Annex1 PEC by Francisco Batalla

Institut JoaquĂn Bau

PEC Projecte Educatiu de Centre

Maig de 2014

Institut Joaquín Bau

Índex 1. Breu història del nostre institut ....................................3 2. Identitat i caràcter propi................................................5 2.1. Principis rectors (LEC)...........................................5 2.2. Caràcter propi........................................................6 3. Característiques del centre...........................................8 4. Propostes educatives....................................................9 5. Estructura organitzativa................................................11 6. Disseny curricular.........................................................12 6.1. ESO..................................................................12 6.2. Batxillerat..........................................................18 6.3. CFGM Cuina i gastronomia..............................27 6.4. CFGM Serveis en restauració..........................32 7. L’avaluació i la promoció..............................................37 8. La convivència..............................................................42 9. L’orientació i la tutoria...................................................43 9.1. Finalitats i funcions de les tutories ...................43 9.2. El Pla d’Acció Tutorial (PAT).............................44 10. Col·laboració i participació dels sectors de la comunitat educativa..........................................................44 10.1. Associacions de Mares i Pares d’Alumnes.....45 10.2. Participació de l’alumnat..................................46 10.3. Carta de compromís.........................................46

Institut Joaquín Bau

1. Breu història del nostre Institut*

El primer Institut d’ensenyament secundari fou fundat l’any 1884 i s’instal·là a l’edifici del Seminari al carrer Moncada, l’edifici pertanyia als jesuïtes als quals els fou arrabassat el 1767 i desamortitzat l’any 1841. El 1841 es va haver de tancar per manca d’alumnat. El 5 de gener de 1863 el comte de Bañuelos, diputat a Corts es compromet a defensar davant del govern la línia de ferrocarril, un sub-govern per a Tortosa i un Institut de Segon Ensenyament. El 14 de gener de 1863 la reina trametia una Reial Ordre d’autorització d’un institut local i un col·legi d’interns de Segon Ensenyament. L’Ajuntament i la societat tortosina es van dividir, ja que un sector pretenia que fossin els escolapis els que es fessin càrrec del centre. Finalment triomfà l’opció pública. El 29 de juliol de 1863 el rector de la Universitat Literària de Barcelona traslladava a Tortosa una Reial Ordre cursada pel Ministeri de Foment per la qual la reina Isabel II, d’acord amb el dictamen emès pel Reial Consell d’Instrucció Pública, atenent l’autorització prèviament sol·licitada per l’Ajuntament, autoritzava l’establiment d’un institut en el qual es poguessin cursar tots els estudis generals de Segon Ensenyament, així com una càtedra de dibuix lineal, d’ornament

i de figura.

L’Ajuntament n’havia adquirit el material científic necessari. Per finançar aquestes despeses l’Ajuntament imposà una taxa sobre l’oli i la farina per sostenir econòmicament l’Institut. Fou ubicat a la Casa de l’Ensenyament, edifici municipal situat al costat del Seminari, que abans havia estat presó i llavors era escola femenina dirigida per la monja de la Consolació Mª Rosa Molas. D’entre el professorat d’aquests primers anys destaquen Mossèn Manuel Domingo i Sol i l’historiador i metge Daniel Fernández. Després de la revolució de setembre de 1868 l’Institut es traslladà a l’antic Col·legi de Sant Maties i Sant Jaume (avui Reials Col·legis). Després de catorze anys de funcionament, l’Institut fou clausurat per problemes econòmics; l’edifici es tornà al Seminari i el bisbat fundà al mateix lloc el Col·legi de Sant Lluís per impartir l’ensenyament secundari agregat a l’institut de Tarragona. Essent alcalde Joaquín Bau, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou creat per Reial Decret de 3 de maig de 1928 l’Institut de Segon Ensenyament. L’Ajuntament 3

Institut Joaquín Bau

de Tortosa va comprar al Bisbat l’antic edifici del seminari, al carrer Montcada, per tal d’instal·lar-lo. El 7 d’octubre de 1928 s’inaugurà el curs. L’Institut va viure tota la vida política del moment. Proclamada la República, dictà la lliçó inaugural Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció pública i enemic polític de Joaquín Bau. En ser front de guerra al llarg de dos anys, Tortosa patí forts bombardejos arribant a ser pràcticament destruïda. L’Institut quedà molt malmès per l’aviació feixista el 1938. Fins al curs 1953-54 no començaren les obres de restauració de l’edifici. Els alumnes foren traslladats a l’antic Hospital de la Santa Creu, després Ajuntament, a la plaça dels Estudis (avui Jutjats). Les obres de restauració acabaren a l’agost de 1956 i el curs 1956-57 es tornà a l’edifici del carrer Montcada, sent inaugurat pel mateix Joaquín Bau, president del Consell d’Estat. A petició del director, Mariano Hernández, se li donà el nom de “Joaquín Bau”. Deu anys després començà l’edificació d’una secció delegada al barri de Ferreries amb la previsió que es transformés en un nou institut, però allí es traslladaren els alumnes masculins i, després d’una ampliació el curs 1970-71, s’hi traslladà la resta de l’alumnat, essent abandonat l’edifici del carrer Montcada. El curs 1967-68 s’implantaren els estudis nocturns i, de mica en mica, l’Institut va anar creixent, sobrepassant el miler d’alumnes. Fou ampliat primer amb la sala d’actes i pistes poliesportives, i el 1982 s’acordà la construcció d’una àrea de serveis: biblioteca, menjador i aules especials. El 1983 el calustre proposà el canvi de nom de l’Institut pel de “Joan Bta. Manyà” exprofessor del centre i teòleg catalanista eminent. L’Associació de Pares i l’Ajuntament en van frenar la proposta. A causa del creixement de l’alumnat, el curs 1987-88 se n’autoritzà una extensió al col·legi de la Mercè, al barri del Rastre, i després es traslladà al nou edifici que havia de ser un nou Institut al barri del Temple, però fou compartit amb un col·legi d’ensenyament primari, i ,definitivament ,esdevingué el Ceip El Temple. El curs 1996-97 l’edifici presentà problemes i, d’altra banda, s’hi traslladà tot l’alumnat de l’Extensió. Aquests fets van provocar que s’iniciés un procés de remodelació, es construïen noves aules, gimnàs i efectuant una nova redistribució de tot l’espai interior.

Institut Joaquín Bau

Amb els anys l’Institut ha anat canviant, hem integrat dintre la proposta educativa el Cicle Formatiu de cuina i gastronomia, els estudis de batxillerat nocturn han passat a la història, s’ha remodelat el centre mitjançant l’edificació d’un nou espai on s’ubiquen quatre noves aules i la biblioteca, s’han millorat substancialment, gràcies a l’esforç de l’AMPA, les condicions de la sal d’actes, s’han fet noves obres de millora a laboratoris i banys, hem entrat de ple en l’era digital mitjançant l’implantació del programa Educat 2.0, amb pissarres digitals, ordinadors portàtils i l’ús generalitzat de les noves tecnologies, les TIC, en el procés d’ensenyamentaprenentatge, s’han incorporat a la nostra dinàmica educativa nois i noies vinguts d’arreu del món, la gent nou-vinguda que s’ha anat integrant, paulatinament, a la nostra manera de viure i de ser, a la nostra cultura. Substancialment, però, seguim sent els mateixos, fidels a un camí que ve de lluny i ens porta vers el futur, tot procurant donar resposta als reptes que la societat ens depara. Al llarg dels anys, l’Institut ha estat imbricat en la vida social i cultural de la ciutat i de les Terres de l’Ebre . Professors i alumnes que han passat per les nostres aules han ocupat càrrecs rellevants en àmbits tan diferents com la política, la cultura, l’art, la ciència i la literatura, etc. Més enllà d’aquestes circumstàncies, el nostre Institut s’ha ocupat i preocupat per la formació intel·lectual i humana de tots els qui han optat per estudiar en el centre. Aquest repte continua vigent i formarà part, per sempre més, de la nostra manera de fer i ser, de la nostra identitat.

* Text originari d’en Lluís Margarit, catedràtic i ex professor i cap de seminari de Geografia i Història del nostre Institut.

2. Identitat i caràcter propi

2.1 Principis rectors (LEC) La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) és una llei de rang autonòmica aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i publicada al DOGC el 10 de juliol d'aquell any. La llei desenvolupa i concreta les competències d'educació que té Catalunya en virtut de l'Estatut de Catalunya La LEC aposta per un servei d'educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, 5

Institut Joaquín Bau

excel·lència i corresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a definir el caràcter propi per part de la titularitat de cadascun dels centres educatius, que la mateixa llei defineix per als centres públics. La LEC fa una aposta decidida per la modernització de la gestió dels centres públics. Per donar satisfacció a aquest objectiu, el text dota d'autonomia als centres per poder tirar endavant el seu projecte educatiu propi adaptat al seu entorn. L'autonomia permetrà al centre tenir marge de gestió del currículum (amb l'objectiu d'amotllar-lo al màxim a les necessitats dels alumnes), autonomia d'organització pedagògica (per millorar la capacitat de gestió de les aules i dels mètodes innovadors), així com de gestió de recursos humans (els llocs de treball docents es podran proveir a través de concursos generals, específics i sistemes de provisió especial) i econòmics (per poder decidir les necessitats de material basant-se en les necessitats del projecte educatiu). L'avaluació passa a ser un dels ítems clau de la Llei, en tant que es fa imprescindible per comprovar l'adequació dels resultats dels projectes educatius de centre als seus indicadors.

2.2. Caràcter propi L'activitat educativa ha de perseguir la formació integrat de la persona, facilitant el creixement i la maduració de l'individu mitjançant la interacció dels àmbits humans, cognitiu, afectiu i social, tot respectant les individualitats propis de cada alumne, els seus nivells maduratius i les alternatives socials, ocupacionals, etc. La consecució d'aquest ensenyament integral estarà basat en l'adquisició d'uns coneixements teoricopràctics que es corresponen amb les diferents àrees necessàries perquè els nois puguin desenvolupar en el futur, bé una funció responsable dins del món laboral, o bé capacitar-tos per a continuar els estudis en el món universitari. D'altra banda, aquesta formació integral ha de facilitar al noi/a I'elaboració de criteris propis, que li permetin analitzar i comprendre la realitat i prendre decisions responsables, afavorint d'aquesta manera una convivència tolerant en el marc d'una comunitat plural i democràtica.

Institut Joaquín Bau

Per a aconseguir aquest objectiu d'adaptació al seu entorn en una societat en constant i ràpida evolució, cal reivindicar una qualitat de l'ensenyament, per la qual cosa estem a favor de la formació permanent del professorat, del treball interdisciplinari, sense oblidar que aquesta pretensió serà possible, en part, si el centre compta amb els recursos econòmics, tècnics i humans adients.

•

CONFESSIONALITAT

El nostre centre, no sols pel seu caràcter públic i per concordança amb la normativa constitucional (LEC), sinó per convenciment propi, es manifesta aconfessional, però absolutament respectuós amb qualsevulla opció religiosa, evitant, en conseqüència, els atacs envers les diferents manifestacions religioses dins del marc escolar.

•

LLENGUA D'APRENENTATGE

La població de la comarca del Baix Ebre, situada al Sud de Catalunya, és en un 96% catalanoparlant. Es lògic que, donada aquesta situació sociolingüística, I'Institut vetlli perquè la llengua base d'instrucció i d'aprenentatge sigui el catalá, sense que tal fet hagi de comportar una situació discriminatòria envers l'altra llengua oficial. El català com a llengua de comunicació oral i escrita en tot el conjunt d'activitats acadèmiques i administratives, així com en les relacions externes" El nostre centre seguirà treballant en la tasca de la normalització lingüística.

•

CARTA DE COMPROMÍS

La LEC, en el seu article 20, ens parla de la carta de compromís educatiu, la qual ha d'expressar els objectius necessaris per aconseguir un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en els centres educatius de Catalunya, en el desenvolupament de les seves activitats educatives.

Institut Joaquín Bau

3. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE L’Institut J. Bau imparteix els estudis d’ESO (20 grups), Batxillerat (9 grups), CFGM de Cuina i gastronomia (2 grups) i CFGM de Serveis en restauració (1 grup).

Estudis que s’imparteixen • ESO (4 - 5 - 5- 5) • Batxillerat (5 - 4) • Escola Hoteleria Terres de l’Ebre (2 -2) • IOC

Des del curs 2012-2013, el centre ofereix horari intensiu amb classes lectives només al matí, de 8:00 a 14:30 per a l’alumnat d’ESO i de Batxillerat.. L’alumnat de CFGM del centre disposen d’un horari diferenciat adaptat a les característiques i la dinàmica específica que presenten per tal d’oferir una formació integral i global. Una de les particularitats del centre ha estat la capacitat d’adaptació de la pròpia estructura i funcionament als successius canvis socials i culturals sense perdre el principi de qualitat educativa entesa com la generació d’oportunitats en la consecució de l’èxit escolar, siguin quines siguin les circumstàncies personals o familiars de cada alumne/a. Un dels canvis significatius que s’ha produït al centre ha estat la incorporació d’alumnes provinents d’orígens socioculturals diversos. Actualment, un 22% de l’alumnat del nostre centre és nouvingut, pertanyent a 26 nacionalitats diferents. Aquest nou mapa dibuixa una nova realitat educativa, impulsada especialment pel fet migratori. Per aquesta raó, l’institut compta actualment amb una aula d’acollida per l’alumnat nouvingut amb l’objectiu de proporcionar una atenció personalitzada a nivell emocional i curricular, a més d’afavorir l’aprenentatge intensiu de la llengua catalana. 8

Institut Joaquín Bau

A més a més, tant a 3r d’ESO com a 4t d’ESO disposem d’un grup de Diversificació curricular, organització que afavoreix una millor atenció individualitzada i facilita que l’alumnat disposi d’un currículum adaptat en major mesura a les seves necessitats. En el cas del grup de 4t d’ESO, aquest alumnat realitza pràctiques durant 9 hores en organismes institucionals de la ciutat de Tortosa. Una altra particularitat de l’INS J. Bau és la impartició d’estudis de batxillerat artístics, tant de la branca de Dibuix, Imatge i Disseny com de la branca de Musica, Teatre i Dansa. Pel que fa a infraestructures, el centre disposa, d’aules ordinàries equipades amb recursos digitals (pantalles, canó, pissarra interactiva i so), 4 aules d’informàtica, 4laboratoris relacionats amb les ciències experimentals, 2 aules de tecnologia, 1 aula d’idiomes, 3 aules de dibuix, aula de música, biblioteca, gimnàs i la sala d’actes on es realitzen les classes de teatre, música i dansa. A més, el centre compta amb servei de restaurant els dimecres i els divendres obert a tota la societat, cuinat i servit per l’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà de Cuina i gastronomia i de Serveis en restauració.

4. PROPOSTES EDUCATIVES 4.1. PRINCIPIS GENERALS • La transmissió i la posada en pràctica, amb el suport de la família, de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, com també que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminació. • L’equitat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i la nodiscriminació i actuï com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb una atenció especial a les que derivin de discapacitat. • L' aconfessionalitat de L’INS J. Bau com a centre de titularitat pública. • El desenvolupament de la igualtat de drets i oportunitats i el foment de la igualtat efectiva entre homes i dones.

Institut Joaquín Bau

4.2. EDUCACIÓ I APRENENTATGE • La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, independentment de les seves condicions i circumstàncies. • La flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat, així com als canvis que experimenten l’alumnat i la societat. • L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per a l’assoliment d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors. • El desenvolupament de les capacitats dels nostres alumnes que els permetin regular el seu propi aprenentatge, confiar en les seves aptituds i coneixements, exercir la responsabilitat individual i els principis democràtics de convivència, així com l’adquisició d’hàbits intel·lectuals i hàbits saludables que els prepari per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural amb actitud responsable, i l’adaptació a les situacions canviants de la societat del coneixement.• L’esforç individual, la capacitat crítica i la motivació de l’alumnat, així com l’esforç compartit per l’alumnat, famílies i professorat.

4.3. CONVIVÈNCIA I PARTICIPACIÓ • L’educació per a la prevenció de conflictes i per a la seva resolució pacífica. • La participació de la comunitat educativa en l’organització, el govern i el funcionament del centres.

4.4. FUNCIÓ DOCENT • El foment i la promoció de la recerca, l’experimentació i la innovació educativa. • La concepció de l’educació com un aprenentatge permanent que es desenvolupa al llarg de la vida.

Institut Joaquín Bau

4.5. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES I L’ENTORN • La col·laboració de les famílies amb el centre esdevé un fet fonamental per a la nostra tasca educativa, atès que elles són les primeres i principals educadores del nostre alumnat. • El foment dels canals de comunicació entre les famílies i el centre, per tal de donar a conèixer les tasques i les orientacions del professorat i així permetre que les famílies puguin actuar en el seu àmbit d'una manera compatible, de suport i no contradictòria amb la línia de treball escolar. • La col·laboració constant amb entitats públiques i privades de l'entorn, per tal d'apropar l'alumnat a la realitat social i cultural que l'envolta i aprofitar-ne els recursos educatius que ens ofereix.

5. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA L’estructura orgànica i funcional del nostre Institut es detalla en les Normes d’Organització i Funcionament de Centre. De forma general: El consell Escolar i el Claustre de Professors són els òrgans de participació i gestió de l’Institut. A més, setmanalment hi ha les reunions següents: •

reunions d’Equips Docents,

•

reunions de tutors

•

reunions de Departaments i Seminaris,

•

reunió de Caps de departament,

•

reunió de càrrecs de coordinació,

•

reunió d’Equip Directiu

L’Equip Directiu està format pels següents membres: Director, Cap d’estudis, Cap d’estudis adjunt, Coordinador pedagògic i Secretari. És aquest equip humà qui lidera la gestió de centre.

Institut Joaquín Bau

Els alumnes, a més de la participació en el Consell Escolar, disposen d’un representat per classe (delegat). El conjunt de delegats del centre constitueixen el Consell de Delegats. Al marge de les reunions pròpies del Consell de Delegats, es poden establir reunions entre el consell de Delegats i l’Equip Directiu durant el curs per comunicar-se o rebre informació. La participació de pares/mares es garanteix també a través de la seva presència com a membres del consell escolar. Al marge, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes realitzen reunions periòdicament. A aquestes reunions hi acudeixen el Director i representants de l’equip directiu per tal de coordinar conjuntament accions en el marc de la dinàmica del centre i/o comunicar i canalitzant les inquietuds i iniciatives mútues per tal que ambdós components de la comunitat educativa puguin unir esforços en el treball conjunt.

6. DISSENY CURRICULAR 6.1. l’ESO

L’Educació secundària obligatòria té com a finalitat formar ciutadans cívics, crítics i autònoms. L’INS J. Bau es proposa tota una sèrie d’activitats al serveis de l’adquisició dels principis bàsics de l’ESO a partir dels objectius següents: • Vetllar per la coordinació del professorat de l’ Institut i amb els centres de primària. • Dotar l’alumnat dels coneixements i, sobretot, de les competències necessàries per a, segons els seus interessos i capacitats, incorporar-se al món laboral o seguir estudis mitjans o superiors, ja siguin de formació professional o orientats a l’ingrés a les universitats. Tot i així, no oblidem que l’ESO és una etapa obligatòria que ha de formar individus per tal que assoleixin unes competències bàsiques. En aquest sentit, l’aprenentatge de les matemàtiques i les llengües catalana i castellana és fonamental. L’INS J. Bau destina hores pròpies de les matèries optatives a incrementar amb més hores les matèries instrumentals dels 2 primers cursos de l’ESO, tal com es pot apreciar en la taula següent:

Institut Joaquín Bau

*En color groc les matèries que presenten increment horari a 1r i a 2n d’ESO

• Proporcionar a l’alumnat l’autoconeixement i l’orientació que li permetin triar en cada moment l’itinerari acadèmic o vital idoni. Per tal d’assolir els objectius esmentat més amunt, treballen conjuntament, la Coordinació Pedagògica, la Coordinació d’ESO, l’Equip d’assessorament pedagògic i els tutors. Amb aquesta finalitat, el centre ha dissenyat una organització curricular particular, en què s’han creat una sèrie itineraris en el darrer curs de l’ESO que serveixen de curs orientador per a l’alumnat d’acord a les seves inquietuds i capacitats. En la imatge següent s’aprecien les itineraris formatius al llarg de l’ESO.

Institut Joaquín Bau •

Facilitar l’aprenentatge de les llengües estrangeres (anglès i francès). L’alumnat que presenta uns bons hàbits de treball, interès pels estudis i a més demostra un bon coneixement de llengua anglesa pot estudiar 1 de les hores de la matèria de tecnologia en anglès. A més a més, tots els cursos s’organitzen intercanvis i sortides extraescolars tant a França com a Anglaterra.

Institut Joaquín Bau •

Aprofitar les matèries alternatives com a matèries que fomenten la pràctica esportiva i milloren la capacitat física de l’alumnat. En aquest sentit, un bon nombre de matèries alternatives a la religió, estan directament relacionades amb l’Educació Física. Actualment, per exemple, disposem d’un conveni amb el CE Tortosa d’handbol, a través del qual la matèria en la docència d’aquest esport comparteixen classe la professora d’ E.F. del centre i l’entrenador d’aquest club esportiu.

Institut Joaquín Bau

•

Potenciar la matèria del Teatre com a forma de comunicació i representació de les emocions i sentiments de les persones. Aquesta és una demanda de les pròpies famílies i alumnes que facilita que de forma lúdica l’alumnat adquireixi habilitats i destreses comunicatives. D’aquesta matèria, el centre es beneficia de la representació d’obres de teatre i forma l’alumnat en els principis bàsic de la interpretació.

•

Facilitar el seguiment de l’alumnat que cursa estudis de música en el conservatori, a través del conveni que tenim establert des de l’any 2006. El fet de disposar del batxillerat Musical, Teatre i Dansa repercuteix gràcies a la implicació del professorat del Departament de música directament amb activitats al centre.

Institut Joaquín Bau •

Fer ús de les tecnologies com a recursos d’aprenentatge, ja sigui a través dels llibres digitals com del Moodle que el professorat del centre ha anat bastint al llarg dels cursos aportant-hi recursos.

•

Formar més enllà de l’aula, participant amb institucions ,campanyes… que fomentin l’adquisició d’hàbits i valors en l’alumnat.

Institut Joaquín Bau

6.2. BATXILLERAT El batxillerat és l’etapa d’educació secundària postobligatòria que té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i destreses que li permetin progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a la vida activa i a l’educació superior: universitat o cicles formatius de grau superior. El batxillerat es distribueix en dos cursos acadèmics. Els alumnes i les alumnes poden romandre al batxillerat en règim diürn un màxim de quatre anys, consecutius o no. 6.2.1. DISTRIBUCIÓ DE LES MATÈRIES Hores setmanals 1r

Llengua i Literatura catalana

Llengua i Literatura castellana

Llengua estrangera

Educació Física

Matèries

Filosofia i ciutadania

Comunes

Ciències per al món contemporani

Història de la Filosofia

Història d’Espanya

Tutoria

Religió (voluntària)

Matèries comunes

14/16*

Matèries de modalitat

16/14*

Treball de recerca TOTALS

*La religió és una matèria comuna voluntària. La qualificació de la religió no es té en compte per al càlcul de la qualificació mitjana de batxillerat. 18

Institut Joaquín Bau

6.2.2. MATÈRIES COMUNES Les matèries comunes tenen com a finalitat aprofundir en la formació general de l’alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en aquelles competències generals que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen l’aprenentatge continu. 6.2.3. MATÈRIES DE MODALITAT Les matèries de modalitat tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic vinculada a la modalitat triada que orienti en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupi les competències que hi tenen més relació, prepari per a una varietat d’estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un determinat camp laboral. 6.2.4. MODALITATS El batxillerat està organitzat en tres modalitats: -

Ciències i tecnologia

Humanitats i ciències socials

Arts

La modalitat d’arts s’organitza en dues vies, una referida a arts plàstiques, disseny i imatge; i l’altra a arts escèniques, música i dansa. 6.2.5. ITINERARIS L’Institut organitza diferents itineraris dintre d’una determinada modalitat; això és, ofereix diferents agrupacions de matèries de la modalitat escollida, per tal d’oferir una preparació especialitzada a l’alumnat d’acord amb les seves perspectives i interessos. 6.2.6. TREBALL DE RECERCA El treball de recerca té com a finalitat assolir la competència en recerca. Té caràcter individual. S’inicia el plantejament del Treball a final de 1r de batxillerat per tal que es pugui dedicar temps de l’estiu a l’inici del treball i a es finalitza a segon curs (cap a finals del mes de gener). L’alumne escull el tema del seu treball de recerca entre una relació de títols que proposen els diferents departaments. Tot i això, l’alumne pot proposar de manera raonada un treball que no figuri en la relació de títols proposats i pot ser acceptar si 19

Institut Joaquín Bau

el plantejament que l’alumne/a n’hagi fet es considera coherent i interessant. Durant les diverses fases de realització del treball, els alumnes són assessorats per un tutor/a. Es duen a terme entrevistes periòdiques per tal de fer el seguiment de l’estat del treball i establir fites per a pròximes trobades. La darrera fase consisteix en una presentació mitjançant un powerpoint davant d’un tribunal.

La nota final del Treball de Recerca es calcula seguint els criteris següents:

Concepte

Qui valora

Seguiment del Treball

Tutor del Treball de Recerca Tutor del Treball de Recerca i

Contingut del Treball

professors del Departament Didàctic

Exposició oral del Treball

Tribunal constituït per 3 professors

Percentatge 40 % 40 % 20 %

La qualificació del Treball de Recerca representa un 10% de la nota final de batxillerat. 6.2.7. ITINERARIS

MODALITAT DE CIÈNCIES I TECNOLOGIA

Hores setmanals

Matemàtiques

Química

Física

Biologia

Matemàtiques

Química

Biologia

Ciències de la Terra i del medi ambient

Matemàtiques

Química

Física

Dibuix tècnic

Institut Joaquín Bau

Matemàtiques

Química

Física

Ciències de la Terra i del medi ambient

Matemàtiques

Química

Física

Religió i Psicologia

2+2

Electrotècnia

Matemàtiques

Física

Tecnologia industrial

Dibuix tècnic

Electrotècnia

Matemàtiques

Física

Tecnologia industrial

Dibuix tècnic

Matemàtiques

Física

Tecnologia industrial

Química

Matemàtiques

Física

Tecnologia Industrial

Química

Electrotècnia

Matemàtiques

Física

Tecnologia Industrial

Religió i Psicologia Electrotècnia

2+2 4 21

Institut Joaquín Bau

MODALITAT D’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS

Hores setmanals

Llatí

Grec

Psicologia i Sociologia / Segon idioma: Francès o Italià / Literatura Universal/ Religió 4/2+2* i Psicologia* Literatura catalana

Literatura castellana

Història de l’art

Llatí

Història del món contemporani

Literatura catalana

Psicologia i Sociologia / Segon idioma: Francès o Italià / Literatura Universal/ Religió 4/2+2* i Psicologia* Literatura castellana

Geografia

Història de l’art

Matemàtiques aplicades a C.S.

Economia de l’empresa

Història del món contemporani

Estada a l’empresa / Psicologia i Sociologia / Segon idioma: Francès o Italià / Literatura 4/2+2* Universal/ Religió i Psicologia* Geografia

Economia

Llatí

Matemàtiques aplicades a C.S.

Història del món contemporani

Literatura universal / Psicologia i Sociologia Segon idioma: Francès o Italià / Religió i Psicologia*

4/2+2*

Història de l’art

Geografia

Institut Joaquín Bau

Hores setmanals

MODALITAT D’ARTS

Via arts plàstiques, disseny i imatge.

A2 Via arts escèniques,

Dibuix artístic

Volum

Tèc. d’expressió graficoplàstica / Religió i Psicologia* Dibuix tècnic

4/2+2* 4

Disseny / Cultura audiovisual

Història de l’art

Arts escèniques

Literatura catalana

Llenguatge i pràctica musical / Religió i Psicologia* Anàlisi musical

4/2+2* 4

música i dansa.

Història de la música i de la dansa

Cultura audiovisual

Literatura castellana / Arts escèniques

6.2.8. ELECCIÓ DEL BATXILLERAT En començar el Batxillerat, l’alumne ha de triar una de les tres modalitats: Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials o Arts. Una vegada l’alumne ha elegit la modalitat, ha d’escollir l’itinerari. L’institut J. Bau ofereix setze itineraris: •

Deu de la modalitat de ciències i tecnologia (C1, C2, C3, C4, C5, T1, T2 , T3, T4 i T5).

•

Quatre de la modalitat d’humanitats i ciències socials (H1, H2, H3 i H4).

•

Dos d’Arts. (A1 i A2).

L’elecció de la modalitat i de l’itinerari és una decisió de gran transcendència, i que s’ha de prendre en funció dels interessos i les opcions de futur dels alumnes. 23

Institut Joaquín Bau

6.2.9. ASPECTES NORMATIUS CANVIS DE MATÈRIES SENSE CANVI DE MODALITAT •

Durant el primer mes de classe, els alumnes de primer curs poden sol·licitar el canvi d’algunes de les matèries que hagin triat, sempre que això sigui compatible amb l’organització del centre.

•

En finalitzar el primer curs, l’alumnat que es troba en condicions de passar a segon pot sol·licitar a la direcció del centre el canvi d’algunes de les matèries que havia triat per al segon curs, sempre que això sigui compatible amb l’organització del centre. El termini finalitza al cap d’un mes de l’inici de les classes.

CANVIS DE MODALITAT •

En finalitzar el primer curs, l’alumnat que es troba en condicions de passar al segon pot sol·licitar a la direcció del centre el canvi de modalitat. El termini finalitza al cap d’un mes de l’inici de les classes. L’alumne que canviï de modalitat haurà de cursar quatre matèries de la nova modalitat.

PROMOCIÓ DE CURS •

Els alumnes i les alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matèries cursades a primer o tenen avaluació negativa de dues matèries com a màxim.

•

L’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries de primer, s’ha de matricular de les matèries pendents del curs anterior. El centre organitza les activitats de recuperació i avaluació de les matèries pendents. Durant el primer trimestre, hi ha unes proves extraordinàries de recuperació. En cas de no superar les matèries en aquestes proves, l’alumnat té la possibilitat de recuperar-les al llarg de la resta de curs, segons el procediment que determina cada departament didàctic.

•

L’alumnat que en finalitzar el primer curs de batxillerat tingui avaluació negativa en tres o quatre matèries podrà matricular-se’n sense necessitat de tornar a cursar les matèries ja superades. En aquest cas, es facilitarà que, voluntàriament, i sense formalitzar matrícula, es pugui cursar el treball de recerca. 24

Institut Joaquín Bau

L’alumne/a que ho desitgi podrà optar per tornar a matricular-se íntegrament a primer curs de batxillerat renunciant a totes les qualificacions obtingudes. •

L’alumnat que en finalitzar el primer curs de batxillerat tingui avaluació negativa en cinc o més matèries ha de romandre un any més en el primer curs i l'ha de cursar novament en la seva totalitat.

•

L’alumnat que en finalitzar el segon curs tingui avaluació negativa en alguna matèria, no ha de tornar a cursar les ja superades. Qui ho desitgi pot optar per tornar a matricular-se íntegrament a segon curs de batxillerat si així ho sol·licita i renuncia a les notes obtingudes en totes les matèries aprovades. De l’anul·lació de les qualificacions en queden excloses, en el cas que hagin estat aprovades, el treball de recerca, l’estada a l’empresa i les possibles matèries pendents de primer curs que l’alumne hagués superat en cursar el segon curs.

TÍTOL DE BATXILLER Per obtenir el títol de batxiller és necessària l’avaluació positiva de totes les matèries dels dos cursos. La nota mitjana de batxillerat és el resultat de sumar les notes finals de totes les matèries de batxillerat i dividir el resultat pel nombre de matèries cursades. La nota resultant val el 90%. El 10% restant surt de la nota obtinguda en el treball de recerca.

BATXILLERAT MUSICAL S’anomena batxillerat musical a l’opció que pot agafar l’alumnat que cursa tercer cicle d’ensenyaments artístics professionals de música (només en conservatoris o centres autoritzats). Aquesta opció consisteix a cursar només les matèries comunes. En iniciar el batxillerat, l’alumne o alumna haurà de presentar al centre una certificació d’inscripció al tercer cicle d’ensenyaments artístics professionals de música expedit pel conservatori o centre autoritzat. En superar les matèries comunes del batxillerat i completar els ensenyaments artístics professionals de música, l’alumne o alumna podrà sol·licitar el títol de batxiller, si bé no tindrà dret al reconeixement de la modalitat.

Institut Joaquín Bau

CONVALIDACIONS DE MÚSICA L’alumnat que estigui cursant batxillerat en qualsevol modalitat i estudis de música en conservatoris, centres professionals o escoles de música autoritzades, pot sol·licitar la convalidació o el reconeixement corresponent a les hores de la franja d’optativitat i, segons els casos, d’una matèria de modalitat en un dels dos cursos.

ESTADA A L’EMPRESA La finalitat d’aquesta matèria és donar a l’alumnat que la cursi una visió global del funcionament d’una empresa. D’un total de 140 hores, 70 es cursaran al centre educatiu al llarg del curs treballant continguts teoricopràctics. Durant les altres 70 hores, l’alumnat realitzarà pràctiques en una empresa, al llarg del tercer trimestre. En acabar l’estada a l’empresa, s’ha de presentar una memòria.

EXEMPCIÓ DE LA MATÈRIA ESTADA A L’EMPRESA L’alumnat que acrediti una experiència laboral igual o superior a 280 hores pot sol·licitar-ne l’exempció. La sol·licitud haurà d’anar acompanyada d’una memòria en la qual constarà: a) Descripció de l’empresa. b) Descripció de les tasques que hi va desenvolupar l’alumne o alumna. c) Còpia del contracte laboral

LIMITACIÓ EN L’ELECCIÓ DE MATÈRIES DE MODALITAT En el cas que alguna matèria de modalitat d’un determinat itinerari hagi estat escollida per un nombre reduït d’alumnes de manera que l’organització del centre no permeti la seva oferta, la normativa permet que l’alumne/a la pugui cursar mitjançant la modalitat d’educació a distància o en altres centres educatius.

Institut Joaquín Bau

6.3. CFGM CUINA I GASTRONOMIA (LOE) La Formació Professional, en els cicles formatius de grau mitjà, té com a finalitat capacitar els alumnes per a l’exercici d’una professió determinada en què puguin desenvolupar les competències assignades a la gestió tècnica que corresponguin al seu grau d’autonomia i, en el seu cas, possibilitar i facilitar l’accés a estudis de nivell superior. 6.3.1.DISSENY CURRICULAR

Primer curs Mòdul

Segon curs

Nom del mòdul

Total hores del mòdul

Ofertes Gastronòmiques

Preelaboració i conservació d’aliments

229

Tècniques culinàries

165

229

Processos bàsics de pastisseria i rebosteria

171

Productes culinaris

229

Postres en restauració

165

Anglès

Seguretat i higiene en la manipulació d’aliments

Formació i orientació laboral

Empresa i iniciativa emprenedora

Síntesi

Tècniques bàsiques de servei

150

FCT

Formació en centres de treball

100*

250/350*

350

1077

941

2018

TOTALS

150

* La FCT es podrà realitzar totalment a 2n o entre 1r i 2n, en funció que es compleixin determinats requisits en relació als resultats acadèmics. El professorat n’informarà a principi de curs.

6.3.2. TRETS BÀSICS DEL CICLE Condicions d’accés: Tenir el títol de graduat en ESO. Tenir el títol de Tècnic Auxiliar ( FP1 ) o equivalent. 27

Institut Joaquín Bau

Haver superat els dos primers cursos de BUP o equivalent. Majors de disset anys que hagin superat una prova d’accés que es convoca anualment. Durada del cicle: 2000 hores ( dos cursos acadèmics), de les quals 1650 hores de classes a l’Institut 350 hores de pràctiques en empreses del sector( restaurants, bars, hotels...). Competncies que s’assoliran: Executar totes les operacions de manipulació, preparació, conservació i presentació de tota classe d’aliments; confeccionar ofertes gastronòmiques i ajudar en les activitats de servei, per tal d’aconseguir la qualitat i els objectius econòmics establerts, aplicant en tot moment les normes i les pràctiques de seguretat i higiene. Realitzar les operacions de servei d’aliments i begudes, acollint i atenent el client. Preparar tot tipus de begudes i menjars ràpids aconseguint la qualitat i els objectius econòmics establerts, aplicant en tot moment les normes i les pràctiques de seguretat i higiene. On podràs treballar? Pastisseries. Restaurants i Bars. Hotels i selfs. Fleques. Restauració col·lectiva. Restauració tradicional. Carnisseries i xarcuteries. Peixateries i marisqueries. Botigues de menjar preparat. Indústries agroalimentàries. Horari de classes: 28

Institut Joaquín Bau

Les classes es faran a l’Institut Joaquín Bau. L’horari de classes podria variar per necessitats específiques del centre o dels espais de pràctiques. En tot cas, els canvis han de ser aprovats pel Consell Escolar i es notificaran als alumnes i a les seves famílies amb la màxima diligència possible. La formació en centre de treball (pràctiques a l’empresa) es realitzarà divendres i dissabtes i/o durant els mesos de juny i juliol. 6.3.3. Normativa de funcionament: Els alumnes faran ús del menjador del centre com a mínim un dia a la setmana. Els alumnes de 2n de Cuina i Gastronomia faran ús del servei de Cafeteria (esmorzar) 1 dia a la setmana. Cada alumne haurà de tenir el seu material específic per fer les pràctiques de cuina. Consta de maletí amb eines de cuina i pastisseria: -Ganivet ceber (25 cm de fulla) -Ganivet descarnador (15 cm de fulla) -Pelador econòmic -Punteta de tornejar (10 cm) -Tisores de cuina -Xaira (de pols de diamant a ser posible) -Màneges pastissera (millor de plàstic reutilitzable) -Joc de boquetes de pastisseria (rodona petita, rodona gran, arrissada gran...) -Tirabuixó cambre -Encenedor -Obrellaunes -Batedor manual -Espàtula pastissera de colze -Espàtula petita -Llengua silicona (apta per temperatura) 29

Institut Joaquín Bau

-Rasqueta planxa -Agulla de bridar -Bascula de cuina (domestica) -Termometre de cuina digital •

Cada alumne s’ha de disposar dels uniformes de cuina i sala. Està format per les peces següents: Uniforme de cuina: -Socs negres (millor tancats) -Mitjons negres de cotó -Pantaló de cuiner/a negre -2 jaquetes de cuiner/a de màniga llarga -Pic blanc -2 davantals blancs -4 draps de cuina -Barret blanc de cuiner/a tipus xampinyó adaptable Uniforme de sala: -Sabata negra de cambrer -Pantaló negre de pinces -Casaca negra de botons d’una tira -Mitjons negres -4 draps de cotó blanc -2 “lito” de cambrer

Durant el curs es realitzaran una sèrie de sortides i activitats per tal de completar la formació rebuda. Les sortides són obligatòries, ja que formen part de la formació de l’alumne. Aquestes sortides poden ser:

Intercanvi amb alguna escola d’hoteleria.

Visita a un mercat de la zona, i possibilitat de visitar la Boqueria (Barcelona), Fira Alimentària de Barcelona o Fira Hostelco (Barcelona, 30

Institut Joaquín Bau

cada dos anys), sala de d’especejaments (comarcal) i d’altres que s’aniran confirmant en funció de la disponibilitat en les dates en què se celebrin.

Assistència i/o col·laboració a la Fira de l’Oli de Jesús, Fira Expoebre de Tortosa i Festast de Tortosa.

Jornades tècniques i concursos per a estudiants d’hoteleria de tota Catalunya.

Institut Joaquín Bau

6.4. CFGM SERVEIS EN RESTAURACIÓ (LOE) 6.4.1. DISSENY CURRICULAR DEL CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE SERVEI DE RESTAURANT

Mòdul

Nom del mòdul

Primer curs

Segon curs

Total hores del mòdul

Ofertes Gastronòmiques

Operacions bàsiques en bar – cafeteria

198

Operacions bàsiques en restaurant

253

Serveis en bar – cafeteria

115

Serveis en restaurant i esdeveniments especials

176

Tècniques de comunicació en restauració

El vi i el seu servei

Anglès

132

Segona llengua estrangera Frances

Seguretat i higiene en la manipulació d’aliments

Formació i orientació laboral

Empresa i iniciativa emprenedora

Síntesi

Recepció i conservació de productes

135

FCT

Formació en centres de treball

100*

250/350*

350

1007

996

2000

TOTALS

* La

FCT es podrà realitzar totalment a 2n o entre 1r i 2n, en funció que es

compleixin determinats requisits en relació als resultats acadèmics. El professorat n’informarà a principi de curs.

Institut Joaquín Bau

6.4.2. TRETS BÀSICS DEL CICLE Condicions d’accés: Tenir el títol de graduat en ESO. Tenir el títol de Tècnic Auxiliar ( FP1 ) o equivalent. Haver superat els dos primers cursos de BUP o equivalent. Majors de disset anys que hagin superat una prova d’accés que es convoca anualment. Durada del cicle: 2000 hores ( dos cursos acadèmics), de les quals 1650 hores de classes a l’Institut 350 hores de pràctiques en empreses del sector( restaurants, bars, hotels...) Competències que s’assoliran: Executar totes les operacions de manipulació, preparació, conservació i presentació de tota classe d’aliments; confeccionar ofertes gastronòmiques i ajudar en les activitats de servei, per tal d’aconseguir la qualitat i els objectius econòmics establerts, aplicant en tot moment les normes i les pràctiques de seguretat i higiene. Realitzar les operacions de servei d’aliments i begudes, acollint i atenent el client. Preparar tot tipus de begudes i menjars ràpids aconseguint la qualitat i els objectius econòmics establerts, aplicant en tot moment les normes i les pràctiques de seguretat i higiene. On podràs treballar? Pastisseries. Restaurants i Bars. Hotels i selfs. Fleques. Restauració col·lectiva. Restauració tradicional. Carnisseries i xarcuteries. 33

Institut Joaquín Bau

Peixateries i marisqueries. Botigues de menjar preparat. Indústries agroalimentàries.

Horari de classes: Les classes es faran a l’Institut Joaquín Bau. L’horari de classes podria variar per necessitats específiques del centre o dels espais de pràctiques. En tot cas, els canvis han de ser aprovats pel Consell Escolar i es notificaran als alumnes i a les seves famílies amb la màxima diligència possible. La formació en centre de treball (pràctiques a l’empresa) es realitzarà divendres i dissabtes i/o durant els mesos de juny i juliol.

6.4.3. Normativa de funcionament: •

Cada alumne s’ha de comprar l’uniforme de sala. Està format per les peces següents: Uniforme de sala: -Sabata negra de cambrer -Pantaló negre de pinces -Guerrera negra de botons d’una tira -Mitjons negres -4 draps de cotó blanc -2 litos de cambrer -Delantal en peto negre -Bata blanca

•

Els alumnes faran ús del menjador com a mínim un dia a la setmana.

•

Els alumnes faran ús del servei de Cafeteria (esmorzar) 1 dia a la setmana.

Institut Joaquín Bau •

Intercanvi amb alguna escola d’hoteleria.

Visita a un mercat de la zona, i possibilitat de visitar la Boqueria (Barcelona);

empresa

alimentària

congelats

(comarcal),

Fira

Alimentària de Barcelona o Fira Hostelco (Barcelona, cada dos anys), sala de d’especejaments (comarcal), Saló Univers Gastronòmic (Cambrils), i d’altres que s’aniran confirmant en funció de la disponibilitat en les dates en què se celebrin.

Assistència i/o col·laboració a la Fira de l’Oli de Jesús, Fira Expoebre de Tortosa i Festast de Tortosa.

Jornades tècniques i concursos per a estudiants d’hoteleria de tota Catalunya.

Institut Joaquín Bau

7. L’AVALUACIÓ I LA PROMOCIÓ L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat del centre ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries del currículum. Els objectius i les competències bàsiques que indiquen el sentit general en que ha de progressar l’alumnat han de ser el referent de les programacions i l’avaluació. Les programacions de cada matèria han d’incloure els criteris d’avaluació i les activitats d’avaluació i de recuperació previstes.

7.1 Sessions d’avaluació. L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor o professora que exerceix la tutoria ha d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resulten. Tot el professorat ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en la matèria o matèries que imparteix. La sessió d'avaluació és la reunió de l'equip docent per intercanviar informació i prendre decisions sobre el procés d'aprenentatge de l'alumnat. Es reunirà en sessió d'avaluació, almenys, en cinc ocasions durant el curs (sis en el cas de 1r i 4t d'ESO, 1r de Batx). sempre coordinat pel professor o professora que exerceix la tutoria, i amb la presència d'un membre de l'equip directiu, amb veu però sense vot, que garanteix la coherència dels processos d'avaluació entre els diferents grups del centre. A les sessions d'avaluació l'equip docent ha de prendre les decisions que consideri necessàries per facilitar el procés d'aprenentatge de l'alumnat. La persona tutora ha de coordinar i presidir les sessions d'avaluació de seu grup d'alumnes, aixecar acta del seu desenvolupament, fer-hi constar els acords presos i vehicular l'intercanvi d'informació amb els pares, mares o representants legals de cadascun dels alumnes. Les sessions d'avaluació són: •

Avaluació inicial (Preavaluació): es realitza a tots els grups de 1r i 4t d'ESO, 1r de Batx i per millorar el coneixement i l'acollida de l'alumnat i prendre decisions sobre el seu procés d'aprenentatge, valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament, per part del professorat, del procés d'ensenyaments. En l’avaluació inicial de l’alumnat de 1r curs d’ESO es tindrà en compte l’avaluació 36

Institut Joaquín Bau

de les activitats de reforç fetes durant l’estiu per l’alumnat procedent de 6è de primària. Té lloc al mes d'octubre. •

Tres sessions d'avaluació ordinària trimestral: per valorar els aprenentatges de cada alumnes/a i el desenvolupament per part del professorat del procés d'ensenyament. Tenen lloc abans de finalitzar cada un dels trimestres.

•

Avaluació final ordinària: té lloc a finals del mes de juny.

L'equip

docent

ha de valorar els resultats obtinguts al llarg del curs escolar, tant pel que fa

als

ensenyaments d'aquest darrer període com a les activitats o proves de recuperació

d'avaluacions

anteriors.

d'avaluació obtingudes al llarg del curs

partir

del

conjunt

dades

i de les recuperacions si escau, el

professorat de cada matèria ha d'atorgar a cada alumne o

alumna

una

qualificació final d'avaluació, tenint en compte els criteris d'avaluació de cada matèria. Després d'aquesta avaluació final ordinària, les famílies han de rebre informació dels resultats d'aquesta qualificació final d'avaluació ordinària i de les activitats de recuperació

que hauran de realitzar al llarg de l'estiu els

alumnes amb matèries pendents. •

Avaluació final extraordinària: té lloc els primers dies de setembre. La qualificació final extraordinària serà el resultat global obtingut a partir de la valoració de

l'evolució de l'alumne/a durant tot el curs, de les activitats de

recuperació que se li hagin

proposat de realitzar al llarg de l'estiu i dels

resultats de la prova extraordinària corresponent. A partir d'aquesta valoració global, l'equip docent prendrà les decisions definitives respecte de la superació de les matèries pendents i sobre el pas de curs o, si s'escau, la superació de l'etapa. Cada departament té els seus propis criteris a l’hora de determinar la ponderació de cadascun dels tres aspectes que conformen la nota de l’avaluació extraordinària.

7.2 Decisions de l'equip docent L'equip docent, en la valoració dels aprenentatges de l'alumnat, ha d'adoptar les decisions per consens i, en cas de no arribar-hi, per majoria. Cada professor/a de l'equip docent pot emetre un vot únic, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del tutor/a serà diriment en cas d'empat.

Institut Joaquín Bau

En el cas que l'equip docent, en las seva valoració global de l'alumnat, prengui la decisió de modificar la qualificació d'alguna matèria, tant en l'avaluació final ordinària com en l'extraordinària, es limitarà a un màxim de dues matèries. La qualificació d'aquestes matèries serà de 5 i s'indicarà a l'acta d'avaluació amb un asterisc (*). L'equip docent por decidir, excepcionalment, el pas al curs següent, i fins i tot la superació de l'etapa i títol de graduat en educació secundària obligatòria d'un alumne/a amb TRES matèries suspeses. Aquesta decisió requereix el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. En cas d'empat, el vot del tutor/a serà diriment.

7.2 Qualificacions a l’ESO Pel que fa a les qualificacions, s'han de tenir presents les següents consideracions: 1.- L'alumnat que pertanyi a un grup de diversitat, per la seva mateixa especificitat, està rebent un currículum adaptat i la qualificació màxima que pot obtenir, de manera general, és la de 6. En queden excloses les matèries optatives i/o alternatives i les matèries en què l'alumne, tot i pertànyer a un grup de diversitat, segueixi el currículum ordinari. 2.- La resta d'alumnat pot obtenir tota la gradació possible de qualificacions, de l'1 fins al 10.

7.3 Càlcul de bloc de matèries optatives i alternatives per a 1r, 2n i 3r d'ESO La qualificació del bloc de Matèries Optatives (NGO) s'ha d'obtenir com a mitjana aritmètica arrodonida, tenint en compte la nota del Treball de Síntesi, per una banda, i la qualificació aportada pels professors de les matèries optatives i/o alternatives cursades per l'alumne.

7.4 Promoció per a alumnes de 1r, 2n i 3r d'ESO •

Si l'alumnat supera el curs en la seva totalitat, promociona al curs següent.

•

Si l'alumnat no ha superat UNA o DUES matèries, promociona al curs següent. S'ha de preveure un seguit d'activitats de recuperació que es realitzaran durant el curs següent amb la finalitat que l'alumne superi aquestes matèries. 38

Institut Joaquín Bau •

Si l'alumnat no ha superat TRES o més matèries, repeteix el curs en la seva totalitat, i es podrà establir un pla específic orientat a superar les dificultats detectades en el curs anterior. Es pot repetir el mateix curs UN sol cop.

•

Si escau, es comptabilitzen com una única matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos.

7.5 Càlcul del bloc de matèries optatives i alternatives a 4t d'ESO La nota del global optatiu (NGO) s’obté assignant el 50% a la nota del projecte de recerca i l’altre 50% a la nota assignada al conjunt de matèries optatives no específiques, i a la matèria alternativa a la religió.

7.6 Obtenció del títol d'Educació Secundària Obligatòria a 4t d'ESO •

Si l'alumnat supera el curs en la seva totalitat, obté el Títol de Graduat en Educació Secundària.

•

Si l'alumnat no ha superat UNA o DUES matèries, i excepcionalment, TRES, pot ser proposat per a l'obtenció del Títol, sempre que l'equip docent consideri que la naturalesa i el pes d'aquestes matèries en el conjunt de l'etapa no li impedeix assolir les competències bàsiques i els objectius de l'etapa.

•

Si escau, es comptabilitzen com una única matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos.

•

Quan l'alumne no obté el títol, té dues possibilitats: o Si l'alumnat té 18 anys, haurà esgotat l'ensenyament obligatori i podrà passar a educació per a adults. o Si l'alumnat no té 18 anys podrà repetir 4t d'ESO en la seva totalitat i es podrà establir un pla específic orientat a superar les dificultats detectades en el curs anterior.

L’Institut organitzarà anualment proves per superar les matèries pendents (GESO) d'avaluació positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i hagin superat l'edat màxima de permanència a l'etapa. S'hi poden presentar en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un màxim de 5 matèries pendents d'avaluació positiva. 39

Institut Joaquín Bau

7.7 Avaluació i promoció de curs a Batxillerat •

Els alumnes i les alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matèries cursades a primer o tenen avaluació negativa de dues matèries com a màxim.

•

L’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries de primer, s’ha de matricular de les matèries pendents del curs anterior.

•

El centre organitza les activitats de recuperació i avaluació de les matèries pendents. Durant el primer trimestre, hi ha unes proves extraordinàries de recuperació. En cas de no superar les matèries en aquestes proves, l’alumnat té la possibilitat de recuperar-les al llarg de la resta de curs, segons el procediment que determina cada departament didàctic.

•

L’alumne/a que ho desitgi podrà optar per tornar a matricular-se íntegrament a primer curs de batxillerat renunciant a totes les qualificacions obtingudes.

•

7.8 Títol de batxillerat Per obtenir el títol de batxiller és necessària l’avaluació positiva de totes les matèries dels dos cursos. 40

Institut Joaquín Bau

La nota mitjana de batxillerat és el resultat de sumar les notes finals de totes les matèries de batxillerat i dividir el resultat pel nombre de matèries cursades. La nota resultant val el 90%. El 10% restant surt de la nota obtinguda en el treball de recerca.

7.9 Avaluació dels CFGM Durant el curs acadèmic es farà una sessió d'avaluació trimestral. En aquesta avaluació es posarà una nota provisional de cadascuna de les unitats formatives començades dels diferents mòduls que configuren els estudis dels CFGM que s’imparteixen al centre. Quan una unitat formativa es doni per finalitzada s’avaluarà amb la nota definitiva. Cada alumne, al llarg del curs tindrà dret a dues sessions d’avaluació ordinària. D'altra banda, la junta d'avaluació pot reunir-se quan calgui per avaluar i proposar la certificació de l'alumne que es matricula per mòduls solts o unitats formatives. A l'inici de cada curs, abans de la primera avaluació ordinària, es farà una preavaluació inicial de l’alumnat de primer curs de cicle.

Institut Joaquín Bau

8. LA CONVIVÈNCIA És responsabilitat de tota la comunitat educativa vetllar per a la bona convivència al centre. Correspon a la Direcció i al professorat del centre el control i l’aplicació de les normes de convivència. Totes les mesures han d’anar encaminades a la millora de la convivència. A continuació s’enumeren les accions que han de servir per millorar el clima de convivència de la comunitat educativa de l’INS J. Bau: •

La carta de compromís és el referent per al fonament de la convivència ja que vincula individualment i col·lectivament els membres de la comunitat educativa.

•

La comissió de convivència, formada a partir dels membres del consell escolar,

actuarà per analitzar un cas, proposar mesures... quan la

situació/conflicte ho requereixi. La comissió està formada per vuit membres: dos representants dels pares, dos del sector de professorat, dos alumnes, el cap d'estudis adjunt i el director. •

Es considera que la prevenció és una bona mesura per tal de promocionar la convivència. L’alumnat treballarà de forma transversal, dia a dia, i des de totes les àrees del currículum les competències bàsiques que li facilitaran

capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics. •

També es treballarà la prevenció en sessions de tutoria col·lectiva a l’aula i de forma individual fomentant un bon clima de treball i convivència adequat a l’aula, al centre i a l’entorn.

•

L’acció tutorial amb el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat, amb la coordinació de tot el professorat que incideix en un mateix grup per part del tutor i amb les reunions i entrevistes amb les famílies seran mesures que afavoriran la bona convivència.

Institut Joaquín Bau

9. L’ORIENTACIÓ I LA TUTORIA L’acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat. Les actuacions associades a l’acció tutorial, com a mínim, han de: •

Informar les mares, els pares o tutors/es sobre l’evolució educativa dels seus fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada.

•

Facilitar a pares, mares i tutors/es legals l’exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles.

•

Vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure, especialment a l’etapa d’educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu.

•

Dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere.

•

Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre.

•

Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització de les pràctiques en les empreses.

9.1. Finalitats i funcions de les tutories 1. La tutoria i l’orientació de l’alumnat és part de la funció docent. Tot el professorat del claustre d’un centre públic ha d’exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui. 2. La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres. Cada alumne o alumna té assignat un tutor o tutora, responsable immediat de l’acció tutorial prevista en el centre i, com a mínim, de les actuacions a), b), c) i d) establertes a l’article 15.2. En els ensenyaments professionalitzadors s’ha de preveure també la tutorització de les pràctiques en les empreses dels i de les alumnes corresponents. 43

Institut Joaquín Bau

3. Cada grup d’alumnes té assignat un tutor o tutora de grup, responsable immediat de l’acció tutorial conjunta sobre el grup tal com estigui prevista en el centre i, com a mínim, del que preveu l’apartat e) de l’article 15.2.

9.2. El Pla d’acció tutorial (PAT) L’acció

tutorial

desenvolupament

és

conjunt

personal

dels

d’accions alumnes,

educatives al

que

seguiment

contribueixen del

seu

procés

d’aprenentatge i a l’orientació escolar, acadèmica i professional. La tutoria i l’orientació dels alumnes forma part de la funció docent. L’acció tutorial l’exercirà tot el conjunt de professorat que intervé en un grup d’alumnes amb la coordinació del professor tutor del grup. Les actuacions en l’àmbit de la tutoria es reflecteixen al Pla d’Acció Tutorial (PAT) del centre. En relació a l’horari de tutoria, setmanalment, els tutors de l’ESO tindran tres hores de dedicació a les tasques tutorials. Dues d’aquestes tres hores, estaran emmarcades dintre de les lectives i es dedicaran: una amb tots els alumnes del grup que tutoritza, en aplicació del pla d’acció tutorial, i l’altra per a tasques diverses relacionades amb la gestió de tutoria (atenció individual, documentació, control d’assistència, etc). A més, tindrà una altra hora de les de permanència en el centre dedicada a entrevistes amb els pares, mares o tutors de l’alumnat. En l’etapa del batxillerat, també es concreta en una hora lectiva setmanal amb els alumnes i dues hores dedicades a la gestió i a l’atenció als pares/mares o tutors dels alumnes. En el cicles formatius de Cuina i Gastronomia i Serveis en restauració, l’atenció tutorial quant a hores de dedicació, s’adequa al que estableix la normativa. 10. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR Es considera pare o mare d’alumne, les persones físiques amb la pàtria potestat sobre l’alumne des del moment de la matriculació del seu fill al centre. Es consideraran a efectes d’elecció de representants, tant el pare com la mare o tutor autoritzat. Es perdrà aquesta condició en els casos següents: pèrdua legal de la pàtria potestat, fi de l’escolarització de l’alumne o baixa de l’alumne al centre.

Institut Joaquín Bau

Els pares i mares dels alumnes tenen una sèrie de drets i de deures que estan regulats en el NOFC: El tutor és el referent pel que fa a la comunicació entre les famílies i el centre. Per qualsevol informació que les famílies requereixin sobre el procés d’ensenyamentaprenentatge s’hauran de dirigir al tutor del grup. Els pares i mares d'alumnes o els seus tutors legals tenen el dret i el deure conèixer el rendiment acadèmic dels seus fills menors d’edat i dels majors que s’hagin manifestat de manera expressa, i qualsevol altra circumstància que hi influeixi. Per a això hi ha establertes accions tals com rebre informació del tutor sobre els resultats acadèmics en les avaluacions programades pel Centre, rebre informació, al més aviat possible, de les absències i retards a classe del seu fill i tenir accés als criteris d'avaluació que valoren el rendiment dels seus fills. Dins de l'horari lectiu, el professorat tindrà una hora d'atenció a pares/mares d'alumnes. A principis de curs, el tutor/-aa del grup informarà els pares del seu horari d’atenció. L’horari de l’entrevistes entre el tutor i les famílies es fixarà de mutu acord, en funció de la urgència del tema a tractar i de la disponibilitat horària del tutor. El nombre d’entrevistes a mantenir entre el tutor i l’alumne i/o la seva família estarà en funció de la situació, evolució i necessitats de l’alumne/a. Les entrevistes poden ser convocades pel tutor o sol·licitades per la família quan ho considerin oportú. Es vetllarà perquè al llarg de cada curs, els tutors de cada grup realitzin com a mínim una entrevista amb la família de cada alumne. És molt important que el tutor disposi de diversos números de telèfon que permetin, en cas necessari, localitzar fàcilment la família de l’alumne. Per aquesta raó convé que l’alumne faciliti el telèfon del domicili familiar i altres telèfons de contacte (telèfons de la feina dels pares, mòbils dels pares, etc…). 10.1 ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES (AMPAS) Els pares tenen dret a constituir associacions de mares i pares (AMPA) i/o formar-ne part. L’associació de mares i pares es regirà pel seu propi estatut. L’AMPA podrà disposar de les instal·lacions del centre per reunir-se, o celebrar actes relacionats amb la seva formació com a pares d’alumnes o amb activitats extraescolars, sempre que hagi sol·licitat autorització per utilitzar les instal·lacions i se li hagi atorgat el permís per part de la direcció del centre.

Institut Joaquín Bau

Les associacions de pares d'alumnes no podran dur a terme en els centres docents altres activitats que les previstes en els seus estatuts. En tot cas, de les activitats n’haurà de ser informat el Consell Escolar i han de restar obertes a la participació de tot l’alumnat del centre. 10.2.PARTICIPACIÓ DE L'ALUMNAT La participació dels alumnes en el funcionament i en la vida del Centre, en l'activitat escolar i extraescolar i en la gestió dels mateixos és un dret i un deure. La seva participació es realitza a través del delegat i subdelegat de grup, el Consell de delegats, els representants en el consell escolar i les associacions d'Alumnes que legalment es puguin constituir. El Consell de delegats, format pel delegat/da de cada grup i pels representants dels alumnes en el consell escolar, ostenta la representació del conjunt de l'alumnat. El centre fomentarà el funcionament del consell de delegats i delegades i protegirà l'exercici de les seves funcions per part dels seus membres. Els alumnes delegats/des formaran part del consell de delegats del centre durant tot el curs. El cap d’estudis convocarà la sessió constitutiva d’aquest consell, la qual haurà de celebrar-se abans de l’acabament del mes d’octubre. En les NOFC hi ha regulat el procediment a seguir en l’elecció de delegat de grup i les funcions que ha de desenvolupar i les funcions del consell de delegats.. 10.3. Carta de compromís educatiu L’equip directiu, seguint les directrius que marca el Departament d'Ensenyament ha elaborat un document anomenat carta de compromís educatiu. L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives. Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada a l’institut. La carta de compromís s’ha elaborat amb la participació del professorat i les famílies i ha estat aprovada pel consell escolar.