Fridays for Future

no oblida la lluita pel grau i mig

Nerea Mourelo Pàmies, segona portaveu de l’organització estudiantil Fridays For Future Andorra, precisa que, ara més que mai, és necessari recordar la importància de la lluita contra el canvi climàtic. L’estudiant d’Enginyeria Química expressa que la pandèmia no ens pot fer abaixar la guàrdia davant un problema en què el temps és cabdal.

Text César De Pablos Fotos: César De Pablos · Fridays For Future

Entenem que Fridays For Future és un moviment impulsat per joves preocupats pel canvi climàtic, però podries precisar quin és el propòsit de l’organització?

El nostre propòsit és promoure la reducció de les emissions de CO2 i d’altres components que poden contaminar i destruir el nostre planeta. Actualment, el que més busquem és que es respecti l’Acord de París, signat fa 5 anys, on es va pactar no superar els 2 graus centígrads d’increment de la temperatura mundial, malgrat que no sobrepassar el grau i mig és el més ideal. Des que es va signar aquell acord, veiem que la temperatura ha apujat 1,2 graus i esperem que, malgrat la pandèmia, no se’ns oblidi el problema del canvi climàtic. Si cada vegada que se’ns presenti una crisi, oblidem la crisi anterior, mai no acabarem. El que busquem és que es respecti aquest pacte, garantir el respecte al medi ambient i assegurar un futur per a les generacions vinents.

Per què feu tant èmfasi en recordar aquest pacte, especialment al nostre territori. Considereu que Andorra ha oblidat la seva responsabilitat mediambiental per a prestar més atenció a la pandèmia?

Parem especial atenció en aquest tema perquè, si el deixes córrer molts anys, serà molt difícil de recuperar el temps perdut... potser no podrem recuperar-lo mai, però l’objectiu és no perdre’n més. A Andorra sí que es fan coses, però aquestes es podrien fer millor i en major mesura. Evidentment, som humans i ens podem equivocar, però el que busquem és que es facin accions per protegir el medi ambient... però que se’n facin bé.

Malgrat la bona voluntat que hi ha a Andorra per preservar el medi ambient, segons sembla per a vosaltres no resulta suficient, ja que lluiteu activament contra diferents projectes com ara el telefèric al Carroi. Per què considereu que aquest és inviable?

Hi ha diferents punts pels quals considerem que no és viable però, centrant-nos només en la part medi ambiental, veiem que la construcció d’aquesta estructura comportarà la instal·lació d’un edifici enorme al cim d’un pic d’Andorra. Quant a la inversió, això és molt car; si pensem en destruir part d’un pic perquè la gent només pugui apreciar les vistes, el trobem com a un despropòsit que atempta contra la bellesa de les nostres muntanyes. D’altra banda, el procés de construcció en si mateix serà contaminant, perquè de ben segur hi haurà helicòpters, maquinàries i altres transports que tindran un impacte negatiu en aquesta zona. Sabem que tota construcció té el seu marge de contaminació, però creiem que en aquest cas el fi no està justificat. És una llàstima que sigui necessari causar tot aquest impacte només perquè alguns puguin dinar o sopar mentre gaudeixen de les vistes.

L’educació juga un paper fonamental en la promoció de la consciència ecològica... tu mateixa vas estudiar al Lycée Comte de Foix. Consideres que l’educació a Andorra fa tot el possible per promoure pràctiques sostenibles? No és suficient i, almenys al Lycée, va ser inexistent mentre jo estudiava el batxillerat. Sí que és veritat que hi ha alguns “profes” que ens deixen caure alguna cosa, però perquè ho estableix el Ministeri d’Educació. Nosaltres vam

parlar amb la ministra per avaluar la possibilitat d’integrar els valors ecologistes a una matèria o crear-ne una nova, malgrat que aquesta no aportés res al coeficient acadèmic, perquè consideràvem important crear consciència sobre el tema. Cal dir que l’educació no és qüestió exclusiva dels col·legis, sinó de tothom; una persona ha de saber escollir, per exemple, si val la pena adquirir un producte amb excés d’embalatge o un altre amb un embolcall d’acord amb el producte i a les necessitats mediambientals, malgrat que aquest últim pugui costar una miqueta més. Sí que hi haurà una part de la població que no s’ho podrà permetre, però, els que sí, hauríem d’apostar per adquirir productes amb menys plàstics i cartró en els seus embolcalls; així, a mitjà termini, les empreses adoptaran noves alternatives i forçarem un canvi.

Parlant en concret de la vostra protesta del passat 11 de desembre, davant el Consell General, heu pogut establir algun contacte amb alguna autoritat?

Després d’aquesta manifestació, no que jo ho sàpiga. No hem rebut cap e-mail. Si han trucat algú, de manera personal, no estic al corrent tot i que diria que no. Sí que és cert que l’any passat vam analitzar una llei amb els grups parlamentaris que conformen el Consell General i, de cara al 2021, en teoria, es prohibiria la venda dels plàstics d’un sol ús. Durant aquestes dates, volem concertar alguna reunió per precisar com porten el tema, com avisaran als comerços, ja que la pandèmia ha comportat que tots se centrin només en fer-ne front.

Durant el 2020, quin ha estat el problema més freqüent que heu notat?

N’han estat molts, però l’ús de guants, malgrat que el ministre de

Salut ha indicat reiteradament que no és necessari mentre caminem pel carrer, continua sent un problema.

Hi ha establiments que encara obliguen els seus consumidors a portar guants, tot i que el gel hidroalcohòlic ja resulta suficient. Les fruiteries i verdureries poden ser l’excepció, però els guants no són necessaris per agafar un recipient o una capsa. De fet, durant els inicis de la pandèmia, vam veure com hi havia una quantitat increïble de guants plàstics pels carrers que, afortunadament, arran de les queixes de la ciutadania, ja no veiem.

De cara al 2021, teniu alguna activitat contemplada?

Estem organitzant recollides de deixalles per avaluar l’abast de la contaminació amb residus de guants, mascaretes... per veure si aquests residus es queden només al centre o si, en cas contrari, també els veiem en les muntanyes. A banda d’això, mentre sigui possible, ens agradaria convocar més manifestacions presencials, ja que ens afavoreixen en crear l’efecte crida.•