REVISTA BARÇA - Núm. 79 - CATALA

SOLIDARITAT FÍGOLS, SEMPRE EN EL RECORD

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA FEBRER - MARÇ DEL 2016 NÚM. 79 • 4 €

El millor jugador del món comparteix les 5 Pilotes d’Or amb cinc capitans representants del futbol formatiu blaugrana ‘Un model basat en els valors’, per Francesc Torralba

2

REVISTA BARÇA

EDITORIAL

SUMARI

ÈXIT COMPARTIT

Messi, el futbolista amb més Pilotes d’Or

És el reconeixement al millor jugador del món i a un model 12

El futbol formatiu del Barça

Impuls a un model que és una referència mundial 14

‘Masia 360º’

16

Els responsables del planter blaugrana

Els esportistes podran seguir lligats al Barça Entrevistes a Pep Segura i Jordi Roura

24 VÍCTOR SALGADO - FCB

cia, amb la humilitat i la senzillesa que sempre l’han caracteritzat.

Messi sempre prioritza l’èxit del grup per davant dels guardons individuals. Se sent part d’un col·lectiu i d’una trajectòria de molts anys, en què ha compartit experiències i aprenentatge amb moltes persones. Moltes conegudes, altres d’anònimes.

Totes elles poden sentir-se orgulloses d’haver conviscut amb una bona persona, un gran company i un jugador únic.

Messi és el millor exemple per als més joves i la conversa i les confidències que comparteix amb els capitans dels equips del planter així ho demostren. En la trobada conviuen l’admiració dels més joves pel seu ídol amb la identificació de l’ídol amb els somnis dels més joves.

La Masia és una referència a tot el món per la seva excel·lència formativa, sempre associada amb l’aprenentatge d’un tipus de futbol molt característic i d’uns valors que en són indissociables.

El model formatiu blaugrana té uns fonaments molt sòlids i evoluciona amb el pas del temps. La capacitat de captar talent i formar els millors jugadors és la base per desenvolupar l’ADN blaugrana. Ara, a més, amb l’impuls del projecte Masia 360º s’amplia i es reforça l’horitzó de l’aprenentatge a tots els esportistes del Club, tant de futbol com de seccions, i amb un lligam més enllà de la seva retirada de l’esport.

La història continua...

MIGUEL RUIZ - FCB

L

a cinquena Pilota d’Or aconseguida per Leo Messi suposa una fita única en la història del futbol mundial, que reconeix el jugador format al planter blaugrana com el millor jugador del món i probablement com el millor jugador de la història d’aquest esport.

Però la cinquena Pilota d’Or significa molt més. És el reconeixement a una manera molt particular d’entendre i de practicar el futbol. A una manera d’ensenyar-lo i de transmetre’l, més enllà del mateix esport. És un nou reconeixement a la formació esportiva que es practica a la Masia i a totes les persones que han participat en la construcció d’aquest model.

Per il·lustrar aquest ampli reconeixement, Leo Messi va voler compartir els cinc guardons amb els joves capitans dels equips formatius del Club, davant la façana de la Masia, amb la revista barça com a testimoni, mitjançant una xerrada distesa amb tots ells. Una delícia periodística. Una oportunitat extraordinària per comprovar novament la identificació de Messi amb el seu club i amb la seva manera de formar jugadors i persones. Una oportunitat de conviure amb la maduresa i la personalitat d’un jugador que s’identifica amb els més joves, que els transmet la seva experièn-

8

Entrevista Carles Folguera, el director de la Masia des del 2002 36

Com s’eduquen a la Masia

Esportistes que compaginen l’esport i els estudis 40

40 anys de la tragèdia a les mines de Fígols

El Barça, distingit per la seva participació solidària 45

Molt personal amb Marc Carmona

El tècnic del futbol sala té un passat com a professor 46

El directiu: Enric Tombas

El tresorer de la Junta Directiva 49

Barça i Bill Gates, contra la pobresa

Un objectiu comú amb l’ajuda dels jugadors 52

Socis amb 75 anys d’antiguitat

Entrevista a l’expresident Raimon Carrasco

FC BARCELONA. Febrer-març del 2016 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat DIRECTOR DE COMUNICACIÓ Albert Roura CAP DE PREMSA Toni Ruiz DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Xavi Alegria, Oriol Bonsoms, Xavier Catalán, Jordi Clos, Andrea Ginés, Robert Güell, Francesc Orenes, Marc Parramon, Albert Riudeubàs, Mario Ruiz, Chemi Terés, Manel Tomàs i Francesc Torralba REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo i Lourdes Julià ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Olga Amigó, Montse Chaure i Anna Prats IL·LUSTRACIÓ Sagar Forniés INFOGRAFIA Miquel Ferrer FOTO DE PORTADA Miguel Ruiz (FCB) FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB, Àlex Caparrós, Santiago Garcés, Cristina González, Miguel Ruiz (FCB), Germán Parga (FCB), Víctor Salgado (FCB) i M. A. Tabernero PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 117.950 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g.

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 29 de gener del 2016.

REVISTA BARÇA

3

ELS MILLORS DEL MÓN Per tercera vegada a la història, el Barça s’ha proclamat el millor equip del món en guanyar la final del Mundial de Clubs. El 2009 i el 2011 va ser Carles Puyol qui va aixecar la Copa del Món, i aquest cop el privilegi ha estat per al capità Andrés Iniesta. L’equip blaugrana es va imposar a la final al River Plate amb gols de Leo Messi al primer temps i de Luis Suárez (2), que va ser escollit MVP del torneig.

MIGUEL RUIZ - FCB

4

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA

5

MESSI I EL BARÇA, ESTRELLES DELS GLOBE SOCCER L’extraordinària temporada del FC Barcelona, amb la consecució del triplet, i en concret de Leo Messi, va tenir un reconeixement mundial en la cerimònia dels Globe Soccer Awards 2015, celebrada en el marc de la 10a Conferència Internacional de Dubai. El Club, representat pel president Josep Maria Bartomeu, va aconseguir quatre premis: al Millor Club, al Millor President, al Millor Jugador de l’Any (Leo Messi), i al Club més Mediàtic.

MIGUEL RUIZ - FCB

6

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA

7

El futbolista amb més Pilotes d’Or

ME5si Leo Messi acaba de guanyar la seva cinquena Pilota d’Or. És el reconeixement al millor jugador de tots els temps, però també a una manera d’entendre el futbol, representada per la Masia

KETTY CALATAYUD I CHEMI TERÉS / FOTOS MIGUEL RUIZ - FCB

E

l Ballon d’Or (en la seva versió original) és el guardó individual més desitjat per qualsevol futbolista, i Leo Messi és qui més vegades l’ha guanyat en tota la història. Primer va igualar Michel Platini quan va aconseguir tres pilotes consecutives igual que el francès (2009, 2010 i 2011), i el va superar en aconseguir la quarta el 2012; i també llegendes com Johan Cruyff i Marco van Basten, que també n’han guanyat tres, igual que Cristiano Ronaldo. Ara, amb la cinquena, s’ha quedat destacat a dalt de tot del podi, amb el convenciment unànime que, als seus 28 anys, encara té marge per a unes quantes pilotes més. La seva estela, avui per avui, és del tot inabastable.

Messi és el sisè jugador que ha guanyat la Pilota d’Or, el preuat premi al millor futbolista mundial de l’any, vestint la samarreta blaugrana, però a diferència dels seus predecessors, Luis Suárez (1960), Johan Cruyff (1973 i 74), Hristo Stóitxkov (1994), Rivaldo (1999) i Ronaldinho (2005), ell s’ha format al Barça i ha estat impregnat per l’esperit de la Masia i el que representa. És per això que recentment el president Josep Maria Bartomeu va assegurar que la recent Pilota d’Or de Messi és “un premi merescut pel millor jugador de la història, però també un reconeixement a una manera d’entendre la formació esportiva que representa la Masia”.

Així ho interpreta gran part de la gent del futbol que identifica Messi amb un tipus molt

8

REVISTA BARÇA

concret de futbol, el que té el FC Barcelona com a referent al món, i el que va associat a uns valors que identifiquen tant el jugador com el Club. “El Leo va dir que, ni en els seus somnis de petit, hauria pogut pensar que això es faria realitat. Jo personalment crec que sí, que ho somiava. Però també sé que el seu èxit ha estat possible perquè ha treballat de valent, amb humilitat, amb sacrifici, i amb esperit de superació constant, donant exemple a dins i a fora del camp. La trajectòria del Leo ens ha de servir d’exemple a tots, i

per pensar que si es treballa, els somnis es poden fer realitat”, assegura el president.

El Barça és el club del món amb més Pilotes d’Or, un total d’onze, seguit del Milan, el Juventus i el Real Madrid, amb vuit, el Bayern de Munic (5), el Manchester United (4), l’Inter (2) i l’Hamburg (2). n

ELS ALTRES GUANYADORS DEL BARÇA LUIS SUÁREZ

JOHAN CRUYFF

Pilota d’Or 1960

Pilota d’Or 1973 i 74

“Leo mereix pujar al pedestal dels més grans i la resta l’hem de mirar des de baix. A més del seu talent, Leo és un gran noi i això el fa encara més gran”

“Messi és, de lluny, el millor jugador del món. És incomparable, juga en una altra Lliga. Sent un jugador com el que és, encara pot ser molt més”

CLUBS AMB MÉS ‘BALLON D’OR’ FC Barcelona 1960 · 1973 · 1974 · 1994 · 1999 · 2005 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2015 ACM Milan 1969 ·1987 · 1988 · 1989 · 1992 · 1995 · 2004 · 2007 Juventus 1961 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1993 · 1998 · 2003 Reial Madrid 1957 · 1958 · 1959 · 2000 · 2002 · 2006 · 2013 · 2014

11 8 8

8

FC Bayern Munic 1970 · 1972 · 1976 · 1980 · 1981

5

Els altres guardonats del Barça A la Gala de la Pilota d’Or celebrada al Kongresshaus de Zuric, Luis Enrique també va ser guardonat com a Millor Entrenador de l’Any, superant en les votacions els altres dos nominats al guardó, Pep Guardiola (Bayern de Munic) i Jorge Sampaoli (seleccionador de Xile). El premi del tècnic del Barça el va recollir en la seva absència el secretari tècnic del primer equip, Robert Fernández. En el FIFA FIFPro World XI 2015, que reconeix

l’onze ideal de l’any de la FIFA, el Barça era el club més representat, amb Messi, Neymar Jr, Andrés Iniesta i Dani Alves.

L’expedició blaugrana a Zuric va estar encapçalada pel president Bartomeu, i hi van ser presents també els vicepresidents Jordi Mestre, Manel Arroyo, el directiu Javier Bordas, el director d’esports professionals Albert Soler, i dos exguanyadors del Barça com Luis Suárez i Hristo Stóitxkov.

HRISTO STÓITXKOV

RIVALDO

RONALDINHO

Pilota d’Or 1994

Pilota d’Or 1999

Pilota d’Or 2005

“No em sorprèn gens que Leo hagi aconseguit la cinquena Pilota d’Or. No admet comparació, no només pel que ha fet, sinó pel que li queda per fer”

“Messi marca les diferències i ha demostrat que no hi ha cap altre jugador com ell. S’ho mereix. Tenim la sort de poder seguir gaudint del seu joc”

“No em sorprèn en absolut on ha arribat Leo, ja m’esperava que faria tot això. És molt bonic veure REVISTA BARÇA com creix”

9

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

“Aprofiteu la sort d’estar al Barça” Cinc jugadors del futbol formatiu del Club van tenir l’oportunitat de trobar-se amb Leo Messi, exemple i referència per a qualsevol jove jugador del planter

E

KETTY CALATAYUD / MARIO RUIZ

l Pau, el Pablo, l’Àlex, l’Arnau i el Juanma, capitans dels equips inferiors del Barça, van poder viure una experiència que mai oblidaran. Van poder parlar amb Messi, seure amb ell una estona i rebre una encaixada del millor jugador del món. Tots cinc representen centenars de nens i joves que comparteixen els mateixos somnis que tenia Messi a la seva edat.

PAU PRIM. Hola, Leo, sóc Pau, capità del Benjamí A, i en nom del meu equip et dic que a ells els agradaria tenir la mateixa sort que he tingut jo de coneixe’t.

Et volia fer dues preguntes. La primera, on guardes les Pilotes d’Or que guanyes?

Primer vull saludar tot el teu equip i dir-los que segurament ja trobarem alguna oportunitat per veure’ns. I respecte a les Pilotes d’Or, les tinc guardades a casa, hi he fet un petit lloc per guardar l’última amb les altres quatre.

I la segona pregunta, qui et va ensenyar a jugar a futbol?

No ho sé, la veritat és que de ben petitó ja m’agradava jugar, amb tres o quatre anys xutava una pilota, i vinc d’una família a la qual ens agrada molt el futbol a tots. Tinc germans més grans que també jugaven, així que de mica en mica em vaig deixar anar sol, i després en els equips en què vaig estar vaig anar aprenent coses.

PABLO LÓPEZ. Hola, Leo, sóc Pablo, capità de l’Aleví A, i per a mi i per al meu equip és un exemple veure’t jugar i fer les teves jugades.

Quan vas venir a Barcelona et va costar molt deixar el teu país i els teus amics?

Sí, la veritat és que sí que va ser molt dur perquè era un canvi molt gran, deixava moltes coses allà. Vaig venir amb 13 anys i va ser difícil perquè no tenia la possibilitat de visitar la meva família com els passa a altres nois que són a la Masia i estan més a prop de Barcelona. Jo no podia, i això ho feia molt més difícil. Els veia una vegada cada any i la veritat és que va ser molt complicat.

Quan eres petit pensaves que podies arribar a ser el millor jugador del món?

No, la veritat és que no. Quan vaig venir aquí tenia el somni de poder arribar al primer equip, d’arribar a formar part dels professionals, però mai vaig imaginar el que em va tocar viure després.

ÀLEX RICO. Hola, Leo, sóc Àlex, capità de

l’Infantil A, i en nom del meu equip vull dir-te que estem molt orgullosos que hagis pogut guanyar la cinquena Pilota d’Or i esperem que en guanyis moltes més.

10

REVISTA BARÇA

MIGUEL RUIZ - FCB

Et volia preguntar, quins consells dónes als nois que comencem a jugar a futbol?

Sempre dic que no m’agrada donar consells, però si us he de dir alguna cosa és

Què és el que més recordes de quan jugaves quan eres petit, i de quan anaves a la Masia?

Jo no dormia a la Masia perquè m’estava amb el meu pare, però anava a l’Escola Lleó XIII amb tots els nois de la Masia, i passava el dia allà fins a la tarda, que ens entrenàvem.

Tinc records molt bonics de compartir totes les tardes amb tots els nois que estaven en la mateixa situació que jo, lluny dels seus familiars, i amb el somni d’arribar al primer equip.

La veritat és que són records molt bonics.

Juanma GARCÍA Capità Juvenil A 18.01.97 Alacant Al Barça des del 2009 DEFENSA CENTRAL

ARNAU COMAS. Hola, Leo, sóc Arnau, capità del Cadet A, i en nom dels meus companys et vull dir que estem molt contents que hagis guanyat la cinquena Pilota d’Or, i esperem que en guanyis més.

M’agradaria saber com ho fas per seguir motivat, ja que amb el Barcelona has guanyat tots els títols possibles.

M’agradaria seguir guanyant-ne molts més.

Sempre he dit que cada vegada que comença un any tens uns objectius del grup, que és aconseguir tots els títols que estan en joc, pel lloc que estem, en un club que sempre aspira a guanyar-ho tot, i la meva mentalitat és la d’acabar la meva carrera amb moltíssims títols, així que com més siguin, millor.

I després, si creus que l’estil de joc del Barça t’ajuda a millorar i a ser el jugador que ets.

Sí, sens dubte que sí, la filosofia d’aquest club i els jugadors que té el Barcelona i que va tenir, van fer que el meu creixement sigui el que és.

Pablo LÓPEZ Capità Aleví A 18.04.04 Terrassa Al Barça des del 2012 LATERAL DRET

Pau PRIM Capità Benjamí A 23.02.06 Castellbisbal Al Barça des del 2013 MIGCAMPISTA

JUANMA GARCÍA. Hola, Leo, sóc Juanma, capità del Juvenil A del Barça, i en nom de tot l’equip vull dir-te que estem superorgullosos de tu, de les teves 5 Pilotes d’Or, de tenir-te al millor club del món, i esperem seguir gaudint amb tu molt de temps.

Què se sent en escoltar que probablement ets el millor jugador de la història?

És una cosa impressionant escoltar això, i el que es digui i es pensi per a mi és un orgull molt gran, però, traient això, intento no parar-me a pensar-hi. Penso a viure el dia a dia, a gaudir el que em toca passar i a pensar en el que ve.

Què suposa per a tu ser el jugador que més vegades ha guanyat la Pilota d’Or?

És una experiència molt bonica poder rebre aquest premi pel que significa, però com vaig dir, ja ha quedat enrere, no penso més en això i en el que penso és en el que ens queda aquest any i a tractar de repetir tot el que vam fer l’any passat. n

Àlex RICO Capità Infantil A 25.01.02 Lleida Al Barça des del 2012 MIGCAMPISTA

Arnau COMAS Capità Cadet A 11.04.00 Cassà de la Selva Al Barça des del 2010 CENTRAL

MIGUEL RUIZ - FCB

que gaudiu i que aprofiteu totes les oportunitats que ofereix jugar al Barça; que aprofiteu cada situació, cada minut del que pugueu arribar a viure aquí, de tenir la sort d’estar en un club tan gran com aquest, de poder tenir l’oportunitat que et donen no només al futbol, sinó també a la vida; la possibilitat de poder estudiar i de poder créixer, de poder-te educar. Jo crec que l’important és que s’aprofiti tot això i després gaudir del futbol i ser tan professional com sigui possible.

REVISTA BARÇA

11

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

UN MODEL DE REFERÈNCIA MUNDIAL Deixada enrere la sanció de la FIFA, el futbol formatiu blaugrana s’impulsa amb un pla que s’adapta a la normativa i que permetrà obtenir els millors resultats possibles, disposant del millor talent sense perdre la idea de joc ni l’ADN Barça

M

és d’una quinzena d’equips del futbol formatiu defensen, cada cap de setmana, l’escut del FC Barcelona. Ho fan als camps de la Ciutat Esportiva Joan Gamper o d’arreu de Catalunya. Només cal fer un repàs dels resultats setmanals per comprovar que, en la majoria d’ocasions, els partits acaben amb victòria blaugrana. Les joves promeses del planter aprenen a competir en equip i amb la mateixa idea de joc admirada i utilitzada al Camp Nou. Però més enllà dels resultats positius o de les Lligues que es poden aconseguir a final de curs, la nota més important s’obté en l’evolució diària de cada jugador, tant en l’àmbit personal i en l’educatiu com en l’esportiu.

No obstant, quan tot rutlla, poden aparèixer pedres en el camí. I la sanció de la FIFA que ha hagut de complir el Club no només ha endarrerit el debut d’Arda Turan i Aleix Vidal al primer equip, entre altres coses, sinó que també ha estat un obstacle en la planificació de tot el futbol formatiu blaugrana. Superat aquest entrebanc, ara s’inicia un model formatiu (2016/2021) que ha de servir per reforçar, segons paraules del president Josep Maria Bartomeu, una part important de

12

REVISTA BARÇA

l’ADN Barça. “La Masia és una marca i un referent mundial en què nosaltres creiem, treballem i invertim molts recursos. És una llar de somnis on formem persones i jugadors”.

L’objectiu del model formatiu, presentat als mitjans de comunicació al gener passat a l’auditori de la mateixa Masia de Sant Joan Despí, és la consolidació del model d’esport masculí i femení formatiu, així com l’estructuració d’aquests models, que formen part del Pla Estratègic aprovat recentment per la Junta Directiva, en què l’excel·lència esportiva és una de les cinc grans línies presents en el full de ruta de la gestió del Club durant els propers sis anys.

Segons aquest pla, obtenir els millors resultats possibles, comptar amb el millor talent esportiu, apostar per un estil propi de joc, disposar del màxim nombre de jugadors formats al Club, ser una referència en l’àmbit nacional i internacional en l’esport femení, projectar la imatge del Club i mantenir els criteris econòmics són fites comunes als esports professionals del FC Barcelona.

El futbol formatiu és pal de paller d’aquest pla. No es tracta de modificar el treball que s’ha fet al llarg dels últims anys, sinó d’adaptar-se a la nova situació. “El model no canvia, sinó que és una evolució de l’anterior. El que hem fet és evolucionar perquè les normatives canvien”, explica Al-

CRISTINA GONZÁLEZ - FCB

ROBERT GÜELL

Josep Maria Bartomeu, en la presentació.

GERMÁN PARGA - FCB

El president Bartomeu i els directius Mestre, Elías, Vilajoana i Monés, amb els responsables del model formatiu, a l’exterior de la Masia.

bert Soler, director d’esports professionals.

L’adaptació a la nova situació fixada per la FIFA no ha d’impedir que, gràcies al bon treball a l’hora de detectar futbolistes amb projecció, segueixin sorgint del planter jugadors com Puyol, Xavi, Piqué, Sergio Busquets, Iniesta o Sergi Roberto. Ara, en les categories de futbol formatiu amateur (de prebenjamí fins a cadet, 8-15 anys), la detecció dels millors futbolistes se centrarà a Catalunya i a la resta de l’Estat. A partir dels 16 anys (els dos conjunts juvenils i el Barça B formen part del futbol formatiu professional), el mercat de se-

lecció s’ampliarà a Europa i, a partir dels 18 anys, als jugadors extracomunitaris.

La capacitat de captar i formar els millors jugadors és fonamental per desenvolupar la filosofia del Club. D’aquesta responsabilitat en són conscients Pep Segura i Jordi Roura, secretaris tècnics del futbol formatiu professional i amateur, respectivament, i també Xavi Llorens, secretari tècnic d’un futbol femení que aquesta temporada ha viscut una transformació important, adequant els criteris del futbol femení formatiu i professionalitzant el primer equip. n

INFORME EXTERN

El Barça, el club que més aporta El futbol formatiu del FC Barcelona és el que nodreix de més jugadors les grans lligues europees, segons el rànquing realitzat per l’observatori suís CIES.

Jugadors del planter a les cinc grans lligues LLIGUES ESPANYOLA, ANGLESA, ALEMANYA, ITALIANA I FRANCESA

al club

altres clubs

FC Barcelona 10

34

44

Olympique de Lió 13

22

35

26

34

Albert Soler, Pep Segura, Jordi Roura i Xavi Llorens van exposar diversos aspectes clau del model.

8

FONT CIES Football Observatory

CRISTINA GONZÁLEZ - FCB

Reial Madrid Manchester United 6

25

31

Rennes 5

22

27

REVISTA BARÇA

13

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

MASIA

CRISTINA GONZÁLEZ - FCB

360º Aquest nou projecte té com a objectius gestionar la carrera dels esportistes, formar-los segons les fases del seu desenvolupament i establir un estil i un segell de qualitat FCB Albert Soler explica el nou projecte ‘Masia 360º’ del Barça.

MARIO RUIZ

14

REVISTA BARÇA

Albert Soler: “La ‘Masia 360º’ és el futur del Club.

Volem formar persones a través de l’esport” El projecte pretén que els esportistes del Club puguin seguir lligats al Barça quan es retirin

CRISTINA GONZÁLEZ - FCB

L

a Masia 360º és un nou projecte que il·lusiona tant que el director d’Esports Professionals del Barça, Albert Soler, el va definir com “el futur del Club” durant l’acte de presentació del model de futbol formatiu que es va celebrar el 14 de gener passat. La Masia 360º té com a objectius gestionar la carrera dels esportistes de les diferents seccions professionals del Club, formar-los segons les fases del seu desenvolupament i establir un estil i un segell de qualitat FCB. “A la Masia 360º volem formar persones a través de l’esport”, va explicar Albert Soler. El Barça pretén que els esportistes del Club puguin seguir lligats a l’Entitat quan es retirin, tant si han estat al primer equip dels seus respectius esports com només al formatiu. En aquest sentit, esportistes que ara treballen al Barça com Xavier O’Callaghan, Òscar Grau, David Barrufet, Carles Folguera i Joan Creus són l’exemple que cal seguir. Com es gestionarà tot això? L’Àrea de Formació i Coneixement, que dirigeix Pere Gratacós, serà l’encarregada de supervisar aquest nou projecte que pretén donar una formació integral a l’esportista.

“Volem gestionar tota la carrera dels esportistes de les cinc seccions professionals, com són el futbol, el bàsquet, l’handbol, el futbol sala i l’hoquei patins, que hagin estat almenys un any entre nosaltres”, assegura Albert Soler, conscient de les diferents situacions que es donen durant la carrera d’un esportista com poden ser, per exemple, una retirada prematura o decantar-se al final per una carrera esportiva no profes-

El president Bartomeu amb els directius Mestre, Elías i Vilajoana.

sional. Masia 360º incidirà directament en dos àmbits. L’intern, per al desenvolupament de l’esportista, que comprèn, per exemple, la formació acadèmica i el coneixement dels idiomes, en especial de l’anglès; i l’extern, per a l’establiment de processos de relació amb l’entorn dels esportistes, com poden ser la família, els representants, els mitjans de comunicació i les empreses patrocinadores.

En aquest sentit, és important l’elaboració del mapa de l’entorn del jugador per tenir una visió global de la seva formació com a esportista i com a persona. Destaca, en l’àmbit intern, la creació de l’Àrea d’Atenció Personalitzada al Jugador (APJ) des de la qual es controlaran cada trimestre les notes dels jugadors del futbol formatiu amateur.

Però una de les grans innovacions d’aquest projecte és tot allò que envolta el moment de la retirada. El Barça no vol que sigui un adéu definitiu al Club. Tot al contrari. Es crearà un programa de gestió de la retirada en què es facilitarà la integració dels esportistes al mercat laboral i es crearà la vinculació al Club mitjançant un sistema similar als Alumni que tenen les universitats. “No volem perdre de vista els esportistes que han passat per la casa. Ells han de ser els nostres ambaixadors o s’han d’integrar en els càrrecs de gestió al Club o a la nostra estructura de tècnics, perquè no oblidem que el Barça no només vol que hi hagi jugadors de la Masia, sinó que també volem entrenadors sorgits de la Masia”, explica Albert Soler. Aquest seguiment es farà des de l’Oficina de Seguiment dels Esportistes, que organitzarà activitats esportives i no esportives. n

ORGANIGRAMA FUTBOL CLUB BARCELONA

JUNTA DIRECTIVA

JORDI MESTRE

JAVIER BORDAS

VICEPRESIDENT ESPORTIU FUTBOL FEMENÍ

PRIMER EQUIP

SILVIO ELÍAS

FUTBOL FORMATIU PROFESSIONAL

XAVIER VILAJOANA

FUTBOL FORMATIU AMATEUR

JORDI MONÉS

ÀREA CIÈNCIES DE L’ESPORT

ALBERT SOLER

DIRECTOR D’ESPORTS PROFESSIONALS

ARIEDO BRAIDA

CARLES REXACH

ASSESSOR INTERNACIONAL

PRIMER EQUIP

ROBERT FERNÁNDEZ

FUTBOL FORMATIU PROFESSIONAL

JOSEP SEGURA

JORDI ROURA

SECRETARI TÈCNIC FUTBOL FORMATIU PROFESSIONAL

SECRETARI TÈCNIC FUTBOL FORMATIU AMATEUR

URBANO ORTEGA

BARÇA B GERARD LÓPEZ

FRANC ARTIGA

LUIS ENRIQUE

JUVENIL A GABRIEL GARCÍA ‘GABRI’

PEPE COSTA

JUVENIL B ENRIQUE ‘QUIQUE’ ÁLVAREZ

ENTRENADOR

OFICINA D’ATENCIÓ AL FUTBOLISTA

CARLES NAVAL

DELEGAT PRIMER EQUIP

ENTRENADOR

ENTRENADOR

ENTRENADOR

DIRECTOR DE FUTBOL

FUTBOL FORMATIU AMATEUR

SECRETARI TÈCNIC PRIMER EQUIP

AJUDANT

RAÚL SANLLEHÍ

ASSESSOR PER A ESPANYA

CADET A

ENTRENADOR CADET B

AURELI ALTIMIRA

XAVI LLORENS

ALEVÍ D

MARKEL ZUBIZARRETA

AJUDANT

DANI HORCAS ENTRENADOR BENJAMÍ A

CRISTIAN CATENA

JORDI PÉREZ

CARLES MARTÍNEZ

DAVID SÁNCHEZ

SERGI MILÀ

ALBERT PUIG

MARC SERRA

ALEXIS PINTÓ

JORDI FONT

JUANAN RODRÍGUEZ

ENTRENADOR INFANTIL A ENTRENADOR INFANTIL B ENTRENADOR ALEVÍ A

ENTRENADOR ALEVÍ B ENTRENADOR ALEVÍ C

ÒSCAR JORQUERA ENTRENADOR

FUTBOL FEMENÍ

ENTRENADOR BENJAMÍ B ENTRENADOR BENJAMÍ C ENTRENADOR BENJAMÍ D ENTRENADOR PREBENJAMÍ

ÀREA DE CIÈNCIES DE L’ESPORT

RAMON CANAL

SECRETARI TÈCNIC I ENTRENADOR

ÀREA DE ‘SCOUTING’

PEP BOADA

GESTIÓ ESPORTIVA

ÀREA DE METODOLOGIA

PACO SEIRUL·LO JOAN VILÀ

ÀREA DE FUTBOL GESTIÓ

JOSEP LLORCA ÀREA DE FORMACIÓ I CONEIXEMENT ‘MASIA 360º’

ENTRENADOR ENTRENADOR DE PORTERS

PERE GRATACÓS

COORDINADOR

CARLES FOLGUERA

RICARD SEGARRA

LA MASIA

REVISTA BARÇA

15

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

JOSEP SEGURA SECRETARI TÈCNIC FUTBOL FORMATIU PROFESSIONAL

“Tenim una línia de treball molt definida” Josep Segura dirigeix el futbol formatiu professional del Club, que engloba el Barça B, el Juvenil A i el Juvenil B.

Josep Segura assumeix la responsabilitat del futbol formatiu professional i confia en un model que es defineix per les tres ‘P’: possessió, posició i pressió

J

XAVI ALEGRIA

osep Segura i Rius és el secretari tècnic del futbol formatiu professional del FC Barcelona des del mes de juliol. Pep Segura, com se’l coneix col·loquialment, és el màxim responsable esportiu del Barça B i dels dos equips juvenils.

Quina és la diferència entre el futbol formatiu professional que vostè dirigeix i el formatiu amateur que porta Jordi Roura?

A l’Àrea Formativa Amateur es tracta de desenvolupar la qualitat del jove jugador, mentre que a la segona es tracta de conduir i adaptar aquesta qualitat a les exigències del futbol modern, a les exigències del món professional.

16

REVISTA BARÇA

Quines són aquestes exigències del món professional que es troben els jugadors dels juvenils i del Barça B?

Són les prestacions que ha de tenir un jugador del FC Barcelona, que vol dir tenir un nivell qualitatiu superior i més capacitat de comprensió del joc. La gran tasca que hem de fer en aquesta última fase de formació és adaptar la gran qualitat que ja tenen els nostres jugadors a les exigències del futbol modern i a les exigències de l’estil Barça. Una tasca cada vegada més individualitzada, perquè ja tenim coneixement de les característiques dels nostres jugadors i en podem percebre bé les virtuts i els defectes.

Tots aquests criteris han de ser entesos pels entrenadors per conservar l’estil Barça.

Sí, és fonamental que els entrenadors entenguin, coneguin i interpretin perfectament bé el model de formació del FC Barcelona, que es pot definir amb les tres P: possessió de pilota, posició dels jugadors i pressió. Els tècnics són els responsables de desenvolupar la línia de formació que fa tant temps

que el Barça té. I, a més, per un concepte molt tècnic, que és el fet que la formació es fonamenta en la selecció de jugadors. Som dels pocs equips al món que tenen una línia de treball molt definida i molt determinant, que li ha permès generar una gran capacitat de formació dels seus propis jugadors. Creure en això és el que et fa diferent respecte de la majoria d’equips. Està clar que aquest programa, aquesta línia de treball del Club, ha de ser conduïda i dirigida pels entrenadors.

Com explicaria als socis com va afectar la sanció FIFA al Barça B i als equips juvenils?

S’ha trencat la línia natural d’altes i baixes que es produeixen totes les temporades. Ha trastocat l’evolució de jugadors i la construcció de molts equips. Perquè la gent ho entengui, l’afectació de la FIFA, el fet que no haguem pogut incorporar jugadors en una temporada, ha permès o ha suposat que molts possibles bons jugadors que s’haurien pogut incorporar als nostres equips hagin estat fitxats per altres equips, per la qual cosa el Barça perd la capacitat de selecció de jugadors. n

VÍCTOR SALGADO - FCB

NASCUT A OLESA DE MONTSERRAT Exentrenador del futbol formatiu del FCB, exentrenador de l’Olympiacos (2007/08), exdirector de l’Acadèmia del Liverpool FC

JORDI ROURA SECRETARI TÈCNIC FUTBOL FORMATIU AMATEUR NASCUT A LLAGOSTERA Exjugador i exentrenador del primer equip del Barça

VÍCTOR SALGADO - FCB

“La sanció FIFA ens ha fet més forts” Jordi Roura dirigeix el futbol base formatiu blaugrana des del seu despatx de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Jordi Roura i el seu equip han hagut de fer front a la sanció FIFA. Només ells saben el que han patit les famílies dels jugadors afectats durant aquests mesos

L MARIO RUIZ

a sanció FIFA ja és, afortunadament, història. Els resultats dels 13 equips de les categories cadet, infantil, aleví, benjamí i prebenjamí del Barça són molt bons i el futur es presenta il·lusionant gràcies a les mesures que van prendre en el seu moment Jordi Roura i la seva mà dreta, Aureli Altimira, a la secretaria tècnica del futbol formatiu amateur.

Com valora la sanció FIFA?

Hem viscut una situació anòmala. Un any i mig molt dur en l’àmbit esportiu però sobretot molt difícil en l’aspecte humà. Veu-

re com cada setmana es quedaven a les grades sense poder jugar els 58 jugadors fitxats a l’estiu i els 11 nanos sancionats per la FIFA ha estat duríssim. Tant els jugadors com les seves famílies han tingut tot el nostre suport i els hem donat sempre tota la informació de què disposàvem, encara que és evident que s’ha fet molt llarg, però al final crec que aquesta sanció ens ha fet a tots més forts. Els equips estan molt ben classificats com a conseqüència de la feina ben feta i els jugadors poden fer per fi la raó per la qual han vingut al Barça: jugar al futbol.

primers sis mesos de la temporada amb garanties. I així ha estat. És cert que ara tenim alguna plantilla una mica més àmplia, però això es regularà la propera temporada. La sanció FIFA hauria tingut conseqüències terribles en un altre club, però nosaltres, al Barça, no només hem demostrat la fortalesa de la nostra estructura, sinó que ho hem fet sense perdre l’ADN del nostre joc i mantenint els valors de la Masia. Hem patit una sanció molt dura, però la nostra situació avui és envejable. El Barça continua sent el referent mundial en futbol formatiu.

Cap a on evoluciona el mercat?

Quines mesures es van haver de prendre per fer front a la sanció?

Va ser complicat gestionar el final de temporada, sobretot quan ens van dir que els fitxatges no podien jugar. Va ser un altre cop dur que ens va condicionar molt. El fet de no poder inscriure els nous fixatges no ens va permetre donar baixes, però era l’única manera que teníem d’afrontar els

La normativa FIFA et condiciona des d’un punt de vista geogràfic. Ara, pel que fa al futbol 7, ens centrem en un 99% en el planter de Catalunya i a partir dels 12 anys mirarem de trobar aquell jugador que ens falta al mercat estatal, ja que els comunitaris no es poden incorporar fins als 16 anys. Catalunya torna a ser l’eix dels fitxatges del Barça a les categories benjamins i alevins. n

REVISTA BARÇA

17

18

REVISTA BARÇA

LES PLANTILLES DEL FUTBOL FORMATIU FUTBOL PROFESSIONAL Barça B

FOTOS: VÍCTOR SALGADO - FCB

Porters ADRIÁN ORTOLÁ VAÑO, JOKIN EZKIETA MENDIBURU, JOSÉ AURELIO SUÁREZ GARCÍA Defenses ELOHOR GODSWILL EKPOLO, BORJA LÓPEZ MENÉNDEZ, ROBERT COSTA VENTURA, RODRIGO TARÍN HIGÓN, SERGI PALENCIA HURTADO, SERGIO JUSTE MARIN, XAVIER QUINTILLÀ GUASCH, MOISÉS DELGADO LÓPEZ Migcampistes GERARD GUMBAU GARRIGA, JUAN ANTONIO ROS MARTÍNEZ, SERGI SAMPER MONTAÑA, WILFRID JAURES KAPTOUM, JOSEP MIQUEL FERNÁNDEZ CODINA ‘XEMI’, RAFAEL GIMÉNEZ JARQUE ‘FALI’ Davanters ALBERTO PEREA CORREOSO, SALVADOR PÉREZ MARTÍNEZ ‘CHAMORRO’, JUAN CÁMARA MESA, ROBERT GONÇALVES SANTOS, DANIEL ROMERA ANDÚJAR Entrenador GERARD LÓPEZ Segon entrenador FRANCESC XAVIER GARCIA PIMIENTA

*PLANTILLA A DATA 29 DE GENER DEL 2016

FUTBOL AMATEUR

Juvenil B

Juvenil A Porters ANDREU CASES MUNDET DENNIS OTTO IÑAKI PEÑA SOTORRES Defenses ADRIÀ VILANOVA CHAURE ARNAU CAMPENY GORCHS JUAN BRANDARIZ MOVILLA DANI MORER CABRERA ERIC MONTES ARCE JUANMA GARCÍA REY MARC CUCURELLA SASETA RUBEN GARCÍA CANALES ENRIC FRANQUESA DOLZ Migcampistes ÀLEX CARBONELL VALLÈS BRAIMA FATI CARLES ALEÑÁ CASTILLO

FERRAN SARSANEDAS SOLER JORDI TUR ANTONIO MATYAS TAJTI ORIOL BUSQUETS MAS SEUNGHO PAIK Davanters ÁLEX BLANCO SÁNCHEZ CARLES PÉREZ SAYOL MARC RIO BORRUEL RAFAEL MUJICA GARCIA SEUNGWOO LEE THÉO CHENDRI Entrenador GABRI GARCIA Segon entrenador ALBERT JORQUERA

Porters JOSEP MARTÍNEZ RIERA NICOLÁS CAMPUZANO JIMÉNEZ SERGI PUIG HERRERA Defenses ADRIÁN GUERRERO AGUILAR CARLES TORRENTS DA SILVA ERICK STEVEN FERIGRA BURNHAM GUILLEM JAIME SERRANO MATEU JAUME MOREY BAUZA JESÚS DEL AMO CASTELLANO MARC BARÓ ORTIZ MARTÍ VILÀ GARCIA ÒSCAR MINGUEZA GARCIA Migcampistes ALEJANDRO VIEDMA VEGA ÁLEX COLLADO GUTIÉRREZ ANDREU ARASA FORT

Cadet A RAMON RODRÍGUEZ JIMÉNEZ ORIOL REY ERENAS WERICK MACIEL CAETANO DE OLIVEIRA Davanters ABEL RUIZ ORTEGA EDGAR FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ JAVIER RUIZ DURAN JORDI MBOULA QUERALT JUAN FERNÁNDEZ SANTIAGO JAVIER ENRIQUE DELGADO SAVERIO RICARD PUIG MARTÍ XAVIER TOLDRÀ MASIP Entrenador QUIQUE ÁLVAREZ Segon entrenador DENIS SILVA

Porters ADRIÀ ROJAS PRAT JUAN MANUEL SANTAELLA RUBÉN SÁNCHEZ CATALÁN Defenses ARNAU COMAS FREIXAS IMAD EL KABBOU ALEJANDRO MARCOS LÓPEZ JUAN MIRANDA GONZÁLEZ JOAN ROJAS CASTILLA GUILLERMO ROMAGUERA ARNAU ARRUEBO MAYOR RICARD SÁNCHEZ SENDRA Migcampistes ADRIÀ GÓMEZ PICÓN MIGUEL MARTÍNEZ NAVARRO ENRIC MARTÍNEZ ROS

ALEJANDRO ORELLANA GÓMEZ MAMADOU TOURE DIAWARA LUCAS DE VEGA LIMA LABINOT KABASHI Davanters ALBERT PORTAS CHÉRCOLES GUILLEM MICÓ PERALTA DZHOSHKUN TEMENUZHKOV SERGIO GÓMEZ MARTÍN PAU MARTÍNEZ GIL Entrenador FRANC ARTIGA Segon entrenador XAVIER FRANQUESA

REVISTA BARÇA

19

LES PLANTILLES DEL FUTBOL FORMATIU

Cadet B Porters ARNAU TENAS UREÑA PAU RUIZ DELLÀ Defenses PAU BARÓ ESTUDIS ANTONIO SOLÀ VILLALBA IVÁN BRAVO CASTRO ERIC GARCÍA MARTRET SERGI ROSANAS MORAGAS ARNAU VILAMITJANA CIURANA JOSEP JAUME BUSQUETS Migcampistes ÁLVARO SANZ CATALÁN SERGI ALTIMIRA CLAVELL

Infantil A ADRIÁN BERNABÉ GARCÍA ANTONIO JESÚS CANTÓN ROMÁN NIL FABREGÓ COLL NICOLÁS GONZÁLEZ IGLESIAS MIGUEL VEGA MORENO ADRIÀ ALTIMIRA REYNALDOS Davanters ANWAR MEDIERO RODRÍGUEZ JAUME CUÉLLAR MENDOZA KONRAD DE LA FUENTE ANSSUMANE FATI NILS MORTIMER MORENO MIGUEL ÁNGEL RAMÍREZ CARRASCO Entrenador CRISTIAN CATENA Segon entrenador CARLOS LÓPEZ

Aleví A Porters ÁLVARO ALJAMA RAMOS ALAIN MARTÍNEZ SALAMANCA Defenses PABLO LÓPEZ SÁNCHEZ-MIGALLÓN DIEGO ALMEIDA CRESPO ÀLEX VALLE GÓMEZ MARC JURADO GÓMEZ

20

Porters POL TRISTÁN JIMÉNEZ, RAMÓN VILA ROVIRA Defenses MARC ALEGRE LOZANO, IVÁN JULIÁN JAREÑO, RICARD CARTAÑÁ NICOLÁS, BIEL FARRÉS DEL CASTILLO, JOEL LÓPEZ SALGUERO, IKER GONZÁLEZ ORTEGA, JOSÉ MARTÍNEZ MARSA, ASCHALEW SANMARTÍ SALA, GERARD URBINA LÓPEZ

Infantil B Migcampistes ÁLEX RICO PICÓ, ROBERT NAVARRO MUÑOZ, MARC DOMENECH COSTA, MARTÍ RIERA CAMPS, MOURIBA KOUROUMA KOUROUMA Davanters PABLO MORENO TABOADA, ANTONIO ROCAS VIVES, GERARD FERNÁNDEZ CASTELLANO, HAITAM ABADÍA EL ACHHAB, RAÚL MARTÍNEZ MORENO Entrenador CARLES MARTÍNEZ Segon entrenador ISAAC GARCÍA

Aleví B Migcampistes IKER ALMENA HORCAJO PABLO PÁEZ GAVIRA ALEIX GARRIDO CAÑIZARES ANTONIO CARAVACA COMINO ADRIÀ CAPDEVILA PUIGMAL Davanters PAU SEGARRA GONZÁLEZ POL MELET AGUILAR ADRIÁN BOBI CHAMORRO Entrenador MARC SERRA Segon entrenador PAU MORAL

REVISTA BARÇA

Porters ÓSCAR MEDINA GONZÁLEZ ÀLEX GARCÍA VILA Defenses POL MUÑOZ MILÀ NARCÍS COSTA HRYTSUK GERARD GONZÁLEZ CARRERAS MARC OLMO RICO IKER MERINO RIOS

Porters RAÚL GARCÍA-ALEJO PIZARRO PAU SÁNCHEZ BLANCO NICOLÁS KRUCZA LUCAS Defenses ARNAU OLLÉ ROVIRA MIQUEL JUANOLA PASTORET TEO-SURAFEL BERNARDO GALLEGO JOHNNY AGHAYEDO FONT ARNAU MARTÍNEZ LÓPEZ OTGER SASTRE PUJOL ALEJANDRO BALDE MARTÍNEZ ERIC VEGA CLEMENTE

Migcampistes XAVI QUENTIN SHAY SIMONS PAU SERVAT VIDAL ARNAU SOLÀ MATEU MARC PELAZ RUIZ HUGO GARCÍA JUSTO NADIR LOUAH MHAND-YAMNA Davanters YAGO PONCE GÓMEZ LEONARDO DOS REIS MUÑIZ ARNAU FARNÓS OLIVÉ MAMADOU SAIDOU BAH VICTOR MUÑOZ VILLANUEVA GABRIEL MARTÍNEZ AGUILERA Entrenador SERGI MILÀ Segon entrenador ÓSCAR HERNÁNDEZ

Aleví C Migcampistes PAU GARCÍA CAMPOS JOAN GÁZQUEZ LLANES ROGER MARTÍNEZ SANTAMARÍA PABLO MELENDEZ QUINTERO ILIAS AKHOUMACH CHAKKOUR NICOLÁS FUENTES BISART Davanters ÁLVARO MILLÁN RIVAS SERGI ORIOL HERRERA Entrenador JORDI FONT Segon entrenador JOSEP RAMON OLIVÉ

Porters GERARD MORENO GARCÍA ÀLEX HONRUBIA STEFAN Defenses ARNAU GRACIA FERNÁNDEZ DENIS CRUCES ALEJO LLORENÇ FERRES PARES MARC BOMBARDO POYATO

Migcampistes GERARD HERNÁNDEZ ROMERO PAU ORTEGA HUBET TOMÁS CARBONELL DEL RIO KEVIN LAMAR KELLEY PAU FERNÁNDEZ VILLENA Davanters IKER BRAVO SOLANILLA BILAL ACHHIBA MARC SALAS CASTILLEJO Entrenador ÓSCAR JORQUERA Segon entrenador DAVID SÁNCHEZ

Aleví D Porters DAVID ANTUNEZ REYES ÀLEX SANS VILLALBA Defenses IKER SÁNCHEZ MARTÍNEZ JOAN ANAYA BALAÑÀ IKER CÓRDOBA SÁNCHEZ RAÚL ALARCÓN LUQUE

Benjamí A Migcampistes JAUME JOVÉ CANTAL ÀLEX CASTANY JIMÉNEZ NIL SUÁREZ CANE ELLIOT CERVELLERA QUESADA JAN MOLINA VILASECA POL VILA VILÀ Davanters IZAN SÁNCHEZ BAREA ROGER COLL BASCUÑANA Entrenador DANIEL HORCAS Segon entrenador MIGUEL ÁNGEL CALDERÓN

Benjamí C Porters MANUEL ESTEVEZ RUBIO GUILLEM RUIZ CAMPOS Defenses POL DURÁN SARMIENTO DAVID ESCODA SUÑER DAVID SÁEZ ROBLEDILLO GAIZKA HERNÁNDEZ LÓPEZ POL CARAMÉS POU

Porters ÁLVARO PARTAL RODRÍGUEZ GERARD CURTO SOLÉ Defenses JAN ENCUENTRA MARTÍN JON PILAR DEL HOYO HÉCTOR FORT GARCÍA ALEXIS OLMEDO VILA DERECK LÓPEZ BONIGNO

Benjamí B Migcampistes JAN QUILES ALBEROLA ERIC GISBERT APARICIO PAU PRIM COMA ARNAU PRADAS ALGABA Davanters POL MONTESINOS SOLÉ MARC GUIU PAZ Entrenador JORDI PÉREZ Segon entrenador RAFAEL RODRÍGUEZ

Benjamí D Migcampistes MARC BERNAL CASAS SERGI RIBA BARBA RUBEN NÚÑEZ GONZÁLEZ Davanters LAMINE YAMAL NASRAQUI EBANA ARNAU HERRERO GONZÁLEZ Entrenador ALBERT PUIG Segon entrenador JOAQUIM RAMON

Porters JAN LAGUNAS MASFERRER HUGO DURÁN MARTÍNEZ Defenses GIBERT JORDANA CÁMARA GERARD RUIZ DE VALDIVIA ÓSCAR MASQUÉ GARCÍA

Porters ERIK CAVA ALEJANDRO MARC RODRÍGUEZ MALARET Defenses SERGI SOGORB CARMONA MATEO SCIANCALEPORE NICOLÁS EXPÓSITO QUESADA ERIC MOMPÓ TINOCO

Migcampistes TOMÁS MARQUES MORERA AGUSTÍN GUTIÉRREZ DESTEFANI IKER TORRES DELGADO POL TRIGUEROS PUERTA Davanters AHMED MOHAMMED UTASSY PAU LEÓN SEGURA DÍDAC GONZÁLEZ NAVARRO DANIEL TRISTAN GUDJOHNSEN Entrenador DAVID SÁNCHEZ Segon entrenador ALEJANDRO URRESTARAZU

Prebenjamí Migcampistes ALBERT NAVARRO ESCRICHE LANDRY FARRÉ MIRÓ XAVIER CASTELLANOS PARDO XAVIER ESPART FONT Davanters JOEL ESCALER CALLEJAS IKER DEL MORAL RUZAFA Entrenador ALEXIS PINTÓ Segon entrenador ADRIÀ DÍAZ

Porters IKER RODRÍGUEZ MEDINA PAU FERNÁNDEZ CASTELLANO Defenses ROGER CASADEVALL SÁNCHEZ BROULAYE CHAMA MADOU MURCIA MARTORI CARLES GUTIÉRREZ AVILÉS

Migcampistes JAUME AGHAYEDO FONT ARNAU MARÉS REBOZO ALBERT VICENS GASOL Davanters NUHU FOFANA DIARASSOUBA DAVID JUAN GONZÁLEZ Entrenador JUANAN GIL Segon entrenador DANIEL SEGOVIA

REVISTA BARÇA

21

22

REVISTA BARÇA

LES PLANTILLES DEL FUTBOL FORMATIU FUTBOL FEMENÍ PROFESSIONAL Primer equip Porteres LAURA RÀFOLS PARELLADA SANDRA PAÑOS GARCÍA-VILLAMIL Defenses NÚRIA GARROTE CAMÚÑEZ MARTA TORREJÓN MOYA RUTH GARCÍA GARCÍA ESTHER ROMERO RUIZ ANE BERGARA ARTIEDA LEIRE LANDA IROZ MELANIE SERRANO PÉREZ Migcampistes MARTA UNZUÉ URDÁNIZ MIRIAM DIEGUEZ DE OÑA GEMMA GILI GINER PATRICIA GUIJARRO GUTIÉRREZ IRENE DEL RÍO PELÁEZ PILAR GARROTE CAMUÑEZ MARIONA CALDENTEY OLIVER Davanteres ALEXIA PUTELLAS SEGURA JENNIFER HERMOSO FUENTES ANDREIA NORTON OLGA GARCÍA PÉREZ CRISTINA BAUDET LUCENA SANDRA HERNÁNDEZ RODRÍGUEZ ANDREA SÁNCHEZ FALCÓN Entrenador XAVI LLORENS RODRÍGUEZ Segon entrenador JORDI VENTURA MORUETA

FUTBOL FEMENÍ AMATEUR

Femení B Porteres GEMMA FONT OLIVERAS ITZIAR MARTÍNEZ FERNÁNDEZ KAELI ANNE SCHMIDT Defenses ARIADNA ROVIROLA MORENO ONA BATLLE PASCUAL LAIA ALEIXANDRI LÓPEZ BERTA PUJADAS BOIX HELENA BARCO SOLES

Migcampistes NEREA VALERIANO MARTÍNEZ AITANA BONMATÍ CONCA PAULA FERNÁNDEZ JIMÉNEZ LAURA MARTÍNEZ GONZÁLEZ Davanteres IRINA URIBE GARCÍA CARLA ARMENGOL JOANIQUET LAIA MUÑOZ DANON Entrenadora ZOE GARCÍA Segon entrenador CARLES BLANCO MARTÍN

Juvenil-cadet

Infantil-aleví

Porteres PAULA ARGELAGUET LÓPEZ ANNA REINA TORO Defenses SANDRA CARRASCO ORTIZ LAIA CODINA PANEDAS ANNA TORRODÀ RICART NÚRIA MARÍN LOSADA ALBA FERNÁNDEZ ALMAGRO MARTA ORTIZ MARÍN AINHOA MARÍN MARTÍN

Porteres MARTA PASTRANA PÉREZ LAURA CORONADO VÍLCHEZ Defenses JANA FERNÁNDEZ VELASCO LAIA TRANCOSO JORDÁN JORDINA COLOMER VILA Migcampistes NEREA SÁNCHEZ ESTEBAN ALICIA INFANTE ROSA VALERIA TRUJILLO TORTAJADA CARLA ACEITUNO QUESADA BRUNA VILAMALA COSTA

Migcampistes MARÍA LLOMPART PONS MIREIA CARRASCO ORTIZ LAURA LINARES LORENZO MARTA VILARRASA PALACIOS ABRIL MORENO PIÑOL Davanteres SONIA DEL MAR PERLAZA URQUIJO CANDELA ANDÚJAR JIMÉNEZ MARÍA BENEDITO OLIVA ANDREA MARTÍNEZ MONTEAGUDO CLAUDIA PINA MEDINA Entrenador ALBERT TAUSTE HIDALGO Segon entrenador CARLES LLANES ROMERO

ARIADNA MINGUEZA GARCÍA BERTA GRAS LLOYS Davanteres VIKTORIA ADRIANOVA YAVOROVA NATALIA MUÑOZ FERNÁNDEZ CLARA COROMINAS TOUS Entrenador DAVID FORCAT CANO Segon entrenador JUAN CARLOS HIDALGO

REVISTA BARÇA

23

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

“La fórmula és donar el 100% en tot allò que fas” Carles Folguera és director de la Masia, Centre de formació Oriol Tort des de fa 13 anys. Per les seves mans passen els esportistes que somien triomfar al Barça

C

KETTY CALATAYUD / FOTO VÍCTOR SALGADO - FCB

arles Folguera és molt més que el director de la Masia. És com un pare per als nois residents, l’home que es preocupa pels estudis, que acompanya un noi a l’hospital si es posa malalt, el que dóna els millors consells, el que escolta... Va ser porter d’hoquei al Barça, un referent esportiu, i és pedagog de formació.

La passió que posa en tot el que fa i tot el que diu és d’aquelles que es contagia. És director de la Masia des del 2002, ja fa 13 anys... En què ha canviat més enllà de l’edifici de la residència?

Parlant d’espais, ara hi ha molta més racionalitat. És molt més fàcil treballar amb els nois des del punt de vista formatiu, no tan sols assistencial. L’antiga Masia era molt petita i acollidora, però tot estava separat, no hi havia espais per fer reforç escolar o poder formar els nois. Un cop passem a la nova residència, el Club fa una inversió molt important en estructures i en persones. Ara tenim una racionalització dels espais, habitacions on es pot estudiar i on hi ha intimitat; els camps d’entrenament o els serveis mèdics són a cent metres... La gestió esportiva és aquí. Però hi ha l’altra part molt important, perquè l’acompanyament en el procés el fan les persones i crec que hi ha hagut una inversió molt important en persones molt qualificades i és la part acadèmica, formativa i de convivència del dia a dia. Això s’ha acabat traduint en el fet que les famílies ens fan molta confiança.

La Masia ja fa molt que ha deixat de ser una residència d’esportistes per convertir-se en el símbol d’un model que és una referència al món. Pot haver-hi el perill que es distin-

24

REVISTA BARÇA

geixi entre els nens que viuen aquí i els nens del futbol formatiu?

A més dels 80 residents, cada cop tenim més nois en règim de mitja pensió i els gestionem els estudis, estem en el seu dia a dia i, menys quedar-se a dormir, que van amb les seves famílies, cada cop fan més vida aquí. Això és així perquè les persones que es responsabilitzen de temes educatius a la Masia tenim més complicitats amb les escoles amb què treballem que les mateixes famílies quan han de demanar canvis d’horaris. El pas que ha de fer el Club, i estem treballant en aquesta línia, és que aquesta formació sigui per als més de 200 nois i noies del futbol formatiu. Hi ha d’haver un espai d’atenció personalitzada a l’esportista del FC Barcelona independentment que s’estigui a la Masia o no s’hi estigui, o que faci futbol o qualsevol altre esport professional, on es faci un seguiment acadèmic, on s’intenti ajudar les famílies en el procés educatiu i formatiu, i aquest és el repte.

Quants nois han passat per la Masia des de l'any 1979?

Jo diria que uns 700, que han estat en règim de dormir i viure a la Masia.

Hi ha una ràtio de jugadors que han arribat al primer equip?

Fins a l’any passat, que en algun moment determinat hagin jugat al primer equip estaríem entre el 10% i 15%, i la darrera estadística que tenim és que hi havia un 30% a part d’aquest 10-15% que en algun moment determinat han estat jugant en equips de Primera Divisió, a l’estranger o en equips de Segona A o Segona B. Ens preocupen i ens ocupen aquests jugadors, però encara més el 60% dels nois que tenen una experiència

a la Masia, que vénen amb somnis que són molt bonics de tenir, però que són molt difícils d’aconseguir. El camí és un: fer-los conscients que és molt difícil arribar-hi. Un cop ho tenen clar, el segon pas és que s’adonin que han de posar-hi de la seva part, s’han de formar, i aquí és on nosaltres els ajudem que, mentre ells es formen esportivament al màxim nivell, amb les millors instal·lacions, els millors entrenadors i un estil de joc molt propi, la part acadèmica sigui compatible.

Gestionar la frustració és el més difícil de la seva feina?

El més difícil és gestionar la frustració, les expectatives no complertes, i com que diem que el repte és la presa de consciència del difícil que és arribar-hi, hem de generar des de la Masia experiències i xerrades de formació.

Vostè ha estat esportista d’elit, és pedagog i ha tingut a les seves mans cracs com Iniesta, Puyol, Messi... Creu que els nois que arriben ara són molt diferents dels d’abans?

No crec que siguin gaire diferents, tenen els mateixos somnis, però hi ha coses que han canviat. És molt important un entorn bonic, molt potent, per ajudar i alhora exigir, i és veritat que ara els nois són més visibles, i els trobes més a l’aparador. També les noves tecnologies hi influeixen. Som en una societat que si des d’un entorn molt proper no et diuen que no tot ha de ser fàcil, ràpid i sense esforç, pots caure en el parany que pel fet de ser al Barça serà més fàcil arribar-hi. Jo diria que són les condicions, i això és igual ara que 15 anys enrere, amb l’avantatge que ara, la primera mirada d’incorporar un jove al primer equip o fer-lo visible, és pròpia. El Club fa una aposta decidida si realment hi ha qualitat, condicions i talent.

Carles Folguera, al jardí de la Masia, on es cuida del benestar i l'educació de 80 residents fixos i dels nois i noies que n'utilitzen la instal·lació.

Si per alguna cosa es distingeix la Masia és per ser un model de formació esportiva però sobretot humana. Aquesta és la diferència entre la Masia i els centres d’altres clubs?

Jo diria que el nostre és un model molt propi, molt personal i fet a nosaltres. Si hagués de definir amb una paraula què és la Masia, et diria que és una casa, és acollida, és acompanyament, és família, és un entorn proper, no sofisticat, on hi ha molta emoció pel mig, molta comunicació amb la família en la part esportiva, i això ho fem nosaltres, no ho deleguem en altres. I això és el que ens fa sentir orgullosos, el fet que aquest acompanyament humà a algú que es vol dedicar esportivament a arribar al màxim, pel camí hi ha decepcions, neguits, pors, frustracions..., i tot això, gestionar-ho, només es pot fer des de la passió per la feina, bons professionals i sobretot amb una comunicació molt directa amb tot allò que influeix en el noi, des de la família fins a la part esportiva i la part escolar. Intentem transmetre als nois que són en un món en què hi ha gent que passa dificultats i que és bo conèixer-les i aportar-hi comprensió.

Com prepareu els nois per si no hi arriben?

La fórmula matemàtica que tenim a la Masia és donar el 100% en tot allò que fas.

Si nosaltres volem parlar del que és èxit o

“La Masia és acollida, és acompanyament, és família, és un entorn proper on hi ha molta emoció pel mig" fracàs, el primer és redefinir què és èxit. Per a nosaltres és èxit aquell noi que havent-se format i havent tingut clara la dificultat de la fita, ho ha donat tot. Aquell que ho dóna tot i no es deixa res a les butxaques és un guanyador, perquè no es podrà fer cap retret a si mateix. En canvi hi ha altres persones que tenint moltes més condicions no ho han donat tot, segurament no han arribat al màxim d’allò que haurien pogut fer.

Treballeu amb uns pilars que són el talent, la personalitat, el treball en equip, l’esforç i l’entorn?

Sí. Treballem amb uns nois que són escollits perquè tenen un talent esportiu i tenen unes condicions i una potencialitat esportiva. No són nois normals des d’aquest punt de vista.

Però després hi ha tot allò que tu hi poses perquè aquest talent pugui millorar i aquí hi ha compromís, esforç, passió... S’ha d’estar

molt fort mentalment, s’ha de tenir personalitat, s’ha de ser humil també en el fet de saber escoltar i tenir les orelles molt obertes per progressar. El cercle que ho arrodoneix és que, si a més, hi ha un ambient que ajuda emocionalment, tenim bastant guanyat. I si a sobre el noi és autocrític i té la capacitat de millorar, doncs molt millor.

Com ha afectat la sanció de la FIFA els nois de la Masia, com ho han viscut?

Crec que valem més pel que hem callat del que hem viscut aquest temps, que pel que realment pugui dir. Tan sols ho saben els mateixos nois que havien vingut aquí amb la il·lusió de continuar una formació esportiva que es va veure truncada, les famílies per aguantar i contenir emocionalment un noi que no pot desenvolupar allò per a què havia vingut, les dosis de frustració bestials que s’han viscut... Això només ho sap el noi, la família i la gent que hi hem estat al voltant. Només diré que ha estat difícil, molt difícil, i que en certs aspectes ens hem sentit injustament tractats. Però dit això, la lectura que fem des de la Masia és que tota aquesta dosi de paciència, la necessitat de superació, si som capaços de gestionar-ho des de la positivitat, ens farà més forts en caràcter i en personalitat. Ens ho agafem com una oportunitat davant de la dificultat. n

REVISTA BARÇA

25

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

LA MASIA

LA FAÇANA

Grans vidrieres per facilitar l’entrada de llum a l’interior

La Masia. Centre de Formació Oriol Tort és una residència única pels seus usos i per la seva singularitat arquitectònica. La seva construcció es caracteritza per la seva funcionalitat, la comoditat per als seus residents i perquè és un edifici amb capacitat de creixement en funció de les necessitats del Club

UBICACIÓ

L’EDIFICI superfície construïda

6.000 m2

camp d’entrenament CIUTAT ESPORTIVA JOAN GAMPER

N-340

futbol 7

la Masia

B-23

80 places 77 residents

7 camps de futbol

camp per a porters B-1

0

54 futbol 13 bàsquet 4 handbol 4 hoquei patins 2 futbol sala

LES OBRES

SANT JOAN DESPÍ

DURADA: 19 mesos (desembre del 2009 -juliol del 2011) INAUGURADA: Octubre del 2011

Riu Besòs

3

Àrea Ciències de l’Esport

ELS COSTOS

8,8

2

milions d’euros

Habitacions

1

Habitacions

0

Oci/Menjador

-1

Aules/Auditori

PLANTA -1

Aules i Auditori Aules Batxillerat

Menjador 2 Oficina d’Atenció a l’Esportista

Magatzem

WC Vestidor Sala Professors

FOTOS: ÀLEX CAPARRÓS

INFOGRAFIA: MIQUEL FERRER

Auditori

superfície

1.305,85 m2 usos

Acadèmics / formatius

Aules Batxillerat

PLANTES 1 i 2

Habitacions Sala d’estudi

habitacions Llits Bany

TV Escriptoris

Armaris

superfície primera planta

1.149,80 m

2

usos

Jugadors residents

superfície segona planta

1.073,25 m2 usos

Jugadors residents

PLANTA 0

Oci i menjador

Sala TV Menjador Aules Aula d’autoaprenentatge d’idiomes Despatxos direcció Cuina

Recepció WC

Sala vídeo

serveis de menjador La Masia també dóna servei de menjador a residents i a jugadors/res del Club externs a la residència: superfície • 175 esmorzars (Barça B, Juvenil A, primer equip Femení, residents i mitja pensió) • 150 dinars usos • 80 berenars Residents i futbol formatiu • 100 sopars

1.216,55 m2

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

Estudis i esport La formació i els entrenaments centren l’activitat diària dels residents a la Masia de la Ciutat Esportiva MARIO RUIZ / FOTOS VÍCTOR SALGADO - FCB

06.45

E

l despertador sona, per a la gran majoria dels 77 esportistes que resideixen a la Masia, a les 6.45 h. Comença una nova jornada. Una intensa activitat diària que està focalitzada en dos aspectes fonamentals: els estudis i l’esport. La Masia és una residència d’esportistes que forma persones. I per fer-ho, per assolir aquest objectiu, és fonamental aconseguir que els esportistes siguin conscients de la importància que tenen els estudis en la seva formació. Estudiar i entrenar-se. Aquest és el dia a dia a la Masia.

El Barça els posa tot el que estigui al seu abast perquè puguin formar-se com a persones. A les 7.30 h surt l’autocar que els porta cap a l’Escola Lleó XIII per estudiar de sisè de Primària fins a segon de Batxillerat. En total assisteixen a aquest centre 67 esportistes. Aprovar és la seva primera responsabilitat. Després, una vegada han dinat i assistit a les classes de repàs escolar o d’anglès, comencen els entrenaments. Els 54 futbolistes, 13 jugadors de bàsquet, quatre d’handbol i d’hoquei patins i dos de futbol sala passen de la mà dels professors a la dels entrenadors. I aquí comencen a forjar-se els seus somnis. n

07.15

28

REVISTA BARÇA

Sona el despertador Àlex Rico (foto superior) i Pablo Moreno, tots dos jugadors de l’Infantil A, comparteixen habitació. Un cop arreglats, vestits i pentinats comença una intensa jornada.

Esmorzar Tots els esportistes esmorzen conjuntament al menjador de la Masia. Els que van a l’escola es preparen ells mateixos els entrepans o la fruita que menjaran a mig matí.

07.30

14.00

15.00

Sortida cap a l’escola L’autocar trasllada cada dia els 67 esportistes que assisteixen a les classes a l’Escola Lleó XIII. La música és la millor companyia abans de començar la jornada escolar.

Dinar Toca agafar forces tots plegats. Els esportistes dinen plegats al menjador principal de la Masia. Els menús diaris estan controlats per l’equip de dietistes del Club.

Temps lliure És el moment de descansar a les habitacions o veure la televisió a la sala principal de la Masia.

Ningú no vol perdre’s les notícies d’esports.

Són l’espai més seguit.

15.30

Classes / Reforç anglès Comença el Batxillerat vespertí, amb 25 alumnes, a les aules de la planta baixa de la mateixa Masia, i comencen també les classes de reforç escolar i de reforç d’anglès.

REVISTA BARÇA

29

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

17.00

Entrenaments El Juvenil B (futbol) i els equips de seccions són els primers que s’entrenen a la tarda. A les 19.00 h arriba el torn del futbol formatiu, del cadet al prebenjamí.

20.00

21.00

30

REVISTA BARÇA

Sopar El dia s’acaba i arriba, una vegada finalitzats els entrenaments, l’hora de sopar tots plegats.

Els menús es revisen i es canvien cada cinc setmanes. La dieta és mediterrània.

22.30

Temps lliure Durant els caps de setmana, només aquests dos dies, estan a disposició dels esportistes les dues consoles de videojocs que estan situades a la sala principal de la Masia.

Dormir Punt i final a la jornada. A les 22.30 h tothom ja és a les seves habitacions. Pijama i a dormir.

Molts escolten música o els programes esportius de ràdio abans de posar-se a dormir.

REVISTA BARÇA

31

1

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

3

1. Equip directiu.

3. Els educadors.

4. Els conserges.

2. Els cuiners.

5. Els professors.

32

REVISTA BARÇA

5

D’esquerra a dreta: Alba Izquierdo, Jordi Serra i Ana Merayo. Dret: Francesc Puigdomènech.

D’esquerra a dreta: Xavi Armengol, Rubén Bonastre, Ricard Muñoz, Carles Folguera, Andrei Xepkin i Miquel Ferrer.

D’esquerra a dreta: Fernando Redondo, Josefina Brazales i Román Rey.

4

Miguel Gallardo, Julio Buitrago, Josep Santiago, Fernando Gómez i Toni Cortés.

D’esquerra a dreta: Óscar Àlex Fernández, Imanol Sánchez, Nuria Rafales, Heather Sayre i Carlos Bello.

FOTOS: VÍCTOR SALGADO - FCB

ELS MASOVERS DE LA MASIA

2

REVISTA BARÇA

33

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

La nadala amb la cantant Mone Teruel va ser la primera acció de la campanya #ValorsMasia dels esportistes de la Masia.

#VALORSMASIA Els esportistes de la Masia han engegat una campanya amb l’Hospital de Dia de Sant Joan de Déu a favor de la lluita contra el càncer infantil

D

MARIO RUIZ / FOTOS VÍCTOR SALGADO - FCB

es de molt petits, des que van arribar a viure a la Masia, els han ensenyat que el Barça és esport. És futbol, bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala entre moltes altres especialitats, però també els han fet veure, en la seva formació diària com a persones, que el Barça és sinònim de valors.

34

REVISTA BARÇA

És per aquest motiu que ara, conscients dels principis que vertebren la filosofia educativa que reben cada dia, els esportistes de la Masia creuen que ha arribat el moment de crear una proposta social, com és una campanya amb l’Hospital de Dia de l’Àrea d’Oncologia de Sant Joan de Déu per recaptar fons a favor de la lluita contra el càncer infantil, que posa de manifest la seva sensibilitat amb les persones més vulnerables.

Visita a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

La campanya, que durarà fins al 30 de juny, viurà accions com la visita el 12 de febrer als Castellers de Vilafranca Albert Espinosa, Tortell Poltrona, el Mag Lari i Xesco Espar, entre d’altres, faran conferències a la Masia

la Masia, i els arranjaments musicals del seu fill, Albert Pladellorens, que el Club va escollir com a nadala oficial per felicitar el Nadal 2015.

Samarreta de suport

La campanya #ValorsMasia del 2015/16, que durarà fins al proper 30 de juny, neix a partir de la col·laboració de la Masia amb l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, centre sanitari de referència per a la residència d’esportistes. Durant els darrers mesos diversos infants i joves de l’Hospital de Dia han visitat les instal·lacions de la Masia per conèixer com és la rutina dels esportistes que resideixen en aquesta instal·lació, i els nostres esportistes els han tornat la visita per compartir una estona amb els infants ingressats, ajudant-los a millorar el seu benestar emocional i donant ànims a les famílies.

A partir d’aquest enriquidor intercanvi, i a iniciativa dels mateixos residents, sorgeix la idea de fer un pas més endavant i crear un projecte que ajudi a recaptar fons per a la lluita contra el càncer infantil. I és aquí on sorgeix #ValorsMasia i la seva nadala solidària, una versió del famós Fum, fum, fum cantada pels mateixos residents, amb la direcció musical i la veu de la cantant Mone Teruel, col·laboradora habitual de

Aquesta va ser la primera acció d’aquesta campanya que ara, fins al 30 de juny, tindrà tota una sèrie d’activitats conjuntes entre els esportistes de la Masia i els nois i noies de l’Hospital de Dia de Sant Joan de Déu.

Estan previstes, amb el suport de la Fundació del FC Barcelona i l’Àrea Social del Club, nombroses trobades com ara tallers i conferències on els nostres esportistes podran fer realitat amb els joves de Sant Joan de Déu la frase que millor reflecteix aquesta campanya: “Conscients de tot allò que rebem, ara volem donar; gràcies per tot el que hem après al vostre costat”.

Alguns dels protagonistes d’aquestes xerrades i tallers seran, per exemple, el pallasso Tortell Poltrona, el Mag Lari, l’exentrenador del Barça d’handbol Xesco Espar i l’Albert Espinosa, creador de la sèrie televisiva d’èxit Polseres Vermelles i de l’obra de teatre Els nostres tigres beuen llet. Dues activitats més programades són la trobada que es farà el 12 de febrer amb els Castellers de Vilafranca i la sessió d’entrenaments que faran els nois de l’Hospital de Dia a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

La campanya viurà un dia molt especial el cap de setmana del 13 i 14 de febrer coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer Infantil, que se celebra el 15 de febrer. Aquest cap de setmana està previst que tots els equips del futbol formatiu blaugrana surtin al terreny de joc amb una samarreta de suport a la lluita contra el càncer infantil. n

Fes un donatiu Totes aquelles persones que estigueu interessades a col·laborar en la campanya #ValorsMasia podeu fer el vostre donatiu a través del web www.implica-t.org. Es poden fer aportacions des d’un euro fins a 5.000, i així constar com a col·laborador principal del projecte. L’objectiu simbòlic que s’ha marcat és arribar als 142.816 euros, que és el nombre de socis del FC Barcelona a 30 de juny del 2015.

REVISTA BARÇA

35

CREIEM EN ELS SOMNIS FUTBOL, EDUCACIÓ I VALORS

Formació més enllà de l’esport

Invertint en les persones La Masia té un projecte educatiu que permet donar respostes formatives a les necessitats esportives

U

XAVI ALEGRIA I JORDI CLOS / FOTO VÍCTOR SALGADO - FCB

n vessant fonamental del creixement com a persona de tots els residents de la Masia és l’educatiu. La formació dels jugadors del FC Barcelona no és només passar un temps concret del dia jugant a futbol, la resta de la seva programació està estrictament dedicada als estudis i al seu desenvolupament personal, que inclou rutines en els seus hàbits saludables, alimentació i moltes altres activitats extracurriculars.

Ells van a classe com qualsevol altre nen, reben classes de reforç, comencen els seus estudis preuniversitaris, i tenen classes d’espanyol, de català, d’anglès, i tenen temps lliure, com qualsevol altre nen, i també juguen a futbol. Des que existeix la Masia, el Barça s’ha preocupat d’aquest vessant educatiu perquè és conscient que abans de ser un esportista, el noi és un jove formant-se a la vida. No tots arribaran a ser jugadors professionals, i el Club

té la responsabilitat de donar-los les eines perquè en el futur puguin desenvolupar una carrera universitària o una feina.

Des que es va inaugurar la nova Masia, el 2011, s’ha fet un gran avenç en aquesta matèria, com explica Carles Folguera. “Abans formàvem els nois i fèiem compatible la seva formació esportiva amb l’acadèmica. Però el gran canvi és que avui en dia som capaços de donar respostes formatives a les necessitats esportives. Això vol dir que si es considera que per a la formació és important que el Juvenil s’entreni al matí, i que fins i tot el bàsquet formatiu també s’entreni al matí, i això fa que no hi hagi una resposta educativa al torn de tarda, des de la Masia generem que es pugui complir aquesta necessitat, que es pugui fer un projecte educatiu singular que permeti oferir un Batxillerat intern a la Masia. Això és fer un pas multiplicat per deu.

Crec que en aquests moments som un referent en la gestió de la formació esportiva amb l’acadèmica”. n

Els jugadors del Juvenil A fan el Batxillerat a les instal·lacio

Nivell educatiu • TEMPORADA 2015/16

127

alumnes coordinats educativament des de la Masia

ESCOLA LLEÓ XIII

Primària, ESO i Batxillerat

67 alumnes 1 Educació Primària 50 a l’ESO 16 Batxillerat (en horari matí) 15 són de mitja pensió, dormen a casa seva, van a l’escola, dinen i fan reforç escolar a la Masia La resta són residents Després de l’entrenament marxen a casa seva

36

REVISTA BARÇA

LA MASIA

Batxillerat (horari vespertí)

25 alumnes 9 són de mitja pensió 1 noia del futbol femení La resta són residents S’entrenen al matí a la Ciutat Esportiva

IES JOAQUIM BLUME ESO i Batxillerat

4 alumnes handbol

4 són residents de la Masia S’entrenen a les mateixes instal·lacions amb la resta de l’equip

A BANDA DEL COL·LEGI LLEÓ XIII I LA BLUME, TREBALLEM AMB ELS CENTRES EDUCATIUS SEGÜENTS: ACCIÓN 90, STUCOM, ESCOLA PIA SARRIÀ, ACADÈMIA ACCÉS

XEMI FERNÁNDEZ / ESTUDIANT MEDICINA / BARÇA B

“La Medicina m’apassiona” Que els esportistes només juguen a futbol és un tòpic. I si no que ho diguin a molts jugadors del Barça B o del Juvenil A que ja estan cursant carrera universitària. Al filial, per exemple, hi ha jugadors com Rodrigo Tarín, estudiant d’un cicle formatiu, o d’altres com Gerard Gumbau, Dani Romera i Sergi Palencia, que estan estudiant la carrera universitària de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Però n’hi ha un que destaca sobre els altres. És Xemi Fernández, estudiant de 3r de Medicina a la Facultat de la Vall d’Hebron de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Germà de metges, Xemi compagina els seus entrenaments professionals amb el Barça B al matí amb les pràctiques de la

carrera a la tarda a la Vall d’Hebron: “Normalment dino a la uni i a les 15 h començo les pràctiques fins a les 18 h. Si no tinc pràctiques sovint estic a la biblioteca estudiant o ho faig des de casa”. Actualment Xemi és a l’equador de la carrera abans d’encarar el MIR: “Em plantejo poder fer Medicina Esportiva, però encara tinc molts dubtes, ja ho veurem”. Tot i alguns problemes com ara canviar dates o hores d’exàmens per culpa dels entrenaments o competicions, Xemi compagina perfectament una carrera com Medicina amb el fet de ser futbolista professional: “Has d’estar preparat per a quan s’acabi el futbol, i la Medicina m’apassiona, tinc el millor exemple en els meus dos germans”.

Xemi Fernández practica la sutura a la Facultat de la Vall d’Hebron de la UAB.

ons de la Masia.

ACCÉS FORMACIÓ PROFESSIONAL grau mig i superior

7 alumnes 3 són residents de la Masia

FORMACIÓ PROFESSIONAL SELECTIVITAT ESTRANGERS

1 alumna del futbol femení

grau mitjà i superior

7 alumnes 5 tècnics esportius Futbol 2 activitats físico-esportives 3 són residents de la Masia

UNIVERSITARIS

16 alumnes Cursen carreres com: Administració i Direcció d’Empreses, Periodisme, Turisme, Econòmiques, Bioquímica, Enginyeries, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Psicologia

LES UNIVERSITATS ON TENIM NOIS I NOIES SÓN: UNIVERSITAT DE BARCELONA, UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ, BLANQUERNA, UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE BARCELONA

REVISTA BARÇA

37

38

REVISTA BARÇA

FERRAN SARSANEDAS / ESTUDIANT CAFE / JUVENIL A

“Volia fer alguna cosa relacionada amb l’esport” Dins de la plantilla del Juvenil A de Gabri García trobem molts jugadors que estudien. Molts encara fan Batxillerat i d’altres tot just comencen un cicle formatiu o una carrera universitària. Aquest és el cas de Ferran Sarsanedas, el migcampista d’Amer, que estudia CAFE a la Universitat Blanquerna: “Volia fer alguna cosa relacionada amb l’esport, ja que és el que m’agrada i el que sempre he fet”. Ferran, que fa nou anys que és a la Masia, on primer arribava amb taxi des d’Amer, i després hi ha viscut, té clar que hi ha vida més enllà del futbol: “Tenia clar que havia de fer alguna cosa i a més el meu germà també estudia CAFE, així que em serveix de model per veure què van fent”. El cas de

Ferran Sarsanedas estudia Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat Blanquerna.

Sarsanedas és més pràctic que altres carreres, ja que molts dies l’aula és una piscina, una pista d’atletisme o un gimnàs: “No anem tots els dies a la facultat, ja que és una carrera principalment pràctica”. Passejant per la seva facultat molts encara no el reconeixen perquè encara està en edat juvenil, però el professorat en té constància, ja que és un centre on els esportistes d’elit abunden

PATRI GUIJARRO / ESTUDIANT BATXILLERAT / BARÇA FEMENÍ

La primera noia formada a la Masia Patri Guijarro, de 17 anys, és una de les jugadores amb més projecció del futbol femení estatal. A l’estiu passat la va fitxar el Barça procedent del Collerenc i en pocs mesos ja s’ha convertit en una peça important en els esquemes de Xavi Llorens. Es tracta d’una migcampista potent i amb bona tècnica, que arriba bé des de la segona línia i té gol. Alhora, la Patri

compagina l’esport amb els estudis. El matí el dedica a la pilota, mentre que la tarda se centra en els llibres. Així, és la primera noia que cursa el Batxillerat a la Masia. Fa segon, compartint aula amb la resta d’esportistes de la seva edat a qui el Club facilita la formació acadèmica. En un futur llunyà, quan s’acabi la seva prometedora carrera, la mallorquina té clar com es veu: de fisioterapeuta.

més per poder compaginar els entrenaments i competicions amb els estudis. Fruit de la casualitat, Ferran és company de classe de dos futbolistes del Barça B, Sergi Palencia i Dani Romera. A més, l’andalús fins i tot el porta a la facultat: “Com que viu aquí prop de la Ciutat Esportiva molts dies em fa de xofer, però aviat em trauré el carnet de conduir”.

GEMMA GILI / ESTUDIANT ARQUITECTURA / BARÇA FEMENÍ

Una arquitecta al centre del camp del Femení Gemma Gili viu la seva quarta temporada al primer equip femení del Barça. Natural de Castelló de la Plana, un dels motius pels quals va decidir fer les maletes cap a Barcelona va ser la possibilitat d’iniciar els estudis d’Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya, curiosament a les mateixes instal·lacions on ho va fer el seu pare. Sobretot al principi, no li va resultar fàcil compa-

tibilitzar el futbol amb uns estudis tan exigents. A base d’esforç i d’una bona optimització del temps, la Gemma combina ja assignatures del tercer curs amb les del segon.

No és gens estrany, doncs, veure-la davant de l’ordinador en finalitzar els entrenaments o en els desplaçaments. Ara té 21 anys i sobre la gespa és com a classe. Des de la medul·lar, dissenya amb perspicàcia i finor les jugades del seu equip.

REVISTA BARÇA

39

GEST SOLIDARI UN PARTIT ESPECIAL

40 ANYS DE LA TRAGÈDIA DE FÍGOLS

EL BERGUEDÀ NO OBLIDA EL BARÇA ANDREA GINÉS / FOTOS GERMÁN PARGA - FCB

E

l 14 de gener va fer 40 anys d’un gest de solidaritat que va idear la Penya Blaugrana de Berga i que va portar aire fresc a un municipi que acabava de viure una tragèdia. Quaranta anys enrere, a finals del 1975, una explosió de gas grisú a la mina de la Consolació (entre Cercs i Fígols) va causar la mort de trenta miners. Trenta famílies van quedar marcades per sempre; vídues i nens van haver de lluitar per tirar endavant incansablement i el FC Barcelona va voler-los donar suport fent el que millor sabia fer: un partit de futbol.

Quatre dècades després l’Ajuntament de Cercs va voler homenatjar, el dia de Santa Bàrbara, patrona dels miners, amb el premi que porta el mateix nom l’Associació d’Afectats per la Supressió de la Quota del Carbó. Al mateix

40

REVISTA BARÇA

ajuntament es va celebrar un emotiu acte on també es va voler recordar el gest que va tenir el FC Barcelona amb una menció honorífica especial. La recaptació de 40.000 pessetes del partit de futbol que es va celebrar al Camp Municipal de Berga va servir per ajudar les vídues dels miners que van perdre la vida durant l’accident. Va ser un gran esdeveniment per a un municipi humil, que durant setmanes va abocar-se a rebre el Barça i que ha quedat en el record dels qui ho van poder viure.

L’acte va envoltar-se d’un ambient especial.

Dues-centes persones entre familiars, amics, veïns i coneguts es van unir per col·laborar en aquest homenatge. Per recordar l’accident i les seves conseqüències, es va reproduir el documental Muntanya Negra, en què participava gent que es barrejava amb el públic de l’auditori de l’ajuntament. Produït pel Museu de les Mines de Cercs i sota la realització de Pep Vendrell, el documental va recuperar part de la memòria històrica de les mines.

Es respirava gratitud i nostàlgia durant l’entrega de premis. Josep Moliner, Pere So-

ARXIU - FCB

El directiu Pau Vilanova va representar el Club en l’acte del lliurament dels Premis Santa Bàrbara a la Colònia Minera Sant Corneli.

La revista ‘Barça’ va fer un ampli reportatge del partit al Camp Municipal de Berga.

El Museu de les Mines de Cercs va celebrar l’homenatge i en acabar l’acte es va inaugurar el monument. Les autoritats van visitar la Llotja.

ler i Antonio Cárdenas, tots tres exminers i membres de l’Associació d’Afectats per la Supressió de la Quota del Carbó, van recollir el Premi Santa Bàrbara i van decidir finançar una part del monument amb els noms de tots els miners morts durant el segle XX al Berguedà. Un monument amb 206 noms que es va inaugurar en acabar l’acte al bell mig de la plaça de Sant Romà, davant del Museu de les Mines. L’altre premi entregat per l’Ajuntament va ser la Distinció Honorífica Especial dirigida al FC Barcelona que va recollir el directiu de l’Àrea Social, Pau Vilanova, juntament amb Miquel Coromines, exjugador que va disputar el partit solidari. Tots dos parlaven en nom del Club i es mostraven “orgullosos de l’actuació del Barça d’aleshores, i que sense tenir la Fundació ni la infraestructura necessària, ajudés les famílies que havien sofert aquesta tragèdia”, afirmava Pau Vilanova. “Per això està el Barça–afegia–, per fer feliç la gent i per ajudar en el moment en què es necessita”.

Hi va haver temps per a tot. Llàgrimes, somriures i aplaudiments. I emoció, molta emoció.

El FC Barcelona va rebre una menció d’honor pel partit solidari que va organitzar per recaptar diners per a les vídues

Per tancar l’acte la Coral de l’Escola de Música de Puig-reig va dedicar unes cançons en memòria dels miners. La soprano del Liceu Montserrat Bella, néta d’un dels miners víctima de l’accident, va participar en aquesta actuació acompanyada al piano de Xavier Guitó, que recitava una poesia del seu avi, també mort en l’accident. Després de l’actuació la soprano va recitar el nom dels miners que van ser víctimes de l’accident de la mina de la Consolació.

Ho feia amb veu mig trencada i el públic rebia aquest gest amb molta emoció i agraïment.

En acabar el concert tothom va baixar cap a la plaça de Sant Romà. Era el moment d’inaugurar el monument als 206 miners morts a Berga des del 1903. L’alcalde Jesús Calderer, juntament amb els tres miners guardonats amb el premi Santa Bàrbara, van tallar la cinta del monument dissenyat pels veïns de Cercs Jaume Corominas i César Gutiérrez.

Una traca final que recorria les vies de la mina de davant del museu clausurava aquest acte que quedarà en la memòria del FC Barcelona i del poble de Cercs. n

REVISTA BARÇA

41

FRAMES BARÇATV

GEST SOLIDARI UN PARTIT ESPECIAL

ANDREA GINÉS

“Les vídues van “Va ser un èxit i un gran ajut” ser heroïnes” Josep Vilalta és un dels treballadors de la mina de la Consolació que van sobreviure a la tragèdia del 3 de novembre del 1975

N

o hem d’oblidar mai el que va passar. S’ha de recordar i fer-ho amb els fills i els néts. Jo aleshores tenia una filla de 4 mesos, i ara veu i entén a través de les revistes i els vídeos que tenim tot el que va passar”.

En Josep, el dia de la tragèdia, havia de fer festa perquè al seu poble era la Fira de Tots Sants.

Treballava d’ajudant de minaire i era l’encarregat de bombejar les piles hidràuliques i portar aigua als seus companys. Com cada matí, els treballadors s’esperaven a la boca de la mina de la Consolació per pujar al vagó i entrar a la galeria general. En Josep havia anat a buscar un càntir d’aigua per als companys quan va sentir una bufada d’aire al seu darrere.

En girar-se, va veure una bola de foc que sortia del transversal. Davant del foc hi havia un company, el Solé de Guardiola, que va morir a l’Hospital de Manresa. A en Josep l’explosió el va agafar més allunyat. Tot i així, la força que portava aquella bola de foc el va empènyer 100 metres. El van tro-

42

REVISTA BARÇA

bar estès a terra contra un rail.

Ell va estar quatre mesos ingressat a l’Hospital de Manresa després d’aquella l’explosió. Patia cremades i va haver de passar per diverses operacions. No va poder ser present el dia en què el Barça va jugar el partit solidari al Camp Municipal de Berga, però recorda el gest del club blaugrana.

“El partit del Barça va ser un desfogament per a la gent. Per als nens, per al poble en general. Hi havia molta tristesa arran de la tragèdia. D’alguna manera, amb aquell partit del Barça, aquella tristesa va marxar una mica. A mi em va passar. En aquella època no hi havia psicòlegs, i el pes i les conseqüències de l’accident es portaven dins, i es porta per sempre. Encara avui, com ha passat en l’homenatge, m’emociono, ploro, i dono gràcies de poder-ho fer. De recordar tots els companys i tot el que es va fer per ells. Potser es va fer poc, encara. Els diners del partit van anar destinats a les vídues, que van ser heroïnes. Van perdre el puntal de casa”. n

“El partit del Barça va ser un desfogament per a la gent”

El Camil és fill de Domingo Villanueva, un dels miners que va perdre la vida a l’accident, i recorda el que va suposar l’ajuda del Barça

E

n Camil aleshores tenia 16 anys i tot just havia començat el COU. Era fill únic, i la seva mare havia quedat vídua amb 41 anys.

Van rebre una indemnització de l’empresa que va permetre que tots dos tiressin endavant. El Camil explica que ell estudiava en un institut privat perquè no n’hi havia cap de públic. Estudiar, per a la gent de comarques, era complicat en aquella època perquè s’havien de destinar molts diners al desplaçament. Es trigava tres hores a anar a Barcelona.

Dones i fills dels miners que van morir van haver de tirar endavant sols, sense el sou que els mantenia.Totes les ajudes econòmiques que van rebre les famílies (unes 40.000 pessetes) van servir perquè molts d’aquells infants es poguessin formar. Una gran ajuda, recorda en Camil, la va oferir el Barça. El partit va recaptar més d’un milió de pessetes entre entrades i les contribucions d’una fila 0.

“En aquells moments el Barça era un gran equip. Era l’època de Cruyff, Neskens, Asensi... Fins i tot

ens parlava del Barça el professor de l’escola, que era molt culer”.

“El fet que vinguessin a Berga a jugar, que ens ajudessin econòmicament, va ser gran gest solidari. Berga era una ciutat encara més petita que ara, poca gent la coneixia. Potser només pels bolets i la Patum, i els jugadors del Barça van venir a jugar en un camp de terra quan molts d’ells ja eren internacionals. No els va importar pelar-se els genolls.

Berga es va revolucionar per a aquell partit. Més de 6.000 persones no es van voler perdre aquell gran esdeveniment; en aquell petit camp no s’hi cabia. Les fotografies ensenyen gent pujada als arbres, als murs... “Ens vam alegrar moltíssim. Va ser un gran èxit i un gran ajut. En el meu cas, gràcies a la indemnització, a aquesta aportació del Barça i, sobretot, a l’esforç incansable de la meva mare, vaig poder estudiar la carrera de magisteri. Avui dia sóc professor i catedràtic i m’he pogut formar per encarregar-me de la meva família”. n

“Van venir a jugar a un camp de terra quan molts eren internacionals”

APUNT HISTÒRIC

Un corrent de solidaritat

E

l 3 de novembre del 1975 tot Catalunya va quedar fortament impressionada per les notícies que arribaven del Berguedà.

S’havia produït una explosió de gas grisú a la mina Consolació, a Fígols, i hi havien mort trenta minaires. L’impacte va ser enorme, i de seguida es va estendre un ampli corrent de solidaritat per socórrer les famílies dels miners, del qual el Barça va ser partícip destacat.

El Club es va oferir per fer el que calgués, i la proposta es va concretar en un partit en benefici dels damnificats. La implicació blaugrana va ser tan gran que el Club va accedir a desplaçar les plantilles senceres del primer equip i del Barça Atlètic per jugar un partit al camp municipal de Berga. El matx es va disputar el 14 de gener del 1976, ara fa quaranta anys, i va esdevenir un acte de solidaritat extraordinari. No només perquè se’n va recaptar més d’un milió de pessetes entre els prop de 7.000 assistents i aportacions privades. Va ser extraordinari perquè la solidaritat que aportava el Club es veia corresposta per la gratitud de tota una comarca cap al Barça, que refermava amb aquesta acció el seu compromís social. Així ho entenien també des de Berga. A l’entrada de la població una gran pancarta rebia l’expedició blaugrana amb aquestes paraules: “Amb la joia i el dolor el Barça està amb els catalans

ARXIU - FCB

CARLES SANTACANA

Cruyff, Asensi i Rexach no van jugar però van fer acte de presència.

“Recordo que aquell cas va colpir molt. Hi vam anar tota la primera plantilla”, reviu Rexach

perquè és més que un club”.

Per facilitar l’assistència a les escoles de la comarca van declarar festiva aquella tarda de dimecres, i el camp es va omplir tot i que es va jugar a les quatre de la tarda d’un dia laborable. Abans de començar el partit es va guardar un respectuós minut de silenci, i el president Montal va fer el llançament d’honor. La comunió entre el Club i la comarca era absoluta. Sobre la gespa, els jugadors del primer equip i els del Barça Atlètic van oferir

un partit interessant, amb el resultat final de 6 a 1. Van jugar les grans figures del moment, com Neeskens i Sotil, amb les úniques excepcions de Cruyff, Rexach i Asensi, que van veure el partit des de la Llotja. Tant ells com els seus companys i els directius que es van desplaçar van ser repetidament aclamats per una afició que va entendre el valor del compromís del Club amb els damnificats per aquella desgràcia.

Carles Rexach ho recorda molt bé. “Aquell cas va colpir molt. Recordo que ens van trucar fins i tot personalment a alguns jugadors per si hi volíem anar, i nosaltres vam dir que sí. Hi vam anar tota la primera plantilla. El Cruyff, l’Asensi i jo no vam jugar, però vam fer acte de presència. Ara potser seria impossible, perquè era una altra època. Ara les coses passen molt ràpid i se sap el que passa a tot arreu. Aquest va ser un moment en què el Barça s’hi va abocar. El Club sempre ha estat compromès amb la societat, i ha fet aquest tipus de coses quan ha pogut. n

ARXIU - FCB

La tragèdia de Fígols, on van morir 30 minaires, va commocionar la societat catalana el 1975. El Barça es va oferir a fer el que calgués per ajudar les vídues

REVISTA BARÇA

43

44

REVISTA BARÇA

MOLT PERSONAL

Marc Carmona

ENTRENADOR DEL FC BARCELONA LASSA DE FUTBOL SALA

VÍCTOR SALGAD

O - FCB

DATA I LLOC DE NAIXEMENT 30-12-64. Barcelona.

Primer entrenador de l’equip des de la temporada 2004/05.

“La meva altra passió és la docència” Marc Carmona ha estat jugador, secretari tècnic i entrenador de l’equip de futbol sala del FC Barcelona. Abans, però, havia estat professor d’Educació Física, la seva altra passió ORIOL BONSOMS

Què recorda de la seva primera temporada com a entrenador?

Quan vaig entrar el 2004/05 era una secció amateur i les condicions de treball eren de secció amateur. Era un

altre món, sembla difícil que, des d’on estem, això que pugui explicar sigui com és.

En què ha canviat la secció des que vostè se’n fa càrrec?

Jo he viscut tres etapes molt diferents: la meva com a jugador, la meva entrada el 2004/05, en què el nivell era molt superior al que jo havia viscut, i al nivell d’ara que ja és un nivell de professional al 100%.

Sempre ha tingut clar que volia ser entrenador?

Claríssim. Em vaig formar per a això, fent INEF i traient-me els cursos d’entrenador. Quan esta-

va jugant pensava massa en si ens havíem mogut bé, en si aquell havia fet un bon moviment, en si havíem d’haver jugat una cosa o una altra.

El meu cap ja anava massa enllà, i com que tampoc era un jugador extraordinari no em va costar gens fer el pas.

Com recorda els anys com a professor d’Educació Física?

La meva altra passió, és la docència. Sempre m’ha agradat l’esport. Tinc clar quan acabo INEF que vull impartir classes d’educació física.

Sempre he gaudit moltíssim de la meva relació amb els

alumnes, de la proximitat amb la persona, de poder ensenyar-li alguna cosa, des del punt de vista del coneixement i des del punt de vista del valor. He gaudit molt fent classes, sé que hi tornaré algun dia, i estic molt content de totes les experiències que he tingut en el món de la docència.

Com creu que l’ha ajudat haver estat professor?

Crec que haver fet classes m’ha ajudat, almenys, a no posar-me nerviós, a tenir facilitat a trobar les paraules d’allò que vols explicar. n

REVISTA BARÇA

45

GERMÁN PARGA - FCB

ENRIC TOMBAS ELS NOUS DIRECTIUS DEL CLUB

Enric Tombas al seu seient del Lateral del Camp Nou. A la dreta, a l’entrada de les oficines del Club.

Invertint en un futur brillant El directiu Enric Tombas, professional del món de les finances, ocupa el càrrec de tresorer a la Junta Directiva del Club

E

MARC PARRAMON

46

nric Tombas i Navarro (Barcelona, 1967) s’involucra activament en l’univers Barça el 2010, quan el vicepresident Jordi Cardoner li proposa formar part de la Co-

REVISTA BARÇA

missió Social del Club. Després de cinc anys intensos en aquesta àrea, recorrent penyes i coneixent molts socis, Tombas rep el 2015 la petició de Josep Maria Bartomeu d’entrar a la Junta Directiva després de les eleccions.

La seva responsabilitat al Club és clara i alhora delicada: ser el tresorer d’una entitat que supera els 600 milions d’euros d’ingressos. “La meva feina és atendre cadascun dels pagaments i revisar que es corresponen amb el compliment de les obligacions que té el Club”. Tombas qualifica de “molt saludable” l’estat financer del FC Barcelona i assegura que les inversions en futur “compliran les

ràtios d’equilibri patrimonial establertes en els Estatus del Club”. No només les inversions en l’àmbit esportiu, amb la Masia com a motor, sinó també en el terreny patrimonial amb l’Espai Barça en l’horitzó.

Tombas va ser alumne d’ESADE, format també als Estats Units, i ha dedicat gran part de la seva carrera professional al món de la banca d’inversió. Després de treballar per a diferents entitats bancàries, el 2006 crea Suma Capital, una gestora d’entitats de capital risc, domiciliada a Barcelona, que, entre altres branques de negoci, creu en l’emprenedoria en temps de crisi. “Avui en dia hi

GERMÁN PARGA - FCB

En l’actualitat l’estat financer del FC Barcelona és molt saludable i les inversions en futur compliran les ràtios d’equilibri patrimonial”

ha una allau d’iniciatives interessantíssimes que cal ajudar econòmicament”, assegura.

En un context en què apostar per un projecte pot ser especialment arriscat, confessa que “la idea ha de tenir un sentit d’oportunitat però al final les coses les fan les persones i l’equip humà és clau”.

Al soci número 15394 l’inscriuen al Club coincidint amb l’arribada de Cruyff al Barça. El seu seient és al Lateral, a la boca 339, on l’acompanyen els seus dos fills. Els seus dos germans també són socis, i el gran, en Tono Tombas, és des del 2010 patró de la Fundació FC Barcelona.

Quan se li demana que esculli un gran jugador de la nostra història és original i anomena Schuster. “Les seves passades de quaranta metres i la seva manera de córrer sense mirar la pilota eren formidables”, recorda. Sobre el futbolista que ocupa la portada d’aquesta revista, Tombas assegura que “es fa difícil triar quina és la seva millor jugada, és irrepetible”.

Casat i amb tres fills, l’Enric és un home de principis i també de finals. En el seu cas, de finals en el sentit esportiu. Ha fet tot el possible per assistir a les grans cites europees del Barça, tot i que moltes vegades ha

estat gairebé una gimcana arribar-hi. Va viure en primera persona la debacle de Sevilla, després de 15 hores de tren. També va estar als dos Wembleys, a Roma, a Berlín… És seguidor declarat de Star Wars, tot i que no arriba al punt de disfressar-se per anar a l’estrena. Li encanta aquesta nissaga galàctica com a producte d’entreteniment intergeneracional.

A partir d’ara cada any rebrà el seu nou carnet de soci acompanyat d’una carta signada per ell mateix, el tresorer. “El Barça és d’una atipicitat formidable, envejada arreu”, sentencia. n

REVISTA BARÇA

47

48

REVISTA BARÇA

GERMÁN PARGA - FCB

MÓN BLAUGRANA

Cardoner, Turan, Gates, Vidal i Bartomeu, després de la reunió a Tòquio del desembre passat.

Junts contra la pobresa extrema La Fundació FC Barcelona i la Gates Foundation treballen plegades per sensibilitzar sobre aquesta xacra que afecta 700 milions de persones al món

Els jugadors com a prescriptors

MARC PARRAMON

E

l FC Barcelona no només assumeix reptes als terrenys de joc.

El més que un club és un lema que des de sempre ha catapultat el Club en la defensa de fites socials de gran envergadura. L’últim gran pas en aquest sentit l’ha fet la Fundació FC Barcelona de la mà de la Bill & Melinda Gates Foundation amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la pobresa extrema, una situació en què viuen 700 milions de persones al món.

Ambdues entitats parteixen de la base que

Durant la reunió que van mantenir les delegacions de les dues entitats al desembre passat a Tòquio, Gates va ressaltar i agrair l’important paper que tenen els jugadors del primer equip com a grans prescriptors de causes que sovint queden oblidades pel gran públic, i va assegurar: “La meva fundació treballa amb el Barça al voltant d’algunes de les més grans causes socials del món. I com que el FC Barcelona creu en aquestes causes, són uns grans socis per a nosaltres”.

per abordar empreses d’aquesta naturalesa primer cal desmuntar mites. No és veritat que els països més depauperats estiguin condemnats a continuar sent pobres. Com tampoc és cert que l’ajuda individual de cadascú en aquesta causa, encara que sigui petita, sigui inapreciable. Són recomanables les reflexions que Bill Gates va fer sobre aquest tema a la seva Carta Anual de 2014. Seguint l’estela d’aquesta missiva ha nascut la campanya Let’s Beat Extreme Poverty (Vencem la pobresa extrema), en què també està implicada l’entitat Global Citizen, una comunitat online d’usuaris compromesos amb els problemes socials que assetgen el planeta. En aquest cas el projecte té un fet diferencial que el fa únic, la implicació de cinc jugadors del primer equip: Iniesta, Adriano, Piqué, Messi i Ter Stegen, protagonistes de la primera peça de la campanya. n

Vídeo de Let’s Beat Extreme Poverty amb els jugadors del primer equip.

REVISTA BARÇA

49

MB LA FUNDACIÓ

CONTRA LA POBRESA

ENTESA PIONERA

2016: deu anys de l’acord amb l’Unicef

#INVULNERABLES

es presenta als empresaris

GERMÁN PARGA - FCB

M. P.

El Barça és cada vegada més, en l’àmbit global, el club dels nens.

VÍCTOR SALGADO - FCB

El FC Barcelona i l’Agència de les Nacions Unides ja treballen en els actes de celebració d’aquesta efemèride, previstos per als propers mesos M. P.

El 7 de setembre del 2006 el FC Barcelona va signar a Nova York un acord pioner amb l’Unicef que va servir per apujar el teló d’una reforçada vocació solidària del Barça i que, a més, va canviar la manera d’entendre el món del patrocini i el màrqueting social a tot el planeta.

El 2016 es compleixen deu anys d’aquella emblemàtica signatura i el Barça i l’Unicef ho volen celebrar com l’ocasió es mereix.

Per aquest motiu les dues entitats treballen des de fa setmanes en la planificació d’una sèrie d’accions commemoratives que s’aniran coneixent a mesura que avanci l’any i que comprendran la renovació i ampliació de l’acord conjunt i la celebració d’un acte d’aniversari després de l’estiu.

El FC Barcelona aporta cada any 1,5 milions d’euros a l’Unicef per dur a terme projectes conjunts. Els 15 milions d’euros que s’han aportat durant aquests deu primers anys d’aliança han servit per ajudar a afrontar reptes com la sida pediàtrica a

50

REVISTA BARÇA

Subhasta solidària de ‘1in11’.

El Barça i l’Agència de les Nacions Unides renovaran el seu acord en les properes setmanes l’Àfrica o la incorporació de l’esport al currículum educatiu en països com la Xina, Sud-àfrica, Ghana i el Brasil.

Paral·lelament a aquestes aportacions la temporada passada el Barça i l’Unicef van impulsar la subhasta solidària 1in11, que va servir per recaptar més de tres milions d’euros extres que s’estan invertint en el foment de l’educació a través de l’esport a Bangla Desh, Indonèsia i el Nepal. n

El projecte #INVULNERABLES de lluita contra la pobresa, impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Fundació FC Barcelona, la Fundació Bancària ”la Caixa” i la Fundació Rosa Oriol, es va presentar al gener a un grup d’empresaris catalans amb l’objectiu que aquest col·lectiu s’impliqui també en la causa i faci d’aquesta col·laboració publicoprivada un èxit perdurable.

La trobada, que es va celebrar a l’Oller del Mas, a Manresa, va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident primer de la Fundació FC Barcelona, Jordi Cardoner, el director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró, i la presidenta de la Fundació Rosa Oriol, Rosa Tous, entre d’altres.

El projecte pretén oferir oportunitats educatives als infants més vulnerables de Catalunya i a les seves famílies. La Fundació posa a disposició dels territoris on s’aplica el projecte els programes FutbolNet i Barçakids, que promouen el treball en valors a través de l’esport per facilitar la inclusió a la societat i el desenvolupament personal dels més joves.

Puigdemont va assegurar durant la trobada sentir-se “orgullós i commogut” pel compromís mostrat per les entitats implicades i va reconèixer que la iniciativa serveix per tenir un país “digne i decent”.

Per a Cardoner “el més que un club s’ha d’identificar amb sensibilitat i integració”, dos conceptes que ajuden també a fer del Barça “el club del nens”. D’altra banda, amb la seva vitalitat incombustible sor Lucía Caram, també present, va recordar als assistents que la clau és “començar a crear xarxes per garantir la transformació real” de la societat. n

REVISTA BARÇA

51

MÓN BLAUGRANA

GERMÁN PARGA - FCB

SOCIS

Raimon Carrasco, història viva del Barça, explica els seus records blaugrana.

“El Barça sempre ha representat Catalunya” Qui va ser president del FC Barcelona, Raimon Carrasco, ha rebut la insígnia d’or i brillants pels 75 anys de soci

R MANEL TOMÀS

aimon Carrasco i Azemar (Barcelona, 17 de febrer del 1924) va ser admès com a soci del Barça el 30 d’octubre del 1940. Directiu blaugrana del 1969 al 1977 sota la presidència d’Agustí Montal i Costa, va ser president del FC Barcelona del 18 de desembre del 1977 a l’1 de juliol del 1978. Creu de Sant Jordi des de l’any 2013,

52

REVISTA BARÇA

el 10 de desembre passat va rebre la insígnia d’or i brillants del Club pels seus 75 anys de soci barcelonista, una insígnia que porta de manera ben visible al trau de l’americana.

Vostè va ser admès com a soci del Barça el 1940, dos anys després que el seu pare, Manuel Carrasco i Formiguera, fos afusellat pel franquisme.

Això cal recordar-ho. El meu pare era un idealista catalanista i cristià. Paradoxal-

ment, a la guerra els extremistes del bàndol republicà el volien matar per catòlic, però quan intentava marxar al País Basc els franquistes el van capturar i el van afusellar. La família ens vam quedar a França fins a l’any 1940, quan vam tornar a Barcelona.

Aleshores vostè era un jovenet de 16 anys que ja sentia l’afecció pel Barça.

Així és. Abans de la guerra jo havia anat algunes vegades al camp de Les Corts amb

GERMÁN PARGA - FCB

MB SOCIS

Imatge de la insígnia d’or i brillants dels 75 anys de soci del president barcelonista.

el meu pare, que era barcelonista, encara que mai en va ser soci. Un cop vaig tornar a Barcelona la meva il·lusió era fer-me soci del Barça i aleshores va sorgir l’anècdota. El meu padrí, Lluís Azemar, un històric directiu de l’Espanyol, em va regalar per Pasqua el carnet de soci, però em va dir: Raimon, has de triar entre l’Espanyol o el Barça. Coneixent la filiació espanyolista del meu padrí em va costar, però finalment em vaig armar de valor i li vaig confessar que jo preferia el Barça. Des d’aleshores he anat al camp cada diumenge pràcticament fins ara.

anys cadascun, fins al 1977, quan ho va deixar. La meva presidència va durar fins a l’estiu del 1978, i puc dir que l’exercici d’aquell càrrec ha estat el que més m’ha satisfet a la meva vida.

Va ser un període d’interinatge, abans de les eleccions presidencials del 1978, que es van desenvolupar en un clima de certa tensió. Cal dir, però, que la seva tasca, escrupolosament neutral, va rebre els elogis de tothom.

Jo era el president de tots els socis i havia de tractar tots els candidats de la mateixa

manera. Era el meu deure i així ho vaig fer.

Aquesta és la màxima ben planera que he aplicat tota la meva vida: complir sempre amb la meva obligació. Així de senzill.

Recorda alguna anècdota especial de la seva època com a directiu i president?

Home, doncs sí, una que em va fer especial il·lusió. El 17 de febrer del 1974, el dia que el Barça va guanyar per 0-5 el Madrid, jo vaig fer 50 anys. Estic segur que no van marcar més gols per tal de deixar la xifra rodona i que la festa fos completa. Va ser el millor regal d’aniversari de la meva vida! n

Aquella era una època ben negra, quan el règim franquista, vencedor d’una sagnant guerra civil, imposava la seva dictadura.

Durant la postguerra, els vencedors de la Guerra Civil van posar el Barça al punt de mira. No en va, el Club havia patit l’assassinat del president Josep Suñol a la guerra i l’any 1940 el seu successor, Francesc Xavier Casals, era empresonat pel seu passat catalanista i republicà.

Jo sóc conscient que el Barça històricament sempre ha estat un representant simbòlic de Catalunya. I prou problemes que ha tingut el Club a causa d’aquesta circumstància. Sense anar més lluny, ara ens han criticat simplement per felicitar el nou president de la Generalitat.

Sí, jo vaig ser directiu amb l’Agustí Montal, que s’hi va estar dos mandats de quatre

ARXIU - FCB

Vostè va ser directiu i president en una època molt complicada, com va ser el tardofranquisme i la transició democràtica.

Proposta de soci del Barça que Raimon Carrasco va omplir el 22 d’octubre del 1940.

REVISTA BARÇA

53

54

REVISTA BARÇA

MB SOCIS

VÍCTOR SALGADO - FCB

Socis amb dret a rebre insígnia

Joan Rovira va celebrar el seu 90è aniversari amb els veterans de l’hoquei gel del Barça.

Fidel a l’hoquei gel Joan Rovira ha rebut la insígnia d’or i brillants pels seus 75 anys de soci. Enamorat de l’hoquei gel, cada dimecres no falla a l’entrenament de l’equip dels veterans ALBERT RIUDEUBÀS

E

l 22 de desembre passat complia 90 anys, i l’endemà Joan Rovira i Jornet no faltava a la seva cita setmanal de la Pista de Gel, per assistir a l’entrenament de l’equip de veterans d’hoquei gel del Barça.

Fa uns quatre anys, els veterans d’hoquei gel van adonar-se de la presència d’un aficionat que observava amb atenció els seus entrenaments dels dimecres. Els jugadors es van familiaritzar amb ell i a poc a poc el van anar introduint a la dinàmica de l’entrenament, fins a convertir-lo en l’encarregat del marcador en els seus partidets, i com ell mateix admet, “d’aquesta manera, m’obligo a seguir el joc d’un esport que és molt ràpid”.

Tots els membres de l’equip li han agafat afecte i quan van saber que celebrava el seu 90è aniversari, en el darrer entrenament abans de Nadal li van fer entrega d’un pastís d’aniversari i una samarreta de la secció amb el seu nom. Al mateix temps, el Club s’afegia a l’acte amb el membre de la Comissió Esportiva d’Hoquei Gel Josep Maria

Cortal, que li va lliurar una samarreta de l’equip de futbol.

El Joan Rovira es va sentir atret per l’hoquei gel des que va veure el primer partit a Chamonix l’any 1951, però, al marge de la seva afició per aquest esport, pot presumir també d’una vida de fidelitat al Barça. Té el número 46 de soci, és senador del Club i participa de manera activa a les assemblees de l’Entitat.

Soci des del 1940

“Jo ja anava a Les Corts l’any 1931 –manifesta Joan Rovira-. Tot i que volia fer-me soci, el meu pare em feia entrar al camp amb ell, fins que després de la guerra en una de les portes li van dir que ja era massa gran per deixar-me passar i l’any 1940 em vaig fer soci”.

El Joan viu a Sant Cugat i fa servir els Ferrocarrils de Catalunya i el metro per baixar cada dimecres a les instal·lacions del Camp Nou. Aquests són uns dies molt especials per a aquest senador blaugrana. “Som un grup d’amics, tots dels Barça, que ens autoanomenem els Nens i cada dimecres al matí ens trobem a Barcelona. Després dino a la Pista de Gel i em quedo a l’entrenament dels veterans”. El Joan acostuma a completar la jornada amb una visita al local de l’Associació Barça Jugadors o al Casal de l’Avi, “però allà només hi ha vells”, puntualitza amb el seu irònic somriure. n

Un dels actes més emotius que duu a terme l’Àrea Social cada temporada és el del lliurament de les respectives insígnies d’or i brillants, or i plata als socis que compleixen 75, 50 i 25 anys d’antiguitat al Club.

El 2016 es té previst lliurar 74 insígnies d’or i brillants als socis que es van donar d’alta l’any 1941, mentre que 371 socis rebran la d’or pels seus 50 anys al Club; les insígnies de plata que es repartiran seran 965.

Pel que fa al 2015, s’ha registrat un elevat nombre de socis amb dret a insígnia.

108 van complir 75 anys de soci, atès que van ingressar al Club un cop acabada la Guerra Civil. Els socis amb dret a la insígnia d’or es van elevar a 1.820, una xifra molt alta a causa que el 1965 es va obrir un període d’admissió de socis amb exempció de drets d’entrada, mentre que els que van complir 25 anys de blaugrana van pujar a 1.121.

Un número més baix al carnet A conseqüència de la revisió del cens de socis del FC Barcelona que s’ha dut a terme darrerament, s’han actualitzat els números del carnet dels socis, segons sigui la seva antiguitat. Per aquest motiu, quan es rebi el nou carnet d’aquest any, els socis podran comprovar que el seu número com a associat del Barça ha baixat considerablement, a conseqüència de les modificacions produïdes després de la revisió del cens, fixat en 142.816 socis al final de la temporada passada.

REVISTA BARÇA

55

MÓN BLAUGRANA

VÍCTOR SALGADO - FCB

L’ESPAI DEL PENYISTA

Antoni Guil compagina l’alcaldia de Montmeló amb la presidència de la Confederació Mundial de Penyes del Barça.

“Cal adaptar les penyes a l’evolució de la societat actual” Antoni Guil, president de la Confederació de Penyes, parla dels passos que cal seguir per consolidar la nova organització del moviment

A ALBERT RIUDEUBÀS

cabada una primera etapa amb la constitució de la Confederació Mundial de Penyes i la signatura del conveni amb el FC Barcelona, el moviment penyístic blaugrana segueix mirant cap al futur.

Antoni Guil, alcalde de Montmeló i president de la Confederació, es mostra molt motivat per continuar endavant amb la

56

REVISTA BARÇA

tasca del moviment penyístic. “Ara cal consolidar tota aquesta organització que ha de donar empara i prestar servei a les penyes a través de les federacions –indica Guil-. Cal un enfortiment social i dotar el moviment de les eines i els recursos necessaris per a la seva sostenibilitat econòmica”.

Aquests recursos hauran de sorgir de la gestió de la Confederació i dels convenis signats amb el FC Barcelona, que avalen

“La Confederació ha de tenir les eines i els recursos necessaris per a la seva sostenibilitat econòmica”

la possibilitat que la Confederació tingui patrocinadors que, de comú acord amb el Club, aportin aquest valor afegit des del punt de vista econòmic.

Consolidació social

La consolidació social de les penyes, apropar-les al territori i fer-les partícips de l’activitat que s’hi genera són alguns dels aspectes que cal treballar d’ara endavant. “Hem d’interpretar clarament quina és l’evolució que han patit totes les organitzacions –remarca Antoni Guil-. No només les penyes. Totes les associacions. Hem de reflexionar-hi i adaptar les penyes als factors que marquen l’evolució de la societat actual”.

I el president de la Confederació raona aquesta voluntat. “Si no som capaços d’interpretar la realitat que ens envolta, difícilment ens enfortirem socialment. I què vol dir això? Segurament que moltes de les coses que fèiem han de canviar, i també la manera de fer-les”.

Entre els aspectes que cal explorar hi ha l’aplicació de la nova tecnologia, l’ús de les xarxes socials, la modernització de les activitats per apropar els joves o la implicació i aprofitament de la tasca esportiva. “Cal plantejar-se tots aquests aspectes –afirma el president de la Confederació- i les respostes

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

Internacionalització del moviment

Per Antoni Guil, el creixement del moviment s’ha de plantejar d’una manera global i amb una visió internacional. Segons ell, “el català porta una idea d’universalitat en el seu ADN i, per això, és fàcil connectar amb interlocutors vàlids als diferents països. Cal aprofitar les estructures que impulsen el caràcter i la personalitat catalana, com els casals catalans. Aquestes organitzacions han de permetre obrir portes per implementar i estendre el barcelonisme”.

També destaca Guil que cal treure profit de la vinculació mútua entre penyes i FCBEscoles. El funcionament d’una escola en un cert país pot facilitar l’aparició d’una penya, i també, allà on ja hi ha una penya, pot haver-hi més predisposició a l’aparició d’una nova FCBEscola.

Sintonia amb el Club

La bona sintonia en què han col·laborat el moviment penyístic i el Club ha estat un dels factors clau per a la construcció de la nova organització que acull les penyes blaugrana.

El president de la Confederació té clar que “hem de seguir treballant amb la mateixa sintonia, perquè si hem anat fent tot el que s’ha fet al llarg d’aquests anys ha estat gràcies a la complicitat amb la Junta Directiva i amb el Club. Aquesta complicitat s’ha de mantenir, perquè si no la tenim difícilment continuarem avançant”. n

Demanda a la UEFA per les estelades Antoni Guil i l’advocat Josep Maria Coronas van presentar al mes de desembre passat, en nom de la Confederació Mundial de Penyes, una demanda contra la UEFA al jutjat de primera instància de Barcelona com a resposta a la sanció interposada al FC Barcelona per l’exhibició d’estelades al Camp Nou. Pel president de la Confederació, “l’objectiu de la demanda és defensar la llibertat d’expressió dels socis, penyistes i aficionats del FC Barcelona, dret que va ser vulnerat per la sanció dictada per la UEFA amb motiu del partit de Champions al Camp Nou davant el Bayer Leverkusen”.

La iniciativa, aprovada i promoguda pels representants del moviment penyístic durant el plenari d’aquesta Confederació del 12 de desembre passat, vol deixar palesa la voluntat dels socis de defensar el seu dret a expressar-se lliurement al Camp Nou. Guil fa incís que des de la Confederació de Penyes interpreten “que aquesta sanció és inacceptable, lesiona els interessos de la massa social del Barça i va en contra de la llibertat d’expressió”.

M. A. TABERNERO

que puguem donar a cadascun d’aquests ens permetrà seguir evolucionant”.

Antoni Guil, amb Josep Maria Coronas.

La Confederació assumeix un rol de defensor del Club, que el mateix Antoni Guil admet en afirmar que “un col·lectiu com aquest, que aplega més de 150.000 persones, té l’autoritat moral i la responsabilitat d’erigir-se en defensor del seu club, i més si dins d’aquest col·lectiu 16.000 persones són també socis del FC Barcelona”.

Antoni Guil va presentar la demanda acompanyat de l’advocat Josep Maria Coronas, que va fer l’argumentació legal de la iniciativa que es tirava endavant i va recordar que “els valors que abandera el moviment són els de la defensa dels drets fonamentals”.

“Hem d’apropar les penyes al territori i ferles partícips de l’activitat que s’hi genera”

VÍCTOR SALGADO - FCB

“Aprofitem les estructures que impulsen la personalitat catalana per créixer internacionalment”

Per Antoni Guil, és fonamental mantenir l’actual sintonia entre el Club i la Confederació.

REVISTA BARÇA

57

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

TROBA LA TEVA PENYA! Les comarques i territoris de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, la Vall d’Aran, la Franja Nord i Andorra constitueixen una de les 30 zones en què es divideix el mapa penyístic del FC Barcelona. En aquest territori s’hi poden trobar 21 penyes oficials amb 3.810 penyistes censats.

ALBERT RIUDEUBÀS

Ponent Nord Per tal de dinamitzar el col·lectiu i fer-lo més efectiu, cada zona té una junta directiva formada per alguns dels presidents de les penyes del territori. Amb aquest òrgan de govern es busca facilitar les relacions amb el FC Barcelona i el diàleg entre les penyes.

Junta Directiva de la zona de Ponent Nord PRESIDENT:

Pere Mentruit Fanés VICEPRESIDENT:

Àlex Rodríguez Fernández SECRETARI:

Jaume Escolà Montané TRESORER:

Antoni Cirera Montanuy GERMÁN PARGA

VOCALS:

Jordi Estany Closa Sergi Llauradó Pérez

PB DE TORRELAMEU

58

PB DE CAMARASA

Del bingo solidari al cagatió

La Pedalada Blaugrana

La Marató de TV3 i la proximitat del Nadal són dos moments en què la Penya de Torrelameu mostra el seu caràcter social i solidari. Anualment contribueix a La Marató amb un bingo del qual fa partícip tota la població i per les festes nadalenques organitza activitats per als més joves, amb pel·lícules, xocolatada i el tradicional cagatió.

La Pedalada Blaugrana és una de les activitats que caracteritzen darrerament la penya de Camarasa. Aquesta marxa ciclista popular va viure l’any passat la seva segona edició amb un recorregut de 14,5 km, amb sortida i arribada al camp de futbol de Camarasa, on es va instal·lar un recorregut destinat als nens i nenes de 2 a 8 anys.

REVISTA BARÇA

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

PONENT NORD

Penyes Zona 13

2012 395 876 267 1974 2070

904

108

1912 1917 2174 828

1576

2065

352

101

883 2003 1568

333 327

Penya Barcelonista Balaguer i comarca Penya Barcelonista del Pallars Jussà Penya Blaugrana Principat d’Andorra Penya Blaugrana Ponts i comarca Penya Barcelonista Solsona i comarca Penya Barça d’Artesa de Segre i comarca Penya Barcelonista Vall d’Aran Penya Barcelonista Vilanova i Vall de Meià Penya Barcelonista de la Massana Penya Barcelonista Joves de Ponent (Albesa) Penya Barcelonista Urgellenca Penya Barcelonista de Torrelameu Penya Blaugrana de Camarasa Penya Barcelonista Coll de Nargó Penya Barcelonista Isona i Conca Dellà Penya Blaugrana La Matraca de Sort Penya Barcelonista de Menàrguens Penya Barcelonista Quate Lòcs Associació Penya Barcelonista d’Alòs de Balaguer Penya Barcelonista Xerallo Penya Blaugrana de Peramola i Comarca

PB D’ARTESA DE SEGRE

101 108 267 327 333 352 395 828 876 883 904 1568 1576 1912 1917 1974 2003 2012 2065 2070 2174

PB URGELLENCA

Clàssica en el Torneig de Futbol 7

Experts en botifarra

La Penya d’Artesa de Segre és una de les clàssiques en el Torneig de Futbol 7 que se celebra amb motiu del Congrés Mundial de Penyes, i la temporada passada va organitzar el torneig classificatori de la zona per estar present en aquesta competició.

El 2015, la penya va celebrar el seu 30è aniversari amb la 8a Trobada de Penyes de Ponent Nord.

La Penya de la Seu d’Urgell destaca perquè és una entitat molt vinculada a la vida social de la població, i està relacionada amb un gran nombre d’esdeveniments, entre els quals destaca la seva experiència en l’organització del tradicional Campionat de Botifarra de cartes, que l’any passat va arribar a la seva vintena edició.

REVISTA BARÇA

59

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT Millora del rendiment esportiu / categories:

3 Psicològica

1 Biomecànica

2 Dietètica

Optimització

4 Farmacològica

• Producció energia • Recuperació física • Control i eficiència de l’exercici

Els ajuts ergogènics La superació personal és un dels grans reptes de tots els esportistes, i molts d’ells optimitzen el seu rendiment físic mitjançant els ajuts ergogènics COORDINACIÓ Francesc Orenes ASSESSORS Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)

M

illorar el rendiment esportiu és i sempre ha estat un dels grans objectius per a qualsevol esportista. No hi ha cap esport, sigui individual o col·lectiu, en què l’atleta no pretengui millorar el seu rendiment, especialment entre els esportistes d’elit. És per aquest motiu que molts atletes intenten aconseguir un nivell de màxims

60

REVISTA BARÇA

de les seves condicions físiques adaptant el seu organisme metabòlicament per aconseguir-ho. És lògic i habitual, doncs, que s’opti per utilitzar determinats mitjans, sempre controlats i supervisats pels diferents especialistes, que millorin aquest rendiment, tenint en compte el potencial genètic de cada individu i un pla d’entrenament adequat a cada pràctica esportiva específica.

Els anomenats ajuts ergogènics milloren precisament aquest rendiment des d’un punt de vista biomecànic, nutricional i fisiològic a través de substàncies, tècniques o equipaments que optimitzen la producció d’energia, la recuperació i el control i l’eficiència desenvolupada durant la pràctica esportiva. En la gran majoria de casos, aquests ajuts són segurs i legals i, a vegades, fonamentals, com l’adequació de la dieta a la sol·licitud física de l’esport practicat. Malauradament, n’hi ha d’altres que no

ho són i que, fins i tot, poden posar en perill la salut de l’esportista.

El terme ergogènic, procedent del grec (ergon, que significa treball, i gennan, que significa generació o producció), engloba, doncs, tot allò relacionat amb els mecanismes de producció del treball físic i, per tant, la utilització, el control i l’eficiència de la citada energia necessària per al cos humà.

Grups i categories

Quan parlem d’ajuts ergogènics distingim dos grans grups: en primer terme, els nutricionals, relacionats amb els suplements dietètics, les begudes i els nutrients energètics, entre d’altres; i, en segon terme, els no nutricionals. Entre aquests trobem quatre tipus de categories, que són les següents: la biomecànica, la psicològica, la dietètica i la farmacològica. Els ajuts biomecànics fan referència bàsicament al

MB SALUT I ESPORT

L’objectiu és millorar l’adaptació de l’esportista a l’exercici practicat L’aigua és l’ajuda ergogènica per excel·lència i la més utilitzada material i els instruments que utilitzen els esportistes per millorar el rendiment. En algunes disciplines, el pes de l’esportista és molt important i l’eficàcia energètica durant l’exercici en depèn directament, com per exemple en el ciclisme o en esports en què s’utilitzi molt material. En segon terme trobem els ajuts psicològics, que ajuden a millorar el rendiment a través de tècniques de concentració o de relaxació, una opció cada cop més utilitzada en el món de l’esport, ja que s’optimitza la mentalitat de l’atleta en la competició. En tercer terme,

els ajuts dietètics són aquells relacionats directament amb la nutrició i la hidratació, i utilitzen dietes específiques i compostos determinats. La llista de nutrients beneficiosos és molt extensa; podem trobar-hi des dels aminoàcids fins als hidrats de carboni i vitamines i minerals, entre molts altres.

Tot i així, la base principal sempre acabarà sent optar per una bona alimentació que sigui suficient en quantitat i equilibrada en qualitat i adaptada a l’edat i al metabolisme de l’esportista. Un excés de certs nutrients fins i tot pot acabar sent perjudicial per a l’individu. Cal destacar que l’aigua i la reposició d’hidrats de carboni són de les millors i més utilitzades ajudes ergogèniques. Finalment, també trobem l’ajuda farmacològica, que, sens dubte, és una de les més conegudes, la que compta amb més varietat de productes i la que més controvèrsia genera, sobretot quan sobrepassa els límits legals i s’endinsa en el món del dopatge. n Patrocinat per:

La importància de l’aigua L’aigua es pot considerar com l’ajuda ergogènica per excel·lència, però no perquè aporti una millora al treball realitzat, sinó perquè és fonamental perquè el treball es pugui dur a terme en condicions de salut i d’optimització del rendiment adequat. Una bona hidratació és molt important, ja que ajuda a tenir un rendiment òptim durant l’exercici. Una deshidratació pot provocar efectes negatius, com la disminució de la resistència i de la força muscular. El 70% del pes d’un adult està compost per aigua, que és bàsica per a l’estructura i el funcionament correcte de l’organisme.

Ajuda a refrigerar, a transportar els nutrients, a eliminar residus metabòlics, a lubricar les articulacions i a absorbir els nutrients. Per mantenir un balanç diari d’aigua al nostre organisme, la ingesta ha de ser equivalent a la pèrdua. I la set mai serà un indicador fiable per a la hidratació, ja que la sensació de set apareix quan ja s’està deshidratat.

REVISTA BARÇA

61

QUÈ HA PASSAT

Trobada amb les seccions amateurs El FC Barcelona va oferir a l’Auditori 1899 la recepció anual als esportistes de les nou seccions amateurs del Club, una entranyable trobada que es va celebrar per primer cop l’any passat i que es vol convertir en una tradició dintre del calendari institucional de l’Entitat. Una representació dels esportistes de cadascun dels esports, acompanyats per les seves famílies, va ser rebuda pel vicepresident primer de l’Àrea Social i Fundació, Jordi Cardoner, i Oriol Tomàs, directiu responsable de les seccions amateurs, que van lliurar durant l’acte el carnet que els acredita com a esportistes del FC Barcelona.

Mascherano rep el premi Fair Play 2015

Presentat el Pla Estratègic

El migcampista del FC Barcelona Javier Mascherano va rebre el premi Fair Play 2015 que organitza l’Agrupació Barça Jugadors i que l’acredita com a jugador amb més joc net. El jurat va deliberar a favor del jugador argentí d’entre els sis jugadors que van rebre més suport durant la campanya de votació popular: Mascherano, Xavi, Iniesta, Messi, Piqué i Rakitic.

El director general Nacho Mestre va compartir amb els empleats del Club el Pla Estratègic de l’Entitat per als pròxims cinc anys, elaborat pels membres del Comitè de Direcció i aprovat per la Junta Directiva. El Pla Estratègic serà el full de ruta de la gestió del Club fins a l’any 2021, i pretén consolidar el FC Barcelona com la institució esportiva més admirada, estimada i global.

62

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Xavier Catalán FOTOS: Miguel Ruiz - FCB, Germán Parga - FCB i Víctor Salgado - FCB

Estrena del documental ‘Josep Suñol: un crit valent’ El cinema Aribau va viure l’estrena del documental Josep Suñol: Un crit valent, la pel·lícula sobre la figura del president Josep Suñol i Garriga, assassinat per soldats franquistes a l’estiu del 1936. L’acte va tancar l’Any Suñol i va comptar amb la presència del president Bartomeu, del vicepresident Vilarrubí i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre altres autoritats, i amb l’assistència de més de 700 convidats. El documental, de 50 minuts de durada, va ser impulsat pel FC Barcelona i realitzat per Minoria Absoluta, amb la direcció de Francesc Escribano i amb l’actor Pere Arquillué en el paper del president barcelonista.

Campions del món de futbol platja

Reconeixement a la figura d’O’Connell

L’equip de futbol platja del FC Barcelona es va proclamar campió de món.

El conjunt blaugrana, capitanejat per Ramiro Amarelle, va superar el Vasco de Gama en la final del Mundial de Clubs celebrat a Rio de Janeiro. El títol es va decidir a la tanda de penals després de forçar l’empat a quatre gols, amb una gran remuntada d’un resultat en contra d’1-4.

Coincidint amb el partit de Lliga al Camp Nou entre el FC Barcelona i el Reial Betis, va tenir lloc a la Llotja President Suñol un acte de reconeixement per a la figura de Patrick O’Connell, que va ser entrenador d’ambdós equips. El president Bartomeu va lliurar a la família O’Connell una imatge de l’expedició blaugrana que va formar part del viatge a Mèxic i als Estats Units l’any 1937.

REVISTA BARÇA

63

64

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Campions de la Copa Asobal El Barça Lassa va aconseguir l’onzè títol en aquesta competició, el cinquè consecutiu, en l’edició disputada a Lleó. A les semifinals, el Barça va superar el Frigoríficos Morrazo per 34-21. La final, però, va ser molt més treballada. El Naturhouse la Rioja va arribar a tenir una diferència de cinc gols al minut 20 (1015), però el conjunt de Pascual, liderat per un espectacular Lazarov, va anar retallant diferències i va arribar al descans amb el marcador igualat. A la segona meitat, el Barça, amb Víctor Tomàs, Jallouz i Saric com a jugadors més destacats, va anar agafant avantatge i va segellar la victòria amb el 35-31 final.

El Mini, escenari del partit de ‘la Marató’

Primera reunió del jurat de l’Espai Barça

El Miniestadi va acollir el tradicional partit de La Marató de TV3. Prop de 4.000 persones van veure el duel entre dos combinats formats per esportistes, exfutbolistes, actors, músics i periodistes. Abans del partit, l’entrenador del Barça B, Gerard López, va fer unes sessions d’entrenaments dirigides a nens i nenes i van tenir lloc diverses actuacions musicals.

El jurat de l’Espai Barça va mantenir la primera reunió de treball per començar el procés de selecció de les propostes presentades per al futur Nou Camp Nou i el Nou Palau Blaugrana, després que el comitè tècnic hagués fet la revisió de les propostes presentades. Els concursos per escollir els projectes arquitectònics estan en ple procés d’avaluació.

REVISTA BARÇA

65

QUÈ HA PASSAT

HANDBOL HOQUEI GEL

PATINATGE ARTÍSTIC

FUTBOL BASE

Campions de la Copa Príncep

Campions d’Espanya

Campions a La Liga Promises

Després de guanyar la Lliga, el Barça Sub20 d’hoquei gel va aconseguir la Copa del Príncep, el segon títol de la temporada, en derrotar a les semifinals el CG Puigcerdà per 13-3 i el Jaca a la final per 10-2.

En el Campionat d’Espanya Absolut, celebrat a Sant Sebastià, els blaugranes Martina Mancusi i Joan Farres van ser els guanyadors en les dues categories Novice, i Arnau Joly va obtenir el subcampionat.

En aquest prestigiós torneig de futbol base disputat a Miami, l’Infantil B del FC Barcelona, dirigit per Sergi Milà, es va proclamar campió en derrotar a la gran final el València per 4 a 3.

Premiats per les nadales blaugrana

Partit de Nadal al Camp Nou

El vicepresident de Relacions Internacionals i Institucionals del FC Barcelona, Carles Vilarrubí, juntament amb el dibuixant i il·lustrador Francesc Rovira, responsable de l’elecció de les nadales guanyadores, van fer el lliurament dels premis als joves socis blaugrana guardonats en la XI Mostra de Nadales blaugrana. A més del premi al dibuix guanyador, obra de la nena Laia Torras, de 4 anys, també van rebre un guardó commemoratiu els cinc millors classificats de les categories Aleví i Infantil.

Catalunya i Euskadi van jugar el tradicional partit nadalenc al Camp Nou, davant de 51.224 espectadors i amb set jugadors del Barça a l’equip. El combinat català, dirigit per Gerard López, va alinear a l’onze titular sis jugadors blaugrana -Piqué, Bartra, Jordi Alba, Aleix Vidal, Sergio i Sergi Roberto-, mentre que Masip va entrar al descans. Catalans i bascos van disputar un partit vistós i festiu que va acabar amb victòria visitant per la mínima (0-1) gràcies a un gol d’Aduriz abans del descans.

Visita del Premi Nobel de la Pau

Jornada contra la corrupció

El vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner, i el directiu Dídac Lee, acompanyats del patró de la Fundació, Ramon Garriga, van rebre al Camp Nou Muhammad Yunus, Premi Nobel de la Pau el 2006, i el van felicitar per la seva tasca social en l’àmbit mundial, centrada en la formació dels joves i en la seva incorporació al mercat laboral, especialment per a aquells que es troben en risc d’exclusió social.

En el marc del Dia Internacional contra la corrupció, el FC Barcelona i l’Oficina Antifrau de Catalunya van coorganitzar una jornada de debat sobre la corrupció al món de l’esport. La sessió va tenir lloc a l’Auditori 1899 i va ser inaugurada per la directiva del FC Barcelona Maria Teixidor, acompanyada del secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, i de Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

AGRUPACIÓ BARÇA JUGADORS

VIPS

ATLETISME

Programa ‘FCB Legends’

Jorge Lorenzo visita el Museu

Campions de Catalunya

El FC Barcelona i l’Agrupació Barça Jugadors van posar en marxa el programa FCB Legends, amb l’objectiu de posar en valor la figura dels jugadors que han vestit la samarreta de l’equip barcelonista.

El pilot Jorge Lorenzo, tricampió del món de MotoGP i aficionat reconegut del Barça, va visitar el Museu blaugrana. Acompanyat del director, Jordi Penas, va fer un recorregut pel Camp Nou Experience.

En el Campionat de Catalunya de Clubs d’atletisme, disputat a Sabadell, el FC Barcelona va revalidar el títol aconseguit la temporada passada tant en categoria masculina com en femenina.

66

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Premis a la fidelitat a uns colors

Visita als hospitals

En el tercer i quart acte de lliurament d’insígnies d’or, el president Josep Maria Bartomeu, acompanyat pel vicepresident primer Jordi Cardoner i pel directiu Pau Vilanova, va distingir un total de 240 socis dels 1.820 que aquesta temporada compleixen 50 anys d’antiguitat al Club. A més, es va fer el segon lliurament de les insígnies de plata d’aquesta temporada, que distingeixen els socis que compleixen 25 anys d’antiguitat al Club, en un acte que també va comptar amb l’assistència de Cardoner i Vilanova.

En el marc de la campanya Un somni per un regal de la Fundació del FC Barcelona, els jugadors i tècnics del primer equip, així com una representació de la Junta Directiva, amb els vicepresidents Jordi Cardoner, Jordi Mestre i Manel Arroyo al capdavant i amb el Patronat de la Fundació i les comissions de l’entitat blaugrana, van visitar el Saló de la Infància i diferents hospitals de Barcelona i Badalona per portar regals i somriures als nens i nenes que hi estaven ingressats.

Campanya ‘A l’escola, la fruita no té rival’

Protagonisme a la Festa de l’Esport Català

Coincidint amb el partit de Copa davant l’Espanyol, es va donar el tret de sortida a la campanya A l’escola, la fruita no té rival, que impulsa la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Departament d’Ensenyament i el Departament de Salut, i que compta amb la col·laboració dels dos clubs, que en el cas de l’entitat blaugrana es canalitza a través de la Fundació.

El FC Barcelona i el futbolista del primer equip Gerard Piqué van ser premiats a la 19a Festa de l’Esport Català, organitzada per la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) i el diari Sport. En l’acte, celebrat al Museu Marítim de Barcelona, el Barça va ser guardonat com a Millor Equip Català, premi recollit pel vicepresident Jordi Mestre, i Gerard Piqué va ser escollit com a Millor Esportista Català.

REVISTA BARÇA

67

LA FIRMA CONVIDADA

FRANCESC TORRALBA

Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull

LA MASIA: UN MODEL CENTRAT EN ELS VALORS El compromís amb l’excel·lència forma part consubstancial del projecte de la Masia. Aquesta és la conclusió de la investigació de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull

L

’

any 2012, un equip integrat per diversos investigadors de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull vam voler estudiar quins valors adquireixen els joves residents mentre són a la Masia, com perceben el model formatiu que reben, com fan compatible l’afany d’excel·lència esportiva amb la bona harmonia, el joc net i l’ajuda mútua, l’esperit de solidaritat i el sentit de pertinença al grup.

A través de diverses entrevistes qualitatives vam arribar a la conclusió que el compromís amb l’excel·lència forma part consubstancial del projecte de la Masia.

L’excel·lència és la resultant d’una equació que suma tres elements: el talent, l’esforç i la humilitat. Es podria expressar amb una fórmula aparentment molt simple: excel·lència = talent + humilitat + esforç.

Una lluita permanent

L’excel·lència és la intolerància a la mediocritat i a la inèrcia; és el compromís sacrificat per aprendre dels errors i per conquerir nous horitzons, sempre més llunyans i més difícils. Exigeix rigor, perseverança, autocrítica i, sobretot, una permanent lluita contra la fatiga i la mandra. Només qui venç la temptació de parar-se i de repetir-se pot arribar a ser excel·lent. És difícil començar i, encara més, mantenir-se, però molt més mantenir el nivell excel·lent de les pròpies contribucions.

En la filosofia de la Masia es rebutja qualsevol actitud personalista que trenqui l’harmonia del grup. S’entén que l’equip és el camp de treball i que cadascú ha

68

REVISTA BARÇA

d’aportar-hi el millor de si mateix perquè el resultat sigui excel·lent. Com ocorre en una orquestra; cada músic domina el seu instrument, aporta el seu talent al conjunt per tal que soni bé, que sigui excel·lent. Per això el director té un paper determinant, ja que ha d’ubicar cadascú on pugui aportar el millor de si mateix i garantir la disciplina, perquè el conjunt no sigui dissonant.

Formar-se de manera permanent

La competitivitat en l’esport d’elit exigeix l’aspiració a l’excel·lència, però aquesta aspiració només esdevé realitat si, a més de formar-se constantment, es lluita activament contra les actituds derrotistes i contra la moral de la resignació. Per assolir-la, cal formar-se de manera permanent i estar sempre amb l’esperit obert, a l’aguait d’allò més nou que irromp en l’escenari; però també cal aprendre del saber fer de les generacions més grans, de la saviesa que donen els anys i que massa freqüentment es subestima.

Per créixer personalment i col·lectivament no n’hi ha prou, doncs, a repetir patrons i reiterar models. Cal innovar, arriscar, actuar creativament, però, alhora, amb prudència. Aquesta simbiosi d’audàcia i de prudència és l’arrel i la base de l’excel·lència. És excel·lent aquella institució que mai no està del tot satisfeta amb el que fa, que aplica un sentit crític a cada procés i moviment que té lloc en el seu interior, però, a la vegada, que també sap reconèixer i vendre bé els seus actius, sense amagar-los ni desconsiderar-los.

L’excel·lència professional depèn, directament, de la competència científica i tècnica, però també de l’anomenada com-

petència ètica. Un professional excel·lent coneix perfectament el seu terreny disciplinari, s’esforça per estar al dia i conèixer la darrera innovació, però a més a més té unes qualitats o virtuts que el fan capaç d’interaccionar positivament amb els altres: l’amabilitat, la cortesia, la solidaritat,

sèrie d’activitats no significa valer per a totes. L’equip pedagògic, els formadors, els tutors i l’equip directiu fixen molt l’atenció en aquest punt, per evitar la pèrdua d’un talent que, ben emprat, podria donar bons fruits. També eviten, en la mesura de les seves possibilitats, que aquell jove talent no es consumeixi en una tasca per a la qual no ha nascut.

En el descobriment del propi talent no hi ha sols en joc l’excel·lència, sinó també la felicitat. Quan un ésser humà es dedica a conrear el talent que li ha estat donat i a donar-lo generosament a la societat a través del seu treball experimenta una immensa felicitat. Gaudeix amb aquella activitat que desenvolupa, perquè respon a les seves condicions i motivacions naturals; però a més a més observa com a l’hora d’oferir-la als altres millora la societat, i això el fa sentir útil.

Ser excel·lent significa lluitar contra els propis límits, no acontentar-se amb allò que ja se sap i es fa bé. Cal arriscar”

Feina amb les famílies

Aquest mural de 18 metres amb identitat blaugrana i catalana, obra de l’artista Sagar Forniés, presideix l’aula magna de la Masia.

SAGAR

la humilitat i la tolerància.

Cada nen que arriba a la Masia té el seu talent, està dotat d’unes determinades qualitats, i són aquestes les que ha de desenvolupar. Ser excel·lent significa lluitar contra els propis límits, no acontentar-se amb allò que ja se sap i es fa bé; exigeix explorar nous territoris, arriscar i cercar la millor manera per desenvolupar el potencial que amaga dins del seu ésser.

El talent és la condició bàsica per assolir l’excel·lència, però solament amb el talent, unilateralment considerat, no n’hi ha prou per arribar als màxims nivells de plenitud. És la condició necessària, però no suficient, com dirien els matemàtics. Amb l’esforç, desvinculat del talent i de la humilitat, tampoc no es pot reeixir. Igualment passa amb el tercer element. Amb la humilitat, aïlladament concebuda, sense l’esforç i sense reconèixer el propi talent, no es pot assolir la plenitud d’un mateix. Cada element és necessari per a l’excel·lència i ha d’anar lligat als altres. Separadament és impossible assolir el millor d’un mateix.

El talent està desigualment repartit. No tots els nois que resideixen a la Masia participen dels mateixos dons, ni tenen les mateixes predisposicions. Valer per a una

A la Masia no només s’educa els nois que s’hi hostatgen. També es mira de fer una feina amb les famílies, per tal que acceptin les qualitats i les limitacions dels seus fills i que no els exigeixin excessivament, ni els pressionin per fer realitat els seus somnis.

Des de la filosofia que inspira la pràctica educativa de la Masia es parteix de la idea que no es pot carregar els fills amb aquesta responsabilitat, ni sotmetre’ls a aquesta pressió. Els formadors estan atents per descobrir-ho i ajudar-los a desenvolupar tot el seu potencial, potencial que, com una llavor, s’hostatja en el seu ésser, però que requereix una terra esponjosa i humida perquè s’esberli i creixi, amb força, la tija cap amunt.

La igualtat en el tracte a tots els residents és una constant en la filosofia educativa de la Masia. El primer deure d’aquesta institució és el de justícia, garantir la igualtat d’oportunitats entre les persones que s’hi acullen, sense diferències ni discriminacions de cap tipus. Però aquest deure no n’exclou un altre tant o més rellevant, a saber, el de potenciar, en el màxim nivell, el talent de tots els qui s’hi hostatgen. El principi de justícia no està en conflicte amb l’atenció personalitzada, amb les necessitats de cada resident, sinó tot el contrari.

Es donen a tots els residents les mateixes possibilitats, però s’evita, tothora, el tracte homogeni i despersonalitzat.

Identificar el talent potencial, vetllar-lo i potenciar-lo és el màxim objectiu d’aquesta escola d’esportistes d’elit que és la Masia.

En aquesta activitat s’hi juga la seva pròpia raó de ser, però no solament això, també el seu futur i, de retruc, el futur del Club. n

REVISTA BARÇA

69

TEMPS AFEGIT

LES SET DIFERÈNCIES

DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT? 1) Amb quin resultat el Barça es va proclamar campió a la final de la Copa del Rei de futbol del 1983 jugada contra el Reial Madrid?

A 1-0 B 3-2 C 2-1 D 2-0 2) A quin equip Leo Messi va marcar 5 gols en un partit de la Lliga de Campions?

A Bayer Leverkusen B BATE Boríssov C Copenhaguen D Panathinaikos

TOTS TENIM UN PASSAT Quin jugador del primer equip del FC Barcelona ha militat també en aquests equips?

SOPA DE LLETRES Aquí s’amaguen 12 entrenadors del FC Barcelona

3) L’any 1973 es guanya la primera Copa d’Europa d’hoquei patins. Contra quin equip va jugar el Barça la final?

A Benfica B Porto C Sporting de Lisboa D Novara 4) Quin any es funda la secció de rugbi?

A 1923 B 1924 C 1929 D 1942 5) Quin d’aquests esports mai ha estat una secció del FC Barcelona?

A Tennis B Judo C Lluita grecoromana D Waterpolo 6) Quina xarxa social ha tingut un augment més gran de seguidors blaugrana durant el 2015?

A Twitter B Instagram C Facebook D Google +

Resultats número 78 TRIVIA FANS

1D, 2A, 3B, 4B, 5C, 6D FOTO-PUZZLE

Larsson Nom del guanyador

Fsc. Xavier Olivan Corominas Soci 19.570

70

REVISTA BARÇA

SOPA DE LLETRES

QUINA ÉS LA PILOTA DE VERITAT?

Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu: revista barça.

Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona Adreça electrònica: revista@fcbarcelona.cat

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

OAE

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

Taquilles

FCBotiga Megastore

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores.

Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit.

Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12

HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores.

Divendres de 10 a 14 hores i des de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores.

Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost.

Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores).

Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL HANDBOL

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEI

REVISTA BARÇA

71