Introducció

Des del març de l’any passat han passat moltes coses a Andorra i molt poques bones. Malauradament, la pandèmia per la qual travessa el país ens ha deixat un panorama decebedor, amb més d’un centenar de morts, milers d’infectats, i un panorama econòmic i social que no invita a l’optimisme. A la salut de les persones, hem d’afegir l’estat crític de gran part del sector empresarial del país que, a base d’ERTOS i resignació, va veient que aquesta situació està acabant amb la poca resistència o resiliència, que els queda. Tampoc l’Estat està per llançar coets, ja que tenim un deute absolutament disparat, i unes previsions de despesa desproporcionades. Malgrat tot, gràcies al bon clima polític i a l’avinentesa de la coalició de govern, s’han pogut encetar accions que han permès al país poder gaudir de les injeccions econòmiques necessàries per a poder fer front a la crisi. L’entrada en estaments com ara el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) o el Banc Europeu d’Inversions (BEI), han estat una injecció d’oxigen per a les malmeses arques de l’Estat, que no ha tingut més remei que buscar suport en una nova emissió de deute públic, aquesta vegada internacional, per valor de 500 milions d’euros; però amb les estacions d’esquí tancades, el comerç moribund i la restauració o les agències de viatge, entre altres, a punt de fer fallida, el panorama no convida a l’optimisme. Només la capacitat de sacrifici del poble andorrà i la capacitat que puguin tenir els nostres governants per a fer-nos sortir d’aquesta crisi, seran elements clau per a poder superar la pandèmia. Ara, només queda esperar que, la bona fe dels països veïns i la professionalitat de les farmacèutiques, ens portin les anhelades vacunes per a poder immunitzar tota la població i, de mica en mica, tornar a una normalitat que cada dia enyorem més.

Per Josep Segura