Nofc modificat dec 2015 by Francisco Batalla

NOFC INSTITUT JOAQUÍN BAU Versió 4.0

9 desembre de 2015

1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 5 2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL CENTRE ............. 7 EQUIP DIRECTIU (ARTICLE147, LEC). ......................................................................................... 8 1.1.1 Director (article142, de la Llei 12/2009). ....................................................... 9 1.1.2 Òrgans unipersonals de direcció. ................................................................ 13 1.1.2.1 Cap d'estudis (art.32.2/4 del Decret 102/2010.): ............................................. 13 1.1.2.2 Secretari (art. 33 del Decret 102/2010). .......................................................... 14 1.1.2.3 Òrgans unipersonals de direcció addicionals (art.34 del Decret 102/2010). .... 17 1.1.2.3.1 Cap d’estudis adjunt ................................................................................... 17 1.1.2.3.2 Coordinador pedagògic .............................................................................. 18 ÒRGANS COL·LEGIATS. ............................................................................................................ 21 Consell Escolar (Art 148 de la Llei 12/2009)........................................................... 21 Claustre del professorat (art. 146 de la Llei 12/2009). ............................................ 28 ÒRGANS UNIPERSONALS DE COORDINACIÓ (ART. 41 DEL DECRET 102/2010). ............................. 30 1.1.3 Coordinadors d’etapa (coordinació d’ESO, Batxillerat) ............................. 31 1.1.4 Coordinació d’ESO........................................................................................ 31 1.1.5 Coordinació de Batxillerat ............................................................................ 32 1.1.6 Coordinació TAC ........................................................................................... 33 1.1.7 Coordinació LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social) ...................... 34 1.1.8 Coordinació d’activitats i serveis escolars .................................................. 35 1.1.9 Coordinació de prevenció de riscos laborals .............................................. 37 1.1.10 Caps de Departaments didàctics ................................................................. 38 3. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU ........................................ 42 PER ORIENTAR L’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA ........................................................................... 42 ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT ................................................................................ 42 1.1.11 EQUIPS DOCENTS ...................................................................................... 42 1.1.12 Acció tutorial (art 15 del Decret 102/2010). ................................................ 43 1.1.13 Departaments. ............................................................................................... 49 1.1.14 Comissions. ................................................................................................... 50 ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT .................................................................................................. 52 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ACTUACIÓ EDUCATIVA GLOBALITZADA SOBRE L’ALUMNAT ................... 53 1.1.15 Comissió d’atenció a la diversitat (CAD). ................................................... 53 1.1.16 Professorat especialista en orientació educativa. ...................................... 55 1.1.17 Psicopedagog de l'EAP: ............................................................................... 56 1.1.18 Procediment d’actuació. ............................................................................... 56 ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL ................................................................................. 57 4. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE .................................................................................. 66 CONVIVÈNCIA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. QÜESTIONS GENERALS ....................... 66 1.1.19 Mesures de la promoció de la convivència................................................. 66 1.1.20 Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes. ........ 67 MEDIACIÓ ESCOLAR. ................................................................................................................ 68

2 de 116

1.1.21 1.1.22 1.1.23 1.1.24 1.1.25 1.1.26

Definició ......................................................................................................... 68 Àmbit d'aplicació............................................................................................ 69 Principis de la mediació ................................................................................ 69 Inici de la mediació........................................................................................ 70 Desenvolupament de la mediació escolar .................................................. 70 Finalització de la mediació escolar .............................................................. 71

DRETS I DEURES DELS ALUMNES ..................................................................................... 73 1.1.27 Drets de l’alumnat ......................................................................................... 73 1.1.28 Deures de l'alumnat ...................................................................................... 74 DRETS I DEURES DEL PROFESSORAT .............................................................................. 75 1.1.29 Drets del professorat..................................................................................... 75 1.1.30 Deures del professorat ................................................................................. 75 NORMES DE CONVIVÈNCIA ................................................................................................ 77 1.1.31 En relació al professorat i personal no docent del Centre ........................ 77 1.1.32 En relació a l'ordre ........................................................................................ 77 1.1.33 En relació a la conservació i ús de les instal·lacions ................................. 77 1.1.34 En relació a les aules .................................................................................... 78 1.1.35 En relació a l'esbarjo ..................................................................................... 79 1.1.36 En relació a l'assistència .............................................................................. 79 1.1.37 En relació als retards .................................................................................... 80 1.1.38 En relació a les guàrdies .............................................................................. 80 1.1.39 Altres .............................................................................................................. 80 RÈGIM DISCIPLINARI DE L'ALUMNAT. CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE. ................................................................................................... 81 1.1.40 Conductes Sancionables (art. 37.1 LEC). .................................................. 81 1.1.41 Sancions imposables (art. 37.3 LEC).......................................................... 82 1.1.42 Competència per imposar les sancions (art. 25 Decret 102/2010) .......... 83 1.1.43 Prescripcions (art. 25.5 Decret 102/2010). ................................................. 83 1.1.44 Graduació de les sancions. Criteris. (art.24.3 i 4 Decret 102/2010) ........ 83

1.1.45 Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes (art. 25 D102/2010) .................................................................................................................. 84 RÈGIM DISCIPLINARI DE L’ALUMNAT. CONDUCTES PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE .................................................................................................................................. 86

1.1.46 LEC). 1.1.47 1.1.48 1.1.49 1.1.50

Conductes contràries a les normes de convivència del centre (art. 37.4 86

Mesures correctores i sancionadores. (Art. 19 Decret 102/2010). ........... 86 Circumstàncies atenuants i agreujants. ...................................................... 88 Faltes d’assistència a classe i puntualitat. Mesures correctores.............. 89 Falta d’assistència a classe per decisió col·lectiva de l’alumnat (article 24.2 del DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius) . ................ 91 5. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR ....... 93 QÜESTIONS GENERALS. .......................................................................................................... 93 INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES .................................................................................................... 94 ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES (AMPAS) ........................................................... 95 1.1.51 Objectius de l’AMPA ..................................................................................... 96

3 de 116

1.1.52 Activitats de l’AMPA ...................................................................................... 96 PARTICIPACIÓ DE L'ALUMNAT ........................................................................................... 97 1.1.53 El delegat/da i el sotsdelegat/da de classe ................................................ 98 1.1.54 Consell de Delegats .................................................................................... 100 1.1.55 Representació dels alumnes al Consell Escolar ...................................... 101 CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU........................................................................................... 102 PROJECTE DE SERVEI COMUNITARI APRENENTATGE-SERVEI (APS) ......................... 102 6. FUNCIONAMENT DE CENTRE ............................................................................................. 103 ASPECTES GENERALS. .................................................................................................... 103 1.1.56 Activitats complementàries i extraescolars ............................................... 103 1.1.57 Vigilància de l’esbarjo ................................................................................. 105 6.1.4. Horaris del centre. ....................................................................................... 108 6.1.5. Accidents de l’alumnat ................................................................................ 108 6.2. SERVEIS ESCOLARS. .............................................................................................. 109 6.2.1. Servei de transport escolar ........................................................................ 109 6.2.2. Altres serveis del centre ............................................................................. 109 6.3. DEL PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS) ........................................... 110 6.3.1. Els conserges (personal subalterns) ......................................................... 111 6.3.2. Els administratius ........................................................................................ 113

4 de 116

1. INTRODUCCIÓ Les presents Normes d’Organització i Funcionament han estat elaborat per l’equip directiu del centre, amb l’aportació per part del claustre de criteris i propostes per a la seva elaboració, i aprovat pel Consell Escolar del Centre, d’acord amb la normativa vigent. Correspon al Director/a del centre vetllar pel compliment d’aquestes normes, essent obligació de tots els membres d’aquesta comunitat educativa conèixer-lo i complir-lo. Entenem les Normes d’Organització i Funcionament com l’instrument regulador de la vida interna del centre, que concreta les relacions entre els diferents sectors que formen part de la comunitat educativa, que plasma normes i/o pautes que obliguen a tots aquells que participen en el procés educatiu dels alumnes del centre; que garanteix, al mateix temps, els drets que la legislació preveu. Cal entendre’l com un element que ha d’ajudar i facilitar el funcionament i la tasca educativa dins l’institut i, per tant, no ha de romandre estàtic ni tancat en ell mateix. Per tenir efectivitat, ha de permetre modificacions i ampliacions d’acord amb l’opinió majoritària del professorat i del Consell Escolar. Marc normatiu 

Ley Orgànica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. LOE.



Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. LEC



Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.



Decret 279/2006, de 4 d’abril, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la

convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, derogat parcialment (art.4 i Títol IV) pel Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius.

5 de 116



Resolució de 15 de juny de 2010, per la qual s’aprova el document per a

l’organització i funcionament dels diferents centres educatius públics i privats per al curs 2010-2011.

6 de 116

2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL CENTRE

Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents (Llei 12/2009. Art. 139.1): a) El director o directora. b) El claustre del professorat. c) L’equip directiu. d) El consell escolar. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre, d’acord amb el que preveu l’article 30 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Els òrgans de govern de l'institut vetllaran perquè les activitats d’aquest es desenvolupin d'acord amb els principis i valors de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per l'efectiva realització dels fins de l'educació, establerts en les lleis i en les disposicions vigents, i per la qualitat de l'ensenyament. A més, garantiran, en l'àmbit de la seva competència, l'exercici dels drets reconeguts a l’alumnat, professorat, pares i mares i personal d'administració i serveis, i vetllaran pel compliment dels deures corresponents. Així mateix, afavoriran la participació efectiva de tots els membres de la comunitat educativa en la vida del centre, en la seva gestió i en la seva avaluació. Els òrgans de govern de ‘Institut J. Bau són els següents: 

Col·legiats: Consell Escolar del Centre i Claustre de Professorat.



Executius:

Director,

Cap

d'Estudis,

Cap

d'Estudis

Adjunt,

Secretari

Coordinadora Pedagògic.

7 de 116

Tots de manera conjunta constitueixen l'Equip Directiu. Per al correcte desenvolupament de les seves funcions, els diferents òrgans de govern elaboraran un programa d'actuació i un calendari de reunions que s'inclourà en la Programació General Anual de l’Institut (PGA). EQUIP DIRECTIU (ARTICLE147, LEC). A cada centre públic s'ha de constituir un equip directiu. L'equip directiu és l'òrgan executiu de govern dels centres públics i és integrat pel Director o la Directora, el Cap o la Cap d'estudis, el Secretari o Secretària, i els altres òrgans unipersonals que s'estableixin per reglament o en exercici de l'autonomia organitzativa del centre. En el moment de l’aprovació d’aquest Reglament, la constitució de l’Equip directiu de l’Institut J. Bau és la següent: el Director, el Cap d’estudis, la Cap d’estudis adjunt, el Secretari, la Coordinadora pedagògica i el Sotsdirector. Per al curs 2012 – 2013 el Departament d’Ensenyament va suprimir el càrrec de Sotsdirector. Els membres de l'equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció establert per l'article 144 de la LEC. El Director pot delegar en els membres de l'equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l'article 142 de la Llei d’Educació de Catalunya. El Centre, en exercici de llur autonomia, podrà constituir un consell de direcció, integrat per membres del claustre del professorat d'entre els que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació. Correspon al Director nomenar i fer cessar els membres de l'equip directiu i del consell de direcció. També li correspon l'assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d'aquestes funcions. El Director respon del funcionament del centre i del grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell

8 de 116

escolar i l'Administració educativa. L'Administració educativa avalua l'acció directiva i el funcionament del centre. L'equip directiu, i si s’escau, el consell de direcció, reservarà almenys dues hores setmanals en els seus horaris per a les reunions de planificació i coordinació. El Director, prèvia comunicació al Claustre de professorat i al Consell Escolar, formularà proposta de nomenament i cessament a l'Administració educativa dels càrrecs de Secretari, Cap d'estudis, Cap d’estudis adjunt i Coordinador pedagògic d'entre el professorat amb destinació al centre en ocasió de lloc de treball vacant. Tots els membres de l'equip directiu cessaran en les seves funcions al terme del seu mandat o quan es produeixi el cessament del Director. 1.1.1 Director (article142, de la Llei 12/2009). El Director del centre públic és responsable de l'organització, el funcionament i l'administració del centre, n'exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal. La selecció del Director es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l'Administració educativa. El Director té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s'exerceixen en el marc de l'ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat. Corresponen al Director les funcions de representació següents: a. Representar el centre. b. Exercir la representació de l'Administració educativa en el centre. c. Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.

9 de 116

d. Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l'Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l'Administració.

Corresponen al Director les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents: a. Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents. b. Vetllar perquè s'aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment. c. Assegurar l'aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d'inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció. d. Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l'educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre, d'acord amb el que disposen el títol II de la LEC i el projecte lingüístic del centre. e. Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu. f. Proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives. g. Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l'article 124.1 de la Llei d’Educació de Catalunya i presentar les propostes a què fa referència l'article 115. h. Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l'aplicació de la programació general anual. i. Impulsar, d'acord amb els indicadors de progrés, l'avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat.

10 de 116

j. Participar en l'avaluació de l'exercici de les funcions del personal docent i de l'altre personal destinat al centre, amb l'observació, si escau, de la pràctica docent a l'aula.

Corresponen al Director les funcions següents amb relació a la comunitat escolar: a. Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre. b. Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents. c. Assegurar la participació del consell escolar. d. Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d'alumnes i, si s'escau, amb les associacions d'alumnes. Corresponen al Director les funcions relatives a l'organització i la gestió del centre següents: a. Impulsar l'elaboració i l'aprovació de les normes d'organització i funcionament del centre i dirigir-ne l'aplicació. b. Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu. c. Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent. d. Visar les certificacions. e. Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel Secretari o Secretària del centre.

11 de 116

f. Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d'acord amb el pressupost aprovat. g. Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l'Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació. h. Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l'observació de la pràctica docent a l'aula. El Director pot delegar en els membres de l'equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l'article 142 de la Llei d’Educació de Catalunya. El Director té qualsevol altra funció que li assigni l'ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan. El Director, en l'exercici de les seves funcions, té la consideració d'autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d'ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El Director, en l'exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l'interès superior de l'infant. El Director és el responsable dels documents de gestió del centre. Càrrecs i/o comissions, que orgànicament estan sota la supervisió directa del Director: · Comissió permanent del consell escolar · Comissió de convivència del consell escolar · Comissió econòmica del consell escolar. · Coordinador de pla i millora i qualitat de centres educatius (PAC08).

12 de 116

1.1.2 Òrgans unipersonals de direcció. 1.1.2.1 Cap d'estudis (art.32.2/4 del Decret 102/2010.): Correspon al o a la cap d’estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat, d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament del centre. El cap d’estudis substitueix el director en cas d’absència, malaltia o vacant. El Cap d’estudis desenvolupa les funcions següents: a. Planificar i fer el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre, i la seva organització i coordinació, sota el comandament del Director de l’Institut. b. Coordinar les activitats escolars reglades. Coordinar també quan s’escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l'activitat acadèmica, escoltat el claustre c. Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Educació i especialment amb els equips d’assessorament psicopedagògic. d. Vetllar pel desenvolupament de les activitats establertes en els horaris d’alumnes i professors i professores, preveure l’atenció dels alumnes en cas d’absència dels professors o professores i controlar-ne les incidències. e. Substituir el Director en cas d’absència f. Coordinar la realització de les reunions d'avaluació en coordinació amb la Coordinació Pedagògica g. Coordinar, de manera conjunta amb la Coordinació pedagògica, l’acció dels

13 de 116

departaments de coordinació didàctica, i vetllar per la continuïtat i coherència de les seves actuacions entre els diferents grups d’alumnes. h. Proposar, escoltada la Coordinació pedagògica, les modificacions curriculars que hagin de ser autoritzades pel Departament d‘Educació. i. Vetllar perquè el desenvolupament dels crèdits de FCT s’adeqüi als criteris recollits al PCC (recollit al projecte educatiu de centre). j. Coordinar i vetllar pel seguiment i avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes en les empreses i centres de treball, d’acord amb els criteris generals aprovats pel Claustre i en coordinació amb la coordinació pedagògica. k. Coordinar i vetllar pel seguiment de l’alumnat que cursa estudis a través del IOC, conjuntament amb el professorat responsable. l. Aquelles altres que li siguin encomanades pel Director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Educació. El cap d’estudis, juntament amb el director és responsable dels documents de gestió i millora contínua següents: 

PGC: Programació general anual de Centre.



NOFC: Normativa d’organització i funcionament de centre.

Càrrecs i/o comissions, que orgànicament estan sota la supervisió directa del cap d’estudis: 

Coordinadora d’activitats extraescolars.



Coordinadora de Batxillerat

1.1.2.2 Secretari (art. 33 del Decret 102/2010).

14 de 116

El secretari o la secretària és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim per un curs sencer. Correspon al secretari o a la secretària l'exercici de les funcions que li delegui la direcció d'entre les previstes a l'article 147.4 de la Llei d'educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l'àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització i funcionament del centre. Correspon també al secretari o secretària del centre l'exercici de les funcions pròpies de la secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i d'aquells altres òrgans col·legiats en què les normes d'organització i funcionament del centre així ho estableixin. El Secretari desenvolupa les funcions següents: a. Exercir la secretaria dels òrgans de participació en el control i gestió del centre i aixecar les actes de les reunions que celebrin. b. Tenir cura de les tasques administratives de l’Institut, atenent la seva programació general i el calendari escolar. c. Estendre les certificacions i els documents oficials de l’Institut, amb el vistiplau del Director. d. Vetllar per la gestió econòmica del centre. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres juntament amb el Director. Vetllar per l’elaboració del projecte de pressupost del centre. e. Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.

15 de 116

f. Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent. g. Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los. h. Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, l’alienació i lloguer de béns i als contractes d’obres, serveis i subministraments, d’acord amb la normativa vigent. i. L’organització i l’assignació de les tasques entre el personal d’administració i serveis de l’Institut, dels quals exercirà, per encàrrec del Director, la seva prefectura. j. Dur a terme la gestió econòmica dels recursos del centre, la comptabilitat que se’n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva. k. Confegir i mantenir l’inventari general del centre. l. Fer les accions corresponents al manteniment i cura de les instal·lacions del centre. m. Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel Director de l’Institut o atribuïdes per disposicions del Departament d’Educació. Càrrecs i/o comissions, que orgànicament estan sota la supervisió directa del Secretari. 

Personal d’administració i serveis.



Responsables de manteniment.



Coordinadors programes PQPI i d’altres programes del Departament d’Educació

(aspectes de gestió econòmica). El secretari és responsable dels documents de gestió següents:

16 de 116



Document d’elaboració del pressupost.



Document de gestió econòmica.



Pressupost.

1.1.2.3 Òrgans unipersonals de direcció addicionals (art.34 del Decret 102/2010). Els òrgans unipersonals de direcció addicionals han de tenir encarregades, per la direcció, funcions de govern o de gestió d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització i funcionament del centre. El nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció que s'estableixin a les normes d'organització i funcionament dels centres està limitat en els termes establerts a l'article 43. L’institut J. Bau disposa dels òrgans unipersonals de direcció addicionals següents: cap d’estudis adjunt i coordinadora pedagògica. 1.1.2.3.1 Cap d’estudis adjunt S’estableixen per a la cap d’estudis adjunt les funcions específiques següents: a. Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents, tenint en compte els Drets i Deures de l'alumnat. b. Vetllar per l'aplicació de les sancions disciplinàries. c. Fer el seguiment informatitzat del procés disciplinari. d. Recollir totes les incidències sobre l'alumnat i enviar-les a la fi de mes a cada

17 de 116

tutor/a, excepte quan la gravetat dels fets faci que es comuniqui amb immediatesa. e. Col·laborar amb els tutors per millorar el clima de convivència al centre. f. Informar i col·laborar amb les famílies en aquelles situacions conductuals que requereixen una intervenció de suport de la tutoria, amb l'objectiu de reconduir determinades actituds contràries a les normes de convivència. g. Fer el seguiment del servei de transport escolar. h. Col·laborar amb els responsables de coordinació del transport per un bon clima de convivència en aquest àmbit i amb l'aplicació de mesures correctives en cas d'indisciplina, si s'escau. i. Vetllar, juntament amb el cap d’estudis, pel desenvolupament de les activitats establertes en els horaris d’alumnes i professors i professores, preveure l’atenció dels alumnes en cas d’absència dels professors o professores i controlar-ne les incidències. j. Dinamitzar la Comissió de convivència del Consell Escolar. k. Fer el seguiment, en col·laboració amb el/la responsable del projecte de mediació, de les intervencions que es duguin a terme. l. Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel Director de l’Institut o atribuïdes per disposicions del Departament d’Educació. 1.1.2.3.2 Coordinador pedagògic S’estableixen per al coordinador pedagògic les funcions específiques següents: a. Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular del centre, tot procurant la col·laboració i participació de tots els professors del claustre en els grups de treball. Vetllar per la seva concreció en les diferents matèries o mòduls dels ensenyaments que s’imparteixen a l’Institut.

18 de 116

b. Coordinar les accions formatives al llarg dels diferents nivells i etapes dels ensenyaments impartits a l’Institut. c. Proposar les modificacions curriculars que hagin de ser autoritzades pel Departament d‘Educació, quan escaigui, en coordinació amb la Prefectura d’Estudis. d. Vetllar perquè la programació dels ensenyaments i l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals dels ensenyaments que s’imparteixen, juntament amb els caps de departament, d’acord amb els criteris generals aprovats pel claustre. e. Vetllar per l’adequada coherència de l’avaluació al llarg dels diferents cicles, i graus dels ensenyaments impartits al centre. f. Vetllar per l’adequada selecció de llibres de text o digitals, del material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixin a l’Institut, juntament amb els caps de departament. g. Coordinar, de manera conjunta amb la prefectura d’estudis, l’acció dels departaments de coordinació didàctica, i vetllar per la continuïtat i coherència de les seves actuacions entre els diferents grups d’alumnes. h. Convocar i supervisar les reunions dels equips docents. i. Coordinar la programació tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment. j. Vetllar per l’elaboració i aplicació dels Plans Individualitzats (PI) dels alumnes que ho requereixin, tant a l’aula ordinària com a l’aula d’acollida. k. Coordinar el procés de transició al batxillerat, col·laborant amb els tutors i el departament d’orientació. l. Coordinar la distribució de matèries optatives i alternatives a la religió.

19 de 116

m. Coordinar juntament amb la Cap d’Estudis Adjunt el seguiment de l’absentisme de l’alumnat i assistir a les reunions convocades per la comissió d’absentisme. n. Aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel Director atribuïdes per disposicions del Departament d ‘Educació. El coordinador pedagògic és responsable dels documents de gestió següents: 

PCC (Projecte Curricular de Centre, inclòs en el PE).



PAT (Pla d’acció tutorial).



PLC (Projecte Lingüístic de Centre).

Càrrecs i/o comissions, que orgànicament estan sota la supervisió directa de la Coordinació pedagògica: 

Coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social.



Caps de departament (aspectes curriculars.)



Comissió pedagògica. Coordinadors d’etapa (ESO i Batxillerat) i psicopedagoga.



Reunió de Tutors de grup.



Comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

A més de les anteriors funcions, també seran de la seva competència les funcions següents: En relació a la gestió dels recursos digitals: a. Crear els grups al o als EVA i assignar-ne el professorat, alumnat i recursos digitals a cada grup. També, fer el registre de l'alumnat per classes.

20 de 116

b. Sincronitzar el procés entre els entorns. En relació a la gestió d’instal·lacions: a. Supervisar la instal·lació de wifi, la instal·lació elèctrica i kits multimèdia a les aules. b. Contribuir a la preparació de la documentació relacionada amb les despeses, en col·laboració amb el secretari. En relació a les tasques quotidianes de supervisió i manteniment: a. Revisar el bon funcionament dels kits multimèdia de les aules. b. Testar la velocitat de les línies d'ADSL. c. Supervisar la gestió de les avaries obertes al SAU. d. Gestionar el préstec d'ordinadors de recanvi deixats pel centre a l'alumnat. e. Revisar diàriament l'accés a internet per part de l'alumnat. f. Controlar els accessos no "pedagògics" en hora de classe i comunicar-los a la Cap d’Estudis Adjunt. g. Revisar ordinadors d'alumnes en particular. Altres a.

Gestionar el control de faltes d’assistència de l’alumnat i tot altre tipus

d’incidències a través de a l’aplicatiu ieducació. ÒRGANS COL·LEGIATS. Consell Escolar (Art 148 de la Llei 12/2009). El consell escolar és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Correspon al Departament establir mesures perquè aquesta participació sigui 21 de 116

efectiva, i també determinar el nombre i el procediment d’elecció dels membres del consell. Corresponen al consell escolar les funcions següents: a.

Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de

tres cinquenes parts dels membres. b.

Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament

i els resultats. c.

Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de

col·laboració del centre amb entitats o institucions. d.

Aprovar

les

normes

d’organització

funcionament

les

modificacions

corresponents. e.

Aprovar la carta de compromís educatiu.

Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

Intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes.

Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del

director o directora. i.

Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als

alumnes. j.

Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i

d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament. k.

Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i

conèixer l’evolució del rendiment escolar. l.

Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

22 de 116

Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

La composició del Consell Escolar ve estipulada en l’Article 45 del capítol 3, del Decret

102/2010,

d’agost,

d’autonomia

centres

educatius,

del

desplegament de la LEC. El consell escolar d’un centre públic està integrat per les següents persones membres: a. El director o directora, que el presideix. b. El cap o la cap d’estudis. c. Un o una representant de l’ajuntament de la localitat on es troba situat el centre. d. Els i les representants del professorat elegits pel claustre.

Els professors

membres del Consell Escolar gaudiran de dues hores complementàries setmanals per a la realització de tasques relacionades amb el desenvolupament de les seves funcions. e. Els i les representants de l’alumnat i dels pares i mares o tutors, elegits respectivament per ells i entre ells. f. Un o una representant del personal d’administració i serveis, elegit per i entre aquest personal. El secretari o secretària del centre no és membre del consell escolar, però hi assisteix amb veu i sense vot, i exerceix la secretaria del consell. El nombre de representants del professorat no pot ser inferior a un terç del total de persones membres del consell. El nombre de representants de l’alumnat i pares i mares o tutors, en conjunt, no pot ser inferior a un terç del total de persones membres del consell. Una de les persones representants dels progenitors la designa l’associació de pares i mares més representativa del centre.

23 de 116

Els i les representants de l’alumnat s’escullen a partir del primer curs d’educació secundària obligatòria. Un cop constituït, el consell escolar del centre ha de designar una persona que impulsi mesures educatives de foment de la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Cada centre determina la composició del consell escolar que queda recollida a les seves normes d’organització i funcionament, d’acord amb el que s’estableix en aquest article i la resta de legislació vigent. La composició del Consell escolar de l’Institut J. Bau està constituïda per 23 membres, segons la distribució següent: a. El director del centre, que presideix el consell escolar. b. La cap d’estudis. c. El secretari de l’equip directiu, amb veu i sense vot. d. Vuit representants del sector professorat. e. Quatre representants del sector pares i mares d’alumnes. f. Cinc representants del sector alumnat. g. Un representant de l’Ajuntament de Tortosa. h. Un representant del PAS. i. Un representant de l’associació de pares i mares d’alumnes. Renovació de les persones membres del consell escolar. Normativament ve estipulat en l’article 28 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

24 de 116

1. Les persones membres del consell escolar, representants electes dels diferents sectors, ho són per un període de quatre anys, sens perjudici del que s’estableix a la disposició addicional tercera. 2. Els consells escolars es renoven per meitats de les persones representants electes de cada sector cada dos anys, en el primer trimestre del curs escolar. El consell escolar renovat s’ha de constituir abans de finalitzar el període lectiu del mes de desembre. Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el director o directora del centre públic dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament d’Educació. 3. Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta s’ha d’ocupar pel procediment establert a les normes d’organització i funcionament del centre. Si aquestes no ho preveuen, la vacant s’ha d’ocupar per la següent candidatura més votada en les darreres eleccions, sempre que mantingui els requisits que la van fer ser elegible com a representant. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-la, la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. La nova persona membre s’ha de nomenar pel temps que restava del mandat a la persona representant que ha causat la vacant. 4. La condició de membre del consell escolar es perd quan es cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible o quan l’òrgan que l’ha designat en revoca la designació. 5. Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic. En tot cas, aquestes normes han de garantir la publicitat dels respectius censos electorals i de les diverses candidatures, han de determinar la composició de les meses, que seran presidides pel director o directora, o persona de l’equip directiu en qui delegui, i han d’establir un període no inferior a deu dies entre la convocatòria de les eleccions d’un sector i el dia de les votacions.

25 de 116

L'Equip directiu afavorirà la participació, prenent les mesures més adients, en les eleccions al consell escolar de tots els sectors implicats. Pel que fa al funcionament del Consell Escolar, el Decret 102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia de centre, en el seu art. 46 diu el següent: 

Li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la

programació anual del centre i del projecte de direcció el qual, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats d’acord amb l’article 144.4 de la Llei d’educació. 

El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i

sempre que el convoca el director o directora del centre o ho sol·licita almenys un terç de les seves persones membres. A més, s’ha de fer una reunió a principi de curs i una altra a la seva finalització. 

Les decisions del consell escolar es prenen normalment per consens. Si no és

possible arribar-hi, la decisió s’adopta per majoria de les persones membres presents, llevat dels casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada. 

La convocatòria de les reunions s’ha de trametre per la presidència del consell

amb una antelació mínima de 48 hores, juntament amb la documentació que hagi de ser objecte de debat, i, si escau, d’aprovació. El consell escolar es pot reunir d’urgència, sense termini mínim per a la tramesa de la convocatòria, si totes les persones membres hi estan d’acord. 

Quan en l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb l’activitat

normal del centre que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’alguna persona membre de la comunitat educativa que no sigui membre del consell escolar, se’l podrà convocar a la sessió per tal que informi sobre el tema o qüestió corresponent. Comissions del Consell Escolar (art. 148.5 de la Llei 12/2009). El consell escolar actua normalment en ple. Es poden constituir comissions específiques d'estudi i informació, a les quals, en tot cas, s'hi ha d'incorporar un professor o 26 de 116

professora, un alumne o alumna i un representant o una representant de les mares i els pares. Els centres de titularitat pública han de comptar amb una comissió econòmica, amb les excepcions que estableixi el Departament. Són funcions de les comissions estudiar aspectes de l'àmbit del Consell que se'ls sol·licitin o considerin convenient aportar, informar-ne al Consell i elevar-hi propostes, així com desenvolupar les tasques que el Consell li encomani. Comissió econòmica. El consell escolar constituirà una Comissió Econòmica, integrada pel Director, que la presideix, el Secretari, un professor, un pare/mare d'alumne i un alumne, designats pel Consell Escolar del centre d'entre els seus membres. La Comissió Econòmica té les competències que expressament li delega el Consell Escolar. L'aprovació del pressupost i la fiscalització dels comptes anuals del centre no són delegables. Es reunirà sempre que la convoqui el Director o a petició dels sectors electes representats i sempre que aspectes de caire econòmic ho requereixin.

Comissió de convivència. El consell escolar del centre té constituïda una comissió de convivència integrada pel Director, que la presideix, el/la cap d’estudis, que la dinamitza, dos professors, dos pares/mares d’alumnes i dos alumnes, designats pel Consell Escolar del centre d'entre els seus membres. Es reunirà sempre que la convoqui el Director o a petició dels sectors electes representats i sempre que aspectes de disciplina o convivència ho requereixin. La Comissió de convivència, té com a finalitat garantir una aplicació correcta del que disposa el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya així com col·laborar en la planificació de mesures preventives i en la mediació escolar.

27 de 116

Altres comissions. A proposta del Director es podran formar altres comissions de caràcter temporal o permanent amb la finalitat d'agilitzar l'anàlisi i presa de decisions en determinats temes (prevenció de riscos, activitats extraescolars...) Els components d'aquestes comissions són designats pel Consell Escolar del centre d'entre els seus membres. Claustre del professorat (art. 146 de la Llei 12/2009). El claustre del professorat és l'òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. És integrat per tot el professorat i el presideix el Director del Centre. Les funcions que corresponen al claustre de professorat són les que estableix l’article 146.2 de la Llei d’Educació: a. Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu. b. Designar els mestres o els professors que han de participar en el procés de selecció del Director o Directora. c. Establir directrius per a la coordinació docent i l'acció tutorial. d. Decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes. e. Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. f. Elegir els representants del professorat en el consell escolar. g. Donar suport a l'equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre. h. Les que li atribueixin les normes d'organització i funcionament del centre, en el marc de l’ordenament vigent. i. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries. 28 de 116

El Director del centre pot convocar a les sessions del claustre del professorat professionals d'atenció educativa destinats al centre perquè informin amb relació a l'exercici de les funcions establertes per les lletres a, c, d, e, g i h de l'apartat anterior.

A més a més, d’acord amb l’article 48 del Decret 102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia de centre, el Claustre del professorat El Claustre de professorat ha de vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre, i per al compliment del projecte de direcció que, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre. La intervenció del claustre en la formulació de les normes d’organització i funcionament s’entén sense perjudici de la seva competència per adoptar les decisions sobre els temes de caràcter educatiu que li corresponen. Totes les persones membres del claustre del professorat, amb independència de la seva situació administrativa, són electores i elegibles com a representants del professorat al consell escolar del centre, amb l’única excepció del professorat substitut, que no és elegible. Les normes d’organització i funcionament del centre poden establir comissions de treball en el si del claustre del professorat per a l’estudi de temes específics, i determinar-ne l’àmbit d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al claustre. El claustre del professorat es reuneix preceptivament a l’inici i al final de curs, i sempre que el convoqui el director o directora del centre o ho sol·liciti almenys un terç de les persones membres (Art. 48.6 del Decret 102/2010, de 3 d’agost).

29 de 116

ÒRGANS UNIPERSONALS DE COORDINACIÓ (ART. 41 DEL DECRET 102/2010). Les coordinacions de centre de l’Institut J. Bau tenen la consideració de segon nivell de gestió, amb funcions i responsabilitats en aspectes concrets de l’activitat del centre i com a suport a l’equip directiu. Pel desenvolupament de les seves funcions i el compliment de les seves tasques gaudiran de les hores de reducció lectives i complementàries corresponents. 1. En funció de les necessitats del centre, d’acord amb els criteris del seu projecte educatiu concretats en el projecte de direcció que en cada moment sigui vigent, i també quan així ho prescriguin normes amb rang de llei, els centres es doten d’òrgans unipersonals de coordinació, amb les limitacions a què fa referència l’article 43. 2. Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l’aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments. De l’exercici de les seves funcions responen davant de l’equip directiu. 3. El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s’ha d’estendre, com a mínim, al curs escolar sencer i, com a màxim, al període de mandat del director o directora. En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim, dues persones caps de departament, el nomenament de les quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent dels cossos de catedràtics. 4. La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació abans que no finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, tant a sol·licitud de la persona interessada com per decisió pròpia expressament motivada i amb audiència de la persona interessada. 5. El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació havent escoltat el claustre en relació amb els criteris d’aplicació, i informa al consell escolar i al claustre dels nomenaments i cessaments corresponents.

30 de 116

1.1.3 Coordinadors d’etapa (coordinació d’ESO, Batxillerat) Els coordinadors vetllen per la continuïtat, coherència i correlació de les accions educatives al llarg de l’educació secundària obligatòria o del batxillerat, segons s’escaigui, sota la dependència del coordinador pedagògic i/o cap d’estudis. 1.1.4 Coordinació d’ESO De manera més específica, les tasques que realitza la coordinadora d’ESO al nostre centre són les següents: 

Coordinar les actuacions dels tutors i els equips docents de l’ESO, sota la

dependència de la coordinadora pedagògica. 

Coordinar el procés de transició primària - secundària.



Coordinar l’elaboració i revisió del Pla d’acció tutorial (PAT).



Intervenir, en coordinació amb l’equip de tutors i l’equip docent, en la resolució de

conflictes en què estiguin implicats els alumnes d’ESO. 

Coordinar la recepció dels alumnes nouvinguts a començament de curs i dels

alumnes provinents de la matrícula viva. 

Gestionar les peticions de convalidació de matèries de l’alumnat d’ESO, sota la

supervisió del secretari. 

Organitzar juntament amb els tutors les activitats complementàries relatives als

treballs de síntesi, en què participen els alumnes d’ESO. 

Elaborar els documents que requereix l’exercici de les seves pròpies

competències. 

Participar com un membre més en les reunions d’equip docent.

31 de 116



Acollir el professorat nou per donar-li a conèixer les instal·lacions, la

documentació i el funcionament de centre. 

Altres tasques que li pugui encomanar el director i/o la coordinació pedagògica.

1.1.5 Coordinació de Batxillerat Les tasques que realitza la Coordinadora de Batxillerat al nostre centre són les següents: a.

Coordinar les actuacions dels tutors i els equips docents de Batxillerat, sota la

dependència del cap d’estudis i de la coordinador pedagògica. b.

Gestionar les peticions de convalidació de matèries de l’alumnat de Batxillerat,

sota la supervisió del secretari. c.

Intervenir, en coordinació amb l’equip de tutors i l’equip docent, en la resolució de

conflictes en què estiguin implicats els alumnes de batxillerat. d.

Orientar els alumnes en el moment de la matrícula a batxillerat sobre la tria de

matèries optatives i de modalitat. e.

Col·laborar en la jornada de portes obertes d’ensenyaments postobligatoris per

informar els pares d’alumnes de quart sobre els aspectes del currículum de batxillerat. f.

Coordinar la recepció d’alumnes nouvinguts provinents de la matrícula viva

conjuntament amb el cap d’estudis i/o la coordinació pedagògica g.

Assessorar els alumnes de segon de batxillerat sobre el procés de matrícula a les

proves PAU. h.

Elaborar els documents que requereix l’exercici de les seves pròpies

competències. i.

Participar com un membre més en les reunions d’equip docent de batxillerat.

Coordinar junt amb el cap d’estudis en la distribució de treballs de recerca. 32 de 116

Coordinar juntament amb el cap d’estudis en l’organització de les jornades en

què es realitzen els tribunals dels treballs de recerca. l.

Organitzar l’acte de lliurament de diplomes i orles als alumnes de batxillerat.

Coordinar l’orientació de l’alumnat vers estudis superiors.

Altres tasques que li pugui encomanar el director, el cap d’estudis o la

coordinadora pedagògica. 1.1.6 Coordinació TAC El Coordinador TAC actuarà sota la dependència directa del Coordinador Pedagògic i en estreta col·laboració amb l'Equip Directiu. Són funcions del coordinador en Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC): 

Impulsar l’ús didàctic de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en

el currículum escolar i assessorar el professorat per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en TAC, d’acord amb l’assessorament dels serveis educatius de la zona. 

Proposar a l’equip directiu del centre els criteris per a la utilització i l’optimització

dels recursos informàtics i per a l’adquisició de nous recursos. 

Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal de serveis del centre en

l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament d’Ensenyament. 

Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i dels equipaments informàtics i

telemàtics del centre. 

Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments

informàtics en els diverses matèries del currículum i orientar-lo sobre la seva formació permanent en aquest tema.

33 de 116



Informar el professorat sobre les noves eines, productes i sistemes disponibles

per a l'educació, i difondre la seva utilització a l'aula. 

Recolzar el professorat en la integració de les TIC en el currículum.



Actuar com a dinamitzador i impulsor en el Centre de les iniciatives i projectes

que sorgeixin entre el professorat i l'alumnat relacionats amb les Noves Tecnologies i l'Educació. 

Convocar i presidir la comissió TAC.



Redactar, al finalitzar el curs, la memòria d'avaluació de les activitats realitzades,

que haurà d'incloure's en la Memòria Final. 

Aquelles altres que el Director i/o el Coordinador Pedagògic li encomani en

relació amb els recursos informàtics i telemàtics que li pugui atribuir el Departament d’Educació. 1.1.7 Coordinació LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social) El Coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social actuarà sota la dependència directa de la Coordinació Pedagògica i en estreta col·laboració amb l'Equip Directiu. Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social, el coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social, nomenat pel Director del centre, ha de desenvolupar les funcions següents: 

Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i

consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. 

Assessorar l'equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents

d’organització del centre (PEC, PLC, NOFC, Pla d’Acollida i integració, Programació General Anual del Centre, etc.) i en la gestió de les actuacions que fan referència a

34 de 116

l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència en el centre. 

Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la

convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats. 

Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc

d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen. 

Participar amb l’equip directiu en les actuacions que es deriven, si s’escau, del

Pla educatiu d’entorn. 

Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social, per

delegació de la direcció del centre i en la seva representació. 

Organitzar els seminaris i cursos necessaris per a la normalització lingüística en

funció de les peticions i necessitats del professorat del centre. 

Redactar, al finalitzar el curs, la memòria d'avaluació de les activitats realitzades,

que haurà d'incloure's en la Memòria Final. 

Aquelles altres que el Director del centre li encomani en relació amb el projecte

lingüístic o que li pugui atribuir el Departament d’Educació. 1.1.8 Coordinació d’activitats i serveis escolars La coordinadora d'activitats i serveis escolars actuarà sota la dependència directa del Cap d'Estudis i en estreta col·laboració amb l'Equip Directiu.

En particular són funcions del coordinador d’activitats extraescolars:

35 de 116

a. Elaborar la programació anual de les activitats extraescolars, tenint en compte les directrius marcades pel Consell Escolar i recollint les propostes del Claustre, dels departaments, dels representants de les Mares i Pares i del Consell de delegats. b. Donar a conèixer a l’alumnat la informació relativa a les activitats extraescolars. c. Coordinar l’organització dels viatges d’estudi, els intercanvis escolars i qualsevol altre tipus de viatge que es realitzi amb l’alumnat. d. Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives en col·laboració amb el claustre, els departaments, el Consell de delegats d'alumnes i les associacions de pares/mares d'alumnes. e. Redactar, al finalitzar el curs, la memòria d'avaluació de les activitats realitzades, que haurà d'incloure's en la Memòria Final. f. Aquelles altres que el Director del centre li encomani en relació amb les activitats i serveis escolars, o que li pugui atribuir el Departament d’Educació. El programa anual d'activitats complementàries i extraescolars, que forma part de la Programació Anual inclourà: a. Les activitats complementàries que prevegin realitzar els departaments didàctics. b. Les activitats extraescolars de caràcter científic, cultural, esportiu, artístic o lúdic que es realitzen en col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa o en aplicació d'acords amb altres entitats. c. Els viatges d'estudi i els intercanvis escolars que es pretenguin realitzar. d. El disseny del seguiment i avaluació del programa. e. Les altres que es considerin convenients.

36 de 116

1.1.9 Coordinació de prevenció de riscos laborals Correspon al coordinador de prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant, haurà de: a. Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del servei de prevenció de riscos laborals. b. Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació. c. Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat. d. Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura. e. Revisar periòdicament l’estat de la farmaciola per tal que sempre tingui el material adient per poder atendre amb èxit qualsevol incident que pugui ocórrer. f. Vetllar per la revisió periòdica dels equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials. g. Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment. h. Emplenar i trametre als serveis territorials el "Full de Notificació d’accident o incident laboral”. i. Col·laborar amb els tècnics del servei de prevenció de riscos laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.

37 de 116

j. Col·laborar amb els tècnics del servei de prevenció de riscos laborals en l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre. k. Coordinar la formació de les treballadores i dels treballadors del centre en matèria de prevenció de riscos laborals. l. Col·laborar, si escau, amb el claustre en el desenvolupament, dins el currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos. m. Redactar, al finalitzar el curs, la memòria d'avaluació de les activitats realitzades, que haurà d'incloure's en la Memòria Final. n. Aquelles altres que el Director del centre li encomani en relació amb la salut i seguretat en el centre o que li pugui atribuir el Departament d’Educació. 1.1.10 Caps de Departaments didàctics El departament és l’òrgan de coordinació curricular que vetlla per la coherència didàctica de les diferents matèries que configuren el currículum durant l’ESO, el Batxillerat i els mòduls professionals. Al centre, hi ha catorze departaments/seminaris, que corresponen a les àrees curriculars que s’imparteixen a l’ESO i Batxillerat i un Departament corresponent als cicles formatius de Cuina i Gastronomia i Serveis de restauració. 1. Departament de Ciències socials, amb el professorat de geografia i història, d’economia, de religió i de filosofia i d’orientació pedagògica. 1.1. El professorat de filosofia es constitueixen en seminari. 1.2. El professorat d’Orientació Pedagògica es constitueix en seminari. 2. Departament de Llengua catalana i literatura, amb el professorat de llengua catalana i literatura.

38 de 116

3. Departament de Llengua castellana i literatura, amb el professorat de llengua i literatura castellana i de llengües clàssiques (llatí i grec). 3.1. El professorat de Cultura clàssica es constitueix en seminari. 4. Departament de Llengües estrangeres, amb el professorat d’anglès i francès. 5. Departament de Matemàtiques, amb el professorat de l'especialitat de matemàtiques. 6. Departament de Ciències de la Natura, amb el professorat de física i química i el de biologia i geologia. 6.1. Els professors de física i química i els de biologia i geologia, cada curs, alternativament, es constitueixen en seminari. 7. Departament de Visual i plàstica, amb el professorat d’EVP. 8. Departament de Música, amb el professorat de música. 9. Departament d’Educació física, amb el professorat d’educació física. 10. Departament de Tecnologia, amb el professorat de tecnologia. 11. Departament De Cuina i Gastronomia i de Serveis de restauració. Funcions del cap de departament / Seminari:  Convocar i presidir les reunions del departament i fer-ne la programació anual. 

Preparar l’ordre del dia de les reunions de departament, incloent, si s’escau, els punts fixats per la direcció, i aixecar-ne l’acta.



Elaborar el pla anual del departament i la memòria del curs.



Transmetre als membres del seu Departament/Seminari els acords, propostes, informacions expressades en les reunions dels Caps de departament.

39 de 116

b. Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries corresponents. 

Coordinar l’elaboració i actualització de les programacions didàctiques, recursos didàctics i elements d’avaluació.



Supervisar i validar les programacions, tenir cura que l’última versió estigui accessible als membres del departament i a la Coordinadora Pedagògica.



Proposar, amb el consens del departament i atenent a les instruccions de direcció

corresponents,

seqüència

dels

diferents

crèdits/mòduls

professionals al llarg dels cursos en què es distribueixen els cicle formatius. 

Vetllar per la coherència del currículum de les matèries o mòduls al llarg de cada etapa.



Vetllar per l’establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la pràctica docent.

Coordinar la fixació de criteris i continguts d’avaluació de l’aprenentatge del

alumnes en les àrees i matèries i vetllar per la seva coherència. 

Els criteris seran uniformes per a cada curs i/o cicle formatiu i s’establiran per consens.

d. Donar suport didàctic al professorat de nova incorporació, facilitar-li la informació sobre el funcionament del departament i lliurar-li les programacions i altra documentació necessària per desenvolupar adequadament les matèries/mòduls assignats. e. Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent del professorat.

40 de 116



En aquest sentit, s’analitzaran i concretaran les necessitats formatives en l’àmbit del departament i les farà arribar a la Prefectura d’estudis per a la seva tramitació.

Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del

departament i assessorar sobre l’adquisició de material didàctic. 

Coordinar l’acció dels responsables de manteniment i dels caps de seminari, autoritzar les compres de material fungible i proposar la compra de material inventariable.



Dur a terme la gestió de l’equipament inventariable del departament.

g. Col·laborar amb la Inspecció Educativa en l’avaluació del professorat del departament. h.

Aquelles altres que li puguin ser encomandes pel Director o atribuïdes pel

Departament d’Ensenyament. A més, el departament d’orientació i atenció a la diversitat coordinarà i supervisarà determinades accions realitzades al centre en relació amb el tractament de la diversitat de l’alumnat. Hi haurà una reunió setmanal entre l’Equip Directiu i els Caps de Departament i Seminari per tal de coordinar la planificació de les activitats de centre i informar sobre el desenvolupament de les activitats que es realitzen.

41 de 116

3. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU PER ORIENTAR L’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA Els criteris pels quals es regirà l'organització pedagògica dels ensenyaments al nostre centre han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible: a.

La integració dels alumnes procedents dels diversos col.lectius, en aplicació del

principi d'inclusió. b.

El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena

integració social i laboral i la incorporació als estudis superiors com a resultat de l'acció educativa. c.

La incentivació de l'esforç individual i grupal, especialment en el treball quotidià al

centre educatiu. d.

L'adequació dels processos d'ensenyament al ritme d'aprenentatge individual, per

mitjà de l'aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l'aplicació de pràctiques d'estímul per a l'assoliment de l’excel·lència. e.

La coeducació, que ha d'afavorir la igualtat entre l'alumnat.

L'establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen els

hàbits de convivència i el respecte a l'autoritat del professorat. g.

La implicació de les famílies en el procés educatiu.

ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT 1.1.11 EQUIPS DOCENTS El conjunt de professors que imparteixen docència a un grup d’alumnes constitueix l’equip docent de grup. El professor tutor coordina l’equip docent.

42 de 116

L’equip docent actuarà coordinadament en l’establiment de criteris per garantir la correcta convivència del grup d’alumnes, la resolució de conflictes quan s’escaigui i la informació als pares o tutors. A les reunions d’equip docent intervé tot el professorat que imparteix classes al grup en qüestió. Aquestes reunions estaran dirigides i presidides pel tutor del grup. Sempre que sigui possible, un membre de l’equip directiu assistirà a les REDs que es convoquin. S’estendrà acta de la reunió. L’equip docent es constitueix en junta d’avaluació per fer el seguiment dels aprenentatges i adoptar les decisions resultants d’aquest seguiment. Amb criteri general, les funcions que corresponen a l’equip docent estan directament vinculades a les funcions del tutor i a l’organització, coordinació curricular i a l’avaluació. 1.1.12 Acció tutorial (art 15 del Decret 102/2010). 1. L’acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat. 2. Les actuacions associades a l’acció tutorial, com a mínim, han de: a) Informar les mares, els pares o tutors/es sobre l’evolució educativa dels seus fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada. b) Facilitar a pares, mares i tutors/es legals l’exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles. c) Vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure, especialment a l’etapa d’educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu.

43 de 116

d) Dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere. e) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre. f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització de les pràctiques en les empreses. Finalitats i funcions de les tutories (Article 38, Decret d’Autonomia de Centres). 1. La tutoria i l’orientació de l’alumnat és part de la funció docent. Tot el professorat del claustre d’un centre públic ha d’exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui. 2. La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres. Cada alumne o alumna té assignat un tutor o tutora, responsable immediat de l’acció tutorial prevista en el centre i, com a mínim, de les actuacions a), b), c) i d) establertes a l’article 15.2. En els ensenyaments professionalitzadors s’ha de preveure també la tutorització de les pràctiques en les empreses dels i de les alumnes corresponents. 3. Cada grup d’alumnes té assignat un tutor o tutora de grup, responsable immediat de l’acció tutorial conjunta sobre el grup tal com estigui prevista en el centre i, com a mínim, del que preveu l’apartat e) de l’article 15.2. Nomenament i cessament de tutors i tutores (Article 39, Decret d’Autonomia de Centres). 1. Els tutors i tutores es nomenen pel director o directora del centre per un curs acadèmic com a mínim, havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents.

44 de 116

2. Abans que finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, la direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió, expressament motivada en l’incompliment de les seves funcions o en les necessitats de funcionament del grup assignat i amb audiència de la persona afectada. 3. El director o directora informa el consell escolar del centre i el claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores. Els professors tutors Cada grup d’alumnes té un professor tutor, amb les funcions següents: 

Tenir coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal de l’alumnat

del grup. Fer el seguiment acadèmic individual dels alumnes i orientar-los sobre els procediments de recuperació de matèries o unitats formatives pendents i també sobre els criteris de promoció i repetició de curs. Així mateix, informar als pares dels alumnes tots els aspectes relacionats amb l’evolució general del seu fill. 

Comunicar al professorat del grup aquells aspectes relacionats amb cadascun

dels alumnes que puguin tenir incidència en el procés formatiu. 

Assistir a la reunió de presentació del centre als pares i mares de l’alumnat i

informar-los sobre el funcionament del curs i aquells aspectes de la planificació general de l’Institut que els puguin afectar. 

Dur a terme el control de les faltes d’assistència. En cas necessari, comunicar-les

als pares o representants legals de l’alumnat menor d’edat, i del major d’edat que ho autoritzi. 

Presidir les reunions de l’equip docent (reunions d’equip docent, juntes

d’avaluació o preavaluació) del seu grup, a les quals hauran d’assistir almenys tots els professors que hi imparteixi alguna matèria. Sempre que ho consideri necessari, convocarà reunions extraordinàries del seu equip docent, prèvia sol·licitud a la coordinació pedagògica.

45 de 116



Responsabilitzar-se de la verificació i l’elaboració de les actes i del butlletí de

qualificacions. 

Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per

l’elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació d’aquests als pares o representants legals de l’alumnat. 

Lliurar el butlletí de qualificacions als alumnes.



Difondre entre l’alumnat i el professorat del grup el Pla d’Acció Tutorial, vetllar per

la seva aplicació i fer propostes per a millorar-lo. 

Dur a terme les tasques d’informació i d’orientació acadèmica, informant al grup

sobre el sistema educatiu, sortides acadèmiques i professionals posteriors. 

Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares o representants legals

dels alumnes per informar-los del seu procés d’aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars. 

Vetllar per la convivència del grup d’alumnes que tutoritza i per la seva

participació en les activitats programades pel centre. 

Gestionar el documents, fer-ne el seguiment i arxivar-los.



Convocar els pares quan ho cregui convenient.



Tenir un registre dels acords de les reunions d’equips docents, de les sessions

d’avaluació, dels comunicats de conductes contràries a les normes de convivència, del control d’assistència i de les justificacions de retards i de les faltes. 

Comunicar a la Cap d’estudis adjunt l’acumulació de conductes contràries a les

normes de convivència, que puguin haver realitzat els alumnes que tutoritza. 

Lliurar a l’alumne, en cas de suspensió temporal del dret d’assistència al centre,

un pla de treball detallat, de les activitats que ha de realitzar i establir la forma de seguiment i control per tal de garantir el dret a l’avaluació contínua. 46 de 116



Tenir actualitzat l’arxiu, amb els expedients individuals dels alumnes, en els quals

s’acumula tota la informació relativa a cadascú. 

Mantenir neta l’aula del grup, dedicant un temps a la neteja i conservació de

l’aula durant l’hora de tutoria, si cal. 

Aquelles altres que li encomani el Director o atribueixi el Departament

d’Ensenyament. El Pla d’acció tutorial (PAT) L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament personal dels alumnes, al seguiment del seu procés d’aprenentatge i a l’orientació escolar, acadèmica i professional. La tutoria i l’orientació dels alumnes forma part de la funció docent. L’acció tutorial l’exercirà tot el conjunt de professorat que intervé en un grup d’alumnes amb la coordinació del professor tutor del grup. Les actuacions en l’àmbit de la tutoria es reflecteixen al Pla d’Acció Tutorial (PAT) del centre. En relació a l’horari de tutoria, setmanalment, els tutors de l’ESO tindran tres hores de dedicació a les tasques tutorials. Dues d’aquestes tres hores, estaran emmarcades dintre de les lectives i es dedicaran: una amb tots els alumnes del grup que tutoritza, en aplicació del pla d’acció tutorial, i l’altra per a tasques diverses relacionades amb la gestió de tutoria (atenció individual, documentació, control d’assistència, etc). A més, tindrà una altra hora de les de permanència en el centre dedicada a entrevistes amb els pares, mares o tutors de l’alumnat. En l’etapa del batxillerat, també es concreta en una hora lectiva setmanal amb els alumnes i dues hores dedicades a la gestió i a l’atenció als pares/mares o tutors dels alumnes. En el cicles formatius de Cuina i Gastronomia i Serveis en restauració, l’atenció tutorial quant a hores de dedicació, s’adequa al que estableix la normativa.

47 de 116

El professorat tutor de l’FCT El Director nomena els tutors i tutores d’FCT, escoltat el departament i a proposta del cap d’estudis.

Les seves funcions són les següents: a.

Complir els terminis establerts en la programació general per la posada en marxa

dels convenis entre l’Institut i l’Empresa i l’inici del crèdit de FCT. b.

Informar l’alumnat de la normativa relativa a l’exempció del crèdit de FCT.

Revisar la documentació corresponent a les peticions d’exempció del crèdit de

FCT. d.

Programar el crèdit de formació pràctica en centres de treball.

Cercar i assignar les empreses als alumnes, en funció de la mobilitat i l’adequació

del perfil de l’alumne a l’empresa f.

Acordar amb l’empresa el pla de formació i fer el seguiment de l’alumnat en la

realització del crèdit de formació en centres de treball. g.

Promoure i vetllar pel compliment dels acords relatius al crèdit de Formació en

Centres de Treball i fer-ne el seguiment. h.

Vetllar perquè la documentació necessària per a la realització de la formació

pràctica en centres de treball estigui degudament emplenada. i.

Reunir-se amb la persona tutora de l’empresa per avaluar conjuntament els

alumnes, i complimentar la documentació necessària.

48 de 116

Proposar a la junta d’avaluació final la qualificació del crèdit d’FCT per cada

alumne. k.

Redactar, al finalitzar el curs, la memòria d'avaluació de les activitats realitzades,

que haurà d'incloure's en la Memòria Final.

1.1.13 Departaments. El règim de funcionament dels departaments serà el mateix que els establerts pels òrgans col·legiats. Es reuniran amb la freqüència mínima que determini la PGA del centre, i totes les vegades que es consideri oportú, de manera extraordinària, sempre que el convoqui el o la cap del departament, la direcció per mitjà d’algun dels seus membres, o així ho sol·licitin almenys un terç dels membres del departament. Funcions del departament: a.

Establir la concreció del currículum de les matèries que imparteix el departament.

Fixar criteris i continguts d’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes, en les àrees

de coneixement assignades al departament i resoldre, d’acord amb la normativa vigent, les reclamacions a les qualificacions finals de curs. c.

Coordinar la utilització dels espais i equipaments que tingui assignats i fer

propostes per a millorar-los o adquirir-ne de nous. Aquestes hauran de ser acordades en reunió de departament i trameses a la direcció del centre degudament prioritzades, a través de la memòria del departament. d.

Fer la proposta d’assignació dels càrrecs de cap de departament i/o seminari, si

s’escau, d’acord amb la normativa vigent.

49 de 116

Fer la proposta d’assignació de tutors de grup o tutors d’FCT si és el cas. La

proposta serà acordada en reunió plenària del departament, de la qual es lliurarà l’acta a Prefectura d’Estudis. f.

Fer la proposta de distribució de matèries que imparteix el departament entre els

professors que estan adscrits. La proposta serà acordada en reunió plenària, de la qual es lliurarà l’acta a Prefectura d’Estudis. Aquesta assignació horària de classes sumades a les hores de dedicació assignades per als càrrecs, haurà de completar l’horari setmanal individual, en cas contrari, serà retornada al departament perquè sigui modificada. g.

Aprovar les programacions didàctiques, el pla anual i la memòria anual del

departament. h.

Aquelles altres que li pugui encarregar el Director del centre o que vinguin

derivades de modificacions en la normativa del Departament d’Ensenyament. 1.1.14 Comissions. L’institut J. Bau en aquests moments té en funcionament la Comissió Escola Verda. El projecte Escoles Verdes té com a objectiu, implicar i formar les/els alumnes així com tota la comunitat educativa; equips docents, famílies en la idea de la conservació i millora del medi ambient. Per tal de dur a terme aquest projecte al centre existeix la figura del Comitè d’Escola Verda, formada per cinc professors/res. A més a més, a cada classe de l’ESO hi ha la figura del delegat verd, que és l’enllaç entre el Comitè i els alumnes. Aquest comitè té com a objectius: 

Liderar el projecte de centre



Estudiar quines mancances ambientals presenta el centre



Elaborar un pla estratègic 50 de 116



Proposar les accions que es duran a terme anualment



Difondre aquest projecte a tota la comunitat educativa



Fer el seguiment d’aquest projecte

A l’hora d’elaborar el Pla anual, el comitè se centra bàsicament en les següents temàtiques ambientals ja que trobem que són els temes en què les/els alumnes han de prendre més consciència: 

AIGUA. Intentar que tota la comunitat educativa prengui consciència de la necessitat d’estalvi d’aigua i evitar al màxim la seva contaminació (per exemple, en els laboratoris, fer una recollida selectiva dels reactius).



RESIDUS. Sensibilitzar les persones del centre per prevenir tant la producció de residus com la recollida selectiva, de tot tipus de deixalles, envasos, paper, cartró així com residus especials.



ESTALVI ENERGÈTIC. També es promou i es consciència de la necessitat d’estalviar tant energia elèctrica a les classes com calefacció



PATRIMONI NATURAL

S’ha organitzat un crèdit de coneixement del Parc Natural dels Ports i del Bosc de Ribera a 3r ESO. De cada un dels aspectes anteriors es té en compte: 

Els objectius: es tenen en compte els beneficis que s’esperen



Implantació i prioritat de les accions



Descripció de les accions que es duran a terme



Persones implicades i tasques que han de dur a terme



Recursos que es necessiten

51 de 116



Persones a les qui va dirigida l’acció



Difusió dels projectes



Seguiment



Valoració final

ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT L’alumnat de l’Institut J. Bau és majoritàriament de la ciutat de Tortosa i dels pobles dels voltants adscrits al nostre centre. L’alumnat de primer d’ESO s’organitza en grups heterogenis des de 1r fins a 3r d’ESO, tenint en compte la informació del traspàs que ens realitza el professorat de primària. En aquest pas és fonamental la intervenció del Departament d’Orientació qui recull les dades individuals de l’alumnat i informacions dels centres de primària d’on vénen els alumnes per tal d’elaborar els grups de primer d’ESO i donar una acció educativa adient. El procés comença al mes de juny i durant el primer trimestre del curs escolar es prioritza l’acolliment de l’alumnat nou al centre i el seu seguiment personal i acadèmic dins de les actuacions del PAT. A partir de 4t d’ESO l’alumnat es distribueix segons les opcions acadèmiques que oferta el centre, sempre assessorat pel departament d’orientació i pels seus tutors. Així, tenim grups orientats cap a les diferents modalitats de batxillerat i grups orientats cap als cicles formatius. A 3r i 4t d’ESO, el nostre centre compta amb una projecte de diversificació curricular anomenat “Fonaments” en el qual s’inclou l’alumnat amb més dificultats i que segueixen un currículum diversificat. El centre disposa d’una Aula d’Acollida per atendre l’alumnat nouvingut. Quan un alumne nou arriba al centre, si es tracta d’un nouvingut, el coordinador LIC recull tota la documentació aportada per l‘alumne i posteriorment s’entrevista amb ell, juntament amb els pares/tutors legals, per veure quines són les mancances i les necessitats que

52 de 116

presenta. El professorat de l’Aula d’Acollida confecciona un horari en què es combinen les hores a l’Aula d’Acollida i les hores amb el grup classe. Aquest horari es revisa cada trimestre i d’acord amb l’equip docent de l’aula ordinària al qual està adscrit l’alumne es decideix augmentar o disminuir les hores d’assistència a l’Aula d’Acollida. Pel que fa a l’alumnat de batxillerat, es distribueix en les diferents modalitats (científic, tecnològic, humanístic i artístic). Els estudis de batxillerat del centre es nodreixen d’alumnat provinent del mateix centre i d’alumnat d’altres centres de la ciutat i del territori. Al nostre centre s’imparteix el CFGM de cuina i gastronomia i el CFGM de serveis en restauració.

Aquests cicles es nodreixen tant d’exalumnes del nostre centre com

d’alumnat que ha realitzat un PQPI de cuina i d’alumnes procedents d’altres centres. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ACTUACIÓ EDUCATIVA GLOBALITZADA SOBRE L’ALUMNAT 1.1.15 Comissió d’atenció a la diversitat (CAD). L'atenció a la diversitat és responsabilitat del conjunt del professorat del centre i s’articula a través de la Comissió d’atenció a la diversitat (CAD) La funció específica del professorat de la Comissió d’atenció a la diversitat s’entén com a suport de coordinació, aportació d'elements de diagnòstic, de materials específics i de tota mena de suports que facilitin i orientin la tasca del professorat del centre a les aules. La CAD té per funcions planejar i coordinar totes les accions d'atenció a la diversitat i planificar la docència als alumnes que necessitin adaptacions significatives o modificacions del currículum. La comissió d’atenció a la diversitat està formada per: 

El /la coordinador/a pedagògic/a

53 de 116



El professorat del departament d’orientació educativa



El /la coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre



El professorat d’aula d’acollida



El / la tutor /a d’aula de diversificació curricular



El / la professional de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) que intervé

en el centre 

El / la treballador/a social.

Un dia per setmana es reuneix la comissió d’atenció a la diversitat. Funcions: 

Valorar les necessitats educatives de l’alumnat en l’àmbit acadèmic i escolar i

concretar les propostes d’intervenció educatives. 

Atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que hagin de

menester una atenció específica individual al llarg de l'etapa. Aquesta actuació consisteix a efectuar les exploracions que siguin necessàries, preparar material i facilitar el treball a les aules, d'acord amb la resta del professorat. 

Participar i coordinar, si escau, les activitats específiques d'atenció a la diversitat

( adaptacions i modificacions curriculars, aules de diversificació curricular i plans individualitzats). 

Donar suport al Pla d'Acció Tutorial pel que fa a l'atenció individualitzada de

l'alumnat i a l'orientació acadèmica i professional al desenvolupament de sessions de tutoria de grup. 

Concretar els criteris i prioritats per l’atenció a la diversitat dels alumnes amb

NEE.

54 de 116



Fer el seguiment de l’evolució de l’alumnat amb NEE per valorar els ajustaments,

els recursos i l’organització. Pel que fa a la reunió d’equips docents de nivell, es procurarà que tots els equips docents tinguin un membre del Departament d'Orientació. En cas de no ser possible, un membre farà d’enllaç, per tal de facilitar el flux de demandes, respostes i suports entre el professorat de cada equip i el departament. 1.1.16 Professorat especialista en orientació educativa. Funcions: a.

Atendre l’alumnat amb NEE. Docència i preparació de material.

Impartir docència a l'alumnat amb dificultats per a aprendre; participació en grups

de projectes i grups reduïts. c.

Traspassar tota la informació necessària al professorat que imparteix classe a

l’alumnat amb NEE, a partir de les atencions individuals, les entrevistes, les classes, etc. que se’ls ha realitzat. d.

Donar suport tècnic al professorat.

Orientar en les estratègies organitzatives i didàctiques per a l’atenció a

necessitats educatives de l’alumnat. f.

Participar en l’elaboració i el seguiment de les adaptacions curriculars

individualitzades: prioritats educatives, formes de participació de l’alumne/a en les activitats generals i ordinàries, activitats d’aprenentatge i criteris d’avaluació. g.

Aportar els materials específics i adaptats que facilitin la participació de l’alumnat

esmentat en les activitats ordinàries. h.

Participar en la comissió d’atenció a la diversitat per tal de col·laborar en la

planificació i seguiment de mesures d’atenció a les necessitats educatives de l’alumnat del centre.

55 de 116

Participar en les reunions de mares/pares de diferents nivells: ESO, batxillerat i

CFGM. j.

Realitzar altres tasques que es puguin derivar de les seves funcions.

1.1.17 Psicopedagog de l'EAP: Funcions: 1. Assessorament directe a les funcions del professorat d’orientació educativa. 2. Exploracions i atencions a alumnat amb NEE com a suport a l'actuació del professorat d’orientació educativa. 3. Assistència a la comissió d’atenció a la diversitat del Centre com a mitjà per a conèixer més el centre i com a aportació d'una visió externa i enriquidora de la marxa general del centre. 4. Aportació de tota la informació necessària del traspàs d'alumnes des de Primària, a través dels dictàmens establerts per a aquells alumnes amb necessitats educatives especials i permanents, i a través dels altres mitjans que es creguin convenients. 5. Aportació d'informacions i activitats per al treball de l'orientació acadèmica i professional. 6. Totes aquelles activitats que es concretin en el pla de treball acordat a inici de cada curs. 1.1.18 Procediment d’actuació. El procediment d'actuació dels serveis serà el següent: A) Alumnes provinents dels centres de Primària amb dictamen de NEE:

56 de 116

El professional de l'EAP informarà l'equip docent de les característiques i necessitats educatives d'aquests alumnes. La comissió d’atenció a la diversitat proposarà un pla d'actuacions específiques i individualitzades per a aquests alumnes.

B) Resta d'alumnes: L'equip docent o la Junta d'Avaluació proposarà a la comissió d’atenció a la diversitat els alumnes que cregui que necessiten un suport per al seu aprenentatge, especificant quines mancances i problemes s'han detectat. Quan alguns d'aquests alumnes necessitin una exploració més atenta per a la detecció específica de les necessitats educatives, el professional de l'EAP coordinarà aquest procés. Aquesta exploració s'iniciarà amb una entrevista entre el/la tutor/a, el/la professional de l'EAP i el professorat d’orientació educativa. Quan alguns d'aquests alumnes necessitin alguna adequació curricular, l'equip docent precisarà l'abast de l'adequació (àrees, conceptes, procediments...) i la comissió d’atenció a la diversitat coordinarà la realització d'aquest treball, amb la col·laboració de les àrees implicades. ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL L’orientació acadèmica i professional és un eix prioritari d’actuació en el nostre centre. Com a servei educatiu públic, l’alumnat rep un seguiment, informació i orientació a nivell individual pel que fa a la seva evolució acadèmica en el centre i en relació a les decisions que ha d’anar prenent tant pel que fa al seu futur acadèmic com professional. Per a això, el centre dissenya activitats, documents, reunions i entrevistes que ho fan possible amb l’alumnat i amb les seves famílies.

57 de 116

Aquesta acció educativa orientadora en el si de la nostra comunitat es vertebra bàsicament mitjançant la tutoria i l’activitat del Departament d’Orientació i també amb el suport de l’equip docent i altres agents interns i externs. L’acció tutorial (article 15 del Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius) comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes en els termes establerts en el projecte educatiu i en les normes d’organització i funcionament del centre amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i prestar-los l’orientació de caràcter personal i acadèmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Els professors que exerceixen la tutoria són responsables del seguiment dels alumnes i han de vetllar per la millora dels resultats d’aprenentatge i l’èxit escolar de tots els alumnes que tenen assignats, i especialment per l’assoliment de les competències bàsiques i la coordinació, amb aquests efectes, de tots els professors que incideixen en un mateix alumne o alumna. El tutor o tutora del grup ha de vetllar especialment per l’assoliment progressiu de les competències bàsiques i per la coordinació, a aquests efectes, de tots els professors que incideixen en un mateix alumne o alumna. Així mateix, ha de coordinar la seva acció amb el tutor o tutora responsable dels alumnes que assisteixen durant una part del seu horari a l’aula d’acollida o a la UEC, o bé estan cursant temporalment els seus estudis en aules hospitalàries o en unitats docents dels centres dependents del Departament de Justícia (Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil). Els tutors i tutores, de grup i individuals, han de tenir cura que l’elecció del currículum optatiu per part de l’alumne o alumna sigui coherent al llarg de l’etapa i doni resposta als seus interessos i necessitats, tant pel que fa a la seva situació actual com a les seves opcions de futur acadèmic i laboral. (Document de l’Acció Tutorial a l’ESO). Així doncs, l’objectiu de l’orientació acadèmica i professional és facilitar la presa de decisions de cada alumne pel que fa al seu itinerari acadèmic i professional.

58 de 116

En últim terme, es persegueix que el propi alumne prengui les decisions; es a dir, una auto-orientació, tot i que en aquest procés serà molt important l’assessorament que puguin donar-li el tutor/a, l’orientadora i els seus pares. Tal i com diu el Document sobre l’Acció Tutorial a l’educació secundària del Departament d’Ensenyament: “ És propi del treball en equip dels tutors la planificació de les actuacions a dur a terme, amb la col·laboració dels professors especialitzats en orientació, el seguiment del seu desenvolupament i l’avaluació dels resultats”. Aquestes activitats en el nostre institut es duen a terme dins del PAT del centre amb els objectius propis de cada curs. El Departament d’Orientació dóna suport tècnic al professorat i als tutors/es per a la planificació i realització de les activitats i objectius del PAT. L’orientació té una triple vessant: personal, acadèmica i professional. A nivell personal, l’alumne té un tutor/a com a referent que fa el seguiment que abans s’ha esmentat tant a nivell individual amb ell i llur família com a nivell grupal. El tutor/a disposa d’una hora setmanal d’atenció a l’alumnat i les famílies i una hora setmanal d’acció tutorial amb el grup d’alumnes. A nivell acadèmic, el tutor/a vetlla sobretot per l’assoliment progressiu de les competències bàsiques de l’alumne/a i l’èxit acadèmic; és una acció educativa fonamental evitar l’abandonament prematur dels estudis. Per a això el tutor/a compta amb el suport de l’equip docent “L'exercici de l'acció tutorial és responsabilitat del conjunt de professors que intervé en un mateix grup en la mesura que l’activitat docent implica, a més del fet d’impartir els continguts propis de la matèria, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes. Tant per al seguiment personal com en l’acadèmic, el tutor/a compta amb el suport tècnic del Departament d’Orientació. El Protocol de centre a seguir és el següent:

59 de 116



Un professor/a, famílies, equip docent, agent de la comunitat educativa o tutor/a

preveu la necessitat d’intervenció del Departament d’Orientació i es comunica al tutor/a de l’alumne/a qui, després de tractar la situació i valorar-la, demana la intervenció, si ho creu convenient, omplint el full d’intervenció del Departament d’Orientació que facilita el propi Departament o es troba a la carpeta de tutoria o coordinació. 

El Departament d’Orientació valorarà el cas i el tractarà. En acabar, es farà retorn

al tutor/a i es prendran decisions educatives conjuntes i en cas necessari el Departament d’Orientació acompanyarà al tutor/a en l’entrevista amb la família. En cas d’haver de convocar a les famílies, és el tutor/a l’encarregat/da de trucar i convocar per a una entrevista. 

Si s’ha de fer una valoració psicopedagògica, el Departament d’Orientació ho

comunica a la Comissió d’Atenció a la Diversitat que es reuneix setmanalment i fa demanda a l’EAP qui tracta el cas. Quan acaba la valoració de l’EAP, aquest es coordina amb el professional del Departament d’Orientació per donar els resultats i assessorar en intervencions educatives. Si és necessari es fa una reunió conjunta amb el tutor, família, equip docent... segons necessitat, amb el/la professional de l’EAP o només amb el Departament d’Orientació. En tot cas, amb una reunió amb la família és important l’assistència del tutor/a. Les valoracions psicopedagògiques de l’EAP prioritzaran l’ESO i, sobretot en els primers cursos per evitar el fracàs escolar i abandonament educatiu que és fonamental i prioritari en la nostra acció educativa. A nivell acadèmic-professional-vocacional, com diu el mateix document: “En els tres primers cursos de l’etapa, l’alumne/a ha de decidir entre diverses matèries optatives ofertes pels centres dins el marge horari establert, per tal de reforçar, consolidar o ampliar els seus aprenentatges. En el quart curs d’ESO, la franja d’optativitat és més gran i, per tant, els centres han d'informar i orientar els alumnes perquè l’elecció de les matèries optatives específiques serveixi per consolidar aprenentatges bàsics o puguin ser útils per a estudis posteriors o per incorporar-se al

60 de 116

món laboral. Si bé aquesta elecció ajuda a perfilar un possible itinerari formatiu al final de l’etapa, no pot condicionar de manera definitiva el seu futur acadèmic o professional. D’acord amb l’article 17 de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 5155, de 18.6.2008), en finalitzar l’etapa el centre ha d’elaborar un document orientador per a l’alumne o alumna, que ha de ser confidencial i el seu contingut no té caràcter prescriptiu. A partir d’aquest document, i amb l’ajut del tutor o tutora i del professor o professora d’orientació, que planificaran activitats d’orientació en el grup classe, tant individuals com col·lectives, l’alumne o alumna podrà definir el seu itinerari academicolaboral.” Al nostre centre, l’orientació s’inicia a 3r d’ESO. L’orientador/-a ajuda durant el primer trimestre als tutors/es de 3r curs a iniciar el procés d’orientació mitjançant la creació d’un curs moodle del centre per als tutors/es i un per als alumnes, on hi ha la seqüenciació del procés d’orientació i tots els documents i informacions necessàries per orientar l’alumnat. L’alumne/a també disposa d’un quadern personal d’orientació amb activitats dissenyades per l’orientador/-a per tal de fer-lo reflexionar i anar decidint sobre el seu itinerari formatiu i vocació professional. El Projecte d’Orientació a tercer s’anomena Quin és el meu Rumb? És important que en el procés d’orientació hi hagi la implicació i diàleg amb les famílies. Entre desembre i febrer l’orientador/-a fa entrevistes individuals amb els alumnes i amb l’ajut de la informació recollida de l’expedient acadèmic i de les notes preses en RED i Junta de la primera avaluació, s’ajuda l’alumne/a en la seva presa de decisions. Aquestes informacions es traspassen als tutors/es corresponents qui durant la 2ª avaluació han d’emplenar unes graelles on consti la tria feta per l’alumnat. En la sessió d’avaluació del 2n trimestre el tutor comenta a l’equip docent aquesta tria i s’apunta el consell que la Junta considera oportú perquè sigui útil a l’alumne/a i família. Aquesta

61 de 116

informació és interna i és un ajut perquè en entrevistes amb les famílies, el tutor/a pugui orientar millor l’alumne/a i/o la família durant el tercer trimestre. SEQÜENCIACIÓ DE L'ORIENTACIÓ A TERCER 1er. Trimestre: - Revisió de notes finals del curs anterior (Tutoria) - Quadern d’Orientació (Què vull fer?/ La meva situació real/Parlo amb la família) (Tutoria) - El Sistema Educatiu Català: I després de l'ESO, què? (Informació General) (Tutoria) - Test d'interessos/capacitats/aptituds Holland. Departament d'Orientació (2 sessions+resultats) (Desembre/Gener) 2n Trimestre: - Resultat a les famílies del Test d'Interessos/C/A si es creu convenient (Tutoria) - Seguiment de la Presa de Decisions per part del Tutor als alumnes (Tutor/a) - Llistat d'Alumnat susceptible de la Prova d'Accès (Tutor/a) - Assessorament en la inscripció a la Prova d’Accés (D.Orientació) - Llistat d'Alumnat susceptible de matrícula als CFM - Orientació Individual pel Departament d'Orientació de casos concrets - Sessió Informativa a pares i a alumnes dels itineraris de quart (Coordinació Pedagògica i ESO) - Consell Orientador de l'Equip Docent (informació interna) (Tutoria) - Revisió de la decisió de l'alumnat i el Consell orientador (Tutoria+D.O.)

62 de 116

- Assessorament individual a les Famílies (Tutoria) 3er. Trimestre: - Revisió conjunta del Tutor i D.Orientació del procés de presa de Decisions de l'alumnat - Llistat d'alumnat susceptible de ser orientat als PQPIS (Tutor/a) - Xerrada informativa sobre els PQPIS i procés d'inscripció (D.Orientació) - Assessorament individual a les famílies (Tutoria) - Presa de Decisió Final (Famílies i alumne/a) ( Abril) A 4t d’ESO l’orientació també es fa mitjançant el moodle del centre, on s’hi poden consultar tots els documents orientadors. L’orientador/a realitzarà entrevistes personals amb l’alumnat que ho demani. Durant el tercer trimestre els tutors han d’emplenar unes graelles on consta la tria feta per l’alumnat. En RED, durant el tercer trimestre, l’equip docent considera si la tria feta per l’alumne és l’adequada i s’omple el document del Consell Orientador. L’alumne/a també disposa d’un quadern personal d’orientació amb activitats dissenyades per l’orientador/-a per tal de fer-lo reflexionar i anar decidint sobre el seu itinerari formatiu i vocació professional. El Projecte d’Orientació s’anomena Cap a terra ferma SEQÜENCIACIÓ DE L'ORIENTACIÓ A QUART 1er Trimestre - Revisió de notes. Punt de Partida. La meva realitat (Tutoria) - Quadern d'Orientació (Tutoria) - La feina que he escollit (Què és? Què em demana?)

63 de 116

- Test d'Autoconeixement Dep. Ensenyament - Assessorament a l'alumnat i famílies (Tutoria) 2n. Trimestre - Estudiar a Catalunya - I després de l'ESO què? Exploració pels diferents itineraris - El Batxillerat - Els Cicles Formatius - El món Laboral i la recerca de Feina (Professionalitzador i AO) - Orientació individual en casos concrets (D. Orientació) - Acompanyament en el Procés de Decisió a l'alumne/a (Tutoria i D. Orientació) - Assessorament a les Famílies (Tutoria) - Pre-inscripció a Cicles Formatius - Alumnat susceptible de ser derivat a les Proves d’accés i PQPIS (Tutor/a) - Informació i assessorament en el procés d'inscripció a la Prova d’Accés (D.Orientació i Tutor/a) 3er. Trimestre - Xerrada informativa sobre els PQPIS i el procés d'inscripció (D.O.) - Xerrada informativa sobre els itineraris al Batxillerat (Coordinació de Batxillerat i Cap d'Estudis) - La meva experiència: Testimonis d'alumnat en estudis posteriors - Els Cicles Formatius

64 de 116

- Consell Orientador (Equip Docent) - Assessorament a les Fam铆lies i alumnes (Tutoria) - Full de tria de Batxillerat (Coordinaci贸 i Tutoria

65 de 116

4. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE CONVIVÈNCIA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. QÜESTIONS GENERALS És responsabilitat de tota la comunitat educativa vetllar per a la bona convivència al centre. Correspon a la Direcció i al professorat del centre el control i l’aplicació de les normes de convivència. 1.1.19 Mesures de la promoció de la convivència. Al centre es prenen mesures i accions que van encaminades a la millora de la convivència: 

La carta de compromís és el referent per al fonament de la convivència ja que

vincula individualment i col·lectivament els membres de la comunitat educativa. 

La comissió de convivència, formada a partir dels membres del consell escolar,

actuarà per analitzar un cas, proposar mesures... quan la situació/conflicte ho requereixi. La comissió està formada per vuit membres: dos representants dels pares, dos del sector de professorat, dos alumnes, el cap d'estudis adjunt i el director. 

Es considera que la prevenció és una bona mesura per tal de promocionar la

convivència. L’alumnat treballarà de forma transversal, dia a dia, i des de totes les àrees del currículum les competències bàsiques que li facilitaran la capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

66 de 116



També es treballarà la prevenció en sessions de tutoria col·lectiva a l’aula i de

forma individual fomentant un bon clima de treball i convivència adequat a l’aula, al centre i a l’entorn. 

L’acció tutorial amb el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat, amb la

coordinació de tot el professorat que incideix en un mateix grup per part del tutor i amb les reunions i entrevistes amb les famílies seran mesures que afavoriran la bona convivència. 1.1.20 Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes. En cas de conflictes s’actuarà de manera immediata. Els processos i actuacions que s’emprenguin tindran caràcter educatiu i tindran en compte el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat. Des de cada tutoria es detectaran, si és el cas, comportaments problemàtics més comuns i circumstàncies en què apareixen. Es comunicarà sempre a l’equip directiu. Davant del coneixement d’un conflicte, el professorat del centre haurà de comunicar-ho al tutor, qui al mateix temps informarà l’equip directiu per tal de fer-ne una primera valoració. El tutor, conjuntament amb la cap d’estudis adjunt, farà una anàlisi més detallada, tenint en compte els antecedents, si es produeix de manera generalitzada, en quines situacions, en quines persones, fet puntual, gravetat... Es comunicarà l’assumpte a la família, si s’escau. En sessions de tutoria

es treballaran aspectes com habilitats socials, tècniques

d’autocontrol, activitats per desenvolupar l’autoestima i l’empatia. La mediació serà un mecanisme a utilitzar per tal de resoldre conflictes.

67 de 116

MEDIACIÓ ESCOLAR. Durant el curs escolar 2011-2012 part del professorat del nostre institut es va formar en aquest sentit. Cap a finals d’aquest mateix curs es van dur a terme les primeres pràctiques de mediació amb la implicació de professorat que havia rebut formació en aquesta matèria. Durant el curs 2012-2013 es va formar a un grup d’alumnes que, voluntàriament, ha mostrat predisposició per a exercir la tasca de mediador/a. La formació ha estat realitzada per la treballadora d’integració social (TIS), que es va incorporar al centre a partir del mes de gener. Un cop formats professorat i alumnat, s’iniciarà la fase de consolidació del projecte de mediació escolar al nostre institut a partir del proper curs. La mediació escolar es basarà en els principis recollits en l’art. 24 del D279/2006, i l’àmbit d’aplicació serà el regulat en l’art. 25 del D279/2006. 1.1.21 Definició És un mètode de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una tercera persona, amb formació específica i imparcial, amb l’objecte d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori. És un procés educatiu per a gestionar els conflictes de convivència que sorgeixen als centres en els quals hi són involucrats alumnes. La mediació és una eina eficaç de pacificació social, que genera beneficis a tots els que hi participen: per a uns, perquè els fa conscients de les conseqüències dels seus actes i els ofereix una via reparadora, alternativa a la sanció; per als perjudicats, perquè els permet d’expressar-se i considerar el dany rebut i les disculpes i els compromisos dels altres; per a tota la comunitat educativa, perquè queda enfortida i més legitimada en la seva primordial funció socialitzadora.

68 de 116

Els processos de mediació poden utilitzar-se com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes interpersonals, que són freqüents en els centres docents, i no són necessàriament tipificats com a conductes contràries a la convivència en el centre. 1.1.22 Àmbit d'aplicació Es pot oferir la mediació en la gestió de conflictes generats per les conductes contràries a les normes de convivència del centre per part de l'alumnat o greument perjudicials per a la convivència en el centre, que hagin originat un perjudici a altres, llevat que es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Que s’hagi produït una agressió, amenaça o vexació a algun membre de la comunitat educativa, si s’ha emprat greu violència o intimidació, o si es tracta d’una reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de convivència del centre. b) Que ja s’hagi utilitzat el procés de mediació en la gestió de dos conflictes amb el mateix alumne o alumna, durant el mateix curs escolar, qualsevol que hagi estat el resultat d’aquests processos. 1.1.23 Principis de la mediació La mediació escolar es basarà en els principis següents: 1. La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte són lliures d'acollir-se o no a la mediació, i també de desistir-ne en qualsevol moment del procés. La persona mediadora també pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï manca de col·laboració en un dels participants o l’existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés. 2. La imparcialitat de la persona mediadora que ha d'ajudar els participants a assolir l'acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta ni prendre-

69 de 116

hi part. La persona mediadora no pot tenir cap relació directa amb els fets que han originat el conflicte. 3. La confidencialitat, que obliga els participants en el procés a no revelar a persones alienes la informació confidencial que obtinguin, llevat dels casos previstos a la normativa vigent. 4. El caràcter personal, que suposa que les persones que prenen part en el procés de mediació han d'assistir personalment a les reunions de mediació, sense que es puguin valer de representants o intermediaris.

1.1.24 Inici de la mediació a. El procés de mediació es pot iniciar a instància de qualsevol alumne o alumna, per tal d'aclarir la situació i evitar la possible intensificació del conflicte, o per oferiment del centre, un cop detectada una conducta contrària o greument perjudicial per a la convivència. b. Si el procés s'inicia durant la tramitació d'un procediment sancionador, el centre ha de disposar de la confirmació expressa de l'alumne o alumna, i, si és menor, dels seus pares, en un escrit dirigit al director o a la directora del centre on consti l'opció per la mediació i la voluntat de complir l'acord a què s'arribi. En aquest cas, s'atura provisionalment el procediment sancionador, s'interrompen els terminis de prescripció previstos, i no es poden adoptar les mesures provisionals, o bé se suspèn provisionalment la seva aplicació si ja s'haguessin adoptat. 1.1.25 Desenvolupament de la mediació escolar 

Coordinació del servei: un/-a professor/-a és la responsable de coordinar el

servei. Les seves funcions són gestionar els casos que es vagin produint i planificar i promoure les accions de difusió, formació i manteniment necessàries per garantir-ne la consolidació i la continuïtat dins del centre.

70 de 116



Espai: Per a dur a terme les mediacions, s’utilitzarà un espai adient, que

garanteixi la confidencialitat i discreció necessàries. 

Horari: La diversitat d’horaris dels mediadors fa difícil establir un horari únic. Com

a criteri general, el servei serà fora d’hores lectives (hores d’esbarjo; a migdia o a les tardes). Tot i així, l’horari disposarà de la flexibilitat convenient que requereixin els mediadors i/o els usuaris. El centre disposarà d’una bústia per al servei de mediació i els fulls de sol·licitud. Els interessats, per pròpia iniciativa, podran omplir el full de sol·licitud i dipositar-lo a la bústia. L’equip directiu, coordinadors o tutors també poden fer la proposta a qui ho creguin convenient. Si les parts ho accepten, emplenaran la corresponent sol·licitud. La coordinació del servei revisa els fulls i adjudica els/les mediadors/-es. La coordinació es posa en contacte amb les parts per començar el procés tan aviat com sigui possible. En alguns casos hi pot haver un intercanvi previ del mediador amb cadascuna de les parts per separat per entendre millor el conflicte. En tot cas, l'acceptació de l'alumnat és voluntària. 1.1.26 Finalització de la mediació escolar 

Els mediadors redactaran una acta de la trobada on es resumeix breument el

conflicte i es recullen els acords. Si s’escau, s’estableix la data de la revisió dels acords. 

Si la solució acordada inclou pactes de conciliació, aquesta s'ha de dur a terme

en el mateix acte. La conciliació conclourà quan l'alumnat reconegui la seva conducta, es disculpi davant la persona perjudicada i aquesta accepti les disculpes. 

Si la solució acordada inclou pactes de reparació, s'ha d'especificar a quines

accions reparadores es compromet l'alumnat i, si és menor, els seus pares i, en quin termini s'han de dur a terme. Aquestes accions poden ser la restitució de la cosa, la reparació econòmica del dany o la realització de prestacions voluntàries, en horari no

71 de 116

lectiu, en benefici de la comunitat del centre. La reparació conclourà quan s’hagin dut a terme, de forma efectiva, les accions acordades. 

Si el procés de mediació es duu a terme un cop iniciat un procediment

sancionador, produïda la conciliació i, si n'hi haguessin, complerts els pactes de reparació, la persona mediadora ho comunicarà per escrit a la direcció i l'instructor o instructora de l'expedient formularà la proposta de resolució de tancament de l'expedient disciplinari. 

Si el procés de mediació finalitza sense acord, o si s'incompleixen els pactes de

reparació per causes imputables a l'alumne o l'alumna o als seus pares, la persona mediadora ho ha de comunicar a la direcció del centre per tal d'iniciar l'aplicació de mesures correctores o el procediment sancionador corresponent. Si el procés de mediació es duia a terme un cop iniciat un procediment sancionador, el director o la directora del centre ordenarà la continuació del procediment sancionador corresponent. Des d'aquest moment, es reprèn el còmput dels terminis previstos als articles 37 i 48 del Decret de drets i deures dels alumnes (Decret 279/2006 de 4 de juliol) i es poden adoptar les mesures provisionals previstes a l'article 44 del mateix Decret de drets i deures. 

Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè la persona perjudicada

no accepti la mediació, les disculpes de l'alumne o l'alumna o el compromís de reparació ofert, o quan el compromís de reparació acordat no es pugui dur a terme per causes alienes a la voluntat de l'alumne o l'alumna, aquesta actitud ha de ser considerada com a circumstància que pot disminuir la gravetat de la seva actuació, d'acord amb el que disposa l'article 31.1 del Decret 279/2006 de drets i deures dels alumnes, el qual considera, les circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l'actuació de l'alumnat davant d’una conducta incorrecta. 

La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment en què

apreciï manca de col·laboració en un dels participants o l'existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació d'acord amb els principis establerts en aquest títol.

72 de 116



El procés de mediació s'ha de resoldre en el termini màxim de quinze dies des de

la designació de la persona mediadora. Les vacances escolars de Nadal i de Setmana Santa interrompen el còmput del termini. DRETS I DEURES DELS ALUMNES 1.1.27 Drets de l’alumnat Extracte de l'article 21 de la LEC Llei d’Educació de Catalunya 12/2009 del 10 de juliol 

Dret a rebre una educació integral i de qualitat.



Dret a la igualtat d'oportunitats



Dret a accedir a la formació permanent.



Dret a rebre una educació que estimuli les seves capacitats i valori el seu esforç i

rendiment. 

Dret a una valoració objectiva del seu progrés personal i rendiment escolar



Dret a ser informats sobre els criteris i procediments d’avaluació



Dret a ser educats en la responsabilitat



Dret a la convivència respectuosa i pacífica amb l’estímul permanent d’hàbits de

diàleg i de cooperació. 

Dret a ésser educats en el discurs audiovisual.



Dret a participar en la vida del centre



Dret a reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.



Dret a una orientació escolar i professional

73 de 116



Dret a gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu.



Dret a la protecció social i a l’atenció especial en situacions de desemparament

1.1.28 Deures de l'alumnat

Extracte de l'article 22 de la LEC Llei d’Educació de Catalunya 12/2009 del 10 de juliol El principal deure dels alumnes és estudiar per aprendre, la qual cosa comporta: 

· Assistir a classe



· Participar en les activitats educatives del centre.



· Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats

personals 

· Respectar els altres alumnes



· Respectar l’autoritat del professorat.



· Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.



· Complir les normes de convivència del centre.



· Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.



· Respectar el projecte educatiu.



· Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.

74 de 116

DRETS I DEURES DEL PROFESSORAT 1.1.29 Drets del professorat Extracte de l'article 22 de la LEC Llei d’Educació de Catalunya 12/2009 del 10 de juliol  Projecte Educatiu del Centre i dels acords dels diferents òrgans del centre. 

Dret de participació en la gestió i control del centre, a través dels òrgans de

govern i coordinació. 

Dret al respecte a la seva dignitat personal i professional.



Dret a convocar els pares, mares i tutors dels alumnes que li han estat

encomanats. 

Dret de reunió al centre, d’acord amb la legislació vigent i considerant el normal

desenvolupament de l’activitat docent.  

Dret de vaga

1.1.30 Deures del professorat Extracte de l'article 22 de la LEC Llei d’Educació de Catalunya 12/2009 del 10 de juliol 

de la comunitat educativa.

 alumnes.  convocades i a les activitats del pla de formació del centre.

75 de 116



Deure de complir les obligacions inherents a la seva professió docent referits a

les tasques i responsabilitats contingudes a la programació general de centre aprovada cada curs acadèmic pel Consell Escolar. 

islació vigent, la qual cosa

implica, entre d’altres: a. Programar i impartir ensenyament en les àrees que els siguin encomanades d’acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l’atribució docent. b. Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes c. Exercir la tutoria dels alumnes que li siguin encomanats i l’orientació global de llur aprenentatge. d. Contribuir, en col.laboració amb les famílies, al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel.lectual, afectiu, psicomotor, social i moral. e. Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperarhi en el procés educatiu. f. Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades. g. Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades. h. Col.laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos d’ensenyament. i. Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pel centre.

76 de 116

NORMES DE CONVIVÈNCIA Una convivència satisfactòria és resultat de l’aplicació diària de les normes bàsiques de bona educació, respecte als altres i a les propietats alienes, sense descuidar el respecte a si mateix. Els deures anteriors comporten també el compliment de les normes específiques de l'institut, que són les que es detallen a continuació.

1.1.31 En relació al professorat i personal no docent del Centre 

L'alumnat d'aquest centre té l'obligació de respectar i complir les instruccions

del professorat i del personal no docent. Tots ells contribueixen a la seva educació. 1.1.32 En relació a l'ordre 

La porta del recinte escolar es tancarà 5 minuts després d’iniciar-se les

classes. 

Pels passadissos s'ha de circular ordenadament, sense cridar, córrer,

barallar-se, donar empentes o jugar. S'haurà de tenir la mateixa actitud a l'hora d'entrar i sortir de l'aula i en els diferents espais del centre. 1.1.33 En relació a la conservació i ús de les instal·lacions 

L'alumnat haurà de respectar el bon ús del mobiliari i de les instal·lacions del

centre. 

La reparació dels desperfectes ocasionats intencionadament o per negligència

anirà a càrrec de l’alumne o grup d’alumnes que els hagi ocasionat. En tot cas, la responsabilitat subsidiària serà dels pares o tutors legals. 

En cas d’embrutar conscientment parets, mobiliari o instal·lacions, els/les

alumnes ho hauran de netejar.

77 de 116



L'alumnat ha de col·laborar a mantenir net l'institut, no menjant ni bevent a les

aules, i evitar fer-ho als passadissos. Hauran de dipositar les deixalles a les papereres o contenidors corresponents, col·laborant en el reciclatge del material: papers, brics, paper d’alumini, plàstics... 1.1.34 En relació a les aules 

Entre classe i classe, l'alumnat que no hagi de canviar d'aula ha de romandre-

hi, sense sortir-ne, amb una actitud de respecte. 

L’alumnat haurà de respectar el dret a l'estudi dels seus companys. Per tant,

hauran de seguir en tot moment les indicacions del professorat. Aquest mateix comportament se seguirà també a la biblioteca. 

A l’hora de l’esbarjo, per tal d'evitar la desaparició d'objectes personals de

l'alumnat i possibles desperfectes als materials de les aules, aquestes romandran tancades. L’alumnat no pot quedar-se a l’aula si no és amb la presència d’algun professor. S’ha de tenir cura d’apagar els llums i que l’aula quedi ordenada. Igualment es tancarà l’aula en els casos en què a l’hora següent no hi hagi activitat. 

L’alumnat no pot sortir de l’aula abans que soni el timbre de final de classe.

Amb tot, la sessió acaba quan així ho determina el professor/a. 

Durant les classes no es podrà anar al lavabo, excepte quan hi hagi una

urgència o una raó de pes. 

Al centre està prohibit l’ús de telèfons mòbils, en qualsevol dels seus espais

(inclosos els passadissos i els patis). Si s’incompleix la norma, el professorat confiscarà l'aparell i el lliurarà a la Direcció del centre. Li serà retornat en acabar la jornada lectiva. En cas de reiteració, l’aparell quedarà custodiat a la Direcció del centre. S’avisarà els pares o tutors legals perquè vinguin a recollir-lo.

El centre declina qualsevol

responsabilitat sobre l’eventual desaparició de mòbils. Tanmateix, es podrà fer ús dels mòbils per a alguna tasca educativa, sempre i quan el professor/a ho consideri necessari per al desenvolupament d’alguna activitat curricular i sota la seva vigilància.

78 de 116



La prohibició anterior també s’estén a l’ús d’auriculars, MP4 o qualsevol altre

aparell que pugui interferir el desenvolupament de les classes i la convivència al centre. Per tant, s’aplicaran les mateixes mesures. 1.1.35 En relació a l'esbarjo 

Els passadissos i portes d'accés de l'institut són zones de pas. Per raons de

seguretat, no s'hi pot romandre durant el temps d'esbarjo, excepte en cas de climatologia adversa. 

Els alumnes han de romandre a les zones dels patis assignades al seu curs,

al bar o a la biblioteca. 

No és permès portar a l’escola joguines de cap mena.

1.1.36 En relació a l'assistència 

L'alumnat

d'ESO

podrà

abandonar el

centre

durant

les

hores

d'escolarització (temps d'esbarjo inclòs) sense permís de la prefectura d'estudis, el qual haurà d'haver estat sol·licitat pels pares o tutors legals per escrit. Aquesta norma també l'han de complir els alumnes d'ensenyaments postobligatoris, excepte en l'obligació de romandre-hi durant el temps d'esbarjo. En cas que siguin majors d'edat podran sol·licitar ells mateixos el permís pertinent. 

L'alumnat del Conservatori i o d’escoles municipals de música autoritzades

que convalida podrà sortir del centre a les hores punta, és a dir, sempre que després no hi hagi classe ni esbarjo, i podran entrar una hora després si aquesta és la primera sessió del matí. A la resta d'hores hauran de romandre a la Biblioteca. Podran sortir del centre entre hores lectives sempre i quan vinguin els seus pares a buscar-los.

79 de 116

1.1.37 En relació als retards 

L'alumnat ha de ser puntual a totes les classes i han d’esperar el següent

professor/a dins l’aula (excepte quan s'hagin de desplaçar a aules específiques: informàtica, laboratoris, música, tallers, gimnàs ...) 

Si a primera hora del matí l’alumne/a arriba tard, sense cap justificació, no

podrà assistir a classe fins a l'hora següent. Romandrà a la biblioteca fent deures o estudiant. 

En cas de retard entre classe i classe o després de l'esbarjo, és el professor

qui valorarà si el deixa entrar a classe o l'envia a la biblioteca. 1.1.38 En relació a les guàrdies 

L'alumnat d'ESO romandrà a l'aula en cas d'absència d'algun professor/a fins

que arribi el professor/a de guàrdia. 

L'alumnat de Batxillerat o de CFGM podrà anar a la biblioteca o al bar, un cop

hagi passat el professor/a de guàrdia. En cas que sigui l'ultima hora del matí, podran marxar del centre. 1.1.39 Altres 

Vestimenta: dins del recinte escolar l’alumnat ha d’anar vestit amb correcció.

No és permès l’ús de gorres, excepte al pati per protegir-se del sol. 

En compliment de la normativa vigent, cap alumne/a no pot fumar en cap de

les dependències acadèmiques de l’institut.

80 de 116

RÈGIM DISCIPLINARI DE L'ALUMNAT. CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE. En cap cas no poden imposar-se mesures correctores ni sancions contra la integritat física i la dignitat personal de l’alumnat. (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC), arts. 30 al 38 i Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, arts.23 al 25) 1.1.40 Conductes Sancionables (art. 37.1 LEC). Apartat 1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents: a. Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal. b. L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar. c. Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes. d. La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre. Apartat 2. Els actes o les conductes a què fa referència l’apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, creença, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s’han de considerar especialment greus.

81 de 116

1.1.41 Sancions imposables (art. 37.3 LEC). Les sancions que es poden imposar per la comissió d’alguna de les faltes tipificades per l’apartat 1 són: a.

La realització de tasques educadores per a l'alumne/a, en horari no lectiu per un

període màxim d'un mes. b.

La reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé a d'altres

membres de la comunitat educativa. c.

Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del

centre durant un període que no podrà ser superior al que resti per a la finalització del corresponent curs lectiu. d.

La suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries

o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos. e.

Canvi de grup o classe de l'alumne.

La inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre. En aquest cas

l'Administració educativa proporcionarà a l'alumne sancionat una plaça escolar en un altre centre docent per tal de garantir el seu dret a l'escolaritat. Per garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es procurarà l’acord del pare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s’obtingui aquest acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció

82 de 116

imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal. 1.1.42 Competència per imposar les sancions (art. 25 Decret 102/2010) Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient. 1.1.43 Prescripcions (art. 25.5 Decret 102/2010). Les faltes i sancions a què es refereix aquest article (faltes greument perjudicials per a la convivència) prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició. 1.1.44 Graduació de les sancions. Criteris. (art.24.3 i 4 Decret 102/2010) Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents: a.

Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i

de la resta de l’alumnat. d.

L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de

la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida. e.

La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.

La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

83 de 116

En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, creença, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir. 1.1.45 Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes (art. 25 D102/2010) Les conductes greument perjudicials només podran ser objecte de sanció amb la prèvia instrucció d'un expedient. El procediment sancionador es farà seguint l'ordre d'actuació següent: Actuació del professor/a - Suspensió immediata de la seva presència a l'aula. En aquest cas, mentre fa classe l'alumne/a haurà d'anar a la biblioteca a fer deures fins la classe següent. (escoltat 'alumne) - Notificació en acabar la classe i per escrit al Cap d'Estudis Adjunt, fent constar detalladament la incidència, el nom i el curs de l'alumne/a. Actuació de qualsevol professor/a quan no fa classe o del PAS (escoltat l'alumne)

- Amonestació oral. - Si es considera necessari per a la seguretat dels altres membres de la comunitat educativa o de les instal·lacions, compareixença immediata davant del Cap d'Estudis Adjunt o d'algun membre de l'equip directiu. - Notificació per escrit al Cap d'Estudis Adjunt, fent constar detalladament la incidència, el nom i el curs de l'alumne/a.

Actuació dels monitors/es de transport escolar (escoltat l'alumne)

- Amonestació oral. -Aquests fets es comunicaran al Cap d'Estudis Adjunt per escrit o correu electrònic, utilitzant el model d'incidències. El Cap d'Estudis Adjunt enviarà al tutor/a còpia de la incidència de manera immediata.

Actuació del Cap d'Estudis Adjunt

Després d'analitzar els fets i les circumstàncies agreujants i atenuants decideix: Que no és necessari instruir un expedient sancionador*. Llavors: (escoltat l'alumne i altres  Aplica mesures correctores o membres de la  Proposa al Director/a que apliqui les mesures correctores que li comunitat educativa que corresponen cregui pertinents, *Si qualsevol professor/a no està d'acord amb la decisió del Cap d'Estudis individualment o en Adjunt i creu que s'hauria d'iniciar un expedient sancionador, ho pot comissió) sol·licitar al director per escrit. Proposar al Director que convoqui la Comissió de convivència a fi de valorar la instrucció d’un expedient sancionador. Actuació del Director

1) Inicia l'expedient en un termini no superior a deu dies des del coneixement dels fets. Aquest ha de contenir: .. Nom i cognoms de l'alumne .. Els fets imputats .. La data en la qual es van realitzar els fets .. Nomenament de l'instructor/a (ha de ser un/a docent del centre) 2) Ha de notificar l'inici d'expedient a:

84 de 116

.. L'instructor/a .. L'alumne/a .. Als pares o tutors legals d'aquest, si és menor d'edat. 3) Un cop iniciat l'expedient i escoltats l'instructor/a i la comissió de convivència, la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de considerar a compte de la sanció, s’han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període. 4) Comunicació al Consell Escolar qui revisarà la sanció aplicada, un cop resolt l'expedient. L'instructor/a

1) L'alumnat afectat i els progenitors o tutors legals si és menor d'edat seran citats per al tràmit de vista i audiència. L'instructor/a els indicarà l'horari durant el qual poden ser atesos, els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix o hi puguin formular al·legacions. El termini per realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual n’ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més. 2) Formulació escrita d'una proposta de resolució, la qual haurà de contenir: .. Els fets imputats a l'expedient (amb les proves que hi hagi). .. Les infraccions que aquestes puguin constituir. .. Les sancions aplicables .. L'especificació de la competència del Consell Escolar per resoldre l'expedient.

85 de 116

RÈGIM DISCIPLINARI DE L’ALUMNAT. CONDUCTES PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE 1.1.46 Conductes contràries a les normes de convivència del centre LEC).

(art. 37.4

Totes les que tipifica l’apartat 1, quan no siguin de caràcter greu.

Les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat.

Les irregularitats en què pot incórrer l’alumnat, quan no siguin greument

contràries per a la convivència, definides en les normes de convivència del centre (art.19.1.e Decret 102/2010). 1.1.47 Mesures correctores i sancionadores. (Art. 19 Decret 102/2010). L'incompliment de les normes de convivència serà corregit amb alguna o algunes de les mesures explicitades a continuació: Actuació del professor/a mentre fa classe (escoltat l'alumne)

- Ho tindrà en compte a l'hora d'avaluar l'alumne. - Amonestació oral. - Canvi del lloc habitual de l'alumne - Realització de tasques relacionades amb l'assignatura. - Realització de tasques relacionades amb el manteniment de l'ordre i la neteja de l'aula. - Privació del temps d'esbarjo. El mateix professor/a que imposa la mesura es farà càrrec de la vigilància. - Privació de continuar a l'aula en aquella hora. En aquest cas, l'alumne/a haurà d'anar a la biblioteca a fer deures fins la classe següent. (Comunicació al Cap d'Estudis Adjunt) En cas de reincidència o d'incompliment d'una altra norma de convivència, el professor/a ho comunicarà al tutor per escrit o correu electrònic, explicant detalladament els fets.

Actuació de qualsevol - Amonestació oral. professor/a quan no fa classe o del PAS Aquests fets es comunicaran al Cap d'Estudis Adjunt per escrit o correu (escoltat l'alumne) electrònic, utilitzant el model d'incidències. El Cap d'Estudis Adjunt enviarà a cada tutor/a el resum de les incidències dels seus tutorands a la fi de mes. En funció de la conducta, el propi Cap d'Estudis decidirà la sanció: - Realització de tasques relacionades amb el manteniment de la neteja si l'alumne ha incomplert el deure de mantenir net l'institut - Privació del temps d'esbarjo. En aquest cas, la prefectura d'estudis

86 de 116

organitzarà un horari de professors de guàrdia, els quals es faran càrrec d'aquests alumnes. Es passarà llista per detectar les possibles absències. Actuació dels monitors/es transport escolar (escoltat l'alumne)

- Amonestació oral. - Aquests fets es comunicaran al Cap d'Estudis Adjunt per escrit o correu electrònic, utilitzant el model d'incidències. El Cap d'Estudis Adjunt enviarà a cada tutor/a el resum de les incidències dels seus tutorands a la fi de mes.

Actuació del tutor/a (escoltat l'alumne i altres membres de la comunitat educativa)

- Amonestació oral. - Privació del temps d'esbarjo, sent el tutor qui se'n fa càrrec de la vigilància. - Notificació als pares o tutors legals, si s'escau. Si un cop aplicades aquestes mesures el tutor/a rep altres comunicats de conductes contràries a la convivència al centre del mateix alumne, ho comunicarà al Cap d'Estudis Adjunt pes escrit o correu electrònic, utilitzant el model d'incidències.

Actuació del Cap d'Estudis Adjunt

Podrà aplicar les mesures correctores següents o si creu que aquestes no són pertinents, traslladarà el cas al Director, qui té competència per aplicar-ne d'altres. Si hi ha circumstàncies agreujants es podrà considerar com a conducta greument perjudicial contra la convivència, i comunicarà aquest fet al Director perquè iniciï els tràmits corresponents.

(escoltat l'alumne i altres membres de la comunitat educativa que cregui pertinents, individualment o en comissió)

-Totes les incidències o expulsions de l'aula de les quals tingui constància el Cap d'Estudis Adjunt, seran registrades i tractades amb els alumnes afectats i els membres de la comunitat educativa pertinents. Les mesures podran ser: -Amonestació oral. -Reflexió sobre els fets o sobre algun altre fet similar a l'hora de l'esbarjo, analitzant-ne les conseqüències negatives (amb el Cap d'Estudis Adjunt). -Realització de tasques relacionades amb el manteniment de la neteja si l'alumne ha incomplert el deure de mantenir net l'institut, sota la seva supervisió. -Realització de tasques de col·laboració al centre. -Privació del temps d'esbarjo. En aquest cas, la prefectura d'estudis organitzarà un horari de professors de guàrdia, els quals es faran càrrec d'aquests alumnes. Es passarà llista per detectar les possibles absències. -Elaboració d'un horari específic durant un període màxim de quinze dies. (notificació als pares per escrit amb avís de rebut). -Notificació telefònica o per escrit (amb obligació de retornar-lo signat) als pares o tutors legals, si s'escau. - Notificació mensual de les incidències dels alumnes al seu tutor/a. Si es considerés que la conducta és greu en si o per reincidència, el Cap d'Estudis Adjunt ho comunicarà amb immediatesa al tutor/a.

Actuació del Director (o del Cap d'Estudis per delegació) escoltats l'alumne, altres membres de la comunitat educativa que cregui convenient i la comissió de convivència

De les mesures correctores següents n'haurà de quedar constància escrita i s'hauran de comunicar als pares o als tutors legals. - Realització de tasques educadores per a l'alumne/a, en horari no lectiu per un període no superior a dues setmanes. -Reparació econòmica dels danys causats a les instal·lacions i/o material del centre o bé d'altres membres de la comunitat educativa o reparació dels mateixos. - Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre. -Suspensió del dret d'assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius. Durant la impartició d'aquestes classes l'alumne/a haurà de romandre al centre efectuant treballs acadèmics encomanats pels professors.

87 de 116

Si un cop aplicades aquestes mesures, el Cap d'Estudis Adjunt rep altres comunicats de conductes d'aquest mateix alumne que siguin contràries a les normes de convivència, sense que hi hagi cap circumstància atenuant, es considerarà que l'alumne ha comès una conducta greument perjudicial a la convivència. Aquest fet serà comunicat al director per què iniciï els tràmits corresponents. El Consell Escolar dóna consentiment a la Direcció a procedir a l’expulsió de l’alumnat a partir de la desena expulsió de l’aula, sense haver de convocar la Comissió de convivència.

Qualsevol alumne/a que es vegi privat dels seus drets per part d'un altre alumne/a, ho podrà comunicar a qualsevol professor/a (preferentment al seu tutor/a), qui haurà d'actuar tal com es preveu en el punt corresponent. 1.1.48 Circumstàncies atenuants i agreujants. Seran considerades circumstàncies que poden atenuar la gravetat de l'actuació de l'alumne: 

El reconeixement espontani per part de l'alumne de la seva conducta incorrecta.



No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència

en el centre. 

La petició de disculpes en el cas d'injúries, ofenses o alteració del

desenvolupament de les activitats del centre. 

La falta d'intencionalitat.



La petició d'intervenció del servei de mediació.

Seran considerades circumstàncies que poden agreujar la gravetat de l'actuació de l'alumne: 

Qualsevol acte que atempti contra el deure a no discriminar a cap membre de la

comunitat educativa per raó de naixement, creença, raça, sexe o per qualsevol altra circumstància personal o social.

88 de 116



Causar danys, injúries o ofenses als companys/es d'edat inferior o als incorporats

recentment al centre. 

La premeditació i la reiteració.



Col·lectivitat i/o publicitat manifesta.

1.1.49 Faltes d’assistència a classe i puntualitat. Mesures correctores. És molt important que els alumnes adquireixin l’hàbit de complir les seves obligacions i fer-ho puntualment. Aquest és un aspecte que el professorat ha de tenir en compte a l’hora de valorar el procés d’aprenentatge de cada alumne/a. Per tal d’afavorir l’adquisició d’aquest hàbit i de tenir informats els pares i mares en cas que no sigui així, s’estableix el següent mecanisme de control d’assistència: 

Cada professor/a ha de controlar diàriament i en cada sessió de classe les

possibles absències i deixar-ne constància a l’aplicatiu ieducació 

A les hores d’entrada al centre, les portes es tancaran cinc minuts després de

l’hora establerta. Si a primera hora del matí l’alumne/a arriba tard, sense cap justificació, no podrà assistir a classe fins l'hora següent. Romandrà a la biblioteca fent deures o estudiant. 

En cas de retard entre classe i classe o després de l'esbarjo, és el professor

qui valorarà si el deixa entrar a classe o l'envia a la biblioteca. 

Quan un mateix alumne/a acumuli tres retards al llarg del mateix trimestre,

siguin al matí o entre classe i classe, la Cap d’Estudis Adjunt enviarà un full informant els pares dels retards i de la sanció a complir. Aquesta notificació l'hauran de retornar a la mateixa direcció a l'endemà. La sanció consistirà a venir dues hores a la tarda a fer deures al centre sota la supervisió d'algun professor/a. 

Si algun alumne/a arriba tard al matí haurà d'anar a Direcció on se li lliurarà una

notificació que haurà de dur signada pels pares o tutors legals al dia següent. El Cap

89 de 116

d'Estudis Adjunt prendrà nota de tots els retards. Els alumnes que acumulin tres retards durant el mateix trimestre hauran de venir 

El centre habilita mecanismes per la consulta de les faltes d’assistència

injustificades. Les famílies podran optar entre: o

Consulta diària a través de la pàgina web del centre (utilitzant una

contrasenya personal de cada alumne). o

L’enviament quinzenal d’un sms.

L’enviament mensual de correu ordinari.



Els tutors o tutores faran el seguiment de les faltes d’assistència i els retards de

cada alumne/a. En cas que s’acumulin faltes sense justificar, els tutors trucaran a la família per informar-los d’aquesta situació. 

La reiteració d’absències i/o retards injustificats és considerada una falta. Quan

calgui, el problema es comunicarà a la comissió d'absentisme dels Serveis Territorials per tal d’establir els mecanismes correctius adients. 

Les sortides del centre en horari de classe s’han de justificar. A consergeria es

farà fotocòpia de l'autorització corresponent, la qual es lliurarà al tutor/a. 

L’alumnat que, com a conseqüència de la seva activitat extraescolar, obtingui la

convalidació d’alguna matèria tindrà l’opció de no incorporar-se o abandonar el centre, sempre que es tracti de la primera o darrera hora lectiva i prèvia autorització dels pares o tutors legals. 

L’absència injustificada, sistemàtica i reiterada de l’alumne/a de batxillerat, durant

15 dies lectius, pot comportar l’anul·lació de la matrícula de l’alumne/a. En el moment que s’arribi a acumular aquest període d’absència, es notificarà aquesta circumstància a l’alumne/a absentista i als seus pares o tutors legals en el cas d’alumnes menors d’edat. Si en el termini d’una setmana no justifica la seva absència, la direcció del centre podrà

90 de 116

anul·lar la matrícula de l’alumne/a per absentisme continuat no justificat, i la seva vacant podrà ser ocupada per una altra persona.

1.1.50 Falta d’assistència a classe per decisió col·lectiva de l’alumnat (article 24.2 del DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius) . 

A partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions

col·lectives adoptades per l’alumnat, en relació amb la seva assistència a classe, no tenen la consideració de falta ni són objecte de sanció si la decisió és resultat de l’exercici del dret de reunió, ha estat prèviament comunicada pel consell de delegats i delegades a la direcció del centre i es disposa de la corresponent autorització dels pares. 

Al batxillerat i cicles formatius no s’han de considerar falta ni ser objecte de

sanció les decisions col·lectives de l’alumnat sobre la seva assistència a classe, quan siguin resultat de l’exercici del dret de reunió i el consell de delegats i delegades ho hagi comunicat prèviament a la direcció del centre. 

Els centre garanteix el dret de l’alumnat que no desitgi secundar les decisions

sobre l’assistència a classe a romandre al centre degudament atès. Des de la Direcció del centre, s’informarà a les famílies de la decisió acordada en consell de delegats i es recordarà els drets i els deures de l’alumnat. L’absència, en el cas de l’alumnat menor d’edat, per tal de ser justificada, haurà de comptar amb l’aval dels pares/mares/tutors.

91 de 116

92 de 116

5. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR QÜESTIONS GENERALS. Es considera pare o mare d’alumne, les persones físiques amb la pàtria potestat sobre l’alumne des del moment de la matriculació del seu fill al centre. Es consideraran a efectes d’elecció de representants, tant el pare com la mare o tutor autoritzat. Es perdrà aquesta condició en els casos següents: pèrdua legal de la pàtria potestat, fi de l’escolarització de l’alumne o baixa de l’alumne al centre. Es consideren DRETS dels pares i mares dels alumnes: 

Participar en la gestió educativa, d’acord amb la legislació vigent, sense cap tipus

de marginació per creença, origen, raça o sexe. 

Ser atesos pel professorat i pel tutor del seu fill, en els horaris fixats en la

programació general del centre (una hora setmanal). 

Assistir a les reunions, degudament convocades pel centre.



Rebre informació correcta i puntual del comportament i de l’activitat acadèmica i

conductual del seu fill. 

Pertànyer a l’AMPA, segons els seus reglaments específics.



Elegir l’ensenyament religiós pel seu fill, segons l’oferta educativa del centre.



Elegir i ser elegit membre del consell escolar de l’Institut.



Ser tractat amb respecte per part de la resta de la comunitat educativa.

Es consideren DEURES dels pares i mares dels alumnes: 

Acceptar els objectius i els principis expressats en el projecte educatiu del centre

i la normativa recollida en el present reglament.

93 de 116



Col·laborar amb el professorat i altres òrgans educatius per al millor

desenvolupament de les activitats del centre. 

Assistir a les reunions convocades pel professorat o d’altres òrgans de govern,

per tractar assumptes relacionats amb la conducta o el rendiment acadèmic del seu fill. 

Facilitar els materials de treball al seu fill necessari per a la seva educació

(ordinadors, material escolar, xandall, etc). 

Vetllar pels bons hàbits higiènics del seu fill/-a, així com per la correcta

vestimenta d’acord amb les normatives establertes pel centre. 

Comunicar, al professor tutor del seu fill, si aquest pateix malalties infecto-

contagioses, de caràcter crònic, o malalties que requereixen d’una atenció especial. 

Respectar els acords presos pels òrgans col·legiats del centre, a través dels seus

representants. 

Justificar les absències del seu fill, davant del seu professor tutor.



Signar els documents necessaris, referits al seu fill i en representació seva, per la

condició de menor d'edat. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES Els pares i mares d'alumnes o els seus tutors legals tenen el dret i el deure conèixer el rendiment acadèmic dels seus fills menors d’edat i dels majors que s’hagin manifestat de manera expressa, i qualsevol altra circumstància que hi influeixi. Per a això s’estableixen les accions següents: 

Rebre informació del tutor sobre els resultats acadèmics en les avaluacions

programades pel Centre.

94 de 116



Dins de l'horari lectiu, el professorat tindrà una hora d'atenció a pares/mares

d'alumnes. A principis de curs, el tutor/-a del grup informarà els pares del seu horari d’atenció. 

Rebre informació, al més aviat possible, de les absències i retards a classe del

seu fill. 

Tenir accés als criteris d'avaluació que valoren el rendiment dels seus fills.

El tutor és el referent pel que fa a la comunicació entre les famílies i el centre. Per qualsevol informació que les famílies requereixin sobre el procés d’ensenyamentaprenentatge s’hauran de dirigir al tutor del grup. L’horari de l’entrevistes entre el tutor i les famílies es fixarà de mutu acord, en funció de la urgència del tema a tractar i de la disponibilitat horària del tutor. El nombre d’entrevistes a mantenir entre el tutor i l’alumne i/o la seva família estarà en funció de la situació, evolució i necessitats de l’alumne/a. Les entrevistes poden ser convocades pel tutor o sol·licitades per la família quan ho considerin oportú. Es vetllarà perquè al llarg de cada curs, els tutors de cada grup realitzin com a mínim una entrevista amb la família de cada alumne. És molt important que el tutor disposi de diversos números de telèfon que permetin, en cas necessari, localitzar fàcilment la família de l’alumne. Per aquesta raó convé que l’alumne faciliti el telèfon del domicili familiar i altres telèfons de contacte (telèfons de la feina dels pares, mòbils dels pares, etc…). ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES (AMPAS) Els pares tenen dret a constituir associacions de mares i pares (AMPA) i/o formar-ne part. L’associació de mares i pares es regirà pel seu propi estatut. L’AMPA podrà disposar de les instal·lacions del centre per reunir-se, o celebrar actes relacionats amb la seva formació com a pares d’alumnes o amb activitats extraescolars,

95 de 116

sempre que hagi sol·licitat autorització per utilitzar les instal·lacions i se li hagi atorgat el permís per part de la direcció del centre. 1.1.51 Objectius de l’AMPA 

Donar suport i assistència als membres de l’associació i, en general, als pares,

mares i tutors, els professors, els alumnes i els seus òrgans de govern i de participació, en tot allò que fa referència a l’educació dels alumnes en el marc de l’Institut. 

Promoure la participació dels pares i mares dels alumnes en la gestió del centre,

mitjançant l’AMPA (i les seves comissions) i el Consell Escolar. 

Facilitar la col·laboració de l’Institut en els àmbits social, cultural, econòmic i

laboral de l’entorn. 

Col·laborar en les activitats educatives que s’acordin en el Consell Escolar.



Organitzar activitats extraescolars, d’acord amb el Consell Escolar, que siguin

d’interès pels seus associats. 

Promoure les activitats de formació de pares, mares i tutors tant des del vessant

cultural com de l’específic de responsabilització de les famílies en l’educació dels seus fills. 

D’altres que, en el marc de la normativa educativa, siguin d’interès per la

comunitat educativa de l’Institut. 

En queda expressament exclòs tot ànim de lucre, tant pel que fa referència a ser

membre de la Junta de l’AMPA, com a l’organització d’activitats. 1.1.52 Activitats de l’AMPA 

Participar i representar els pares en el consell escolar i les seves comissions.



Col·laborar en el finançament de la millora de les instal·lacions de l’institut.

96 de 116



Finançar algunes de les activitats realitzades al centre.



Organitzar xerrades adreçades als pares i mares d’alumnes.

A més de les finalitats pròpies establertes en el Reial Decret 1533/1986, d'11 de juliol, pel que es regulen les associacions de Pares d'Alumnes (BOE, 29-7-1986), aquestes podran participar en la vida del centre en els aspectes següents: 

Elevar al consell escolar propostes per a l'elaboració o modificació del projecte

educatiu, d’aquest NOFC i de la Programació General Anual. 

Informar el consell escolar d'aquells aspectes de la marxa de l’Institut que

consideren oportú, a iniciativa pròpia o a petició d’aquest. 

Difondre entre tots els membres de la comunitat educativa les seves activitats.



Formular propostes per a la realització d'activitats complementàries.



Fomentar la col·laboració entre els membres de la comunitat educativa.



Utilitzar les instal·lacions del centre, prèvia petició a la Direcció, per a la

celebració de reunions i assemblees. 

Mantenir el seu representant reunions periòdiques, amb els membres de l'Equip

Directiu o Direcció per a analitzar la situació general de l'Institut i en especial els assumptes de la seva competència. Les associacions de pares d'alumnes no podran dur a terme en els centres docents altres activitats que les previstes en els seus estatuts. En tot cas, de les activitats n’haurà de ser informat el Consell Escolar i han de restar obertes a la participació de tot l’alumnat del centre. PARTICIPACIÓ DE L'ALUMNAT La participació dels alumnes en el funcionament i en la vida del Centre, en l'activitat escolar i extraescolar i en la gestió dels mateixos és un dret i un deure. La seva

97 de 116

participació es realitza a través del delegat i subdelegat de grup, el Consell de delegats, els representants en el consell escolar i les associacions d'Alumnes que legalment es puguin constituir. 1.1.53 El delegat/da i el sotsdelegat/da de classe Cada grup elegirà democràticament un portaveu o representant que actuarà com a delegat/da de curs. L'elecció es realitzarà en els primers 30 dies lectius del curs, per sufragi directe i secret. La Coordinació pedagògica establirà les dates d'elecció, que comptarà amb la presència del professor Tutor del grup o, en cas d'absència, del professor designat per la Prefectura d'Estudis. L’acte d'elecció s'iniciarà amb la presentació de candidats i a continuació es procedirà a la votació. L'elecció requerirà dels vots de la majoria suficient dels alumnes del grup. En cas d’empat, es durà a terme una segona votació, a la qual concorreran les dues candidatures més votades. El segon candidat o candidata més votat exercirà la funció de sotsdelegat. Verificada la votació, el tutor n’aixecarà acta i la lliurarà a la Coordinació pedagògica. No podrà ser delegat o sotsdelegat d’un grup l’alumne o alumna que hagi tingut un expedient disciplinari durant el curs anterior. El delegat i el sotsdelegat podran cessar en les seves funcions a petició pròpia, per mitjà d'un escrit raonat al tutor, o quan així ho sol·liciti un terç dels alumnes del grup. En aquest últim supòsit, es procedirà a una votació que necessitarà la majoria absoluta dels membres del grup perquè el delegat o sotsdelegat siguin revocats. La Direcció del Centre podrà cessar un delegat quan incompleixi les normes de convivència per faltes greus o no realitzi les seves funcions correctament. Això requerirà, en cada cas, dels informes de Prefectura d’Estudis o del tutor del grup.

98 de 116

Després de la renúncia o revocació, el sotsdelegat/-a ocuparà el càrrec de delegat i el primer suplent de les votacions de principi de curs passarà a ser el sotsdelegat/-a.

El delegat, i en la seva absència el sotsdelegat, exercirà les funcions següents: 1.

Totes aquelles derivades de la Programació General de Centre.

Ser portaveu de la classe davant tots els organismes del centre, exposant els

suggeriments i reclamacions del grup a què representa. 3.

Assistir a les reunions a què sigui convocat i, després, informar als companys

dels temes que s’han tractat i dels acords que s’hagin pres. 4.

Assistir obligatòriament a les reunions del Consell de delegats i a participar en les

seves deliberacions. 5.

Fomentar la convivència entre els alumnes del seu grup.

Col·laborar amb el tutor i amb l’equip docent en els temes que afecten el

funcionament del grup. L’equip docent, per decisió majoritària dels seus membres, podrà demanar la presència del delegat de grup per a informar dels assumptes que afecten el grup. 7.

Informar al professor tutor de qualsevol desperfecte en els materials i

instal·lacions de l'aula. Correspon al sotsdelegat, les funcions següents: 

Substituir el delegat en cas d’absència.



El sotsdelegat ajudarà el delegat en l’exercici de la seva funció.

99 de 116

Els delegats i sotsdelegats de grup no podran ser sancionats com a conseqüència d'actuacions relacionades en l'exercici de les funcions que els encomana el present Reglament, sense perjudici que les conductes individualment considerades puguin donar lloc a la seva correcció. Si el delegat o sotsdelegat d’un grup comet una acció greu i és motiu d’expedient disciplinari, serà revocat en el seu càrrec. 1.1.54 Consell de Delegats El Consell de delegats, format pel delegat/da de cada grup i pels representants dels alumnes en el consell escolar, ostenta la representació del conjunt de l'alumnat. El centre fomentarà el funcionament del consell de delegats i delegades i protegirà l'exercici de les seves funcions per part dels seus membres. Els alumnes delegats/des formaran part del consell de delegats del centre durant tot el curs. El cap d’estudis convocarà la sessió constitutiva d’aquest consell, la qual haurà de celebrar-se abans de l’acabament del mes d’octubre. En cas que fos necessària una reunió del consell de delegats abans de la seva constitució, el director podrà convocar l’esmentada reunió amb els delegats triats fins aquell moment i amb els representants dels alumnes al consell escolar. També podrà ser convocat sempre que ho considerin oportú els representants de l’alumnat al Consell Escolar, per informar d’algun tema que s’hagi discutit en l’esmentat òrgan. La Direcció facilitarà un espai adequat per a les reunions del Consell de delegats dotant amb el material necessari per al seu correcte funcionament. Són funcions del Consell de delegats: a.

Donar assessorament i suport als representants de l'alumnat del consell escolar,

als quals faran arribar la problemàtica específica de cadascun dels cursos i classes. b.

Elaborar informes al consell escolar, bé a iniciativa pròpia o bé a requeriment

d'aquest òrgan col·legiat.

100 de 116

Ser informats, si el requereixen, de l'ordre del dia de les reunions del consell

escolar del centre, i dels acords adoptats a fi de donar-ne difusió per ser tractats en els diferents cursos. d.

Informar de les seves activitats a tot l'alumnat del centre.

Elevar propostes per a l'elaboració i modificació del PEC, de la Programació

General Anual i d’aquestes normes d’organització i funcionament de centre. f.

Informar els estudiants de les activitats de la junta.

Debatre els assumptes que ha de tractar el consell escolar en l'àmbit de la seva

competència i elevar propostes de resolució als seus representants en el mateix. h.

Comunicar a Direcció sobre qualsevol activitat que pugui representar qualsevol

alteració del normal funcionament del centre. El Consell de delegats podrà formar comissions, temporals o permanents, per al seu millor funcionament. Dins de la Junta de Delegats existirà un secretari triat d'entre els seus membres que alçarà acta dels acords presos. El Consell de Delegats podrà convocar en assemblea l’alumnat, sol·licitant-ho amb dos dies d'antelació a la Direcció del Centre, a la qual també comunicarà la data, hora i ordre del dia a tractar en la mateixa. Els punts de l'ordre del dia estaran relacionats amb assumptes de caràcter educatiu que tinguin una incidència directa sobre l'alumnat. L’alumnat disposarà d’espai en els taulers d'anuncis per a l'exercici de la informació que cregui convenient. De la mateixa manera, també disposarà de la pàgina web del Centre per aquesta finalitat. En tots dos casos la direcció ha d’estar assabentada i donar la seva conformitat per tal de ser publicada qualsevol informació. 1.1.55 Representació dels alumnes al Consell Escolar Els representants dels alumnes al Consell Escolar són membres amb veu i vot i tenen el dret a participar en les diferents reunions i comissions d'aquest òrgan.

101 de 116

Seran elegits democràticament pels alumnes matriculats al centre en el moment de la convocatòria de les eleccions. El número d'alumnes al Consell Escolar i el procés d'elecció seran els que determinin la normativa electoral vigent. CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU L’equip directiu, seguint les directrius que marca el Departament d'Ensenyament ha elaborat un document anomenat carta de compromís educatiu. L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives. Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada a l’institut. La carta de compromís s’ha elaborat amb la participació del professorat i les famílies i ha estat aprovada pel consell escolar. PROJECTE DE SERVEI COMUNITARI APRENENTATGE-SERVEI (APS) Durant el curs 2012-2013 vàrem preparar el projecte, prèvia formació d’uns quants professors del centre. A partir del curs 2013-14 s’inicià el projecte en un grup de 3r d’ESO incloent-lo en l’assignatura de l’Educació per la ciutadania. Els objectius principals serien: - Donar a conèixer als alumnes les associacions, entitats i persones compromeses en la millora de la societat. Educar en valors i destreses que afavoreixen l’autonomia personal i una actitud crítica i compromesa davant la societat. Desenvolupar una actitud constructiva i solidària davant del compliment de les obligacions cíviques i ètiques.

102 de 116

6. FUNCIONAMENT DE CENTRE ASPECTES GENERALS. 1.1.56 Activitats complementàries i extraescolars Les sortides d’activitats escolars s’han de preveure a la programació general de centre. El procediment que se segueix al centre per a la realització de sortides organitzades pels departaments és el següent: 

A principi de curs la coordinadora d’activitats extraescolars demana als caps de

departament

que li facin arribar la planificació de les sortides i de les activitats

complementàries i extraescolars previstes al llarg del curs escolar, amb la data aproximada o trimestre, curs i lloc de realització. 

La Coordinació agrupa totes les activitats i l’equip directiu presenta la planificació

prevista al Consell Escolar, per tal que sigui aprovada. 

En cas que es vulguin realitzar altres activitats i/o sortides no planificades

inicialment, se seguirà el mateix procediment. Actuacions a seguir per part del professorat que programa les activitats: 1.

Programació de l’activitat a l’inici del curs o amb un trimestre de marge.

Informació de l’activitat per escrit (descripció, itinerari, preu... ) als alumnes i als

pares. La informació també se li ha de lliurar a la coordinadora d’activitats, almenys set dies abans de la sortida. Es poden convocar reunions amb els pares en el cas de sortides especials (esquiada, ARCO, viatge final d’etapa, intercanvis, COMENIUS). 3.

Sol·licitud de l’autorització escrita dels pares o tutors legals de l’alumnat que

participa en l’activitat a realitzar fora del centre. 4.

Lliurament del llistat de l’alumnat i del professorat que participen en l’activitat a la

coordinadora d’activitats. (Es prioritzarà com a professorat acompanyant aquell que 103 de 116

dóna classe al grup i per tant coneix l’alumnat o del mateix departament que organitza la sortida. Publicació del llistat d’alumnat i professorat a la sala de professorat per facilitar el

control d’assistència. Les gestions i comunicacions de les sortides són responsabilitat del professorat organitzador. Haurà de presentar la justificació dels comptes de la sortida i el llistat de l’alumnat participant. El pagament de l’activitat es farà, prioritàriament, a través de l’entitat bancària amb el codi de barres a nom del centre. Per a la contractació del transport, si s’escau, s’ha de sol·licitar pressupost. La responsable serà la coordinació d’activitats. La relació alumnes/professors acompanyants serà de 20/1 en qualsevol sortida, amb un mínim de dos acompanyants. A començament de curs els pares signaran una autorització per a totes les sortides pedagògiques que es realitzen al municipi o als voltants en horari escolar aprovades pel Consell Escolar. Normes específiques per a la participació en les activitats extraescolars del centre: L’equip docent tindrà en compte les faltes d’assistència injustificades i el comportament de l’alumnat per autoritzar o no l’assistència a la sortida. REQUISITS MÍNIMS PER LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT EN ACTIVITATS PEDÀGOGIQUES FORA DEL CENTRE. -

Tenir una valoració positiva per part de l’equip docent respecte a l’aprenentatge i l’esforç acadèmic.

No tenir incidències greus de comportament dins l’aula.

No haver estat sancionat per acumulació d’expulsions.

No haver estat expedientat durant el curs.

104 de 116

No tenir retards repetitius.

No haver sortit del centre sense permís familiar.

Tenir més del 75% d’assistència a classe (sense tenir en compte si les faltes estan justificades o no pels pares) sempre que no hi hagi una malaltia o operació quirúrgica que ho justifiqui.

Casos especials: Si el tutor/a i/o l’equip docent consideren oportú valorar d’una manera especial el canvi d’actitud o millora en el rendiment acadèmic d’un/a alumne/a exposaran les seves raons i es prendrà la decisió que s’escaigui per majoria dels assistents.

1.1.57 Vigilància de l’esbarjo El professorat de guàrdia de pati s’ha d’incorporar puntualment a la seva tasca. Cada professor/a té un espai adjudicat prèviament del qual se n’ha de fer responsable. Si es produeix alguna incidència, s’han de posar amonestacions i fer-les arribar a la cap d’estudis adjunt. Si les incidències són greus, s’ha d’avisar l’equip directiu.

S’ha de controlar que l’alumnat de 3r i 4t d’ESO es quedi al seu pati (pati d’entrada principal) i no passi al pati de l’alumnat de 1r i 2n d’ESO (pati Codonyers), i a la inversa. L’alumnat també podrà estar-se a la biblioteca o al bar. En cap cas es podrà romandre a les aules ni als passadissos, excepte els dies en què les condicions climatològiques siguin adverses. 6.1.3. Absències del professorat Quan el professorat hagi d’absentar-se del seu lloc de treball, i en tingui coneixement amb antelació a la data en què s’ha de produir l’absència, ha de sol·licitar permís al Director a través del model de full de sol·licitud de permís de professorat i lliurar aquest full directament al Director o al cap d’estudis. Un cop concedit el permís, el professorat

105 de 116

ha d’apuntar les hores lectives i complementàries que faltarà a la graella de guàrdies i incidències de la sala de professorat. Quan el professorat no hagi pogut preveure l’absència, s’ha de comunicar a Direcció tan aviat com aquesta es produeixi i s’ha de demanar que es comuniqui l’absència a la sala de professorat a fi que es puguin agilitar les substitucions de les hores lectives i complementàries. Tan aviat com aquest professorat s’incorpori a la feina, s’ha d’emplenar el full de sol·licitud de permís. Sempre que sigui possible s’ha d’aportar justificant de les absències. Els primers dies de cada mes, el cap d’estudis publicarà a la sala de professorat la relació d’absències del professorat que s’hagin produït el mes anterior. Abans del dia 10 de cada mes, el Director trametrà als Serveis Territorials d’Ensenyament la relació de les absències del mes anterior. 6.1.4. Professorat de guàrdia Hi ha tres modalitats de guàrdia: 

D’aula



De biblioteca



D’esbarjo

Funcions del professorat de guàrdia d’aula: 

Controlar el bon funcionament de tot el recinte de l’institut pel que fa a l’ordre a

l’entrada, la sortida i canvis de classe de l’alumnat i perquè l’alumnat esperi el professor dins l’aula. 

Fer el recorregut per totes les instal·lacions del centre i vetllar perquè no hi hagi

cap classe sense professor.

106 de 116



Substituir el professor absent: a la sala del professorat hi ha l’horari de guàrdies

amb especificacions dels llocs a cobrir i de la feina a fer amb els alumnes; cal signar els fulls. 

Controlar l’assistència de l’alumnat a través de a l’aplicatiu ieducació



En cas de no haver-hi absències, el professorat de guàrdia romandrà a la sala de

professorat per atendre qualsevol incidència o requeriment. En cas que hi hagi un grup més sense professor que professors de guàrdia, un professor de guàrdia acompanyarà un dels grups a la biblioteca i aquest grup estarà sota la vigilància del professor de guàrdia de biblioteca. Excepcionalment, en cas que hi hagi dos grups més sense professor que professors de guàrdia, un professor es responsabilitzarà de dos grups i podrà fer la guàrdia en un pati, sempre que no dificulti ni molesti l’activitat lectiva d’un altre professor. Funcions del professorat de guàrdia de biblioteca: 

Controlar el bon funcionament de la biblioteca



Anotar les dades de l’alumnat que fa ús de la biblioteca



Seguir el protocol següent en l’alumnat expulsat:



Lliurar a l’alumne un full on explicarà el motiu de l’expulsió.



L’alumne haurà de realitzar una fitxa de comprensió lectora i retornar-la abans de

marxar. Funcions del professorat de guàrdia d’esbarjo: Les guàrdies d’esbarjo es realitzaran en els espais següents: 

al pati de l’entrada principal i al pati del Camí Codonyers es vetllarà per una bona

convivència en aquests espais.

107 de 116



a la biblioteca es vetllarà per una bona convivència en aquest espai.



a l’aula 1 es vetllarà perquè l’alumnat compleixi amb les tasques encomanades i

tingui una actitud de respecte. 

Als passadissos, escales i plantes de l’institut es vetllarà

perquè no hi hagi

alumnes en aquests espais, llevat de cas de pluja o mal temps que ho requereixi, i perquè no hi hagi alumnat a les aules. 6.1.4.

Horaris del centre.

La concreció de l’horari per cada curs escolar quedarà reflectida a la Programació General Anual del centre, prèvia aprovació pel Consell Escolar del centre de l’horari marc. El disseny i la modificació de l’horari, a proposta de l'Equip Directiu, escoltat el Claustre, i l'aprovació del Consell Escolar estarà subjecta a les condicions que estableixi la normativa en matèria de calendari escolar fixada, anualment, pel Departament d’Educació. 6.1.5.

Accidents de l’alumnat

El professor o professora o altres professionals d’atenció educativa que es trobin dirigint o vigilant una activitat escolar, extraescolar o complementària en la qual tingui lloc un accident, hauran d’atendre la situació produïda amb els mitjans de què puguin disposar, actuant en tot moment amb diligència i conforme a allò que estableix la normativa vigent. Quan es produeix l’accident: 

Els professorat responsable del grup-classe ajuda i atén l’accidentat i avisa o fa

avisar la direcció. Si l’accident és lleu, a Secretaria hi ha una petita farmaciola on es poden trobar els elements i les instruccions bàsiques per fer front a aquest tipus d’eventualitats. 

Si requereix atenció mèdica, se sol·licita la unitat de servei d’urgències mèdiques.

108 de 116



Es comunica als pares o tutors legals l’incident. En cas que no es localitzi els

familiars de l’alumne accidentat, un professor acompanyarà l’alumne/-a fins al centre hospitalari i romandrà amb ell fins que acudeixi la família. 

En tots els casos, quan el professor responsable hagi d’abandonar la classe,

demanarà a un company (a ser possible, un professor de guàrdia) que atengui la resta de l’alumnat. 6.2. SERVEIS ESCOLARS. 6.2.1.

Servei de transport escolar

Al centre assisteixen alumnes d’ESO de Tivenys, Bítem, Vinallop i Campredó que vénen a l’Institut fent ús del servei de transport escolar contractat pel Consell Comarcal del Baix Ebre. 6.2.2. 

Altres serveis del centre Telèfon de centre i d’ús intern. El telèfon de centre es pot fer servir per fer

qualsevol gestió relacionada amb l’activitat pedagògica de l’Institut. L’alumnat que necessiti comunicar-se amb la família per motius de salut el demanarà a la secretaria del centre. Així mateix, es pot fer servir el telèfon d’ús interior per a les comunicacions directes entre els diversos sectors del centre, marcant simplement els dígits corresponents. 

Biblioteca. Durant totes les hores lectives, el centre disposa de servei de

biblioteca vetllat per professorat de guàrdia. A més a més, de dilluns a dijous, des de les 16:00 h fins les 18:00 h els alumnes poden fer ús d’aquest servei. Hi haurà un professor/a de guàrdia. 

Bar. El centre disposa de servei de bar i cafeteria durant els matins obert a

l’alumnat i professorat.

109 de 116

6.3. DEL PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS) En l’actualitat el personal d’Administració i Serveis del nostre institut està integrat per: 

Tres conserges i tres administratives.



El personal de neteja depèn directament d’una empresa, que contracta el propi

institut Les funcions del personal PAS es consideren bàsiques per al bon funcionament del centre. Tindrà dret a rebre informació i a formular peticions perquè el Consell Escolar tracti assumptes del seu interès a través del seu representant. El personal d'administració i serveis podrà celebrar reunions en els locals del Centre, a iniciativa pròpia o amb els seus representants sindicals, en lloc designat per la Direcció, respectant en tot cas el funcionament normal de l'Institut i l'exercici de les seves activitats. A aquestes reunions hi assistirà la Direcció sempre que així ho requereixin els seus components. Podrà presentar peticions, queixes o recursos, formulats per escrit davant de la Direcció o el Consell Escolar del Centre. L'Equip Directiu informarà el personal d'administració i serveis d'assumptes del seu interès i facilitarà el seu accés a la formació i reciclatge, sempre que això no pertorbi el normal desenvolupament del funcionament del centre. Els membres del personal d'administració i serveis hauran de mantenir l'ordre i l'atenció de les dependències i materials a càrrec seu. La jornada laboral, els permisos, vacances i llicències d’aquest col·lectiu serà la determinada per als empleats de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. La jornada haurà de complir-se en la seva integritat en el propi Institut. D'acord amb les necessitats del centre la Direcció podrà establir horaris diferenciats, quant a torns, hora de començament i de finalització de la jornada laboral. La jornada laboral del personal subaltern s’adequarà a l’horari lectiu del centre. 110 de 116

El secretari vetllarà pel compliment de la jornada i funcions del Personal d'Administració i Serveis i informarà de manera immediata al Director de qualsevol incompliment. El procediment que s'ha de seguir en cas d'absència o retard serà el mateix que es fixa per al personal docent. El secretari portarà el control de les absències i dels incompliments de l'horari (retards, sortides abans d'acabar la jornada laboral, absències). Sense perjudici del que estableix la legislació vigent, els permisos hauran de ser sol·licitats, excepte casos de força major, amb una antelació mínima de dos dies lectius a la Direcció del centre. El no compliment d’aquest requisit comportarà la no tramitació del permís. De la mateixa manera, les absències hauran de comunicar-se tan ràpidament com sigui possible. Els justificants seran lliurats al secretari el més aviat possible, un cop s’hagin incorporat al lloc de treball. Llevat d'excepcions apreciades pel Director, que haurà de garantir en tot cas la prestació dels diferents serveis, els períodes de vacances i dies de lliure disposició es gaudiran sempre d’acord amb la normativa vigent. El personal d'administració i serveis tindrà dret a un descans dins de la jornada laboral. En tot cas, s’haurà de garantir que hi hagi almenys un membre del PAS a consergeria i un altre a secretaria i garantint en tot moment el cobriment del servei. 6.3.1.

Els conserges (personal subalterns)

Les funcions que han de desenvolupar els subalterns són: 

Vigilar les instal·lacions del centre.



Controlar els accessos i rebre les persones que accedeixen al centre.



Custodiar el material, el mobiliari i les instal·lacions del centre.



Utilitzar i manipular màquines reproductores, fotocopiadores i similars.



Atendre l’alumnat. 111 de 116



Donar suport al funcionament i a l’estructura del centre i també a l’equip directiu.

Aquestes funcions comporten la realització de les tasques següents: 

Cura i control de les instal·lacions, equipaments, mobiliari i material del centre.



Comunicació al secretari de les anomalies que es puguin detectar pel que fa al

seu estat, ús i funcionament, 

Encesa i tancament (posada en funcionament) de les instal·lacions d’aigua, llum,

gas, calefacció i altres aparells i cura del seu correcte funcionament, 

Obertura i tancament dels accessos del centre, aules, despatxos, patis,

instal·lacions esportives i altres espais del centre. 

Cura i custòdia de les claus de les diferents dependències del centre.



Control de l’entrada i sortida de persones al centre



Recepció i atenció de les persones que accedeixen al centre.



Cura i control del material (recepció, lliurament, recompte, trasllat...).



Trasllat de mobiliari i d’aparells que, pel volum i/o pes no requereixin la

intervenció d’un equip especialitzat, 

Posada en funcionament dels aparells per a la seva utilització (fotocopiadores,

material audiovisual, etc.), 

Fotocòpia de documents i seguiment de les fotocòpies que s’efectuen en el

centre. 

Col·laboració en el manteniment de l’ordre de l’alumnat en les entrades i sortides,



Distribució dels impresos que li siguin encomanats.



Primera atenció telefònica i derivació de trucades,

112 de 116



Recepció, classificació i distribució del correu (cartes, paquets...),



Realització d’encàrrecs, dins i fora del centre, relacionats amb les activitats i

funcionament propis del centre. 

Realització de tasques imprevistes per evitar la pertorbació del funcionament

normal del centre, en absència de les persones especialistes i/o encarregades. 

Executar encàrrecs oficials dins o fora del centre.



Verificar els nivells de calefacció.



Tancar la porta principal 5 minuts després del començament de les classes i

obrir-la 5 minuts abans del seu acabament. 

Quan acabin les classes, vigilar que no quedi cap persiana pujada, ni finestres

obertes, ni cap llum encès a l'institut. 

Tancar el centre en finalitzar la jornada laboral excepte si el personal de neteja

acaba amb posterioritat. 

Entregar i recollir les claus de les distintes dependències del centre.



Qualsevol altra activitat que li encomani el Director dins de les seves

competències.

6.3.2.

Els administratius

Correspon als auxiliars d’administració (o administratius) funcions relacionades amb els aspectes administratius de l’institut: 

La gestió administrativa dels processos de preinscripció i matriculació d’alumnes.



La gestió administrativa dels documents acadèmics: llibres d’escolaritat, historials

acadèmics, expedients acadèmics, títols, beques i ajuts, certificacions, diligències...

113 de 116



La gestió administrativa i la tramitació dels assumptes propis del centre.

Aquestes funcions comporten la realització de les tasques següents: 

Arxiu i classificació de la documentació del centre.



Despatx de la correspondència (recepció, registre, classificació, tramesa,

compulsa, franqueig...), 

Transcripció de documents i elaboració i transcripció de llistes i relacions.



Gestió informàtica de dades (domini de l'aplicació informàtica que correspongui

en cada cas). 

Atenció telefònica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria

administrativa del centre. 

Recepció i comunicació d’avisos, encàrrecs interns i incidències del personal

(baixes, permisos...). 

Exposició i distribució de la documentació d’interès general que estigui al seu

abast (disposicions, comunicats...). 

Confeccionar llibres, expedients i la resta de documents oficials de l’alumnat.



Expedir les certificacions i altres documents que demani l'administració o els

interessats. 

Custodiar i ordenar els llibres i arxius de l'Institut.



Confeccionar el registre d'entrades i sortides de documents del Registre intern

del Centre. 

Mantenir i actualitzar els arxius del personal que treballi en el Centre.



Redactar oficis, convocatòries i altres comunicacions que requereixin registre

d'entrada o sortida.

114 de 116



Gestió de beques i ajudes a l'estudi.



Mantenir actualitzada la base de dades d'alumnes.



Redactar els documents i la correspondència.



Transcripció i còpia literal de documents, arxius i fitxers.



Classificació i registre de documents.



Manipulació bàsica de màquines i equips d'oficina.



Actualitzar tota la documentació referida a professors i alumnes.



En cas de tenir matrícula viva, comunicar a Coordinació pedagògica l’entrada del

nou alumne després de finalitzar tota la gestió referent a la documentació que s’ha de lliurar en secretaria. 

Gestió de matrícula viva dins de l’aplicatiu de control d’assistència



Comunicació a Coordinació pedagògica de les baixes de l’alumnat.



Gestió del correu electrònic que arriba al centre i tramesa a qui correspongui.



Gestió d’alumnat



Quantes altres tasques li encomani la Direcció del centre relacionades amb la

seva activitat.

El personal d'administració haurà de guardar el zel degut a la protecció de les dades dels membres de la comunitat educativa. L'horari d'atenció al públic de les oficines del Centre serà de 9:00 a 13:30 hores. Les tardes de dilluns, dimecres i dijous, de 16:00 a 17:30 h. Els dimarts de 16:30 a 18:30 hores. Aquest horari podrà modificar-se en determinats períodes, quan la naturalesa de

115 de 116

les tasques a realitzar aixĂ ho aconselli, dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb el vistiplau dels Serveis Territorials del Departament dâ&#x20AC;&#x2122;Ensenyament.

116 de 116