15 minute read
BÀSQUET
BRANDON DAVIES EN PRIMERA PERSONA
Advertisement
“Rambo és un nom que m'agrada i amb què m'identifico"
Brandon Davies explica en primera persona la seva història. Va ser adoptat per la Linda als dos dies de vida, té dos germans també adoptats, la Heather i en Shawn, d’origen indi, i ara gaudeix de Barcelona amb la seva dona Lenzie i els seus dos fills L a vida m’ha ensenyat que cal lluitar i donar-ho tot en cada moment. I és per això que actualment gaudeixo del meu dia a dia a Barcelona, una ciutat magnífica amb un menjar brutal i amb gent molt propera que m’ha acollit amb molta estima des del primer dia. Era el 4 de juliol i vaig agafar un vol directe des d’Uganda, on estava amb la selecció, per viure el meu primer dia com a blaugrana. I quin dia! Ja vaig poder sentir l’escalfor dels aficionats i dels més petits en el parquet del Palau.
Des de llavors només faig que treballar per intentar assolir els objectius de l’equip. M’agrada parlar amb l’entrenador per millo rar i no perdre l’ètica de treball i em quedo després dels entrenaments fent tirs a cistella. Tenim grans jugadors, però el que més va loro són les enormes persones que sempre hi són per ajudar-te. Sabem que amb noms no es guanyen títols, hem d’anar tots a l’una. Amb qui més comparteixo sensacions i co mentaris sobre moviments, jugades i accions dels partits és amb Nikola Mirotic, quin tros de persona... Sempre té temps per a tothom. Per a vosaltres soc en Rambo, un nom que m’agrada i em fa gràcia. Qui ho havia de dir, quan un membre de l’staff em va posar aquest nom a la pretemporada, que acaba ria servint perquè molta gent m’anomeni així. Crec que és un nom ben buscat perquè m’identifico amb aquest alter ego pel que fa a l’esperit de lluita constant.
I és que la meva infància no va ser del tot fàcil i aquest caràcter lluitador me'l va mos trar des de ben petit la meva mare actual. Vaig néixer a Philadelphia i als dos dies de vida, la meva mare biològica, que aleshores tenia 16 anys i de la qual no he sabut res mai més, em va donar en adopció a la meva mare actual, la Linda Kathleen. De la meva mare biològica només en conec el nom, però, al cap i a la fi, ella va fer el millor per la meva vida.
La Linda és una superdona, ho ha donat tot per mi i pels meus dos germans, també adop tats. Ella va viatjar de Utah a Philadelphia per ©FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO
El pivot blaugrana , que s'ha guanyat l'estima de l'afició, explica els orígens de la seva peculiar família, la seva religió mormona i el camí que l'ha portat fins a Barcelona, una ciutat que li encanta.
formalitzar l’adopció i després vam tornar a Provo (Utah), a uns 80 quilòmetres al sud de Salt Lake City, on vaig passar la meva infància i adolescència. Un any abans de venir-me a buscar, la Linda havia adoptat un altre nen, l’Stephen, que va morir. Ella va pensar que la família no estava completa i em va adoptar a mi. Mai es rendeix.
Els meus germans, la Heather i en Shawn, són més grans que jo i van néixer a l'Índia. Les fotos de família són gracioses perquè soc molt més alt que ells: jo faig 2,08m i ells 1,50m i 1,70m respectivament. Quan anem pel carrer de vegades la gent ens mira, però m’encanta la meva família. Ens veiem sovint, ja que la meva mare sol venir amb la meva germana per vacances o quan s’ho poden combinar a la feina. M’encanta compartir es tones plegats parlant, encara que no fem res en especial. A més, després de cada partit ens solem trucar amb la mare si no és gaire tard. A ella li agrada sobretot escoltar els seus nets. Sabíeu, però, que en un principi jugava a futbol? Vaig començar jugant a soccer al Provo. Teníem molt bon equip i jo era bas tant més alt que els meus companys, però era ràpid. Després de fer proves per accedir vaig passar a jugar al Utah Rangers FC. Però al final vaig haver de deixar-ho perquè era molt més alt que la resta de l’equip i vaig perdre rapidesa. A més, estava cansat del futbol, per què vaig passar de davanter a porter i m’avorria molt. Tots els amics jugaven a bàsquet i vaig entrar a l’equip, on jugaven els meus amics, però em van treure del primer equip. Més enllà de rendir-me o de deixar el bàs quet, em vaig dedicar a treballar dur i cada estiu intentava assolir el nivell de la resta.
I és així com he anat creixent com a ju gador i superant-me. Tot i no ser escollit en el Draft de l’NBA el 2013, després va arribar l’oportunitat de l’NBA -Los Angeles Clippers, Philadephia 76ers i Brooklyn Nets-, però amb contractes per dies i això suposava molta pressió. Així que el salt al bàsquet europeu va suposar un repte i sobretot incertesa en ser la meva primera experiència fora del meu país. Élan Chalon (França), Pallacanestro Va rese (Itàlia) i Mònaco van servir per acabar de formar-me i adquirir experiència a Europa. Diferents Lligues i països que em van permetre fer el salt al Zalgiris amb Sarunas Jasikevicius a la banqueta. Van ser dos anys increïbles en què vaig poder assolir un gran nivell gràcies a un gran equip de jugadors i al Saras, un gran professional que em va parlar molt bé de Barcelona. I és que és una ciutat espectacular. A més, la zona del Turó Parc, on vivim amb la meva dona i fills, és molt tranquil·la. Barcelona també m’ha permès conèixer el futbol de la mà d’un gran equip com és el FC Barcelona. Vaig gaudir com un nen petit en el Barça-Borussia Dortmund del Camp Nou. Practico la religió mormona, a la qual em vaig convertir a Utah i aquí a Barce lona hi ha un bon espai per practicar-la quan no em coincideix amb els partits.
La Lenzie, la meva dona, i jo ens vam conèi xer a Provo, teníem amics en comú i des de llavors hem estat molt units i ha estat un dels pilars dels meus èxits. No us enganyaré. Ella també va tenir un gran pes en la decisió de fitxar pel Barça. Tenia altres ofertes, però la trucada de Nacho Rodríguez explicant-me el projecte i que jo era una part important d’aquest em va convèncer. A més, a la meva dona l'atreia la ciutat. Com diu la dita, happy wife, happy life (dona feliç, vida feliç). A més, tenim dos fills meravellosos que venen als partits sempre que poden i juguen amb els de la resta de jugadors.
Un altre dels aspectes que m’agrada és cuidar-me molt el cos. Abans de cada partit m’agrada seguir una rutina. Sempre arribo aviat al Palau per tal d’estirar bé i poder fer un bon escalfament amb els auriculars po sats escoltant hip-hop, o rap com ara Drake, reggae com Bob Marley i també una barreja de diferents estils. Això em fa sentir com si fos l’únic del pavelló.
Quan acaben els partits utilitzo màquines per recuperar-me en el camí de casa, així com gel. Juguem molts partits a la temporada i, encara que algunes vegades els companys se'n riuen, vull estar sempre en les millors condicions. Per mi cada dia és un repte. I actualment estic aprenent castellà a través de diverses aplicacions per al mòbil. També tinc ganes d’aprendre català quan tingui el castellà més o menys fluid. De fet, he tingut el meu caganer gràcies al Pierre Oriola!
Mai m’agrada perdre de vista els meus inicis. Em considero un home molt senzill, marit, pare primer i després jugador de bàsquet. n
Un àngel amb cor blaugrana
Kobe Bryant no va amagar mai la seva simpatia pel FC Barcelona i els seus esportistes, com ho demostren les diferents trobades que va mantenir amb el primer equip durant les gires als Estats Units i els partits amistosos que el van enfrontar amb el Barça de bàsquet
34 REVISTA BARÇA ©FC BARCELONA / ÀLEX CAPARRÓS
©FC BARCELONA / ÀLEX CAPARRÓS
©FC BARCELONA / ÀLEX CAPARRÓS
Kobe Bryant, jugador de bàsquet nord-americà de Los Angeles Lakers, guanyador de cinc anells de l’NBA i de dos ors olímpics, va morir el diumenge 26 de gener als 41 anys en un accident d’helicòpter. La mort de Bryant, una llegenda del bàsquet estretament lligada al seu equip de tota la vida, Los Angeles Lakers, on va guanyar dos anells amb el seu company i amic Pau Gasol, va deixar commocionat tot el món. Bryant era un gran amant de l'esport i mai va amagar la seva simpatia pel FC Barcelona i els seus esportistes. De fet, el seu equip va disputar dos partits amisto sos amb el Barça de bàsquet, el 2008 i el 2010. El primer es va jugar el 18 d’octubre ©FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ
del 2008 a l'Staples Center de la ciutat californiana, amb victòria local per 108-104. Dos anys més tard, el 7 d’octubre del 2010, els Lakers van fer vibrar el Palau Sant Jordi. En aquella ocasió, el Barça va ser el conjunt guanyador, en imposar-se per 92-88.
Però la relació entre Kobe Bryant i el club blaugrana va molt més enllà. El jugador va coincidir amb el Barça de Ronaldinho a Los Angeles durant la gira pels Estats Units l’any 2006. Mesos més tard, va visitar un entrenament del Barça a la Ciutat Comtal. Bryant es va enfrontar dues vegades al Barça de bàsquet i va participar en actes del Club els anys 2006, 2011, 2015 i 2017
Escenes similars es van repetir el 2011, quan Kobe Bryant va visitar l’hotel de con centració de la plantilla del Barça durant la gira culer per terres americanes. Allà, a Washington, també hi va participar ves tint la samarreta blaugrana amb el 24 en un amistós solidari d’amics de l'exjugadora de futbol Mia Hamm, que era ambaixadora del Barça, juntament amb Pep Guardiola. A l'estiu del 2015, poc després del triplet assolit pel conjunt de Luis Enrique, Bryant va tornar a visitar la plantilla blaugrana durant la gira estiuenca. La darrera trobada va te nir lloc al setembre del 2017 a Haikou (Xina), quan l’estrella dels Lakers va ser l’encarrega da d’anunciar l’acord de Mission Hills amb l’NBA per acollir un museu i una botiga de l’NBA a les seves instal·lacions, aprofitant l’acord entre el Barça i aquest resort. n
VÍCTOR TOMÀS HANDBOL L'ANUNCI INESPERAT DEL CAPITÀ Un adeu obligat abans d'hora
El capità de l’handbol blaugrana, un dels tres jugadors més llorejats de la història del Club, es veu obligat a retirar-se de les pistes a finals de temporada a causa d’una complicació cardíaca que s’agreuja amb la pràctica professional
Sempre costa i mai s’hi està preparat, però el Palau Blaugrana haurà d’acomi adar un nou ídol. El capità del Barça d’handbol, Víctor Tomàs, va anunciar la seva retirada al final d'aquest curs, després de 18 temporades al primer equip, vuit de les quals com a capità.
"Gràcies als Serveis Mèdics del Club se m'ha detectat un problema cardíac que s'està agreujant any rere any per la pràcti ca esportiva a nivell professional. En el cas de seguir demanant al meu cor els nivells d'entrenament i esforç que he estat fent des de fa 18 anys, això pot afectar la meva salut i la meva vida futura. És per aquest motiu que em veig obligat a anunciar-vos que em retiraré de l'handbol professional al final d'aquesta temporada. No és ni el motiu ni la forma en què m'ho havia imaginat, però les coses van així. Vull poder afrontar una vida totalment normal en el futur, i per fer-ho he de prendre aquesta decisió", va explicar To màs, en una roda de premsa multitudinària a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Molt emocionat, Víctor Tomàs va estar acompanyat pel president del FC Barcelo na, Josep Maria Bartomeu, el directiu responsable de l’handbol, Jordi Argemí, per la seva família, els amics, els seus companys d’equip i els membres del cos tècnic, així com diversos excompanys, com ara Saric o Valero Rivera, i membres d’altres equips professionals del Club. El CEO del Barça, Òs car Grau, o el mànager esportiu d’handbol, David Barrufet, així com altres dirigents de l’Entitat, també van ser presents a l’acte.
Víctor Tomàs no va poder contenir les llà grimes quan va voler expressar el seu agraïment a tots els que s’han creuat en el seu camí i que l’han ajudat a créixer. "Els últims 23 anys de la meva vida han estat com un somni. Pot sonar a tòpic, però és la veritat. He gaudit moltíssim i ho he donat tot pel Barça. Sempre he tingut la sort de poder formar part del millor club del món, i això m'ha fet sentir un privilegiat. Ser el capità, a més, ha representat un orgull, però també una responsabi litat", ha afegit.
Víctor Tomàs va jugar el seu pri mer partit amb el primer equip l’any 2002. Des de llavors, ha anat fent créixer el seu palmarès, amb 67 títols, on destaquen les tres últimes Champions del Barça (2005, 2011, 2015), però també 11 Lligues Asobal (2003, 2006, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019), 10 Copes Asobal o 10 Copes del Rei, entre molts altres trofeus. Tomàs és el tercer esportis ta amb més títols de tota la història del Club, només per darrere de David Barrufet 71) i Aitor Egurrola (72), i és el màxim golejador de la història de la Champions d’handbol, amb 705 gols.
Malgrat tots els èxits, Víctor To màs ha assegurat: "Em quedo amb tota la gent que he conegut, amb qui he tingut el plaer de compartir vestidor. Evidentment, la cirereta del pastís, el record Els últims 23 anys de la meva vida han estat un somni. He gaudit moltíssim i ho he donat tot” PATRICIA PÉREZ FOTOS: ©FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS / VÍCTOR SALGADO / MIGUEL RUIZ / ÀLEX CAPARRÓS
que sempre tindré, a falta que acabi aquesta tempora da, és haver aixecat la Champions com a capità l’any 2015".
Una trajectòria daurada Víctor Tomàs és i serà un dels ídols de l’handbol blaugrana. Precisament a tots els blaugranes els ha volgut dedicar unes paraules d’agraïment, però també els ha fet una promesa: "Penso gaudir al màxim del temps que em queda i després ja comen çaré una etapa nova en la meva vida. No dubteu ni un moment que en aquests quatre mesos seguiré deixant-me la vida en cada moment perquè junts puguem aconseguir els objectius que ens queden".
Amb quatre títols ja a la butxaca (Copa Asobal, Supercopa d’Espanya, Supercopa de Catalunya i Super Globe), l’objectiu és tancar la temporada guanyant també la Copa del Rei, la Champions i la Lliga. Un ple de títols que culminaria la trajectòria d’un jugador d’or, llegenda del Palau. "Es pero que recordin un jugador que sentia els colors, que ho donava tot a la pista. Honest amb el treball i amb els seus com panys, i un amant de l'handbol i, per sobre de tot, del Barça". n
La samarreta amb el ‘8’ penjarà del Palau
Josep Maria Bartomeu va acompanyar Víctor Tomàs en el moment del seu anunci i va fer costat a una llegenda del Club, un ídol molt estimat del Palau. El president blaugrana va anunciar que el Club retirarà el dorsal 8 de l’esport de l’handbol a final de temporada en honor a Víctor Tomàs, un cop posi el punt final a la seva carrera. D’aquesta manera, Tomàs s’afegirà a la llista de llegendes de l’handbol que te nen la seva samarreta al capdamunt del Palau Blaugrana: Òscar Grau (2), Xavier O’Callaghan (4), Enric Masip (5), Iñaki Urdangarin (7), Joan Sagalés (14) i David Barrufet (16).
Bartomeu també va anunciar que Víctor Tomàs continuarà lligat al Barça a partir del moment en què es retiri. Durant els propers mesos, el Club treballarà amb l’actual capità per decidir les funcions que s’ajustin més a les capacitats de Tomàs que, cal recordar, forma part del FC Barcelona des de la categoria cadet.
El capità no va poder reprimir les llàgrimes en el seu anunci.
Tomàs, acompanyat per Bartomeu, Argemí, Grau, Soler i Pascual.
La família, els companys i els amics també li van fer costat.
