REVISTA BARÇA - Nº76 - CATALÀ

ARDA TURAN UN SOMNI COMPLERT

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA AGOST-SETEMBRE DEL 2015 NÚM. 76 • 4 €

“El soci ens ha Josep Maria Bartomeu, guanyador de les eleccions del 18 de juliol

marcat el camí” Josep M. Bartomeu inicia el segon mandat al capdavant del Club amb grans reptes de futur ‘El president sense ego’, per Dagoberto Escorcia

2

REVISTA BARÇA

EDITORIAL

SUMARI

Camp Nou va ser una gran festa i malgrat les altes temperatures, els socis i les seves famílies van gaudir de les activitats programades pel Club, especialment els més petits.

Una jornada coberta per més de 500 periodistes, arribats de països d’arreu del món, on admiren els jugadors blaugrana però també els valors i aquesta cultura democràtica que fa del Barça un club diferent.

Josep Maria Bartomeu exerceix de nou com a president, després de guanyar la confiança dels socis a les urnes. Ho fa després d’haver tancat una temporada esportiva extraordinària, rubricada amb el triplet, i un exercici econòmic que ha superat els 600 milions d’ingressos per primera vegada a la història, amb uns beneficis després d’impostos de 15 milions. El FC Barcelona torna a ser pioner i es converteix així en el primer club del futbol europeu que supera la barrera dels 600 milions, i això molt probablement el convertirà en el club esportiu amb més valor del planeta, com ja ha anunciat Forbes, quan la prestigiosa revista publiqui la propera llista al mes de maig.

Els reptes del nou mandat es presenten apassionants. La continuïtat de l’èxit esportiu, seguir invertint i apostant per la Masia i el desplegament de l’Espai Barça, el projecte patrimonial que ha de convertir les nostres instal·lacions en el millor complex esportiu del món al centre d’una gran ciutat, són alguns d’aquests objectius que la Junta Directiva espera desenvolupar en els propers sis anys. El nou president electe espera poder fer-ho possible, com afirma en aquestes pàgines, amb un Barça unit i que remi en la mateixa direcció per seguir sent el millor club del món. n ROC HERMS

E

l Barça va tornar a demostrar el 18-J el seu esperit democràtic en una jornada electoral exemplar.

Una vegada més, els socis del FC Barcelona van escollir democràticament el seu president, amb una participació del 43,12% del cens electoral. Un total de 47.270 socis van exercir el seu dret a vot i van optar per un dels quatre candidats que es presentaven a les eleccions: Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa.

Per àmplia majoria, un 54,63% dels socis que van participar en les eleccions i 25.823 vots, Josep Maria Bartomeu i Floreta va ser proclamat president del FC Barcelona, el número 41 de la història del Club.

L’alta participació dels socis (la tercera més alta de la història) i el desplegament organitzatiu van convertir la jornada del 18 de juliol passat en un nou exemple de la nostra singularitat com a club.

Milers de socis van poder manifestar la seva voluntat a través del vot, l’expressió democràtica més fonamental.

Cap altra entitat esportiva del nivell del FC Barcelona, que competeix amb els grans clubs del món, la majoria en mans de societats anònimes o grans fortunes, demostra la pluralitat i l’esperit democràtic que té el Barça, que en ple segle XXI manté la seva propietat íntegrament en mans dels seus socis. Són ells els que decideixen el futur del Barça.

La jornada celebrada a l’esplanada del

Entrevista amb Josep Maria Bartomeu

El president del Barça escollit a les urnes el 18-J 24

Aleix Vidal, la història del retorn a casa

El jugador blaugrana ha passat per 12 equips 27

El costat més personal d’Aitor Egurrola

El porter d’hoquei patins, un enamorat del submarinisme

28 CRISTINA GONZÁLEZ - FCB

LLIÇÓ DE SINGULARITAT

10

Reportatge

La temporada de les seccions amateurs del Club 42

La història de la font de Canaletes

Els orígens del lloc de trobada dels culers 44

El Tapas, 24, arriba al Camp Nou

El nou espai gastronòmic de Carles Abellan 47

La Fundació fa realitat el somni de Leanna

La guanyadora d’un concurs rep les botes de Neymar 48

Descobrint les penyes del Barça

El Gironès, la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany 50

Entrevista a Josep Maria Solé i Sabaté

L’historiador apropa la figura de Josep Suñol 53

Els primers entrenadors del Barça

Descoberta sobre els tècnics dels inicis del Club 54

L’exjugador Milonguita Heredia

L’argentí torna al Camp Nou després de 20 anys

FC BARCELONA. Agost - setembre del 2015 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat DIRECTOR DE COMUNICACIÓ Albert Montagut CAP DE PREMSA Toni Ruiz DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Roger Bogunyà, Oriol Bonsoms, Pau Campaña, Jordi Clos, Xavier Catalán, Gustau Galvache, David R. Jover, Rosana Mora, Francesc Orenes, Marc Parramon, Anna Segura i Manel Tomàs REVISIÓ LINGÜÍSTICA Lourdes Julià i Marina Àlamo ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Anna Prats i Montse Chaure IL·LUSTRACIÓ Javier Rodríguez FOTO DE PORTADA Jordi Cotrina FOTOGRAFIA Centre de Documentació i Estudis FCB, Miguel Ruiz (FCB), Víctor Salgado (FCB), Marta Becerra (FCB), Aleix Tello (FCB), Arxiu Seguí (FCB), Arxiu FCB, Roberto Feijoo, Santiago Garcés, Lucas Garrido, Marc Gómez, Cristina González, Roc Herms, Hicks Milner, Xavi Morón, Germán Parga, Sevilla FC i UD Almeria PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 116.900 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g.

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 28 de juliol del 2015.

FE D’ERRATES Jordi Cotrina, i no Agustí Carbonell com figura per error, és l’autor de la foto corresponent al llançament de la falta de Koeman a Wembley (pàg. 23 del núm. 75).

REVISTA BARÇA

3

LA FESTA DE LA JORNADA ELECTORAL El 18 de juliol, dia de les eleccions, el recinte del Camp Nou es va convertir en un gran parc temàtic, amb tota mena d’activitats lúdiques, perquè els socis i les seves famílies poguessin gaudir d’una gran festa.

CRISTINA GONZÁLEZ

TROBADA AMB KOBE A LA GIRA AMERICANA Kobe Bryant és del Barça i no va desaprofitar l’ocasió de visitar l’equip al seu pas per Los Angeles, primera etapa de la gira pels EUA. “Fa més de deu anys que segueixo l’equip. Adoro veure jugar Messi, Iniesta i tot el grup”.

MIGUEL RUIZ - FCB

BRAVO TANCA LA TEMPORADA PERFECTA Claudio Bravo es va proclamar campió de la Copa Amèrica 2015 per primera vegada amb la seva selecció, Xile, i va tancar una temporada perfecta en què també ha guanyat el triplet (Lliga, Copa i Champions) en el seu primer any al Barça. A més dels títols col·lectius, Bravo també ha aconseguit el trofeu Zamora, com a porter menys golejat, i el Guant d’Or, com a millor porter de la Copa Amèrica 2015.

HICKS MILNER

ENTREVISTA A JOSEP MARIA BARTOMEU

“Tenim un

Barça líder en tot i hem de seguir així” El president del FC Barcelona inicia el segon mandat després de guanyar per majoria les eleccions del 18 de juliol, que van comptar amb una gran participació.

Bartomeu ha escoltat el soci i sap el que vol KETTY CALATAYUD

A

Josep Maria Bartomeu, el número tres li ha portat sort. Un triplet històric, un trident màgic i tres victòries electorals (2003, 2010 i 2015) ho certifiquen. Ja sabia el que és ser president del Barça, però ara és el president que han escollit els socis per portar la nau blaugrana els propers sis anys.

Sap que és el president número 41 de la història del Barça?

Sí, fa uns mesos hauria estat el número 40, però gràcies a una tasca d’investigació del Centre de Documentació del Club, l’any passat es va restituir la figura de Francesc Xavier Casals, que va ser president del 1937 al 1939 però no se l’havia reconegut com a tal. Casals va dirigir el Club en uns moments molt difícils, després de la mort de Josep Suñol, i les autoritats franquistes el van represaliar el 1939.

Vostè no va voler inscriure mai el seu nom al marbre dels presidents que hi ha a la Llotja President Suñol... Ho farà ara?

És veritat que això havia quedat pendent...

Posar-hi el nom és el de menys, el que de veritat importa és que estic molt orgullós de formar part de la història del nostre club i d’haver guanyat la confiança del soci a les

10

REVISTA BARÇA

urnes. És una gran responsabilitat i treballaré donant tot el que sóc capaç per respondre amb escreix a aquesta confiança.

Guanyador amb el 54,63% i una participació de més de 47.000 socis. Sent el suport amb prou força?

Són uns molt bons resultats, perquè reforcen la legitimitat de la Junta Directiva que ha escollit el soci, amb una participació molt alta en una jornada que va ser una festa de la democràcia i que reforça la nostra singularitat com a club. El Barça és propietat dels socis, som tots els que decidim el futur del nostre club, i el fet d’haver aconseguit la majoria legitima més els projectes que tenim per davant. El soci ens ha marcat el camí.

Bartomeu 2003, 2010, 2015… Com ha canviat vostè des que va entrar per primera vegada en un càrrec directiu del Club?

Tinc uns pocs anys més..., però la mateixa il·lusió que el primer dia, fins i tot diria que més! Tinc més experiència, conec el Club, el que l’envolta, he après de les coses bones i encara més de les dolentes. Sé qui és qui en aquest món complicat però apassionant del futbol.

Què creu vostè que el Barça ha aportat a la seva vida?

Moltes vivències inoblidables, moments

Bartomeu rep la felicitació de Jordi Mestre quan l’enquesta de TV3 va anunciar la seva victòria electoral.

GERMÁN PARGA

REVISTA BARÇA

11

ELECCIONS FCB 2015 / ENTREVISTA A JOSEP MARIA BARTOMEU

únics... També patiment, però les coses bones superen en molt les dolentes. He tingut l’oportunitat de contribuir a que un sentiment tan important per a mi com és el de ser del Barça formi part del meu viatge vital, del meu dia a dia i el de la meva família. Treballar perquè el Barça continuï sent el millor club del món és una satisfacció personal molt gran.

Què mou una persona a voler ser president del FC Barcelona?

I vostè al Barça?

Crec que podem seguir ajudant que aquest club segueixi creixent i segueixi guanyant.

Tenim reptes per endavant que són molt importants per al futur del nostre club i per a les futures generacions de culers que han de seguir gaudint del millor futbol, de les millors instal·lacions, han de seguir sentint-se orgullosos del que representa el Barça, dels seus valors, del seu compromís amb la societat, amb el país, de tenir uns futbolistes formats a casa, de ser el club amb més seguidors del món... En definitiva, de ser una referència i formar part de la vida de milions de persones. Tenim un club líder en èxits esportius, en ingressos, en massa social... El més important no és arribar-hi, ara ens hem de mantenir en aquesta posició de privilegi.

Compromís, sentit de la responsabilitat, molta feina, il·lusió, ganes que aquest club segueixi creixent i guanyant... Com vaig dir el dia de les eleccions, tots els membres de la Junta i jo mateix suarem la samarreta com ho fan els nostres jugadors per aconseguir que l’excel·lència que veiem al camp es traslladi a l’àmbit institucional. Ens podem equivocar, no som perfectes, però puc assegurar que totes les decisions que hem pres i que prendrem serà pensant en el que creiem que és millor per al Barça.

Amb quin moment es quedaria de tota la campanya electoral?

Amb cadascuna de les trobades que hem fet amb els socis pel territori. He après molt de les converses, reflexions i discussions amb els socis. Han estat més de 70 trobades, totes molt interessants.

I del dia de les eleccions?

Amb les paraules de suport dels socis, veure com s’estimen el Club, com s’impliquen i es preocupen. Personalment, l’abraçada amb la meva dona i els meus fills.

Ha mantingut contacte amb milers de socis. Digui’m una frase, un consell, alguna cosa que li hagi quedat gravada...

M’han demanat que no entri en les provocacions i que representi el Barça tan bé com sàpiga, sense que mai se’m pugui fer un retret per la conducta. Sobretot que segueixi posant seny en aquests sis anys.

Vostè lidera una multinacional, ha viscut una de les etapes més intenses de la histò-

12

REVISTA BARÇA

És difícil... L’estima al Club, la vocació de servei, la confiança que pots aportar el millor de tu i el de cadascuna de les persones que formen la Junta Directiva i que comparteixen la mateixa visió de com ha de ser el Barça.

GERMÁN PARGA

Des que vaig assumir la presidència al gener del 2014 dormo molt menys! No és fàcil compaginar les responsabilitats familiars i professionals amb la presidència d’un club tan gran com el Barça. Però és qüestió de saber-se organitzar, comptar amb el suport total i la comprensió de la família i de tenir bons professionals al Club.

I després de viure moments difícils, què l’ha mogut a voler repetir?

La majoria de directius de l’anterior mandat repeteixen l’experiència, excepte Javier Faus, i incorpora noves persones a la Junta: Emili Rousaud, Maria Teixidor, Enrique Tombas, Oriol Tomàs, Jordi Calsamiglia i Xavier Vilajoana. Què poden aportar a l’equip directiu?

ROC HERMS

“Guanyar el sextet i dues Champions seguides?

Si algú pot fer-ho és el Barça, n’estic segur”

ria del Barça, amb tres finals, tres celebracions, una campanya electoral, la presa de possessió, l’inici d’un nou mandat... Com se suporta físicament aquesta hiperactivitat?

Tots ells són grans barcelonistes i comparteixen la il·lusió i les ganes de treballar pel Barça, de posar el seu gra de sorra per fer encara millor aquest club. Tots poden aportar coses perquè són professionals molt reconeguts en els seus àmbits, i la seva experiència segur que serà útil per al Barça.

Vostè incorpora la primera vicepresidenta de la història del Club, Susana Monje. Han hagut de passar 115 anys... Era una assignatura pendent?

ROC HERMS

“Estic orgullós d’haver guanyat la confiança dels socis a les urnes”

El nostre club ha estat pioner en moltes coses. La primera sòcia va ser reconeguda el 1913 quan encara no existia sufragi universal a Espanya. Han hagut de passar massa anys perquè una dona ocupés un càrrec com aquest, però hauria de ser el més normal en un club que té gairebé un 25% de sòcies dones. La Susana Monje és una persona molt capacitada, molt preparada, i és una dona amb principis i conviccions. Serà una gran vicepresidenta.

És difícil de dir perquè tots els reptes que tenim per endavant són importants, tots es retroalimenten i són necessaris. Necessitem tenir els millors jugadors per tenir el millor equip i que els culers seguim gaudint i sent feliços, també necessitem continuar sent un referent al món per ser més globals, atraure més patrocinadors, aconseguir més ingressos per poder competir amb altres clubs; i hem de fer realitat l’Espai Barça per tenir unes instal·lacions a l’altura de la grandesa del Club, perquè les puguin gaudir els socis els 365 dies a l’any i per poder seguir creixent.

Bartomeu mostra el signe del tres que l’ha caracteritzat rodejat de nens. Amb la família a les votacions, i abraçant-se al seu fill.

I quin el més difícil?

No n’hi ha cap de fàcil, per això insisteixo que els barcelonistes hem d’estar units perquè així serem més forts per aconseguir-los. Si afrontem junts tots quests projectes i reptes, amb esperit constructiu, estic segur que es faran realitat.

Ja com a guanyador, Bartomeu mostra el seu optimisme mentre es dirigeix a l’Auditori, on va agrair el suport dels seus companys.

ROC HERMS

Espera poder aconseguir aquesta unitat?

Treballaré i ho posaré tot de la meva part per aconseguir-ho, però no n’hi haurà prou si els altres no volen. Jo estenc la mà però encaixar-la és cosa de dos.

Després del triplet, Luis Enrique ja va parlar de treballar per aconseguir el sextet, que tampoc mai s’ha aconseguit dos cops..., com repetir el triomf a la Champions de manera consecutiva. Què li fa més il·lusió?

Qualsevol títol fa il·lusió, i anar sumant encara més, perquè veure feliç la gent del Barça és el millor premi per a un president.

Cap jugador es cansa de guanyar, i aquest any aquests dos objectius esportius són tan grans i motivadors com difícils, però no hi ha res impossible i això és el que hem de pensar. Per què el Barça no pot ser el primer a aconseguir-ho? Si un equip pot, aquest és el nostre, perquè tenim una plantilla capaç, un entrenador exigent i una afició que hi creu. Hem fet història, seguim fent història i seguirem fent història al futbol mundial.

N’estic segur. n

ROC HERMS

GERMÁN PARGA

De tots els punts del seu programa electoral, quin és el que més il·lusió li fa complir?

REVISTA BARÇA

13

ELECCIONS FCB 2015

Els gestors del Club fins al 2021 Josep Maria Bartomeu va prendre possessió a l’endemà de les eleccions.

Ramon Adell, president de la Comissió Gestora, i el nou president electe van signar el traspàs de poders K. C. / FOTOS ROC HERMS

L

JOSEP MARIA BARTOMEU I FLORETA

Bartomeu, signant el traspàs de poders amb Ramon Adell.

14

REVISTA BARÇA

ROBERTO FEIJOO

PRESIDENT SOCI 16.331 Barcelona, 6-2-1963

Casat i pare de dos fills, és soci i conseller delegat de les empreses ADELTE Group i EFS. Va estrenar-se com a president del FC Barcelona el 23 de gener del 2014, quan Sandro Rosell va presentar la dimissió. El fins aleshores vicepresident esportiu va assumir el càrrec al llarg de 16 mesos. Entre el 2003 i el 2005 va ser directiu responsable de les seccions d’handbol i de bàsquet, mentre que el 2010 va tornar al Club com a vicepresident esportiu.

ROBERTO FEIJOO

a nova Junta Directiva està integrada per 21 membres i presenta alguns canvis estructurals respecte a la de l’anterior mandat, així com la incorporació de sis nous directius.

Jordi Cardoner, que havia estat el vicepresident segon, passa a ocupar el càrrec de vicepresident primer en substitució de Javier Faus; Manel Arroyo, que en l’anterior mandat havia ocupat el càrrec de vicepresident de l’Àrea de Mèdia i Comunicació, ara assumeix, com a vicepresident, l’Àrea de Màrqueting i de Comunicació, amb la responsabilitat en l’àmbit comercial i en el de patrocini; Susana Monje, tresorera en l’anterior mandat, ocupa el càrrec de vicepresidenta econòmica (es converteix així en la primera vicepresidenta de la història del Club), i Jordi Moix assumeix el comissionat específic de l’Espai Barça, càrrec de nova creació. Les sis noves incorporacions són Jordi Calsamiglia, secretari; Enrique Tombas, tresorer; Maria Teixidor, vicesecretària, i Emili Rousaud, Oriol Tomás i Xavier Vilajoana, com a vocals. n

El nou president es dirigeix als convidats en l’acte de presa de possessió.

ELS VICEPRESIDENTS DE LA JUNTA

JORDI CARDONER I CASAUS VICEPRESIDENT PRIMER ÀREA SOCIAL

CARLES VILARRUBÍ I CARRIÓ

SOCI 5.367 Barcelona, 5 -7- 1962

VICEPRESIDENT SEGON ÀREA DE RELACIONS INTERNACIONALS I INSTITUCIONALS SOCI 45.414 Barcelona, 21-2-1954

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (Economia, Política i Sociologia) i Executive MBA per EADA. És conseller delegat de Kids School.

JORDI MESTRE I MASDEU

VICEPRESIDENT TERCER ÀREA ESPORTIVA

MANEL ARROYO I PÉREZ

SUSANA MONJE I GUTIÉRREZ

SOCI 75.648 Barcelona, 14-9-1962

VICEPRESIDENT QUART ÀREA DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ SOCI 107.958 Vic, 10-5-1960

VICEPRESIDENTA CINQUENA ÀREA ECONÒMICA

Empresari de gran trajectòria professional i àmplia experiència en càrrecs de responsabilitat en diferents empreses i institucions catalanes.

Estudis d’Alta Direcció d’Empreses en IESE i Màster en Gestió Gerencial per EADA. És president d’Expo Hoteles & Resorts.

Director general i accionista de l’empresa Dorna Sports & Moto GP. La seva trajectòria es va iniciar com a periodista (Ràdio Vic, RNE, TVE, SER, i RACC).

Llicenciada en Administració d’Empreses i diplomada en Ciències Empresarials. Empresària, és sòcia i directora general d’Essentium Grupo.

ENRIQUE TOMBAS I NAVARRO

JORDI CALSAMIGLIA I BLANCAFORT

MARIA TEIXIDOR I JUFRESA

JORDI MONÉS I CARILLA

SOCI 16.479 Barcelona, 20-10-1967

SOCI 79.563 Barcelona, 19-06-1959

SÒCIA 47.166 Barcelona, 8-10-1975

SOCI 72.960 Barcelona, 25-6-1961

Llicenciat en Ciències Empresarials per ESADE i màster en International Management per la Thunderbird Graduate School (EUA).

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses a ESADE, Executive MBA per ESADE. Era membre de la Comissió Social.

Advocat, titular del Bufet Calsamiglia. Era membre de la Comissió de Reforma dels Estatuts i de la Comissió de Disciplina.

Llicenciada en Dret. Curs Superior Universitari en Mediació i en Propietat Intel·lectual. Directora de MPD.

Doctor cum laude en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en Oftalmologia.

RAMON PONT I AMENÓS

JOAN BLADÉ I MARSAL

JAVIER BORDAS DE TOGORES

SILVIO ELÍAS I MARIMÓN

DÍDAC LEE I HSING

Ha cursat estudis a la Business Administration de la Universitat de Geòrgia (EUA). President del Grup Borges.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia, especialista en Estomatologia i Odontologia i MBA per ESADE. Propietari del Grup Doctor Bladé.

Llicenciat en Administració d’Empreses i Executive MBA per ESADE. President del Grupo Costa Este.

Llicenciat en Dret, expropietari, conseller i director general de Caprabo i actualment president i accionista de referència de Veritas.

Estudis en Enginyeria Informàtica i de postgrau de Gestió d’Empreses. Emprenedor en sèrie, i conseller delegat d’Inspirit.

JOSEP R. VIDAL-ABARCA I ARMENGOL

PAU VILANOVA I VILA-ABADAL

EMILI ROUSAUD I PARÉS

ORIOL TOMÀS I CARULLA

XAVIER VILAJOANA I EDUARDO

Llicenciat en Arquitectura i màster en Estructures. És soci i director general d’Asian Projects Management.

Dissenyador i gestor d’obres, amb un màster a la Universitat de Copenhaguen. Dirigeix l’empresa Pau Vilanova des del 2008.

Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE i Màster en AGT per ESADE. Fundador i DG de Factor Energia, S.A.

Llicenciat en Econòmiques i Màster en Direcció d’Empreses (MBE) per IESE. Realitza gestió d’inversions en projectes digitals.

Enginyer industrial, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, en Humanitats i PDG per IESE. Exjugador del Club.

SÒCIA 93.782 Oviedo, 14-11-1972

CÀRRECS DE LA JUNTA I VOCALS

JORDI MOIX I LATAS

COMISSIONAT ESPAI BARÇA SOCI 42.507 Barcelona, 12-11-1960

VOCAL SOCI 71.195 Tàrrega, 1-4-1937

VOCAL SOCI 101.583 Barcelona, 15-8-1962

TRESORER

VOCAL SOCI 56.825 Barcelona, 18-9-1960

VOCAL SOCI 41.865 Barcelona, 13-2-1964

SECRETARI

VOCAL SOCI 13.356 Barcelona, 5-3-1961

VOCAL SOCI 35.566 Barcelona, 27-4-1966

VICESECRETÀRIA

VOCAL SOCI 3.315 Barcelona, 15-8-1948

VOCAL SOCI 62.046 Barcelona, 23-1-1970

VOCAL

VOCAL SOCI 99.076 Figueres, 15-1-1974

VOCAL SOCI 35.916 Barcelona, 2-1-1973

REVISTA BARÇA

15

Joan Laporta.

16

REVISTA BARÇA

LUCAS GARRIDO

LUCAS GARRIDO

3,70% Toni Freixa

1.07% en blanc 0.4% no válid

7,16%

33,03%

Agustí Benedito

Joan Laporta

La jornada

50 47.270

43,12% dels socis amb dret a vot hi van participar

26.963

30.182

31.904

10 17.00

18.00

19.00

20.00

21.00

15.00

16.00

17.00

18.00

19.00

20.00

2.624

HORA A HORA 4.098

14.00

16.00

3.641

13.00

15.00

2.609

12.00

14.00

3.219

13.00

2.394

11.00

12.00

1.722

HORA 10.00

11.00

40 30

9.711

4.797

HORA 10.00

40.548

ACUMULATS

16.185 4.842

34.298

36.907

44.646

20

22.166

5.981

Josep Maria Bartomeu es va imposar àmpliament a les eleccions amb un suport del 54,63% dels vots emesos, 25.823 socis del total de 47.270 que van exercir el seu dret a vot.

El president sortint va guanyar-se la confiança dels socis a les urnes amb una victòria inqüestionable, amb una participació que va ser superior a l’estimat, amb un 43,12% del cens electoral, fixat en 109.637 socis. Aquestes han estat les terceres eleccions amb una participació més gran de la història del FC Barcelona.

Les superen les de l’any 2010 (57.088) i 2003 (51.618). Joan Laporta va ser el segon candidat més votat amb 15.615 (33,03%), seguit d’Agustí Benedito, 3.386 (7,17%) i Toni Freixa (1.750 (3,70%).

La jornada electoral va destacar per la total absència d’incidents, les altes temperatures i un gran ambient festiu en què els socis i els seus acompanyants van poder gaudir de les activitats lúdiques que va organitzar el Club i que van ser tot un èxit. Al final, el president de la Comissió Gestora, Ramon Adell, va agrair la tasca efectuada per la Junta i la mesa electoral, així com per tots els empleats i col·laboradors que van participar en l’organització, que, un cop més, va ser modèlica. n

54,63%

Josep Maria Bartomeu

6.474

Una victòria inapel·lable

Escrutini final

4.869

RESULTATS ELECTORALS

Toni Freixa.

Agustí Benedito.

4.842

Josep Maria Bartomeu.

ROC HERMS

GERMÁN PARGA

ELECCIONS FCB 2015 / JOSEP MARIA BARTOMEU, PRESIDENT

21.00

0

ROC HERMS MIGUEL RUIZ - FCB

Puyol, Iniesta i Xavi, tres capitans que també van exercir el seu dret com a socis, com el president de la Generalitat, Artur Mas.

REVISTA BARÇA

17

MIGUEL RUIZ - FCB

MIGUEL RUIZ - FCB MIGUEL RUIZ - FCB MIGUEL RUIZ - FCB

Com ja va fer al Referèndum, Gerard Piqué va anar a votar acompanyat del seu fill Milan. Luis Enrique va ser dels més matiners.

LA PLANIFICACIÓ ESPORTIVA

Robert Fernández, secretari tècnic del primer equip Una de les primeres decisions de la Junta Directiva va ser nomenar un secretari tècnic vinculat a la plantilla, càrrec de nova creació

18

REVISTA BARÇA

El president Bartomeu saluda Robert Fernández a la seva arribada a San Francisco per la gira.

Mentre l’equip de somni assolia cotes inexplorades, Robert Fernández va jugar cinc anys en un València un esglaó per sota del Barça i el Madrid. Posteriorment, ja reciclat com a defensa, tornaria al Camp Nou amb la samarreta del Vila-real. La seva vida ordenada i la intel·ligència tàctica li van per-

metre jugar a l’elit fins als 39 anys, quan es va retirar al Còrdova per culpa d’una lesió, l’any 2001.

Mai es va allunyar gaire del futbol. Va treballar a la secretaria tècnica del València i de l’Atlètic de Madrid, a la coordinació de la base xe i va tastar la tasca d’entrenador. n

Josep Segura per al futbol formatiu professional i Gerard per al Barça B Josep Segura serà el secretari tècnic del Barça B i els juvenils A i B. Amb la seva arribada es va desvelar també el nom del nou entrenador del segon equip del futbol blaugrana, Gerard López.

Segura (Olesa de Montserrat, 19 de març del 1957) és professor d’INEFC especialitzat en futbol i va pertànyer als serveis tècnics del FC Barcelona entre els anys 1997 i 2006. Va ser entrenador ajudant de Llorenç Serra Ferrer a l’AEK d’Atenes (2006/07) i entrenador de l’Olympiacos (2008), amb el qual va guanyar una Superlliga i una Copa. També va ser director de l’Acadèmia del Liverpool (2009-2012).

Gerard López (Granollers, 12 de març del 1979), per la seva banda, ha firmat per a dues temporades. Es va formar al futbol formatiu del

VÍCTOR SALGADO - FCB

R

obert (Betxí, Castelló, 5 de juliol del 1962) va ser jugador del Barça entre els anys 1986 i 1990. Amb la samarreta blaugrana va jugar 196 partits oficials i va aconseguir tres títols: dues Copes del Rei (1988 i 1990) i una Recopa d’Europa (1989). També va jugar al Castelló (1979/81), el València (1981/86 i 1990/95), el Vila-real (1995/99) i el Còrdova (1999/01). Va ser entrenador al València B (2004/05), el Còrdova (2005/06), l’Oriola (2006/07) i l’Alzira (2008/09).

El nou secretari tècnic va arribar al primer equip procedent del València després de la dolorosa final de la Copa d’Europa del 1986 davant l’Steaua de Bucarest. L’entrenador Terry Venables ja l’havia intentat fitxar la temporada anterior. El migcampista cridava l’atenció per la potència física, el caràcter, la polivalència i la bona arribada des de la segona línia. Era un bon rematador i dominava el joc aeri.

Del principi a la fi de la seva etapa blaugrana seria indiscutible en les alineacions. Tot i que acabava de superar una lesió força greu amb el València, el seu rendiment va ser elevat des del primer moment. En poca consonància amb el de l’equip, que va sumar dues temporades de pocs èxits i molts problemes extraesportius, com el del Motí de l’Hesperia, a l’abril del 1988. El valencià seria dels pocs que entraria en els plans del nou entrenador, Johan Cruyff.

El paper de Robert va continuar sent principal. No obstant això, quan el Dream Team s’enlairava, un dels seus presumibles referents es va quedar a terra. Després d’una gira al Japó, el Barça va continuar la preparació de la nova temporada a Holanda. Allà es va detonar la bomba. Robert no volia esperar més una millora contractual aparaulada des de feia anys i va tornar a casa en plena pretemporada. n

MIGUEL RUIZ - FCB

JORDI CLOS

Gerard López i Josep Segura.

Barça i va jugar al primer equip entre els anys 2000 i 2005. El seu gran repte serà “retornar el Barça B a la Segona Divisió A i ajudar que jugadors del filial puguin pujar al primer equip”.

La Junta Directiva també va nomenar Ariedo Braida responsable de l’scouting internacional del Club i Carles Rexach, responsable de l’scouting estatal. Braida i Rexach dependran d’Albert Soler, director d’Esports Professionals.

PPT 14/15

REAL 13/14

134 116 105

EVOLUCIÓ DE RESULTATS DESPRÉS D’IMPOSTOS

Milions €

11

7

49

7

2009/10

2008/09

2007/08

-80

41

32

15

-9 2014/15

33

530 608

2013/14

37

2012/13

1,5

495 490

2011/12

246

473

2010/11

174

415

385

334

267 299

2006/07

P

er primera vegada a la història, el Barça ha superat els 600 milions d’ingressos i es converteix així en el primer club esportiu que ho aconsegueix.

Així queda reflectit en l’informe d’auditoria dels comptes anuals corresponents a la temporada 2014/15, que la Comissió Gestora, amb la voluntat d’actuar amb la màxima transparència, va fer públic un cop el va rebre de l’em-

530 539 608 -472 -509 -581 58 30 27 -3 -6 -9 55 24 18 41 18 15

EBITDA (resultat d’explotació + amortitzacions)

2005/06

REDACCIÓ

presa auditora Deloitte. L’exercici 2014/15 s’ha tancat amb una xifra d’ingressos de 608 M€, un EBITDA de 105 M€ i un benefici després d’impostos de 15 M€.

L’informe d’auditoria és net, no inclou cap excepció i manifesta en la seva opinió que “els comptes anuals de l’exercici 2014/15 expressen, en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera del FC Barcelona a 30 de juny de 2015, així com dels seus resultats i fluxos d’efectiu corresponents a l’exercici anual finalitzat en aquesta data, de conformitat amb el marc normatiu d’informació financera que resulta d’aplicació i, en particular, amb els principis i criteris comptables que hi estiguin continguts”. n

INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ DESPESES D’EXPLOTACIÓ RESULTAT D’EXPLOTACIÓ INGRESSOS I DESPESES FINANCERES RESULTAT NET RESULTAT DESPRÉS D’IMPOSTOS

2004/05

La Comissió Gestora va fer públic l’informe d’auditoria dels comptes anuals de la temporada 2014/15

RESULTATS 2014/15

Milions €

2003/04

El Barça, primer club que arriba als 600 milions d’ingressos

REAL 14/15

RESULTATS ECONÒMICS 2014/15

REVISTA BARÇA

19

Arda Turan Passió pel Barça

“El Barcelona és una màquina de futbol i vull ser una peça important d’aquesta màquina. És un repte, perquè estar al millor equip del món no és a l’abast de qualsevol” KETTY CALATAYUD / FOTOS MIGUEL RUIZ

A

rda Turan (Istanbul, 30 de gener del 1987) és un dels jugadors que havia demanat Luis Enrique per fer encara millor la plantilla del triplet.

Les seves ganes de jugar al Barça van poder més que els diners o que el fet de no poder jugar durant sis mesos. Vol formar part de la cultura futbolística d’un club que l’apassiona.

20

REVISTA BARÇA

Com és Arda Turan com a persona?

Intento ser una persona molt correcta. El més important és la meva consciència i el meu cor. El millor que tinc és la meva família, els meus amics i m’encanta compartir.

Els diners mai han tingut gaire importància a la meva vida. Només utilitzo els diners per fer feliç la gent que m’estimo. Un dia el futbol acabarà, ja no podré jugar més, i la gent podrà opinar si el meu futbol era bo o dolent, però si la gent diu que sóc una bona persona, això serà el més important.

Vostè sempre somriu...

Sí, perquè sempre agraeixo a Déu les coses que m’ha donat. Tot el que tinc és gràcies a ell, i per això treballo molt per ser digne.

Respecto tots els pobles, tothom és igual per a mi. Aquests pensaments m’han ajudat a la vida.

Què és el que més l’atrau del Barça?

Sempre he dit que m’agradava el Barça, no és d’ara, ja ho deia quan era al Galatasaray i també a l’Atlètic de Madrid. Tinc una sa-

n marreta del Barça des de fa anys. Des de petit m’atreia el Barça, però més que estimar-lo, el respectava. Un dia, veient un partit contra el Chelsea en què el Barça perdia, jugant com sempre, en curt, i vaig pensar..., això és el Barça..., encara que perdin, mai canvien el seu estil. Més important que guanyar o perdre, és tenir una cultura, un segell propi. El Barça té la seva cultura, el seu estil, la seva manera de jugar, i no ho canvia per res. És fidel a ell mateix. Per a mi, el Barça és una cultura.

Quan veia el Barça jugar pensava que algun dia podria formar-ne part?

No miro gaire la televisió, però quan juga el Barça, no m’ho perdo perquè gaudeixo veient-lo jugar. A David Villa des del primer dia li preguntava com era el Club, Barcelona, com eren Andrés Iniesta, Xavi, Messi...

Sentia molta curiositat.

mera vegada que vaig trepitjar el Club i la Ciutat Esportiva, vaig notar que el Barça és una altra cosa, que no és comparable amb cap altre club. Ser aquí és el màxim per a qualsevol futbolista. A l’Atlètic sempre li estaré agraït i sempre serà al meu cor, perquè ha estat una gran família per a mi, i allà feien tot el possible perquè jo fos feliç.

Què és el que més l’ha sorprès quan ha conegut el Club per dins?

Coneixia els jugadors del Barça com a rivals, ara són els seus companys...

L’organització és impecable. Des de la pri-

Quan coincidíem al camp sempre sentia un

REVISTA BARÇA

21

ARDA TURAN PASSIÓ PEL BARÇA

Arda Turan, durant la seva primera roda de premsa davant els mitjans de comunicació el dia de la seva presentació.

qualsevol futbolista. Si ho aconsegueixes i formes part d’aquesta màquina, has fet alguna cosa diferent a la teva vida.

gran respecte per ells. Jo sempre he jugat dur al camp, i és futbol, no estàs sempre demanant perdó. Però quan jugava contra Xavi, Iniesta, Messi..., i feia alguna entrada els deia “ho sento”, perquè els respecto, sé que ells només pensaven a jugar la pilota, jugar a futbol. Iniesta sempre ha estat el meu ídol, he après molt veient-lo jugar, i ara aprendré més sent el seu company.

Jo ho dono tot pel meu equip. Quan no tinguem la pilota, potser podem ser més agressius defensivament, i crec que puc aportar molt en aquest sentit.

Com s’imagina jugant al Barça?

Què li ha semblat Luis Enrique?

El Barcelona és una màquina de jugar a futbol i els jugadors bons poden adaptar-se a aquesta màquina. Jo crec que puc fer-ho.

Vull ser una peça important d’aquesta màquina. És un gran repte professional per a mi, perquè jugar al Barça i formar part del millor equip del món no és a l’abast de

22

REVISTA BARÇA

Què creu que pot aportar vostè?

Molt bo, és molt simpàtic, comunica i motiva. El primer dia que vaig parlar amb ell per telèfon va ser molt amable i molt proper, i estic molt content perquè ell em volia.

Aquí una de les coses que més sorprèn els nous són els rondos i la velocitat amb què

es mou la pilota... Ho ha experimentat?

El rondo és el millor entrenament que hi ha per a l’estil del Barça. Aquí de moment hem començat fent treball físic, però sempre amb la pilota, i aquesta és una diferència que he notat. Però quan vaig tenir Frank Rijkaard al Galatasaray també ho fèiem.

Com va influir Rijkaard en el seu joc o en les ganes de venir al Barça?

Vaig aprendre molt amb ell, a més, és un bon amic meu, una bona persona. Ja m’agradava el Barça molt abans, perquè a qualsevol que li agradi el futbol li agrada el Barça. Però sí que Rijkaard va influir en la meva manera de jugar. Abans, quan tenia 19 o 20 anys, jugava diferent, conduïa molt la pilota, driblava molt, i amb Rijkaard vaig aprendre

El primer dia de blaugrana Arda Turan va signar el contracte amb el president de la Comissió Gestora, Ramon Adell, es va trobar un missatge de benvinguda al vestidor i finalment es va posar la samarreta blaugrana per primer cop i va ser presentat a la gespa del Camp Nou.

a jugar més fàcil, a combinar més amb els companys, a tenir un joc més de posició.

Com es mentalitza per estar fins al gener sense jugar?

És difícil. Des de fa anys que jugo 50 partits cada temporada i estar sis mesos sense jugar serà molt dur, però la meva motivació és que després, quan torni a jugar, portaré la samarreta del Barça. És en l’únic que penso. Quan em fico al llit a la nit, penso “Arda, tranquil, d’aquí a sis mesos jugaràs al Barça”, i això és un somni que es farà realitat, un somni per a qualsevol jugador.

la benvinguda en turc. Això ho ha vist tot el món, i això per a Turquia és molt important.

Vosaltres podeu entendre-ho perquè heu donat alguna cosa al món.

Sent el pes d’aquesta responsabilitat?

Dins del camp no penso en tot això, només estic concentrat en el futbol. Nosaltres no teníem res quan érem petits i jugàvem a futbol al barri. Ara sóc al Barça. És clar que tinc aquesta responsabilitat, però ara em toca gaudir també. Vaig sentir una gran

responsabilitat quan vaig haver d’escollir entre els estudis i el futbol. La meva família no tenia diners i escollir era un risc per a ells. Si em dedicava al futbol i les coses no em sortien bé i no arribava a professional, com podia després recuperar el temps perdut per ajudar-los?

La barba és intocable?

Ha, ha! A la meva mare li agrada molt, i la meva mare és la persona més important a la meva vida. n

Quan el seu representant li va trucar i li va dir que el Barça el volia, què va sentir?

El meu representant em va trucar i em va dir “anem a un club molt gran”, però no me’n va dir el nom. Després em va dir “Arda, tu seràs molt feliç”, i aquí vaig entendre perfectament que aquest equip era el Barça, perquè per ser molt feliç només podia tractar-se del Barça. És el millor equip de la història del futbol, té el millor jugador de la història del futbol, i Andrés és aquí i, a més, pots guanyar tots els títols. Era impossible que un altre club em fes més feliç. Quan el meu representant va acabar de negociar el contracte, jo no sabia el que guanyaria. Això no era important per a mi. No, si es tractava del Barça. Hi havia altres ofertes, però quan el Barça truca a la teva porta, com pots escoltar un altre club?

Què significa per al seu país, Turquia, on vostè és un ídol, que hagi fitxat pel Barça?

Venir aquí no només és important per a mi, també ho és per al meu país, per als nens de Turquia. Quasi la meitat de la població del meu país, uns 45 milions, són joves, i per a ells sóc un exemple. Jugar al Barça no és fàcil, per a la majoria de futbolistes és quelcom impossible, i ara els turcs joves, i també altres esportistes, pensaran que els somnis es poden complir, com he fet jo. Mira, el Barça té 300 milions de fans al món i el dia que vaig fitxar, a la pàgina web del Club em van donar

Turan, quan era jugador del Galatasaray, i en un partit amb la selecció turca.

L’ídol del futbol turc PAU CAMPAÑA

A Turquia li diuen Koca Kafa (capgròs) com a apel·latiu afectuós. I és que Arda Turan és un referent per als aficionats turcs i un dels líders de l’actual selecció turca de futbol. El turc és un jugador ofensiu que combina moltes i diverses virtuts. Destaca per la potència física i el caràcter sobre el terreny de joc, però ho completa amb una tècnica depurada que el fa ser desequilibrant a tres quarts de camp.

Té una gran última passada i durant la seva carrera ha vist porteria amb una certa assi-

duïtat. Peça clau dels millors anys de l’Atlètic de Madrid, arriba al Barça per aportar físic i creativitat al mig del camp blaugrana.

Turan va debutar al futbol professional amb el Galatasaray la temporada 2004/05, però l’any següent va ser cedit al Vestel Manisaspor –també de Turquia- per gaudir de més minuts. Les seves actuacions li van valer el retorn al conjunt d’Istanbul, on va passar a ser un home important. Les cinc temporades que hi va jugar, va disputar una mitjana de 38 partits per curs. Tot i no ser un home gol, amb l’equip de l’estadi Ali Sami va marcar un total de 43 dianes. n

REVISTA BARÇA

23

MIGUEL RUIZ - FCB

ALEIX VIDAL / UNA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ

El futbolista, que no podrà debutar fins al gener, es mostra rialler i agradable durant tota la xerrada.

Roda el món i torna al Camp Nou Aleix Vidal torna al FC Barcelona després d’haver picat pedra durant més d’una dècada en 12 equips diferents ROGER BOGUNYÀ

L

a història d’Aleix Vidal amb el FC Barcelona no és la d’un amor a primera vista.

Més aviat és la consolidació d’una relació viscuda a distància, a foc lent, després d’un primer flirteig que no va acabar de sortir bé. Han calgut molts esforços -més d’una dècada en 12 equips diferents- perquè tots dos unissin forces ara.

24

REVISTA BARÇA

Cal remuntar-se fins al 2001 per trobar aquell primer contacte. Aleix Vidal tenia només 11 anys quan va despertar l’interès del club blaugrana, que va incorporar-lo a l’Infantil B, on tindria Jordi Alba com a company.

Aquella primera estada al Club s’emmarca després d’haver despuntat al CF Valls, equip ubicat a només set quilòmetres del seu Puigpelat natal. “Al meu poble només hi havia una pista de futbol sala de ciment, però no jugàvem mai allà. Jugàvem a la plaça, davant d’una porta... Quan ets un nen, qualsevol cosa et serveix”, recorda ara.

La seva podria haver estat la història d’un nen prodigi, que amb 11 anys aterra al Barça per acabar triomfant anys més tard al primer equip. La vida, però, de vegades presenta obstacles que cal anar superant.

“Ara ja no, però llavors es creia que el que necessitava el Club era gent d’una mida més gran, jugadors més alts”, explica, sobre els motius del seu adéu del planter culer.

Després vindrien molts anys de picar pedra. L’equip següent seria el Cambrils, des d’on tornaria a cridar l’atenció d’un gran, aquest cop el Reial Madrid. “Una persona vinculada al Madrid em va veure, em van fer una prova i em van fitxar. Va ser la meva primera experiència lluny de casa. Vaig viure un any sol allà, en una residència que tenia el club. Des del primer moment sabia que al Madrid era gairebé impossible que triomfés”, reconeix. Va ser una temporada difícil per al tarragoní, cada cop més consolidat com un jugador de banda, després d’haver estat fins llavors un juga-

Sóc una persona lluitadora i mai vaig tirar la tovallola” UD ALMERIA

dor eminentment ofensiu: “Durant l’any no estava jugant gaire i vaig tenir converses amb el meu pare perquè volia tornar abans cap a casa. Finalment, el Madrid volia que continués i van oferir feina també als meus pares. Jo pensava, però, que el millor per a mi i per a la meva família era que no es moguessin d’on eren. No era necessari fer aquest sacrifici. No eren unes quantitats per mobilitzar tota la família”.

Seguiria al Madrid una nova estada al Cambrils i posteriorment una etapa al juvenil del Reus. És durant aquesta època quan Aleix Vidal dedica el seu temps lliure a fer els mòduls de formació professional d’electricista i fontaner. “Mai he estat una persona amiga dels estudis i en aquestes categories, tan jove, no guanyes gaires diners i has de buscar alternatives per poder fer les coses que t’agraden”, raona. Afortunadament, el futbol li concedeix una nova oportunitat. Disposa de minuts al primer equip del Reus, llavors a Tercera, i acaba fitxant per l’Espanyol. Des d’allà va cedit primer al juvenil de la Damm i, un any més tard, al Panthrakikos de la Superlliga grega, el seu debut en una categoria de més alt nivell. Té 17 anys i és el seu vuitè equip.

“No era un Primera com els d’aquí, però aquella experiència, tot i no jugar gaire i viure un altre cop sol, em va servir per agafar molta maduresa personal”, explica.

El 2009 Aleix Vidal decideix no seguir a l’Espanyol, que l’havia cedit durant dues temporades consecutives. Espera una proposta millor, però acaba recalant a la Pobla de Mafumet, filial del Nàstic. “He d’estar molt agraït a Santi Coch, l’entrenador de la Pobla, perquè va esperar-me i va fer un gran esforç per mi. Jo volia veure si sortia quelcom millor, però no va ser així”, reconeix sense que li caiguin els anells. Va ser un bon any per a ell: “Em van sortir bons partits i vaig acabar entrenant-me i debutant amb el Nàstic a Segona A, que ja és una divisió molt forta”. Malauradament, pateix un nou

SEVILLA FC

Vida més enllà del futbol

Ha disputat un total de 69 partits en els seus dos primers anys a Primera, amb l’Almeria i el Sevilla, respectivament.

revés en ser descartat pel primer equip per a la temporada següent.

El seu bon paper durant tot aquell curs, però, havia tingut recompensa. S’incorpora al Mallorca B, on signa un altre bon any, pas previ al seu fitxatge per l’Almeria.

Si hi ha un moment a la carrera esportiva en què Aleix Vidal és conscient que ha arribat la seva hora, és aquest. El trampolí que suposa deixar Mallorca per Almeria el marcarà eternament. “Quan em van trucar jo sabia que era per ser jugador del B, però només els vaig demanar poder fer la pretemporada amb el primer equip”, resumeix. Només demanava una oportunitat i no la va desaprofitar: “Al futbol sempre hi ha excepcions, però normalment necessites una persona que t’atorgui confiança. En el

meu cas va ser Lucas Alcaraz, amb qui vaig tenir sintonia des del primer dia. Si no hagués estat per ell ara no seria on sóc”. L’Almeria B només el va gaudir un partit..., en què va marcar dos gols. El salt esperat era, ara sí, una realitat. Puja a Primera amb l’Almeria i allà es consolida com una peça clau.

Després, tocaria el cel europeu de l’Europa League com a jugador del Sevilla, el seu dotzè equip, abans de tornar a Can Barça.

“M’ha costat molta feina arribar fins aquí.

Suposa molt treball, però si penques de manera constant i t’ho creus, és possible.

Sóc una persona lluitadora i mai vaig tirar la tovallola, tot i passar per molts equips amb poc nom. Ara sóc aquí i crec que és impossible anar més amunt”, afirma. Paraula d’un picapedrer. n

REVISTA BARÇA

25

26

REVISTA BARÇA

MOLT PERSONAL

Aitor Egurrola

PORTER DE L’HOQUEI PATINS DEL BARÇA

FCB

DATA I LLOC DE NAIXEMENT 24-6-1980. Barcelona DORSAL 1 PES 88 Kg ALÇADA 189 cm

“La sensació de pau durant una immersió és única” DAVID R. JOVER

Expliqui’ns com es va aficionar al submarinisme

Sempre m’ha atret el món submarí i practicava snorkel.

En un viatge que vaig fer a Tailàndia va sorgir l’oportunitat de treure’m el carnet i ja hi vaig quedar enganxat.

millor manera de desconnectar del món exterior. La sensació de pau que sents durant una immersió es única.

On ha gaudit més?

A moltíssims llocs. Em quedo amb Lembeh Strait a Cèlebes (Indonèsia), Sipadan a Borneo (Malàisia) i un creuer de submarinisme al mar Roig.

No li feia una mica de respecte?

A les primeres immersions sí, i fins i tot ara noto els nervis a l’hora d’entrar a l’aigua.

Crec que és bo no perdre el respecte al mar, ja que no és el nostre medi natural.

Li diuen Pop i li agrada submergir-se... tot encaixa, Aitor.

Ha, ha, ha. Sí, tot i que el sobrenom no té res a veure amb el submarinisme hi encaixa perfectament. El pop és una criatura fascinant de veure.

Què li aporta personalment?

Relaxació. Crec que és la

A banda de capbussar-se, què li

agrada fer durant les vacances?

Viatjar. Gaudeixo coneixent món. Amb el naixement del meu fill el tipus de viatges que fem ha canviat, però vull que s’acostumi a conèixer altres cultures i realitats.

I si no és hoquei..., a què acostuma a jugar a l’estiu o veu per la televisió?

Qualsevol esport. Aprofito l’estiu per moure’m en bici, nedar..., i veure per TV tennis i el Tour, un clàssic per fer la migdiada.

Quins grans amics ha fet al món de l’hoquei?

Reinaldo, D. Páez, Carlitos López i Masoliver. Actualment, Panadero i Pablito.

I del Palau, qui admira d’altres seccions?

Saric. Apareix sempre que se’l necessita i dóna el plus necessari per guanyar títols.

Algú que no falli mai pel seu aniversari.

La meva padrina. Sempre espera a una hora prudent per trucar tenint en compte que és el dia de Sant Joan, després de la revetlla.

Un canvi a fer a l’hoquei.

Tornaria a penalitzar el camp enrere. La intenció de treure’l era dinamitzar l’hoquei, però això ha produït que els equips especulin amb la possessió de la pilota. n

REVISTA BARÇA

27

06

PER AMOR AL BARÇA

REVISTA BARÇA

La temporada de les seccions amateurs

ELS CAPITANS DE LES SECCIONS AMATEURS Eloi Rovira i Plácida Azahara (atletisme), David de Falguera i Lucía Moreno (hoquei herba), Sergi Guerrero (rugbi), Pablo Muñoz (hoquei gel), Aleix Gabara i Júlia Ribas (patinatge artístic), Òscar Gabàs (voleibol masculí), Nerea Sánchez (voleibol femení), Antonio Parrilla (bàsquet en cadira de rodes) i Mónica Lázaro (bàsquet femení).

REVISTA BARÇA

06

PER AMOR AL BARÇA / LA TEMPORADA DE LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

Jackson Quiñónez, un dels grans baluards de l’equip masculí d’atletisme blaugrana.

Atletisme

Un moment esplèndid Els atletes blaugrana van començar la temporada aconseguint bones marques, fet que els va permetre destacar en les diferents competicions programades per al 2015 ORIOL BONSOMS / FOTOS JUAN JOSÉ VICO

L

a secció d’atletisme del Barça travessa un moment esplèndid que els ha permès aconseguir grans resultats durant la temporada 2014/15, tant en les competicions indoor com a l’aire lliure. La participació blaugrana al Campionat de Catalunya de Clubs de pista coberta va ser excel·lent, i els equips masculí i femení del FC Barcelona es van proclamar campions de Catalunya. L’equip masculí va fer-ho per 11a

30

REVISTA BARÇA

vegada consecutiva i ja suma 15 campionats en les 19 edicions disputades. Per la seva banda, les noies també van aconseguir el seu campionat consecutiu número 11, amb què en sumen un total de 13.

A la Copa del Rei i de la Reina en pista coberta, celebrades a Sant Sebastià, l’equip masculí es va proclamar campió per segon any consecutiu per davant del Playas de Castelló i del Simply Scorpio, mentre que les noies ho van fer en segona posició només per darrere del València Terra i Mar, i van millorar la quarta plaça

de la temporada passada.

Al Campionat d’Espanya Absolut de pista coberta que es va celebrar a Antequera els blaugranes van aconseguir un total de 12 medalles (sis d’or, quatre de plata i dues de bronze) i la segona posició per equips. El Barça va sumar un total de 110,5 punts, per darrere del Playas de Castelló i del València Terra i Mar. Els barcelonistes van enviar vuit esportistes al Campionat d’Europa de Pista Coberta, i van superar la presència blaugrana del 2013 a Göteborg, en què la delegació culer va ser de cinc participants.

Al Campionat de Catalunya a l’aire lliure a Mataró el FC Barcelona va tornar a repetir el títol aconseguit l’any passat, tant en la categoria masculina com en la femenina.

Els blaugranes van aconseguir 21 victòries parcials, nou en categoria masculina i 12 en femenina, de les 40 que formaven la competició. La secció va acumular un total de 283 punts. Les bones actuaci-

A l’esquerra, el perxista Dídac Salas. A dalt, a la dreta, l’atleta Cristina Lara creua la meta. A baix a l’esquerra, Ilias Fifa i Marc Alcalà.

ons van continuar al Campionat d’Espanya de Clubs de la Divisió d’Honor que es va celebrar a Saragossa, on els blaugranes van acabar segons en totes dues categories.

L’equip masculí va quedar en segona posició amb 123,5 punts darrere del Playas de Castelló, que en va aconseguir 146,5. Els blaugranes van pujar al podi 16 vegades, però només dues a dalt de tot, a les proves de llargada amb Jean Marie Okutu i als 3.000 m amb Ilias Fifa.

Deu vegades van acabar en segona posició i quatre en tercera. Molt lluny va quedar el tercer classificat, A.D. Marathon, amb 80,5 punts.

Per la seva banda, les noies també van acabar en segona posició, com els seus companys de l’equip masculí. Les atletes van finalitzar en primera posició en quatre proves: els 100 m llisos amb Cristina Lara, els 5.000 m marxa de Raquel González, en el llançament de disc amb Sabina Asenjo i també l’equip de 4x100. n

Atletisme Fundació

1912-1917 i des del 1921

Competicions

Cada temporada té tres especialitats atlètiques de competicions oficials, tant per a clubs com a títol individual: • Camp a través: de novembre a març.

• Pista coberta: de desembre a març.

• Aire lliure: d’abril a setembre.

Instal·lacions

Estadi d’Atletisme Joan Serrahima, Estadi de Sant Cugat del Vallès i a la Garriga.

DES DE CADET FINS A SÈNIOR:

Tots els dies de la setmana. Diferents llocs d’entrenament.

• Les curses es duen a terme habitualment en l’àmbit del territori estatal i arreu de Catalunya.

• En cas de classificació l’equip va al Campionat d’Europa.

• En cas que els atletes, a títol individual, assoleixin les marques mínimes fixades per la Federació Espanyola i Internacional, poden anar al Campionat d’Europa, al Mundial i als Jocs Olímpics.

Activitats de caire social

CORRENT FEM BARÇA:

Lliga de curses populars urbanes de 10 quilòmetres per a socis, amb un calendari de 10 curses/ temporada (de setembre a maig). Hi consten inscrits des de la primera edició 1.300 socis aproximadament.

Enguany és la 3a edició.

CURSA BARÇA:

Cursa urbana de 10 quilòmetres amb sortida i arribada a l’esplanada del Camp Nou. L’any 2014 es va celebrar la primera edició, amb 3.885 corredors inscrits.

La cursa del 2015 se celebrarà el proper 6 de setembre.

Equips i esportistes

Participants en competicions regulars: 230 Escola-Promoció: Prebenjamí, Benjamí, Aleví, Infantil i Cadet Categories adultes: Júnior, Juvenil, Promesa, Sènior i Veterans MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA

Josep Maria Mir DELEGAT

Vicente Egido

REVISTA BARÇA

31

32

REVISTA BARÇA

PER AMOR AL BARÇA / LA TEMPORADA DE LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

Rugbi Seguim a Divisió d’Honor L’equip de rugbi del FC Barcelona es manté a la Divisió d’Honor després d’haver jugat el play-off per la permanència ORIOL BONSOMS

E

ls homes de Ricardo Martinena jugaran una temporada més a la Divisió d’Honor després d’una temporada de molta exigència i després d’haver jugat contra equips superiors. Els blaugranes van haver de disputar un play-off per la permanència davant del Sant Cugat, però van vèncer els dos partits, per la qual cosa tornaran a jugar amb els millors equips de rugbi de l’estat.

El primer equip de rugbi del Barça va superar un test de molt de nivell. La temporada passada van pujar, i el fet de jugar contra equips amb molt més pressupost i amb jugadors molt més experimentats ha estat un handicap que els nois de Martinena han superat amb una nota prou bona malgrat el patiment de lluitar per mantenir la categoria al tram final del curs.

L’experiència adquirida tot aquest any servirà als barcelonistes de cara a la temporada 2015/16 per no haver de patir tant. A més, el cúmul de lesions en jugadors importants a la part final del campionat no va permetre jugar amb la tranquil·litat necessària. L’equip va haver de fer molts reajustaments per suplir aquestes baixes, i el premi final de la permanència és molt important després dels esforços realitzats durant l’any.

L’equip va tenir un mal inici, ja que va acumular derrotes en les primeres sis jornades, però el fet de perdre per cinc punts o menys en cinc dels sis partits feia pensar que hi havia marge de millora. Les victòries davant de l’Hernani i el Getxo van donar confiança a l’equip, que va lluitar fins al final per mantenir un any més el somni de jugar amb els millors. n

El jugador de l’equip de rugbi blaugrana Àlex Palomo, en una touche.

Rugbi Fundació 1924

Competicions

Primer equip: Competició Nacional a la Divisió d’Honor A. Resta d’equips: Competicions d’àmbit català Federació Catalana de Rugbi Campionats d’Espanya Federació Espanyola de Rugbi Competicions amistoses d’àmbit europeu

Instal·lacions

Complex Municipal de la Teixonera (Vall d’Hebron) Camps adjunts del Miniestadi Els partits es duen a terme en l’àmbit territorial estatal i a Catalunya

Activitats de caire social

Acció solidària a Guinea per ensenyar el rugbi als nens del país.

Projecte conjunt amb l’Ajuntament

de Barcelona per a promoció del rugbi a les escoles.

Projecte de difusió dels valors a alumnes amb necessitats educatives especials, derivats d’alguna minusvalidesa psíquica, a l’Escola Ginesta.

Acció solidària d’enviament de roba a països amb necessitats.

Diferents campanyes de recollida d’aliments.

Torneig de la Mercè de rugbi platja, a la ciutat de Barcelona, organitzat

pels veterans de la secció. Dirigit a nens i nenes de 5 a 14 anys.

Equips i esportistes

Total equips: 9 Total esportistes: 327 (2) Sèniors (1) Sub-16 (1) Sub-18 (1) Sub-21 (4) Escola Veterans MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA

Enric Abella DELEGAT

Enric Abella

REVISTA BARÇA

33

PER AMOR AL BARÇA / LA TEMPORADA DE LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

Hoquei herba Una bona temporada L’equip masculí ha acabat en sisena posició a la Divisió d’Honor B, mentre que l’equip femení ha aconseguit l’ascens a Primera Divisió DAVID JOVER

L´

equip masculí va competir bé a la Divisió d’Honor B i va acabar la temporada en una meritòria sisena posició amb 18 punts, gràcies a les vuit victòries els dos empats aconseguits en divuit partits. Fins al tram final de la temporada, els blaugranes van tenir opcions de ser a les posicions capdavanteres. Elias, amb 12 gols, va acabar en el tercer lloc de la taula de màxims golejadors d’un Barça que va seguir disputant els seus partits al Pau Negre de Montjuïc.

Pel que fa al primer equip femení d’hoquei herba, les noies van aconseguir l’ascens a la Primera Divisió estatal, que és la segona màxima categoria d’Espanya, després de completar un curs sensacional en què van superar l’Egara en el partit decisiu de l’ascens directe en el shootout per 7-6, després d’acabar el temps reglamentari amb empat a un gol. Júlia Martínez, amb una gran actuació, va ser escollida com a millor portera de la competició i les blaugranes van poder assaborir un ascens molt treballat. n

34

REVISTA BARÇA

L’equip d’hoquei herba s’entrena i juga al complex esportiu Pau Negre de Montjuïc.

Hoquei herba Fundació 1923

Competicions

Hoquei Herba: Federació Catalana, Lliga Catalana.

Federació Espanyola, Lliga Nacional.

Hoquei Sala: Federació Catalana, Lliga Catalana.

Federació Espanyola, Campionat d’Espanya.

Instal·lacions

Complex Esportiu Pau Negre (Montjuïc).

Activitats de caire social

Activitats lúdiques amb els pares i mares de la secció: Mamis, Papis i Hoquei +, jugadors amb discapacitat intel·lectual.

L’Hospitalet (Lliga escolar amb 6 equips). Conveni amb l’Ajuntament.

El Prat de Llobregat (Institut Balmes, Escola-Institut Prat i Escola Prat 1) Campus d’Estiu. Juliol.

Complex Esportiu Pau Negre.

6-8 de febrer de 2015, L’Hospitalet.

Organització del Campionat d’Espanya d’hoquei sala.

(1) Aleví Masculí (2) Aleví Femení (3) Benjamí Masculí (2) Benjamí Femení (1) Escola Grups Special (Hoquei+)

Equips i esportistes

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA

Total equips: 19 Total esportistes: 248 (3) Sènior Masculí (2) Sènior Femení (1) Juvenil Masculí (1) Cadet Masculí (1) Cadet Femení (2) Infantil Masculí

Cesc Carol DELEGAT

Jordi Delàs

Voleibol masculí Plantant cara durant el curs L’equip tanca la temporada amb el títol de la Lliga Catalana a la butxaca i com a semifinalistes de la Copa Príncep i cinquens a la Lliga ANNA SEGURA

MIGUEL RUIZ - FCB

E

l primer equip de voleibol masculí del FC Barcelona finalitza la temporada 2014/15 com a campió de la Lliga Catalana de la Divisió d’Honor i semifinalista de la Copa Príncep, i a la competició regular, la Superlliga 2, ha acabat en cinquena posició. En el cas de la Lliga, tot i quedar a meitat de la taula classificatòria, el conjunt dirigit per Sergi Bosch s’ha convertit en l’equip de la competició que més punts ha disputat al llarg del curs, amb partits ajustadíssims que s’han acabat resolent en el cinquè i definitiu set. Bona prova d’aquesta competitivitat de l’equip culer va quedar palesa a la Copa Príncep celebrada al gener a Melilla. A les semifinals els blaugranes van caure derrotats davant el CV Melilla per 3 sets a 2 (26-24, 20-25, 25-19, 19-25, 15-13). Mesos abans, a principis del mes d’octubre, l’equip de voleibol del Barça es va proclamar campió de la Lliga Catalana de Superlliga en guanyar el CV AA Llars Mundet per 3 a 0.

El Club ha apostat aquesta temporada per jugadors amb gran bagatge, com Jordi Gens, un dels referents del voleibol estatal i amb trajectòria a l’estranger, així com també Germán López i Héctor García. L’experiència de jugadors com Ángel Galindo i

Vitali Kobcev es diposa a esmaixar una pilota.

Aharon Gamiz, així com la del capità Jordi Marcè, ha servit també perquè es vegin reflectits Eric Hernández i Òscar Gabàs, joves provinents del planter que s’han fet un lloc al primer equip.

Pel que fa al voleibol formatiu en categoria masculina, durant la temporada les joves promeses han tingut trajectòries positives en diferents categories, tot i que aquest any, com a conseqüèn-

cia del canvi generacional, l’únic títol aconseguit per la base ha estat el de l’Infantil, que es va convertir en campió de Catalunya. Tot i així, la secció continua treballant intensament en la formació, i el futur de l’escola blaugrana es veu consolidat. Aquesta es troba entre les millors de Catalunya i és una de les fonts principals de jugadors per al primer equip. n

Voleibol masculí Fundació 1970

Competicions

Sènior A: Lliga Catalana, Superlliga Masculina 2 (Nacional) i Copa Príncipe

Sènior B: 1a Divisió Catalana Juvenil: 1a Divisió Catalana i Campionat d’Espanya Cadet: 1a Divisió Catalana i Campionat d’Espanya

Infantil: 1a Divisió Catalana i Campionat d’Espanya

Instal·lacions

Parc Esportiu Llobregat Els partits es duen a terme en l’àmbit

territorial estatal i a Catalunya.

Activitats de caire social

Promocions a escoles i centres educatius.

Equips i esportistes

Total equips: 5 Total esportistes: 73 (2) Sèniors (1) Juvenil (1) Cadet (1) Infantil

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA

Jaume Argilés DELEGAT

Sergi Bosch

REVISTA BARÇA

35

36

REVISTA BARÇA

PER AMOR AL BARÇA / LA TEMPORADA DE LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

Voleibol femení El planter apunta cap amunt La secció de voleibol femení finalitza la temporada amb la fita d’haver estat en totes les competicions estatals de la base ANNA SEGURA

D

esprés de molts anys de treball i creixement continu la secció de voleibol femení ha aconseguit l’objectiu històric que els equips de les categories inferiors hagin estat presents en totes les competicions estatals. A més, el primer equip, format per jugadores que combinen la seva formació acadèmica universitària amb l’esport d’alt nivell, han acabat una temporada més entre les millors de la Superlliga Femenina (sisena posició de la Lliga regular), amb presència al play-off pel títol, la semifinal de la Copa de la Reina i la tornada a Europa amb la participació a la Challenge Cup, després de 22 anys sense cap representant català, en què van caure a la segona ronda. Sense oblidar el campionat de la Superlliga Catalana.

Pel que fa a les categories inferiors, l’equip juvenil del Las Palmas de Gran Canaria es va endur el Campionat d’Espanya de manera inapel·lable. Les joves blaugrana no van donar cap opció a les locals, que van perdre la final per 0 a 3. L’Infantil, que es va proclamar campió de Catalunya per segona temporada consecutiva, va participar en els campionats estatals acabant en sisena posició. Qui també va estar present en el Campionat d’Espanya va ser el Cadet A, subcampió de Catalunya, que va acabar en desena posició després de no poder superar uns encreuaments de quarts de final molt complicats.

Els equips filials també han tingut una temporada impecable a la Lliga, i han obtingut els campionats cadets i juvenils de Segona Divisió, i els ascensos a Primera i Segona Catalana Sènior amb equips plens de jugadores en edat juvenil. n

Les noies del vòlei femení, en plena acció durant un partit.

Voleibol femení Fundació

Secció vinculada des del 2004

Competicions

RFEVB: Lliga Nacional Superlliga Femenina de Voleibol: Lliga Copa de la Reina Copa d’Europa 1a Nacional Femenina Juvenil A: Superlliga Júnior Campionat d’Espanya Cadet A: Copa d’Espanya Campionat d’Espanya Infantil A:

Copa d’Espanya Campionat d’Espanya FCVB (Lliga Catalana) Sèniors: 2a Catalana i 3a Catalana Categoria conjunta Cadet-juvenil: 1a Divisió, 2a Divisió i 3a Divisió Infantil: 1a Divisió 2a Divisió (2 equips) Aleví: 1 equip CEEB (Lliga Escolar) Aleví: 2 equips Infantil: 1 equip

Cadet: 1 equip

Instal·lacions

Primer equip: CE Hospitalet Nord Equips Federats: INEFC Equips Escolars: L’Illa

Activitats de caire social

Projecte solidari, inclusiu: equip de vòlei format per persones amb discapacitat física

Equips i esportistes

4 Sèniors 4 Juvenils 5 Cadets 4 Infantil 4 Aleví 1 Escola 1 Adults 1 Vòlei Terra MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA

Jaume Argilés

DELEGADA I PRESIDENTA CVB-BARÇA

Georgina Tomàs i Comas

Total equips: 24 Total esportistes: 243

REVISTA BARÇA

37

PER AMOR AL BARÇA / LA TEMPORADA DE LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

Hoquei gel Campions de la Copa del Rei L’equip masculí va conquerir la Copa 18 anys després d’haver aconseguit aquest trofeu. Els equips inferiors van sumar un total de set títols

38

REVISTA BARÇA

XAVI MORÓN

E

l curs 2014/15 va ser un dels millors de la història de la secció de l’hoquei gel. El primer equip, entrenat per Danilo Didkovskyy i capitanejat per Pablo Muñoz, va tornar a guanyar la Copa del Rei 18 anys després d’haver aconseguit l’última. A les semifinals de la Copa, disputada a Jaca, el Barça va superar per 7-6 el Txuri-Urdin, en un partit que es va decidir a la pròrroga. El rival a la final va ser el Puigcerdà, que no va poder frenar els blaugranes, els quals es van imposar per 6-2.

Pel que fa a la Lliga Nacional d’hoquei gel, el Barça va acabar en quarta posició i al play-off va caure a les semifinals contra el Jaca.

El primer equip no va ser l’únic que va acabar el curs amb un títol, ja que, en total, la secció en va aconseguir set. El Sub-20 va guanyar la Copa d’Espanya; el Sub-18, la Lliga i la Copa d’Espanya; el Sub-16, la Lliga i el Campionat d’Espanya; i el Sub-14, la Lliga. n

XAVI MORÓN

DAVID JOVER

L’equip d’hoquei gel celebra el triomf a la Copa del Rei, 18 anys després de l’últim títol.

Aquesta secció amateur destaca per la seva espectacularitat.

Hoquei gel Fundació 1972

Competicions

Lliga Nacional (totes les categories) Copa del Rei Sènior Copa del Príncep U18/20 Copa d’Espanya U16 Copa Catalana

Instal·lacions Pista de Gel del FC Barcelona

Els partits es duen a terme en l’àmbit territorial estatal i a Catalunya.

Activitats de caire social Participació en

activitats de promoció de patinatge i hoquei gel

Equips i esportistes

Total equips: 6 Total esportistes: 142 (1) U10 (1) U12 (1) U14 (1) U16

(1) U18/20 (1) Sènior MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA

Josep Maria Cortal DELEGAT

Antoni Miquel

Patinatge Creixement constant amb èxits La secció ha aconseguit bons objectius als campionats disputats durant la temporada, tant a Catalunya com en l’àmbit estatal DAVID JOVER

L

a temporada 2014/15 de la secció de patinatge artístic va seguir la bona línia de l’anterior, que va ser molt reeixida quant a èxits. Els podis i els triomfs en tots els campionats possibles demostren la feina ben feta durant tot el curs. Al Campionat d’Espanya, Aleix Gabara va aconseguir la medalla d’or, mentre que el seu company Ton Cónsul va acabar en segona posició, així com Júlia Ribas en categoria femenina, i Irene Manau va assolir la medalla de bronze. A més, al Campionat d’Espanya infantil, Anna Royo i Arnau Joly van vèncer en les seves respectives categories.

Pel que fa al Campionat de Catalunya, els patinadors de la secció blaugrana van assolir un total de 18 podis, deu dels quals al graó més alt, mentre que a la Copa Federació Marta Guinovart i Marc Tort van guanyar les medalles d’or, i Álex Abad va finalitzar segon.

Cal destacar també l’organització de la Copa Ciutat de Barcelona a les instal·lacions de la Pista de Gel blaugrana al recinte de les Corts, competició en la qual van participar més de 200 patinadors dels diferents clubs de la ciutat. n

Anna Royo, a l’esquerra, es corda els patins. A dalt, Aleix Gabara, que va ser medalla d’or al Campionat d’Espanya, en què Ton Cónsul va ser plata, igual que Júlia Ribas, al podi de sota.

Patinatge artístic Fundació 1972

Competicions

Àmbit català: Campionats de Catalunya, Copa Puigcerdà, Open Andorra, Trofeus Ciutat de Barcelona

(organitzats pel FC Barcelona a la Pista de Gel). Àmbit espanyol: Campionat d’Espanya, Open Jaca, Open Sant Sebastià.

Instal·lacions Pista de Gel del FC

Barcelona Les competicions es duen a terme en l’àmbit territorial estatal a Catalunya i internacional.

Patinadors seleccionats per competir en l’àmbit internacional per la Federació Espanyola.

Activitats de caire social

Participació en activitats de promoció de patinatge artístic

Equips i esportistes

Total equips: 9 Total esportistes: 69

Autonòmiques: Debutants Aleví Debs A Nacionals: Categoria 2a Debs Basic Novice Novice Advanced Júnior ISU

En perfeccionament MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA

Josep Maria Cortal DELEGADA

Esther Isidro

REVISTA BARÇA

39

PER AMOR AL BARÇA / LA TEMPORADA DE LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

Bàsquet femení

Projecte consolidat El Barça CBS, fruit de la col·laboració entre el Club i el Sant Feliu, viu una etapa d’expansió per desenvolupar el bàsquet femení en clau blaugrana

Bona feina a la formació

En l’àmbit formatiu, el Barça CBS ha aconseguit que 9 dels 18 equips fossin a les fases finals que els corresponien. El treball dóna els seus fruits i diverses jugadores han estat convocades per la selecció catalana i Andrea Antón (Cadet), per segon any consecutiu amb la selecció espanyola.

L’alegria més gran la va donar el Júnior A, ja que van ser campiones de la Copa Federació, segones de Catalunya i van participar per primer cop als Campionats d’Espanya (vuitenes classificades). n

40

REVISTA BARÇA

María Cordón condueix un atac del Barça Club Bàsquet Santfeliuenc.

VICTOR SALGADO - FCB

E

l primer equip ha finalitzat en sisè lloc de la Copa Catalunya lluitant per ser entre els equips que tenien opcions d’ascens a la Lliga Femenina 2. El handicap de les lesions ha estat clau per no haver pogut assolit fites superiors.

A la primera fase de la competició, el Barça CBS aconsegueix la classificació amb un balanç d’11 victòries i 7 derrotes (tercer classificat) per a la segona fase.

Les blaugranes entren al grup que lluitaria per l’ascens a la Lliga Femenina 2.

A la segona fase ja es van recuperar les jugadores que venien de les lesions més llargues, amb tota la plantilla al complet i que donaven aire fresc a l’equip. Pel que fa a la classificació, els equips ja entraven amb victòries i derrotes acumulades de la primera fase (cinc de guanyats i cinc de perduts), que deixaven l’equip amb poc marge d’error.

A falta de tres jornades les blaugranes no tenien marge d’error, i tot i que el primer partit d’aquestes tres finals es va guanyar, l’average deixava fora les barcelonistes de la lluita final per a l’ascens de categoria.

VICTOR SALGADO - FCB

GUSTAU GALVACHE

Carol Ramos, en un llançament de tirs lliures.

Bàsquet femení Fundació

Secció vinculada des del 2011

Competicions

Federació Catalana (àmbit català) Campionats d’Espanya, Federació Espanyola (àmbit espanyol)

Instal·lacions

Pavelló Joan Carles Navarro de Sant Feliu de Llobregat CEIP Nadal

CEIP La Folguera CEIP Pau Vila Col·legi Virsa

Activitats de caire social

Promocions escoles locals Campus d’Estiu, Setmana Santa i Nadal Torneig Setmana Santa i Nadal Equip bàsquet discapacitat intel·lectual

Equips i esportistes

Total equips: 18 Total esportistes: 223 (3) Sènior (3) Júnior (3) Cadet (5) Infantil (2) Mini (1) Premini (1) Escola

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA

Ferran Butxaca

DELEGAT I PRESIDENT CB SANT FELIUENC

Josan Tabán

El jugador de l’equip blaugrana José Sacristán celebra una victòria.

Bàsquet en cadira de rodes

Invictes en 12 partits de Lliga L’UNES Barça ha fet una gran temporada i va jugar la Final a Quatre de Vitòria, tot i no haver assolit l’ascens a Divisió d’Honor ORIOL BONSOMS

L

a temporada de l’UNES Barça es pot considerar molt bona malgrat no haver pogut culminar l’objectiu de l’ascens a Divisió d’Honor. Amb els fitxatges de Juan Carlos Guerrero i Daniel Martínez l’equip ha pujat de nivell, i prova d’això és la magnífica temporada realitzada per tot el conjunt. Els blaugranes van guanyar tots els partits de la fase regular i, a més, van protagonitzar una remuntada històrica davant l’Ademi Tenrife als quarts de final que els va permetre accedir a la Final Four.

Tot i que la Lliga va començar davant de rivals directes, els blaugranes van sortir airosos dels enfrontaments, cosa que els va donar prou confiança per afrontar la resta de la temporada. Els jugadors barcelonistes

van acabar la Lliga Nacional Grup Est invictes després de vèncer en els 12 partits de la Lliga. És la primera vegada que passa des que l’equip és una secció del FC Barcelona.

Els blaugranes van jugar els quarts de final contra el Tenerife, i després d’un partit força complicat els culers van perdre per 15 punts. Al partit de tornada l’equip es va conjurar per capgirar el marcador, i ho va aconseguir amb escreix.

El pavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu de Llobregat va ser testimoni de la victòria per 50-19, que els va donar el pas a la Final a Quatre de Vitòria. Va ser una prova de foc per a l’equip. No es va poder guanyar cap dels tres partits disputats, fet que demostra la falta d’experiència dels jugadors blaugrana. Tot i així, va ser un aprenentatge molt valuós de cara a properes temporades.

Pel que fa al resultat a la Copa Catalunya, aquest no va ser l’esperat després de vèncer les darreres dues temporades.

Els blaugranes van caure per cinc punts i només van poder quedar subcampions de la Copa Catalunya 2015. n

Òscar Pérez, en un llançament a cistella durant un partit de l’UNES Barça.

Bàsquet en cadira de rodes Fundació

Secció vinculada des del 2010 MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA:

Enric Baulenas

DELEGAT I PRESIDENTA UNES SANT FELIU:

Els partits es duen a terme en l’àmbit territorial nacional i català

Activitats de caire social

1a Nacional Grup Est.

Vinculació a l’Escola AFA (persones amb discapacitat física i intel·lectual) Convenis amb la Vall d’Hebron, Sant Joan de Déu i Can Ruti

Instal·lacions

Cens secció

Montse Gràcia

Competicions Àmbit Nacional:

Pavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu de Llobregat

Total equips: 1 Núm. esportistes: 19 (1) Sènior

REVISTA BARÇA

41

UNA FONT EMBLEMÀTICA

Canaletes, lloc de trobada La font de Canaletes està lligada a la història sentimental dels culers com a lloc de celebració dels títols de l’equip, però els seus orígens són molt anteriors ROSANA MORA

L

a història de la font de Canaletes es remunta, que estigui documentada, a mitjans del segle XVIII, moltíssims anys abans del naixement del club que la va fer oficialment famosa. I es pot dir oficialment, perquè des dels seus inicis aquesta font ja ho era.

En temps de la Barcelona emmurallada, una de les vies de subministrament d’aigua que rebia la ciutat procedia de Collserola, arribava fins a, aproximadament, el passeig de Gràcia entre Aragó i València, i des d’allà era canalitzada a través d’un ramal a, entre altres llocs, un brollador situat a prop de la part alta de la Rambla, a la zona del Raval.

Aquest brollador inicialment era a l’interior de l’edifici dels Estudis Generals (precedent de la Universitat actual i origen del nom d’aquest tram de la Rambla), i era una font en què unes canaletes abocaven aigua a una espècie d’abeurador. Aquest sortidor rebia el nom de font de Canaletes. La seva aigua era de molt bona qualitat, molt fresca, i va fer que els barcelonins fessin cua per poder-ne portar a casa. Aquestes cues van afavorir l’aparició de petites rotllanes de conversa i discussió de temes socials, i van convertir aquest punt en un dels llocs més populars de trobada aprofitant que s’hi anava a buscar aigua.

La font va patir els diferents esdeveniments històrics i de canvi a la ciutat, i el 1843 el brollador va ser substituït i traslladat a on ara es troba la font actual, coincidint amb l’obertura i urbanització de la Rambla de Canaletes, que es va convertir en lloc reunió, de celebració i d’exhibició de l’oferta lúdica del moment: carpes de ball, jocs, espectacles de feres..., inundaven aquest punt de la ciutat.

El 1888, any de l’Exposició Universal a Barcelona, l’Ajuntament va acordar cons-

42

REVISTA BARÇA

truir quatre fonts fanal, que havien de ser instal·lades en diferents punts de la ciutat.

Una d’aquestes va ser a la font de Canaletes. Però el projecte va ser modificat i la font que es coneix avui dia va ser enllestida oficialment el 28 de desembre del 1892.

L’any 1901 Esteve Sala, barceloní emprenedor i visionari, va decidir muntar un quiosc d’anissos i aiguardents aprofitant les concentracions de gent a les cues i els actes que es feien al voltant de la font. L’èxit va ser tal, que es va encarregar el projecte del disseny i reconstrucció del quiosc a Josep Puig i Cadafalch, famós arquitecte de l’època. El resultat va ser un preciós establiment modernista que va aconseguir molt renom i que va fomentar encara més els aplecs dels barcelonins al voltant de la font.

La popularitat de la zona va fer que s’obrissin establiments de tota mena, i l’any 1930, el setmanari (i posterior diari) La Rambla (abans La Nau dels Esports) de l’expresident del FC Barcelona Josep Suñol es va establir al segon pis de l’edifici on es trobava el bar Núria. Atès que en aquella època no comptaven amb mitjans informatius com els d’ara, a la redacció de la publicació es va decidir penjar al balcó una pissarra on indicaven els resultats del Barça i altres equips. I així va ser com la Rambla, a l’alçada de la font de Canaletes, on es trobava la seu del diari, va començar a omplir-se de gent que volia assabentar-se del resultat, comentar i fer petar la xerrada, així com celebrar els èxits de l’equip de la ciutat.

En paraules del director de La Rambla, el senyor Joaquim Ventalló: “Aquella imatge d’avis en rotllana tot parlant de futbol ha quedat quasi per al record. Ara, Canaletes s’omple quan el Barça en fa una de grossa, és a dir, guanya un títol o copa – o sis copes consecutives”. n

6

7

10

11

14

15

1

2

3

4

5 3

2

12 17

Imatge de la font de Canaletes de principis del segle XX.

9

8 8

9 13 5 4 15

1

14

11 6

16 10

12

16

13

17

7

Les 17 fonts de Canaletes a la ciutat Actualment es poden trobar fonts públiques del tipus Canaletes (fontfanal) a 17 indrets de Barcelona: quatre a Ciutat Vella, tres a l’Eixample, dues a Sants-Montjuïc, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí, i una a les Corts i a Horta-Guinardó. A l’estranger, per exemple, a Buenos Aires, Colòmbia i l’Uruguai, entre d’altres.

Tot i l’interès històric de les peces, el model d’aquesta font es troba en catàleg, per tant, a l’abast de tot el qui pugui comprar-la.

El disseny és molt senzill: és una font de ferro colat amb quatre brolladors i coronada per un fanal de quatre llums. En un dels angles hi ha una petita font per als gossos, i a l’aixeta té dos gravats en alt relleu: Barcelona i Casa Baxarias, i al frontal, l’escut de la ciutat.

En una placa al costat de la font hi ha escrita una dita popular: “Si beveu aigua de la font de Canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona, i per lluny que us n’aneu, sempre tornareu”.

1. Av. Esplugues Parc de Cervantes 2. Sant Adrià - Cretes 3. Gran St. Andreu Joan Torras 4. Gran Via - Pau Claris 5. Gran Via Rambla Catalunya 6. Plaça de la Barceloneta 7. Plaça del Sortidor 8. Plaça Trilla 9. Plaça de la Infància 10. Plaça del Fènix 11. Plaça Sant Agustí 12. Plaça Santes Creus 13. Placeta Sant Miquel 14. Portaferrissa 15. Rambles 16. Ronda Sant Pau 17. Via Trajana - Binèfar

REVISTA BARÇA

43

Carles Abellan i el seu equip del Tapas, 24 posen al Camp Nou.

Les tapes d’Abellan El xef català amb estrella Michelin obre el Tapas, 24 Camp Nou, un bar emblemàtic que vol ser un espai gastronòmic de referència al Club

A

KETTY CALATAYUD / FOTOS SANTIAGO GARCÉS

propar-se a les instal·lacions del Camp Nou ja fa molt de temps que no és una pràctica reservada únicament als dies que hi ha partit del Barça. El recinte blaugrana de les Corts s’ha convertit en un lloc de peregrinació per a centenars de milers d’aficionats al futbol, molts d’ells turistes estrangers que visiten la ciutat, i també per a barcelonistes d’arreu de Catalunya i de l’estat espanyol. El Camp Nou Experience, amb la visita a l’Estadi i al Museu, és un gran reclam, però a partir

44

REVISTA BARÇA

d’ara els culers i també els barcelonins tenen una raó més per acostar-se al Camp Nou, el Tapes, 24, un nou espai gastronòmic de referència a la ciutat.

El Tapas, 24 porta la marca i l’estil inconfusible de Carles Abellan. El prestigiós cuiner català i el FC Barcelona s’han unit per portar al Camp Nou aquest restaurant que pretén ser un homenatge als bars de tota la vida, amb tapes clàssiques que compten amb el segell d’Abellan. “El Tapas, 24 va néixer fa nou anys amb la filosofia de ser el bar de tota la vida, on pots anar de tapes, menjar o prendre qualsevol cosa sense cuina d’autor, sinó bons productes, bona

cuina i una posada en escena determinada”.

Carles Abellan explica que el Tapas, 24 Camp Nou va néixer fruit de la voluntat “de voler estar al Club”: “Sóc del Barça, un club amb una identitat catalana, que és un lloc de pas internacional però també de la gent de casa que ve a veure els partits. El Tapas, 24 està en expansió i el Camp Nou era ideal. El Barça és un lloc on em venia molt de gust estar i és un repte molt important”.

El Tapas, 24 Camp Nou és el tercer bar de Carles Abellan, que el 2007 va aconseguir una estrella Michelin amb el restaurant Comerç, 24. El primer Tapas, 24 va obrir a Barcelona, al carrer Diputació amb passeig de Gràcia, i el segon està ubicat a Mont-real (el Canadà). El tercer, el del Camp Nou, comptarà amb algunes singularitats pròpies, com la possibilitat de poder presenciar els partits del Barça en dues grans pantalles situades estratègicament dins el local, o futbolins a les terrasses durant l’època d’estiu.

Amb un extens horari, de les 9 del matí a les 11 de la nit, de dilluns a diumenge, i

El biquini Carles Abellan, el pernil ibèric Maldonado i l’Estrella Damm són productes que es poden degustar al Tapas, 24.

que s’allargarà els dies que hi hagi partit de futbol a l’Estadi, el local està situat al costat de la Seu Social del Club i compta amb 140 m2 i sortida a dues grans terrasses, per davant i per darrere, a la plaça del Jugador i a la plaça de Canaletes. A més, disposa de l’avantatge de poder gaudir del gran espai d’aparcament a les mateixes instal·lacions blaugrana. A més, els socis del Barça tindran un descompte especial del 5% a la factura final i Abellan també pensa oferir avantatges als veïns. “Vull treballar al barri, entenc que estic a les Corts, i volem que la gent del barri gaudeixi del Tapas, 24”.

Carles Abellan explica que la fórmula de l’èxit del bar és un bon producte i un servei especial. “Les tapes són el que li donen significat, però el producte és la base del Tapas, 24. Les patates les tallem a mà, no a màquina, fregides amb oli d’oliva i fem la salsa nosaltres i fem la maionesa i l’allioli utilitzant un ou pasteuritzat molt natural i fins i tot a vegades els pasteuritzem nosaltres mateixos.

El peix ens ve fresc cada tarda de la llotja de la Barceloneta i de Sant Carles de la Ràpita”.

L’atenció dels cambrers i del personal del local és molt acurada. “Per a mi és fonamental un bon servei, simpàtic, dinàmic, atent... Si véns cinc vegades t’han de conèixer pel nom. És molt important la compli-

Carles Abellan, darrere de la barra del taulell que dóna a la cuina oberta al públic.

citat i la connexió amb el client. I tota la posada en escena és de bar”.

Les tapes són l’estrella del bar, que també compta amb una carta d’esmorzars amb sucs naturals, vermuts i un menú de migdia al preu de 15 euros. Les nostres braves, les bombes de la Barceloneta, la Russa amb picos de Jerez, les croquetes de pernil ibèric

o pollastre rostit, la truita espanyola amb pernil ibèric de gla, el biquini Carles Abellan, el pinxo de xai Alhucenas, la McFoie Burger, el pernil ibèric Maldonado, el pop a feira, els bunyols de bacallà, el capipota, les aletes de pollastre koreanas o els seitons fregits al limón són les tapes que es poden degustar durant tot el dia. n

REVISTA BARÇA

45

46

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA La Leanna amb la bota de Neymar signada

LA FUNDACIÓ

Una bota de Neymar per a la Leanna La Fundació va entregar una bota del jugador a la Leanna, una noia filipina guanyadora d’un concurs literari amb una redacció inspirada en el crac brasiler MARC PARRAMON

T

ot va començar amb un concurs literari el Sant Jordi del 2015. Com mana la tradició, l’entitat socioeducativa Terral va proposar a les seves alumnes que escrivissin una redacció. El tema escollit per a l’edició d’enguany va ser senzill i alhora complex: Un somni. La Leanna, una noia filipina d’11 anys inscrita en aquest centre extraescolar del barri del Raval, no va tenir dubtes: la seva redacció l’havia de protagonitzar Neymar, el seu ídol, un habitual dels seus somnis.

En el seu text la Leanna somia que al vestidor del camp de futbol del seu poble natal troba unes botes de Neymar. Se les calça, surt al camp i es troba el seu ídol, amb qui juga un llarg partit de futbol. El

jurat del premi, encapçalat pels escriptors Eduardo Mendoza i Patrícia Gabancho, va quedar captivat per aquesta redacció signada amb el pseudònim Neymar i va decidir atorgar-li el màxim guardó en categoria infantil.

La història, però, no acaba aquí. La directora del centre, la Victòria Guindulain, sorpresa per l’interès que havia generat la fabulació de la Leanna, va decidir anar més enllà. No sense pudor va contactar amb la Fundació FC Barcelona, la qual, alhora, va explicar la història a Neymar.

El crac brasiler no va dubtar-ho ni un segon i va decidir regalar a la Leanna una de les seves botes signada. Fa unes setmanes una delegació de la Fundació, encapçalada pel patró Antoni Tombas, va entregar a la jove el veritable trofeu del concurs literari. “Gràcies, Neymar, per fer-me aquest regal”, va dir la jove, nerviosa, agafant amb cura la bota, com si es pogués trencar. Aquesta història ha ajudat els joves de Terral a veure que “poden fer coses a la vida que valen la pena i això els ajuda a créixer en autoestima”, comenta la Victòria, responsable del centre. n

LA REDACCIÓ GUANYADORA

‘El fútbol’ Una vez tuve un sueño en el que me encontraba en mi país natal, Filipinas. Estaba en mi pueblo, un territorio más pequeño que Barcelona e iba caminando hacia el campo de fútbol. Allí fui directa al vestuario, donde se suponía que me estaban esperando mis compañeras de equipo. Cuando llegué solo encontré una caja de bambas. Me sentí muy sorprendida y decidí abrirla, y más sorprendida me quedé cuando vi que eran las botas de Neymar.

Rápidamente me las puse y fui al campo a jugar. Al llegar estaba Neymar esperándome para jugar a fútbol. Estuvimos hasta la noche jugando, Neymar me dijo que se tenía que ir y que todo había sido un sueño. Me desperté aún sintiendo los tacos de las botas y unas agujetas en mis piernas de tanto correr.

Pseudònim: Neymar Categoria: Infantil

REVISTA BARÇA

47

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

TROBA LA TEVA PENYA! EL GIRONÈS, LA SELVA, LA GARROTXA I EL PLA DE L’ESTANY. Les comarques del Gironès, la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany configuren una de les 30 zones en què es divideix el mapa penyístic del FC Barcelona. En aquest territori hi ha 28 penyes oficials amb 6.085 penyistes inscrits.

MARC PARRAMON

Òrgan de govern Per tal de dinamitzar el col·lectiu i fer-lo més eficient, cada zona té una junta directiva formada per alguns dels presidents de les penyes del territori. L’objectiu d’aquest òrgan de govern és facilitar les relacions amb el FC Barcelona i fomentar el diàleg entre les penyes.

Junta directiva de la zona del Gironès, la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany.

PRESIDENT:

PB ALMOGÀVERS GARROTXINS

48

GERMÁN PARGA

Joaquim Vall-llosera Pla VICEPRESIDENT: Lluís Manel Crespo Faro SECRETARI: Adrià Culla Marcó TRESORER: Josep Oliva Ballell VOCAL: Jordi Carranza Genove

PB DEL MUNICIPI DE PALOL

Amb gegant propi

Caminada nocturna

La Penya Blaugrana Almogàvers Garrotxins té un gegant propi! Es diu Clam i el va dissenyar l’artista Albert Carrillo amb la col·laboració dels també artistes Tavi Alguerò i Àngel Rigall.

Acompanya els membres de la penya a totes les festes i el seu principal hobby és liderar cercaviles.

Entre les diverses activitats que impulsa la Penya Barcelonista del Municipi de Palol es troba una Caminada nocturna coorganitzada amb l’Ajuntament de la localitat. L’última edició va tenir lloc l’11 de juliol passat.

Intrèpids i esportistes, tots són benvinguts, això sí, amb llanterna!

REVISTA BARÇA

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

EL GIRONÈS, LA SELVA, LA GARROTXA I EL PLA DE L’ESTANY

1981 120

Penyes Zona 10

362

1829

2173 1771 1158

1060

124 1015290

1599 115

128 126 935

1030

112

1481 114

259 2138

817

1921

130 119 1388 113

PB OLOT I COMARCA

Penya Barcelonista d’Arbúcies Penya Barcelonista de Blanes Penya Barcelonista de Breda Penya Barcelonista Cassà i comarca Penya Barcelonista Lloret de Mar Penya Barcelonista d’Olot i Comarca Penya Blaugrana el Ter de Salt Penya Barcelonista Santa Coloma Farners Penya Barcelonista Sant Hilari Penya Blaugrana de Tossa de Mar Penya Barcelonista de Vidreres Penya Barcelonista de Girona Penya Blaugrana comarca de Banyoles Penya Barcelonista d’Hostalric Penya Barcelonista Caldes de Malavella Penya Barcelonista Vall de Llémena Penya Barcelonista de Llagostera Penya Blaugrana de Bescanó Penya Blaugrana d’Amer Penya Blaugrana Euro Barça Penya Barcelonista de Maçanet de la Selva Penya Barcelonista de Riudellots de la Selva Penya Blaugrana de Bordils Penya Blaugrana Sant Feliu de Pallerols Penya Barcelonista de Riells i Viabrea Penya Blaugrana Almogàvers Garrotxins Penya Barcelonista de Sils Penya Barcelonista del municipi de Palol

112 113 114 115 119 120 124 126 128 130 259 290 362 817 935 1015 1030 1060 1158 1388 1481 1599 1771 1829 1921 1981 2138 2173

PB DE SILS

Memorial Ernest Lluch

Gran festa d’aniversari

La Penya Barcelonista d’Olot i Comarca es caracteritza pel seu gran poder de convocatòria. Mil cinc-centes persones van participar a la trobada que aquesta entitat va organitzar l’any 2013. A més, també organitzen el Memorial Ernest Lluch, en homenatge al polític desaparegut.

Al mes de juny la Penya Barcelonista de Sils va celebrar el seu segon aniversari.

Els seus socis van muntar una gran festa amb dinar popular (paella inclosa), actuacions musicals, balls i sortejos. I això que només és el segon... Algú es pot imaginar què muntaran per a les noces d’argent?

REVISTA BARÇA

49

MÓN BLAUGRANA

VÍCTOR SALGADO-FCB

GENT DEL BARÇA

Josep Maria Solé i Sabaté al Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, dipositari de la història blaugrana.

“Suñol era un gran avançat al seu temps” L’historiador Solé i Sabaté destaca la popularitat del president a la societat catalana dels anys trenta

C MANEL TOMÀS

oautor de la primera aproximació històrica a Josep Suñol i Garriga, el president del Barça assassinat pel feixisme a l’agost del 1936, Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és catedràtic d’Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i reconegut barcelonista.

50

REVISTA BARÇA

Vostè va publicar l’any 1996, juntament amb Carles Llorens i Antoni Strubell, la primera biografia de Josep Suñol, la qual cosa va representar el trencament de seixanta anys de silenci al voltant d’aquest personatge. En quines circumstàncies va fer la seva descoberta d’aquesta figura històrica?

Jo tenia notícia de Suñol com a diputat d’Es-

querra Republicana de Catalunya a partir d’una investigació conjunta amb Joan Villarroya sobre la guerra i la postguerra al Principat. Després, amb motiu del seixanta aniversari de la seva mort, en Jaume Llauradó em va encarregar que busqués documentació sobre la seva persona. La meva filla aleshores començava la carrera d’Història i jo li vaig dir que per cada fotocòpia sobre Suñol que em portés

MB GENT DEL BARÇA

li donaria cent pessetes. Al cap d’uns dies em va portar un plec tan gran de fotocòpies que em vaig quedar impressionat. El president Josep Lluís Núñez i el directiu Jaume Sobrequés van donar suport a aquesta iniciativa, i amb el Carles Llorens i el Toni Strubell ens vam posar d’acord per escriure la biografia de Suñol.

Suñol es va fer soci del Barça l’any 1925.

Quin era el context polític i esportiu del moment?

Era l’època de la dictadura del general Primo de Rivera, un règim que es caracteritzava pel seu tracte vexatori cap a la catalanitat, fins i tot en els fets més elementals, com la predicació en català, les sardanes... Va ser aleshores quan va tenir lloc la clausura del FC Barcelona durant sis mesos a conseqüència de la xiulada a la Marxa Reial espanyola durant un partit entre el Barça i el Júpiter al camp de Les Corts en homenatge a l’Orfeó Català. I el bo del cas és que els exministres catalans presents a la Llotja de Les Corts no es van aixecar quan es va tocar l’himne.

de la Catalunya dels anys trenta, però Josep Suñol va ser un personatge cabdal.

En Suñol era una persona molt popular perquè tenia el dring del carrer, la sensibilitat per saber què passava al carrer.

La gent senzilla anava els diumenges a Canaletes perquè la redacció de La Rambla mostrava públicament una pissarra amb els resultats del Barça. Suñol hi tenia sensibilitat, amb aquella gent senzilla que l’estimava i s’hi identificava. Tothom coneixia Suñol i aquesta era la raó per la qual la gent li posava malnoms, perquè era un personatge molt popular.

Al capdavall, ara commemorem els vuitanta anys de la presa de possessió d’un president blaugrana que paradoxalment va estar un any escàs al càrrec i que no-

més va guanyar un Campionat de Catalunya. Potser això demostra un cop més que al FC Barcelona no tot és futbol.

El Barça és un sentiment amb el qual moltes vegades els catalans hem hagut de suplir altres coses. El Barça que defensa la Mancomunitat, la democràcia, la llengua catalana, el Barça que en plena guerra fa una gira per Amèrica tot explicant el que representa la República. Ho va dir molt bé Manolo Vázquez Montalbán: durant el franquisme l’única cosa que va quedar de la societat democràtica republicana va ser el Barça. Aquest club sempre ha estat una societat de participació oberta, i per això els immigrants veuen el Barça com un element d’integració. L’ADN blaugrana és esperit crític i diversitat, i això és perquè en forma part gent de tot arreu. n

Suñol volia que el jovent anés als estadis de futbol i també a les biblioteques.

Realment ell creia compatibles ambdues afeccions?

Sí, s’ha de tenir en compte que aquests són els anys en què a Europa s’ha aconseguit la plena alfabetització de tothom i les masses arriben al coneixement de les regles més elementals. Aleshores a Catalunya estem més avançats que a l’estat espanyol. És just en aquella època quan hi ha tota una mobilització social perquè les persones no només tinguessin educació esportiva i gimnàstica sinó que també llegissin en pro d’una millora física, espiritual i cultural.

Suñol deia que l’esport havia de ser un mitjà per millorar les persones, ja que l’esportivitat serveix per acceptar les derrotes. I la ciutadania venia a significar que tothom s’havia de comprometre amb les coses que passen a la vida, des dels aspectes ara en diríem ecològics, polítics, socials, culturals, els drets de Catalunya, els drets de tots els pobles, etc. Val a dir que defensant aquesta teoria Suñol era un gran avançat al seu temps.

Les noves generacions amb prou feines només recorden Francesc Macià i Lluís Companys com a figures polítiques destacades

VÍCTOR SALGADO-FCB

Esport i Ciutadania era el lema de la publicació La Rambla, de la qual Suñol era l’editor. Com valora aquesta combinació, que en aquella època va ser força innovadora?

Solé i Sabaté dissertant sobre el president Suñol a l’Auditori 1899.

Conferència sobre Josep Suñol a l’Auditori 1899 Josep Maria Solé i Sabaté va pronunciar el 18 de juny una conferència magistral a l’Auditori 1899 amb el títol Josep Suñol, una vida per l’esport i la ciutadania. L’acte va incloure la intervenció del periodista Jordi Margarit, que va llegir uns textos escrits pel mateix Suñol. Després de la inauguració de l’Espai Suñol al Museu i del bateig de la Llotja Presidencial del Camp Nou com a Llotja President Suñol, aquest va ser el tercer esdeveniment de l’Any Suñol, com a homenatge a qui va ser president del FC Barcelona entre els anys 1935 i 1936.

REVISTA BARÇA

51

52

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

FEM MEMÒRIA

BILLY LAMBE

JACK ALDERSON

JACK GREENWELL

JESZA POSZONY

ALFRED SPOUNCER

GENER 1912 SETEMBRE 1912

DESEMBRE 1912 GENER 1913

GENER 1913 AGOST 1923

AGOST 1923 / OCTUBRE 1923 JULIOL 1924 / DESEMBRE 1924

OCTUBRE 1923 JUNY 1924

Els primers entrenadors a la banqueta del Barça Durant els primers anys de la història del Club, l’equip va estar entrenat per anglesos, alguns dels quals exercien la funció de jugador-entrenador

l’octubre del 2014, el número 58 de Cuadernos de Fútbol, la revista oficial de CIHEFE (Centro de Investigaciones de Historia y Estadística del Fútbol Español), va publicar un excel·lent reportatge titulat Els primers entrenadors del FC Barcelona. Signat pels investigadors Eugen Scheinherr i Fernando Arrechea (director de la publicació), el text té una importància cabdal, ja que amb el suport documental de l’hemeroteca d’aquella època posa a la llum pública els noms, fins ara desconeguts, dels primers tècnics que van dirigir el Barça cap a l’any 1912, alhora que descarta un nom que fins avui la historiografia blaugrana havia donat per bo de manera errònia.

a futbolista professional. Pel que sembla va ser el primer estranger a cobrar un sou del Club, la qual cosa s’explica perquè actuava de jugador-entrenador, tal com ell sempre va explicar i va voler que figurés en el seu obituari quan va morir a St Leonards (Anglaterra) a l’agost del 1951. Amb el FC Barcelona va guanyar la Copa i el Campionat dels Pirineus Orientals.

Pocs mesos més tard, al setembre del mateix any, el Club va contractar el primer entrenador que va actuar únicament com a tal i que va arribar des d’Anglaterra fitxat amb aquest propòsit. No queda clar el seu cognom (Barren, Barzon, Baron) encara que Barren és la versió més repetida a la premsa d’aquells temps. El 26 i el 29 de desembre del 1912 el FC Barcelona va jugar dos amistosos contra l’Auckland Wanderers, el porter del qual era Jack Alderson. Sembla que el jove Alderson (21 anys) va impressionar el president Gamper, que el va fitxar com a jugador-entrenador. Alderson no va arribar a debutar com a porter i va actuar d’entrenador uns pocs dies abans d’acceptar una oferta del Newcastle United, però en qualsevol cas va assolir la fita de ser l’entrenador més jove de la història del FC Barcelona.

Barrow, l’entrenador que no va existir

1913-1923: Jack Greenwell

Fins ara sempre s’ha dit que el primer entrenador del FC Barcelona que registra la història va ser John Barrow, de manera efímera, amb prou feines quatre mesos al començament del 1917. Però el cert és que no hi ha cap referència a aquest personatge ni als arxius del Club ni a la premsa de l’època.

Després de la fugida d’Alderson, el seu excompany Jack Greenwell (jugador des del setembre del 1912) es va convertir en jugador-entrenador al gener del 1913, i no el 1917 com fins ara s’havia dit. En realitat, l’anglès va ser l’entrenador blaugrana de manera ininterrom-

1912: Lambe, Barren i Alderson

‘Cuadernos de Fútbol’ descobreix els noms dels primers tècnics del 1912

MANEL TOMÀS

A

Al gener del 1912 el FC Barcelona va incorporar el migcampista anglès Billy Lambe, un veterà de 35 anys amb una llarga trajectòria com

puda del 1913 al 1923, per la qual cosa té el rècord de longevitat (10 anys i mig consecutius, i dues temporades més al període 19311933) a la banqueta barcelonista. La seva permanència a la direcció tècnica del Club va ser perllongada, ja que s’hi va estar fins a l’agost del 1923, quan va marxar a la UE Sants, per bé que encara tindria un segon període a la banqueta blaugrana, els anys 1931-1933.

1923: Jesza Poszony

L’hongarès Poszony era un veterà exjugador internacional que des de l’any 1921 exercia d’entrenador. Al desembre del 1922 va arribar a Barcelona com a segon entrenador de Greenwell, càrrec que va ocupar fins a l’agost del 1923 quan es va convertir en primer entrenador durant dos mesos, fins al fitxatge d’Alfred Spouncer (amb qui també va col·laborar com a segon entrenador). La seva segona oportunitat a la banqueta blaugrana va arribar el 1924 després del cessament de Spouncer.

1923-1924: Alfred Spouncer

A l’octubre del 1923 el Club va contractar Spouncer, un entrenador anglès de 46 anys que havia jugat al Nottingham Forest tretze temporades. Va arribar per recomanació de Mr Wall, secretari de la Federació Anglesa, però les bones referències que l’acompanyaven no es van traduir en una gran temporada: l’equip va guanyar el Campionat de Catalunya de manera brillant (10 victòries en 10 partits) però va sofrir una dura derrota amb la Reial Unió d’Irun (6-1) en el partit de desempat de les semifinals de Copa del Rei, la qual cosa va provocar la marxa del míster anglès.

1924: Jesza Poszony

Al juliol del 1924 es va anunciar que Poszony seria de nou el primer entrenador la temporada 1924/25. Però aquesta segona etapa de l’hongarès també va ser breu, ja que al desembre el Club el va destituir i va fitxar l’anglès Ralph Kirby, fins aleshores l’entrenador de l’Europa. Poszony es va traslladar a Zagreb i va dirigir dues temporades el Gradanski. n

REVISTA BARÇA

53

MÓN BLAUGRANA

GERMÁN PARGA

L’EX

“Quants records!”, exclamava Juan Carlos Heredia, de 63 anys, en una visita recent al Camp Nou després de vuit anys sense trepitjar-lo.

L’últim oriünd Tot i un fitxatge controvertit, l’argentí Juan Carlos ‘Milonguita’ Heredia, un davanter coratjós i hàbil, va oferir un rendiment preponderant als anys 70 JORDI CLOS

L

a Federació prohibia la contractació de jugadors estrangers a principis dels 70. Només permetia una escletxa: es podia fitxar descendents d’espanyols que no havien estat internacionals en els seus països d’origen.

Se’ls reconeixia com a oriünds. Així, van començar a arribar a la Lliga futbolistes sud-americans, la majoria amb documentació manipulada. Amb aquestes, a l’estiu del 1972, el Barça pretén incorporar els argentins Juan Carlos Heredia i Bernardo Cos, acreditant els avantpassats espanyols que es requerien. La Federació, ja sota sospita, va denegar-los els papers. I això que, en el cas d’Here-

54

REVISTA BARÇA

dia, el passaport era legítim, ja que la seva àvia havia nascut a Lugo (tot i que no ho va poder demostrar). La resposta del Club, presidit per Agustí Montal, va ser estudiar 40 casos d’oriünds que jugaven a Espanya i amenaçar de fer públic un informe demolidor: de tots ells, només un va resultar fer-ho legalment. La importació d’estrangers a la competició estatal es reobriria el 1973.

En no poder ser inscrit, el Barça va cedir Heredia al Porto, primer, i a l’Elx, després, per aterrar definitivament al Camp Nou el 1974, nacionalitzat espanyol.

Digne i fidel, no va fer cas a suculentes ofertes i va esdevenir, finalment, jugador blaugrana. La injustícia viscuda l’havia convençut i compromès. Es tractava d’un davanter robust i valent, i alhora hàbil i veloç. Va ser ell qui va popularitzar al futbol espanyol la lambretta, un regat que consisteix a fer-se passar la pilota des del taló per sobre del cap per superar els contraris. “Els millors partits els vaig fer contra el Madrid. M’encantaven perquè hi havia un defensa, Goyo Benito, que com pegava... M’agradaven els rivals difícils, on hi havia guerra, on hi havia joc

dur i fort”. Així s’emmiralla Juan Carlos Heredia. L’afició culer agraïa l’entrega del Milonguita, conegut d’aquesta manera pel seu pare, el Milonga, també jugador de futbol a l’Argentina.

Amb un clau amagat en un derbi

“Em vaig trobar un equip boníssim i hi vaig fer amics de veritat. En arribar tot era molt seriós. I a mi m’agradava fer bromes i pallassades, aportar una mica d’alegria”, comenta. És impossible esgotar-li les anècdotes. La més famosa, sens dubte, és la que va perpetrar a Sarrià. “Sempre ho vaig negar, però ara ja ho puc explicar”. Un avís del que ve tot seguit.

Comença: “A la selecció em vaig assabentar que Marañón tenia pànic a les infeccions. Abans del derbi, inspirat en el que feien a l’Estudiantes de La Plata, vaig agafar cinc claus a l’hotel de concentració. Ho van descobrir Zuviría i Neeskens, i també en van voler un cadascú. Ens els vam amagar amb un esparadrap a la mà i els altres dos els vaig deixar a la banqueta per si la cosa es posava agra”. Segueix: “Hi havia un defensor que et seguia per tot arreu, Lanchas. En un córner li vaig

ARXIU SEGUÍ- FCB, ARXIU FCB, GERMÁN PARGA

MB L’EX

Dues imatges de l’etapa del Milonguita com a jugador del FC Barcelona, entre el 1974 i el 1980.

punxar el cul i li vaig dir que si se’m tornava a acostar li clavava al coll. No se’m va apropar a menys de deu metres”. La rúbrica de la història és antològica. Perquè, a la mitja part, alertat pels jugadors periquitos, l’àrbitre va preguntar a Heredia pel clau. “No sóc fuster, he vingut a jugar a futbol”, li va respondre.

Diu que Rinus Michels va confiar molt en ell, però que va ser Lucien Müller l’entrenador que li va trobar el lloc. “En comptes de posar-me de punta, com feia Michels, el francès em va dir que arrenqués des del darrere, que em mogués per on volgués. Allà em vaig destapar”, considera. Així va consumar una de les actuacions més destacades, en la remuntada a la tornada de les semis de la Recopa del 1979. El Milonguita va marcar un dels tres gols a l’Anderlecht al Camp Nou i el Barça es va classificar als penals per a la final de Basilea. El seu gran títol.

Un desacord amb el tècnic Quimet Rifé, l’any següent, va posar fi a l’etapa catalana d’Heredia. La versió de l’argentí: “Fora de casa em posava de ‘9’ i rebia per tots costats. A casa, quan podíem golejar, em situava al mig del camp. Això em va cansar. Ho vam parlar i li vaig dir que me n’anava. Després me’n vaig penedir, em vaig adonar de com s’estima això”. Sempre ha estat un home sincer i honest. Dins i fora del camp. Els culers li ho van reconèixer al Trofeu Joan

Gamper del 1980, quan va tornar vestit del River Plate. La rebuda va fer saltar les llàgrimes del guerrer Heredia, retirat poc més tard per les lesions.

Altruista i només culer

Són cèlebres les seves batusses amb el madridista Benito Viu a l’Argentina i el que més l’omple és ajudar els altres

El camí més enllà del futbol a vegades ha fet pujada. “Era generós i continuo igual.

Amb 63 anys ja no canviaré. M’encanta ajudar la gent que ho necessita. Això em satisfà i m’omple”. Ho va demostrar quan, al tram final de la carrera, va regalar quatre cotxes a gent que treballava de taxista al seu país. No s’ha vist mai com a entrenador de futbol. Relacionat amb el Ministeri d’Acció Social de Córdoba (Argentina), on resideix, el Milonguita és el president d’una fundació que dóna suport a persones en situació de risc. També és un ferm defensor dels animals. Amb ell a Collbató hi van conviure un lleó, quatre cavalls, un poni, un mico, una cabra nana i 18 gossos.

Té cinc fills i set néts. Lluitador també a la vida, coixeja. Una operació en un genoll li va estar a punt de costar la cama. La que tants cops s’havia jugat pel Barça. L’equip.

“El segueixo a mort. Després de veure partits del Barça, no m’interessa el futbol argentí”. Refà amb nostàlgia i una nitidesa que impressiona l’època de blaugrana, en què va marcar 35 gols. “No sé què té aquest lloc que t’ensenya a estimar la ciutat i el Club. És un sentiment que no se te’n va mai”, remata. n

REVISTA BARÇA

55

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT Anatomia del tendó d’Aquil·les Gastrocnemi

Tipus de lesions 1 Un tendó en estat normal

2

Soli

Un tendó amb una tendinopatia

Tendó d’Aquil·les

3 Un tendó amb una ruptura

Les lesions al tendó d’Aquil·les Les lesions al tendó d’Aquil·les són cada vegada més habituals entre aquella població que s’inicia en el món de l’esport. Una mala preparació física i un ús inadequat del calçat en poden ser algunes de les causes COORDINACIÓ Gerard Graupera i Francesc Orenes ASSESSORS Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)

E

n els darrers temps, l’increment de la pràctica esportiva entre la població en general ha provocat que les patologies relacionades amb el tendó d’Aquil·les siguin cada vegada més comunes, sobretot entre els majors de 30 anys. L’auge dels anomenats esportistes de cap de setmana ha fet que aquesta lesió estigui a l’ordre del dia, ja

56

REVISTA BARÇA

que les condicions físiques dels esportistes ocasionals no són sovint les ideals. El running i el tennis, entre altres esports d’impacte com poden ser el futbol, el bàsquet o el pàdel, són exemples d’esports amb una incidència més alta d’aquesta lesió.

El tendó d’Aquil·les és el tendó comú que serveix per a la inserció al calcani de tres músculs: el soli, el bessó intern i l’extern, que formen l’anomenat tríceps sural. La seva funció principal és la flexió plantar del peu, tot i que també participa en la del genoll. És el tendó més fort del nostre cos i pot arribar a suportar una gran càrrega de força en carrera. Tot i així, no està exempt de patir lesions, entre les quals les més habituals són la tendinopatia aquil·lea, l’entesitis de l’Aquil·les, les calcificacions del tendó i el trencament del tendó.

Hi ha diversos factors que poden afavorir l’aparició d’alguna d’aquestes patologies, com són l’envelliment, una mala prepa-

ració física, la deshidratació, un excés de pràctica esportiva, entrenaments inadequats, mala nutrició, mals gestos tècnics o utilitzar un calçat inadequat. A més, si l’esportista té l’arc plantar excessivament pla és més probable que pateixi una tendinopatia, ja que s’ha d’exercir un esforç més gran sobre el tendó.

Tipus de lesions

Les lesions al tendó d’Aquil·les s’acostumen a produir a la zona més vascularitzada del tendó, entre 2 i 4 centímetres de la seva inserció al calcani, i es divideixen en dos grups segons la gravetat: les lesions cròniques, associades sobretot amb les tendinopaties, i les lesions agudes, que comprenen les ruptures tendinoses subcutànies, que en molts casos es tracten quirúrgicament.

El principal símptoma d’una tendinopatia en aquesta zona és el dolor, que sobretot apareix a primera hora del matí i desapareix

MB SALUT I ESPORT

Aquest tendó ens ajuda a caminar, córrer i saltar Calçar-se de manera inadequada pot provocar lesions progressivament a mesura que el pacient camina. Durant o després de l’activitat esportiva el mal torna amb més intensitat i limita els moviments del pacient. La tendinopatia pot incrementar les probabilitats de patir una ruptura. En cas de produir-se, el senyal que emet és un cruixit al taló que impossibilita la flexió de la zona afectada.

A més, el dolor d’una ruptura és més fort i ve acompanyat d’un hematoma. Tot i que el traumatòleg pot diagnosticar una ruptura amb el mateix relat del pacient, sempre s’ha de realitzar una ecografia o una ressonància magnètica per confirmar-ne el diagnòstic.

Quan comença a aparèixer la inflamació per una ruptura, és convenient posar gel a la zona i, posteriorment, immobilitzar la zona amb guix, per ajudar a reduir la for-

ça sobre el tendó. D’altra banda, també es poden utilitzar productes ortopèdics per recuperar-se de la lesió. Per disminuir la inflamació i el dolor també es poden prendre els corresponents medicaments prescrits pels metges. El treball de fisioteràpia és del tot imprescindible per enfortir el tendó i per reeducar els moviments. Generalment, els canvis en l’estil de vida ajuden a fer desaparpeixer els símptomes. Tot i això, el dolor pot reaparèixer si no es limiten les activitats que ocasionen el malestar o si es manté la flexibilitat i la fortalesa del tendó.

Per evitar el risc de les lesions al tendó d’Aquil·les és important realitzar un bon escalfament abans i després de la pràctica esportiva, seguint unes pautes d’entrenament adients a cada esport. També és important analitzar el tipus de petjada –pronadora o supinadora– per escollir el calçat més adequat al paviment on es juga. Les persones supinadores tenen més probabilitats de patir alguna patologia ja que la tensió que suporten és més gran.

Patrocinat per:

Història El tendó deu el seu nom a Aquil·les, un dels protagonistes de la mitologia grega i heroi de la guerra de Troia. La llegenda comença quan la seva mare, la deessa Tetis, el va banyar a les aigües de la llacuna Estígia, que concedien la immortalitat a tots aquells que s’hi submergien. Tot i això, Tetis no es va adonar que el taló pel qual subjectava el seu fill no es va mullar, i per tant va continuar sent mortal. Al cap d’uns anys,tal com explica la Ilíada, Aquil·les es va convertir en el líder de l’exèrcit grec, que va entrar a la ciutat fortificada de Troia gràcies a un cavall gegant de fusta que anava carregat de soldats.

Dins la metròpolis, Aquil·les va rebre una fletxa letal de Paris al seu únic punt dèbil: el taló. En memòria a la història del guerrer, el tendó calcani va adoptar el nom d’Aquil·les. A més, també s’utilitza el taló d’Aquil·les com a expressió per referir-se a un punt feble.

REVISTA BARÇA

57

58

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT Xavier Catalán FOTOS: Miguel Ruiz- FCB, Germán Parga i Víctor Salgado - FCB

BÀSQUET

FUTBOL FORMATIU

FUNDACIÓ

Tomic renova el seu contracte

Cloenda de l’FCBEscola

Curs d’educació física

El jugador Ante Tomic va renovar el seu contracte amb el FC Barcelona fins al 30 de juny del 2018, amb opció de seguir fins al 2019.

El pivot blaugrana és el referent interior de l’equip de Xavi Pascual.

L’FCBEscola va posar fi a la temporada al Camp Nou. Uns 370 nens van acabar el curs jugant partits a l’Estadi com a premi per la bona temporada. Un total de 32 equips van participar en aquesta jornada.

La Fundació col·labora en el projecte Portes obertes a la inclusió impulsat per l’Unicef amb l’objectiu de fomentar l’esport inclusiu, adreçat a mestres de les escoles municipals de 15 ciutats brasileres.

El Museu del Barça, el més visitat de Catalunya El Museu del FC Barcelona va tancar la temporada 2014/15 amb un total d’1.628.418 visitants, fet que suposa un 8% més que la temporada passada i que el consolida com el més visitat de Catalunya. Aquesta temporada 2014/15 també es va batre un rècord amb 26.790.527 euros de facturació neta, que suposa un 9% més respecte a la temporada anterior.

Els nous fitxatges de l’handbol

Tolrà reforça l’equip de futbol sala

L’equip d’handbol va incorporar de cara a la propera temporada 2015/16 el lateral croat Marko Kopljar, que arriba provinent del PSG, i el pivot polonès Kamil Syprzak, que jugava al Wisla Plock. Kolpjar va signar un contracte per a tres temporades i Syprzak, per a quatre.

Després de passar dues temporades cedit al Magna Navarra, Marc Tolrà formarà part del primer equip del futbol sala durant les dues properes temporades. El jove tanca català, de 24 anys, va guanyar amb el conjunt navarrès una Copa d’Espanya i una Copa del Rei.

REVISTA BARÇA

59

60

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

FUTBOL

COMUNICACIÓ

DIGITAL

Acord amb Telefónica

Barça Gamepass

El blaugrana va obtenir el premi ESPY, guardó que atorga anualment la cadena ESPN al Millor Esportista Internacional. Messi, que ja va aconseguir el premi el 2012, va superar a la votació Cristiano Ronaldo i Djokovic.

Amb aquest acord, la gestió de Barça TV ha passat a mans de Telefónica per a les properes quatre temporades i el Club manté la titularitat del canal i la responsabilitat editorial sobre els continguts que s’emeten.

Aquesta nova plataforma permet als aficionats del Club gaudir a qualsevol lloc i des de qualsevol dispositiu dels continguts audiovisuals del seu equip i està disponible en català, castellà i anglès.

MARC GÓMEZ

Premi ESPY a Messi

Xerrada de Thuram sobre racisme

Mor el doctor Rafael González Adrio

Lilian Thuram va oferir als beneficiaris del projecte FutbolNet de la Fundació FC Barcelona una sessió educativa sobre racisme. La sessió va tenir lloc al Born Centre Cultural, on l’exblaugrana va explicar les seves experiències personals.

Rafael González Adrio, que va ser metge traumatòleg al Barça entre el 1973 i el 1988, va morir als 80 anys. Vinculat als Serveis Mèdics del Club durant més de 15 anys, era considerat un dels millors del món en la seva especialitat.

Actes solidaris a la gira dels EUA

‘Barçakids’ arriba als hospitals

A la gira dels Estats Units, el primer equip va realitzar diversos actes solidaris, com la trobada d’una vintena de nens i nenes amb Iniesta i Ter Stegen en una activitat que va servir per refermar l’aliança entre el Barça i l’Unicef.

Mitjançant L’illa dels 5 valors de Barçakids, aquest programa de foment de valors creat per la Fundació s’oferirà a infants d’entre 6 i 12 anys a hospitals, centres oberts i altres centres educatius i de lleure.

REVISTA BARÇA

61

62

REVISTA BARÇA

TEMPS AFEGIT

QUINA ÉS LA PILOTA DE VERITAT? Només una de les quatre pilotes que surten a la imatge no és falsa. Endevina quina és!

Demostra tot el que saps del Barça.

Preparat?

1) Quin equip va ser el rival a la final de la Copa del Rei que el Barça va guanyar el 1978?

A UD Las Palmas B Athletic de Bilbao C Reial Madrid D València

2

4 3

1 4

2) Quants anys tenia Messi quan va arribar a Barcelona?

A 13 B 9 C 11 D 12 3) Qui va guanyar al Camp Nou la Champions League del 1999?

A Manchester United B Bayern de Munic C Juventus D Milan

TOTS TENIM UN PASSAT Quin jugador de l’actual plantilla del FC Barcelona ha militat també en aquests equips?

4) Quin és el segon jugador estranger amb més partits a la història del Barça després de Messi?

A Alves B Cocu C Kubala D Rivaldo

SOPA DE LLETRES Aquí s’amaguen 10 futbolistes que han marcat més de 100 gols amb la samarreta del FC Barcelona.

5) Com es deia el darrer jugador peruà que ha tingut el Barça?

A Hugo Sotil B Raúl Rubén Villalba C Miguel Loayza D Juan Seminario 6) A quina Lliga el Barça va marcar un total de 115 gols, el rècord blaugrana en tota la història de la competició?

A 2012/13 B 2014/15 C 2011/12 D 2008/09

AJAX

FC GRONINGEN

CLUB NACIONAL DE FOOTBALL

LIVERPOOL

Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu: revista barça.

Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona Adreça electrònica: revista@fcbarcelona.cat

Nom del guanyador del Trivia anterior

Resultats

SOPA DE LLETRES

José María Portabella, núm. soci 98586 QUINA ÉS LA PILOTA DE VERITAT?

TRIVIA. REVISTA NÚMERO 75

1D, 2B, 3C, 4A, 5B, 6D TOTS TENIM UN PASSAT

Totes aquestes preguntes i moltes més les trobaràs a l’app del Trivia del Barça.

Descarrega-te-la a l’app store. iOS

ANDROID

AMAZON

REVISTA BARÇA

63

Luis Suárez

64

REVISTA BARÇA

LA FIRMA CONVIDADA

DAGOBERTO ESCORCIA Periodista

EL PRESIDENT SENSE EGO Josep Maria Bartomeu serà el president del Barcelona fins al 2021, segons els resultats de les eleccions del 18 de juliol passat. Mantenir l’excel·lència esportiva i unir el barcelonisme són els seus principals reptes

M

irava atentament la pantalla de televisió i quan va veure els resultats tota la seva cara es va transformar en un riure obert.

Aquesta vegada no era el somriure permanent que sempre l’ha distingit, sinó un riure franc, distès, que semblava sortir del més profund de l’ànima i del cor. Tampoc era una riallada, era un gest ple d’alegria, de satisfacció. De felicitat contagiosa, que va impregnar els seus companys, els quals immediatament li van fer petons, abraçades i van riure amb ell. Josep Maria Bartomeu, de 52 anys, amb el carnet de soci número 16.331, va brindar aquesta imatge en saber que ell era l’elegit com a president del FC Barcelona per als propers sis anys amb un resultat que no aixecaria dubtes. Va obtenir el suport de 25.823 socis (el 54,63% dels vots) el dissabte 18 de juliol en una nova jornada festiva i democràtica per a l’orgull del barcelonisme.

Si hi ha alguna cosa que destaquen les persones més pròximes a Josep Maria Bartomeu és la seva humilitat, simpatia, amabilitat i intel·ligència, i el seu somriure, que és el primer que un adverteix quan es disposa a estrènyer-li la mà. L’home que presidirà la institució blaugrana fins al 2021 no és un home presumit, ni a qui li agradi ser l’estrella dels focus. Durant la llarga campanya electoral, Bartomeu va repartir aquesta imatge en deu rodes de premsa, en 86 entrevistes individuals als mitjans de comunicació, en les 31 trobades que va tenir amb els socis des de Sant Carles de la Ràpita a Andorra, i en un debat televi-

siu en què els altres tres socis aspirants a la presidència van jugar les seves millors cartes en l’intent d’afeblir les opcions del president sortint. Mai un president sortint havia perdut unes eleccions en la història del Club. Aquesta vegada es va tornar a complir la tradició.

Bartomeu va guanyar una dura batalla, que va lliurar des del mateix moment en què es va fer càrrec de la institució. Va aguantar estoicament les crítiques perquè si hi ha alguna cosa que també el distingeix és la seva qualitat de corredor de fons tant en els negocis particulars com en l’empresa

per a la qual ha estat elegit. Va acceptar el repte de prendre el relleu de Sandro Rosell el 23 de gener del 2014 i ha sabut sobreviure a moments difícils en què semblava que l’Entitat trontollava. Va demostrar mà dura i va prendre decisions importants que van rehabilitar el Club i van enterrar rumors de divisió entre el tècnic i l’estrella del primer equip de futbol. Va despullar el contracte de Neymar com mai s’havia conegut cap altre striptease del contracte d’un futbolista professional. Els afers extraesportius, que semblava que anaven a passar-li factura en les eleccions, no han estat tinguts en compte pel soci que va votar Bartomeu, però no deixen de ser, alhora, els reptes principals que té en els propers mesos.

Bartomeu va guanyar la presidència amb un projecte sòlid en què destacava la influència del triplet de títols aconseguits per l’equip, i especialment pel gran èxit econòmic de l’Entitat que va passar a ser la primera a ingressar 600 milions d’euros, a estar en primera línia segons l’especialitzada revista Forbes, i a ser matèria d’anàlisi a Harvard. Sense oblidar l’Espai Barça, un macroprojecte que té com a motiu principal modernitzar el Camp Nou i que va ser aprovat en un referèndum.

Unir el barcelonisme és el desafiament més compromès que té qualsevol president del Barça, i del qual tampoc s’escapa Bartomeu. Els socis que el van votar exigiran que mantingui l’excel·lència esportiva, però també que sigui generós i que estengui ponts d’unitat. Que la confiança que transmet el seu somriure s’encomani a tot el barcelonisme, als qui el van elegir i als qui van preferir votar una altra opció. n

JOTAERE

REVISTA BARÇA

65

66

REVISTA BARÇA

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

OAE

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

Taquilles

FCBotiga Megastore

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores.

Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit.

Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12

HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores.

Divendres de 10 a 14 hores i des 16 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores.

Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost.

Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i 31 de desembre per la tarda, el 1 i 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores).

Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL HANDBOL

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEI

REVISTA BARÇA

67