REVISTA BARÇA - Nº87 - CATALÀ by FC Barcelona

LUIS ENRIQUE, LUCHO, LUIS VIST PEL SEU ‘STAFF’

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA JUNY - JULIOL DEL 2017 NÚM. 87 • 4 €

ERNESTO VALVERDE

La nova mirada Valverde accepta el repte d’entrenar el Barça per perpetuar l’era d’èxits que va començar amb Ronaldinho i s’ha consolidat amb Leo Messi

EDITORIAL

SUMARI 12

sempre ha fet de la humilitat i l’ambició la seva bandera, començant per un Leo Messi que començarà la propera temporada amb 30 anys acabats de fer, en plena maduresa i amb una capacitat que sembla il·limitada per continuar millorant amb el temps. Ernesto Valverde ha estat l’escollit per aportar una nova mirada futbolística a l’equip, per seguir evolucionant cap a l’excel·lència (allò que es pot fer de la millor manera possible), que en el cas del Barça és guanyar-ho tot amb un futbol de traca i mocador. El tècnic extremeny, criat a Vitòria, de 53 anys, arriba amb una carrera solvent a l’esquena, amb experiència en clubs complicats i amb la il·lusió de saber-se un privilegiat per poder tenir una plantilla com mai ha tingut a les seves mans i optar als màxims títols i als més importants als quals mai hagi aspirat. La seva personalitat (un tipus que cau bé a tothom, discret, normal, senzill, dialogant, que prefereix la conciliació al conflicte) el fa ideal per governar un vestidor on l’entrenador ha de tenir la capacitat de convèncer els jugadors que el necessiten per ser millors. Valverde encaixa perfectament en aquest perfil que Robert Fernández buscava per substituir Luis Enrique, amb uns coneixements futbolístics que li permetran aportar més solucions tàctiques, variants i respostes als reptes dels rivals, sense perdre mai l’estil que ha fet del Barça un club diferent i únic al món. n

@ FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

Perfil humà i professional del nou entrenador

AGRAÏMENT I BENVINGUDA

a tot just quatre estius, Luis Enrique arribava al Barça després d’una temporada agitada dins i fora dels terrenys de joc que va deixar un regust agredolç per la falta de títols importants. El seu aterratge, però, va estar acompanyat d’una il·lusió renovada. La plantilla va guanyar capacitat competitiva amb els nous fitxatges (Ter Stegen, Bravo, Luis Suárez, Rakitic…) i el que va venir les tres temporades següents va superar les expectatives: un nou triplet, un doblet i així fins a nou títols que han estat el balanç de la brillant etapa de Luis Enrique al capdavant de la nau blaugrana. El Club, a través del president Josep Maria Bartomeu i el secretari tècnic Robert Fernández, ha mostrat públicament l’etern agraïment al tècnic asturià, però també l’afició del Camp Nou es va acomiadar de Luis Enrique, a qui sempre ha sentit com un dels nostres, amb els màxims honors, malgrat que aquest curs la Supercopa d’Espanya i la Copa del Rei no han calmat la set de títols que tot el barcelonisme comparteix. Acabada l’etapa Luis Enrique amb agraïment, toca donar la benvinguda al nou entrenador que haurà d’agafar les regnes d’un vestidor farcit de cracs mundials però que

Ernesto Valverde, l’home inquiet

Entrevista

Robert Fernández dóna les raons de l’elecció de Valverde 16

Una Copa que allarga una era d’èxits

L’equip suma 30 títols des de la temporada 2003/04 20

Leo Messi guanya la quarta Bota d’Or

Màxim golejador de les lligues europees 22

Luis Enrique, vist pel seu ‘staff’

El llegat professional i humà del tècnic asturià 29

Punt final a l’Acció de Responsabilitat

El Club no presentarà recurs al Tribunal Suprem 32

Els 25 anys de la Copa de Wembley

Carta oberta del president Josep Maria Bartomeu 34

Les gires del 2017 i el 1937 als Estats Units

El Barça disputarà el primer Clàssic a Miami 40

El balanç dels equips formatius a la Lliga

El Club recupera el nivell anterior a la sanció FIFA 46

El secret de l’equip d’handbol

Els 18 magnífics baten rècords a la Lliga Asobal 50

Els premis dels Barça Photo Awards

El primer concurs de fotografia de valors en l’esport

FC BARCELONA. Juny-juliol del 2017 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat CAP DE MITJANS CORPORATIU Toni Ruiz CAP DE MITJANS ESPORTIU José Manuel Lázaro DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Jordi Clos, Oriol Bonsoms, Xavier Catalán, Gustau Galvache, Robert Güell, Francesc Orenes, Miriam Nadal, Albert Riudeubàs, Mario Ruiz, Aleix Santacana, Carles Santacana, Sandra Sarmiento, Chemi Terés, Manel Tomàs, David Valero, Josep Vives REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo i Lourdes Julià ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana DISSENY I MAQUETACIÓ Olga Amigó, Montse Chaure i Javier Rodríguez FOTO DE PORTADA © FC Barcelona / Santiago Garcés FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB, © FC Barcelona / Autors: Santiago Garcés, Germán Parga, Miguel Ruiz i Víctor Salgado; Jordi Cotrina, Sara Gordón, Pep Morata i Laurence Griffiths PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 116.400 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g. La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 4 de juny del 2017.

FCBRECICLA

REVISTA BARÇA

VALV L’ERA CONTINUA UNA NOVA ETAPA A LA BANQUETA

L’ESCOLLIT

El tècnic extremeny ha acceptat el repte de tornar a portar el Barça al cim del món. La seva arribada a la banqueta del FC Barcelona suposa una injecció d’energia renovada i de nous estímuls per al vestidor blaugrana KETTY CALATAYUD

REVISTA BARÇA

ERDE

L’ERA CONTINUA EN MANS D’UN TÈCNIC TRANQUIL

EL MÈTODE VALVERDE

Humilitat, discreció i confiança

rnesto Valverde, el Txingurri (formiga en basc), és un home discret, reflexiu i que tothom defineix com un entrenador amb una gran riquesa futbolística i que destaca per ser un gran director de grups. Malgrat el seu tarannà tranquil i allunyat dels estereotips dels tècnics estrella, és un enrenador amb caràcter i molta confiança en si mateix, que ha sortit airós d’experiències en equips complicats... València, la banqueta de l’Olympiacos a Grècia i el seu Athletic Club, on ha fet història (va guanyar el primer títol després de 30 anys de sequera, i precisament al Barça), el trobaran a faltar. Encara que Valverde no és d’aquells a qui els agrada complicar-se la vida, tot i que sembla una contradicció li agraden els reptes majúsculs. Prefereix utilitzar com a mètode per afrontar-los el pragmatisme i el sentit comú. És dels que creuen que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Està convençut que els jugadors són els actors principals i ell, un director escènic que ha d’aconseguir que actuïn al seu màxim nivell perquè l’obra surti perfecta. No és una humilitat impostada. Ell, que ha estat jugador abans que entrenador, sap quin és el paper de cadascú en aquesta obra. Ja en la seva primera roda de premsa el dia de la seva presentació oficial, Valverde ha deixat clares les seves intencions, la manera com pensa afrontar l’experiència d’entrenar el millor equip del món, amb el

REVISTA BARÇA

millor jugador de la història i amb una plantilla que ja considera molt bona, però que encara millorarà més aquest estiu amb les incorporacions que hi arribaran.

El repte de la seva vida

o es va cansar Valverde de donar les gràcies al president, a la Junta Directiva i al secretari tècnic per haver-lo escollit per entrenar el Barça. “Vull agrair la confiança. Ara em correspon a mi tornar aquesta confiança a través de la meva feina”. Sap perfectament a què s’enfronta, va vestir la samarreta blaugrana durant dues temporades fa 27 anys. “Conec aquest club. Sé què significa ser entrenador del Barça i sé a què m’exposo. Fent una volta pel Museu ja he vist la pressió que tinc, el llistó està molt alt”. No amaga que sent “una gran responsabilitat”, però no li fa por el que viurà, és conscient que “hi haurà moments bons i altres de dolents”, però aquest és un d’aquests reptes que un sempre espera que li arribin”. I ara li ha arribat en el moment oportú per al Barça i per a ell mateix. Als 53 anys, amb una carrera prestigiosa a l’esquena, amb prou experiència acumulada per afrontar l’arribada al Barça amb una gran il·lusió “i una confiança extraordinària” en el que ha vingut a fer.

Adaptar-se a l’estil Barça

Valverde no li ve de nou que al Barça l’estil és innegociable. Ho sap tothom i el tècnic ho assumeix com una oportunitat, no pas com un problema: “Els grans entrenadors que han passat hi han anat deixant el seu segell, però l’estil Barça és quelcom reconeixible independentment de qui hi hagi al camp. El

Ernesto Valverde reconeix que serà ell qui haurà d’adaptar-se al Barça, al seu estil, però sense renunciar a fer les coses a la seva manera

FOTO: ATHLETIC CLUB

Un ‘staff’ inseparable

Jon Aspiazu Jon Aspiazu, nascut a Bilbao fa 54 anys, és l’alter ego de Valverde al vestidor, un segon entrenador que és amic i company des que van coincidir al Sestao com a jugadors i, posteriorment, entrenant el filial de l’Athletic fa 15 anys. Compta amb la màxima confiança de Valverde, que escolta els seus consells com a contrapunt de les seves decisions. Aspiazu normalment veu les primeres parts dels partits a la Llotja per tenir una altra perspectiva de l’enfrontament.

FOTO: ATHLETIC CLUB

Ernesto Valverde va viure uns primers dies molt intensos com a entrenador del Barça i va acceptar posar per a la REVISTA BARÇA.

José Antonio Pozanco EI preparador físic de Valverde és nascut a Madrid, té passat blaugrana i un sobrenom català, el Ros. Té 46 anys, va estar a la Masia com a jugador (la seva cama esquerra va ser famosa), va haver de deixar el futbol per un problema coronari, es va fer deixeble de Paco Seirul·lo (sempre una garantia per adaptar la preparació física al joc) i, posteriorment, va formar part del cos tècnic amb Frank Rijkaard. El Ros Pozanco juga un paper que va més enllà de la preparació física i és qui té més contacte i confiança amb els jugadors.

REVISTA BARÇA

L’ERA CONTINUA EL MÈTODE VALVERDE

públic sap com vol veure’l jugar, és igual la samarreta que utilitzi, perquè l’equip respon a aquest estil”. Valverde té prou humilitat per assumir que ell és qui s’ha d’adaptar per garantir que l’estil no canviï, i no pas al revés. Això sí, vol contribuir a deixar la seva empremta per millorar les prestacions de l’equip i no perdre competitivitat. “M’he d’adaptar a l’estil i, en aquest sentit, aprofundir i donar-hi una volta més. No ens podem quedar on estem, hem d’evolucionar. Al futbol no existeix creixement zero, o vas cap amunt o vas cap avall”, afirma Valverde, que sap quin ha de ser l’origen de l’evolució. “El Barça sempre s’ha caracteritzat per tenir un gran joc col·lectiu, amb centrecampistes i gent que juga per dins. Hem de tenir el control del joc. Amb el temps es veurà la idea que jo tinc”.

El sistema, un punt de partida

ls sistemes de joc són per a Valverde un punt de partida per demostrar una idea i una intencionalitat al camp de com es vol jugar, però mai han de ser una cotilla que coarti la imaginació. “L’equip té assimilat el 4-3-3, encara que també s’adapta al 3-4-3, però ens adaptarem a totes les situacions. La posició té la seva importància, però els jugadors es mouen al camp i els sistemes s’han de moure i adaptar”. Valverde utilitzava a l’Athletic el 4-2-3-1, de vegades el 4-4-2, però no és comparable amb el Barça. “L’Athletic és un equip completament diferent dels altres, has d’adaptar-te als jugadors que tens perquè és difícil trobar-ne”.

De Cruyff a Irureta

alverde ha begut de moltes fonts per acabar construint el seu propi mètode de treball i el segell que el caracteritza. Com a referents, cita entrenadors que ha tingut com a jugador i també companys de professió als quals s’ha enfrontat recurrentment. “He tingut com a entrenadors Cruyff, Clemente, Heynckes, Irureta..., i m’agrada la feina d’entrenadors que he tingut com a rivals, com ha estat el cas de Luis Enrique, la feina del qual coneixia des que entrenava el Celta i després amb el Barcelona. També Guardiola... Sempre treus una mica de cadascun d’ells i crees el teu propi ideari. Agafes el que més t’agrada per crear el teu propi estil, la manera de fer les coses. Això és el que intento”. Valverde té el màxim respecte pel seu predecessor a la banqueta, i per això s’ha cuidat molt de valorar la seva feina al Barça. I, malgrat que se l’ha pogut criticar per això, no considera que el Barça en l’etapa de Luis

REVISTA BARÇA

Enrique s’hagi apartat del seu estil. “Jo l’he continuat veient reconeixible”.

L’experiència d’entrenar Messi

o tots els entrenadors tenen l’oportunitat de dirigir Leo Messi, el millor jugador de la història. Valverde no amaga, més aviat al contrari, que l’argentí “és el millor jugador” que ha vist mai en un terreny de joc i que desitja que comencin els entrenaments per gaudir d’aquesta “experiència única”. Reconeix: “És una sort per a mi poder entrenar el millor jugador. Sé que amb ell sembla que arriba al màxim, però sempre et sorprèn i continua millorant. Espero poder gaudir del seu joc i ajudar-lo a millorar, si és que té res a millorar, o gaudir d’aquesta experiència d’estar amb ell”. El tècnic va assegurar que “Messi és determinant en qualsevol posició en què jugui”, i desitja poder tenir, per primera vegada com a entrenador, “un jugador que pugui decidir un partit per ell mateix”. De la mateixa manera, també sap el paper que hi juga Andrés Iniesta, “un jugador molt important per a l’equip i per al Club”.

Amb el vicepresident Jordi Mestre, el president Josep Maria Bartomeu i el secretari tècnic Robert Fernández.

El trident i les rotacions

el que fa al pes del trident en el joc de l’equip i en la gestió del vestidor, Valverde no ve amb idees preconcebudes. D’una banda, no és dogmàtic en la qüestió de les rotacions. “L’important és arribar al tram final amb un bon estat d’ànim i amb els objectius a la vista. Crec que, com deia Cruyff, és més una qüestió mental”. I, pel que fa a la qüestió dels egos, creu que “és un tema recurrent, una etiqueta que penja dels jugadors, però quan vols competir a un alt nivell necessites un gran impuls personal per ser el millor”.

Un esperit que emocioni

na de les claus de l’èxit per a Ernesto Valverde es troba en la cohesió del grup. Ha estat una constant als equips que ha dirigit i una de les virtuts que més valoren els seus jugadors, la gestió que fa del grup. Per a ell, el més important és aconseguir “un esperit d’equip” com el que va tenir en la seva etapa a l’Athletic Club. “M’agradaria que aquí es generessin també aquests vincles. Una de les claus de l’èxit pot ser que ens impulsi un esperit col·lectiu que emocioni la nostra gent. Vull que estiguem junts en els bons i els mals moments”. Valverde vol protegir els jugadors dels mals moments, “que els conflictes els afectin poc” gràcies a la força del grup. n

Valverde va poder estrenarse a la banqueta del Barça davant els fotògrafs.

Recorregut per la història al Museu El dia de la seva arribada, Valverde va fer una visita molt completa a les dues plantes del Museu acompanyat del president Josep Maria Bartomeu, el seu apoderat, Iñaki Ibáñez, i el director Jordi Penas. Feia gairebé 30 anys que no el visitava, i va quedar molt sorprès de la modernització de la instal•lació. Penas el va adoctrinar en la història del Club i va poder veure les dues copes que

UN ENTRENADOR EXPERIMENTAT

Inicia la seva carrera com a entrenador al cadet de l’Athletic Club.

2000-01

Segon entrenador de Txetxu Rojo a l’Athletic Club.

2003-05

Primer entrenador de l’Athletic Club. Cinquè a la Lliga i classificat per a la Copa de la UEFA, on cau als setzens de final. La temporada 2004/05 l’equip acaba novè a la Lliga i arriba a semifinals de la Copa.

2005-06

ell havia guanyat com a jugador, la Recopa i la Copa del Rei, i el mateix Valverde va mostrar algunes imatges d’aquelles finals que guardava al seu mòbil. A l’Espai Wembley va recordar alguns dels seus companys i va comentar com havien canviat les botes dels jugadors. També va quedar sorprès amb les Pilotes d’Or de Luisito Suárez i de Cruyff, d’una mida més petita que les actuals, com les de Messi. A la zona de l’Espai Barça va quedar impressionat en veure la maqueta del futur Camp Nou i com encaixa amb el barri i la ciutat. També va veure les fotos de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i va recordar que ell va anar-hi el 1990, quan la zona era un “erm i no havia res!”.Per acabar, va signar al llibre d’honor del Museu, on va escriure: “En el meu primer dia com a entrenador del Barça, gaudint d’aquest lloc extraordinari, amb admiració”.

2006-08

Dues temporades com a entrenador de l’Espanyol. En la primera classifica l’equip per a la final de la Copa de la UEFA a Glasgow, on cau davant el Sevilla als penals. A la Lliga acaba onzè i la temporada següent, dotzè.

Primera experiència a l’estranger amb l’Olympiacos grec, amb el qual guanya el doblet (Lliga i Copa).

2009-10

Torna al futbol espanyol per entrenar el Vila-real. És destituït per primera vegada amb l’equip a la desena posició.

2013-17

L’etapa més llarga la passa a l’Athletic: quatre temporades classificant l’equip sempre per a la competició europea i arribant a dues finals de la Copa del Rei. Guanya un títol, la Supercopa d’Espanya, en batre el Barça (4-0 a l’anada a San Mamés i 1-1 a la tornada).

2010-12

Torna a l’Olympiacos i guanya dues lligues consecutives, i també la Copa al segon curs.

2012-13

Arriba a la banqueta del València en la jornada 15 de Lliga i acaba cinquè. No continua al club.

Any sabàtic.

2008-09

FOTO: JUAN CARLOS MANCERAS

1997

Valverde mostra al president Bartomeu la dedicatòria que ha fet al llibre d’honor.

REVISTA BARÇA

“Dono molta importància al grup”

MIRIAM NADAL

n quin moment personal li arriba aquest repte?

Em trobo bé. Després d’estar quatre anys a Bilbao, al meu club, de fer-los de manera consecutiva..., necessitava acabar una etapa. A vegades perquè et truqui un club com el Barcelona cal no només que els agradis com a entrenador, sinó que coincideixi el temps i que coincideixi el moment. En aquest cas ha estat el moment just. Com viu el futbol Ernesto Valverde?

Quan ets entrenador no tens cap altre remei que viure-ho de manera molt intensa, perquè no et queda temps per a res més. Sé que la meva feina és estressant en certa mesura. Jo intento aïllar-me una mica, tot i que reconec que és molt difícil. El viu així per la responsabilitat del càrrec o per caràcter?

Per les dues coses. Cadascú té la seva ma-

REVISTA BARÇA

nera de dirigir i de viure la seva professió. I després hi ha una exigència de la feina que has triat, que és apassionant, que ens encanta, que sempre, moltes vegades als entrenadors ens té massa capficats i pensem a deixar-ho tot, però al final sempre tornem perquè ens atrau, i el futbol té això, t’enganxa i ja no et deixa. Com vol que sigui el seu Barça?

Hi ha coses que un entrenador sempre vol que la gent vegi reflectida en ell. Al final l’equip reflecteix una mica el que és la idea de l’entrenador, però el que vols és que aquest esperit d’equip..., que hi hagi alguna cosa aquí dins que s’encomani una mica a la gent i que la gent l’identifiqui, això és el que em agradaria. Qui és Jon Aspiazu per a vostè?

Jon és un punt de suport important per a mi per la confiança que tinc en ell després de molts anys d’haver compartit vestidor com a jugador i molts com a entrenador. És el punt de suport en el qual has de basar-te quan tens dubtes, quan tens aquestes situ-

acions en què has de decidir alguna cosa i no acabes de tenir-ho clar, una persona que opini diferent de mi, perquè així, en el punt mitjà sempre podem trobar aquest punt d’equilibri. És una persona en la qual confio molt i la seva ajuda és intransferible per a mi. I quin paper tenen la preparació física i José Antonio Pozanco?

És fonamental pel seu esperit, pel que transmet als jugadors, per la seva exigència amb si mateix i amb els altres... Cal tenir en compte que la preparació física de vegades és la part que més espanta l’equip, i nosaltres ho integrem a la manera de jugar. És important tenir una persona com Ros, que és proper amb el jugador però, alhora, és dels que exigeixen treball dur. Combinar les dues coses és difícil, i ell ho fa a la perfecció. És tan tranquil com sembla? Com d’important és fer grup per a vostè?

De tranquil no ho sóc. Puc fer veure que estic tranquil, però no ho sóc tant. Jo dono

Ernesto Valverde es considera un home de club que gaudeix de la seva professió, i ara vol gaudir de l’experiència d’entrenar un equip del nivell del Barça i uns jugadors únics

que t’empeny tot és més fàcil d’aconseguir. Fa la impressió que vostè és un home de club.

Això va amb la persona. A l’Athletic ho he estat. També he conegut la gent que ha treballat al meu costat des de fa molts anys, els conec des de sempre, i hi ha hagut un compromís entre nosaltres molt important a l’hora d’empènyer cap endavant. És la meva manera de fer les coses i intentaré que aquí sigui igual. M’ha anat bé confiar en la gent amb la qual he estat als altres clubs, i aquí faré el mateix. Quina importància dóna a l’aplicació de la tecnologia en el futbol?

Ara el futbol està evolucionant i té cada dia més estadístiques, més dades. El que cal és tenir una interpretació correcta perquè t’ajudi després. Que aquestes dades et diguin alguna cosa real, que no et confirmin alguna cosa que ja saps, sinó que et puguin aportar alguna cosa que no saps. Aquí hi ha la clau de saber interpretar totes aquestes dades que ens inunden per tot arreu. Ja sé que, en aquest sentit, el Barça és un club pioner, i intentaré aprofitar tot això. Com influeix en la seva vida el pas de venir?

molta importància al grup, això és veritat. Sé que aquí estem exposats a moltes coses, al fet que la pilota entri o que la pilota vagi fora. I de vegades entre tot el soroll que es genera en un club tots sabem que hi ha coses que són més certes, menys certes, més justes, més injustes..., i hem d’estar disposats a afrontar-les. Som el que som, som gent que té grans privilegis i, alhora, som gent a la qual s’exigeix molt. Llavors, el fet d’estar tots junts, que la força del grup t’ajudi a suportar els mals moments i a apaivagar les coses quan aquesta eufòria sigui una mica desmesurada, està bé. Se sent privilegiat per entrenar els jugadors del Barça?

Per descomptat. També ha estat un privilegi entrenar jugadors potser amb menys nom, però que m’han transmès molt. I entrenar aquests jugadors per descomptat que ho és, ho serà, no en tinc cap dubte. I el que espero és gaudir-ho. Amb distància, com recorda la seva etapa com a jugador del Barça?

Com a jugador no vaig ser un gran fitxatge, això ho he de reconèixer. Vaig arribar amb una lesió de genoll, vaig tenir una mala recuperació i vaig haver de tornar a operar-me, després em vaig operar del pubis l’any següent, i després el Barça em va traspassar a l’Athletic. Espero que la meva etapa com a entrenador sigui millor que la de jugador, tot i que vam guanyar coses. Què s’enduu de cadascuna de les etapes professionals que ha viscut?

No penso en tot això no penso gaire en els títols que he pogut guanyar. He guanyat amb l’Olympiacos, un títol amb l’Athletic, he perdut finals... Amb el que em quedo sempre és amb la gent que hi ha hagut al meu voltant, gent que m’ha ajudat molt en tots els meus equips. He mirat sempre de tancar els grups, de tenir un ambient de treball exigent però bo, i al final et quedes sempre amb la gent. La meva intenció és sempre guanyar-ho tot, jo no vinc aquí per a una altra cosa que no sigui guanyar tots els partits que hi hagi per endavant, però crec que si tens un bon clima i un bon grup

En res en general, el veig com un pas més. No corro el risc de pensar que arribar al Barcelona és un fi, és un pas i el que desitjo és que comenci el primer dia per posar-me el xandall i començar a entrenar, però no penso que sigui el moment culminant. L’afronta com un repte, una responsabilitat o un somni?

Les tres coses a la vegada. Sempre és un desafiament afrontar tot això. Responsabilitat, perquè això s’omplirà de gent que espera moltes coses de nosaltres i de mi, la confiança que ha dipositat el club en la meva persona, i sempre somies que tu faràs que aquesta gent vibri i que el teu equip transmeti tot això. Qui són per a vostè Rupert Ordorika i Bernardo Atxaga?

Són bons amics i gaudeixo amb ells, sobretot quan parlem de coses que no estan relacionades amb la nostra feina. Però no m’agrada parlar molt d’això perquè en el futbol et comencen a posar una etiqueta. Tens una inquietud artística i ja estàs tot el dia pintant o la gent pensa que has fet una tesi doctoral sobre Miguel de Cervantes, i jo sóc una persona com les altres que fa altres coses, però que al final parla del futbol i del que parla tothom. n

REVISTA BARÇA

L’ERA CONTINUA VALVERDE, VIST PELS SEUS

EL PERFIL

L’home inquiet L’escriptor basc Bernardo Atxaga i exjugadors seus a l’Athletic Club el defineixen com una persona intel·ligent i amb molta personalitat MIRIAM NADAL / IL·LUSTRACIÓ: CAYE

a seva qualitat més gran és la intel·ligència. És molt serè, té molta calma, humor, un humor molt fi, suau... Li anirà molt bé al Barça”, explica l’escriptor basc Bernardo Atxaga mentre fa un parèntesi en la redacció del seu proper llibre. Atxaga i Valverde es coneixen des de fa 25 anys: “Conec l’Ernesto i el seu germà Mikel des de fa molt temps, vam viure al mateix barri de Vitòria. I tenim interessos comuns”. Mikel Valverde és il·lustrador dels llibres d’Atxaga, i per això les seves famílies tenen molta relació. Tanta és l’estima entre Atxaga i Ernesto que quan l’ara entrenador del Barça era a Grècia i va fer un llibre recollint algunes de les seves fotografies, el pròleg el va escriure el celèbre escriptor. Al seu llibre de fotos Medio Tiempo Valverde capta amb la seva càmera instants que transmeten l’estar de pas, un punt de soledat, el caràcter nòmada, sensibilitat i racionalitat. “A l’hora de fer fotografies, l’Ernesto té dues mans: una mà japonesa delicada i fina, que distingeix entre tons i semitons. I una de germana, una mà organitzadora que fa que la composició tingui un ordre... Potser al futbol també es pot aplicar aquesta filosofia de les dues mans”, explica Atxaga. Trencant tòpics

Amic de l’escriptor més venut en euskera, també ho és del cineasta David Trueba i la seva inspiració sempre va acompanyada de la música de Ruper Ordorika, amb qui també l’uneix una llarga amistat. Valverde trenca amb molts tòpics de l’entrenador. “És el tècnic que va apostar per mi. No puc ser objectiu”, apunta Andoni Iraola, excapità de l’Athletic i que va debutar amb l’equip el mateix dia que Valverde com a tècnic de la primera plantilla de l’Athletic el 30 d’agost del 2003 contra el Barça de

REVISTA BARÇA

Frank Rijkaard. “El vaig tenir cinc anys al primer equip, i també al filial i al juvenil. I em va fer debutar”, explica un dels futbolistes més emblemàtics de Lezama. Seriós, meticulós i observador

Com en la fotografia, i també al futbol, Valverde capta les virtuts i les transforma. És seriós, meticulós i observador. Un fotògraf privilegiat d’una de les millors etapes de l’Athletic Club. Un home capaç i treballador com ho és la formiga, absolutament guanyador i alhora discret. La fotografia de l’Athletic de Valverde és un equip fix a l’Europa League, entre la quarta i la setena posició a la Lliga i sempre constants i complexos a la Copa. Un Athletic que no jugava destraler sinó futbol ofensiu, amb pressió avançada més zonal, amb voluntat d’ajuntar línies, amb transicions ràpides. Un home que aprofita el talent dels seus, que aprofita tots els recursos del taller. “Us endueu un grandíssim entrenador. Tranquil, que sempre corregeix amb una actitud constructiva i positiva”, escriu un jugador de l’actual plantilla de l’Athletic. El tècnic del Barça té aquest aire de persona pacient i enamorada del futbol. Una història que va néixer a Euskadi. “Tot i que va néixer a Viandar de la Vera, a Extremadura, un poble petit i preciós, ell també se sent molt de Vitòria, del barri d’Adurtza.

“La seva qualitat més gran és la intel·ligència. És molt serè, té molta calma i un humor molt fi” BERNARDO ATXAGA

Ernesto Valverde va vestir la samarreta blaugrana els cursos 1988/89 i 1989/90, en què va conquerir una Recopa d’Europa i una Copa del Rei. Valverde va arribar al Club de la mà de Johan Cruyff i va disputar un total de 29 partits, en els quals va marcar un total de 10 gols, marcats a la Lliga i a la Copa del Rei. Valverde no va tenir sort amb les lesions, que el van privar de disputar més partits amb l’entitat blaugrana. Txingurri significa formiga en euskera. I les formigues arreu són sinònim de treball. En un extracte de Mis futbolistas y yo Johan Cruyff definia així Ernesto Valverde: “Era molt intel·ligent, sempre va transmetre el seu interès pel futbol i per aprendre. Com a entrenador, un dels més prometedors”. Anys més tard, quan Valverde era l’entrenador de l’Espanyol (2006-08), Cruyff confirmava les impressions que va tenir quan Ernesto era jugador. “S’han de veure les coses en la seva mesura. El treball que està fent és excel·lent. Més enllà dels resultats. Si veus jugar l’Espanyol, és una delícia. M’alegro molt que gent com ell, a banda de jugar a futbol, vol

Al camp del San Ignacio va començar el seu idil·li amb el futbol”, relata Atxaga. Com a jugador, Ernesto es va formar a l’Alabès i el Sestao, va il·lusionar l’Espanyol, va arribar al Barça, va ser constant a l’Athletic i es va retirar al Mallorca. Ascensió a l’Athletic Club

Com a entrenador es va iniciar a les categories inferiors de l’Athletic i també va ser adjunt a la direcció amb Andoni Zubizarreta. La temporada 2003/04 va pujar

@ FC BARCELONA / HORACI SEGUÍ

La influència de la seva etapa Barça

que la gent gaudeixi. El futbol és per a això”. Guillermo Amor va compartir vestidor amb Ernesto les dues temporades que ell va ser al Barça, del 1988 al 1990. “Era una persona discreta, que feia grup, que feia pinya”, recorda. “A la teva carrera com a professional sempre aprens de tots els entrenadors que has tingut i dels companys. Per la manera de jugar, té molta influència d’aquella època que vam viure junts: jugar per guanyar i fer gaudir”, resumeix Guillermo.

a entrenador de la primera plantilla. “Ha donat un segell a l’equip. És un equip competitiu”, apunten des de Bilbao. L’Espanyol, l’Olympiacos, el Vila-real i el València serien els destins posteriors d’aquest entrenador sensat, directe i valent. L’etapa a Grècia, molt exitosa, “va ser una de les millors experiències de la meva vida”. “No sabia on em posava! Una afició calenta i una directiva que exigien guanyar sempre”, relata Valverde a la revista de l’Athletic Club. Atxaga ho corrobora: “Està capacitat per aguantar la pressió. Un entrenador que ha estat a l’Olympiacos a Grècia... pot sortir-se’n en qualsevol lloc”. Va tornar a Bilbao el 2013, amb la missió d’aixecar un bloc anímicament desgastat després del pas de Marcelo Bielsa. A Valverde no li agrada que li posin etiquetes. Sovint, el futbol vol enfrontar la cultura amb la pilota. “És un error! Cada cop hi ha més esportistes que són cultes o interessats en la cultura. Persones que en realitat tenen sensibilitat cap a les coses que passen al voltant”, defensa Atxaga. És el cas d’Ernesto, un home inquiet. Optimista, modest, amb criteri, implicat, a l’Athletic s’ha caracteritzat per ser un home de club, i ara vol ser-ho al Barça. n

REVISTA BARÇA

ENTREVISTA

“Valverde sabrà manegar les situacions amb tranquil·litat” Robert Fernández ha valorat d’Ernesto Valverde els seus coneixements futbolístics, però també la seva personalitat tranquil·la i discreta.

Robert Fernández s’ha enfrontat al repte més important des que va arribar: trobar un substitut a Luis Enrique. I està segur que ha encertat. KETTY CALATAYUD FOTOS: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

l secretari tècnic, Robert Fernández, ha estat l’encarregat de fer la recerca del nou entrenador del Barça, que finalment ha estat escollit per la comissió tècnica i ratificat per la Junta Directiva. L’opció d’Ernesto Valverde va ser la triada des del primer moment.

Per què Valverde?

Luis va fer oficial l’1 de març que no continuarà, però nosaltres ja sabíem aquesta decisió perquè ens ho havia comunicat al president, a l’Albert Soler i a mi, i des

REVISTA BARÇA

d’aquell moment vam iniciar la recerca del nou entrenador. La figura de Valverde va ser molt clara. Era un entrenador que ja coneixia la casa, que havia estat jugador, una persona que ja tenia una gran experiència, però sobretot uns grans coneixements. Molta gent té experiència, però no és capaç de gestionar un vestidor, o la vida mateixa, però d’Ernesto una de les coses que més hem valorat són els seus coneixements. Ha estat en molts equips i ha fet una feina molt bona. En els últims quatre anys a l’Athletic Club ha aconseguit sempre entrar a Europa i crec que era el moment de portar-lo aquí. Quan diu coneixements, es refereix a coneixements futbolístics?

Sí, futbolístics i de tot. Al final, l’entrenador del Barcelona ha de reunir una sèrie de condicions importants. A part que futbolísticament ha de ser una persona preparada, també ho ha de ser en el dia a dia amb els jugadors, amb els mitjans de comunicació, saber quina és la seva posició... Després de

tot, el treball d’un entrenador no només és entrenar, comporta una sèrie de situacions que lògicament ha de saber dominar. Si no, pot ser un problema. Però Ernesto és una persona senzilla, amb sentit comú, amb coneixements que ha demostrat en altres clubs i altres lligues, i que ve amb una força i una vitalitat importants. És curiós que tothom en parla bé, no hi ha cap jugador que el critiqui..., sembla una persona que té molt de consens.

Ernesto té moltes capacitats per poder revertir situacions que en un moment donat són dolentes, i ell és capaç de canviar-les. Estem parlant d’un club com el Barça, que genera moltíssimes situacions de vertigen a vegades, i es necessita una persona capaç de gestionar-ho. Tenim un equip i una entitat que sempre volem guanyar, però, a més, jugant bé. Al Barça això són condicions que no poden anar separades, van juntes, i això comporta una dificultat afegida, perquè guanyar pot guanyar, però a part, has de

poden venir, i que tots els entrenadors han d’afrontar?

El més difícil de fitxar és la grandesa del nostre club. Molts no volen venir perquè jugaran poc” en aquest sentit, nosaltres donem molt valor a això. Valverde ve amb un segon entrenador, Jon Aspiazu, i un preparador físic, José Antonio Pozanco.

És normal quan ve un entrenador que vulgui portar el seu grup de treball. Era una cosa que era lògica. Fins a quin punt s’ha aprofundit amb Valverde la confecció de la plantilla, les baixes, les altes...

jugar bé, i això és una de les coses que ens han fet ser especials al món. Valverde ha dit que s’haurà d’adaptar a l’estil Barça.

Al món hi ha molta gent que vol veure jugar el nostre equip independentment de si és del Barça o no, i això ens ha de fer sentir molt orgullosos, perquè és gràcies al nostre estil, a la nostra manera de jugar i d’entendre el futbol. I Ernesto entra en aquest perfil. El Barça és un club que dóna molta importància a l’aplicació de les noves tecnologies en la metodologia de treball, i sembla que Valverde és un amant d’això. Era un punt a favor a l’hora d’escollir-lo?

Valverde creu en això com nosaltres, i sí que és important perquè emprem moltíssim aquestes eines. Disposar d’una gran informació et fa veure les coses amb molta més claredat i moltes vegades no som capaços de veure les coses pels ulls, i necessitem molta més informació per poder decidir. I

Com ell ha dit, acaba d’arribar i és lògic que necessiti un temps, però tampoc gaire temps, perquè és un home de futbol, nosaltres tenim moltíssima informació i hi ha un treball molt important al darrere. Quines són les principals dificultats que es pot trobar el nou entrenador?

Quan ve un entrenador nou necessita temps, un temps que estic segur que el públic li donarà. Necessita resultats, està clar, però haurem de valorar també el treball que hi ha al darrere passi el que passi després, independentment dels resultats. Estic molt il·lusionat, molt tranquil, estic segur que és una bona elecció. A la vida hem d’agafar responsabilitats i prendre decisions, i aquesta és una decisió molt important perquè parlem de la figura de l’entrenador. Ell és el que viu dia rere dia amb els nostres jugadors, el que s’ha d’enfrontar a situacions dolentes i bones, hi haurà de tot, i que les dolentes les haurà de saber manegar de la millor manera. I això també és una dada molt important per a l’elecció d’Ernesto. La seva personalitat creu que l’ajudarà a superar aquests mals moments que

Valverde és una persona que sabrà tractar aquestes situacions amb la tranquil·litat que ell transmet, i, és clar, amb el seu caràcter, que lògicament també traurà en el seu moment. Com creu que els jugadors rebran Ernesto Valverde?

Estic segur que ho faran amb els braços oberts. Ara comença una nova etapa, però vull ressaltar la figura de Luis, de Juan Carlos, de Robert, de Pol, de Joaquín..., que van decidir marxar, i els vull desitjar el millor perquè durant aquests tres anys han fet un treball fantàstic al Club i ens n’emportem un record. Només hi ha hagut un club, el Vila-real, que el va destituir, a la resta va ser Valverde qui va decidir marxar. Això és simptomàtic...

Entrenar un equip grec com l’Olympiacos no és gens fàcil, és un club gran, sempre obligat a guanyar, i ell ho va fer molt bé. El Vila-real va ser l’únic club que el va destituir, però jo tinc informació de per què va passar, una petita diferència. Això diu molt. Ernesto és una persona molt lleial, molt propera, molt de club, és una persona sobretot diria que tranquil·la, que és molt important en aquest càrrec, i amb molts coneixements. És una persona que estic convençut que farà un bon treball al Club. A l’estiu passat van venir reforços molt de cara al futur. Com es reforçarà la plantilla aquest any?

Per descomptat que la plantilla es reforçarà amb jugadors per a les posicions que necessitem i seran jugadors importants. Quina és la dificultat més gran que té el Club a l’hora d’anar a buscar un jugador: el tema econòmic, la competència...?

La principal dificultat a l’hora de fitxar és la grandesa del nostre club, ja que molts jugadors no vénen perquè saben que jugaran poc. Intentem fer el treball de la millor manera, però a vegades no acompanya. Però estem contents i satisfets dels fitxatges que vam fer la temporada passada perquè pensem que aquest any faran un pas molt important a les seves carreres. Els jugadors necessiten temps per adaptar-se, perquè no és fàcil. Són jugadors joves, amb molt de recorregut, però jugar al Barça necessita normalment aquest temps. Més o menys, segons el jugador. Umtiti és l’excepció...

És veritat, Samuel no ha tingut adaptació, ha rendit a un gran nivell des del primer dia que va jugar. n

REVISTA BARÇA

LA COPA ÉS BLAUGRANA

Iniesta aixeca el trofeu, ajudat per Busquets.

El Barça guanya per tercera vegada consecutiva i suma el 29è títol en el palmarès de la competició, més que cap altre club espanyol

Final Semifinals

Celebrant el títol a la gespa del Calderón.

Quarts

1/16 Hèrcules - FCB

1-1

16 REVISTA BARÇA FCB - Hèrcules 7-0

Vuitens

R. Societat - FCB

0-1

Athletic Club - FCB 2 - 1

FCB - R. Societat

5-2

FCB - Athletic Club 3 - 1

FCB - Deportivo Alabès

Atlètic M. - FCB

1-2

FCB - Atlètic M.

1-1

3-1

Luis Enrique i Messi, després del partit.

El trident, amb els seus fills i la Copa.

EDUARD GANGOSO FOTOS: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

´hegemonia del FC Barcelona a la Copa del Rei és incontestable. En una altra exhibició de Messi, l’enèsima per a la història, els blaugranes van superar amb escreix l’Alabès per 3-1 per conquerir de nou el trofeu de campions. És la 29a del Club i la tercera que guanya el Barça de manera consecutiva. El Vicente Calderón sempre serà un estadi talismà per als blaugranes, que han aixecat fins a quatre vegades al llarg de la història la Copa del Rei en aquest escenari. L’Sporting el 1980, l’Athletic Club el 2012, el Sevilla el 2016 i ara l’Alabès el 2017 han estat els rivals que ha hagut de superar el Barça a l’estadi matalasser. Exhibició de Messi

Messi va liderar l’equip amb una actuació brillant, cavalcant imponent per la gespa del Calderón. Líder, repartidor, regatejador i golejador, va intervenir en els tres gols blaugrana. Un amb un xut marca de la casa, imparable, i els altres dos amb dues accions de geni que van rematar Neymar Jr i Alcácer, que substituïa Suárez per sanció. Precisament, el brasiler va ser un dels noms propis de la final després d’aconseguir marcar per tercera final de Copa consecutiva. El Barça ha tornat a demostrar qui és el Rei de Copes i ha igualat el rècord històric del Club de conquerir el títol per tercer any consecutiu, que datava dels anys 1951, 1952 i 1953, quan aleshores van guanyar el trofeu a Chamartín després de superar la

Reial Societat, el València i l’Athletic Club, respectivament. Aquesta ha estat la final de Copa número 21 disputada a Madrid pel Barça i el balanç ha estat de 15 triomfs i sis derrotes. L’alegria blaugrana al final del partit contrastava amb l’afició de l’Alabès, estrenada en una final de la Copa del Rei i il·lusionada a fer història. Però al davant hi tenia un Barça molt entregat a la causa, dominador absolut d’aquesta competició. La germanor entre totes dues aficions es va veure palesa durant tota la jornada festiva de la final, emplenant els racons més emblemàtics de Madrid. Amics fora del terreny de joc, rivals a la graderia. Sempre amb esportivitat, sempre animant sense aturador. Els bascos, amb l’esperança de tocar la glòria per primer cop; els culers, per continuar aixecant i col·leccionant Copes del Rei al Museu. Al final del partit, el guanyador era el Barça, que ho celebrava també per tancar el cercle de Luis Enrique per convertir-se en un dels millors entrenadors de la història del Club.

Luis Enrique i el seu ‘staff’, amb el trofeu.

L’afició va estar al costat de l’equip. Messi va ser l’home de la final.

Comiat feliç per a Luis Enrique

“Campions, campions”, cantava l’afició culer, i també ho feia la de l’Alabès, consolant els seus jugadors per la gesta d’haver competit contra el Barça. Ambient festiu, i comiat feliç per al tècnic asturià. S’acaba la temporada amb dos títols més; la Supercopa d’Espanya i la Copa. El lema Tots units fem força al tifo del sector blaugrana a l’inici del partit va ser el gran preludi d’un Barça que continua fent història. Perquè, tots units i fent força, hem aconseguit que la Copa de nou es tenyeixi de blaugrana. n

Míster, capità, president i directius.

REVISTA BARÇA

L’ERA CONTINUA EL BARÇA MÉS LLOREJAT DE LA HISTÒRIA

TRAJECTÒRIA D’ÈXIT SOSTINGUT

De l’impuls de Ronaldinho al lideratge de Messi La Copa del Rei 2017 tanca la brillant etapa de Luis Enrique i allarga l’era triomfal més important que s’ha viscut en la història del Club

Els 30 títols d’una

2004/2005 Lliga

2005/2006 Champions League, Lliga, Supercopa d’Espanya

2006/2007 Supercopa d’Espanya

KETTY CALATAYUD

l Barça de Luis Enrique ha tancat una brillant etapa amb la consecució de la Copa del Rei, que suposa el segon títol en el balanç de la temporada (amb la Supercopa d’Espanya) i el novè aconseguit sota la direcció del tècnic asturià al llarg dels tres cursos com a entrenador blaugrana. Però també eleva el nombre de títols a 30 des que va començar la gran era triomfal de la història del Club. Aquesta era de predomini blaugrana en el palmarès de les grans competicions es va iniciar la temporada 2003/04, quan Frank Rijkaard va agafar les regnes d’un equip liderat al camp per Ronaldinho, el jugador de l’etern somriure que va canviar l’estat d’ànim d’un club deprimit i que duia a terme una dura travessa pel desert, amb tres cursos (2000/01, 2001/02 i 2002/03) sense aconseguir cap títol. La temporada següent, la 2003/04, es va saldar amb una Copa Catalunya, però va servir per prendre impuls. El Barça no va sumar cap gran títol, però a partir del curs següent, coincidint amb l’arribada de Leo Messi al primer equip el 2004/05, va començar l’enlairament fins a mantenir una trajectòria sostinguda –amb l’única excepció del curs 2007/08, l’últim de Rijkaard– fins a arribar

REVISTA BARÇA

als dos triplets en sis temporades. Aquesta era triomfal que va començar amb Ronaldinho i que es va consolidar sota el lideratge de Messi ha situat el Barça com a líder del futbol mundial, “encadenant èxit rere èxit”, com va afirmar el president Josep Maria Bartomeu en l’acte davant els senadors. “Som el club referent per títols, per la manera de jugar, per tenir els millors jugadors del món i per moltes altres coses que ens fan ser admirats i estimats globalment”, va dir el president.

2008/2009 Champions League, Lliga, Copa del Rei

2009/2010 Lliga, Mundial de Clubs, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa

2010/2011 Lliga, Champions, Supercopa d’Espanya

2011/2012 Mundial de Clubs, Supercopa d’Europa, Copa del Rei, Supercopa d’Espanya

Un balanç inigualable

Des de la primera temporada de Rijkaard, el Barça ha aconseguit 30 títols (de 59 possibles, el 50,8%), entre els quals 4 Champions i 8 Lligues, 2 triplets i 3 doblets. No hi ha cap club del món que hagi aconseguit un palmarès semblant. A la banqueta, Pep Guardiola és l’entrenador més llorejat, amb 14 títols de 19 possibles (73,6%) en quatre temporades. El segueix Luis Enrique, amb 9 títols de 13 possibles en tres temporades (69,2%). Pel que fa a la incorporació de jugadors del planter, en aquest període s’han produït 75 debuts amb el primer equip, 29 dels quals amb Rijkaard a la banqueta (com els de Messi i Bojan), 25 amb Guardiola (Busquets, Pedro, Thiago o Sergi Roberto) i 18 amb Luis Enrique (Masip, Samper, Aleñà o Marlon). n

Frank Rijkaard

Pep Guardiola

Iniesta i Messi, els jugadors que han guanyat tots els títols

era de domini blaugrana

2012/2013 Lliga

2013/2014 Supercopa d’Espanya

2014/2015 Lliga, Champions League, Copa del Rei

2016/2017... Supercopa d’Espanya, Copa del Rei

Tito Vilanova

Tata Martino

Luis Enrique

2015/2016 Lliga, Mundial de Clubs, Supercopa d’Europa, Copa del Rei

Iniesta i Messi, amb la cinquena Copa. Andrés Iniesta i Leo Messi continuen batent tota mena de rècords. Amb la consecució de la Copa del Rei 2016/17, els dos primers capitans del conjunt blaugrana sumen ja l’espectacular xifra de 30 títols amb el FC Barcelona, un registre històric i que cap jugador havia aconseguit al Barça, i es consoliden així com els jugadors que més n’han guanyat en la història del Club. Una trentena de títols que, casualment, és exactament la mateixa en tots dos: 8 Lligues, 7 Supercopes d’Espanya, 4 Lligues de Campions, 5 Copes del Rei, 3 Supercopes d’Europa i 3 Mundials de Clubs. Aquest fet consolida la darrera dècada com la més llorejada del Club, i Messi i Iniesta són dos dels principals protagonistes d’aquesta generació d’èxits de la història del FC Barcelona. A més, la consecució d’aquesta Copa també serveix perquè Gerard Piqué i Sergio Busquets arribin als 25 títols com a blaugranes i igualin així els 25 que va guanyar Xavi Hernández amb el FC Barcelona, i se situen només per darrere d’Iniesta i Messi com a jugadors de la història culer amb més títols al seu palmarès. Amb la consecució d’aquesta Copa del Rei davant l’Alabès, quatre membres de l’actual primera plantilla arriben a les cinc Copes del Rei: Andrés Iniesta, Leo Messi, Gerard Piqué i Sergio Busquets (2008/09, 2011/12, 2014/15, 2015/16 i 2016/17), i es queden a una del rècord de Segarra.

REVISTA BARÇA

MÀXIM GOLEJADOR DE LA TEMPORADA

Quarta Bota d’Or per a Messi L’argentí ha aconseguit el trofeu que l’acredita com a màxim golejador de les lligues europees de la temporada 2016/17, amb 37 gols, i n’ha sumat 54 en totes les competicions IGNASI FARIÑAS

eo Messi continua batent rècords. El crac argentí mai en té prou, i no hi ha pràcticament cap títol, trofeu o rècord que se li resisteixi. La nova conquesta del 10 blaugrana és la seva quarta Bota d’Or, trofeu que l’acredita com a màxim golejador de les lligues europees de la temporada 2016/17. L’astre culer ha aconseguit 37 gols en 34 partits de Lliga, que suposen 74 punts – tenint en compte el coeficient de la Lliga espanyola, en què cada

La primera, fa vuit anys

Cal recordar que aquesta és la quarta Bota d’Or de l’argentí. La primera va ser el 2010 (34 gols), i dos anys després la va

4 vegades

gol val dos punts–, més que cap altre jugador a Europa. L’argentí ha superat Bas Dost (34 gols), Aubameyang (31), Lewandowski (30), Harry Kane (29) i el blaugrana Luis Suárez, també amb 29 dianes. A més, Messi ha aconseguit el Pitxitxi, el qual és també el quart de la seva carrera. Amb aquest nou trofeu de màxim anotador de la Lliga, l’argentí iguala Puskas i se situa a només un de Quini, Di Stéfano i Hugo Sánchez (5 Pitxitxis cadascun) i a dos de Zarra (6).

guanyar amb el que fins ara és el rècord històric del trofeu: 50 gols a la Lliga. L’any següent (2013), l’argentí la va revalidar gràcies a les seves 46 dianes, i finalment aquest curs ha aconseguit el quart trofeu. Així doncs, l’argentí se situa com a jugador amb el màxim nombre de Botes d’Or de la història (4), empatat amb Cristiano Ronaldo. A més, aquesta campanya ha arribat als 507 gols oficials com a blaugrana, i en totes les competicions n’ha fet 54 (37 a la Lliga, 11 a la Champions, 5 a la Copa del Rei i 1 a la Supercopa d’Espanya). Sens dubte, un futbolista únic i inigualable que ha tornat a tancar una temporada estratosfèrica. n

Leo Messi

Bas Dost

Pierre-Emerick Aubameyang

Robert Lewandowski

Harry Kane

Luis Suárez

REVISTA BARÇA

507 GOLS AMB EL BARÇA.

Leo Messi ha augmentat aquesta temporada la seva condició de màxim golejador de la història del Barça i ha tancat la temporada amb un total de 507 gols. Precisament la xifra rodona dels 500 la va aconseguir al Bernabéu i ho va escenificar amb aquesta imatge que va fer la volta al món. FOTO: PEP MORATA

REVISTA BARÇA

L’ENTRENADOR I LA PERSONA, VIST PEL SEU ‘STAFF’

LUIS ENR LUCHO, LUIS Després de tres temporades a la banqueta del Barça, Luis Enrique diu adéu amb la sensació del deure complert, havent estat fidel a si mateix i als seus principis, però deixant una imatge pública que no ha reflectit la seva veritable personalitat SANDRA SARMIENTO FOTOS: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

REVISTA BARÇA

RIQUE,

REVISTA BARÃ&#x2021;A

L’ENTRENADOR I LA PERSONA, VIST PEL SEU ‘STAFF’

H onest, divertit, generós, frontal, valent i culer. Molt culer. Així defineixen Luis Enrique els que millor el coneixen. Els que han treballat amb ell durant aquests tres anys. Al seu despatx, hores i hores. El seu staff, Juan Carlos Unzué, Robert Moreno, Joaquín Valdés, Rafel Pol i Joan Barbarà ens descobreixen la figura del primer entrenador del Barça des de tots els vessants possibles. Una persona autèntica. Per a ells el tècnic blaugrana no és ni Luis Enrique ni Lucho. Simplement és Luis. Quan Luis Enrique va arribar a un acord amb el FC Barcelona per fer-se càrrec del primer equip al juny del 2014, va començar a confeccionar el que seria el seu grup de treball. Entre ells, Francesc Cos, que va ser preparador físic durant les dues primeres temporades de Lucho. “Luis, jo tinc una conferència programada als Estats Units el 13 de juliol, el 15 sóc aquí. Les revisions mèdiques són el 14, però no crec que em necessitis”. “La pretemporada comença el 14, Francesc”, li va respondre amb contundència el tècnic. Cos va decidir anul·lar la conferència per ser amb la plantilla des del primer dia. Aquest és un exemple del compromís i l’exigència de Luis Enrique amb els seus i amb ell mateix durant aquest temps. “Un equip és el reflex del seu líder. Ell és enèrgic, tenaç, apassionat i transparent”, explica Joaquín Valdés. “Ell genera optimisme, activitat i il·lusió de manera contínua”, afirma Unzué. “Quan es proposa una cosa, no s’atura fins a assolir el seu objectiu. Sempre té èxit en el que fa perquè hi posa tots els sentits”, diu Barbarà. Luis Enrique és un líder capaç d’escoltar i de delegar. “No conec cap altre company de professió que tingui un nivell de delegació i confiança en els companys tan gran”, assegura Rafel Pol. “Jo sempre m’he sentit molt proper, molt respectat pel Luis. Sento que confia en mi”, comenta Unzué. I Robert Moreno afegeix: “El seu esperit d’equip es representa en com és el nostre despatx, estem tots

REVISTA BARÇA

al mateix nivell. La manera de treballar és que tot el món transmet idees i d’aquesta manera aconsegueix que tothom s’hi senti involucrat. Tot i que està clar que qui té l’última paraula és ell”.

El futbol

uis Enrique ha donat un cosa al Barça: eliminar les excuses del futbol. El que passa al terreny de joc és responsabilitat seva, del seu staff. “Tu pots tenir resultats o excuses. No les dues coses”, aquest és el cartell que penja als diferents despatxos dels Homes de Lucho. És una màxima per a tots els que formen part del grup de treball i ho han recordat cada dia. I el futbol d’aquests tres anys no ha deixat de tenir l’essència del Barça, l’ha enriquit, l’ha evolucionat. En definitiva, ha millorat el procés. “Tendim a idealitzar

La bici, una de les seves passions.

Any sabàtic El dia que Luis Enrique va anunciar que no continuaria a la banqueta blaugrana, després de la golejada a l’Sporting de Gijón, va deixar clar que no entrenaria cap altre equip i que es prendrà un any sabàtic. “Si deixo el Barça, tan bé com em porto amb el vestidor i amb el club, no és per anar a un altre lloc, és per recuperar-me”. Aquest estiu se’l podrà trobar a la platja de La Escalerona, al seu Gijón natal.

les situacions, començant per mi”, explica Unzué. “Durant aquests tres anys he vist partits d’èpoques anteriors per ser conscients del que fèiem amb Rijkaard i amb el Pep i per veure si hi havia tantes diferències. Avui en dia la idea està més evolucionada, amb més matisos i més alternatives”.

Anoeta i Berlín

noeta marca un punt d’inflexió. La derrota contra la Reial Societat a Sant Sebastià el 4 de gener del 2015 va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de Luis Enrique al Barça. En el moment més difícil, apareix la seva millor versió. Perquè, com ha dit en més d’una ocasió, “li va la marxa”. “La seva capacitat per ser un lluitador, per enfrontar-se a les adversitats, per ser positiu. El Luis té molt poc espai per al desànim. És una persona molt vital, molt positiva i determinada”, assegura Joaquín Valdés. “És molt diferent del que pensa la gent. El marquen més els mals moments en què toca reaccionar i és tan autoexigent que assumeix tota la responsabilitat”, explica Robert Moreno. I d’aquell 1-0 dolorós a Anoeta neix un triplet amb el final més feliç: la victòria a Berlín a la final de la Champions. Un partit i una xerrada prèvia que va marcar tothom. “No ha existit una xerrada millor que aquella”, diu Rafel Pol. “Què és el pitjor que ens podria passar?”, va preguntar Luis Enrique als seus jugadors minuts abans de començar la final. “Que fóssim la Juve, quina mala sort. Ells són els que han d’estar preocupats. Quina putada que els Bonucci, Vidal i companyia s’hagin de veure les cares amb tu Leo, Ney o Luis”, recorda Joan Barbarà. “Ell sempre intenta buscar un missatge que doni aquell punt de motivació o confiança, que ajudi a aconseguir la tensió necessària”, afegeix Robert Moreno. I és que aquella autoconfiança de Luis Enrique

El Barça de Luis Enrique, en xifres (2014-17)

Victòries

Empats

Derrotes

519 147 Gols marcats

Gols rebuts

Partits sense encaixar

Luis Enrique, mantejat pels seus jugadors.

Eufòric després de guanyar.

L’asturià, a la rua del doblet.

A la celebració del doblet de la temporada 2016/17.

REVISTA BARÇA

GETTY IMAGES

Partits jugats

181 138

L’ENTRENADOR I LA PERSONA, VIST PEL SEU ‘STAFF’

va contagiar tota la plantilla per acabar aconseguint aquell 6 de juny la cinquena Champions de la història del Club i el segon triplet en només sis anys.

La remuntada al PSG

ap equip havia assolit el que va ser capaç de fer el Barça de Luis Enrique la nit del 8 de març del 2017. La del PSG és la mare de totes les remuntades. Capgirar un 4-0 en el partit d’anada al Parc dels Prínceps i guanyar per 6-1 l’equip d’Emery en 10 minuts finals inoblidables per als culers. Una gesta que, com a la final de la Champions, també va tenir una sacsejada al descans en forma de xerrada tècnica. “És un profeta. Va dir el que va succeir”, comenta Rafel Pol. “Ens poden fer un gol a la segona part, pot ser que arribem al final necessitant tres gols, però vosaltres sou capaços de fer-ne un, dos, tres o els que facin falta”, explica Robert Moreno. “Va ser una cosa tan diferent de tot el que hem viscut que tenim la sensació d’haver estat dins un moment històric del Club”, assegura Joaquín Valdés. Una fita que no ha servit per guanyar la Lliga de Campions d’enguany, però que simbòlicament sempre serà recordada com un títol més de l’Entitat.

L’adéu

uis Enrique ha decidit tancar una etapa al Barça. Una etapa saldada amb… 9 títols. I marxa havent allargat el cicle d’èxit. Té el reconeixement de tot el món del futbol i marxa amb la satisfacció de saber que ha acomplert els objectius que s’havia marcat i amb la tranquil·litat d’haver-se entregat fins a l’extenuació. “El desgast és tan gran que un necessita temps per descansar. I plega perquè considera que és el millor per a l’equip, creu que ja no pot sumar, no és una decisió egoista”, comenta Unzué. “Nosaltres estem contents i orgullosos del que hem fet. El Luis no ha estat aquí per transcendir. El míster voldrà que se’l recordi com un entrenador que va intentar ajudar els jugadors i que va treballar tot el que va fer falta per aconseguir-ho”, afegeix Robert Moreno. “Ell ha mantingut l’estil, la filosofia. És molt difícil guanyar els títols i la manera com s’han guanyat”, reivindica Joan Barbarà. Només hi ha un però: “Ens sap greu que la gent no el conegui una mica millor i que algú pugui tenir una opinió i una imatge d’ell que no té res a veure amb la realitat”, diu Joaquín Valdés. Perquè Luis Enrique, Lucho o Luis és segurament més de fons que de formes. Però els que el tenen a prop valoren la seva amistat com el millor dels regals. n 26

“Plega perquè considera que és el millor per a l’equip, creu que ja no pot sumar, no és una decisió egoista” JUAN CARLOS UNZUÉ Segon entrenador

“El míster voldrà que se’l recordi com un tècnic que va intentar ajudar els jugadors i que va treballar tot el que calia” ROBERT MORENO Ajudant i analista

“Em sap greu que la gent no el conegui millor i que algú en pugui tenir una opinió que no té res a veure amb la realitat” JOAQUÍN VALDÉS Psicòleg

“No ha existit una xerrada millor que la de Berlín. ‘Què és el pitjor que ens pot passar? que fóssim la Juve’, va dir” RAFEL POL Preparador físic

“Ell ha mantingut l’estil, la filosofia. És molt difícil guanyar els títols i la manera com s’han guanyat” JOAN BARBARÀ Auxiliar tècnic

REVISTA BARÇA Amb el president, el dia de la seva signatura amb el Barça.

Bartomeu i Luis Enrique.

Bartomeu: “Amb Luis Enrique hem mantingut l’excel·lència” Luis Enrique aixeca el seu darrer títol com a entrenador del Barça.

El tècnic observa un entrenament a la ‘manera Cruyff’.

Observant durant un partit al Camp Nou.

Nou títols en tres anys. Un triplet i un doblet. Una Champions. El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, es mostra agraït per la feina de Luis Enrique al primer equip de futbol i es desfà en elogis cap a l’asturià: “Luis Enrique és una persona molt seriosa, molt responsable, molt involucrada i compromesa amb el seu grup de treball i el seus jugadors. Ha demostrat que amb esforç, constància i treball els èxits arriben”. I és que, per Bartomeu, Lucho “és un superentrenador que ha fet créixer el Club i l’equip”. El mandatari blaugrana fa un repàs dels èxits assolits en aquests últims anys i recorda amb estima la final de Berlín. “Aquell era un equip molt segur de si mateix. Van treballar moltíssim i van poder amb tothom. Sempre dic que vam derrotar els campions de les cinc lligues europees”. I se li dibuixa un somriure quan recorda l’abraçada amb Luis Enrique un cop va acabar el partit: “Vaig ser molt feliç, guanyar aquella Champions amb aquella autoritat i aquell sentiment culer que tothom té”. Ja fa més d’una dècada que el Barça viu instal·lat al podi dels millors, i Josep Maria Bartomeu considera que el tècnic asturià “ha mantingut l’excel·lència dels Rijkaard, Pep, Tito i Tata Martino. Amb el seu talent ha portat coses diferents a l’equip sense fugir de la idea de futbol que el Barça practica”. A més, considera que Luis Enrique “acaba un cicle, però jo no diria mai que aquest sigui l’últim; qui sap si d’aquí a uns anys el tornarem a trobar al Club”.

REVISTA BARÇA

L’ENTRENADOR I LA PERSONA, VIST PELS JUGADORS

Iniesta: “Ha estat una etapa notable fregant l’excel·lent” El capità del Barça fa molts anys que coneix Luis Enrique. De fet, van compartir vestidor, i assegura que la seva personalitat i manera de fer no han canviat amb el rol d’entrenador. “És una persona dedicada al dos-cents per cent a la seva feina, sempre pendent de tots els detalls, de totes les situacions, i a títol personal molt noble i propera amb la gent que aprecia”. Iniesta assegura que Lucho l’ha fet millorar a tots els nivells i recorda que quan l’entrenador va fitxar el 2014 “ell i el seu staff arribaven en un moment molt delicat, i això mai és facil.

El míster va fer que l’equip fes un salt qualitatiu a nivell de joc perquè els rivals ja ens tenien molt estudiats”. És per això que el 8 blaugrana assegura que “l’etapa de Luis Enrique al Barça ha estat de notable fregant l’excel·lent”. Iniesta entén la decisió del tècnic d’aturar-se i sobretot la respecta: “Ser entrenador del Barça suposa una exigència brutal. Quan ets jugador es veu d’una manera molt diferent, només penses en tu mateix. En canvi l’entrenador ha d’estar pendent de cent mil coses i segur que desgasta”.

El tècnic, conversant amb el capità, Andrés Iniesta.

Agraïment a través de les xarxes Molts dels jugadors del Barça, com Messi, Neymar, Luis Suárez, Ter Stegen, Sergi Roberto, Rakitic o Umtiti, han mostrat el seu agraïment a Luis Enrique a través d’Instagram.

Descarrega’t el documental ‘Luis Enrique, Lucho, Luis’.

REVISTA BARÇA

INSTITUCIONAL

Punt final a l’Acció de Responsabilitat Un cop analitzada la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona, la Junta Directiva ha decidit no interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem JOSEP VIVES

l president Josep Maria Bartomeu va comparèixer el 29 de maig passat per anunciar que la Junta Directiva no recorrerà davant el Tribunal Suprem l’Acció de Responsabilitat, després de conèixer la sentència en segona instància de l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta resolució judicial desestima tant el recurs interposat pel Club com les impugnacions plantejades pels demandats, de manera que ratifica íntegrament la sentència dictada en primera instància. D’aquesta manera, es tanca el procés que es va iniciar en compliment de la llei i del mandat de l’Assemblea de Socis Compromissaris celebrada a l’octubre del 2010. La Junta Directiva, que ja va impulsar un acord amb dotze dels exdirectius demandats (l’Assemblea Extraordinària del desembre passat, a proposta de la Junta, va aprovar la retirada del recurs per a 11 directius que van arribar a aquest acord), i que va insistir davant l’Audiència a no demanar cap rescabalament econòmic d’aquells que no van subscriure aquest pacte, ha tancat aquest procés “des de la voluntat de conciliació i de consens”. La decisió de no recórrer davant del Tribunal Suprem respon al criteri fixat pel president Josep Maria Bartomeu en el decurs d’aquest mandat, en el sentit que l’objecte d’aquesta demanda no era, en cap cas, reclamar cap responsabilitat econòmica als exdirectius demandats, sinó obtenir un precedent que fixés els criteris comptables per determinar en un futur la quantificació de beneficis i pèrdues d’una Junta Directiva en el decurs del seu mandat. “Des que sóc president, vaig deixar molt clar que mai aniríem contra els exdirectius i les seves famílies”, va recordar Bartomeu. El Club, però, lamenta que aquesta sen-

Bartomeu, durant la compareixença en què va anunciar la decisió de la Junta.

“Tanquem aquest procés des de la voluntat de conciliació i de consens” “Des que sóc president vaig deixar clar que mai aniríem contra els exdirectius i les famílies” “Em sap greu que la sentència no resolgui una inseguretat jurídica per al futur del Club” JOSEP MARIA BARTOMEU

tència no hagi atès la pretensió formulada, i que mantingui l’actual situació d’incertesa i d’inseguretat jurídica. “Em sap greu que la sentència no resolgui una inseguretat jurídica per al futur del Club. Perquè l’objectiu d’aquest procés era aconseguir un precedent. Volíem una resolució que fixés els criteris per determinar en un futur la quantificació de beneficis i pèrdues d’una Junta Directiva en el seu mandat. Per garantir la sostenibilitat econòmica del Club. Per això nosaltres vam proposar a l’Assemblea fixar ràtios de deute”, va afirmar el president Bartomeu en la seva compareixença. En tot cas, com va manifestar el president Bartomeu a l’hora de fer una valoració d’aquesta sentència, “esperem que aquest procés hagi servit per conscienciar de la responsabilitat econòmica que tenim els directius quan gestionem el Club”. n

REVISTA BARÇA

WEMBLEY 25 ANYS

L’emoció de la primera vegada Un acte a l’Auditori 1899 va recordar, el mateix dia que es complien 25 anys, els sentiments que va generar la consecució d’aquella primera Copa d’Europa ALBERT RIUDEUBÀS

REVISTA BARÇA

l 20 de maig era el dia que es complia el 25è aniversari de la primera Copa d’Europa del FC Barcelona, d’aquella que es va aconseguir al mític estadi de Wembley gràcies a un gol de Ronald Koeman al minut 111 de la pròrroga. I aquell era el dia per celebrar-lo, per recordar-lo i per emocionar-se. Tot i les diferents accions commemoratives que s’han fet aquesta temporada, un acte institucional a l’Auditori 1899 va ser l’encarregat de fer l’homenatge al sentiment, la il·lusió i l’emoció que va reunir aquell 20 de maig del 1992. Un acte que va donar la veu a aquells que havien estat protagonistes del partit, com José Mari Bakero, jugador d’aquella final i comissionat de la commemoració Wembley25, o el periodista Pitu Abril, encarregat de transmetre el partit del 92 per TVE Catalunya. Tampoc van faltar a la commemoració Josep Lluís Núñez i Carles Rexach, president i segon entrenador en aquell recordat 1992, així com alguns dels membres de l’staff d’aquella plantilla com Chema Corbella i exjugadors com Robert, Urbano i Angoy. La representació de l’actual directiva va estar encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu, el vicepresident primer Jordi Cardoner i el vicepresident esportiu, Jordi Mestre. En un escenari on figurava la Copa orelluda del 92 i la samarreta taronja amb què es va jugar la final de Wembley, tots els parlaments van destacar l’emoció i l’alegria que va generar aquella primera Copa d’Europa. Especialment emocionat es va mostrar José Mari Bakero, que va recordar que arribar al Barça va ser descobrir “els rondos, el joc posicional i tota la personalitat i la metodologia de Johan Cruyff, però també va ser descobrir la grandesa del Club i el

Núñez, Cardoner, Bartomeu, Abril i Bakero, amb l’‘orelluda’ del 1992.

“Tots els records de la final i del gol ja són eterns, com també ho és la imatge de Johan assegut sobre una pilota” JOSÉ MARI BAKERO contacte amb els aficionats i penyistes”. “La clau de l’èxit d’aquella generació de jugadors –va manifestar el jugador bascera al camp, però també fora d’aquest. El secret va ser que vam formar un gran grup humà, en què entre tots els jugadors, tècnics i staff hi havia un ambient fantàstic”. “Tots els records d’aquella nit i d’aquell gol són ja eterns, però també ho és el record que tinc de Johan assegut a sobre d’una pilota. Totes aquestes imatges confi-

guren l’èxit de Wembley”, va dir Bakero, en una manifestació clara de la seva emoció. Pitu Abril va ser el periodista encarregat de fer la glossa de la final i del recorregut d’aquella Copa d’Europa que abans que Wembley va tenir el seu punt àlgid a Kaiserslautern, amb el gol de Bakero al darrer moment que va evitar l’eliminació. El periodista va recordar que es venia de la desil·lusió de la final de Sevilla l’any 1986, però amb l’arribada de Cruyff i la configuració d’un nou equip, amb un grup de jugadors bascos, gent de la casa com Guardiola, estrangers amb el nom de Koeman o Laudrup i un valor que emergia com Stóitxkov, que va aportar un plus de caràcter, es va anar forjant el camí del Dream Team. Un camí que no es presentava gens fàcil si no arribaven els resultats. El gol de Kaiserslautern va possibilitar arribar a l’èxit de Wembley i a la consolidació d’un nou Barça guanyador. n

EL PRIMER EQUIP RECORDA WEMBLEY

La samarreta en homenatge als 25 anys de la primera Copa d’Europa es va lluir l’endemà de l’efemèride en el darrer partit de Lliga contra l’Eibar.

@ FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

REVISTA BARÇA

El president Bartomeu, durant la seva intervenció en l’acte de commemoració de Wembley 92.

EL DISCURS DEL PRESIDENT

“Som fills del gol de Koeman”

an passat 25 anys i sembla ben bé que fos ahir. Vivim en un món vertiginós on, sovint, tot va tan de pressa, que ni tan sols ens donem el temps imprescindible per assaborir com cal els petits triomfs que ens fan feliços. En el nostre cas, les temporades se succeeixen tan ràpid, que quan estem aixecant un trofeu ja estem pensant en com ens ho farem per tornar-hi al cap d’un any. D’aquesta manera, les imatges s’envelleixen i es difuminen molt de pressa. Pocs moments resisteixen aquesta dinàmica perversa. Potser només aquells que ens han evocat emocions que se’ns mantenen vives i a flor de pell. El 20 de maig del 1992, a dos quarts d’onze de la nit, al vell estadi de Wembley, un rellotge es va aturar. “Tocarà Stóitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman”. D’una manera o d’una altra, tots els barcelonistes som fills d’aquell moment; d’aquell minut 111 en què la pilota xutada per Ronald Koeman va entrar a la porteria de la Sampdoria. En aquell precís instant tots plegats vam ser conscients que amb aquell gol enterràvem el pessimisme vital que planava com una ombra immensa sobre el barcelonisme. Però el que potser no sospitàvem és que

REVISTA BARÇA

el trajecte d’aquella pilota implicava l’inici d’un viatge que ens ha portat a ser l’entitat esportiva més estimada, admirada i global. Molt poques vegades en la història del futbol un equip, un triomf i una jugada han arribat a marcar tant el destí de tot un club. Tot d’una, els pals quadrats de Berna o els fatídics penals de Sevilla van resituar-se en el lloc que els corresponia en la història de l’Entitat. La consecució d’aquella primera Copa d’Europa va fixar l’inici d’una era marcada, sobretot, per un canvi substancial de la nostra mentalitat col·lectiva. Una era que va ferse del tot present a partir de l’any 2003, que avui continua vigent, i que ha desembocat en el millor Barça de tots els temps. La recuperació de l’autoestima

Aquell equip liderat per Johan Cruyff ens va convidar a desterrar les pors i ens va fer veure que la recuperació de l’autoestima era un pas imprescindible si volíem convertir-nos en un club guanyador. Un quart de segle després i amb cinc Champions a les vitrines del Museu, aquell Barça que vivia instal·lat en les urgències històriques sembla que no hagi pogut existir mai. Però com que l’orgull no és incompatible amb l’exercici de la humilitat, avui volem recordar que aquell Club era ben bé així abans de Wembley. Aquests dies volem celebrar com cal aquesta fita per rescatar

l’emoció d’aquells que vam viure aquella victòria llargament esperada, i també per compartir-la amb els que no hi eren, però que n’han sentit a parlar molt. “Salid y disfrutad”. Les paraules del Johan adreçades als seus jugadors abans del partit van ser tot un presagi de tot el que ens arribaria al cap dels anys. Avui els nois i les noies de la Masia aprenen a competir des d’aquesta concepció de l’esport. Al Barça volem guanyar, però volem fer-ho des de l’atreviment i des de la felicitat. Aquell capvespre de maig, l’equip del José Mari, del Zubi, del Ronald, del Pep, del Txiki, de l’Eusebio, del Hristo i de tots els seus companys, ens va desacomplexar. En una fracció de 120 minuts, aquell equip va escriure l’epíleg del Barça de les lamentacions, per encetar un nou relat inspirat en l’optimisme i l’esperança. Aquell va ser el triomf d’un equip, però també va ser el dels socis, penyistes i aficionats que van creure que aquell era el dia, i aquella era la final per conquerir aquell títol que sempre s’acabava escapant. Gent inassequible al desànim, que no era del Barça pels títols que guanyava, sinó perquè, senzillament, se l’estimaven. Aquest és també l’homenatge als milers de persones que van creure en aquell grup i el van empènyer amb tota la passió. I acabo, com no podia ser d’una altra manera, amb un agraïment a tots els que, d’una manera o una altra, van fer possible aquella gran fita: als directius de l’època; als jugadors; a l’staff; al personal del Club; als periodistes i a tota l’afició. Amics, amigues, felicitem-nos. Fa vint-i-cinc anys tots units vam fer força perseguint un somni. I el somni es va fer realitat. n

WEMBLEY 25 ANYS

FOTO: JORDI COTRINA

La foto de Jordi Cotrina que va immortalitzar el gol de Koeman captada des de la porteria de Zubizarreta

“Sort del ‘bobby’ que em va deixar revelar fotos al lavabo” Jordi Cotrina va captar la imatge més icònica del gol de Koeman al minut 111 de la final de Wembley. Una fotografia amb història K.C.

a història del Barça està farcida d’images icòniques que capten en un instant els moments màgics que omplen la memòria emocional de les diferents generacions de culers. La foto del gol de Koeman, de Jordi Cotrina, sens dubte, és una d’aquestes. Aquesta foto ha servit de punt de partida d’un llibre i una exposició, Minut 111, un recull d’imatges d’autor sobre els darrers 25 anys del Barça. Les condicions dels fotògrafs fa 25 anys eren molt diferents a les d’avui en dia. Viatjaven carregats d’un pesat bagul metàl·lic on guardaven els tancs de revelats, els productes químics i el transmissor que enviava les fotografies en un procés que trigava entre vint minuts i mitja hora per foto, això

si no es tallava la línia abans. El Jordi explica que la foto del gol de Koeman s’hauria pogut perdre, ateses les condicions en què va haver de revelar els carrets de la final, i agraeix la paciència d’un policia anglès que va aparèixer en el moment crític del procés. “Estava sol en un lavabo revelant els carrets, quan es va acostar un bobby d’aquells i em va preguntar què feia. Imagina’t, les presses, el policia parlant-me en anglès, jo responent com podia..., i li vaig dir que tenia per dos minuts. Ell va tornar i li vaig

LLIBRE I EXPOSICIÓ A SANT JOAN DESPÍ Josep Maria Bartomeu va assistir a la inauguració de l’exposició a Can Negre, acompanyant l’autor i Antoni Poveda, l’alcalde.

explicar que encara necessitaria alguns minuts més i em va preguntar què faria amb els líquids. Quan li vaig dir que els llençaria al vàter va voler que anul·lés el procés. No sé quina explicació li devia donar, però per sort em va deixar acabar de revelar”. El Jordi, però, encara no sabia que tenia la foto del gol. No va ser conscient de ferla quan va disparar amb la seva Nikon F3 analògica amb un objectiu 400 mm 2.8 i amb un multiplicador 1.4 que li permetia captar les imatges des de la porteria de Zubizarreta. “No m’adono que la tinc fins que no tornem de matinada de fer el bany de Gaspart al Tàmesi. La fotografia es publica un dia després”. Una fotografia que, per al Jordi, “és el punt de partida d’aquest projecte”. “Si no tinc aquesta foto no puc fer aquest llibre ni aquesta exposició. És la primera petjada per començar el camí”, afegeix el Jordi. Un camí que ha recorregut paral·lel al del Barça i que Johan Cruyff va vaticinar després de la final: “Això només és el principi, va dir, i quan recordo aquesta frase acompanyant aquesta fotografia, penso: quin visionari!”. n

REVISTA BARÇA

LA PRETEMPORADA 2017/18 INTERNATIONAL CHAMPIONS

Manchester United, Juventus i Reial

El Barça torna aquesta pretemporada als Estats Units en una gira que té un cartell de luxe, amb partits contra la Juventus (Nova York), el Manchester United (Washington) i un Clàssic a Miami amb el Reial Madrid

CHEMI TERÉS

REVISTA BARÇA

Aquesta pretemporada es presenta més atractiva que mai. El Barça viatjarà aquest juliol a terres nord-americanes en el marc de la ICC, International Champions Cup –competició organitzada per Relevent Sport i que reuneix els millors equips del món–, on disputarà tres partits de primer nivell. El cartell no pot ser més suggestiu. El primer enfrontament serà davant la Juventus el 22 de juliol (18.00 h local, 00 h catalana del dia 23) al Metlife Stadium de Nova York. El segon serà davant el Manchester United el dia 26 (7.35 h local, 1.35 h catalana

del dia 27) al FedEx Field de Washington. I, com a cloenda, el plat fort. El FC Barcelona i el Reial Madrid s’enfrontaran el 29 de juliol (19.30 h local, 1.30 h catalana del 30) al Hard Rock Stadium de Miami. El Clàssic de Miami serà el punt àlgid de la pretemporada. A banda de l’expectació que generen aquests enfrontaments, serà un partit històric, ja que serà la segona vegada que Barça i Madrid juguen fora de l’estat espanyol. L’únic precedent és un amistós que van disputar el 30 de maig del 1982 a Barquisimeto, Veneçuela.

Madrid, rivals als EUA

El partit ja ha creat una gran expectació global i, aprofitant aquest fet, la ICC està organitzant un seguit d’esdeveniments els dies previs que marcaran l’agenda de la ciutat: Miami es convertirà per uns dies en la capital mundial del futbol amb la celebració de concursos, clínics i torneigs per als aficionats, a més de festes amb esportistes i celebrities. El fet que el Barça faci la pretemporada als Estats Units –per setena vegada en la seva història– és un pas més en l’aposta per aquest país com un territori estra-

tègic, dins del seu creixement global. Des del setembre el FC Barcelona compta amb una oficina permanent a Nova York que té com a objectius desenvolupar la marca Barça i apropar-se als seguidors posant en marxa projectes esportius com el futur desplegament d’una franquícia de futbol femení, les FCBEscoles –el Club té set centres en aquest país– i projectes socials a través de la Fundació. Per això hi haurà una agenda paral·lela d’actes institucionals a les ciutats que visiti l’equip. n

Nova York FCB vs. Juventus 22-07 -17

Washington FCB vs. Manchester United 26-07 -17

Miami FCB vs. Reial Madrid 29-07 -17

REVISTA BARÇA

EL PRECEDENT HISTÒRIC EL PRIMER ‘USA TOUR’

L’IMPACTE A LA PREMSA AMERICANA

L’equip que va conquerir NY Fa 80 anys, en plena Guerra Civil espanyola, el Barça va jugar quatre partits a Nova York que van tenir un gran ressò als diaris de la ciutat

N DAVID VALERO

o resulta exagerat afirmar que si el Barça avui en dia és ben viu, és gràcies a la gira per Amèrica que l’equip va fer l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola. Els diners recaptats al llarg d’aquella sèrie de partits per Mèxic i els Estats Units, 12.900 dòlars, van ser la pedra angular sobre la qual es va reconstruir el Club un cop finalitzat el conflicte bèl·lic. L’expedició blaugrana que es va embarcar cap al continent americà estava formada per Arge-

El viatge a Mèxic i EUA que va ajudar a salvar el Club CARLES SANTACANA

REVISTA BARÇA

mí, Babot, Balmanya, Bardina, Escolà, García, Gual, Tache, Iborra, Munlloch, Pagès, Pedrol, Rafa, Urquiaga, Ventolrà i Zabalo. L’entrenador era l’irlandès Patrick O’Connell i, el delegat, Rossend Calvet. Després d’una desena de partits a Mèxic, el Barça va trepitjar per primer cop la ciutat de Nova York. Ja abans d’arribar-hi, la premsa americana havia començat a fer-se ressò de la gira blaugrana: el 21 de juliol, el Brooklyn Daily Eagle informava els seus lectors que l’equip local del Brooklyn Hispano estava fent gestions per contractar el Barça de cara al mes d’agost. Dies després, les informacions s’anirien ampliant fins a concretar tres partits (el Brooklyn Hispano, un combinat de l’Hispano i del Saint Mary’s Celtics i una selecció de l’American Soccer League). En vista de l’èxit d’aquests tres partits, més tard se n’afegiria un quart, davant els Jewish All-star, un combinat dels equips hebreus Hatikvoh i Hakoak.

Tot i que el soccer no era ni molt menys al capdamunt de la llista de prioritats locals, els diaris van dedicar espais generosos a les seves pàgines per al seguiment de la gira dels blaugranes, de manera que resultava freqüent veure els anuncis i les cròniques dels partits a capçaleres com el New York Times, l’Schenectady NY Gazette, el NY Evening Post i l’esmentat Brooklyn

En les etapes més primitives del futbol no era gens fàcil organitzar gires, i menys encara fora d’Europa. No obstant això, el prestigi del Club era un bon reclam, i el 1928 es va fer la primera, que va portar els jugadors blaugrana a l’Argentina i l’Uruguai, on es va constatar la popularitat del Club a l’altra banda de l’Atlàntic, amb Josep Samitier i el cantant Carlos Gardel com a grans protagonistes.

Quatre anys més tard se’n va fer una de més exòtica a Algèria, aleshores colònia francesa. En esclatar la Guerra Civil, el 1936, tot es va trasbalsar. Les competicions van anar reduint-se, i era molt difícil mantenir un equip professional en aquelles condicions. Va ser aleshores que al maig del 1937 va sorgir la possibilitat de fer una gira a Mèxic, la qual es va perllongar fins al setembre amb

una segona fase als Estats Units. La gira va permetre mantenir uns mesos més en actiu els jugadors del primer equip, va servir també per fer més popular el Club en aquelles terres, i va tenir també un component simbòlic, sobretot a Mèxic, on les autoritats donaven un clar suport a la causa republicana. Alhora, va significar uns suculents ingressos econòmics que el delegat Rossend Calvet

va dipositar a París, abans de tornar a Barcelona, i que van ser recuperats a la fi de la guerra. Aquells diners van ser fonamentals per a la represa material del Club a partir del 1939. Per totes aquestes circumstàncies, aquella gira va ser molt especial, irrepetible, essencial per a la salvació del Club en una etapa tan turbulenta.

Daily Eagle. D’entrada, l’equip blaugrana va ser anunciat al públic nord-americà sota el reclam que els seus jugadors estaven valorats en 250.000 dòlars, una xifra fabulosa per a l’època. Quatre partits, quatre victòries

Oval de Manhattan, terreny de joc habitual dels NY Cubans, un equip de beisbol de la Negro League, la competició existent abans de la integració racial, i amb il·luminació artificial, fet molt inusual per als catalans. Aquell 20 de setembre es va posar punt final a la gira i el Club va donar llibertat als jugadors per triar-ne la destinació, de manera que es va produir una dispersió total de la plantilla: gairebé tots van optar per establir-se a Mèxic, mentre que la resta es van repartir per Espanya, França i, fins i tot, els Estats Units. n

A / ARXIU RCELON © FC BA

Els tres primers partits es van celebrar al Commercial Field de Brooklyn, un recinte que continua existint avui en dia sota el nom de Hamilton Metz Field i que va mostrar un ple gairebé absolut en tots tres enfrontaments, vorejant els 6.000 espectadors. Tots tres van acabar amb victòria blaugrana, per 2-4, 3-4 i 0-2. En el partit

inaugural, el xut d’honor el va fer l’ambaixador espanyol a Washington, com a mostra que en aquell desplaçament el Barça es va erigir en representant de la República. L’actuació de Miquel Gual en el tercer partit de la sèrie li va servir per protagonitzar un destacat al NY Evening Post, on es repassava la seva carrera i se’l definia com un davanter centre estel·lar amb les paraules següents: “Dos mil cinc-cents aficionats al futbol no poden estar equivocats: encara és en boca de tothom el talent de Miquel Gual, el brillant davanter centre golejador del FC Barcelona”. El quart partit també es va saldar amb victòria blaugrana (0-3), però es va celebrar en un escenari diferent, el Dyckman

Els jugadors que van disputar la gira del 1937

REVISTA BARÇA

La passió no té distàncies Maciej Kublik recorria tres dies a la setmana 905 km per portar el seu fill, Natan, a l’FCBEscola Varsòvia, la qual li va oferir feina

IV TORNEIG INTERNACIONAL FCBESCOLES UNA HISTÒRIA AMB FINAL FELIÇ

El VI Torneig Internacional de l’FCBEscola es va celebrar a l’abril a la Ciutat Esportiva Joan Gamper i al Miniestadi.

MARIO RUIZ

i ha històries humanes que són captivadores. La de Maciej Kublik n’és una. La seva passió pel FC Barcelona és tan gran que el va portar a recórrer tres dies a la setmana durant sis mesos els 452 km que separen la seva ciutat natal, Zielona Góra, de Varsòvia perquè el seu fill, Natan, pogués aprendre a jugar a futbol amb la metodologia del Barça a l’FCBEscola Varsòvia. Un total de 905 km d’anada i tornada i deu hores de carretera perquè ell està convençut que els valors que transmet el FC Barcelona són únics al món i són els millors per al seu fill. “Hi va haver un moment a la nostra vida com a família en què vaig decidir que si el Natan volia aprendre a jugar a futbol ho havia de fer a la millor escola possible, i aquesta és la del Barça.

REVISTA BARÇA

Així que no em va importar la distància. Jo vull el millor per al meu fill”, explica Maciej Kublik, que confessa el seu amor pel Barça des que va veure jugar el Dream Team de Johan Cruyff. La història de Maciej i Natan, de 9 anys i gran seguidor de Neymar, va tenir, com no podia ser d’una altra manera, un final feliç. Actualment Maciej, la seva dona, Dagmara, i Natan ja viuen a Varsòvia. “En conèixer la seva història, i sabent que ell té un perfil que encaixa perfectament en la nostra filosofia, ja que és educador de nens

Al VI Torneig Internacional hi van participar 1.500 jugadors de 20 països i 33 FCBEscoles i FCBCamps

en risc d’exclusió social i, a més, era entrenador de futbol a Zielona Góra, van decidir oferir-li feina com a assistent, i amb el pas del temps ho ha fet tan bé, la seva aportació a l’escola és tan gran, que ara ja és l’entrenador de la selecció A dels jugadors de 10 anys i coordinador i entrenador del nostre centre de Tarchomin”, comenta Enric Daví, director de l’FCBEscola Varsòvia. Maciej va participar amb el seu equip al VI Torneig Internacional de l’FCBEscola, que es va celebrar del 10 al 13 d’abril a Barcelona i en què van competir 1.500 jugadors en representació de 20 països i 33 FCBEscoles i FCBCamps. El seu equip va quedar quart sense perdre cap partit, ja que va caure als penals tant a les semifinals com al partit pel tercer i quart lloc, però l’experiència, que va viure acompanyat de la seva dona, Dagmara, i del seu fill, Natan, va ser espectacular. “Treballar al Barça i poder conèixer el Camp

Nou i viure aquest campionat a Barcelona és com un somni fet realitat. Estic molt agraït al Club per confiar en mi i en la meva família”, diu Maciej. Els campions de les quatre categories del torneig van quedar repartits entre els jugadors de l’FCBEscola Barcelona i els de les seus brasileres. A la categoria Iniciació (Sub-8) va guanyar l’equip de l’FCBEscola Barcelona Blaugrana en derrotar a la final l’FCBEscola Barcelona Verd. En Formació (Sub-10) també hi va haver triomf local, ja que l’FCBEscola Barcelona Blaugrana va vèncer l’equip FCBCamps USA Red. A les categories més grans, l’FCBEscola Sao Paulo es va imposar a la final de Precompetició (Sub-12) a l’FCBEscola Barcelona Blaugrana, mentre que a Competició (Sub-14) va ser l’FCBEscola de Rio de Janeiro l’equip campió en guanyar l’FCBEscola Tecnificació Tenerife Blau. n

Èxit amb la participació de 1.500 futbolistes de 20 països procedents de 33 FCBEscoles i FCBCamps.

Maciej Kublik va gaudir de la festa del VI Torneig Internacional de l’FCBEscola acompanyat per la seva dona, Dagmara Podgojna, i pel seu fill, Natan, de 9 anys.

REVISTA BARÇA

EL PLANTER BALANÇ DEL FUTBOL FORMATIU MASCULÍ

La Masia torna a bategar amb força amb 14 campions Els dos Juvenils tornen a guanyar la Lliga dos anys després, i els Cadets i els Infantils també han dominat les seves lligues

E MARIO RUIZ

“

l nostre futbol formatiu està en un moment impressionant”. Aquesta reflexió, feta pel secretari tècnic del futbol formatiu amateur, Jordi Roura, pocs minuts després que l’Infantil B fos el darrer equip a proclamar-se campió de Lliga davant el Tortosa, resumeix a la perfecció el que ha estat la temporada 2016/17 per al futbol base de la Masia, un cop superada la sanció FIFA. El Barça B ha guanyat la Lliga igualant el rècord de punts (82) que tenia el Llevant al Grup III de Segona B, els dos Juvenils de

Superada la sanció FIFA

Gabri i Quique Álvarez tornen a ser campions dos anys després, els dos equips cadets i els dos infantils han fet ple per segon any consecutiu, i també la salut del futbol 7 és excel·lent. L’Aleví A ha complert com cada temporada amb la seva cita amb el títol, i el Benjamí A, que tornava a competir al mateix grup que l’Espanyol A, s’ha endut una Lliga molt disputada. Menció especial mereixen l’Aleví C i el Benjamí C, que, tot i enfrontar-se amb rivals un any més grans que ells, s’han endut el títol de Lliga amb un ple de 30 victòries en 30 partits disputats. També ha acabat invicte, per primera vegada a la història del FC Barcelona, el Prebenjamí, que ha guanyat la Lliga amb 29 triomfs i només un empat, fet que demostra que aquesta generació del 2009 puja amb molta empenta. La Masia, per tant, batega amb força. “Els resultats i la nostra aposta de joc demostren que anem pel bon camí, però el més important en aquesta etapa formativa és que el Barça té en l’actualitat quatre, cinc o sis jugadors a cada equip de molt bon nivell que tenen un llarg recorregut al Club”, assegura Jordi Roura. n

El futbol formatiu blaugrana ha tornat, una vegada superada la sanció FIFA, al nombre de Lligues que es guanyaven el curs 2013/14.

BARÇA B

CAMPION S

El filial es va proclamar campió del Grup III de Segona Divisió B igualant el rècord de 82 punts en aquest grup, que estava en poder del Llevant. L’equip de Gerard va aconseguir la fita després de sumar 25 victòries, 7 empats i 6 derrotes.

CADET B

CAMPION S

28 victòries, un empat i només una derrota a la primera jornada de Lliga és el balanç d’una temporada en què l’equip de Cristian Catena s’ha proclamat campió del Grup 1 de Preferent amb molta autoritat: 24 punts d’avantatge.

ALEVÍ B

SUBCAMPION S

L’Espanyol A ha estat un rival inabastable al Grup 2 de Preferent per a l’equip de Jordi Pérez en una temporada amb bon joc blaugrana però marcada pels enfrontaments directes entre tots dos equips.

CAMPION S

8 © FC BARCELONA / PACO LARGO

BENJAMÍ B

TEMP.

2010/11

TEMP.

2011/12

REVISTA BARÇA

TEMP.

2012/13

TEMP.

2013/14

TEMP.

2014/15

TEMP.

2015/16

TEMP.

2016/17

L’equip d’Òscar Jorquera s’ha proclamat campió de Lliga del Grup 1 de Preferent després de sumar 28 victòries, un empat i només una derrota en una temporada en què ha avantatjat en 11 punts el segon classificat, el Cornellà.

Els nois de Quique Álvarez recuperen un títol de campions de Lliga del Grup 7 de Nacional que s’havia resistit els dos darrers anys. Han estat el millor atac (95 gols) i la millor defensa (25 gols encaixats) del campionat.

INFANTIL B

CAMPION S

Ha estat la Lliga més ajustada i merescuda. Els nois de Franc Artiga s’han proclamat campions de la Divisió d’Honor gràcies al seu millor goal average respecte a l’Espanyol en un any molt complicat marcat per les nombroses lesions.

ALEVÍ A

CAMPION S

INFANTIL A

CAMPION S

És, sens dubte, un dels grans èxits de la temporada. Els nois de Carles Martínez, el millor atac del campionat, han aconseguit la Lliga de Divisió d’Honor amb tres punts d’avantatge sobre l’Espanyol. També han guanyat el MIC.

BENJAMÍ A

CAMPION S

CAMPION S © FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

ALEVÍ D

CAMPION S

L’equip de Marc Serra és una de les apostes més segures de cada temporada. Han guanyat la Lliga al Grup 1 de Preferent amb 28 victòries, un empat i només una derrota marcant la xifra rècord de 227 gols.

ALEVÍ C

Ha estat, potser, un dels títols més difícils de guanyar, però l’equip de Sergi Milà ha demostrat la seva enorme qualitat en aconseguir la Lliga al Grup 1 de Preferent jugant contra equips amb jugadors un any més grans que ells.

Van ser els primers campions de Lliga del futbol formatiu de la temporada. L’equip de Gabri recupera el títol de Divisió d’Honor després de dos anys. A la UEFA Youth League van caure a les semifinals contra el Salzburg.

CADET A

CAMPION S © FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

JUVENIL B

CAMPION S © FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

JUVENIL A

CAMPION S

BENJAMÍ D

La victòria a camp de l’Espanyol, per 1-2, a quatre jornades del final va donar la Lliga del Grup 2 de Preferent als nois de Jordi Font en un any en què han estat el millor atac (246 gols) i la millor defensa (15 gols encaixats).

PREBENJAMÍ

QUARTS

CAMPION S

BENJAMÍ C

El títol de campió de Lliga del Grup 2 de Primera Divisió va arribar a la penúltima jornada després d’un campionat molt renyit en què l’equip de Dani Horcas ha mantingut un disputat frec a frec amb el Vila Olímpica i el Sant Gabriel B.

Els nois d’Albert Puig han protagonitzat el curs perfecte. S’han proclamat campions de Lliga del Grup 1 de Primera Divisió amb un ple de 30 victòries en què han marcat 185 gols i només n’han encaixat 17.

Bona temporada la que ha signat l’equip d’Alexis Pintó en una Lliga complicada en què s’han enfrontat a nois més grans que ells. Han finalitzat en quarta posició, però el seu joc ha progressat molt durant el curs.

Espectacular. No hi ha una altra paraula que defineixi millor la temporada protagonitzada pels nois de David Sánchez, que s’han proclamat campions del Grup 1 de Primera Divisió en sumar 30 victòries en els 30 partits disputats.

Per primera vegada a la historia del Club, el Prebenjamí s’ha proclamat campió de Lliga invicte del Grup 5 de Segona Divisió. Els nois de Juanan Gil han sumat 29 victòries i un empat en una temporada immaculada.

REVISTA BARÇA

EL PLANTER BALANÇ DEL FUTBOL FORMATIU FEMENÍ

Els equips femenins sumen títols i progressió

FEMENÍ B

CAMPION ES

JUVENIL-CADET

CAMPION ES

JORDI CLOS

o hi ha dubte que la temporada 2016/17 es pot considerar com a molt profitosa per al planter del futbol femení barcelonista. Si el barem per mesurar l’èxit fossin les classificacions, resultaria obvi: el filial, el Juvenil-Cadet i l’Infantil-Aleví han revalidat els títols de Lliga amb una certa claredat, mentre que l’Aleví-Benjamí ha finalitzat en una meritòria segona posició. Dins d’un càlcul més intangible, el creixement de les joves jugadores des del punt de vista futbolístic també s’ha fet evident en el terreny de joc. Partint d’aquesta base, el futur del futbol femení culer promet. n

El conjunt dirigit per Zoe García va ser campió per segon any consecutiu del seu grup de la Segona Divisió estatal, tot i els contratemps en forma de lesions i de les constants convocatòries internacionals.

INFANTIL-ALEVÍ

CAMPION ES

L’encapçalat per Juan Carlos Hidalgo va ser el primer equip de tot el planter barcelonista a proclamarse campió de Lliga. Ho va ser amb 21 victòries i 1 empat, amb 227 gols a favor i 12 en contra.

Les noies entrenades per David Forcat es van mostrar molt superiors al seu grup i van aconseguir el títol a falta de tres jornades en imposar-se al camp de l’Espanyol, l’immediat perseguidor.

ALEVÍ-BENJAMÍ

SUB CAMPION ES

En un equip de nova creació, l’evolució de les jugadores dirigides per Pablo Álvarez ha estat un èxit. Van ser segones en un grup físicament més potent i van realitzar grans actuacions al tram final de curs.

REVISTA BARÇA

HANDBOL RÈCORD DE VICTÒRIES A LA LLIGA ASOBAL

FOTO: SARA GORDÓN BARRIENTOS

121... i seguim!

El Barça Lassa celebra la consecució de la Lliga Loterías Asobal 2016/17 al Palau Blaugrana, la 24a de la història de la secció.

El Barça Lassa suma la setena Lliga d’handbol consecutiva i la quarta seguida sense perdre cap partit a la màxima competició estatal

E GUSTAU GALVACHE

l dissabte 27 de maig a les 18.30 h finalitza la jornada número 30, la darrera de la Lliga Asobal 2016/17. El Barça Lassa s’imposa al Palau Blaugrana al Bada Osca per un ajustat 30 a 29. Els homes de Xavi Pascual tanquen la Lliga amb un nou triomf, el 121è de manera consecutiva a la màxima competició de l’handbol blaugrana i que suposa quatre temporades seguides perfectes en Lliga. Un fet únic a l’handbol i

que demostra que, més enllà de la superioritat esportiva, la feina i el compromís del primer equip d’handbol del FC Barcelona estan per sobre de tot. Aquesta ratxa arrenca fa més de quatre anys. Un 18 de maig de l’any 2013 els blaugranes queien per darrera vegada en Lliga a la pista del Naturhouse La Rioja per 33 a 31, a la penúltima jornada de la Lliga i en un partit intranscendent per a la classificació, ja que s’havien proclamat campions de Lliga amb anterioritat. A partir d’aquell moment l’engranatge de la maquinària blaugrana ha funcionat a la perfecció. A poc a poc l’equip va anar superant fites històriques: el 15 d’octubre del 2014 el Barça Lassa guanya el BM Osca (42-29), suma 38 partits seguits guanyant en Lliga i supera la millor ratxa de la secció en Lliga. Gairebé un any després, el FC Barcelona vencia el Ciudad Encantada (34-21)

El Barça encadena 38 victòries seguides en Lliga

Inici de la ratxa

25-05-13

i sumava 68 partits seguits guanyant en Lliga, i superava així el rècord Asobal del BM Ciudad Real amb 67 triomfs. Un 25 de novembre del 2015 els culers vencien l’Ademar Lleó per 33 a 37, i això suposava guanyar 73 vegades consecutives. El triomf donava al FC Barcelona el rècord d’imbatibilitat que tenia el BM Granollers entre el 1969 i el 1972 de 72 partits sense perdre. Però encara havien d’arribar més xifres, i la mítica dada de 100 triomfs consecutius en Lliga Asobal tenia lloc a Santander. El 29 d’octubre del 2016 una victòria per 22 a 27 a la pista del BM Sinfín donava als blaugranes una xifra màgica. Ara, amb la Lliga ja finalitzada i assolida, els barcelonistes pensen com poden augmentar aquesta dada de cara a la propera temporada i miren de continuar fent història. n

Rècord d’imbatibilitat (73 partits)

15-10-14

121 triomfs

consecutius

25/11/15

27-05-17

18-05-13

23-05-14

14/10/15

29/10/16

Darrera derrota: el Naturhouse La Rioja 33-31 FCB

Primera temporada a la història sense perdre en Lliga

Supera el rècord de victòries a la Lliga Asobal (68)

100 triomfs consecutius en Lliga Asobal

REVISTA BARÇA

HANDBOL EL SECRET DE L’ÈXIT

Sau . Jes . Filip . Tim . Rulo . Sypa . Valero . Antonio

Els 18 magnífics Encara no se’ls coneix com a tals, tot i que la unió del grup, la seva determinació, ambició i capacitat de treball col·lectiu els permetria sobreviure al western més perillós ALEIX SANTACANA FOTO: @ FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS

REVISTA BARÇA

l compromís d’aquests homes amb l’equip i el Club és innegociable. Diu la llegenda que no hi ha ningú amb més implicació a l’oest d’Europa. Mantenen l’ambició, l’actitud i l’esperit de lluita en totes les circumstàncies, fins i tot quan han d’enfrontarse a enemics que els superen en nombre. Ho donen tot per assolir els seus objectius i ja fa uns quants anys que en aquestes terres no hi ha qui els aturi. Són ràpids, durs, vius i àgils. Els 18 magnífics serien herois a l’antic Far West de la segona meitat del segle XIX. S’haurien guanyat a pols el respecte dels fora de la llei, els indis, els cares pàl·lides i la resta de cowboys. Fa uns dies, els jugadors i tècnic del Barça Lassa d’handbol es van posar el barret vaquer i les pistoles per gravar un espot. No són actors, però com si ho fossin. Els motiva promocionar l’esport que adoren. Acumu-

Lasse . Tchouf . Borko . Viti . Viran . Gonchi . Wally . Pasqui . Dika . Aitor . Kiro len un rècord de 121 victòries consecutives a la Lliga Asobal i cada temporada donen el millor de si mateixos per ser a l’anhelada Final a Quatre de Colònia, on només arriben els quatre millors equips d’Europa. “Tinc la sort de tenir un grup humà espectacular! Els jugadors i el cos tècnic són un exemple de compromís”, assegura Xavi Pascual, la peça clau de tot l’engranatge. “Si algú ens guanya que sigui perquè ha estat millor o ha tingut més encert. Mai per una qüestió d’actitud! Hem d’anar sempre a la guerra i els jugadors ho interpreten a la perfecció. Per això estic tan orgullós de l’equip que tinc!”, afegeix el tècnic blaugrana. A Pascual li brillen els ulls quan parla dels “seus”. Se sent tan a gust que va decidir fer un regal molt especial als seus jugadors. L’entrenador del Barça Lassa va voler que Jes (Noddesbo), Tim (N’Guessan), Rulo (Entrerríos), Tchouf (Sorhaindo), Viti (Víctor Tomás), Gonchi (Pérez de Vargas,

‘Barça Inside: els secrets d’un vestidor guanyador’ descobreix com treballa l’equip Kiro (Lazarov) i companyia tinguessin la fotografia que encapçala aquestes pàgines com a record de la temporada 2016/17. Com no podia ser d’una altra manera, els la va lliurar en un pergamí, enrotllada amb un petit cinturó tancat amb una sivella. Passaran els anys, però els 18 magnífics sempre podran recordar les seves gestes i amistat donant un cop d’ull a la imatge. És clar que també tindran una altra manera de fer-ho, ja que, per primer cop, un equip de televisió ha conviscut unes setmanes amb aquest grup d’escollits, accedint a espais tradicionalment tancats als mitjans

de comunicació. Les portes del saloon s’han obert de bat a bat als aficionats del Barça i de l’esport en general, que tindran l’oportunitat, entre d’altres, d’assistir a una xerrada tècnica o de viatjar amb els protagonistes. El resultat és Barça Inside: Els secrets d’un vestidor guanyador, una coproducció entre el FC Barcelona i TV3 que no et deixarà indiferent i que et permetrà descobrir que el principal secret del Barça Lassa d’handbol és la unió i el compromís de tots els seus membres. Un documental que va més enllà de l’esport de l’handbol. “Creu-me, els millors 18 homes treballen per a nosaltres! Prepara’t!”, paraula del xèrif Pascual. n

Descarrega’t el documental ‘Barça Inside: els secrets d’un vestidor guanyador’ .

REVISTA BARÇA

HOQUEI PATINS UNITS DES DEL PRIMER DIA

Marc Gual, nascut el 1980, té 14 anys més que el Pau i ha estat un gran suport per al petit dels Bargalló.

Marc Gual va ser el primer entrenador de Pau Bargalló quan aquest aprenia a patinar a Sant Sadurní i ara són companys d’equip ROBERT GÜELL

empre arrossegava el seu estic. Anava amunt i avall amb un coixí i el seu diminut estic, desgastant la fusta amb l’asfalt i observant des de la grada com els seus germans jugaven a hoquei. “Era el meu destí”. En Pau, de 23 anys, és el petit dels germans Oriol i Jordi Bargalló i, en el seu primer any al Palau Blaugrana, ha demostrat una vàlua que té un origen molt concret. “Els meus germans jugaven a hoquei i el meu pare havia estat president del Noia Freixenet. Anava per totes les pistes arrossegant l’estic, que així està de gastat...”, recorda Pau. I el seu pare, Jordi, ho afirma: “Va néixer al mes de gener i per Setmana Santa ja el vam dur a Portugal a veure un torneig d’hoquei”.

Era inevitable que, arribant als tres anys d’edat, Pau Bargalló fes les seves primeres passes sobre uns patins que ara fa servir el seu nebot. La pista exterior de l’Ateneu de Sant Sadurní va ser l’escenari de l’inici sobre les quatre rodes i Marc Gual va ser el seu primer entrenador. Casualitats de la vida, i amb 14 anys de diferència entre tots dos, alumne i mestre són ara companys d’equip a Can Barça i comparteixen els 50 quilòmetres que separen Sant Sadurní d’Anoia i Barcelona. “Era un nano molt petit que venia amb ganes de passar-ho bé”, explica Gual. “Sempre era a la grada amb

“Era un nano molt petit que venia amb ganes de passar-ho bé”, expressa Gual sobre Pau Bargalló La ràpida adaptació del jove de Sant Sadurní ha estat clau per aconseguir la Copa del Rei i l’OK Lliga

VÍCTOR SALGADO - FCB

SANTIAGO GARCÉS - FCB

L’alumne i company

Pau Bargalló i Marc Gual, a la pista exterior de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, on van ser alumne i professor.

REVISTA BARÇA

Pau, amb els seus primers patins (ara són del seu nebot) i l’estic que arrossegava de petit.

l’estic, mirant què feia cada jugador”. “De mica en mica vam veure que tenia idees de bon jugador, sempre estava quiet mirant els partits. Per això va començar a destacar”, subratlla el pare dels Bargalló. “M’agradaria ser com el Marc”

A part de ser coneguda com la Capital del Cava, la localitat de Sant Sadurní també és sinònim d’hoquei. “Els nens naixien amb un estic sota el braç”, diu Marc Gual, que també va viure una infantesa amb 100% d’hoquei. “Els meus pares em duien cada diumenge a patinar i vaig aprendre’n fent voltes a la pista”, afegeix el jugador blaugrana, de 36 anys. Creixent a les categories inferiors del Noia, un jove Marc Gual va convertir-se en entrenador de l’escola. “Poder ensenyar el que m’havien inculcat m’encantava”. “La canalla gaudia molt amb en Marc, insistia molt en els valors”, expressa en Joan Gual. Un dia, quan el Pau Bargalló era petit, es va adreçar al pare d’en Marc i li va dir: “En Marc és el meu ídol i de gran m’agradaria ser com ell”. El principal referent d’en Pau, però, sempre ha estat el seu germà Jordi, que actualment milita a l’Oliveirense portuguès després de compartir dos anys de vivències

a Galícia amb el Liceo. Ambdós van haver de veure’s les cares aquesta mateixa temporada, a la semifinal de la Lliga Europea. L’Oriol, el germà gran, també va ser porter d’elit i ara està retirat, però segueix de ben a prop les evolucions del seu germà petit. “La influència dels meus germans cap a mi és molt important”, expressa un Pau Bargalló que s’ha integrat a la perfecció al vestidor barcelonista, amb una maduresa i un lideratge insòlits a la seva edat. I comptant sempre amb l’ajuda del Marc des del primer dia que va entrar al Palau Blaugrana. “Sempre voldria tenir una carrera com la del Marc i el meu germà Jordi. Tinc 23 anys i em queda un món per fer, però m’agradaria tenir tants títols internacionals com ells”. Fins al moment ja ha pogut celebrar els seus primers títols al Barça. El primer va ser la Copa del Rei d’Alcobendas, en què va ser nomenat MVP de la final després de fer tres gols i d’agafar la responsabilitat per executar un penal decisiu a falta de 50 segons. El segon va ser una OK Lliga, celebrada a Reus, en què l’aportació de Pau també va ser un factor destacable. n

Pau Bargalló, de 23 anys, s’ha integrat a la perfecció al vestidor blaugrana

De l’escola del Noia al Barça

CEDIDA

De l’escola del Noia al vestidor del Barça. Marc Gual –mestre– i Pau Bargalló –alumne– ara són companys d’equip en un Palau Blaugrana que gaudeix del joc de dos companys d’equip que s’entenen a la perfecció. Ambdós jugadors patinen amb el cap ben aixecat i tenen capacitat per sorprendre en qualsevol moment. Amb diferència, són els dos jugadors que reparteixen més assistències de gol als seus companys. “Ens entenem només amb la mirada”, diu Gual.

Tal com es demostra en aquesta imatge de l’escola del Noia Freixenet, un jove Marc Gual –a dalt– va ser el primer entrenador d’un menut Pau Bargalló –a baix.

REVISTA BARÇA

SANTIAGO GARCÉS - FCB

del mestre

FCBARCELONA PHOTO AWARDS ELS GUANYADORS DE LA PRIMERA EDICIÓ

Photo Awards

CRAIG EASTON Craig Easton és un fotògraf de renom internacional, guanyador del Premi Cutty Sark com a Millor Fotògraf de Viatges del Món de 2012/13 i, més recentment, el premi Landscape Award al Fotògraf de Viatges del 2016. El seu treball està molt vinculat a la tradició documental, i és conegut per la seva capacitat de combinar paisatges amb retrats íntims. Té passió per donar veu als seus protagonistes i treballa amb ells en molts projectes, fins al punt que permet que el model escrigui el seu propi testimoni juntament amb la seva imatge. És el cas d’Arshia, el protagonista de la foto, un refugiat iranià que ara viu a Liverpool.

Imatges amb valors Craig Easton i Cristina de Middel guanyen la primera edició dels premis Photo Awards organitzats pel Club en el marc de ‘Barça Cultura’

E ORIOL BONSOMS

l FC Barcelona va posar en marxa aquesta temporada una iniciativa del projecte Barça Cultura, impulsat per l’Àrea de Relacions Internacionals i Institucionals del Club. Es tracta d’un concurs fotogràfic, els FC Barcelona Photo Awards, que va néixer amb la voluntat d’identificar el treball

REVISTA BARÇA

que reflecteix de manera conscient els valors positius intrínsecs a l’esport. L’objectiu és donar reconeixement a aquests valors, vistos a través de l’objectiu dels fotògrafs contemporanis. Amb els premis també es pretén crear una plataforma fotogràfica que comuniqui la importància i la contribució d’aquests valors a la societat actual. El reconegut fotògraf escocès Craig Easton i l’artista alacantina Cristina de Middel han estat els guanyadors de la primera edició dels FCBarcelona Photo Awards, segons l’elecció d’un jurat de contrastat prestigi internacional que va valorar la sensibilitat de les obres premiades, les quals aconsegueixen unir el món de l’esport i el de les arts visuals. Els premis, amb el patrocini d’Agbar i la col·laboració de la Fun-

dació Foto Colectania, consten de dues modalitats, els Photo Awards i el Project Award. Easton, amb una imatge del seu projecte Sixteen, va ser l’escollit en la modalitat Photo Awards, enfocat a les fotografies que expressin els valors positius de l’esport. La modalitat Project Award s’adreça a un projecte que expressi la contribució de l’esport a la societat actual, com és el cas de Variations on the Podium, de la guanyadora Cristina de Middel. El Premi per a la Realització d’un Projecte Fotogràfic permet al FCB demostrar el seu compromís amb el mitjà fotogràfic i ofereix als fotògrafs suport per fer la seva activitat de manera independent. El protagonista de la foto guanyadora d’Easton és Arshia, refugiat iranià que ara

Iniciativa de ‘Barça Cultura’

Un jurat de prestigi internacional Els dos guanyadors han estat escollits per un jurat de reconegut prestigi internacional. Figures com Vicente Todolí, exdirector de la Tate Modern London i director artístic d’Hangar Bicocca de Milà; Ayperi Karabuda Ecer, exvicepresidenta de fotografia de l’agència Reuters; Azu, Nwagbogu, fundador i director de l’African Artists’ Foundation (AFF); Sandra Phillips, Senior Curator emèrita del MOMA de San Francisco; Christopher Anderson, membre de Magnum Photos i guanyador de la Medalla d’Or Robert Capa, i Stephen Mayes, mànager de projectes i artistes de diferents sectors durant més de 25 anys, han avalat aquest ambiciós projecte del Club, sota la iniciativa de Barça Cultura i impulsada per l’Àrea de Relacions Internacionals i Institucionals de l’Entitat.

viu a Liverpool mentre espera que avaluïn la seva petició d’asil. Com a adolescent, s’ha enfrontat a molts reptes per encaixar en una nova comunitat i una nova societat, incloent-hi la necessitat d’aprendre un nou idioma i continuar la seva educació en un entorn estrany. El jurat va admirar “la sensibilitat de la foto i la seva rellevància amb els assumptes migratoris de la societat actual, a més de la creativitat addicional d’enfocar-se en la història autobiogràfica d’una manera poc convencional”. De Middel ha estat escollida guanyadora pel seu projecte Variations on the Podium, que explora la idea, la forma, les connotacions i la història de l’objecte pòdium, per reflexionar sobre la paradoxa dels esports, on l’equilibri entre l’autosuperació i la competició professional és fonamental. El jurat ha tingut molt en compte com la proposta de la fotògrafa “és positiva, però amb un toc d’ironia, i converteix un dels símbols universals de l’esport en un procés creatiu molt alegre”. n

Project Award

CRISTINA DE MIDDEL La guanyadora de la modalitat Project Award, Cristina de Middel, és una artista nascuda a Alacant que ha exposat la seva obra a Les Rencontres de la Photographie d’Arles, PhotoEspaña, al Festival Images de Vevey (Suïssa), així com en nombroses sales i galeries d’arreu del món. De Middel va rebre l’Infinity Award del Centre Internacional de Fotografia de Nova York a la millor publicació del 2013. A més, va ser finalista l’any 2013 del premi de fotografia Deutsche Börse amb el seu fotollibre Afronautas, tot un bestseller inspirat en el breu programa espacial de Zàmbia.

REVISTA BARÇA

ELS FINALISTES EXPOSICIÓ I ENTREGA DE PREMIS El 20 de juny se celebrarà al Museu de l’Aigua la cerimònia d’entrega de premis dels FC Barcelona Photo Awards, que coincidirà

amb la inauguració de l’exposició que el Club organitzarà al mateix escenari amb les obres guanyadores, així com amb les 29

©Fred Huening

obres finalistes de la modalitat Photo Award. També es publicarà un catàleg amb les obres guanyadores i finalistes de la primera edició.

©Alex Atack

©David Jiménez

©Luay Sababa

©Kurt Tong

REVISTA BARÇA

ENTREVISTA A CARLES VILARRUBÍ

“Volem consolidar els FCB Photo Awards a nivell internacional” Carles Vilarrubí, vicepresident de l’Àrea Internacional i Institucional, ha impulsat els premis de fotografia dedicats als valors de l’esport ORIOL BONSOMS

Els premis es van concebre com un projecte internacional i es van presentar a Barcelona, París, Nova York i Londres. És important aquesta dimensió global?

Absolutament. El FC Barcelona ha d’executar qualsevol activitat pensant globalment. El Club ja no tanca oficines perquè està obert les 24 hores a Hong Kong, Nova York i aviat estarem a Sud-amèrica. Per això, en fer un concurs fotogràfic únic al món, vinculat a l’esport i al món artístic, havíem de comptar amb els millors fotògrafs i jurats de primer nivell. Des del Barça el que fem és promoure la iniciativa, buscar els recursos i posar-hi la marca. Ens hem dotat d’un jurat extraordinari i simultàniament hem fet promoció del concurs en el món artístic de les grans ciutats europees. El fet que hi hagués un jurat de gran nivell ha ajudat a la gran participació?

Sense dubte! El jurat dóna credibilitat al

om sorgeix la idea de fer uns premis fotogràfics? Va sorgir de la iniciativa Barça Cultura que vam engegar ara fa quatre anys i com a progressió natural després d’haver produït l’obra de teatre Els tigres beuen llet al Teatre Nacional de Catalunya, relacionada amb el món jove i la Masia. Després també d’haver produït una pel·lícula que ha estat un èxit a la televisió sobre la vida del president Suñol i una obra de dansa que s’esplaiava sobre com es mou Leo Messi, en una barreja entre dansa i art modern. Després d’haver produït tot això vam fer una reflexió per veure de quina manera podíem retornar al país aquest flagship que ens dóna el Club com a màxim ambaixador de Catalunya i la ciutat, i això ho trobem dins el món de la cultura i és el que ens diferencia. Vam buscar una activitat artística global, ràpida i que arribi a la gent jove, i volíem fer un concurs de fotografia artística amb els valors del FC Barcelona.

El vicepresident Carles Vilarrubí, al seu despatx professional.

concurs, la remuneració per als premiats és de les més altes del sector fotogràfic, i Barcelona també atrau. Per això, fotògrafs de gran prestigi internacional s’han presentat a un premi dedicat als valors de l’esport que encara no existia. El Club està satisfet de la primera edició?

Estem per sobre de l’expectativa que havíem generat. Realment hem estat desbordats, inclús el jurat s’ha endut una grata sorpresa pels grans artistes internacionals que s’hi han presentat, i l’exposició de les 29 fotografies finalistes que farem el 20 de juny és extraordinària. Tant, que hem tancat un acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per muntar una exposició permanent dels finalistes del nostre premi. L’exposició dels premiats es farà el 20 de juny al Museu de l’Aigua de Barcelona.

Sí, allà farem l’entrega de premis als guanyadors i l’exposició inicial dels finalistes. Hi haurà més edicions dels FCB Photo Awards?

El primer objectiu que ens vam marcar és que la primera edició sortís bé, i ara volem consolidar el premi internacionalment. La primera part ha tingut un nivell extraordinari i la resposta ha estat molt bona. El

món artístic ha començat a entendre que el Barça està promovent quelcom molt seriós. Quins són els futurs projectes de ‘Barça Cultura’?

Tenim un projecte molt maco pensat per al 2018 que explicarem en els propers mesos. Seguint en la línia que hem fet teatre, cinema i fotografia, ara farem una altra cosa. Està previst obrir el concurs a fotògrafs no professionals, aficionats i socis?

Des del primer dia ens ho hem plantejat. És un tema obert. El més important era posicionar el premi a un nivell internacional potent i consolidar la marca del premi. Potser crearem una categoria amateur en el futur, és una possibilitat. Com ha vist el món de l’art aquesta iniciativa promoguda pel FC Barcelona?

La gent del món de l’art se sorprèn quan un club esportiu fa un projecte cultural o artístic, tot i que he de dir que les complicitats han estat externes però, sobretot, internes. Hem desenvolupat tot aquest projecte de Barça Cultura amb la complicitat del president Bartomeu i de la Junta Directiva. Cada vegada que explico el que volem fer, sempre hem tingut una complicitat interna absoluta amb tots els membres de la Junta i sempre han mostrat la seva aprovació. n

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

PETITES HISTÒRIES AMB ÀNIMA TEXTOS: Manel Tomàs

DESEMBRE DEL 1900

FEBRER DEL 1934

El tresorer, Bartomeu Terrades.

Cabanes, futbolista i metge

Una Assemblea Ordinària entre amics

Amb les presses del darrer moment

l 27 de desembre del 1900 es va convocar la primera Assemblea Ordinària de la història del FC Barcelona. Quan feia poc més d’un any de la seva fundació, el Club comptava amb 51 socis, tots futbolistes, ja que encara no es preveia la figura de l’associat que només volgués ser espectador passiu de les evolucions sobre el terreny de joc dels altres socis. Entre els acords presos en aquella jornada, destaca l’agraïment al soci jugador Otto Maier per la seva generositat en regalar a l’equip una completa farmaciola. Val a dir que en Maier s’ho podia permetre, ja que era gerent de la Casa Hartmann, empresa que comercialitzava productes sanitaris. En aquella Assemblea el tresorer Bartomeu Terrades va informar que el balanç econòmic donava pèrdues, problema que es va solucionar de manera immediata gràcies a una ràpida subscripció entre els assistents. En aquells primers temps heroics del FC Barcelona aquest detall era força habitual: si l’exercici econòmic donava dèficit, es compensava d’aquesta manera tan senzilla, passant la guardiola entre els socis presents a l’Assemblea. Evidentment, aquell era l’avantatge de ser un club d’amics de posició acomodada que no tenien cap altra pretensió que passar-s’ho bé jugant a futbol. De fet, el mateix Terrades, que el 25 d’abril del 1901 va arribar a ser-ne president, va ser un veritable mecenes per al Club gràcies a la seva fortuna personal. n

l 18 de febrer del 1934 el Barça havia de jugar un partit de Lliga al camp del Racing de Santander. A última hora, ja amb l’equip a la ciutat càntabra, es va lesionar el davanter barcelonista Luis Miranda i l’entrenador Ferenc Plattkó no va tenir més remei que cridar d’urgència Mario Cabanes, jove futbolista de 20 anys. Cabanes va agafar ràpidament el tren a Bilbao i, després, cap a Santander. Però el retard del tren era notable i el noi s’estava posant neguitós. Quan el seu company de seient es va assabentar de la causa del seu desassossec, el va tranquil·litzar ràpidament amb aquestes paraules: «No et preocupis, noi. Fins que jo no arribi, no hi haurà partit. Sóc l’àrbitre». Es tractava del col·legiat Steimborn. El partit va començar finalment amb tots els protagonistes, però Cabanes va tenir un mal debut, ja que el Barça va perdre per 3-1. Al capdavall el jove davanter no va fer gaire carrera al Barça, ja que en acabar la temporada 1934/35 va deixar la disciplina blaugrana amb un balanç de trenta partits jugats i sis gols. Posteriorment la Guerra Civil el va dur a l’exili francès, on va jugar amb nom fals. Amb el temps esdevindria el prestigiós doctor Cabanes, destacat metge especialitzat en Medicina Esportiva que va treballar a la Federació Espanyola de Tennis i al RCD Espanyol. Va morir el 24 d’octubre del 2005 amb 91 anys, quan era el degà dels exjugadors del FC Barcelona. n

REVISTA BARÇA

LA NOVA EQUIPACIÓ NIKE TEMPORADA 2017 / 18

La nova samarreta té un disseny que ressalta el moviment del jugador.

Blaugrana en moviment Rakuten, el nou patrocinador, apareixerà per primer cop a la part frontal de la samarreta

a samarreta de la propera temporada, la nova Nike Vapor del FC Barcelona, portarà per primera vegada el nom de Rakuten, el patrocinador principal global a partir de l’1 de juliol. És una samarreta que destaca perquè les tradicionals franges vermelles verticals es van estrenyent sobre un intens color blau. Les zones de la samarreta amb teixit especial creen un subtil patró geomètric que

millora l’ajust i s’adapta als moviments del jugador. També a l’interior de la màniga i al lateral de la samarreta s’observa una franja vermella més fosca que s’expandeix amb els moviments del jugador per maximitzar la ventilació. Els pantalons curts, en el clàssic blau del Barça, incorporen també una franja vermella que millora la ventilació durant el joc. Al coll no hi falten la senyera i altres detalls com la paraula força a la part interna de la màniga dreta, i Barça a la màniga esquerra. n

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÃ&#x2021;A

MÓN BLAUGRANA

L’ESPAI DEL PENYISTA

Representants de la Penya Diplomàcia Blaugrana, amb Josep Maria Bartomeu, Jordi Cardoner i Pau Vilanova en la seva visita al Camp Nou.

Diplomàcia Blaugrana, una penya atípica que malgrat la distància geogràfica es caracteritza per la unió i la connexió dels seus membres

NOM I COGNOM

Connectats per la diplomàcia i el Barça

Un moment de la conversa per xat mantinguda amb diplomàtics destinats a altres països.

mb el fet comú de ser representants diplomàtics o vinculats a les relacions internacionals, els membres de la Penya Diplomàcia Blaugrana, fundada al febrer del 2014, viuen el seu barcelonisme des de la distància. Una representació de la penya va visitar recentment el Camp Nou i ens va mostrar les seves característiques i la seva connectivitat, amb un xat que va permetre conversar amb altres diplomàtics que es trobaven a l’estranger. Josep Maria Rodríguez Coso, ambaixador d’Espanya a Irlanda, president i un dels fundadors de la penya, va ser al Camp Nou acompanyat, entre altres membres, per Jaume Gaytán i John Nielsen, ambaixadors

d’Andorra i de Dinamarca a Espanya. Per part del Club, Pau Vilanova, directiu responsable de penyes i un dels impulsors de la penya diplomàtica, va ser l’amfitrió de la trobada. Rodríguez Coso havia fundat la PB de Lisboa l’any 2006, quan era a l’ambaixada espanyola de la capital portuguesa. Segons explica, “els que ens dediquem a la diplomàcia ens belluguem molt, i, com em va passar a mi en deixar Lisboa, quan marxes d’un país acabes la relació amb la penya”. “Per això, i un cop a Madrid, va començar a sorgir la idea de crear una penya que facilités sempre el contacte dels seus membres tot i el distanciament geogràfic, i que permetés anar acumulant gent nova de diferents països”, va concloure Coso.

Actualment, la penya està formada per una seixantena de membres, repartits per uns 20 països. “Som un grup d’amics que ha anat creixent com un grup molt transversal, on hi ha gent de diferents llengües, nacionalitats o religions. Som un reflex de la dimensió internacional que té el Barça”, va exposar el seu president. Aquests penyistes viuen intensament l’actualitat del Club i molts d’ells interactuen a través d’un grup de WhatsApp, que arriba a una mitjana de 500 missatges per partit. Tot i la seva dispersió, la Penya Diplomàcia Blaugrana compta a Madrid amb un punt de contacte al restaurant Los Galayos, tocant a la Plaza Mayor, on es troben els diplomàtics que resideixen a Madrid per seguir els partits de l’equip. n

REVISTA BARÇA

BÀSQUET CADIRA DE RODES

INSTITUCIONAL

ATLETISME

Campions de la Copa Catalana

Conveni Ajuntament de Mollet

Campions de Catalunya de Clubs

L’equip de bàsquet en cadira de rodes va assolir a Banyoles la Copa Catalana. A les semifinals, el conjunt barcelonista va derrotar el CEM L’Hospitalet per 61-36 i a la final es va imposar al Global Basket per 54-49.

En el marc del nomenament de Mollet com a Ciutat Europea de l’Esport 2017, el FC Barcelona va signar un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Mollet per treballar conjuntament en l’àmbit de l’esport i els seus valors.

La secció d’atletisme del FC Barcelona continua assolint èxits. Els atletes blaugrana van revalidar el Campionat de Catalunya de Clubs – Critèrium Català de Clubs 2017 en superar l’Agrupació AC i el CA Igualada.

El Barça d’hoquei patins guanya la Lliga per 28a vegada! El Barça Lassa d’hoquei patins va tornar a guanyar l’OK Lliga, la quarta consecutiva i la 28a en la història de la secció. El conjunt barcelonista va ser molt regular durant tota la competició amb un extraordinari balanç de 23 victòries, dues derrotes i un empat en les primeres 26 jornades. El títol es va assolir matemàticament a la jornada 27, a falta de tres jornades per al final. El Barça es va enfrontar al Reus i va acabar empatant a 4 després de remuntar un 3-1 advers. Amb aquest empat s’aconseguia el darrer títol amb Ricard Muñoz a la banqueta. L’entrenador blaugrana va guanyar un total de 13 títols al capdavant de l’equip entre els anys 2013 i 2017.

Homenatge a Carlos Naval

Nova edició de ‘Lletres, al Camp!’

Coincidint amb el partit de Lliga amb el Vila-real, Carlos Naval va rebre un homenatge institucional del Club amb motiu dels 30 anys que ha complert com a delegat del primer equip. Abans del partit es va visualitzar un vídeo de tribut i la família li va donar una samarreta signada pels jugadors. En finalitzar l’enfrontament el president Bartomeu li va fer entrega d’una placa commemorativa.

El FC Barcelona va organitzar una nova edició de la campanya Lletres, al Camp!, impulsada aquest any per l’Àrea Institucional, amb la col•laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. El president Bartomeu va rebre els onze autors de literatura infantil i juvenil en llengua catalana premiats l’any 2016 i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

HANDBOL ESPAI BARÇA

RUGBI

COMERCIAL

Conveni Col·legi d’Enginyers

Campions de la Copa Catalana

Nef i Shimao, nous patrocinadors

El FC Barcelona, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya van signar un conveni de col•laboració per treballar plegats en aspectes del projecte Espai Barça.

El FC Barcelona es va proclamar campió de la Copa Catalana després de superar el Sant Cugat a la final per un clar 40 a 25 i va acabar la temporada de manera brillant, ja que també va mantenir la categoria a la Divisió d’Honor.

La companyia immobiliària Nef s’ha convertit en Patrocinador Regional del Club a Turquia fins al juny del 2019, i la immobiliària Shimao Group és nou Partner Regional del Club a la Xina fins al 2019.

Ter Stegen renova fins al 2022 Marc-André ter Stegen va signar el 30 de maig la renovació del contracte que el vincularà amb el FC Barcelona fins al 30 de juny del 2022. “És un dels dies més especials des que estic al Barça”, va assegurar l’alemany després de signar. Acompanyat del president Josep Maria Bartomeu, Ter Stegen va ampliar el seu vincle amb el Club després de tancar la temporada aixecant la Copa del Rei, que suposa el novè títol de l’alemany defensant la samarreta del Barça. “Fins ara ha anat tot bé. Vull guanyar tots els títols possibles i espero que l’any que ve puguem lluitar de nou”, va comentar Ter Stegen.

D’aquesta manera, el porter nascut a Mönchengladbach seguirà al Club fins al 2022. Quan acabi aquest contracte, Ter Stegen durà vuit temporades al primer equip del FC Barcelona. El porter del Barça acumula ja 93 partits –en els quals ha encaixat 90 gols– des que la temporada 2014/15 es va posar a les ordres de Luis Enrique. Des d’aleshores, la seva presència sota pals ha estat ascendent fins a convertir-se en una peça clau per al Barça aquest curs. I és que el seu palmarès és realment bo: 2 Lligues, 3 Copes del Rei, 1 Lliga de Campions, 1 Mundial de Clubs, 1 Supercopa d’Espanya i 1 Supercopa d’Europa.

Reconeixement a la figura de Kubala

Doble èxit del Barça CBS

Coincidint amb la commemoració del 90è aniversari del naixement de Ladislao Kubala, un dels jugadors i entrenadors més importants de la història del FC Barcelona i del futbol mundial, es va presentar a la seu de l’Agrupació Barça Jugadors el llibre Aquel por el que se construyó el Camp Nou, de l’autor eslovac Mojmir Stasko i l’editor Julios Sefcik, i que va comptar amb l’assistència, entre d’altres, del directiu Pau Vilanova, el president de l’ABJ, Ramon Alfonseda, i Laszi Kubala fill. El mateix Vilanova va representar el Club a l’acte Kubala 90, organitzat pel Consolat d’Hongria, amb una exposició de fotos i la projecció d’extractes de pel•lícules sobre la vida del jugador.

L’equip femení de bàsquet, el Barça CBS, es va proclamar campió de la Copa Catalunya. Després d’assolir la primera posició a la fase regular de la competició, el conjunt blaugrana va disputar la Final a Quatre, jugada a Sant Feliu de Llobregat. Després de guanyar el Mataró a les semifinals, les noies de Mateo Rubio van derrotar a la final el Cerdanyola-Vila Universitària per 5749. El conjunt barcelonista va tancar la temporada de manera excel•lent en aconseguir l’ascens a la Lliga Femenina 2, la categoria de plata del bàsquet nacional. En el partit decisiu el Barça CBS va derrotar el Bàsquet Muro de Mallorca per 49-79.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Èxit al Congrés de medicina del futbol

Curs de gestió al Barça Innovation Hub

Les instal•lacions del Club van acollir la International Conference on Sports Rehabilitation and Traumatology, el congrés més important del món de les ciències de l’esport i la medicina del futbol. Aquesta trobada, organitzada per Isokinetic Medical Group conjuntament amb la FIFA i amb el suport del FC Barcelona, va arribar a la 26a edició i va reunir 2.500 delegats i 197 conferenciants de 91 països. Coincidint amb aquest congrés també es va celebrar la 9a edició del MuscleTech Network. Inaugurada pel Dr. Gil Rodas, director de l’àrea mèdica de Barça Innovation Hub, aquesta edició va centrar els debats en la medicina regenerativa i els nous tractaments.

En el marc del projecte Barça Innovation Hub i després de l’acord estratègic, signat al desembre passat, amb la Guanghua School of Management de la Universitat de Pequín per al desenvolupament de la indústria de l’esport tant a la Xina com en l’àmbit global, un grup de 28 alumnes de l’escola de negocis Guanghua d’aquesta universitat xinesa van realitzar un MBA de gestió esportiva organitzat pel centre de coneixement i innovació del Club. La cerimònia de clausura d’aquest curs de gestió esportiva es va celebrar a la Llotja President Suñol, amb el director executiu (CEO) del Club, Òscar Grau, com a amfitrió de l’acte.

Reunió del Senat

Conveni de col·laboració amb la UB

El FC Barcelona va celebrar la reunió ordinària del Senat, un òrgan estatutari col•legiat i honorífic de caràcter consultiu, integrat pels mil socis i sòcies amb més antiguitat al Club. L’acte, celebrat a l’Auditori 1899, va ser presidit per Josep Maria Bartomeu, que va estar acompanyat del vicepresident primer Jordi Cardoner, del vicepresident Jordi Mestre i de diversos directius. En l’informe del president, Josep Maria Bartomeu va centrar el seu discurs en “la democràcia, la justícia i el futur” i va defensar l’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum, la innocència del Barça en el Cas DIS i va reivindicar el model de Club.

El FC Barcelona i la Universitat de Barcelona (UB) van signar una aliança per reforçar les relacions entre les dues institucions i intercanviar coneixements i experiències en l’àmbit formatiu i d’investigació, a través d’un conveni de col•laboració, de quatre anys de durada, que va ser rubricat pel president Bartomeu i el rector de la UB, Joan Elias. A l’acte també hi van assistir el vicepresident primer Jordi Cardoner i el comissionat de Barça Innovation Hub, el Dr. Jordi Monés, el director executiu del Club, Òscar Grau, el director d’Esports Professionals i de l’Àrea de Coneixement, Albert Soler, i el vicerector d’economia de la UB, Oriol Escardíbul.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Acord amb la Universitat de Georgetown

Reunió itinerant al Museu Agbar

En el marc de Barça Innovation Hub, l’acord entre el FC Barcelona i la Universitat de Georgetown pretén aprofundir en el desenvolupament de programes comuns sobre futbol i lideratge, l’educació professional o la recerca en el camp de la gestió esportiva, entre d’altres. L’acte de signatura va comptar amb la presència del Dr. Jordi Monés, directiu del Club i comissionat de Barça Innovation Hub, i de Kelly Otter, degana de la Universitat de Georgetown.

En el marc de les reunions que se celebren fora de les instal·lacions de l’Entitat, la Junta Directiva del FC Barcelona va realitzar una nova reunió itinerant a les dependències del Museu Agbar de les Aigües. El Club vol reconèixer la tasca de les institucions i les entitats arrelades al país, com és el cas d’Aigües de Barcelona, que aquest any 2017 celebra el seu 150è aniversari i que també és l’entitat col·laboradora dels FC Barcelona Photo Awards.

Sis blaugranes, campions d’Europa Sub-17

Trobada amb el cos consular

Els jugadors Mate, Juan Miranda, Jandro Orellana i Sergio Gómez (Juvenil B), Abel Ruiz (Juvenil A) i Eric García (Cadet A) es van proclamar campions d’Europa amb la selecció espanyola Sub-17 després de superar Anglaterra a la tanda de penals a la final. El directiu Silvio Elías, responsable del futbol formatiu professional, i Pep Segura, secretari tècnic del futbol formatiu professional, van felicitar els jugadors per aquest èxit, que demostra que la Masia fa un magnífic treball de formació.

El president Josep Maria Bartomeu, acompanyat dels vicepresidents Jordi Cardoner, Carles Vilarrubí i dels directius Jordi Moix, Joan Bladé, Maria Teixidor i Emili Rousaud i del director general del Club, Òscar Grau, va tenir una trobada amb una cinquantena de cònsols acreditats a Barcelona. La trobada va començar amb una fotografia de família a la gespa del Camp Nou, i després es va celebrar un dinar oficial. Els cònsols representaven diferents països d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÃ&#x2021;A

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT Mantenir uns ossos sans Fer exercici adequat a cada persona

Seguiment mèdic de la maduració òssia

Alimentació rica en vitamina D i calci

Evitar el consum d’alcohol i tabac

Les lesions òssies. Tipus i prevenció Fer exercici, ingerir calci diàriament i mantenir un estil de vida saludable són factors clau per garantir una bona salut del sistema ossi i, en edat de creixement, són vitals perquè es desenvolupi correctament COORDINACIÓ Georgina Léger i Francesc Orenes ASSESSORS Dr. Francheck Drobnic

L’

os és un sistema viu íntimament vinculat amb tot l’organisme i, especialment, amb el sistema muscular. Forma part del sistema locomotor i els ossos són els encarregats de participar en el moviment del nostre cos i de protegir alguns òrgans més delicats com el cervell, el cor i els pulmons. Tot i això, el sistema ossi pot debilitar-se per diversos motius com patir malalties, tenir una mala nutrició o la falta d’exercici. En conseqüència, es poden produir lesions més o menys greus, en funció de cada cas.

REVISTA BARÇA

És important diferenciar les lesions de les malalties del sistema ossi. Les primeres acostumen a tenir un origen extern i ser conseqüència d’una mala pràctica, o accidents motors com ara cops, caigudes o sobrecàrregues. D’altra banda, les malalties òssies són produïdes per una causa interna que provoca una deficiència de l’estructura o una mineralització de l’os. La malaltia òssia de l’adult més coneguda, l’osteoporosi (baixa densitat òssia), pot portar l’organisme a trencar-se i provocar una lesió en el pacient. Feta aquesta distinció, podem diferenciar quatre grans tipus de lesions òssies que agrupen les múltiples patologies que pot tenir una persona al llarg de la seva vida. En primer terme, podem distingir entre la inflamació de la superfície d’un os arran d’un traumatisme i la d’una sobrecàrrega. En el primer dels casos, la lesió sol ser conseqüència d’un cop, mentre que en el segon pot tenir un origen molt divers i que va des de la pràctica d’un nou esport a l’ús d’un material acabat d’estrenar. Per curar les inflamacions de la cortical dels ossos, es recomana un repòs esportiu proporcional a la disfunció i, de vegades, la presa d’antiin-

flamatoris. Cal ser curós amb aquest tipus de lesió, ja que pot precedir la coneguda fractura per estrès. La segona tipologia de lesió òssia és precisament la fractura per estrès. Aquestes es produeixen sovint arran de l’execució de gestos molt repetitius i s’adverteix pel dolor que pot sentir el pacient abans de la ruptura. El repòs és la principal recomanació que es realitza, tot i que, puntualment, pot ser necessari immobilitzar la zona afectada. En tercer lloc, trobem l’arrencament ossi. És habitual sobretot en edats de creixement i són lesions que es pateixen en zones on l’os està en ple procés de desenvolupament. L’esforç del múscul i el tendó pot provocar petites separacions, que en ocasions són vertaders arrencaments de la zona d’inserció del múscul. Aquestes lesions són doloroses i impedeixen un bon treball esportiu, ja que afecten directament el rendiment. Requereixen un bon diagnòstic, així com el corresponent repòs esportiu i una rehabilitació progressiva abans de tornar als entrenaments. Finalment, trobem la fractura òssia, que és la més coneguda de les lesions. Succeeix quan l’os perd la seva consistència i es tren-

MB SALUT I ESPORT

L’exercici optimitza el creixement i el funcionament de l’os L’alimentació juga un paper essencial en el desenvolupament ossi ca, amb les corresponents conseqüències més o menys greus i depenent de la funció de cada os. El tractament depèn de cada situació, i pot anar des d’una immobilització temporal amb guix a una intervenció quirúrgica per facilitar una unió que hauria estat difícil només amb la immobilització. En qualsevol cas, com a conseqüència del trauma, del període d’immobilització o d’una combinació d’ambdós, és necessària la rehabilitació per a una recuperació òptima. Prevenció

Prevenir les lesions òssies és tan senzill com complex. D’una banda, es poden seguir recomanacions que poden evitar l’aparició de malalties i disfuncions òssies com l’osteopo-

rosi però, de la mateixa manera, les lesions òssies conviuen amb l’aleatorietat: no podem prevenir un impacte sobre un os. És sabut que l’exercici és necessari per desenvolupar correctament tots els sistemes. Especialment quan s’és petit, la pràctica esportiva ajuda a crear uns ossos sans per a l’edat adulta. Igualment, un seguiment de la maduració òssia és essencial per a la gestió del procés evolutiu de l’esportista: l’absència d’activitat física pot conduir a la pèrdua de la densitat dels ossos, mentre que un excés pot provocar-ne desestructuració (inflamació i/o fractura). A banda de les recomanacions de fer exercici, no poden faltar els consells nutricionals i d’estil de vida. Per als ossos és vital el consum d’aliments rics en calci, fòsfor, vitamina D, com els que trobem en els lactis, les fruites i les verdures. Igualment, els hàbits tòxics com fumar, ingerir alcohol en excés o no fer exercici, accelera la pèrdua de massa òssia i l’aparició de l’osteoporosi. n

Patrocinat per:

El calci, element essencial per a un bon desenvolupament La llista d’aliments estrella per a un correcte desenvolupament del sistema ossi l’encapçalen els productes que contenen calci. Concretament, fins als 8 anys és important ingerir un mínim de 0,8 grams de calci diari (l’equivalent a aproximadament tres gots de llet), 1,3 grams a la pubertat i entre 1 i 1,5 grams en l’edat adulta. El calci és bàsic per al nostre organisme, ja que és el mineral que més es troba al cos humà. De fet, els ossos estan formats de calci en un 70% i, entre aquests i les dents, en concentren el 99%. L’absència d’aquest mineral causa malalties com l’osteoporosi o el raquitisme (deformitats en l’esquelet), a banda de debilitar enormement els ossos i exposar-los a fractures.

REVISTA BARÇA

TEMPS AFEGIT

LES SET DIFERÈNCIES

DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT? 1) Quin jugador del FC Barcelona format a l’FCBEscola va guanyar amb la selecció espanyola l’Europeu Sub-17 del 2017? A Sergio Gómez B Eric García C Abel Ruiz D Àlex Carbonell 2) Yulimar Rojas, atleta del FC Barcelona, va establir la millor marca mundial de l’any en triple salt femení en pista descoberta a Andújar (Jaén). Amb quina marca? A 19,72 metres B 14,57 metres C 13,57 metres D 14,96 metres 3) Després d’assolir la permanència, l’equip d’hoquei herba blaugrana ha realitzat un canvi a la banqueta. Qui és el nou entrenador? A Fede González B Miquel Delàs C Oriol Torras D Frederic Soyez

TOTS TENIM UN PASSAT En quin d’aquests equips no ha militat el jugador del FC Barcelona Denis Suárez?

MANCHESTER CITY

VILLARREAL

VALENCIA

SEVILLA

Resultats número 86 EL TEST DEL BARÇA

1D, 2C, 3B, 4D, 5C i 6A FOTO-PUZLE

Andreu Plaza Nom del guanyador

Joan Torrents i Royo Soci 05006

SOPA DE LLETRES Aquí s’amaguen els 13 jugadors del FCB que van disputar la històrica final de Wembley del 1992

SOPA DE LLETRES

4) Qui és el jugador més jove a debutar amb el primer equip del FC Barcelona en partit oficial amb només 15 anys i 4 mesos? A Vicente Martínez B Nano C Bojan D Paulino Alcántara 5) La temporada 2016/17 Luis Enrique va fer debutar al primer equip en partit oficial sis jugadors del Barça B: Marlon, Aleñà, Carbonell, Nili, Cardona i...? A Rafa Mújica B Sergi Palencia C Borja López D Alberto Perea

LES SET DIFERÈNCIES

6) Quants títols va aconseguir Ricard Muñoz al capdavant de l’equip d’hoquei patins entre els anys 2013 i 2017? A 13 B 12 C 11 D 10 Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu: revista barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona

REVISTA BARÇA

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores. Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

Taquilles

FCBotiga Megastore

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores. Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores. Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit. Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici. Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12

HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost. Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores. Divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost. Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia. Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores). Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEI

REVISTA BARÇA