REVISTA BARÇA - Nº81 - CATALÀ by FC Barcelona

NOU CAMP NOU UN ESTADI OBERT AL MÓN

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA JUNY - JULIOL DEL 2016 NÚM. 81 • 4 €

Un cicle de somni L’equip de Luis Enrique tanca el curs amb 4 títols i el Club en suma 28 des de la temporada 2004/05, un rècord sense precedents a l’elit del futbol ‘Veig jugar el Barça i em cau la bava!’, per Xavi Hernández

REVISTA BARÃ&#x2021;A

EDITORIAL

SUMARI

UN CICLE D’ÈXIT INÈDIT Hernández i Robert Fernández ens fan balanç de la trajectòria de l’equip, i tots dos insisteixen en el fet diferencial del Barça respecte a la resta dels seus competidors: disposar, creure i apostar per un estil de joc, per un model formatiu com a pal de paller d’aquest ADN i per un col·lectiu de jugadors extraordinaris, capitanejats pel millor jugador de la història d’aquest esport, Leo Messi. Al llarg d’aquests darrers anys, el Club ha aconseguit imposar el seu propi relat, en què són tan importants els títols com la manera de jugar-los i de guanyar-los. Una forma molt precisa, com a mitjà a través del qual es poden aconseguir els objectius proposats, més enllà dels èxits puntuals i de sorolls mediàtics interessats. El futbol formatiu també ha posat punt i final a les seves diferents competicions, en què s’ha imposat en vuit dels 15 campionats disputats, i ha aconseguit superar els efectes de la sanció de la FIFA, que no va permetre fitxar jugadors al llarg de l’any passat. A la Lliga de futbol s’hi han sumat la Lliga d’handbol i la d’hoquei, i en el moment de tancar aquesta edició, el bàsquet i el futbol sala aspiren a guanyar les seves respectives competicions regulars. En el cas d’aconseguir-ho, seria la primera vegada a la història del Club que els cinc equips professionals masculins guanyen la Lliga. La dinàmica esportiva continua enfortint una institució que treballa amb fermesa en la consecució dels seus objectius estratègics, multiplicant la seva dimensió global, projectant l’Espai Barça com a projecte patrimonial de futur, reforçant aliances estratègiques com la de Nike, i difonent la seva funció social, amb una Fundació que diàriament amplia objectius i beneficiaris. SANTIAGO GARCÉS - FCB

a temporada esportiva esgota els seus darrers compassos i la majoria dels equips del Club ja han acabat la seva temporada. És l’hora de repassar i avaluar trajectòries, mentre les planificacions del pròxim any acceleren el seu curs. El primer equip de futbol ha tancat una temporada excel·lent, amb quatre títols, la Lliga, la Copa, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs, que se sumen a un palmarès que en els darrers anys s’ha posat a l’altura de la història i de la dimensió de l’Entitat. Especialment intensos han estat els darrers mesos, en què l’equip que dirigeix Luis Enrique, refent-se d’una ratxa de mals resultats, ha recuperat les millors sensacions, ha ofert la seva millor versió competitiva i ha rubricat la temporada imposant-se en el torneig de la regularitat i en la competició del KO. Guanyar sis dels darrers vuit títols de la Lliga espanyola, la més competitiva del món, referma el posicionament d’un cicle d’èxit esportiu inèdit en la història del futbol modern. Una posició de lideratge que se sustenta tant en l’extraordinària collita de títols aconseguida en els darrers 12 anys, un total de 28, com en la seva gran aportació al futbol durant aquest període. Després del triplet aconseguit la temporada passada, l’equip ha superat amb altíssima nota el repte de tornar a guanyar, amb les grans dificultats que això suposa en un entorn tan competitiu com el futbolístic. La continuïtat de l’èxit segueix estirant-se en el temps, i l’equip afronta amb garanties els reptes que es plantejarà la pròxima temporada. En aquest número de la REVISTA BARÇA dues veus tan qualificades com les de Xavi

Quatre títols per a un Barça d’època

L’equip es consolida com el millor del món 18

Suárez i el Trident brillen com mai

Bota d’Or per a l’uruguaià i Ney i Messi fan 131 gols 20

Luis Enrique presenta els seus col·laboradors

El tècnic comparteix el seu dia a dia al vestidor 26

Entrevista a Robert Fernández

“El primer objectiu és protegir els nostres jugadors” 32

Manel Arroyo explica l’acord amb Nike

La nova samarreta s’inspira en Wembley’ 92

El Nou Camp Nou El llegat de Mitjans, Soteras i García-Barbón 36

Les característiques del Nou Camp Nou

Com serà el futur estadi i els beneficis que reportarà 40

Entrevista als arquitectes del Nou Camp Nou

Tadao Kamei, Takeyuki Katsuya i Joan Pascual 48

Els campus d’estiu de les FCBEscoles

Més d’un centenar repartits per tot el món 50

Les dones olímpiques del Barça

Cinc atletes poden competir als Jocs de Rio aquest estiu 58

L’acord de la Fundació FCB amb Éric Abidal

Entrevista amb l’exjugador, abocat en la seva Fundació

FC BARCELONA. Juny - juliol del 2016 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat DIRECTOR DE COMUNICACIÓ Albert Roura CAP DE PREMSA Toni Ruiz DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Roger Bogunyà, Oriol Bonsoms, Pau Campaña, Marta Campderrós, Xavier Catalán, Jordi Clos, Eduard Gangoso, Xavier Guarte, Robert Güell, José Manuel Lázaro, Sergi Nogueras, Jordi Nomdedeu, Francesc Orenes, Marc Parramon, Albert Riudeubàs, Carles Santacana, Chemi Terés i Manel Tomàs REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo i Lourdes Julià ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Olga Amigó, Montse Chaure i Anna Prats FOTO DE PORTADA Miguel Ruiz IMATGES SIMULADES Nikken Sekkei i Pascual-Ausió (Nou Camp Nou) FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB, CG Gabarro, Santiago Garcés, Marta Contín, Domingo, Ifar, Ignasi Paredes, Germán Parga (FCB), Miguel Ruiz (FCB), Víctor Salgado (FCB), Seguí (FCB) i JL Vico PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 117.200 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g. La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 2 de juny del 2016. FE D’ERRADES: L’autor de totes les fotografies publicades a l’article ‘El jugador que va canviar el destí del Barça’, sobre Johan Cruyff, al número 80 de la REVISTA BARÇA, és el fotògraf Horaci Seguí i pertanyen a l’Arxiu del FC Barcelona.

REVISTA BARÇA

UN CICLE D’ÈXIT EXTRAORDINARI

UN BARÇA

KETTY CALATAYUD FOTOS: MIGUEL RUIZ

REVISTA BARÇA

na temporada èpica per a un Barça d’època. Una temporada apassionant que allarga el cicle guanyador dels blaugranes i els consolida com el millor club del món per la seva trajectòria sostinguda al cim de l’èxit. Des de la temporada 2004/05, el primer equip de futbol del Barça ha guanyat un total de 28 títols, un palmarès inigualable i incomparable en l’elit del futbol mundial. Incomparable per la quantitat de títols i per la qualitat dels trofeus conquerits. I aquest és el gran mèrit de l’equip. Ningú com el Barça ha estat capaç de guanyar tant i tan bo, i en un

marge tan concret i definit de temps. Després del triplet aconseguit la temporada anterior, el repte de tornar a repetir aquesta gesta en aquest curs esportiu 2015/16 era majúscul. Durant moltes fases de la temporada –el mateix Xavi Hernández ho confessa en el seu article de La firma convidada– els barcelonistes van tenir moltes raons per pensar que l’equip de Luis Enrique seria capaç de tornar a repetir el que semblava impossible. Tornar a revalidar el triplet? Per què no? Aquesta pregunta va estar en l’aire fins al mes d’abril, quan

CG GABARRO

D’ÈP CA l’Atlètic de Madrid es va creuar en el camí de la Lliga de Campions a les semifinals, just en el moment en què l’equip va acusar el desgast de la temporada i els viatges transoceànics dels seus internacionals van passar factura. Finalment, han estat quatre els títols (Supercopa d’Europa, Mundial de Clubs, Lliga i Copa del Rei), que inclouen un doblet (els dos grans títols del futbol espanyol) que és històric. El Club només ho ha aconseguit set vegades en els seus 117 anys d’història, i és la segona vegada que ho fa en campanyes consecutives.

El Barça tanca la temporada amb quatre títols, i en suma 28 des de la temporada 2004/05 El Club ha assolit set doblets a la història, i és la segona vegada que ho fa de manera consecutiva

Amb Luis Enrique a la banqueta, els blaugranes han aconseguit una fita que no es produïa des de feia més de 50 anys: reeditar un doblet de Lliga i Copa en temporades consecutives. El curs 2014/15 el Barça va aconseguir el triplet, i en aquest 2015/16, la Lliga i la Copa. Però la darrera ocasió en què el Club va assolir dos doblets consecutius de Lliga i Copa va ser les temporades 1951/52 i 1952/53, quan la Copa encara era del Generalísimo. Així doncs, Andrés Iniesta s’ha estrenat aquesta temporada com a capità de l’equip aixecant quatre trofeus de campió, i això

REVISTA BARÇA

VÍCTOR SALGADO - FCB

Imatges de la celebració de la Copa del Rei al Vicente Calderón, de la Lliga que es va guanyar a Granada i de la celebració al Camp Nou.

li ha suposat convertir-se, juntament amb Leo Messi, en el futbolista amb més guardons de la història del Barça amb un total de 28 títols, que deixen enrere el rècord establert per Xavi Hernández la temporada passada. L’argentí i el manxec són els dos millors exponents d’aquesta dècada llarga de glòria blaugrana que ha situat el Club al capdamunt del futbol mundial. Després de la travessa pel desert de les temporades 2000/01, 2001/02, 2002/03 i 2003/04, en què no es va aconseguir cap títol important, en el segon any de Frank

REVISTA BARÇA

Iniesta ha aixecat com a capità quatre títols, i és, amb Messi, qui més n’ha guanyat amb el Barça La consolidació d’un model i un estil de joc que han evolucionat és la clau d’un cicle d’èxits tan llarg

Rijkaard a la banqueta, amb l’arribada de jugadors com Ronaldinho, Belletti, Giuly, Larsson, Deco, Silvinho, Edmílson, Eto’o i la pujada de Leo Messi al primer equip, el Barça va iniciar un cicle espectacular d’èxits que s’ha prolongat fins a l’actualitat. La consolidació d’un estil de joc molt definit, una idea futbolística que ha anat evolucionant amb els anys, però que ha mantingut l’equip com a referent del bon joc, de l’espectacle, del futbol ofensiu i de la possessió de la pilota, ha fet del Barça un equip reconegut i reconeixible per tot el planeta.

REVISTA BARÇA

GERMÁN PARGA - FCB

PALMARÈS DEL

FC BARCELONA

DES DEL 2004/05

3 MUNDIALS DE CLUBS -

28 títols 2009/10, 2011/12, 2015/16

4 LLIGUES DE CAMPIONS -

2005/06, 2008/09, 2010/11, 2014/15

3 SUPERCOPES D’EUROPA -

2004/05, 2005/06, 2008/09, 2009/10, 2010/11, 2012/13, 2014/15, 2015/16

4 COPES DEL REI -

2008/09, 2011/12, 2014/15, 2015/16

6 SUPERCOPES D’ESPANYA -

Aquesta idea, que és innegociable, s’ha mantingut malgrat els canvis a la Junta Directiva, a la banqueta i al vestidor. L’equip ha conservat la sostenibilitat dels seus èxits, i fins i tot s’ha superat quan semblava que això no era possible. Amb Rijkaard a la direcció, l’equip va guanyar 2 Lligues, 1 Champions i 2 Supercopes d’Espanya. Ara ha fet deu anys de la Lliga de Campions conquerida a París el 2006, que va ser un punt d’inflexió molt important: era la segona Champions de la història, després de la Copa d’Europa de Wembley

REVISTA BARÇA

2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013

92 i el Barça somreia a imatge i semblança de Ronaldinho, el brasiler que va canviar la dinàmica de l’equip i l’estat d’ànim de tot el Club. L’equip es va refer del sotrac de la temporada 2007/08, en què no es va guanyar cap títol, amb l’arribada de Pep Guardiola i Tito Vilanova a la banqueta. Va ser l’inici del millor Barça de la història, un equip que, sota el lideratge de Leo Messi, convertit ja en el millor jugador del món, va conquerir el cor dels aficionats al bon futbol a mesura que devorava títols: amb Guardiola, el Barça va

FOTOS: MIGUEL RUIZ

8 LLIGUES -

2009, 2011, 2015

Rijkaard va iniciar el cicle guanyador, Guardiola i Tito el van engrandir i Luis Enrique l’ha consolidat L’asturià ha igualat els registres de Pep les dues primeres temporades: 7 títols de 9 de possibles

LA CELEBRACIÓ AL CAMP NOU

Els altres campions L’handbol, l’hoquei i el futbol formatiu també van ser partícips de la festa del doblet i van oferir a l’afició els trofeus aconseguits

FOTOS: MIGUEL RUIZ

es seccions d’handbol i de l’hoquei patins, així com el futbol formatiu, també van gaudir de la gran festa del doblet celebrada a l’Estadi. L’handbol blaugrana, amb cinc títols, dos dels quals són la Lliga Asobal i la Copa del Rei, va rebre l’escalf de l’afició, que va reconèixer l’esforç dels de Xavi Pascual durant el curs. També va ser protagonista l’hoquei patins, que ha obtingut quatre trofeus aquest curs i que també ha guanyat l’OK Lliga i la Copa sota les ordres de Ricard Muñoz. Finalment, els més menuts del futbol formatiu, tant el masculí com el femení, van celebrar amb l’afició els èxits de les 11 Lligues guanyades fins ara. n

guanyar 14 títols, entre aquests 3 Lligues, 2 Champions , 2 Mundials de Clubs, 2 Supercopes d’Europa, 3 Supercopes d’Espanya i 2 Copes del Rei. Quan Guardiola va quedar “buit” i va voler emprendre un any sabàtic abans d’agafar les regnes del Bayern, Tito Vilanova va decidir continuar l’obra que també ell va contribuir a construir, i amb ell a la banqueta l’equip va guanyar la Lliga amb la màxima puntuació aconseguida mai a la història del Club (la Lliga dels 100 punts). La malaltia que va acabar truncant la vida

de Tito Vilanova i el seu somni professional d’entrenar el Barça va obligar el Club a buscar un substitut, Tata Martino, que es va quedar a un gol de revalidar la Lliga, però que no va tenir continuïtat. L’arribada de Luis Enrique va tornar a posar el Barça en l’òrbita de l’èxit. L’asturià s’ha consolidat com un entrenador d’èxit a la banqueta blaugrana. Ha igualat els registres de Pep Guardiola les dues primeres temporades, amb set dels nou títols que ha disputat com a entrenador del Barça. En la primera va aconseguir

el triplet, i en la segona, els quatre títols del curs, amb un balanç de 122 partits, amb 96 victòries, 13 empats i només 13 derrotes. Només se li han resistit la Supercopa d’Espanya i la Lliga de Campions d’aquesta temporada 2015/16. De fet, Luis Enrique és el cinquè entrenador que s’estrena amb dues Lligues consecutives, després d’Enrique Fernández (1947/48 i 1948/49), Helenio Herrera (1958/59 i 1959/60), Louis van Gaal (1997/98 i 1998/99) i Pep Guardiola (2008/09 i 2009/10). n

REVISTA BARÇA

MIGUEL RUIZ - FCB

Quatre títols amb un doblet èpic El capità Andrés Iniesta aixeca el trofeu del Mundial de Clubs, el segon títol de la temporada.

EL MÉS DESTACAT DE LA TEMPORADA

5-4

0-3

11.08.2015

20.12.2015

FC BARCELONA SEVILLA

RIVER PLATE FC BARCELONA

MESSI I INIESTA

20.12.2015

AMB 26 TÍTOLS ES CONVERTEIXEN EN ELS DOS JUGADORS AMB MÉS TÍTOLS DE LA HISTÒRIA DEL CLUB. ACTUALMENT JA EN SUMEN 28

2015

supercopa d’europa

clàssic

mundial de clubs REIAL MADRID FC BARCELONA

21.11.2015

jugadors

0-4 ELS BLAUGRANES ACONSEGUEIXEN UNA GOLEJADA HISTÒRICA AL SANTIAGO BERNABÉU AMB 2 GOLS DE SUÁREZ, 1 DE NEYMAR I 1 D’INIESTA

REVISTA BARÇA

FUTBOL LA TEMPORADA DEL PRIMER EQUIP

El Barça va arribar al tram final del curs amb la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs al sarró i amb opcions lluitar per tot fins que va caure en semifinals de la Champions

U SERGI NOGUERAS

na temporada són més de 10 mesos, de l’agost al juny, una mica més si hi afegim la pretemporada. Un temps que dóna per a molt quan estàs davant d’un equip com aquest Barça, que es manté viu en totes les competicions fins al final. Aquest curs començava de manera oficial l’11 d’agost amb el primer títol: la Supercopa d’Europa guanyada a Tbilissi davant el Sevilla per un ajustat 5-4. L’objectiu era acabar la temporada revalidant el títol de Lliga i jugar dues finals més: la primera, la de la Copa del Rei el 22 de maig al Vicente Calderón contra el mateix rival, el Sevilla d’Emery; i la segona, la final de Milà del 28 de maig, que no va poder ser. Al final del camí d’aquesta temporada 2015/16, el balanç ha estat més que satisfactori: quatre títols (la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs, la Lliga i la Copa del Rei). Des d’aquell primer partit a Geòrgia, la

temporada ha estat trufada d’èxits, xifres i rècords per a la història. Podríem trobar molts exemples, però queda clar que d’aquí a molts anys tothom recordarà la superioritat absoluta dels blaugranes al Clàssic de Lliga al Bernabéu i el rotund 0-4, o la consecució del tercer Mundial de Clubs de la història del Barça davant d’un dels grans clubs del futbol a Sud-amèrica com és el River Plate, amb absoluta solvència (0-3). D’un any a l’altre

El 2016 va començar tan bé com havia acabat el 2015. El 12 de gener, a Zuric, a la gran Gala de la FIFA i davant dels ulls de tot l’univers futbolístic, el Barça lluïa els dos principals guardons de la nit. Luis Enrique era reconegut com a millor tècnic de l’any gràcies als vots d’entrenadors i capitans de les 200 seleccions adscrites a la FIFA. L’asturià acumulava el 31,08% de les votacions per davant del 22,97% de Pep Guardiola i el 9,47% del llavors seleccionador xilè Jorge Sampaoli. La cirereta de la nit la va

Aquest Barça és una mina, no hi ha setmana en què no hagi superat alguna marca estadística

LUIS ENRIQUE

07.02.2016

0-2

LLEVANT FC BARCELONA

posar Lionel Messi, fent un pas més per demostrar que és el millor jugador de tots els temps. El crac blaugrana s’emportava la cinquena Pilota d’Or. Sí, la cinquena. Quan durant dècades va semblar impossible superar les tres de Cruyff, Platini i Van Basten (posteriorment s’hi va sumar Cristiano Ronaldo) ha hagut d’arribar Messi per sumar el repòquer amb tot just 28 anys. I és que per a tots els culers i els amants de les estadístiques, aquest Barça és una autèntica mina. No hi ha hagut gairebé cap setmana en què no s’hagi superat alguna marca. Encapçalats per un trident demolidor que el 6 de març va arribar als 100 gols, gairebé dos mesos abans que els sumés la temporada passada, i que ha acabat fent miques el rècord dels 122 gols amb 131. Però el secret no és només a la davantera. Estem davant d’un Barça sòlid capaç de deixar enrere un rècord estatal d’imbatibilitat de 34 partits de fa gairebé 30 anys i que va aconseguir deixar-lo en 39. Un Barça que, amb Luis Enrique a la banqueta, ha guanyat tots els partits de Lliga de Campions al Camp Nou. Onze d’onze. Una situació mai vista en els més de 50 anys del Club participant en competicions europees, però que en aquesta edició no va servir per evitar caure eliminats per l’Atlètic de Madrid. Tot això, amanit amb un Messi que ja ha superat els 450 gols oficials amb la

11 VICTÒRIES SEGUIDES A CASA A LA CHAMPIONS FC BARCELONA AT. MADRID

2-1

05.04.2016

100 PARTITS COM A TÈCNIC DEL FC BARCELONA AMB LES MILLORS XIFRES DE LA HISTÒRIA: 80 VICTÒRIES 11 EMPATS 9 DERROTES 282 GOLS A FAVOR 72 EN CONTRA

2016

messi

entrenador

PILOTA D’OR PER A MESSI

12.01.2016

equip

rècord històric del club

RÈCORD D’IMBATIBILITAT PREMI A LUIS ENRIQUE COM A MILLOR ENTRENADOR DE L’ANY DE LA FIFA

1-2

FC BARCELONA REIAL MADRID

02.04.2016

PARTITS IMBATUTS

EL BARÇA SUPERA EL RÈCORD ESTATAL D’IMBATIBILITAT ESTABLERT PEL REIAL MADRID DURANT LA TEMPORADA 1988/89 I EL DEIXA EN 39 PARTITS

REVISTA BARÇA

FUTBOL LA TEMPORADA DEL PRIMER EQUIP

samarreta del Barça (ara ja en suma 453). Però queda clar que la idea inicial en començar un nou curs era arribar al final de la temporada en disposició de guanyar-ho tot, un privilegi que només ha estat a l’abast del Barça. L’equip de Luis Enrique va arribar a tenir 9 punts d’avantatge a la jornada 30 de Lliga i va haver de patir fins al darrer partit per assegurar el títol, el tercer de la temporada, però l’emoció del tram final va permetre assaborir-la encara més. L’èpica del final de Lliga es va reflectir també a la final de la Copa del Rei, en què el Sevilla va plantar cara i va obligar els blaugranes a buidar-se fins a la pròrroga. Però tot i jugant amb 10 per l’expulsió de Mascherano, el Barça va acabar guanyant per 2-0 per augmentar la seva llegenda en aquesta competició i consolidar-se com el seu gran dominador amb 28 títols. El gran repte d’aconseguir un nou triplet i convertir-se en el primer club a revalidar la Lliga de Campions no ha estat possible. Els diferents resultats que va patir l’equip al mes d’abril van passar factura en la competició europea i el Barça va caure en semifinals davant l’Atlètic de Madrid, un gran rival que va perdre la gran final de San Siro davant el Reial Madrid a la tanda de penals. Un fet que no pot amagar l’immens botí que suposen els set títols sumats pel Barça en dues temporades. n

La premsa elogia el doblet blaugrana L’endemà del triomf del Barça a la final de la Copa del Rei, que significava la segona consecutiva i la 28a de la seva història, els principals rotatius van elogiar el doblet aconseguit pels homes de Luis Enrique. L’Esportiu de Catalunya va titular Estel·lar, l’Sport va optar per Herois! i assegurava que “el Barça aconsegueix un doblet històric després d’una exhibició èpica”. Per la seva banda, Mundo Deportivo va qualificar la gesta del Barça com a “èpica”, i va

afegir que es tractava d’un “doblet màgic”. La premsa generalista també va dedicar un espai a recordar la victòria del conjunt de Luis Enrique al Vicente Calderón. La Vanguardia va obrir amb un Barça estel·lar, mentre que El Periódico destacava l’esforç blaugrana titulant Doblet d’orgull. L’Ara ho va fer recordant l’exigent partit que va tenir el Barça: Victòria èpica i amb una imatge de celebració d’un dels dos gols blaugrana, i El Punt-Avui amb Doblet estel·lar.

ÚLTIMA JORNADA DE LLIGA

0-3

GRANADA FC BARCELONA

14/05/2016

lliga

EL BARÇA SUMA LA 24a LLIGA EN LA HISTÒRIA DEL CLUB I LA 8a EN LES DARRERES 12 TEMPORADES

SUÁREZ, PITXITXI I BOTA D’OR L’URUGUAIÀ ACABA LA LLIGA AMB 40 GOLS I GUANYA ELS GUARDONS DE MÀXIM GOLEJADOR DE LA LLIGA I D’EUROPA

messi

copa del rei

450 GOLS DE LEO MESSI AMB EL FC BARCELONA L’ARGENTÍ ACABA FC BARCELONA LA TEMPORADA VALÈNCIA

17.04.2016

REVISTA BARÇA

1-2

AMPLIANT LA SEVA XIFRA GOLEJADORA A 453 GOLS EN 531 PARTITS OFICIALS AMB EL BARÇA

131 GOLS DEL TRIDENT

NEYMAR, SUÁREZ I MESSI SUPEREN EL SEU RÈCORD DE 122 GOLS DE LA TEMPORADA PASSADA I EN SUMEN 131

TRIDENT FINAL COPA DEL REI FC BARCELONA SEVILLA

2-0

22.05.2016 ESTADI VICENTE CALDERÓN

L’EQUIP DE LUIS ENRIQUE ACONSEGUEIX EL DOBLET EN DERROTAR EL SEVILLA A LA PRÒRROGA. ÉS LA 28a COPA DEL REI DE LA HISTÒRIA DEL CLUB

CAMPIONS QUATRE TÍTOLS AMB DOBLET

LA LLIGA

Guanyada dos cops

112 gols a favor

La 24a Lliga de la història culer va allargar la ratxa que diu que els culers han estat campions sempre que s’han jugat la Lliga amb el Madrid en l’últim partit

29 gols en contra

ROGER BOGUNYÀ

omença a ser un fet habitual veure el FC Barcelona liderant la classificació de Lliga al final de la temporada. La d’enguany, la sisena en els últims vuit anys (la vuitena des de la temporada 2004/05), ha estat especialment treballada. Es podria dir que la 24a Lliga s’ha hagut de guanyar dos cops: una fins a la jornada 30, quan el Barça treia nou punts al segon classificat; i una altra en les darreres cinc jornades, després d’haver patit un lleuger sotrac en forma de tres derrotes consecutives. L’equip no va abaixar els braços i va acabar assolint el títol a l’última jornada. D’aquesta manera, es va allargar la ratxa que diu que sempre que els blaugranes s’han jugat la Lliga amb el Madrid en l’últim partit han acabat sortint-ne vencedors. Luis Enrique se suma així a un selecte grup de tècnics culers que han guanyat les seves dues primeres Lligues: Enrique Fernández, Helenio Herrera, Louis van Gaal i Josep Guardiola. n

TER STEGEN 7 (1 de suplent) Minuts jugats: 542 Gols encaixats: 7 0

CLAUDIO BRAVO 32 (0 de suplent) Minuts jugats: 2.878 Gols encaixats: 22 0 0

JORDI MASIP 0 (0 de suplent) Minuts jugats: 0 Gols encaixats: 0 0

ARDA TURAN 18 (9 de suplent) Minuts jugats: 814 Gols: 2 5 0

ANDRÉS INIESTA 28 (3 de suplent) Minuts jugats: 2.248 Gols: 1 2 0

LUIS SUÁREZ 35 (0 de suplent) Minuts jugats: 3.150 Gols: 40 6 0

LIONEL MESSI 33 (2 de suplent) Minuts jugats: 2.728 Gols: 26 3 0

JORDI ALBA 31 (2 de suplent) Minuts jugats: 2.591 Gols: 0 2 0

SANDRO RAMÍREZ 10 (6 de suplent) Minuts jugats: 346 Gols: 0 0 0

SERGI ROBERTO 31 (10 de suplent) Minuts jugats: 1.915 Gols: 0 1 0

ADRIANO CORREIA 8 (4 de suplent) Minuts jugats: 430 Gols: 0 0 0

Líders durant 27 jornades • Temporada 2015/16 VICTÒRIA

ATH FCB 0-1 J1

5è 14

EMPAT

FCB MAL 1-0 J2

DERROTA. J: JORNADA

FCB LLE 4-1 J4

ATM FCB 1-2 J3

4t REVISTA BARÇA

CEL FCB 4-1 J5

5è

FCB LPA 2-1 J6

SEV FCB 2-1 J7

FCB RAY 5-2 J8

FCB EIB 3-1 J9

GET FCB 0-2 J10

FCB VIL 3-0 J11

RMA FCB 0-4 J12

FCB RSO 4-0 J13

VAL FCB 1-1 J14

FCB DEP 2-2 J15

FCB BET 4-0 J17

ESP FCB 0-0 J18

FCB GRA 4-0 J19

FCB ATH 6-0 J20

ELS NÚMEROS DEL CAMPIÓ

Andrés Iniesta i Leo Messi van igualar el rècord de Xavi Hernández i tots tres ocupen el podi de jugadors de la història culer amb més Lligues.

El Barça va tancar la Lliga amb un parcial de 24 gols a favor i cap en contra en els cinc darrers partits. Luis Suárez va signar 14 d’aquestes 24 dianes.

De les 24 Lligues, només 10 s’han segellat a domicili. Abans de Granada s’havien guanyat a Getxo, Madrid (2), Gijón, Valladolid, Vitòria, València (2) i Vigo.

Un total de 15 de les 29 victòries del Barça a la Lliga van acabar amb una golejada amb tres o més gols de diferència. La més àmplia, el 0-8 a Riazor.

Lligues

gols en 5 jornades

golejades

Lligues a domicili

DOUGLAS PEREIRA 1 (1 de suplent) Minuts jugats: 29 Gols: 0 0 0

GERARD PIQUÉ 30 (0 de suplent) Minuts jugats: 2.592 Gols: 2 12 0

IVAN RAKITIC 36 (6 de suplent) Minuts jugats: 2.580 Gols: 7 3 0

SERGIO BUSQUETS 35 (1 de suplent) Minuts jugats: 2.906 Gols: 0 6 0

DANI ALVES 29 (5 de suplent) Minuts jugats: 2.148 Gols: 0 6 0

NEYMAR DA SILVA 34 (0 de suplent) Minuts jugats: 3.057 Gols: 24 6 0

RAFINHA 6 (3 de suplent) Minuts jugats: 280 Gols: 1 0 0

JAVIER MASCHERANO 32 (1 de suplent) Minuts jugats: 2.694 Gols: 0 9 1

MARC BARTRA 13 (9 de suplent) Minuts jugats: 496 Gols: 2 0 0

MUNIR EL HADDADI 15 (7 de suplent) Minuts jugats: 825 Gols: 3 0 0

ALEIX VIDAL 9 (3 de suplent) Minuts jugats: 543 Gols: 0 1 0

THOMAS VERMAELEN 10 (4 de suplent) Minuts jugats: 504 Gols: 1 2 0

JÉRÉMY MATHIEU 21 (9 de suplent) Minuts jugats: 1.262 Gols: 0 2 0

SAMPER 1 (1 de suplent) Minuts jugats: 29 Gols: 0 0 0

GUMBAU 3 (3 de suplent) Minuts jugats: 43 Gols: 0 0 0

Campió de Lliga a l’última jornada

MAL FCB 1-2 J21

FCB ATM 2-1 J22

LLE FCB 0-2 J23

FCB CEL 6-1 J24

SPO FCB 1-3 J16

LPA FCB 1-2 J25

FCB SEV 2-1 J26

RAY FCB 1-5 J27

EIB FCB 0-4 J28

FCB GET 6-0 J29

VIL FCB 2-2 J30

FCB RMA 1-2 J31

RSO FCB 1-0 J32

FCB VAL 1-2 J33

DEP FCB 0-8 J34

FCB SPO 6-0 J35

BET FCB 0-2 J36

FCB ESP 5-0 J37

GRA FCB 0-3 J38

REVISTA BARÇA

CAMPIONS QUATRE TÍTOLS AMB DOBLET

COPA DEL REI

Hegemonia imparable Els blaugranes guanyen el seu 28è títol després de revalidar la competició del KO en una final plena d’èpica contra el Sevilla i amplien distància en el palmarès general

1/16

Villanovense FC Barcelona

Quatre moments van marcar la final contra el Sevilla. Mascherano va ser expulsat al minut 36 (1), Luis Suárez es va lesionar al minut 55 (2) i la final es complicava per al Barça, que va haver de treure el seu esperit campió amb una demostració ferotge d’entrega, caràcter i orgull. El partit va arribar a la pròrroga i en aquesta Jordi Alba (3) va obrir el marcador per tocar amb una mà la Copa del Rei al minut 97, i Neymar Jr al minut 122 (4) va sentenciar per acabar la final de manera èpica i exultant i revalidar el títol. L’idil·li amb la competició

La resta d’eliminatòries, el Barça les ha resolt amb solvència. Als vuitens de final, els blaugranes van desfer-se de l’Espanyol a l’anada (4-1) i a la tornada (0-2), mentre que van haver de suar per guanyar els dos partits contra l’Athletic Club als quarts (1-2 a San Mamés i 3-1 a l’Estadi). El València va ser el rival a les semifinals i els blaugranes van resoldre l’eliminatòria per la via ràpida amb una golejada

0 1 0 6

FC Barcelona RCD Espanyol

4 2 1 0

Athletic Club FC Barcelona

Final

Semifinals

Quarts

Vuitens

memorable. Els blaugranes van endossar un històric 7-0 al Camp Nou al conjunt xe per deixar-lo KO de la competició. La tornada va ser un pur tràmit que va acabar amb empat (1-1) i que va donar el pas a la final. Una final que el Barça va tornar a guanyar i que va servir per revalidar el títol. Luis Enrique suma dues Copes de dues de possibles i un total de set títols en dues temporades. L’hegemonia blaugrana no té fi. n

1 1 2 3

FC Barcelona València

7 1 1 1

FC Barcelona Sevilla

2 0

El Barça i el Sevilla es van homenatjar mútuament abans de disputar la final per les seves conquestes de la Lliga i l’Europa League, respectivament, amb un passadís d’honor als capitans de tots dos equips, Andrés Iniesta i Coke.

REVISTA BARÇA

MIGUEL RUIZ - FCB

l Barça continua sent el Rei de Copes. Ningú és capaç de fer-li ombra en aquesta competició. 28 són els títols dels quals presumeix el Club a les vitrines del Museu. I és que en les darreres vuit temporades el FC Barcelona ha conquerit quatre vegades la Copa del Rei, tres finals guanyades contra l’Athletic Club (2009, 2012 i 2015) i la d’enguany davant del Sevilla, en un partit èpic que no es va decidir fins a la pròrroga (2-0). Des de l’arribada de Luis Enrique com a tècnic els blaugranes no saben el que és perdre un partit a la competició del KO. La temporada passada se’n van proclamar campions sense cedir en cap partit i van assolir un ple de victòries espectacular. Enguany han seguit el mateix camí, i només han cedit dos empats. Un d’aquests va ser contra el Villanovense a l’anada (0-0), però en la tornada els blaugranes van golejar-los per 6-1.

MIGUEL RUIZ - FCB

EDUARD GANGOSO

CAMPIONS EL DAVANTER ESTRELLA

LUIS SUÁREZ

UN ‘9’

D’OR

Amb 59 gols –més d’un per partit–, Luis Suárez ha destrossat tots els registres golejadors de la seva carrera i s’ha coronat Bota d’Or LLIGA

PAU CAMPAÑA

Un somni recíproc

Dur el 9 al Barça no és una tasca senzilla. Requereix compromís, responsabilitat i, sobretot, una personalitat forta. I Suárez, de tot això, en va sobrat. Des del primer dia va

REVISTA BARÇA

MIGUEL RUIZ - FCB

eia molts anys que un jugador del Barça no superava en una temporada els registres golejadors de Leo Messi. Des que Samuel Eto’o ho va fer el curs 2008/09, ningú més havia marcat més que el crac argentí fins que ho ha fet ell: Luis Suárez. El gran depredador de l’àrea. El davanter més letal i complet. Amb 59 gols en 53 partits disputats, l’uruguaià ha trencat motlles, s’ha superat a ell mateix i ha liderat el gol del Barça en la temporada d’un altre doblet històric. Després d’una primera temporada d’adaptació, i marcada per la sanció de la FIFA que arrossegava del Mundial, el 9 blaugrana ha demostrat de quina pasta està fet. Implacable de cara a porteria, eficaç i contundent en moments clau. I és que en l’esprint final per la Lliga, Suárez va marcar 14 gols en les últimes cinc jornades, amb dos pòquers consecutius contra el Deportivo i l’Sporting. En el record de la consecució del 28è títol de Lliga del FC Barcelona també quedarà el seu doblet al Santiago Bernabéu en el Clàssic contra el Reial Madrid (0-4).

gols

40 8 5 1 5

CHAMPIONS

COPA DEL REI

SUPERCOPA D’EUROPA

MUNDIAL DE CLUBS

Màxims golejadors europeus SUÁREZ HIGUAÍN C. RONALDO JONAS LEWANDOWSKI IBRAHIMOVIC MESSI

40 GOLS 80 PUNTS* 36 GOLS 72 PUNTS* 35 GOLS 70 PUNTS* 32 GOLS 64 PUNTS* 30 GOLS 60 PUNTS* 37 GOLS 55,5 PUNTS* 26 GOLS 52 PUNTS* *COEFICIENTS UEFA DE CADA LLIGA

demostrar que, en el seu cas, era del tot cert allò que jugar al FC Barcelona era un somni que perseguia. I de ben segur que molts culers havien somiat també comptar amb un davanter com ell. Durant tota la seva

carrera havia marcat molts gols, però mai tants com en el curs que ara ha acabat. De fet, ha superat de llarg el seu millor registre de la temporada 2009/10 amb la samarreta de l’Ajax (49).

El gran any de Luis Suárez li ha valgut, de nou, el reconeixement com a màxim golejador d’Europa. Per segona vegada a la seva carrera rebrà la Bota d’Or, després d’aconseguir-ho el curs 2013/14 amb el Liverpool abans de fer camí cap a Barcelona. I és que els 40 gols marcats a la Lliga li han permès superar Higuaín (Nàpols), Ronaldo (Reial Madrid), Lewandowski (Bayern de Munic) i el seu amic i company Messi, entre d’altres. L’uruguaià ha rebut 80 punts segons el coeficient que la UEFA atorga a la Lliga espanyola –dos punts per cada gol. De nou, i de manera inapel·lable, Luis Suárez s’ha reinvidicat com un 9 que val Or. n

CAMPIONS RÈCORD GOLEJADOR

Trident sense límits

131

Temporada 2015/16

gols

Els tres atacants del Barça deixen enrere els 122 gols de la temporada passada i acaben el curs amb un nou rècord històric de 131 dianes ROBERT GÜELL

MIGUEL RUIZ - FCB

NEYMAR JR 31 gols 20 assistències

MESSI 41 gols 23 assistències

SUÁREZ 59 gols 22 assistències

122

Temporada 2014/15

gols

MIGUEL RUIZ - FCB

l trident dels 131 gols. Messi, Suárez i Neymar Jr han tancat la temporada 2015/16 amb un nou rècord golejador estratosfèric. El registre històric de les 122 dianes del curs passat s’ha deixat enrere i, amb nou gols més i la companyia de quatre títols, la millor davantera de la història s’ha superat a ella mateixa. L’argentí, l’uruguaià i el brasiler han tornat a demostrar que són un trio ben avingut i sense límits. L’efectivitat atacant del trident va ser imprescindible per aconseguir el darrer triplet i, en l’exercici que ja es dóna per finalitzat, la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs, la Lliga i la Copa s’han aconseguit amb la inestimable ajuda dels gols de Messi, Suárez i Neymar Jr, que no han estat pocs. Amb el rècord de la temporada passada igualat quan faltaven quatre partits, han sumat nou gols més que han permès aconseguir la Lliga i també la Copa, amb la diana final de Neymar. Dels 173 gols que ha fet l’equip de Luis Enrique aquesta temporada, 131 han dut la firma del trident: Suárez (59), Messi (41) i Neymar Jr (31). A part de marcar, el treball dels atacants també ha destacat a l’hora de repartir gols, amb un total de 65 assistències: Messi (23), Suárez (22) i Neymar Jr (20), i s’han superat així les 55 de l’últim curs. Millorar les 122 dianes de la temporada passada semblava una fita impossible, però ara ja s’han deixat molt enrere els rècords precedents: els 100 gols de Messi, Eto’o i Henry (2008/09) i els 118 de Cristiano Ronaldo, Benzema i Higuaín amb el Reial Madrid (2011/12). La nova fita que tindrà la davantera blaugrana és, doncs, superar els 131 gols de la temporada del doblet de Luis Enrique. Per a ells, res no és impossible. n

SUÁREZ 39 gols 7 assistències

MESSI 58 gols 27 assistències

NEYMAR JR 25 gols 21 assistències

El trident i els seus gols són clau per aconseguir títols com ara les dues últimes Copes del Rei.

REVISTA BARÇA

CAMPIONS TOTS ELS INTEGRANTS DEL VESTIDOR DEL PRIMER EQUIP

Els homes de

LUCHO

Recepció ”El Jose controla les visites dels jugadors i la paqueteria. És una ajuda per al vestidor i sempre té un somriure”

“El cap visible sóc jo, però darrere meu hi ha una estructura bestial de 24 jugadors i 27 auxiliars”

Luis Enrique, Robert Moreno i Joaquín Valdés.

Pensar sobre la bici ”Com que vivim a 20 km aprofitem el començament del dia per anar en bici. Quan vaig sol veig coses que en el despatx no he estat capaç de solucionar” 20

REVISTA BARÇA

Reunió físios ”Cada dia a les 9 del matí es reuneixen tots els físios per repassar el treball jugador per jugador, analitzar la seva condició física, i a partir d’aquí es fan les pautes diàries”

“T

SANDRA SARMIENTO FOTOS: MIGUEL RUIZ

Jose Muñoz.

Xavi Linde, Jordi Mesalles, Roger Gironès, Juanjo Brau, Xavi López i Jaume Munill.

Ricard Pruna i Xavi Yanguas.

Equip mèdic ”Els metges valoren conjuntament els casos que poden ser més problemàtics i que afecten l’entrenament, i informen el Rafel, el preparador físic”. Pruna: “Fem controls de la composició corporal cada 4-6 setmanes, unes quatre analítiques de sang per temporada, i en el dia a dia un surt a cobrir l’entrenament i l’altre es queda amb els lesionats”

u pots tenir resultats o excuses. No les dues coses”. Al despatx de Luis Enrique i els seus ajudants està penjat aquest cartell a la paret. “No hi ha disculpes, busquem resultats i que el rendiment sigui tan alt com sigui possible. Tota la resta s’ha de gestionar. És una màxima per a tots els que formem part de l’staff i convé recordar-ho cada dia”. I aquest altíssim grau d’exigència amb si mateix i amb els que l’envolten és el que ha transformat el Barça en un equip supercompetitiu que ha guanyat set títols en dos anys. Lucho és un líder, una persona que apassiona, comunica i que aconsegueix esprémer fins a l’última gota a cadascun dels components del seu equip per assolir els èxits esportius, conscient que els resultats són gràcies a la feina col·lectiva: “Tots fem un treball clau. El meu és important, però el dels encarregats de material és important, el dels que organitzen la seguretat és important. Tots són importants. Tots sumen una part clau perquè el jugador estigui còmode i necessitem totes les sumes. Al capdavall, això és com una família”. I és que l’asturià és un home fidel que creu cegament en els seus col·laboradors i ells li han retornat aquesta confiança amb passió, dedicació, exigència i compromís. “En els èxits d’aquests dos anys és clau la matèria primera, que són els futbolistes. Ells són els artistes de la funció, però el fet d’estar envoltats de professionals de primer nivell, involucrats, que ajuden el jugador, que estan pendents de tot allò que pugui necessitar per aconseguir els millors resultats, és fonamental”. Al documental Els homes de Lucho, produït pels mitjans del Club, Luis Enrique explica com treballen ell i els seus ajudants al primer equip de futbol. Aquesta és una família de 50 membres, entre jugadors, tècnics i auxiliars. Luis Enrique ho controla absolutament tot, ja que tothom li aporta diàriament la part de la seva parcel·la que ha de conèixer. En aquests dos darrers anys el tècnic blaugrana ha deixat molt clar el que ha de ser un entrenador i quin ha de ser el seu paper en un vestidor: “Jo no faria la meva professió si no sentís que ajudo els meus jugadors. I jo, que he estat jugador, ho capto als dos segons. Percebo la relació que tinc amb ells, el feedback al terreny de joc. Jo, fer el paperot o estar per estar, no ho he fet mai a la

REVISTA BARÇA

CAMPIONS TOTS ELS INTEGRANTS DEL VESTIDOR DEL PRIMER EQUIP

meva vida, ni ho faré. Si no veig que sóc útil me’n vaig a casa, perquè, després de tot, a mi això em costa moltes hores i molt temps que no dedico a la meva família”. La seva experiència anterior com a jugador li ha donat un bagatge molt important. “He tingut bons entrenadors, de no tan bons i també n’he tingut de dolents. Dels bons he après coses que m’interessaven i que pots arribar a adaptar. Dels dolents, moltes coses, perquè penses: “Això no ho faré a la meva vida’”. L’etapa al Barça B el va marcar: “Quan vaig arribar a la Ciutat Esportiva, Toni Alonso, el delegat de l’equip, m’ho preguntava tot. I quan sumàvem vint minuts de preguntes, li vaig dir: “Escolta, tot ho de respondre jo? En aquell moment vaig tenir clar que havia de començar a delegar”. I per això s’envolta dels millors professionals per a cada tasca. La creativitat la deixa per als futbolistes. “Aquest grup de jugadors és increïble i entrenant-se et donen solucions que ni nosaltres ens havíem plantejat. Si algun dia marxés a un equip de menor nivell, perquè només podria marxar a un equip de menor nivell, haurien de variar moltes coses perquè les solucions que et generen jugadors com Messi, Ney i Suárez difícilment les aconseguiria en un altre equip. Les hauria d’assolir a través del col·lectiu”. Després d’un any duríssim, Luis Enrique traspua felicitat. Una felicitat que ha contagiat a tots els culers, que presumeixen orgullosos del seu equip. n

José Ramon Delafuente, Edu Pons i Francesc Cos.

Preparadors físics ”L’Edu és l’engarregat del GPS, l’aparell que proporciona informació de les distàncies que fa un jugador. El Dela és el preparador de porters, treballa al camp i ofereix informació audiovisual; i el Francesc s’encarrega de la preparació física al gimnàs” Utillers ”Són els encarregats que no falti de res; les pilotes, la roba d’entrenament, les botes de cada jugador. Els futbolistes tenen les seves taquilles i cada matí es troben la roba que s’han de posar per entrenar-se o per jugar el partit. En els partits de Champions de fora poden portar uns 700 quilos de material”

José Antoni Ibarz ‘Tajamata’, Gabri Galán i Jordi Duran.

REVISTA BARÇA

Luis Enrique, Robert Moreno, Joan Barbarà, Rafel Pol, Juan Carlos Unzué i Joaquín Valdés.

‘Staff’ ”El Juan Carlos és un amic. És el que més matina, arriba sempre el primer perquè no dorm. Prepara les jugades, els vídeos d’estratègia i, igual que el Robert o el Joan, participa en tota la preparació del partit. Amb el Robert fa anys que hi treballo, és un entrenador nacional molt preparat, que veu molt bé el futbol. S’encarrega de coordinar el seguiment dels rivals. No pot seure a la banqueta en els partits, però estem conectats al minut. El Rafel és molt jove però

té molta experiència. Vam treballar junts a Roma. S’encarrega de la preparació física i fa una previsió del moment de la setmana i de la temporada i una valoració del que s’ha fet. També porta la coordinació amb els Serveis Mèdics. El Joaquín és el psicòleg per a qualsevol jugador o persona de l’staff. És l’únic que està amb mi des que vaig començar com a entrenador. El Joan és l’enllaç amb el filial, el Juvenil i les categories inferiors i em posa al corrent” REVISTA BARÇA

CAMPIONS TOTS ELS INTEGRANTS DEL VESTIDOR DEL PRIMER EQUIP

Chemi Terés, Xavier Guarte i José Manuel Lázaro

Premsa “Són els encarregats de programar les entrevistes dels jugadors, les rodes de premsa, les zones mixtes i que els protagonistes surtin informats. Jo no llegeixo la premsa i no escolto les ràdios esportives, el Lázaro em posa al dia de tot”

Pepe Costa

Atenció al jugador “El Pepe hi és per fer la vida més fàcil al jugador. Ajuda a l’adaptació de les noves incorporacions”

REVISTA BARÇA

Carlos Naval

Delegat ”El Carlos, Carlitos, és l’alma mater del Club, fa mil anys que hi és, ja hi era quan jo jugava. És el que s’encarrega de qualsevol cosa que li passa al primer equip, controla el tema federatiu, les jornades de màrqueting. El Carlos està atent a tot. En resum, si necessites alguna cosa, el Carlos t’ho arregla”

Miguel Ruiz

Fotògraf “Fa les fotos de manera discreta. Ha de tenir cura de no molestar”

Jesús Casas, Isidre Ramón, Carlos Martínez i Jordi Melero

‘Scouting’ ”Tenim un departament d’scouting potent, perquè som el Barça i tenim mitjans, del qual s’encarrega el Robert. Són quatre i a cadascú li toca fer el seguiment de sis equips de la Lliga, a més dels de Champions i Copa, més el Reial Madrid, que el comparteixen tots”

Rafa Soldado

Seguretat ”La gent de seguretat és una peça clau quan anem de viatge, per evitar problemes, i formen part del nostre dia a dia” Tornada a casa ”Ara tornaré a marxar amb bici, veuré els meus fills, sobretot la meva filla de 6 anys, que és la que et canvia la vida perquè els altres són adolescents; veuré la meva dona, soparem i a començar un altre dia. Demà a les 7, un cop i un altre!”

REVISTA BARÇA

CINTILLO_01 CINTILLO_02 CAMPIONS ENTREVISTA

ROBERT

“El primer objectiu és protegir els nostres jugadors” SERGI NOGUERAS FOTOS: MIGUEL RUIZ

REVISTA BARÇA

l secretari tècnic del primer equip del Barça és un home discret, que sempre es manté en un segon pla i que se centra en una feina silenciosa d’analitzar les necessitats de l’equip per mantenir el seu màxim nivell competitiu. Després de la seva arribada a l’estiu passat, passa balanç de la primera temporada als despatxos del Club. Quin balanç fa de la temporada amb els quatre títols?

El balanç és molt positiu. Tenim un equip que ve de guanyar tres títols i que és capaç de tornar a competir a un nivell alt i de tornar a guanyar i hem d’estar molt satisfets del seu rendiment. Sobretot perquè també ha estat una temporada molt llarga. Hi va haver molts comentaris a meitat de la Lliga sobre si era una competició que ja estava guanyada i que seria fàcil per la gran diferència de punts que tenia l’equip. Però des del Club, tècnics i jugadors, sempre s’ha manifestat que la Lliga no estava guanyada i que entràvem en trams difícils amb la Copa del Rei i la Lliga de Campions. Vam passar dues o tres setmanes de gran dificultat, però l’equip una vegada més va donar mostres de la seva qualitat futbolística i humana. Aquest és un valor sempre molt important i que cal tenir molt en compte, l’aspecte humà del vestidor. Si no fos bo hauríem passat moments força més complicats. L’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid van fer que haguéssim de competir tots els partits fins al final i, sobretot, guanyar-los. Ha estat un final de Lliga en què hem patit tots junts i hem competit. I hem d’estar molt satisfets. Té els seus paral·lelismes amb la final de Copa, en què també vam passar moments complicats i podíem pensar que estava tot perdut. Han estat dos finals èpics i que recordarem molt de temps. La reacció de l’equip en el moment més delicat, amb un 24-0 a la Lliga i el títol de Copa, va ser immillorable.

Aquesta xifra de 24 gols a favor i cap en contra, i guanyar la final de la Copa del Rei com es va fer, és per estar-ne molt satisfets. Ha estat una temporada molt bona i vull donar molt valor a l’aspecte humà de l’equip, que ha superat una eliminació de la Lliga de Campions, que sempre fa mal. I cal donar molt valor a la Lliga espanyola, que és la millor del món. Des de la temporada 2004/05 el primer equip ha guanyat 28 títols, que és un balanç únic al futbol modern. Què ho explica?

El model, l’aparició de jugadors del planter i l’aportació de jugadors de fora que ràpidament s’han sentit identificats amb la manera de fer del Club. També és important viure en una gran ciutat i estar en un gran club. Hi ha molts factors, però la gran realitat és la importància de tenir un bon model. Tenir un nucli fort de jugadors que pugui pensar no només en el seu bon rendiment, sinó també en el bon rendiment

de l’equip. Pensar en grup i no de manera egoista. Tenim jugadors molt i molt bons i que en cap moment han pensat només en ells. I aquest és un valor que cal dir. Quantes vegades hem assistit a la destrucció d’un vestidor per una sèrie de jugadors? En canvi, aquí, no. Tenim magnífics jugadors disposats a entrar en una dinàmica de grup i a funcionar bé. Tenim un molt bon equip, però cal destacar molt el factor humà. Com valoraria el nivell futbolístic que ha tingut l’equip aquesta temporada?

Hem marcat molts gols a la Lliga. Al final sempre vols guanyar, però el model i l’esquema s’han de mantenir. Ha d’evolucionar, tot i que el punt de partida sempre és el mateix. A partir d’aquí l’entrenador decideix què cal fer en un moment determinat o en un moment difícil. Però el punt de partida és el mateix. L’equip intenta jugar bé i que la gent gaudeixi, que els jugadors gaudeixin, i a partir d’aquí guanyar els partits. En el moment menys oportú es va patir una baixada que es va traduir en resultats adversos. Han analitzat les causes d’aquest petit sotrac? Com es pot evitar en el futur?

L’equip ha demostrat la seva qualitat futbolística i, sobretot, humana. Aquest aspecte té molt valor”

Diria que és impossible mantenir un nivell físic tota una temporada, és molt complicat. Va haver-hi un moment en què es van crear dubtes sobre la preparació, i és fals. L’equip ha guanyat molts partits a les segones parts i això et demostra que el treball estava molt ben fet. No es pot posar en dubte el treball dels nostres preparadors perquè no és així. He analitzat molt les derrotes a la Lliga i l’eliminació a la Lliga de Campions, i ho he fet amb molta tranquil· litat. No em deixo influir per l’opinió dels altres. Vam perdre contra el Reial Madrid perquè podíem perdre. Va haver-hi un moment que hauríem pogut guanyar i se’ns va escapar. I també podíem perdre amb l’Atlètic de Madrid, perquè en aquell moment estava molt fort i nosaltres veníem de perdre a la

REVISTA BARÇA

CAMPIONS ENTREVISTA AMB EL SECRETARI TÈCNIC

Robert Fernández, a les oficines de l’Àrea de Futbol a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Lliga. Tinc les imatges al cap, vam començar jugant bé i va marcar l’Atlètic. Jugar contra l’Atlètic amb un 0-1 és molt difícil, però això només ho pot saber la gent que és professional, que ha viscut aquestes coses al camp. Tenim l’obligació de buscar el perquè. A partir de l’expulsió l’equip va tornar a estar bé, però ja ho havia estat abans. En aquell moment es podria haver liquidat l’eliminatòria, però també va faltar una mica de sort. Vam anar al Calderón amb un 2-1, que té el seu perill, i va passar el que podia passar, i no cal buscar-hi excuses. L’Atlètic de Madrid també s’ho va merèixer i així ho vam manifestar en acabar el partit. Després vam anar a Anoeta i la Reial Societat es va avançar només començar el partit i això ens ho va complicar molt perquè vam haver d’anar molt amunt per buscar el partit, i ells van bloquejar la

REVISTA BARÇA

seva porteria. I és molt difícil anant amb el marcador en contra. No va ser un gran partit, però vam tenir les nostres oportunitats. I el dia del València crec que l’equip va merèixer guanyar bé. Va ser injust. Aquesta petita davallada serveix de lliçó per a properes ocasions?

Ens ha de servir per veure que anar amb el resultat en contra és dolent. Perquè els equips quan marquen un gol no volen atacar. Es queden al darrere i no volen atacar. I jugar contra un sistema amb dues línies de 4 és molt complicat. Però tot no ho pots controlar durant tot un any. A més, la Lliga espanyola és molt complicada i qualsevol equip que tens davant et pot guanyar. Si no pensem això poden venir les dificultats. Però l’equip és conscient d’això.

Ara està immers en la planificació de la propera temporada. Alves marxa del Barça?

Ens ha comunicat la seva intenció de deixar el Club, sí. És una decisió personal i l’hem d’acceptar. L’any passat se’l va renovar en circumstàncies especials, perquè no podíem fitxar per la sanció FIFA. Alves acabava contracte i el Club estava en una situació complicada, i en aquell moment era una renovació lògica. El jugador va buscar una situació favorable, com era sortir al cap d’un any. Ha tingut un comportament esportiu i humà impecable, però ha decidit marxar i ho hem de respectar. I Mascherano o Bartra?

Javier és un jugador vital i no tinc cap dubte que es quedarà aquí. A més, té contracte. Bartra té unes condicions fantàstiques, ne-

cessita jugar, però no vull que es desvinculi del Barça. L’afició pot estar tranquil·la perquè Neymar es quedarà?

Neymar continuarà, arribarà a un acord amb el Barça i estarà molts anys aquí. Quan un jugador és feliç i està a gust.... Què ha de tenir de diferent un jugador perquè el Barça el vulgui? Perquè tingui el que es coneix com a perfil Barça?

Que sigui un bon jugador tècnicament. El Barça sempre necessita que els seus jugadors siguin bons tècnicament. Després hi ha una sèrie de coses molt importants. Han de ser jugadors madurs perquè no és fàcil jugar en un club d’aquesta dimensió i sobretot no és fàcil jugar a l’Estadi. Perquè el Barça és un club especial i no tots, desgraciadament, poden jugar en un equip com aquest. Sempre necessites trobar jugadors especials. Dotats tècnicament, encara que siguin defenses. La nostra manera d’entendre el futbol passa per aquí. Però també pot haver-hi altres factors que poden condicionar...

Hi ha molts jugadors bons que van a grans equips i no funcionen. Hi ha molts petits detalls, com són el club, el vestidor... Jo dono molta importància al vestidor, perquè he estat jugador i ho he viscut, quan obres la porta del vestidor del Barça, per això és important el model. Perquè possiblement poden venir jugadors que creïn dubtes, però que amb l’ajuda de tots trauran el millor. Després hi ha altres factors importants com són la seva capacitat mental; el

NOM I COGNOM

Robert Fernández viatja constantment per veure partits i analitzar possibles incorporacions.

jugador ha d’estar molt ben preparat mentalment perquè no és fàcil jugar al Barça. Has de reunir una sèrie de condicions que potser en un altre equip no et fan falta, però al Barça sí. El jugador del Barça, ha de ser especial.

NOM I COGNOM

Alves ha decidit marxar i ho hem de respectar. Mascherano no tinc cap dubte que es queda, té contracte”

Viatja molt i veu molts partits. Quina és la principal diferència entre veure’ls en directe i per televisió per analitzar els jugadors?

Està bé fer la feina de despatx i de veure imatges, però avui en dia el que té el Barça ho tenen tots els grans equips de totes les Lligues i la informació que puguem tenir nosaltres també la poden tenir ells. Al final és bo veure el que vols presenciar en directe, és convenient per veure altres coses que no veus al despatx. Acaba veient més partits de fora que d’aquí?

No. Veig partits de qualsevol Lliga. Avui en dia és molt fàcil poder assistir a qualsevol partit. Primer intento veure l’equip i a partir d’aquí intento veure altres coses. Sempre ho he fet així. Al València i a l’Atlètic de Madrid ja ho feia així i crec que és bo. Abans hi ha un procés de filtratge?

Sí, sempre. Quan viatges a algun lloc és perquè ja vas a veure alguna cosa més concreta. A principi de temporada pot ser que viatgis a algun lloc i et trobis amb alguna cosa nova, però després quan viatges ja és perquè creus que hi ha algun jugador interessant. Que després pot ser que no es concreti perquè fer una operació no és fàcil. Finalment sempre tenim filtres, tot depèn també del punt de la temporada en què et trobes.

REVISTA BARÇA

Robert Fernández va arribar al Club a l’estiu passat, després de les eleccions a la presidència.

Aquest seguiment també implica no només Europa, sinó també Sud-amèrica.

Sí, tenim gent vivint allà i fent aquesta feina de filtre i viatgem quan hi ha una sèrie d’esdeveniments o partits importants. Això ja ho fan tots els equips, no només nosaltres. La gent, a vegades, pensa: “Com pot ser que al Barça se li hagi escapat aquest jugador?” El Barça ho sap, però també moltíssima altra gent. A més, existeix una figura cada vegada més potenciada, que és la dels intermediaris o representants. Aquesta persona és com jo, però treballa per a una empresa, i veu futbol com jo. Té la capacitat i els coneixements i es mou en clubs de la Lliga espanyola, francesa o anglesa per vendre el seu producte. I tots els jugadors no poden anar al mateix equip. Quin és el protocol que tenen amb Luis Enrique a l’hora de seguir jugadors? Quan es comparteix la informació per acabar de decidir els jugadors que es volen?

El Luis i jo no ens coneixíem, només havíem coincidit en alguna cursa ciclista. Amb el Juan Carlos Unzué havíem estat companys al Barça. I des del primer dia la meva relació amb Luis Enrique és molt fluida. Baixo al seu despatx cada setmana i parlem. A vegades acabem parlant de coses

REVISTA BARÇA

que no són de futbol, però tenim una relació molt fluida. Quines posicions són els principals objectius en aquest proper mercat de fitxatges?

En totes les posicions diferents tens jugadors que estàs mirant, però tampoc són tants perquè afortunadament tenim un magnífic equip. Es prioritzen primer les posicions o s’espera a veure com evoluciona el mercat?

Es mira segons les necessitats que tens. Hi ha molts jugadors i la gent ho sap. Però potser aquell jugador no ens interessa, perquè ens pot acabar creant un problema. I el que volem és protegir els nostres. Aquesta és una de les primeres coses que vaig tenir clares quan vaig arribar, que calia protegir els nostres perquè són molt bons. Podem trobar bons jugadors, però el millor ja és aquí. L’any passat es van fitxar Turan i Aleix Vidal, però no han tingut protagonisme.

Estic segur que l’Arda serà un jugador determinant la propera temporada, esperem molt d’ell, i també de l’Aleix, hi confiem. Quin és el procés perquè un jugador del Barça B passi al primer equip?

Hi ha una dada que és significativa. L’equip fa dues temporades era a Segona A i això afavoria molt la nostra tasca. Ara és a Segona B i és una situació difícil i dolenta. Volem canviar-ho. Hi ha hagut una caiguda del filial, aquesta temporada hem hagut d’aturar-la, i afortunadament s’ha pogut fer. A partir d’ara s’ha de crear un bon equip amb bons jugadors. Com era fa unes temporades. Hem d’intentar trobar una solució, perquè, si no, no hi haurà jugadors que vinguin de baix amb possibilitats de quedar-se al primer equip. I al final és molt important tenir jugadors de la terra. Com es pot perpetuar aquest cicle guanyador?

Decidint bé, aquesta és la clau. I el que està bé, no cal tocar-ho. Cal tenir aquesta intel·ligència, saber mantenir el que està bé. Estem en el moment més alt. L’equip competeix i agrada i a qualsevol país on va el Barça es troba aficionats encantats amb la seva manera de jugar. Per tant, hem de fer bé les coses, sense gaires canvis. El que volem és seguir guanyant i jugant bé. I que la gent gaudeixi. És molt bonic asseure’s amb gent que et digui: “El meu equip és un altre, però el Barça m’agrada molt”. La idea és mantenir tot allò bo que tenim. n

Fins a les portes del Dream Team Robert Fernández va vestir la samarreta del Barça del 1986 al 1990. Va arribar procedent del València després de la dolorosa derrota a la final de la Copa d’Europa de Sevilla per regenerar l’equip. El migcampista cridava l’atenció per la potència física, el caràcter, la polivalència i la bona arribada des de la segona línia. Era un bon rematador i dominava el joc aeri. Del principi a la fi de la seva etapa blaugrana seria indiscutible en les alineacions, tant amb Venables com amb Luis Aragonés i Johan Cruyff. De fet, va ser dels pocs que entrarien en els plans de l’holandès, el nou entrenador, després del Motí de l’Hesperia. Va ser protagonista a la final de la Recopa de Berna contra la Sampdoria (1989). A la Lliga, en el frec a frec amb el Madrid de la Quinta del Buitre destacava pels seus xocs amb Michel, curiosament el seu company d’habitació a la selecció espanyola. Amb el

SEGUÍ - FCB

JORDI CLOS

Robert Fernández llueix el braçal de capità en un partit amb la samarreta blaugrana.

Barça també va guanyar dues Copes del Rei. El Dream Team s’enlairava, però Robert, inesperadament, es va quedar a terra. Després d’una gira al Japó, en l’estada de pretemporada a Holanda, va saltar la bomba. Robert no volia esperar més una millora contractual aparaulada des de feia anys i va tornar a casa. Una decisió amarga i que, passat tant de temps, encara li costava de narrar en el reportatge de la REVISTA BARÇA de l’abril del 2013. “Arriba un moment en què els jugadors demanen coses i si el club no respon es pot trencar la corda. N’hi ha que ho solucionen, però jo no vaig poder o saber arribar a un acord. Va

sortir l’opció del València, en què el Barça també feia una magnífica operació, i vaig marxar”. Afegia: “Ni jo m’ho esperava, tot es va precipitar a l’estada a Amsterdam perquè el València ho volia tancar ràpid i va pagar la clàusula. Crec que el Barça es pensava que no marxaria, però sóc una persona de paraula”. El traspàs va deixar a les arques del club blaugrana el triple del que havia costat. Es va retirar el 2001, amb 39 anys. Després va treballar a la secretaria tècnica del València i de l’Atlètic de Madrid, i va entrenar el Còrdova, l’Oriola i l’Alzira.

REVISTA BARÇA

GERMÁN PARGA - FCB

MÀRQUETING LA RENOVACIÓ AMB NIKE

Manel Arroyo, a l’FCBotiga amb la samarreta Nike que lluirà l’equip la propera temporada.

“L’acord amb Nike ens reconeix com a referent del futbol al món” Manel Arroyo, vicepresident responsable de l’Àrea de Màrqueting i Comunicació del FC Barcelona, explica les claus de l’acord amb Nike CHEMI TERÉS

l 21 de maig passat el FC Barcelona i Nike van anunciar la renovació del contracte que expirava el 30 de juny del 2018. El nou contracte, liderat des del Club per Manel Arroyo, suposa una fita dins del sector en tractar-se de l’acord de patrocini d’equipacions esportives més important de la història. Aquesta aliança, que haurà de ser ratificada en la propera Assemblea General de Socis, consolida una relació d’èxits de més de dues dècades entre les dues institucions. Què significa l’ampliació de l’acord de patrocini amb Nike?

REVISTA BARÇA

Per explicar-ho d’una manera planera, el que hem signat és un acord de patrocini d’equipacions esportives que fa justícia a les prestacions de l’equip, que reconeix el Club com a referència principal en la indústria del futbol al món i que per tant esdevé el més important de la història. És un acord que referma el que és aquest club. Hem ampliat l’aliança amb Nike, la marca referent en el seu sector. I no podia ser d’una altra manera, després de tants anys de relació. Aquest és l’acord que el Barça volia. L’acord ens situarà, a més, al capdavant de la llista de clubs de futbol quant a ingressos i ens permetrà encarar el futur amb confiança i sostenibilitat. En què millora aquest nou contracte respecte al que hi havia vigent?

Primer, que ampliem el contracte per deu anys, a partir de la temporada 2018/19, que és

quan expirava l’actual. Per tant, el nou contracte serà vigent fins al 30 de juny del 2028. En segon lloc es milloren substancialment les condicions econòmiques i alguns increments ja s’apliquen als anys que resten de contracte. El nou acord revisa i preveu tots els angles d’aquest negoci i, en general, en tots hi ha millores. El que preteníem era adaptar-nos a com es gestionen avui en dia els actius per a aquest tipus d’acords. I entre aquests actius hi ha la recuperació dels drets de marxandatge i les llicències...

Efectivament, a partir del 2018 recuperem la gestió del licensing, és a dir, la capacitat d’atorgar llicències amb la marca Barça. I també l’explotació de les FCBotigues. Amb això la nostra facturació s’incrementarà substancialment. Però, a més, amb la recuperació de l’explotació d’aquests actius, la interacció

amb el nostre propi equip comercial de patrocini i marxandatge serà molt més eficaç. Al mateix temps, el fet de poder gestionar directament aquests actius ens permetrà tant a nosaltres com a Nike protegir-nos millor del producte no oficial. Per al Club ha de ser un orgull haver signat aquest acord de patrocini, oi?

Per al Club és un orgull sentir-se tractat com a número 1 pel número 1, de llarg, de la indústria de roba esportiva al món, i firmar un contracte com aquest ajuda a consolidar els nostres èxits esportius. El que passa al terreny de joc és el més important i nosaltres, com a gestors del Club, hem de contribuir a assegurar aquest model. Els nostres èxits esportius es basen en un planter propi, al qual s’han d’incorporar alguns dels millors jugadors del món. Sense acords com aquest seria inviable mantenir aquest model.

Aquest acord ens situarà al capdavant de la llista de clubs en ingressos El contracte contribueix a l’estabilitat financera del Club

Com s’ha cuinat aquest acord? Ha estat una negociació llarga i potser resolta abans del previst?

Quina importància té aquest acord per a la salut financera del Club en els propers anys?

Després del contracte de televisió, aquest és l’actiu que més diners aporta a l’Entitat. Per tant, és clau haver-nos assegurat l’ampliació d’aquest contracte en els termes en què l’hem pactat. Aquest acord contribueix d’una manera notable a l’estabilitat financera i a la sostenibilitat econòmica del Club i serà sens dubte un dels actius més importants a l’hora d’intentar complir un dels grans objectius del pla estratègic, que és continuar en el camí per fer que el nostre club sigui el primer a arribar als 1.000 milions. n

La primera samarreta de la propera temporada s’inspira en la de l’equip que va guanyar a Wembley.

LA SAMARRETA DE LA TEMPORADA 2016/17

Homenatge a Wembley’92 El 20 de maig del 2017 es compliran 25 anys de la primera Copa d’Europa de la història del Barça i la samarreta ho recordarà

a samarreta de la nova equipació amb tecnologia AeroSwift mostra les clàssiques franges amples verticals del Club i alterna els tradicionals colors vermell i blau del FC Barcelona amb uns matisos més clars de les mateixes tonalitats. Les franges tonals són més primes, un detall que també s’inspira en el model utilitzat pel Dream Team aquella temporada, i es van estrenyent a mesura que s’apropen a la vora. A l’interior i l’exterior de la samarreta s’hi troben algunes referències a l’orgull del Club. Al revers del coll s’hi pot veure la paraula Barça al

SEGUÍ - FCB

Des del primer dia les dues parts vam intuir que l’acord arribaria de manera natural. Les negociacions han estat complexes i treballades, però sobre una base molt sòlida: una relació de gairebé 20 anys que ha estat molt fructífera i el fet que som dues institucions, el FC Barcelona i Nike, líders en els seus sectors i referents en l’àmbit global. Un exemple de com ens beneficia aquest lideratge: Nike és el número 1 en la distribució. I per a nosaltres és quelcom molt important, ja que ens permet que el nostre producte arribi a tots els racons del món. Això ens ajuda a consolidar la condició de club que té més seguidors arreu, tal com diuen diversos estudis i assenyalen les xifres oficials de les xarxes socials.

El Dream Team de Johan Cruyff celebra la primera Copa d’Europa.

costat d’una petita senyera. Les paraules Un Crit i Valent adornen la part interior dels punys dret i esquerre, respectivament. La frase apareix en el Cant del Barça, mentre que la tipografia dels noms i números dels jugadors s’inspira en les corbes de l’emblemàtica arquitectura de la ciutat. Els laterals de l’equipació mostren una franja de color vermell que s’estén al llarg

de la samarreta i dels pantalons curts de color blau. La franja s’expandeix amb els moviments del jugador i deixa entreveure uns cridaners centelleigs de color blau. Tal com explica el capità de l’equip, Andrés Iniesta, “al FC Barcelona ens agrada el futbol de toc, ofensiu i ràpid. Aquesta nova equipació és lleugera, còmoda, i reflecteix tant el nostre passat com el nostre futur”. ■

REVISTA BARÇA

NOU CAMP NOU

UN SOMNI OBERT AL MÓN

REVISTA BARÇA

N CARLES SANTACANA

NIKKEN SEKKEI I PASCUAL-AUSIÓ

SOBRE LA SÒLIDA BASE DEL CAMP NOU La proposta de l’equip Nikken Sekkei i Pascual-Ausió Arquitectes serà el resultat d’una profunda transformació del Camp Nou aprofitant l’estructura creada per Mitjans, Soteras i Garcia-Barbón

Ara que sabem com serà el futur del Camp Nou, convé recordar els arquitectes que van encarregar-se, fa 60 anys, de construir un estadi aleshores tan modern

o era fàcil a la Barcelona de la postguerra canalitzar projectes ambiciosos; el racionament encara va ser vigent fins al 1952, i tot avançava lentament. Per això cal destacar l’aposta valenta de la Junta que presidia Agustí Montal Galobart quan el 1950 va adquirir els primers terrenys per al nou estadi, així com el suport que li van mostrar els socis en un referèndum. Aquella sana ambició va quedar embarrancada en els despatxos governatius, i Francesc Miró-Sans la va convertir en una gran il·lusió en arribar a la presidència del Club el 1954. La construcció del Camp Nou va ser un projecte col·lectiu, abanderat per la Junta Directiva, amb uns socis il·lusionats i una ciutat que seguia les obres amb un enorme interès. Era, també, un desafiament tècnic, ja que en aquella època l’arquitectura aplicada als espais esportius no estava gaire desenvolupada. Per això era fonamental la tria dels arquitectes que havien de projectar l’Estadi i posteriorment dur el pes de la seva realització. La transcendental decisió es va prendre a la Junta Directiva celebrada el 20 de maig del 1954, que va nomenar com a arquitectes directors Francesc Mitjans Miró i Josep Soteras Mauri, i com a arquitecte col·laborador Lorenzo García-Barbón. A tots tres els encomanava la redacció del projecte i l’obra de construcció. Es tractava, per tant, d’una feina d’equip, de professionals amb perfils complementaris. Mitjans, que era cosí germà del president Miró Sans, s’havia dedicat sobretot a la construcció d’habitatges i no tenia experiència en construccions esportives. Era, però, meticulós i detallista, i estava disposat a acceptar el repte al nivell més alt d’exigència. Josep Soteras era arquitecte municipal, i havia participat en l’ordenació urbanística dels terrenys on s’havia de construir l’Estadi. En aquell moment tenia entre mans la construcció del Palau dels Esports del carrer Lleida, i també havia fet el projecte del Palau d’Esports de Madrid. Finalment, García Barbón era un col·laborador habitual de Soteras, coautor dels dos projectes de palaus dels esports, però

IFAR

El president Miró Sans mostrant la maqueta amb la presència de Mitjans (davant de la porta, amb ulleres) i Soteras (el quart per l’esquerra).

DOMINGO

que a més havia fet en solitari un projecte d’estadi de futbol molt modern el 1953, quan semblava que el Camp Nou es faria en un altre emplaçament, als terrenys de Torre Melina. Es tracta d’un projecte molt desconegut, que no va veure la llum fins al 2007, quan l’arxiu de l’arquitecte va ser cedit al COAC (vegeu la REVISTA BARÇA de l’octubre del 2007). Per encarar el repte Mitjans va fer una immersió en l’arquitectura esportiva, estudiant les publicacions especialitzades, però sobretot amb un seguit de viatges per conèixer de primera mà els grans estadis del món. Per això va anar a Berlín, Torí, Roma, Hèlsinki... D’aquelles visites en va aprendre diverses coses, una de les quals era que els nous estadis es construïen als afores de les ciutats, i disposaven de grans espais al voltant. Per això va insistir molt al Club perquè comprés més terrenys per disposar d’una zona circumdant prou àmplia. D’això se’n diu visió de futur. Un equip molt implicat

Quan van començar les obres l’equip d’arquitectes va continuar sent el mateix. La direcció facultativa estava a càrrec de Mitjans i Soteras, encara que aquest darrer tenia un pes especial en la direcció de l’obra i el control dels treballs; García-Barbón continuava sent l’arquitecte col·laborador, però amb una gran implicació. I també cal esmentar el concurs de diversos aparelladors, com Francesc Bassó, Alfonso Hernández, Joan Domènech i Jaume Sala, aquest encarregat de les obres de la Masia. Manolo Baquero va ser l’aparellador responsable de l’oficina

Mitjans, García-Barbón i Soteras, vestits com a futbolistes per fer un partit amb els empleats que havien participat en l’obra de construcció.

tècnica de la direcció facultativa. També hi intervenien enginyers de l’empresa constructora. Fa anys Manel Parés va descriure la feina dels 27 mesos d’obres, en un projecte de gran complexitat que requeria implementar moltes modificacions del projecte, que s’anaven resolent entre tot l’equip. Tot va arribar, finalment, a bon port, i la feina de tot l’equip va ser reeixida. De fet, el mateix equip, ampliat

amb dos arquitectes de la família Soteras –Francesc Cavaller i Antonio Bergnes de las Casas– i el fill de Mitjans, va dur a terme l’ampliació del 1982. En definitiva, uns cognoms de rellevància en el món de l’arquitectura que sempre estaran identificats amb el Camp Nou perquè van tirar endavant un projecte ambiciós que, malgrat el pas del temps, s’ha demostrat com una sòlida base per al futur. n

REVISTA BARÇA

NOU CAMP NOU LES CLAUS DE LA PROPOSTA GUANYADORA

Un estadi com cap altre Un projecte únic per a un club únic. El Nou Camp Nou serà obert, integrador, intemporal i mediterrani

El Nou Camp Nou recupera l’excel·lència amb un estadi per a 105.000 espectadors amb totes les comoditats i serveis.

La façana s’inspira en la marquesina de Tribuna, que es gira cap el carrer, formant els voladissos exteriors.

Tres anelles perimetrals amb el sostre de la secció inclinada formen la façana, que estarà totalment oberta a l’entorn.

Manté l’accés al Nou Camp Nou al nivell del carrer al voltant de tot el perímetre de l’Estadi, per on s’accedirà a la 1a Graderia.

sostenibilitat

Tindrà 12 nuclis verticals repartits pel recinte amb escales mecàniques, ascensors i escales per accedir a la 2a i la 3a Graderia.

Gran rambla mirador amb visió 360° a Barcelona que permetrà gaudir d’unes vistes úniques i privilegiades de tota la ciutat.

Un estadi sostenible, smart i verd, que aprofita l’aigua de la pluja i del subsòl, i l’energia solar amb panells fotovoltaics.

Un espai obert, sense barreres ni tanques, que constituirà una nova zona verda perquè puguin gaudir-ne els visitants.

Excel·lent visibilitat des de qualsevol seient TERCERA GRADERIA: es completa l’anella pel costat de Tribuna i se’n millora el confort, l’accessibilitat i els serveis. SEGONA GRADERIA: la visibilitat actual és ideal i se’n manté l’estructura, però se’n millora el confort, l’accessibilitat i els serveis. PRIMERA GRADERIA: nova construcció, parabòlica, més vertical i amb millor visibilitat.

REVISTA BARÇA

Les imatges exteriors del Nou Camp Nou mostren el seu esperit obert i integrador, refermat per una façana sense ‘pell’, encara que alguns llocs estratègics estaran protegits per un tancament de vidre que protegirà del vent i la pluja.

REVISTA BARÇA

NOU CAMP NOU UN ESTADI ADAPTAT ALS NOUS TEMPS I A LES PERSONES

Pensat per a tothom

OBERT Els voladissos formen tres anelles de circulació perimetral, on s’ubicaran els serveis de restauració i els miradors, tot formant una façana oberta on els socis i aficionats seran els grans protagonistes. La llum del Mediterrani es filtrarà per la coberta i entrarà per la façana oberta. Els aficionats estaran protegits del vent i la pluja per un tancament de vidre adequat i que estarà situat en posicions estratègiques.

COBERT El Nou Camp Nou ampliarà la capacitat fins a aproximadament 105.000 espectadors i tot l’aforament estarà cobert. Aquesta coberta ens protegirà de la pluja i del sol directe, i proporcionarà confort visual i augmentarà la sonoritat interior. La nova coberta tindrà més de 47.000 m2 de superfície. Recollirà l’aigua de pluja per reutilitzar-la per al reg del terreny

AMPLI Tot el perímetre de l’Estadi és un atri de gran alçada situat a nivell de carrer, des del qual s’accedirà a l’interior de l’Estadi i a la Primera Graderia. Es podrà accedir perimetralment amb gran facilitat i comoditat a la Segona i Tercera Graderia mitjançant 12 nuclis verticals situats en diferents punts del recinte i formats per escales mecàniques, ascensors i escales, amb un tancament de vidre a la planta baixa. Circulacions per l’interior ràpides, fàcils i agradables a tots els nivells.

REVISTA BARÇA

CONFORTABLE Augmenten i milloren els punts de restauració, marxandatge i serveis en general. També està prevista una Fan Zone i espais per a famílies a la Tercera Graderia.

de joc, i l’energia solar per alimentar els llums de creixement de la gespa. La coberta comptarà amb l’última tecnologia en videomarcadors, il·luminació del terreny de joc, altaveus i punts de connexió wifi. També minimitzarà l’impacte acústic cap al barri. La seva estructura estarà construïda de cables d’acer i el material de recobriment serà d’ETFE, PTFE i policarbonat.

ACCESSIBLE El Nou Camp Nou tindrà un concepte Smart, amb entrades digitals, pagaments sense fils (wireless), torns intel·ligents i l’ampliació del projecte wifi i cobertura mòbil.

Hi haurà localitats per a persones amb mobilitat reduïda i acompanyants ben situades i repartides per tot l’Estadi, que serà 100% accessible. Hi haurà millors serveis i senyalística per a espectadors amb deficiències auditives i visuals. Els nous ascensors i la incorporació de les escales mecàniques permetran una millor circulació a totes les graderies. Hi haurà nous lavabos i concessions per a tots els espectadors.

REVISTA BARÇA

Els arquitectes Takeyuki Katsuya, esquerra, i Joan Pascual, dreta, intercanvien impressions amb el president de Nikken Sikkei, Tadao Kamei.

“Serà un estadi únic al món” Arrels catalanes i visió japonesa. Així serà el Nou Camp Nou, fruit de l’aliança del despatx català d’arquitectes Pascual-Ausió amb el gegant japonès Nikken Sikkei

JORDI NOMDEDEU FOTOS GERMÁN PARGA

adao Kamei, el president del despatx nipó, acaba d’aterrar a Barcelona i es reuneix amb els arquitectes responsables del projecte, Joan Pascual i Takeyuki Katsuya. Són de cultures diferents i viuen a milers de quilòmetres de distància, però tots tres parlen el mateix idioma quan es tracta d’arquitectura. El resultat: un projecte trencador que convertirà el Nou Camp Nou en el millor estadi del món al segle XXI. Què representa per a vostès haver guanyat aquest concurs?

Joan Pascual (J.P): Evidentment una gran oportunitat professional. Sobretot perquè érem conscients que aquest era el concurs arquitectònic més rellevant convo-

REVISTA BARÇA

cat a Barcelona des de fa molts anys. Va ser un repte i un gran aprenentatge el fet de competir amb la resta d’equips que participaven en el concurs, tots ells formats per grans arquitectes que admirem i que per a nosaltres són veritables referents. Per això havíem de donar el millor de nosaltres mateixos i treballar molt per mirar d’estar al seu nivell. Tadao Kamei (T.K): Quan vaig saber que havíem guanyat el concurs va ser, sens dubte, el moment més feliç dels meus 35 anys de carrera com a arquitecte. Per a nosaltres aquest projecte suposa un repte especialment important perquè és el nostre primer projecte a Europa. Com definirien els seus despatxos?

T.K: Nikken Sekkei es va fundar el 1900. Som gairebé tan antics com el FC Barcelona.

I aquest no és l’únic paral·lelisme. El lema del Barça és més que un club, i el lema de Nikken Sekkei és més que creatius. Això defineix el nostre caràcter com a despatx. J.P: Pascual-Ausió és un format diferent de despatx si el comparem amb Nikken Sekkei, un gegant internacional. El nostre és un despatx més petit, un aspecte que facilita la manera de treballar. Tenim un equip d’entre set i deu persones que, per dir-ho d’alguna manera, viuen compromeses amb la feina i aporten el millor que tenen dia a dia. I com porten el fet de treballar en equip?

Takeyuki Katsuya (KA): El Club va tenir una gran idea a l’hora de plantejar un concurs amb equips formats per un despatx català i un gran despatx internacional. El FC Barcelona té una història i uns vincles amb Catalunya molt particulars

que també s’havien de reflectir en el projecte, i per això era important la visió dels despatxos d’arquitectura catalans. Particularment ens hem entès molt bé des del primer moment amb el Joan Pascual i la gent del seu despatx. J.P: Hem actuat com un sol equip des del primer moment. Tot i ser un gran despatx internacional, al final la gent de Nikken Sekkei també són arquitectes com nosaltres i tots parlem el mateix llenguatge. Parlem d’arquitectes a arquitectes i hem treballat conjuntament per trobar la millor solució, no només per al club en si mateix, sinó que també es tractava de trobar la millor solució per a la ciutat de Barcelona i la integració del Nou Espai Barça al barri de les Corts. El que més ha cridat l’atenció del projecte del Nou Camp Nou és que serà un estadi obert. Quin significat té per a vostès aquest concepte?

J.P: És el resultat d’un procés, no teníem aquesta idea a priori. Ha resultat obert perquè així ho ha determinat el camí seguit en el desenvolupament del projecte. És obert perquè així ho ha aconsellat la continuació del treball de l’arquitecte original del Camp Nou, el Sr. Mitjans. És obert perquè el clima de Barcelona és molt suau. I és obert, també, per raons econòmiques. L’Estadi tindrà un perímetre de quasi un quilòmetre, concretament de 950 metres, i tindrà uns 45 metres d’alçada. Si el tanquéssim estaria fora de l’escala tant del barri com de la ciutat i tindria un cost impossible d’assolir. És obert per tots aquests motius alhora. KA: Un estadi obert, aquesta és la paraula clau del projecte. Un estadi accessible, on la gent s’hi pugui moure amb llibertat. Quan vinc a Barcelona personalment m’hi sento lliure. Amb aquest mar, amb aquest clima, amb l’ambient que s’hi respira. Tot plegat, per mi representa la llibertat. I hem volgut traslladar aquest concepte a l’Estadi.

blança. També tenim una actitud similar en tot el que es refereix a la manera d’entendre la vida, la feina i el disseny. Som discrets però efectius. I tots aquests valors els volíem reflectir en el projecte. I la famosa coberta del Nou Camp Nou?

KA: Volíem un Estadi on la gent s’hi pogués sentir còmode els 365 dies de l’any, amb sol o pluja. I la coberta és una de les grans millores que sentirà l’aficionat en el Nou Camp Nou. J.P: La sensació serà d’aixopluc. De més implicació amb l’equip, tots ficats dins la mateixa olla. Tots units fent força. Com se sentirà el soci en el Nou Camp Nou?

KA: S’hi sentirà còmode, com a casa seva. Es trobarà amb un Estadi més gran, més confortable, més accessible, però que segueix sent el de sempre. J.P: L’Estadi manté les seves arrels, però amb beneficis importants per als socis. Amb més serveis i prestacions. Amb passadissos que es convertiran en nous carrers de la ciutat a diferents nivells. I uns miradors meravellosos cap a tot Barcelona. S’assemblarà a algun altre estadi que ja coneixem?

J.P: No es tractava de buscar models ex-

terns. És una rehabilitació, en cap cas la intenció era fer foc nou. Per tant, en comptes de buscar models externs es tractava de continuar des d’on érem. I a partir d’aquí seguir l’estil que caracteritza la manera de fer del Club. Creure en una manera pròpia de fer les coses. Ser fidel a la teva manera de ser i de fer. I això és el que fa diferent el Nou Camp Nou. Tampoc seguim cap tendència arquitectònica. Ens agradaria que aquest fos un projecte atemporal, que voldria dir essencial, lògic, natural..., i ple de vida. T.K: El Nou Camp Nou serà un estadi únic al món, com no n’hi ha cap altre. Què significarà el Nou Camp Nou per a la ciutat de Barcelona?

J.P: El Camp Nou és un espai que ara mateix està tancat i queda aïllat del seu entorn, el barri de les Corts. Per tant, no participa de la vida de la ciutat, tret dels dies de partit. Amb la nostra proposta, l’Espai Barça compleix dos objectius: en primer lloc s’obre cap al barri; i sobretot també s’obre cap a la ciutat i aporta nous espais urbans, plens d’activitat i de vida. T.K: Es tracta de fer un Nou Camp Nou integrat a la ciutat. Que sigui un estadi de futbol però que també sigui un espai urbà aprofitable per a la ciutat de Barcelona, per on la gent pugui circular lliurement. n

Nikken Sekkei i Pascual-Ausió, fusió arquitectònica catalanojaponesa Nikken Sekkei és un dels estudis d’arquitectura i enginyeria més importants del món, amb més de 100 anys d’història. Van ser els arquitectes del Saitana Super Arena, el Gran Cigne de Niigata o del Tòquio Dome, tots al Japó.

L’equip dels arquitectes Joan Pascual i Ramon Ausió té una llarga i contrastada experiència, tant a Barcelona com a Catalunya, en projectes residencials, oficines i hotels, com l’hotel Diagonal Zero, la rehabilitació de la Casa de la Lactància i L’Escola Jaume I de Terrassa.

Quins elements té el projecte que fa que es respecti l’obra de l’arquitecte Mitjans?

J.P: Podem dir, sintèticament, que el nostre projecte és fill directe de la secció interior de l’Estadi en la zona de la Tribuna actual, que és el fet arquitectònic més rellevant del Camp Nou des del 1957. Ens referim a la marquesina de Tribuna, que ara es gira i es replica cap a l’exterior en tot el seu perímetre. L’excel·lència arquitectònica de l’Estadi no era a les façanes exteriors, l’excel·lència era al seu interior. Res que no sàpiguen els socis des de fa temps! T.K: En això ens assemblem molt la cultura catalana i la japonesa. Tenim un gran respecte per la història. I no és l’única sem-

REVISTA BARÇA

NOU CAMP NOU EL CAMPUS BARÇA 2 · La Rambla Joan XXIII

1 · Joan XXIII

3 1 3 · Maternitat

4 · Travessera de les Corts

Integrat al barri i a la ciutat L’Espai Barça és un espai obert i de qualitat integrat a les Corts i a Barcelona, d’unes dimensions considerables, amb arbrat, mobiliari urbà i carril bici

l Campus Barça és el nom que tindrà l’espai que envoltarà el Nou Camp Nou i que comprendrà l’esplanada al voltant de l’Estadi, que connectarà les instal·lacions blaugrana amb el barri i la ciutat. Allà hi trobarem el mateix Nou Camp Nou, els edificis complementaris adjacents i el Nou Palau Blaugrana. El fet que es redueixin i minimitzin les tanques i barreres, respectant sempre la seguretat del recinte, afavoreix la total integració de les instal·lacions blaugrana, que no es dóna avui en dia a causa de la

delimitació del recinte. S’eliminaran els desnivells entre els carrers del voltant i el Campus Barça: el recinte serà més adaptat, accessible i permeable. L’aparcament subterrani d’aproximadament 3.500 places millorarà la mobilitat i evitarà el creuament de vianants i cotxes els dies de partit, com succeeix en l’actualitat. A més, alliberarà una gran esplanada que es convertirà en un nou espai verd de la ciutat, un espai social de gran qualitat urbana i que connectarà el Nou Camp Nou amb el Nou Palau Blaugrana i els edificis complementaris. En aquesta esplanada hi trobarem l’accés al Museu, a l’FCBotiga Megastore i a la Fundació, que emergeixen de terra. Els serveis de restauració (bars, restaurants); les oficines del Club (Oficines d’Atenció, OAB, OAP, OAE), les taquilles i els serveis complementaris. n

Edificis Origami Analitzats l’ordenació de l’Espai Barça, la idea d’Estadi i tots els espais lliures que l’envolten, s’han tractat les edificacions del Museu i l’FCBotiga com si fossin un origami (art japonès del plegament del paper) per tal que emergeixin de terra i s’integrin en el paisatge o en l’entorn i no dificultin la circulació i la visió dels socis i visitants.

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÃ&#x2021;A

NOU CAMP NOU CALENDARI DE LA REMODELACIÓ

La pilota no deixarà mai de rodar Les obres de la transformació del Camp Nou en un estadi nou es faran per fases i sense deixar de jugar-hi. Està previst que comencin a l’estiu de la temporada 2017/18 i que finalitzin a finals de la temporada 2020/21 ESTIU 1 (2018)

Enderroc de la 1a Graderia al Gol Nord i Lateral. Es completa la construcció de la nova 1a Graderia al Gol Nord i Lateral. ● La construcció exterior als Gols arriba al Nivell 1. ● Es preparen túnels per protegir l’accés i sortida d’espectadors els dies de partit. ● S’enderroca la meitat de les rampes del Lateral. ● Excavació davant de la zona de Tribuna. ● Es canvia el terreny de joc si és necessari.

FINAL TEMPORADA 1

Els nuclis de circulació bàsics al voltant del perímetre ja estan preparats per utilitzar-se. Els espectadors ja poden seure als nous Gols de la 3a Graderia. ● Es col·loquen els nous videomarcadors a la part superior de la nova 3a Graderia. ● S’aixeca l’anella de compressió per a la coberta als Gols. ● Construcció exterior a Tribuna fins al Nivell 1. Es pot circular per sota amb seguretat. ● Les noves Llotges VIP del Gol Nord i Lateral es poden utilitzar. ● Es completa el nou Museu davant de la zona de Tribuna.

●

FINAL DEL 2n ESTIU

FINAL TEMPORADA 2

Enderroc de la 1a Graderia de Gol Sud i Tribuna. Es completa la construcció de la nova 1a Graderia al Gol Sud i Tribuna. ● La construcció exterior als 4 córners arriba al Nivell 1 i els espectadors poden circularhi per sota amb seguretat. ● S’instal·len nous seients i s’eixamplen els passadissos de sortida. ● Es continuen els treballs de construcció a les anelles exteriors de Tribuna i Lateral. ● Es canvia el terreny de joc si és necessari.

Es completa la 3a Graderia de Lateral i Tribuna. S’acaba la instal·lació de l’anella de compressió de la coberta. ● Extrems de la marquesina retallats, seguits de l’enderroc de la resta al principi de l’estiu. ● Preparació per a l’erecció de l’estructura de cables metàl·lics. ● Inici de la construcció dels sostres dels anells perimetrals. ● Les noves Llotges VIP del Gol Sud i Tribuna es poden utilitzar.

●

FINAL DEL 3r ESTIU

FINAL TEMPORADA 3 (2020/21)

S’instal·len nous seients i s’eixamplen els passadissos de sortida. L’estructura de cables metàl·lics de la coberta està en posició. ● Es col·loquen les passeres de manteniment i el material de recobriment de la coberta. ● Es mouen els nous videomarcadors a la seva posició definitiva als extrems interiors de la coberta. ● Es continua la construcció dels sostres dels anells perimetrals. ● Instal·lació d’un nou terreny de joc.

Es completen els treballs interiors, lavabos i concessions. S’instal·len els ascensors i escales mecàniques als nuclis de circulació verticals. ● S’acaba la instal·lació del material de recobriment de la coberta. ● S’acaba la construcció dels sostres dels anells perimetrals. ● Es finalitzen els nous anells de circulació i els espais VIP.

●

REVISTA BARÇA

NOU CAMP NOU ELS BENEFICIS PER ALS SOCIS

Com afectarà els abonats? El Nou Camp Nou tindrà 105.000 localitats i l’ampliació de l’aforament, amb la construcció d’una nova Primera Graderia i de l’anella que completa la Tercera Graderia, implica canvis en l’assignació dels seients

Tota la remodelació sense deixar de jugar a l’Estadi. Ningú haurà d’anar a un altre camp.

L’ampliació d’aforament permetrà destinar seients a molts dels socis en llista d’espera.

Possibilitat d’agrupament de localitats de familiars i/o amics.

Seients nous i més còmodes.

Millor accessibilitat i mobilitat a la graderia amb boques i passadissos amplis i accessibles.

a remodelació de la graderia del Nou Camp Nou, derivada de la construcció d’una nova Primera Graderia i de completar l’anella de la Tercera Graderia, implicarà canvis en l’assignació dels seients. En un termini aproximat de 18 mesos, el Club

La migració És el procés de trasllat dels abonaments de l’Estadi actual al Nou Camp Nou, amb l’assignació de les noves localitats. L’Àrea Social del Club ha començat a dissenyar el procés de migració, assessorada per les millors empreses del sector. Prioritats: simplicitat, facilitat i personalització, amb un procés clar, just i transparent. Aquest procés tindrà cinc eixos ben definits: 1. Comunicació detallada i periòdica. 2. Atenció personalitzada a l’OAB per triar la nova localitat, tenint en compte:

farà una proposta d’acord amb el nou disseny de les graderies. Els principals canvis que comportarà aquest nou disseny és que a la Primera Graderia hi haurà menys seients, però amb millor visibilitat de la gespa i de l’Estadi. La Tercera Graderia, en canvi, tindrà més

seients en completar-se l’anella. La necessària ampliació dels passadissos per guanyar en comoditat afecta puntualment la capacitat de cada boca. També s’optimitzarà l’aforament de totes les graderies per incorporar-hi millores, com ara seients i passadissos més amplis. n ● Preus, característiques i serveis propers. ● Ubicació i visió del camp des del seient, amb simulacions en 3D. ● Ruta d’accés fins a la localitat. ● Opcions de mobilitat des de la localitat. 3. Es prioritzarà l’agrupament familiar i les necessitats per a mobilitat reduïda. 4. Els abonats podran aprofitar per ajuntar localitats amb les d’altres socis, canviar d’ubicació i optar per diferents preus i serveis. 5. Al final del procés de migració dels abonats actuals, s’obrirà l’accés als socis de la llista d’espera.

REVISTA BARÇA

FCBESCOLA UN PROJECTE GLOBAL

Suècia Islàndia Canadà

Regne Unit Holanda Catalunya Espanya

EUA

Mèxic

Noruega Dinamarca

Suïssa

Croàcia

Itàlia San Marino

Estònia

Hongria Sèrbia Montenegro Turquia Grècia Líban

República Dominicana

Brasil

VÍCTOR SALGADO - FCB

SANTIAGO GARCÉS - FCB

Argentina

Campus d’estiu amb ADN Barça

A MARTA CAMPDERRÓS

rriba l’estiu i l’activitat no s’atura a l’FCBEscola. Entre el juny i l’agost s’han organitzat més de 100 campus internacionals del FC Barcelona, en què participaran més de 30.000 nens i nenes de diferents nacionalitats.

REVISTA BARÇA

D’acord amb l’estratègia de creixement global del Club, l’FCBEscola desenvoluparà diferents campus de futbol en els principals països d’Europa, Nord-amèrica, Sud-amèrica, l’Àsia i Oceania. Els Estats Units encapçalen el rànquing de països en nombre d’FCBCamps, amb 27 seus. Així, el FC Barcelona reforça la seva activitat al mercat nord-americà amb vuit ciutats més

que el 2015 i entrant per primera vegada en estats com Pennsilvània, Nova Orleans i Oklahoma. Entre les novetats d’aquest any també hi ha els FCBCamps d’Austràlia i Nova Zelanda (inaugurat a l’abril), on per primera vegada l’FCBEscola realitzarà una activitat continuada a Oceania. A més, obrirà les portes el primer campus internacional femení del FC Barcelona, amb seu a Barcelona i Islàndia. En aquest sentit, el Club fa un pas més en la seva aposta per la professionalització del futbol femení blaugrana. Pel que fa a l’àmbit nacional, Barcelona, Berga, Blanes i Cambrils són les quatre poblacions catalanes on s’organitzaran FCBCamps aquest mes de juliol. A l’estat espanyol hi haurà campus del Barça a Garachico (Tenerife), La Manga (Múrcia) i Marbella (Màlaga).

105 CAMPUS AL MÓN ARGENTINA (2) · Córdoba · Buenos Aires AUSTRÀLIA (2) · Melbourne · Sydney

Rússia

BRASIL (2) · Atibaia · Florianópolis

Kazakhstan Japó

BULGÀRIA (1) · Sofia CANADÀ (11) · Victoria · Kamloops · Mississauga · Burnaby · Calgary · Vancouver · Mont-real · Edmonton · Quebec · Ottawa · Kelowna

Austràlia

CROÀCIA (3) · Umag · Split · Zagreb DINAMARCA (3) · Ballerup · Vejle · Aarhus

Per a més informació podeu visitar el web www.fcbescola.cat

ESTATS UNITS

(27)

· Nova Orleans · Charlotte · Cincinnati · San Antonio · San Francisco · Louisville · Raleigh · Chicago · Oklahoma · Tulsa · Houston · Ft. Lauderdale · Richmond · St. Louis · Los Angeles · Washington · Indianapolis · Colombus · Nova York · Dallas · Atlanta · Kansas · Maryland · Miami · Orlando · Boston · Las Vegas ESTÒNIA (1) · Tallinn

GRÈCIA (5) · Xanti · Atenes · Patres · Volos · Salònica

MÈXIC (4) · Monterrey · Querétaro · Mèxic DF · Guadalajara

HOLANDA (1) · Amsterdam

(1)

MONTENEGRO · Podgorica

HONGRIA (2) · Dabas · Debrecen

NORUEGA (3) · Bergen · Kristiansund · Oslo

ISLÀNDIA (1) · Reykjavík ITÀLIA (6) · Mogliano Veneto · Gressan · Livigno · Perusa · Città Sant’Angelo · Castelnuovo del Garda JAPÓ (7) · Nagano · Chiba · Tòquio · Shizuoka · Hiroshima · Nara · Ishikawa

REGNE UNIT (1) · Londres REPÚBLICA DOMINICANA

(2)

· Santo Domingo · Casa de Campo RÚSSIA (1) · Sotxi SAN MARINO

(1)

· San Marino SÈRBIA (1) · Belgrad SUÈCIA (1) · Lund

KAZAKHSTAN

(1)

Almati

SUÏSSA (2) · Bellinzona · Ginebra TURQUIA (2) · Cesme · Kartepe

LÍBAN (1) · Beirut

L’FCBEscola creix El FC Barcelona referma la seva vocació poliesportiva i amplia l’oferta formativa de l’FCBEscola a les seccions.

MIGUEL RUIZ - FCB

Els campus de futbol de l’FCBEscola van destinats a nens i nenes amb edats compreses entre els 6 i els 18 anys. Es treballa seguint la metodologia del planter del FC Barcelona, l’anomenat ADN Barça, amb una indispensable transmissió de valors: respecte, esforç, ambició, treball en equip i humilitat. Les sessions d’entrenament són adequades per a cada etapa o nivell de formació i s’organitzen i coordinen a través de tècnics formats al Club. Un dels objectius principals dels campus del FC Barcelona és donar a conèixer als petits de la casa els beneficis de fer esport de manera distesa i divertida i, alhora, fomentar la convivència entre nens i nenes amb diferents procedències, cultures i inquietuds, que comparteixen la passió pel Barça. Una experiència per aprendre molt més que futbol. n

ESPANYA (10) · Barcelona (4) · Blanes · Cambrils

· Berga · Garachico · La Manga · Marbella

Nacho Solozabal, assessor esportiu de l’FCBEscola Basket

BÀSQUET La primera escola de bàsquet s’inaugurarà aquest setembre i tindrà com a assessor esportiu l’exjugador blaugrana Nacho Solozabal. www.fcbescolabasket.cat

FUTBOL SALA Els primers campus poliesportius seran de futbol sala i tindran lloc a Gibraltar (11-15 de juliol) i Beirut (1-5 d’agost).

REVISTA BARÇA

LES ATLETES DEL BARÇA

Somni olímpic El FC Barcelona estarà representat als propers Jocs de Rio amb almenys tres atletes del Club, que podrien ser fins a cinc si aconsegueixen la marca mínima

ORIOL BONSOMS / FOTO VÍCTOR SALGADO

aridad Jerez, Sabina Asenjo i Raquel González són les tres atletes del FC Barcelona que tenen la presència garantida als propers Jocs Olímpics de Rio després que hagin confirmat les marques per poder competir aquest estiu a la ciutat brasilera. Encara dues atletes és possible que se sumin a la delegació blaugrana de Rio, les velocistes Cristina Lara i Carmen Sánchez, que podrien competir als 4x100 si fan la marca mínima exigida i són seleccionades per la Reial Federació Espanyola d’Atletisme. Il·lusió màxima Per a totes elles serà la primera vegada que acudiran a uns Jocs i aquest fet suposa una il·lusió tremenda. “Els Jocs Olímpics són el somni de qualsevol atleta i per tant no es pot comparar amb res”, afirma la mallorquina Caridad Jerez, que participarà a la prova dels 100 metres tanques. Sabina Asenjo, que prendrà part en la prova de llançament de pes, està “molt tranquil·la i amb moltes ganes de poder participar”. “La meva preparació està enfocada als Jocs”, assegura. Per la seva banda, Raquel González, que va confirmar la marca a Roma a principis de maig, reconeix que “suposarà la recompensa a molts anys de feina, a molts esforços i sacrificis personals”. La Carmen Sánchez, tot i no tenir garantida la seva plaça per viatjar a Rio, també està carregada d’il·lusió davant d’aquest repte: “Ser als Jocs Olímpics crec que és el somni de qualsevol esportista, de fet és l’esdeveniment més important i crec que tot el món es prepara per arribar-hi”. De la

REVISTA BARÇA

mateixa manera ho veu la Cristina Lara: “El somni de qualsevol esportista és arribar al punt més alt i aquests són els Jocs Olímpics”. Totes dues faran el possible per aconseguir la mínima per anar als Jocs i ser seleccionades i assegurar la seva presència a aquesta fita única dins del món de l’esport. Tot i tenir la plaça garantida per anar a Rio, la Caridad es mostra cautelosa: “Quan estigui allà i trepitgi la sorra em creuré que sóc als Jocs Olímpics. Un cop allà es farà realitat un somni que tot atleta vol complir i intentaré fer-ho tan bé com sigui possible”. La Raquel, per la seva banda, reconeix que els reptes són grans: “Els esportistes que hi han anat et diuen que és una experiència única. La veritat és que em poso les expectatives molt altes perquè això t’exigeix molt més. El nivell d’Espanya dels 20 km marxa és molt alt i per tant et poses les màximes expectatives per quedar entre les millors”. La Sabina, que participarà en el llançament de disc, té clar quins són els seus objectius. “Espero que l’experiència sigui bona. Mai pots suposar el que passarà, però espero que totes les ganes invertides es vegin reflectides i que no em quedi amb la sensació que hauria pogut fer més”. Les atletes se senten afortunades de pertànyer a un club com aquest. “Els valors del Barça per mi són molt importants, el sentiment d’equip, el sentiment de club, d’intentar donar-ho tot per la samarreta”, assegura la Cristina. La Sabina creu que “tenir el suport del Club proporciona tranquil·litat perquè t'ajuden en tot el que necessites”, mentre que per la Carmen “pertànyer al Barça és important perquè dóna l’oportunitat de competir en proves de primer nivell”. n

Raquel González 16/11/1989 Mataró (Barcelona) 55 kg / 1,76 m Prova: 20 quilòmetres marxa 4a temporada al FC Barcelona

Cristina Lara 5/8/1995 Barcelona 49 kg / 1,64 m Prova: 4x100 8a temporada al FC Barcelona

Caridad Jerez 23/1/1991 Palma de Mallorca 58 kg / 1,70 m Prova: 100 metres tanques 4a temporada al FC Barcelona

Sabina Asenjo 3/8/1986 Ponferrada (Lleó) 95 kg / 1,81 m Prova: Llançament de disc 7a temporada al FC Barcelona

Carmen Sánchez 28/11/1990 Mollet del Vallès (Barcelona) 54 Kg / 1,69 m Prova: 4x100 2a temporada al FC Barcelona

REVISTA BARÇA

LES ATLETES DEL BARÇA EL SOMNI DE RIO 2016

Instal·lades en l'elit del tartan

JJ VICO

VÍCTOR SALGADO - FCB

Caridad Jerez. 100 metres tanques

En la seva quarta temporada com a atleta blaugrana, la mallorquina ha participat en totes les grans competicions internacionals dels darrers anys i, amb una marca de 12.94, posseeix

el rècord estatal, aconseguit el 2015. Arriba en un bon moment de forma i, amb 25 anys, és una aposta ferma per fer un bon paper als Jocs. A banda de l’atletisme, la Caridad és estudiant de

Magisteri de Primària i mira de compaginar-ho amb els seus entrenaments. En la temporada de pista coberta també participa en la prova dels 60 metres tanques.

passat. Va aconseguir la millor marca espanyola de tots els temps després de superar la que tenia Àngela Barreiro des del 1994 amb un llançament de 61,36 metres, aconseguit

a Castelló. Amb la seva participació, serà únicament la segona atleta espanyola que prengui part en uns Jocs Olímpics en la prova del llançament de disc.

JJ VICO

VÍCTOR SALGADO - FCB

Sabina Asenjo. Llançament de disc

Per a aquesta lleonesa de 30 anys serà la primera participació en uns Jocs Olímpics. Va ser la primera atleta espanyola a aconseguir la plaça per anar a Rio el 2 d’agost de l’any

REVISTA BARÇA

JJ VICO

VÍCTOR SALGADO - FCB

Raquel González. 20 quilòmetres marxa

La marxadora de Mataró fa quatre temporades que vesteix la samarreta blaugrana i participarà en la prova dels 20 quilòmetres marxa a Rio. Enamorada de la moda des de ben jove, va

acabar en 14a posició al Campionat del Món celebrat a Pequín (la Xina) el 2015. A Roma va confirmar la seva marca, i serà la primera vegada que participi en uns Jocs Olímpics. La

Raquel, a més, es va graduar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i no descarta dedicar-se al periodisme un cop hagi acabat la seva carrera com a atleta.

JJ VICO

VÍCTOR SALGADO - FCB

Cristina Lara i Carmen Sánchez. Relleu 4x100

Cap de les dues velocistes blaugrana té garantida la seva participació en els Jocs Olímpics de Rio, i hauran de buscar la seva classificació durant les properes setmanes. La Cristina, que farà 21 anys

tot just abans dels Jocs i que estudia Treball Social a la UB, és una de les promeses de l’atletisme espanyol. La seva millor marca als 100 metres és d’11.63 segons. Per la seva banda, la Carmen tam-

bé haurà d’esperar a classificar-se, com la Cristina. Aquesta velocista, nascuda a Mollet del Vallès, és una de les dones més ràpides de l’atletisme espanyol i cursa Psicologia.

REVISTA BARÇA

GERMÁN PARGA

Imatge de Manel Vich en el seu darrer partit a l’Estadi, el 17 d’abril contra el València, on va donar la benvinguda als aficionats per últim cop.

La veu que mai s’oblidarà El Camp Nou s’acomiada de Manel Vich, l’home que va donar la benvinguda als barcelonistes a l’Estadi durant més de mig segle i que ens ha deixat als 78 anys

E MANEL TOMÀS

l barcelonisme va rebre de nou una punxada al cor quan va conèixer la mort de Manel Vich, que durant gairebé 60 anys ha estat la veu de l’estadi del FC Barcelona. Referència imprescindible per a qualsevol aficionat que acudia al Camp Nou, Manel Vich ens va deixar el divendres 29 d’abril a Barcelona, a l’edat de 78 anys. El seu delicat estat de salut ja va impedir-li desenvolupar la seva tasca en l’últim partit disputat al Camp Nou, el recent Barça-Sporting, i el darrer cop que va donar la benvinguda a tots els socis i aficionats a l’Estadi va ser el 17 d’abril, en el partit contra el València. En el derbi contra l’Espanyol va tornar a sonar la seva veu gravada per megafonia, però la cadira va quedar buida en homenatge a un culer estimat per tothom. Nascut a Barcelona el 12 de març del 1938, Manel Vich Sánchez es va fer soci del Barça als 15 anys, el 7 de maig del 1953. Es va guanyar la vida com a representant de comerç tèxtil, però la seva principal afició

REVISTA BARÇA

sempre va ser el Barça i el seu somni, dedicar-se professionalment a la locució radiofònica. No va poder complir el seu somni, per bé que va arribar a transmetre partits del Barça al programa La Veu de Catalunya, a Ràdio Hospitalet, però al capdavall, des del 1958, el seu nom està indissolublement unit a la història blaugrana.

Va ser la nit del 10 de setembre del 1958, al camp de Les Corts. El mític davanter César Rodríguez era homenatjat amb un partit entre el Barça i l’Elx i de sobte, a la mitja part, la veu d’un jovenet de 20 anys va anunciar per la megafonia del vell estadi els regals que César havia rebut. La veu pertanyia a Manel Vich, que havia accedit a

Minut de silenci i una sentida ovació

El seient de Manel Vich, buit, el dia del derbi.

Abans de l’inici del derbi va sonar per megafonia la tradicional salutació “Bona tarda a tothom i benvinguts a l’Estadi”, però les alineacions i els canvis es van anunciar sense veu a través del videomarcador. Després de cantar l’himne i veure’s el mosaic, es va demanar un minut de silenci que de manera espontània va estar acompanyat d’una gran ovació.

Defensor del català

Per forçós imperatiu legal, durant molts anys Vich va haver de saludar en castellà, però el 3 de setembre del 1972 va parlar en català pels altaveus del Camp Nou, en un Barça-Deportivo, cosa que mai havia passat abans. “S’ha perdut un nen. Es troba a la porta principal de Tribuna”, va dir amb la seva veu profunda. Davant la desaforada indignació del ministre de Governació Tomás Garicano Goñi, present a la Llotja, no es va tornar a sentir el català per la megafonia fins al 26 d’agost del 1975. El 2 de setembre del 2012, el dia abans dels 40 anys del català al Camp Nou, es va jugar el partit de Lliga Barça-València i Manel Vich va recordar la fita per la megafonia: “És un honor per a mi, després de 40 anys, continuar parlant la meva llengua, la nostra llengua”. Quatre anys abans, el 25 d’octubre del 2008, després del partit entre el Barça i l’Almeria, el Club havia reconegut els 50 anys de Manel Vich com a veu de l’Estadi amb el lliurament d’una placa commemorativa. El darrer 12 de març, després del partit entre el Barça i el Getafe, també va ser homenatjat per sorpresa pels integrants de la Junta Directiva, a la Llotja President Suñol, amb motiu del seu 78è aniversari. Descansi en pau. n

El 10 de setembre del 1958 va parlar per primer cop a Les Corts

TRANSCRIPCIÓ DE LA SALUTACIÓ DE JOAQUIM MARIA PUYAL A LA TdP

Diverses cròniques han explicat que Manel Vich escoltava ‘La Transmissió d’en Puyal’ durant els partits que es jugaven a l’Estadi, per estar segur de donar la informació adequada quan havia d’anunciar la substitució d’algun jugador. L’endemà de la mort de Vich, el primer equip va jugar al camp del Betis. Aquesta és la salutació de Joaquim Maria Puyal a l’inici d’aquella edició de LaTdP.

ona tarda, audiència, avui és dissabte 30 d’abril i el Barça juga a dos quarts de nou, al Villamarín, amb el Betis, la primera de les tres finals que li queden per guanyar la Lliga. Poques hores abans de l’inici d’aquest partit, el Club ha anunciat el traspàs, ahir divendres, de Manel Vich, la veu del qual —durant mig segle— ha saludat els partits del Camp Nou amb aquell inconfusible “Bona tarda a tothom i benvinguts a l’Estadi”. La gravetat de la seva veu transmetia de manera eficient la potència institucional del Club. Vich era un home bo i un culer de pedra picada. Sempre al seu lloc, servint el Barça, va veure passar cracs, presidents i directius: res ni ningú no li va fer perdre, mai, la disposició incondicional per fer la seva funció amb una modèstia i, al mateix temps, amb un amor propi que conferien una dignitat singular a la seva figura. El nostre condol a la seva família. La mort del meu amic Manel Vich m’ha fet pensar una cosa que, segurament, alguns oients consideraran que és una reflexió poc original. Però, encara que fos així, permetin que m’esplaï. Se n’ha anat en Vich, la veu del Barça a l’Estadi. Fa poques setmanes vam perdre la figura excepcional de Cruyff, com abans havíem perdut la del gran Kubala. Tots ells eren un tros del Barça, però el Barça continua sense ells. Aleshores, què és el Barça? Hem vist morir presidents històrics, socis fundadors, dotzenes de milers de seguidors... (Per cert, en Pepitu, company de seient del pare d’en Carles Capdevila a l’Estadi, vol fer-me saber que el nostre club hauria de recordar un dia a l’any els consocis que ens han deixat. Doncs bé, dit queda.) Tot i la mort de tantes persones, el Barça

continua. Aleshores, què és el Barça? Els colors blau i grana, em podria dir algú. Però qualsevol de nosaltres ho rebatria, senzillament, recordant com cada dos per tres canviem de samarreta, com hem canviat d’estadi, com hem canviat de seu social, com hem canviat la forma de l’escut, com hem canviat fins i tot el nostre nom quan ens hi van obligar... Què és el Barça, aleshores? Contestar dient que és més que un club és donar una resposta no explicativa. Admeto que fer ara aquesta pregunta, quan falta menys d’una hora perquè comenci el partit amb el Betis, pot no ser del tot oportú. D’acord. Deixem-ho per a més endavant...

IGNASI PAREDES

l’encàrrec de Ricard Combas, el cap de personal del Club. L’experiència li va agradar. D’aquesta manera, Combas li va oferir donar la benvinguda als afeccionats en cada partit que el Barça ha jugat al Camp Nou des d’aleshores. Només en quatre ocasions, arran d’una intervenció quirúrgica, del casament de la seva filla i recentment en el partit contra l’Sporting, va faltar a aquesta cita. Manel Vich va saber crear un estil propi de comunicació amb els aficionats basat en el respecte, l’educació i la responsabilitat. Les seves paraules servien per donar les alineacions, per informar d’un canvi o per fer una crida de servei, però també per donar pas a un minut de silenci respectuós.

D’aquí a tres hores, s’haurà acabat aquest partit i l’haurem guanyat o no. D’aquí a tres setmanes, s’acabarà la Lliga i l’haurem guanyada o no. Com la Copa del Rei, que ens la jugarem l’altre cap de setmana... I vindrà l’estiu i fitxarem i traspassarem jugadors. I passarà la temporada que ve i l’altra i l’altra... I passaran els anys i també nosaltres ens morirem. I quan això passi, algú dirà: S’ha mort aquell, que era un gran culer. Però això no farà trontollar la institució. Ni això ni res farà trontollar el Futbol Club Barcelona mentre la força simbòlica de l’Entitat i una gestió encertada preservin la voluntat il·lusionada dels culers: la voluntat de voler ser. Vet aquí el factor clau, la voluntat de ser. Aleshores, si som capaços de mantenir aquelles dues condicions, serà molt fàcil contestar una pregunta sempre vigent: què és el Barça? I per molts anys que ens la puguem continuar fent!

REVISTA BARÇA

GERMÁN PARGA - FCB

ORIOL TOMÀS ELS NOUS DIRECTIUS DEL CLUB

Tomàs a la graderia de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, on es troba la seu d’Open Camp. A la dreta, al Complex Esportiu Municipal Pau Negre.

Passió per l’esport El directiu Oriol Tomàs és el responsable de les seccions amateurs del FC Barcelona i un amant de la pràctica esportiva

O MARC PARRAMON

riol Tomàs i Carulla (Barcelona, 1970) va ser membre de la comissió esportiva del FC Barcelona entre els anys 2011 i 2013 i des del juliol del

REVISTA BARÇA

2016 forma part de la Junta Directiva com a responsable de les seccions amateurs i l’espai jove. Feliç després dels èxits esportius aconseguits pel primer equip, assegura que “haver aconseguit el doblet és un èxit extraordinari”. Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona, enceta la seva carrera professional al Regne Unit, on va estudiar l’últim curs de carrera. Després d’estar dos anys a Procter & Gamble, multinacional dedicada als productes de neteja i d’higiene personal, passa per Danone, fins que, amb 30 anys, arriba a Nike, on

durant més d’una dècada ocupa diversos càrrecs fins a arribar al de director general de futbol per al sud d’Europa. En l’actualitat és un dels socis d’Open Camp, “el primer parc temàtic esportiu del món al voltant d’una anella olímpica”. Un espai situat al recinte de Montjuïc que obre al públic aquest juny i que promet ser una de les grans atraccions lúdiques de la ciutat. La passió per l’esport ha marcat sempre el nord de la seva brúixola personal. Abans d’aquest brillant grand slam professional, l’Oriol va ser un nen apassionat pel tennis. Va créixer enganxat a una raqueta Wilson

Les seccions amateurs del Barça seran una referència formativa en l’àmbit estatal”

GERMÁN PARGA - FCB

Els reptes amb les seccions amateurs

i sota l’ombra dels duels Borg i McEnroe. Va combinar la terra batuda amb la gespa. Però en aquest cas, no la de les pistes de tennis, sinó la dels camps de futbol. En aquest esport va tenir la sort d’estar, en un club amateur, a les ordres de Laureano Ruiz, nom clau del futbol formatiu barcelonista. “Recordo la doblada, una jugada que em va fer practicar fins a l’extenuació”, assegura aquest extrem esquerre. El soci 59747 va córrer les cinc primeres edicions de la Titan Desert i ha fet vuit maratons, entre les quals les d’Estocolm i Amsterdam. A l’última, el 2006, va baixar de

3 hores i, curiosament, va entrenar-se en el mateix grup que Luis Enrique Martínez, “un apassionat de l’esport que mostrava una gran constància i dedicació”, recorda. Ara, la prioritat del seu temps lliure és passar el màxim de temps possible amb la seva dona i els seus fills. El temps que li queda el dedica al teatre. Forma part d’una petita companyia amateur del centre l’Illa de l’Aire. Aquest mes de juny estrena Marits i mullers, en què interpreta el personatge de Woody Allen. Aquest cop no és una marató, però sí un tour de force escènic. n

L’Oriol és el màxim responsable institucional de les seccions amateurs del FC Barcelona (atletisme, hoquei gel, hoquei herba, patinatge artístic, rugbi, voleibol, bàsquet en cadira de rodes i bàsquet femení). Una tasca que per primera vegada en la història del Club queda concentrada en una persona. “Per part de la Junta hi ha la voluntat ferma de potenciar-les”, assegura. Els objectius se centren a escoltar les necessitats dels esportistes i a convertir aquestes seccions en “una referència formativa en l’àmbit estatal”. En definitiva, posarles al lloc que es mereixen i elevar-ne la marca. Al pla estratègic d’aquesta àrea també s’inclou la incorporació i el foment dels equips femenins, així com dels esports per a persones amb discapacitat. I el somni?: “Crear una ciutat esportiva per a aquests esports”. Respecte a l’Espai Jove, una altra de les responsabilitats de l’Oriol, l’actual Junta vol potenciar la vinculació d’aquest segment de socis (uns 15.000, de 18 a 25 anys) per tal que visquin el Club d’una manera més intensa i personal. En un futur es duran a terme noves iniciatives per a aquest col·lectiu que fomentaran, encara més, la seva passió pels colors blaugrana.

REVISTA BARÇA

GERMÁN PARGA - FCB

FUNDACIÓ FCB

Els participants en l’acte de signatura de l’acord entre la Fundació FCB i la Fundació Abidal, a la Ciutat Esportiva.

Abidal, aliat en la lluita contra el càncer infantil

Josep Maria Bartomeu, Jordi Cardoner i Éric Abidal van segellar el 22 d’abril a la Ciutat Esportiva un acord de col·laboració entre la Fundació FC Barcelona i la Fundació Éric Abidal amb l’objectiu d’impulsar activitats de sensibilització i recerca científica que serveixin per millorar la qualitat de vida dels infants que passen per un procés oncològic.

La Fundació FCB i la Fundació Abidal han signat una entesa per fomentar la sensibilització i la recerca en relació amb aquesta patologia

Entrevistadors per un dia

a missió de la Fundació FC Barcelona té com a objectiu principal fer focus sobre la infància, especialment sobre els nens i nenes més vulnerables. Aquest cop la Fundació es fixa en els que pateixen càncer i ho fa de la mà d’una de les icones més emblemàtiques del barcelonisme contemporani, Éric Abidal, que a través de la seva fundació centra els esforços en la lluita contra aquesta malaltia.

REVISTA BARÇA

GERMÁN PARGA - FCB

MARC PARRAMON

Abidal, signant un autògraf a un infant.

Els protagonistes de l’esdeveniment van ser un grup d’infants que tenen o que han tingut càncer, les famílies dels quals estan vinculades a l’AFANOC, l’Associació de Nens amb Càncer. Els menuts van poder fer preguntes a Abidal sobre la seva vida esportiva i personal i, tot seguit, van fer uns tocs de pilota amb ell, just davant de la Masia. Abidal els va explicar per què és feliç, què se sent en ser mantejat pels millors jugadors del món o per què quan marcava un gol amb el Barça ho celebrava corrent cap enrere. La Fundació Éric Abidal és una entitat sense ànim de lucre que va néixer a Barcelona al setembre del 2013 amb l’objectiu de crear una xarxa social per treballar en diferents projectes d’investigació, formació i divulgació sobre la salut, tenint sempre l’esport com a eix vertebrador. n

FUNDACIÓ FCBARCELONA

ALIANCES

Acords de la Fundació FCB amb entitats socials de jugadors La Fundació FC Barcelona té un ampli ventall d’aliances amb fundacions de jugadors o exjugadors del primer equip, una profitosa manera de mantenir el lligam del Club amb aquells esportistes que ja no són a la disciplina del Barça i de reforçar-lo amb aquells que en són part activa. A continuació es mostren les enteses que la Fundació té en l’actualitat en aquest àmbit.

Nou ambaixador de l’OCATT Pocs dies després de la presentació de l’acord entre la Fundació FC Barcelona i la Fundació Éric Abidal, el francès va ser nomenat ambaixador de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), en un acte celebrat al Camp Nou. Amb aquesta iniciativa, el Departament de Salut, l’OCATT i la Fundació Éric Abidal, amb la col·laboració de la Fundació FC Barcelona, van voler contribuir a promoure la donació d’òrgans i augmentar els trasplantaments. Éric Abidal va ser elegit pel seu exemple, la seva experiència personal i també pel seu compromís social a favor de la donació d’òrgans. A l’acte hi van participar, a més de l’exblaugrana, el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comín, el vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner, i el director de l’OCATT, Jaume Tort. Els tres primers mesos del 2016, a Catalunya hi ha hagut 89 donants d’òrgans procedents de difunts, un 39% més que en el mateix període de l’any anterior. Gràcies a aquestes donacions i a les 35 procedents de donants vius s’han pogut fer 293 trasplantaments fins al 31 de març del 2016, una xifra que representa un 22% més que en el mateix període de l’any passat.

Fundació Leo Messi

En col·laboració amb la fundació del 10 es treballa a Rosario, aplicant el projecte FutbolNet i en l’àmbit internacional, en un ambiciós projecte de sensibilització sobre la malaltia de Chagas. També s’impulsen projectes per dinamitzar la recerca oncològica i fomentar el benestar dels infants que tenen càncer.

Instituto Projeto Neymar Jr

El brasiler té un centre educatiu de 8.400 m2 a la localitat de Praia Grande (estat de Sao Paulo, al Brasil) que atén més de 2.400 infants d’entre 7 i 14 anys. En aquest espai s’aplica també la metodologia educativa FutbolNet, com a complement de l’oferta esportiva de l’entitat.

Fundació Johan Cruyff

Els projectes Pati 14 i Cruyff Courts són els protagonistes de la col·laboració conjunta amb la fundació de l’holandès. En ambdós casos l’objectiu és oferir als més menuts la possibilitat de divertir-se amb l’esport, alhora que treballen els valors més essencials.

Fundació Rafa Márquez

Gràcies a aquest acord s’aplica el projecte FutbolNet a l’estat de Jalisco, Mèxic, on Márquez té diversos centres educatius de la seva fundació, creada el 2005. La seva entitat té com a objectiu promoure el desenvolupament integral dels infants més vulnerables de la zona.

Fundació Edmílson

L’entesa i els treballs conjunts van iniciar-se el 2006 i se centren en l’impuls de programes educatius entre els joves més desafavorits de Taquaritinga (estat de Sao Paulo, Brasil), ciutat natal de l’exdefensa blaugrana.

REVISTA BARÇA

FUNDACIÓ FCBARCELONA

“La meva victòria és la de tots” Abidal vol retornar a la societat tota l’estima que va rebre durant la seva malaltia MARC PARRAMON / FOTOS VÍCTOR SALGADO

ric Abidal enceta amb la creació de la seva fundació una etapa de la seva vida tan apassionant com l’esportiva. Coincidint amb l’acord signat entre la Fundació FC Barcelona i la Fundació Éric Abidal, el francès ens explica les línies mestres del seu projecte social i mostra el seu agraïment a tota la família barcelonista.

Se’l considera un exemple de com afrontar i vèncer una malaltia com el càncer. D’on va treure aquesta força?

Se’m considera un exemple perquè la gent ha posat la mirada en mi, però als hospitals hi ha gent que no és coneguda, que lluita i se’n surt igual. El meu exemple són els nens malalts, que no saben exactament el que tenen i estan ingressats durant molt de temps. No es queixen mai, no ploren. Això és el que em va donar més força i, tenint fills, encara més. Quines reflexions ha extret d’aquesta etapa de la seva vida?

No només hi ha hagut coses negatives. De tota aquesta experiència n’he après molt, de la gent i de la medicina. I això t’ensenya que has de tenir els peus a terra. Sempre he pensat que sóc un jugador de futbol i res més. Després, fora de la feina, sóc una persona normal. L’any 2015 va presentar la Fundació Éric Abidal. Era una idea anterior a la seva malaltia?

Abans d’estar malalt ajudava diverses empreses. Ho feia sense parlar-ne, anònimament. Quan era a l’hospital deia als metges que quan sortís d’allà crearia una marca de llits perquè els de l’hospital eren horribles (riu). Sempre he volgut ser generós amb els altres i la malaltia em va marcar el camí que havia de seguir. I vaig decidir crear, juntament amb la meva dona, la Fundació Éric Abidal.

REVISTA BARÇA

FUNDACIÓ FCBARCELONA

Abidal, a l’entrada de les oficines de la Fundació FC Barcelona.

Quines accions duran a terme?

Impulsarem projectes d’investigació contra el càncer i acomplirem els somnis dels nens malalts. Ara mateix tenim un projecte en què crearem un parc infantil dins d’un hospital a Múrcia. M’agrada molt estar en contacte amb els professionals: cirurgians, doctors, etc. Per això viatjo molt i, d’aquestes trobades, en surten molts projectes. Què pot aportar a la seva fundació l’entesa signada amb la Fundació FC Barcelona?

Aquest acord ens ajudarà a tenir projecció internacional. Tothom coneix el Barça. L’objectiu és sensibilitzar la gent sobre el càncer i fomentar projectes d’investigació en relació amb aquesta malaltia. Volem arribar al màxim nombre de nens, fent la feina amb rigor. Què significa el Barça per a vostè després d’haver penjat les botes?

En l’àmbit esportiu és el màxim que un

Per a mi el Barça és un exemple d’humilitat”

jugador pot tenir. Per a mi el Barça és un exemple d’humilitat. Al primer equip són grans estrelles, grandíssims jugadors, i tots es respecten els uns als altres. Això és el més important. Recordem un dels moments històrics al Club, quan aixeca la Champions a Wembley, el 2011. Amb la perspectiva del temps, com recorda aquell instant i què significa per a vostè, un cop curat?

Va ser un dels moments més forts de la meva carrera. Abans, vaig jugar a la semifinal, aquí al Camp Nou. Van ser dos minuts i mig però per a mi era molt més que això. Crec que era la victòria de molta gent, de la meva família, de l’afició, del Club, dels doctors; al final vaig sortir jo al camp però vaig notar la força que em van donar tots ells. Després de jugar els 90 minuts de la final, el gest del Carles (Puyol) i del míster en deixar-me el braçal de capità per poder aixecar el trofeu va ser emocionant. És un moment personal únic i sempre estaré agraït al vestidor, a l’equip i a tot l’staff. Quin missatge adreçaria als socis en agraïment al suport que van mostrar-li?

La meva victòria és la victòria de tots. Els socis han de saber que els jugadors, sense ells, no som ningú. Quan tot va bé creus que sol pots arribar a tocar la lluna, però, quan no, sempre es necessita ajuda i jo la vaig tenir de tota la família del Barça. Moltíssimes gràcies! n

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÃ&#x2021;A

GERMÁN PARGA - FCB

FUNDACIÓ FCBARCELONA

Els infants de Badia i els representants institucionals, a la gespa del Cruyff Court.

Sergio apadrina un Cruyff Court La Fundació Cruyff, l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació FC Barcelona són les entitats impulsores d’aquest projecte instal·lat a Badia del Vallès MARC PARRAMON

GERMÁN PARGA - FCB

l mateix dia que es va fer pública la renovació de Sergio Busquets pel FC Barcelona, el de Badia del Vallès es trobava a la seva localitat natal inaugurant un entranyable projecte social que beneficiarà centenars d’infants d’aquesta ciutat vallesana. Es tracta d’un Cruyff Court, impulsat per la Fundació Cruyff, l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació FC Barcelona; un camp d’ús lliure que pretén fomentar l’esport entre els infants i joves i inculcar-los valors com la responsabilitat, el treball en equip o la superació, així com aconseguir, també, la prevenció del sedentarisme i l’obesitat infantil. Susila Cruyff, en representació de la Fundació Cruyff; Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Jordi Cardoner, vicepresident primer del FC Barcelona; Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès, i el mateix Sergio Busquets, van inaugurar aquesta nova instal·lació es-

Sergio Busquets va disputar uns quants partidets amb els més menuts.

portiva el 27 de maig passat davant l’atenta mirada d’uns quatre-cents nens i nenes de Badia del Vallès, principals beneficiaris de la iniciativa. Aquest nou camp és fruit de l’aliança entre la Fundació Cruyff, l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació FC Barcelona per a la construcció, el manteniment i la dinamització d’un total de 15 Cruyff Courts arreu de Catalunya, prioritzant zones desafavorides, amb un únic objectiu: la inclusió social d’infants i joves especialment vulnerables a

través de la pràctica de l’esport. “Estic molt content perquè jo jugava aquí i tant de bo hagués tingut un camp com aquest”, va assegurar Sergio durant la presentació. En aquest espai els més menuts han de seguir Les 14 normes de Johan Cruyff, basades en valors, que troben escrites en un cartell al lateral del camp. “Aquest projecte és una mostra que el llegat del Johan és tangible i que tots plegats estem compromesos a fer-lo perdurable”, va recordar Jordi Cardoner. n

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

Els orígens

SOCIS

GERMÁN PARGA - FCB

El primer Senat del FC Barcelona va ser constituït pel president Enric Llaudet el 23 d’octubre del 1961. Era un òrgan consultiu no vinculant i va mantenir la seva activitat durant la dècada dels seixanta. El Senat estava integrat pels expresidents del Club, els socis de mèrit, una representació del primer centenar d’associats i una altra de proporcional de cadascuna de les deu dècimes en què estaven dividits els socis amb més de quatre anys d’antiguitat. Una nova versió d’aquest antic Senat es va constituir el 14 de desembre del 1989, en aquest cas sota els auspicis del president Josep Lluís Núñez. El nou Senat s’havia de

EL SENAT DEL FC BARCELONA Què és el Senat?

Quina funció té?

És un òrgan col·legiat i honorífic de caràcter consultiu

Assessorar i aconsellar sobre les qüestions que li sotmetin el president i la Junta Directiva. El president i la Junta Directiva demanen al Senat la seva opinió i consells sobre projectes que s’han de portar a terme, com ha estat el cas del Referèndum i el de l’Espai Barça. La Junta Directiva té en compte les propostes i les inquietuds d’aquests socis, ja que aquest col·lectiu és el que té més experiència a causa dels anys que fa que són socis de l’Entitat.

Qui compon el Senat?

1.000

Els primers socis del FC Barcelona

D’on vénen? ALACANT 1 BALEARS 1 BARCELONA 970 BISCAIA 2 GIRONA 14 LLEIDA 3 SÒRIA 1 TARRAGONA 6 TENERIFE 2

137 dones 863

homes

Quan es convoca? El Senat s’ha de reunir a convocatòria del president quan sigui necessari. Les reunions poden ser ordinàries o extraordinàries i estan reglamentades per Estatuts. La sessió ordinària del Senat se celebra cada any dins del segon trimestre. La convocatòria es fa via correu ordinari, i es fan trucades per confirmar l’assistència.

Com es nomena? El soci que esdevé senador per primera vegada rep un diploma i un carnet de senador a l’acte del Senat. Els senadors també són compromissaris del Club, ja que estan dins del

0,6%

dels socis

del Club amb més antiguitat.

reunir una vegada a l‘any i estava format pels mil socis amb més antiguitat i, com el seu antecessor, es tractava d’un òrgan “col·legiat i honorífic de caràcter consultiu i no vinculant”, per bé que en el projecte original es preveia que aquest òrgan tingués un cap visible i un consell dirigent, un postulat que després es va abandonar.

Propostes assolides S’han efectuat diferents obres a les actuals instal·lacions del Club per facilitar l’accés a la gent gran, tal com s’havia sol·licitat des del Senat. Es van tenir en compte, molt especialment, les demandes d’aquests socis en els temes referents a l’accessibilitat del Nou Espai Barça. En cada partit que funcioni la Llotja Oberta hi ha una plaça reservada per a un soci senador més un acompanyant. A les finals es fa un sorteig especial de 25 entrades dobles per a aquest col·lectiu. El carnet de soci sènior ja no és exclusiu per al soci titular, com s’havia fet fins a la temporada passada. Ara ja el pot utilitzar qualsevol persona. Es va regularitzar que s’havia de fer una reunió per any amb aquest col·lectiu.

REVISTA BARÇA

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

TROBA LA TEVA PENYA! Les comarques castellonenques dels Ports, el Baix Maestrat, l’Alt Maestrat, la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alcalatén, l’Alt Millars i l’Alt Palància constitueixen una de les 30 zones en què es divideix el mapa penyístic del FC Barcelona. En aquest territori es poden trobar 30 penyes oficials amb 3.050 penyistes censats. ALBERT RIUDEUBÀS

Comarques de Castelló Per tal de dinamitzar el col·lectiu i fer-lo més efectiu, cada zona té una junta directiva formada per alguns dels presidents de les penyes del territori, que facilita les relacions amb el FC Barcelona i el diàleg entre les penyes. Al marge de les entitats de les comarques de Castelló, alguna penya de la província de València també està adscrita a aquesta

Federació. Les trobades de penyes de la zona destaquen pel lluïment dels seus corresponents estendards en les cercaviles de celebració. Aquest any, coincidint amb el seu 50è aniversari, l’Associació Cultural i Esportiva Penya Barcelonista d’Onda ha estat l’entitat encarregada d’acollir la trobada de penyes d’aquesta zona.

Junta Directiva de la zona Comarques de Castelló PRESIDENT:

Joaquín Grifol Martínez

VICEPRESIDENT:

Vicente Javier Martí Torres

SECRETARI: César Ferrandis Boix TRESORER: David Casanova Artero VOCALS: José Miguel Monlleó Martínez Gabriel Reguart Miralles

PB DE SEGORBE

PB VILA-REAL

Primera penya de la Comunitat

En una ciutat de Primera Divisió

Fundada el 1962, la PB de Segorbe és la pionera de la zona i la primera penya barcelonista creada a la Comunitat Valenciana. L’entitat compta amb uns 247 associats i disposa de local propi. Les festes per seguir les finals del Barça, el seu aniversari cada novembre i la participació en accions socials a la població són algunes de les seves activitats.

Les sensacions de ser una penya barcelonista en una població on està present un equip de Primera Divisió són les que té la PB de Vila-real, creada el 1985 i que compta amb uns 250 socis. La penya disposa de local propi, des d’on segueix els partits del Barça, i sempre està al costat dels equips blaugrana que viatgen a la ciutat castellonenca.

REVISTA BARÇA

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

CASTELLÓ

665

Penyes Zona 15 857 576

Gran Peña Barcelonista Altura

299

1719 1747

265 2131

265 1506

399 2165 1993 880

786

165 956

196 1181

150 205

370

268 1249

209

1554 1595

531

1906

749

PB ELS PORTS

0150

Penya Esportiva Barça Castelló

0165

Associacio Cultural I Esportiva Penya Barcelonista d’Onda

0196

Peña Barcelonista de Segorbe

0205

Penya Barça La Vall d’Uixó

0209

Peña Barcelonista Torreblanca

0265

Penya Barcelonista de Betxí

0268

Penya Barcelonista San Mateo

0299

Penya Barcelonista Vila-real

0370

Penya Esportiva Barça de l’Alcora

0399

Penya Barcelonista de Nules

0531

Peña Barcelonista de Catí

0576

Penya Barcelonista Els Ports

0665

Peña Barcelonista de Burjassot

0749

Peña Barcelonista Ribesalbes

0786

Penya Barcelonista la Jana

0857

Penya Barcelonista de Sueras

0880

Penya Barcelonista “Vora Sèquia”

0956

Penya Barcelonista d’Artana

1181

Penya Barcelonista la Vilavella

1249

Penya Barcelonista de Cabanes

1506

Penya Barcelonista de Les Alqueries

1554

Penya Barcelonista el Templat

1595

Penya Barcelonista Vilafranca del Cid

1719

Penya Barcelonista Benassal al Vent

1747

Penya Barcelonista d’Almenara

1906

Penya Barcelonista de Fanzara Triplet 2009

1993

Penya Barcelonista d’Albocàsser

1995

Penya Barcelonista Alcalà-Alcossebre

2131

Penya Blaugrana de Montant

2165

PB ONDA

Trobada amb la Copa d’Europa

50è aniversari, fotos i futbol

La trobada de penyes de la zona, organitzada per la PB Els Ports, va congregar l’any passat més de 350 persones a Morella. Els assistents van poder contemplar en directe la Copa d’Europa, seguir la cercavila, participar en l’esmorzar popular i el dinar de germanor i estar presents a l’acte solemne, amb l’homenatge als socis fundadors de la penya, celebrat al Convent de Sant Francesc.

Amb motiu del seu 50è aniversari, aquest any la Penya d’Onda ha estat l’escollida per ser l’amfitriona de la XVIII Trobada de Penyes de les comarques de Castelló, en què, a més dels actes habituals, organitza una exposició de fotos antigues. L’entitat participa en la promoció del futbol base i en el campionat d’estiu de futbol de Penyes de la seva població.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT Xavier Catalán FOTOS: Germán Parga - FCB, Víctor Salgado - FCB, Santiago Garcés - FCB i Marta Contín

Doblet de l’handbol! L’equip d’handbol va assolir la seva 23a Lliga i per primera vegada a la història guanya sis Lligues seguides. La derrota del Naturhouse La Rioja a la pista de l’Ademar de Lleó va donar el títol matemàticament als blaugranes, que havien guanyat tots els seus partits, quan faltaven cinc jornades per a la fi del campionat. Una setmana després, el Barça Lassa va assolir també la Copa del Rei. Després de derrotar l’Abanca Ademar per 33 a 27 a les semifinals, el conjunt de Xavi Pascual es va enfrontar a la final amb l’equip amfitrió, l’Helvetia Anaitasuna. Després d’una primera part igualada, el Barça va agafar avantatge en el marcador gràcies a un inspirat Víctor Tomàs, amb vuit gols, i va acabar guanyant per 30 a 33 la vintena Copa de la història de la secció i la tercera consecutiva.

Campions de l’OK Lliga! El FC Barcelona Lassa va guanyar la 27a Lliga de la seva història, la tercera consecutiva, a tres jornades de la fi del campionat. Després d’un parell d’ensopegades a l’inici, els blaugranes van encadenar una espectacular ratxa amb 20 triomfs i un empat en 21 partits. Així, es va arribar a la jornada 27 amb opcions d’assolir la Lliga. El títol, però, va arribar amb suspens. El Barça va haver de remuntar un 0-3 en el seu partit davant el Vic i va acabar empatant a quatre gols, amb una diana d’Ordóñez a pocs segons del final. Els jugadors blaugrana van haver d’esperar per celebrar el títol que acabés el partit del Liceo, el qual va perdre a la pista de l’Igualada. Aquesta combinació de resultats va donar la Lliga matemàticament al conjunt de Ricard Muñoz.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

FUTBOL

Moren Quique Martín i Cánovas Quique Martín Navarro, exporter del FC Barcelona entre els anys 1943 i 1950 i degà dels exjugadors blaugrana, va morir als 91 anys. Francisco Cánovas, que va jugar entre els anys 1947 i 1951, va morir als 88 anys.

PATROCINI

HOQUEI

Renovació amb Assistència Sanitària

El Barça B d’hoquei, campió de Lliga

El FC Barcelona i Assistència Sanitària van signar un nou contracte de patrocini que ratifica l’entitat asseguradora com a proveïdor dels serveis hospitalaris i les assegurances mèdiques del Club fins al 2021.

El Barça B d’hoquei patins es va proclamar campió de la Primera Nacional, la Divisió de Plata de l’hoquei estatal, i tanca la temporada amb un doblet després de guanyar també la Copa de la Princesa.

Premi a la fidelitat a uns colors

Marc Carmona no continuarà al Barça Lassa

El FC Barcelona ha continuat fent el lliurament d’insígnies d’or i de plata als socis que complien 50 i 25 anys d’antiguitat al Club, respectivament. El president Josep Maria Bartomeu i el vicepresident Jordi Cardoner, juntament amb el directiu Pau Vilanova, van ser els encarregats de fer el lliurament de les insígnies a l’Auditori 1899. Atès que la xifra de 1.820 socis que havien de rebre la insígnia d’or el 2015 és molt superior a l’habitual, i tenint en compte la importància d’aquest acte per al soci i la Junta Directiva, el Club va decidir fer el lliurament de les insígnies en diferents jornades, que s’allargaran fins al mes de juliol.

L’entrenador del primer equip de futbol sala Marc Carmona deixarà el seu càrrec el 30 de juny. El director d’esports professionals, Albert Soler, va anunciar en roda de premsa que “tocava fer un relleu per iniciar una nova etapa i donar un altre caire a la secció”. Carmona, que va arribar a la secció el 2004 com a secretari tècnic, va afirmar: “Estic eternament agraït al Barça per aquests 12 anys i he tingut la sort de viure coses irrepetibles al Palau, em sento molt afortunat”. En la seva etapa com a entrenador, el Barça ha guanyat tres títols de Lliga, dues UEFA Futsal Cup, tres Copes d’Espanya, quatre Copes del Rei i una Supercopa d’Espanya.

La Fira del Llibre de Varsòvia

Gran participació a la jornada sobre diabetis

El FC Barcelona va ser protagonista a la Fira del Llibre de Varsòvia que es va celebrar a l’Estadi Nacional de la capital polonesa. El vicepresident Carles Vilarrubí va representar el Club en aquest esdeveniment cultural internacional, que tenia com a convidats especials la ciutat de Barcelona i la literatura catalana. Vilarrubí va assistir a una recepció oferta per Agustín Núñez, ambaixador d’Espanya a Polònia, va participar en la taula rodona sobre futbol i literatura que va seguir la projecció del documental Josep Suñol: un crit valent, subtitulat al polonès, i va visitar l’estand de Barcelona en què s’exposaven els llibres oficials del Club.

Més de 400 persones van participar en la I Jornada Diabetis infantil tipus 1 i l’esport, una sessió divulgativa destinada a les famílies amb infants afectats per aquesta malaltia amb l’objectiu de donar-los a conèixer les novetats científiques que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels nens i nenes afectats. L’acte va comptar amb la participació del directiu Jordi Monés, responsable de l’Àrea de Ciències de l’Esport i Comissionat d’FCB Universitas; de la directiva i vicepresidenta de la Fundació FC Barcelona, Maria Teixidor, i del director del Servei Català de la Salut, David Elvira, entre altres membres de la comunitat mèdica.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

El futbol formatiu guanya 11 lligues

24è aniversari de la primera Copa d’Europa

Els equips del futbol formatiu del FC Barcelona van continuar aquesta temporada celebrant títols, amb un total d’11 lligues i 34 tornejos de primer nivell. Aquest balanç és molt positiu, tot i la sanció FIFA que va sacsejar els fonaments de la Masia. Els equips que van proclamar-se campions de les seves lligues respectives van ser: el Cadet A, el Cadet B, l’Infantil A, l’Infantil B, l’Aleví A, l’Aleví D, el Benjamí A i el Prebenjamí (a la foto), juntament amb el Femení B, el Femení Juvenil-Cadet i el Femení Aleví-Infantil.

El directiu Javier Bordas va representar el FC Barcelona en el partit commemoratiu, disputat a l’estadi Vasil Levski de Sofia, del 24è aniversari de la consecució de la primera Copa d’Europa del Barça a Wembley. Coincidint amb el 50è aniversari de Hristo Stóitxkov, l’exfutbolista búlgar va organitzar la trobada al seu país per celebrar una fita històrica amb amics i excompanys de l’època del Dream Team com Jose Mari Bakero, Julio Salinas, Sergi Barjuán, Miquel Àngel Nadal o Txiki Begiristain, entre d’altres.

El Júnior de bàsquet fa història

Èxits de la secció de patinatge

L’equip Júnior de bàsquet del FC Barcelona va realitzar una temporada històrica en guanyar el triplet. Al Campionat de Catalunya, els blaugranes van derrotar l’Hospitalet per 89-50 a la final disputada a Vic. El conjunt d’Alfred Julbe es va endur el Campionat d’Espanya derrotant a Guadalajara, a la final, el Reial Madrid per 65 a 58. I la cirereta del pastís va ser el triomf per primer cop a la història del Next Generation Tournament, l’Eurolliga de la categoria júnior, derrotant a la final de Berlín l’Estrella Roja per 90-82.

La secció de patinatge artístic va assolir el Campionat d’Espanya de ballet sobre gel. Els dos equips campions van ser el Barça Toons, en què competien patinadores de la secció d’entre 10 i 12 anys, i el Barça Artistic Team (a la foto), que competia en categoria sènior. A més, en el Campionat d’Espanya Infantil celebrat a Jaca, les patinadores blaugrana van aconseguir dues medalles, una d’or, de Maria Rodríguez en categoria Júnior Segona, i una de bronze per a Fanny Maria en categoria Basic Novice.

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT

La influència de la calor en l’esport Amb l’arribada de l’estiu, la calor es converteix en un factor ambiental que afecta el rendiment de l’esportista i fa augmentar el risc de patir lesions. Si la calor es combina amb la humitat, els riscos són encara més grans

LESIONS ASSOCIADES

COORDINACIÓ Fèlix Montaner i Francesc Orenes ASSESSORS Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)

L’

activitat esportiva no es deté durant tot l’any i els esportistes s’exerciten a l’estiu en unes condicions ambientals de molta calor i, en alguns casos, combinada amb humitat. Les temperatures elevades, per sobre dels 30ºC, i una humitat excessiva, per sobre del 85%, es converteixen llavors en factors ambientals que alteren el rendiment físic de l’esportista. Així doncs, l’estiu és un període crític per a la salut dels jugadors i és imprescindible prendre tot tipus de precaucions per evitar les anomenades lesions de calor. La temperatura normal del cos humà és d’uns 37ºC, però la pràctica esportiva pot apujar la temperatura de certs teixits com els músculs fins als 41ºC. Aquest procés va acompanyat d’un augment de la sudoració i del fluix sanguini a la pell. D’aquesta manera, aquest excés de temperatura s’elimina mitjançant la suor, que suposa una pèrdua constant d’aigua, potassi i sodi, elements vitals per al funcionament cel·lular. Així doncs, l’oxigen arriba en menys quantitat a les cèl·lules, motiu que pot afectar el rendiment dels músculs. La humitat té una gran influència en el procés de sudoració. Quan aquesta és molt elevada, la sensació de sufocació és més gran i provoca que els esportistes beguin més líquid, acció que estimula la sudoració i fa perdre una gran quantitat d’aigua. Aquesta sudoració provocada per la humitat pot desequilibrar les sals minerals com el sodi i el potassi, clau per a la hidratació cel·lular. És per aquest motiu que els metges han de treballar individualment amb cada jugador perquè tingui la capacitat de reconèixer les seves sensacions per tal de seguir una rutina adequada d’hidratació. El moment més crític arriba el dia de partit, quan els jugadors han de rendir al cent per

REVISTA BARÇA

COP DE CALOR ESGOTAMENT PER CALOR

Mareigs intensos, augment de la freqüència cardíaca, mal de cap.

Sensació de fatiga, pols dèbil i poca coordinació.

RAMPES MUSCULARS

HIDRATACIÓ Dia de partit

NIT ABANS 4-8

2h ABANS 500 ml

cent de les seves capacitats. La calor produïda per l’organisme no s’elimina al ritme idoni per evitar el sobreescalfament, cosa que repercuteix en l’aparició de patologies.

10 min ABANS 200 ml

DESPRÉS 1,5 l per Kg perdut durant la pràctica

Tipus de lesions tèrmiques

Tot i que cada cos suporta d’una manera determinada la calor i la humitat excessives, aquests factors ambientals porten associa-

MB SALUT I ESPORT

Rampes, esgotament i cops de calor són les patologies més freqüents des una sèrie de patologies que afecten els esportistes. Poden ser de poca importància, com les rampes, o bé representar un perill per a l’organisme, com les deshidratacions. Les rampes produeixen un dolor molt agut en un múscul o grup muscular que hagi treballat en excés. Les causes són variades, però una disminució del nivell d’electròlits sol ser la culpable d’aquest mal. Al següent esglaó es troba l’esgotament per calor, que es caracteritza per la sensació de fatiga, pell pàl·lida, pols dèbil i poca coordinació. En aquest cas, la pèrdua de fluids és més acusada que a les rampes. Finalment, el cop de calor es presenta com la patologia més perillosa de les associades a la calor. També conegut com hipertèrmia, el cop de calor pot produir seqüeles irreversibles a l’organisme i fins i tot pot arribar a causar la mort. Aquesta patologia va associada a una deficient regulació de

la temperatura corporal, que es col·loca per sobre dels 41,5ºC. La pèrdua d’electròlits és tan greu que, en casos extrems, provoca la pèrdua del coneixement. Els símptomes són fàcilment detectables: pell envellida, mareigs intensos, augment de la freqüència cardíaca i de la respiració i mal de cap. Es poden evitar?

És imprescindible fer un treball específic de prevenció i aclimatació en un ambient calorós. D’aquesta manera, es treballa en el reconeixement de les sensacions pròpies i el jugador aprèn a regular el seu organisme. També és bàsica una bona hidratació abans i després de l’inici de la pràctica esportiva per tal de regular els nivells d’electròlits. La dieta és un element clau per tractar d’evitar les lesions tèrmiques, a més de portar roba lleugera i transpirable i intentar no practicar activitat esportiva en les franges més caloroses del dia. n Patrocinat per:

La importància d’una bona hidratació L’aigua és el principal component del cos humà i representa prop del 70% de la composició corporal. Així doncs, és un element bàsic per al correcte funcionament de l’organisme i és vital seguir una pauta per mantenir el cos ben hidratat. Per evitar la deshidratació, els serveis mèdics recomanen beure aigua cada 20 minuts durant l’entrenament (prop de 200 ml de líquid a petits glops). En el cas dels partits, la nit abans s’han d’ingerir de quatre a vuit gots d’aigua; dues hores abans del partit, 500 ml. I, en l’últim moment, 10 minuts abans, un altre got per assegurar una hidratació perfecta. Després del partit s’ha de beure un litre i mig de beguda isotònica per quilogram perdut durant l’activitat.

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÃ&#x2021;A

LA FIRMA CONVIDADA

XAVI HERNÁNDEZ Jugador del FC Barcelona del 1998 al 2015

VEIG JUGAR EL BARÇA I EM CAU LA BAVA! Després de 17 anys al primer equip, he descobert el Barça com a aficionat i he patit més al sofà que al camp

cabo de tornar a Barcelona després de la primera temporada a Doha i m’adono de com ha canviat la meva vida en tan sols uns mesos. He canviat de ciutat, de país, d’equip i l’arribada de l’Àsia, la meva filla, ens ha fet veure la vida d’una manera molt diferent a la meva dona Núria i a mi. Estem molt lluny, però estem molt connectats a Barcelona per internet, ho tenim tot endollat a la tele, i és com si fóssim allà. Només llevar-me llegeixo tota la premsa esportiva, al matí escoltem la ràdio, a la tarda veiem les notícies. La rutina és la mateixa, però som a Qatar. He tingut la sort de viure el Barça d’una manera diferent. Després de 17 anys jugant al primer equip i de gairebé 25 al Club, he descobert el que és ser un aficionat i he de dir que he gaudit moltíssim, però també he patit molt més al sofà que quan era al camp! Em poso nerviós i a vegades suo i tot de nervis com si estigués jugant! La primera reflexió que em ve al cap sobre el Barça és que, quan ets fora, t’adones de veritat de la dimensió que té el Club. Tothom n’està pendent, tothom ho sap tot. Però, sobretot, m’he adonat de la qualitat futbolística que té el nostre equip. He vist més futbol que mai, he vist jugar el Barça, pràcticament el 95% dels partits, i també els grans equips d’Europa, i puc dir, sense cap mena de dubte, que el Barça està a un altre nivell futbolístic. És el millor equip del món amb diferència! Crec que l’únic que s’hi apropa és el Bayern del Pep. Però la resta, juga a un altre esport. Veig jugar el Barça i em cau la bava! No és només els jugadors que tenim, és com juguem col·lectivament. Jo sé el que s’han entrenat, el que preparen, el que fan tàcticament, i ho fan tot a la perfecció. Físicament, tàcticament i tècnicament. Aquest any el Barça no serà campió de la Champions, però és el millor equip del món amb diferència, sense cap dubte. I el que en sap de futbol, ho té clar. Al Pep li ho vaig

Xavi Hernández veu un partit del Barça amb la seva filla Àsia, al seu domicili de Doha.

sentir dir. El Barça pot perdre els partits que sigui, però és el millor equip. I si féssim un rànquing dels millors deu jugadors del món, el Barça en té cinc o sis. Em costa dir futbolistes que fitxaria per a l’equip titular del Barça..., pràcticament ja tenim el millor en cada posició. El millor partit que he vist, el 0-4

Estava convençut que aquest any podia tornar a caure el triplet. Ho deia als jugadors, a l’Andrés, al Busi, al Jordi Alba..., amb els quals parlo sovint. “Si aquest any esteu mínimament bé, tornareu a fer el triplet!”. Però va ser una pena la Champions. Pel que tinc entès, el viatge a Sud-amèrica va passar factura, va afectar molt. No és només un jugador, eren els tres de dalt que van fer un viatge llarg, i després va venir el Clàssic. Va fer mal. Si és un altre partit que perds a casa 1-2, et diria que no passa res, però el Clàssic fa mal perquè porta cua i la cua va durar fins a l’eliminació de la Champions. Tot va coincidir en el moment just que t’hi estàs jugant coses. Però hem viscut una temporada excel· lent, i he de confessar que no puc evitar, de vegades, pensar “si pogués jugar jo faria...”. Hi ha moments en què tinc moltes ganes de

participar-hi. Per exemple, amb el 0-4 del Madrid, tenia una enveja sana increïble! No he vist mai el 2-6 sencer, el 5-0 sencer..., no he vist cap partit de final de Champions que hagi jugat jo sencer..., i puc dir que el 0-4 del Bernabéu és el millor partit que he vist mai com a espectador. Però quina superioritat! A la final de Copa vaig patir molt. No ho veia clar, però tàcticament vam estar molt bé, molt llestos, 4-4-1, amb el Leo allà, els quatre del mig treballant, el Neymar també; l’Andrés va estar espectacular, el Busi com sempre, el Gerard ha fet una temporada extraordinària..., els porters..., tothom ha fet una temporada bestial. No us preocupeu perquè aquest cicle que semblava impensable i pràcticament impossible de fer es pot perpetuar. Jo ho tinc molt clar. Quina és la diferència entre el Barça i la resta d’equips? Que el Barça té una idea, un model, un estil, una filosofia, un ADN, digue-li com vulguis. Hi ha un patró, i anem tots amb aquest patró. I això, els altres equips no ho tenen. L’Andrés i el Leo ja m’han superat en títols. Ja els havia dit que passaria. No seran els únics que ho faran, perquè aquest cicle guanyador continuarà. Hi ha Barça per a estona, d’això n’estic segur. n

REVISTA BARÇA

TEMPS AFEGIT

LES SET DIFERÈNCIES

DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT? 1) Quin és el jugador del FC Barcelona amb més partits disputats a la Lliga de Campions? A Puyol, amb 158 B Xavi Hernández, amb 157 C Valdés, amb 149 D Xavi Hernández, amb 151

FOTO-PUZLE Qui és aquest exjugador del FC Barcelona?

2) Quin jugador del Barça Lassa d’hoquei patins va marcar dos gols a la final de la Copa del Rei de la temporada 2015/16 davant el Vic? A Panadero B Ordóñez C Barroso D Pablo Álvarez

SOPA DE LLETRES Aquí s’amaguen 10 jugadors del primer equip d’hoquei patins

3) Quin jugador del primer equip de futbol va rebre el premi EFE com a millor jugador iberoamericà del 2015? A Messi B Mascherano C Suárez D Neymar 4) Quin any es va fundar la secció d’atletisme? A 1903 B 1912 C 1913 D 1924 5) Quantes Lligues ha guanyat l’equip femení de futbol? A Quatre B Dues C Tres D Cinc

Resultats número 79 TRIVIA FANS

1C, 2A, 3A, 4B, 5D, 6B TOTS TENIM UN PASSAT

SOPA DE LLETRES

LES SET DIFERÈNCIES

6) Quan es va inaugurar el Palau Blaugrana? A 30 d’octubre del 1971 B 29 d’octubre del 1971 C 24 de setembre del 1973 D 23 d’octubre del 1971

Aleix Vidal Nom del guanyador

David Altamirano Salmerón Soci 34.803

REVISTA BARÇA

Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu: revista barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores. Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

Taquilles

FCBotiga Megastore

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores. Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores. Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit. Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici. Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12

HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost. Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores. Divendres de 10 a 14 hores i des de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost. Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia. Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores). Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL HANDBOL

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEI

REVISTA BARÇA