ENTREVISTA

RELLEU A LA BANQUETA ENTREVISTA AL NOU ENTRENADOR "He agafat el vol dels meus somnis"

Quique Setién no amaga que mai va imaginar que arribaria a ser entrenador del Barça. Humil i transparent, el tècnic càntabre descobreix com és, com pensa i com sent el futbol

AQuique Setién li agrada conversar. S'explica de manera pausada, ges ticula i li agrada fer-se entendre. Desprèn cre dibilitat perquè parla amb el cor, reconeix les seves fortaleses i les seves debilitats, i això el fa semblar més proper. En la seva primera entrevista per a Barça TV i la Revista Ba ça, descobreix el seu pensament futbolístic i el seu costat més humà. En el seu perfil de Twitter es pot llegir: "Gairebé segur que teniu raó en tot, però si no us sembla malament prefereixo equivocar-me a la meva manera". Per què aquesta frase? El futbol és un joc del qual tothom hi entén i, des que soc entrenador, tothom mira de donar-me consells, d'advertir-me de pro blemes, de jugadors..., a la fi vaig veure que l'únic que feien era generar-me més dub tes dels que ja tenia, perquè soc un home en permanent dubte. Prefereixo equivo car-me jo mateix que deixar-me equivocar per gent que vol el millor per a mi i per a l'equip, però que no té cap responsabili tat sobre els errors. Aquesta la tinc jo. Com resumiria la crònica de les seves primeres hores al Barça? Han estat plenes d'emocions. Tot ha estat tan ràpid que gairebé no he tingut temps d'as similar-ho. El dia de la meva presentació va ser un dels més feliços de la meva vida. Es diu que és un home molt emotiu. Soc bastant emocional en les decisions que prenc. També tinc pausa, reflexió, no em permeto a mi mateix prendre decisions ràpides. Miro de donar voltes a les coses, analitzar-les bé, però si he de prendre una decisió entre el que em dicta la realitat i el que em diu el cor, el probable és que em deixi portar pel cor. MARC BRAU FOTOS: ©FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

“Soc bastant emocional en les decisions que prenc. Tinc pausa i reflexió, però em deixo portar pel cor” “Tot ha estat una sorpresa, la il·lusió és enorme, però ja estic en mode entrenador i em poso les piles"

Al seu fill Laro li va dir que estava agafant el vol dels seus somnis... He agafat el vol dels meus somnis, aquesta és la realitat. Mai vaig pensar que això po dia passar, ni en els meus millors somnis. Feia una setmana que tothom m'estava dient "aniràs al Barça", però jo els deia que

Setién, durant l'entrevista realitzada al plató principal de Barça Studios.

era impossible, que no es fessin il·lusions. No tinc currículum, els meus equips només han jugat bé a futbol, però això no és sufi cient en aquest món d'avui. No tinc títols, no he estat 40 vegades internacional com a jugador, vaig ser relativament destacat, però això té una altra dimensió. Tot ha estat una sorpresa, però la il·lusió és enorme i ara ja estic en mode entrenador. Soc aquí i em poso les piles, tot i que encara m'emo ciono quan vaig a la Ciutat Esportiva o al Camp Nou.

Confessa que és un home de profundes conviccions. Aquestes marquen el seu camí? Una persona que té les seves conviccions pot ser vist com a prepotent i això no és així. Tinc les meves conviccions perquè intento inculcar als meus futbolistes el futbol que a mi m'agradava. Si hagués de transmetre un altre tipus de futbol o d'estil segurament no sabria fer-ho. No trauria partit als jugadors si hagués de dir-los que correguessin darrere de la pilota durant 70 minuts. Sempre he volgut el que sentia al pati de l'escola: volia la pilota, no volia córrer-li al darrere, així gaudia. Això és el que sempre ha guiat la meva vida des que era petit i donava puntades a una pilota, i estic segur que així ho senten el 99% dels futbolistes, tot i que els entrenadors anem canviant i exigint-los coses que de vegades no senten.

Ho ha pogut plasmar com a entrenador? A mi sempre m'agrada que el meu equip jugui bé perquè és l'única manera que me'n vagi content a casa. Si un dia guanyem 1-0 sense merèixer-ho estaré content pels tres punts perquè la gent estarà tranquil·la i satisfeta, però jo me n'aniré de mala llet. El que necessites de veritat és sentir-te bé, fer bé les coses. El futbol és incert i la sort influeix, però si tu fas les coses bé sempre tindràs més possibilitats de guanyar.

Per a vostè què és jugar bé? Per a molta gent jugar bé és defensar bé, estar acompanyat, que el rival no generi ocasions i que el puguis agafar a la contra... Hi ha molta gent resultadista, i per a ells és suficient i ho respecto, però jo he arribat fins aquí pensant d'una altra manera. Un no pot canviar, jo soc com soc i no puc mi rar de fer alguna cosa que no sento, no ho sabria transmetre.

Es considera un malalt del futbol? No, segueixo sent futbolista, segueixo tenint la mateixa passió per jugar. M'agradaria ha ver estat sempre a l'altra banda. Segueixo tenint el meu equip de veterans a la platja de Santander, sempre que puc jugo patxan gues amb amics i tinc una por enorme de lesionar-me i no poder tornar a jugar. El que m'agrada de veritat és jugar. Vostè arriba a desconnectar del futbol? Canvia molt el seu dia a dia depenent de si està entrenant o no? Molt. Feia quatre anys seguits, més sis més que vaig estar al Lugo, i l'últim any va ser molt intens emocionalment en tots els sentits. Aquests sis mesos m'han servit per donar una perspectiva diferent a tot, veure els equips des de fora, des d'una altra pers pectiva, sense pressió ni tensió. Quan analitzes partits i hi estàs ficat no ho veus igual: a mi m'encanta veure els futbolistes bons i gaudir-ne al camp o des del sofà, i ara no m'he hagut de preocupar per aspectes tàctics. També he aprofitat per recuperar la meva vida en altres sentits: amics, família, l'entorn, la meva ciutat, el meu poble..., tot això que t'adones que trobaves a faltar, i que necessitaves.

Quan està entrenant pot desenvolupar les seves altres aficions, com els escacs? Sí que puc, és una exigència. Primer amb la família, m'encanta estar amb la meva filla i ara també coincideixo aquí amb el meu fill, que fa vuit mesos que treballa a Barcelona i el trobava a faltar. Sempre m'ha agradat llegir, i de vegades també entro a Internet i jugo a escacs, que em va molt bé perquè m'abstreuen totalment. La meva dona em diu que, encara que caigués una bomba al meu costat, no me n'assabentaria. També m'agrada passejar, jugar patxangues amb amics, anar a dinar amb ells...

Té una nena de 10 anys. Com li diu d'un dia per l'altre que el pare se'n va a viure a Barcelona per entrenar el Barça? Estava emocionada. Sempre l'hem pre parat perquè tingui la maleta disposada i separar-se de les seves amigues. Sem pre li hem dit que la nostra estada en un lloc és temporal. De tots els llocs en què hem estat n'hem marxat plorant perquè

hi hem viscut sempre molt a gust. Fins i tot a Sevilla, al Betis, encara que els últims mesos van ser durs, el que va ser el dia a dia va ser meravellós, igual que a Lugo i a Las Palmas i com serà, segur, el dia que marxem d'aquí.

És el tercer càntabre que entrena el Barça després d'Orizaola i Laureano Ruiz, que ens va dir: "El Quique està absolutament preparat per entrenar el Barça i curiosa ment a mi em va entrenar Orizaola i jo vaig entrenar Setién". Què recorda d'un home clau en el futbol base del Barça? En aquella època em va anar molt bé. Vaig néixer amb certs dots tècnics, però es necessita l'ajuda d'algú que sàpiga treure rendiment a les teves condicions. Amb molts detalls que encara recordo em va millorar moltes coses que em van servir en el futur. Jo tenia 19 o 20 anys, una edat en què assimiles les coses com una esponja.

Per als que no el van veure jugar, com es definiria com a jugador? Crec que era un jugador a qui sempre li va agradar estar en relació amb el joc, par ticipar i tocar molt la pilota. Tenia certes qualitats pel que fa a manejar bé les dues cames, tenir pausa, saber llegir el futbol, i les necessitava perquè sempre vaig ser un jugador lent, no tenia velocitat física i em costava arrencar. És cert que sempre aconseguia emportar-me la pilota a una zona còmoda i tenia bastanta precisió, però sempre em van atribuir que corria i treballava poc, que no robava pilotes..., no ho sentia així perquè sempre posava un entusiasme enorme en fer tot el que em demanaven, però no estava ben dotat per a la recuperació.

“Messi és determinant al llarg del partit i en tots els partits. És únic, serà impossible que aparegui un altre com ell”

“Els he dit als jugadors que no he guanyat cap títol, així que he de sortir d'aquí amb moltes coses"

Es defineix com a cruyffista, però va participar en una de les nits més nefastes de Cruyff, aquell 5-0 a El Sardinero. Va ser un dia memorable. No era normal que un equip com el Racing acabés un par tit contra el Barcelona d'aquella manera. En aquesta època tenia 36 anys i estava en un moment extraordinari. Vam jugar franca ment bé i vaig tenir la sort de marcar un gol, però un dia Guardiola em va dir que li vaig fer una falta a la jugada del gol.

Sempre va voler ser entrenador? I ara!, en absolut. Jo volia jugar, jugar i jugar. Quan em vaig retirar vaig estar un munt d'anys jugant a futbol platja, però el fet de ser entrenador va ser una cosa circumstan cial. Sí que em vaig treure els títols i em vaig preparar, però no estava convençut de voler ser entrenador, és una tasca complicada i tenia dubtes de com ho portaria. Ja no és que puguis entendre de futbol, hi ha moltes altres coses que fan molt complicada aquesta professió. Em van oferir entrenar el Racing, l'equip de la meva terra, quan jo no havia ni

entrenat un cadet. El Racing havia baixat de categoria i com que no anaven bé a Segona, em van trucar a la jornada 7 o 8 per dema nar-me consell i que hi estigués unes setmanes mentre buscaven un altre entrenador. Les coses van sortir molt bé i d'estar en descens vam acabar pujant de categoria. Allò em va animar a continuar. Va ser un any complicat perquè teníem jugadors difícils al vestidor, però la majoria van acabar a la grada i vaig pujar amb els xavals del planter que eren al Racing B. La veritat és que va anar molt bé, em vaig il·lusionar molt i vaig continuar pre parant-me, però aquell any vaig decidir deixar de ser entrenador perquè ho fos Manolo Preciado. Vaig preferir dedicar tota l'energia i el temps a un projecte que sempre vaig tenir al cap al Racing, però va arribar Dmitri Piter man i es va avortar tot. Em va trencar sencer i vaig abandonar el club.

Debuta a Primera el 2015. L'obsessionava que no li arribés l'oportunitat d'estar en un club de Primera? Em va arribar, cada any tenia alguna oferta per pujar, però estava tan a gust a Lugo..., teníem un projecte extraordinari, vaig connectar molt bé amb el director espor tiu, amb el club, la directiva i la gent. Estava tan a gust que només me n'hauria anat al Racing, i tan sols vaig marxar quan el club va canviar de propietari. Si no, segurament encara continuaria allà.

Per què sempre l'ha fascinat Cruyff? Quan jugava patia enormes frustracions, sentia el futbol d'una manera diferent de la que tenien molts dels meus entrenadors. Hi va haver moments difícils perquè sentia que em faltava alguna cosa: volia tenir la pilota als peus i en molts partits només l'acabava tocant quatre vegades i no feia

Quique Setién contempla el Camp Nou el dia de la seva presentació com a entrenador del Barça.

res més que córrer d'una banda a l'altra. Fins que va arribar un partit contra el Barça i comences a veure com toquen la pilota i tu no hi arribes. Jo pensava: "Això sí que m'agrada, per què ho fan tan fàcil?". T'adones que ho fan en tots els partits, que tenen aquesta pausa però que acceleren i no els agafes. Hi havia el que a mi m'agra dava de veritat. Vaig mirar d'analitzar-ho per poder traslladar-ho com a entrenador, tot i que al principi no sabia com trans metre-ho. Has de convèncer futbolistes que no saben ni de què els estàs parlant perquè no ho han fet mai, requereix temps perquè les coses que tu proposes no les veuen al camp. No ho vaig aconseguir fins que vaig arribar a Lugo.

Hem vist la importància que dona als membres del seu 'staff'. Tan importants són en la seva feina? Per descomptat. Han aconseguit fer-me millor, els dono protagonisme perquè s'ho han guanyat. Han aportat als meus conei xements tots els seus. Jo tinc moltes llacunes, ni ho sé ni ho controlo tot, però m'he sabut envoltar de persones que no només són gent vàlida, capaç i amb molts conei xements, sinó que també són gent jove que sempre t'aporta i t'injecta l'entusiasme de la joventut. No m'importa dir que tinc un cos tècnic que en moltes coses sap moltís sim més que jo, no em sap gens de greu reconèixer-ho. Tinc altres virtuts, ells tenen les seves i entre tots fem un equip. Espero poder incorporar a aquest grup tota la gent del Club perquè ens aportin els seus conei xements i fer-nos millors entrenadors.

Què suposa per a vostè Leo Messi? Un està d'acord amb tot el que s'ha parlat sobre ell. El nivell d'incidència que té en tots els partits és tremend, cap gran ju gador de la història del futbol l'ha tingut, almenys dels que he vist. És tremenda ment determinant en tots els partits. És un futbolista únic, serà impossible que torni a aparèixer un altre com ell perquè ho fa tot bé. Fa millors els entrenadors, ens dona i pren els títols. És clar que ara hi ha una perspectiva diferent perquè és el meu jugador. Has de mirar de treure-li rendiment, mirar que estigui content i d'explicar-li l'important que és per al Club i per als seus propis companys, però és un jugador a qui no cal que li diguis res perquè el veus entrenar i t'adones de com n'és de competitiu.

Ha promès que el Barça amb vostè jugarà bé... I guanyarà títols? Aquest equip està capacitat per gua nyar-ho tot i per estar present en totes les competicions. Ja els he dit a alguns jugadors que jo no tinc gaire temps, ja soc gran i no he guanyat cap títol, així que he de sortir d'aquí amb moltes coses perquè espero ser-hi uns quants anys. n

Sergio Busquets, admiració mútua

Quique Setién recopila samarretes de jugadors "que reuneixen una sèrie de condicions que a mi em satisfan i m'omplen, no solament en el joc, sinó en la seva actitud" i Sergio Busquets és un d'ells. Per això, en la seva última visita al Camp Nou amb el Betis, li va demanar la seva samarreta, que el jugador de Badia li va signar amb una dedicatòria molt significativa: "Per a Quique amb estima i admi ració per la teva manera de veure el futbol. Una abraçada".

"Sempre he tingut una gran admi ració per aquest jugador, pel que

m'ha transmès, al marge de ser un grandíssim futbolista. Aquesta posició de mig centre és clau per a nosaltres i transcendental per a aquest joc, i la seva capacitat per entendre-ho tot és única", reconeix Setién .