REVISTA BARÇA - Nº89 - CATALÀ by FC Barcelona

POSICIONAMENT DIÀLEG, RESPECTE I ESPORT

Per sempre Andrés Iniesta i el seu pare fan una mirada al passat després de la renovació de per vida del capità blaugrana

20 anys del debut de Navarro El millor jugador de la història del bàsquet blaugrana

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA OCTUBRE-NOVEMBRE DEL 2017 NÚM. 89 • 4 €

EDITORIAL

SUMARI

RECONEIXEMENT A DOS CAPITANS EXEMPLARS

er capità del Barça no està a l’abast de qualse· vol. No és només una qüestió de veterania, d’anys de servei al Club. Els capitans són escollits pels companys de ves· tidor i són els màxims representants d’un col· lectiu que treballa per assolir objectius espor· tius i defensar els seus interessos, sí, però la seva representativitat va molt més enllà. Ser capità del Barça és portar la bandera d’un Club amb una història i uns valors reconeguts i també suposa estar obligat a predicar amb l’exemple. Els capitans dels equips de futbol i bàsquet, Andrés Iniesta i Juan Carlos Navarro, tenen molts punts en comú. Van arribar de molt petits al Barça. El manxec, amb 12 anys, i el santfeliuenc, amb 11. El futbolista té 33 anys i en fa 21 que és al Club. El jugador de bàsquet, amb 36 anys, en suma 25 al Barça. Andrés va debutar amb el primer equip farà 15 anys el 29 d’octubre, i el Juanqui ho va fer el 23 de novembre de 20 anys enrere. Tots dos han crescut i s’han fet homes, persones i pa· res de família al Barça. Tots dos estan considerats figu· res indiscutibles dels seus esports, i tots dos acaben de prolongar la seva vin· culació al Club més enllà de la seva vida esportiva amb contractes excepcionals que mai s’havien fet en la his· tòria del Club. La REVISTA BARÇA vol apropar al soci el costat més

humà d’aquests dos referents que tant s’esti· men, i ells han correspost mostrant el seu cos· tat més familiar. L’Andrés recorda, amb el seu pare, José Antonio, els moments del passat que van marcar el seu destí blaugrana, que també ha estat el destí de la família Iniesta. El Juan Carlos, per la seva part, ens ha obert casa seva, amb la seva dona, la Vane, que és al seu costat des que va debutar fa 20 anys, i les seves filles, que s’han convertit en les crítiques més implacables. El FC Barcelona ha volgut reconèixer amb aquests contractes tan especials el compro· mís i els sacrificis que durant tants anys han marcat les vides d’aquests dos capitans exem· plars. També és un premi als valors compar· tits, el respecte, la humilitat, l’esforç, l’ambició i el treball en equip, amb els quals han crecut i dels quals se senten orgullosos. El Barça, com a club, té altres valors que for· men part del llegat fundacional de Gamper. Com la democràcia i la catalanitat. És per això que el FC Barcelona, com a entitat de referèn· cia al país, i fidel a l’esperit que ha perdurat al llarg dels seus 118 anys d’existència, no es pot quedar impassible davant la si· tuació que travessa Catalunya, en un moment transcendental de la seva història, i que afec· ta la societat que l’envolta, sempre amb el màxim res· pecte a la pluralitat de la massa social. El Club ha deixat molt clar el seu posicionament: dià· leg, respecte i esport és l’aposta del Barça per buscar solucions i per explicar al món la realitat que viu el país. n

18 REPORTATGE

Els orígens d’Ousmane Dembélé 22

Paulinho, un somni fet realitat als 29 anys

El costat més humà del jugador brasiler 26

El posicionament del FC Barcelona

Declaració institucional del president Bartomeu 30

L’Estadi Johan Cruyff ja està en obres

L’acte històric de la primera pedra de l’Espai Barça 36

Sis noves estrelles del Barça Femení

Entrevista coral a les noves incorporacions 40

20 anys de Juan Carlos Navarro

El capità del bàsquet recorda el seu debut amb el Barça 46

Edu Castro, ‘el devorallibres’

Entrevista al tècnic de l’equip d’hoquei patins 49

Els 60 anys del Camp Nou

Protagonistes de la inauguració de l’Estadi

FC BARCELONA. Octubre-novembre del 2017 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat CAP DE MITJANS CORPORATIU Toni Ruiz CAP DE MITJANS ESPORTIU José Manuel Lázaro DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Roger Bogunyà, Carles Cascante, Xavier Catalán, Jordi Clos, Cristina Collado, Lucas Duarte, Robert Güell, Sergi Hernández, Albert Riudeubàs, David Saura i Manel Tomàs REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo, Amèlia Casas i Lourdes Julià ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana DISSENY I MAQUETACIÓ Olga Amigó, Montse Chaure i Javier Rodríguez FOTO DE PORTADA © FC Barcelona - Miguel Ruiz FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB, © FC Barcelona / Autors: Santiago Garcés, Paco Largo, Germán Parga, Miguel Ruiz i Víctor Salgado; Pillaud PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 117.200 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g.

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 9 d’octubre del 2017.

FCBRECICLA

REVISTA BARÇA

TOTS SOM BARCELONA

El Barça va retre un sentit homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Els jugadors van lluir el nom de Barcelona a les samarretes i es va celebrar un emotiu minut de silenci. A més, a la Llotja es van deixar 14 seients buits en record de les víctimes mortals comptabilitzades oficialment fins al moment. @ FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

MESSI SUPERA ELS 300 GOLS AL CAMP NOU

En el partit de Lliga contra l’Eibar Leo Messi va marcar quatre gols dels sis de l’equip (6-1), el cinquè pòquer de la seva trajectòria, i va superar la barrera dels 300 gols al Camp Nou (302). Messi ho va celebrar amb aquesta fotografia en què es recorda el primer que va marcar l’1 de maig del 2005 contra l’Albacete i el darrer al minut 90 contra l’Eibar, rematant una assistència d’Aleix Vidal. @ FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

INIE

RENOVACIÓ DE PER VIDA UNA FAMÍLIA MARCADA PEL DESTÍ

Andrés i el seu pare, José Antonio, fan una mirada al passat per recordar el moment en què tot va començar, 21 anys enrere, amb aquell viatge de Fuentealbilla a Barcelona KETTY CALATAYUD. FOTOS: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

A quell nen de 12 anys amb cara de bon jan, d’ulls verds i mirada tendra, uns ulls que la primera nit que va dormir a la Masia es van quedar petits i vermells de tant plorar, és avui en dia, amb 33 anys, un home res· pectat i estimat, un futbolista reconegut i admirat, però sobretot un pare de família nombrosa enamorat de la seva dona i or· gullós dels seus nens, un fill i germà agraït i responsable, un gendre perfecte. Tot això i més és Andrés Iniesta Luján, de Fuentealbi· lla, català d’adopció i culer de tot cor. Potser perquè la família és el que no va tenir a prop durant molts anys, Andrés adora els seus, té devoció pel seu pare, i per això era tan important per a ell signar el seu contracte vitalici amb el Barça el dia que José Antonio Iniesta complia 57 anys, el 6 d’octubre passat. Era el seu millor regal

REVISTA BARÇA

per a l’home que el va portar el 16 de se· tembre del 1996 en el cotxe familiar, un Ford Orion blau fosc, de Fuentealbilla a Barcelona, amb el cor encongit i l’es· perança que el chico aprofités aquell tren que segurament només passaria un cop a la vida. La família Iniesta al complet va cele· brar la renovació per sempre d’Andrés i l’aniversari del José Antonio en un dinar a casa dels pares. Va ser un dia especial, amb missatges i trucades de felicitació. El dia abans també va ser un dia important per a l’Andrés i la seva dona, Ana Ortiz, la mare dels seus fills -Valeria, Paulo Andrea i Sie· na-, perquè havia fet deu anys que s’havien conegut. “De vegades es donen circumstàn· cies que fan que les dates tinguin encara més valor, per això era un dia molt especial per a tots”, explica l’Andrés. Els Iniesta viuen moments d’alegria, d’or· gull i felicitat. La renovació de per vida amb el Barça tanca la incertesa pel futur profes· sional del capità blaugrana, que acabava contracte el proper 30 de juny. Ara la famí· lia ja sap que el chico no marxarà lluny, que continuarà a casa seva, a prop dels seus i que tot el sacrifici fet durant 21 anys ha tingut la recompensa somiada. L’Andrés ha sentit que el Club de la seva vida l’ha cor· respost amb el que ell més volia: confiança absoluta en els seus valors com a persona, els mateixos que ha rebut dels seus pares i també de la seva altra família, la Masia. Els mateixos valors que l’han convertit en un

STA

amb el cor referent en el futbol mundial, més enllà del seu talent com a futbolista. L’Andrés valora que la renovació per sempre que ha signat amb el Barça reco· neix “molts moments, moltes coses, moltes situacions” i, segons ell, “és una mostra de confiança del Club cap a mi com a jugador i com a persona”. “Per fer aquest tipus de contracte -continua- han hagut de confi· ar en l’honestedat que pugui tenir per dir prou en un moment determinat, i això no és fàcil. De fet, crec que no ha succeït en cap lloc, per això ho vull gaudir al màxim, i després ja es veurà, tant de bo sigui molt de temps...”. Felicitat i il·lusió

Andrés i el seu pare, José Antonio, passejant per la Ciutat Esportiva.

Aquests dies, l’Andrés pronuncia dues pa· raules que han recuperat un sentit diferent: felicitat i il·lusió. La felicitat que anhela per a ell i la seva família, el que dona sentit a la vida, gaudir dels moments, sentir-se bé amb ell mateix. La felicitat que en moments determinats no va sentir, sobretot el 2008 i 2010, en què va viure un Dragon Khan d’emocions contras· tades, les lesions, la mort del seu amic Dani Jarque..., la inseguretat, el buit, i després la rebolcada del Mundial i el gol heroic de la final..., el cel. I la il·lusió que guia el seu present pro· fessional i el seu futur, que no té data de ca· ducitat marcada en un contracte, que està més lligat a sensacions, a sentir que encara pot aportar coses, que continua sent un ju·

gador capaç de jugar en un equip com el Barça no perquè ho diu una data de nai· xement, sinó pel seu rendiment al camp. Per això l’Andrés parla d’il·lusió, il·lusió per cuidar-se, per gaudir de cada entrenament, de cada partit, de cada minut al camp sa· bent que el rellotge no s’atura però que ell és capaç de dominar el seu temps. “La il·lu· sió al final et surt de dins..., il·lusió pel que fas, pel que penses, pel que vols fer, i això és el més important. Fer les coses sense il·lusió no té gaire sentit. Això a mesura que passa el temps encara té més valor i hi dones més importància”, reconeix l’Iniesta fill. Aquests dies l’Andrés i el seu pare han fet una visió retrospectiva al passat. Una mi· rada 21 anys enrere, al moment en què tot va començar. Aquell viatge que va fer fins a Barcelona, amb el José Antonio i la Mari i el seu avi matern, Andrés, i que va marcar el camí que no té un final escrit. Aquesta visió, que ajuda a valorar molt més el present, ha estat inevitable, és un fet col·lateral a la re· novació. I van acceptar la proposta de la RE· VISTA BARÇA de fer-ho plegats, davant d’un cafè, sense mirar el rellotge. Tot un luxe. El José Antonio Iniesta és un protagonis· ta principal en la història que ha lligat l’An· drés amb el Barça des d’aquell llunyà 1996. Ell era un apassionat del futbol i tenia un fill de 12 anys que jugava com els àngels i una filla dos anys més petita, la Maribel. Un fill que no podia dir-se d’una altra ma· nera que Andrés, com els seus dos avis, i per tant no hi va haver cap debat a casa. El

REVISTA BARÇA

RENOVACIÓ DE PER VIDA UNA FAMILIA MARCADA PEL DESTÍ

José Antonio treballava com a paleta en la construcció i la seva dona, la Mari, al bar de la família Luján a Fuentealbilla. Quan el chico jugava a l’Albacete, va estalviar durant tres mesos per regalar-li unes Adidas Predator. “Eren negres, amb unes estries al davant, encara les guardo a la casa del poble”, comenta l’Andrés. “Eren les que portava Koeman, que deia que li do· naven efecte a la pilota, estaven de moda, sí que eren cares les sabatilles llavors!”, re· corda el pare, un boig del futbol. Qualsevol sacrifici valia la pena. Qualsevol? Converses al cotxe

Tres cops a la setmana tots dos feien ple· gats 86 quilòmetres entre l’anada i la tor· nada des de Fuentealbilla fins a Albacete per anar als entrenaments i al partit. “Van ser molts viatges echaos”, somriu el José Antonio. Moltes converses en la intimitat del cotxe familiar, molta complicitat, tot i que el pare és qui més parlava. El José Antonio és mes extravertit que el seu fill, que en aquest aspecte se sembla més a la mare, més reservat i contingut. “Encara que el pare i la mare són diferents crec que alhora tenen moltes coses en comú, no sé si perquè fa molt temps que estan junts. Tots som molt sentits, el meu pare potser té una manera d’expressar-se diferent de la meva mare, que calla més, però alhora tots dos són molt sentits, molt de cor, i crec que tant la meva germana com jo som semblants en això”, reconeix l’Andrés. El rostre del José Antonio fa un gest contingut quan recorda aquells moments que van marcar el destí d’Andrés Iniesta, el moment de la gran decisió, quan només tenia 12 anys i va passar el tren. Pujar o no, aquesta va ser la qüestió. “Han passat 21 anys i no és una cosa que penses cada

REVISTA BARÇA

dia, però sí a vegades, quan estic sol..., sí que penses que van ser moments molt com· plicats perquè era molt petit, perquè era al poble i estàvem sempre junts, perquè jo allà el tenia a prop cada dia, el portava a l’entrenament, els diumenges el veia jugar, quan es pren aquest pas de venir comen· ces a pensar que això s’acaba i que ja no ho gaudiràs. El que passa és que sempre hi ha una compensació. Era el futbol..., si hagués estat una altra cosa no hauria bellugat ni l’espart, però el futbol era la meva passió des de sempre. Vaig canviar estar amb ell perquè creixés, que tingués més competiti· vitat, perquè aconseguís el que volia i això havia de ser aquí, al Barça. Vaig canviar gaudir d’ell a patir per ell perquè no el po· dia tenir. El que em va treure la pena que podia tenir és pensar que aquí era al millor lloc per progressar”.

Mentre el José Antonio parla, l’Andrés l’observa amb admiració, segurament pen· sant que el seu pare va ser molt valent i que potser si ell hagués de prendre aquella de· cisió amb els seus fills segurament no po· dria. També la seva mare, que sempre va pensar més en ell que en si mateixa. “Ella va patir més que jo, perquè jo ho compen· sava amb el futbol, però la seva mare era mare, i el veia com a mare. Ella mai va tenir un no en res de tot això, i podria haver-ho fet, podria haver dit que el meu fill no se’n va, que jo el vull tenir aquí, però aquí va es· tar ella sempre donant-me suport. Totes les decisions que vaig prendre es van fer per· què vaig tenir una dona al meu costat, i ell una mare, que ens va donar suport sempre. Però jo no el vaig obligar mai a venir”. Aquella frase del seu pare “el tren només passa una vegada” se li va ficar molt a dins. L’Andrés fa un petó al seu pare, el dia que va signar la seva renovació vitalícia i que el José Antonio complia anys.

Els meus pares són molt sentits, molt de cor, i tant la meva germana com jo en això som semblants” ANDRÉS INIESTA

Estic molt orgullós de com és el meu fill. És el millor trofeu que ens quedarà en aquesta vida” JOSÉ ANTONIO INIESTA

Al final, la decisió l’havia de prendre el mateix Andrés, amb 12 anys, i ho va fer amb la segu· retat i la determinació d’algú que era molt més madur i responsable del que li tocava per edat. “Si hagués tingut una mentalitat de dir no hi vaig, encara que m’haguessin obligat, hauria durat dos dies aquí. Després de parlar molt amb ell, sabia que el que em pogués dir el meu pare era el millor per a mi. Això sempre ho he tingut clar. Fins i tot amb 12 anys”. Un nen amb 21 anys més

Amb la perspectiva del temps, el José Antonio està convençut que l’èxit, la fama i la glòria no han canviat gens l’essència d’aquell Andrés Iniesta que va pujar al cotxe blau fosc. “El meu fill és un nen com aquell que va venir a Barcelona, però amb 21 anys més. Estic molt orgullós de com és. Aquest és el trofeu més gran que ens quedarà en aquesta vida, que sigui com és, com era com a criatura, que sigui tan familiar i tan bona persona, això és el que queda per sempre. En el futbol ho fas millor, ho fas regular o no agrades tant; hi ha molts èxits, es gau· deixen, però són moments i això passa. Però el que no passarà mai, el que li quedarà tota la vida que té per endavant, és el que porta dins i el que ha de donar a la societat. El que et queda és que tens un bon fill”. El mateix Andrés creu que no ha canviat “ni un 2%” de com era de petit, que ha evo· lucionat, és clar, però que l’essència es man· té intacta. El seu pare el coneix com ningú. “És igual de respectuós i continua sent igual d’hàbil. Amb 12 anys no parlava gaire però es quedava amb tot, i ara encara és reservat, parla el que toca i quan toca, i això és el que no sabem fer d’altres”. Però el pare també coneix com ningú les febleses del seu fill. “Es menja molt el cap quan perd una final o un partit important. Tots els jugadors ho deuen patir, però a Andrés se li clava a dins, ho passa molt ma·

lament. Li dic que això és esport, que només un guanya, però a ell això li pesa més del que li hauria de pesar. L’Andrés els proble· mes se’ls menja tots, els seus i els dels altres. I això al final passa factura. Ha tingut molta pressió des de molt jove, li repercuteixen els problemes de tot el món, i no ho treu per no fer-nos patir. S’ha de treure tot el verí perquè al final el verí et mata”. Això és el que li va passar entre el 2008 i el 2010, una època especialment dura. Moltes lesions musculars van minvar la seva confiança. “Amb la lesió abans de la final de la Champions de Roma es va men· jar molt el cap i va passar dies dolents. Des· prés aquell estiu va passar allò de Jarque. Ell estava fotut, però ens donava ànims a nosaltres. L’estiu següent va arribar al Mundial i li va canviar tot. El va alleujar, li va donar oxigen, va explotar allà jugant, gaudint, i després va venir l’èxit”, recorda el José Antonio mentre l’Andrés el mira i analitza abans de prendre la paraula. “Sí, va ser alliberador per a mi. Ja res ha es· tat igual”. Si allò el va fer més fort? “Tot aquest procés el vaig analitzar amb qui ha· via d’analitzar-lo i t’adones que hi ha coses que són importants, altres que no, intentes trobar els perquès que t’han portat a aquest moment i a partir de aquí aprens a seguir avançant sense haver de penalitzar-te. Et fa més fort perquè et fa veure les coses de diferent manera”. Han passat set anys, després va arribar al món la Valeria, van perdre l’Andrés abans de néixer, però la casa es va tornar a omplir d’alegria amb el Paulo Andrea i fa uns mesos amb la petita Siena. I l’Andrés va continuar acumulant títols amb el Barça, va assumir la responsabilitat de la capitania amb la marxa de Xavi i el 6 d’octubre va escriure una nova pàgina màgica de la seva història blaugrana. Un guió de pel·lícula en què no s’ha escrit la paraula fi. n REVISTA BARÇA

RENOVACIÓ DE PER VIDA UN CONTRACTE INÈDIT AL FUTBOL MUNDIAL

Orgull compartit

EDUARD GANGOSO

a signatura del contracte de renovació d’Andrés Iniesta amb el FC Barcelona, repre· sentat pel president Josep Maria Bartomeu, i la poste· rior compareixença conjun· ta per compartir amb els mitjans de comunicació les valoracions de les dues parts, va ser un moment molt espe· cial per al Club i el capità blaugrana. Va ser l’escenificació senzilla però emotiva d’un reconeixement per part del Club, en parau· les del president, “a un jugador excepcio· nal”, amb un “contracte excepcional”, que ha estat pioner al món del futbol. “És d’aquests dies que tens la satisfacció de ser culer i veure com el Club creix i fa coses tan positives com que el nostre capità

REVISTA BARÇA

signi de per vida. Avui, després de 118 anys d’història, és la primera vegada que el Club signa un contracte per sempre”, va dir amb gran orgull Bartomeu, un orgull compartit amb el mateix Iniesta, que ha vist premiada una trajectòria humana i esportiva exem· plar, com reconeix el president. “Als joves del planter sempre els dic que es fixin en ell, no només en la seva manera de jugar, sinó també en la seva manera de ser, que l’ha portat fins aquí”.

El president Josep Maria Bartomeu i el capità del primer equip Andrés Iniesta van compartir un moment històric quan es va anunciar una renovació inèdita al futbol mundial

Agraïment al Club

Andrés Iniesta estava radiant. “Em fa molt feliç que el meu club em doni aquesta opor· tunitat. És un acord de renovació i també de confiança”, reconeixia el capità blau· grana. “És un dia molt especial per a mi, pel simple fet de continuar a la que és casa meva, continuar somiant a aconseguir co· ses al meu club, que m’ha vist créixer i evo· lucionar. És un acord de renovació i també un acord de confiança. Em fa molt feliç que el meu club em doni aquesta oportunitat”. “Sempre he tingut molt clar el meu amor pel Barça i sé que millor que aquí no estaré en cap altre lloc”, va reconèixer

Després de 118 anys, el Club signa un acord excepcional per a un jugador excepcional”

un Iniesta visiblement emocionat per l’acord. “És un dia molt especial, sobretot pel que fa a sentiments, com a persona. És increïble, és brutal el sentiment d’orgull que sento”, va afegir l’Andrés, acompanyat a la primera filera de la sala de premsa pel seu pare, José Antonio, i el seu representant, Ramon Sostres; el mànager general del Club, Pep Segura; el vicepresident esportiu, Jordi Mestre, i Òscar Grau, director general del Club. El 8 blaugrana va reiterar en diverses ocasions el seu agraïment envers el Club després que aquest hagi tingut “la confian· ça de fer aquest contracte, de poder conti· nuar amb la il·lusió d’aconseguir els objec· tius i de valorar a final de temporada què és el millor per a tots”. “Això no té preu”, va destacar Iniesta. El capità ha expressat que sempre ha volgut “ser aquí”, però “no ser-hi per ser-hi”, sinó sempre sentint-se impor· tant per aportar a l’equip. “Soc molt feliç de com està sortint tot i de moment em veig continuant jugant a futbol”, ha sentenciat. Segons aquest contracte vitalici, Iniesta podrà decidir a final de temporada si con· tinua com a jugador o ocupa alguna altra responsabilitat dins del Club. n

Encaixada de mans davant els mitjans de comunicació.

El president Josep Maria Bartomeu i Andrés Iniesta, conversant al Camp Nou.

Mestre, Bartomeu, José Antonio, Andrés Iniesta i Pep Segura.

REVISTA BARÇA

RENOVACIÓ DE PER VIDA UN JUGADOR EXCEPCIONAL

Jugador amb més títols de la història del Club Iniesta ha guanyat un total de 30 títols al primer equip, i és el futbolista que més n’ha guanyat en tota la història del Club (amb Leo Messi): 8 Lligues, 7 Supercopes d’Espanya, 4 Lligues de Campions, 5 Copes del Rei, 3 Supercopes d’Europa i 3 Mundial de Clubs.

Segon amb més partits disputats al Barça

8 motius pels quals estimem Iniesta

Andrés Iniesta acumula fins ara un total de 639 partits com a jugador del primer equip, i és el segon amb més partits de la història del FC Barcelona. El primer és Xavi Hernández, que en suma 767, i just darrere, Iniesta té el seu company Leo Messi, amb 594.

El gol miraculós a Stamford Bridge

21 anys al FC Barcelona

El manxec va anotar davant el Chelsea un dels gols més recordats de la història del Club. Al temps afegit del partit a Stamford Bridge, el ‘8’ va marcar el gol que donava accés a la final de la Lliga de Campions en una temporada en què s’acabaria guanyant el triplet.

Andrés Iniesta acumula més de mitja vida a les files blaugrana, i és que en total ja són 21 anys al FC Barcelona. El capità va arribar al setembre del 1996, amb només 12 anys, i des de llavors ha format part del club culer.

55 gols marcats com a blaugrana

Distincions individuals

Des que va debutar el 29 d’octubre del 2002, fa gairebé 15 anys, ha marcat un total de 55 gols, entre els quals destaquen els tres anotats contra el Reial Madrid.

A part de la gran quantitat de títols col·lectius, Andrés Iniesta ha aconseguit diverses distincions individuals, en què destaquen la Pilota de Plata (2010), de Bronze (2012), Millor Jugador d’Europa de la UEFA (2012) i Millor Jugador de l’Eurocopa (2012).

Caràcter humil i estimat a tot el món L’Andrés sempre ha destacat per la seva elegància amb la pilota, però també pel seu estil humil fora dels terrenys, que en fan un jugador i una persona difícilment superable. Juntament amb el gol que va donar el Mundial a la selecció espanyola, fan d’Iniesta un dels jugadors més estimats del país.

REVISTA BARÇA

El jugador blaugrana acumula més de 21 anys a les files del FC Barcelona, on s’ha convertit en el segon jugador amb més partits disputats al primer equip i en el jugador amb més títols

Un jugador de rècord A més, el ‘8’ blaugrana és un dels pocs jugadors de la història que han guanyat dos triplets i quatre Lligues de Campions, i actualment és el quart jugador de la història del futbol que ha guanyat més títols (35), només superat per Giggs (36), Maxwell (37) i Dani Alves (38).

REVISTA BARÃ&#x2021;A

MÀXIMA AMBICIÓ

Arrencada il·lusionant El Barça d’Ernesto Valverde ha sabut superar els molts contratemps soferts en aquest inici de curs i signar una estrena perfecta a la Lliga i a la Champions ROGER BOGUNYÀ FOTOS: © FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS

avia transcorregut només mitja hora del primer partit de la pre· temporada i les sensacions del nou Barça d’Ernesto Valverde ja eren bones. L’equip arrencava guanyant a la mitja part per 0-2 la Juventus, el seu botxí en la darrera edició de la Lliga de Campions. Vist amb perspectiva, es pot dir que les maneres apuntades durant aquella estrena a Nova Jersey han acabat tenint continuïtat en el tram inicial de temporada, tot i les dificultats sorgides pel camí. No han estat poques. Calia fer front a un canvi d’entrenador, assumir l’adéu d’un supercrac com Neymar Jr i trobar reforços en un mercat més inflat que mai. Finalment van incorporar-se Deulofeu, Se· medo, Paulinho i Dembélé i tots ells estan rendint amb nota. Deulofeu aporta alternatives en atac, Se· medo sembla un veterà al lateral dret i Paulinho ha arrencat a cop de gols. Només la greu lesió de l’extrem francès en la seva tercera estona sobre la gespa ha posat aigua al vi en el capítol de fitxatges. La ruptura del tendó del bíceps femoral de la cui· xa esquerra de l’11 blaugrana a Getafe va suposar un nou contratemps per a un Barça que ha anat su· perant obstacle rere obstacle gràcies a la seva mi· llora defensiva, als gols de l’imparable Leo Messi i al pas endavant fet per jugadors com Denis Suárez, a qui Valverde sembla haver trobat encaix dins l’equip. El tècnic, conegut per la seva bona gestió de grups, ha sabut apagar el rum-rum que envoltava l’equip després de les dues desfetes patides contra el Reial Madrid a la Supercopa d’Espanya. Noves armes

Triomf a triomf, el conjunt blaugrana ha anat de· mostrant que aquells Clàssics van ser més aviat un miratge. Les nou victòries consecutives posteriors, contra equips com el Betis, l’Espanyol, la mateixa Juventus i l’Sporting Clube, han consolidat la idea d’un tècnic que ha sabut abraçar l’ADN Barça i do· tar-lo de noves armes. De fet, al tancament d’aques· ta edició els barcelonistes es trobaven a una única victòria del millor inici de la història de la Lliga del FC Barcelona, una marca en poder del conjunt diri· git per Tata Martino el curs 2013/14. n

REVISTA BARÇA

PLE DE VICTÒRIES

Capdavanters a l’elit d’Europa Cap altre equip de les principals Lligues europees ha signat un ple de victòries a la Lliga i la Champions fins a l’aturada per seleccions del mes d’octubre EQUIP

FC Barcelona

París Saint-Germain

Manchester City

Manchester United

Nàpols

Juventus

Borussia Dortmund

Chelsea

Internazionale Milà

Mònaco

Reial Madrid

Roma

Sevilla

Tottenham Hotspur

Caen

FC Bayern Munic

REVISTA BARÇA

NOUS FITXATGES ELS ORÍGENS DEL NOU JUGADOR BLAUGRANA

Blaugrana des de la Madeleine Ousmane Dembélé és un jugador criat en un barri calent, amb la pilota com a motor de vida; un talent pur que gaudia jugant al carrer i que va adquirir una habilitat pròpia dels que han de superar els obstacles

SERGI HERNÁNDEZ FOTO: © FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS

i va haver una èpo· ca en què la llum de la Madeleine, suburbi popular d’Évreux, a la Nor· mandia, la posaven els cotxes incendi· ats. Dies en què l’escena la pintaven bar· ricades, persecucions policials i situacions de violència. La mort de dos joves d’ascen· dència africana el 27 d’octubre del 2005 a Clichy-sous-Bois, a la perifèria de París, quan fugien de la policia, va ser la metxa que va encendre les banlieues de gran part del país. La França més humil, filla de la immigració, va alçar la veu per reivindicar la duresa de la vida en alguns barris, sovint menyspreats com guetos. Van ser jornades dures, difícils als carrers de la Madeleine, els mateixos on Ousmane Dembélé començava a donar puntades de peu a una pilota. La seva mare, Fatimata, de

REVISTA BARÇA

sang mauritana, s’havia assentat a la zona feia un temps, acompanyada del nou futbo· lista del Barça i dels seus germans: un altre nen i dues nenes. “Créixer en un barri així, complicat, et referma el caràcter, t’obliga a guanyar-te el respecte”, confirmava en de· claracions a L’Équipe Mikael Silvestre, 40 vegades internacional amb França i figura influent en el pas de Dembélé per Rennes. “La Madeleine és un lloc calent, un barri popular, de francesos amb arrels africanes”, descriu Ahmed Wahbi, que, passejant entre edificis uniformes i desgastats, el va veure per primera vegada. “Ousmane tenia 6 anys, estava jugant amb uns amics i el vaig veu· re tocar la pilota, la seva tècnica..., li vaig oferir venir al club on jo m’entrenava, l’ALM Évreux”, rememora: “Recordo que el primer que em va preguntar va ser si tindria un uni· forme de futbol. I si hi hauria un àrbitre..., allò el va seduir”. La França campiona del món del 1998 a Saint Denis va ser la cara més amable de la pluralitat. “Sempre vam entendre la di· versitat com una riquesa. Aquell equip va

començar generant polèmica i va acabar en unanimitat. Cada habitant es podia veure reflectit en un jugador o un altre”, afirma Christian Karembeu, membre d’aquella generació daurada en què gent com Didier Deschamps, Fabien Barthez i l’exblaugrana Laurent Blanc van lluitar de la mà amb els Zinedine Zidane, Liliam Thuram i Thierry Henry, fills de la immigració, per un mateix escut. Dembélé tot just tenia un any quan el seu ara seleccionador va alçar la copa del món al cel de París, però molts consideren que allò va ser més que futbol; va ser la unió entre les diferents tonalitats d’un país global i la demostració que, fins i tot en les esferes més complicades, on prosperar implica la suor innegociable del dia a dia, també hi ha lloc per a somiadors. La pilota ens iguala a tots i en les perifèries de les principals ciu· tats franceses exerceix de vehicle integrador. I per a Ousmane sempre va ser el seu motor de vida. “Ha passat tot molt ràpid, gairebé sense temps d’adonar-nos-en. Encara recor· do quan arribava als entrenaments, no se’n perdia ni un: dos a la setmana entre els 6 i els 8 anys i, a partir de llavors, tres”, conti· nua Wahbi. I explica: “Era un noi disciplinat, molt pendent de la seva mare, però de vega· des ella em trucava perquè no havia tornat de l’entrenament. Resulta que es quedava al carrer per continuar jugant amb els seus amics”. Primers colors

Ha passat una dècada escassa d’aquelles tar· des de futbol i Dembélé ha saltat dels carrers de la Madeleine a la gespa del Camp Nou amb la mateixa determinació amb què eli· mina els rivals, com si per complir un som· ni n’hi hagués prou a visualitzar-lo. I ell ho feia sovint. “Era l’època del gran Barça: de Xavi, d’Iniesta..., i, és clar, de Messi. I als nois els encantava, a més nosaltres vestíem de blaugrana habitualment. Als entrenaments intentaven copiar les jugades dels partits. Jo aprofitava per dir-los que havien d’entre·

REVISTA BARÇA

NOUS FITXATGES ELS ORÍGENS DEL NOU JUGADOR BLAUGRANA

OUSMANE DEMBÉLÉ Lloc de Naixement: Vernon (França) Data de Naixement: 15/05/1997 Alçada i pes: 1,78, 67 Kg Posició: Davanter Característiques tècniques: L’extrem francès és un dels millors joves del món i un futbolista que destaca per la seva capacitat de desequilibri i regat, i pot jugar en les dues bandes de l’atac per la seva habilitat amb les dues cames. Palmarès: 1 Copa Alemanya (2017)

El petit Ousmane, amb el seu primer equip, l’ALM Évreux, del seu descobridor, Ahmed Wahbi.

nar-se molt per arribar a aquest nivell”, afe· geix Ahmed Wahbi. Encara que, per a Dem· bélé, un talent pur, potser era només qüestió de temps canalitzar el seu futur. El que va trigar a cridar l’atenció de clubs importants de la zona: el Caen, el Le Havre, el Rennes i fins i tot el PSG. Va arribar a tenir-ho tot acordat amb el Le Havre, bressol d’alguns dels últims talents del futbol francès com Paul Pogba, Riad Mahrez i Dimitri Payet, però amb 13 anys va acabar desplaçant-se a la Bretanya, a Rennes.

manne a la capital bretona, primer com el seu entrenador i després com a director del futbol base. “Gaudia jugant, tenia aquesta habilitat del jugador de carrer. La seva mare em va explicar que des que era un nen cami· nava sempre amb una pilota al peu, fossin on fossin. Quan l’hi treia, es posava a plo· rar”, explica qui llavors era el seu mentor. “L’habilitat que té s’aconsegueix jugant al carrer, on el terreny no és regular i està ple d’obstacles”, corrobora Wahbi.

Un diamant sense fre

I, capaç de sortir airós de les pitjors cru· ïlles futbolístiques, Dembélé va avan· çar tan ràpid com li ho van permetre. “Hi va haver una època en què vaig tenir un enfrontament amb el club: jo creia que ja estava preparat per entrenar-me amb els professionals i no ho feia”, lamenta Menu. Però, tot i la indecisió, el 6 de setembre del 2015, davant l’Angers, va defensar per primera vegada la samarreta del Rennes. La resta és història. Un hat-trick al derbi bretó davant el Nantes, una gran actuació al majestuós Vélodrome de Marsella i un grapat de bones prestacions van cridar l’atenció del món. I sí, va arribar al Barça. Però la seva decisió va ser Dortmund. “Ell ho tenia molt clar en tot moment, volia un club intermedi per jugar, tot i que Barce· lona era al seu cap”, assegura Yannick. Dem· bélé va tenir la personalitat d’esperar, de tri· ar el camí més llarg, de deixar passar un tren per agafar-lo dues estacions més enllà. I el seu talent li va correspondre. No va trigar a ficar-se a la butxaca un dels estadis més fer· vents del futbol alemany, el Westfalenstadion

“Tenia 6 anys i el primer que em va preguntar és si tindria un uniforme de futbol”, rememora Wahbi “És on sempre ha volgut ser i amb gent que admira, superarà el que sigui”, diu el descobridor 20

REVISTA BARÇA

“La primera vegada que el vaig veure va ser en una estada que vam fer de tres o quatre dies. Hi érem tots els entrenadors del centre de formació del Rennes. I la impressió va ser unànime: era molt bo. Ja tenia aquesta ha· bilitat única per desbordar, tot i que encara no havia desenvolupat la velocitat que té ara”, narra Yannick Menu, que va acompa· nyar gran part del desenvolupament d’Ous·

La quadratura del cercle

OPINIÓ

“Per a mi és el Mosquito” SAMUEL UMTITI

FC Barcelona

i el seu mur groc, la Südtribune, esperonada per un futbolista rebel, sempre reptador, im· previsible, dotat tant per sortir per l’esquerra com per la dreta, incapaç de dir en una en· trevista quina és la bona.“Jo sé quina cama manejava millor de petit, però si no ho diu ell, no veig per què ho he de dir jo. Entre· nàvem bastant la dolenta”, riu Wahbi, que si tanca els ulls encara ha d’imaginar Ousmane caminant per la Madeleine. Al cap i a la fi, no ha passat tant de temps. Però Dembélé ha tingut temps de tancar el cercle, de complir el somni de tots els seus companys a l’ALM Évreux i vestir-se de nou de blaugrana. Però aquesta vegada el de veritat, el de Leo Messi, que avui és de carn i ossos per a ell, amb qui pot compartir l’avui i el demà, un camí que només s’ha vist interromput per una inopor· tuna lesió. “Ousmane és fort, jo no el recordo mai lesionat. Tornarà amb més força perquè és un noi amb un caràcter terrible”, apunta Yannick Menú. “És on sempre ha volgut ser i amb gent que admira, superarà el que si· gui”, avisa Ahmed Wahbi, que sap d’on ve i cap a on va Dembélé, des dels carrers de la Madeleine fins a un Camp Nou que sempre va ser el seu cel. n

mb l’Ousmane vam coincidir a la Lliga Francesa en la meva última temporada a l’Olympique de Lió, i ens vam enfrontar quan ell jugava a l’Stade Rennais. Però ens vam acabar coneixent personalment en una concentració de la selecció francesa, fa més o menys un any i mig. És una persona alegre, amable, disposada sempre a la broma, m’agrada que sempre estigui de tan bon humor. Per a mi és el Mosquito, la seva cara em va fer pensar en aquest sobrenom i també la seva agilitat i velocitat quan corre amb la pilota. Vaig viure de molt a prop el seu fitxatge pel Barça perquè cada tres dies estàvem en contacte. La seva arribada va ser una gran notícia. Segur que li anirà bé al Barça.

‘Courage, Ousmane!’, el crit al vestidor L’infortuni va aparèixer en la vida d’Ousmane Dembélé al minut 25 del partit de Lliga contra el Getafe al Coliseo Alfonso Pérez. El jugador francès va haver de ser substituït tres minuts després per Gerard Deulofeu. Les proves mèdiques van confirmar una ruptura del tendó del bíceps femoral, de la qual va ser operat quirúrgicament a Finlàndia pel doctor Sakari Orava i que l’obligarà a estar tres mesos i mig de baixa. Els seus companys van voler mostrar públicament el seu suport a Dembélé, i abans del partit contra l’Eibar van sortir al camp amb una samarreta amb el lema Courage, Ousmane.

REVISTA BARÇA

GERARD NOUS FITXATGES DEULOFEU ENTREVISTA EL RETORN DEL NOI DE RIUDARENES

PAULINHO

“Ni jo ni cap jugador canviarà la filosofia del Barça “

José Paulo Bezerra, ‘Paulinho’, va ser presentat hores abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Aquell dia va viure el contrast de la felicitat de complir un somni i la tristor d’una dura experiència humana

LUCAS DUARTE FOTO: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

umil, aventurer i lluitador. Aquestes segurament són les característiques que millor defineixen José Paulo Bezerra Maciel Junior, cone· gut al món del futbol com Paulinho. Amb 29 anys, el migcampista brasiler reconeix que el seu fitxatge pel FC Barcelona “ha estat la realització d’un somni”. Un somni que ha perseguit amb constància i perseverança des que va marxar de casa amb 16 anys per ajudar la seva família. El dia de la seva presentació va afirmar: “Estic on volia estar”. Des de quan tenia clar que volia jugar al Barça?

REVISTA BARÇA

Vestir la samarreta de FC Barcelona és el somni de milers de jugadors. Això de venir aquí és una cosa que sempre he guardat per a mi, que mai havia dit a ningú. Però sempre ha estat el meu somni jugar al Barça i ho he aconseguit amb 29 anys. Molta gent ho veia difícil perquè jugava a la Xina. Però també creien que seria difícil tornar a la selecció brasilera pel mateix motiu. No obstant això, he aconseguit complir el meu somni i ho es· tic gaudint cada dia. Quan era a la Xina va comentar que havia d’analitzar diversos factors abans de venir al Barça. La seva decisió final sabem quina ha estat, però, quins eren aquests factors?

Els factors eren la meva felicitat, la vida que tenia a la Xina, el bon moment al Guanghzou, la selecció brasilera i tot el canvi que això ge· neraria. He parlat molt sobre el tema amb la meva dona, amb el meu germà i amb

els meus representants. Pel que fa al Club, no vam tenir cap queixa, ja que va complir amb totes les exigències del Guanghzou. Quan per fi va arribar la proposta, vaig dir a Felipao (l’entrenador) i al president del Guanghzou que sempre havia estat profes· sional amb ells i que volia venir al Barça, perquè amb 29 anys potser mai tornaria a tenir aquesta oportunitat. El seu fitxatge ha generat moltes crítiques. Alguns periodistes deien que el seu estil no era per al Barça. El que diu la premsa, l’afecta en alguna cosa?

No, gens. He rebut moltes crítiques. Quan vaig anar del Bragantino al Corinthians va haver-hi crítiques. El mateix va passar quan vaig tor· nar a la canarinha jugant en un club xinès, i també quan he fitxat pel Barça. El que he de fer és ajudar l’equip i els meus companys a guanyar partits i títols. Tinc molt respecte per la feina de la premsa, però no vull fer callar ningú, tampoc és la meva intenció. L’únic que vull és fer la meva feina, que per això m’han fitxat. Enmig d’aquestes crítiques, el seu company Denis Suárez ha dit en una entrevista que els entesos en futbol saben que vostè

dia. Tornant a la qüestió de la meva arriba· da, puc dir que m’he adaptat molt bé gràcies a la bona acollida que vaig tenir. Aquí hi ha un ambient familiar, feliç, alegre, i això és important per aconseguir victòries. El Barça és conegut pel seu estil únic, potser una mica diferent del que ha estat practicant anteriorment. No obstant això, pel que sembla vostè pot aportar moltes coses a l’equip.

Ni jo ni cap jugador canviarà la filosofia del Barça. He de adaptar-me a la manera de ju· gar de l’equip i a poc a poc anar coneixent els gustos dels companys. I puc aportar una cosa o una altra en els partits en què no esti· gui funcionant la manera de jugar de l’equip. Crec que estic adaptant-m’hi molt bé. És un migcampista amb bona arribada i que marca molts gols. El seu primer gol al Barça li ha generat noves perspectives?

Sempre he jugat d’aquesta manera, des de les categories inferiors. Un altre factor que penso que m’ha ajudat bastant ha estat el fet que mai he patit una lesió que m’hagi dei· xat més d’una setmana en recuperació. Això m’ha ajudat a tenir una condició física molt bona. I sempre acabo agafant alguna pilota en atac perquè pugui marcar (rialles). He tingut la sort de poder ajudar amb gols de· cisius tots els equips en què he jugat i també a la selecció. I el primer gol que vaig marcar amb el Barça ens va ajudar a guanyar el par· tit. Millor, impossible.

és un bon jugador. A més d’això, la plantilla del Barça sempre ha volgut que vingués. S’ha sentit acompanyat pel vestidor del Barça?

Des del meu primer dia al Barcelona vaig ser rebut de la millor manera possible. Al principi recelava una mica, però he estat molt ben rebut per tots els grans jugadors de l’equip. Vaig llegir l’entrevista de Denis Suárez i m’agradaria agrair les seves parau· les, i voldria dir una cosa: és un jugador de gran nivell, diferent, i que està creixent cada

El seu pare descendeix de la tribu dels Xucurú, de Pernambuco. O sigui, vostè té sang indígena, és un brasiler autèntic. Expliqui’ns aquesta història.

(Riu) Aquesta història sol ser motiu de bromes. La veritat és que encara no estic segur si això de pertànyer a aquesta tribu és veritat o no. Algun dia ho comprovaré. Malgrat que em vaig retrobar amb el meu pare l’any 2012, mai he tingut l’oportunitat de conèixer aquesta tribu i saber si el que s’explica és cert o no.

Lloc de Naixement: Sao Paulo (Brasil) Data de naixement: 25/07/1988 Alçada i pes: 1,81, 81 kg Posició: Davanter Característiques tècniques: Migcampista polivalent i amb arribada a l’àrea que pot jugar de pivot o d’interior. Destaca per la seva potència física Procedència: Guangzhou Evergrande Trajectòria: 2006 Audax Sao Paulo 2006/07 Vilnius FC (Lituània) 2007/08 Lodz de Polònia 2008/09 Audax Sao 2009/10 Bragantino 2010-13 Corinthians 2013-15 Tottenham Hotspur 2015-17 Guangzhou Evergrande Palmarès: 1 Campionat Paulista (2013) 1 Lliga brasilera (2011) 3 Superlliga xinesa (2014/15, 2015/16 i 2016/17) 1 Supercopa xinesa (2015/16) 1 Copa xinesa (2015/16) 1 Copa Libertadores (2011/12) 1 Mundial de Clubs (2012) 1 AFC Champions League (2014/15)

Però, si és el cas, és un indi més aviat urbà, oi?

Sí, vaig néixer a la zona nord de Sao Paulo, en un bar· ri anomenat Vila Maria, però tota la meva infàn· cia la vaig viure en un altre barri, anomenat Parque Novo Mundo. El 2010, quan vaig arri· bar al Corinthians, vaig anar a viure a la zona est

He rebut moltes crítiques, però no jugo per fer callar ningú. El que vull és fer la meva feina”

JOSÉ PAULO BEZERRA MACIEL JÚNIOR

REVISTA BARÇA

NOUS FITXATGES ENTREVISTA A PAULINHO

de la ciutat, però mai he oblidat el lloc on he crescut. Fins i tot alguns anys després vaig decidir tornar a viure allà, perquè és on vaig ser molt feliç i un lloc en el qual em sento bé. Té un perfil aventurer: amb tan sols 16 anys va decidir marxar a Lituània i després a Polònia. Com va ser l’experiència en dos països amb cultures tan diferents de la seva?

El 2006 vaig rebre una oferta d’un equip de Lituània i vaig decidir arriscar-me: volia aju· dar la meva família. Allà m’hi vaig quedar fins a finals de l’any 2007, i després vaig anar a jugar a Polònia fins a finals del 2008. A Li· tuània vaig patir episodis de racisme, fet que em va afectar molt. Malauradament aquest tipus de greuges encara són freqüents, i és una pena. Crec que el més important és el respecte als altres. D’altra banda, l’experièn· cia a Polònia va ser positiva. El futbol es viu amb passió i els estadis sempre estan plens d’espectadors. Sens dubte, el temps que vaig passar allà em va ajudar a madurar. Quan va fitxar pel Tottenham sembla que les coses no li van sortir del tot bé. Si pogués tornar enrere en el temps prendria la mateixa decisió d’anar a Anglaterra?

Sí, és clar. El 2013, quan vaig prendre la decisió de jugar al Tottenham jo ja havia aconseguit pràcticament tots els objectius amb el Corinthians i venia de guanyar la Copa de les Confederacions amb el Brasil. Tenia altres opcions, però la millor per a mi era la del Tottenham per les condici· ons avantatjoses que m’oferien. Així que no me’n penedeixo, prendria la mateixa decisió. Vaig gaudir un primer any molt bo, però el segon va ser més complicat. I en els sis últims mesos de la segona

OPINIÓ

Amb Paulo sempre hi pots comptar RAFINHA ALCÁNTARA

FC Barcelona

e la mateixa manera que a la meva samarreta hi posa Rafinha i al vestidor tothom em diu Rafa, el Paulinho a l’equip tots els coneixem com Paulo. Amb el Paulo ens vam conèixer personalment a la Copa Amèrica del 2016 que vam jugar amb

REVISTA BARÇA

A Lituània vaig patir episodis de racisme, fet que em va afectar molt” temporada ja tenia clar que volia respirar aires nous. I va ser quan va sorgir la possibilitat de la Xina ...

Efectivament. La Xina és un país que m’ha agradat molt. Professionalment, he aconse· guit títols amb el Guanghzou Evergrande i he gaudit de l’afecte dels aficionats xinesos. És cert que és un lloc molt diferent, amb una cultura completament diferent de la meva. Vivia en una ciutat molt gran, de 20 milions d’habitants, com Sao Paulo. A més, hi havia molts restaurants de països molt diferents i sempre s’hi pot menjar realment bé. Em faltava l’arròs amb fesols, típic brasiler, però sempre trobàvem maneres de portar-ho des del Brasil. No em puc queixar, vaig ser real· ment feliç allà. Quina va ser la situació més curiosa que va viure a la Xina?

Mai vaig viure cap situació difícil, però n’hi va haver algunes de divertides. Un dia es· tàvem anant a la ciutat esportiva, el trajec· te fins allà durava uns 45 minuts, el trànsit

sempre era molt intens i aquell dia tot estava aturat, no hi havia res a fer. A la Xina hi ha una mena de moto amb uns bancs al darrere anomenats tuk-tuk. Llavors vaig mirar cap a l’Alan (company brasiler del club), vam baixar del cotxe i vam agafar una d’aquestes motos. I vam arribar a l’entrenament amb el tuk-tuk i vam sorprendre tothom (rialles). Després de Lituània, Polònia, Anglaterra, la Xina..., m’imagino que arribar a Barcelona, per la proximitat cultural amb el Brasil, ha estat com arribar al paradís.

Exacte. Després de passar per tota mena de situacions en el futbol i a la vida, arribar a un club d’aquesta grandesa i en una ciutat com aquesta és un privilegi, una cosa que sempre he desitjat. Si hagués de donar les gràcies a algú per haver arribat on ha arribat, qui seria aquest algú?

En primer lloc, ho he d’agrair a Déu. Des· prés, als meus pares i al meu germà, que sempre em van fer costat i van fer tot el possible perquè pogués aconseguir els meus objectius. Tota la meva família es mereix tot el meu respecte. I a dins del camp, qui ha estat la seva referència?

Els meus primers passos en el futbol els vaig fer a través del meu germà. És deu anys més gran que jo, jugava a futbol, però no va acon· seguir la continuïtat esportiva que hauria desitjat. Ell ha estat qui a poc a poc m’ha en· senyat a jugar, a xutar la pilota. Anys després, el 2010, al Corinthians, vaig tenir el privilegi de jugar amb Ronaldo, que ha estat un gran exemple per a mi. Em va ensenyar molt, amb poques paraules i amb alguns gestos que em van cridar molt l’atenció.

la selecció brasilera i que es va disputar als Estats Units. Em vaig alegrar molt de la seva arribada, i quan ens vam retrobar a Barcelona vaig voler posar-me a la seva disposició per fer-li més fàcil l’adaptació ajudant-lo en tot allò que necessités. A banda de les seves qualitats com a jugador, que ja coneixia per haver-lo tingut de company a la selecció i que ha començat a demostrar des del primer dia al Barça, el Paulinho és una persona alegre, que sempre et rep amb un somriure, un treballador incansable i alhora feliç. És d’aquelles persones que saps que sempre tindràs al teu costat quan et calgui ajuda. Realment és tot un plaer poder-lo tenir aquí amb nosaltres perquè es tracta d’una gran persona i d’un tros de jugador.

M’ha dit un pardalet que serà pare de bessons...

Sí, tinc un nen i una nena del meu matrimo· ni anterior i la meva dona actual està espe· rant bessons per al desembre. Passarem el cap d’any a Barcelona i han de néixer aquí, on tot serà més fàcil. Com es definiria com a persona?

Al llarg dels anys he canviat molt. Abans m’agradava quedar-me a casa i amb els anys he passat a ser una persona a qui li agrada conèixer llocs nous, coses diferents i viatjar. Puc semblar una mica tímid, però la veritat és que sóc molt bromista. Sempre faig bromes a la meva dona i moltes vega· des fins i tot s’enfada amb mi per això (riu). Crec que la millor manera de viure la vida és amb felicitat. M’agrada molt gaudir de la vida al costat de la meva dona, els meus fills i amics. Tots el coneixen com ‘Paulinho’, però com l’anomena la seva dona en la intimitat?

La meva dona em diu Michu, Chuchu, Amor, i només em crida Paulinho quan està enfa· dada (rialles). El meu nom és José Paulo, però en el futbol la gent em va dir que era massa extens i van decidir que em dirien Paulinho. I així es va quedar. Ja que li agrada conèixer llocs nous, què ha vist de Barcelona?

Ja havia estat a Barcelona al gener. Vam fer la pretemporada amb el Guanghzou a Por· tugal i vaig aprofitar quatre dies lliures que tenia per venir aquí. Vaig venir amb la meva dona i vam visitar la Sagrada Família, vam anar a esmorzar al Tibidabo, vaig conèi· xer algunes places i alguns carrers estrets del centre de la ciutat. Vam estar aquí poc temps, però ara tindré molt de temps per conèixer-la. El dia de la seva presentació al Camp Nou va coincidir amb l’impactant atemptat terrorista ocorregut a Barcelona. Com va viure aquella situació?

Mai havia viscut una cosa així. A títol perso· nal, no va deixar de ser un dia especial per a mi i per a la meva família, per la meva pre· sentació com a jugador del Barça. Però al mateix temps ens vam quedar amb aquest record trist. Jo no sabia què fer, tampoc sabia com ajudar les persones i les seves famílies. És una cosa molt dura, que hauria pogut passar a qualsevol de nosaltres i realment no sabia què dir en un moment tan complicat. Va arribar a conèixer les Rambles, el lloc de l’atemptat?

Sí, és clar, vaig estar allà amb la meva

Mai havia viscut una cosa com els atemptats. Era un dia especial per a mi i em va quedar un record trist” dona en un dia lliure i realment és un es· pai molt concorregut. No entenc el que passa pel cap de les persones que van pro· vocar tot això. És dur veure una ciutat tan bonica com Barcelona, plena de turistes, patir tanta tristesa per culpa d’aquesta gent, els que no tenen amor ni per les se· ves pròpies vides.

L’arribada de l’entrenador Tite ha canviat la qualitat del joc del combinat brasiler. Què ha passat perquè hagi aconseguit una millora tan radical?

He treballat amb Felipao i ara amb Tite. Abans de Tite hi va ser Dunga, però no puc parlar d’ell perquè no vaig arribar a jugar sota les seves ordres. Amb Felipao he estat feliç tant amb el Brasil com al Guanghzou. I ara, amb Tite, estem fent un gran treball i tots els jugadors es van bolcar amb ell. La manera com actua, la llibertat que dona als jugadors per discutir coses importants, la manera com té cura del grup i l’orga· nització són factors que marquen la dife· rència. I, finalment, quina és la perspectiva del Brasil de Tite per al Mundial de Rússia?

Tenim molta confiança a aconseguir algu· na cosa important. Vam ser els primers a assolir la classificació per al Mundial i es· tem molt confiats, independentment de qui jugui la competició. El Brasil és una de les candidates al títol, per tot el que està fent sota el comandament del seleccionador. n

REVISTA BARÇA

CAMP NOU BUIT, UN CRIT DE PROTESTA AL MÓN

L’1 d’octubre el Camp Nou va viure un capítol totalment excepcional i sense precedents en la seva història. L’Estadi va presenciar el seu primer partit a porta tancada, amb les graderies completament buides en senyal de condemna per les accions dutes a terme aquell diumenge en moltes localitats de tot Catalunya per impedir l’exercici del dret democràtic i la lliure expressió dels seus ciutadans. El president Bartomeu va pendre aquesta decisió per fer visible el rebuig del Club a tot el món. @ FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

Diàleg, respecte i esport JOSEP MARIA BARTOMEU

President del FC Barcelona

Declaració institucional del FC Barcelona

atalunya viu aquests dies un dels moments més transcen· dentals de la seva història re· cent. El FC Barcelona, com una de les entitats referents del país, reclama que s’obri un procés de diàleg i negociació per

REVISTA BARÇA

trobar solucions polítiques a la situació que viu Catalunya, des del màxim respec· te a la voluntat majoritària de la ciutada· nia catalana per decidir el seu futur. Som més que un club. I, justament per això, hem de fer costat a la nostra gent en circumstàncies tan difícils com les que es· tem vivint. Per això ens hem adherit a la Comissió Independent per a la Mediació, el Diàleg i la Conciliació, impulsada per l’Il·lustre Col· legi d’Advocats de Barcelona. Juntament amb altres entitats de la soci· etat civil, volem ajudar a construir ponts de

diàleg que contribueixin a resoldre aquest conflicte de manera consensuada i pacífica. Parlant la gent s’entén. El FC Barcelona també exigeix respecte. Com a institució compromesa amb els va· lors del diàleg i la convivència, considera que qualsevol manifestació pública ha de contribuir a la construcció de l’espai de di· àleg necessari en aquest context, i sempre respectant la lliure expressió dels ciutadans de Catalunya. Per superar aquesta crisi, és indispen· sable la implicació de tots plegats, des de la nostra responsabilitat i des de la nostra

funció social. En el nostre cas, defensarem la reivindicació d’aquest diàleg, instituci· onalment allà on calgui, i esportivament, competint en les nostres diverses disci· plines. Com sempre, aspirant a guanyar tots els títols. Serà la nostra manera d’explicar al món la realitat que viu Catalunya, i de renovar el nostre compromís amb la seva societat i les seves llibertats, un compromís al qual el Barça ha estat fidel en els seus 118 anys d’història. Visca el Barça i visca Catalunya. n

REVISTA BARÇA

UNA DECISIÓ D’IMPACTE GLOBAL Mitjans d’arreu del món es van fer ressò de la iniciativa del Club de jugar el partit contra el Las Palmas sense públic

inuts abans de jugar-se el Bar· ça-Las Palmas del diumenge 1 d’octubre, el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, explicava les raons per les quals s’havia pres la decisió de fer-ho a porta tancada: “Ho fem per

TERMES DE CERCA:

reivindicar la falta de llibertats que estem patint a Catalunya. És una imatge per al món sencer”. L’ impacte va tenir una resposta immediata en forma de reaccions a les xarxes socials i a les edicions di· gitals dels mitjans d’arreu del món. El partit disputat en un camp buit va ser retransmès en un total de 174

Camp Nou

100 75 50 25 0 1 oct a les...

REVISTA BARÇA

1 oct a les 18.32 h

països de tot el món, amb milions de persones seguint l’excepcionalitat del partit i mitjans de referència in· ternacionals explicant la singularitat del que es vivia a l’estadi blaugrana. El repàs de la premsa internacio· nal demostra que aquesta decisió va tenir un impacte global. La iniciativa del FC Barcelona va servir perquè el món sencer parlés de les accions dutes a terme a moltes localitats de Catalunya, que van impedir l’exercici del dret democràtic i la lliure expres· sió dels seus ciutadans. Mitjans d’arreu del món se’n van fer ressò el mateix diumenge en les edicions digitals i el dilluns pel que fa a les publicacions en paper. Diaris i webs de tots els continents i de totes les ideologies, generalistes i esporti· ves, destacaven la imatge d’un Camp Nou buit amb el partit en joc: The Guardian, New York Times, Al Jazee· ra, Die Welt, La Repubblica, Le Mon· de, The Telegraph o Globoesporte en són només una petita mostra. Es van comptabilitzar més de 300 informa·

cions entre els principals mitjans de referència globals, tots ells parlant de la iniciativa duta a terme pel FC Bar· celona de jugar amb el camp buit. La decisió va tenir un impacte global des del moment en què es va saber que no hi hauria públic a les graderies. Durant les dues hores del partit, les cerques a Google del con· cepte Camp Nou es van incrementar un 1.300% respecte de les hores prè· vies al partit. En la majoria de casos, les cerques estaven associades a la paraula buit, en diferents idiomes, per respondre als motius que van portar el FC Barcelona a prendre aquesta decisió. ‘Trending topic’ mundial

També a Twitter va fer la volta el món el concepte Camp Nou. A partir del moment en què es va saber que el partit es disputaria a porta tancada, el nom de l’estadi barcelonista va con· vertir-se en trending topic mundial, i va ser superat només per l’etiqueta #CatalanReferendum. n

Interès al llarg del temps

1 oct a les 2.16 h

2 oct a les...

REVISTA BARÇA

COL·LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA LA JOIA DE LA CIUTAT ESPORTIVA JOAN GAMPER

L’Espai Barça arrenca amb l’Estadi Johan Cruyff

El 14 del 9 passarà a la història com el dia que es va començar a fer tangible el projecte de l’Espai Barça amb l’inici de la instal·lació més emblemàtica de la Ciutat Esportiva

KETTY CALATAYUD. FOTOS: ©FC BARCELONA / GERMAN PARGA

’ Estadi Johan Cruyff, que serà la joia de la Ciutat Es· portiva Joan Gamper i una instal·lació emblemàtica de l’Espai Barça, ha començat a ser una realitat tangible amb la col·locació simbòli· ca de la primera pedra, que té la forma d’una caixa dels records on s’han dipositat diferents objectes que quedaran per a la història. L’acte institucional es va celebrar el 14 de setem· bre als antics terrenys del Tennis El Forn, on

REVISTA BARÇA

s’edificarà la instal·lació blaugrana, que està previst que es construeixi en un termini de 14 mesos. L’Estadi Johan Cruyff, que porta el nom d’una figura cabdal en la història del FC Barcelona en homenatge al seu llegat, serà la casa del Barça B, del Barça Femení i del Juvenil A en els partits de la Youth League, però també serà l’estadi on els jugadors del planter culminaran el seu camí de formació i somiaran a fer el salt al Camp Nou. L’acte va comptar amb la presència del president Josep Maria Bartomeu; el

vicepresident primer Jordi Cardoner; el vicepresident Jordi Mestre; el comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix; els directius Ramon Pont, Silvio Elías, Josep Ramon Vidal-Abarca, Jordi Calsamiglia, Maria Teixidor, Oriol Tomàs, Xavier Vilajoana, Emili Rousaud i el director executiu del Club, Òscar Grau. Per part de la família Cruyff, hi han estat presents Danny Cruyff, vídua de Johan Cruyff, i les seves filles, Susila i Chantal, juntament amb altres membres de la família. L’Ajuntament de Sant Joan Despí va estar representat pel seu alcalde, Antoni Poveda. També van assistir a l’acte representants de les institucions esportives del país, com el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, i del despatx d’arquitectes que ha projectat l’estadi, Batlle i Roig. El Club va voler donar protagonisme també als futbolistes, representats pel ca·

D’esquerra a dreta, Sergi Palencia, Carles Aleñá, Marta Unzué, Laura Ràfols, Danny Cruyff, Andrés Iniesta, Josep Maria Bartomeu, Gerard Deulofeu, Antoni Poveda, Chantal i Susila Cruyff, Jordi Moix i , al davant, els petits Martina González i Pau Prim.

Els protagonistes institucionals, familiars i esportius. Una àmplia representació de residents de la Masia.

pità del primer equip, Andrés Iniesta, i el seu company Gerard Deulofeu; el capità del Barça B, Sergi Palencia, i el jugador Carles Aleñá; la primera i la tercera capita· na del Barça Femení, Laura Ràfols i Marta Unzué, i dos joves jugadors del futbol for· matiu amateur, Pau Prim, de l’equip Aleví A, i Martina González, jugadora del Femení Aleví-Benjamí. També van assistir a l’acte una àmplia representació de residents de la Masia i tècnics del futbol formatiu del Club. 14 del 9 en homenatge a Cruyff

La col·locació simbòlica de la primera pe· dra va començar amb la projecció d’un ví· deo en què es va mostrar com serà i què sig· nifica aquest Estadi Johan Cruyff. Aquesta primera pedra té la forma d’una caixa dels records i és de metacrilat transparent, i s’hi van anar dipositant objectes que quedaran per a la història. Aquesta caixa no quedarà soterrada per sempre, sinó que més enda·

Els representants institucionals, la família Cruyff i els esportistes protagonitzen un acte senzill però simbòlic El present i el futur de la Masia i del futbol formatiu són testimonis d’un moment històric que és una aposta de Club

vant el Club la recuperarà i la col·locarà en algun indret del nou Estadi Johan Cruyff perquè tothom la pugui veure i recordar aquest dia. Un dia, el 14 de setembre, que, com va explicar el president Josep Maria Bartomeu, no va ser escollit a l’atzar, sinó que el Club va voler que fos un homenatge a Johan Cruyff, que va lluir els números ‘14’ i ‘9’ al llarg de la seva carrera esportiva. La caixa dels records

Després dels parlaments de l’alcalde Poveda, del comissionat Jordi Moix, de la capitana del Barça Femení, Laura Ràfols, i del capità del Barça B, Sergi Palencia –ambdós en representació dels equips que seran els usuaris de l’Estadi–, i del president Josep Maria Bartomeu, es va procedir a la col·locació dels objectes a la caixa dels records, que finalment va quedar coberta de sorra amb les palades dels protagonistes. n

REVISTA BARÇA

COL·LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA

Pau Prim i Martina González ajuden a baixar la capsa dels records.

D’esquerra a dreta, Subies, Bartomeu, Figueres, Teixidor, Alfonseda i Rousaud. A la dreta, tots els nets de Johan Cruyff també van ser a l’acte.

BARTOMEU

“És un somni col·lectiu de tots els socis” El president Josep Maria Bartomeu va assegurar en el seu parlament: “Aquest és un acte carregat de simbolisme per a nosaltres. Hem escollit fer aquest acte avui perquè el ‘14’ i el ‘9’ han estat números lligats a la vida esportiva de Johan Cruyff. Els jugadors de la Masia podran tornar a veure per la finestra l’estadi on han de créixer els seus somnis”. El president va destacar: “És un somni

REVISTA BARÇA

El president Josep Maria Bartomeu, durant el seu parlament.

col•lectiu que és de tots els socis”. També va mostrar el seu agraïment als anteriors presidents del Club: “Al president Núñez, perquè va comprar aquests terrenys fa uns anys i va iniciar la Masia; al president Gaspart, perquè va creure en aquest projecte i va posar la primera pedra; al president Laporta, per les obres de Sant Joan Despí i per haver inaugurat la Ciutat Esportiva; i, finalment, també al president Rosell, per donar l’impuls final a la nova Masia i als nous pavellons. Igualment, vull felicitar els arquitectes Batlle i Roig pel seu disseny i agrair a la família Cruyff que acceptessin posar el nom a l’estadi”. Bartomeu va assegurar: “Tindrem les millors instal•lacions per a la pràctica del futbol. Animo els veïns de Sant Joan Despí i del Baix Llobregat que s’acostin a veure les futures llegendes del futbol”.

JORDI MOIX

“Un patrimoni fort propi ens uneix a tots”

LA CAIXA DELS RECORDS

Els objectes escollits per a la història Moix, comissionat de l’Espai Barça. El comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix, va mostrar obertament la seva felicitat, una satisfacció com a directiu responsable del projecte i també personal, perquè la instal·lació portarà el nom d’un referent de joventut. Moix va voler compartir amb els presents una fotografia de fa 18 anys en què Johan Cruyff sostenia en braços el fill del directiu, a qui va posar Jordi Johan en homenatge a Cruyff. “No hauria pogut somiar fa 18 anys que viuria un dia així”, va dir Moix, que va expressar públicament: “És un moment molt emocionant. L’Estadi Johan Cruyff tindrà una capacitat d’uns 6.000 espectadors, costarà uns 12 milions d’euros i s’inaugurarà d’aquí a 14 mesos. Ens hauria agradat anar més ràpid però l’urbanisme és lent i laboriós. L’Estadi Johan Cruyff és un exemple del treball d’aquests anys. Us convido a formar-ne part”. Moix va destacar: “Els culers som molts i hem tingut diferències, però hi ha un fil conductor que, com a club, ens ha fet forts i en què tots hem estat d’acord. Tenir un patrimoni fort propi i que ens arrela a la terra és el que ens ha demostrat que podem fer el club que tenim avui i que podem continuar tenint-lo. L’estadi Johan Cruyff n’és un exemple”.

La capsa de metacrilat va ser soterrada, però quan l’estadi estigui acabat es recuperarà i es col·locarà en un indret on tothom la pugui veure

Jordi Moix va dipositar-hi un casc d’obres amb els colors blaugrana.

Iniesta i Bartomeu hi van col·locar una pilota signada pel primer equip.

Sergi Palencia i Laura Ràfols, capitans del Barça B i el Femení, una samarreta.

Susila Cruyff, en nom de la família, va introduir-hi una estàtua del seu pare.

L’alcalde Poveda va escollir una safata d’un dibuix de Can Negre de J. M. Jujol.

La Revista Barça, els diaris esportius del dia i les monedes en curs.

REVISTA BARÇA

COL·LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA LA JOIA DE LA CIUTAT ESPORTIVA JOAN GAMPER

Imatges virtuals del projecte dels arquitectes Batlle i Roig.

EL PROJECTE 14 mesos per fer realitat un somni L’Estadi Johan Cruyff ja ha començat les obres, que culminaran, segons el termini previst, a principis del 2019 i costaran 12 milions d’euros

● Instal·lació moderna i eficient amb capacitat per a 6.000 espectadors. ● Perfil asimètric, amb una tribuna alta de 1.000 espectadors i una graderia baixa de 5.000 espectadors amb coberta integral i que s’inspira en l’antic camp del carrer Indústria. ● La graderia de 360 graus abraça el públic en tot el seu perímetre i confereix una lectura unitària del conjunt. ● Els córners en forma circular generen la màxima proximitat entre els espectadors i els jugadors i contribueix a fer que aquests se sentin acompanyats.

● L’accés a les 6.000 localitats de tot l’Estadi es produeix seguint els cànons clàssics, des de la cota superior de la graderia, proporcionant una visió general en el moment de l’arribada i durant les circulacions interiors. ● Té una gran visibilitat des de tots els seients. ● Predomini dels colors blaugrana a les cobertes i la graderia. ● Aparcament per a cotxes de 700 places. ● Un estadi smart i sostenible. ● Accessible: 62 places per a persones amb cadira de rodes al voltant de tot l’estadi.

PALENCIA I RÀFOLS “És un estadi especial que porta el nom d’un referent”

ANTONI POVEDA “Un equipament que serà un punt de referència mundial”

La capitana del Barça Femení, Laura Ràfols, i el capità del Barça B, Sergi Palencia, van parlar en nom dels equips que seran els usuaris de la instal·lació. “És un estadi especial perquè porta el nom d’un referent. Espero que hi puguem fer el joc que ens va ensenyar Johan i que la gent de casa faci aquí el pas per arribar al Camp Nou”, va dir Palencia. Quant a Laura Ràfols, va mostrar la satisfacció pel fet que el Femení tingui, per fi, “una casa pròpia, que és una mostra de l’aposta del Club pel Femení. “Esperem poder-ho retornar amb títols”, va concloure.

L’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, va afirmar: “Posem la primera pedra d’un equipament que sobrepassa les fronteres de Sant Joan Despí i de Catalunya, d’un equipament que serà un punt de referència mundial perquè és del FC Barcelona i perquè porta el nom de Johan Cruyff. En nom de l’Ajuntament vull agrair al president Bartomeu, a la Junta i als representants del FC Barcelona el gran esforç que han fet perquè es pugui fer aquest pas endavant. Sant Joan Despí recupera patrimoni històric i tindrem més equipaments i transport”.

REVISTA BARÇA

ELS NOUS FITXATGES

Un Femení 6 estrelles María León, Toni Duggan, Fabiana Simoes, Élise Bussaglia, Natasa Andonova i Lieke Martens són els reforços d’un ambiciós i il•lusionant Barça Femení

C JORDI CLOS FOTOS: © FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

om qualsevol altre migdia, María León, Toni Duggan, Fabiana Simoes, Élise Bussaglia, Natasa Andonova i Lieke Martens han acabat d’entrenar-se i de dinar a la Masia. Avui, però, els sis fitxatges del Barça Femení 2017/18 es queden una estona més a la Ciutat Esportiva per parlar amb la REVISTA BARÇA sobre els seus primers mesos de blaugrana. L’arribada d’aquestes internacionals ha generat altes expectatives i il·lusió en el projecte que lidera Fran Sánchez. Són, sens dubte, una mostra més de l’aposta del Club pel futbol femení. Elles ho noten i gaudeixen al màxim de la nova experiència. I del que viuen dins i fora del terreny de joc en parlen amb naturalitat i amb un somriure de felicitat. Quin és el primer record que teniu del Barça?

MARTENS: “Jo, Johan Cruyff, per Holanda”. DUGGAN: “El meu és Messi. És molt po·

pular a Anglaterra. Quan vaig explicar als meus íntims que venia aquí va ser una gran notícia perquè el Barça és molt famós”. MARÍA LEÓN: “L’època de Ronaldinho és la primera que em ve al cap a mi”.

REVISTA BARÇA

FABIANA: “A mi també! I la de Ronaldo, és el meu ídol des de petita”.

Com valoreu la vostra adaptació al nou club i a l’equip?

ANDONOVA: “Fa un mes i mig que sóc aquí i estic satisfeta amb tot. La gent d’aquí és similar a la del meu país (Macedònia), el futbol és també bo i més tècnic”. MARTENS: “A mi m’agrada molt l’equip. A vegades és difícil perquè l’idioma no és sen· zill, però intento donar el millor de mi per entendre’l com més ràpid millor”.

Hi ha hagut algun aspecte que us hagi sorprès especialment de la dinàmica de l’equip? BUSSAGLIA: “L’esmorzar conjunt a la Ma·

sia!”. (Rialles generals) MARÍA LEÓN: “Sí, està molt bé com es cuida l’alimentació aquí”. DUGGAN: “Afegiria que és un club molt més professionalitzat que els altres en què he estat abans”. Ha suposat un canvi gaire exigent el particular estil de joc del FC Barcelona? MARTENS: “Per a mi més aviat poc. La ma·

nera de jugar és similar a la d’Holanda, només que aquí el futbol és més tècnic i es treballa en espais més reduïts. M’agrada molt”. DUGGAN: “En canvi, la cultura anglesa és molt diferent, però sí que és cert que al Manchester City, on jugava, és bastant semblant perquè hi ha alguns entrenadors que han estat al Barça”. FABIANA: “Al Brasil també juguem com al Bar· ça, la diferència és a la defensa, que aquí és més zonal”. BUSSAGLIA: “Sí, és veritat que aquí es treballen més detalls defensius. Tot és molt més precís”. I per què vau escollir el Barça?

ANDONOVA: “Doncs perquè té un gran nom al meu país i a tot el món. Vaig venir

L’ESTRELLA DE SIS PUNTES María León, Duggan, Fabiana, Bussaglia, Andonova i Martens són els reforços d’un ambiciós i il•lusionant Barça Femení 2017/18

REVISTA BARÇA

BARÇA FEMENÍ ELS NOUS FITXATGES DE LA TEMPORADA 2017/18

“L’estil és similar al d’Holanda, només que aquí és més tècnic i es treballa més en espais reduïts”

“El meu somni en el món del futbol és un dia arribar a guanyar la Champions League”

“Jo ja he fet la meva promesa: si guanyem un títol aquesta temporada les tatuaré totes!”

LIEKE MARTENS

NATASA ANDONOVA

MARÍA LEÓN

ELISE BUSSAGLIA

MIGCAMPISTA LLOC DE NAIXEMENT:

Sedan (França)

DATA DE NAIXEMENT:

24/09/1985

FABIANA DA SILVA SIMOES

MIGCAMPISTA LLOC DE NAIXEMENT:

Salvador (Brasil)

DATA DE NAIXEMENT:

04/08/1989

NATASA ANDONOVA

LIEKE MARTENS

TONI DUGGAN

Negotino (Macedònia)

NieuwBergen (Holanda)

Liverpool (Anglaterra)

MIGCAMPISTA LLOC DE NAIXEMENT:

DATA DE NAIXEMENT:

04/12/1993

MIGCAMPISTA LLOC DE NAIXEMENT:

DATA DE NAIXEMENT:

16/12/1992

MIGCAMPISTA LLOC DE NAIXEMENT:

DATA DE NAIXEMENT:

25/07/1991

MARÍA LEÓN

DEFENSA LLOC DE NAIXEMENT: Saragossa DATA DE NAIXEMENT:

13/06/1995

fa quatre anys i em va agradar molt l’estil, encara que l’equip femení llavors no era professional”. MARTENS: “Jo m’hi vaig enfrontar als quarts de final de la Champions League de l’any passat i no vam tenir la pilota... Quan vaig tenir l’opció de fitxar va ser molt fàcil”. DUGGAN: “Per a mi era un nou repte, sem· pre havia jugat a Anglaterra. Era una gran oportunitat jugar en un gran club i en una gran ciutat com Barcelona”. El futbol femení manifesta un creixement imparable. Us reconeixen pel carrer? MARTENS: “Des de l’estiu, sí... Perquè vam

guanyar l’Europeu amb Holanda i mol· ta gent ens va començar a seguir. Aquí a Barcelona hi ha molts holandesos i també alguns em reconeixen, però no tant!” DUGGAN: “A Anglaterra sí, però és molt més fàcil de conviure amb això per a les noies futbolistes”. MARÍA LEÓN: “A mi me’n va passar una a la platja a Santander... Era en un xiringuito i se m’acosta una nena dient: ‘Ets la Mapi? Em puc fer una foto amb tu?’ No m’ho po· dia creure”. FABIANA: “A mi m’agrada ser reconeguda, però no fins al punt de no poder ni cami· nar...”. Serà especial jugar a l’estadi Johan Cruyff a partir de la temporada que ve? MARTENS: “Sí, és famós i ha estat impor·

tant a Holanda. Ha estat un heroi, l’Ajax Arena es diu també així i és molt bonic que les dues ciutats més importants per a ell

REVISTA BARÇA

“Tenir un estadi propi és un gran senyal per a l’equip i el Club, no n’hi ha gaires que ho tinguin per al femení”

“L’època de Ronaldinho és el primer record que tinc del Barça, i la de Ronaldo, el meu primer ídol”

“Sempre havia jugat a Anglaterra i era una gran oportunitat jugar en un gran club i una gran ciutat com Barcelona”

ÉLISE BUSSAGLIA

FABIANA SIMOES

TONI DUGGAN

tinguin un estadi amb el seu nom”.

passejar per les ciutats, mirar sèries i tocar el violí”.

MARTENS: “O jugar uns Jocs Olímpics”.

Quin somni teniu al món del futbol?

(Rialles)

League”.

guanyem algun títol aquesta tempora· da, les tatuaré totes!”. n

Què us diu el fet de tenir una casa pròpia amb una capacitat per a 6.000 persones?

BUSSAGLIA: “És un gran senyal per a l’equip i l’Entitat, no hi ha gaires clubs a Europa amb un camp exclusiu per a l’equip femení. Serà bo jugar en un estadi de 6.000 persones”. FABIANA: “Jo he jugat davant 50.000 perso· nes! Sens dubte, això és molt important per al futbol femení”.

ANDONOVA: “Guanyar la Champions DUGGAN: “O el Mundial”.

I què prometeu quan ho aconseguiu?

DUGGAN: “Jo em retiro, ho prometo!”. MARÍA LEÓN: “Jo ja he fet la promesa. Si

Quin racó de Barcelona us agrada més? On escolliríeu viure? © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

DUGGAN: “Encara visc a l’hotel!”.

(Rialles) “Però m’agrada anar al Born, Castelldefels, Sitges...”. FABIANA: “La platja és el que m’agrada més”. Teniu ja un menjar preferit?

DUGGAN: “La gastronomia és molt bona. M’encanten les tapes, i a més són barates”. ANDONOVA: “I el pa amb tomàquet!”.

Lieke Martens, millor futbolista de l’any de la UEFA i candidata al The Best de la FIFA

Fora del futbol, quines aficions teniu?

DUGGAN: “Viatjar. M’encanta Eivissa quan

tinc temps per anar-hi!”. ANDONOVA: “Soc aficionada a mirar pel·lí· cules, telenovel·les i llegir llibres”. MARÍA LEÓN: “A mi m’agrada molt dibuixar, l’any passat vaig fer un curs general. Si veig dibuixos per les xarxes, després els faig. I també m’agradaria ser tatuadora”. BUSSAGLIA: “També m’agrada molt viatjar i

Al mes d’agost, el flamant fitxatge Lieke Martens va ser escollida com la millor futbolista de l’any de la UEFA. Culminava així un estiu màgic en què, cronològicament, va firmar pel FC Barcelona procedent del Rosengärd suec, va guanyar l’Europeu amb l’amfitriona Holanda i va ser nomenada la jugadora més valuosa del torneig. A la votació de la UEFA es va imposar a l’alemanya Dzennifer Maroszan i a la danesa Pernille Harder. Recolliria el premi en una gala celebrada a Mònaco a la qual va assistir acompanyada pel president Josep Maria Bartomeu i per Leo Messi, nominat en categoria masculina. Martens encara podria arrodonir més el 2017, ja que és una de les tres finalistes al premi The Best de la FIFA.

REVISTA BARÇA

BÀSQUET / EL CAPITÀ DEL BARÇA LASSA FA HISTÒRIA

20 anys de

NAVARRO El 23 de novembre del 1997 debutava al primer equip un noi de Sant Feliu que es va convertir en el millor jugador de la història del bàsquet blaugrana

CARLES CASCANTE FOTOS: ©FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

a arribar al Barça amb tan sols 11 anys, pro· cedent de l’equip del seu poble, el CB Sant· feliuenc. Vint-i-cinc anys després encara hi és, i s’ha convertit, no només en història viva del Palau Blaugrana, sinó també en el millor jugador de la història de la secció del bàsquet del Club. Aquell nen, que va començar a ju· gar seguint el mirall del seu germà Justo, ara és el millor jugador de tots els temps del FC Barcelona. Vint anys d’un debut amb el primer equip del club de la teva vida no els acompleix qualsevol, i és per això que se sent un privilegiat: “Aquest mes de novembre és un mes molt especial. Mai hauria pensat que arribaria fins aquí. Quan miro enrere veig que tot ha passat molt ràpid, però estic superorgullós de qui soc, com soc i els valors que m’ha pogut transmetre el meu club. Sempre dic que això és casa meva. Poc més puc afegir per definir com de bé em sento aquí.” Més enllà, però, d’una llegenda al món del bàsquet, més enllà d’un col·leccionista de rècords i títols –ho ha guanyat tot-, s’amaga una persona molt normal, molt pacient i tranquil·la. Un tipus, com diu el tòpic, amic dels seus amics i que dona molt valor a la família, el seu far. La Vane, la paret mestra

La seva dona, Vanesa, amb qui fa deu anys que està casat i 21 anys de relació és i ha estat

REVISTA BARÇA

el seu gran pilar, la seva paret mestra. En els mals i en els bons moments, ella sempre li ha fet costat. Ha estat la crítica més ferotge –ara el testimoni l’han agafat les seves dues filles Lucía i Elsa- i ha estat la que més l’ha animat a superar els moments no tan bons. Es van conèixer amb tan sols 14 anys a Sant Feliu. Jugant a bàsquet, com no podia ser d’una altra manera, en un espai batejat com Las Pistas. Al Juan Carlos nen li agradava molt aquella nena, la Vane, la filla del Luis i la Sole, els quals mai haurien imaginat que acabaria sent la dona del millor jugador de bàsquet de la història del nostre club. “Dos anys em va anar al darrere”, explica la Vane, “fins que al final li vaig dir que sí” (somriu). La seva dona recorda, encara amb emoció, el dia del seu debut al Palau: “Feia poc temps que estàvem junts. Ell va fer el que va voler en els minuts que va ser a la pista. Recordo un Palau emocionat amb aquell jugador que no tenia por de res. Després del partit, molta gent l’esperava a fora. Tots volien un autògraf!”. La Vane també explica que el Juan Carlos –home que controla bastant les seves emocions-, aquell dia estava molt content. El 23 de novembre del 1997 havia debutat amb el primer equip del FC Barcelona, sota les ordres de Joan Montes. Darrere la Vane, però, també hi ha el fruit del seu amor, les seves dues filles Lucía i Elsa. Les dues, també jugadores de bàsquet, estan “enamorades” del seu pare. Idolatren tot el que ha fet, des de la normalitat que sempre els ha procurat transmetre. Són, juntament amb la Vane, les seves dues crítiques més

Les cistelles de bàsquet no poden faltar al jardí de la casa de Juan Carlos Navarro.

Tots els números i el palmarès de la Bomba ACB Partits jugats Minuts jugats

657 (5è històric) 15.569 (8è històric)

Punts

8.134 (4t històric)

Assistències

1.583 (11è històric)

Triples

1.142 (2n històric)

Eurolliga Partits jugats

319 (1r històric)

Minuts jugats

7.855 (2n històric)

Punts

4.000 (1r històric)

Assistències

793 (9è històric)

Triples

595 (1r històric)

Amb el FCB 1 Copa Korac 1998/99 2 Turkish Airlines EuroLeagues 2002/03 - 2009/10 5 Supercopes ACB 2004/05, 2009/10, 2010/11, 2011/12, 2015/16 6 Copes del Rei 2000/01 - 2002/03 - 2006/07 - 2009/10 - 2010/11 2012/13 8 Lligues Endesa 1998/99 - 2000/01 - 2002/03 - 2003/04 - 2008/09 2010/11 - 2011/12 - 2013/14 11 Lligues Catalanes 2000/01 - 2001/02 - 2004/05 - 2009/10 - 2010/11 - 2011/12 - 2012/13 - 2013/14 - 2014/15 - 2015/16 - 2016/17

Amb la selecció 2 Plates als Jocs 2008 - 2012 1 Bronze als Jocs 2016 2 Ors a l’Europeu 2009 - 2011 1 Or a l’Europeu Sub-18 1998 2 Plates a l’Europeu. 2003 - 2007 1 Bronze a l’Europeu 2001 1 Or al Mundial 2006 1 Or al Mundial Sub-19 1999

Personal 1 MVP de la Lliga ACB 2005/06 3 MVP de la Supercopa ACB 2009/10 - 2010/11 - 2011/12 1 MVP de l’Europeu 2011 1 MVP de l’Eurolliga 2008/09 1 MVP de la Final Four 2009/10 REVISTA BARÇA 41 3 MVP de la Final ACB 2008/09 - 2010/11 - 2013/14

BÀSQUET 20 ANYS DE NAVARRO

ferotges, comenta el Juancar, com és conegut a casa per la seva dona: “Des que van començar a jugar a bàsquet que s’han convertit en les meves crítiques més dures. Us he de dir, però, que m’agrada veure com creixen i com saben llegir situacions del joc que potser jo ni havia vist”.

La família de Juancar, amb la seva dona, Vanesa, i les seves filles, Lucía i Elsa, i un dels gossos de la casa.

Valors indestructibles

La família –pares, germans, Vane i filles- i els seus amics són els dos punts bàsics en què Juan Carlos Navarro sustenta el seu manual de valors. Se sent “orgullós” de tot el que ha construït al costat de la seva dona i “content per poder haver mantingut els mateix grup d’amics” amb els quals va créixer al poble. “Solem quedar sovint. Casa meva sempre té les portes obertes. Les tardes després de par· tit solem estar plegats. Juguem a cartes, riem molt, veiem partits del Barça de futbol ple· gats... Això és molt important i sa per a tots, i també parlem de l’actualitat que ens envol· ta”. Aquests moments són, com el capità del Barça Lassa reconeix, “impagables”. Els amics d’en Juan Carlos l’han acompanyat arreu. Des del Mundial júnior de Lisboa, en què es va proclamar campió del món superant els Estats Units a la final, fins al darrer bronze guanyat a l’Eurobàsquet de Turquia. Vint anys acompanyant-lo també en cites del Club, amb records inesborrables, com la final de l’Eurolliga 2010 a París o altres Finals a Quatre amb sabors més agredolços, que sempre s’han fet més suportables en la seva companyia: “El fet que sempre algun dels meus amics hagin estat allà ha significat moltíssim. Per a mi és important saber que els teus hi són. Tinc la sensació que mai estic sol sabent que els tinc a prop i sempre m’ha ajudat molt”. Un dels amics més recents, però amb qui ha segellat una amistat indissoluble, és l’exjugador del Barça d’handbol Iker Romero. El de Vitòria, ara mànager d’un equip d’handbol de la Bundesliga, ens explica com es van conèixer i com va néixer una amistat a prova de bombes: “Jo estava a Eivissa de vacances amb alguns amics. Era l’any 2003. Aquell mateix estiu, mentre jo era allà, em va trucar Valero Rivera per fitxar pel Barça. Jo no vaig dir res a ningú –després jugaria vuit temporades al Palau-. Una tarda vam coincidir amb en Juan Carlos, en Pau i en Marc Gasol, que també estaven allà de vacances. Vam jugar un partit de vòlei platja, que per cert van guanyar ells i, després, vam fer unes cerveses.” Des d’aquell moment, la seva amistat ha anat a més. Cada cop que l’Iker és a Barcelona gaudeixen de moments plegats, continuen passant vacances junts amb les seves respectives famílies i són referència l’un de l’altre: “Potser sona una mica romàntic, però

REVISTA BARÇA

dir que és un dels meus millors amics.”

Estic molt orgullós de qui soc, com soc i els valors que m’ha pogut transmetre el meu club” si algú em preguntés com hauria de ser un amic, els diria que com en Juan Carlos. És una persona 10 que sempre ha estat allà quan l’he necessitat. Em sento molt orgullós de poder

Els mateixos costums de sempre

Si una cosa defineix Navarro com a perso· na, però, és que defuig els grans luxes. No és dels que solen anar a restaurants cars per sopar, no porta cotxes de darrera generació esportius i no fa viatges fora de l’abast de tothom. Ell és el Juanqui de sempre, el que va créixer a Sant Feliu. Continua anant al mateix bar cada matí, on menja un entrepà de pa amb tomàquet i pernil dolç i pren el seu tallat a la barra, mentre fulleja quatre diaris. Continua acompanyant les seves filles als entrenaments de bàsquet, sempre que els viatges de l’equip li ho permeten, curiosament, al pavelló que porta el seu nom a Sant Feliu, una cosa, reconeix, “a la qual crec que encara no m’hi he acostumat”. Continua devorant sèries als viatges que fa amb el primer equip de bàsquet, les ha

vist totes!, però es mor de riure amb La que se avecina. Continua també portant penjats de les orelles els mateixos cascos blancs simples i de cable, res d’auriculars sense fils... Continua defugint també les xarxes socials, no té compte de Twitter ni d’Instagram, malgrat que d’ofertes per fer-se’n no n’hi han faltat: “Soc molt de guardar-me les meves opinions per a mi. En tot cas, m’agrada la pluralitat i comentar les coses amb els meus amics. No tinc necessitat que milers de persones sàpiguen com penso”. Continua també sent fidel als ídols. Als seus germans i a Federer. “Sense que s’empipi Nadal, que em sembla un dels més grans tenistes que mai he vist i a qui admiro moltíssim, sobretot per la seva mentalitat, Roger Federer ha estat una inspiració. És un jugador diferent, té un joc subtil i alhora bonic, molt bonic. Té molta classe i sempre ha estat educat i mai ha tingut una paraula

1997/98

Les 20 temporades de Navarro al primer equip

1998/99

1999/00

2000/01

2001/02

2002/03

2003/04

2004/05

2005/06

2006/07

2008/09

2009/10

2010/11

2011/12

2012/13

2013/14

2014/15

2015/16

2016/17

2017/18

REVISTA BARÇA

BÀSQUET 20 ANYS DE NAVARRO

Les meves filles són les meves crítiques més dures. Saben llegir situacions que ni jo he vist” per damunt d’una altra. Per això potser m’hi he sentit molt identificat.” Els companys d’habitació

En aquests 20 anys al primer equip del FC Barcelona, Juan Carlos Navarro ha tingut nombrosos companys d’habitació. La convi· vència, sempre clau per transmetre un bon clima en un equip professional, ha estat clau per als èxits de l’equip. Companys com l’ara

mànager de la secció, Nacho Rodríguez, Pau Gasol, Roger Grimau, Víctor Sada, Alex Abrines o Ante Tomic han marcat les tempo· rades de la Bomba: “Amb el que més temps he passat és potser amb en Pau Gasol, mal· grat que més a la selecció que al Barça, però el vull esmentar perquè quan vam pujar al primer equip de manera més continuada sempre estàvem junts. Fèiem moltes coses plegats dins i fora de l’equip. Anàvem a sopar i a dinar amb la Vane, i també anàvem al cine· ma, per posar-te un exemple”. “També vaig tenir en Nacho Rodríguez de company les primeres temporades. Sempre he dit que tant ell com en Roberto Dueñas em van ajudar molt a entendre com era el món professional. Van ser un grans referents per a en Pau i per a mi”, admet Navarro. “D’altres companys amb qui vaig passar grans moments van ser en Roger Grimau i en Víctor Sada. Amb en Rouge compartíem capitania. D’ell vaig aprendre moltes coses. Va ser un enorme capità. Transmetia molt dins del vestidor. I amb en Víctor sempre m’hi he dut molt bé. Crec que sempre hem encaixat perquè ell és de dir el que pensa i jo d’escoltar. Vam passar grans moments amb tots ells”, comenta l’ara capità barcelonista. n

Un debut amb 10 punts en 11 minuts Juan Carlos Navarro va ser el tercer màxim anotador del partit i ja va conquerir els prop de 6.000 aficionats que van anar al Palau ORIOL BONSOMS

Navarro marca una jugada d’atac en el partit del seu debut.

E Renovat per deu anys, seguirà al Club quan acabi l’etapa a la pista Juan Carlos Navarro va renovar al mes de setembre un contracte que assegura la seva continuïtat al Club com a mínim per als propers deu anys, bé sigui com a jugador o iniciant una nova etapa dins de l’estructura de la secció de bàsquet. La signatura del nou compromís entre el jugador i l’Entitat es va concretar el 19 de setembre i va comptar amb la presència del president Josep Maria Bartomeu, del directiu responsable de la secció, Joan Bladé, i del secretari tècnic, Nacho Rodríguez. “És una renovació molt esperada. Aquest acord va més enllà de la seva vida com a jugador, ha de ser un exemple per als jugadors de la base”, va destacar el president blaugrana.

REVISTA BARÇA

l 23 de novembre del 1997, Joan Montes va fer debutar un noi anomenat Juan Car· los Navarro, de les categories inferiors del Club, en un partit davant del Covirán Gra· nada per la lesió de Rafa Jofresa, que tenia un esquinç abdominal. Des de llavors, el de Sant Feliu ha jugat tota la seva carrera al Barça a excepció de l’any que va jugar als Memphis Grizzlies de l’NBA al cos· tat de Pau Gasol. L’escorta català va jugar gairebé 11 minuts d’un partit que els blau· granes van guanyar per 99-75 i en què Navarro va ser el tercer màxim anotador, amb 10 punts, només per darrere de Xavi Fernández, amb 15, i Sasha Djordjevic, amb 24. A més, va ser capaç de capturar dos rebots en atac, repartir una assistència i rebre cinc faltes dels rivals. Va jugar un parell de minuts a la primera part però va ser a la se· gona quan va disputar els minuts que van fer que els gairebé 6.000 espectadors que aquell dia eren al Palau veiessin un jugador irrepeti· ble i que s’ha convertit en una ico· na per als aficionats del Barça dels darrers 20 anys. n

JOAN MONTES

ANDRÉS JIMÉNEZ

“Vaig conèixer el Juan Carlos quan tenia 9 anys perquè jo entrenava el seu germà. Jo era l’entrenador del primer equip quan ell va debutar contra el Granada i després va continuar jugant partits, alguns de titular el mateix curs. Em va semblar un noi com sempre ha estat, sense por de res i molt competitiu. M’alegro d’haver-lo fet jugar”.

“Ja destacava per la seva rapidesa, explosivitat i facilitat per anotar. Era descarat. Recordo que als entrenaments li tocava defensar Djordjevic i el vacil•lava una mica però no tenia gens de por. Li faltava físic però tenia unes qualitats molt bones. Es veia que arribaria a l’elit tot i que no era gaire corpulent. Per mi és el millor de la història del Barça”

SASHA DJORDJEVIC

MARCELO NICOLA

“Vaig veure que tenia alguna cosa especial que cap base havia tingut fins aquell moment. Ell ja tenia aquell tir de la Bomba que ha estat el més letal del bàsquet europeu. Jo li deia que no l’havia de fer, que havia de jugar de base. Si m’hagués escoltat probablement no hauria tingut aquesta arma tan increïble”.

“Em va semblar el jugador descarat que ha estat sempre, un tio barrut que gràcies a això ha aconseguit tots els èxits que ha tingut. Amb molt de talent i molt de caràcter dins de la pista. Sí que m’esperava que tingués una carrera així. Era un noi ambiciós i amb moltes ganes, convençut del que podia fer i que sabia fins on podia arribar”.

XAVI FERNÁNDEZ

ROGER ESTELLER

“De seguida em vaig adonar que era un jugador extraordinari. Només entrar al vestidor vam veure que no tenia cap mena de complexos. En aquell moment no l’acompanyava el físic, però es veia que tenia un talent especial. És un jugador que s’ha superat a ell mateix cada dia. Ha superat un mite com Epi i això són paraules majors”.

“El conec des que ell tenia 6 anys perquè jo jugava amb el seu germà Ricardo al cadet del Barça, i quan el venia a veure jo sempre jugava amb ell. Al primer entrenament les va tirar totes i ho va ficar tot. I recordo que el Mustaf i el Djordjevic van al•lucinar. Era molt desimbolt, una cosa pròpia de gent escollida”.

ROBERTO DUEÑAS

QUIQUE ANDREU

“Té un talent natural per jugar a bàsquet increïble. Veia la cistella enorme. Inclús amb el pas dels anys, ha anat millorant altres facetes del joc, i es va convertir en un jugador total capaç de fer qualsevol tipus d’acció. A nivell personal i a nivell col•lectiu també amb la selecció, costarà molt veure un jugador capaç d’assolir el que ell ha fet”.

“El primer dia que el vaig veure vaig pensar que tenia un morro bestial i que tenia massa atreviment per tractar-se d’un jove que havia pujat de l’equip júnior per entrenar-se. Ho va tirar tot i a vegades sense gaire sentit però les va encistellar totes. Vaig pensar o que era molt bo o que duraria molt poc i afortunadament em vaig equivocar”.

VÍCTOR ALEMANY

EFITHMIOS RENTZIAS

“El que més em va impressionar d’ell era el seu físic. Era molt escanyolit i feia uns tirs molt estranys que després van anomenar bombes. Jo era més gran i sabia que a les categories inferiors ho estava fent molt bé però quan va ser al primer equip no va deixar de fer el mateix. Ningú es podia imaginar en el que es va convertir”.

“Era increïble veure com jugava sense cap mena de complexos. Va agafar totes les oportunitats que li van donar i es veia que les volia. Es veia que tenia un futur brillant i que podia tenir una carrera gran com a jugador. Les ficava de qualsevol lloc i en qualsevol situació. No li importava si jugava al Palau o a Atenes en un ambient contrari”.

REVISTA BARÇA

GERARDPATINS HOQUEI DEULOFEU ENTREVISTA EL RETORN ALDEL TÈCNIC NOI DE DEL RIUDARENES BARÇA LASSA

EDU CASTRO

“Llegeixo en clau d’entrenador” El nou entrenador del Barça Lassa d’hoquei patins és un apassionat de la literatura i assegura que llegir amb molta constància l’ajuda a “articular el discurs” que vol transmetre als seus jugadors

ROBERT GÜELL FOTO: © FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

esprés d’una llarga tra· jectòria de 36 anys com a entrenador –els 12 últims, al Barça–, Edu Castro ha agafat el re· lleu de Ricard Muñoz a la banqueta del Pa· lau. El tècnic nascut a Vigo té dues passions: l’hoquei i la literatura. La primera la gaudeix en cada entrenament i partit, i la segona, en cada moment lliure que aprofita per treure un llibre de la motxilla. “Llegeixo en clau d’entre· nador”, expressa en l’entrevista realitzada a la biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras. Ve aquí molt sovint?

Molt! Cada quinze dies. Agafo tres llibres cada vegada que vinc i, quan els acabo, els torno. Aquesta biblioteca està al costat del Palau i és genial, però també vaig a la biblioteca de Martorell (on resideix). Per tant, sempre por· to a la motxilla uns sis llibres d’aquestes dues biblioteques i els vaig alternant.

REVISTA BARÇA

Quin és el seu record en aquesta biblioteca?

Recordo que la primera vegada que vaig venir, fa quatre o cinc anys, hi vaig trobar un llibre que ja havia llegit, Incerta glòria, de Joan Sales, i que em sembla meravellós. Però no sabia on el tenia. Normalment miro els pres· tatges i agafo dos llibres de novel·la i un de filosofia i me’ls llegeixo d’una manera alter· nativa. Mai vinc a buscar un llibre determinat. Quin és l’últim llibre que ha llegit?

Ensayos Filosóficos d’Adam Smith. I sempre tinc un llibre de capçalera, Una història de la Filosofia Occidental, de Bertrand Russell. Cada dia en llegeixo 40 pàgines: això signi· fica que cada mes m’he llegit els dos toms un cop. I ara estic acabant un llibre d’Enrique Vila-Matas, que rellegeixo molt sovint, Doc· tor Pasavento. Quantes hores inverteix en la lectura?

Se’m pot veure pel carrer passejant i llegint, o fent un descans d’un quart d’hora o fent un cafè. Recordo molt Ernest Lluch i la seva teoria del quart d’hora, que deia que, si tens un llibre

i llegeixes un quart d’hora, al cap del dia has llegit una hora en quatre estonetes. I una hora dona per a molt. També aprofito per llegir quan vaig en metro, a la nit i sempre que puc. Ara que és el primer entrenador del Barça té més o menys temps per llegir?

Menys. Però quan una cosa t’agrada tant, el que fem és trobar temps sense deixar de fer les obligacions diàries. Llegir també em per· met desconnectar en les hores de descans posteriors a un partit. Què més li aporta la lectura?

Moltíssimes coses. Em serveix per articular un discurs i poder dir el mateix missatge de maneres diferents. Crec que un entrenador és, bàsicament, un comunicador, una persona que ha de fer arribar un missatge a un grup de persones. Tenir la possibilitat de fer diferents discursos, que en el meu cas m’ho dona llegir, permet expressar idees diferents que sobtin els jugadors i que els arribin d’una manera més directa. Llavors, li dona una amplitud de vocabulari per transmetre idees?

Sí, idees i pensaments. Jo he arribat a dir a algun jugador particular frases extretes d’al· gun llibre i que t’ajuden a identificar una si· tuació. Aquestes citacions de llibres t’ajuden a reflexionar. Quan llegeixo, ho faig en clau d’entrenador. I immediatament penso si això em serveix per transmetre alguna idea. Per

EDU CASTRO JUNQUERA 2001-2003 CP Vilafranca (1r entrenador i coordinador) 2003-2005 Noia Freixenet (2n entrenador i coordinador) Trajectòria com a entrenador: 2005-2010 1981-1986 FC Barcelona CE Joan XXIII (categories inferiors) (categories inferiors) 2010-2011 1987-1988 i 1989-1990 FC Barcelona Maristes de Sants (2n entrenador) (categories inferiors) 2011-2012 1988-1989 FC Barcelona HC Esplugues (categories inferiors) (Secretari tècnic formatiu 1990-1992 HC Hospitalet (categories inferiors) i categories inferiors) 2012-2016 1992-1994 FC Barcelona HC Esplugues (coordinador) (2n entrenador 1994-1998 i secretari tècnic formatiu) CP Cubelles (coordinador) 20171998-2001 FC Barcelona Noia Freixenet (2n entrenador i (1r entrenador) categories inferiors) Lloc de naixement: Vigo (Pontevedra) Data de naixement: 25 de juliol del 1966

exemple, hi ha una frase que m’agrada molt de Goethe, a l’obra teatral Faust, on es diu que “Dona més força sentir-se estimat que saber-se fort”. Des del punt de vista de l’en· trenador això és fonamental. Tenir present aquesta idea és molt important per a les re· lacions personals, els rols i el lideratge que es poden generar dins un grup.

meva. Estic segur, i convençut, que el fet de llegir m’ha servit per comunicar-me. Altres ho fan d’una altra manera i segurament millor que jo. No vaig mai a cercles literaris ni tam· poc he buscat ambients amb molts lletraferits.

Quan comença la seva afició per llegir?

Un llibre per recomanar...

Paper o llibre digital?

Sempre paper. M’agrada passar les pàgines. Uf, és difícil perquè en diria molts. Incerta glòria de Joan Sales, meravellós. 2666, de Roberto Bolaño. El llop estepari, de Hermann Hesse, París no se acaba nunca, d’Enrique Vila-Matas. I un de relacionat amb el món de l’hoquei... El viatge vertical, del mateix autor.

A l’institut. La professora de literatura de tercer de BUP ens feia llegir llibres de ma· nera obligatòria i a mi m’agradava. Recor· do Crim i càstig de Dostoievski. A partir d’aquí, descobreixo que el món literari em pot ajudar a gaudir. Al final, llegir és gaudir d’universos i parlar amb gent amb la qual ja no podràs parlar perquè molts estan morts. Són clàssics. I genials, per això continuen els seus llibres a les biblioteques. Com va evolucionar d’una literatura clàssica a una de més filosòfica?

Vaig veient que les novel·les són històries in· ventades, genials i ben escrites, però m’adono que tot el tema de la filosofia, i de la història també, pot ordenar el teu pensament. S’ha trobat algun entrenador que llegeixi tant com vostè?

No. I no ho veig com una afició que vulgui traslladar als altres. Jo no vaig per la vida pre· guntant quants llibres llegeix cadascú perquè tothom té les seves aficions i aquesta és la

Relacionat amb l’hoquei?

A la gent del món de l’hoquei sempre li recomano llegir ‘El viatge vertical’ de Vila-Matas”

Vila-Matas explica que un senyor de 70 anys s’aixeca un dia i decideix separar-se de la seva dona. Viu això com una pèrdua d’alguna cosa, i el dia abans de fugir cap a les Açores, mirant la tele a casa, veu un partit entre el Barça i el Porto al Palau, una final de la Copa d’Europa que el Barça acaba guanyant. L’endemà, ell agafa un vol cap a Porto i coincideix amb l’equip del Porto. I comença a fer tota una èpica meravellosa sobre què es deu sentir sent perdedor i parla amb els jugadors. Amb Luís Sénica i amb Vítor Hugo. I fa un acudit molt divertit dient que un equip que té Sénica i Vítor Hugo ha de ser interessant. A la gent del món de l’hoquei sempre l’hi recomano. n

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÃ&#x2021;A

MÓN BLAUGRANA

CAMP NOU 60 ANYS

Present

Passat

Futur

Un sexagenari en plena forma El 24 de setembre l’estadi del FC Barcelona va complir 60 anys d’història, una celebració amb la vista posada en el futur Espai Barça MANEL TOMÀS

l Camp Nou es va inaugurar el 24 de setembre del 1957 sota la presidència de Francesc Miró-Sans. Durant aquests seixanta anys, l’Estadi ha viscut la felicitat de guanyar títols i de celebrar-los sobre la seva gespa, com ara les Lligues del

Dream Team i la final de la Copa del Rei entre el Barça i l’Athletic Club del 2015. També s’hi han viscut moments de gran emoció, en què el Camp Nou s’ha vestit de gala per homenatjar i donar les gràcies a grans figures del barcelonisme, com ara Ladislau Kubala, Antoni Ramallets, Johan Cruyff, Pep Guardiola i Xavi Hernández. Però si d’un fet se sent orgullós el Camp Nou és d’haver vist créixer el millor futbolista de la història: Leo Messi va debutar contra l’Albacete l’1 de maig del 2005 i ho va fer amb un gol, el primer d’una llarga llista de dianes que augmenten partit rere partit fins a superar els 300.

Seixanta anys ple de records extra ordinaris i a l’espera d’un futur prometedor, amb l’ambiciosa transformació cap al Nou Camp Nou en perspectiva. L’any 2014 el Club va impulsar l’Espai Barça, un projecte ratificat pels socis en referèndum, que inclou la transformació de totes les instal·lacions que té al barri de les Corts, amb la remodelació del Camp Nou i la construcció d’un nou Palau Blaugrana, del Campus Barça i de l’Estadi Johan Cruyff a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, que ja va viure la col·locació de la primera pedra el 14 de setembre. n

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

Protagonistes el dia de l’estrena de l’Estadi

El 24 de setembre del 1957 va ser un dia molt especial per a aquests quatre barcelonistes. El Justo va jugar i va marcar un gol, el Ramon i el Santiago ho van veure des de la graderia i la Mercè va arribar al món CRISTINA COLLADO. FOTOS: © FC BARCELONA / PACO LARGO

JUSTO TEJADA. 84 ANYS, JUGADOR

MERCÈ CASADEJUST, 60 ANYS. VA NÉIXER EL DIA DE LA INAUGURACIÓ

“Un dia que recordaré sempre” “El meu pare no va poder venir “

l 24 de setembre de l’any 57 vaig tenir l’honor de jugar amb el Barcelona i inaugurar aquest camp. Va ser un dia majestuós, inoblidable i que recordaré sempre”. “Recordo que va ser un dia molt bonic per a Barcelona i per a Catalunya. Vam fer la missa amb la Moreneta al matí i a la tarda vam jugar el partit, amb el camp ple de gom a gom i amb

REVISTA BARÇA

la il·lusió que tenia el soci de poder inaugurar un camp digne del soci del Barça després de tants anys”. “Vam fer dos equips, el primer amb els titulars del Barça, amb el Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Kubala i jo. L’Eulogio va fer el primer gol i jo li vaig fer la passada, i el segon gol vaig tenir la sort de marcarlo jo. Si sé que passa a la història l’assistència me la quedo jo!”.

l 24 de setembre del 57 jo naixia a la clínica de Lourdes al barri de Grà· cia. Tota la meva família és molt culer i el meu pare tenia les entrades per venir a la inau· guració del Camp Nou i veure Kubala i els jugadors del mo· ment, però vaig arribar jo i tot va quedar en res”. “Sempre he hagut de sentir del meu pare la brometa que

«per culpa teva no vaig poder anar-hi, mira que hi havia dies per néixer...» Mentre la meva mare, pobreta, estava passant aquell mal moment, el meu pare, que estava a la sala de parts, continuava insistint a la llevadora: «Que si tinc les entra· des, que si no podré anar-hi... » I la meva mare sempre em co· menta que els sentia parlar i que estava a punt d’engegar-los!”.

CAMP NOU 60 ANYS Imatge de la desfilada al terreny de joc, durant la inauguració del Camp Nou. ES VAN CONGREGAR 99.059 PERSONES A LES GRADES DEL CAMP NOU

Una inauguració festiva i esportiva El 24 de setembre del 1957 el termòmetre marcava 26,5 graus i el cel era serè. Els actes d’inauguració del Camp Nou van començar al matí amb una missa solemne. Tot seguit, l’Orfeó Gracienc va cantar l’Al•leluia de Händel i va ser entronitzada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A un quart de quatre de la tarda va tenir lloc la desfilada pel terreny de joc de representants dels clubs catalans de futbol, així com membres de les seccions del Club, de les penyes barcelonistes i dels diversos equips del FC Barcelona. A continua-

RAMON MATEU, 74 ANYS. PRIMER PARTIT COM A AFICIONAT A L’ESTADI

“Aquell dia jo era aquí”

l dia 24 de setembre del 1957 jo era en aquest camp. Tenia 14 anys i recordo la gran emoció i la gran alegria que teníem els socis del Barça per poder in· augurar l’Estadi. Veníem d’un camp molt maco i molt emble· màtic com era Les Corts, però que havia quedat molt petit, molt petit. Hi havia viscut fins i tot alguna allau d’aquelles que

s’originaven allà, a Les Corts, i per això va ser una gran alegria venir a aquest camp, que en aquell temps era un camp molt maco i impressionant. Vaig ve· nir amb el meu pare, sempre vè· iem el futbol junts”. “Jo després acabaria jugant al Barça. Vaig entrar als juvenils, i vaig tenir la sort que es va crear una lliga d’infantils, i va ser quan vaig co· mençar, als 14 anys”.

ció va ser interpretat l’Himne a l’Estadi, amb lletra de Josep Badia i música d’Adolf Cabané. A les 16.30 hores es va iniciar el partit inaugural de l’Estadi. Amb 99.059 espectadors a les grades, van jugar el Barça i una selecció de Varsòvia. El partit va acabar amb el resultat de 4-2, amb gols d’Eulogio Martínez, Tejada, Sampedro i Evaristo. Durant el descans, 1.500 persones, dirigides per l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, van ballar una immensa sardana. M.T

SANTIAGO BUFÍ, 71 ANYS. PRIMER PARTIT COM A AFICIONAT A L’ESTADI

“No havia vist mai el Barça”

l 24 de setembre del 1957 estava allà, al Gol Sud. Tenia 11 anys i no havia vist mai jugar el Barça, era la primera vegada que veia el Barça en directe, i pràc· ticament no vaig veure res de l’emoció, només quan vaig sentir els noms de Kubala i Eulogio i la resta de jugadors. Jo estava tre· molant. Va ser tan emocionant! Recordo que vam venir amb el

meu pare, el meu tiet Miquel, l’Andreu, i jo tremolava. A més, com que jo era tan petit m’havi· en d’anar colant cap a dintre. El meu tiet, que era una mica pillo, em colava cap a dins perquè jo no veia res. Des dels 18 anys vaig començar a venir al camp i d’ençà de llavors crec que només m’he perdut quatre o cinc partits a l’Estadi. Això és una manera de viure, una manera de ser”.

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

#CampNou 60 Jugadors del primer equip, president i aficionats s’aboquen, a les xarxes socials, a la crida del Club per celebrar l’efemèride dels 60 anys de l’Estadi DAVID SAURA

uin és el teu millor record del Camp Nou? Aquesta pregunta, directa i senzilla, va mobilitzar els aficionats del Barça per compar· tir, a les xarxes socials, la foto o el vídeo que donava resposta a aquesta deman· da. El 60è aniversari del Camp Nou, el 24 de setembre passat, va ser l’excusa perfecta per posar en marxa aquesta iniciativa que es resu· mia molt gràficament amb l’etiqueta #Cam· pNou60. Aficionats i grups de fans d’arreu del món (des d’Indonèsia, el Nepal, Tailàndia, l’Argentina, Sèrbia i fins a l’Índia) van par·

REVISTA BARÇA

ticipar en aquesta crida, que va comptar amb un suport destacadíssim dels jugadors del primer equip. Fins a 16 membres del conjunt de Valverde van publicar a les xar· xes socials el moment que millor resumia la seva vinculació emocional amb l’Estadi. També el president Josep Maria Bartomeu va dir-hi la seva, i va destacar, en el seu cas, els debuts de Cruyff i Ronaldinho amb l’equip del Barça. Twitter va ser la platafor· ma on va tenir més acollida, ja que l’etique· ta #CampNou60 va tenir un abast de 35 milions i va estar al top 10 dels Trending Topics a Espanya. Les publicacions que van fer servir aquesta etiqueta acumulen 210.000 m’agrada i 45.000 retuits. n

REVISTA BARÃ&#x2021;A

MÓN BLAUGRANA

FCBDESPLAÇAMENTS

La millor manera de fer turisme seguint el Barça Els socis i els penyistes blaugrana tenen al seu abast poder seguir el primer equip en els seus desplaçaments amb viatges fets a mida segons cada necessitat

A ALBERT RIUDEUBÀS

mb l’inici de la nova temporada 2017/18 FCBDesplaçaments ha tornat a impul· sar els programes de viatge per als se· guidors, i ofereix a socis i penyistes la possibilitat de seguir el primer equip en tots aquells partits que es disputin fora del Camp Nou amb unes condicions molt avantatjoses i exclusives. Tots aquells socis o penyistes que vul· guin seguir el Barça en un dels seus des· plaçaments sempre trobaran la millor op· ció que s’ajusti a les seves necessitats. Amb aquesta voluntat de servei i d’adaptar-se a les preferències dels socis i penyistes, FCBDesplaçaments incrementa aquesta temporada la seva voluntat d’oferir sem·

REVISTA BARÇA

pre que sigui possible diferents programes per a cada viatge, amb propostes d’un dia amb retorn després del partit, o amb opci· ons de dos dies que afegeixen un aspecte més turístic, per permetre conèixer millor la ciutat que es visita. Seguretat i tranquil·litat

La seguretat és una altra de les carac· terístiques dels viatges d’FCBDespla· çaments, perquè a l’hora d’adquirir un dels seus programes per seguir l’equip la sortida del viatge està garantida, sense necessitat de cobrir un mínim de places, i està assegurada també la disponibilitat de l’entrada a l’estadi. Un altre avantat· ge d’aquests viatges del Club és la tran· quil·litat de tenir tots els desplaçaments inclosos i programats un cop s’arriba a la ciutat de destinació, com també el fet de poder comptar en tot moment amb personal d’atenció al llarg del viatge, per atendre qualsevol consulta. La subvenció que destina el Club als vi· atges dels socis permet presentar els mi· llors preus i oferir una sèrie d’avantatges que tenen el seu màxim exponent en el pla de fidelització FCBDesplaçaments+.

Un regal original i exclusiu FCBDesplaçaments ofereix la possibilitat de poder obsequiar amb un regal original i exclusiu familiars o amics, com un dels viatges per seguir l’equip i poder gaudir d’una experiència blaugrana en un dels estadis on jugui el primer equip. El departament de viatges del Barça ofereix la possibilitat de comprar un dels packs de desplaçament, el que més s’ajusti a les necessitats de cada soci o penyista, i sorprendre amb aquest exclusiu i original obsequi. Comprar el pack d’FCBDesplaçaments es tan fàcil com enviar un correu a fcbdesplacaments@fcbarcelona.cat, sol·licitar el viatge que es vol regalar i passar a recollir el pack per l’OAB o demanar que s’enviï al domicili.

Prestacions que inclouen els viatges d’FCBDesplaçaments

Sortida del viatge garantida sense necessitat de cobrir un mínim de places

Els preus més competitius amb avantatges exclusius per a socis i penyistes

3 Els viatges d’FCBDesplaçaments permeten seguir el primer equip en tren, autocar i avió i a diferents preus.

Aquest pla permet que els socis vagin acumulant punts en cada desplaçament, fins a acumular una xifra que poden bes· canviar en un futur viatge i així poder gaudir d’un desplaçament gratuït. Tam· bé al llarg de la temporada els usuaris d’FCBDesplaçaments tindran l’oportuni· tat de beneficiar-se de diferents promoci· ons, sortejos o avantatges especials.

Opcions per aprofitar el desplaçament i convertir-lo en un viatge de turisme

Acumulació d’FCBPunts per poder beneficiar-se de futurs viatges gratuïts

Assistència al llarg de tot el viatge per part de personal del Club

Entrega d’un pack d’animació amb regals i marxandatge del FC Barcelona

Seguir el bàsquet per Europa

La bona acollida i l’experiència en el món del futbol han fet que FCBDesplaçaments tingui previst apostar aquesta temporada per oferir als socis seguidors de la secció de bàsquet la possibilitat d’assistir als par· tits d’Eurolliga que el primer equip dis· puti fora del Palau Blaugrana. En aquests desplaçaments europeus els seguidors tindran l’interès afegit de compartir viat· ge amb els mateixos jugadors del Barça Lassa. Al marge del bàsquet, la intenció d’FCBDesplaçaments és anar estenent les opcions de seguir els equips de les altres seccions sempre que hi hagi un partit que desperti un interès important entre els socis i penyistes.n

Diferents alternatives per escollir la que millor s’adeqüi a les pròpies necessitats

MÓN BLAUGRANA

FCBDESPLAÇAMENTS

Una petita família de seguidors

Xavier Zabala i Anna Mestre, en el moment de recollir el seu premi a peu de gespa del Camp Nou.

Consens sobre les virtuts del servei La seguretat, la tranquil•litat, l’atenció personal i el bon ambient són aspectes destacats dels programes que ofereix FCBDesplaçaments ALBERT RIUDEUBÀS

ns són habituals en la ma· joria dels viatges. Altres manifesten que venen de tant en tant, i sempre n’hi ha que ho viuen per primer cop. N’hi ha que venen acompanyats, i al· tres que ho afronten en solitari. Però tots ells viatgen amb FCBDesplaçaments i els uneix la voluntat d’animar el Barça lluny del Camp Nou. Tots coincideixen a destacar la seguretat, la tranquil·litat i el bon ambient que oferei· xen els programes d’FCBDesplaçaments, així com l’atenció personal i la capacitat de reac· ció davant qualsevol incident imprevist. Carles Ordiales, de l’associació Seguiment FCB, és un dels socis que viatgen sovint i creu que FCBDesplaçaments ha representat una gran millora: “No hi ha color amb el que es feia abans. S’ha millorat molt, tant pel que fa al servei com als preus. Anys enrere molts dels viatges que ara es fan no s’haurien po· gut fer en no cobrir-se el mínim de places requerides, i això era tot un enrenou. Ara sa·

REVISTA BARÇA

bem amb antelació les opcions que s’oferei· xen i tenim la seguretat que el desplaçament s’efectuarà”. Amb la voluntat d’animar sempre l’equip, l’Àlex Gómez també és un dels seguidors que destaquen el servei i la seguretat que ofereix FCBDesplaçaments: “És una garantia poder disposar de transports a la ciutat del partit per anar de l’aeroport al centre i a l’estadi. Abans sempre es buscaven opcions de viatge per anar-hi pel teu compte, però ara ja no cal.” Xavier Zabala es pensava que era una bro· ma quan va rebre la trucada que li anuncia· va que havia estat el guanyador d’un viatge per a dues persones. Ell ha estat un dels socis premiats en els sortejos que es fan entre els socis assistents als partits de l’Estadi. Xavier Zabala i Anna Mestre van recollir el premi a peu de gespa en el descans del partit contra l’Eibar: “Ja va ser tot un premi poder baixar a la gespa del Camp Nou. Va ser espectacular”. Ells van poder viure el partit de Lisboa i van completar una experiència de la qual van destacar les bones sensacions de participar en aquest col·lectiu de seguidors. També en Josep Conesa va assistir acom· panyat per l’Anna al partit de Lisboa, com a guanyador del concurs de BarçaTV dirigit als socis i penyistes. Ells van viure una nova experiència i van descobrir el servei de des· plaçaments que ofereix el Club. n

Els programes d’FCBDesplaçaments respiren un ambient positiu, on es creen coneixences amb facilitat, com diu en Pere Prat, conegut en aquests viatges com Luchi, soci, penyista i jubilat: “Podem dir que per a alguns són sortides amb amics que molts ens hem conegut en aquests desplaçaments, i formem una petita família de seguidors habituals”. Al seu costat el jove Carlos Morera també es considera un participant d’aquesta família: “Realment es crea un bon ambient, i tot i que acostumes a anar-hi amb gent de la teva edat, hi ha viatges en què també et relaciones amb gent més gran”. Els programes d’FCBDesplaçaments també es converteixen en un bon regal per a amics o familiars. Aquest és el cas d’Anna Mogas i la seva filla Mireia Henao, que van compartir un dels viatges europeus com a regal, tal com comentava l’Anna: “La parella de la meva filla l’hi ha regalat a ella i ells dos me l’han regalat a mi”. Tot i que s’han apuntat a poder assistir a diferents finals del Club, “no ens ha tocat mai cap sorteig i ara hem tingut l’ocasió d’aquest viatge a Lisboa”, un desplaçament que van afrontar amb optimisme, positivisme i moltes ganes d’animar l’equip.

Un regal per a l’Anna i la Mireia.

Pere Prat ‘Luchi’ i Carlos Morera.

REVISTA BARÃ&#x2021;A

MÓN BLAUGRANA

L’ESPAI DEL PENYISTA

La penya com a punt de trobada dels barcelonistes La voluntat d’aconseguir una bona entesa i la millor col·laboració entre els socis i les penyes és un dels aspectes prioritaris per al futur del moviment penyístic ALBERT RIUDEUBÀS FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

l darrer Congrés Mundi· al de Penyes, celebrat a l’agost al Palau de Con· gressos de Catalunya, va ratificar el model de crei· xement de la Confedera· ció Mundial de Penyes i del moviment penyista del FC Barcelona. Al marge dels temes relacionats amb la gestió, els serveis, la comunicació i el pa· trocini, el Congrés va incidir de manera específica en l’arrelament social. La neces· sitat d’una bona entesa entre el moviment de penyes i els socis, i l’estratègia d’alian· ces amb el mateix Club, amb la Fundació del FC Barcelona i amb l’Agrupació Barça Jugadors són aspectes que ocupen un lloc prioritari en el model de creixement que es

REVISTA BARÇA

va exposar en aquest 38è Congrés, que va comptar amb més de 1.200 congressistes. Pau Vilanova, membre de la Junta Direc· tiva responsable de les Penyes, i Toni Guil, president de la Confederació Mundial de Pe· nyes, van ser els encarregats d’incidir en la necessitat d’enfortir el lligam entre penyis· tes i socis, perquè, tal com manifesta Pau Vilanova, “volem una convergència total del moviment penyístic amb l’associatiu del FC

Barcelona: que cada cop més socis siguin pe· nyistes i més penyistes siguin socis”. La casa del barcelonisme

Amb referència al paper de les penyes com a ambaixadores barcelonistes en el territo· ri, Pau Vilanova manté la crida a l’apropa· ment que va efectuar durant el Congrés: “Les penyes són la casa del barcelonisme arreu del món i els socis del Barça poden

L’Agrupació Barça Jugadors (ABJ) va rebre, en el Congrés passat, el premi Edmundo Bazo per la seva col·laboració en els actes de les penyes.

Tres grans aliances amb el Club, la Fundació FCB i l’Agrupació Per estendre barcelonisme, l’objectiu marcat és que cada cop hi hagi més socis penyistes i més penyistes que siguin socis.

sentir-se als seus locals com a casa seva. Per aconseguir-ho cal esforçar-se fermament a integrar i incrementar els socis i les sòcies dins les penyes”. Aquesta idea també va ser reforçada per Toni Guil, que aposta per la col·laboració dels dos col·lectius: “Cal viure en comunió amb les sòcies i els socis del FC Barcelona, perquè, al marge que un amplíssim nombre dels pe· nyistes ho som, viure en comunió és partici· par d’allò que ens és comú, i el Barça ho és”. El Congrés també va evidenciar la volun· tat que té el moviment penyista de caminar cap al futur amb una mútua complicitat amb els socis, “perquè hi ha més coses que ens uneixen que no les que ens separen, i compartim inquietuds i demandes”, apun· ta Toni Guil. Entre aquestes inquietuds, apareixen diferents aspectes que es poden reivindicar amb més força des de la unió dels dos col·lectius, com poden ser aquells temes relacionats amb el nombre i preus de les entrades que ofereixen els clubs a les aficions visitants, els horaris dels partits, el seguiment a l’equip o altres serveis que van adreçats exclusivament a socis i penyistes, com els avantatges en els desplaçaments per acompanyar l’equip. n

Una altra de les bases que han de marcar la futura activitat de les penyes té com a objectiu consolidar tres grans aliances que atorguin estabilitat i contingut a la seva estratègia. La primera ha de significar el reforçament de la relació amb el FC Barcelona, apostant per un conveni més sòlid i perdurable en el temps, que ha de ser beneficiós per a les penyes i per al mateix Club. La segona aliança ha de venir determinada per un marc de treball conjunt amb la Funda-

ció del FC Barcelona, amb la qual el moviment penyista comparteix la seva missió solidària, i que ja ha donat les primeres col•laboracions mútues en diferents accions socials. Per últim, la Confederació també es proposa oficialitzar la seva relació amb l’Agrupació Barça Jugadors (ABJ), amb la voluntat d’establir un nou conveni per enfortir i consolidar la presència de membres històrics del Barça als esdeveniments organitzats per les penyes.

Projectes per atreure les noves generacions

Suport a la tasca de l’Espai d’Animació

Atreure i motivar el públic més jove és una de les fites més necessàries per garantir el futur de les penyes, i amb aquest objectiu es plantegen tres projectes. El primer, de caire esportiu, és el programa Units fem força, amb el qual les penyes podran apadrinar un equip esportiu de joves del seu territori per apropar-los els valors i l’esperit penyístic. El segon, de caire solidari, és el d’aprofitar l’impuls de la Jornada Solidària del partit de Copa al Camp Nou, que permet l’assistència d’un gran nombre de joves que es converteixen en possibles futurs penyistes. El tercer, de caire cultural, se centra a establir col•laboracions amb centres d’ensenyament per organitzar diferents iniciatives culturals.

Al voltant de la relació entre socis i penyistes, el Congrés Mundial de Penyes també va voler deixar constància de la seva valoració molt favorable al funcionament de l’Espai d’Animació del Camp Nou. Toni Guil va esmentar aquest tema, i va remarcar que aquest espai és un clar exemple d’una tasca conjunta, amb la participació de socis i penyistes, o d’integrants de l’espai que tenen les dues condicions. El president de la Confederació va incidir a assenyalar: “El moviment aplaudeix la seva implantació i dona tot el seu suport a l’Espai d’Animació”, tot i que va reconèixer que segurament hi ha coses que cal millorar.

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

QUÈ HA PASSAT Xavier Catalán FOTOS: @FC Barcelona: Santiago Garcés, Paco Largo, Germán Parga, Víctor Salgado i Pillaud

INSTITUCIONAL

FUTBOL SALA

HANDBOL

Suport al Dia Mundial de l’Accessibilitat

Premis de la Lliga Nacional de Futbol Sala

Pérez de Vargas, MVP de la Lliga Asobal

El Camp Nou va acollir un acte institucional de suport a la creació del Dia Mundial de l’Accessibilitat Universal, una jornada per promoure diferents accions i sensibilitzar tothom sobre l’accessibilitat universal.

Els jugadors barcelonistes Dyego, Ferrao i Paco Sedano van recollir els guardons que els acrediten, respectivament, com a MVP, millor pivot i millor porter de la temporada 2016/17 a la Gala de la Lliga Nacional de Futbol Sala.

El blaugrana Gonzalo Pérez de Vargas va ser escollit com l’MVP de l’última Lliga Asobal. També van ser premiats Víctor Tomás (millor extrem dret), Raúl Entrerríos (millor central) i Viran Morros (millor defensor).

Campions del món i de la Supercopa Asobal! L’equip d’handbol va començar la temporada de manera immillorable aconseguint els títols de la Super Globe i la Supercopa Asobal. El conjunt de Xavi Pascual es va proclamar a Doha campió del món per tercera vegada a la seva història. Després de superar l’Espérance tunisià i el Vardar macedoni, als quarts de final i a la semifinal, respectivament, el FC Barcelona va derrotar el Füchse Berlín a la final per 29-25, campió de les dues darreres edicions. El Barça Lassa també va guanyar la Supercopa per sisena vegada consecutiva en derrotar el Logroño La Rioja per 31-25, en un partit en què Raúl Entrerríos va ser escollit el millor jugador de la final; Gonzalo, el millor porter, i N’Guessan, el màxim golejador, amb set gols.

Campions de la Copa de Catalunya

Campions de la Supercopa d’Espanya

El Barça Lassa de futbol sala va guanyar la Copa de Catalunya per cinquè any consecutiu i per novena vegada a la història. Després de derrotar a les semifinals La Unión Santa Coloma per 2-12, es va enfrontar a la final al Catgas Energia Santa Coloma. L’equip d’Andreu Plaza va remuntar la diana inicial colomenca amb gols de Rivillos, Dyego i Adolfo, que van significar el 3-1 final.

L’equip d’hoquei patins va guanyar la desena Supercopa de la seva història. Després de derrotar el Reus per 5-2 a les semifinals, el conjunt d’Edu Castro va superar a la final, disputada a Sant Hipòlit de Voltregà, l’equip local per 4-0, amb gols de Pablo Álvarez, Pascual, Panadero i Bargalló. Aquest va ser el primer títol del nou fitxatge Ignacio Alabart, que estava cedit al CP Voltregà.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

El Gamper més solidari

Aleñá i Palencia, renovats

En la 52a edició del Trofeu Joan Gamper es va retre un homenatge a l’equip brasiler del Chapecoense, colpejat per una tragèdia aèria al mes de novembre que va acabar amb la vida de 71 persones. Després de la presentació oficial de la plantilla barcelonista, el Club va homenatjar Alan Ruschel, Jakson Follman i Helio Hermito Neto, que van sobreviure a l’accident i que es van encarregar de fer el xut d’honor del partit. L’enfrontament va acabar amb victòria blaugrana per 5-0.

Carles Aleñá va renovar el seu contracte amb el FC Barcelona per a les properes tres temporades. Amb aquest nou contracte, si Aleñá arribés al primer equip, la renovació s’ampliaria dues temporades més i la clàusula de rescissió arribaria als 75 milions d’euros. Sergi Palencia va ampliar la seva vinculació amb el Club fins al 30 de juny del 2020 i en cas de passar a formar part de la plantilla del primer equip durant els propers tres anys, la clàusula de rescissió passaria de 25 a 50 milions d’euros.

Campiones de la Copa Catalunya Ferrer, tècnic dels Legends El Barça femení va revalidar la Copa Catalunya i va aconseguir el seu vuitè títol en aquesta competició en els darrers nou anys. Després de derrotar a les semifinals l’Europa per 0-5, l’equip de Fran Sánchez es va enfrontar a la final al RCD Espanyol. El conjunt blaugrana va imposar la seva qualitat i a la mitja hora de joc va marcar dos gols en només dos minuts amb un gol en pròpia porteria de Dulce i un de Bárbara. Patri va segellar el triomf amb el 3-0 definitiu al minut 92.

EXJUGADORS

L’exjugador del FC Barcelona Albert Chapi Ferrer és el nou entrenador dels Barça Legends, l’equip de llegendes del Club, en substitució de José Mari Bakero, nou secretari tècnic del Futbol Formatiu Professional, juntament amb Guillermo Amor. Els primers partits del Barça Legends amb Chapi Ferrer al capdavant van ser contra el Manchester United Legends a Old Trafford (empat a dos gols) i contra els amics de Stóitxkov al Beroe Stadium de Stara Zagora, a Bulgària (derrota per 3-2).

INSTITUCIONAL

Ens deixen Puig, Martínez i Altamirano

Premi a la fidelitat a uns colors

El FC Barcelona, amb la Diada

L’exjugador i membre de la junta directiva de l’Agrupació Barça Jugadors Joan Puig va morir als 66 anys, l’exjugador de bàsquet José Luis Martínez va morir als 82 anys, i l’exjugador de voleibol Fausto Altamirano va morir als 27 anys.

En un dels actes més emotius de la temporada, i coincidint amb la festivitat de la Mercè, el FC Barcelona va celebrar el primer lliurament de les insígnies d’or del Club als socis que aquest any 2017 compleixen 50 anys.

Un any més una delegació del FC Barcelona va estar present en els actes commemoratius de la Diada de l’Onze de Setembre i va participar en la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Sentit comiat a dos grans barcelonistes, Joan Trayter i Jacint Borràs El barcelonisme ha perdut darrerament dos il·lustres personatges molt lligats al FC Barcelona. Joan Trayter, que va ser president de la Comissió Econòmica i Estatutària del FC Barcelona durant moltes temporades, va morir als 91 anys. Trayter també va ser el màxim responsable de la Junta Gestora que va presidir el Club del 6 de març al 15 de juny del 2003, després de la sortida de la Junta d’Enric Reyna, i es va encarregar de la transició fins a les eleccions. El seu fill, el doctor Joan Manuel Trayter, és l’actual síndic del soci del FC Barcelona des de l’any

REVISTA BARÇA

2014. Jacint Borràs, que va formar part de les Juntes Directives del Club durant els mandats d’Agustí Montal i de Joan Laporta, va morir als 84 anys. President del Barça Atlètic en dues etapes (1976 i 2008), Borràs també va ser el màxim responsable de les Penyes, a l’Àrea Social, durant la seva etapa com a directiu de la Junta de Joan Laporta. Pare de Meritxell Borràs, consellera de Governació de la Generalitat de Catalunya, Borràs va ser un home profundament compromès amb la defensa de la identitat catalana.

La proposta de moció de censura no prospera El 27 de setembre va finalitzar el termini per poder presentar les signatures de suport per iniciar el vot de censura impulsat pel soci Agustí Benedito, en el termini establert als Estatuts del Club. Arribats a aquesta data, i malgrat el requeriment del Club, no es van presentar les firmes per a la seva comptabilització i validació, per la qual cosa la proposta no va prosperar. El Club va acabar amb els dubtes respecte dels terminis amb la presentació a càrrec del vicepresident primer Jordi Cardoner de quatre informes jurídics que avalaven la tesi del FC Barcelona que els dissabtes eren dies hàbils per recollir signatures.

QUÈ HA PASSAT

Èxit a la Cursa Barça

Vilarrubí i Monés dimiteixen

La Cursa Barça 2017, amb el Camp Nou com a epicentre, va ser un èxit de participació amb 2.540 esportistes. Les novetats d’aquesta edició van ser les tres curses infantils i la prova inclusiva de dos quilòmetres orientada a persones amb discapacitat. Ibrahim Ezzaidouny va ser el guanyador en categoria masculina, mentre que en categoria femenina, la més ràpida va ser Marta Galimany.

El vicepresident Carles Vilarrubí i el comissionat del Barça Innovation Hub Jordi Monés van presentar la dimissió l’1 d’octubre coincidint amb el partit a porta tancada entre el Barça i el Las Palmas. L’endemà, la Junta Directiva del FC Barcelona va acceptar-ne la dimissió i el president Josep Maria Bartomeu va agrair a tots dos la seva dedicació en tots aquests anys de servei al Club.

Campions de la Supercopa de Catalunya

Doblet dels equips de voleibol

L’UNES FC Barcelona va guanyar la Supercopa de Catalunya en superar el CEM l’Hospitalet a la final, que es va disputar a Sant Julià de Vilatorta. Després d’un inici irregular, l’equip blaugrana va fer un segon període esplèndid i un parcial de 4-18 va portar el partit al descans amb el 10-28. A la segona part l’equip d’Oriol Claret va continuar manant fins al 22-55 final.

Els equips de les seccions de vòlei blaugrana van aconseguir el doblet a la Lliga Catalana. En categoria masculina, l’equip barcelonista va derrotar a la final el Sant Pere i Sant Pau de Tarragona per 3-0 (25-9, 25-15 i 25-17). I el CVB-Barça, equip femení associat al FC Barcelona, va superar a la final el DSV Sant Cugat també per 3-0 (25-23, 25-22 i 25-8).

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT

Esport per combatre l’epilèpsia DESENCADENANT L’epilèpsia és provocada per l’aparició d’una activitat elèctrica anormal al cervell, a la part de l’escorça cerebral

Si bé es considera que practicar esport no és bo per a les persones que pateixen epilèpisia, ja que els pot suposar complicacions mèdiques, l’activitat física aporta molts més beneficis que inconvenients per combatre aquesta patologia COORDINACIÓ Mireia Bosch i Francesc Orenes ASSESSOR Dr. Francheck Drobnic

’epilèpsia és provocada per l’aparició d’una activitat elèc· trica anormal al cervell, a la part de l’escorça cerebral. L’òrgan és incapaç de frenar o inhibir els impulsos elèctrics de les neu· rones, i és en aquest moment quan té lloc una descàrrega excessiva i es produeix una crisi o un atac epilèptic. La persona afectada pot patir una sèrie de convulsi·

REVISTA BARÇA

ons o moviments corporals incontrolats de manera repetitiva i convulsions violentes fins a arribar a perdre el coneixement. L’esport és imprescindible per mantenir una bona salut, i en el cas de l’epilèpsia és encara més recomanable, ja que la pràctica d’esport redueix la possibilitat de patir un atac. Tot i així, cada individu s’ha d’adaptar a les seves limitacions. Si es tenen crisis controlades no es necessiten unes restriccions estrictes en la pràctica d’esport, però cal tenir en compte l’aparició de crisis freqüents a l’hora de dur a terme activitat física, per tal de no posar el cos en perill. Està comprovat que les persones epilèp· tiques amb sobrepès o en baixa forma física tendeixen a patir més crisis i atacs. Per tant, si la persona afectada per la patologia es manté en forma i practica esport regularment podrà disminuir els atacs. Els motius que tenen les persones amb epi· lèpsia per practicar esport amb moderació són, en primer lloc, els beneficis cardiovascu· lars. En segon lloc, per a les persones que pa·

ATAC EPILÈPTIC L’òrgan és incapaç de frenar o inhibir els impulsos elèctrics de les neurones, i és en aquest moment quan té lloc una descàrrega excessiva

teixen epilèpsia l’esport té un efecte protector i preventiu davant les crisis. A més, permet la integració social i millora la qualitat de vida, i això ofereix l’oportunitat a l’afectat de sortir d’un ambient aïllat i excessivament protegit. Finalment, l’esport ajuda a eliminar l’ansietat i el sentiment d’inferioritat. També és molt sa· ludable practicar esport a l’aire lliure. De vegades les crisis epilèptiques aparei· xen quan la persona està avorrida o té poca activitat física i psíquica. És important saber que si apareix una crisi mentre es realitza es· port, aquesta crisi no es deu a l’activitat que s’està realitzant, ja que les crisis apareixen sense cap motiu aparent. Els esports més recomanables per a la gent que pateix epilèpsia són els col·lectius, perquè els afectats per la malaltia sempre es trobaran al costat de companys d’equip i en· trenadors. El millor és que els individus que els envolten sàpiguen com actuar davant una crisi. En canvi, es desaconsellen els esports de motor, per als quals és molt difícil aconseguir una llicència, ja que una epilèpsia podria des·

MB SALUT I ESPORT

Les crisis apareixen, generalment, sense motiu aparent ni cap relació directa amb la pràctica esportiva Cal protegir el cos mentre fem esport per si es produeix una crisi durant l’activitat física encadenar un accident. No hi ha estudis que demostrin que els esports de contacte com el rugbi o l’hoquei indueixin a la crisi, però, tot i així, cal prendre mesures i protegir les parts més febles del cos. Aquest fet es repeteix en esports com l’equitació i el ciclisme, en què s’ha de fer ús de protectors de cap, cames i ge· nolls per prevenir possibles fractures després d’una caiguda durant una crisi epilèptica. Els esports aquàtics com la natació són consi· derats segurs, sempre que les crisis estiguin

controlades i el pacient estigui acompanyat en tot moment per algú que el supervisi di· rectament. En canvi, es desaconsellen els esports subaquàtics, com ara el busseig i el submarinisme.

Com s’ha d’actuar davant d’un atac d’epilèpsia

Diagnòstic

Hi ha diferents mètodes de diagnòstic de l’epilèpsia. El primer és la història personal i mèdica del pacient. El metge l’elabora amb la informació que l’afectat li ha facilitat, i, a més, se n’hi afegeix una altra de més científica, so· bre l’evolució de la persona. En segon lloc, hi ha l’electroencefalograma, a partir del qual es poden conèixer les circumstàncies cerebrals que expliquen el perquè dels atacs o si hi ha indicis d’atacs futurs. També es fa ús de la to· mografia computeritzada, que consisteix en una màquina que fa una sèrie de fotografies dels diferents nivells del cervell per detectar si hi ha algun bony, cicatriu o marca que pu· gui estar causant els atacs. n

Patrocinat per:

En cas de presenciar una crisi epilèptica és fonamental conservar la calma i no deixar-se emportar pels nervis. És important quedar-se amb l’afectat fins que s’hagi recuperat de la crisi. Cal recordar tots els detalls mentre dura la crisi, com el temps, el lloc on es va desencadenar, si es perd el coneixement, etc. Aquests detalls ajudaran el metge a fer una valoració posterior. Cal protegir l’afectat perquè no es doni cops amb objectes del voltant, i cal protegir també la zona del cap, així com afluixar la roba del voltant del coll. És important assegurar-se que l’afectat té les vies aèries lliures (la posició més adequada és tombat de cap per avall, i amb el cap de costat), i evitar que es mossegui la llengua. No s’ha d’intentar subjectar el pacient, ja que se li podrien ocasionar fractures, hematomes o luxacions.

REVISTA BARÇA

TEMPS AFEGIT

QUINA ÉS LA PILOTA DE VERITAT? Només una de les cinc pilotes que surten a la imatge no és falsa. Endevina quina és! DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT?

1 2

4 5

1) Contra quin equip va marcar Leo Messi el seu gol número 300 amb el FC Barcelona al Camp Nou? A Getafe B Eibar C Espanyol D Juventus 2) Qui és el nou entrenador del Barça B d’handbol? A Roi Sánchez B Llorenç Rueda C Àlex Barbeito D Xavi Romero 3) Com es diu el jugador que ha incorporat aquesta temporada l’equip de rugbi i que ha estat internacional per la selecció d’Argentina? A Baptiste Bougeard B Francisco de la Fuente C Martín García Veiga D Flavian Borel

FOTO-PUZLE

SOPA DE LLETRES

Qui és aquest personatge?

Aquí s’amaguen les 10 incorporacions del primer equip de bàsquet de cara a la temporada 2017/18.

4) Quins jugadors del Juvenil blaugrana van ser seleccionats amb Espanya per disputar el Mundial sub-17 que es disputa durant el mes d’octubre a l’Índia? A Mateu Morey, Òscar Mingueza, Juan Miranda i Abel Ruiz B Ignacio Peña, Àlex Collado, Mateu Morey i Sergio Gómez C Àlex Collado, Juan Miranda, Sergio Gómez i Abel Ruiz D Mateu Morey, Sergio Gómez, Juan Miranda i Abel Ruiz 5) Quin entrenador ocupava la banqueta barcelonista a la final de la Copa d’Europa de Berna del 1961? A Ljubisa Brocic B Helenio Herrera C Domènec Balmanya D Enrique Orizaola

Resultats número 87 EL TEST DEL BARÇA

1D, 2B, 3C, 4D, 5C i 6A FOTO-PUZLE

Andreu Plaza Nom del guanyador

Francisco García Morales Soci 108.227

REVISTA BARÇA

SOPA DE LLETRES

LES SET DIFERÈNCIES

6) Quins jugadors de l’equip blaugrana d’hoquei patins van guanyar amb la selecció espanyola el Mundial 2017 disputat a Nanjing (Xina)? A Pau Bargalló i Marc Gual B Sergio Fernández i Pau Bargalló C Pau Bargalló i Ignacio Alabart D Ignacio Alabart i Marc Gual Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu: revista barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores. Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores. Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores. Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit. Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de fer la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos. FCBotiga Megastore

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici. Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12 HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost. Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores. Divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost. Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia. Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins a les 19 hores). Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

REVISTA BARÇA