Josep Majoral

Entrevista la transparència com a norma JOSEP MAJORAL

Fotos: Nelly Dedea

S’estrena com a cònsol major de Sant Julià de Lòria al costat de Mireia Codina, amb un objectiu clar: la transparència. Amb aquest tàndem, Unió Laurediana recupera la gestió del comú de Sant Julià de Lòria amb un programa realista i amb una gran vocació de servei a la ciutadania. Per Mari Carmen Grau

Sortien com a cavall guanyador a les eleccions? No, de cap manera. Quan presentes una llista sempre ho fas des del respecte per la resta de candidatures. Per tant, no sortíem com a cavall guanyador de cap manera. Una campanya s’ha de lluitar, no guanyes fins que s’escruta l’últim vot de l’urna. Vam fer una campanya molt intensa. El més important per nosaltres era poder aportar el nostre treball per Sant Julià i tenir la possibilitat d’implementar el nostre projecte. Fos des de la majoria, com des de la minoria.

Què va sentir quan UL va recuperar el comú? Primer de tot, molta satisfacció per la campanya que vam fer amb aquest gran equip que tenim, i molta il·lusió per emprendre aquest mandat. Amb moltes ganes i voluntat de servei al poble.

Va ser fàcil prendre la decisió de dimitir de l’escó de conseller general per anar de candidat a cònsol? Són decisions que no són mai fàcils. La vaig prendre per dues raons: primer, per responsabilitat política, perquè enteníem que calia un canvi a Sant Julià de Lòria i el partit va pensar que jo podia ser un bon candidat per guanyar les eleccions. D’altra banda, i això ja és més personal, perquè treballar des del comú em permetia un contacte més directe amb la ciutadania i implementar canvis a curt termini. La feina legislativa, sempre veu els fruits a mitjà i llarg termini.

Quines són les prioritats per aquests quatre anys de mandat? Les apliquem d’acord amb les necessitats que el poble ens va transmetre durant la campanya electoral i al programa. Per exemple, una de les queixes principals eren les deficiències en neteja. I hem volgut començar per aquí, responent a les demandes de la ciutadania. Ara estem establint el calendari dels diferents projectes i del nostre programa i determinant les prioritats. En breu, començarem a ordenar el Prat Gran, que també centrava les queixes de la ciutadania, d’altra banda ens vam comprometre a modificar la línia del Quart-bus i seguirem treballant en totes les qüestions del dia a dia que tenim sobre la taula, que no són poques... Un altre tema prioritari són les relacions amb la Universitat d’Andorra, que volem potenciar al màxim.

Com està la variant? Tot i que és un projecte de Govern, et diré que s’està acabant la fase 1, que aviat estarà oberta. La fase 2, no s’adjudicarà aquest any, tot i que volen fer una prova pilot que ha d’anar del pont de Molines fins al pont de Fontaneda, però caldrà veure si dona o no resposta a les necessitats del trànsit.

Com més lluny passin els cotxes del centre, pitjor per al comerç... què penseu fer? Sóc una persona optimista i vista la situació actual del comerç, només podem millorar! No crec que el vial hi tingui cap incidència. Ens passen 5 milions de turistes ben a prop, i no beneficien el comerç. Tenim 200.000 visitants l’any a Naturlandia, i tampoc no venen al poble... Aquest és el gran repte.

Com ho fareu? Multiplicarem les activitats al centre per donar un motiu al turista perquè s’hi aturi. Volem dinamitzar la parròquia i fer-ne un referent cultural i universitari, els estudiants han de generar més activitat, i treballarem per aconseguir-ho.

On ha quedat el projecte de Sant Julià ciutat de fires? Ho volem recuperar, hem de fer que tothom es torni a il·lusionar. No estalviarem esforços per generar activitat comercial i turística, que de fet Sant Julià ja havia tingut anys enrere.

Les xifres de Naturlandia han anat millor... És una realitat, s’ha progressat. El resultat és positiu però crec que manca equilibri entre els bons resultats econòmics i la realitat del carrer. Hem de reestructurar els òrgans de gestió, trobo a faltar un pla a sis anys vista de la projecció que s’ha de donar al parc, que és un element viu on s’han de crear noves activitats. Se n’ha de millorar la gestió.

Us heu plantejat un transport per cable fins al parc? Ja hi figurava al projecte inicial. Per exemple, a la Massana, el telefèric va ser un gran què per a la parròquia. Penso que aquí també ho seria, perquè els 200.000 visitants sortirien del centre.

Parlem del ràfting? Si vols... però n’hem de parlar en passat! La cosa està molt clara: si no hi ha aigua, no hi ha ràfting.

I la tirolina? És un projecte de l’antic comú que s’havia d’incorporar a Naturlandia. Són molts diners i cal analitzar a fons el projecte. I serà molt important saber què en pensa la ciutadania.

Faríeu consulta popular? Si en el nou pla del parc hi tingués cabuda, crec que s’hauria de consultar al poble.

Com van les relacions amb l’oposició? Tenim tres consellers de la minoria, que hem incorporat a les comissions i als consells d’administració, perquè cal governar per a un projecte comú: Sant Julià. Fem una feina molt transparent i estem treballant molt bé.

També teniu el problema de l’habitatge de lloguer? Falta una radiografia global d’aquesta problemàtica, cosa que el Govern no ha fet. Penso que la nostra parròquia és de les menys afectades. Ara mateix està a punt de sortir al mercat un nombre important de pisos. Per exemple, a Nagol, n’hi haurà una cinquantena.

Josep Majoral Obiols neix a Sant Julià de Lòria el 17 d’agost de 1976. Va a l’escola francesa, després al Lycée Comte de Foix i als 13 anys marxa a estudiar a Perpinyà durant sis anys i després al departament francès de Lot per fer estudis superiors. Amb el títol de tècnic superior en energia a la butxaca, torna a Andorra i treballa durant set anys en un despatx d’enginyeria, fins que munta pel seu despatx: Enginyers ECM, a Sant Julià de Lòria. Entra en política activa el 2002, amb Unió Laurediana, i el 2004 és elegit membre del Comú de Sant Julià de Lòria, al costat de Josep Pintat, amb qui fa dos mandats. El tercer mandat comunal que acaba el 2015, el fa amb la Montserrat Gil. Elegit conseller general el 2015, un càrrec del qual dimiteix per presentar-se a les eleccions comunals del desembre passat. Està casat amb la Janina i té dos fills, el Jan de 8 anys i la Júlia de 5. Les seves aficions són els cavalls i les motos.

Arran de l’última nevada, es van publicar a les xarxes socials moltes queixes de veïns d’Aixirivall perquè el comú no treia la neu... com ho resoldreu? No només hem rebut crítiques, també ens han felicitat per la rapidesa amb què hem netejat el poble. Val a dir que tenim un equip petit, de tan sols 12 persones que comencen a treure la neu del centre i després es desplacen cap als altres nuclis. Si parles de les urbanitzacions, cal saber que n’hi ha que són privades i que no correspon al comú netejar-les. Hem de fer la feina amb els recursos que tenim, la parròquia és molt gran. S’està fent bona feina, però tenim marge de millora, i ens hi estem posant amb ganes.

Quins són els punts més importants en el vostre programa? La transparència i la millora de la comunicació. La ciutadania ha de saber, de l’A a la Z tot el que passa al comú. Volem recuperar la transversalitat dins del comú: les persones que hi treballen són molt importants, perquè són la cara visible del comú de per la ciutadania. Hem de fer pinya per donar el millor servei al poble. Com t’he dit abans, el tema de la Universitat d’Andorra també és bàsic, tenim el finançament del Govern i no descartem sumar-hi finançament privat.

Sant Julià seria un bon lloc per al futur aeroport? És un projecte nacional que ha de comptar amb l’aval dels informes tècnics pel que fa a la seva ubicació. I tant parlo de l’aeroport com de l’heliport, i el Govern ha de ser valent, té eines com la llei d’expropiació o els projectes d’interès nacional i ha de determinar on ha d’anar aquesta instal·lació. No em correspon a mi dir si m’agradaria acollir-lo a Sant Julià. •

PHILIPPE VENOUX

el mestre del “total look”

La idea de perruqueria ha canviat radicalment en els últims anys. Ara, les clientes i els clients hi van a buscar assessorament per aconseguir un resultat integral, un “total look” d’imatge i estil, un concepte en què Philippe Venoux n’és un gran especialista. La seva trajectòria d’èxit l’ha portat a París, a Londres, a Nova York, a Barcelona i ara a Andorra, on acaba d’obrir un nou saló al Park Piolets Hotel, a Soldeu. Després d’haver pentinat la infanta Cristina i la reialesa europea, cantants com David Bowie, Carla Bruni, Bob Dylan o Mick Jagger, ara proposa portar el seu saber al Principat, on aterra amb molta il·lusió. Per Mari Carmen Grau

Com comença la seva carrera com a estilista? Convertir-me en perruquer era una cosa completament natural per mi. Els meus avis eren perruquers, com els meus pares, que tenien perruqueria a Toulouse. Porto la perruqueria a la sang, soc autodidacte i durant els meus 25 anys de carrera he pogut posar en pràctica la meva filosofia, que sempre ha estat única i diferent de la resta, basada en el concepte del “total look”, és a dir, adaptar el pentinat a la persona que entra als meus salons, que aconsegueix un resultat integral. Em vaig instal·lar a Barcelona fa prop de 30 anys, a la zona del Turó Park, després d’haver treballat a Bordeus, París i Nova York amb la cadena de perruqueries francesa Jacques Dessange. I ara començo amb il·lusió la meva aventura andorrana a Soldeu, a Park Piolets.

Com és aquest saló? Està situat a la magnífica zona de l’spa, al Park Piolets Hotel, un saló obert tant a clients d’Andorra com del mateix hotel. Tenim el projecte d’ampliar-lo amb una obertura directa al carrer. Treballem en perfecta harmonia amb l’hotel, allà hi tinc la meva mà dreta, la Sheila, una gran professional que he format jo mateix, que hi és del dimarts al diumenge, i jo hi vaig entre quatre i cinc dies cada mes.

Què busquen els clients i clientes quan venen al seu saló? Abans que tot, retrobar una identitat i un estil. Quan veig per primera vegada una persona que ve al meu saló, analitzo la seva actitud, la seva manera de moure’s i de vestir-se, per tal de poder donar-li la imatge més adequada i que més l’afavoreixi, amb un pentinat que s’adapti a la seva personalitat i que sigui fàcil de portar. Les modes van i venen, però jo soc partidari del “total look”, és a dir, adequar el pentinat a la personalitat de cadascú, més enllà de la moda.

Pentina tant homes com dones? I tant! Tenim molts clients, els homes són cada dia més presumits!

Quines són les principals tendències actuals? Són molt diverses, actualment es fan molts reflexos, metxes californianes, amb una part més fosca i uns extrems més clars, l’efecte “sunlight”, una tècnica que vaig llançar al mercat fa un temps, amb reflexos color mel per donar llum. Ara estem treballant molt amb productes naturals que no siguin agressius i que no provoquin al·lèrgies. De fet, la nostra política actual és treballar amb productes ecològics, que donen els mateixos resultats que els tradicionals, però no són gens agressius amb els cabells.

La tendència és als cabells llargs o curts? Hi ha de tot... com t’he dit abans, treballem sempre al voltant de la personalitat i les característiques de cadascú. Per exemple, a una dona amb els cabells molt fins, no li recomanaria mai portar una melena massa llarga, perquè acabarà sempre amb els cabells recollits i no els posarà en valor. Cadascú és un cas diferent i m’adapto a cada personalitat. Primer de tot tenim una conversa, dialoguem, i veig què li pot convenir sempre segons el seu estil de vida i els seus gustos personals. Això és el “total look”: trobar el pentinat ideal i més adequat per a cada persona.

És car pentinar-se a casa vostra? A partir del moment on la persona en surt completament satisfeta per haver gaudit d’un servei impecable i pentinada plenament al seu gust, no és car. Pensa que les meves clientes venen un cop cada dos o tres mesos... Un bon tall és fonamental per un pentinat reeixit, així com alguns lleugers reflexos, que no cal fer cada quinze dies.

Què opina dels tractaments a la queratina? Cal diferenciar la queratina brasilera, que considero massa agressiva, de la queratina i el col·lagen natural per hidratar en profunditat, que és la que jo utilitzo.

Què diu a una clienta amb els cabells rinxolats que els vol llisos? Intento convèncer-la que amb un bon tall degradat pot treure molt partit dels seus cabells. La nostra tasca és precisament aquesta, demostrar que cadascú pot trobar el seu tall ideal.

GREEN SALON PERRUQUERIA D’ESTILISME PHILLIPE VENOUX

la dansa dels pinzells

Després de 5 anys sense exposar al país, el pintor acaba d’inaugurar la seva mostra “Pinzells en dansa” a l’ambaixada espanyola d’Andorra, unes obres que ballen soles, amb un moviment absolutament imparable. Nascut a la Seu d’Urgell, Perico Pastor ha estat sempre molt vinculat a Andorra, un indret que considera indissociable de la capital de l’Alt Urgell. Per Mari Carmen Grau

El ball protagonitza aquesta mostra, per què? D’entrada et diré que m’apassiona el ball. A casa nostra, tothom ballava, començant pels meus pares... el ball sempre ha format part de la meva vida. El cas és que quan em van proposar fer aquesta exposició a l’ambaixada espanyola d’Andorra, primer vaig pensar en fer una retrospectiva, ja que feia cinc anys que no exposava a aquí. Però al final vaig optar per fer una cosa completament diferent, una radiografia del que havia fet durant els últims cinc anys, una bona part dels quals han tingut el ball com a protagonista. Perquè des del MNAC em van proposar participar en el festival Big Draw, que comportava realitzar una gran obra que havia d’ocupar tota la Sala Oval. De seguida vaig imaginar omplir tot l’espai de la planta de la sala amb un dibuix enorme de 700 m2. Així van néixer totes aquestes parelles ballant en un immens envelat que es podia contemplar des de dalt, amb tota la superfície del terra esquitxada de ballarins en gran format. Vaig començar a treballar al meu estudi de Montpeller amb els esbossos a mida petita, me’n van sortir 150, i aquí n’he exposat els supervivents, perquè la resta els vaig vendre!

Quantes parelles de dansaires exposes? Quaranta quadres, ja veus que són petits formats, perquè aquests dibuixos són la preparació per al gran dibuix de la Sala Oval. Les parelles que veus aquí tenen 30 centímetres, mentre que al dibuix que vaig exposar del MNAC feien 3 metres d’alçada. Estic content del resultat

“Aquests dibuixos de dansaires són la preparació per al gran dibuix de la Sala Oval del MNAC, de 700 m 2 ”

de la mostra, m’agrada com han quedat els dos àmbits de l’exposició, amb una zona corba on hi ha els dansaires, mentre que els paisatges i figures queden a l’altra banda. En total, exposo 62 quadres, entre els quals hi ha dos nusos, perquè la gent no entendria una exposició del Perico sense cap nu!

Les parelles tenen un gran moviment, treballes amb models del natural? No, tot és de memòria. Com et deia, tinc el ball molt interioritzat, tinc grans amics en el món de la dansa, com el Cesc Gelabert, entre d’altres. El tema de la dansa m’agrada molt, la primera exposició que vaig fer fora de Catalunya, l’any 1983, a Madrid, estava centrada en el ball, es titulava “Bailes de salón”. Eren una quinzena de dibuixos sobre paper, sense emmarcar, amb parelles ballant a mida natural, acompanyats d’una carpeta amb dibuixos petits. Vaig gravar amb uns cassets música de rumba, salsa i txa-txa-txa que sonaven quan entraves a la sala. Era molt divertit...

De quina exposició guarda un millor record? D’aquesta exposició a Madrid en guardo un gran record, va ser molt excitant, vaig tenir molt èxit, va venir molta gent.... però no vaig vendre res! M’ho vaig passar bomba. La primera exposició que vaig fer va ser a Lleida, a una llibreria que es deia L’Ereta, l’any abans de la mostra de Madrid. Vaig exposar 30 aquarel·les minúscules, totes eròtiques, l’exposició es deia “Dones i pecats”. Però tampoc vaig vendre res... A partir de l’any 1984, la cosa va canviar i en una altra exposició de Lleida ho vaig vendre absolutament tot! Tinc molt bon record també de les dues exposicions que vaig fer a Pequín, tant a la Fira com al Cervantes. L’any 2010 vaig exposar al Poble Nou dibuixos a mida natural que anava penjant cada dia com si fos roba estesa i els posava a la venda. Durant aquell mes de juny feia un dibuix cada dia, i en comunicava les característiques i el preu; l’exposició s’inaugurava el dia 22 de juny i havia dit que l’endemà, la revetlla de Sant Joan, cremaria els dibuixos que no s’havien venut. M’ho vaig passar molt bé, ningú es creia que acabaria cremant els dibuixos. En vaig cremar pocs, uns 9, però ho vaig fer!

En què treballa ara? Acabo de tancar una exposició a Lleida i estic preparant una exposició a l’abril a la galeria El Claustre de Girona, amb molts dibuixos preparats a Montpeller, amb figura, paisatge i alguns bodegons.

Amb quin tipus de temàtica gaudeix més? En alguns moments m’agrada fer figura humana i en d’altres els paisatges, que et permet més simplificació.

Què evoca Andorra per Perico? La meva infància... quan era petit i vivia a la Seu, cada setmana veníem a comprar a Andorra coses que no es trobaven a Espanya, formatges, discos... Hi tinc bons amics, per mi, el conjunt de l’Alt Urgell i Andorra és un país. •

NOU MAZDA CX-30 M HYBRID (1) UNA INVITACIÓ A L’EVASIÓ

El nou SUV compacte de Mazda ofereix, gràcies a la seva tecnologia innovadora Skyactive-X, una conducció segura e intuïtiva en l’esperit Jinba Ittai, « cotxe i conductor en perfecta armonia ». Suggereix una nova forma de viure per a fer de cada viatge un moment únic.

(1) en motorització essence

2 Dades provisionals a l’espera d’homologació. Consum mixt i emissions homologades en WLTP convertides en NEDC (normativa 2017/1153). Gamma Nou Mazda CX-30: consum mixt (L/100 km) de 4,4 a 5,6 - Emissions de CO (g/km) de 105 a 129.

Mazda Automobiles France, 34 rue de la Croix de Fer - 78100 Saint-Germain-en-Laye, SAS capital de 304 898 € - RCS Versailles 434 455 960.

D RIVE TO G ETH E R*

*Cotxe i conductor en perfecta armonia