REVISTA BARÇA - Nº85 - CATALÀ

FCBCOACHES L’ACADÈMIA DE L’ADN BARÇA

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA FEBRER - MARÇ DEL 2017 NÚM. 85 • 4 €

Javier Mascherano

A cor obert Entrevista amb el jugador argentí, que descobreix el seu perfil més humà i familiar i parla dels somnis que ha complert i dels que encara li queden per complir ‘Impossible no seguir-lo’, per Leo Messi, pròleg d’’Els 15 graons del lideratge’

EDITORIAL

UN EXEMPLE PER A TOTHOM

H

i ha jugadors que pràcticament mai són protagonistes de les portades dels diaris esportius o dels noticiaris de les televisions, i molt menys dels mitjans generalistes, el dia després d’un partit.

Aquest privilegi està reservat als golejadors, a les estrelles que normalment marquen les diferències en el joc, però, sobretot, en el resultat. Potser algun porter es cola a l’aparador mediàtic, però hi ha una mena de futbolistes que són valuosos pel que aporten de manera intangible, dins i fora del camp. La seva contribució no es mesura en gols, aturades, o assistències.

Javier Mascherano representa com ningú aquests jugadors que sempre anteposen el col·lectiu a la brillantor individual. Que no decideixen un partit en 90 minuts, però que tenen una transcendència en el grup capaç d’influir en el rendiment de l’equip durant tota la temporada.

Masche no ha marcat cap gol amb la samarreta blaugrana en les set temporades que fa que juga amb el Barça, però l’afició no l’hi retraurà mai, perquè sap que aquesta no és la seva feina i valora per damunt de tot la seva entrega incondicional, el seu compromís irreductible, l’esforç generós i solidari que posa en cada jugada. I els seus companys també, començant per Leo Messi.

A Mascherano no li agrada que li diguin Jefecito i llegint aquesta extensa entrevista deduiran el perquè. No rebutja el paper de líder que els altres li atorguen, malgrat que aquesta paraula li sona massa gran.

Però la paraula Jefecito no encaixa amb la seva personalitat. Sap que ell ha d’assumir aquest rol perquè li toca ser-ho de manera natural. Els galons no es guanyen només a base d’anys en un vestidor.

Mascherano es fa sentir pel que diu i pel que fa. Va néixer amb el poder de ser escoltat, encara que ell no s’acabi de creure que tingui aquest do. I que, a més, predica amb l’exemple, encara que a ell no li agradi ser exemple de res. És un líder que arrossega els companys amb la seva autoexigència, i Messi ho explica molt bé al pròleg del llibre Els 15 graons del lideratge, el qual reproduïm en aquest número de la revista barça, una obra que Mascherano va escriure amb Nicolás Miguélez i que es va gestar a Barcelona al gener del 2015. “Masche sap com manegar-se en cada situació. És un líder molt positiu. T’ensenya moltes coses. Tota l’estona.

Sempre està pensant en els seus companys. És un lluitador. És impossible no seguir-lo quan tens un capità que és el primer a esforçar-se, el que corre més que tots, l’exemple de com fer les coses”.

La vàlua futbolística de Mascherano és coneguda per tothom, però els sentiments són un territori poc explorat quan parlem d’un jugador professional. Són ells mateixos els que es donen a conèixer a través de les xarxes socials. Javier Mascherano no es prodiga en excés, però va acceptar la invitació de la REVISTA BARÇA per donar-se a conèixer directament amb els socis a través de la seva paraula. Ha obert el seu cor i ha parlat de les coses que l’han fet sentir orgullós i d’aquelles que li han fet mal. És un home, al cap i a la fi. Un líder humà i terrenal. n

SUMARI

20

Nou ambaixador El Barça recupera el somriure de Ronaldinho 22

FCB Universitas aterra a la Xina

Acord estratègic amb la Universitat de Pequín 24

Entrevista amb Jordi Cruyff

”El model de gestió del Barça és un exemple” 28

Les guardianes de l’essència

Sis jugadores formades al planter del Femení 31

El pla urbanístic de l’Espai Barça

El Club presenta la proposta de MPGM als veïns i la ciutat 35

Assemblea Extraordinària 2016

Els socis aproven tres acords clau per al futur del Club 38

Entrevista a Hiroshi Mikitani

El CEO i president de Rakuten parla del Barça 40

El projecte Barça a l’illa de Hainan

L’acord amb Mission Hills, aprovat a l’Assemblea 43

Les sòcies cada cop guanyen més terreny

Balanç de l’Àrea Social en els darrers sis mesos 47

La història dels carnets de soci

Més d’un segle d’identitat blaugrana 66

La firma convidada: Juan Pablo Varsky

“Mascherano, un tipus molt valuós”

FC BARCELONA. Febrer-març del 2017 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat CAP DE MITJANS CORPORATIU Toni Ruiz CAP DE MITJANS ESPORTIUS José Manuel Lázaro DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Roger Bogunyà, Oriol Bonsoms, Ana Cantos, Xavier Catalán, Jordi Clos, Miriam Nadal, Francesc Orenes, Albert Riudeubàs, Mario Ruiz i Manel Tomàs REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo i Lourdes Julià ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Olga Amigó i Montse Chaure FOTO DE PORTADA Miguel Ruiz FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB, David Campos, Santiago Garcés, Paco Largo (FCB), Germán Parga (FCB), Miguel Ruiz (FCB) i Víctor Salgado (FCB) PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 118.100 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g.

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 6 de febrer del 2017.

REVISTA BARÇA

3

GUANYADORS DE LALIGA PROMISES

Així comença tot: “Som collonuts, sí; som collonuts, sí. Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir a tu i a mi i a tot l’equip. Barça!”. Aquest crit, que sempre fa el capità, és la força d’un equip. Després parla el futbol. Si tots som una pinya, tot és més fàcil, com va demostrar l’Infantil B a Tenerife, que va revalidar el títol en imposar-se a l’Atlètic de Madrid (6-1).

LALIGA

CAMPIONS SIS ANYS DESPRÉS!

El Júnior del Barça Lassa va fer un torneig brillant a l’Hospitalet, on va guanyar tots els partits disputats, i va sumar un títol que se li resistia des del 2011. L’aler pivot Sergi Martínez, de 18 anys i 2,02, va ser nomenat MVP de la competició.

MIGUEL RUIZ - FCB

MASCH

UN LÍDER HUMÀ La seva obsessió per l’autoexigència marca la seva personalitat dins i fora del camp. Si Messi és el talent pur, Mascherano és l’esforç i la superació. Un home que creu en el poder dels somnis KETTY CALATAYUD FOTOS: MIGUEL RUIZ - FCB

8

REVISTA BARÇA

ERANO

REVISTA BARÇA

9

N MASCHERANO A COR OBERT

o és habitual en aquests temps que un futbolista accepti el repte de parlar de tot. D’obrir el seu cor per parlar de la família, de les pors i satisfaccions de ser pare, de la seva obsessió per l’autoexigència, del que significa jugar al Barça, dels problemes fiscals... Però Javier Alejandro Mascherano (8 de juny del 1984, San Lorenzo, Argentina) no és un futbolista qualsevol. És un jugador que s’esforça per ser millor cada dia en la seva professió. Una persona que sap que és molt afortunada per poder fer el que més l’apassiona i haver pogut complir tots els seus somnis. Però també és un home que té inseguretats, que dubta, que reconeix que és un “tipus rar” i solitari, que no suporta fallar als companys i que no pot evitar donar voltes i retreure’s els errors que comet. Masche espera el primer pibito de la família que forma amb la seva dona, Fernanda, i les seves filles, Lola i Alma. Als 32 anys es troba, doncs, en un moment personal de gran felicitat després d’haver passat un any molt dur a causa dels problemes amb Hisenda, i en un moment professional de maduresa i reflexió.

A l’abril arribarà al món el seu tercer fill, el primer nen. Com viu aquest moment vital?

Quan un es fa més gran aprèn a gaudir dels moments, que potser quan ets més jove i vius a tanta velocitat et passen de llarg.

Avui en dia gaudeixo de veure créixer les meves filles, de l’embaràs de la meva dona... Quan vam tenir la nostra primera filla, Lola, que va néixer el 2006, érem molt joves, jo tenia 21 anys i ella, 20. Tot just sortíem del país, vivíem al Brasil, ens estàvem acostumant una mica al desarrelament de la nostra terra, i avui en dia, després d’onze anys, podem gaudir de milers de moments. Veure créixer les teves filles, que ja no són les mateixes nenes que eren fa cinc o sis anys, sinó que ja comencen a tenir gestos d’adolescents, et fa sentir una mica de nostàlgia per la rapidesa amb què passa el temps, però també et fa gaudir-lo.

10

REVISTA BARÇA

Deu viure la paternitat de manera molt diferent als 32 anys de com la va viure als 21.

De jove tens la por del desconegut que tenim tots, no només en el fet de ser pares, sinó en qualsevol situació. No saber el que passarà, o com un respondrà. Tampoc saps el que passarà amb la teva carrera. No és el mateix el que un pensa ara, que la carrera ja està més o menys feta, que als 21 anys. Un té les millors expectatives, però sempre hi ha pedres al camí que et poden fer variar el rumb.

Quin tipus de pare és?

Intento ser un pare present, de ser-hi en el dia a dia. Gràcies a Déu el nostre treball, més enllà que viatgem bastant, ens permet passar força temps amb els nostres fills, i després intento ser un pare comú i corrent, que les meves filles no vegin el personatge públic, sinó que em vegin amb naturalitat.

Sóc el pare, no el jugador, i per tant vull que portin una vida normal com qualsevol altre noi o noia i no que tot el que envolta el futbol les faci créixer en una bombolla. Jo intento aïllar-me d’aquesta bombolla que és el futbol, perquè sé que algun dia s’acabarà.

Tinc molts amics que s’han retirat i han patit moltíssim l’impacte de tornar a ser anònims.

Intento aïllar-me de la bombolla del futbol perquè sé que algun dia s’acabarà”

Amb elles és tan exigent com ho és amb si mateix?

Sóc bastant exigent, sí. En coses que sé que ho puc ser. Sobretot en el que és l’escola, l’educació, el respecte. Després, en el que és la seva vida més d’oci, els dono la llibertat que mereix qualsevol criatura de 10 i 7 anys. Si volen fer un esport, que facin l’esport que vulguin, però si prenen un compromís vull que el respectin, perquè hi ha gent que els està dedicant el seu temps i no se’ls ha de fer perdre. Intento, a través de petites coses, transmetre’ls valors que els serviran el dia de demà per defensar-se a la vida. No pretenc que les meves filles siguin les millors en alguna cosa, no ho pretenc ni ho vull, simplement, que si assumeixen un compromís el respectin.

Parli’m de la seva infància. Com era de nen?

Avorrit, com sóc ara! Bé, era un nen normal. Em vaig criar en una ciutat petita, de 50.000 habitants, molt a prop de Rosario.

Fent una comparació podria ser el que és Castelldefels amb Barcelona, més o menys.

Una ciutat que està a quinze minuts de Rosario que es diu San Lorenzo. Vaig viure allà durant tretze o catorze anys fins que vaig decidir fer el pas d’anar a Rosario, i vaig anar a viure a una mena de Masia però més humil, que va ser quan vaig anar a jugar a Renato Cesarini. Després, d’allà vaig fer el salt a River, però bàsicament vaig ser un noi normal, m’agradava jugar amb els meus amics, normalment en algun campet, i poder passar les hores allà jugant a futbol. A l’escola no era dels millors, tampoc era dels pitjors, era bastant correcte. Mai he donat maldecaps als meus pares pel que fa a l’escola, i em vaig criar en un ambient en què no hi havia videojocs, no hi havia mòbils, més a l’interior. La diversió era el carrer, no hi havia perill.

Té germans, oi?

Sí, un germà i una germana més grans que jo.

Jo sóc el primer que m’exigeixo per poder exigir als altres, crec que això és la base de tot”

MASCHERANO A COR OBERT

Un dels seus germans, Sebastián, ha explicat públicament que va superar un moment difícil amb una addicció a les drogues. Com va viure vostè aquell difícil episodi familiar?

Sí, va tenir problemes, però l’important és la voluntat que hi va posar. Més enllà que els del voltant puguem ajudar, l’important és la voluntat de la persona que està ficada en el problema per poder sortir-ne. M’hi vaig involucrar molt, en l’internament i en tot el seguiment amb els metges. Tenia la sort que quan anava a jugar eliminatòries amb la selecció feia una escapada al lloc on estava. És un tema familiar i un té la sort, per ser qui és, de tenir contactes i la infraestructura per poder solucionar-ho. Hi ha molta gent que, lamentablement, no ho pot fer encara que vulgui, perquè també és un tema econòmic. Per sort ell ha pogut reconduir la seva vida.

Vostè va treure un llibre el 2015, Els 15 graons del lideratge, els meus valors en el futbol i en la vida’ i al pròleg que fa Leo Messi parla sobretot del fet que vostè és sempre el primer a donar exemple, el primer a esforçar-se. És tan autoexigent en la vida com en la seva professió?

Sempre dic que no puc exigir als altres el que no m’exigeixo a mi mateix. Jo sóc el primer que m’exigeixo per poder exigir als altres, i crec que això és la base de tot. Sóc conscient que gran part de la meva carrera, el poc o molt que he fet, ho he fet a còpia de constància. No de sacrifici, perquè per a mi no ho és, però sí de constància, d’esforçar-m’hi. No sóc un jugador que ha arribat a través d’un talent innat, sóc algú que ha hagut de rebuscar-se-la a la seva vida per poder arribar a l’objectiu, i això m’enorgulleix, perquè sé que sense aquest esforç tot el que he viscut hauria estat impossible.

Jugar en un club com el Barça, que opta a tot, amb la pressió externa que hi ha, et porta al límit” gar en un club com el Barcelona, que opta a tot, sobretot per la pressió externa que hi ha, et porta al límit. Ho vaig parlar amb el míster, ja al febrer, que potser el millor era donar-nos la mà i que jo seguís el meu camí i que el Barça optés per un altre tipus de jugador. Però bé, ells creuen que encara puc aportar, des de dins, des de fora, on em toqui, i quan un club com el Barça, després de tant de temps, continua confiant en tu també és un afalac per a un jugador com jo.

El 2010 estava al Liverpool, però va apostar molt fort per venir al Barça. Fins a quin punt va influir que volgués jugar amb Messi? O guanyar títols?

Messi ja havia guanyat una Pilota d’Or, i estava nominat per a una altra. Hi va influir que estava venint a un equip de referència.

Jo era al Liverpool, un gran d’Europa i un club espectacular per jugar, amb una afició increïble i molta història, però es presentava l’oportunitat de venir a un equip que en aquell moment era referència i que m’oferia la possibilitat de guanyar títols. Havia jugat una final de Champions, que vam perdre contra el Milan, havíem lluitat les Lligues, però no es va donar. Al Barça no solament podia guanyar títols, sinó que era una referència pel seu estil de joc, i venia a compartir equip amb jugadors extraordinaris, dels millors que pots trobar al món. Tot això era motiu de creixement. Quan parlava amb gent propera em deien que no jugaria, i jo els deia “ja sé que no jugaré, al centre del camp no seré titular, però hi vaig a aprendre, a veure una altra manera de jugar”. També vaig entendre un altre estil que no tenia res a veure amb el que practicava jo, tant a l’Argentina com a Anglaterra. Me la vaig jugar en venir aquí i va sortir bé.

Messi el retrata com un líder molt positiu.

Un líder neix o es fa?

La paraula líder sempre la veig molt gran.

Dins d’un grup és molt important que ca-

El tercer estranger amb més partits

Ho considera un defecte o una virtut?

Una virtut, és clar. Al final l’anàlisi que faig és si va valer la pena o no. Per a mi va valer la pena viure tot el que vaig viure, i ho tornaria a fer i més.

A l’octubre va signar la millora de contracte, que acabarà el 2019, quan ja tindrà 36 anys.

Però abans de l’estiu es va arribar a plantejar la seva continuïtat, perquè dubtava de continuar tenint nivell per jugar aquí.

Bé, van ser diverses coses. A títol personal l’any va ser difícil per a mi per totes les raons extrafutbolístiques que tothom coneix, i, a més, el fet de continuar a aquest nivell implica viure per a això. Quan un és professional viu per a això, però significa estar els set dies pensant què cal fer. Jugar cada tres dies et porta al fet que el cap no pari, i ju-

12

REVISTA BARÇA

Javier Mascherano ha jugat més de 300 partits amb la samarreta blaugrana.

Javier Mascherano va entrar al mes de desembre passat al club dels 300 partits (al tancament d’aquesta revista hi havia jugat 305) i ja és el tercer jugador estranger que ha disputat més partits amb el Barça,

per darrere de Leo Messi (559 a dia 30 de gener) i de Dani Alves (391). Mascherano te un palmarès blaugrana de luxe: 4 Lligues, 2 Champions League, 2 Mundials de Clubs, 3 Copes del Rei, 3 Supercopes d’Europa i 3 d’Espanya.

“Ningú és imprescindible al futbol excepte Leo Messi” marxa a l’Argentina, però a aquest nivell no el veig en un altre lloc.

Mascherano té una complicitat amb Messi dins i fora del camp.

Pocs futbolistes coneixen Leo Messi com Javier Mascherano, company i amic a la selecció argentina i al vestidor blaugrana. Comparteixen mates, confidències, entrenaments, viatges..., i l’admiració que es professen l’un i l’altre és notòria. En un moment de la conversa, Mascherano assegura que “el gran error del futbolista és creure’s imprescindible”, però aquest pensament té una clara excepció: Leo Messi.

“Ell és imprescindible, és clar, però els altres som prescindibles. Leo és un jugador únic.

Estem parlant del millor jugador de la història, d’aquest esport i d’aquest club. Quan parlo d’aquest tema, parlo a títol més personal. Se n’ha anat gent molt important els últims anys al Barça. Gent que ha quedat en la història, i no obstant això l’equip funciona, l’equip guanya.

El paper de líder te l’han de donar els altres. El poder de ser escoltat és per a pocs”

Crec que és un gran error pensar que, quan un se’n vagi d’aquí, el Club ho patirà. No, el Club és més gran que qualsevol entrenador, que qualsevol jugador, excepte Leo, i aquesta és la realitat i cal acceptar-la. Crec que és important mirar-se al mirall i dir-se les veritats”.

Recentment vostè deia que Leo i el Barça es necessiten. Creu que Messi és conscient d’això, que també ho pensa?

No puc parlar en nom seu, és clar, però la meva opinió personal és que el Barça i Leo són com un matrimoni que ha tingut moltíssimes alegries durant molt temps i que pot arribar a tenir-ne més. No veig la raó d’un divorci, no la veig perquè crec que les dues parts s’han beneficiat totalment, i crec que es poden continuar beneficiant. Al meu entendre, no m’imagino Leo jugant en un altre equip a aquest nivell. No sé el dia de demà, si dirà que

dascú tingui el seu paper i l’accepti. És important no voler ser més, i que aquest rol no te’l posis tu, que te’l donin els altres. No pot ser forçat. Si és forçat no és natural, i si no és natural no serveix de res. Quan parlem de poder ser referència, líder o com en vulguis dir, és molt important l’espai que et dóna la gent que treballa al teu costat i saber utilitzar-lo. Si et passes tot el dia parlant, arribarà un moment que no t’escoltaran més. És molt important parlar quan toqui i dir coses importants. El poder de ser escoltat és per a pocs.

També diu al seu llibre que els somnis són la base de tot. Vostè ha complert gairebé tots

Creu que coneixem Leo, que la gent el coneix de veritat?

Crec que la gent no coneix la persona, ni Leo ni els jugadors en general. Ens passa a nosaltres mateixos, que t’enfrontes a algun jugador i tens una perspectiva totalment diferent de quan arriba i és un company. A vegades ens fiquem dins d’uns personatges que a la vida privada no som i en molts casos som persones totalment normals a qui ens agrada viure i gaudir de les mateixes coses que qualsevol aficionat. Però bé, estem embolicats en un esport que és el més popular de tots, del qual es parla 24 hores al dia i moltes vegades és molt difícil poder arribar a conèixer la persona.

Va tenir un acte de generositat cedint la capitania de la selecció argentina a Messi.

Ho va tenir claríssim?

Sí, però no va ser per un acte de generositat.

No el considero un acte generós. És el que tocava. Ho vaig fer perquè era el millor per a tothom. Es necessitava començar una etapa nova i tocava que Leo fos l’estendard i el líder d’aquesta etapa. Hi ha una qüestió de ser realista, de saber quin és el teu rol dins d’un equip. Ell és la bandera futbolística de l’Argentina al món; per tant, al nostre entendre, ell havia de ser el capità. Tampoc va ser una imposició meva. Hi va haver una reunió oberta i vaig dir que jo no seria més capità. Que, segons el meu parer, el capità havia de ser Leo, i si l’entrenador n’hagués triat un altre, per això hi és. Però tothom tenia la mateixa opinió.

els seus somnis com a futbolista. Li queda el de ser campió del món amb l’Argentina?

Sí, he superat els meus somnis totalment.

Però està clar que mentre n’aconsegueixes alguns en sumes d’altres, i d’això es tracta, la vida, d’anar-se reinventant, de posar-se nous objectius. En aquest punt de la meva vida, demanar més seria una mica deshonest per part meva. He pogut complir moltíssims somnis. No dic que em quedaré amb això, no sóc una persona conformista i sempre treballaré, i miraré d’alimentar els anys que em queden amb noves aventures, expectatives, objectius... Però ser campió del món... Nosaltres, tot i que faci mal, vam tenir la nostra oportunitat. La vam tenir

REVISTA BARÇA

13

Javier Mascherano durant l’entrevista intimista que va concedir a la Revista Barça i que també es podrà veure per Barça TV.

molt a prop. Pot ser que pugui arribar a ser, per què no, però ja no ho demano. Sincerament, ja no ho demano. Si ha de passar, que passi, i si no, vam tenir la nostra oportunitat. El fet d’haver pogut jugar aquest partit és un motiu potser d’allunyar-se del mal de no ser campió del món. No et conformes del tot, però vaig poder jugar el partit que havia somiat tota la meva vida, una final del campionat del món.

De quin somni se sent orgullós?

El fet d’haver format una família, de veure les meves filles créixer, d’haver fet tot el possible perquè avui tinguin benestar, és una cosa que em fa sentir orgullós. En l’aspecte professional, haver arribat a aquest club, després d’haver fet moltes voltes, també és un motiu d’orgull. A mi m’ha tocat un camí més llarg que a altres, però al final he pogut arribar a l’objectiu, que és jugar en un dels millors clubs del món, o el millor. Poder competir d’igual a igual, poder sostenir-me en el temps i ser part de, potser, una de les millors etapes de la història d’aquest club, i també el fet d’haver estat tant de temps a la selecció argentina.

Somnis que un ni s’imaginava i que avui dia són motiu d’orgull.

Messi diu al pròleg: “Masche té els seus dies...

Ja el coneixem, sabem com és, i el deixem tranquil en la seva bogeria”. És vostè un tipus rar?

Molt rar, molt. Puc arribar un dia al vestidor i estar 40 minuts sense parlar. Saludo, però

14

REVISTA BARÇA

Sóc un tipus molt rar i molt solitari. És complicat conviure al meu costat” He pogut complir molts somnis. Però, sincerament, ser campió del món ja no ho demano”

sense parlar de res. No em passa res, simplement no parlo. Sóc solitari, molt solitari. Per això és molt complicat viure al meu costat.

Et sóc sincer. La meva dona em coneix i quan m’ho fa veure canvio el xip, si no tornaria boig tothom, però al final arrosseguem molts dels nostres problemes a casa. Acaba un partit, les coses no han anat bé i és mentida que arribes a casa i rius. Per més que tens els teus fills i mires d’oblidar-te’n, sempre torna, el continues vivint, el partit o el que va passar.

En el joc sempre hi ha errors, però, en el meu cas, faig retrets. Per què he fet això i no allò...

Els errors fan més mal quan tenen incidència en el partit o en el resultat, perquè sents que ho paga l’equip, els companys. Si et fots tu sol no passa res, però aquest és un esport col·lectiu. El tennis era més senzill!

Ja fa gairebé set anys que s’està a Barcelona. Com és la seva vida aquí?

Tinc una vida senzilla. Porto les nenes a l’escola gairebé sempre, després passo per casa i esmorzo amb la meva dona o vinc directament a l’entrenament. Després torno a casa. Hi ha dies que faig la migdiada, d’altres no. Després anem a buscar les nenes a l’escola i, a partir d’aquí, t’adaptes a les activitats que tinguin o les coses que calgui fer.

Però sóc molt casolà, m’agrada estar molt a casa, no sóc de sortir, surto molt poc a sopar, prefereixo les reunions amb amics a casa, on un pot gaudir més en privat. Però, com et dic, no hi ha gaires atraccions a la meva vida.

“Faig el curs d’entrenador però no m’encadeno al futur” Messi també diu que vostè veu tots els partits que pot, els analitza, que té tot el necessari per ser entrenador algun dia. S’està preparant amb un curs a distància de l’Associació de Tècnics de Futbol Argentí (ATFA) i fa poc penjava una imatge a Twitter estudiant arbitratge i reglament...

Sí, apassionant, sobretot en aquests temps...

Ha, ha. Aquí un entén la dificultat. L’altre dia ho parlàvem amb els nois al vestidor, que moltes vegades mentre ets jugador poder fer el curs d’entrenador et fa obrir la ment, en el sentit que hi ha dificultats que un creu que són temes senzills, i no, que el reglament, la interpretació, el fet que hi ha jugades que demanen una anàlisi que l’àrbitre no pot fer en dècimes de segon, que és quan ha d’actuar.

Estaria bé que els jugadors poguéssim fer el curs mentre estem en actiu. A l’estat espanyol hi ha la dificultat que el curs és presencial. A l’Argentina el fet de poder-ho fer per internet està bé. És una manera de preparar-se per al futur, però no és encadenar-se al futur.

Ja pensa a ser entrenador?

Quan parlem del tema de l’entrenador encara no penso en el que passarà. El gran problema

nostre està també a pensar en el futur, i al final no acabes vivint el present, i et passes la vida dient que faré això o faré allò altre i quan te n’adones passa l’etapa de jugador, no l’has gaudit, i estàs sempre intentant buscar un objectiu que al final acaba sent inabastable, perquè quan l’aconsegueixes te’n poses un altre.

Dedica temps al curs?

Si, sí, intento organitzar-me, de vegades en els viatges i concentracions hi ha hores mortes i aprofito.

I com va, li queda gaire?

Estic acabant ja gairebé el primer nivell. A l’Argentina són dos nivells, així que no em queda gaire. Llavors ja tindré el títol d’entrenador per entrenar l’Argentina professionalment. No es convalida aquí, primer cal entrenar allà un mínim de tres anys a Primera Divisió. De moment guanyem temps i anem fent alguna cosa.

Quan sigui entrenador mirarà de jugar com el Barça?

Seria molt demagògic dir això, perquè al final és molt bonic fer el futbol del Barça, amb Messi, amb Iniesta, amb Busquets... I si no els tens, què fas? Una cosa és atrevir-se i una altra voler imitar. En el futbol pots arribar a l’objectiu de diferents maneres i tots els recursos són vàlids.

Està clar que a tots ens agrada el que veiem del Barça, t’entra pels ulls, és increïble, però és molt difícil. Hi ha situacions que surten pel talent dels jugadors i és difícil trobar-ho. És clar que a mi m’anima molt el fet d’intentar coses, però després tot acaba en el risc que vols córrer i on vols córrer. El vols córrer a la meva àrea o a la contrària, als meus tres quarts o als del rival... Depèn dels jugadors que tinguis. No em poso a pensar-ho, ni tan sols el que faré.

Segurament ho intentaré, però si veig que no serveixo, als dos dies me’n vaig a casa meva, al camp, i no se sabrà res més de mi. Dependrà molt del que jo senti que puc transmetre, no val la pena forçar-ho.

REVISTA BARÇA

15

MASCHERANO A COR OBERT

A l’Argentina té una finca amb cavalls i vaques...

Sí, per sort tinc un bon lloc quan vaig a l’Argentina per estar tranquil. A títol personal ho gaudeixo molt. Tinc la sort que a les meves filles també els agrada molt, així que les hi puc arrossegar, però no tinc problemes a anar-hi sol i gaudir-ne sol.

Quan un fa 12 anys que està fora del seu país, un terç de la seva vida, com és el seu cas, es perd la perspectiva de com es viu allà?

La perspectiva no, però sí que et tornes més fred. Jo dic que la distància ho refreda tot. Refreda les relacions, et fa posar una mica una barrera de contenció. També crec que és un mecanisme d’autodefensa per no patir el desarrelament, però hi ha molts moments en què et toca anar al teu país i t’agafen ganes de quedar-t’hi, i dius, per què no tinc una Barcelona a Rosario? Al final, és la vida que un va triar i no en canviaria res absolutament, ni tampoc em penedeixo de cap decisió que he pres, perquè cada decisió que vaig prendre va ser convençut.

La seva família està molt adaptada a Barcelona. Es quedarà a viure aquí?

Aquest és un tema familiar. Durant l’etapa de jugador nosaltres portem les famílies darrere nostre amb les nostres decisions, però arriba un moment en la vida que també hem de donar-los a ells l’oportunitat de triar on i com. Encara no m’ha arribat aquest moment, però arribarà, i ens haurem d’asseure a resoldre quin serà el futur, perquè no són decisions senzilles. En algun moment tocarà decidir.

Com ens veu, als catalans? Ens ha aconseguit entendre?

És clar. A més, tinc amics catalans i durant aquest temps he furgat més en la

16

REVISTA BARÇA

Javier Mascherano no coneixia el Museu del Barça i va escollir fer l’entrevista al Centre de Documentació i Estudis i fer un tomb per l’indret que reuneix la història centenària del Club.

mentalitat i, sobretot, veig gent molt pragmàtica amb les seves coses, molt ordenats, mirant sempre que tot estigui bé. Si furgues en la història també entens molts dels pensaments polítics que puguin tenir, i al final el més important és que tenen un país bonic, una de les millors ciutats del món, un clima espectacular, tenen moltíssims recursos i a mi m’han fet sentir com a casa.

Sempre dic que un ha de parlar de les seves pròpies experiències i la meva aquí ha estat espectacular.

Creu que l’afició del Barça reflecteix aquesta manera de ser?

Pot ser, però jo puc parlar de l’etapa en la qual em trobo. Nosaltres hem tingut aquí mals moments i la gent ha sabut reconèixer l’equip. Ha estat agraïda amb l’equip, hem quedat fora de semifinals de Champions dues vegades en aquest estadi i ens n’hem anat aplaudits. Això és part del reconeixement de la gent. La gent ve amb expectatives molt altes, però són perquè l’equip ha demostrat que pot estar a l’altura. Tornem al que parlàvem de les meves filles: jo els exigeixo d’acord amb les expectatives que elles em generen.

En aquests set anys ha viscut experiències de tota mena. Èxits esportius i també un procés amb la hisenda espanyola que vostè es pren com una experiència, però una mala experiència. Creu que va viure una injustícia?

Jo no m’ho prenc com una injustícia. Durant tota la meva vida m’he espavilat d’una manera determinada, i haver passat pel que vaig passar va ser com una desil·lusió de mi mateix, perquè no és el que jo he pregonat tota la meva vida. He tractat sempre de ser una persona ordenada, de tenir-ho tot controlat, tot bé, però moltes vegades hi ha coses que s’escapen. Un ha de recórrer a gent a qui pagues perquè et diguin com s’han de fer les coses, i al final és un mal necessari que hem de tenir i, sobretot, acceptar. Jo no en sé, de lleis fiscals. Jo vaig venir d’Anglaterra, on tenia els meus asses-

Jo no en sé, de lleis fiscals. No sóc culpable, però sóc responsable de la gent que contracto. Va ser molt dur.

Lamento haver fet patir la gent que m’estima” sors fiscals i les lleis eren d’una determinada manera, i vaig arribar a Barcelona i vaig contractar altres assessors perquè les lleis eren diferents.

Es va declarar culpable...

Lamentablement no m’han fet les coses bé, i per això òbviament em vaig declarar culpable. Ara, si em pregunteu: “És culpable?” No, no sóc culpable, sóc responsable.

Sóc responsable de la gent que contracto.

Però no sóc culpable perquè no ho vaig fer jo. Em van dir que havia de fer això i allò.

Quan vaig arribar a 30 d’agost tenia un dia per preparar tot el contracte i signar pel Barcelona, perquè si no es tancava el mercat. Vaig contractar, vaig pagar i, lamentablement, és una experiència lletja que m’ha tocat passar, sobretot no per a mi, perquè sóc bastant grandet per assumir la meva

responsabilitat, sinó per l’any que generes als del teu voltant, la gent que t’estima, que pateix; la teva filla, que va a l’escola; la teva dona, que ha d’anar al supermercat... Elles no hi tenen res a veure i si jo no fos públic tampoc tindria aquest efecte.

Es veu que el va afectar molt...

Va ser dur, va ser dur, no només aquell moment. Després del Mundial 2014, que va ser quan van començar els problemes, fins al dia de la sentència va ser pràcticament un any i mig pensant tota l’estona en com em va poder passar si jo tota la meva vida m’he preocupat de fer les coses bé.

Va sentir indefensió?

No sóc l’única persona a qui li ha passat. Lamentablement cal assumir-ho i, en el meu cas, jo ho vaig assumir des del primer moment. Sincerament, el que més lamento és haver-ho fet passar malament a la gent que m’estima, perquè, en definitiva, si ho passo malament jo sol em tanco en una habitació, em dono cops de cap contra la paret, ploro i pateixo jo sol. El problema és quan fas patir els altres.

L’ha canviat, l’ha fet ser més desconfiat?

Sempre he estat desconfiat, aquest és el tema! Nosaltres estem preparats per jugar a futbol i sóc una persona que mira de mantenir-se informada, però no tens la preparació ni la capacitat per poder resoldre certes situacions. Sí, òbviament ara estic més a la defensiva que abans, però tampoc pots viure tota la teva vida perseguit. Has de continuar deixant-te ajudar per professionals, només que avui miro les coses mil vegades. Si he de trobar una altra font de consulta, la tinc, però en comptes de dues són tres. Fins que no aconsegueixo que tots es posin d’acord...

Li vaig sentir una frase un cop... Va dir que tot passa, però fa mal.

És clar que hi ha coses que, mentre passen, són difícils de digerir i de suportar. n

REVISTA BARÇA

17

“Impossible no seguir-lo” per LIONEL MESSI

C

om a company, vaig començar a conèixer Masche en les meves primeres convocatòries. Jo era molt jove. Feia poc que hi anava. Va ser abans del Mundial a Alemanya, el 2006, i la primera vegada que ell no hi era, crec que per una lesió.

Quan el 2011 em va dir que, si Sabella hi estava d’acord, la seva idea era que jo fos el capità de la Selecció, no en vaig voler saber res. Creia que aquest lloc era seu. Però hi va insistir molt, i em va convèncer quan em va prometre que m’acompanyaria en cada cosa que sorgís. I així va ser.

En tot aquest temps vam ser pràcticament dos capitans, ajudant-nos en tot i mirant de solucionar les coses entre els dos. A Barcelona estem tot el dia junts, més enllà de jugar al mateix equip. Prenem mate, ens ajuntem per menjar, parlem de tot. Tenim una gran relació, i crec que això va ser fonamental per poder funcionar tan bé entre nosaltres.

Com a jugador, tots sabem com és Masche dins de la pista. És tan intens com se’l veu, i més també perquè hi ha coses que només notem nosaltres. És tot el que qualsevol podria imaginar-se, però tota l’estona, en un partit o en un entrenament.

El que va passar amb ell al Mundial del Brasil no em va sorprendre perquè ja liderava el grup des de feia molt de temps. En aquest Mundial

es va veure més perquè vam arribar a la final. Té molta experiència a la Selecció. És el que està més ben preparat per portar el grup, molt més que qualsevol dels altres. La cinta la tenia jo, però ell va estar sempre al meu costat, arreglant cada ximpleria o cosa important que calgués solucionar.

Masche sap com gestionar cada situació. És un líder molt positiu.

T’ensenya moltes coses. Tota l’estona. Sempre pensa en els seus companys. És un lluitador. És impossible no seguir-lo quan tens un capità que és el primer a esforçar-se, el que corre més que tots, l’exemple de com fer les coses.

Masche és la persona que aconsegueix que en un grup estiguin tots sempre contents.

El grup que va jugar l’últim Mundial el va crear ell. Va aconseguir una unitat que no es veu en qualsevol planter. Si bé no es va donar el resultat que volíem, el que es va aconseguir és, en gran part, gràcies a ell. Sent el cap del grup, et deixa tranquil perquè s’ocupa de tot, i al mateix temps sents que és un més, perquè

ell també fa això mateix que ens demana als altres.

A la pista, va tenir un Mundial espectacular. El seu nivell va ser increïble. Va fer tantes coses bé que em costa pensar en una de sola. Si hagués de quedar-me amb alguna cosa, crec que seria la pilota que treu a Robben al final del partit amb Holanda. Tots els altres estàvem sense cames, però Masche no es cansa mai. Sempre diu que està cansat, però no para de córrer per tot arreu, ni de lluitar totes les pilotes. És difícil no contagiar-se’n. A vegades estàs tan cansat que sents que no pots, però el veus córrer a ell i no t’ho pots creure. Si no salvava aquella pilota de Robben, era gol segur i no hauríem arribat a la final. És la jugada que mostra el que és dins de la pista.

Com a persona, és tot el contrari del que es veu a la pista. És molt tranquil, es desviu per la seva família, està sempre

pendent de les seves filles. Li agrada molt parlar de futbol.

Quan no està jugant o entrenant-se, veu tots els partits que pot. Ho sap tot, ho analitza. Té el necessari per, en el futur, ser un gran entrenador.

Masche té els seus dies. Hi ha vegades que ve al club content, amb ganes de fer acudits i de parlar. Però també té dies en què ve boig. Quan està així és millor ni parlar-li. El veiem arribar i ningú s’anima a dir-li res, pels dubtes. Ja el coneixem, sabem com és, i el deixem tranquil, en la seva bogeria. Però són més els dies en què està content que els altres. Sempre li fem acudits amb això.

Com a amic, el vaig conèixer de veritat quan va arribar a Barcelona, fa cinc anys. Des d’aquell moment, ens veiem cada dia i compartim moltes coses. Algunes de bones i altres de dolentes.

Sempre les vivim junts.

MIGUEL RUIZ - FCB

Leo Messi fa un retrat de Javier Mascherano com a amic i company al Barça i a la selecció argentina en el pròleg del llibre ‘Los 15 escalones del liderazgo’

REVISTA BARÇA

19

SANTIAGO GARCÉS - FCB

RONALDINHO torna al Barça Ronaldinho va signar l’acord amb el president Josep Maria Bartomeu a la Llotja, on també van ser-hi presents el vicepresident primer Jordi Cardoner, el directiu Pau Vilanova i el president de l’Agrupació Barça Jugadors, Ramon Alfonseda..

El jugador brasiler serà l’ambaixador del Club i la Fundació en actes institucionals i participarà en partits amb els Barça Legends

R ORIOL BONSOMS

onaldinho de Assis Moreira va arribar al Barça a l’estiu del 2003 cridat a liderar el nou projecte que començava amb Frank Rijkaard a la banqueta i 14 anys després tornarà a representar el club blaugrana arreu del món.

El jugador brasiler i el FC Barcelona han arribat a un acord perquè l’astre brasiler es converteixi en ambaixador i representant del Club i la Fundació en diferents actes i esdeveniments durant els propers anys.

A més, Ronaldinho també formarà part del projecte Legends, l’equip d’exjugadors que, mitjançant els partits arreu del món,

20

REVISTA BARÇA

contribueix a la tasca de globalització de la marca Barça i els seus valors, i participarà en clínics, sessions d’entrenament i actes institucionals, entre altres esdeveniments organitzats pel Club.

El Barça i les acadèmies de futbol de Ronaldinho buscaran, a través de l’FCBEscola, diferents vies de col·laboració. El jugador participarà en inauguracions i clausures d’algunes escoles i compartirà la seva experiència en xerrades formatives. Ronaldinho també participarà en activitats de la Fundació FCB. El projecte Masia 360 del Pla Estratègic serà un altre dels projectes del Club en què l’exjugador brasiler estarà present en la formació i coaching dels esportistes.

El president Josep Maria Bartomeu i Ronaldinho van formalitzar l’acord en un acte celebrat a la Llotja President Suñol.

“Ronaldinho és una llegenda. Amb la seva arribada al Barça ell es va donar a conèixer al món i a nosaltres ens va portar tots els èxits i l’admiració arreu del món”, va assenyalar el president blaugrana, que va destacar l’aportació al Club que a partir

d’ara farà el brasiler. “Ronaldinho també té molt amb què ajudar-nos a les FCBEscoles d’arreu del món. Volem que hi vagi i ens ajudi en les formacions dels nens i que aprenguin d’ell. Sobretot del seu va-

“Em sento emocionat de tornar a casa.

Sempre m’he sentit ambaixador del Barça” RONALDINHO

“Ronaldinho és una llegenda. Ens va portar tots els èxits i l’admiració arreu del món” JOSEP MARIA BARTOMEU

GERMÁN PARGA - FCB

Aclamat al Museu

Després de la signatura, Ronaldinho es va dirigir al Museu, on va ser aclamat pels visitants, i va fer una valoració davant els periodistes de la seva tornada al club blaugrana: “Em sento emocionat de tornar a casa. No trobo paraules d’agraïment per al Club, la directiva i per a tothom per la invitació. Sempre m’he sentit ambaixador del Barça, perquè la gent sempre ha associat el meu nom amb el Barça. No hi ha gaires persones que puguin dir que són ambaixadores del Barça arreu del món”. El brasiler, que va prometre portar la seva Pilota d’Or al Museu, també va tenir paraules dedicades a Leo Messi, amb qui va coincidir al vestidor quan l’argentí va pujar al primer equip. “Messi és el que és perquè és la mateixa persona que quan va començar i mai ha canviat. Aquesta és la seva fortalesa i

encara li queda molt per fer. És molt bonic haver format part del seu inici. Jo li vaig fer el passi del seu primer gol”.

Ronaldinho està considerat com un dels jugadors més importants que han vestit la samarreta blaugrana. El que va ser el 10 del Barça durant cinc temporades va retornar el somriure a un club deprimit. Va començar a meravellar ben aviat l’afició gràcies al seu joc imaginatiu, el qual li feia crear noves jugades a l’abast de molt pocs futbolistes. En la seva etapa al Barça es va quedar ben a prop dels 100 gols en partits oficials (en va fer 94), tot i que també va destacar per ser un gran passador. Amb ell com a principal icona sobre la gespa, el Barça va arribar a viure alguns dels millors moments de la seva història amb el triomf en dues lligues consecutives i, sobretot, amb la Lliga de Campions en la final disputada el 17 de maig del 2006 a París.

Durant la seva etapa al Barça, a més, va rebre els guardons individuals de més prestigi, el FIFA World Player (2004 i 2005) i la Pilota d’Or (2005). n

GERMÁN PARGA - FCB

SANTIAGO GARCÉS - FCB

SANTIAGO GARCÉS SANTIAGO GARCÉS

lor futbolístic, però també com a persona.

Una persona que té uns valors que són molt semblants als del Barça, amb un caràcter guanyador”.

Ronnie ja va brillar a Nova York El jugador brasiler ja va exercir d’ambaixador puntualment en l’acte d’inauguració de l’oficina de Nova York al setembre passat marcant el gol simbòlic de l’obertura amb el seu somriure habitual i sense mirar la pilota en el moment del xut. A més, durant el viatge institucional a Nova York Ronaldinho també va participar en diversos actes del Club, com l’encesa de llums de l’Empire State o la visita a la penya de la ciutat, i també en els actes de la Fundació, com el Festival de FutbolNet al Bronx. Malgrat que ha passat el temps, el brasiler segueix sent un referent per als nens. Afortunadament, la màgia no m’entén, d’anys, i Ronnie va ser rebut com la més fulgurant de les estrelles.

Tampoc va faltar la presència del brasiler a la visita amb l’UNICEF a les Nacions Unides de Nova York per celebrar el desè aniversari de l’aliança amb el Barça.

REVISTA BARÇA

21

FCB CONEIXEMENT UN ACORD ESTRATÈGIC

FCB

L’FCB Universitas desembarca a Pequín

El directiu Dídac Lee i el Dr. Jordi Monés, comissionat d’FCB Universitas, amb els representants de la Universitat de Pequín, en l’acte de l’acord.

La plataforma del Barça signa una aliança amb la Universitat xinesa per crear un centre de coneixement de l’esport i desenvolupar activitats universitàries conjuntes

L’ KETTY CALATAYUD

FCB Universitas continua creixent.

La plataforma del Club per convertir el FC Barcelona en un referent en la generació i transmissió del coneixement en el món de l’esport, ha signat un acord estratègic amb la Universitat de Pequín que serà cabdal per reforçar la imatge del Barça en el continent asiàtic i concretament a la Xina, un mercat potencial de gran importància. El Dr. Jordi Monés, directiu del Club i comissionat de l’FCB

22

REVISTA BARÇA

Universitas, Sport Innovation Hub, es va desplaçar a la capital xinesa per signar en nom del Club aquest acord de col·laboració amb la Peking University Guanghua School of Management per al desenvolupament de la indústria dels esports i del futbol tant a la Xina com en l’àmbit global.

La rúbrica de l’aliança es va celebrar al desembre passat en el marc del fòrum anual sobre la globalització que organitza la Guanghua School of Management, l’escola de negocis de la Universitat de Pequín.

El Dr. Monés i Mao Dawei, vicedegà de la Guanghua School of Management, van

“L’acord ajudarà a consolidar-nos com a ‘hub’ de coneixement i innovació al món asiàtic” DR. JORDI MONÉS

subscriure un acord que és pioner en el món de l’esport.

Aquest acord preveu la creació conjunta entre el FC Barcelona i la Peking University Guanghua School d’un Centre de Coneixement i innovació de la Indústria esportiva (el PKUGSM FC Barcelona Sports Management Center), que permetrà desenvolupar activitats conjuntes de coneixement i models de gestió esportiva i crearà un hub d’innovació a Àsia. Segons aquest acord, com a primeres activitats, alumnes xinesos d’aquesta escola de negocis de l’esport viatjaran a Barcelona per impartir cursos de gestió esportiva a partir del primer semestre del 2017.

A través d’aquesta aliança, l’FCB Universitas, la plataforma per a la recerca, investigació, formació i innovació del FC Barcelona, tindrà una gran oportunitat per dur a terme la seva tasca d’adquisició, generació, transmissió de coneixement i innovació. A més, permetrà impulsar el desenvolupament de la marca Barça en aquest territori

CURSOS AMB LA UNIVERSIDAD SIGLO 21

Plataforma digital per a la formació ‘on-line’

La Universitat de Pequín va ser fundada el 1899 i és la més antiga i prestigiosa de la Xina.

estratègic per al Club.

El Dr. Monés destaca la importància d’aquesta aliança per al futur del Club. “El Barça està obligat a estar al capdavant del coneixement per mantenir l’excel·lència en tots els àmbits. Aquest és un acord molt important per a l’FCB Universitas, que busca aliances estratègiques amb les millors entitats científiques, universitàries i culturals del món, com és el cas de la Universitat de Pequín i la Guanghua School of Management”.

L’aposta clau pel futbol a la Xina

El comissionat d’FCB Universitas explica que el projecte implica la creació conjunta de “l’Sport Management Center, on aportarem tota la nostra experiència i el coneixement que el Club ha acumulat al llarg dels anys en àrees com el rendiment, la metodologia o la gestió esportiva, entre d’altres, i Guanghua School of Management contribuirà amb la seva experiència i el model d’innovació a la Xina, que ens ajudarà a consolidar-nos com a hub de coneixement i innovació en el món de l’esport al món asiàtic”.

Pel Dr. Monés, el gegant asiàtic és un dels mercats més buscats pels clubs de futbol pel potencial de creixement que té, i el Barça no pot deixar passar l’oportunitat de posicionar-se com un líder en aquesta zona.

“La Xina està apostant de manera molt prioritària pel futbol i l’esport, en totes les seves vessants, per millorar la qualitat de vida de les persones, aprofitant l’enorme potencial humà que necessiten desenvolupar. Volen compartir amb el FC Barcelona els valors afegits mutus que suposen una sinergia molt enriquidora i guanyadora per explorar noves formes d’innovació”.

La Xina està realitzant una transició en la seva economia, que estava basada principalment en la inversió i les exportacions, cap a un nou model més enfocat en els ser-

veis i el consum. Davant d’aquesta situació, el país presenta la necessitat de desenvolupar les capacitats i el talent en la gestió en la indústria dels esports per aconseguir convertir-se en un factor clau d’aquesta nova economia. La recent aprovació per part del govern xinès dels plans de reforma de la indústria dels esports i el futbol és un clar indicador del compromís dels líders del país i la seva aposta per aquest sector. Cal recordar que el govern xinès va implementar el futbol com una assignatura obligatòria en totes les escoles del país, que forma 200 milions de nens a Primària i Secundària.

Davant aquesta conjuntura, la creació de l’Sports Management Center (SMC) per part de l’FCB Universitas i la Peking University Guanghua School representen una excel·lent oportunitat per desenvolupar una indústria esportiva creixent que en el futur serà un pilar de la nova economia xinesa. n

Líder en l’educació superior La Universitat de Pequín, creada el 1898 (un any abans de la fundació del FC Barcelona), és la més antiga i prestigiosa de la Xina i està internacionalment reconeguda com a líder en l’educació superior i en el procés de modernització del país asiàtic. La institució contribueix al compromís i al desenvolupament de la societat xinesa, basada en la riquesa del seu llegat cultural i en el desenvolupament econòmic des del 1985 amb la fundació de la Guanghua School Management.

L’FCB Universitas ja compta amb el seu espai digital de difusió del coneixement i formació en el lloc web del Club i estrena els cursos amb la Universidad Siglo 21 El portal digital www.fcbarcelona.cat/ fcbuniversitas inclourà els cursos coorganitzats amb universitats de prestigi de tot el món com els que impartirà a partir de l’abril amb la col·laboració de la Universidad Siglo 21. Les temàtiques dels cursos estaran relacionades amb les cinc àrees de coneixement d’FCB Universitas: medicina de l’esport, rendiment, tecnologia, esports d’equip i ciències socials.

Aquests primers cursos amb Siglo 21 ofereixen un programa de cinc certificats en matèria de ciències de l’esport: psicologia d’alt rendiment esportiu, nutrició esportiva, tecnologia i ciència aplicada a l’esport, la neurociència i l’entrenament esportiu, i l’entrenament d’esports en equip. Cadascun dels certificats compta amb quatre cursos específics de cada àmbit, el contingut dels quals ha estat desenvolupat en col·laboració entre especialistes del Club i professors de la Universidad Siglo 21.

Aquests cursos es començaran a impartir al proper mes d’abril i estan oberts a totes les persones que ho desitgin, tot i que es recomana que tinguin coneixements en l’àmbit concret de cada curs.

Les inscripcions ja estan obertes i es poden realitzar directament al portal. Els certificats tenen una durada de quatre mesos i d’un mes cada curs específic, i comencen els dies 10 de cada mes. n

REVISTA BARÇA

23

FCB UNIVERSITAS MÀSTERS D’ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ DE FUTBOL ENTREVISTA A JORDI CRUYFF

MEMBRE DE LA JUNTA DIRECTIVA DEL JOHAN CRUYFF INSTITUTE

“El model del Barça és un exemple”

Recordo que quan tenia 15 o 16 anys em va deixar dos mesos sense futbol perquè les meves notes no eren prou bones. Això demostra clarament la seva màxima quan era jove: l’esport és divertit i has de donar el teu 100%, però l’educació i estar preparat per a tot a la vida o per a certes coses que puguin passar-te és més important perquè la teva carrera com a esportista no durarà per sempre. També em va pressionar molt perquè estudiés quan era al segon equip i debutant en el primer equip del Barcelona.

En aquest moment, anava a la Universitat per estudiar administració d’empreses. Fa molt de temps i encara avui m’ajuda en el meu treball. Això és el que ofereix el Johan Cruyff Institute, una formació específica en la indústria de l’esport.

El màster és presencial i es realitzarà a les instal·lacions del Club i els alumnes tindran l’oportunitat d’aprendre, interactuar i contribuir a l’estratègia empresarial del FC Barcelona, un club que és referència mundial...

Jordi Cruyff vetlla pel llegat del seu pare al Johan Cruyff Institute.

ANA CANTOS

E

l FC Barcelona i el Johan Cruyff Institute van signar al mes de setembre passat un acord de col·laboració que, entre les iniciatives conjuntes, inclou la creació i el llançament d’un Màster en Administració i Direcció del futbol sobre el model de gestió del Club. El Màster ha obert el període d’inscripcions i s’iniciarà a finals d’abril.

Johan Cruyff Institute i FC Barcelona uneixen els seus esforços per formar futurs dirigents del futbol. Què té aquest màster que no tinguin altres de similars en aquest sector?

La combinació entre el FC Barcelona i el Johan Cruyff Institute ja el converteix en especial. Té d’únic que estarà totalment especialitzat en la gestió del futbol. Aquest màster s’ha creat per oferir una intensa visió de com funciona aquest negoci en particular.

Comptem amb ponents de gran nivell, amb professionals que estan actualment treballant en el món del futbol i amb personal del FC Barcelona que aportaran la seva experiència treballant en un dels millors clubs del món.

El seu pare, Johan Cruyff, ha deixat un llegat al món del futbol i al FC Barcelona. Com pot traslladar la seva visió al món de la formació en l’administració del futbol?

El meu pare tenia una manera molt particu-

24

REVISTA BARÇA

lar de veure el món de l’esport, d’encarar les diverses situacions que sorgeixen en el dia a dia. Era positiu, li agradava anar per feina, a l’arrel del problema o situació, i era pràctic i resolutiu; també tenia un sisè sentit per saber què necessitava cadascú, ja fos el club en si o un jugador en concret per desencallar situacions. Era un crac en el que anomenem management skills, la gestió de persones.

Aquest pragmatisme, aquesta visió de tot el conjunt, el pensament crític i el treball en equip segueixen sent essencials per triomfar en el futbol d’avui dia. I cal seguir apostant per aquests valors.

Quin és l’objectiu del Johan Cruyff Institute?

El meu pare tenia una idea molt clara del que perseguia quan va crear el Johan Cruyff Institute. D’una banda, donar a la seva gent, als esportistes, la possibilitat de continuar vinculats a la que havia estat sempre la seva vida una vegada es retiressin, i una altra, professionalitzar el món de l’esport en general. Ell no havia acabat els seus estudis, i potser per això hi donava tanta importància. Tenia molt clar que la formació és imprescindible per estar a l’altura en un món tan competitiu i per tenir una sortida a qualsevol problema o lesió que poguessis tenir en la teva carrera. Em deia sempre que havia de tenir un pla B.

Això és molt important i una altra de les coses que el fa únic. Tenir l’oportunitat d’aprendre dels millors, de professionals que s’enfronten diàriament a la gestió d’un gran club com és el Barça, amb tot el que significa, i poder aportar idees per a la seva estratègia empresarial. I a més, fer el màster a les instal·lacions del Club, crec que ho farà també molt especial.

Què fa especial el model de gestió del FC Barcelona?

Crec que, per als aficionats del Barça, per descomptat, i per als amants del futbol en general, el model del Club és un exemple. És un club amb moltíssima història, amb una projecció internacional importantíssima, però que alhora no ha oblidat la gent de la casa, el que aporten i l’important que és per estar orgullosos dels seus valors com a institució. El Barça té una audiència global però segueix fidel a la manera que creu que s’han de fer les coses i això li dóna una gran autenticitat.

A qui va dirigit aquest màster?

El màster ofereix sortides a la gent de l’esport que vulgui ocupar càrrecs intermedis o directius en la indústria esportiva, no només en clubs de futbol, sinó en organitzacions esportives en general, en federacions...; Ofereix oportunitats a persones que treballin o vulguin treballar en el futbol de base, en fundacions, en ajuntaments, en consultoria, en departaments de màrqueting i patrocini de grans empreses o negocis. Està molt orientat a la indústria del futbol, però és aplicable a altres sectors. n

REVISTA BARÇA

25

Jordi Fernández, esquerra, i Marc Quintana conversen amb un grup de nois de l’FCBEscola de Barcelona als camps annexos del Miniestadi.

L'acadèmia de l'ADN Barça Jordi Fernández i Marc Quintana, tècnics de l’FCBEscola, han participat a la segona edició de l’FCBCoaches Academy, que ha organitzat Masia 360 entre el 6 i el 17 de febrer, amb l’objectiu d’exportar el joc blaugrana arreu del món MARIO RUIZ FOTOS: VÍCTOR SALGADO - FCB

L

a segona edició de l’FCBCoaches Academy, que ha organitzat el departament de Formació de Formadors de Masia 360 conjuntament amb el Departament de Metodologia de l’FCBEscola, va tancar les seves portes el 17 de febrer passat. Han estat dues setmanes molt intenses en què l’acadèmia de l’ADN Barça ha format un centenar d’entrenadors del Club que tindran la missió d’exportar la filosofia de joc blaugrana arreu del món.

Durant 15 dies, aquests tècnics han tingut

26

REVISTA BARÇA

com a professors els autèntics garants de l’ADN Barça, com són Paco Seirul·lo, Joan Vilà, Josep Boada, Ricard Segarra, Josep Segura, Isaac Guerrero i Daniel Medina.

Jordi Fernández i Marc Quintana, entrenadors de l’FCBEscola a Barcelona, han estat dos d’aquests alumnes privilegiats que han pogut ampliar la seva formació futbolística amb formadors de primer nivell que no es troben en cap altre curs de l’estat espanyol.

Ara, una vegada finalitzat el curs, toca esperar. Amb les maletes preparades, això sí. Més de 15.000 nens i nenes van millorar, per exemple, la seva formació futbolística

en els més de 100 campus que va organitzar l’FCBEscola a l’estiu passat arreu del món. Tant el Jordi com el Marc continuaran treballant en el seu dia a dia, als camps annexos del Miniestadi, però sempre tindran el telèfon obert i la maleta preparada per viatjar a qualsevol part del món per complir el seus dos grans somnis: difondre l’ADN Barça i ser professionals del futbol.

La formació de Jordi Fernández al camp de l’esport és molt gran. Als seus 26 anys és diplomat en Magisteri i llicenciat en CAFE. Té un màster en alt rendiment i el Nivell II d’entrenador i ha entrenat durant

“L’FCBCoaches Academy és el complement perfecte a la nostra formació” JORDI FERNÁNDEZ

“Aquest curs serveix per introduir tot el ‘know how’ del Barça al nostre disc dur” MARC QUINTANA

cinc anys el futbol formatiu del Prat. Ara treballa a l’FCBEscola dirigint dos equips, Sergi Roberto (benjamins) i Palència (alevins), i participa en moltes de les activitats, com clínics i campus, que s’organitzen tant a Barcelona com a la resta del món. L’any passat, sense anar més lluny, va treballar als Campus de l’FCBEscola a Los Angeles i Malàisia. “L’FCBCoaches Academy és una gran oportunitat. És el complement perfecte a la nostra formació. Jo ja vaig fer el curs el 2016 i he repetit aquest any. No tots els dies pots formar-te amb mestres del prestigi de Paco Seirul·lo, Joan Vilà, Josep Segura, Ricard Segarra o Josep Boada”, explica.

Ell, per sobre de totes les classes a les quals ha assistit, destaca les que s’han centrat en la metodologia Barça. “Quan sents parlar aquests gurus de futbol tens la sensació que estàs formant part de l’essència del Barça, de la tendència més innovadora del futbol mundial”, comenta aquest jove entrenador, que té una missió molt important quan surt a l’estranger a treballar als diferents campus de l’FCBEscola. “Nosaltres, com a entrenadors formats a l’FCBCoaches Academy, som els encarregats de formar els tècnics locals. En el meu cas vaig poder comprovar com a Malàisia no paraven de preguntar-me coses. S’interessaven molt per aprendre el perquè de cada exercici, de tot el que fèiem. Als Estats Units, per exemple, veus com encara són molt rígids i analítics i intentes que siguin més com nosaltres, que arribin al jugador, que connectin amb ell”.

El repte de ser professionals del futbol

Marc Quintana, per la seva part, té 32 anys i també és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, amb un màster en rendiment esportiu, i ara mateix es troba acabant

Una excel·lent sortida laboral per als nostres tècnics La segona edició de l’FCBCoaches Academy ja és història i ara, com succeeix quan un estudiant aplicat acaba la carrera, tothom espera destí. I les expectatives són bones. Si agafem com a referència la primera edició celebrada al mes de febrer de l’any passat, el 85% dels participants han portat a terme activitats, com ara campus, clínics o cursos de tecnificació, relacionades amb l’FCBEscola. D’aquest centenar de persones que van fer el curs al febrer del 2016 n’hi ha deu que han esdevingut directors de Projecte Local a les diferents escoles que el Barça té repartides arreu del món: Pau Casassa (FCBEscola Charlotte), Bernat Villa

(FCBEscola Lagos), Francesc Puigdomènech (FCBEscola Lima), Agustí Peraita (FCBEscola Sao Paulo), Xavi Pérez (FCBEscola Edmonton), Xavier Baladas (FCBEscola Toronto), Albert Medall (FCBEscola Dubai) i Gerard Pijoan (FCBEscola Casablanca). A aquests vuit s'hi sumen Pau López i Joan Ferré, que assumiran els projectes de les FCBEscoles de Haikou i Guatemala, respectivament, que seran presentades pròximament. “La sortida laboral és, per tant, molt bona per a tots aquells tècnics del Club que vulguin anar a l’estranger a difondre l’ADN Barça”, explica Isaac Guerrero, coordinador tècnic de l’FCBEscola.

Paco Seirul·lo dóna la seva conferència als participants de la I edició del curs.

el doctorat. És entrenador nacional de futbol i va entrenar el futbol base del Sabadell i del Terrassa. Ara mateix és el coordinador de la categoria benjamí a l’FCBEscola de Barcelona, i a més formant part del departament de metodologia i I+D. Aquest any va participar en part de l’equip d’entrenadors que va treballar a l’FCBCampus a Rússia.

“L’FCBCoaches Academy ens ha servit per revisar i per introduir tot el know how del Barça al nostre disc dur i ara, com és el meu cas, l’hem de continuar aplicant però d’una manera més perfeccionada. Aquesta és la nostra gran responsabilitat. Escoltar Seirul· lo, Vilà o Isaac Guerrero ha fet que se m’encenguin bombetes que ja tenia apagades.

Tant els entrenadors locals amb qui tractem com els nois que formem veuen guanyar el Barça jugant un futbol que els diverteix i els enamora i així és més fàcil convèncer-los que estan en la direcció correcta”, explica Marc Quintana.

El seu repte, com el de tot aquest centenar d’entrenadors que han format part de la II edició de l’FCBCoaches Academy i del Curs de Prevenció de Situacions de Risc en l’Esport, és el d’esdevenir un professional del futbol. “A tots ens agradaria ser professionals i crec que aquest és el millor camí per aconseguir-ho. Quan estàs en aquest món del futbol estàs sempre atent als màsters que s’organitzen i puc dir que no n’hi ha cap del nivell de l’FCBCoaches Academy. Crec que som uns privilegiats per haver compartit aquestes dues setmanes amb aquests mestres”, comenta. Ara toca continuar treballant en la tesi doctoral que presentarà d'aquí a un any. I després toca reflexionar sobre el futur. L’FCBEscola ja té 24 escoles en funcionament arreu del món.

Però el ritme de creixement no s’atura i la demanda de nous directors de projecte local seguirà. Tant el Jordi com el Marc estan preparats a en espera d’un nou destí. n

REVISTA BARÇA

27

FUTBOL FEMENÍ PERSEGUINT UN SOMNI

OLGA GARCIA, davantera

GUARDIANES DE L’ESSÈNCIA Sis jugadores del Barça Femení fa més d’una dècada que es van incorporar al Club JORDI CLOS

MELANIE SERRANO, defensa

LAURA RÀFOLS, portera

28

REVISTA BARÇA

E

ra sortir de l’escola, pujar als seients del darrere del cotxe, trobar-se a Argentona com a punt estratègic i dirigir-se cap al complex esportiu de L’Hospitalet Nord, on fa una dècada s’entrenaven els equips de futbol femenins del Barça.

Aquest era llavors el ritual gairebé diari i conduït pels pares d’Olga Garcia (de Dosrius) i Leila Ouahabi (de Mataró).

L’avui extrem del primer equip va iniciar la seva trajectòria blaugrana des de l’FCBEscola, el 2002, i un lustre més tard convergia al planter amb la

MARTA UNZUÉ, defensa

de la lateral, que havia après a dominar la pilota al costat del seu germà gran als carrers del Maresme. Van fer els primers passos amb les grans gairebé alhora, cap al 2010. Totes dues, a més, coincideixen que es van foguejar al País Valencià abans de tornar a la disciplina culer, ja com a futbolistes internacionals.

Olga i Leila són dues de les sis jugadores de la plantilla que fa més de deu anys que es van incorporar al Barça. I és que, en ple procés de creixement i de professionalització, amb arribada inclosa de jugadores estrangeres, l’equip conserva les guardianes de l’essència. Les que les han viscut de tots els colors; les mateixes que un dia van ser pràcticament invisibles i les que a base d’esforç i sacrificis van aconseguir l’hegemonia del futbol espanyol. Una carrera de contrastos.

Entre elles, segurament el cas més singular és el de Melanie Serrano. El 2004, l’andalusa baixava i pujava amb tren des de Blanes a cada entrenament, on s’havia mudat

Olga Garcia i Leila Ouahabi, abans d’un entrenament a la Ciutat Esportiva fa sis anys.

poc abans amb la seva família.

Només tenia 14 anys, però ja jugava a la Primera Divisió, amb noies que li doblaven amb escreix l’edat. Fins que no va ser major d’edat no es va poder instal·lar a la capital, compartint pis facilitat pel Club amb altres companyes.

Eren altres temps. Els mateixos en què van arribar a Barcelona Marta Unzué i Laura Ràfols, ara les dues primeres capitanes del Femení. Unzué, membre d’una nissaga estretament vinculada a l’esport, va fitxar el 2006 juntament amb la seva germana bessona, Elba,

VICKY LOSADA, migcampista

procedents de l’Osasuna. Perseguien el somni de triomfar al Club que les va seduir des de petites a Berriozar (Navarra), des d’on havien sentit un munt de vegades que un dia hi havia jugat el seu tiet Juan Carlos.

Objectiu compartit amb Ràfols.

De 26 anys, en fa ja 12 que defensa la porteria culer. La de Vilafranca va començar amb el filial i no va trigar gens a fer el salt en un primer equip aleshores habituat a la derrota i, fins i tot, al descens.

La perseverança i l’experiència malgrat la seva joventut són els denominadors comuns

En plena professionalització de l’equip, hi ha jugadores que hi han viscut l’origen Les sis acumulen una abundant experiència a l’elit tot i la seva joventut

de totes elles. Així, amb cara i cos de nena, Vicky Losada treia el cap a l’elit del futbol estatal per primera vegada la temporada 2006/07. Ara és tota una veterana de 25 anys, amb aprenentatge també adquirit en les seves aventures als Estats Units i, la darrera, a Anglaterra. Els seus canvis d’aires van ser per créixer i tornava al novembre passat seduïda pel projecte barcelonista.

Són històries culers que van començar fa més d’una dècada i que continuen vives amb un present i un futur marcats per la il·lusió. Com la del primer dia. n

LEILA OUAHABI, defensa

REVISTA BARÇA

29

ESPAI BARÇA LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ

A l’esquerra, l’estat actual dels terrenys on estan ubicades les instal·lacions del Club al barri de les Corts, i a la dreta, imatge virtual de l’Espai Barça.

Un projecte de barri i de ciutat Després de mesos de treball amb els tècnics municipals, el Club sotmet la proposta de modificació urbanística als veïns i a l’Ajuntament

L’ TONI RUIZ

Espai Barça continua la seva planificació per tal d’aconseguir que pugui ser una realitat en els propers anys. Un dels requisits indispensables per poder impulsar el projecte és que l’Ajuntament de Barcelona aprovi la Modificació del Pla General Metropolità, que és la modificació urbanística que va lligada al projecte per a la seva realització. El FC Barcelona fa molts mesos que està treballant per aconseguir l’acord per a la modificació urbanística i ha desenvolupat una intensa feina amb els equips tècnics d’urbanisme, mobilitat i sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona per elaborar un document que recull la proposta per a la MPGM en l’àmbit de les Corts.

Per realitzar aquesta reordenació urbana, el Club ha seguit els criteris i paràmetres de la proposta sotmesa i aprovada

en referèndum pels seus socis a l’abril del 2014, amb un 72,3% dels vots favorables, i que ara està sotmetent a consideració de l’Ajuntament i compartint amb els veïns de les Corts, per tal que compti amb la màxima participació i consens de la ciutat.

La proposta de la MPGM és l’instrument urbanístic que permetrà portar a terme una transformació urbana de gran abast, projectada de manera natural, oberta i accessible, necessària per poder realitzar l’Espai Barça, tant pel que fa a les instal·lacions

“Ara ja tenim una proposta concreta i oberta per treballar i arribar a un consens” JORDI MOIX

esportives del Club com al seu entorn.

L’objectiu és que l’espai privat i el públic s’integrin i sumin, i que junts aportin importants millores per als socis, els veïns i els visitants. El resultat és una ordenació amb espais amplis, instal·lacions esportives de màxima qualitat i amb aquells serveis que els corresponen, i la connexió del barri en sentit mar/muntanya i llevant/ponent.

Per aconseguir-ho, s’ha fet una revisió completa del programa de necessitats i implantació de les instal·lacions esportives i una anàlisi exhaustiva de la relació amb l’entorn immediat, com són els carrers, les places i els edificis existents en aquesta part del barri de les Corts. Els punts clau d’aquesta MPGM són la qualitat de l’espai i dels edificis, la permeabilitat del perímetre, l’accessibilitat de tot el recinte, la millora de la mobilitat i la seguretat, tant per als dies de partit com per a la resta, i els criteris de sostenibilitat i ecoeficiència energètica.

REVISTA BARÇA

31

ESPAI BARÇA LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ

El resultat de la transformació serà un gran espai obert a tothom, sense vehicles, que acollirà un gran nombre d’esdeveniments esportius, així com d’activitats lúdiques. Serà un punt de trobada, de convivència i de relació. Un espai per gaudir, visitar i treballar-hi.

Una solució integradora

Davant d’altres opcions d’implantació d’aquests tipus de recintes als afores de les ciutats, el Club ja va decidir en el seu moment que no es traslladava i ara afronta el repte de mantenir les seves instal·lacions dins d’una gran ciutat mediterrània, densa i compacta.

Després de mesos de reflexió i debat, i gràcies a la implicació de totes les parts, finalment es presenta l’Espai Barça en la seva vessant urbanística, que reordena més de 27,5 hectàrees (275.000 m2), una superfície equivalent a 27 illes de l’Eixample o a 36 camps de futbol.

La proposta planteja l’obertura completa del recinte i n’elimina la tanca exterior i els desnivells actuals per integrar-hi espais i persones, tot incorporant nous espais i noves maneres de viure’ls. S’amplien les zones verdes, es reurbanitza tot l’entorn, es milloren els traçats dels carrers i s’incrementa el sòl públic i els espais lliures, amb una inversió superior als 28 milions d’euros. La proposta també inclou la construcció d’un nou aparcament soterrat però mantenint l’actual nombre de places, amb una inversió superior als 52 milions i un aparcament d’autobusos.

Aquestes decisions comporten la millora de la qualitat general i de la mobilitat, potenciant el transport públic, donant un nou impuls a l’ús de la bicicleta amb la creació de més quilòmetres de carril i nous aparcaments específics. Finalment, la proposta presta una atenció especial als vianants, amb circulacions més àmplies, eliminant barreres arquitectòniques i donant accés al recinte des de tot el perímetre.

La proposta tècnica

La proposta té quatre grans línies d’actuació: a) la remodelació integral del Camp Nou, b) la construcció d’un Nou Palau, c) la construcció dels edificis per a les oficines del Club i dels serveis necessaris per al funcionament de l’Entitat i de les seves disciplines esportives, i, finalment, d) els nous usos urbans per a la millora de l’entorn.

La remodelació integral del Camp Nou preservarà l’essència del projecte original del 1957 i actualitzarà globalment la instal·lació per convertir-lo en un estadi obert, cobert, modern, adaptat i sostenible.

Ell Nou Palau es farà en l’actual ubica-

32

REVISTA BARÇA

LA PROPOSTA TÈCNICA EN XIFRES SÒL (PROPIETAT) ESTAT ACTUAL

PROPOSTA MPGM

EQUIPAMENT

ZONA VERDA

VIARI

TOTAL

EQUIPAMENT

ZONA VERDA

VIARI

TERCIARI

TOTAL

DIF

AJUNTAMENT

500

10.100

66.500

77.100

-

31.000

60.100

-

91.100

14.000

FCB I ALTRES*

191.600

2.200

4.100

197.900

176.900

-

-

7.000

183.900

-14.000

TOTAL

192.100

12.300

70.600

275.000

176.900

31.000

60.100

7.000

275.000

USOS DEL SÒL EQUIPAMENT

ESTAT ACTUAL

PROPOSTA MPGM

DIF

192.100

176.900

-15.200

ZONA VERDA

12.300

31.000

18.700

VIARI

70.600

60.100

-10.500

TERCIARI

0

7.000

7.000

Fruit de la proposta: • La ciutat guanya 14.000 m2 de sòl, 18.700 m2 de noves zones verdes i l’accés a un gran espai d’ús públic obert i sense tanques de més de 40.000 m2. El FCB fa una inversió de 28 M € en vials i zones verdes de l’entorn i 52 M € per soterrar la totalitat de l’aparcament per crear un campus de qualitat.

• El Club augmenta en 63.600 m2 el sostre edificable d’equipament (per tal de renovar el Camp Nou, construir el Nou Palau Blaugrana i les oficines del Club) i 36.000 m2 d’usos terciaris (oficines i hotel).

SOSTRE ESTAT ACTUAL

PROPOSTA MPGM

EQUIPAMENT

ZONA VERDA

VIARI

TOTAL

EQUIPAMENT

ZONA VERDA

VIARI

TERCIARI

TOTAL

DIF

AJUNTAMENT

-

-

-

0

-

-

-

-

0

0

FCB I ALTRES*

139.400

0

0

139.400

203.000

0

0

36.000

239.000

99.600

TOTAL

139.400

0

0

139.400

203.000

0

0

36.000

239.000

99.600

* Inclou Bowling Pedralbes i edifici de Travessera.

Millores de mobilitat i seguretat UN ENTORN AMPLI I SENSE VEHICLES L’Espai Barça obre les instal·lacions del Club al barri i crea grans espais d’ús públic que connectaran les diferents zones de la ciutat.

Com que es tracta d’un espai obert, sense tanques perimetrals i barreres arquitectòniques, sense desnivells entre els carrers del voltant i el campus, és totalment adaptat i permeable. El FC Barcelona invertirà aproximadament 52 M € per soterrar l’aparcament en superfície i separarà l’espai dels vianants i dels vehicles per millorar-ne la seguretat. La modificació del PGM inclou una inversió estimada de 28 M € per part del Club per millorar l’ordenació de tot el sistema viari públic, rodat i de vianants, en els carrers que envolten la propietat de l’entitat blaugrana i per urbanitzar les zones verdes del projecte per a la ciutat.

La proposta també inclou gairebé 3.000 metres de nous carrils bici bidireccionals.

L’accés dels aficionats visitants es farà pel Gol Nord i així sel’s allunya del barri.

APARCAMENT

B

C

APARCAMENT 1. Aparcament soterrat amb 3.200 places per a turismes, més de 1.000 places de motos i 700 noves places segures per a bicicletes.

2. Nou aparcament per a 70 autocars dins de l’illa del Nou Palau Blaugrana, sense impacte visual per al barri.

3. Eliminació del desnivell entre l’avinguda Joan XXIII i la travessera de les Corts, i supressió de les barreres arquitectòniques per fer un entorn més accessible.

ció del Miniestadi, que es trasllada a Sant Joan Despí, inclourà una nova pista coberta annexa, una pista de gel i el campus de l’FCBEscola. El resultat és un conjunt innovador, poliesportiu i multiusos.

La tercera línia d’actuació és la construcció dels edificis per a les oficines del Club i dels serveis necessaris per al funcionament de l’Entitat i de les seves disciplines esportives, i d’aquesta manera es completen els usos complementaris existents per millorar el servei i l’atenció als visitants.

Amb les tres primeres línies d’actuació, el Club aconsegueix resoldre les actuals mancances i alhora reordenar el recinte i el seu entorn, avui obsolet. Per completar i inserir en el teixit urbà aquest gran espai i que desaparegui la sensació de buit, la proposta també preveu una quarta línia d’actuació, la creació d’un espai destinat a un ús terciari, uns edificis amb usos d’oficines i una implantació hotelera, que completen la potent activitat esportiva i quotidiana que ja es dóna de dilluns a diumenge. Un espai que permetrà convertir les instal·lacions del Club en un nou punt d’atracció local i internacional en l’àmbit esportiu i d’activitat econòmica per a la ciutat de Barcelona.

Fruit de la proposta, la ciutat guanya

polítics i l’equip de Govern i que, amb reunions de treball més explicatives i més en detall de participació ciutadana, podrem consensuar la tramitació urbanística que ens permeti impulsar el projecte”.

La MPGM reordena més de 27,5 hectàrees, una superfície equivalent a 27 illes de l’Eixample

L’opinió de l’Ajuntament

L’Ajuntament, per la seva part, a través de la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha qualificat la proposta com a “equilibrada” i que presenta “una bona integració en el territori”. “És una proposta diferent a les anteriors, sense grans requalificacions per a habitatges com la del 2010 ni grans centres comercials com la del 2002 –ha continuat Sanz-. La proposta planteja un reordenament per guanyar suficient qualitat urbana que ara no té.

Planteja una nova relació amb l’entorn per afavorir la barreja d’usos i la connectivitat”, ha destacat Sanz. També ha valorat positivament la nova relació amb l’entorn, “ja que es trenquen les barreres urbanes actuals”. Creu que la proposta presentada pel Club és “un bon inici per treballar” i ha reconegut que “aquesta transformació és una oportunitat per al barri i la ciutat, un bon inici, però ha de tenir capacitat de millora, i el Barça té aquesta voluntat”. n

14.000 m2 de sol, 18.700 m2 de noves zones verdes i l’accés a un gran espai d’ús públic obert i sense tanques de més de 40.000 m2. El Club augmenta en 63.600 m2 el sostre edificable d’equipament per tal de renovar el Camp Nou, construir el Nou Palau Blaugrana i les oficines, i 36.000 m2 d’usos terciaris per a oficines externes i l’hotel.

Durant el procés d’elaboració d’aquesta proposta, el Club ha celebrat diverses reunions convocades pel districte de les Corts, amb representants de les entitats veïnals, en què s’ha exposat l’avanç dels treballs previs a la MPGM i s’ha obert un torn de diàleg i debat al conjunt dels participants.

El comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix, afirma que “ara ja tenim una proposta concreta i oberta per treballar i arribar a un consens amb la ciutat. La intensa feina feta ens permet ser optimistes i pensar que podrem concretar un acord amb els partits

REFORMA VIÀRIA

D

C

A

B A

REFORMA VIÀRIA l Millora de les condicions de seguretat i visibilitat

viària i reforç del caràcter urbà de l’entorn. l Voreres de 5 metres d’amplada mínima en tot l’entorn. l Reforma de tots els carrers que envolten la propietat del Club.

1. C/ de la Maternitat: Desdoblament.

2.C/ Arístides Maillol: Regularització del traçat.

3. Avinguda de Joan XXIII: Nou traçat més ampli i segur per als vianants, incloent-hi la urbanització de la rambla per sobre de la Masia per separar vehicles i vianants.

4. Avinguda de Gregorio Marañón: Nou traçat i ampliació de la vorera en previsió de la L9 de metro.

5. Carrer de Menéndez i Pelayo: Urbanització i adequació del carrer.

l Millora de les condicions de seguretat i visibilitat

viària i reforç del caràcter urbà de l’entorn. l Incorporació de places de moto en calçada. l Voreres de 5 metres d’amplada mínima en

tot l’entorn. l Incorporacions de carrils bici bidireccionals al

voltant de les instal·lacions. l Reforma de tots els carrers que envolten la

propietat del Club.

REVISTA BARÇA

33

GERMÁN PARGA - FCB

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA 2016 SEGONA CITA DE L’ANY AMB ELS SOCIS

El president Josep Maria Bartomeu, durant la seva intervenció en l’Assemblea Extraordinària del mes de desembre passat.

Aprovats els acords per a l’acció de responsabilitat, Rakuten i Mission Hills El Club va celebrar una Assemblea Extraordinària en què es van sotmetre a la ratificació dels compromissaris tres acords estratègics de gran importància per al futur KETTY CALATAYUD

L’

any 2016 es va tancar amb la celebració de dues Assemblees Generals, l’ordinària del passat mes d’octubre i una d’extraordinària convocada el 18 de desembre per sotmetre a l’aprovació dels socis compromissaris tres acords de gran importància per al futur del Club. Tots tres, l’acord referent a l’acció de responsabilitat, l’aliança del patrocini amb Rakuten i el projecte amb Mission Hills per construir un complex esportiu i d’experiències Barça a

“Seguim oberts a parlar-ne” Més enllà dels acords adoptats per de l’Assemblea respecte al desistiment parcial de l’acció de responsabilitat, setmanes després es va produir la novetat de la incorporació a aquest acord de Xavier Bagués, per la qual cosa al tancament d’aquest número de la Revista Barça eren 12 els exdirectius que s’hi havien sumat. Tal com va dir el president Bartomeu a l’Assemblea i a la roda de premsa del balanç dels primers sis mesos de la temporada, “nosaltres hem fet el primer pas retirant el recurs, volem tancar aquesta carpeta i estem oberts a seguir parlant amb els directius que encara no s’hi han sumat. Qualsevol nova proposta que hi hagi l’haurem de consensuar amb els directius que han signat amb Zurich”.

l’illa xinesa de Hainan, van ser aprovats per àmplia majoria dels compromissaris.

El tercer punt de l’ordre del dia feia referència a l’Acció de Responsabilitat i a l’acord que la Junta Directiva havia signat amb 11 exdirectius que el 2010 van ser demandats pel FC Barcelona complint el mandat de l’Assemblea de Compromissaris, que a l’octubre d’aquell any va votar a favor de l’exercici de l’acció de responsabilitat de la Ley del Deporte. Els socis van aprovar amb una àmplia majoria de 328 vots a favor, 24 en contra i 24 abstencions autoritzar la Junta Directiva a desistir del recurs d’apel·lació relatiu a l’acció de responsabilitat respecte als demandats que han signat l’acord, per la seva part, de desistir de la seva impugnació.

Els 11 exdirectius que van signar la proposta d’acord del FC Barcelona són Patrick Auset, Joan Boix, Jacint Borràs, Alfonso Castro, Josep Antoni Colomer, Josep Cubells, Jaume Ferrer, Alfons Godall, Magda Oranich, Albert Perrin i Jordi Torrent. Segons aquest acord, tant el Club com els demandats desisteixen del recurs d’apel·lació interposat contra la sentència del jutjat de primera instància.

L’acord inclou també l’asseguradora Zurich, que es compromet a fer-se càrrec de 6,2 milions d’euros, que es desglossen en 3,2 milions per atendre les despeses judicials de totes les parts i 3 milions per tancar el

REVISTA BARÇA

35

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA 2016 SEGONA CITA DE L’ANY AMB ELS SOCIS

procediment en curs.

L’acció de responsabilitat continuava oberta contra la resta dels sis exdirectius que no van voler signar el desistiment conjunt.

Aquests directius eren Xavier Bagués, Elena Fort, Joan Laporta, Josep Ignasi Macià, Xavier Sala i Martin i Rafael Yuste.

El president Josep Maria Bartomeu va deixar la porta oberta a aquests directius perquè se sumessin a l’acord més endavant, “sempre que els 11 directius que ara han signat hi estiguin d’acord”. Fruit d’aquesta voluntat, setmanes després de l’Assemblea s’hi va sumar l’exdirectiu Xavier Bagués.

Repàs del procés des del 2010

Abans de la votació del tercer punt de l’ordre del dia de l’Assemblea Extraordinària, relatiu a l’acció de responsabilitat, el secretari de la Junta Directiva, Jordi Calsamiglia, va fer una detallada exposició de tot el procés d’aquesta acció que va començar el 2010, quan l’Assemblea Ordinària d’aquell any va votar a favor de demandar els integrants de l’anterior Junta Directiva després que els comptes globals del mandat donessin un saldo negatiu de 47.637.000 euros, un cop reformulats els comptes de l’exercici 2009/2010 segons l’informe de l’auditora Deloitte.

Posteriorment, el president Josep Maria Bartomeu va informar els compromissaris de les raons per les quals la Junta Directiva havia decidit proposar als directius demandats arribar a un acord per tancar definitivament l’acció de responsabilitat i sotmetre’l a l’aprovació de l’Assemblea. Bartomeu va assegurar que “el Barça està vivint un moment extraordinari en tots els seus àmbits”, però també va reconèixer: “No estem satisfets del tot. Ens falta resoldre un tema que des de fa sis anys conviu amb tots nosaltres”. El president va explicar als compromissaris: “Ara es donen totes les circumstàncies per tancar aquesta carpeta que ja fa massa temps que està oberta. Volem gaudir del moment que vivim i mirar endavant”.

El president va detallar els termes de l’acord, consistent a retirar els corresponents recursos que es van presentar a la sentència del jutjat de primera instància, tant el presentat pel Club com el dels exdirectius demandats, així com les condicions pactades amb Zurich. Bartomeu va deixar molt clar que la motivació de la Junta ha estat la de buscar la pau social i la concòrdia, però no la generositat. “Generós és aquell que dóna sense esperar res a canvi. I nosaltres sí que esperem alguna cosa. Esperem de tots els implicats el mateix sentit de la responsabilitat i voluntat de concòrdia que nosaltres tenim. Perquè, si no és així, la ferida continuarà oberta, i l’acord no tindrà l’efec-

36

REVISTA BARÇA

Imatge del moment de la votació de la proposta respecte a l’Acció de Responsabilitat.

“Rakuten té el perfil exacte del que estàvem buscant, amb una vocació global” MANEL ARROYO

“A Hainan desenvoluparem una FCBEscola i un gran espai d’experiències Barça” ÒSCAR GRAU

te desitjat per tots”. “Pensem –va afegir el president– que tots hi guanyem, amb aquest acord, perquè qui guanya és el Barça”.

Finalment, Bartomeu va agrair als 11 exdirectius que van signar l’acord “la seva predisposició i bona voluntat”. “Sé que no ha estat fàcil per a ells, però també sé que ho fan pensant en el que és millor per al

Barça”, va afirmar.

La votació va estar precedida d’un ampli torn d’intervencions que es va caracteritzar pel respecte i l’esperit de diàleg que en tot moment va presidir l’Assemblea.

En el segon punt de l’ordre del dia, el vicepresident de l’àrea de Màrqueting i Comunicació, Manel Arroyo, va exposar els termes de l’acord amb la companyia japonesa Rakuten, que serà patrocinador principal global del Club, apareixerà a la part frontal de la samarreta, i serà Partner Global d’Innovació i Entreteniment per a les pròximes quatre temporades a partir de l’1 de juliol del 2017. Els socis van aprovar la proposta per 364 vots a favor, 21 en contra i 23 en blanc. “Rakuten té el perfil exacte que estàvem buscant, amb una vocació clarament global, que concorda amb la nostra recerca de ser més coneguts a tot el món”, va explicar Arroyo.

Es tracta d’una una companyia global i dinàmica capdavantera en e-commerce, comunicacions, continguts digitals i serveis de FinTech per a consumidors i empreses d’arreu del món, que va arribar a un acord amb el FC Barcelona el passat 16 de novembre. El contracte de patrocini és fins a la

Les votacions dels compromissaris ACCIÓ DE RESPONSABILITAT

El secretari de la Junta Directiva, Jordi Calsamiglia, va detallar tot el procés de l’Acció de Responsabilitat des que va començar el 2010.

SÍ - 328 vots

87% BLANC 24 vots

6% NO 24 vots

GERMÁN PARGA - FCB

6%

temporada 2020/21, amb l’opció d’estendre’l un any més. Com a resultat d’aquest acord, el Club rebrà 55 milions d’euros per cada any dels quatre del contracte, amb un bonus d’1,5 milions per la Lliga i de 5 milions per la Lliga de Campions.

Rakuten és una de les principals companyies de serveis d’internet del món, fundada al Japó el 1997, que ofereix una àmplia varietat de serveis per als consumidors i empreses amb un enfocament en l’‘e-commerce’, les finances i els continguts digitals.

Des del 2012 Rakuten ha estat classificada entre les 20 empreses més innovadores del món en la llista de la revista ‘Forbes’.

L’altre punt de l’assemblea que va presentar la Junta Directiva va ser l’acord amb Mission Gills Group, que va obtenir l’aprovació dels socis per 377 vots favorables, 4 en contra i 5 en blanc. Abans d’aprovar-se l’acord el Director Executiu Òscar Grau va informat dels detalls del projecte. Va explicar que “es desenvoluparà una gran FCB Escola i un gran espai d’experiències Barça a la ciutat de Haikou, a l’illa xinesa de Hainan, una zona no industrialitzada amb una gran sostenibilitat ambiental i que és una reconeguda destinació turística per al poble xinès” (veure reportatge a les pàgines 40-41). n

ACORD AMB RAKUTEN

El vicepresident de l’Àrea de Màrqueting i Comunicació, Manel Arroyo, va exposar els termes de l’acord amb la companyia japonesa Rakuten per convertir-se en el patrocinador principal del Club.

SÍ - 364 vots

89% BLANC 23 vots

6%

NO 21 vots

5%

ACORD AMB MISSION HILLS GROUP

El CEO Òscar Grau va ser l’encarregat de presentar l’acord amb la companyia xinesa Mission Hills per fer una gran FCBEscola i un espai d’experiències Barça a l’illa xinesa de Hainan.

SÍ - 377 vots

98% BLANC 5 vots

1% NO 4 vots

1%

REVISTA BARÇA

37

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA 2016 EL NOU PATROCINADOR

“Ens emociona

que els socis ens hagin acceptat”

El president de Rakuten, Hiroshi Mikitani, és un amant del futbol i del Barça que ha fet realitat que la seva empresa s’associï amb el club més gran del món

H ORIOL BONSOMS

iroshi Mickey Mikitani (Kobe, 11-03-1965) és fundador, president i CEO de Rakuten, l’empresa japonesa d’e-commerce, comunicació i continguts digitals que es convertirà en patrocinador principal del FC Barcelona i que apareixerà a la samarreta del primer equip a partir de la propera temporada.

Va demostrar durant la presentació de l’acord a Barcelona que té un gran coneixement del Club. Què és el que més l’atrau del Barça?

Vaig conèixer el Barça fa deu anys quan Rakuten va llançar una targeta de crèdit del FCB al Japó i gestionava la seva pàgina web en japonès. Com més aprenia del Club, més profund era el meu amor per aquest. Més que un club no només és un lema, realment representa la filosofia del Barça. La nostra empresa es va fundar amb la intenció d’enfortir les comunitats locals per mitjà del poder de l’internet, i sento una empatia molt profunda amb la filosofia del Barça i el seu compromís social amb les comunitats de tot el planeta.

Quan va començar a pensar a lligar Rakuten a la samarreta del FC Barcelona?

És difícil dir-ho exactament, perquè el Club és una inspiració per a mi des de fa dècades. Estic esperant amb ansietat que arribi el dia que comenci l’acord entre Rakuten i FCB, veure els jugadors vestits amb el logotip.

38

REVISTA BARÇA

Vostè és amic de Shakira i Piqué. El jugador el va animar a associar-se amb el Barça?

I tant que va sorgir a les converses! Tant Piqué com Shakira són persones amb molt talent i inspiradores, i són amics estimats amb qui sempre m’agrada tenir el privilegi de compartir el temps.

En què s’assemblen el Barça i Rakuten?

Estic convençut que la filosofia del Barça concorda amb el que nosaltres a Rakuten perseguim des de fa 20 anys. Mentre el Barça és més que un club, Rakuten és més que una empresa. La missió de Rakuten és utilitzar la tecnologia per enriquir la societat. El treball

El Barça és una inspiració per a mi des de fa dècades.

Espero amb ansietat que comenci l’acord”

juntament amb les comunitats locals i els propietaris de petites empreses és la clau de la filosofia de Rakuten des dels nostres inicis.

Això crec que té molt en comú amb l’enfocament comunitari del Barça. A més, el Barça busca ser el club més innovador del món, també és molt similar a la nostra visió d’innovació global, que contribueix a l’enfortiment de la societat i dels individus.

El soci del FCB va aprovar per una àmplia majoria l’acord amb Rakuten. Què li sembla que Rakuten hagi estat tan ben rebut pels socis?

És un dels motius pels quals m’agrada tant el FCB, el seu enfocament en la comunitat.

La seva fortalesa més gran és la passió dels seus socis, als quals tant els importa el seu club, en comptes d’un propietari únic o d’una corporació. És molt transparent, perquè els socis tenen un paper actiu a decidir quins patrocinadors són acceptats, i en la justificació dels patrocinadors que trien, i per això és una satisfacció saber que els socis ens han acceptat. És gairebé com formar part d’una gran família. Ens emociona molt i donem les gràcies al FCB i els seus socis per haver-nos acceptat.

Com definiria la seva empresa?

Vam començar amb l’objectiu de contribuir que la gent pogués realitzar els seus somnis a través de l’explotació del poder de l’internet.

Avui en dia, internet és un fet en milions de vides a tot el planeta, per tant hem ampliat la nostra visió de Rakuten com a empresa d’innovació global. Amb serveis que abasten

joies del món occidental, i m’alegra dir que el meu poble natal de Kobe, al Japó, està agermanat amb Barcelona.

Vostè va estudiar a Harvard. Com va ser aquella experiència?

Estudiar a Harvard em va obrir els ulls a un món més ampli. Havia viscut als Estats Units amb els meus pares quan era nen, però tornar a aquesta institució acadèmica tan impressionant per estudiar juntament amb un grup divers de persones molt talentoses de tot el món va marcar un gir en la meva vida. Tornar de Harvard al Japó em va fer pensar en el meu lloc en el món i a com crear alguna cosa nova. Vaig decidir fundar una nova empresa d’e-commerce.

Hiroshi Mikitani posa per la ‘Revista Barça’, en la banqueta blaugrana del Camp Nou. GERMÁN PARGA - FCB

l’e-commerce, la fintech (finances i tecnologia), la missatgeria i l’entreteniment, tenim més de 100 milions de membres al Japó i gairebé 900 milions a tot el món. Reptem a l’statu quo als mercats de tot el món per mitjà de la inversió en nous models empresarials i el foment de talents, des de la creació de noves plataformes per a l’e-commerce, a l’adtech (tecnologia publicitària), a experiments amb drones, chatbots, aprenentatge profund (intel·ligència de dades) i IA.

Com és Hiroshi Mikitani com a persona?

Quina és la seva filosofia de vida?

Sempre he estat una persona que qüestiona l’statu quo, que sempre cerca noves formes de fer les coses i formes de millorar el món al meu voltant. Això probablement explica per què vaig deixar una escola secundària privada molt tradicional i estricta per entrar al sistema públic. És per això que fa 20 anys vaig deixar una feina estable en un banc per fundar una operació petita d’e-commerce amb sis persones.

I Rakuten al Barça?

No només com a Patrocinador Global Principal, sinó com el seu primer Partner Global d’Innovació i Entreteniment, ens emociona tenir aquesta oportunitat per augmentar l’experiència dels fans gràcies a la innovació. Això espero que arribi a través dels nostres molts serveis d’internet. Utilitzaran les tecnologies més noves i les millors i més intel·ligents ments de la indústria d’internet actual. Tinc moltes ganes d’explicar més sobre aquestes iniciatives amb el FC Barcelona pròximament.

La presència de Rakuten es notarà més enllà de veure el nom a la samarreta?

Sí. Aportarem uns actius molt emocionants a la nostra col·laboració. L’ús del nom només és una de les moltes zones d’enfocament. L’aplicació de missatgeria global, Viber, serà un canal de comunicació oficial del FC Barcelona i estem dissenyant una sèrie d’innovacions que milloraran l’experiència dels aficionats.

Quina és la seva relació amb Barcelona?

Barcelona és una ciutat preciosa, una de les

Els nostres valors inclouen el compromís amb el respecte dels drets humans i la diversitat “

Com va néixer la idea de fundar Rakuten?

Després del gran desastre del terratrèmol de Hanshin el 1995, vaig fer una avaluació de les meves decisions vitals i professionals.

Vaig decidir deixar la meva feina a l’Industrial Bank of Japan. Vaig decidir que volia ajudar a revitalitzar l’economia japonesa amb la creació d’una cosa nova: un centre comercial online on fins i tot les empreses més petites poguessin oferir els seus productes als clients de tot el Japó. Ja hi havia altres empreses grans en escena en aquells temps, però la majoria fracassava en l’intent.

Per això, molta gent m’aconsellava que no havia de perseguir la idea, però sospitava que el problema no fos el concepte de les compres en línia en si, sinó l’execució.

Què significa Rakuten en japonès?

Els dos caràcters japonesos que formen la paraula, raku i ten ( ), es poden traduir literalment com “feliç” i “cel”. També representen el nostre enfocament a millorar les vides i la nostra visió optimista del futur. De fet, l’elecció del nom Rakuten per al nostre primer centre comercial en línia va ser inspirat pel nom del primer mercat gratuït i obert del Japó, creat per Oda Nobunaga, una figura històrica importantíssima que és coneguda pel seu paper en la unificació del país al segle XVI. Vostès tenen fins i tot un codi ètic..., quins valors defensen?

L’essència del que fem, l’ètica ben definida, és vital per a la nostra salut i sostenibilitat com a empresa. Els nostres valors centrals també són la base de la nostra visió d’innovació global per contribuir que la gent realitzi els seus propis somnis. Aquests valors inclouen el nostre compromís pel respecte dels drets humans i la diversitat de cultures i costums, ser ciutadans globals i responsables, i el desenvolupament de la propera generació. n

REVISTA BARÇA

39

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA 2016 ACORD AMB MISSION HILLS

Experiències Barça a l’illa de Hainan Els socis aproven l’acord per impulsar un gran projecte esportiu i d’experiències blaugrana a l’illa xinesa que posicionarà la marca Barça en un mercat estratègic

UN ENCLAVAMENT ESTRATÈGIC GRAN SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ZONA NO INDUSTRIALITZADA DESTINACIÓ PREFERENT EN ESPORT

GERMÁN PARGA - FCB

RECONEGUDA DESTINACIÓ TURÍSTICA PER ALS XINESOS

El president Bartomeu i el vicepresident Arroyo, amb Tenniel Chu, vicepresident de Mission Hills.

ROGER BOGUNYÀ

E

l FC Barcelona tindrà una gran FCBEscola i un espai d’experiències Barça a la ciutat de Haikou, a l’illa xinesa de Hainan, després de l’acord al qual va arribar la Junta Directiva amb la companyia xinesa Mission Hills Group i l’aprovació majoritària per part dels socis compromissaris a l’Assemblea Extraordinària del desembre passat. El director executiu Òscar Grau va ser l’encarregat de presentar aquest projecte estratègic, que ajudarà el Club en el seu repte de convertir el FC Barcelona en la “institució més admirada, estimada i global del món”.

Mission Hills Group és una companyia xinesa amb una àmplia experiència en la gestió de l’àmbit esportiu en aquell país. El FC Barcelona considera que aquest és un acord estratègic molt rellevant, perquè permetrà impulsar el desenvolupament al con-

40

REVISTA BARÇA

tinent asiàtic i donarà una gran visibilitat a la marca Barça en aquest territori, un dels principals destins turístics per als xinesos.

La dimensió i la naturalesa d’aquest projecte és singular perquè una part, la de l’FCBEscola, estarà situada al complex on s’ubicarà la futura seu de la Federació Xinesa de Futbol, i en una illa que s’ha convertit en un dels pols turístics i esportius més importants d’Àsia.

Abans d’aprovar-se l’acord, Grau va informar dels detalls del projecte. Va explicar que es desenvoluparà un gran espai dedicat al FC Barcelona a la ciutat de Haikou, a l’illa xinesa de Hainan, una zona no industrialitzada amb una gran sostenibilitat ambiental i que és una reconeguda destinació turística per al poble xinès. Hainan és coneguda com la Hawai d’Àsia i és una illa situada al sud del país, que es beneficia d’un clima tropical i que compta amb

ZONA DE RESTAURACIÓ

quilòmetres de platges. La seva capital és la ciutat de Haikou, el centre de l’activitat comercial de l’illa.

D’una banda, el Club tindrà una gran FCBEscola amb set camps de futbol preparada per formar més d’un miler de nens, i en també hi haurà un gran espai de 7.000 m2 d’experiències Barça, amb una Megastore i una zona de restauració incloses.

“L’FCBEscola serà la primera gestionada directament pel FC Barcelona. És un projecte ambiciós i volem tenir el 100% del control d’aquesta escola”, va afirmar Grau.

XINA

HAINAN

HAIKOU FCBESCOLA

INSTAL·LACIÓ COMPARTIDA AMB LA FEDERACIÓ XINESA DE FUTBOL

SANYA

ZONA INTERACTIVA

Aquesta gran FCBEscola es farà en una instal·lació compartida amb la Federació Xinesa de Futbol.

L’acord amb MHG suposa una oportunitat única de negoci i increment d’ingressos per al Club, així com un augment del reconeixement de la marca Barça. També implica el reconeixement del govern xinès i un nou impuls de cara a nous patrocinadors en un mercat estratègic com és la Xina, el més potent en l’àmbit mundial juntament amb els Estats Units, segons va recordar el director executiu del Club. n

1a

7

+1.000

ESCOLA DE GESTIÓ CAMPS DE FUTBOL DIRECTA FCB ASSIGNATS

MEGASTORE

NENS

COMPLEX A LA CIUTAT DE HAIKOU

Què és Mission Hills Group?

Mission Hills Group (MHG) es va fundar l’any 1992 i és propietat de la família Chu, vinculada a l’èxit de la candidatura de Pequín 2008.

L’empresa és líder del sector de l’esport i l’oci i compta amb el 100% de capital privat. Actualment disposa del resort de golf més gran

del món amb un total de 22 camps. Posseeix 120 quilòmetres quadrats de terreny a la Xina entre Haikou i Shenzhen, dels quals 72 encara s’han de desenvolupar. El complex esportiu s’ha convertit en una de les seus permanents de la Federació Xinesa de Futbol.

REVISTA BARÇA

41

GERMÁN PARGA - FCB

MÓN BLAUGRANA

El vicepresident primer Jordi Cardoner, durant la compareixença per fer balanç de l’Àrea Social a finals de desembre.

Les sòcies cada cop guanyen més terreny El darrer balanç de la massa social constata l’augment progressiu de la presència de dones i la pujada de les altes de sòcies, que arriba al 37%

E REDACCIÓ

l darrer balanç de l’Àrea Social que va fer públic el vicepresident primer Jordi Cardoner, responsable d’aquesta àrea i de la Fundació, ha reafirmat que el FC Barcelona guanya quota femenina any rere any. El Club té actualment 143.459 socis i la presència de les dones en la massa social, tant entre els socis com en les penyes, és cada cop més notòria. El curs 2013/14 el percentatge de dones del total d’altes que es van dur a terme va ser d’un 32,3%, i la temporada següent va ser d’un 34%. La darrera, la 2015/2016, el percentatge va pujar fins a un 37,8%. “El 26% del cens són dones i anem pel bon camí en l’objectiu d’apropar-nos a la paritat”, destaca Cardoner.

El caràcter familiar del Barça és una altra

de les singularitats de la massa social del Club. Actualment hi ha 34.500 famílies que tenen dos o més socis del Barça entre els seus membres.

Cardoner va repassar altres temes d’interès per als socis, com les novetats en la implementació del Seient Lliure. D’aquesta manera, a partir de la segona volta de la Lliga el Club garantirà el cobrament a tots aquells socis que alliberin les seves localitats abans de les 72 hores prèvies a la celebració del partit. Tots els socis de la mateixa zona de preu de localitats cobraran el mateix import. L’import a favor del soci d’una zona del mateix preu es repartirà entre els abonats que alliberin abans de les 72 hores prèvies al partit, s’hagi venut l’entrada o no, i els abonats que hagin alliberat després de les 72 hores, en el cas que s’hagi venut l’entrada.

Pel que fa referència als viatges, els serveis d’FCB Desplaçaments estan tenint una molt bona acollida, amb un perfil d’usuaris molt familiar. Cardoner va agrair la col·laboració de SeguimentFCB: “Treballem conjuntament en la coordinació de necessitats i possibilitats en el tema dels viatges”. n

BALANÇ POSITIU

Èxit de l’Espai de Nadal Les activitats organitzades pel Club a les instal·lacions del Camp Nou durant les festes nadalenques han tingut una gran acceptació per part dels socis i visitants.

Més de 15.000 persones han gaudit de les activitats, que han tingut prop de 25.000 usos, i això inclou els nens i nenes que han pogut repetir alguna de les activitats. Aquelles que han tingut més acceptació són els tallers de cuina a l’Espai Gastronòmic Roma, el taller de dansa amb les cheerleaders del FCB, el pintacares i la visita del patge reial.

REVISTA BARÇA

43

MB SOCIAL BALANÇ ÀREA SOCIAL (JULIOL-DESEMBRE 2016)

RADIOGRAFIA MASSA SOCIAL ACTES SOCIS 3 ÚLTIMES TEMPORADES

32,3%

34%

Dones

NOMBRE DE FAMÍLIES

37,8%

Dones

Dones

34.500 famílies amb 2 o més socis

32,3%

66%

Homes

2013/14

62,2%

Homes

2014/15

Homes

2015/16

EVOLUCIÓ NOMBRE DE SOCIS 2016

143.459

2015

142.816

2014

153.458

6a DIADA DEL SOCI SOLIDARI

338.000

NOVETAT 2016: RECAPTE D’ALIMENTS

BENEFICIARIS en 5 edicions

Col·laboració de la Confederació Mundial de Penyes i la Fundació FCB amb la campanya Gran Recapte del Banc dels Aliments. Recollida de 5.000 quilos d’articles de primera necessitat en tres punts de l’Estadi.

NOMBRE D’ASSITENTS ALS PARTITS

56.480 57.655 47.280 44.884 67.703 64.025

FCB - HOSPITALET (2011) FCB - ALABÈS (2012) FCB - CARTAGENA (2013) FCB - OSCA (2014) FCB - VILLANOVENSE (2015) FCB - HÈRCULES (2016)

INVITACIONS DISTRIBUÏDES PARTIT SOLIDARI 2016 FUNDACIÓ I BENESTAR SOCIAL CREU ROJA ÀREA SOCIAL

44

REVISTA BARÇA

25.000 5.000 23.000

MB SOCIAL

ESPAI D’ANIMACIÓ GRUPS D’ANIMACIÓ Almogàvers Nostra Ensenya Creu de Sant Jordi Supporters Barça Supporters Puyol

1r procés enrolament

2n procés enrolament

3r procés enrolament

374

512

1.200

Juliol 2016

Octubre 2016

persones

Previst per al desembre gener 2017 per arribar als

persones

membres de l’espai d’animació per a aquesta temporada

FCB DESPLAÇAMENTS PROGRAMA DE FIDELITZACIÓ

ALT NIVELL

800

persones inscrites

Els desplaçaments més sol·licitats són els de LA CHAMPIONS

de satisfacció

PERFIL DE PÚBLIC MOLT FAMILIAR

95%

Socis i penyistes

Hi ha socis que viatgen gratuïtament amb aquest programa

DESPLAÇAMENTS TEMPORADA 2016/17

1.054 1 Socis que s’han desplaçat

Supercopa d’Espanya

7

3

La Lliga

Champions

NOUS PROJECTES ABONAMENT LLISTA D’ESPERA:

Fins a un total de 1.000 de disponibles

SEIENT LLIURE:

Garantia de cobrament i d’equitat

OBJECTIU Crear un nou producte que permeti l’entrada als partits a socis inscrits a la llista d’espera.

PROCEDIMENT ● Utilització per a tots els partits excepte: A+, A++, CH quarts i semis (1/8 en funció de categoria), darrer partit de la Lliga. ● Sol·licitud i pagament de l’abonament via formulari web i recollida presencial o enviament postal. ● Confirmació d’assistència des dels 6 dies previs al partit i fins a 48 hores abans que comenci. ● Accés a l’Estadi amb entrada rebuda per correu electrònic en format PDF. DESTINATARIS Socis actius inscrits amb 3 anys d’antiguitat a la llista d’espera i majors de 14 anys.

PREU PROPOSAT Mitjana de 75% de descompte.

Quan?

Beneficis Tots els socis de la mateixa zona de preu de localitats cobraran el mateix import

Beneficis Els socis que alliberin les seves localitats abans de 72 h prèvies al partit cobraran la venda del Seient Lliure

A partir de la 2a volta de la Lliga

Liquidació

L’import d’una zona del mateix preu es repartirà entre: · Abonats que alliberin abans de les 72 h prèvies al partit, s’hagi venut l’entrada o no* · Abonats que hagin alliberat després de les 72 h prèvies al partit en el cas que s’hagi venut l‘entrada* *Amb límit del 95% del preu de l’abonament

REVISTA BARÇA

45

MB SOCIAL

ATRIBUTS I VALORS DEL BARÇA MÉS DESTACATS PELS SOCIS

Universalitat, ‘fair play’, futur i ambició Els enquestats en la consulta telefònica de l’Observatori Blaugrana valoren amb un 7,8 sobre 10 el nivell de satisfacció amb la situació general del Club JOSEP VIVES

L’

FRUCTUOSO NAVARRO

Observatori Blaugrana és una enquesta d’opinió que el Club realitza cada semestre, i que avalua la situació global de l’Entitat mitjançant la valoració que en fan un grup de 1.000 socis. Els resultats de l’últim semestre del 2016 es van donar a conèixer al 30 de gener passat i el grau de satisfacció dels dels socis en relació amb el Club s’ha situat en un 7,8 sobre 10 de valoració, la mateixa puntuació que es va obtenir durant el primer semestre de l’any passat any.

D’aquesta manera, es referma la convicció majoritària ja expressada reiteradament des del maig de l’any 2015, en el sentit que la massa social del Club el viu des de l’orgull i la confiança en el present i en el futur.

En aquest darrer Observatori es constata una millora substancial en la percepció que tenen els socis de tot un seguit d’aspectes molt importants del Club, més enllà de la seva marxa esportiva. Així, l’enquesta ex-

pressa que els atributs que més destaquen els socis en relació amb la imatge del Club són la universalitat (8,8), el fair play (8,7), el futur (8,7) i l’ambició (8,6).

L’estudi l’ha dut a terme Time Consultants, mitjançant una enquesta realitzada a un miler de socis, homes i dones, majors de 16 anys i residents a l’estat espanyol, entre els dies 19 i 30 de desembre del 2016.

Les preocupacions dels socis

Al darrer Observatori Blaugrana, els conflictes interns i externs, i els litigis en què el Club està implicat se situaven al capdavant de les preocupacions que tenien el socis.

Un 22,8% es manifestava en aquest sentit.

Sis mesos després, aquest percentatge s’ha situat en el 6,7%, la qual cosa posa de manifest que la política seguida des del Club en la línia d’anar tancant tots aquests procediments es valora positivament per la majoria de la massa social.

A l’Observatori, els socis valoren positivament la política de tancar els conflictes judicials

L’increment de la confiança en la solvència econòmica del Club també es reflecteix en aquesta nova onada de l’Observatori, així com la il·lusió creixent que desperta tot el projecte de l’Espai Barça, que es prefigura com el repte més important de futur, molt per damunt de qualsevol altre. Així ho expressa un 68% dels socis consultats.

Un 58,2% dels socis manifesta confiança i optimisme en el futur immediat, en considerar que el Club anirà millor, mentre que la firma com a nou patrocinador principal amb Rakuten, no només es destaca com un dels aspectes més rellevants del Club del darrer semestre, sinó que ha aconseguit un grau de notorietat i una valoració molt alts, amb una nota de 3,4 sobre 4.

Pel que fa a la marxa esportiva, la nota mitjana se situa en un 8 sobre 10, és a dir, mig punt per sota de la valoració del mes de juny passat, en el benentès que l’enquesta del primer semestre de l’any 2016 va coincidir amb la consecució del doblet. L’índex de satisfacció baixa pel que fa als resultats i als títols, es manté en les mateixes magnituds pel que respecta al bon joc i a l’estil, i puja a l’hora de qualificar els jugadors i l’equip.

Finalment, l’enquesta reflecteix que, a banda dels títols assolits, l’esdeveniment més valorat i recordat de l’any ha estat la inauguració de l’oficina del Club a Nova York. Un 93% dels enquestats la valoren entre bastant bé i molt bé, amb una nota mitjana de 3,5 sobre 4.

Consulta el document complet

Els resultats de l’Observatori Blaugrana són públics des del maig del 2015, quan es van lliurar aquests resultats als aspirants a candidats a les eleccions a la presidència d’aquell any. La Junta Directiva, complint amb el compromís expressat per Josep Maria Bartomeu en el balanç del seu primer mandat, fa públics els resultats i els posa a l’abast de tots els socis, que poden consultar el document al lloc web del Club. n

MB SOCIAL

Reconeixement al Dream Team i als socis antics Els socis ja han rebut el carnet del 2017, que aquest any presenta un disseny vintage inspirat en la samarreta d’aquesta temporada, que ret homenatge a la samarreta que va lluir el Dream Team el 1992. Aquest any es compleixen 25 anys de la conquesta de la primera Copa d’Europa de la història del Club, que l’equip dirigit per Johan Cruyff va guanyar a Wembley, i el FC Barcelona ha inclòs el disseny del carnet entre les commemoracions que es faran en els propers mesos. L’altra novetat del disseny del carnet és que per primera vegada es fa un reconeixement a la fidelitat del soci, amb una icona amb la forma de l’escut i els colors que identifiquen els 25, 50 i 75 anys, la plata, l’or i el diamant, respectivament.

Una història de fidelitat Amb la seva extraordinària càrrega simbòlica i sentimental, els carnets històrics del Barça han protagonitzat una entranyable història MANEL TOMÀS VÍCTOR SALGADO - FCB

D

es de sempre, per a tot bon soci barcelonista el distintiu que l’acredita amb aquesta condició ha estat un motiu de gens dissimulat orgull.

Treure el carnet de soci del FC Barcelona de la cartera i mostrar-lo a les admirades amistats, unides per la fe blaugrana, és un gest habitual per a molts, sovint acompanyat per un somriure de plena satisfacció. Un rectangle tan simbòlic com aquest compendia a les mil meravelles un sentiment de pertinença que neix des del més profund del cor i és fill d’una tradició d’amor a uns colors.

Joan Gamper i onze amics seus van fundar el FC Barcelona el 29 de novembre del 1899 perquè volien jugar a futbol. Tots ells es van proveir dels corresponents carnets de soci i van pagar religiosament la quota de dues pessetes. Al final d’any, a punt d’entrar al segle XX, el nombre de socis havia passat dels dotze fundadors a trenta-dos, tots ells futbolistes. Segons va avançar el

temps, la situació va canviar i cada cop era més gran el registre de socis que només volien ser espectadors. No va ser fins al 17 de novembre del 1915 quan la Junta Directiva va decretar que els jugadors quedessin exempts del pagament de la quota de soci.

I per reblar el clau, una dècada més tard, el 23 de juny del 1926, la junta directiva va acordar la impressió de carnets d’identitat propis per als empleats, els atletes i els jugadors. Així, per primera vegada en la història del Barça aquests col·lectius disposaven de distintius diferents als dels socis.

En plena edat d’or del Club, en els temps gloriosos de Josep Samitier i Paulino Alcántara, la figura del soci blaugrana adquiria

personalitat pròpia i el carnet esdevenia el més preuat tresor per sempre més.

En un gest sense precedents, el juny del 1992 la família Gambús va donar al FC Barcelona el seu tresor acumulat durant moltíssims anys: un quadre amb tota la col·lecció sencera de carnets del Barça, del soci Miquel Gambús i del seu fill Albert, des del 1913 fins al 1992, l’any de la primera Copa d’Europa. Després, any rere any, es va completar aquesta extraordinària col·lecció fins a la xifra rodona de l’any 2000. El quadre va quedar exposat al Museu del FC Barcelona com a magnífica imatge icònica que era dels canvis d’estètica i disseny experimentats per aquells entranyables carnets en el decurs de tant temps. L’any 2010, amb la radical remodelació del Museu, la peça va canviar d’ubicació i va anar a parar a una de les parets del despatx presidencial, on presideix les protocol·làries signatures de contractes i renovacions dels jugadors del Barça. D’aquesta manera ha esdevingut una excel·lent metàfora visual de les il·lusions que tants socis blaugrana han dipositat i dipositen en les noves incorporacions que reforcen la plantilla, uns jugadors que potser comencen a imbuir-se de l’esperit barcelonista fent un cop d’ull a un quadre tan simbòlic que resumeix tants anys d’esperances, tristeses i alegries. n

REVISTA BARÇA

47

MB SOCIAL

LA HISTÒRIA

Més d’un segle d’identitat barcelonista

1912

1913

1920

1921

1928

1929

La col·lecció de tots els carnets de soci del FC Barcelona que recull el Centre de Documentació 1936

1937

1938

1939

1940

1941

1948

1949

1950

1951

1952

1953

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2008

2009

2010

2011

2012

2013

48

REVISTA BARÇA

MB SOCIAL 1914

1915

1916

1917

1918

1919

1922

1923

1924

1925

1926

1927

1930

1931

1932

1933

1934

1935

1942

1943

1944

1945

1946

1947

1954

1955

1956

1957

1958

1959

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1990

1991

1992

1993

1994

1995

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2014

2015

2016

2017

REVISTA BARÇA

49

MB SOCIAL

VI DIADA DEL SOCI SOLIDARI

La Sonia, el seu fill Anthony i el cosí Jeremy van gaudir de la seva primera visita al Camp Nou, gràcies a la iniciativa de la Diada del Soci Solidari.

El somni d’una nit d’hivern Històries humanes com les de la Sonia i l’Anthony demostren que la Diada del Soci Solidari és un èxit. Un èxit íntim per a les famílies, gran per al Barça i les 200 entitats col·laboradores MIRIAM NADAL

V

an sortir de la Meridiana amb una motxilla plena d’expectatives i abrigats, ben abrigats. La Sonia i el seu fill Anthony, i el cosí Jeremy, van passar una nit única i les nits úniques comencen amb tardes d’il·lusions serenes i preparatius per poder guardar al millor racó de la memòria aquell instant especial. Per primer cop, mare i fill, originaris d’Hondures, venien

al Camp Nou. Seien a la graderia de l’Estadi el dia que els somnis es fan realitat: la Diada del Soci Solidari. I com que era el primer cop, tenien les mans ben agafades i els ulls, els seus ulls, brillants per la il·lusió.

Les seves cares somrients eren dues de les 64.024 que aquell vespre d’hivern eren al Camp Nou. Un regal de Nadal anticipat per a moltes famílies en situació vulnerable i fràgil gràcies a aquesta iniciativa solidària que el Club va iniciar fa sis anys.

Mare i fill van presenciar la victòria contundent per 7-0 del Barça des de la boca 233 de l’Estadi. Aquell dia la Sonia i l’Anthony, que van venir amb les invitacions que el Club havia repartit a la Creu Roja, van enregistrar tots els moviments a la gespa, del partit, a l’Estadi amb un mòbil, el seu capturador de moments. La mirada de l’Anthony

revelava curiositat, festa i emoció. De tant en tant, s’apropava a la seva mare amb una senzilla i dolça complicitat, mare i fill units més que mai perquè el somni de l’Anthony es feia realitat. “Moltes gràcies a tots! Tant de bo hi pugui tornar! Que el Barça continuï ben amunt!”, explicava l’Anthony, d’11 anys, als micròfons de Barça TV. “És una gran oportunitat, moltes gràcies”, agraïa també la Sonia. En poques ocasions, els protagonistes dels partits són a la grada. Aquell dia, sí.

El partit de tornada de setzens de final de la Copa del Rei va tornar a fer possible que la imatge de l’Estadi fos potent; la segona millor entrada de les sis edicions. Aquesta jornada és una iniciativa consolidada en el calendari del Club i ja ha fet possible que se’n beneficiïn més de 300.000 persones de diferents col·lectius gràcies a l’alliberament solidari d’abonats i a la mobilització de les entitats socials, les penyes i la Fundació.

Durant el partit, els mòbils del públic es van posar d’acord creant una coreografia de llums mentre la pilota lliscava per la gespa. Un senzill símbol que també van fer l’Anthony i la seva mare. Gràcies a la solidaritat, alguns somnis es fan realitat. Un gol a la fragilitat i a la vulnerabilitat. n

REVISTA BARÇA

51

MÓN BLAUGRANA

L’ESPAI DEL PENYISTA FUTBOL

GERMÁN PARGA - FCB

VI DIADA DEL SOCI SOLIDARI

GERMÁN PARGA - FCB

Els directius blaugrana, amb els membres de la Junta de l’Agrupació.

Reconeixement a l’Agrupació La recollida d’aliments va tenir lloc a l’esplanada del Camp Nou.

Recapte al Camp Nou L’activitat solidària és una de les característiques del moviment penyístic, que va recollir 5.000 quilos de menjar a la Diada del Soci Solidari ALBERT RIUDEUBÀS

L

a Confederació Mundial de Penyes, que engloba el moviment penyístic del FC Barcelona, va recollir aproximadament 5.000 quilos d’aliments en el marc de la Diada del Soci Solidari, que des de fa sis anys se celebra al Camp Nou, coincidint amb el partit corresponent als setzens de final de la Copa del Rei. A la darrera edició de la Diada del Soci Solidari, que va tenir lloc en el partit que va enfrontar al desembre passat el FC Barcelona i l’Hèrcules d’Alacant, es va tornar a obrir l’Estadi a diferents col·lectius com ONGs, escoles, associacions, entitats i institucions d’acció social gràcies a l’alliberament i cessió de localitats per part dels socis, però en aquesta ocasió es va incorporar a la jornada una campanya de recollida solidària d’aliments per al Banc d’Aliments, en què es van involucrar molt activament la Confederació de Penyes i la Fundació del FC Barcelona.

Des de la Confederació es va animar les penyes a convidar les escoles i els instituts del territori a gaudir de l’experiència de veure un partit en directe al Camp Nou. A canvi es va demanar a les entitats partici-

pants que col·laboressin en la recaptació de queviures i articles de primera necessitat.

La crida va tenir una gran resposta i, gràcies a l’esforç i a la implicació de penyes i entitats socials, es van poder recollir al voltant de 5.000 quilos d’aliments per al Banc d’Aliments.

Acte de lliurament

A més dels aliments recollits, el moviment penyístic blaugrana també va fer una aportació econòmica al Banc d’Aliments i, abans de l’inici del partit, el president de la Confederació, Antoni Guil, va lliurar al president del Banc dels Aliments, Eduard Arruga, un xec per valor de 5.000 € que va acompanyar els aliments recollits. A l’acte hi va assistir també el vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner; el directiu responsable de penyes del FC Barcelona, Pau Vilanova; la vicesecretària de la Junta Directiva del Club i vicepresidenta de la Fundació, Maria Teixidor; el CEO i la directora general de la Fundació FCB, Nacho Mestre i Mària Vallès respectivament, així com alguns presidents de diferents Federacions de Penyes del Barça.

Aquesta participació en la recollida d’aliments és un clar exemple de la intensa activitat solidària que genera el moviment penyista blaugrana. Algunes vegades van de la mà del Club o de la Fundació FCB, com en el cas d’aquesta Diada del Soci Solidari, i altres neixen d’iniciatives pròpies de les penyes, amb accions propiciades per casos que viuen als seus territoris. n

Una representació de l’Agrupació de Futbol de Clubs i Penyes del FC Barcelona va ser rebuda al mes de gener passat a la Llotja President Suñol pel president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, acompanyat del vicepresident primer Jordi Cardoner i del directiu responsable de Penyes, Pau Vilanova. L’Agrupació de Futbol de Clubs i Penyes aglutina 18 penyes, amb un total de 265 equips de futbol de diverses categories, que reuneixen 3.542 jugadors de diferents edats. La recepció va servir per fer un reconeixement a la important tasca que ha anat efectuant l’Agrupació en els seus 60 anys d’història.

NOVA TEMPORADA

Entrenament de la Selecció de Penyes Per quart any consecutiu, la Selecció de Penyes va iniciar una nova temporada el 14 de desembre passat. Després d’un acte de presentació, els joves es van desplaçar als camps annexOs del Miniestadi per realitzar el primer entrenament de la temporada amb els tècnics de l’FCBEscola.

PB D’ATENES

Al costat dels refugiats sirians La penya barcelonista de la capital grega s’ha implicat en l’ajut als refugiats de l’Orient Mitjà que han arribat al seu país, col·laborant amb les escoles portades per voluntaris, en què s’ensenya als nouvinguts l’idioma del país i se’ls dóna, també, uns altres coneixements i cobertura legal.

REVISTA BARÇA

53

MÓN BLAUGRANA

PETITES HISTÒRIES AMB ÀNIMA TEXT: MANEL TOMÀS

Fidelitat a uns colors

Només volien jugar a futbol

El 12 de setembre del 1937 el soldat Jaume Civit estava amb els seus companys de lleva enrolat a la 145 Brigada Mixta de la 44 Divisió de l’exèrcit republicà, que era a Alcanyís (Terol) lluitant contra els rebels franquistes.

Malgrat el dramatisme de la guerra, aquell dia Civit va escriure una carta al FC Barcelona demanant els resultats de l’equip als partits de la gira per Mèxic i els Estats Units d’aquell estiu. Al cap d’unes setmanes, el 3 de novembre, el Club li va respondre amb el detall dels resultats dels catorze partits de la gira. Setanta-dos anys després, al febrer del 2009, Civit va donar la carta de resposta al FC Barcelona.

Nascut el 1912, Civit es va fer soci del Barça el 1950, i quan va fer la donació de la carta al Club (2009) tenia 96 anys. El senyor Civit va morir el 12 d’octubre del 2015 als 102 anys.

Els nens de la localitat palestina de Kfar Sud, a Cisjordània, van perdre la pilota amb la qual jugaven al petit descampat que hi ha al costat del mur, quan tot just s’acabava d’estrenar l’any 2014. Amir, un dels nens, va xutar amb tanta potència que va enviar la pilota a l’altra banda del filat, aixecat en un territori palestí confiscat per Israel i al qual els palestins tenen prohibit l’accés. Els soldats jueus que patrullaven la zona no van tornar la pilota als xiquets, malgrat que els seus propietaris la van reclamar amb insistència. El dia que van perdre la pilota, Yazan, un dels companys d’Amir, va publicar a Facebook un escrit on destacava que cada dia juguen a la zona del mur, però fins llavors mai se’ls havia escapat cap pilota a l’altra banda. El Barça va acabar descobrint aquesta singular història i, a principis de febrer, va enviar unes pilotes als nens palestins.

Pattullo, l’’sportsman’

L’heroïcitat de Cubells

L’escocès George Pattullo (1888-1953) va venir a Barcelona per negocis familiars, però ell preferia jugar al tennis, el rugbi, l’hoquei o com a porter de futbol.

L’any 1910 Pattullo jugava un partit amistós i a poc de començar el segon temps el seu equip perdia per 5-1. Aleshores va passar a la davantera i el duel va acabar 6-5 favorable als de Pattullo; l’escocès va marcar els cinc gols de la remuntada. Joan Gamper, testimoni de la proesa, el va fitxar a ulls clucs i George va anotar 43 gols en 24 partits amb el Barça els anys 1910-12.

De tornada al seu país, Pattullo va rebre un telegrama des de Barcelona en què se li pregava que tornés per jugar la semifinal de la Copa Pirineus davant l’Espanyol, el 10 de març del 1912. George va venir ràpidament i va signar dos gols en la victòria barcelonista per 3-2. S’ho va pagar tot de la seva butxaca, desplaçament i estada, i quan el Club va voler abonar la factura de l’hotel, va retornar tots els diners.

Des del 18 de juliol del 1936 Espanya patia una sagnant Guerra Civil. La nit del 16 de març del 1938 Josep Cubells, conserge del FC Barcelona, estava sol a la seu del Club del carrer Consell de Cent, on, a més, tenia el seu habitatge, en el moment en què va caure una bomba llançada per l’aviació rebel que va destruir pràcticament tot el local. Ell va sortir il·lès, però la part davantera va caure de dalt a baix i van morir cinc veïns. Malgrat la confusió i el pànic general, Cubells no va perdre la calma i va dedicar totes les seves energies a evitar que el patrimoni del Club que s’havia salvat no desaparegués. Amb l’ajuda d’altres empleats i alguns amics va desafiar el perill i es va organitzar ràpidament per tal de dipositar el material indemne, com trofeus (sencers o malmesos), documentació i mobiliari en un magatzem segur abans de traslladar-lo al nou local de la Ronda de Sant Pere. També va recuperar per al Club 2.500 pessetes que havien quedat entre les runes.

REVISTA BARÇA

55

QUÈ HA PASSAT PATROCINI

INSTITUCIONAL

PATROCINI

Nou Banc Oficial a la Xina

Gran Gala Mundo Deportivo

Acord amb BNN Technology

El banc comercial Shanghai Pudong Development Bank Credit Card Centre (SPDBCCC) s’ha convertit en Patrocinador Regional del Club a la Xina i esdevé el Banc Oficial a la Xina i la Targeta Oficial del Club al país asiàtic.

Rakitic va ser premiat amb el guardó al millor esportista d’equip; Luis Enrique, com a millor entrenador, i l’Infantil B de Sergi Milà va rebre el trofeu a la formació esportiva Danone Nations Cup.

L’empresa xinesa de tecnologies, continguts i serveis oferirà informació exclusiva sobre el Barça i uns campus de futbol a la Xina mitjançant la seva companyia NewNet i l’aplicació per a mòbils Xinhua’s News.

Luis Suárez, blaugrana fins al 2021 El jugador del primer equip Luis Suárez va renovar el seu contracte amb el FC Barcelona fins al 30 de juny del 2021. La seva clàusula de rescissió es va fixar en 200 milions d’euros. “Sento una felicitat completa per estar on volia estar, sóc molt feliç”, assegura el davanter uruguaià. “És una decisió que volíem tots, tant el Club com jo, ja que tenim molt bona relació”, ha afegit el jugador. Suárez, que ja ha sobrepassat el centenar de gols marcats amb la samarreta blaugrana, ha guanyat 2 Lligues, 2 Copes del Rei, 1 Lliga de Campions, 1 Supercopa d’Europa, 1 Supercopa d’Espanya i 1 Mundial de Clubs.

Presentat el Pla Estratègic al Fórum Europa

Èxits al Campionat d’Espanya de patinatge

El director executiu del Club, Òscar Grau, va presentar el Pla Estratègic 20162021 en el marc de l’esmorzar informatiu Fórum Europa. Tribuna Catalunya.

Grau va fer una exposició davant representants dels sectors econòmics, socials i institucionals de la ciutat sobre el full de ruta i els reptes de gestió de l’Entitat per tal de “ser la institució esportiva més estimada, admirada i global”.

La secció de patinatge artístic sobre gel del FC Barcelona continua celebrant èxits. La secció blaugrana va participar, amb deu patinadors, en el Campionat d’Espanya Absolut celebrat a Viella i va aconseguir tres medalles d’or en les actuacions d’Arnau Joly (Novice Advanced), Tòn Cónsul (Junior ISU) i Tòn Cónsul i Alexanne Buillon (parelles), a més d’altres podis assolits.

56

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Xavier Catalán FOTOS: David Campos, Paco Largo (FCB), Germán Parga (FCB) i Miguel Ruiz (FCB)

Campions de la Copa Asobal!

L’equip d’handbol va ampliar el seu palmarès a la Copa Asobal en aconseguir el dotzè títol en aquesta competició, el sisè de manera consecutiva. A les semifinals, el Barça Lassa va derrotar el Naturhouse La Rioja per 33-28. A la final esperava el BM Granollers. La primera meitat va ser molt igualada i va acabar amb un petit avantatge blaugrana de 15-13. A la segona part, l’equip de Xavi Pascual va prémer l’accelerador des de l’inici i al minut 8 ja dominava clarament per 22 a 15. L’equip barcelonista va saber administrar aquest avantatge fins al final i el partit es va acabar amb un 30-25.

Trobada institucional amb Ceferin

Xerrada d’Iniesta a la Masia

El president Josep Maria Bartomeu, acompanyat de Jordi Mestre, vicepresident esportiu, Albert Soler, director d’Esports Professionals, i Raúl Sanllehí, director de Futbol, van mantenir una trobada institucional al Camp Nou amb Aleksander Ceferin, president de la UEFA, que va estar acompanyat del secretari general, Theodore Theodoridis, i l’adjunt al secretari general, Giorgio Marchetti. Aquesta és la primera visita de Ceferin al FC Barcelona des que va ser escollit president de la UEFA al mes de setembre passat. En la trobada es van tractar informalment temes relacionats amb el futbol en general i amb les competicions europees en particular.

El capità del FC Barcelona, Andrés Iniesta, va protagonitzar una interessant xerrada amb els joves esportistes de la Residència Masia – Centre de Formació Oriol Tort, amb els quals va voler compartir les seves experiències personals des que va entrar a viure a l’antiga Masia. Iniesta va entrar a la Masia al mes de setembre del 1996 i s’ha consolidat com un dels grans referents del barcelonisme. La xerrada, organitzada per Masia 360, s’emmarca dintre del cicle formatiu intern de la Residència Masia, el qual consta de quatre blocs: desenvolupament personal, prevenció de riscos a l’esport, esport i salut i formació cultural.

REVISTA BARÇA

57

QUÈ HA PASSAT

Golejada en l’amistós a Qatar

Iniesta recull el Premi Reina Sofia

El FC Barcelona va disputar un partit amistós al Qatar contra l’Al Ahli, equip de l’Aràbia Saudita. Abans del partit, disputat a Doha, es va veure la imatge emotiva de la jornada quan Murtaza Ahmadi, el nen afganès que va ser fotografiat vestint una samarreta de plàstic amb el 10 de l’Argentina, no es va separar ni un moment de Messi. El partit va ser molt entretingut i va acabar amb una golejada blaugrana per 3-5, amb gols de Suárez, Messi, Neymar Jr, Alcácer, que es va estrenar com a golejador amb la samarreta del Barça amb una bona rematada de cap, i Rafinha, que va fer un golàs després d’una gran acció individual.

En la cerimònia d’entrega dels Premios Nacionales del Deporte 2015, el jugador Andrés Iniesta va recollir el Premi Reina Sofia al Palacio Real d’El Pardo en reconeixement al seu exemple i fair play. El capità del Barça va estar acompanyat del vicepresident del Club Carles Vilarrubí i del directiu Javier Bordas, així com del director d’Esports Professionals, Albert Soler. Va ser al mes d’octubre passat quan el Consell Superior d’Esports, presidit per Óscar Graefenhain, va fer públic el premi a Andrés Iniesta en aquests Premios Nacionales del Deporte 2015 pel seu bon comportament, valors i el seu joc net en la pràctica de l’esport.

Renovació de l’acord amb CaixaBank

Deezer, nou patrocinador de música

El FC Barcelona i CaixaBank van renovar l’acord de patrocini pel qual l’entitat financera es mantindrà com a patrocinadora oficial del Club durant els propers quatre anys, fins a la temporada 2019/20. El president Josep Maria Bartomeu i el vicepresident primer i responsable de la Fundació, Jordi Cardoner, van rubricar la renovació de l’aliança amb el president de CaixaBank, Jordi Gual, i el director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró, en un acte celebrat a la Llotja President Suñol. Com a novetat del nou acord, CaixaBank es converteix en patrocinador principal de la cursa popular Cursa Barça, de celebració anual.

El FC Barcelona i Deezer, una de les plataformes musicals líders del món, van arribar a un acord estratègic de patrocini segons el qual la plataforma de música en streaming es converteix en Patrocinador Oficial de Música del Club. Fruit d’aquest acord global, Deezer, disponible a 180 països i amb més de 10 milions de fans, oferirà als seus usuaris The Sound of Barça, el canal de música oficial del Club, amb les llistes de reproducció oficials tant del FC Barcelona com de diversos jugadors i esportistes del Club. A la foto, el Chief Revenue Officer del FC Barcelona, Francesco Calvo, i el Chief Commercial Officer de Deezer, Golan Shaked.

58

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Doblet històric a la secció d’atletisme La secció d’atletisme del FC Barcelona va aconseguir una gesta sense precedents en la història del Club: el doblet a la Copa del Rei i la Copa de la Reina d’atletisme. El FC Barcelona és el segon club en tota la història de la competició que aconsegueix el doblet, després que el C. A. València Terra i Mar el guanyés el 1999. En la competició masculina, el FC Barcelona es va imposar al Playas de Castelló per 90 punts a 83 en una final molt disputada. En la competició femenina, el FC Barcelona es va imposar al València Esports per una diferència de 8 punts (89 a 81) i va guanyar la Copa de la Reina per primera vegada a la història.

REVISTA BARÇA

59

QUÈ HA PASSAT

Campanya ‘Sense respecte no hi ha joc’

Premi a la fidelitat a uns colors

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va participar en la presentació de la campanya divulgativa i de conscienciació Sense respecte no hi ha joc, impulsada per la UNESCO i PRISA Radio / Cadena SER per lluitar contra el racisme i la discriminació en el futbol espanyol.

Bartomeu va reiterar el compromís de l’entitat barcelonista i de la Fundació FC Barcelona per lluitar contra les conductes discriminatòries en l’àmbit esportiu.

En un acte presidit pel vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner, es va fer a la Llotja President Suñol del Camp Nou un nou acte d’entrega d’insígnies d’or als socis que celebren aquesta temporada els seus cinquanta anys de socis blaugrana. Entre els socis que van rebre la insígnia d’or es trobava Elvira Pou, membre de la Comissió de Penyes del Club, que va venir acompanyada pels seus familiars i amics, entre els quals es trobaven alguns representants de diferents penyes de Barcelona.

Pablo Álvarez renova fins al 2021

Rivaldo, de visita al Camp Nou

El jugador del FC Barcelona Lassa d’hoquei patins Pablo Álvarez, que acabava contracte el 30 de juny del 2017, amb una temporada més de prorrogable, va renovar el seu contracte amb el Club fins al 30 de juny del 2021.

L’equip d’hoquei patins s’assegura disposar quatre temporades més d’un dels principals referents ofensius de l’equip. La signatura de la renovació va comptar amb la presència del directiu responsable de la secció, Josep Ramon Vidal-Abarca, i del mànager esportiu, Toni Miró.

L’exjugador de futbol Rivaldo, un dels més emblemàtics de la història del Club i el jugador brasiler que més gols en partits oficials (130) ha marcat amb la samarreta del FC Barcelona, va mantenir una trobada amb el president Josep Maria Bartomeu, que va estar acompanyat del vicepresident Jordi Mestre i els directius Silvio Elías i Pau Vilanova. La reunió va servir per parlar d’una possible col·laboració en el futur amb projectes del Club com el FCB Legends i en funcions de representativitat institucional.

60

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT

Síndrome del sobreentrenament Aquesta síndrome pot aparèixer en esportistes quan no es planifica correctament l’esforç físic i la seva recuperació i acaba perjudicant el rendiment de l’atleta COORDINACIÓ Georgina Léger i Francesc Orenes ASSESSOR Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)

E

l sobreentrenament és, contràriament al que suggereix el seu nom, un estat que es produeix com a conseqüència d’una preparació física incorrecta i no tant per un excés d’exercici. No és fàcil detectar aquesta patologia, ja que els seus símptomes són molt variats i no sempre segueixen un mateix patró. De fet, varien molt segons el subjecte que realitza disciplines individuals. A causa d’aquesta dificultat per determinar un quadre clínic concret, és preferible parlar de síndrome del sobreentrenament. Tot i això, la característica que el vertebra és sempre la mateixa: el deteriorament de les capacitats físiques i volitives malgrat la preparació.

Tal com explicàvem, es manifesten símptomes segons la constitució de l’esportista tan diversos com ara la distorsió del patró de son, la taquicàrdia i la pèrdua sobtada de pes. Els més habituals, però, passen per una sensació de cansament generalitzada que pot arribar a eliminar tota activitat física del pacient, la dificultat per concentrar-se i la irritabilitat. En alguns casos, els esportistes que pateixen la síndrome del sobreentrenament poden perdre la gana i, en el cas de les dones, tenir una disminució progressiva de la menstruació. Un dels símptomes més preocupants del sobreentrenament, tot i no afectar tots els seus pacients, és la davallada de la capacitat reactiva del sistema immunològic.

Sorprenentment, les principals causes d’aquesta patologia no van tan lligades a un excés d’entrenament, sinó a un desenvolupament incorrecte de l’activitat. Si bé és cert que un entrenament o feina física que superi la tolerància de l’esportista pot induir a aquest estat, la majoria de diagnòstics tenen relació amb mals hàbits com un repòs insuficient o una alimenta-

62

REVISTA BARÇA

Prevenció Límits d’esforç personal

Planificació de l’exercici i de la recuperació

Bona nutrició i repòs

ció poc equilibrada. D’altra banda, factors com la deshidratació o l’estrès també poden afavorir l’aparició de la patologia. En conseqüència, aquesta patologia apareix gairebé sempre de manera individual. És a dir, que encara que un grup d’esportistes se sotmetin a la mateixa rutina d’entrenament no tots estan en risc de patir-la, concretament són susceptibles de veure’s afectats aquells que no segueixin uns hàbits de vida saludables.

Assessorament mèdic

Tractament

El sobreentrenament ha de poder ser diagnosticat ràpidament per poder tractar-se amb eficàcia. Com que la patologia sol incidir en sistemes molt diferents del cos humà com el nerviós, l’endocrí, el muscular, l’ossi, el digestiu o l’immunitari, el tractament pot arribar a durar molt temps, fins que totes les causes són descobertes i comencen a curar-se. Abans de tot, però, cal assegurar-se que els símptomes no són produïts per al-

MB SALUT I ESPORT

La principal característica és el deteriorament del rendiment esportiu Els símptomes varien moltíssim segons cada esportista tres agents, com per exemple, un problema inflamatori com una infecció d’evolució lenta, un procés al·lèrgic o una alteració autoimmune, hematològica o tumoral, que podria provocar cansament, malestar i canvis hormonals en el malalt. Una vegada descartada aquesta possibilitat, i orientada la causa de l’excés d’exercici i de la mala recuperació, l’esportista rebrà les recomanacions del seu metge.

En primer lloc, és habitual haver de reduir -de vegades per complet- els entrenaments durant un període de temps. De la mateixa manera, l’esportista haurà de seguir els consells del metge per optimitzar el

seu descans: dormir com a mínim 8 hores al dia i gaudir d’un dia de descans complet setmanalment. El més habitual per a una correcta recuperació passa, igualment, per un replantejament de l’alimentació. En el primer cas, es ressalta la importància d’ingerir carbohidrats i beure molts líquids mentre durin els entrenaments. D’altra banda, l’esportista afectat haurà de ser curós amb aspectes que no pot controlar. De vegades, factors externs com la temperatura o la contaminació poden estar lligats a la síndrome del sobreentrenament. És per això que, un cop recuperat, es recomana que l’atleta revisi les seves condicions d’entrenament: els recorreguts, l’alçada, l’hora del dia on realitza els exercicis o l’època de l’any en què concentra els entrenaments més durs. Finalment, cal enfocar d’una manera saludable i lúdica la pràctica de l’exercici en aquells esportistes no professionals que es focalitzen en l’esport durant el temps lliure.n

Conèixer els límits propis Sovint, els esportistes s’entrenen fins a esgotar-se com a conseqüència de la seva filosofia sense saber que anar massa lluny pot provocar no només la síndrome del sobreentrenament sinó lesions greus o el desenvolupament de patologies diverses. Així doncs, és vital conèixer quins són els límits propis i aprendre a controlar-los. És important, per exemple, no voler assumir tots els rols de l’auca en l’entrenament i saber quin és el paper que ha de desenvolupar per ajustar el seu esforç al seu màxim rendiment. També és força recomanable variar l’estil i rutines dels entrenaments. És a dir, per optimitzar el rendiment d’algú és interessant

Patrocinat per:

trencar la monotonia i buscar nous estils de preparació (en grup, individual, jocs, sortides...).

REVISTA BARÇA

63

TEMPS AFEGIT

LES SET DIFERÈNCIES

DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT? 1) Quins jugadors del primer equip d’handbol blaugrana van guanyar amb França la medalla d’or del Mundial 2017?

A Sorhaindo, Karabatic i N’Guessan B Sorhaindo, Mem i N’Guessan C Jerome Fernández, Karabatic i Sorhaindo D Sorhaindo, N’Guessan i Fàbregas 2) A quin equip militava la temporada 2015/16 Denis Suárez?

A Vila-real B Celta de Vigo C Sevilla D Deportivo 3) Quin jugador porta el dorsal ‘25’ al primer equip de bàsquet?

A Perperoglou B Navarro C Koponen D Tomic

FOTO-PUZLE

SOPA DE LLETRES

Qui és aquest personatge?

Aquí s’amaguen 12 jugadores del primer equip femení de futbol

4) Quina atleta blaugrana va ser nomenada com a millor atleta promesa del 2016?

A Laura Redondo B Irene Bonilla C Carmen Sánchez D Cristina Lara 5) Quin és l’entrenador de l’equip Juvenil A de futbol?

A Gabri García B Gerard López C Quique Álvarez D Carles Busquets 6) La dimensió global del FC Barcelona es reflecteix en el seu web oficial.

En quants idiomes es pot consultar?

A 5 B 7 C 8 D 10

Resultats número 84 EL TEST DEL BARÇA

1A, 2D, 3B, 4C, 5C, 6D TOTS TENIM UN PASSAT

Dinamo de Zagreb Nom del guanyador

Pedro Javier Álvarez Soci 78.939

64

REVISTA BARÇA

SOPA DE LLETRES

LES SET DIFERÈNCIES

Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit.

Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu: revista barça.

Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona

LA FIRMA CONVIDADA

JUAN PABLO VARSKY

Periodista del diari ‘La Nación’ i conductor del programa ‘Més que futbol’ de Direct TV Sports

UN TIPUS MOLT VALUÓS Amo del migcentre d’Argentina durant 14 anys, al Barcelona va acceptar el repte de reinventar-se com a central i no tinc dubtes sobre el seu futur: serà un excel·lent entrenador

J

avier Mascherano mai s’ha cregut totes les coses que han dit sobre ell. Per sort. El 2014 era l’argentí amb millor imatge positiva darrere del papa Francesc. Precisament el 9 de juliol d’aquell any, a les semifinals del Mundial del Brasil i abans de la definició per penals davant Holanda, tots vam veure la seva arenga a l’arquer Sergio Romero. “Avui et converteixes en un heroi”, li va dir. Chiquito va aturar dues rematades i va posar la selecció a la final.

Minuts abans, hi havia deixat la pell per tallar sense cometre falta un desbordament d’Arjen Robben que hauria d’haver acabat en gol d’Holanda. Es va esquinçar la cua en aquesta acció. “Em vaig obrir l’anus”, segons les seves pròpies paraules. Uns dies abans, contra Bèlgica, havia quedat retratat en una foto discutint contra els gegants Witsel i Fellaini, número 6 i número 8 respectivament.

El 14 argentí semblava més que la suma dels seus adversaris. Durant aquella primera quinzena de juliol del 2014 fins al maleït gol de Götz, la gent, les xarxes socials i els mitjans van alimentar una veritable Maschemania. Encara poden llegir-se els Masche-Facts que el presentaven com un superheroi capaç d’aconseguir qualsevol cosa que es proposés: governar el país, liderar un exèrcit en guerra, negociar el deute extern, acabar amb la fam i la corrupció en el món, fer una societat més justa. Més enllà de l’evident punt irònic en algunes frases molt divertides, hi havia una exageració pròpia de l’eufòria que ens tocava viure abans d’una final del Mundial i també del context que vivim a casa nostra.

La indústria de mitjans, combi-

66

REVISTA BARÇA

nada amb les xarxes, puja i baixa del pedestal amb una velocitat i una intensitat insuportables. Per sort, Javier Mascherano mai s’ha cregut tot això. Tampoc el que va venir després de tres finals perdudes amb la selecció nacional. Una allau de sentències a retir, adobades amb comentaris despectius i irrespectuosos respecte a la seva persona i la seva carrera. Mascherano creu molt poc en les paraules. Creu en les accions. Alguna vegada, va haver de concedir que les paraules poden acabar en accions concretes.

Després de l’eliminació en la fase de grups del Mundial 2002, Matias Almeyda li va dir que ell seria el migcampista titular a la propera Copa del Món. Javier ni tan sols havia debutat en la primera de River i era al Japó com un juvenil col·laborador del planter. Almeyda tenia raó. El que ningú va poder anticipar en aquest moment va ser la seva extraordinària continuïtat en la selecció. És l’amo del lloc des de fa catorze

anys. Marcelo Bielsa, Jose Pekerman, Alfio Basile, Diego Maradona, Sergio Batista, Alejandro Sabella, Gerardo Martino i Edgardo Bauza. Vuit seleccionadors ha tingut l’Argentina en aquest període, el més inestable de la història del càrrec. Tots van triar Mascherano. Excel·lents futbolistes com Esteban Cambiasso, Fernando Gago i Lucas Biglia han hagut de compartir el camp amb ell o, directament, esperar el seu torn fora.

No obstant això, a Barcelona va haver de reconvertir-se com a futbolista. Hi va arribar després del Mundial de Sud-àfrica, procedent del Liverpool. El seu debut va ser molt dolent. Derrota per 0-2 i substitució davant l’Hèrcules al Camp Nou. Li va costar adaptar-se i incorporar el model de joc del Barça. En una barreja de necessitat i convicció, Pep Guardiola li va trobar una solució: jugar de defensa central. I Mascherano, que creu que la vida passa molt més per aprendre que per ensenyar, va acceptar el repte. El resultat està a la vista. S’ha convertit en política d’estat del Club. Ha allargat el seu contracte i, probablement, acabi la seva carrera allà.

No tinc dubtes sobre el seu futur: serà un excel·lent entrenador. El còctel entre Pep, Pekerman, Pellegrini, Bielsa, Rafa Benítez i Sabella més el seu enorme valor agregat no pot sortir malament. Mascherano estima el futbol i desconfia de l’entorn. Pot passar-se hores parlant de tàctica, d’estratègia i de l’aspecte mental d’aquest joc. Rebutja per volàtil, cruel i injust tot el circ perifèric. No declama valors, els posa en pràctica. No presumeix lideratge, l’exerceix. Parla poc.

Tria bé llocs, moments i persones per dir el que cal en cada moment. A vegades calen paraules per definir accions. I encara que ell no es cregui tot el que s’ha escrit aquí, m’han de creure. Javier Mascherano és un tipus molt valuós. n

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

OAE

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

Taquilles

FCBotiga Megastore

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores.

Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit.

Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12

HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores.

Divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores.

Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost.

Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores).

Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL HANDBOL

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEI

REVISTA BARÇA

67