Revista Barça - nº95 - Català

ÉRIC ABIDAL ENTREVISTA AL SECRETARI TÈCNIC

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA OCTUBRE - NOVEMBRE DEL 2018 • NÚM. 95 • 4 €

CAPITANS DE LA MASIA Leo Messi exerceix amb determinació el seu nou càrrec, amb el suport de Sergio Busquets, Gerard Piqué i Sergi Roberto

2

REVISTA BARÇA

SUMARI @ FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS

EDITORIAL

Capità Messi

O

rgull, compromís i responsabilitat són tres paraules associades a la figura del capità d’un equip. En el cas del FC Barcelona, es podria afegir el fet de ser estendards dels valors del barcelonisme, dels trets diferencials que caracteritzen el Barça, entre els quals una manera d’entendre el futbol i plasmar-lo amb un estil de joc referenciat, i la identificació amb el Club i el que representa.

Al llarg de la història trobem que la figura del capità ha evolucionat molt, però el que no ha canviat és l’ascendència i el reconeixement que tots aquells que han estat els màxims representants de la plantilla han rebut dels seus companys.

Leo Messi és, indiscutiblement, el millor jugador de la història del Barça, el millor jugador del món en l’actualitat i el millor jugador de la història del futbol, i el fet que, per primera vegada després de tota una vida al Club, ostenti el rang de primer capità és d’una gran transcendència. L’argentí sap perfectament el que significa aquest càrrec, perquè ha tingut grans mestres dels quals ha pogut aprendre. Mentre ha tingut un paper més secundari en l’escalafó jeràrquic de l’equip, ha mantingut un rol de total respecte als jugadors que tenia per sobre. Carles

Puyol, Xavi Hernández i Andrés Iniesta mai han sentit que el lideratge futbolístic de Messi qüestionés la seva figura de líders del vestidor com a primers capitans. L’argentí ha estat el primer a respectar-ho.

Ara, però, és ell qui ha de representar l’equip i el Club. La manera de ser de Messi encaixa perfectament amb els valors que se li suposen a un capità: lideratge, representativitat, valors, compromís, credibilitat i saber donar la cara en els bons i els mals moments.

Messi sempre ha preferit expressar-se abans amb la pilota que amb la paraula, parlar dins del camp. Però el seu primer discurs com a capità va ser contundent, amb un missatge valent que va anar més enllà dels tòpics. Va expressar el seu orgull pel càrrec, va reconèixer la figura dels seus predecessors, va mostrar confiança en la plantilla i els fitxatges i no va amagar la il·lusió compartida de tornar a portar “esta copa tan linda”, referint-se a la Champions.

L’argentí va deixar clar més endavant que això no implica renunciar a la Lliga. Messi sempre vol guanyar-ho tot. Ja suma 33 títols i va superar Andrés Iniesta com el jugador més llorejat de la història del Barça quan va aixecar per primera vegada un trofeu com a capità, la Supercopa d’Espanya, a l’agost passat. Messi és un competidor nat i segurament no necessita al·licients per continuar batent rècords i col·leccionant títols. Però tots els barcelonistes somiem a veure Messi aixecar la Lliga i la Champions com a capità.

Això seria el súmmum. n

34 El seu comiat blaugrana

Navarro culmina una trajectòria impecable 10

Messi: de la timidesa al lideratge humil

L’evolució d’un geni 16

La llista dels capitans del primer equip

Una radiografia històrica als portadors del braçal 28

Iniesta, al Japó: ‘o-genki desu ka’?

La ràpida adaptació del manxec a terres nipones 32

Sadurní i Ter Stegen, trobada sota els pals

Els dos porters comparteixen vivències i secrets 42

El Barça, el club que més factura

914 milions d’ingressos la temporada 2017/18 48

Entrevista a Jordi Cardoner

Valoració dels nous avantatges per als socis 50

Els resultats de l’últim Observatori Blaugrana

Notable alt per a la temporada passada 56

Xerrada amb Joan Manuel Serrat

Reflexions del cantant sobre el seu barcelonisme

FC BARCELONA. Octubre-novembre del 2018 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat CAP DE MITJANS CORPORATIU Toni Ruiz CAP DE MITJANS ESPORTIU José Manuel Lázaro DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Laura Aparicio, Pau Campanya, Carles Cascante, Xavier Catalán, Jordi Clos, Josep Giralt, Robert Güell, Sergi Hernández, David Jover, Míriam Nadal, Jordi Nomdedeu, Sergi Nogueras, Marc Parramon, Patricia Pérez, Albert Riudeubàs, Marc Romero, Mario Ruiz, Carles Santacana, Manel Tomàs i Josep Vives REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo i Lourdes Julià ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana DISSENY I MAQUETACIÓ Olga Amigó, Montse Chaure i Javier Rodríguez FOTO DE PORTADA © FC Barcelona / Santiago Garcés FOTOGRAFIA Arxiu FC Barcelona, Centre de Documentació i Estudis FC Barcelona, © FC Barcelona / Autors: Santiago Garcés, Marc Gómez, Paco Largo, Takeshi Nakamura, Germán Parga, Oriol Roma, Miguel Ruiz, Víctor Salgado i Horacio Seguí; Joan Bert (ANC), J.A. Sáenz Guerrero (ANC), Shutterstock PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 101.700 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g.

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat el 2 d’octubre del 2018.

FCBRECICLA

FE D’ERRATES. La fotografia de portada del número anterior (94) apareixia signada per Miguel Ruiz i corresponia a Santiago Garcés.

REVISTA BARÇA

3

MESSI, EL GRAN LÍDER

ORGULL COMPARTIT 4

REVISTA BARÇA

Ser capità del Barça és un honor del qual poden gaudir només alguns escollits. Leo Messi ha heretat el braçal que portava Andrés Iniesta, amb un compromís que comparteix amb Busquets, Piqué i Sergi Roberto SERGI NOGUERAS. FOTOS: ©FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

REVISTA BARÇA

5

P MESSI, EL GRAN LÍDER

er mi és un orgull ser capità. Sé el que comporta ser capità d’aquest club. Però vaig tenir la sort de tenir grans exemples com Puyol, Xavi i per últim el gran Andrés, que el trobarem a faltar molt aquest any”. Aquestes van ser les primeres paraules de Leo Messi en el seu rol de primer capità del primer equip. Va ser en el discurs de la presentació de la plantilla fet just abans de jugar el Trofeu Joan Gamper. Després de molts anys de veure com qui feia de portaveu de l’equip era algun dels seus companys, finalment li havia tocat a ell. “No estava preparat el que anava a dir, però sí que estava preparat per parlar davant del públic. Sabia que ho havia de fer, que no em podia escapar. Mentalment estava preparat, però no el discurs, va ser el que em va sortir en aquell moment i el que crec que sentia tot el barcelonisme”, va explicar uns dies després en una entrevista a Catalunya Ràdio. Les paraules de Leo sempre han calat molt fort en l’aficionat blaugrana, i en aquesta ocasió no va ser diferent.

Ja feia set anys que Messi formava part del quartet de capitans i que havia portat el braçal en diferents partits, tant d’inici com després d’alguna substitució. Però amb la marxa d’Iniesta, “el gran Andrés” a qui feia referència en el seu discurs, el 10 assumia oficialment el rol de líder absolut. I ho feia deixant ben clar de bon inici la seva voluntat de continuar amb el llegat que li havien transmès els seus tres últims predecessors. Els tres capitans amb els quals ha conviscut des que va pujar del Barça B i que han estat un exemple per a tots, dins i fora del camp. Puyol, Xavi i Iniesta, elogiats arreu del món no només per les seves qualitats futbolístiques, sinó també humanes. Llegendes del Barça i del futbol mundial com ja és Messi, el millor jugador de tots els temps.

Per al 10, però, aquesta no era una situació nova en la seva carrera. En les últimes temporades, i després de la cessió de braçal que li va fer el seu excompany

6

REVISTA BARÇA

Capitans d’una era extraordinària 2004/05 Puyol Ronaldinho Xavi

2005/06 Puyol Ronaldinho Xavi

2006/07 Puyol Ronaldinho Xavi

2008/09

2009/10

Puyol Xavi Víctor Valdés Iniesta

Puyol Xavi Víctor Valdés Iniesta

2007/08

Puyol Ronaldinho Xavi Víctor Valdés

L’argentí reconeix que ha tingut grans exemples i sap el que comporta el càrrec El ‘10’ blaugrana assumeix el rol de líder absolut al camp i al vestidor

Javier Mascherano, era també el capità de la selecció Argentina, un dels equips nacionals amb més prestigi i pressió.

Un quartet del planter

Però tornem a l’inici. La sortida durant la temporada passada de dos dels capitans en els darrers anys, Iniesta i el mateix Mascherano, va provocar que es tornessin a escollir els jugadors que lluirien el braçal durant la 2018/19. Messi i Sergio Busquets mantenien el seu rang, i després s’hi afegien dos jugadors més

2010/11

Puyol Xavi Víctor Valdés Iniesta

2014/15 XavI Iniesta Messi Busquets

2011/12

Puyol Xavi Víctor Valdés Iniesta

2013/14

Puyol Xavi Víctor Valdés Iniesta

2018/19 2015/16

Iniesta Messi Busquets Mascherano

2017/18

2016/17

Iniesta Messi Busquets Mascherano

Messi Busquets Piqué Sergi Roberto

Iniesta Messi Busquets Mascherano

2012/13

Puyol Xavi Víctor Valdés Iniesta

formats al planter: Gerard Piqué i Sergi Roberto. El central, de fet, per veterania i jerarquia ja tenia un rol semblant al dels capitans, tot i que a partir d’aquest estiu ho passava a ser ja oficialment. Un relleu natural.

La principal novetat va ser la de Sergi Roberto, escollit pels seus companys, un dels jugadors que millor representa l’esforç i el treball per arribar, consolidar-se i triomfar en el primer equip del Barça. Un dels darrers exemples a seguir pels joves del futbol base que somnien a arribar algun

dia a repetir al Camp Nou el que ja fan en els camps de la Ciutat Esportiva. Per Sergi Roberto, que ja s’havia estrenat circumstancialment com a capità en un partit amistós contra el Celtic la pretemporada 2016/17, el fet d’haver estat escollit com un dels capitans de la plantilla ha estat un gran motiu de satisfacció, com va exhibir en una imatge en les seves xarxes socials, posant orgullós amb el braçal: “És un honor i un orgull ser un dels quatre capitans del FC Barcelona”, va publicar el de Reus.

D’aquesta manera el braçal tornava a pertànyer a quatre jugadors del planter, com ja va passar amb Puyol, Xavi, Valdés i Iniesta des del 2008 fins al 2014, i porteriorment amb Xavi, Iniesta, Messi i Busquets, a partir de la temporada 2014/15. En els darrers 11 anys, de fet, els jugadors formats a casa han estat els qui han tingut aquest honor amb l’excepció de Javier Mascherano, el segon fitxatge estranger amb més partits oficials de la història del Club (només superat per Dani Alves) i un futbolista plenament identificat amb el que és i representa el Barça. n

REVISTA BARÇA

7

LA PROMESA DEL CAPITÀ MESSI

Bona tarda. Bé, abans que res vull dir que per a mi és un orgull molt gran ser el capità.

Sé el que comporta ser el capità d’aquest club, però vaig tenir la sort de tenir grans exemples com Puyol, Xavi i, per últim, el gran Andrés, a qui enyorarem molt aquest any.

Respecte a aquest any, crec que hem fet una plantilla per il·lusionar-nos, i crec que els fitxatges que han vingut ens ajudaran moltíssim a ser millors del que érem.

Així que avui nosaltres prometem que aquest any farem tot el possible perquè aquesta copa tan bonica i tan desitjada per tots torni a ser aquí, una altra vegada al Camp Nou. Visca el Barça i visca Catalunya!”

8

REVISTA BARÇA

© FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS

Tot i que l’any passat vam guanyar la Copa i la Lliga, també és cert que tots ens vam quedar amb l’espineta de la Champions, de l’eliminació, per com va anar, sobretot.

LA PRIMERA COPA..., I JA ÉS EL JUGADOR AMB MÉS TÍTOLS Amb la Supercopa guanyada a Tànger, Leo Messi ja és el jugador blaugrana més llorejat de la història i supera fins i tot Iniesta

Leo Messi aixeca la Supercopa d’Espanya conquerida davant el Sevilla.

Champions

Copa del Rei

Supercopa d’Europa

Mundial de Clubs

Supercopa d’Espanya

9 4 6 3 3 8

© FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

Lligues

REVISTA BARÇA

9

UNA EVOLUCIÓ NATURAL

© FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

EL CAPITÀ DE LA PILOTA

Leo Messi és avui en dia un líder que ha forjat la seva autoritat amb la naturalitat que li atorguen la pilota i l’experiència d’anys sota el focus.

Messi mai va necessitar el braçal per evidenciar la seva ascendència, però el pas del temps li ha donat el pes espiritual dels vestidors de l’Argentina i el Barça

A SERGI HERNÁNDEZ

Leo Messi sempre li van sobrar les paraules i en va tenir prou amb el joc. El ritme frenètic dels seus peus i la seva mirada clara sobre un esport que oprimeix el temps per pensar van acabar diluint una timidesa que avui continua sota la pell del 10, però que ja no s’expressa amb la mateixa força.

Han passat 18 anys des que aquell nen d’escassa complexió va arribar a Barcelona, i el ressò de la pilota ha acabat sent més contundent que el seu caràcter introvertit, aquell que en els seus primers dies no li permetia més que seure en un racó

10

REVISTA BARÇA

del vestidor i esperar, sense aixecar el cap, que arribés el moment, aquest sagrat instant en què la pilota ho posava tot al seu lloc. “No parlava gens, al principi, però quan arribava el moment d’entrenar-se es transformava. Ens va sobtar moltíssim com n’era, de petit, però ens havien avisat que era molt bo. I ja quan el vam veure va ser una bogeria. Li trèiem un cap, però érem incapaços de prendre-li la pilota”, rememora Marc Pedraza, membre d’aquella generació del 87 que va abraçar amb tanta força com va saber l’arribada del mitjapunta de Rosario.

“Al principi va ser un xoc per a nosaltres.

No sabíem com entrar-hi, era extremadament tímid. Tant [Marc] Valiente com Piqué, Cesc i jo, que érem capitans, ens intentàvem apropar a ell, però costava”, con-

firma Víctor Vázquez, el millor soci de Leo durant anys a la Masia. “S’asseia al racó i era tan vergonyós que només mirava de reüll. Però es va anar obrint, gens estrany en un noi de 13 anys que venia de l’altra punta del món, que estava vivint sol amb el seu pare i que havia fet un esforç enorme per aquella oportunitat”, aclareix Xavi Llorens, el seu primer entrenador al Club.

Un torneig a Itàlia i sobretot hores de Play Station van estovar la closca d’un Messi que avui assumeix el braçal de capità del primer equip amb la naturalitat que li atorguen la pilota i l’experiència d’anys en què ha après a viure sota la mirada constant del planeta. És el Leo de sempre i, al mateix temps, un de nou. Prefereix expressar-se amb una pilota, però paral·lelament assumeix que ha d’agafar un micròfon i

El caràcter introvertit de Messi quan era petit no li ha impedit convertir-se en un líder indiscutible a la gespa i al vestidor amb el pas dels anys.

enfrontar-se al fervor de 70.000 persones que, abocades sobre les tribunes del Camp Nou, mesuren cadascuna de les seves síl·labes i embogeixen quan el 10 promet una batalla a vida o mort per repatriar la Champions League.

El temps corre

La pilota mai ha donat una treva a Leo Messi, que tampoc sembla haver-la requerit. Encara que mai va necessitar un braçal per evidenciar la seva ascendència i la seva influència, el tempo de la vida tampoc li ha ofert l’oportunitat fins que recentment va assumir el pes espiritual dels vestidors de la selecció argentina, primer, i del Barça, després.

Durant els seus anys a la Masia el seu futbol va ser un cicló que amb prou feines va arrelar en algun dels graons que pugen cap al Camp Nou. “Hi va haver una temporada en què va jugar en quatre equips diferents.

L’entrenador que hi havia per sobre sempre ho volia. Fins a arribar al punt que com a

Messi, quan era un adolescent, acompanyat de companys com Gerard Piqué, Cesc Fàbregas i Víctor Vázquez, en la celebració del final de temporada del futbol formatiu.

juvenil Ronaldinho reclamava la presència “del petit” en els entrenaments del primer equip. Celebrava títols d’equips en què tot just havia jugat, i així també era difícil que pogués ser capità”, argumenta Xavi Llorens.

L’impacte del seu joc va fulminar etapes i va assecar oceans. Almenys l’Atlàntic. I Leo no va trigar a abandonar el semianonimat que encara ostentava a la seva estimada Argentina. El mateix que va portar el Kun Agüero a preguntar-li qui era en la seva primera trobada a la selecció sub20. Una anècdota que va ajudar a forjar una amistat i a trencar el mateix gel dels primers dies. “Al principi no el treies d’un sí o d’un no. Quan vam decidir que havia de venir més amb la selecció, vaig trucar al seu pare per explicar-l’hi. Leo tot just em va dir gràcies, li costava comunicar-se, però ha canviat molt, avui li fas preguntes i t’ho argumenta”, desgrana Hugo Tocalli, entrenador que el va reclutar per a la selecció.

Messi ha canviat i l’han canviat. Les vi-

REVISTA BARÇA

11

UNA EVOLUCIÓ NATURAL LA TRANSFORMACIÓ D’UN LÍDER

“Es pot ser un líder en pla Puyi i en pla Leo. L’important és que els companys et vulguin” XAVI LLORENS

El primer entrenador de Messi al Club

“Per a mi és un noi que té caràcter. La gent confon ser introvertit amb el fet de tenir personalitat” JAVIER SAVIOLA

Excompany a la selecció argentina

vències. Victòries i derrotes. I també la responsabilitat de carregar amb els somnis de milions de persones. Aquí i allà. De blaugrana i d’albiceleste. I aquí va néixer el capità. “L’Argentina, per exemple, és un país molt complicat, per com es comporta la gent, per com funciona el periodisme, perquè hi ha molta pressió cap a ell, però jo diria que Leo sap conviure amb tot això”, intueix Javier Saviola, que va conèixer el primer Messi durant el seu pas pel Barça i ha pogut seguir-ne l’evolució, fins i tot convivint amb ell durant el seu primer Mundial, el del 2006. “I per a mi és un noi que té caràcter”. “A vegades la gent confon el fet de ser introvertit, callat, amb el fet de tenir personalitat. Messi ho ha guanyat tot, ha batut tots els rècords, i no obstant això continua tenint gana. Això parla d’algú amb temperament”, continua el Conill, que adverteix en el 10 ànima de líder.

L’evolució de Messi també ha estat física, des que va arribar sent un nen a l’home que és ara.

Una jerarquia diferent

Amb una jerarquia diferent de la que hagin pogut exercir jugadors de sang calenta com Carles Puyol i Javier Mascherano, o de marcat to dialogant com Xavi Hernández. Després de la marxa d’una altra de les grans icones de la història blaugrana com Iniesta, és el moment que Messi exerceixi de pare del vestidor. I que ho faci amb una mirada pròpia. Segurament única. “Podem intuir un capità diferent. Però Leo és algú que t’arrossega i et motiva, et porta per endavant. És el que entén millor el joc, el que decideix millor i el que marca la diferència, i això fa que companys i entrenadors el segueixin”, dibuixa Roberto Fabián Ayala, excompany de selecció i un referent de l’últim València campió de Lliga.

“Per ser capità no crec que calgui parlar gaire, només cal ser clar en el que dius, fer-ho amb sentit i amb respecte. I al-

12

REVISTA BARÇA

Messi (el segon de l’esquerra a sota), amb la plantilla del Cadet B de la temporada 2001/02.

menys amb els rivals, Leo sempre ho ha tingut”, apunta Xabi Prieto, que durant anys va portar el braçal de la Reial Societat. “Per liderar és important també ser noble. I Messi al camp ho és: no es llança, no protesta, fomenta sempre el joc.

Al final el lideratge no va renyit amb un únic tipus de caràcter”, afirma Roberto

Trashorras, format al Barça i referent al vestidor del Rayo Vallecano les últimes temporades. “Es pot ser líder en pla Puyi, i líder en pla Leo. L’important és que els companys et vulguin al seu costat. I en el cas de Messi sempre ha estat així”, assegura Xavi Llorens, dels pocs que han vist el nen convertir-se en capità. n

REVISTA BARÇA

13

DE GAMPER A MESSI EL PAPER DEL CAPITÀ AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Johan Cruyff va ser el primer capità del Barça a lluir el braçal amb els colors de la senyera.

LÍDERS SOBRE LA GESPA Des de Gamper fins a Messi, la figura del capità del Barça ha evolucionat molt, però encara és el jugador que té el reconeixement del conjunt dels seus companys i qui treu les forces quan els resultats són adversos CARLES SANTACANA FOTOS: © FCBARCELONA/HORACIO SEGUÍ, © FCBARCELONA/MIGUEL RUIZ, J.A. SÁENZ GUERRERO (ANC), JOAN BERT (ANC).

14

REVISTA BARÇA

L

’èxit en els esports col·lectius és l’equilibri entre les qualitats individuals i el treball en equip. Això ha estat sempre així, però més encara quan el futbol va deixar de ser un joc primitiu en què tothom atacava i xutava endavant sense gaire criteri per esdevenir un esport elaborat a partir de tàctiques i estratègies definides. No cal dir que la figura de l’entrenador és clau en aquesta transformació, però també és cert que el capità és un element central, més encara en un esport amb onze participants per equip.

De fet, en el futbol dels pioners no hi havia entrenador, i el pes de l’organització de l’equip requeia en el capità. Com no podia ser d’una altra manera, el primer capità del Barça va ser Joan Gamper. Havia fundat el Club per jugar a futbol, i era el líder al terreny de joc. L’ànima del club era també el líder esportiu, feia les alineacions i tenia una especial sensibilitat per vigilar que els seus companys es comportessin amb correcció i esportivitat al camp.

© FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

Juanito Segarra, Marià Gonzalvo, Juan Manuel Asensi, Tente Sánchez i Carles Puyol, alguns dels capitans de la història del Club.

A mesura que el Club creixia anava afinant més el paper de cadascú, inclosos els capitans. Els Estatuts del 1911 establien que els jugadors triarien un capità i un subcapità entre els que “tengan más conocimiento del juego y carácter para saberse elevar sobre sus compañeros”. Així es definien les qualitats que havia de tenir el capità: excel·lència en el joc i capacitat de lideratge per afrontar els moments difícils. Justament eren moments en què el futbol s’estava consolidant, i va ser aleshores quan el Barça va contractar els seu primers entrenadors, el 1912, senyal evident que el futbol estava canviant.

Capitans llegendaris

Des d’aquell jove Gamper que feia de capità d’un equip sense entrenador a un Leo Messi enquadrat en un futbol amb un entrenador i un nombrós grup de preparadors, certament el futbol ha canviat molt. No obstant això, el paper de líder del capità persisteix. És ell qui té un reconeixement del conjunt dels seus companys, és qui ha de treure totes les forces quan els resultats són adversos. En la història blaugrana hi ha capitans que han marcat una

època, que han esdevingut llegendaris. Cadascun amb les seves característiques específiques, han assumit aquesta responsabilitat.

Gamper, el primer, ho va fer durant quatre temporades, amb un amor pel joc net molt escrupolós i amb Arthur Witty de subcapità. D’aquells primers anys també destaquen Paulino Alcántara (curiosament el segon golejador, per darrere de Messi, de la història del Club) i Josep Samitier, tots dos en la primera edat d’or del Club, quan es guanyava pràcticament tot. El rigor d’un Alcántara que també era metge i donava consells d’entrenament i la singularitat d’un Samitier que transcendia el futbol per ser un personatge ciutadà permeten mesurar la personalitat d’aquests capitans.

Més endavant Josep Raich va ser el capità de la reconstrucció de l’equip durant la postguerra, i el gran César, el d’uns èxits molt treballats. No és casualitat que Joan Segarra fos conegut ja a l’època com el gran capità, pels vuit cursos en què va ser-ho, amb grans èxits, però també havent d’entomar la derrota de la final dels pals de Berna. Més endavant el defensa Antoni Torres va ser capità durant un sol any, però justament la

temporada en què els capitans van començar a lluir un braçal distintiu, que inicialment era blanc. Un any més tard Johan Cruyff va ser el primer capità a lluir el braçal amb la senyera. Quan ja vam veure el futbol en color es van succeir capitans com Asensi, Sánchez, Alexanko, Bakero, Guardiola i Luis Enrique, molts dels quals han demostrat que els seus coneixements futbolístics i lideratge els convertien en candidats a ser posteriorment bons entrenadors.

Puyol, el més longeu

Però sense dubte qui ha marcat diferències per les seves característiques i tarannà personal ha estat Carles Puyol, capità durant deu temporades, el més longeu en la història del Club, exemple de lideratge i coratge. Puyol va fer un dels gestos més bonics dels capitans del Barça quan va cedir l’honor d’aixecar la Champions del 2011 al seu company Éric Abidal, que acabava de superar una greu malaltia. La generositat, doncs, és un altre valor que cal afegir a aquells que assoleixen la capitania, ara en mans de Leo Messi. n

REVISTA BARÇA

15

UNA LLISTA INCOMPLETA DEL 1899 AL 2018

GALERIA DE CAPITANS HISTÒRICS

1899/1903

Joan Gamper

1932/1933

Cristòfol Martí

Al llarg de la història 48 jugadors han esdevingut els primers representants de l’equip, però es desconeix la identitat de qui ho va ser en època de la Guerra Civil

C

MANEL TOMÀS. FOTOS: ©FC BARCELONA

om es pot comprovar, aquesta infografia no està del tot completa, ja que desconeixem quins van ser els primers capitans del Barça durant els tràgics anys 1937-39. Això no deixa de tenir la seva lògica si considerem que aquella va ser una època de guerra civil i caos generalitzat. A l’agost del 1936, ja en ple conflicte bèl·lic, Esteve Pedrol havia estat nomenat representant dels jugadors al Comitè d’Empleats que havia substituït la Junta Directiva, la qual cosa el convertia de facto en capità. Però Pedrol es va quedar a Mèxic quan va finalitzar la gira per terres americanes del juny al setembre del 1937 i no tenim constància de quin jugador va ocupar el seu lloc.

Una llista ben variada

En qualsevol cas, la visió d’aquest llistat ens porta a algunes conclusions força interessants. Així, dels 47 primers capitans coneguts, nou són estrangers (el suís Gamper, els anglesos Witty –encara que nascut a Barcelona– i Wallace, els filipins Amechazurra i Alcántara, l’holandès Cruyff, el romanès Popescu i l’argentí Messi), 22 catalans (Peris, Massana, Reguera, Vinyals, Samitier, Martí, Pedrol, Raich, Escolà, Marià Gonzalvo, Ramallets, Segarra, Olivella, Eladio, Rifé, Torres, Olmo, Sánchez, Guardiola, Sergi, Puyol i Xavi) i 15 nascuts a la resta de l’estat espanyol (Quirante, Bru, Pepe Rodríguez, Zabalo, Nogués, César,

1933/1936

Zaldúa, Juan Carlos Pérez, Asensi, Alexanko, Víctor Muñoz, Zubizarreta, Bakero, Luis Enrique i Iniesta). D’entre tota aquesta galeria de figures destaquen poderosament Carles Puyol (el que ha estat més anys capità, deu temporades) i Josep Samitier i Joan Segarra, amb vuit campanyes cadascun. Òbviament, en ser una relació exclusiva dels primers capitans no hi hem inclòs tots aquells jugadors que alguna vegada han ostentat aquesta condició de privilegi entre el 1899 i el 2018 i que ara queden eclipsats. Així doncs, faltarien noms tan coneguts com Ladislau Kubala, Salvador Sadurní, Migueli, Ronaldinho, Phillip Cocu i Víctor Valdés, per esmentar només els més paradigmàtics, que no van arribar a ser els primers capitans. Ben mirat, el llistat complet de tots els capitans blaugrana dels gairebé 119 anys d’història del FC Barcelona tindria unes proporcions descomunals. n

A la relació predominen els nascuts a terres catalanes, i només nou són estrangers

Ramón Zabalo

1969/1970

Eladio Silvestre

1970/1973

Joaquim Rifé

1997

Gica Popescu

Puyol, Samitier i Segarra són els jugadors que més temporades han estat capitans blaugrana 1997/2001

16

REVISTA BARÇA

Josep Guardiola

1903/1905

1905/1908

1908/1910

1910/1911

1911/1913

1913

Arthur Witty

José Quirante

Charles Wallace

Paco Bru

Pepe Rodríguez

Manuel Amechazurra

1924/1932

1921/1924

1919/1921

1916/1919

1915/A1916

1913/1915

Josep Samitier

Paulino Alcántara

Francesc Vinyals

Eduard Reguera

Santiago Massana

Enric Peris

1936/1937

1937/1939

1939/1941

1941/1945

1945/1947

1947/1951

Esteve Pedrol

No consta

Juan José Nogués

Josep Raich

Josep Escolà

César Rodríguez

1967/1969

1963/1967

1955/1963

1954/1955

1953/1954

1951/1953

José Antonio Zaldúa

Ferran Olivella

Joan Segarra

Antoni Ramallets

César Rodríguez

Marià Gonzalvo

1973/1974

1974/1975

1975/1978

1978/1980

1980/1982

1982/1984

Juan Carlos Pérez

Antoni Torres

Johan Cruyff

Juan Manuel Asensi

Antoni Olmo

José Vicente Sánchez

1993/1996

1992/1993

1987/1992

1986/1987

1986

1984/1985

José Mari Bakero

Andoni Zubizarreta

José Ramón Alexanko

Víctor Muñoz

José Ramón Alexanko

Bernd Schuster

2001/2002

2002/2004

2004/2014

2014/2015

2015/2018

2018...

Sergi Barjuán

Luis Enrique Martínez

Carles Puyol

Xavi Hernández

Andrés Iniesta

Leo Messi

ORGULL DE CAPITANS ELS NOUS ESCOLLITS

BARÇA FEMENÍ

Vicky Losada recupera el braçal JORDI CLOS

D’esquerra a dreta, Alexia Putellas, Vicky Losada, Marta Torrejón i Sandra Paños.

New York Flash (2014) o la d’Anglaterra a les files de l’Arsenal (2015-16). Líder fora i dins del camp, on és el cervell de l’equip, tampoc li ve de nou el braçal quadribarrat: el va lluir durant la campanya 2013/14 abans de creuar l’Atlàntic.

La 6 barcelonista comptarà amb unes

col·laboradores de luxe. I és que la segona capitana serà Marta Torrejón, que fa un any era la tercera, juntament amb Unzué. Les novetats són Sandra Paños i Alexia Putellas, tercera i quarta, respectivament, premiades pel seu rendiment i el compromís demostrat en els últims temps a Can Barça.

© FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

La capitania del Femení ha viscut una sensible sacsejada aquesta temporada. L’adeu de dos emblemes com Laura Ràfols (retirada) i Marta Unzué (cedida a l’Athletic Club) ha comportat diversos canvis en els rols del vestidor. Després d’una votació per part de tota la plantilla blaugrana, Vicky Losada va ser l’escollida per rellevar Ràfols, la primera capitana el curs passat.

Es podria que dir que l’elecció no va agafar ningú per sorpresa, ja que la temporada anterior havia estat la segona capitana. La de Terrassa, formada al planter, és també la segona més antiga del primer equip, per darrere de Melanie Serrano. Hi va debutar el 2006, al camp del València, amb 15 anys. 12 anys més tard, Losada disposa de l’experiència assolida durant una llarga trajectòria esportiva, que inclou aventures a l’estranger com la dels Estats Units amb el Western

BARÇA B

Quatre capitans formats a casa MARIO RUIZ

18

REVISTA BARÇA

D’esquerra a dreta, Busquets, Sarsanedas, Ezkieta i Rodríguez.

Jokin Ezkieta, nascut l’any 1996 a Pamplona, va arribar al Barça l’any 2015 procedent de l’Osasuna. La temporada passada va jugar cedit al Sabadell. El migcentre Oriol Busquets, nascut a Sant Feliu de Guíxols fa 19 anys, va arribar al futbol formatiu blaugrana l’any 2007 amb només 8 anys. Va debutar amb el primer equip de la mà d’Ernesto Valverde

el 29 de novembre del 2007, en el partit de Copa del Rei davant del Múrcia. Pel que fa a Monchu Rodríguez, nascut a Palma de Mallorca l’any 1999, va arribar al Barça en edat infantil procedent del Cide. Es tracta d’un interior amb caràcter i molta arribada que va debutar la temporada passada, amb només 17 anys, al Barça B al camp del Cadis.

© FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

Ferran Sarsanedas, un jugador que va arribar al planter del FC Barcelona amb 10 anys procedent del Girona, és el nou capità del Barça B. Sarsanedas estarà acompanyat aquesta temporada a la capitania per tres jugadors més formats a la Masia i que exemplifiquen l’aposta del Club pel futbol formatiu: Jokin Ezkieta, Oriol Busquets i Monchu Rodríguez.

Ferran Sarsanedas, Sarsa per als seus companys d’equip, va néixer a Amer fa 21 anys. Va arribar al Club com a aleví i ha passat després per totes les categories. Aquesta és la seva tercera temporada al Barça B. El porter

Tomic, el primer capità estranger

exjugadors com Lorbek (341) i Basile (329). “És un honor i n’estic molt orgullós. Serà el meu setè any al Barça i soc el jugador

Oriola, segon Qui acompanyarà Tomic en les funcions de capità serà Pierre Oriola. El targarí, de 26 anys, enceta la segona temporada com a jugador blaugrana, però la seva ascendència al vestidor és tan gran que ja ha estat designat com a segon capità. Oriola, declarat aficionat del Barça des de ben petit, té clar en què pot ajudar l’equip i el vestidor. “És un repte important, sempre he volgut ser al Barça i ara ser escollit segon capità després de Tomic diu molt. Crec que el Club em té estima, respecte, i intentaré ajudar l’equip a aconseguir grans èxits i que sigui una gran família. Espero ajudar els jugadors nous a entendre què és el Barça, què significa aquesta samarreta i que la defensin a mort fins a l’últim dia”, comenta un Oriola que el curs passat ja va ser tercer capità i que posa en relleu una clara aposta de continuïtat amb els capitans de l’equip.

la seva sisena temporada al Club. “És un jugador intel·ligent que sempre té presents els interessos de l’equip per sobre de tot i és un professional exemplar per a la resta de companys”, diu Plaza. El tècnic té clar que “els capitans juguen un paper clau per al bon funcionament del vestidor”, i per això considera que “ha de ser l’entrenador,

com a primer responsable, l’encarregat de designar-los”. Els dos nous capitans assumeixen amb il·lusió la nova responsabilitat.

Per Lozano, “es tracta de fer tot el possible per contribuir a un bon clima al vestidor i que tots remem en la mateixa direcció”.

Per Dyego, “el braçal és un símbol i un gran orgull”, i promet “dedicació total a l’equip”.

DAVID JOVER

Ante Tomic va ser designat el 8 de setembre nou capità del Barça Lassa agafant el relleu de Juan Carlos Navarro. Tomic, que va arribar al Palau Blaugrana a l’estiu del 2012 i que en les últimes temporades era el segon capità, té el difícil i il·lusionant repte de liderar l’equip des del vestidor en el que serà el primer any sense Navarro, que va exercir aquestes funcions del 2011 al 2018. El jugador croat serà el primer capità estranger de la història de la secció, si bé a principis del 70 el nord-americà Norman Carmichael també ho va ser, tot i que després va aconseguir la nacionalitat espanyola.

Tomic, de 31 anys, és el jugador forà amb més partits oficials disputats a la història (457), per davant d’altres grans

Ante Tomic i Pierre Oriola són els nous primer i segon capitans de l’equip.

© FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS

amb més anys aquí actualment. És una responsabilitat molt gran, i més després de l’adeu de Navarro. Ser capità del Barça és increïble i estic molt content”, comenta el gegant de Dubrovnik.

BÀSQUET

FUTSAL

Lozano i Dyego, els escollits de Plaza Al primer equip de futbol sala és l’entrenador qui designa el portador del braçal, i Andreu Plaza ha apostat per la veterania i el lideratge de Lozano per prendre el relleu en la capitania de jugadors tan estimats com Paco Sedano, Jordi Torras, Javi Rodríguez i Ari Santos. Sergio Lozano es converteix en primer capità en el seu vuitè curs al Club.

Les dues últimes temporades Lozano ja feia de segon capità. “Era el perfil ideal, perquè coneix el vestidor i també coneix el Club i sap perfectament com poden ajudar la resta de companys i el cos tècnic a fer que la dinàmica de l’equip sigui bona”, diu Plaza.

Al costat de Lozano, el brasiler Dyego Zuffo s’estrenarà com a segon capità en

REVISTA BARÇA

© FC BARCELONA / PACO LARGO

JORDI NOMDEDEU

19

© FC BARCELONA / PACO LARGO

ORGULL DE CAPITANS ELS ÚNICS QUE ES MANTENEN

Aitor Egurrola, capità de l’equip d’hoquei patins, i Víctor Tomàs, de l’equip d’handbol, responen perfectament al manual del bon capità.

Tomàs i Egurrola, les veus de l’experiència

U

PAU CAMPAÑA / ROBERT GÜELL

n es posa el braçal abans de tocar la pilota amb resina a les mans, i l’altre se’l col·loca abans de lligar-se el casc.

Tots dos lideren equips guanyadors i, per sort, són uns experts a l’hora d’aixecar títols. Fa anys que ho fan i en podrien publicar un llibre, però també saben molt bé què significa representar un equip.

Víctor Tomàs i Aitor Egurrola, ambdós sorgits de la base i fidels a uns colors, responen perfectament al manual del bon capità. “És un gran orgull, i més per a un culer de tota la vida, però també una responsabilitat perquè has de donar exemple dins i fora de la pista”, expressa el jugador d’handbol. “És un honor ser el capità de l’equip i sentir-me respectat per l’entorn, però sobretot és una funció que afronto amb el màxim compromís cap al Club”, afirma el porter d’hoquei patins.

Víctor Tomàs va passar per les categories inferiors des del Cadet fins a debutar amb el primer equip el 6 d’abril del 2002. Des d’aleshores ha vist com lluïen el braçal Enric Masip, David Barrufet (actual mànager esportiu) i Laszlo Nagy. “Tots ells m’han ensenyat moltes coses; el Barça no és un club

20

REVISTA BARÇA

senzill, sobretot quan es perd, i de tots n’he après”, comenta en Víctor, capità des del 2012.

En el cas d’Egurrola, va debutar fa 20 anys (el 31 d’octubre del 1998 a Riazor) en l’últim curs del capità Joan Carles al Barça.

Amb el pas dels anys la senyera va anar passant pels braços de Gaby Cairo, Negro Páez i Beto Borregán fins a arribar al Pop a l’estiu del 2012, després de la retirada del 21 blaugrana. Llavors, Egurrola ja tenia un cert pes al vestidor que manté intacte, sempre

“És un orgull, i més per a un culer de tota la vida, però també una gran responsabilitat” VÍCTOR TOMÀS

“El meu moment més especial com a capità va ser el de la Champions del Palau (2014)” AITOR EGURROLA

amb la col·laboració de Sergi Panadero com a segon capità. “El Pana és el millor amic dels porters i és una persona que sap interpretar molt bé el que necessita l’equip”. Fa un grapat d’anys que comparteixen vestidor i s’ajunten quan han de tractar temes importants amb els responsables de la secció.

Haver de ser el portaveu quan es perd és dolorós, però Tomàs i Egurrola mai es neguen a aixecar el cap i parlar en nom de l’equip. Saben que és la contrapartida al millor moment que pot viure un capità: aixecar un trofeu. Des d’aquell estiu del 2012, en què Víctor Tomàs va heretar definitivament el braçal, ha alçat fins a 34 títols –dels 58 totals–. Per sobre de tots, el 8 sempre destaca l’històric curs 2014/15, en què l’equip va aconseguir els set títols en joc, inclosa la Champions League que el capità va aixecar a Colònia.

Egurrola, des que porta el braçal blaugrana o la senyera –segons el color de la samarreta de porter–, n’ha aixecat un total de 20 dels 68 que ha guanyat. “El meu moment més especial com a capità va ser el de la Champions del Palau” (2014). Però sempre hi ha espai per a la generositat, com en l’última Lliga Europea de Porto, en què Egurrola va cedir els honors a Xavi Barroso i Lucas Ordoñez: “S’ho mereixien per tot el que van lluitar com a blaugranes”. n

REVISTA BARÇA

21

ENTREVISTA AMB ÉRIC ABIDAL SECRETARI TÈCNIC

Després de retirar-se com a jugador, Éric Abidal es va dedicar a formar-se per poder tornar algun dia al Barça.

I la trucada va arribar. Ell s’hi sent preparat

“Els que venen saben que els millors són aquí i que han de competir” Abidal s’ha format per desenvolupar el càrrec de secretari tècnic i afegeix a la seva experiència com a futbolista el coneixement que té del mercat.

PATRICIA PÉREZ / KETTY CALATAYUD FOTOS: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

É

ric Abidal va assumir el repte de la secretaria tècnica del primer equip de futbol a principis de juny, i juntament amb el seu segon, Ramon Planes, el director esportiu Josep Segura i el CEO Òscar Grau ha format un equip que està canviant la manera com el Barça afronta les gestions del mercat futbolístic, tant pel que fa a la contractació de nous jugadors com a les vendes o cessions.

Ara que coneix les dues parts de la barrera, què és més difícil, ser jugador de futbol o secretari tècnic d’un club com el Barça?

Crec que no es pot comparar, però, en tot

22

REVISTA BARÇA

cas, cal donar el millor, intentar fer la feina de la millor manera possible. Com a jugador, entrenar-se fort i competir els caps de setmana. Com a tècnic és una mica el mateix: analitzar bé la situació interna, tenir una visió global del mercat, consultar internament el que es pot fer o no a nivell de números i prendre decisions.

tunitat d’entrar al Club. La decisió no et diré que fos fàcil. Bé, fàcil d’una banda perquè coneixia la casa, però és un repte molt important perquè som el Barça. I al Barça tot s’ha de fer de la millor manera possible, a un nivell altíssim, intentar fitxar els millors i competir per aconseguir els títols que volem guanyar. Jo em veia preparat.

Com s’ha preparat per a aquest càrrec?

I què és el que l’ha atret del projecte que li va oferir el president Bartomeu?

Vaig deixar el Barça el 2013 com a jugador, però ja tenia a la ment l’objectiu de poder tornar aquí, al Club, en un càrrec segurament diferent. El 2015 vaig començar un màster de management, perquè sabia que havia d’estudiar, tenir-ne una visió no és suficient. He après molt durant dos anys, he fet un màster en anglès i també a nivell de negociació; cal saber com introduir-se en una reunió, com enfocar-la per arribar a l’objectiu... A partir d’allà em va venir l’opor-

Vaig tenir una reunió amb Òscar Grau i Pep Segura, però per a mi també era important parlar amb el president. Sempre he tingut contactes amb ell, des que vaig sortir del Club, i hem parlat de moltes coses, i també volia veure la visió que tenia i sobretot si jo era la persona perfecta per encaixar en aquest càrrec dins del Club. I a partir d’aquest moment he de dir que va ser molt més clar per a mi prendre la decisió. És un

Els jugadors em respecten com a amic, i per a mi és una situació difícil. No puc barrejar treball i amistat” Cal valorar la mentalitat del jugador. Ha d’encaixar al vestidor, que és la força de l’equip” repte, com deia, important, a nivell personal però també a nivell col·lectiu. Coneixent la casa, que et diré que és un avantatge; els jugadors més importants de la plantilla, perquè aquesta visió interna que ells tenen de competir a mi m’ajuda molt. Si ells ja tenen sempre aquest caràcter, combativitat, al dia a dia, a mi m’ajuda, i ens ajudarà a seguir avançant, fitxant els millors jugadors que tenen aquesta filosofia i aquesta mentalitat de lluitar, d’entrenar-se fort, d’aconseguir títols i, sobretot, d’encaixar bé al vestidor. Sabem que la força de l’equip és el vestidor, i si el vestidor va bé, després amb els resultats tot ens sortirà bé.

El fet que hagi estat company d’alguns dels jugadors de la plantilla li facilita les coses?

Em respecten com a amic, i per a mi és una situació també molt difícil, perquè no puc barrejar treball i amistat. Jo soc molt pro-

per a alguns, però intento ser proper a tots, perquè per a mi la plantilla és el més important. Soc molt transparent amb els jugadors.

Deixo més distàncies amb els que conec més, però, quan he de dir coses, les he de dir als que conec molt i també als que conec menys, perquè el meu objectiu és que el vestidor continuï igual de sa i que els jugadors tots junts competeixin, tots.

Quina és la dificultat més gran que es troba el Barça a l’hora d’anar a buscar jugadors?

Pel fet de ser el Barça hi ha dues coses. La primera pot ser un problema financer, és a dir, com que ve el Barça els preus ens pujaran, i perquè no pugin els preus cal ser els primers i detectar el jugador molt abans. Es fa una anàlisi interna de la necessitat, però també externa del que hi ha al mercat. I, després, cal tenir aquesta visió i detectar el jugador en un bon moment; millor desta-

car-lo jove, apostar per ell perquè té talent, i sobretot la mentalitat per anar creixent aquí al Barça, sabent que la filosofia de joc és diferent. És difícil anar al mercat a buscar jugadors sabent que aquí s’hauran de guanyar el seu lloc i competir amb els millors?

De moment no he tingut aquesta experiència. Pot ser, però el nostre treball i el meu treball és buscar el millor. Després, jo no soc entrenador, no li puc vendre la moto dient-li “tu jugaràs de titular”. Aquí cal entrenar-se fort, i els jugadors que venen ja ho saben, que els millors són aquí i cal competir. I a mi m’agrada aquest sentit de competició entre ells, una competició sana, perquè d’objectius al final de temporada n’hi ha molts, però quan tens l’oportunitat de venir al Barça hi ha dues decisions per prendre: o sí, o no. I jo he de convèncer el jugador de venir perquè sabem que el volem.

Com valoraria la incorporació de Vidal, Lenglet, Arthur i Malcom?

Sense parlar dels jugadors, del talent de cadascú, és més una questió de mentalitat.

El talent, això ho poso a part, perquè els jugadors que venen al Barça sempre tindran talent, però el més difícil és adaptar-se: a la filosofia de joc, a la manera de treballar dins del Club i dins d’aquest vestidor. Parlem més de mentalitat i filosofia, de per què accepten el repte de venir aquí al Barça, perquè no tots els jugadors tenen, entre cometes, la força per entregar-se a aquest club. Cal valorar la mentalitat del jugador, que ha d’encaixar sí o sí al vestidor, que, com deia, és la força de l’equip. Tot ha d’encaixar allà dins. Jo crec que els nous jugadors s’hi van adaptar molt bé, i també els jugadors que ja hi eren van acceptar molt bé els nous jugadors. I a partir d’aquí és més fàcil integrar-se al Club i començar a competir.

Aquest estiu sembla que s’ha trencat amb un paradigma que perseguia el Club, el de no saber vendre bé. Què ha canviat?

Jo no ho puc comparar amb els que hi havia abans. El que sé és que nosaltres hem fet una feina, jo crec que una feina important, no només a nivell de Club, també per als jugadors. No és tan fàcil convèncer un jugador de marxar del Club, també ha de prendre la decisió, i on ha d’anar hi ha d’estar a gust.

Amb tota la transparència possible, cal parlar amb el jugador, explicar-li com està la situació, el desig del Club o el desig de l’entrenador, quina serà la seva projecció, intentar preparar el terreny per a ell i posar-li totes les cartes a la taula, i prendre decisions. Però en cada carta cal explicar-li la situació: si fas això el futur serà això; si fas allò, jo et recomano això; tu manes. Bé, i després hi ha els

REVISTA BARÇA

23

ENTREVISTA ÉRIC ABIDAL

clubs, que necessiten jugadors. Cal alimentar contactes amb ells, explicar-los exactament la situació del jugador, el talent que té, per què no va jugar gaire, etc. I ells també han de prendre la decisió. Nosaltres no hem de forçar la decisió, però cal ser transparent amb l’equip dient la veritat. I jo crec que, avui en dia, aquests jugadors que surten del Club estan molt contents, segur.

Amb la plantilla actual, quin ha de ser el principal objectiu aquesta temporada?

L’objectiu del Club cada any és el mateix.

Nosaltres no podem inventar coses, el Barça sempre vol guanyar. L’objectiu és guanyar tots els títols possibles, i per això deia que la nostra part, la feina del nostre departament, és intentar fitxar jugadors, els millors, que ens aportaran molt, i també que tinguin aquesta filosofia guanyadora, perquè aquí es vol guanyar tot. La temporada és llarga, es necessiten molts jugadors, i se sap que no tots poden jugar, però tots han de ser-hi presents i entrenar-se fort, perquè, al final, els títols són col·lectius.

Dembélé ha tingut un inici de temporada molt bo. Va parlar amb el jugador aquest estiu després de l’any difícil que va tenir?

Em vaig reunir amb ell i amb el seu agent, vam parlar del passat i de la visió que té el Club a nivell global, i la que tinc jo a nivell personal, i també la que té ell com a jugador i com a persona. És un jugador de talent, però un jugador jove. Primer s’havia d’adaptar, perquè va passar de França a Alemanya, amb una cultura diferent, després d’Alemanya a Espanya, una altra cultura diferent...

El jugador, amb la seva edat, s’ha d’adaptar a moltes coses: a la filosofia de joc, al país, a l’idioma, al menjar, etc. Li vaig dir que l’ajudaria −“parlem el mateix idioma, si vols serà més fàcil”−, però el més important per a ell és fer-ho tot per estar al seu nivell, el nivell que tots creiem que és el seu. A partir d’aquí, ell té les cartes, jo l’estic ajudant tant com puc, parlo amb el seu representant, i amb els jugadors, també, internament. Crec que és un jugador estimat a dins del vestidor i a fora, i que per ser encara més estimat ha de demostrar el seu talent al camp.

Messi va parlar en el seu primer discurs com a capità que ho donarien tot per portar la Champions. Creu que hi ha una pressió extra en aquesta competició?

Hi ha dues coses. La primera, aquest objectiu sempre és al Club. Per què ho diu Leo? Perquè fa més de tres anys que no el tenim.

I un club com el Barça no s’ho pot permetre.

Abans he parlat de caràcter, de jugadors, de persones... En el discurs Leo va demostrar la persona que és, el jugador que és, l’ob-

24

REVISTA BARÇA

Hem fet una feina important.

No és fàcil convèncer un jugador de marxar del Club” jectiu del Club i l’objectiu personal. A partir d’aquí, tot ha d’encaixar. Jo crec que és més fàcil dir-se les coses, des del principi, intentar fer tot el possible per arribar a l’objectiu, sense amagar-se, que som el Barça. Clar que passa per molts partits, molts entrenaments, però també és un treball extern de cadascú, el meu departament, però també dels jugadors, dels físios, dels doctors... Quan arriba el final de temporada aixecar trofeus és la recompensa de tot el treball que fem, cadascú en la seva tasca.

Vostè ha compartit vestidor amb Messi. Com n’ha vist l’evolució?

Per a ell és la normal, perquè sempre ha crescut. És un exemple com a professional, molt treballador. Avui porta el braçal de capità, i és un capità exemplar, no només pel seu talent, sinó també com a persona. És una persona que no parla gaire, però que ho ensenya tot al camp. Un jugador clau per a nosaltres, clau per al vestidor, i sempre diem que Leo no cal que parli, perquè quan està enfadat tots ho saben, i quan està bé tots ho saben. Però el paper que té ell dins del vestidor és molt important per als que hi són i els joves o els nous fitxatges. Quan parlava d’adaptació..., una gran part d’aquesta adaptació ve d’ell, de Leo. Jo deia que soc molt transparent, que parlo amb tots. És la meva manera de ser, jo no puc mentir als jugadors, i també quan he d’explicar coses sempre el poso a ell com a exemple. Perquè la història de Leo és una història molt bonica; ell ensenya que aquí, al Barça, amb el treball es poden aconseguir moltes coses.

Per continuar jugant a un nivell molt alt cal entrenar-se fort i amb els millors, i Leo n’és un exemple. Gràcies a ell el nivell dels altres jugadors continua creixent.

Té Ramon Planes com a ajudant i treballen braç a braç amb Pep Segura en la planificació esportiva. Com s’organitzen?

Res se’ns pot escapar, cada idea que ens arriba, cada informació, es comparteix al moment. Hi va haver un canvi aquí, internament, a nivell del departament de scout, que estaven allà fora d’aquest edifici i ara tots són a dins. Així que quan tenim dubtes o volem informacions les podem tenir

al minut. I això és una part important de la feina. També els contactes, cadascú té els seus contactes. Pep i Ramon tenen molta més experiència, però cadascú aporta les seves idees, els seus mercats i els seus contactes. Quan ja hem d’arribar al target el temps és molt important. I, com deia, sobretot per detectar aquests jugadors, per arribar primers, cal tenir molts contactes.

Intentem alimentar aquesta comunicació, però sobretot amb els contactes que tenim per tenir més informacions i arribar al moment clau per fitxar.

que arriba, està content, i després de dos mesos vol marxar. Així que cal comunicar, continuar fent la mateixa feina i les mateixes reunions que tenim, i ell prendrà la seva decisió, quan ho hagi de decidir. No vull pressionar, tampoc el president, crec que no ha de ser així.

Què és el que més valora de Valverde?

És un entrenador que té molta paciència però que analitza molt bé, analitza la situació, que de vegades és molt difícil anticipar. Llavors s’adapta, planifica, i ho va demostrar l’any passat, ja que va guanyar un doblet i la planificació era gairebé perfecta.

Però sap l’exigència del Club: el doblet, i l’any següent, el triplet. Nosaltres som aquí per ajudar-lo, i per això deia que a nivell de comunicació és molt important saber la idea que té ell. Només ell decideix els jugadors, l’onze titular, etc., però nosaltres el volem ajudar al màxim perquè tingui l’equip al 100% tota la temporada per aconseguir els objectius que ens hem marcat.

Suposo que també miren cap al futbol formatiu... Com treballen i com veuen el planter?

El Barça B per a nosaltres és molt important, i també les categories inferiors, perquè és el pull de jugador que nodrirà el primer equip.

Si el Barça B és competitiu i té jugadors de talent serà més fàcil per a l’entrenador tenir-ne alguns al primer equip. La decisió de l’entrenador de tenir una plantilla més curta també fa que els jugadors puguin dir: “Mira, abans hi havia molts més jugadors que ens tapaven. Ara tenim l’oportunitat i si treballem fort podem tenir minuts o encaixar ja directament”. Parlo de Miranda, però puc parlar d’altres jugadors, com Collado, com Riqui Puig, com Ballou, etc.

El president ha avançat que oferiran la renovació a Valverde.

L’entrenador té contracte i ell prendrà una decisió, però crec que no s’ha de precipitar, que cal anar a poc a poc. És cert que arribarà

un moment que s’haurà de decidir, perquè, si pren una decisió negativa, el Club haurà de buscar un altre entrenador. Però amb l’experiència jo crec que l’entrenador ja està dins del seu projecte, dins de la seva temporada, i seguirà pas a pas l’evolució. A partir d’aquí, tot això marcarà la seva decisió, perquè ja se sap que a principi de temporada pots dir “que sí, que renovaré”, i dos mesos més tard pot ser que no. És com un jugador,

Vostè és un especialista en el mercat francès, un mercat emergent...

El mercat francès és un mercat gegant per a tots els clubs europeus, però abans d’això cal parlar de filosofia de club. Hi ha clubs, i nosaltres no som així, que fitxen joves per vendre. Nosaltres fitxem jugadors perquè es quedin 10, 12, 15 anys. Després hi ha la filosofia de joc. No tots els jugadors amb talent poden venir aquí i explotar. Per això parlo de talent, però també de mentalitat, de filosofia i de visió. n

REVISTA BARÇA

25

RENOVACIÓ

Busquets, fins al 2023 El migcampista de Badia del Vallès renova el seu contracte, serà blaugrana durant cinc anys més i tindrà una clàusula de rescissió de 500 milions d’euros

E

l FC Barcelona i Sergio Busquets van signar el 27 de setembre l’acord de renovació del contracte del jugador, que finalitzarà el 30 de juny del 2023. La clàusula de rescissió passa de 200 milions d’euros a 500 milions d’euros. El president Josep Maria Bartomeu i el jugador van ratificar la renovació amb la signatura protocol·lària.

Intel·ligència, equilibri, visió de joc...

Les característiques de Sergio són infinites. El treball del 5 culer és asimètric en defensa i en atac. El migcentre blaugrana no només és important en tasques defensives, sinó també ofensives. El seu excel·lent posicionament sobre el camp li permet ser un pop defensiu, però també construir i repartir joc amb criteri. Perquè sempre opta per la passada correcta i aquella que dona avantatge al seu company. La pilota, als peus de Sergio, s’afina. I Busquets ho fa tot amb una senzillesa extraordinària.

Sergio, segon capità del primer equip, ha jugat gairebé 500 partits i ha marcat 13 gols. Durant les 11 temporades en què ha defensat la samarreta blaugrana ha guanyat 28 títols: 7 Lligues, 6 Copes, 3 Lligues de Campions, 3 Mundials de Clubs, 3 Supercopes d’Europa i 6 Supercopes d’Espanya.

Deu anys del debut al primer equip

El 13 de setembre es van complir deu anys d’aquell dia del 2008 en què Sergio Busquets va debutar amb el primer equip. El partit es va disputar al Camp Nou, i corresponia a la jornada 2 de Lliga, contra el Racing. “El dia abans ja sabia que jugaria de titular i estava molt nerviós, era la primera vegada que jugava al Camp Nou. Els companys em van aportar molta tranquil·litat”, recordava Sergio en una recent entrevista concedida a Barça TV amb motiu de la seva dècada al primer equip. “Mai hauria imaginat guanyar tants títols i disputar tantes finals i moments increïbles”, afegia. Busquets repassa en aquesta xerrada les sensacions abans del seu primer partit. “Vam acabar empatant als últims minuts, però individualment en tinc un record molt bo”. La il·lusió de

26

REVISTA BARÇA

© FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

PATRICIA PÉREZ

Sergio Busquets i Josep Maria Bartomeu, el dia de la renovació del migcentre blaugrana.

Una plantilla blindada Leo Messi

700 milions (2021)

Marc-André ter Stegen

180 milions (2022)

Gerard Piqué

500 milions (2022)

Jordi Alba

150 milions (2020)

Sergi Roberto

500 milions (2022)

Ivan Rakitic

Samuel Umtiti

500 milions (2023)

Nélson Semedo

Sergio Busquets

500 milions (2023)

Thomas Vermaelen

Arthur Melo

400 milions (2024)

Carles Aleñá

75 milions (2022)

Philippe Coutinho 400 milions (2023)

Rafinha Alcántara

75 milions (2020)

Ousmane Dembélé

400 milions (2022)

Jasper Cillessen

60 milions (2021)

Arturo Vidal

300 milions (2021)

Munir El Haddadi

60 milions (2019)

Clément Lenglet

300 milions (2023)

Denis Suárez 50 milions (2020)

Luis Suárez

200 milions (2021)

Sergi Samper

Malcom Filipe

180 milions (2023)

poder tenir continuïtat al primer equip la va tenir des que va debutar. Busquets va tenir la confiança de Josep Guardiola des del primer moment, i de fet en la seva primera temporada amb el primer equip va tenir bastant de protagonisme, amb força minuts.

La seva evolució com a futbolista ha estat

125 milions (2021) 100 milions (2022) 80 milions (2019)

50 milions (2019)

constant, i segons es veu a ell mateix ara és “un jugador més complet”: “He jugat molts partits i finals i he guanyat molts títols. Ara soc més madur”, assegura el migcampista de Badia. Una trajectòria fulgurant d’un jugador que ha fet història i que encara té molt a dir futbolísticament. n

REVISTA BARÇA

27

LA NOVA VIDA D’INIESTA AL JAPÓ

Una aventura diària Iniesta, en una estació de metro de Kobe, una ciutat que diu que li recorda molt Barcelona.

Andrés Iniesta i la seva família s’han adaptat molt ràpid al Vissel Kobe i a l’estil de vida japonès MARIO RUIZ FOTOS: ©FC BA RCELONA / GERMÁN PARGA

A

ndrés Iniesta viu al centre de Kobe. Els entrenaments comencen a les 9.30 del matí, però ell, previsor com ningú, ja arriba a les 8.30 hores a la ciutat esportiva del Vissel Kobe. És el moment en què l’excapità blaugrana pronuncia les primeres paraules en japonès del dia. Amb un konnichiwa (hola), un ohayo gozaimasu (bon dia) o un o-genki desu ka? (com estàs?) trenca el gel amb els treballadors del Club que es troba pel camí i amb els seus companys.

Continua portant el 8 a l’esquena, això sí, però ara ja no es canvia al costat de Messi, Sergi Roberto, Luis Suárez o Sergio Busquets. Ara ho fa amb al costat del porter Kim Seung Gyu o dels jugadors, també japonesos, Naoyuki Fujita i Hirotaka Mita o del polonès Lukas Podolski i el brasiler

28

REVISTA BARÇA

Wellington Luís de Sousa. “El vestidor és una autèntica Torre de Babel on sents parlar en japonès, anglès, castellà, portuguès...

Jo aprenc una paraula nova de japonès cada dia, però els meus companys també aprenen ràpid alguna paraula en espanyol”, explica Iniesta. Així és la seva nova vida.

Una aventura diària. A Kobe, lluny del sol de Barcelona, lluny de les vinyes de Fuentealbilla, però rodejat dels seus. De la seva dona, Anna Ortiz, i dels seus fills, Valèria, Paolo Andrea i Sienna.

Iniesta se sent feliç a Kobe. És cert que els resultats, de moment, no l’estan acompanyant amb el seu nou equip, que fins i tot ha fitxat el seu amic Juan Manuel Lillo com a nou entrenador, però el seu procés d’adaptació al futbol japonès, en què l’exigència física és molt alta, i al país és immillorable.

“Kobe és una ciutat que em recorda molt Barcelona, amb mar i muntanyes petites al seu voltant. Fins i tot se li assembla en el trànsit a l’hora punta. La nostra vida aquí és molt familiar, com ja ho era a Catalunya, això no ha canviat. Els nens estan encantats.

És tota una experiència nova per a ells i ens ha sorprès com s’han adaptat tan ràpid”, assegura l’excapità blaugrana, que acostuma a recollir els nens a l’escola després dels entrenaments. La ciutat ja l’ha fet seva, i ara comença a visitar amb la seva família i amb la companyia del seu inseparable traductor, Yuta, ciutats com Osaka, Kyoto o la mateixa capital, Tòquio: “El Japó és un país preciós”.

La dieta s’adapta al menjar japonès

El sushi, el ramen, les gyoza o crestes japoneses i l’udon són alguns dels menjars típics japonesos que Iniesta ha introduït a la seva dieta diària. Però si el manxec ha de destacar un plat escombra cap a casa: “La carn de Kobe és espectacular”. De les tradicions japoneses ja n’ha adoptat una: “A casa tots anem descalços”. I és que Iniesta sent un gran respecte per la manera de ser dels japonesos: “M’agraden moltes coses d’ells, com ara el seu sacrifici en el treball o, per exemple, el grau de neteja. Al Vissel Kobe, quan acabes els partits, ets tu l’encarregat de recollir la teva roba. Si la deixes a terra es quedarà allà fins a l’endemà. Saps què m’agrada, també? El respecte. Aquí, al Japó, no és com a l’estat espanyol, i viatgem la majoria dels partits en tren d’alta velocitat, entrant i sortint de l’estació amb la resta de

L’excapità, amb Hiroshi Mikitani, president de Rakuten i del Vissel Kobe, en què Iniesta continua lluint el número ‘8’ a la samarreta.

Iniesta explica que Kobe li recorda molt Barcelona i que la seva carn és espectacular L’excapità assegura que el Barça té aquest any un equip amb opcions de “guanyar-ho tot” De les tradicions japoneses, el manxec ja n’ha adoptat una: “A casa tots anem descalços” passatgers, però és sorprenent com et respecten tot i que saben que ets un jugador de futbol”. De la seva estada al Japó, el que més l’ha impressionat, de moment, és el pas del tifó Jebi. “Va ser brutal. No paràvem de rebre alarmes al telèfon mòbil dient-te que et quedessis a casa i, sobretot, ben lluny del mar.

La força del vent i de la pluja és increïble”.

Iniesta ja ha marcat dos gols a la Lliga japonesa, els quals han fet la volta al món.

Van ser contra el Jubilo Iwata i el Sanfrecce Hiroshima. Dos gols que van obrir la secció d’esports dels telenotícies espanyols i que el van fer tornar a la primera línia informativa. Però normalment no és així. “Soc jo qui està tot el dia pendent del que fa el Barça”, explica. Iniesta defensa que aquest any té “un equip molt potent amb opcions de guanyar-ho tot”, assegura que Messi va estar molt encertat en el seu primer discurs de capità quan va dir que la Champions és “l’espineta clavada de la temporada passada”, i recomana a Arthur, l’hereu del número 8 a Can Barça, que “confiï en el seu joc, ja que està al millor club per créixer envoltat dels millors jugadors del món”.

Així és la nova vida d’Iniesta a Kobe.

Molt familiar. Una aventura en què sempre hi ha un moment per al record. I és que passen els dies i l’excapità no amaga que a la nit sempre té un moment per tornar a veure, acompanyat per la seva dona, l’emotiu comiat que va viure al Camp Nou. A Kobe hi viurà, de moment, tres anys.

Però roda el món i torna al Born. I Iniesta sap que el seu futur tornarà a estar lligat al Camp Nou. “El Barça m’ho ha donat tot”, manté. I això no s’oblida. n

Iniesta Televisió per seguir el jugador a Kobe

Els aficionats que vulguin seguir el dia a dia d’Iniesta al Japó podran fer-ho a través del canal de TV que el jugador ha obert i que va presentar a través de les xarxes socials, Iniesta TV (Rakuten @ Viki): “És un canal de vídeos on es podrà veure contingut exclusiu sobre el meu dia a dia a Kobe“. Produït per Rakuten, Iniesta TV oferirà vídeos originals, el més destacat de la vida del jugador al Japó, entrenaments amb el club i entrevistes personalitzades. També s’hi poden trobar articles que ofereixen una mirada propera i personal d’Iniesta.

REVISTA BARÇA

29

LA NOVA VIDA D’INIESTA AL JAPÓ UNA TROBADA MOLT EMOTIVA

Els jugadors de l’Infantil B van guanyar el Torneig a Osaka, van conèixer Iniesta i van donar una altra lliçó de valors.

“Valoreu tot el que teniu” L’Infantil B va visitar Iniesta a l’estadi del Vissel Kobe i li va dedicar el triomf a la World Challenge Cup d’Osaka MARIO RUIZ. FOTOS: ©TAKESHI NAKAMURA

P

er a ells és molt més que un referent. Molt més que un ídol. Per a ells, Andrés Iniesta és tot allò que somnien ser. Ell és l’essència.

L’estil. L’elegància. Els valors. La humilitat. És el jugador que tots volen ser. Ell és el Barça. El noi que, com ells, va créixer al futbol formatiu i va triomfar al primer equip. És per aquest motiu que quan els jugadors de l’Infantil B de David Sánchez van saber que anirien a visitar-lo a l’estadi

30

REVISTA BARÇA

del Vissel Kobe se’ls van il·luminar els ulls.

I ells, que acabaven d’oferir un recital guanyant la final del Torneig World Challenge Cup a l’Arsenal per 3-1, es van posar nerviosos. Molt nerviosos. Sí, ells, els mateixos que exhibeixen un atreviment inusual al camp, van sentir papallones a l’estómac quan van saber que coneixerien l’Iniesta.

Alguns d’ells, com Alejandro Domínguez, ja el coneixien. Inclús Iniesta es va recordar d’ell quan el va veure. Ell, el resident més petit de la Residència Masia la temporada passada, va ser l’encarregat de lliurar-li la placa commemorativa durant l’acte institucional de comiat que es va fer a la Llotja del Camp Nou. Iniesta li va fer una bona abraçada quan el va veure. I això que Alejandro, com aquell dia, estava com un flam de nervis. Igual que Marc Guiu,

el davanter de l’equip, que li va ensenyar la Copa guanyada davant de l’Arsenal. O el capità, Pau Prim, que va trencar el gel i li va preguntar com li anava la vida pel Japó. I és que tots van voler saber com és el futbol japonès, com s’entén amb els companys i, és clar, la pregunta estrella: “Trobes a faltar el Barça?”

Tots ells, això sí, van escoltar amb atenció els consells que els va donar Iniesta: “Aprofiteu la vostra etapa al futbol formatiu del Barça. Penseu que és el lloc ideal per créixer com a futbolistes i com a persones. Valoreu tot el que teniu al vostre costat, ja que és un privilegi formar part del Barça. Gaudiu d’aquesta etapa i confieu en les vostres possibilitats i no renuncieu mai al somni de jugar al primer equip del Barça”. n

REVISTA BARÇA

31

TROBADA DE PORTERS HISTÒRICS

Salvador Sadurní i Marc-André Ter Stegen, sota una de les porteries dels camps d’entrenament de la Ciutat Esportiva.

Dos àngels de la guarda molt terrenals Sadurní i Ter Stegen es troben a la Ciutat Esportiva i comparteixen secrets sobre el repte que suposa posar-se davant de l’esquadra blaugrana MARC PARRAMON FOTOS: ©FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

C

obrir la porteria del Barça és un desafiament majúscul que està a l’altura de pocs esportistes. Tres pals, una xarxa i una línia blanca on tot comença i tot acaba. Els grans mites de la porteria del Barça tenen molt a dir, però, sobretot, tenen molt a dir-se. I això ho vam poder comprovar en una recent trobada entre Salvador Sadurní (porter del primer equip del 1961 al 1976) i Marc-André ter Stegen, que defensa els nostres pals des del 2014.

Els dos porters es van conèixer un matí a la Ciutat Esportiva, just abans d’un entrenament. Veterania i joventut van deixar

32

REVISTA BARÇA

una estona els guants de banda per parlar de les seves trajectòries.

Tècnica i història

Després de fer-se una gran abraçada, les primeres paraules de Sadurní cap a Ter Stegen van ser: “Tècnicament ets molt bo”, a les quals l’alemany va respondre amb un somriure humil, com ens té acostumats. “A més, quan arrisques amb el peu i no et surt bé, tires endavant, i això és molt important per a un porter. Un altre s’ensorraria”, va confessar-li el porter català. Ho diu un que sap del que parla.

Sadurní, nascut a l’Arboç del Penedès el 1941, va arribar a jugar 464 partits al Barça i s’ha guanyat per mèrits propis ser un dels porters més estimats de la història del Club. Els seus tres trofeus

Zamora, el seu rellevant paper en la consecució de la mítica Lliga 1973/74 o les seves brillants intervencions en la final de Copa del 68, la final de les ampolles, són només alguns dels mèrits d’un currículum on destaca, per sobre de tot, el seu tarannà com a porter elegant, senzill i proper.

Durant la trobada, Ter Stegen va demostrar el seu interès per la història del Club i els seus herois recordant que Sadurní va arribar al Club per substituir moralment un altre mite de la porteria, Ramallets.

Una circumstància amb la qual l’alemany se sent identificat –en un altre temps i d’una altra manera–, perquè ell va haver de substituir davant dels pals Claudio Bravo, una figura molt estimada per l’afició. “El fet que Sadurní estigués al Barça

ARXIU FC BARCELONA

més de 15 anys demostra com és com a persona”, va confessar Marc-André, que s’hi sent identificat.

Guants només quan plovia

A la conversa també va sortir el tema de la integració al país. “No he volgut ser un jugador estranger més, he volgut conèixer la història, la seva gent, per això vaig voler parlar des d’un principi bé l’idioma”, va assegurar l’alemany. “Això és molt important en un porter perquè és els ulls de l’esquena dels jugadors i això facilita la comunicació”, va recordar Sadurní.

Tornant a la tècnica, i amb sentit de l’humor, Sadurní no va dubtar a comentar a l’alemany que li agrada la seva col·locació, “tot i que es pot millorar”.

“I has d’anar amb compte amb els xuts

de lluny”, va continuar la veu de l’experiència. Ter Stegen, com a exemplar alumne aplicat, va assentir mentre reia amb ell.

De camí al camp d’entrenament, Salvador Sadurní va recordar que a la seva època només jugaven amb guants “quan plovia”. “Devíeu estar més còmodes”, va respondre irònicament Ter Stegen. “I de quin teixit eren?”, li va preguntar. “De llana!”.

La conversa va acabar amb unes fotos al camp d’entrenament i, mentre l’alemany marxava cap a la sessió preparatòria, el de l’Arboç ens va confessar: “Estic meravellat amb aquest noi. Havent-lo conegut entenc perfectament per què està triomfant”. Dos àngels de la guarda molt terrenals. n

El fet que Sadurní jugués 15 anys al Barça demostra com és com a persona” MARC-ANDRÉ TER STEGEN Porter del Barça

Havent-lo conegut entenc perfectament per què Ter Stegen està triomfant” SALVADOR SADURNÍ Porter del Barça (1961-76)

REVISTA BARÇA

33

EL COMIAT DE LA BOMBA

Juan Carlos Navarro rep el reconeixement del Club per una trajectòria impecable, acompanyat de la família, companys i amics

NA VA O R R CARLES CASCANTE FOTO: ©FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS

34

REVISTA BARÇA

UN ‘LLIT’ DE 35 TÍTOLS Juan Carlos Navarro ha guanyat 35 títols vestint la samarreta blaugrana.

Navarro es va fotografiar amb el seu llegat esportiu.

REVISTA BARÇA

35

E

l 25 de setembre Juan Carlos Navarro va viure el segon capítol del seu comiat com a jugador professional de bàsquet. Encara amb el tercer per celebrar-se –la retirada de la samarreta que coincidirà amb la visita del Reial Madrid el 25 de novembre–, el Palau Blaugrana es va vestir de gala per rebre convidats d’allò més diversos.

Encapçalada pel president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, la llarga llista de convidats, entre els quals hi havia amics, familiars i moltes cares conegudes del món de l’esport i la cistella, va donar color a un acte que pretenia, d’una banda, homenatjar el millor jugador de la història del bàsquet blaugrana i, de l’altra, oferir un producte atractiu a nivell televisiu, seguint un model exitós com ja va ser l’acte de reconeixement a la figura d’Andrés Iniesta.

En aquest cas, el presentador triat per Juan Carlos Navarro va ser l’actor i humorista Edu Soto, que va aportar frescor i humor a un acte dedicat a la figura de l’11 barcelonista. Per l’escenari, situat a la zona del Gol Nord del Palau Blaugrana, van desfilar amics de tota la seva vida, excompanys de vestidor com Víctor Sada, Roger Grimau i Jordi Trias i exjugadors del primer equip de futbol com Ronaldinho Gaúcho i l’excapità Carles Puyol, que van voler reconèixer la trajectòria del gran capità.

Somriures i emoció

Precisament va ser Ronaldinho qui va despertar els primers somriures del coliseu barcelonista, i quan va pujar a l’escenari es va fondre en una abraçada sentida amb Navarro. Després va participar en les bromes del presentador. Edu Soto el va fer enfilar-se a un tamboret, des d’on, suposadament, havia de defensar un tir de bomba del mateix Navarro. Va ser un dels moments més divertits de la nit, el qual no podia tenir millor còmplice que l’astre

36

REVISTA BARÇA

© FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

EL COMIAT DE LA BOMBA

brasiler, gran admirador de Juan Carlos Navarro des de l’època en què va defensar la samarreta del primer equip de futbol.

Posteriorment, un vídeo testimonial amb la participació de més de 30 excompanys i rivals –entre els quals Diamantidis, Jasikevicius, Pau i Marc Gasol, Varejao i Nando de Colo– i un vídeo d’un dels millors amics de Navarro en l’actualitat, el també exjugador blaugrana d’handbol Iker Romero –ara entrenant a Hannover– van suposar uns dels moments més emotius per a l’excapità i l’avantsala del moment culminant de la nit al Palau.

El president Bartomeu anuncia que Navarro tindrà una estàtua a les portes del Palau La retirada de la samarreta amb l’‘11’ es farà el 25 de novembre coincidint amb el Clàssic

Minuts abans de les 22.00 hores, el president Josep Maria Bartomeu va pujar a l’escenari i va explicar la gran notícia de la nit: Juan Carlos Navarro tindrà una estàtua a les portes de l’actual Palau Blaugrana, que serà traslladada a les instal·lacions del proper nou Palau un cop estigui construït.

No hi va haver millor colofó que aquesta nova notícia sobre la figura de la Bomba per tancar una hora d’emocions i retrobaments que va tenir el seu punt final amb un còctel i un pastís especial per a l’ocasió que portava la signatura del mestre pastisser Christian Escribà.n

A les fotos, el president Bartomeu, la dona de Navarro i les seves filles, excompanys com Sada, Grimau i Trias, diversos amics i la participació de Ronaldinho i Puyol.

REVISTA BARÇA

37

EL COMIAT DE LA BOMBA

“He compartit molts moments amb ell. Va ser sempre un referent per a mi. Navarro ha marcat una època”

“Navarro, com a jugador i com a persona, és molt natural, pròxim i explosiu”

PAU GASOL

MARC GASOL

Jugador del San Antonio Spurs

Jugador dels Memphis Grizzlies

“Si em quedo amb una imatge seva és amb un ganxo a la final de París. És una persona única, no es repetirà” RICKY RUBIO

Jugador de l’Utah Jazz

“Que un jugador hagi patentat un tir és el que millor parla de la seva carrera”

“Em preguntaven qui anotava més triples, si Navarro o jo. Estaven bojos. Si ell té tots els rècords!”

ROGER GRIMAU

Jugador del Barça de bàsquet (2003-11)

GIANLUCA BASILE

Jugador de l’Orlandina Basket

“Recordo quan li van donar l’MVP de l’Eurolliga. Vaig sentir felicitat per haver-lo ajudat a tocar sostre” XAVI PASCUAL

Entrenador del Panathinaikos BC

“Al Mundial 2014 li vaig veure marcar un triple a una cama i és un moviment que he copiat”

“Navarro ha tingut la capacitat de ser un jugador decisiu en cada moment” ANTE TOMIC

Jugador del Barça Lassa de bàsquet

STEPHEN CURRY

Jugador del Golden State Warriors

“Tinc molts records amb ell i el més important és al Sant Jordi, guanyant la primera Eurolliga” SARUNAS JASIKEVICIUS

Jugador del Barça de bàsquet (2000-03 i 2012-13)

38

REVISTA BARÇA

El 7 de setembre Juan Carlos Navarro també va ser homenatjat a l’Auditori 1899 per part del Club. Va ser un acte emotiu, amb la presència del president Josep Maria Bartomeu i també d’altres celebritats del món del bàsquet, com Pau i Marc Gasol, Ricky Rubio i altres excompanys com Roger Grimau, Víctor

Sada i Jordi Trias. En aquest primer comiat, a més, es va fer públic que la samarreta de Navarro descansarà al lloc més alt del Palau Blaugrana a partir del 25 de novembre del 2018, en un acte que coincidirà amb el Clàssic contra el Madrid, i lluirà al costat de les d’Andrés Jiménez, Nacho Solozabal, Roberto Dueñas i Juan Antonio San Epifanio.

© FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

Els Gasol, Ricky i els companys l’acompanyen

Juan Carlos Navarro va rebre un primer reconeixement a l’Auditori 1899, on va estar acompanyat d’amics i companys d’ara i d’abans.

© FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

Un espai al Museu tota la temporada

L’espai dedicat a Navarro recull alguns dels objectes més emblemàtics de la seva trajectòria.

Com els grans mites del barcelonisme, Juan Carlos Navarro ja té el seu espai dedicat al Museu del Club. El 28 de setembre, amb la presència de l’històric 11 blaugrana, del directiu responsable de la secció, Joan Bladé, i del director del Museu, Jordi Penas, es va inaugurar a la segona planta un recinte que estarà obert fins al final del curs 2018/19. L’espai dedicat a la llegenda culer, ubicat en una zona transitada del Museu, disposa d’una col·lecció de fotografies seves de totes les èpoques, pilotes amb les quals va batre rècords, xarxes retallades després d’aixecar títols, medalles assolides amb la selecció espanyola i també un espai destinat a la seva etapa als Memphis Grizzlies. Cal recordar que el Museu és un espai d’entrada gratuïta per als socis del FC Barcelona.

REVISTA BARÇA

39

BÀSQUET ELS NOUS FITXATGES DEL BARÇA LASSA

QUALITAT, FÍSIC I EXPERIÈNCIA Cinc dels sis reforços ja coneixen l’ACB, mentre que Singleton arriba amb l’aval de ser un dels millors alers pivots de l’Eurolliga

S

DAVID JOVER. FOTOS: ©FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

vetislav Pesic serà l’encarregat de continuar dirigint el Barça Lassa 2018/19 després d’haver aterrat al Club al febrer del 2018. L’entrenador serbi, que ha apostat per la continuïtat en el nou projecte blaugrana, manté el seu staff tècnic i un total de set jugadors. La permanència d’aquests jugadors és clau per formar un nucli dur, amb identitat, que aquest curs estarà acompanyat de sis incorporacions de primer nivell: Chris Singleton, Kevin Pangos, Kyle Kuric, Artem Pustovyi, Jaka Blazic i Rolands Smits, que s’ha incorporat al primer equip després d’una temporada cedit al Fuenlabrada.

Cinc dels sis jugadors ja saben què és jugar a la Lliga Endesa, hi tenen experiència, i aquest fet ha estat clau, entre d’altres, per a la seva contractació. El fet de conèixer la competició és un afegit més en l’habitual procés d’adaptació que tots els jugadors necessiten un cop arribats a Barcelona. “Vinc amb moltes ganes de treballar i aconseguir títols”. Aquestes són les paraules del tirador Kyle Kuric, que arriba amb l’aval de cinc temporades, entre l’Estudiantes (2012-14) i el Gran Canària (2014-17), i més de 150 partits a l’estat espanyol. Pel que fa a Jaka Blazic –excel·lent defensor, físic i veloç a camp obert–, Artem Pustovyi –intimidació, rapidesa i habilitat ofensiva– i Rolands Smits –valor emergent amb físic i llançament exterior–, tots ells seran bàsics per a una temporada que tindrà al voltant de 80 partits i en què tothom tindrà el seu moment.

Contrastats a l’Eurolliga

Dos dels noms més importants del mercat europeu aquest estiu passat, Pangos i Singleton, defensaran la samarreta del Barça Lassa en un curs en què ser als play-offs de l’Eurolliga és un repte i una obligació alhora després de dos cursos sense aconseguir-ho. Chris Singleton, l’únic que no havia jugat abans a la Lliga Endesa, és un dels millors jugadors de l’Eurolliga en la seva posició. El nord-americà ha anat creixent com a jugador a Europa i s’ha convertit en una referència gràcies a la seva intensitat defensiva, els seus triples oberts i l’habilitat per jugar de cara a cistella en l’un contra un.

Kevin Pangos, per la seva banda, arriba al Palau després d’un curs increïble amb el Zalgiris Kaunas i després d’haver estat elegit en el segon millor cinc de l’Eurolliga. El base canadenc, amb passaport eslovè gràcies als seus avis, és un fora de sèrie en aspectes com la direcció de joc, el tir exterior i la presa de decisions. El jugador més menut de la plantilla –186 cm– aporta també lideratge, i és la continuació de Pesic a la pista, que ha format un equip amb més físic, defensa i talent per competir de tu a tu amb els millors equips del Vell Continent. ■

40

REVISTA BARÇA

CHRIS SINGLETON

KEVIN JOSEPH PANGOS

Aler pivot Lloc de naixement: Canton (Geòrgia) Data de naixement: 21/11/1989 Pes: 103 Kg Alçada: 205 cm

Base Lloc de naixement: Holland Landing (Ontario, Canadà) Data de naixement: 26/01/1993 Pes: 83 Kg Alçada: 186 cm

6

Amb experiència contrastada a Europa, Singleton arriba al Barça Lassa després de tres grans temporades a l’Eurolliga (Lokomotiv -2015/16- i Panathinakos -2016-18-).

3

Format esportivament a la Universitat de Gonzaga, Pangos arriba després de completar dos grans cursos a l’Eurolliga al Zalgiris Kaunas lituà.

“Hem de lluitar per tots els títols” Nacho Rodríguez, mànager esportiu, i Joan Bladé, directiu responsable de la secció de bàsquet, van donar la benvinguda a les sis cares noves en una roda de premsa de presentació que es va celebrar al bell mig de la pista del Palau Blaugrana. “Hem mantingut un bloc de jugadors donant continuïtat a l’equip del curs passat, i hi hem afegit sis cares noves que ens ajudaran en molts aspectes del joc, tant en atac com en defensa gràcies a les seves qualitats. Un dels nostres objectius és millorar a l’Eurolliga i estar en el Top 8. Hem de lluitar per tots els títols”, comentaven els màxims dirigents del bàsquet blaugrana.

KYLE KURIC

ARTEM PUSTOVYI

Escorta Lloc de naixement: Evansville (Indiana, Estats Units) Data de naixement: 25/08/1989 Pes: 83 Kg Alçada: 193 cm

Pivot Lloc de naixement: Sofiivka (Ucraïna) Data de naixement: 25/06/1992 Pes: 111 Kg Alçada: 219 cm

24

Després de superar un tumor cerebral el 2015, Kuric ha anat creixent com a jugador cada temporada i està considerat un dels millors tiradors d’Europa.

JAKA BLAZIC

ROLANDS SMITS

14

9

10

El gegant ucraïnès del Barça destaca pel seu tracte humà i és un clar exemple de millora constant després de tres temporades a l’Obradoiro gallec.

L’eslovè és un exemple d’adaptació al moment de l’equip i pot ser clau en moments en què cal accelerar el joc i pressionar el rival.

El jugador letó compta amb un físic privilegiat i cada temporada va afegint nous registres en el seu joc.

Aler /Escorta Lloc de naixement: Jesenice (Eslovènia) Data de naixement: 30/06/1990 Pes: 91 Kg Alçada: 196 cm

Aler pivot Lloc de naixement: Valmiera (Letònia) Data de naixement: 25/06/1995 Pes: 105 Kg Alçada: 207 cm

REVISTA BARÇA

41

BALANÇ ECONÒMIC

El club que més factura al món de l’esport El Barça ingressa 914 milions d’euros l’exercici 2017/18 i preveu que arribarà a 960 milions el 2018/19, amb una reducció de 4 punts del cost salarial esportiu

E

l FC Barcelona ha tancat un balanç econòmic i uns pressupostos excepcionals. El balanç de l’exercici 2017/18 presenta uns ingressos de 914 milions d’euros, i el pressupost per a la temporada 2018/19 preveu una facturació de 960 milions d’euros que consoliden el Barça com el club amb més ingressos en el món de l’esport. Sens dubte, una fita extraordinària en la història del l’Entitat, ja que, recordem-ho, el Pla Estratègic del Club preveia arribar als 1.000 milions d’euros d’ingressos l’any 2021, al final del mandat de l’actual Junta Directiva.

El vicepresident i tresorer de la Junta Directiva, Enric Tombas, i el director executiu (CEO), Òscar Grau, destaquen l’esforç que s’ha fet per poder assolir unes xifres d’ingressos d’aquesta magnitud. “Els 914 milions d’euros és una xifra rècord per al Club i també dins del món del futbol. Veiem que està per sobre dels 897 milions d’euros que vam posar com a xifra d’ingressos en el pressupost i que vam aprovar a l’Assemblea del 20 d’octubre del 2017. Una xifra a tocar dels 1.000 milions d’euros que vam esmentar en la campanya del 2015 i que semblava per a alguns una mica agosarada. Nosaltres no ho creiem, i a meitat de la legislatura ja estem molt a prop d’aconseguir-ho”, afirma Tombas.

El pressupost de 960 milions d’euros preveu uns beneficis d’11 milions després d’impostos. Des del 2010, els beneficis acumulats ja serien de 199 milions, i ja sumarien vuit anys consecutius amb beneficis. El pressupost presenta un rècord d’EBITDA de 191 milions, per sobre de qualsevol assolit fins ara, fet que confirma la solidesa i la sostenibilitat econòmica del Club.

L’Espai Barça no s’atura

Pel que fa a les inversions pressupostades per al curs 2018/19, destaquen els 72 milions per a actuacions de l’Espai Barça.

Tombas va confirmar que a l’estiu que ve començaran les obres al Camp Nou amb la

42

REVISTA BARÇA

RESULTAT 2017/18 I PRESSUPOST 2018/19 (Milions d’euros)

REAL 2017/18

PPT. 2018/19

INGRESSOS

914 960

DESPESES D’EXPLOTACIÓ

-882 -929

RESULTAT EXPLOTACIÓ

32 31

INGRESSOS I DESPESES FINANCERES -12 RESULTAT NET

-16

20 15

RESULTAT DESPRÉS D’IMPOSTOS 13 EBITDA

11

177 191

COST ESPORTIU SOBRE INGRESSOS Ingressos d'explotació Massa salarial esportiva (futbol + seccions) sobre els ingressos

850 750 650 550

250 150

530

495

490

60

62

60

298

305

319

2011/12

2012/13

2013/14

450 350

914

Cost dels salaris i amortitzacions futbol + seccions

950

608

69

419

679

708

64

61

435

432

70% INDICADOR MÀXIM DE SEGURETAT 70

639

50 -50

COPA DEL REI

LLIGA

2014/15

2015/16

2016/17

2017/18

UEFA CHAMPIONS LLIGA COPA DEL REI

LLIGA COPA DEL REI

COPA DEL REI

LLIGA COPA DEL REI

primera fase de la nova construcció de la primera graderia, independentment de si el Club tanca l’acord dels tittle rights aquesta temporada. “El Club té la solvència suficient per abordar inversions de tota mena, ja sigui per comprar jugadors o per dur a terme el desplegament de l’Espai Barça, tal com farem durant la temporada en curs, amb la vo-

55% INDICADOR ÒPTIM

luntat de fer-ho perquè estem per sota dels 200 milions d’euros. Tenim un endeutament EBITDA que ens dona l’oportunitat d’avançar-hi malgrat que no tenim tancats els tittle rights, que confiem aconseguir i presentar en una Assemblea Extraordinària abans d’acabar la temporada”.

Un altre dels aspectes destacats de pressu-

EVOLUCIÓ DE DESPESES (Milions d’euros)

+205 (+30%)

581 441

443

+206

EVOLUCIÓ D’INGRESSOS

630

0% 18 SOCIS

679

677

472 432 +48%

495

490

18

530

68 -37% 43 2013/14

2014/15

2015/16

2016/17

5%

SALARIS NO ESPORTIUS 264

2017/18

2% 20%

24%

29%

18 182 223

(+5%)

960 18

2%

188

20%

267 28%

263

356

228 2017/18

131

13%

PPT 2018/19

2011/12

2012/13

2013/14

2014/15

2015/16

2016/17

228 TRASPASSOS I ALTRES 2017/18

(Milions d’euros)

882

SOCIS 0 M€ (0%) ESTADI 6 M€ (3%) MÈDIA 44 M€ (+20%) MÀRQUETING +93 M€ (+35%)

37% 25%

13%

DESPESES REAL 2017/18 vs. PRESSUPOST 2018/19

(Milions d’euros)

+46

299 MÀRQUETING

73 213%

ALTRES

INGRESSOS REAL 2017/18 vs. PRESSUPOST 2018/19

914

187 MÈDIA

175

DESPESES DE 138 +13% 156 GESTIÓ 2012/13

+4%

178

39 +10% 43

2011/12

182 ESTADI

708

608 639 SALARIS ESPORTIUS

914

(+29%)

(Milions d’euros)

882

TRASPASSOS ALTRES -97 M€ (-43%)

59%

520

+47

929

(+5%)

53%

SALARIS ESPORTIUS -28 M€ (-5%)

492

AMORTITZACIONS +22 M€ (+18%)

15%

141

6%

52

SALARIS NO ESPORTIUS +9 M€ (+21%)

157

20%

188

DESPESES DE GESTIÓ +31 M€ (+20%)

43

6%

56

ALTRES +13 M€ (+32%)

13%

119

5%

43

18% 5%

2017/18

PPT 2018/19

*A efectes comparatius, per a la temporada 2017/18 s’ha reclassificat l’import de Performance de UEFA de la partida de Màrqueting a la de Mèdia.

post és el descens del cost salarial esportiu del Club, que es redueix quatre punts respecte a la temporada passada i se situa al 66% dels ingressos. A més, sense el cost de la massa salarial de la resta dels esports professionals se situaria al voltant del 61%, per sota del llindar de recomanació.

Compensat l’ingrés per Neymar Jr

L’ingrés excepcional que va suposar el pagament de la clàusula de rescissió de Neymar Jr es compensa en el pressupost amb la millora en ingressos per comercial i patrocini, mèdia, explotació de l’Estadi i traspassos de jugadors. En l’àmbit de negoci es preveu un increment per la consolidació de Barça Licensing & Merchandising (BLM), la societat que ha creat el Club per recuperar la gestió de l’explotació de les botigues del Barça i els productes llicenciats. L’altra partida significativa és la de mèdia, gràcies al nou cicle de

repartiment d’ingressos UEFA per la Champions League.

La Junta va valorar positivament l’evolució del pressupost del Club, ja no només per l’increment d’ingressos, sinó perquè està en concordança amb els principis bàsics que fonamenten la gestió d’aquest govern. La ràtio en relació amb l’EBITDA es manté dins dels límits d’equilibri financer fixats pels Estatuts.

Tancament de l’exercici 2017/18

Pel que fa al tancament de l’exercici 2017/18, el Club ha assolit els ingressos més alts de la seva història, 914 milions d’euros, amb un increment de 17 milions d’euros envers la xifra pressupostada de 897 milions. “L’increment respecte a la temporada 2016/17 ha estat del 29% (+209 milions), ha explicat Enric Tombas. Aquest és el cinquè exercici consecutiu en què el Club su-

pera el seu propi rècord de facturació i la primera vegada que supera la barrera dels 900 milions d’euros d’ingressos.

Les despeses han estat de 882 milions; el benefici d’explotació, de 32 milions, i els beneficis, després d’impostos, de 13 milions d’euros. Des del 2010 s’han acumulat 188 milions d’euros de beneficis i el Club suma vuit anys consecutius d’auditories netes, sense cap excepció. L’EBITDA ha quedat fixat en 177 milions d’euros. “L’EBITDA ens permet calcular la solvència del Club. Des de la Junta Directiva en fem una valoració molt positiva”, ha afirmat Enric Tombas.

Pel que fa al deute, a 30 de juny del 2018 s’ha situat en 157,4 milions d’euros.

A efectes del compliment de l’equilibri patrimonial, la ràtio del deute sobre EBITDA, descomptant-ne les inversions de l’Espai Barça, queda en 0,68 per sota del límit màxim, que aquest any estava fixat al 2. n

REVISTA BARÇA

43

BALANÇ ECONÒMIC

El primer club ‘one billion dollars’ Els resultats econòmics del Barça han tingut un gran ressò als mitjans globals, especialment als EUA, en trencar-se una barrera icònica El FC Barcelona és el primer club del món a convertir-se en un club one billion dollars ($1.05bn), una xifra que supera els ingressos de qualsevol entitat esportiva, incloses les franquícies nord-americanes d’esports com l’NBA, l’NFL i l’NHL. El canvi de divises favorable d’euros a dòlars (914 milions d’euros del tancament de l’exercici 2017/18 o els 960 milions del pressupost del 2018/19) ha permès superar aquesta barrera icònica per primera vegada a la història. Cal recordar, però, que un bilió als Estats Units i en altres països del món equival a mil milions aquí (un bilió en el nostre context econòmic són 100.000 mi-

44

REVISTA BARÇA

lions d’euros). Mitjans de comunicació del prestigi de Forbes, el Financial Times, The New York Times o agències com Reuters o AP van recollir la notícia i la van convertir en una informació d’abast global.

La revista de negocis nord-americana Forbes va recollir la fita amb dues notícies: “El FC Barcelona, primer equip de la història a superar el bilió d’ingressos” i “com el FC Barcelona gairebé ha duplicat els seus ingressos des de 575 milions de

dòlars a més de mil milions en només sis temporades”. Forbes compara els ingressos del Barça ($1.05 bil) amb els del Reial Madrid ($892 mil) o els Dallas Cowboys ($864 mil).

El New York Times va declarar que “el Barcelona supera els mil milions de dòlars en ingressos”. El Financial Times va destacar que “el FC Barcelona registra uns ingressos de 914 milions d’euros, prop de l’objectiu de mil milions d’euros”. n

REVISTA BARÇA

45

@ FC BARCELONA / SANTIAGO GARCÉS

ÀREA SOCIAL NOVES ACCIONS PER A LA TEMPORADA 2018/19

Les noves accions tenen la voluntat de fomentar l’assistència al Camp Nou, amb un criteri social i en benefici del conjunt de l’Entitat.

Més avantatges i serveis per als socis Oferir beneficis al soci és una de les constants que sempre es tenen presents des del Club, i les noves accions que s’han emprès són un clar exemple d’aquesta voluntat

L

ALBERT RIUDEUBÀS

a Junta Directiva del FC Barcelona, en la reunió que va tenir lloc el dimecres 5 de setembre, va acordar tota una sèrie de mesures encaminades a afavorir els beneficis i els avantatges dels socis del Club.

En el marc dels nous avantatges socials que s’han impulsat, es va aprovar un paquet de beneficis exclusius per als socis a les diferents botigues del Club. Aquestes promocions s’han activat durant el mes d’octubre, algunes de manera definitiva,

46

REVISTA BARÇA

algunes durant uns dies limitats, i d’altres s’han dirigit a actes determinats, com la mateixa Assemblea General de Socis.

Nous avantatges a les botigues

Un dels beneficis que s’han vist millorats ha estat el descompte que té el soci en la compra de productes a totes les botigues Barça. Aquest descompte s’ha doblat, i ha passat d’un 5% a un 10% per la compra de qualsevol producte. Els socis també podran gaudir d’una atenció personalitzada a les botigues situades al Camp Nou, al Passeig de Gràcia i a La Roca, i d’un taulell especial per evitar les cues a la Botiga Megastore de l’Estadi.

Una altra de les promocions que es van establir per a finals de setembre i primers d’octubre ha estat la d’oferir als socis durant un període limitat un descompte del 40% per una única compra de la samarreta, personalitzada i amb el distintiu de

Campions de Lliga 2017/18. Els socis interessats van haver de fer la seva reserva en línia a través del web del Club i passar-la a comprar posteriorment a la botiga del Camp Nou o a la del Passeig de Gràcia.

Una altra decisió va ser la d’aprofitar la data de l’Assemblea General, el 20 d’octubre, per establir el Dia del Compromissari, en què els compromissaris acreditats poden gaudir d’un descompte especial del 30% a la botiga del Camp Nou al llarg de tota la jornada.

Assignació dels abonaments

La Junta també va decidir posar a disposició dels socis sense abonament, com a invitacions, les localitats que han quedat temporalment suspeses per les sancions imposades arran de l’acció antifrau duta a terme en el Clàssic Barça-Madrid de la temporada passada. Les 2.821 entrades corresponents als abonaments suspesos

Els nous beneficis La Junta Directiva impulsa noves mesures encaminades a afavorir els socis

1

Posar a disposició dels no abonats les localitats sancionades per l’acció antifrau

2

Descompte del 50% en el preu de les entrades per als socis no abonats

3

Viatges d’un dia per les destinacions de la lligueta de Champions a un mateix preu

4

40% de descompte en la compra de la samarreta durant un període limitat

5

Establir un augment de fins al 10% de descompte en totes les botigues Barça

6

Taulell sense cues a la botiga del Camp Nou i atenció personalitzada

7

Un 30% de descompte per als compromissaris el dia de l’Assemblea

Més descomptes, millor atenció i noves promocions en les compres a les botigues Barça s’ofereixen gratuïtament a tots els socis no abonats majors de 14 anys i amb un mínim d’un any d’antiguitat de soci.

Els socis interessats a aconseguir alguna d’aquestes localitats han de fer la petició a través d’un formulari situat a l’espai dels socis del web del Club, que hauran d’omplir la setmana abans de cada partit. En el cas que la demanda superi la xifra d’invitacions disponibles, s’efectua un sorteig entre tots els sol·licitants.

Aquestes entrades són nominals, personals i intransferibles, i els socis agraciats que, sense previ avís, no facin us de les seves invitacions no podran sol·licitar-ne cap més durant aquesta temporada. El nombre d’invitacions a disposició del col·lectiu de socis no abonats s’anirà reduint progressivament, a mesura que els abonats sancionats vagin exhaurint el seu termini de suspensió i recuperin les seves localitats.

Desplaçaments subvencionats pel Club

Una temporada més, FC Barcelona Desplaçaments ofereix als socis i penyistes uns preus molt competitius i subvencionats pel mateix Club per poder seguir l’equip a la Lliga de Campions, amb uns programes de viatge que permeten traslladar-se en cada partit amb seguretat i tranquil·litat. Aquests programes tenen garantida la sortida i ofereixen els serveis necessaris per gaudir del desplaçament, ja que inclouen els transports efectuats a la ciutat de destinació entre l’aeroport, el centre de la ciutat i l’estadi.

Per a tots aquells socis o penyistes que vulguin donar suport a l’equip en els primers desplaçaments de la Lliga de Campions corresponents a la fase de grups davant el Tottenham, l’Inter i el PSV, el Club organitza a través de FC Barcelona Desplaçaments viatges d’un dia amb avió a un mateix preu de 196 € per als socis i 238 € per als penyistes per a cadascuna de les destinacions, Londres, Milà i Eindhoven. A aquests preus caldrà afegir-hi l’import de la localitat corresponent a cada partit. El primer desplaçament a Londres va ser un èxit i es van omplir totes les places previstes. n

MB SOCIAL

Jordi Cardoner, a la Botiga Barça del Camp Nou, on els socis podran gaudir d’avantatges exclusius, descomptes, promocions i atenció personalitzada.

“No volem que ningú faci negoci amb l’abonament” Jordi Cardoner, vicepresident primer del Barça i responsable de l’Àrea Social, explica les darreres accions del Club dirigides als socis MIRIAM NADAL

E

FOTOS: ©FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

l Club ha impulsat mesures per afavorir els socis a partir de les possibilitats que han aparegut a conseqüència de l’acció antifrau, del nou model del Seient Lliure o de la gestió de les botigues Barça.

48

REVISTA BARÇA

Com valora la situació de l’acció antifrau?

La Comissió de Disciplina ha establert unes penalitzacions per a aquells socis relacionats amb el frau. Crec que és important explicar que el que s’ha produït és una falsificació. Aquí no hi ha hagut uns carnets que s’han deixat a algú i dels quals s’ha fet un ús indegut pel fet de rebre uns diners, sinó que hi ha hagut frau, en el sentit més ampli del concepte jurídic, perquè s’ha fet una falsificació dels codis QR. Aquests codis s’han copiat en un paper, i aquests papers han estat posats a la venda per empreses fraudulentes.

Com s’ha afrontat el procés sancionador respecte als socis afectats?

Un total de 2.821 socis han estat implicats en aquesta acció, però vull agrair a més d’un centenar de socis que hagin volgut col·laborar amb l’Entitat. Han entès la situació i ens han facilitat informació que ha pogut ser presentada a la Fiscalia. Pel que fa a les persones que han estat sancionades des de sis mesos i fins als divuit, ho han estat bàsicament en funció de la col·laboració que aquests socis hagin tingut amb el Club. N’hi ha que no només ho han reconegut, que és el primer pas, sinó que també han tornat els diners rebuts i

MB SOCIAL

Els socis disposen d’una caixa exclusiva en la Botiga del Camp Nou i han tingut un descompte del 40% per la compra de la primera samarreta.

a més han ajudat a l’hora d’aportar informació. Aquests són els que han tingut la menor pena, de sis mesos.

Per què s’ha optat per posar aquestes localitats a disposició dels socis sense abonament com a invitacions?

Primer, perquè aquests abonaments estan venuts, i els socis els mantindran un cop passat el període de sanció. Per tant, el Club el que no farà és vendre l’abonament dues vegades, i aquí és on s’ha determinat que els socis no abonats puguin utilitzar aquestes localitats de manera gratuïta. Malauradament, ha succeït el que ha succeït, però hem aprofitat aquesta situació per oferir una oportunitat a aquells que realment ho mereixen. Molts socis estan esperant un abonament i, per tant, crec que no és correcte, no és ètic, que els que en tenen en facin un mal ús. Per tant, és bo que a l’hora de regularitzar aquestes situacions es pugui beneficiar els socis sense abonament. No volem que ningú faci negoci amb l’abonament, ni els socis que en tenen ni el Club venent-lo dues vegades.

Una altra mesura ha estat la d’oferir als socis uns millors descomptes a la Botiga Barça, que era una petició recurrent.

Aquest era un deute que teníem, perquè molts socis han estat reclamant que tinguéssim a les nostres botigues un tracte especial amb ells.

Molts socis esperen abonament, no és ètic que els que en tenen en facin un mal ús” Gràcies a la creació de BLM gestionem les botigues i podem millorar els descomptes”

Fins ara Nike decidia la gestió comercial de les botigues, però a partir d’aquesta temporada tenim la possibilitat de gestionar-ho nosaltres directament gràcies a la creació de BLM (Barça Licensing Merchandising), i ara sí que hem pogut incrementar el descompte que rebien els nostres socis, que ha passat del 5% al 10%.

D’altra banda, recentment s’ha pogut aplicar un descompte del 40% en la compra de la samarreta en una promoció que s’ha dirigit als socis durant un període determinat. També cal valorar molt positivament un detall qualitatiu com és el d’haver millorat l’atenció que rep el soci a la botiga, amb un taulell sense cues i unes prioritats per a ells, com a propietaris del Club que són.

La previsió és que el proper estiu comencin les obres de l’Espai Barça. Com es gestionarà l’afectació als socis?

Volem atendre personalment tots aquells requeriments relacionats amb un projecte estratègic i crucial per al futur del Club, per això crearem l’Oficina de l’Espai Barça (OEB). Els socis i abonats podran conèixer tots els detalls del calendari d’obres i d’afectacions per la remodelació de l’Estadi. Com he dit, el Club vol assegurar la informació i el servei personalitzat al soci abonat, i prioritzarà aspectes com l’antiguitat del soci, les agrupacions familiars i els programes d’accessibilitat. n

REVISTA BARÇA

49

MÓN BLAUGRANA

Els socis puntuen amb un 7 els tres primers anys de la Junta Per primera vegada l’Observatori Blaugrana, l’enquesta semestral que fa el Club, s’ha fet extensiva també als seguidors per conèixer l’opinió del barcelonisme

E JOSEP VIVES

l FC Barcelona va donar a conèixer el passat 12 de setembre els resultats de l’últim Observatori Blaugrana, l’enquesta d’opinió que el Club realitza cada semestre i que avalua la situació global de l’Entitat mitjançant la valoració que en fa un grup de 1.000 socis de l’Entitat. Per primera vegada una gran part d’aquesta enquesta també s’ha fet extensiva a un grup de 1.000 seguidors que no són socis del Club, a fi i efecte de tenir una perspectiva més àmplia sobre l’estat d’opinió de tot el barcelonisme.

L’estudi l’ha dut a terme Time Consultants, mitjançant una enquesta realitzada a un miler de socis, homes i dones, majors de 18 anys i residents a l’estat espanyol, i una altra enquesta realitzada a un miler de seguidors, homes i dones majors de 18 anys, residents a Catalunya, entre els dies 24 de juliol i 1 d’agost del 2018.

En aquest Observatori, que coincideix amb l’equador del mandat de l’actual Junta Directiva, també s’ha volgut copsar l’opinió dels socis sobre aquests tres primers anys de gestió. Els socis han puntuat amb un 7 sobre 10 l’acció duta a terme pel màxim òrgan de govern del Club. Una nota que ratifica el grau de confiança expressat per la massa social de manera continuada des de l’any 2015. Si ho comparem amb el resultat del darrer semestre, el grau de satisfacció dels socis sobre la marxa general del Club s’ha enfilat fins al 7,5 sobre 10, dues dècimes per damunt de la nota obtinguda en aquell moment.

Els socis del FC Barcelona expressen de manera molt majoritària la seva satisfacció amb la marxa general del Club. Així, un

50

REVISTA BARÇA

Socis i seguidors valoren amb un notable alt la temporada 2017/18 i es mostren optimistes amb el nou curs que comença 81% dels enquestats valoren entre el 7 i el 10 sobre 10 el seu grau de satisfacció en relació amb el Club, i només un 3,2% el suspèn en aquest apartat. Els èxits esportius, el funcionament general de l’Entitat, el bon joc, l’espectacle i l’estil o la bona gestió del president i la Junta Directiva són alguns dels aspectes que més pesen a l’hora de fer aquesta valoració.

Pel que fa al balanç de la temporada 2017/18, els socis la valoren amb un 7,6 sobre 10, mentre que els seguidors li atorguen una nota de 7,9. En tots dos casos es manifesta una gran confiança en relació amb la temporada que acabem de començar. Un 59,3% dels socis considera que la temporada 2018/19 anirà millor que l’anterior, i en el cas dels seguidors el percentatge és del 56,9.

El millor club del món

Una amplíssima majoria tant dels socis com dels seguidors considera que el Barça és el millor club del món, per davant de clubs com el Reial Madrid, el Manchester United, el Manchester City i el Bayern de Munic.

Catalunya i la lluita contra el frau

Un 72,6% dels socis i un 63,3% dels seguidors estan d’acord amb el posicionament del Club en relació amb la qüestió catalana, és a dir, en defensa de la llibertat d’expressió i del dret a decidir. En relació amb les

mesures implementades per la Junta Directiva en la lluita contra el frau i la revenda, el suport dels socis i seguidors és aclaparador, amb un 92 i un 90,8%, respectivament.

Confiança en la gestió econòmica del Club

L’Observatori reflecteix un índex alt de confiança dels socis en la gestió econòmica del Club. La nota resultant és d’un 6,9 sobre 10, tot i que aspectes molt importants i positius a l’hora de fer aquesta valoració són desconeguts per una part important de la massa social. Així, el 41,9% dels socis no sap que el FC Barcelona ha assolit el rècord d’ingressos, amb un total de 914 milions d’euros, mentre que el 41,5% desconeix que és el club del món amb més ingressos per patrocinis. n

Consulta el document complet Els resultats de l’Observatori Blaugrana són públics des del maig del 2015, quan es van lliurar aquests resultats als aspirants a candidats a les eleccions a la presidència d’aquell any. La Junta Directiva, complint amb el compromís expressat per Josep Maria Bartomeu en el balanç del seu primer mandat, continua fent públics els resultats d’aquesta enquesta per posar-los a l’abast de tots els socis, que poden consultar el document al lloc web del Club. (www.fcbarcelona.cat).

MB SOCIAL

1. SATISFACCIÓ GENERAL DEL CLUB SOCIS Nota 1-10

Motius principals de satisfacció/ insatisfacció

Escala 0-10

7,5

6,8

40,6%

7,5

7,3 DESEMBRE 17

4. BALANÇ TEMPORADA 2017/18

Èxits esportius, títols, joc

JULIOL 17

JULIOL 17 NOMÉS EL 8% DELS SOCIS PUNTUA AMB UN 5 O MENYS

4,4%

Política de fitxatges i renovacions

SOCIS

EXPECTATIVES PER A LA TEMPORADA 2018/19

7,6

SOCI PITJOR

SEGUIDORS

33,7 JUL 17 28,9%

59,3

35,7

Els socis es mostren bastant més optimistes que fa un any

El nivell d’exigència dels seguidors és quelcom superior

Notable [7-8]

63,4%

Aprovat [5-6]

Aprovat [5-6]

10,3%

13,0%

7,5

Excel·lent [9-10] Suspès [0-4]

21,7%

Excel·lent [9-10]

18,8%

2,8%

ESCALA 0-10

SOCIS

IGUAL

El Barça ha de guanyar-ho tot sempre?

66,6%

1,2%

MILLOR

59,3 JUL 17 49,9%

5. NIVELL EXIGÈNCIA

Notable [7-8]

Suspès [0-4]

5,2

MILLOR

IGUAL

7,9

SEGUIDORS

7,7

PITJOR

5,1 JUL 17 17,6%

2. SATISFACCIÓ MARXA ESPORTIVA SOCIS

SEGUIDORS

SOCIS SEGUIDORS

màxim

molt alt

mitjà

molt baix

mínim

19,1

28,3

18,7

21,2

18,0

16,1

33,1

20,4

12,1

17,5

ESCALA 0-10

PRINCIPALS MOTIUS INSATISFACCIÓ

El més important, però, és...

SEGUIDORS

30,4

Bàsquet

4,2

17,4

Política de fitxatges / altes-baixes

19,9

17,4

Seccions (en general)

-

14,8

Paper a la Champions

6,0

11,3

Planter / Barça B

7,8

10,4

Gestió / planificació esportiva

4,8

9,6

Pèrdua model / valors / projecte

3,0

3,5

Junta Directiva / President

14,5

7,8

Resultats esportius

13,9

3,5

Gestió econòmica

7,8

Practicar el futbol més maco

SOCIS 51,0 30,9

29,5

Ser el club més conegut del món

17,6 27,3 17,6

Guanyar més diners

63,2

81,9%

29,7

Guanyar-ho tot

3. VALORACIÓ ESPORTS PROFESSIONALS

SEGUIDORS

27,3

22,9 21,8

59,2%

31,4 12,9

44,9%

34,9 1,1

10,2%

7,5

86,1%

59,2%

44,9%

10,2%

6. EL MILLOR CLUB DEL MÓN Tant per als socis com per als seguidors el Barça és el millor club de futbol del món

Futbol Futbol femení 1r equip

Futbol Handbol Futbol Bàsquet sala Barça B

ESCALA 0-4

Hoquei patins

SOCIS

3,4

3,3

3,2

3,1

3,0

1,6

1,3

SEGUIDORS

3,2

3,2

3,1

3,0

3,0

1,8

1,6

El 29,1% dels socis i el 45,9% dels seguidors desconeixen que tots els esports professionals han guanyat les Copes del Rei corresponents per primera vegada a la història.

El 29,8% dels socis i el 48,3% dels seguidors no sabien que el Barça juvenil ha guanyat per segon cop la Youth Champions League.

Resultat d’esmentar per ordre els 5 considerats millors

Rànquing millors clubs de futbol del món [1] [2] [3] [4] [5] [6] [7] [8] [9] [10]

FC Barcelona Reial Madrid Manchester United Manchester City Bayern Munic Liverpool Chelsea París SG Juventus Atlètic de Madrid

Posició mitjana SOCIS

SEGUIDORS

1,1 2,7 3,0 3,1 3,5 3,7 3,8 3,9 4,0 4,2

1,2 2,6 3,2 3,2 3,4 3,6 3,9 3,7 3,9 3,3

[1] [2] [3] [4] [6] [7] [9] [8] [10] [5]

REVISTA BARÇA

51

MB SOCIAL

Els socis estan més orgullosos del Barça que els seguidors

7. LA QÜESTIÓ CATALANA

En ambdós casos el sentiment és elevadíssim

Una amplíssima majoria dona suport al posicionament del Club respecte a la ‘qüestió catalana’

Està orgullós del Barça...

SOCIS Molt + força

% d’acord amb el posicionament a favor del dret a decidir, de la llibertat d’expressió i d’estar al costat de la voluntat majoritària dels catalans

SEGUIDORS

Destaca el segment 18-35 anys

Molt + força

SOCIS

97,4%

77,6

molt

53,6

19,8

força

34,7

0,8

terme mitjà

5,9

1,6

poc + gens

5,5

SEGUIDORS 59,1

88,3%

72,6%

bastant d’acord

18,2

5,6

ni d’acord ni en desacord una mica en desacord totalment en desacord

10,0

ns/nc

4,4

12,0 2,9

Escala 1-10

SOCIS

14,8

2,7

9. ALTRES VALORACIONS DE L’OBSERVATORI

El 41,9% desconeix el rècord d’ingressos de 914 milions € Només suspèn el 7,4%

3,3%

7,5

grau d’acord [0-4]

3,0

6,9

45,1

13,5

6,9

Tot i l’elevat grau de desconeixement sobre aspectes clau, el nivell de confiança en la gestió econòmica del Club se situa en el

totalment d’acord

El 41,5% no sap que el FC Barcelona és el club del món amb més ingressos per patrocinis

Lluita contra el frau La immensa majoria dona validesa a les mesures de la Junta Directiva per lluitar contra el frau relatiu al tràfic d’abonaments i a la falsificació d’entrades %

SOCIS

92,0%

totalment d’acord

75,8

15,8

bastant d’acord

15,0

4,1

desacord

4,0

3,9

sense posició

4,7

90,8%

grau d’acord [0-4]

3,6

8. VALORACIÓ ASPECTES CONCRETS

SEGUIDORS

76,2

3,6

Juvenils Barça B Més del 90% es mostra d’acord amb la incorporació dels millors jugadors de l’equip juvenil al Barça B per facilitar la seva formació ESCALA 0-4

Projecció Imatge en internacional general

Economia

Gestió social

Gestió esportiva

Conflictes externs

Conflictes interns

SOCIS

3,3

3,0

2,9

2,9

2,6

2,3

2,2

SEGUIDORS

3,3

3,1

2,9

-

2,6

2,3

2,2

%

SOCIS

95,4%

totalment d’acord

68,0

20,4

bastant d’acord

24,0

3,2

desacord

2,6

sense posició

5,1

5,4

3,6

ESCALA 0-4

Jul. 17

Des. 17

Jul. 18

Projecció internacional

3,1

3,2

3,3

Imatge general

Gestió social

2,7 2,6 -

2,9 2,7 2,9

3,0 2,9 2,9

Gestió esportiva

2,3

2,6

2,6

SÍ

SÍ

Conflictes externs

1,7

2,1

2,3

89,0%

85,5%

Conflictes interns

1,7

2,1

2,2

Economia

52

REVISTA BARÇA

92,0%

grau d’acord [0-4]

3,6

Evolució de la valoració

SEGUIDORS

71,0

Fundació Barça - Coneixement La gran majoria de socis i seguidors coneixen la Fundació del Club o n’han sentit a parlar La coneixen o n’han sentit a parlar

SOCIS

SEGUIDORS

NO

NO

11,0%

14,5%

MB SOCIAL

Fundació Barça - Predisposició a col·laborar

Fundació Barça - Coneixement

La diferència s’observa en la predisposició: els socis es mostren notablement més disposats a col·laborar

La majoria de socis saben, encara que sigui parcialment, que la Fundació proposa un programa d’actuacions enfocat a l’educació en valors dels nens i els joves a través de l’esport Coneix l’objectiu de la Fundació

SOCIS A MITGES

SÍ

A MITGES

32,6%

29,6%

SÍ 29,6%

22,8%

NO

NO

44,6%

50,8%

%

SOCIS

SEGUIDORS

48,7%

SEGUIDORS

43,0

molt + bastant

26,3

5,7

terme mitjà

7,2

48,6

poc + gens

61,4

2,7

ns/nc

5,1

33,5%

10. NOTA BALANÇ 3 ANYS JUNTA DIRECTIVA

%

SOCIS

molt + bastant bona

3,7

terme mitjà

5,0

0,2

dolenta

0,3

48,8

ns/nc

49,0

45,7

45,7%

7

SOCIS 3,4

grau d’acord [0-4]

3,3

ESCALA 0-10

Notable [7-8]

23,3%

53,2%

Suspès [0-4]

Excel·lent [9-10]

8,2%

14,9%

4,9

5,8

0-45

-6

7,2

8,2

7-91

0

Correlacionat amb la satisfacció amb el Club en general

47,3%

SEGUIDORS

47,3

Aprovat [5-6]

Nota 3 anys presidència Bartomeu

Fundació Barça - Valoració d’activitats La valoració de les activitats concretes és positiva i similar

Nota satisfacció Club en general

REVISTA BARÇA

53

MÓN BLAUGRANA

SOCIS

© FC BARCELONA / PACO LARGO

El Cinto, la Fani i les seves tres filles bessones, l’Ariadna, l’Ainhoa i l’Alexia, situats al lloc on segueixen els partits del Camp Nou.

Viure el futbol en família al Camp Nou Els Domènech-Cedrés comparteixen la seva afició pel futbol, animen i canten en família, gaudeixen plegats de cada partit i participen activament a l’hora de donar suport a l’equip al Camp Nou

E MARC ROMERO

ls Domènech-Cedrés han fet dels partits del Camp Nou una activitat familiar en la qual el pare, la mare i les tres bessones comparteixen la seva passió pel futbol i el seu suport al Barça.

Aquesta serà la tercera temporada en què la família Domènech-Cedrés gaudeix de la seva passió pel Barça des del darrere de la porteria del Gol Nord del Camp Nou. Formar part de l’Espai d’Animació els permet poder participar en l’activitat d’aquest bulliciós racó de l’Estadi, animant l’equip, cantant i vibrant tots junts en cada partit.

Cinc són els membres que formen la família Domènech-Cedrés: el pare, en Cinto; la mare, la Fani, que ha deixat uns

54

REVISTA BARÇA

seients a Tribuna per estar amb la família, i les tres bessones, l’Ariadna, l’Ainhoa i l’Alexia. Una família que viu el futbol de totes les maneres possibles: com a aficionats del Barça, però també des del terreny de joc, ja que les tres petites practiquen aquest esport.

El culpable que aquesta família s’hagi convertit en una rara avis d’aquest espai és en Cinto, que després de viure una primera experiència va proposar a la Fani

El Cinto, la Fani i les tres bessones componen aquesta família apassionada pel futbol Integrar-se a l’Espai d’Animació ha estat la manera de poder anar tots cinc a l’Estadi

incorporar-se juntament amb les seves filles a aquest espai per poder donar suport a l’equip i viure d’una manera més activa tots els partits del Camp Nou. Un cop dins, ja no hi ha qui mogui els Domènech-Cedrés: dues temporades completes i cobrint la tercera.

De fet, aquesta iniciativa va ser molt ben rebuda per part de la mare de la família, la qual no hi va veure cap inconvenient; al contrari, ho va veure com “una oportunitat”.

“Per a nosaltres aquesta és la manera que tenim per venir els cinc a l’Estadi”, assegura en Cinto, que no deixa de recomanar a amics i familiars que s’apuntin a un dels cinc grups d’animació: “A nosaltres ens van acollir molt bé, és un espai que et permet relacionar-te amb els del costat i en el qual acabes compartint sensacions que van més enllà del futbol”.

Aquesta família de la Roca del Vallès prioritza, els caps de setmana de partit, la seva assistència al Camp Nou: “Potser hi ha algun partit puntual que et perds” (a causa dels compromisos futbolístics de les tres filles), però “venir al camp acaba sent una activitat que fem en família”, assegura la Fani.

Tota una passió pel Barça que ha portat aquesta família a viure experiències magnífiques també fora del Camp Nou, com una final de Copa o partits de Champions, però també, és clar, grans moments a l’Estadi, com una remuntada èpica −i entre plors− davant el PSG. n

MÓN BLAUGRANA

L’ESPAI DEL PENYISTA

Un potencial per enfortir el barcelonisme arreu del món El Congrés Mundial de Penyes s’ha consolidat com un espai de referència per posar en comú els reptes i les oportunitats de l’univers penyístic i la seva relació amb el Club ALBERT RIUDEUBÀS FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

M

és d’un miler de penyistes provinents dels cinc continents van ratificar amb la seva presència al 39è Congrés Mundial de Penyes Barcelonistes, celebrat a l’agost al Palau de Congressos de Catalunya, el bon moment pel qual passa el moviment penyístic i tot el potencial que té per enfortir encara més el sentiment barcelonista per tot el món.

Al costat dels presidents de les 30 Federacions que configuren la Confederació, hi van participar el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, el vicepresident primer Jordi Cardoner i el directiu responsable de Penyes, Pau Vilanova, que en les seves intervencions van posar de manifest la rellevant tasca

que el moviment realitza pel creixement i la visibilitat del Barça arreu dels cinc continents.

Aquesta expansió va quedar clarament reflectida amb les dades que es van donar a conèixer el 30 de juny del 2018, com a balanç de la temporada. El moviment penyista, que continua amb el seu creixement, va arribar al final de la temporada passada amb un total de 1.245 penyes barcelonistes que aglutinen més de 160.000 penyistes censats, dels quals un 33% són menors de 35 anys, fet que demostra la gran vitalitat que té el moviment.

Al llarg de la temporada passada s’hi van incorporar 14 noves penyes: vuit d’internacionals, quatre de catalanes i dues de la resta de l’estat espanyol.

Quasi un miler d’esdeveniments

Pel que fa als actes i esdeveniments organitzats per les penyes, la temporada 2017/18 també va presentar registres espectaculars, amb un total de 995 esdeveniments, un 35% més que el curs anterior, fet que remarca novament la bona salut del moviment i la seva capacitat per mobilitzar els seguidors blaugrana. En més de dos-cents d’aquests actes es va comptar amb la presència de representants del Club, i, en molts d’altres, amb la d’exjugadors de futbol o de les seccions. En aquest sentit, es va voler

agrair la col·laboració que reben les penyes per part de l’Agrupació Barça Jugadors.

Les intervencions durant el Congrés van destacar l’important compromís dels penyistes amb l’esfera social. Fruit d’aquest esforç, durant la darrera temporada es van dur a terme projectes i iniciatives tan rellevants com la implicació en la Jornada Solidària, en suport a organitzacions humanitàries, o l’impuls de la primera edició de Junts +, un programa per potenciar l’esport base a través d’acords de col·laboració entre penyes i entitats esportives que ha tingut molt bona acollida i que presenta moltes possibilitats de cara al futur.

Durant la jornada es va fer entrega de la tercera edició del guardó Edmundo Bazo, que premia el foment de l’amistat, i que en aquesta edició ha esta atorgat a l’Espai d’Animació del Camp Nou pel seu compromís i suport. Aquest espai està format per membres dels cinc grups d’animació constituïts oficialment: Penya Almogàvers, Nostra Ensenya, Creu de Sant Jordi, Supporters Barça i Front 532. n PENYES PENYISTES

Catalunya Resta d’Espanya Món Total

448 681 116 1.245

87.411 53.392 19.238 160.041

REVISTA BARÇA

55

MÓN BLAUGRANA

GENT DEL BARÇA ENTREVISTA

“Messi ha canviat el futbol al món” Joan Manuel Serrat és un català i un barcelonista universal. Aquest estiu va fer soci el seu net i va visitar l’Agrupació Barça Jugadors LAURA APARICIO FOTO: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

L

a dimensió de la seva persona impacta. I és que Joan Manuel Serrat, cantautor, poeta, escriptor, és un artista universal que ha exercit influència sobre milions de persones. Serrat aprofita un petit descans en un calendari atrafegat per anar fins a l’Oficina d’Atenció al Barcelonista i fer soci el seu últim net. Un nen d’ulls vius que fa les delícies de l’avi Joan i a qui de ben segur transmetrà la seva passió pel Barça.

Ens trobem a la seu de l’Agrupació Barça Jugadors, un espai que heu visitat diverses vegades.

I que he vist créixer i néixer. Tinc molts records d’anys en els quals vivia a prop de l’associació i tenia amics que van ser els encarregats d’iniciar aquesta secció magnífica, que amb veu baixeta i amb discreció fa tant de bé i ajuda altres jugadors i persones que estan a prop del futbol i a qui la vida no els ha estat generosa. És una agrupació plena de gent esplèndida. M’hi sento molt lligat, a aquest vessant del FC Barcelona.

Aquí va fer molts i bons amics.

Quan Artigas era l’entrenador del primer equip i la vida de l’Entitat era relaxada, jo podia venir, com altres, per incorporarme als partits de veterans i jugar amb ells dos o tres cops per setmana en els camps on actualment hi ha l’Auditori i l’Oficina d’Atenció al Barcelonista. Allà vaig fer molta amistat amb una sèrie de jugadors com Laszi Kubala, César, Olivella, Manchón, amb gent que havia jugat al primer equip o al Condal i que continuaven venint a fer partits de costellada i a dinar a Cal Fusté.

56

REVISTA BARÇA

Sempre us havia agradat el futbol. Vau arribar mai a jugar a les categories inferiors del Club?

Ja m’hauria agradat! Vaig arribar a jugar 20 minuts d’un partit de veterans Barça-Madrid. Era un d’aquells partits que es feien el dia de Nadal i en què venia molta gent al Camp Nou. Em van permetre jugar amb ells 20 minuts. Té una història llarga i bonica però si l’expliquéssim se’ns faria de nit.

Podríeu fer un titular d’aquell dia?

Titular: “Vaig sortir del camp lesionat”.

Em vaig fer mal la setmana anterior. Però entre el Mur pare i el Laszi em van ajudar perquè pogués sortir a jugar una estona, i el Marquitos (Marcos Alonso) es va encarregar d’enviar-me de nou als vestidors al cap de 20 minuts, amb un tracte una mica rigorós per a algú com jo que no era un professional. És a dir, vaig notar una bufada forta a l’esquena i vaig sortir volant i cap a vestidors. Quina família de futbolistes, aquells Marcos!

D’on neix el vostre barcelonisme?

Jo era del Barça pels cromos, com ho era

A la cançó ‘Temps era temps’ faltava Vila. Sempre m’ha sabut greu i m’hi vaig disculpar personalment”

qualsevol nen de barri. També amb l’arribada de Kubala a Barcelona i amb aquelles pel·lícules com Once pares de botas el meu barcelonisme va anar creixent. Però tenia un veí, meravellós, era botiguer, es deia Arévalo i era soci de l’Espanyol. Cada diumenge em feia un recorregut de perversió. Em duia al camp de l’Espanyol amb un taxi i carregàvem cinc persones. Anàvem com marquesos. Quan sortíem del partit compràvem el Goles, un full que s’imprimia quan acabaven els partits, prèviament m’havia comprat algun refresc, xiclets i després em duia a casa. Fins que un bon dia va dir a la meva mare: “Senyora Ángeles, no en farem res, d’aquest noi, perquè aquest noi és del Barça”. Aleshores ja va quedar clar. Però jo continuava anant al camp de l’Espanyol perquè m’agradava molt el futbol.

Kubala consolida el vostre sentiment culer.

Va ser el de Kubala el primer Barça?

El meu Barça era un Barça de fantasia nascut dels àlbums de cromos, i aquell Barça era un Barça amb jugadors com Ramallets i Velasco de porters, Seguer, Biosca, Curta, Kubala, Basora, Gonzalvo, Vila i Manchón i amb Àngel Mur (fisioterapeuta de l’equip), una de les persones més grans que han passat per aquesta entitat en tota la seva història.

Un Barça que va inspirar el mític vers de la cançó ‘Temps era temps’: “Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón...”

Són les referències meves d’aquell temps. És l’argumentari de la meva visió, el meu record en què miro de retratar un temps que va ser molt comú en els nois barcelonins de barri i especialment d’un barri com el meu, el Paral·lel o el Raval. I com a fita hi havia aquell equip gloriós de futbol de les 5 Copes. Una alineació en què lamentablement falten jugadors de la davantera, com és el cas de Vila. Sempre m’ha sabut greu que no hi fos, a la cançó. M’hi vaig disculpar personalment. Ell era titular però el seu nom no apareix a la cançó perquè tenia un ritme i una mètrica que no m’ho permetien. Vaig tenir la sort de poder-m’hi disculpar.

Quan us vau fer soci del Barça?

Vaig trigar bastant. No em vaig fer soci fins

que m’ho vaig poder pagar. Quan vaig acabar la universitat i vaig guanyar els meus primers calers una de les coses que vaig fer va ser fer-me soci del Barça i comprar uns abonaments fantàstics a la primera graderia per al meu pare i per a mi. Vam estar uns quants anys en aquella localitat fins que un dia el meu pare i jo vam tenir un atac de rauxa i ens vam enfrontar a la política esportiva i social del president Núñez. Vam decidir abandonar l’Entitat i les localitats. I al cap dels anys vaig descobrir la ximpleria que havia fet i vaig tornar a fer-me soci i vaig tenir unes altres localitats. Vull deixar clar que vam poder agrupar-nos quatre amics en quatre seients gràcies al senyor Núñez.

Quin tipus de culer sou?

Sempre he estat una persona que ha retret una certa actitud dels culers que perden amb molta rapidesa la força que els empeny a tirar endavant amb l’equip. Aquells que creuen que aquest any sí i que al cap de quatre dies ja no. S’ha patit molt, aquí.

Pensa que fins que no va arribar Cruyff no vam començar a tenir un equip fantàstic, competidor, però només vam guanyar una Lliga. Després no vam tenir una altra època gloriosa fins al Dream Team. Però fins que no hem tingut Messi aquí no hem gaudit igual. La glòria que es viu ara ha costat molt.

Messi ho ha canviat tot?

Messi ha canviat el futbol al món.

Què us inspira la figura de Leo Messi?

És el millor futbolista actual. Té una capacitat de veure la jugada i de pensar-la que és un luxe. Desitjo i espero que ens duri força temps. Li tinc un gran respecte, no només per com juga sinó que tinc un gran respecte a la seva manera d’estar al camp, a la seva discreció. Serà un jugador, quan hagi passat aquest trànsit de la vida esportiva, que podrà presumir d’haver ensenyat als nens què s’ha de fer o no dins un camp de futbol.

Com es veu el Barça des de fora?

Ens veuen amb enveja, com es veu aquell que té una dona preciosa o una vida fantàstica. Tenir a casa un equip com aquest i que dona aquestes satisfaccions a la gent i que competeix cada any per ser el millor equip del món, això es veu amb admiració.

Heu fet socis tots els nets?

Sí, i també les meves filles ho són. Són seguidores del Barça. La meva filla gran és una gran activista del barcelonisme pacifista i la seva mare també se n’encarrega. Tinc la sort que amb la meva filla puc parlar de futbol i m’agrada molt veure els partits amb ella. n

REVISTA BARÇA

57

PUBLICACIONS

La REVISTA FUNDACIÓ, més visual i periodística La publicació inicia una nova etapa amb l’aposta per un nou estil i amb periodicitat quadrimestral

E

JOSEP GIRALT

l llançament de la primera revista de la Fundació Barça es va produir a l’octubre del 2016. Aquesta publicació es va presentar amb el propòsit d’obrir una nova finestra a la solidaritat i amb la finalitat de descobrir les altres cares de l’esport, en què podem trobar no només èxits propis, sinó també aquells col·lectius que tenen a veure amb la integració, la igualtat d’oportunitats i la justícia social de la infància i la joventut a Catalunya i arreu del món.

La nova revista es publicarà amb una periodicitat quadrimestral (els socis rebran el número 13 al mes de novembre de manera independent de la REVISTA BARÇA) i comptarà amb més continguts de col·laboradors externs, tant fotògrafs com periodistes, reconeguts per fer difusió de temes socials en diferents mitjans de comunicació.

El seu punt de vista aportarà informació rigorosa, contextualitzada, sempre sota un prisma humanista, i contribuirà a millorar la qualitat de la revista.

La publicació oficial de la Fundació Barça vol esdevenir un referent per a tots aquells lectors i lectores amb capacitat de reflexió, de valors i ganes de canviar el món. Es promourà un pensament crític, però al mateix temps constructiu.

58

REVISTA BARÇA

En aquest primer nou número de la REVISTA FUNDACIÓ es podran trobar històries de vida i humanitat, tant de beneficiaris dels programes de la Fundació Barça com d’aquells reportatges relacionats amb temàtiques socials i solidàries.

La nova imatge gràfica

El disseny gràfic de la publicació atorga un paper fonamental a la imatge, ja que la seva finalitat és despertar l’interès del lector pel llenguatge fotogràfic i estimular la creativitat en relació amb el llenguatge visual per tal d’aprofundir en els continguts socials de la revista.

REVISTA FUNDACIÓ fins a l’actualitat.

La força visual dels continguts es fa evident des de la mateixa portada, que reflecteix molts dels canvis introduïts. Es modificarà la seqüència de seccions i es crearan nous apartats: articles d’opinió, un reportatge principal relacionat amb els projectes de la Fundació, entrevistes, infografies, articles en profunditat, vinyetes i notícies, entre altres continguts.

El resultat de tots aquests canvis és una nova revista que té com a objectiu informar i, al mateix temps, promocionar el desenvolupament arreu del món. n

Nou disseny de la REVISTA FUNDACIÓ.

MÓN BLAUGRANA

QUÈ HA PASSAT Xavier Catalán FOTOS: @FC Barcelona: Santiago Garcés, Marc Gómez, Paco Largo, Oriol Roma, Miguel Ruiz, Germán Parga i Víctor Salgado

XARXES

INSTITUCIONAL

ATLETISME

Líders a YouTube

Visita de la comissió del COI

Èxits a l’Europeu de Berlín

El FC Barcelona es va convertir en el primer club esportiu que sobrepassa els 5 milions de subscriptors a YouTube. Aquest lideratge ha augmentat durant l’últim any, amb un creixement de prop de 2 milions de nous seguidors.

Gilbert Felli, consultor del COI, es va trobar amb el directiu Oriol Tomàs i el CEO Òscar Grau en el marc del projecte per organitzar uns Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona i per conèixer el projecte de l’Espai Barça i el nou Palau Blaugrana.

Als darrers Europeus d’atletisme tres atletes barcelonistes van guanyar sengles medalles: Óscar Husillos i Lucas Búa van aconseguir el bronze en el 4x400, i Marta Galimany, el bronze en la marató femenina per equips.

Campions de la Supercopa!

El FC Barcelona va guanyar la 13a Supercopa d’Espanya de la seva història en derrotar a la final, disputada a Tànger, el Sevilla per 2-1. L’equip andalús es va avançar al marcador amb un gol de Sarabia a l’inici del partit, però poc abans del descans un gran llançament de falta de Messi refusat pel porter Vaclik va ser rematat per Piqué, a porta buida, i va suposar l’1-1. Quan faltaven 12 minuts per al final, Dembélé, amb un xut espectacular des de fora de l’àrea, va marcar el 2-1. Quan la final ja semblava decidida, l’àrbitre va xiular un penal a favor del Sevilla al darrer minut del partit, però Ter Stegen va aturar el llançament de Ben Yedder i els de Valverde van guanyar el primer títol de la temporada.

Bona estrena al Gamper

Reconeixement als mundialistes

El FC Barcelona va guanyar el Trofeu Joan Gamper en derrotar el Boca Juniors per 3-0 en un partit que va donar el tret de sortida a la temporada a l’Estadi amb la presentació prèvia al partit de la plantilla barcelonista.

També va suposar el debut dels quatre fitxatges, Lenglet, Arthur, Vidal i Malcom, autor d’un gol, i de dos jugadors del planter: Miranda i Riqui Puig.

Abans del partit de Lliga contra l’Osca, els jugadors blaugrana que van guanyar una medalla al Mundial de Rússia 2018 les van oferir als socis i seguidors barcelonistes. Umtiti i Dembélé, campions del món amb la selecció francesa, Rakitic, subcampió del món amb Croàcia, i Vermaelen, que es va penjar la medalla de bronze amb Bèlgica, van ser ovacionats pels aficionats assistents al Camp Nou.

REVISTA BARÇA

59

QUÈ HA PASSAT

Supercampions de Catalunya i Espanya d’handbol El Barça Lassa d’handbol va guanyar els dos primers títols en joc de la temporada. A la Supercopa de Catalunya, després de derrotar el Sant Esteve Sesrovires a la semifinal, l’equip blaugrana va derrotar clarament el BM Granollers a la final per 25-43 i va guanyar el cinquè títol de la competició de manera consecutiva, el 18è de la història de la secció. A la Supercopa Asobal (a la foto), el conjunt de Xavi Pascual es va enfrontar al BM Logronyo i va dominar completament un partit en què Ariño i Mortenses van ser els màxims golejadors blaugrana, amb 5 dianes. Amb el 27-35 final, el conjunt barcelonista va assolir el títol per setena vegada consecutiva, la 21a de la història.

Campions de la Copa Continental d’hoquei

La desena Copa Catalunya de futbol sala

El Barça Lassa va guanyar la Copa Continental en derrotar a la final el Porto. En una final molt emocionant, l’equip blaugrana es va imposar als penals després que el partit acabés amb un empat a tres. Aquest títol suposava la 18a Copa Continental i el 120è de la història de la secció. A més, el Barça també va guanyar la Lliga Catalana en derrotar a la final el Lleida Llista Blava per 1-0.

El Barça Lassa de futbol sala va guanyar la sisena Copa Catalunya consecutiva, la desena de la història, en vèncer a la final l’Industrias Santa Coloma per 1-4. Tot i que el conjunt colomenc es va avançar en el marcador, l’equip d’Andreu Plaza va saber reaccionar, i dos gols de Ferrao i un d’Aicardo i de Roger Serrano van suposar la victòria i el títol per als blaugranes.

60

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

El Barça Femení es proclama campió de Catalunya

Remuntada de Champions al Miniestadi

L’equip femení del FC Barcelona va guanyar la novena Copa Catalunya de la història, la cinquena de manera consecutiva, en golejar l’Espanyol a la final per un espectacular 7-0. El partit, disputat a Tàrrega, va quedar sentenciat a la primera meitat, ja que dos gols d’Andonova, un de Toni Duggan i un altre de Hamraoui suposaven un 4-0 abans de la mitja hora de joc. A la segona part va continuar el domini absolut del conjunt de Fran Sánchez, que va marcar tres gols més mitjançant Hamraoui, Duggan i Bárbara Latorre.

El Barça femení va protagonitzar una espectacular remuntada davant el BIIK Kazygurt en els vuitens de final de la Lliga de Campions. En el partit d’anada, disputat al Kazakhstan, les blaugranes es van veure sorpreses per l’efectivitat de les locals, que van guanyar per 3-1. Tocava fer una remuntada al Mini, i així va ser. Al minut 4 un potent xut de Patri Guijarro suposava l’1-0 i a l’inici de la segona part, Marta Torrejón, amb un cop de cap, marcava el 2-0. Al darrer minut Martens feia el 3-0 certificant la remuntada.

Quatre blaugranes, subcampiones del món

Campiones de la Lliga Catalana

Les barcelonistes Patri Guijarro, Aitana Bonmatí, Candela Andújar i Claudia Pina van aconseguir amb la selecció espanyola la medalla de plata al Mundial sub-20 de futbol de França, una fita històrica per a una selecció que mai havia superat els quarts de final d’aquesta categoria i que va perdre la final davant el Japó per 1-3. A més, Patri Guijarro va ser guardonada amb la Pilota d’Or del torneig com a millor jugadora del Mundial sub-20, i també va aconseguir la Bota d’Or com a màxima golejadora del torneig.

L’equip blaugrana de bàsquet femení va guanyar la final de la Lliga Catalana en derrotar el Boet Mataró. Les noies d’Isaac Fernández van deixar gairebé sentenciat el matx amb un parcial inicial de 18-0 que es va ampliar fins un contundent 30-7 al final del primer quart. Al descans la diferència es va escurçar fins als 14 punts (42-28), i tot i que en el darrer període les mataronines van arribar a situar-se a 8 punts, l’equip blaugrana es va mostrar ferm en defensa i va acabar tancant el partit per 65-53.

REVISTA BARÇA

61

QUÈ HA PASSAT

El primer equip estrena els vestits de Thom Browne En el desplaçament a Londres per disputar el partit de la Lliga de Campions contra el Tottenham Hotspur, els jugadors i staff tècnic del FC Barcelona van estrenar els nous vestits fets a mida de Thom Browne, proveïdor oficial del Club de vestits formals des del juliol del 2018. Durant els tres pròxims anys, l’equip portarà aquests vestits en els partits de Champions i en alguns dels desplaçaments a la Lliga. Thom Browne és una marca nord-americana àmpliament reconeguda que ha modernitzat el vestit formal.

Messi, a l’11 FIFPRO de la FIFA

Victòria històrica del rugbi!

Leo Messi va ser inclòs a l’equip ideal que confecciona la FIFA cada any per premiar els millors jugadors del món en cada posició. Aquesta és la 12a temporada consecutiva, des de la 2006/07, que el crac argentí és escollit en aquest 11 FIFPRO, que enguany estava format també per De Gea, Alves, Ramos, Varane, Marcelo, Modric, Kanté, Hazard, Mbappé i Ronaldo.

L’equip de rugbi del FC Barcelona va fer història en guanyar la UE Santboiana a la final de la Supercopa de Catalunya, disputada a Olot, per 17-21.

En un partit molt igualat el conjunt de Sergi Guerrero va acabar superant l’equip de Sant Boi i va assolir un títol que posava el punt final a més de 20 anys sense trofeus per al primer equip blaugrana de rugbi.

Renovació amb la Fundació Ernest Lluch

El Barça celebra la Diada

El FC Barcelona i la Fundació Ernest Lluch van acordar prorrogar fins al 30 de juny del 2020 l’acord de col·laboració que mantenen les dues entitats, gràcies al qual s’han organitzat conjuntament diferents activitats destinades a fomentar el diàleg, la recerca i la divulgació acadèmica, amb l’objectiu de contribuir al dinamisme del país a partir de l’anàlisi i la formació.

Com és tradicional el Club va estar present en els actes commemoratius de la Diada de l’Onze de Setembre i va participar en l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova. El president Josep Maria Bartomeu va encapçalar la delegació del club blaugrana acompanyat per membres de la Junta Directiva, així com també de representants dels equips esportius.

62

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Nous membres de la Junta

Fins sempre, Jordi Villacorta

A proposta del president Josep Maria Bartomeu, la Junta Directiva va incorporar com a nous membres Marta Plana Drópez i Jordi Argemí Puig. S’hi van incorporar com a vocals, Marta Plana a l’Àrea del Barça Innovation Hub i Jordi Argemí com a directiu responsable de la secció d’handbol. Aquests nous directius, juntament amb Josep Pont (nomenat el 12 de febrer), hauran de ser ratificats en la propera Assemblea General Ordinària de Socis Compromissaris. A més, Teresa Basilio exercirà les funcions de delegada de Cultura de la Junta Directiva, òrgan al qual estarà adscrita.

L’exjugador i exdirigent de la secció d’hoquei patins del FC Barcelona Jordi Villacorta va morir als 69 anys a causa d’una malaltia. Villacorta, un dels esportistes il·lustres del Palau Blaugrana, va ser jugador del primer equip entre els anys 1967 i 1983, període en què va guanyar vuit Copes d’Europa, set Lligues, cinc Copes, tres Supercopes d’Europa, una Intercontinental i dues Copes de les Nacions. A part de la seva llarga trajectòria com a jugador blaugrana, Villacorta també va ser president de la secció entre l’11 d’abril del 1989 i el 30 de gener del 2001.

REVISTA BARÇA

63

MÓN BLAUGRANA

© SHUTERSTOCK

SALUT I ESPORT

Cal cordar-se bé el calçat esportiu Cordar-se i descordar-se correctament les sabatilles esportives per estar còmodes és un hàbit molt saludable

Dr. FRANCHECK DROBNIC Drs. MARTÍN RUEDA I JORDI AUBACH

C

ada any es realitzen al Club al voltant de 2.400 revisions mèdiques de tots els esports i de totes les categories, des dels professionals als prebenjamins. No és desencertat indicar que més de la meitat dels esportistes, en el moment de treure’s el calçat esportiu (pocs o cap hi acudeixen ja amb sabates), dona suport a la punta d’un peu sobre el taló de l’altre i es descalça sense ni tan sols descordar-se’l.

Aquesta acció tan senzilla, còmoda i habitual, que no és pròpia només del dia de la

64

REVISTA BARÇA

revisió, sinó de la vida de la persona examinada, origina que el contrafort deixi de ser-ho i que la forma, per on s’introdueix el peu, s’eixampli. Gràcies a aquesta dilatació, ja que el nus va cedint la força que exercia el primer dia sobre les dues superfícies que unia, permet calçar sense necessitat de descordar i cordar de nou la sabatilla. Un estalvi de temps extraordinari i quina gran comoditat! Quant de temps pot transcórrer sense que es cordin ni es descordin els cordons d’un parell de sabatilles esportives?

Pregunta retòrica. Normalment fins que la mare o algú altre, cansats de veure-les brutes o pudents, decideixen rentar-les i prèviament les descorden.

Els especialistes que s’ocupen de la salut del peu (des del peu) en l’àmbit de l’esport, podòlegs, metges de l’esport, traumatòlegs, biomecànics i fins i tot aquells que pertanyen a la indústria del calçat esportiu, des de fa dècades es dediquen a investigar i desenvolupar coneixements per millorar la

qualitat d’aquests elements que ens permeten donar-nos suport a terra amb solidesa, per exercir de manera òptima i saludable una força que ens permeti córrer, saltar i canviar de direcció amb l’habilitat apropiada per a la pràctica de cada esport, fins i tot gaudint d’uns peus no gaire agraciats.

S’ha estudiat on han d’anar els cordons, si no han de sobrepassar l’empenya o assolir el turmell; si la canya és alta o millor baixa per a aquest esport o aquell altre o per a una determinada persona; si s’ha de reforçar més una zona i permetre que l’altra sigui mal·leable; si la sola és millor que sigui tova, dura o semidura aquí o allà; si els tacs, les rodes o els suports han d’estar en aquesta o aquella posició i de quina mida i quantitat han de ser en funció del sòl i l’activitat. La finalitat és assolir dos objectius de coneixement: el primer, que hi hagi un confort per al peu de l’esportista, i el segon, que aquest confort redundi en una presència menor de lesions. La raó és que

MB SALUT I ESPORT

Els peus s’adapten a la superfície a mesura que contacten amb el terra Si les sabatilles no són confortables, es treballa pitjor i hi ha risc de lesió els nostres peus s’adapten a les superfícies en la mesura que prenem contacte amb el terra. Per això no hi ha diferències quan mirem la prevalença de lesions de peu o turmell si es porta un tipus de sabatilla o una altra, sempre que sigui l’adequada al que es necessita, i si és confortable.

Confortable és una bonica paraula, i vol dir que ofereix benestar i descans. El benestar del calçat correspon al fet que s’ajusta al peu, és a dir, que és una continuïtat d’aquest, no que el comprimeix o l’ofega.

Un bon ajust permet que diferents receptors sensorials de la pell, tendons, músculs i lligaments donin una informació precisa,

puntual i apropiada de com s’està donant suport al peu. Un calçat confortable minimitza l’activitat muscular per mantenir el peu estable, de manera que es fatiga menys i optimitza la informació d’aquests receptors, que sens dubte condicionen accions de resposta de la musculatura de manera òptima i adequada.

No hi ha cap esportista que s’atreveixi a fer la seva activitat amb el calçat descordat, amb un parell de números superiors al seu, o amb el peu solt dins de la sabatilla.

La raó és que, si les sabatilles esportives no són confortables, treballarà pitjor i serà més fàcil que es lesioni. D’altra banda, però, és capaç de portar durant tot el dia un calçat que no li subjecta perfectament el peu, amb percepcions anormals i imprecises, i amb el risc de fer moviments amb què el peu pot lliscar pel calçat d’una manera no esperada i originar així un moviment o una resposta inadequada. Cal cordar-se bé el calçat... esportiu. n

Patrocinat per:

El calçat adequat ha de tenir en compte la petjada El calçat adequat per a l’esportista és aquell que està orientat a la seva pràctica esportiva i que té en compte les característiques del peu de l’individu i del seu funcionalisme, és a dir, de la petjada. No és esperable que un esportista s’arrisqui a portar un calçat inestable en la seva vida diària, fora de l’àmbit esportiu, com no ho és que porti xancletes de piscina per córrer, botes de futbol per passejar o de patinatge per jugar a bàsquet. En qualsevol cas, l’important és recordar que el calçat confortable és aquell que agafa bé el peu i s’hi ajusta perfectament, i alhora permet que els dits es moguin.

El calçat no es podrà cordar correctament si primer no es descorda.

REVISTA BARÇA

65

TEMPS AFEGIT

LES SET DIFERÈNCIES

DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT? 1-Qui va marcar el primer gol del Barça a la final de la Champions League de Roma 2009?

A Samuel Eto’o B Leo Messi C Xavi Hernández D Thierry Henry

© FC BARCELONA / VÍCTOR SALGADO

2-A la sisena jornada de la Lliga 2018/19, Leo Messi va arribar al partit número 700 (oficials i no oficials) amb la samarreta blaugrana.

Quants gols va marcar en aquests 700 partits?

A 495 B 535 C 550 D 595

FOTO-PUZLE

SOPA DE LLETRES

Qui és aquest personatge?

Aquí s’amaguen quinze entrenadors del futbol formatiu

3-En els campionats iberoamericans d’aquest estiu, quin atleta blaugrana va aconseguir la medalla d’or en la prova dels 1.500 metres?

A Óscar Husillos B Llorenç Sales C Aleix Porras D Dídac Salas 4-Quantes vegades va ser Joan Gamper president del FC Barcelona?

A 2 B 5 C 3 D 4 5-Qui va ser el tècnic del primer equip de bàsquet els anys 1979-85?

A Eduard Kucharski B Aíto García Reneses C Manolo Flores D Antoni Serra 6- De quin equip procedia el davanter brasiler Romário de Souza quan va fitxar pel Barça?

A Vasco da Gama B Bayern Munic C PSV Eindhoven D Flamengo

Resultats número 94 EL TEST DEL BARÇA

1Q, 2D, 3B, 4C, 5C i 6A FOTO-PUZLE

Ivan Rakitic Nom del guanyador

Regina García Navas Sòcia 42769

66

REVISTA BARÇA

SOPA DE LLETRES

LES SET DIFERÈNCIES

Tots els qui respongueu correctament a les sis preguntes entrareu en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel vostre jugador favorit.

Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu postal: revista barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona Adreça electrònica: revista@fcbarcelona.cat

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

OAE

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

Taquilles

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores.

Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit.

Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de fer la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

FCBotiga Megastore

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta segons l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12 HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores.

Divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores.

Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost.

Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins a les 19 hores).

Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS

PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

REVISTA BARÇA

67