REVISTA BARÇA - Nº82 - CATALÀ

OLÍMPICS ESPORTISTES BLAUGRANA A RIO

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA AGOST - SETEMBRE DEL 2016 NÚM. 82 • 4 €

Aquest any, també!

Després de guanyar set títols en dues temporades, el Barça de Luis Enrique afronta el curs amb una plantilla reforçada que vol assolir de nou el triplet ‘El gran repte de Luis Enrique’, per Charly Rexach

2

REVISTA BARÇA

EDITORIAL

H

a començat una nova temporada futbolística i, com és habitual en els mesos d’estiu, és hora de compartir amb la família i amb els amics els primers pronòstics sobre com anirà l’any. Fins fa un temps, en funció dels fitxatges de torn i de les primeres sensacions que transmetia l’equip, els culers s’imposaven una dita que va fer molta fortuna, l’aquest any, sí, una manera molt gràfica d’expressar il·lusions renovades després d’alguna desfeta o de temporades de sequera.

Aquella dita ha estat anys arraconada i ara ressorgeix, però evolucionada en la seva forma i sobretot en el seu fons.

L’aquest any, sí, s’ha convertit en l’aquest any, també, el titular de la portada d’aquest número de la REVISTA BARÇA, que ens analitza com afronta el nou curs l’equip que dirigeix Luis Enrique.

El canvi de mentalitat del barcelonisme s’ha imposat per l’evidència dels fets i per l’empenta de les noves generacions de culers, que han crescut convivint amb la millor etapa d’èxits esportius de la història del Club.

De les últimes 25 Lligues, el Barça n’ha guanyat 13, més de la meitat de les disputades, i des del 1991 és l’equip que encapçala el rànquing de totes les competicions en què ha participat: més Champions, més Lligues, més Copes, més Supercopes d’Europa i d’Espanya, i tants Mundials de Clubs com els que en tenen més.

El pessimisme i l’ai, ai, ai han evolucionat cap a un optimisme moderat per a certes edats, i gairebé desacomplexat per als més joves, que tenen una confiança absoluta en un equip que any rere any no defalleix en el seu afany competitiu.

Durant molt de temps el món del futbol donava per fet que els cicles esportius duraven entre tres i quatre anys. El cicle d’èxits que ha protagonitzat el Barça aquests darrers anys ha fet saltar pels aires aquell tòpic futbolístic.

La recepta per a aquest estiu ha estat clarament reiterada per Robert Fernández, secretari tècnic del Club, que ha tingut com a prioritat mantenir el millor talent de la plantilla.

En aquesta línia, aquestes darreres setmanes s’han confirmat les renovacions de Neymar, Busquets, Mascherano, Munir i Samper, mentre es renovava i es rejovenia el grup amb la recuperació de Denis Suárez i amb les contractacions d’Umtiti, Digne i André Gomes, en espera d’alguna arribada més abans que es tanqui el mercat futbolístic.

Tota aquesta inversió és possible gràcies a la fortalesa econòmica de l’Entitat. La temporada 2015/16 s’ha tancat amb uns números excepcionals: 679 milions d’ingressos, els més alts de la història del Club, i 29 milions de benefici. Uns resultats que permeten acumular 157 milions de beneficis des de la temporada 2010/11, amb una reducció del deute de 160 milions.

Preparem-nos, que torna el futbol. I aquest any, també.

04

Luis Enrique, any III

Els reptes del tècnic per a aquesta temporada 10

Entrevistes als nouvinguts

Denis Suárez, Umtiti, Lucas Digne i André Gomes 20

Rècord d’ingressos en l’exercici

Entrevista a la vicepresidenta econòmica, Susana Monje 26

Entrevista al cap dels Serveis Jurídics

Román Gómez Ponti repassa els casos tancats i oberts 30

Balanç de la temporada del formatiu

Els equips han complert els objectius

34 J. J. VICO

CANVI DE MENTALITAT

SUMARI

Els esportistes olímpics El Barça tindrà una nodrida presència als Jocs de Rio 40

El directiu: Xavier Vilajoana

És el responsable del futbol formatiu amateur 42

Futbol i valors a la ciutat olímpica

La Fundació celebra el festival ‘FutbolNet’ al Brasil 46

Puyol ja té una Cruyff Court a la Pobla

El projecte de la Fundació, la Fundació Cruyff i l’Obra Social 52

Origen històric de la paraula ‘Barsa’

Una auca del 1921 explica la història del Club 54

L’èxit de ‘T’acompanyem’

Més de 5.000 beneficiaris del projecte de l’Àrea Social

FC BARCELONA. Agost - setembre del 2016 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat DIRECTOR DE COMUNICACIÓ Albert Roura CAP DE PREMSA Toni Ruiz DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Jaime Casas, Xavi Catalán, Albert Cid, Eduard Gangoso, Robert Güell, Francesc Orenes, Marc Parramon, Albert Riudeubàs, Mario Ruiz, Aleix Santacana, Carles Santacana, Rafa Staat, Manel Tomàs i Josep Vives REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo, Amèlia Casas i Lourdes Julià ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Olga Amigó i Montse Chaure FOTO DE PORTADA Nike FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB, Santiago Garcés, Àlex Caparrós, Germán Parga (FCB), Rafael Ribeiro, Miguel Ruiz (FCB), Víctor Salgado (FCB) i JJ. Vico PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 116.000 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g.

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 2 d’agost del 2016.

REVISTA BARÇA

3

LUIS ENRIQUE, ANY III El campió de la Lliga i de la Copa del Rei de les dues darreres temporades comença la defensa del doblet amb una plantilla de luxe, amb la base formada pels jugadors que han sostingut els èxits dels darrers anys i amb una injecció de futbolistes joves, però contrastats

MIGUEL RUIZ - FCB

KETTY CALATAYUD

C

om cada inici de temporada, el Barça afronta el curs esportiu amb la màxima exigència, que, en el cas del primer equip de futbol, es tradueix en l’aspiració d’intentar guanyar-ho tot. El que suposa una fal·làcia per a la majoria dels equips, és gairebé una obligació per al que és considerat per molts el millor equip del món, amb el millor futbolista del món i el millor trident ofensiu del món. Ho va dir clarament Luis Enrique en la seva primera roda de premsa de pretemporada. “Vull recuperar tots els títols divertint els catalans i culers de tot el món, que em consta que són molts”. L’ambició de l’entrenador és màxima, i la dels jugadors estarà a l’altura. Set títols en les dues primeres campanyes del tècnic asturià a la banqueta no deixen cap escletxa a cap mena de dubte.

4

REVISTA BARÇA

L’esperança de superar l’aconseguit la temporada anterior, o com a mínim, d’igualar-ho, és inherent en un club que ha anat canviant la perspectiva a mesura que anava col·leccionant títols des que, la temporada 2004/05, Leo Messi va arribar al primer equip i es va anar consolidant, any rere any, com el millor jugador de la història. Les noves generacions de culers donen per fet que el Barça guanyarà com a mínim un títol i lluitarà per la resta fins al final, mentre els seus pares i avis encara recorden èpoques de travessa pel desert.

De l’aquest any, sí! a l’aquest any, també!. Aquest seria el nou lema dels barcelonistes del Segle XXI, aquells que han crescut gaudint dels títols i comprovant com el Barça s’ha convertit en la gran referència del futbol mundial. Els reptes de la temporada 2015/16 són majúsculs, i la dificultat d’aconseguir-los creix any rere

any per la gran competència dels clubs que aspiren a destronar l’equip blaugrana a cop de talonari, fitxant el millor que hi ha al mercat –i que no té el Barça- i oferint xifres de rècord, mentre al Camp Nou impera el control econòmic i les limitacions pressupostàries.

Primer, protegir el que tenim

Primer, conservar i protegir el que tenim – com demostren les renovacions de Neymar, Busquets, Mascherano, Samper i Munir– i reforçar la plantilla amb joves amb una gran projecció de futur, ganes i ambició, i unes característiques futbolístiques que responen clarament al perfil Barça, ha estat la política seguida aquest estiu pel secretari tècnic Robert Fernández. Ell mateix ho explicava en una entrevista publicada en el número anterior de la REVISTA BARÇA. El gran repte de la temporada –guanyar-ho

tot– obliga a mantenir la competitivitat de l’equip i reforçar la plantilla amb un fons d’armari de qualitat per poder dosificar els jugadors i arribar al moment en què es decideixen els títols amb la màxima energia.

La lliçó del que va passar la temporada passada, quan el Barça va perdre las opcions de la Champions i gairebé tot l’avantatge que duia a la Lliga en deu dies, no pot quedar en l’oblit.

Els reptes esportius són majúsculs. La temporada que es commemorarà el 25è aniversari del primer gran títol internacional, la Copa d’Europa de Wembley, l’equip pot emular el Dream Team de Johan Cruyff aspirant a la seva tercera Lliga consecutiva –el primer que ho va aconseguir-, i el Barça de Guardiola, en què molts dels jugadors actuals ja van ser protagonistes. I després de la Lliga, que sempre és l’objectiu prioritari, hi ha el repte il·lusionant de

MIGUEL RUIZ - FCB

Luis Enrique, amb el seu equip de treball: Joaquín Valdés, Joan Barberà, Juan Carlos Unzué i Robert Moreno, en els quals confia cegament.

El tècnic, donant ordres en el primer partit.

la Champions i el de la Copa del Rei, que sempre és un complement perfecte per optar a un doblet si falla alguna competició anterior o, per què no, l’anhelat triplet. El rien ne va plus!

A l’hora de tancar aquestes pàgines, el FC Barcelona ha confirmat les incorporacions de Denis Suárez (migcampista), Lucas Digne (lateral dret), Samuel Umtiti (central) i André Gomes (migcampista), a més de Sergi Samper (migcentre), procedent del filial, i quedava pendent el fitxatge d’un davanter centre que Luis Enrique ha demanat i que Robert Fernández sempre ha donat per segur.

Tots els reforços que han vingut tenen una gran projecció de futur, personalitat i molta ambició. El talent, se’ls suposa, i malgrat la seva joventut, han jugat regularment com a titulars en els seus equips de procedència.

Denis Suárez hauria de donar aire al mig del camp, Lucas Digne competirà amb

REVISTA BARÇA

5

LUIS ENRIQUE, ANY III ELS RESPTES DE LA TEMPORADA

Leo Messi, en el primer partit de la pretemporada davant el Celtic de Glasgow. Arda Turan va marcar el primer gol i Denis Suárez va tenir un bon debut.

Jordi Alba, Samuel Umtiti ha de garantir que el lloc de central tingui les prestacions desitjades i André Gomes pot ser un excel· lent relleu de Rakitic i Sergio Busquets. La polivalència i la versatilitat de la plantilla és una de les virtuts que atresora.

Pensar en el Barça del futur

Amb ells comença el procés de renovació de la plantilla que el Club està obligat a fer a poc a poc per mantenir la competitivitat, per continuar guanyant. Com explica Carles Rexach en l’article de La firma convidada (pàgina 65), s’ha d’introduir saba nova sense que l’equip se’n ressenti. Sense perdre prestacions. Més aviat al contrari, les ha de guanyar. Fitxar bé, el que es necessita, o es necessitarà, a preu de mercat però no per sobre. La voluntat és fitxar jugadors que es consolidin a l’equip, que puguin tenir una carrera llarga i fructífera, en definitiva, que siguin rendibles, que mantinguin el nivell quan entrin a l’equip. Potser ara seran suplents, recanvis dels jugadors contrastats i intocables, però en el futur han de ser els relleus naturals. Per això el que ha arribat són jugadors molt joves però con-

6

REVISTA BARÇA

trastats, amb experiència al futbol d’elit.

El repte de la renovació encara és més difícil quan parlem del millor Barça de la història, amb una generació de jugadors de casa que és molt difícil de substituir, jugadors com Puyol, Xavi i Víctor Valdés, que recentment han sortit, o com Iniesta, Piqué, Sergio Busquets i el mateix Leo Messi, als quals encara els queden anys de futbol, però que no seran eterns al camp, encara

“Vull recuperar tots els títols divertint els catalans i culers de tot el món” El tècnic ha de saber gestionar una plantilla llarga i amb molta competència interna

que sí que sempre ho seran a la història.

La temporada, però, també planteja reptes per a Luis Enrique a l’hora de gestionar aquesta plantilla amb la qual vol “recuperar tots els títols i divertir els aficionats”.

Començant per la porteria, en què Claudio Bravo i Marc-André ter Stegen garanteixen un nivell contrastat amb una competitivitat ferotge. Fins ara, el xilè ha estat l’escollit per jugar la Lliga i l’alemany ha estat el porter de la Champions o la Copa del Rei. S’haurà de veure si Luis Enrique continua mantenint aquest plantejament.

La marxa de Dani Alves, l’amo absolut del lateral dret del millor Barça, també planteja un desafiament important perquè Luis Enrique no ha reforçat aquesta posició, en què confia plenament en Sergi Roberto i Aleix Vidal, a menys que algun jugador més es pugui reciclar en aquesta posició.

Recuperar la millor versió d’Arda Turan i, especialment, aconseguir introduir rotacions en el trident per dosificar Messi, Neymar i Suárez, jugadors que sempre volen jugar, són algunes de les qüestions que s’hauran d’afrontar durant una temporada que torna a presentar-se apassionant. n

LUIS ENRIQUE, ANY III ELS RESPTES DE LA TEMPORADA

ROBERT FERNÁNDEZ

“L’èxit no ens pot fer perdre el rumb” K. C.

L

a seva missió és la de portar el que pot millorar la plantilla en el present, però també pensar en el futur. “Ara, en aquests moments, el nostre equip és molt bo, guanya títols, i per tant la nostra idea és millorar el que tenim, que la gent estigui a gust, i anar solucionant els petits problemes que puguin anar sortint. Però l’èxit no ens pot fer perdre el rumb. No podem caure en l’autocomplaença”.

La seva prioritat, segons va confessar en una entrevista en el número anterior de la Revista Barça, era protegir els jugadors que el Barça ja té a la

plantilla. Jugadors que són dels millors del món en les seves posicions i que poden sentir cants de sirena d’altres clubs.

Robert no ha pogut impedir la marxa de Bartra o de Dani Alves, que han preferit continuar les seves carreres en altres equips, però sí que ha garantit la continuïtat de Neymar Jr, Busquets, Mascherano i Samper.

En el moment de tancar aquest número el Barça tenia pendents de resoldre el cas de Tello, a qui Luis Enrique ja havia advertit que no el tenia en compte per a la plantilla, i havia presentat quatre fitxatges nous: Denis Suárez, Digne, Umtiti i André Gomes, i faltava que arribés un quart davanter per donar oxigen a Luis Suárez.

“Tenim un equip magnífic, això ho sabem tots i ho hem dit moltes vegades, i aquest equip continua sent bo i té recorregut, però nosaltres tenim l’obligació de pensar més enllà, de pensar en el que ens vindrà d’aquí a uns anys, i el que hem inten-

Tenim un equip magnífic, que té recorregut, però tenim l’obligació de pensar en el que ens vindrà”

tat és portar gent que ja té una experiència en l’àmbit professional, que té un bagatge important de partits i que vénen d’equips bons”, explica Robert sobre les noves incorporacions.

Tots quatre van signar amb el Barça amb 22 anys –tot i que Digne i Gomes han fet els 23 al juliol– i són jugadors que Robert defineix com “bons tècnicament, amb perfil Barça i qualitat”. Totes

aquestes característiques faran més fàcil la seva adaptació a un futbol diferent, que els exigirà un procés d’aprenentatge. “Són joves i tenen temps per aprendre el sistema, el mètode de treball que té el Barça, i sobretot és important que a poc a poc vagin entrant a l’equip”. n

MIGUEL RUIZ - FCB

El secretari tècnic ha aconseguit l’objectiu de preservar jugadors clau de la plantilla i portar jugadors de futur per millorar-la

REVISTA BARÇA

7

LUIS ENRIQUE, ANY III UN DESAFIAMENT GOLEJADOR

Un trident fidel al Barça Messi, Suárez i Neymar Jr afronten el repte de superar els 131 gols del curs passat i tornar a batre el seu rècord realitzador per tercera temporada consecutiva

E REDACCIÓ

l trident continua junt. La renovació de Neymar Jr ha garantit la continuïtat de la tripleta ofensiva més temuda del futbol europeu. Els tres davanters blaugrana, però, no es retrobaran fins d’aquí a unes setmanes.

De moment, Messi i Suárez formen un doblet inseparable als entrenaments i als partits a l’espera que torni Neymar i es completi el trident. El brasiler disputarà els

8

REVISTA BARÇA

Jocs Olímpics de Rio i no es reincorporarà a la disciplina blaugrana fins a finals d’agost o principis de setembre, tot depenent d’on arribi el Brasil a la competició olímpica.

Així doncs, el trident no començarà complet la Lliga.

La competitivitat de Messi, Suárez i Neymar Jr no té límits, i de ben segur que aquesta temporada es proposaran superar-se un cop més malgrat el retard que provocarà l’absència del brasiler en la cursa contra els seus propis rècords. En la

primera temporada junts van marcar 122 gols, un registre històric que no havia aconseguit cap altre tripleta ofensiva del món. I això que Luis Suárez va començar a marcar gols a partir de l’octubre a causa de la sanció que arrossegava des del Mundial.

El curs passat, el trident es va superar i va aconseguir un rècord estratosfèric de 131 gols, amb els 59 de Suárez, els 41 de Messi i els 31 de Neymar. Aquesta temporada la fita és ultrapassar aquesta xifra i tornar a escriure una pàgina històrica en el futbol mundial. ■

RENOVACIONS ESTRATÈGIQUES PRESENT I FUTUR BLAUGRANA

Neymar Jr., fins al 2021 El Club tanca la renovació del brasiler i acaba amb les especulacions sobre el futur d’un dels jugadors més desitjats del món

H REDACCIÓ

a estat una de les grans notícies de l’estiu. Neymar Jr, malgrat tots els rumors i les especulacions que l’han envoltat durant mesos, continuarà vestint de blaugrana fins al 30 de juny del 2021. El brasiler i el FC Barcelona van signar el 2 de juliol passat la renovació del futbolista per a les pròximes cinc temporades.

El jugador tindrà una clàusula de rescissió del contracte de 200 milions el primer any, de 222 milions el segon i de 250 milions els darrers tres anys, xifres que blinden un dels jugadors més desitjats del món.

Neymar Jr va arribar al FC Barcelona procedent del Santos brasiler, equip amb el qual es va enfrontar al conjunt blaugrana a la final del Mundial de Clubs del 2011 i que el Barça va guanyar per 4-0. Des de la seva arribada al Club, Neymar s’ha consolidat com un dels millors futbolistes del món gràcies a la seva qualitat tècnica. De fet, el brasiler va quedar en tercera posició a la classificació de la darrera Pilota d’Or, que va guanyar Leo Messi.

Tres temporades, 85 gols i vuit títols

El davanter va tancar la seva tercera temporada al FC Barcelona amb unes xifres brillants. Aquest curs Neymar Jr va jugar un total de 41 partits (4.654 minuts) en totes les competicions i ha estat el segon jugador amb més presència al camp, només superat per Luis Suárez. El brasiler, que amb l’uruguaià i amb Leo Messi forma el trident més letal del món, ha fet 31 gols que han estat cabdals per tancar una temporada amb quatre títols.

En total, Neymar Jr ha marcat 85 gols en els 141 partits jugats aquests tres últims cursos. En el primer exercici com a blau-

grana va fer 15 dianes en 41 duels, i la temporada 2014/15 va fer els seus millors registres: 39 dianes en 51 partits.

Amb el Barça, Neymar Jr ho ha guanyat tot: dues Lligues, dues Copes del Rei, una Lliga de Campions, una Supercopa d’Europa, una Supercopa d’Espanya i un Mundial de Clubs. A més, ha estat decisiu en molts dels darrers èxits de l’equip. Va fer el tercer i definitiu gol a la final de la Lliga de Campions de la temporada passada contra la Juventus, i més recentment també va marcar el 2-0 a la final de la Copa del Rei contra el Sevilla. n

Busquets, Mascherano, Munir i Samper Sergio Busquets ja és un pes pesant de l’equip i tindrà un contracte a la seva altura. El de Badia ha renovat per a cinc temporades, fins al 30 de juny del 2021.

L’acord inclou l’opció de prorrogar-lo dues temporades més, fins al final del curs 2022/23, en funció dels partits disputats. La seva clàusula de rescissió es fixa en 200 milions.

Javier Mascherano continuarà al Barça tres anys més, fins al juny del 2019, després d’haver acordat una millora del seu contracte. L’argentí va arribar el 2010

procedent del Liverpool i durant aquest temps s’ha convertit en un jugador bàsic pel seu esforç, capacitat de treball i lideratge. Ha jugat 282 partits i ha aixecat fins a 16 títols.

Munir El Haddadi també ha signat la renovació del seu contracte fins al 2019, i a partir d’ara tindrà una clàusula de 60 milions d’euros. Munir co-

mençarà la tercera temporada al primer equip, on ha destacat pel seu treball i el seu sacrifici. L’any passat va jugar en 26 partits i va marcar 8 gols, 5 a la Copa.

Sergi Samper ha allargat el seu contracte tres temporades més, fins al 2019, ampliable una temporada més, i tindrà una clàusula de rescissió de

50 milions d’euros. El migcampista barceloní va arribar al Barça als 6 anys i ha passat per totes les categories inferiors fins a pujar ara al primer equip.

REVISTA BARÇA

9

DENIS SUÁREZ ENTREVISTA

“El Barça és el millor lloc on puc estar” Denis Suárez ha perseverat per tornar al Barça, el Club en què sempre ha volgut jugar i triomfar, després d’anar cedit al Sevilla i el Vila-real.

El nou migcampista del Barça se sent amb moltes ganes de triomfar a l’equip dels seus somnis després de molt esforç i sacrifici

han servit per acabar complint el seu somni de petit: vestir la samarreta del FC Barcelona. I amb només 22 anys.

EDUARD GANGOSO FOTOS: MIGUEL RUIZ

Alguns ja els coneixia quan vaig estar aquí, però de moment molt bé. És una pretemporada diferent de les que he fet, perquè aquí tot el treball es fa amb pilota i això m’agrada moltíssim.

I

l·lusionat, tranquil i amb ambició afronta Denis Suárez la seva primera temporada al primer equip del Barça. Nascut a Salceda de Caselas (Pontevedra), les seves primeres passes les va fer a Porriño, al poble del costat, fins que el Celta el va incorporar en edat aleví. Als 16 anys va afrontar el repte del Manchester City i amb la seguretat que el caracteritza per complir els seus objectius va arribar l’oportunitat del Barça B. Des d’allà dues cessions al Sevilla i al Vila-real li

10

REVISTA BARÇA

Com li proven els primers entrenaments amb els nous companys?

Què li diu la família, que amb 22 anys ja vesteixi la samarreta del Barça?

La meva família sempre m’ha donat suport.

Per a ells és un orgull increïble. Jo sóc d’un poble molt petit, Porriño, i és molt difícil arribar fins aquí. Crec que és una sort, però també m’ho he guanyat. Ara sóc aquí i el que vull és continuar creixent i consolidar-me aquí molts anys. El Barça és el millor lloc on puc estar.

Del Porriño al Celta, d’allà al City i finalment al Barça B. Com va ser aquest camí i què li oferia el City per marxar amb només 16 anys?

Va ser un canvi radical i gens fàcil perquè era la primera vegada que sortia de casa meva. El Celta estava passant per una mala situació econòmica i va decidir vendre’m.

També era bo per a mi, perquè era una experiència nova i també ajudava moltíssim els meus pares. De fet, els solucionava la vida. El seu projecte i tot el que envoltava la situació va fer que marxés. Després, quan se’m va oferir l’oportunitat de venir al Barça, no m’ho vaig pensar.

Per què sempre ha volgut triomfar al Barça?

A la meva família hi ha més gent del Madrid, però el meu pare és del Barça i a mi sempre des de petit em va agradar més també. I, sobretot, quan va aparèixer Ronaldinho, que veníem d’una època en què

DENIS SUÁREZ

Lloc i data de naixement: Salceda de Caselas (Pontevedra), 06/01/1994 Alçada i pes: 1,81 m, 72 kg Contracte: 4 temporades (2019/20) Cost: 3.250.000 euros Clàusula de rescissió: 50 milions d’euros Trajectòria: Format al Celta.

Traspassat al Manchester City (juvenil, sub-21 i primer equip).

Barça B (2013/14): 36 partits, 7 gols i 11 assistències.

Cedit al Sevilla (2014/15): 46 partits (25 de titular), 6 gols i 5 assistències.

Traspassat al Vila-real amb

El 2006 el Barça va guanyar una Lliga a Balaídos i Eto’o li va regalar les seves botes.

Com va anar?

opció de compra (2015/16): 48 partits (36 de titular), 5 gols i 11 assistències.

Característiques tècniques: Tot i ser dretà, la zona d’influència de Denis és la part esquerra del camp.

Migcampista tècnic i amb un bon regat, pot actuar tant a la posició d’interior com d’extrem. Denis és ràpid i hàbil, té un gran toc de pilota i destaca per ser un bon llançador de faltes i aportar sempre una bona xifra de gols. La seva regularitat, joventut i capacitat associativa el fan ser un jugador de present i futur per a l’equip.

el Madrid guanyava més i ell va canviar una mica la mentalitat i va començar a marcar el camí d’una dècada daurada del Barça que encara segueix.

mília. Però també conèixer restaurants, diferents tipus de cuines, menjar bé i sobretot estar amb la meva gent. També miro futbol.

Què tenen d’especial Barcelona i Catalunya per a vostè?

A mi m’agrada molt la meva terra, sóc molt gallec, però Barcelona i Catalunya en general són uns dels millors llocs per viure.

Diré el segon perquè m’agrada d’on sóc (riu). El que més m’agrada dels catalans és que els agrada molt el que és seu. Em fan molta enveja respecte dels gallecs, perquè tenim coses molt bones i precioses i no ho valorem tant com els catalans, que defensen el que és seu al màxim. Galícia, també, però no tant.

Què fa quan té temps lliure?

Sóc un noi bastant tranquil que m’agrada passar el temps a casa amb la nòvia i la fa-

“És una pretemporada diferent de les que he fet, perquè aquí tot el treball es fa amb pilota” “Ara sóc al Barça i el que vull és continuar creixent i consolidar-me aquí molts anys”

En aquella època jo era aleví i sempre ens agradava anar a fer d’aplegapilotes. Jo sempre intentava sortir ràpid, dels primers, i col·locar-me a la banqueta visitant, en què sempre hi havia un lloc.

En aquell partit, quan canvien Eto’o veig que es descalça a la banqueta i jo sense cap vergonya m’hi apropo i les hi demano i ell me les dóna. Va ser un gest preciós. A més, aquell dia vaig emportar-me una càmera per fer-me fotos amb els jugadors. Durant la celebració de la Lliga, Ronaldinho va llançar la seva samarreta a la graderia i gairebé l’agafo. Vaig tenir mala sort i no me la vaig poder emportar (riu).

Un cop acaba la temporada al filial, marxa al Sevilla i després al Vila-real. Què ha après amb Emery i Marcelino?

Vaig decidir progressar allà per poder tornar al Barça algun dia. Físicament i futbolísticament vaig millorar molt i aquell pas per Sevilla va suposar que fes un salt de qualitat per ser després molt important a Vila-real. Marcelino va apostar molt per mi i vaig créixer encara més. Aquests dos anys a fora m’han fet arribat aquí al Barça sent un jugador ja fet i disposat a lluitar per tot.

Va viure amb nerviosisme la possibilitat de venir al Barça al mes de gener?

Amb il·lusió sí, però no estava nerviós perquè estava molt a gust al Vila-real. Si es donava l’opció, bé, però com que estava còmode allà em vaig centrar a acabar la temporada. Crec que aquells mesos més al Vila-real em van permetre un altre salt que m’ha fet madurar. Per a mi és molt important que Luis Enrique i Robert Fernández m’hagin seguit tot l’any i prenguessin la decisió que jo tornés. Han estat en contacte permanent amb mi.

Recomanaria a les joves promeses que volen triomfar algun dia al Barça fer el mateix camí?

Jo sí que ho recomanaria, però entenc que per a una persona que ha estat tota la vida al planter del Barça és complicat. Han viscut sempre en un estil de joc que només es fa aquí. El meu cas és diferent, jo ja havia estat a fora i havia vingut al Barça per adaptar-me i no tenia problema de sortir per progressar i créixer com a futbolista per tornar algun dia. Sempre he tingut clar que volia tornar i he treballat dur per a això. El procés de marxar cedit pot servir per tornar o no. Un s’ho ha de guanyar i fer-ho bé i escollir un bon destí. n REVISTA BARÇA

11

SAMUEL UMTITI ENTREVISTA

“Que em comparin amb Abidal és un gran honor” Samuel Umtiti ha estat l’escollit per reforçar la posició de central esquerre, on ha demostrat amb la seva selecció tenir una bona sortida de pilota.

Amb 22 anys, Samuel Umtiti acaba de viure l’estiu més intens de la seva jove i prometedora carrera

V

RAFA STAAT FOTOS: VÍCTOR SALGADO

a disputar amb França els seus primers tres partits de seleccions, a quarts, semis i final de l’Eurocopa, ni més ni menys, i va signar pel FC Barcelona. Una intensitat que contrasta amb una persona tranquil·la i serena en el dia a dia que somia a repetir l’èxit d’un dels seus predecessors esquerrans a la defensa del Barça, Éric Abidal, francès i exjugador de l’Olympique de Lió, com Samuel.

Samuel, com està vivint aquest estiu?

Visc un somni aquestes últimes setmanes.

Va tot molt de pressa, tant amb França com amb la meva carrera, no m’adono de tot el

12

REVISTA BARÇA

que està passant, i no pensava que aniria tot tan ràpid. Estic molt content, potser sóc el més feliç del món ara mateix.

A Espanya, poca gent el coneixia...

Abans de l’Eurocopa, crec que molt poca gent em coneixia a Espanya, i és normal.

Jugo en una altra Lliga, sempre he jugat allà, però a l’Eurocopa, la gent ha començat a sentir el meu nom. I més tenint en compte que eren partits importants.

Però són jugadors ofensius... I vostè és defensa.

(Riu) Ho sé, ho sé. Vaig començar jugant de davanter, com gairebé tothom, crec, però com més gran em feia, més enrere jugava al camp.

No podem evitar comparar-lo amb Éric Abidal. És esquerrà, ve de l’Olympique de Lió, internacional amb França, i és de la mateixa ciutat. Ha parlat de la seva arribada a Barcelona?

Ser professional era un somni per a vostè?

Sí, vaig parlar amb Éric abans de signar aquí. Només m’ha dit coses molt positives del Club i de la ciutat de Barcelona. És un honor ser comparat amb ell. Tothom el vol aquí i a França. Té un comportament exemplar fora del terreny de joc. Tenia moltes qualitats també a l’hora de jugar, i va lluitar molt per poder seguir gaudint del futbol.

En qui es fixava de petit?

Compartirà vestidor amb Lucas Digne, que també acaba d’arribar. Expliqui’ns la seva relació.

Vaig començar jugant a futbol per passar-ho bé amb els meus amics. Amb 12 anys vaig entrar en un curs que em permetia combinar molt més amb el futbol, vaig començar a jugar a l’Olympique de Lió i va ser quan em vaig adonar que podia arribar a ser professional.

Tots els jugadors ofensius eren ídols per a mi. Els que feien gols, els que feien regats.

Ronaldinho i Zidane, particularment. Eren jugadors que em feien somiar.

Ens coneixem des que teníem 16 anys, quan vam coincidir a la selecció francesa

SAMUEL UMTITI

Lloc i data de naixement: Yaoundé (Camerun), 14/11/1993 Alçada: 1,81 Pes: 75 Kg Contracte: 5 temporades (2021/22) Cost: 25 milions d’euros fixos Clàusula de rescissió: 60 milions d’euros Trajectòria: Format a Olympique de Lió (2011/2016), 170 partits i 5 gols Característiques tècniques: Defensa central que també pot jugar de lateral, destaca per una bona sortida de pilota, qualitat tècnica i la seva maduresa malgrat la seva joventut, sobretot per la seva serenitat en el joc.

de categories inferiors. Som molt amics, i vam jugar junts amb França des d’aquesta edat. Ara hem viscut junts l’Eurocopa, i arribar al Barça és increïble.

Però vostè no només deu parlar francès, oi?

Bé, per començar està bé tenir compatriotes al vestidor (riu). Entenc perfectament el castellà, i estic fent classes de castellà i català per poder integrar-me més ràpidament.

Quina sensació li produeix pensar que ara és un jugador del Barça?

Sempre ha estat un somni per a mi jugar al Barcelona. Quan em vaig assabentar d’aquesta possibilitat, estava emocionat, i a poc a poc m’anava adonant que es podria fer, que podria vestir de blaugrana. Quan em vaig posar la samarreta al vestidor abans de la presentació, vaig pensar que em quedava molt bé (riu).

Està a punt de compartir vestidor amb alguns dels millors jugadors del món...

És veritat! Molts dels 15 millors jugadors del

món són del Barcelona. Messi, Suárez, Neymar, Iniesta... És impressionant.

Quins objectius es marca per a aquesta temporada?

No cal saltar-se les etapes. Sóc aquí per aprendre amb jugadors molt bons, i a poc a poc ja veurem si puc ser titular. No crec que sigui gaire complicat jugar amb els meus companys, perquè són tots molt bons i em faran la vida més fàcil. Ja tinc ganes de conèixer-los i entrenar-me amb ells.

Serà un gran canvi viure a Barcelona?

He vingut de vacances aquí a Barcelona. He

visitat la ciutat, no la conec gaire bé, però m’agrada molt. El Camp Nou, no l’havia vist fins a la presentació. Sempre vaig dir que no havia de venir a visitar-lo, sinó a jugar-hi.

M’agrada ser aquí, i sento que és com una família. La rebuda del Club ha estat excepcional. És un club top, i es nota en l’organització i en tot.

Què li agrada fer quan no està jugant a futbol?

Dormir! M’agrada molt fer la migdiada, descansar, veure partits de futbol per la televisió. No sóc gaire d’anar a la platja. També m’agrada passar temps amb la meva família.

La família és important per a vostè?

“Visc un somni aquestes últimes setmanes.

Estic molt content, potser sóc el més feliç del món ara mateix”

Sí, és clar. La meva família, i en particular la meva mare, m’han educat molt bé i m’han donat suport sempre. El meu germà també va tenir un paper important, i el segueix tenint, ja que és el meu representant ara. Sempre ha estat amb mi. La meva família i els meus amics més propers són molt importants per a mi, per al meu equilibri. n

REVISTA BARÇA

13

LUCAS DIGNE ENTREVISTA

“El meu estil de joc és ideal per al Barça” Lucas Digne, la primera vegada que va trepitjar el vestidor del primer equip al Camp Nou, amb la samarreta de la segona equipació.

Lucas Digne, procedent del PSG, cedit la temporada passada a la Roma, serà l’encarregat de posar pressió a Jordi Alba a la banda esquerra de la defensa

L

RAFA STAAT FOTOS: VÍCTOR SALGADO

ucas Digne va viure una Eurocopa tranquil·la a l’ombra del seu company Samuel Umtiti, a qui tothom donava com a fitxatge segur del Barça mentre ell era el tapat que esperava en silenci el seu moment de glòria. Als seus 22 anys afronta el repte de triomfar al club dels seus somnis.

Què va pensar quan va saber que el Barça el volia fitxar?

És increïble! Poder jugar a l’equip que més m’agradava des que era petit!

Quan va saber que hi havia aquest interès?

Va ser al principi de l’Eurocopa quan ho vaig saber. El meu agent em va confirmar l’interès del Barça i de seguida vaig prendre la de-

14

REVISTA BARÇA

cisió de venir aquí per continuar progressant i donar el millor de mi mateix. Jugaré quan ho digui l’entrenador i m’entrenaré fort per demostrar-li que estic preparat.

Parlava amb el seu company Samuel Umtiti que podrien ser companys al Barça?

Sí, en parlàvem, i era estrany que tothom preguntava a Samuel sobre el Barça i a mi no, i tots dos sabíem que jo també vindria.

Tota la pressió va ser per a ell.

Ha parlat també amb Jérémy Mathieu, l’altre compatriota seu a l’equip, per conèixer coses del seu nou club?

A Jérémy li havia preguntat sobre el Barça en alguna concentració amb França en què havíem coincidit, però era per curiositat, no pensant que em podrien fitxar, però també vaig parlar amb gent del mateix Club i amb Robert Fernández, que em va demostrar molt d’interès i això és molt important per a un jugador.

I ara com se sent en convertir-se en jugador del Barça?

Sóc molt feliç de ser un jugador del club més gran del món!

Quan era petit deia al meu pare que el meu somni era jugar al Camp Nou, no és un dir, és la veritat, podeu preguntar-l’hi.

Per això ser aquí és increïble, estic molt i molt content, és un moment molt especial i és un orgull per a mi i per a la meva família jugar aquí.

Si el seu fitxatge va agafar per sorpresa la majoria dels aficionats al futbol, el seu aspecte en arribar a Barcelona també va sobtar. Per què ha hagut de passar pel quiròfan?

Tenia dues fractures al nas, una de l’any passat i l’altra de finals d’aquesta temporada, i calia que m’operés per poder respirar millor. Ara era el millor moment per fer-ho, abans de la pretemporada. Em van operar el dia abans de la presentació, amb anestèsia general, i em vaig llevar a les tres de la matinada per venir a Barcelona, però les ganes que tenia em van permetre viatjar i fer-ho tot.

Com és Lucas Digne com a jugador?

Crec que tinc un estil de joc que és ideal per al Barça. Sóc ràpid i vaig molt a l’atac, però també sóc conscient que un

LUCAS DIGNE

vat Jordi Alba perquè és un jugador que m’agrada molt. És un lateral modern, que puja a atacar i baixa a defensar, i és un referent, és clar que sí.

I com és com a persona, què li agrada fora del futbol?

Lloc de naixement: Meaux (França) Alçada: 1,78 Pes: 74 Kg Contracte: 5 temporades (2020/21) Cost: 16,5 milions d’euros fixos i 4 més en variables Clàusula de rescissió: 60 milions d’euros Trajectòria: Format al Lille Fitxat pel PSG (2013/14 i 2014/15) Cedit a la Roma (2015/16) Partits jugats: 148 Gols: 6 Assistències: 13 Característiques tècniques: La seva velocitat per la banda esquerra permet que sigui un lateral amb molt bona projecció ofensiva i la seva precisió amb la pilota també destaca entre les seves qualitats.

lateral modern ha de defensar. Vaig cap endavant i crec que quadro bé amb un equip com el Barça, que té molta possessió de la pilota. M’agrada atacar i recuperar la pilota. Per mi el del Barça és l’estil de joc perfecte.

M’agrada molt anar al restaurant amb la meva dona, i també al cinema. Passo molta estona escoltant música. M’agrada el rap francès, i també Enrique Iglesias. Amb França, Antoine Griezmann acostumava a posar-lo al vestidor i li vaig demanar el nom del cantant per poder escoltar-lo.

Vostè ja sap el que és jugar al Camp Nou com a rival...

Sí, i no tinc un bon record de quan vaig venir amb la Roma a la Champions, vam perdre per 6-1. Recordo molt bé el partit i que vaig fer la passada del gol a Dzeko, però a partir d’ara serà molt diferent.

Què pensa quan veu que compartirà vestidor amb jugadors com Messi, Neymar, Suárez, Iniesta…

Dóna molta motivació extra poder entrenar-se amb els millors jugadors del món i em permetrà progressar i créixer com a jugador al seu costat.

Sap que haurà de lluitar amb Jordi Alba, que ha estat titular indiscutible en aquesta posició en els últims anys. S’ha fixat com juga i com combina amb Neymar o Iniesta?

Sí, és clar que m’hi fixo. He vist molts partits del Barça, conec com juga i he obser-

Minivacances a Port Aventura

Vostè ha jugat dos anys al PSG i va estar cedit la temporada passada a la Roma.

Creu que està preparat per jugar en el millor equip del món?

Tinc 22 anys, però crec que he madurat molt, vinc de fer una molt bona temporada amb la Roma, on he jugat molts partits. Sé que hauré de treballar molt, però vull aprendre i millorar per arribar a donar el màxim de mi. Aquest és un projecte esportiu enorme i tinc temps d’adaptar-me per estar molts anys en aquest club, perquè és un lloc perfecte per a mi. Respondré a la confiança que el Club m’ha donat.

Vostè mai ha estat expulsat ni ha arribat a cinc targetes en una temporada. És un defensa a qui li agrada jugar net?

Bé, de fet quan era amateur em van expulsar una vegada, fa molt de temps, però com a professional no. Intento no tenir gaires contactes amb el rival i anticipar-me en totes les jugades. El meu objectiu sempre és la pilota.

Cal tocar fusta, però també és un jugador que es lesiona poc…

Aprofitant la seva estada a Catalunya per a la seva presentació al Barça, Lucas Digne va fer una escapada a Port Aventura amb la seva dona Tiziri; la mare, Karine; el pare, Philippe; la sogra, Safia; la cunyada Tiya i el seu germà Mathieu i la dona d’aquest, Marine, que no surten a la foto.

Sí, toco fusta! És veritat que no m’he lesionat gaire. La temporada passada vaig tenir la meva primera lesió muscular, la primera de la meva carrera! Bé, ara, com sabeu, m’he operat el nas a causa de diverses fractures, però això és tot. n

REVISTA BARÇA

15

ANDRÉ GOMES ENTREVISTA

VÍCTOR SALGADO

“Em sento identificat amb el Barça i la seva filosofia”

André Gomes arriba al Barça després de dos anys al València, on s’ha fet un jugador important, i aquest estiu s’ha convertit en campió d’Europa.

André Gomes ha estat la incorporació sorpresa, amb què no es comptava; un fitxatge de futur i d’oportunitat de mercat que el Barça no podia deixar passar

A

ALBERT CID / XAVIER CATALÁN

quest jove portuguès ja ha complert el somni de ser campió de l’Eurocopa amb el seu país, i ara vol guanyar títols amb el Barça, l’equip estranger favorit del seu pare, Casimiro.

Com es va iniciar en el món del futbol?

Com van ser els seus inicis?

Des de molt petit, amb 5 o 6 anys més o menys, i vaig començar a jugar en un club de futbol amb 7. Vaig començar molt d’hora, jugant amb els meus amics, amb el meu germà i amb el meu pare. Des de petit és el que més m’agrada i tinc la sort de poder gaudir fent la meva feina.

16

REVISTA BARÇA

Quins eren els seus ídols de petit quan començava a jugar?

De petit hi havia una persona que m’agradava molt, Ronaldo, des que va començar aquí al Barcelona i després se’n va anar a l’Inter. Després quan vaig començar a jugar a futbol Zidane era una persona important per al meu creixement, el veia com un exemple. Avui en dia veig Iniesta i uns anys abans Xavi, que van ser dos jugadors molt importants, i ara tinc la possibilitat almenys de gaudir d’un d’ells.

Arriba a Barcelona després de guanyar una Eurocopa. Què ha significat per a vostè aquest estiu, aquest títol, aquesta experiència?

Va ser molt important. Jo tenia un objectiu personal que era guanyar alguna cosa amb el meu país. Vaig aconseguir-ho i estic molt content, per mi, pel meu país, per tota la gent que m’estima molt. Ja he pogut gaudir de l’Eurocopa i fins avui els dies han estat una mica complicats entre les celebracions i arreglar-ho tot per venir al Barça, però la veritat és que estic molt content perquè vaig

aconseguir un objectiu personal i ara poder jugar al Barcelona.

Ha tingut Cristiano Ronaldo com a company i líder a Portugal i ara el tindrà com a rival en el Clàssic. Té ganes de viure un enfrontament amb el Reial Madrid?

És clar que sí. Al València ja el vaig tenir com a rival. Cristiano és el meu company a la selecció i el respecto molt, però dins del camp no hi ha amistat. Ara quan jugui contra el Reial Madrid i amb tots els equips, el meu objectiu és guanyar.

Ha jugat amb el València dos anys i contra el Barça. Com ho veia des de fora?

Tots sabem que el Barça és un club molt complicat per jugar en contra. Sempre vam tenir dificultats, però ara, imaginant-me a l’altra banda, crec que és una mica més fàcil perquè estic a l’equip on tothom mira cap amunt.

Hi ha algun dels nous companys amb qui tingui especialment ganes de jugar?

No en puc dir només un, tinc ganes de jugar amb tots. La filosofia del Club crec que és la

ANDRÉ GOMES

Lloc i data de naixement: Grijó (Porto, Portugal), 30/7/1993 Alçada: 1,89 m Pes: 87 kg Contracte: 5 temporades (fins a la 2020/21)

Cost de traspàs: 35 milions d’euros fixos, un màxim de 20 en variables i 15 més si guanya la Pilota d’Or dues vegades.

Trajectòria: Benfica (2012-14), València (2014-16). Al València va arribar com a cedit i va jugar 37 dels 42 partits oficials entre Lliga i Copa, la majoria com a titular i en què va sumar quatre gols. Després d’haver aconseguit la classificació per a la

millor i la manera de fer i la manera de jugar són aquelles amb les quals em sento més identificat. La veritat és que tinc ganes d’estar amb tots, des dels davanters, que són els millors que hi ha, fins als jugadors del centre de camp, que són molt bons i amb molta experiència. El que més vull en aquest moment és poder gaudir i poder aprendre amb tots ells.

Com és André Gomes com a jugador?

No m’agrada dir què faig millor i què puc fer, prefereixo pensar en el que no faig tan bé i puc millorar. El que m’agrada dir és que puc prometre treball, humilitat i sacrifici, tot pel meu equip, això és el més important.

I com a persona, com és?

M’agrada molt estar en família, estar-me a casa tranquil, tenir el meu espai, i estar amb els meus gossos, una akira que es diu Hatchi i una beagle que es diu Benny.

Sembla sentir-se identificat amb el Barça

La manera de ser del Club, la filosofia que té i la personalitat dels seus jugadors tenen més a veure amb mi que altres, a més de fut-

bolísticament parlant. És un club que m’encanta, m’agrada molt la seva manera de jugar. Però crec que el més important és la personalitat de tots. No estic preocupat d’arribar a ser important, però sí de ser un més, ajudar i fer el millor possible per a l’equip.

Parla constantment de com és d’important la família, del seu pare Casimiro, la seva mare Julietta i el seu germà Nuno...

De fet, porta una placa al coll amb les inicials CJN, els seus noms. Hi ha una escena que es va viure al vestidor, quan vostè es va abraçar amb el seu pare molt emocionats i li va signar la primera samarreta blaugrana. Com ha estat d’important la família per poder arribar on ha arribat?

Són el més important per a mi. M’han ajudat en tot. M’ho van donar tot quan no tenien res. Van deixar de fer moltes coses perquè jo fos jugador i fos feliç. A ells els ho dec tot, la meva experiència. El que més vull és poder gaudir d’estar amb ells i que se sentin orgullosos del que van fer i que al final, jo sóc qui sóc i he arribat aquí al Barcelona gràcies a ells.

Són part del meu èxit i els estic molt agraït.

Lliga de Campions, la temporada següent es va fer oficial la seva incorporació definitiva. En la seva segona temporada va sumar 41 partits oficials, amb dos gols i set assistències.

Característiques tècniques: Ambidextre i polivalent, André Gomes és un migcampista ofensiu que aporta alçada, visió de joc i arribada des de la segona línia. No són gaires els jugadors que combinen l’alçada (amb els seus imponents 1,89 m), la visió de joc, el colpeig de pilota i la potència física d’André Gomes. El portuguès és un futbolista decisiu en l’última passada i capaç de sorprendre també amb arribades des de la segona línia. Polivalent, ofereix un munt de solucions tàctiques a l’entrenador.

El seu pare és un gran culer. D’on li ve l’afició pel Barça, al seu pare?

No ho puc explicar gaire bé. Algunes vegades que ha vingut per feina ha tingut l’oportunitat de venir a veure el Club i l’Estadi, i l’ambient, i són sentiments difícils d’expressar, i quan arribava a casa ho explicava emocionat.

Això va influir en la decisió d’escollir el Barça per damunt d’altres ofertes?

La decisió va ser personal i he intentat deixar el meu pare una mica apartat de tot el tema perquè té les seves complicacions i no el volia deixar ansiós. Però a part de tot el que sentia jo, el pare i la mare van tenir una gran importància en la meva decisió.

Què espera que passi a partir d’ara? Quins són els seus màxims desitjos?

A part de començar com més ràpid millor i ajuntar-me amb tots els meus companys, espero que al final de la temporada puguem guanyar totes les competicions en què juguem, perquè això és el màxim anhel possible que pot tenir un jugador. n

REVISTA BARÇA

17

LUIS ENRIQUE, ANY III LA PREPARACIÓ DE LA TEMPORADA

TREBALL I COMPROMÍS Aquest estiu, el Barça ha repetit l’estructura de la pretemporada que tants bons fruits va donar fa dos anys i ha compaginat els entrenaments a la Ciutat Esportiva, un stage d’una setmana a St. George Park i els partits de preparació amb la disputa de la International Champions Cup i alguns partits amistosos abans del primer títol oficial, la Supercopa d’Espanya amb el Sevilla. L’ambició i el compromís dels jugadors blaugrana es va demostrar amb la tornada abans d’hora d’alguns pesos pesants, començant per Leo Messi, que va decidir renunciar a una setmana de vacances per posar-se físicament a punt al més aviat possible, i també Busquets, Mascherano i Piqué, que van avançar uns dies la tornada a la Ciutat Esportiva.

18

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA

19

ELS COMPTES DE LA TEMPORADA L’EXERCICI 2015/16

Rècord històric d’ingressos

GERMÁN PARGA - FCB

El balanç econòmic presenta uns beneficis auditats de 29 milions d’euros, que haurien estat de 54, els més alts de la història, sense l’impacte de Can Rigalt

La vicepresidenta Susana Monje, durant la roda de premsa de presentació del balanç econòmic.

E

KETTY CALATAYUD

l FC Barcelona ha presentat un balanç econòmic “excepcional”, segons el va qualificar la vicepresidenta econòmica Susana Monje, amb 678,9 milions d’euros d’ingressos i 28,7 milions d’euros de beneficis després d’impostos, 8,7 milions d’euros per sobre del pressupost que havia fet el Club, fixat en 20,2 milions. Aquests resultats constitueixen un rècord històric en l’apartat d’ingressos, amb prop de 679 milions, que representa un increment del 12% respecte a l’exercici anterior.

L’impacte de Can Rigalt

En els números presentats s’inclouen els efectes econòmics derivats del laude arbitral que dictamina la resolució contractual dels terrenys de Can Rigalt, mitjançant una provisió d’uns 30 milions d’euros per fer front a les obligacions que se’n puguin derivar. La Junta Directiva va decidir formular els comptes de l’exercici 2015/16 incloent-hi Can Rigalt, intentant evitar l’important cost social que hauria suposat una altra alternativa.

20

REVISTA BARÇA

La venda dels terrenys de Can Rigalt el 2005 va reportar uns beneficis de 28,6 milions de beneficis la temporada 2004/05 i això va permetre tancar aquell exercici amb uns beneficis de 35,2 milions abans d’impostos.

Aquests comptes, que es presentaran per a l’aprovació de l’Assemblea Ordinària, han estat auditats per Deloitte, sense excepcions, i aprovats per la Junta Directiva, inclouen, per tant, aquest impacte negatiu de Can Rigalt, fet que distorsiona els veritables resultats derivats de la gestió del Club durant l’exercici. Malgrat l’impacte de Can Rigalt, el Club assoleix totes les fites econòmiques marcades al pressupost i sense aquest hauria presentat els beneficis més alts de la història, 54 milions d’euros.

Els ingressos pugen un 12%

Els ingressos assolits, de 679 milions d’euros, els més alts de la història del Club, representen un increment de 45,9 milions d’euros envers el pressupost (un 7% més), i d’un 12% més (71,2 milions d’euros) respecte als ingressos aconseguits la temporada 2014/15, quan van ser de 608 milions, també rècord històric.

Aquests ingressos més grans provenen de l’increment de totes les partides d’ingressos; marxandatge, mèdia, explotació de les instal·lacions (Museu i organització d’esdeveniments), ingressos per taquillatge de l’Estadi (amb xifres rècord d’assistència en partits de Lliga) i la disputa de la final de la Copa del Rei i del Mundial de Clubs. L’única excepció és la partida d’abonaments, que no creix per la política del Club de no apujar els preus dels seients de l’Estadi, i per l’aplicació del retorn del Seient Lliure.

Despeses sota control

El balanç també destaca pel control de la despesa, que ha quedat situada en el 8% d’increment, per sota de l’increment d’ingressos. Sense incloure l’impacte extraordinari de Can Rigalt, l’increment de la despesa només hauria suposat un 5%.

Aquesta contenció de la despesa s’ha aconseguit aplicant un control de la massa salarial, que ha passat de ser del 73% dels ingressos al 69 % actual. Tot i que els salaris esportius són superiors en un 4% al pressupost, a causa principalment de les primes i variables per la consecució de títols (el primer equip de futbol ha estat campió de la Lliga, la Copa del Rei, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs), la despesa total en salaris esportius representa un 69% dels ingressos sense traspassos, un nivell assumible i per sota de la ràtio màxima del 70% recomanada pel control intern del Club.

Al final de l’exercici s’han adquirit els drets federatius dels jugadors Samuel Umtiti, per 25 milions d’euros, i amb posterioritat al tancament de l’exercici (sense impacte, per tant, en els comptes 2015/16), els drets de Lucas Digne, Denis Suárez i André Gomes.

Beneficis molt per sobre del pressupost

El balanç econòmic presenta uns beneficis després d’impostos de prop de 29 milions d’euros i s’ha incrementat en 13,6 milions d’euros, un 90% més en relació amb el resultat de l’any anterior (15 milions). Sense comptar l’impacte de Can Rigalt, els beneficis que són fruit de la gestió haurien estat de 54 milions d’euros, els més alts aconseguits mai al Club. Tot i l’important efecte que la resolució del contracte dels terrenys té en aquest apartat, els prop de 29 milions representen una desviació positiva respecte al pressupostat de 8,5 milions d’euros i un increment del 43% respecte al pressupost.

Aquesta és la cinquena temporada consecutiva que el Club tanca amb un resultat positiu, en què ha generat al llarg d’aquest període uns beneficis acumulats després d’impostos de 166,3 milions d’euros, i ha aconseguit així passar d’una situació de fons

COMPTES RESULTATS Milers €

els més alts de la història del Club

678.913

678.913

632.975

607.685

DESPESES

612.398

17.968

630.366

598.563

581.044

RESULTAT EXPLOTACIÓ DESPESES FINANCERES

66.515 1.032

-17.968 11.675

48.547 12.707

34.411 7.494

26.641 8.563

BAI

65.483

-29.643

35.840

26.917

18.078

7.070

6.729

2.928

28.769 139.617

20.188 131.614

15.150 101.255

IMPOST DE SOCIETATS

11.483 54.000 139.617

BDI EDITBA

-25.230

EVOLUCIÓ INGRESSOS ÚLTIMS 7 EXERCICIS

415

(+12%)

CAGR 8,6% Taxa de creixement anual compost (CAGR) 495 490 473

679 608 -3% 18 Socis 18 158 Estadi +6% 149

530

225 19%

54

53 2010/11

2011/12

2012/13

2013/14

EVOLUCIÓ DESPESES ÚLTIMS 7 EXERCICIS

441

157

+4%

419

630

+32

419

37 Salaris no esportius

+10% 111

37

Despeses gestió

2009/10

2010/11

2011/12

2012/13

2013/14

2014/15

37 PPT

2015/16

EVOLUCIÓ DE RESULTATS DESPRÉS D’IMPOSTOS Milions €

33

11

7

49

7

2010/11

2009/10

2008/09

2007/08

2006/07

2005/06

2004/05

41

32

-9

-80 2003/04

490

679

608

530

29

15

166 M€ 157 M€ 2012/13

37

1,5

495

473

2011/12

174

385

334

299

267

246

415

Per sota de la ràtio marcada

105

101 25 +87% 47 Altres

EVOLUCIÓ DEL DEUTE NET, EBITDA I DEUTE NET / EBITDA

95

Deute Net (*)

431 365

Milions

fons propis positius (30/06/16)

53,9

334

EBITDA

331

287

Deute/Ebitda

328

287

140 1,7

138

134

152

5,1

2,4

2,5

1,9

3,2

1,9 <2,5 Estatuts

2010/11

2011/12

2012/13

2013/14

2014/15

2015/16

85

101

-62 Milions

(*) Per al càlcul de la ràtio d’equilibri patrimonial (article 67è dels Estatuts) no es compta el deute corresponent a projectes extraordinaris d’inversió (Espai Barça).

2003/04

241

271 140

69

fons propis negatius (30/06/10)

598

(+5%)

435 Salaris esportius

+3%

36

Milions

de diferència de facturació 2016 vs. 2010

51

472

443

Milions

97

250

PPT

581

de beneficis acumulats des del 2010

de deute net reduït des de l’inici del mandat

168

67 Traspassos i altres

Milions

160

146

2015/16

(+8%)

CAGR 4,4% Taxa de creixement anual compost (CAGR) 473

És significativa la important reducció del deute corresponent a l’activitat ordinària del Club, que ha passat dels 328 milions d’euros de l’exercici 2014/15 a 271,4 milions d’euros, amb una reducció de gairebé 160 milions d’euros (159,2) respecte al deute de l’any 2010. Aquesta reducció del deute està en línia amb la tendència marcada al Pla Estratègic del Club.

El deute del Club també s’ha vist afectat negativament per l’impacte de Can Rigalt.

Sense l’efecte del laude comentat, el deute net corresponent a l’activitat ordinària del Club (que exclou les inversions destinades a l’Espai Barça realitzades fins ara) hauria estat entorn dels 240 milions d’euros.

Pel que fa al deute net actual, que inclou els 15,9 milions d’euros corresponents a inversions extraordinàries acumulades derivades del projecte Espai Barça, aquest és de 287 milions en l’exercici 2015/16, i això representa una reducció de 40,8 milions d’euros respecte a la temporada anterior i de 143,2 milions d’euros respecte al deute de l’any 2010. Aquests prop de 16 milions invertits en l’Espai Barça no es comptabilitzen en la ràtio del deute de la gestió.

+49

Milions €

487

Important reducció del deute

633 18

268 Màrqueting

28%

2014/15

+46

(+7%)

168 Mèdia

163 3%

de beneficis (amb l’impacte de Can Rigalt)

2009/10

propis negatius a uns fons propis positius de 94,6 milions d’euros.

+71

Milions €

Milions

de beneficis (sense l’impacte de Can Rigalt)

REAL JUN-15

INGRESSOS

29

Milions

PPT JUN-16

2015/16

Ingressos

REAL JUN-16

2014/15

679

ABANS DE CR PROVISIONS JUN-16 CAN RIGALT

2013/14

XIFRES CLAU

SENSE EFECTE CAN RIGALT

La ràtio deute/EBITDA és d’1,94 (amb un deute de 271 milions d’euros i un EBITDA de 139,6 milions), que és la més baixa dels darrers anys. La regla d’equilibri patrimonial continguda en l’article 67 i la disposició transitòria dels Estatuts estableix per a la temporada 2015/16 una xifra inferior a 2,5. Per tant, s’assoleix dos anys abans una ràtio clarament per sota del màxim permès, i es compleix així amb un important marge un objectiu clau d’aquesta temporada: el restabliment de la regla d’equilibri patrimonial que la temporada passada no es va poder complir.

Sense l’impacte de Can Rigalt i el deute de l’Espai Barça, la ràtio resultant de la gestió hauria quedat en 1,72.

Respecte al crèdit sindicat, el Club va amortitzar aquest juliol la darrera quota i el 30 de juliol va cancel·lar el préstec de 155 milions d’euros que es va demanar el 2010.

La solidesa patrimonial del Club es continua incrementant com a conseqüència de les inversions realitzades en la millora de les nostres instal·lacions i actius. Concretament aquesta temporada s’han invertit 19,7 milions d’euros. Les inversions destinades a l’Espai Barça en aquest exercici han estat de 9,2 milions d’euros i de 6,7 milions en exercicis anteriors. n

REVISTA BARÇA

21

ENTREVISTA SUSANA MONJE

“El Barça té una salut econòmica sòlida” La vicepresidenta econòmica Susana Monje, al costat de l’escut del Club que es troba al passadís de la zona de presidència d’oficines.

Susana Monje és la primera vicepresidenta econòmica de la història del Barça. Els números que ha presentat proven la sostenibilitat del Club

L

Segons els números que han fet públics, la massa salarial ha baixat del 73% al 69%.

Com s’ha aconseguit?

KETTY CALATAYUD FOTOS: GERMÁN PARGA

a Junta Directiva presentarà a l’Assemblea de Compromissaris uns resultats de 679 milions d’euros d’ingressos i 29 milions de beneficis. Com valora aquests resultats?

Són un resultats excepcionals, amb els ingressos més alts de la història del Club. Aquest no ha estat un any de transició, sinó de molta feina i molt camí avançat per assolir els objectius del Pla Estratègic. ¿La Junta va decidir incloure l’impacte de la resolució judicial de la venda dels terrenys de Can Rigalt en aquest exercici.

Si no hagués estat així haurien presentat els millors resultats de tota la història. Per

22

REVISTA BARÇA

d’euros un cop descomptats el valor del terreny avui i la provisió que s’havia fet per a la urbanització. A més, hem provisionat dos milions addicionals per a despeses relacionades amb l’operació.

què van decidir assumir aquest impacte negatiu? S’hauria pogut optar per una altra solució?

Sense l’impacte de 30 milions de Can Rigalt els beneficis haurien estat històrics de 54 milions d’euros. Tot i no tenir origen en una gestió d’aquesta Junta, sinó en una operació del 2005 que ara s’ha de desfer, vam considerar que reobrir la comptabilitat i reformular els comptes de deu anys hauria obert un conflicte institucional que no feia bé al Club.

Tanquem, doncs, aquesta carpeta i ens concentrem a gestionar per recuperar aquest valor en la mesura del possible els propers anys.

Com han inclòs els 47 milions d’euros de Can Rigalt en els comptes del Club?

La provisió que s’ha de fer és de 30 milions

Hem recuperat 4 punts respecte de la ràtio de l’any passat i ens situem per sota del llindar de seguretat intern del 70%. Per aconseguir-ho, han estat clau la pujada d’ingressos del 12% i el control de la despesa salarial, que només ha pujat un 4% respecte de l’any anterior, principalment a causa de variables de títols que no havíem disputat l’any anterior, com el Mundialet de Clubs.

Segons el balanç, el deute ordinari és de 271 milions d’euros, i de 287 milions si hi incloem les inversions fetes a l’Espai Barça fins ara, quan l’exercici passat era de 328 milions. Com s’han pogut eixugar més de 50 milions?

La generació de recursos del Club, del qual l’EBITDA és un mesurador, ha estat molt alta, amb 140 milions d’euros. Amb aquesta dis-

Tanquem la carpeta de Can Rigalt i ens dediquem a gestionar per recuperar aquest valor” ponibilitat hem pogut invertir, però al mateix temps, destinar una bona part a rebaixar el deute. A més, a partir del 31 de juliol el Club no té deute bancari derivat del préstec sindicat de 155 milions d’euros que es va signar el 2010; ja s’ha pagat per complet.

Al referèndum de l’Espai Barça es va aprovar que el deute s’havia de rebaixar a 200 milions. Es podrà aconseguir la propera temporada, per començar les obres a l’estiu del 2017 com està previst, si ho permeten els permisos de l’Ajuntament i la Generalitat?

Aquest any hi ha hagut un ritme de rebaixa molt gran de deute. Sempre hem dit que quan comencin les obres de gran magnitud, com l’Estadi i el Palau, el deute hauria d’estar a l’entorn dels 200 milions d’euros. Per a major seguretat, el contracte de title rights (cognom de l’Estadi) també hauria d’estar signat. Entra dintre del possible arribar a la data de l’estiu del 2017, però en un projecte d’aquesta magnitud, que ens ha de servir per tenir les millors instal·lacions esportives urbanes del món per a les properes generacions, no ens pressionarem només per les dates, sinó per tots els factors, i anirem amb tota la cautela per salvaguardar les finances del Club.

El Pla Estratègic preveu un fort increment d’ingressos. Quines noves fórmules estan implementant per assolir-los?

El Barça té encara un enorme potencial en el desenvolupament del màrqueting, amb l’expansió internacional ajudada per les oficines a Hong Kong i Nova York. El negoci digital està començant a ser significatiu i seguirà creixent.

Els ingressos de Mèdia i Estadi, amb un ritme de creixement menor actualment, preveiem que vagin a l’alça a partir dels dos propers anys, els primers, i amb la construcció de l’Espai Barça, els segons.

Monje ha explicat el balanç econòmic que es presentarà en la propera Assemblea.

Amb el cost d’André Gomes s’ha sobrepassat la xifra de 60 milions d’euros per als fitxatges de la temporada, i encara falta el quart davanter. D’on trauran aquest excedent?

aquesta xifra?

El Club ha estalviat i podem avançar recursos si són necessaris esportivament o per a una oportunitat de mercat. Tot i que un any es pugui fer, és important per a la salut econòmica que els imports mitjans es compleixin.

En el món del futbol hi ha diferents interessos que ultrapassen de vegades la sana rivalitat esportiva, especialment quan un club com el Barça és líder i hegemònic en títols, estil de joc i actitud quan guanya i quan perd, des de fa anys. En aquest cas, no obstant, les dades oficials comptabilitzades i auditades són clares i tanquen qualsevol debat.

Un cop tancat l’acord amb la Fiscalia sobre el cas Neymar Jr., quin ha estat el cost del fitxatge del jugador brasiler?

Com queda la ràtio d’equilibri estatutari recollit als Estatuts? Han aconseguit reequilibrar-la?

Després de les reclassificacions comptables derivades de l’acord, el cost del fixatge que figura al balanç i que s’amortitzarà és de 19,3 milions d’euros. Totes les altres partides figuren com a sou del jugador, que, un cop sumades, donen una xifra dintre dels paràmetres de mercat per a un jugador de la seva categoria i finalista de la Pilota d’Or. Per què si els comptes estan auditats i registrats encara hi ha escèptics que no es creuen

Sí, i en un any en lloc dels dos com a màxim per fer-ho. La ràtio ha quedat en 1,94, molt per sota del 2,5 previst per a aquest exercici.

Després de reduir el deute en 160 milions d’euros i obtenir 157 milions d’euros de beneficis des del 2010, com valoraria en una paraula la situació econòmica del Club?

Ja són cinc anys seguits obtenint beneficis, tenint en compte tots els paràmetres. Sense dubte la qualificaria de sòlida. ■

REVISTA BARÇA

23

L’IMPACTE DEL FCB

El Barça genera 906 milions per a la ciutat Un estudi de Deloitte quantifica que l’impacte econòmic de l’activitat del Club durant la temporada 2014/15 correspon a l’1,5% del PIB de Barcelona

E

KETTY CALATAYUD

l Barça i Barcelona tenim una relació simbiòtica. El que és bo per al Barça, és bo per a la ciutat”, opina la vicepresidenta econòmica del FC Barcelona, Susana Monje, en relació amb l’informe realitzat per la firma Deloitte sobre l’impacte econòmic del FC Barcelona a la ciutat durant la temporada 2014/15. És la segona vegada que el Club encarrega un informe d’aquest tipus per quantificar l’aportació que l’activitat blaugrana genera a la capital catalana.

L’estudi mostra com el Club genera un efecte tractor en l’economia, en el turisme, en l’ocupació i en la recaptació fiscal de Barcelona i és, en conseqüència, un dels principals actius de la ciutat, tant per la generació d’ingressos i llocs de treball directes, indirectes i induïts, com per la seva capacitat de mobilitzar agents que realitzen una despesa que reverteix en riquesa addicional per a la ciutat.

Les últimes dades analitzades mostren que l’impacte econòmic del FC Barcelona la temporada 2014/15 va ser de 906 milions d’euros, que representa l’1,5% del Producte Interior Brut (PIB) de la ciutat, fet que suposa un increment d’un 19,3% respecte a la temporada 2013/14, que va ser de 759 milions d’euros (l’1,2% del PIB).

A l’espera de l’Espai Barça

El creixement de l’impacte del Club en els números de la ciutat ha superat totes les previsions. L’estudi, que es va presentar el 20 de maig del 2015 al Cercle d’Economia, feia una estimació sobre l’impacte que generaria l’Espai Barça a l’economia de Barcelona que també ha quedat superada amb els últims resultats. Preveia que l’impacte en el PIB de la ciutat augmentaria amb l’entrada en funcionament de l’Espai Barça en un 9%, i que arribaria als 826 milions d’eu-

24

REVISTA BARÇA

L’acte de presentació de l’informe de Deloitte, al Col·legi d’Economistes de Catalunya.

ros PIB i els 16.628 llocs de treball mantinguts a l’any. Però la xifra de 906 milions de la temporada 2014/15 ja ha aconseguit arribar a aquest nivell d’impacte, sense que l’Espai Barça hagi tingut encara cap efecte. “El més sorprenent és que s’ha arribat a aquesta xifra una temporada després i sense que l’Espai Barça tingui cap efecte encara. Per tant, les perspectives de futur són molt positives. L’Espai Barça és vital per al Club i serà molt beneficiós per a la ciutat, i contribuirà a augmentar l’economia i l’ocupació”, va afirmar Susana Monje.

La sòcia de Deloitte Ana Andueza va presentar l’informe en un acte organitzat per Sport Cultura Barcelona, que presideix Albert Agustí, i celebrat al Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb el degà Joan B. Casas com a amfitrió. “El FC Barcelona ha demostrat ser un motor econòmic per a la ciutat, no només per la seva capacitat de traccionar altres agents que gasten a la ciutat, sinó per la seva capacitat com a actiu turístic, atès que una gran part dels visitants de Barcelona vénen atrets pel Club.

El Barça és un sector econòmic de la ciutat

per si mateix i per cada euro del seu pressupost genera 2,3 de PIB a Barcelona”, va assegurar Andueza.

En els resultats també destaca l’efecte sobre l’ocupació, amb 16.620 llocs de treball mantinguts a la ciutat gràcies a l’activitat del Club, l’equivalent al 18% de l’atur registrat a Barcelona. Aquesta xifra de 16.620 llocs de treball suposa un 9% d’augment respecte a la temporada 2013/14, que en va tenir 15.265.

L’estudi posa de manifest l’efecte tractor del Club al turisme de la ciutat. Prova d’això és que el 6% dels turistes de Barcelona té el FC Barcelona com a motiu principal de la seva visita. Aquest turisme va generar la temporada 2014/15 1,47 milions de pernoctacions, equivalents al 59% de les que genera el segment de turisme de congressos.

Finalment, l’efecte del Club a la recaptació fiscal es tradueix en 242 milions d’euros de retorns fiscals anuals per a les arques públiques, dels quals el 81% són abonats directament pel FC Barcelona i la seva Fundació. n

L’efecte Barça a Barcelona Tractor en l’economia 906 M€ de contribució al PIB

1,5%

400 M€ de despesa directa FCB + Fundació

63%

DEL PIB DE LA CIUTAT

Un de la despesa a Barcelona es concentra en les activitats del Barça

Per cada euro directament gastat a Barcelona en el marc de l’activitat del Club, es generen 2,3 € de PIB

Efecte ocupació

Recaptació fiscal

16.620 llocs de treball

242,2 M€ de retorns fiscals El 81% dels quals són abonats directament pel Club

18%

Un de l’atur registrat a la ciutat el 2015

Dinamitzador del turisme

0,6 €

de retorns fiscals per a l’administració pública es generen per cada euro de despesa directa del Club i la seva Fundació

1,47 milions de pernoctacions a la ciutat Equival al

59% de les que genera el segment de turisme de congressos, reunions i esdeveniments

6%

El dels turistes de Barcelona té el FCB com a motiu principal de la seva visita a la ciutat

REVISTA BARÇA

25

ENTREVISTA GÓMEZ PONTI

“Anem tancant carpetes per treure el Club dels jutjats” Román Gómez Ponti, cap dels Serveis Jurídics del Club, ens detalla l’evolució dels diferents casos judicials que afecten el Club

E JOSEP VIVES

després de la regularització que va fer el Club, amb la presentació i el pagament d’una complementària.

l FC Barcelona s’ha trobat immers en els darrers temps en molts casos judicials i des de fa mesos es treballa amb la ferma voluntat d’anar tancant casos. Recentment s’han tancat els dos procediments vinculats a la contractació de Neymar i el cas Mètodo 3, els espionatges pagats amb fons del Club.

Com va afectar al cas que es passés als jutjats de Barcelona?

Amb l’acord assolit amb la Fiscalia per l’anomenat Cas Neymar 1 s’ha tancat definitivament aquest litigi?

La condemna al Club prescriu amb el temps?

Només falta que es dicti la sentència que reculli l’acord de conformitat. Però el podem donar per tancat.

El Club assumeix dos delictes en l’acord?

Sí, assumim dues irregularitats fiscals en els exercicis 2011 i 2013. Pel que fa al 2014, el Club no ha estat ni acusat.

Se’ls ha acusat d’assumir la condemna del Club a canvi de l’exoneració dels presidents Rosell i Bartomeu.

Afirmar això és desconèixer del tot el procediment legal. Aquestes converses les hem tingut amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que estan obligades a complir la llei.

Dit això, hem de tenir clar que el president Bartomeu i el president Rosell haurien d’haver quedat fora de l’acusació el primer dia del judici. El Club no podia ser acusat per l’exercici 2014, la qual cosa comportava la sortida del procediment del president Bartomeu; i en el cas del president Rosell, perquè la notificació contra ell va arribar

26

REVISTA BARÇA

Ens va permetre parlar amb altres interlocutors, en un entorn de discreció, posant sobre la taula uns arguments que, en lloc de debatre’ls en un judici, els hem pogut debatre en un despatx.

Els antecedents penals es cancel·laran d’aquí a un temps. I vull aclarir que és fals que el Club es pugui arribar a dissoldre en cas de reincidència. És una llegenda urbana interessada sense cap mena de base jurídica sòlida.

Com està el Cas Neymar 2, la reclamació de l’empresa DIS, propietària d’una part dels drets econòmics del jugador quan jugava al Brasil?

L’Audiència Nacional va arxivar el cas. La Fiscalia ha anunciat que recorrerà i també els querellants. Pensem que el cas quedarà arxivat, però no ho podem assegurar, ja que la decisió final serà dels jutges. Ara bé, la interlocutòria del jutge de l’Audiència deixa ben clar que els drets vinculats al traspàs del jugador són qüestions privades que afecten els contractants i que no s’han de resoldre en via penal. Però és que a més hi ha una qüestió que és òbvia: el que s’ha determinat que era salari no pot ser alhora traspàs. I aquest és el concepte amb el qual ens hauríem de quedar tots plegats.

Les principals carpetes judicials Darrerament s’han tancat els dos casos derivats de la contractació de Neymar i el cas Mètodo 3, en què Joan Oliver, que va ser director general del Club (2008-2010), i Xavier Martorell (2008-2010), antic cap de seguretat, van fer un ús indegut de fons per abonar factures que res tenien a veure amb el Club, i han retornat les quantitats econòmiques detectades en les investigacions policials.

Altres procediments en curs són el recent laude dels terrenys de Can Rigalt, l’acció de responsabilitat, el conflicte amb la UEFA per l’exhibició de banderes estelades a l’Estadi, el derivat de l’intent de prohibició d’estelades en la darrera final de Copa i la querella de Mediapro per un presumpte delicte d’espionatge. També el Club segueix els conflictes que han afectat jugadors, com és el cas de la condemna a Leo Messi, entre d’altres.

Han passat molts anys des de l’inici d’aquest procés?

Es va signar l’acord de venda dels terrenys l’any 2005, sense data per al lliurament dels terrenys, i això té una conseqüència comptable que va permetre imputar tot l’ingrés com a benefici d’aquell mateix exercici. Però nosaltres hem de resoldre els problemes i no buscar qui són els culpables.

GERMÁN PARGA - FCB

La vicepresidenta Susana Monje va manifestar que el contracte no estava ben fet.

Per què?

Román Gómez Ponti, cap dels Serveis Jurídics del Barça.

Parlem ara del cas Método 3, relacionat amb els casos d’espionatge pagats pel Club.

Com s’ha tancat el cas que afectava Joan Oliver i Xavier Martorell?

El Club reclamava que es retornessin uns diners utilitzats de manera indeguda per a unes finalitats que no tenien res a veure amb l’Entitat. Els senyors Oliver i Martorell van accedir a fer aquesta devolució.

Si ens personem en un procediment penal és per defensar els socis i el Club. No volíem participar en un judici en què s’hauria barrejat el nom del Barça amb tot un seguit d’activitats realitzades per Método 3.

No volem aquesta publicitat per al Club.

No volem aparèixer en un judici si podem evitar-ho.

Un dels casos en què el FC Barcelona encara apareix com a querellat és el que es va obrir arran de la denúncia formulada per Mediapro, en què hi ha implicats, a títol personal, dos treballadors del Club.

Estem pendents que la jutgessa prengui declaració a un perit informàtic que ha fet un dictamen pericial dels servidors del senyor Jaume Roures. Esperem que aquesta

declaració es faci al setembre. Nosaltres no tenim res a veure amb aquest assumpte, però haurem d’esperar al que pugui decidir la jutgessa. A més, en el moment en què es van produir els fets denunciats, les persones jurídiques no eren susceptibles de ser objecte d’acció penal.

En el cas dels terrenys de Can Rigalt, el Club esperava una resolució tan desfavorable?

No ens esperàvem aquesta imputació de responsabilitats. És molt sorprenent llegir al laude que el Club ha estat inactiu a l’hora de fer possible que el sòl que va adquirir La Llave de Oro pogués ser edificable, ja que el Club, per si mateix, no ho pot fer. Però és que aquesta inactivitat no s’ha produït. Es va intervenir en la junta de compensació perquè els tràmits es duguessin a terme, però el fet que Sacresa, el soci majoritari de l’àmbit afectat, estigués immers en un concurs de creditors va paralitzar aquesta junta i va impedir que es completessin els tràmits administratius per fer possible la urbanització del sector, que a més depenien de l’administració pública.

Es refereix al fet que el Club pot subscriure molts contractes que li poden reportar bons resultats econòmics, però que el fi no justifica els mitjans. El plantejament inicial del contracte està bé perquè et reportava una quantitat de diners important, però no es va establir una salvaguarda que protegís el Club en cas que les coses no anessin prou bé. I això és el que va succeir. No fixar una data per al lliurament d’aquests terrenys va permetre que l’ingrés es pogués imputar a aquell exercici, però es va col·locar el Club en un estat de risc permanent des de l’any 2005. Era qüestió de temps que el comprador exigís el rescabalament dels diners que va pagar en el seu moment.

L’acció de responsabilitat és una altra de les qüestions recurrents en l’àmbit jurídic del Club en aquests darrers anys. En quina fase ens trobem?

Abans m’agradaria aclarir la versió segons la qual el FC Barcelona va perdre el cas en primera instància. Formalment és cert que hi va haver una desestimació, però la sentència reconeix de manera explícita que hi havia partides que havien estat indegudament comptabilitzades. Una altra cosa és que es va considerar que les rectificacions no arribaven al nivell econòmic suficient per produir un dany patrimonial a l’Entitat fins al punt de ser exigible als membres de la Junta Directiva que el van provocar.

D’altra banda, el president Bartomeu ja ha deixat ben clar que el Club no vol fer patir famílies, ni vol que aquesta qüestió s’allargui. Està previst que l’Audiència Provincial de Barcelona dicti sentència cap a mitjans de setembre.

Una altra de les qüestions que s’han debatut per part de la nostra massa social ha estat el conflicte amb la UEFA arran de les sancions que ens ha imposat per l’exhibició de banderes estelades.

El cas es troba ara mateix al Tribunal Arbitral de l’Esport, on continuarem la discussió amb la UEFA. Sempre hem defensat que no es tracta d’un problema d’aplicació de

REVISTA BARÇA

27

ENTREVISTA GÓMEZ PONTI

la norma, sinó que la norma no està ben dissenyada. La norma estableix una competència generalística dels òrgans disciplinaris de la UEFA sobre la qualificació de determinats símbols, i això no és compatible amb les llibertats que imperen ara mateix a Europa. Nosaltres anirem fins al final i, si cal, arribarem al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg.

Les estelades també són objecte d’un altre cas a l’estat espanyol?

Per l’intent de prohibició de la seva exhibició a la final de Copa, liderat per la delegada del Govern a Madrid. El Club no vol instrumentalitzar aquest assumpte. No es tracta d’una qüestió política, sinó de llibertats. Per això hem interposat un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Se’ns va dir que el Club no podia instar aquest procediment de defensa dels drets fonamentals, quan nosaltres tenim molta jurisprudència que diu justament el contrari. Volem una sentència que reconegui que no es pot prohibir l’entrada de la bandera estelada a un recinte esportiu.

Com es pot explicar que hagin condemnat Leo Messi?

Creiem que ha estat objecte d’una injustí-

28

REVISTA BARÇA

cia absoluta. Primer, per com es va motivar aquesta sentència. És absurd parlar d’una ignorància deliberada per part del jugador, una figura penal que no té res a veure amb els fets pels quals estava encausat. El jugador no va voler ignorar aquestes coses, simplement és que no les sap perquè ell és futbolista i no té coneixements de dret tributari internacional. Per això contracta uns assessors. No es pot imputar al jugador una ignorància deliberada sobre qüestions que no pot conèixer mai. Creiem que s’ha volgut trobar un cap de turc, buscar un efecte Lola Flores.

Messi ha d’estar preocupat per si podria acabar a la presó?

Crec que no. En tot cas, qui pot donar millor la seva resposta és el seu advocat, que és un professional molt brillant. Però és igual, ni que la condemna hagués estat d’un dia. A ningú li agrada estar condemnat penalment.

Els socis del Barça tenim sovint la sensació de ser l’ase dels cops. Què n’opina?

El FC Barcelona no pot ser aliè a l’entorn en el qual es mou, molt complicat, ple de controvèrsies i de topades en l’àmbit de l’alta política. El Barça, com a primera entitat de Catalunya, s’ha vist arrossegat i utilitzat

per algunes institucions amb un objectiu exemplificant. Segur que el Club hauria pogut fer algunes coses millor, però no fins al punt de tenir tants procediments judicials oberts. Ara bé, per molt que una Junta Directiva vulgui fugir dels jutjats, si algú et vol arrossegar cap als jutjats a vegades no es pot evitar. Demandar o querellar-se és lliure i sovint t’hi veus implicat per l’acció de terceres persones.

La voluntat de la Junta és desjudicialitzar el Club? Com es pot aconseguir?

El primer que hem de fer és pedagogia i fer entendre a les persones o a les entitats amb les quals tinguem aquests conflictes que sempre és millor arribar a solucions extrajudicials que no pas anar al jutjat. També hem de reforçar les mesures de control intern per fixar les pautes en els processos a l’hora de signar acords. En aquesta línia, ja treballa al Club un compliance officer, que vetlla perquè aquests processos es duguin a terme de manera molt estricta. I també hem de demanar a l’entorn del Club que prengui consciència que la via judicial ha de ser la darrera i no pas la primera per resoldre qualsevol conflicte. Al capdavall, tots som socis del Barça i el que hem de fer és protegir el Club i els seus socis i sòcies. n

MOLT PERSONAL

JUSTIN DOELLMAN

ALER PIVOT DEL FC BARCELONA LASSA DE BÀSQUET

VÍCTOR SALGAD

O - FCB

DATA I LLOC DE NAIXEMENT 3-2-1985. Cincinnati DORSAL 5 PES 96 Kg ALÇADA 2,04 m

“El triatló m’ajuda a desconnectar mentalment durant l’estiu” El triatló és un esport molt exigent que combina la natació, el ciclisme i la cursa a peu.

Tot i la seva duresa, cada vegada té més adeptes.

Per a Doellman no és un esforç extra, és una manera d’oxigenar-se després de la temporada

da següent i em permeten desconnectar mentalment del bàsquet. M’ajuden a netejar el cap i, alhora, puc afrontar nous reptes. A més, és una activitat que puc fer amb els amics.

D’on li ve aquesta afició?

ALEIX SANTACANA

Fa quatre o cinc anys que ho vam descobrir. La meva dona i jo volíem provar esports nous durant l’estiu i el triatló és una bona opció.

Què el porta a fer triatlons en lloc de descansar?

Nedar, bicicleta i córrer. Amb quina part gaudeix més?

M’ajuden a mantenir-me en forma de cara a la tempora-

Sens dubte, la bicicleta és la meva part favorita! Em

permet recórrer llargues distàncies i gaudir.

I la pitjor, quan toca córrer.

Odio aquesta part.

En quantes triatlons ha participat fins ara?

En unes set o vuit. La majoria de distància Sprint (0,75 km de natació, 20 km de ciclisme i 5 km de cursa a peu), però també alguna de distància Olímpica (1,5 km de natació, 40 km de ciclisme i 10 km de cursa a peu).

I quina d’aquestes proves és la que més recorda?

La de Zuric. Va ser una

prova molt bonica que vam fer amb un grup d’amics.

Recordo que va ser un matí meravellós i que la part de natació la vam fer al llac. Tot plegat va ser magnífic!

Amics però també familiars.

Diria que no és l’únic membre de la seva família que fa triatlons...

(Somriu) La meva dona també en fa i el cert és que tenim una petita competència a casa (torna a somriure). Tant de bo els meus fills també s’hi aficionin i puguem participar-hi junts! n

REVISTA BARÇA

29

BALANÇ LA MASIA SUPERA UN ANY DIFÍCIL

CAMPIÓ

Al Grup 7 de la Lliga Nacional Juvenil tot es va decidir a la darrera jornada. El Juvenil B no va fallar, però la Damm B tampoc i els de Quique Álvarez van acabar subcampions.

Els nois de Franc Artiga han guanyat la Lliga de la Divisió d’Honor per vuitena vegada consecutiva, amb sis punts d’avantatge sobre l’Espanyol, amb un joc d’ADN Barça.

ALEVÍ B

Una bona temporada al futbol formatiu

PIÓ SUBCAM Els de Jordi Font van ser segons al Grup 2 de Preferent a quatre punts de l’Espanyol. Van guanyar, això sí, els tornejos d’Aljaraque i Carballo, superant el Reial Madrid a la final.

BENJAMÍ A

VÍCTOR SALGADO - FCB

CAMPIÓ

CADET B

VÍCTOR SALGADO - FCB

PIÓ SUBCAM

CADET A

VÍCTOR SALGADO - FCB

JUVENIL B

Bon futbol i títols. Aquest és el millor titular per als jugadors de Cristian Catena, que van guanyar la Lliga a Preferent, amb 11 punts d’avantatge, la MECUP i la prestigiosa Nike Premier Cup.

Les 11 Lligues i els 5 Campionats de Catalunya guanyats, tot i la sanció FIFA, van arribar acompanyats de bon joc en totes les categories MARIO RUIZ / JORDI CLOS

CAMPIÓ Els nois de Jordi Pérez van signar la temporada perfecta guanyant la Lliga al Grup 1 de Preferent, amb un ple de victòries, la Copa Catalunya, la Liga Promises a Íscar i el MIC.

Segons a només tres punts del líder, el Cornellà C, al Grup 1 de la Primera Divisió. Aquest és el balanç de l’equip Puig, que va guanyar el Torneig MIC 30 d’Albert REVISTA BARÇA F7 2016 a Andorra.

PIÓ SUBCAM Final molt cruel el que van viure els nois d’Alexis Pintó, que van perdre la Lliga del Grup 2 de la Primera Divisió en el penúltim partit contra el Martinenc.

portant és el bon joc, propi de l’ADN Barça, que han ofert els equips del Club en totes les categories. La sanció FIFA ja és història i el Barça l’ha superada amb èxit i sense renunciar al seu estil.

La temporada ens va oferir, a més, grans moments en què els jugadors blaugrana van deixar constància dels valors que aprenen al Club. Molt emotiva va ser, per exemple, la visita que tot l’Aleví D va fer a l’Hospital al seu

PREBENJAMÍ

VÍCTOR SALGADO - FCB

PIÓ SUBCAM

BENJAMÍ D

VÍCTOR SALGADO - FCB

BENJAMÍ C

E

l balanç del curs 2015/16 al futbol formatiu amateur i al futbol femení del FC Barcelona és molt bo. Més enllà dels resultats, que diuen que es van guanyar 11 Lligues i 5 Campionats de Catalunya, a més de 54 tornejos entre els quals cal destacar la Nike Premier Cup, LaLiga Promises de Miami i el MIC, el més im-

CAMPIÓ Els nois de Juanan Gil van proclamar-se campions de Lliga del Grup 4 de la Segona Divisió tot i no poder competir fins al gener, com el Benjamí D, i jugar contra nens més grans.

Temporada excel·lent de l’equip de Carles Martínez.

Han guanyat la Lliga de la Divisió d'Honor amb 15 punts d’avantatge sobre l’Espanyol, la Copa Catalunya i el MIC.

VÍCTOR SALGADO - FCB

Gran any dels nois de Marc Serra. Es van proclamar campions de Lliga del Grup 1 de Preferent, amb ple de victòries, de la Copa Catalunya i del MIC, superant per 2-0 el Madrid.

ALEVÍ C

ALEVÍ D

PIÓ SUBCAM

L’Aleví C va quedar segon classificat del Grup 1 de la Primera Divisió a només tres punts del campió, el Cornellà C. Els d’Òscar Jorquera van guanyar el MIC Torneig F7 2016.

CAMPIÓ Els nois de Dani Horcas han fet una temporada sensacional. Van guanyar la Lliga del Grup 2 de la Primera Divisió amb 13 punts més que el segon i van marcar 190 gols.

FEMENÍ CADET-JUVENIL

MIGUEL RUIZ - FCB

FEMENÍ B

menys que 298 gols, guanya la Lliga invicte.

Però per sobre de tot cal destacar el ple dels cadets i dels infantils, que demostra que el Barça és el gran dominador del futbol català.

Pel que fa als equips inferiors femenins, els tres conjunts blaugrana van completar una temporada històrica. Per primera vegada tots tres –el filial, el Juvenil-Cadet i l’Infantil-Aleví- van proclamar-se campions de Lliga. A més, ho van fer amb l’honor de no perdre cap partit oficial (aquí cal sumar-hi també la Copa Catalunya). Amb tot, mereix una menció especial el Barça B, el millor equip del grup tercer de la Segona Divisió estatal. ■

El filial va fer història en coronar-se per primer cop campió de la Segona Divisió estatal. Les culers no van perdre cap partit: 23 triomfs i 3 empats, amb 104 gols a favor i 11 en contra.

CAMPIÓ L’equip va guanyar la Primera Divisió de la categoria amb 28 victòries i dos empats i 222 gols a favor i 21 en contra. La Copa Catalunya, davant l’Espanyol (2-0), suposaria el doblet.

TERCERS

VÍCTOR SALGADO - FCB

BENJAMÍ B

company Jaume Jové quan el van operar del genoll. Un altre gest ple de companyonia va ser el del Cadet A, que des del mes de novembre, quan el seu company Imad es va lesionar, van tenir penjada la seva samarreta al vestidor. Valors com ara el del capità de l’Aleví A, Pablo López, que va deixar recollir la Copa Catalunya al seu company, i el porter Álvaro Aljama, que, lesionat, es va perdre els partits més importants de la competició.

Va ser una molt bona temporada que ens deixa el vuitè titol consecutiu del Cadet A. També és el tercer curs consecutiu en què l’Aleví A, que va arribar a marcar ni més ni

CAMPIÓ

CAMPIÓ

L’equip de Sergi Milà va guanyar la Lliga de Preferent en una categoria molt valorada pel fet que és el primer any que es juga a futbol 11. També van ser campions a la Liga Promises (Miami).

Destaquen el vuitè títol consecutiu del Cadet A i els 298 gols de l’Aleví A, que ha guanyat la Lliga invicte Els equips inferiors femenins han completat una temporada històrica amb els tres equips campions

VÍCTOR SALGADO - FCB

CAMPIÓ

ALEVÍ A

VÍCTOR SALGADO - FCB

CAMPIÓ

INFANTIL B

MIGUEL RUIZ - FCB

INFANTIL A

L’equip de David Sánchez va finalitzar la Lliga en tercera posició del Grup 2 de Preferent per darrere de la Damm A i l’Espanyol A. El Benjamí B, això sí, va guanyar cinc tornejos.

FEMENÍ INFANTIL-ALEVÍ

CAMPIÓ El Femení Infantil-Aleví blaugrana va fer una temporada per emmarcar, en què va vèncer tots els compromisos disputats a la Lliga,BARÇA el torneig 31 REVISTA complementari i la Copa Catalunya.

SECCIONS AMATEURS LA CLOENDA DE LA TEMPORADA

FI DE CURS AMB 700 ESPORTISTES BLAUGRANA Els 700 esportistes d’entre 6 i 18 anys que pertanyen a les seccions d’atletisme, bàsquet femení, voleibol masculí, voleibol femení, hoquei gel, patinatge artístic sobre gel, rugbi i hoquei herba van celebrar la festa de cloenda de la temporada 2015/16 al Miniestadi amb una gran desfilada presidida pel vicepresident primer Jordi Cardoner i el directiu responsable de les amateurs, Oriol Tomàs.

32

REVISTA BARÇA

SANTIAGO GARCÉS

REVISTA BARÇA

33

LA CITA OLÍMPICA LA REPRESENTACIÓ BLAUGRANA

Esportistes de casa als Jocs

ATLETISME

Els olímpics del Barça a Rio 2016

Un total de 21 esportistes blaugrana participen en els JJOO, i es manté així el compromís de la Institució amb els valors que defineixen l’olimpisme i el Club JAIME CASAS

34

REVISTA BARÇA

guanyar la medalla de plata a la final perduda contra Mèxic. Andressa Alves, recent fitxatge del Femení, també ha estat seleccionada pel Brasil per disputar el campionat.

L’atletisme és l’esport olímpic amb més solera i tradició dels Jocs. El Barça aporta set esportistes a les proves atlètiques; tots debuten amb la màxima il·lusió en uns Jocs.

Tres dones: Caridad Jerez (100 m tanques), Sabina Asenjo (llançament de disc), Raquel González (20 km marxa); i quatre homes: Carlos Tobalina (llançament de pes), José Ignacio Díaz Velazques (50 km marxa), Jean Mari Oktuku Kouleito (salt de llargada) i el flamant campió d’Europa dels 5.000 m, l’hispanomarroquí Ilias Fifa.

El FC Barcelona ha estat un dels clubs que històricament han aportat més jugadors al campionat olímpic d’handbol. I malgrat que en aquesta ocasió el combinat d’Espanya no s’ha classificat per a Rio 2016, el Club tindrà cinc jugadors internacionals en el torneig: Wael Jallouz (Tunísia), Kamil Spyrzak (Polònia), el veterà Jesper Noddesbo (Dinamarca) i Timothey N’Guessan i Cedric Sorhaindo, representant França, actual campiona olímpica.

Per al jugador de la secció d’hoquei herba Miquel Delàs, els de Rio són els seus segons Jocs, després d’haver-hi debutat a Londres 2012. I per a Pol Pla i Joan Losada, integrants del primer equip del rugbi blaugrana, el seu debut olímpic amb el combinat espanyol es produirà al mateix temps que el de rugbi, en la modalitat de set jugadors, que retorna al programa olímpic gairebé cent anys després.

Tot i no ser un esportista, cal recordar Toni Bové, que durant molts anys ha estat físio de l’equip de bàsquet, i que a Rio viurà els novens Jocs, en què participa des de Los Angeles’84. n

Ilias Fifa 16/05/1989 Tànger (Marroc) 56 kg / 1,76 m Prova: 5.000 metres 4a temporada al FC Barcelona JJ. VICO

E

ls Jocs Olímpics van ser restaurats per Pierre de Cobertín el 1894, i se’n va celebrar la primera edició el 1896; i el FC Barcelona va ser fundat per Joan Gamper el 1899. Les dues institucions són universals i comparteixen els valors que fan de l’esport un símptoma de grandesa de la història contemporània.

L’olimpisme i el barcelonisme emfatitzen el paper de l’esport en l’educació dels joves, el seu impacte social i la seva missió per aconseguir l’excel·lència amb l’esforç i la dedicació; amb respecte i joc net. En els seus 117 anys d’història, el Barça ha conreat diàriament la filosofia olímpica.

Des d’Anvers 1920, els esportistes del FC Barcelona han estat presents en 19 Jocs Olímpics. A Pequín 2008 i Londres 2012, 22 blaugranes van viure el somni olímpic. I a Rio 2016, 21 barcelonistes participaran en les disciplines d’atletisme, hoquei herba, bàsquet, handbol, rugbi 7 i futbol. A més, Xavier Porras, en salt de llargada, ho farà a la cita paralímpica.

Entre els més veterans, destaca Juan Carlos Navarro, el capità de l’equip de bàsquet, que participarà en els seus cinquens Jocs, en què ha aconseguit dues medalles de plata, el 2008 i el 2012, en dues històriques finals contra els Estats Units. La nòmina de jugadors de bàsquet blaugrana la completen Víctor Claver (Espanya) i Shane Lawal, que jugarà amb Nigèria.

Del primer equip de futbol, Neymar i Rafinha jugaran el torneig olímpic a la recerca de l’únic títol internacional que no figura en el palmarès del Brasil. Fa quatre anys, Neymar va

Els atletes blaugrana seran un equip JAIME CASAS

La secció d’atletisme del FC Barcelona està integrada en l’àmbit dels esports no professionals del Club. Tot i així, com recorda el marxador José Ignacio Díaz Velázquez, “malgrat que aquesta és una secció no professional, els atletes del Barça som molt professionals”. El nivell d’excel·lència i de dedicació de l’atletisme culer està íntimament compromès amb els valors de la Institució.

La tasca de l’atletisme blaugrana es desenvolupa diàriament al llarg de l’any, i dota de formació, recursos i instal·lacions els esportistes, però és cada quatre anys que la

MARGA CRUZ

Xavier Porras, en acció.

Porras, als Paralímpics

Jean Marie Okutu 17/12/1988 Cotonú (Benín) 70 kg / 1,79 m Prova: Salt de llargada 3a temporada al FC Barcelona

Carlos Tobalina 02/08/1985 Castro Urdiales (Biscaia) 136 kg / 1,87 m Prova: Llançament de pes 4a temporada al FC Barcelona

José Ignacio Díaz Velázquez 22/11/1979 Madrid (Espanya) 52 kg / 1,69 m Prova: 50 quilòmetres marxa 3a temporada al FC Barcelona

És un atleta d’elit. S’ha mantingut entre els més grans des de fa més de deu anys. És tota una referència. El velocista i saltador paralímpic Xavier Porras, que competeix a la categoria T11/B1, reservada a atletes cecs o amb una visió molt reduïda, participarà a Rio en les seves quartes paralimpíades amb l’objectiu de seguir fent història.

Xavier, bronze en triple salt a Pequín 2008, té un palmarès admirable en campionats internacionals: vuit medalles en Mundials (dues d’or, tres plates i tres bronzes) i set en Europeus (dos ors, quatre plates i quatre bronzes).

D’esquerra a dreta, Ilias Fifa, Jean Mari Oktuku Kouleito, Carlos Tobalina i José Ignacio Díaz.

projecció de la secció adquireix un significat de més calat: quan els nostres atletes acudeixen als Jocs Olímpics.

A Rio 2016, el Barça aporta set atletes a la delegació estatal: tres dones –Caridad Jerez Castellanos, Sabina Asenjo Álvarez i Raquel González Campos (vegeu el número 81 de la REVISTA BARÇA)– i quatre homes –Díaz Velázquez, als 50 km marxa; Carlos Tobalina, en llançament de pes; Jean Marie Okutu, en salt de longitud, i el migfondista Ilias Fifa, campió d’Europa i d’Espanya dels 5.000 m en pista a l’aire lliure.

Per a tots ells es tracta de la primera participació olímpica. El suport del Club ha estat determinant perquè poguessin realitzar el somni de qualsevol esportista. “No tinc més que paraules d’agraïment per al Barça”, explica el llançador de pes Carlos Tobalina. “Gràcies al fet que existeix aquesta secció del Club puc aguantar millor com a esportista; el que em paga el Barça és una ajuda enorme”.

Viatjar a Rio amb més companys de la secció “és un avantatge”, apunta Tobalina. Els atletes del Barça seran un equip a Rio: “Ja ens coneixem

de viatjar i competir junts; tenim molt tracte i tenir l’oportunitat de gaudir una experiència com uns Jocs amb algú que ja coneixes i amb qui competeixes és un al·licient més”.

Secció a l’alça “Molta gent identifica el Barça amb la seva secció d’atletisme”, explica Okutu. “A poc a poc, estem aconseguint molts èxits i la secció s’està donant a conèixer. És un honor representar aquest club, el qual el públic ja no identifica només amb el futbol i el bàsquet”. D’origen ghanès però gallec d’adopció, Jean Marie és un solvent saltador de longitud que afronta els Jocs amb “molta il·lusió i ganes”. Espera “superar la qualificació i arribar a la final”, cosa que, recorda, als “favorits no els costarà res”. “Els que estem en la franja dels 8,10 i 8,25 haurem de fer les coses molt bé”, afirma, encara que, com diu, “sense posar-nos pressió”.

El veterà Díaz Velázquez participa en els seus primers Jocs als 36 anys. “Aconseguir-ho a aquesta edat era molt difícil i haver-ho aconseguit dóna sentit a tota la meva carre-

ra”, explica. “La prova dels 50 km és molt dura i pot passar de tot. Intentaré obtenir una bona classificació i representar bé el Barça, la qual cosa és un honor”, apunta.

I insisteix: “És un orgull formar part del Barça i ser dels pocs que estem als Jocs. És una manera de seguir donant visibilitat a la secció d’atletisme del Club”.

Després d’haver triomfat al Campionat d’Europa i d’Espanya, Ilias Fifa es presenta als Jocs amb l’objectiu de “ser finalista i lluitar per estar entre els cinc millors”.

Reconeix que el mer fet de participar-hi “ja és un somni”, però la projecció de Fifa a les proves de mig fons indica que pot convertir el seu talent natural en una medalla olímpica. “Hem anat pas a pas i he anat millorant les marques per arribar fins aquí”. Un llarg camí que va començar creuant l’estret en una pastera i que culmina a Rio 2016 després de fitxar pel Barça el 2012: “Per a mi el Barça és el meu club, és casa meva. És un honor estar al Barça i, entre els atletes, som una família”.

REVISTA BARÇA

35

36

REVISTA BARÃ&#x2021;A

LA CITA OLÍMPICA LA REPRESENTACIÓ BLAUGRANA

Pol Pla Vegué 18/02/1993 Barcelona 76 kg / 1,74 m Prova: Rugbi 1a temporada al FC Barcelona

Joan Losada 20/06/1992 Barcelona 91 kg / 1,84 m Prova: Rugbi 3a temporada al FC Barcelona

VÍCTOR SALGADO - FCB

RUGBI

Pol Pla i Joan Losada van poder posar al Camp Nou amb les porteries de rugbi coincidint amb la final del Top 14 de la Lliga francesa.

“Ho podrem explicar als fills i als néts amb orgull” RAFA STAAT

El rugbi està d’enhorabona. 92 anys després de la seva última aparició als Jocs Olímpics de París (1924), la disciplina torna en el seu format de rugbi a set. Un format més espectacular, ràpid i divertit que enfronta dos equips de set jugadors al camp sencer. I en aquesta disciplina, el FC Barcelona i la selecció espanyola compten amb dos cracs: Joan Losada i Pol Pla. Els dos jugadors del Barça formaran part de l’equip espanyol per a la cita olímpica de Rio de Janeiro (Brasil). Joan i Pol, 24 i 23 anys respectivament, no es podien imaginar ser-hi: “Sempre somies en una cosa així. De fet, les primeres converses sobre el tema quan es va fer oficial la tornada del rugbi eren totes del tipus: t’imagines estar a Rio? Seria espectacular jugar uns Jocs. Crec que és el sostre per

a un esportista, una cosa que pots explicar als teus fills i als teus néts amb orgull”, ens explica Joan, que té pensat tatuar-se els anells olímpics després del torneig, per recordar “el sacrifici i els esforços per arribar fins aquí”. Losada va començar a jugar amb set anys per contenir la seva energia: “Era un nen molt actiu i nerviós, i el rugbi va ser la solució perfecta per a mi”. Una activitat que va compaginar durant molts anys amb una carrera universitària reeixida, Comunicació Audiovisual, que el va portar a guanyar un premi Ondas a la millor sèrie emesa a internet per El Mort Viu. El Pol, per la seva part, estudia una carrera d’Administració i Direcció d’Empresa, conscient que en un esport amateur com el rugbi això representa “el seu futur real”. Però, mentrestant, gaudirà dels Jocs Olímpics: “És una experiència que em marcarà com a esportista i com a persona. Esportistes del món sencer participen en la competició més important del planeta”.

Una fita per a un esportista que tot just fa sis anys que juga a rugbi: “Les meves dues germanes grans hi jugaven, i em van animar a provar-ho quan jo tenia 16 anys. Des de llavors, no ho he deixat”. I, casualitats de la vida, una d’elles també estarà a Rio, amb la selecció espanyola femenina de rugbi. “Els Jocs em canviaran la vida, i poder viure’ls amb la meva germana és impressionant. Ella m’ha portat al rugbi, m’aconsella i m’ajuda a millorar. La seva presència magnifica l’experiència”, explica Pol. Un català que explica que la seva primera passió va ser el futbol: “Ja no jugo a futbol sovint, però cada vegada que puc vinc al Camp Nou a veure el Barça”.

Per arribar a la gran cita, el conjunt espanyol no ho va tenir fàcil. Els Lleons, com se’ls coneix en el món del rugbi, van haver de disputar un torneig de repesca olímpica al mes de juny a Mònaco gràcies al seu segon lloc en el Campionat d’Europa de l’any anterior, darrere de França. Es van imposar a la final de repesca davant la gran favorita del torneig, Samoa, gràcies a una marca a l’última jugada del partit. Un recorregut èpic per al millor premi possible: participar en la tornada del rugbi als Jocs Olímpics.

REVISTA BARÇA

37

LA CITA OLÍMPICA TOTS ELS ESPORTISTES DEL BARÇA ALS JJOO

HOQUEI HERBA

Anvers 1920

Miquel Delàs de Andrés Data de naixement: 13/04/1984 Temporades al Club: 21 (en dues etapes) Miquel Delàs juga a hoquei herba al Royal Anvers i a hoquei sala al Barça.

Amb l’estic entre Bèlgica i Barcelona ROBERT GÜELL

Sempre amb un estic a les mans, Miquel Delàs conviu entre la gespa i el parquet, entre l’hoquei herba i l’hoquei sala. I també entre Bèlgica i Barcelona, defensant la samarreta del Royal Anvers i la del FC Barcelona. El cas d’aquest jugador de 32 anys, convocat amb la selecció espanyola d’hoquei herba, presenta una bona dosi de curiositat: ha disputat les últimes quatre temporades de la Lliga belga sense perdre el lligam amb la secció blaugrana, ja que disputa la modalitat d’hoquei sala amb el Barça. “Vaig començar a jugar des de molt petit i em sento del Barça.

Estic molt vinculat a la secció i, des que vaig anar a Bèlgica i sempre que ho puc compaginar, jugo amb l’equip d’hoquei sala”, explica el jugador nascut a Barcelona, que, sobretot, aprofita l’aturada d’hivern que hi ha a territori flamenc entre el novembre i el febrer.

Delàs, fill de l’actual delegat i germà del director esportiu del Barça d’hoquei herba, va iniciar-se en aquest esport olímpic als 3 anys. I fins als 22 va defensar la

38

REVISTA BARÇA

samarreta blaugrana –cinc temporades al primer equip. Després de ser internacional amb la selecció estatal sub-16, sub-18, sub-21 i absoluta, la seva trajectòria va continuar a l’Atlètic Terrassa cinc cursos més. Un cop va disputar els Jocs Olímpics de Londres 2012, va començar la seva trajectòria a l’estranger. “El fet d’estar jugant a Bèlgica, on hi ha un nivell més elevat d’hoquei herba, és una aposta personal per seguir vinculat a la selecció espanyola”, argumenta.

La recompensa a l’exili li permet anar citat ara a Rio de Janeiro: “Per a un esportista és el màxim a què es pot aspirar, per tot el que envolta l’esdeveniment”.

Segons Delàs, el combinat estatal té el repte d’arribar, almenys, a les semifinals.

A Londres, la selecció va ser eliminada als quarts de final davant Gran Bretanya, però, tot i així, el record de Delàs és positiu: “T’adones que ets en uns Jocs Olímpics quan presencies la cerimònia inaugural; se’t posa la pell de gallina i és molt bonic formar part d’una delegació i conviure amb altres esportistes d’elit.

A Londres, els estadis s’omplien i jugar davant 20.000 persones no és habitual”.

Un cop acabi l’estiu, el barceloní té la intenció de seguir jugant a hoquei herba a Bèlgica, però residint a la Ciutat Comtal i entrenant-se al llarg de la setmana amb el primer equip d’hoquei herba blaugrana. “M’hi sento molt identificat i la meva intenció és acabar tornant del tot”.

L’objectiu és clar: “Vull seguir demostrant que en un club com el Barça es pot arribar a la selecció i complir un somni”.

VÍCTOR SALGADO-FCB

CARLES PAJARÓN Atletisme: 200m - 3r (sèrie 8) TEODORO PONS Atletisme: 10.000m - 8è (sèrie 2); 5.000m - abandó (sèrie 2) JOSEP SAMITIER Futbol: ARGENT AGUSTÍ SANCHO Futbol: ARGENT FÉLIX SESÚMAGA Futbol: ARGENT RICARD ZAMORA Futbol: ARGENT

París 1924

JOAN JUNQUERA Atletisme: 100m - 4t (sèrie 7); 200m - 2n (sèrie 16), 6è (sèrie 2) JESÚS DIÉGUEZ Atletisme: 10.000m - 17è; 5.000m - 1a fase MIQUEL PALAU Atletisme: 5.000m - 11è (sèrie 3); Cros - abandó DOMÈNEC CARULLA (1) Futbol: Espanya 0 - Itàlia 1 VICENÇ PIERA Futbol: Espanya 0 - Itàlia 1 JOSEP SAMITIER Futbol: Espanya 0 - Itàlia 1

Amsterdam 1928

EMILI FERRER Atletisme: Marató - 52è JOAQUIM MIQUEL CASAS Atletisme: 400m - 3r (primera ronda); 1.500m - 7è (primera ronda) JOAN JUNQUERA Hoquei: 7è

Roma 1960

TOMÀS BARRIS Atletisme: 1.500m - 11è (sèrie 1) JOSEP MOLINS Atletisme: 5.000m - 9è (sèrie 2) FRANCESC “NINO” BUSCATÓ Bàsquet: 14è ALFONSO MARTÍNEZ G. Bàsquet: 14è JOSÉ LUIS MARTÍNEZ G. Bàsquet: 14è ALBERT PIERA Hoquei: BRONZE ORIOL YSAMAT Hoquei: BRONZE

Tòquio 1964

FRANCESC ARIZMENDI Atletisme: 5.000m - 4t (primera ronda) JORDI VIDAL Hoquei: 4t

Mèxic 1968

PERE VALENTÍ MORA Futbol: 1/4 de final RAMÓN ALFONSEDA (2) Futbol: 1/4 de final

Munic 1972

MANUEL SORIANO Atletisme: 400m tanques 5è (sèrie 1) JESÚS IRADIER (3) Bàsquet: 11è JOSEFA SOLER Gimnàstica: 113a (65,30 punts) FERNANDO DE ANDRÉS Handbol: 15è FRANCESC LÓPEZ B. Handbol: 15è JOAN MORERA Handbol: 15è JOSÉ MANUEL TAURÉ Handbol: 15è JOSÉ VILLAMARÍN Handbol: 15è

Londres 1948

GREGORIO ROJO Atletisme: 5.000m - 6è (sèrie 2); 10.000m - 26è a la final MANEL AGUSTÍ Hoquei: primera fase RICARD CABOT Hoquei: primera fase LLUÍS PRATMARSÓ Hoquei: primera fase

Mont-real 1976 ANDREU BALLBÉ Atletisme: 800m - 4t (sèrie 2) XAVIER MARTÍNEZ Bàsquet: 4x100m - 5ens (sèrie 1)

MIQUEL MIR Futbol: 1a fase ANTONI OLMO (4) Futbol: 1a fase JOSEP VICENS SÁNCHEZ Futbol: 1a fase

JAVIER CABANAS Handbol: 8è JUAN F. MUÑOZ MELO Handbol: 8è EUGENI SERRANO Handbol: 8è JUAN JOSÉ URÍA (3) Handbol: 8è ERHARD WUNDERLICH (Alemanya) Handbol: ARGENT

IÑAKI URDANGARIN Handbol: 5è JOSEP BENITO Hoquei patins (*): ARGENT JOAN CARLES Hoquei patins (*): ARGENT (*) L’hoquei patins no figura al programa oficial del Jocs. Només es va jugar a Barcelona 92 com a “esport de demostració”.

Moscou 1980

ANTONI CORGOS Atletisme: Salt de llargada - 7è a la final MARTÍ PERARNAU Atletisme: Salt d’alçada - 2,15m CARLES SALA Atletisme: 110m tanques - 7è a la segona semifinal JUAN D. DE LA CRUZ Bàsquet: 4t JUAN ANTONIO SAN EPIFANIO, EPI Bàsquet: 4t MANUEL FLORES Bàsquet: 4t CÁNDIDO ANTONIO ‘CHICHO’ SIBILIO Bàsquet: 4t NACHO SOLOZABAL Bàsquet: 4t FRANCESC LÓPEZ B. Handbol: 5è VICENTE CALABUIG Handbol: 5è IGNACIO NOVOA Handbol: 5è JOSÉ MARÍA PAGOAGA Handbol: 5è EUGENI SERRANO Handbol: 5è

Seül 1988

JAVIER MORACHO Atletisme: 110m tanques - 15è (segona ronda) ALFONSO ABELLÁN Atletisme: Marató - 64è JUAN ANTONIO SAN EPIFANIO, EPI Bàsquet: 8è ANDRÉS JIMÉNEZ Bàsquet: 8è FERRAN MARTÍNEZ Bàsquet: 8è NACHO SOLOZABAL Bàsquet: 8è ALOISIO PIRES (3) (Brasil) Futbol: ARGENT JUAN DE LA PUENTE Handbol: 9è LORENZO RICO Handbol: 9è JOAN SAGALÉS Handbol: 9è EUGENI SERRANO Handbol: 9è JUAN JOSÉ URÍA Handbol: 9è VESELIN VUJOVIC (3) (Iugoslàvia) Handbol: BRONZE

Atlanta 1996

JESÚS FONT Atletisme: 110m t. - 6è (sèrie 7) ALEKSANDAR DJORDJEVIC (3) (Iugoslàvia) Bàsquet: ARGENT ANDREI FETISSOV (3) (Rússia) Bàsquet: 8è ARTURAS KARNISOVAS (Lituània) Bàsquet: BRONZE RAMÓN RIVAS (3) (Puerto Rico) Bàsquet: 10è IVÁN DE LA PEÑA Futbol: 1/4 de final ÒSCAR GARCIA Futbol: 1/4 de final RONALDO NAZARIO (Brasil) Futbol: BRONZE MATEO GARRALDA Handbol: BRONZE RAFAEL GUIJOSA Handbol: BRONZE IÑAKI URDANGARIN Handbol: BRONZE TOMAS SVENSSON (Suècia) Handbol: ARGENT

Los Angeles 1984

MANEL ALCALDE Atletisme: 50km marxa - 9è ANTONI CORGOS Atletisme: Salt de llargada - 10è a la final JORDI GARCIA Atletisme: 5.000m - 9è (sèrie 1) CARLES SALA Atletisme: 110m t. - 7è a la final JOAN TORRES Atletisme: 3.000m obs. - 9è (sèrie 2) JAVIER MORACHO Atletisme: 110m t. - 5è a la semifinal JOSÉ MANUEL ABASCAL Atletisme: 1.500m - MEDALLA DE BRONZE BENJAMÍN GONZÁLEZ Atletisme: 800m - 4t (primera ronda); 4x400m - 4t (primera ronda) ANGEL HERAS Atletisme: 400m - 5è (primera ronda); 4x400m -4t (primera ronda) JUAN D. DE LA CRUZ Bàsquet: ARGENT JUAN ANTONIO SAN EPIFANIO, EPI Bàsquet: ARGENT NACHO SOLOZABAL Bàsquet: ARGENT JUAN PEDRO DE MIGUEL Bàsquet: 8è

Barcelona 1992

JAUME BARROSO Atletisme: 50km marxa - 14è DANIEL MARTÍ Atletisme: Salt de perxa - 5,40m eliminat JUAN ANTONIO SAN EPIFANIO, EPI Bàsquet: 9è ANDRÉS JIMÉNEZ Bàsquet: 9è JOSÉ RAFAEL ‘PICULÍN’ ORTIZ (Puerto Rico) Bàsquet: 8è ALBERT FERRER Futbol: OR JOSEP GUARDIOLA Futbol: OR ANTONIO PINILLA (5) Futbol: OR DAVID BARRUFET Handbol: 5è ÁNGEL HERMIDA (3) Handbol: 5è ENRIC MASIP Handbol: 5è LORENZO RICO Handbol: 5è

Sydney 2000

EVA PÉREZ Atletisme: 20km marxa - 27a RODRIGO DE LA FUENTE Bàsquet: 9è ROBERTO DUEÑAS Bàsquet: 9è JUAN CARLOS NAVARRO Bàsquet: 9è NACHO RODRÍGUEZ Bàsquet: 9è SARUNAS JASIKEVICIUS (3) (Lituània) Bàsquet: BRONZE GABRIEL GARCIA ‘GABRI’ Futbol: ARGENT XAVI HERNÁNDEZ Futbol: ARGENT CARLES PUYOL Futbol: ARGENT GBENGA SAMUEL OKUNOWO(Nigèria) Futbol: 1/4 de final DAVID BARRUFET Handbol: BRONZE

RAFAEL GUIJOSA Handbol: BRONZE DEMETRIO LOZANO Handbol: BRONZE ENRIC MASIP Handbol: BRONZE XAVIER O’CALLAGHAN Handbol: BRONZE ANTONIO CARLOS ORTEGA Handbol: BRONZE IÑAKI URDANGARIN Handbol: BRONZE ANDREI XEPKIN Handbol: BRONZE TOMAS SVENSSON (Suècia) Handbol: ARGENT CHRISTIAN SCHWARZER (Alemanya) Handbol: 5è

Atenes 2004

IRATXE QUINTANAL Atletisme: Pes - 31a MIQUEL QUESADA Atletisme: 800m - 3r (sèrie 5) eliminat CARLES CASTILLEJO Atletisme: 5.000m - 16è (sèrie 2) eliminat JUAN CARLOS HIGUERO Atletisme: 1.500m - 8è semifinal LUIS FLORES Atletisme: 4x400m - 7è (primera ronda) CORA OLIVERO Atletisme: 400 m tanques - 5a (primera ronda) RODRIGO DE LA FUENTE Bàsquet: 7è ROBERTO DUEÑAS Bàsquet: 7è JUAN CARLOS NAVARRO Bàsquet: 7è DEJAN BODIROGA (Sèrbia i Montenegro) Bàsquet: 11è LAIA PALAU (6) Bàsquet Femení: 6è SERGI ESCOBAR Ciclisme: BRONZE persecució individual; BRONZE persecució equips JAVIER SAVIOLA (Argentina) Futbol: MEDALLA D’0R DAVID BARRUFET Handbol: 7è FERNANDO HERNÁNDEZ Handbol: 7è XAVIER O’CALLAGHAN Handbol: 7è ANTONIO CARLOS ORTEGA Handbol: 7è IKER ROMERO Handbol: 7è JEROME FERNÁNDEZ Handbol: 5è LASZLO NAGY Handbol: 4t LUKA ZVIZEJ (3) Handbol: 11è CHRISTIAN SCHULTE Hoquei: BRONZE

Pequín 2008

ALESSANDRA AGUILAR Atletisme: Marató - 54a MANUEL OLMEDO Atletisme: 800m - 4t (primera ronda) RUBÉN PALOMEQUE Atletisme: 3.000m obstacles 12è (primera ronda) IRACHE QUINTANAL Atletisme: Llançament de pes 3 nuls (primera ronda) JACKSON QUIÑÓNEZ Atletisme: 110m tanques - 8è a la final SONATA MILUSAUSKAITE (Lituània) Atletisme: 20km marxa - 16a JOAN CARLES NAVARRO (3) Bàsquet: ARGENT DAVID ANDERSEN (Austràlia) Bàsquet: 7è LEO MESSI (Argentina) Futbol: OR DAVID BARRUFET Handbol: BRONZE RUBÉN GARABAYA Handbol: BRONZE JUANÍN GARCÍA Handbol: BRONZE DEMETRIO LOZANO Handbol: BRONZE ALBERT ROCAS Handbol: BRONZE IKER ROMERO Handbol: BRONZE VÍCTOR TOMÁS Handbol: BRONZE JOACHIN BOLDSEN (Dinamarca) Handbol: 7è MIKKEL HANSEN (Dinamarca) Handbol: 7è KASPER HVIDT (Dinamarca) Handbol: 7è JESPER NODDESBO (Dinamarca) Handbol: 7è JEROME FERNÁNDEZ (França) Handbol: OR VENIO LOSERT (Croàcia) Handbol: 4t

Londres 2012

JACKSON QUIÑÓNEZ Atletisme: 110m tanques / 4x100 - 4t (primera ronda) ÁNGEL DAVID RODRÍGUEZ Atletisme: 100m / 4x100 - 5è (primera ronda) ABDELAZIZ MERZOUGUI Atletisme: 3.000m obstacles Penúltim (primera ronda) NACHO CÁCERES Atletisme: Marató - 31è

JUAN CARLOS NAVARRO Bàsquet: ARGENT VÍCTOR SADA Bàsquet: ARGENT MARCELINHO HUERTAS (Brasil) Bàsquet: 5è JOE INGLES (Austràlia) Bàsquet: 7è SARUNAS JASIKEVICIUS (3) (Lituània) Bàsquet: 8è MARTÍN MONTOYA Futbol: eliminats a la primera fase JORDI ALBA (3) Futbol: eliminats a la primera fase CRISTIAN TELLO Futbol: eliminats a la primera fase DANI SARMIENTO Handbol: 7è RAÚL ENTRERRÍOS Handbol: 7è VÍCTOR TOMÁS Handbol: 7è ALBERT ROCAS Handbol: 7è MIKEL AGUIRREZABALAGA Handbol: 7è VIRAN MORROS Handbol: 7è CEDRIC SORHAINDO (França) Handbol: OR JOHAN SJÖSTRAND (7) (Suècia) Handbol: ARGENT MAGNUS JERNEMYR (Suècia) Handbol: ARGENT

Rio 2016

Atletisme LIAS FIFA (5.000 M) CARLOS TOBALINA ASPÍREZ (LLANÇAMENT DE PES) JOSÉ IGNACIO D. VELÁZQUEZ (50 KM MARXA) JEANMARIEOKUTUKOULEITIO (SALT DE LLARGADA) CARIDAD JEREZ CASTELLANOS (100 M TANQUES) SABINA ASENJO ÁLVAREZ (DISC) RAQUEL GONZÁLEZ CAMPOS (20 KM MARXA) Paralímpic XAVIPORRAS(SALT DE LLARGADA) Bàsquet NAVARRO CLAVER SHANE LAWAL (Nigèria) Futbol NEYMAR (Brasil) RAFINHA (Brasil) ANDRESSA ALVES (Brasil) Handbol WAEL JALLOUZ (Tunísia) KAMIL SYPRZAK (Polònia) JESPER NODDESBO (Dinamarca) CEDRIC SORHAINDO (França) N’GUESSAN (França) Rugbi POL PLA JOAN LOSADA Hoquei Herba MIQUEL DELÀS

REVISTA BARÇA

39

XAVIER VILAJOANA ELS NOUS DIRECTIUS DEL CLUB

ÀLEX CAPARRÓS

Un empresari de toc

Xavier Vilajoana al Palau Blaugrana amb una pilota de futbol sala, secció en què va jugar durant quatre temporades.

Vilajoana, que va ser jugador del futbol formatiu i de l’equip de futbol sala del FC Barcelona, ara aporta la seva experiència i els seus coneixements com a directiu del Club MARC PARRAMON

X 40

avier Vilajoana (Barcelona, 1973) va ser una de les noves incorporacions de la Junta de Josep Maria Bartomeu a les eleccions del juliol de

REVISTA BARÇA

l’any passat. El seu perfil és peculiar perquè, a més del seu bagatge i experiència professional, aporta al màxim òrgan de govern del Club uns ingredients molt enriquidors: haver estat jugador de la casa i tenir l’òptica de l’esportista professional.

“De petit jugava a tot”, diu. Reconeix que quan tenia 10 anys es llevava a les 6.30 h del matí, agafava la pilota i anava al pati de la seva escola per jugar a futbol abans d’entrar a classe. La seva història amb l’esport va iniciar-se amb el futbol sala, l’esport que es practicava al seu col·legi, el Sant Gregori de Sarrià, quan ell era alumne d’EGB. Fill de Lluís Vilajoana, directiu del Club durant la presidència de Josep Lluís Núñez, el seu

pare va ser també el seu primer entrenador.

D’ell en va obtenir la vocació de directiu, que “en el món de l’esport requereix moltes hores de dedicació a canvi de cap guany i pocs reconeixements”.

Tot i que també va jugar a bàsquet i prometia en el tennis, després de finalitzar l’etapa de futbol sala a l’escola va fer el salt al futbol 11 i va fitxar pels Escolapis de Sarrià d’infantil, i va entrar al CF Damm de juvenil.

Quan Tonny Bruins es va fixar en ell i es va incorporar al FC Barcelona va passar per les categories de Juvenil Sub-19 i Barça C entre els anys 1991 i 1994. Després del seu pas pel Barça juga a la Segona Divisió B amb L’Hospitalet i amb la Gramenet. Posteriorment,

Responsable del futbol formatiu

ÀLEX CAPARRÓS

Ja amb les botes penjades, Vilajoana s’involucra de nou amb el Club en la comissió esportiva entre els anys 2003 i 2005 i posteriorment del 2010 al 2015, fins que ho deixa per entrar a la Directiva.

Les seves responsabilitats a la Junta se centren en la parcel·la del futbol formatiu, una de les que millor coneix. “Unificar criteris de formació i de coneixement en els esports professionals és molt important”, assegura en relació amb aquest àmbit.

També ha estat un dels impulsors de l’Associació de Veterans de Futbol Sala del FC Barcelona, de la qual és el vicepresident, i que presideix l’exblaugrana Jordi Torras. Es va crear fa dos anys i era l’única secció professional del Club que encara no tenia una associació d’aquest tipus. Les seves tasques principals són oferir suport i formació als exjugadors de la secció i donar-los visibilitat. En l’actualitat tenen una seixantena d’associats.

Un home de reptes com el Xavier té molt clar quina és la fita del primer equip per a la propera temporada: “Mantenir el nivell. En un esport com el futbol que depèn de tantes variables, mantenir l’excel·lència tan amunt és d’una dificultat enorme”.

Unificar criteris de formació i coneixement en els esports professionals és molt important”

tot i que va tenir diverses ofertes de clubs europeus, va deixar el futbol i va tornar als seus orígens. Després de rebre una oferta del Barça per formar part de la plantilla de la secció de futbol sala, hi va jugar durant quatre temporades (1997-2001).

Casat i amb tres fills, va iniciar la seva carrera professional a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i ara és conseller delegat del Grup Euroconstruc, corporació internacional dedicada a la promoció immobiliària, la construcció i la gestió i comercialització d’habitatges. I a més és vicepresident de l’Associació de Promotors i Promotors-Constructors de Catalunya (APCE).

Amant dels números, va donar un cop de mà a Jordi Cruyff amb la física en el seu accés a la universitat, mentre eren com-

panys d’equip al Sub-19. I acaba per confessar-nos que sovint es descarrega exàmens de matemàtiques de selectivitat per fer-los com a passatemps. El soci 34.316 és un home de reptes. De desafiaments esportius i acadèmics. “La millor manera de conquerir-me és que em posin reptes“. I si no, se’ls posa ell mateix. Ha estudiat cinc carreres i diversos màsters: Enginyeria Industrial, Empresarials, Administració i Direcció d’Empreses, Humanitats, el Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme, el d’Enginyeria i Gestió de les Energies Renovables i el PDG de l’IESE. En l’actualitat cursa a distància el Grau en Enginyeria Informàtica. “Estudiar m’enganxa, és una manera de sentir-me actualitzat i treballar la ment”. De voluntat n’hi sobra. n

REVISTA BARÇA

41

FUNDACIÓ FCB

Un grup de beneficiaris de FutbolNet a Rio de Janeiro, durant el Festival del juny passat.

Futbol amb els valors del Barça a la ciutat olímpica La comunitat del Complexo da Maré de Rio de Janeiro està entusiasmada amb el projecte ‘FutbolNet’, que beneficia anualment més de 350 nens i nenes de la zona

E

MARC PARRAMON FOTOS: FCB

l programa FutbolNet és ja una institució entre els infants del Complexo da Maré de Rio de Janeiro.

La mostra més evident la vam tenir al mes de juny passat, quan es va celebrar el tercer Festival d’aquest projecte a Rio de Janeiro. Un cop més va ser una festa de valors, que demostra la capil·laritat global del més que un club, lema que representa la Fundació FC Barcelona.

42

REVISTA BARÇA

La incorporació de les nenes al joc és una de les prioritats del projecte.

FUNDACIÓ FCBARCELONA

Més de 500 infants i joves d’entre 5 i 17 anys van participar en aquest Festival impulsat per la Fundació, dut a terme a la Vila Olímpica da Maré, la instal·lació esportiva més important d’aquesta zona de la ciutat, on durant el curs escolar també s’aplica el projecte amb més de 350 beneficiaris.

Aquests festivals són una cita lúdica que reuneix els inscrits en aquest programa i convida també la resta de la comunitat, especialment les famílies dels beneficiaris, a descobrir aquesta activitat i a sentir-se’n una part activa.

A FutbolNet els infants han de jugar un futbol diferent, en què els gols no són el més important. Amb noves regles. Per exemple, al Festival de Rio el mateix membre de l’equip no va poder fer dos gols seguits i els gols se celebraven d’una manera molt peculiar: en marcar, els dos equips es desplaçaven fins al centre del camp i posaven per a una foto imaginària. Tot plegat, sense un àrbitre que amonestés, simplement amb la figura d’un mediador.

El diàleg, la clau

Des del 2012 la Fundació aplica amb èxit aquest programa de foment de valors a la ciutat carioca amb la voluntat de traslladar aquesta metodologia educativa als infants que es troben en un alt risc d’exclusió social, sigui quin sigui el lloc del planeta on es trobin. És per aquest motiu que es va escollir el Complex da Maré; una de les zones més pobres de Rio de Janeiro, que compta amb una població d’uns 150.000 habitants i està compost per 16 faveles, marcades pel narcotràfic. La Fundació implementa aquest projecte amb la col·laboració de la Fundació Mapfre, entre altres institucions locals.

FutbolNet és una metodologia pedagògica que pretén educar els infants i els joves a través del foment dels valors positius que es deriven de la pràctica esportiva. El projecte fa incidència en cinc valors, marcats com a essencials per al desenvolupament personal, que es debaten abans, durant i després del joc: l’esforç, el respecte, el treball en equip, la humilitat i l’ambició.

Els monitors tutelen el joc i fomenten el diàleg entre els participants perquè tots ells valorin i analitzin la part positiva i la part negativa de les seves actituds amb l’objectiu de millorar-les també fora del terreny de joc.

En l’actualitat el projecte arriba a més 100.000 beneficiaris de tot el món i s’aplica a Catalunya, l’Argentina, el Brasil, Mèxic, Oman, l’Aràbia Saudita, l’Iraq, Qatar i una trentena de països africans. ■

Amaro, el visionari

Julia, la mediadora

L’Amaro és un exconductor d’autobús que viu al Complexo da Maré. No sap exactament quina edat té perquè el seu pare va trigar a registrar-lo uns sis anys. “Crec que tinc uns 86 anys”, diu.

Però ell realment és especial perquè es tracta d’un visionari. Des dels humils carrers de la seva favela, de pendents impossibles i fang tendre, va aconseguir una cita a Brasília amb ni més ni menys que Pelé, ministre d’Esports del Brasil als anys 90. Volia presentar-li un projecte per construir un espai esportiu al seu barri.

Era el seu somni i el va complir. Així és com es va convertir en el fundador de la Vila Olímpica, l’espai on s’aplica FutbolNet a Rio. “Vaig creure que era una manera d’afavorir la integració social i de donar als infants una oportunitat de vida”, assegura.

Un model que va adoptar com a propi l’Ajuntament de Rio, que l’ha replicat en més d’una quinzena de faveles carioques.

L’Amaro ha aconseguit que en aquest espai esportiu no s’entrin armes i que els nens de les diferents faccions del narcotràfic de la zona hi juguin plegats.

A Maré el coneix tothom, l’adoren. Ell, ni s’immuta. Simplement passeja amb la seva bici mentre mira els seus veïns amb un somriure amable.

La Julia té 15 anys i viu al barri de Baixa, al Complexo da Maré. És usuària de la Vila Olímpica des dels 6 anys, on ha practicat natació, gimnàstica, bàsquet i també futbol. Li encanta el futbol, per això es va interessar en el projecte de la Fundació dos anys enrere. El que més li agrada de FutbolNet és que “no només s’ensenya esport, sinó molt més”, assegura.

El seu cas és paradigmàtic, perquè després de ser beneficiària durant dos anys va voler seguir implicada en el projecte com a mediadora. FutbolNet ofereix als seus beneficiaris més grans la possibilitat d’enriquir la metodologia fent de mediadors en els grups dels més petits, en què en fomenten el diàleg i l’enteniment. “És un plaer poder ensenyar als nens el que jo he après a FutbolNet abans”, comenta.

Tot un repte, segons ens explica la Rayana, educadora del projecte, ja que els nens arriben “sense voler dialogar, fent entrades molt fortes i gràcies a aquesta metodologia podem revertir els seus comportaments i fer-los veure que el futbol pot ser alguna cosa més que una simple competició”. Tampoc estan acostumats a jugar amb noies i FutbolNet les incorpora al joc de manera natural.

REVISTA BARÇA

43

44

REVISTA BARÃ&#x2021;A

GERMÁN PARGA - FCB

FUNDACIÓ FCBARCELONA

Bona part de les activitats de ‘Barçakids’ es duen a terme a l’Edukit, un espai que simula un camp de futbol.

‘Barçakids’ arriba a més escoles Cinquanta-sis centres educatius de Catalunya i de la resta dels Països Catalans es van beneficiar durant el curs d’aquest projecte de foment de valors

P

er quart curs consecutiu Barçakids ha ofert el seu ventall de recursos pedagògics a la comunitat educativa catalana. Si durant les temporades anteriors aquesta activitat es desplaçava als centres escolars, la gran novetat d’enguany ha estat que el projecte s’ha aplicat en diferents punts neuràlgics del territori català, als quals s’han traslladat les escoles.

Un nou model d’implementació que ha permès augmentar el nombre de centres beneficiaris i que, en definitiva, n’ha afavorit la diversitat.

Barçakids és un projecte dirigit als nens i nenes de 6 a 12 anys que pretén consolidar-ne el sistema de valors per mitjà dels principis pedagògics de l’esport. A través de vídeos, dinàmiques de grup, jocs i activitats físiques el projecte promou la reflexió dels infants al voltant dels valors durant una jornada lectiva sencera. Barçakids els ajuda a entendre’n el significat i la importància que tenen en els comportaments del

dia a dia, tant en l’àmbit de l’esport com en la vida quotidiana. El projecte pren com a prescriptors els jugadors del primer equip, protagonistes de molts dels vídeos que els infants veuen durant la sessió. En acabar, els beneficiaris marxen amb una samarreta del projecte i amb un passaport que n’acredita el pas per Barçakids sota el lema Tu vals molt!.

Gairebé 7.000 participants de 56 escoles

Aquest curs es van dur a terme 153 sessions amb gairebé 7.000 participants pertanyents a 56 escoles, una xifra de centres

superior a la d’anys anteriors.

A més d’instal·lar-se a Barcelona, a l’Auditori 1899 i a l’Avantllotja Lateral del Camp Nou, Barçakids va obrir el seu centre de recursos educatius a Montmeló, Vilanova i la Geltrú, Cambrils, Tortosa, Mollerussa, Balaguer, la Seu d’Urgell, Salt i Sant Joan de Vilatorrada.

Pel que fa a la resta dels Països Catalans, el projecte es va aplicar, com és habitual, a la Franja de Ponent, a la Catalunya Nord, a les illes Balears, al País Valencià i a Andorra. n _ M.P.

També a la xarxa Més enllà de les sessions presencials, Barçakids també està present a la xarxa a través de la plataforma educativa www.fcbkids.cat, en què els infants, els mestres i les famílies poden trobar videojocs, dilemes, e-learnings i material pedagògic divers per continuar treballant els valors a classe o a casa. És una manera de donar continuïtat al projecte i de reforçar el sistema de valors dels infants.

REVISTA BARÇA

45

FUNDACIÓ FCBARCELONA

GERMÁN PARGA - FCB

Puyol inaugura un nou Cruyff Court a la Pobla

Els representants institucionals i els infants de la Pobla de Segur, durant la presentació del Cruyff Court.

MARC PARRAMON

L

a xarxa de Cruyff Courts a Catalunya va augmentant progressivament de la mà de la Fundació Cruyff, l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació FC Barcelona. L’última incorporació a aquesta gran família d’instal·lacions esportives per a joves ha estat la de la Pobla de Segur, que, com no podia ser d’una altra manera, porta el nom del seu habitant més il·lustre, Carles Puyol.

“El llegat del Johan és immens, com a jugador i com a entrenador. Sempre li estarem agraïts. A ell se li il·luminava la cara quan parlava dels projectes de la seva fundació”, va reconèixer Puyol durant la presentació d’aquest camp, el 7 de juny passat a la Pobla. Per a l’exdefensa “és un honor” tenir el seu nom vinculat al de Johan en un projecte tan emblemàtic com aquest.

Van acompanyar Puyol en la inauguració d’aquest camp Jordi Cardoner, vicepresident primer del FC Barcelona; Xavier Bertolín, director de l’Àrea Comercial i Educativa de la

Fundació Bancària ”la Caixa”; Lluís Costa, director comercial de CaixaBank de la Direcció Territorial de Catalunya, i Lluís Bellera, alcalde de la Pobla de Segur.

Per Jordi Cardoner, “Puyol és respecte, treball en equip, ambició. Sens dubte, el millor exemple per als infants de la Pobla de Segur i un referent indiscutible al món del futbol”.

Aquesta iniciativa és fruit de l’aliança entre la Fundació Cruyff, l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació FC Barcelona per a la

construcció, el manteniment i la dinamització d’un total de 15 Cruyff Courts arreu de Catalunya, prioritzant zones desafavorides, amb un únic objectiu: la inclusió social d’infants i joves especialment vulnerables a través de la pràctica de l’esport.

El Cruyff Court Carles Puyol és el segon dels camps que s’inaugura, després que el 27 de maig arrenqués aquest projecte amb la posada en funcionament del Cruyff Court Sergio Busquets, ubicat a Badia del Vallès. n

GERMÁN PARGA - FCB

Puyol apadrina un nou camp esportiu a la seva localitat natal que servirà per fomentar l’esport i els valors entre els joves

Puyol va compartir diversos partidets amb els infants de la seva localitat natal.

REVISTA BARÇA

47

GERMÁN PARGA - FCB

FUNDACIÓ FCBARCELONA

Font, Cardoner, Ruiz, Caram, Puigdemont, Tous i Giró al Centre Can Calderon de Viladecans, on va tenir lloc la presentació.

‘#Invulnerables’ suma complicitats El projecte pretén involucrar els empresaris per tal de reforçar la col·laboració publicoprivada a favor dels infants

D

esprés d’una presentació a Manresa al mes de gener pas· sat, el projecte #Invulnera· bles es va donar a conèixer als empresaris de Viladecans al mes de juny amb l’objectiu de sumar més col· laboradors per a aquest programa que pretén oferir serveis socials als infants que es troben en situació de vulnerabilitat.

La trobada va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Car· les Puigdemont, que va estar acompanyat pel vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner; l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz; el director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró; la presidenta de la Fun· dació Rosa Oriol, Rosa Tous; sor Lucía Caram i Joan Carles Font, fundador de Mesoestetic, empresa promotora de la iniciativa. #Invulnerables és un programa dirigit als infants que viuen en contextos de vulnerabi· litat i les seves famílies. Aquesta intervenció, que ha de donar resposta a les necessitats bà·

siques no cobertes, ofereix acompanyament i suport integral a la família, com també orien· tació a pares i mares, per promoure la igualtat d’oportunitats.

La Fundació FC Barcelona mostra amb #In· vulnerables “el seu compromís amb els desa· fiaments que afronta la nostra societat”, va assegurar Jordi Cardoner davant dels empre· saris. La Fundació posa al servei del projecte els programes FutbolNet i Barçakids, que pro· mouen el treball en valors a través de l’esport per fomentar la inclusió social i el desenvolu· pament personal dels infants i joves. n _ M.P.

A Manresa, ciutat pilot d’#Invulnerables, FutbolNet va arrencar amb força i amb nota aquest juliol. Més d’un centenar de nens i nenes d’entre 6 i 14 anys van participar en les sessions programades, amb un alt grau de satisfacció, com han demostrat els índexs d’assistència. “És molt gratificant veure la gran acollida que FutbolNet ha tingut en el marc del projecte #Invulnerables. El poder trans-

FCB

Prova pilot a Manresa

Els beneficiaris de ‘FutbolNet’ a Manresa, durant una de les sessions d’aquest juliol.

formador que té l’esport en la infància és impressionant i aquesta metodologia educativa fa més de cinc anys que ho està demostrant”, opina Jordi Cardoner.

Marc Simón, director corporatiu de l’Àrea Social

de la Fundació Bancària “la Caixa”, assegura: “Aliances com aquesta són les que ens poden permetre canviar el present i construir el futur per a molta gent”.

REVISTA BARÇA

49

“Hem fet molts amics a l’Instituto Neymar Jr”

MIGUEL RUIZ - FCB

Dos infants brasilers inscrits al centre educatiu de Neymar Jr acompleixen el somni de conèixer el davanter a la Ciutat Esportiva

MARC PARRAMON

E

l del centre de la imatge tots el coneixem, però els seus acompanyants, no. Són la Lara i el Luan Mesias, dos infants de 9 i 11 anys inscrits a l’Instituto Projeto Neymar Jr, l’entitat social que el crac brasiler va inaugurar fa un any i mig a la seva ciutat natal, Praia Grande (Sao Paulo).

Els dos infants van ser escollits per fer un viatge a Barcelona entre els més de

50

REVISTA BARÇA

2.400 joves que assisteixen regularment a les activitats d’aquest centre. El seu bon comportament durant les activitats educatives i els seus alts índexs d’assistència a l’escola van ser els factors determinants per ser els seleccionats.

En la seva estada a Barcelona van poder conèixer el seu ídol, Neymar, el noi que fins fa uns anys donava cops de pilota pels carrers del barri de Jardim Glória, el mateix lloc on ara en donen el Luan i la Lara.

Neymar els va rebre a la Ciutat Esportiva, després d’un entrenament. El Luan

li va explicar que al seu centre fa reforç de portuguès i matemàtiques. I la Lara va dir-li que li encanta el FutboNet, el programa de la Fundació FC Barcelona que també s’aplica a l’Instituto. “Hi hem fet molts amics, allà”, van assegurar els menuts. “És un gran orgull poder realitzar el somni d’aquests nens”, va reconèixer Neymar després d’acomiadar-se’n.

Per a la Lara i el Luan aquest va ser el primer viatge fora del seu país. Mai l’oblidaran. Un gest que posa rostre al vessant solidari, sovint desconegut, del davanter blaugrana. n

MÓN BLAUGRANA

'Barsa': del crit a la lletra impresa Una auca del 1921 explica la història més remota del Club amb ninots i rodolins, i escriu per primer cop la paraula “Barsa”

H

Portada de l'auca que es va publicar al desembre del 1921 en què apareix escrit el mot 'Barsa' per primera vegada.

CARLES SANTACANA

o diu fins i tot el nostre himne. Tenim un nom, el sap tothom: Barça.

Però és evident que el Club va néixer com a Futbol Club Barcelona, i que aquesta és la denominació oficial. No sabrem mai quan els seguidors van començar a parlar del Barça, a cridar aquest nom per animar els seus jugadors, encara que probablement va ser al camp del carrer de la Indústria, on l’equip va jugar del 1909 al 1922. Barça era una fórmula còmoda per ser cridada al camp o en les celebracions, però no deixa rastre en una època en què no hi havia documents sonors. Del que sí que queda constància és del moment en què es va començar a escriure, quan la premsa va començar a utilitzar la forma Barsa o Barça, i no només el nom complet o l’apel·lació al Barcelona.

Fins ara la referència escrita més antiga de la forma sincopada era la utilització de “Barça” en el segon número de la revista Xut!!, al novembre del 1922, en una notícia que feia referència “als jugadors de postín del “Barça”. Estava escrit així, entre cometes. Però darrerament, Nicolás Sanz, soci del Club resident a Aranda de Duero i col·leccionista de tot allò que té a veure amb la història blaugrana, va descobrir que un any abans ja s’havia utilitzat, en aquella ocasió amb la forma “Barsa”, també entre cometes. És impossible saber si d’aquí a un temps es localitzarà alguna referència anterior amb una fórmula o una altra, però sembla evident que cada cop estem precisant més el moment en què el crit va passar al paper imprès.

El mot “Barsa” apareix en l’auca Història del Barcelona amb lletra i ninots de broma, que es va publicar al desembre del 1921 en una edició especial anunciada

52

REVISTA BARÇA

En aquesta auca, Jaume Passarell va explicar la història del Club amb molt sentit de l’humor Fins ara la referència escrita més antiga apareixia a la revista 'Xut!!' de l'any 1922

pel setmanari La Jornada Deportiva. L’auca la va escriure i dibuixar Jaume Passarell, un dibuixant de renom de l’època, que va utilitzar cinc vegades la forma “Barsa” i només es refereix al Barcelona en el títol i una vinyeta, la qual cosa fa pensar que la nova fórmula s’utilitzava molt habitualment. L’esperit de l’autor era prendre’s “la vida futbolística de manera suau, sens por de qu’ens agafi una enfermetat, tal i com els ha succeït a molts companys i amics nostres, que s’ho prengueren massa en serio”. L’auca volia explicar la història del Club des dels inicis fins a la inauguració del camp de Les Corts, que era una fita pròxima a produir-se. Curiosament, la percepció del moment és que en aquells primers 22 anys tot havia canviat molt: “Des de’ls jorns en que en Gamper portava els pals a coll-i-be, fins avui en que els jugadors van –“sovint”-, amb auto, n’han passat tantes de coses...!”. Al llarg de 48 vinyetes, Passarell repassava la història del Club, presentant Gamper com a Déu creador, fent aparèixer els partits contra equips anglesos “que ens ensenyen a fer goals”, explicant els conflictes amb la federació, i recreant-se en el gran Alcántara, a qui dedicava quatre vinyetes. En definitiva, una auca que és un tresor de la història del Club. n

MB HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA

Visualitza l'auca al nostre web.

REVISTA BARÇA

53

MÓN BLAUGRANA

GERMÁN PARGA - FCB

ATENCIÓ ESPECIALITZADA

Els voluntaris del servei ‘T’Acompanyem’ van rebre l’agraïment del FC Barcelona i de la Creu Roja per la tasca efectuada al llarg de la temporada.

El projecte ‘T’Acompanyem’ ha superat els 4.000 serveis Durant les cinc temporades de funcionament el projecte ha ajudat persones amb problemes de mobilitat a venir a l’Estadi

E

dedicació dels voluntaris”. Jordi Cardoner va definir el servei com “una mostra dels nostres valors, de sensibilitat i de sentiments". És un exemple que el Club és un espai social que escolta les necessitats de les persones”, va afegir.

Per la seva part, Antoni Aguilera, president de Creu Roja Catalunya, va manifestar: “Per a nosaltres és un orgull col·laborar amb aquest projecte que genera il·lusió i garanteix el dret de les persones. Amb aquest servei es fa una enorme tasca de dignificació i integració social”.

ALBERT RIUDEUBÀS

l projecte T’Acompanyem del FC Barcelona, amb què la Creu Roja facilita el trasllat al camp als socis i aficionats del Club amb problemes de mobilitat, ha complert la seva cinquena temporada i s’ha consolidat com una de les iniciatives de l’Àrea Social i, en concret, de l’Oficina d’Atenció Especialitzada (OAE), més ben valorades pels socis. La satisfacció de les parts implicades és molt alta, ja que T’Acompanyem ha acumulat més de 4.000 serveis des que va entrar en funcionament.

Al mes de juny el Club va fer un acte d’agraïment a tots els voluntaris de la Creu Roja que han participat en el projec-

54

REVISTA BARÇA

Un projecte pioner i referent Trasllats amb un vehicle de transport adaptat.

te aquesta temporada. Durant l’acte, Jordi Cardoner, vicepresident primer del FC Barcelona, va destacar: “Aquest és un servei que compta amb un exèrcit de voluntaris que fa felices moltes persones que ja havien renunciat al futbol en directe. Un servei que no seria possible sense la motivació i la

Des dels seus orígens, el projecte ha realitzat 4.316 serveis d’acompanyament a socis del Barça amb problemes de mobilitat, corresponents a 131 partits. Durant aquest període, fins a 302 voluntaris s’han implicat en aquest projecte gestionat per la Creu Roja, conjuntament amb l’OAE, que forma part de l’Oficina d’Atenció al Barcelonista de l’Àrea Social del Club (OAB).

Cal destacar que el projecte ha anat creixent progressivament. En la seva pri-

MB ATENCIÓ ESPECIALITZADA

'Junts, T'Acompanyem'

COPA DEL REI

SERVEIS

4.316 D'ACOMPANYAMENT en 131 PARTITS VOLUNTARIS IMPLICATS

1.120 2011/12 147 20151/16

AUGMENT SERVEIS

Enllaç del vídeo de balanç del projecte T'Acompanyem

mera temporada (2011/2012) van durse a terme 147 serveis d’acompanyament (una mitjana de 16 per partit), mentre que aquest curs ja se n’han fet 1.120 (una mitjana de 40 per partit). Aquests serveis poden incorporar vehicles de transport adaptat, sempre que sigui necessari, a més del suport del voluntariat de la Creu Roja per traslladar-se amb cadira de rodes dins de les instal·lacions del Club.

Entre les raons d’aquest creixement hi ha la bona valoració del projecte per part dels socis. Segons dades de l’Observatori del FC Barcelona corresponents al 2015, els socis puntuen amb un 3,5 sobre 4 el projecte T’Acompanyem, el servei més ben valorat de l’Entitat.

Aquest és un servei pioner al món i molts clubs europeus s’han interessat pel seu funcionament per tal d’aplicar-lo als seus estadis. Fa tot just un any es va celebrar el Simpòsium Internacional de la Discapacitat i el Futbol organitzat per l’OAE, que va comptar amb la participació de diferents clubs europeus, que van poder conèixer en profunditat el projecte T’Acompanyem. n

Una imatge d’alguns socis presents a Madrid, amb els voluntaris de la Creu Roja

Trasllats a la final de Madrid Al marge del Camp Nou, T’Acompanyem també ha estat present fora del Camp Nou i a les finals celebrades en els darrers anys. Gràcies a aquest servei, tretze socis amb problemes de mobilitat van poder anar a Madrid per presenciar la victòria

del Barça a la final de Copa del Rei d’aquest any.

Aquesta no era la primera presència en una final, ja que també havia estat present en les quatre finals de Copa anteriors jugades pel Barça: l’any passat al Camp Nou, el 2014 i el 2011 a València i la celebrada el

2012 a Madrid.

Però el trasllat més important va tenir lloc l’any passat a la final de la Champions, en què T’Acompanyem va fer el seguiment d’una cinquantena d’aficionats que es van traslladar a Berlín per poder viure una jornada emotiva.

VOLUNTARIS

Ajudar les persones és la millor recompensa Raquel Castillo, Joan Carbonell i Xavier Blanch són tres dels voluntaris de T’Acompanyem. La Raquel afirma: “Ajudar les persones a gaudir de la passió pel futbol em fa sentir bé”, i destaca els lligams que es creen amb la gent que s’ajuda i amb els altres voluntaris. “Aquí vaig conèixer una altra voluntària que ara és com la meva germana”, assegura.

La final de Berlín al costat de la Montserrat, una sòcia amb només una cama, és el record més emotiu d’en Joan Carbonell: “Vaig estar al seu costat durant el partit i

GERMÁN PARGA - FCB

302

Els voluntaris Xavier Blanch, Raquel Castillo i Joan Carbonell.

vam compartir els patiments i l’emoció de la final fins a acabar plorant tots dos pel moment que estàvem vivint”.

Al Xavier també l’omple plenament poder ajudar les persones, i explica: “Alguns cops m’han ofert propina com a agraïment, però no cal dir que sempre l’he rebutjada.

La nostra recompensa és veure la seva il·lusió en cada partit”.

REVISTA BARÇA

55

MÓN BLAUGRANA

VÍCTOR SALGADO - FCB

SOCIS

Charupan Suangsomboon i el seu marit, Jordi Figueras, amb una foto d’un dels seus primers partits al Camp Nou, que va publicar ‘El Correo Catalán’.

Un exòtic regal de nuvis L’any 1965 desconeixia el Barça, però un regal de nuvis d’allò més sorprenent per a una jove tailandesa li va permetre descobrir el Club i viure 50 anys de passió barcelonista ALBERT RIUDEUBÀS

Q

uan en un dels actes de lliurament d’insígnies d’or d’aquesta temporada, el sempre recordat Manel Vich, la veu de l’Estadi, va convidar la sòcia Charupan Suangsomboon Lamluang a recollir la seva distinció pels seus 50 anys de fidelitat al FC Barcelona, ja es va començar a endevinar que darrere d’aquell moment s’amagava una curiosa història.

La sòcia que va recollir la insígnia de mans del president Josep Maria Bartomeu i del vicepresident Jordi Cardoner era tailandesa i s’havia fet sòcia del Barça l’any 1965 sense saber ben bé què era el futbol i molt menys què era i què representava el FC Barcelona.

“Abans de casar-me ja era sòcia, sense haver estat a Barcelona ni saber el que era el Barça”, ens comenta Charupan, en companyia de Jordi Figueras, el seu marit i responsable del seu barcelonisme.

56

REVISTA BARÇA

La seva narració ens va descobrint una història marcada pel destí i per un avió que no va aterrar on estava previst. “Jo estava fent un viatge pel món i tenia previst anar a Malàisia, a casa d’uns amics a Kuala Lumpur –ens explica el Jordi–, però per una errada de facturació vaig aterrar a l’illa de Penang. En posar-me en contacte amb els meus amics em van dirigir a uns coneguts que tenien en aquesta illa i en arribar a casa seva vaig coincidir amb una noia tailandesa que s’hi estava de visita per uns dies”.

Allí, en una illa de Malàisia, el destí va fer coincidir dues persones de mons totalment diferents, i allí va començar una relació que es va anar enfortint tot i la distància geogràfica entre tots dos.

“Una de les maneres de mantenir-nos en contacte era a través de les cartes que ens escrivíem i en una d’aquestes, quan la nostra relació ja apuntava cap al matrimoni, em va anunciar que em faria un regal de nuvis”, ens comenta Charupan.

Un regal que va resultar d’allò més exòtic per a una jove tailandesa. “Vaig pensar que seria una joia o un rellotge –segueix explicant, però a la carta següent em va anunciar que m’havia regalat el carnet

del Barça, el club de futbol del qual ell era soci. La meva sorpresa va ser majúscula, perquè l’any 1965 i vivint a Tailàndia, jo amb prou feines sabia què era el futbol i desconeixia totalment el Barça”.

El casament va tenir lloc el 3 de gener del 1966, es van instal·lar a Barcelona i poques setmanes després, ella ja va viure el seu primer partit al Camp Nou. “Teníem tres abonaments i durant molt de temps anàvem nosaltres amb el meu sogre al Camp Nou. Ara tenim quatre abonaments, però nosaltres dos ja no hi anem gaire sovint perquè patim massa”. La vinculació familiar al Barça continua perquè dos fills i cinc néts –un d’ells fins i tot juga en un equip de l’FCBEscola– són socis des que van néixer, i ens confirma que el seu marit “els va anar a fer socis al Camp Nou abans de registrar-los a l’Ajuntament”.

Charupan s’ha convertit en tots aquests anys en una autèntica ambaixadora blaugrana al seu país. “Tots els familiars i amics que tinc a Tailàndia són del Barça –ens explica–, i alguns gairebé són més fanàtics que nosaltres, com uns que posen la bandera blaugrana al seu altar budista on resen pel Barça, i ens truquen sovint per comentar els partits”. n

MÓN BLAUGRANA

Què és l’Assemblea?

SOCIS ASSEMBLEA DEL FC BARCELONA

Qui la compon?

Membres de l’Assemblea del FC Barcelona 2016-2018 Base socis 142.816

4.494

Socis compromissaris escollits per sorteig Socis més antics del Club

857

3.570*

Presidents de les Federacions Territorials de Penyes Membres de la Junta Directiva Expresidents del Club

7

21

30

5 Membres de la Comissió de Disciplina 4 Membres de la Comissió Econòmica

(*En el sorteig de compromissaris també s’han escollit 3.570 socis suplents.)

L’Assemblea General és l’òrgan suprem de govern del FC Barcelona, i els seus acords són vinculants per a tots els socis i per a la Junta Directiva.

Quins tipus d’Assemblea hi ha?

L’Assemblea General pot ser Ordinària o Extraordinària. És Ordinària l’Assemblea que preceptivament s’ha de celebrar una vegada l’any, dins dels quatre mesos naturals següents a la finalització de l’exercici. Són Extraordinàries totes les altres Assemblees que tinguin lloc en el curs de l’exercici i que no siguin la Preceptiva o Ordinària.

Els compromissaris

3.570

Quina edat tenen?

2.728

18 a 40 anys 926 De 40 a 60 anys 1.428 Més de 60 1.216 De

D’on vénen?

homes

1.530 ÀREA METROPOLITANA BCN 611 RESTA PROVÍNCIA BCN 894 GIRONA PROVÍNCIA 164 TARRAGONA PROVÍNCIA 134 LLEIDA PROVÍNCIA 50 RESTA D’ESPANYA 167 ESTRANGER 20 BARCELONA CIUTAT

842 dones

Quant dura el mandat dels compromissaris?

La durada del mandat dels compromissaris escollits per sorteig és de dues temporades.

S’inicia el dia de començament de l’exercici (1 de juliol del 2016) i finalitza el darrer dia de l’exercici (30 de juny del 2018).

El soci escollit compromissari pot renunciar a la seva condició en qualsevol moment sempre que la renúncia es porti a terme amb una antelació mínima d’un mes respecte a la data de celebració de l’Assemblea General.

Aquells socis que renunciïn a la seva condició de compromissaris seran substituïts entre els integrants de laREVISTA llista de BARÇA suplents, 57 seguint l’ordre del sorteig.

GERMÁN PARGA - FCB

Socis compromissaris escollits per sorteig

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

TROBA LA TEVA PENYA! Les comarques de la província de València, a les quals se suma la comarca alacantina de la Marina Alta, constitueixen una de les 30 zones en què es divideix el mapa penyístic del FC Barcelona. Aquesta Zona 16 es distribueix en tres territoris, Safor-Marina, Interior-Sud i Centre-Nord, en els quals hi ha 56 penyes oficials amb 4.061 penyistes censats.

Comarques de València i la Marina Alta ALBERT RIUDEUBÀS

Aquesta Federació destaca per fomentar el moviment penyístic barcelonista entre els més joves amb tota mena d’activitats lúdiques, viatges per veure partits del Barça i altres accions de caire més esportiu. La Federació també manté una col·laboració ha-

bitual amb entitats culturals que treballen a favor de la llengua pròpia i per la cultura dels Països Catalans. Per tal de dinamitzar el col·lectiu i fer-lo més efectiu, cada zona té una junta directiva que facilita les relacions amb el Club i el diàleg entre les penyes.

Junta Directiva de la zona Comarques de València i la Marina Alta PRESIDENT:

TRESORER: Josep Folch Moreno

VICEPRESIDENT:

VOCALS: José Savall Mata Ricardo Saplana Ferré Bernat Vanaclocha Vanaclocha Antoni Francesc Álvaro Nieto Lluís Simó Esteve Xavier Radal Sanjuan Salvador Mulet Soler Ricardo Ribelles Català

Salva Torres i Domènech

Miquel Gomis Sancho Cristian Puig Arenas

VICEPRESIDENTS ZONALS:

Francisco Ballester Noguera Enrique Guzmán Seguí Bernat Vanaclocha

SECRETARI: Pedro F. Moncho Pascual

PB DE BENISSA

58

PB LA SAFOR

Torneig de pàdel i l’Avi del Barça

Amb la cultura i la llengua pròpies

La Penya de Benissa porta el nom oficial d’Avi Joan Casals des de l’any 2013, en què el popular Avi del Barça va visitar aquesta població alacantina de la Marina Alta. Un altre fet que caracteritza aquesta penya des de fa dos anys és l’organització d’un torneig de pàdel dedicat als penyistes i amics de la penya que acaba amb un dinar conjunt per recuperar forces.

Aquesta penya de Gandia sobresurt per la seva implicació en els Correllengües i en defensa de la cultura i la llengua pròpies, una característica que es pot trobar en moltes altres penyes de la zona. La seu de la Penya La Safor es troba en un edifici de sis plantes que comparteix amb l’Acció Cultural del País Valencià i amb moltes altres associacions de la comarca.

REVISTA BARÇA

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

VALÈNCIA I MARINA ALTA

Penyes Zona 1616 Penyes Zona 1399

Penya Barcelonista Xàbia

647 1614

581

1185

512

1451 1106 1112 378 705 2075 752 1522

1467

567

1537

2019 1820 475

470 1031 1081

675

1813 1064

1598

978

867

1325 1033

1478

754 811

514 2028

1448

317

Penya Barcelonista de València

378

2050

2190 467 1944

1483 578

684 5891830 317 2210

655

1393 156 465

835

611

1064

Penya Barcelonista Antella

1081

Penya Barcelonista Cabanyal - Ciutat Jardí

1106

Penya Barcelonista “San Marcelino” 1112 465

Peña Barcelonista “Les Coves”

Penya Barcelonista “La Safor”

467

Penya Barcelonista ‘’El Guerrer’’ 1325

Penya Barcelonista d’Alzira i comarca

470

Penya Barcelonista ‘’La Serrania’’ 1399

Penya Barcelonista Ribera Baixa 475

Penya Barcelonista de Benigànim 1448

Penya Barcelonista Utielana Àngel Mur

Penya Barça d’Alfara del Patriarca 1451

1185

Penya Barcelonista Jesús Pobre 1393

512

Penya Barcelonista d’Alginet

567

Penya Barcelonista de Pego

578

Penya Blaugrana Rahal

1467

Penya Vallbarça

1478

Penya Barcelonista de Montaverner 1483

Penya Barcelonista “Camp De Túria” 581

Penya Barcelonista “Gent Blaugrana” del Perelló 1522

Penya Barcelonista d’Ondara

589

Penya Barcelonista Carlet

1537

Penya Blaugrana Teulada

611

Penya Barcelonista Enguera

1598

Penya Barcelonista Camp de Morvedre

647

Penya Barcelonista Llíria

1614

Penya Barcelonista Pedreguer

655

Penya Barcelonista Ayora

675

Penya Barcelonista El Verger

684

Penya Barcelonista d’Almussafes 1664 Penya Blaugrana Xella

1813

Penya Barcelonista d’Albalat de La Ribera

1820

Penya Barcelonista Massanassa 705

Penya Barcelonista La Xara

1830

Penya Blaugrana d’Alcàsser “L’horta Sud”

Penya Barcelonista El Paler

1905

752

Penya Barcelonista Almoines

1944

Penya Barcelonista de Xàtiva

754

Penya Barcelonista el Mareny

2019

Penya Barcelonista La Costera

811

Penya Barcelonista Bocairent

2028

Penya Barcelonista de Benissa

835

Penya Barcelonista Llutxent Al Vent 2050

Penya Blaugrana de l’Olleria

867

Penya Barcelonista Catarroja

2075

Penya Barcelonista Ribera Alta

978

Penya Barcelonista d’Alberic

1031

Penya Barcelonista Sang Culé de Xeraco

2190

Penya Barcelonista d’Orba

2210

Penya Barc. de La Font de La Figuera 1033

PB DE XÀBIA

Penya Barcelonista La Canal

Penya Barcelonista Gata de Gorgos

Penya Barcelonista d’Ontinyent 514

1664

1905

156

Penya Barcelonista Dénia-Marina Alta

PB RIBERA BAIXA

Implicats amb la natura

La més antiga de la zona

La Penya Barcelonista de Xàbia destaca per la seva implicació amb la natura i l’excursionisme, i una de les seves activitats més notòries és la d’organitzar sortides i rutes a peu per la zona, que sovint acaben amb la degustació d’un dels seus reconeguts putxeros populars.

Aquesta penya compta entre els seus associats amb el tennista David Ferrer.

La Penya Ribera Baixa de Sueca és la més antiga de les penyes que hi ha en aquesta zona. Fundada l’any 1974, és una de les penyes més antigues del País Valencià i sempre està disposada a donar suport a l’equip. És ja una tradició l’organització d’un autobús a la final de la Supercopa espanyola al Camp Nou, que l’any passat van fer per sisena vegada amb 54 socis i aficionats.

REVISTA BARÇA

59

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT La deficiència de vitamina D en set símptomes

Augment de la pressió arterial

Somnolència

Augment de la sensibilitat al dolor

Dolor muscular

Irritabilitat

Sensació de cansament

Fractures per estrès

El sol i la salut de l’esportista L’estiu és una època de gran radiació solar, i, aquesta, una bona font de vitamina D, un element liposoluble i imprescindible per a l’organisme que s’obté de la dieta i per l’exposició solar COORDINACIÓ Ariadna Martín i Francesc Orenes ASSESSORS Dr. Ricard Pruna i Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)

L

a vitamina D és l’encarregada d’assimilar el calci i altres micronutrients i és molt important per a l’organisme, sobretot quan aquest està en període de creixement, ja que beneficia l’aparell locomotor, els ossos, les articulacions, els músculs i altres teixits en desenvolupament.

S’ha demostrat que aquesta vitamina està molt relacionada amb la salut de l’espor-

60

REVISTA BARÇA

tista, ja que intervé en el desenvolupament neuromotor, en el procés inflamatori associat a l’activitat física i a la restauració tissular que l’acompanya. Per tant, és especialment important per als infants que estan en període de creixement, i encara ho és més per a aquells que duen a terme una activitat esportiva continuada.

Malauradament, diferents estudis demostren que un 80% dels nens i adolescents europeus tenen uns nivells insuficients d’aquesta vitamina, tot i que en el cas dels nens esportistes aquesta xifra és menor, encara que també varia molt en funció de l’època de l’any.

La radiació solar

D’aquesta manera, la radiació solar és la principal font d’aportació de vitamina D. Tot i això, una exposició solar inadequada o sense protecció no és recomanable pel risc de cremades o pels trastorns de la pell

que es puguin generar. Per aquest motiu, se sap que una exposició solar de braços i cames durant 10-15 minuts al dia, entre les 10 del matí i les 3 de la tarda a la primavera, l’estiu i la tardor és suficient.

Fer una dieta amb aliments que aporten vitamina D i prendre suplements específics són, sense cap mena de dubte, procediments necessaris quan l’exposició solar no és possible.

Així doncs, aquesta és la manera més convencional d’adquirir uns nivells adients de vitamina D, que es presenta en dues variants: la D2, produïda per la conversió dels esterols de certes plantes i llevats, i la D3, per la citada exposició solar i pels suplements dietètics. És per això que una bona alimentació i una exposició solar adequada i no excessiva són necessàries per al correcte desenvolupament de les funcions derivades de la vitamina D. Un cop la vitamina D es troba al cos, aquesta

MB SALUT I ESPORT

La vitamina D és fonamental, junt amb l’exercici, per a la correcta formació dels ossos És recomanable una exposició solar de braços i cames durant 10-15 minuts al dia es transforma al fetge, al ronyó i en altres teixits, i així beneficia l’organisme i harmonitza el sistema osteoarticular de l’individu. Els estudis a llarg termini conclouen que és beneficiosa per mantenir uns nivells de normalitat en la salut cardiovascular, respiratòria, musculoesquelètica, immunològica, dermatològica, ocular i també en la prevenció del càncer. Per això, la suplementació amb la vitamina D3 és necessària en totes les edats de la vida amb una determinació en sang prèvia.

La latitud geogràfica, l’estació de l’any,

l’edat, el contingut de melanina de la pell (com més fosca, menys producció), la quantitat de pell coberta per la roba, l’ús inadequat de crema solar i la contaminació són factors que influeixen en la seva producció. Tot i que l’aportació de la vitamina D a partir de la dieta és molt pobra, els aliments que en contenen més quantitat són l’oli de bacallà, el salmó i la sardina.

Com es pot apreciar, els factors depenen tant de la localització de l’individu com de la seva configuració genètica. És per aquest fet que moltes teories evolutives defensen que els primers habitants del món van variar la seva producció de melanina per tal d’adaptar-se a la radiació solar de l’àrea on vivien. Els nòrdics no disposaven de gaires hores de sol al dia, per la qual cosa necessitaven una pell menys fosca per atraure la màxima radiació possible i no patir malalties relacionades amb la falta de vitamina D. n

Patrocinat per:

Deficiència de vitamina D a l’organisme La falta de vitamina D pot ser molt perjudicial per a l’individu, ja sigui en un nen en creixement o en un adult. La carència d’aquesta vitamina produeix el raquitisme, una malaltia que es caracteritza per deformacions esquelètiques provocades per una baixada en la mineralització dels ossos i els cartílags, a causa de baixos nivells de calci i fòsfor a la sang. Si l’organisme no rep vitamina D, els ossos comencen a afeblir-se i a corbar-se per la carència de calci. El raquitisme és més comú en nens en etapa de creixement. En el cas dels adults, una mancança de vitamina D pot causar osteoporosi i osteomalàcia, unes malalties semblants al raquitisme que fan els ossos més febles i provoquen fractures òssies, i fins i tot redueix l’esperança de vida dels afectats.

REVISTA BARÇA

61

QUÈ HA PASSAT Xavier Catalán FOTOS: Miguel Ruiz - FCB, Germán Parga - FCB i Víctor Salgado - FCB

HANDBOL INSTITUCIONAL

SOCIAL

SOCIAL

Conveni amb Meteocat

Balanç de l’Observatori

Nou espai Masia al Museu

L’objectiu d’aquest acord en matèria meteorològica, vigent fins al 30 de juny del 2017, és facilitar informació al Club per gestionar els seus terrenys de joc i l’organització d’esdeveniments a les seves instal·lacions.

L’Observatori Blaugrana, l’estudi d’opinió que el Club realitza telefònicament cada tres mesos entre els socis, ha donat com a resultat un 7,8 sobre 10 en el grau de satisfacció sobre la situació general del Club.

La mostra dedicada a la Masia té el lema El bressol de la nostra identitat, i reconeix un dels elements més distintius del nostre club: la formació, tant esportiva com personal, dels futurs esportistes de l’Entitat.

Bartzokas, nou tècnic del bàsquet Georgios Bartzokas, de 51 anys, és el nou entrenador del primer equip de bàsquet del FC Barcelona Lassa per a les properes tres temporades. Bartzokas, que substitueix Xavi Pascual a la banqueta, prové del Lokomotiv Kuban, pel qual va fitxar a l’estiu del 2015. Abans d’aquesta experiència, va desenvolupar tota la seva trajectòria com a entrenador en equips de la Lliga grega: l’Olympiacos (2012/14), el Panionios (2010/12), el Maroussi (2008/10) i l’Olympia Larissa (2006/09). Al seu palmarès destaca l’Eurolliga aconseguida el 2013 amb l’Olympiacos i una Copa Intercontinental FIBA amb el mateix club. Les dues primeres novetats de la plantilla per a la temporada 2016/17 són l’ala pivot Víctor Claver i el base Tyrese Rice.

Andreu Plaza dirigirà el futbol sala

IV Diàlegs Acadèmics Ernest Lluch

El tècnic del filial, Andreu Plaza, és el nou entrenador de l’equip de futbol sala de cara a la temporada 2016/17, en substitució de Marc Carmona. Plaza tindrà com a incorporacions per a aquesta temporada: Juanjo (porter), Rómulo Alves (tanca), Joao Batista (tanca), Roger Serrano (ala), Adolfo Fernández (ala pivot), Diego Quintela (ala pivot) i José Antonio Fernández Joselito (pivot).

Organitzats per la Fundació Ernest Lluch i l’Àrea Institucional del FC Barcelona, aquesta edició va versar sobre el tema Una mirada econòmica al futur del futbol i a partir d’aquest plantejament es va dialogar sobre aquells aspectes econòmics de present i futur que afecten aquest esport i per què la gestió d’aquests s’ha de basar en la sostenibilitat i l’equilibri.

62

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Pròrroga el contracte amb Qatar Airways

Oferiment a la Mare de Déu de la Mercè

El Club i la companyia aèria han ampliat el seu acord de patrocini principal per a una temporada més, la 2016/17, en les mateixes condicions del seu contracte anterior, que va finalitzar el 30 de juny. D’altra banda, el FC Barcelona també ha ampliat el seu acord de patrocini amb Gillette, que es converteix en nou Premium Partner en l’àmbit global, va signar amb Konami com a Premium Partner i també amb Betfair, com a Partner Global Oficial del Club.

El FC Barcelona va oferir la Lliga, la Copa del Rei, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs, els títols guanyats durant la temporada 2015/16, a la Mare de Déu de la Mercè. El president Josep M. Bartomeu, acompanyat del vicepresident Jordi Cardoner i els directius Emili Rousaud i Oriol Tomàs, van ser rebuts a la Basílica de la Mercè pel rector consiliari de la Basílica, Joan Martínez Porcell, i pel president de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè, Ignasi Riera.

Les cares noves del Barça B

Exposició itinerant de l’Espai Barça

El Barça B de Gerard López compta amb set nous fitxatges de cara a la temporada 2016/17. Aquestes set incorporacions, que van signar els seus respectius contractes a les oficines de la Ciutat Esportiva del Club amb presència del directiu responsable del futbol formatiu, Silvio Elías, i del secretari tècnic, Pep Segura, són: el porter Alberto Varo; els defenses Nili Perdomo, Marlon Santos i Jose Antonio Martínez, i els davanters Jesús Alfaro, Ignacio Abeledo i Marc Cardona.

Amb l’objectiu d’apropar l’Espai Barça als socis de diferents comarques de Catalunya, es va organitzar una exposició itinerant del projecte que es va poder veure en 14 localitats catalanes durant els mesos de juny i juliol. Coincidint amb el dia de la mostra, que va comptar amb maquetes, vídeos i panells informatius, diferents membres de la Junta Directiva van efectuar, en cada població, un acte de presentació als socis del territori de les noves instal·lacions que configuren el projecte Espai Barça.

REVISTA BARÇA

63

QUÈ HA PASSAT

Andersson reforça el Barça d’handbol

Pau Bargalló, nou fitxatge de l’hoquei

El FC Barcelona Lassa va arribar a un acord amb el jugador danès Lasse Andersson, procedent del KIF Kolding. El nou jugador blaugrana va signar un contracte que el vincula al Club fins al 30 de juny del 2020. Andersson, de 22 anys, és un lateral esquerre que el curs passat va enfrontar-se dues vegades al FC Barcelona, en la fase de grups de la Lliga de Campions, i en el partit jugat al Palau Blaugrana va marcar 8 dels 63 gols que va fer en aquesta competició.

El davanter català Pau Bargalló reforçarà l’equip d’hoquei patins per a les tres pròximes temporades, fins al 30 de juny del 2019. Bargalló, de 22 anys, prové del Hockey Club Liceo, en què va marcar un total de 29 gols a l’OK Lliga durant la temporada 2015/16, així com 7 gols a Europa. Abans de la seva arribada al club gallec, Bargalló es va formar com a jugador al CE Noia Freixenet, equip amb el qual va ser campió de la Copa CERS el curs 2013/14.

HANDBOL CASAL DE L’AVI BARÇA

INSTITUCIONAL

INNOVACIÓ

Festa de fi de temporada

Mor l’exjugador Duró

Reconeixement internacional

El Casal de l’Avi Barça va celebrar la seva festa de cloenda de temporada a l’Auditori 1899 amb la presència de Maria Teixidor, directiva responsable del Casal, que va brindar amb els més de 200 assistents.

L’exjugador Josep Duró va morir als 83 anys.

Duró, que es va formar a les categories inferiors del Club, ocupant la posició de migcampista i també de davanter, va disputar quatre partits de Lliga amb el primer equip.

El FC Barcelona va rebre un reconeixement que l’acredita com la primera i única entitat esportiva del món que compleix amb els requisits de qualitat d’àmbit europeu en la gestió de la innovació.

64

REVISTA BARÇA

LA FIRMA CONVIDADA

CHARLY REXACH

Exjugador i exentrenador del FC Barcelona i actualment assessor estatal de l’Àrea de Futbol del Club

EL GRAN REPTE DE LUIS ENRIQUE El tècnic i el Club assumeixen que han de renovar l’equip a poc a poc i sense que perdi competitivitat

A

questa és la tercera temporada de Luis Enrique a la banqueta del Barça. Per mi, el seu èxit, a part dels resultats que ha assolit (set títols en dues temporades), és la valentia que va tenir d’agafar un equip guanyador i assumir el repte d’intentar millorar-lo. Això era molt difícil i, a més, va agafar l’equip en un moment en què tothom deia que al Barça li arribaven les hores baixes, que els resultats dels cinc anys anteriors amb el Pep Guardiola no es podrien millorar, i que el cicle del Barça s’havia acabat. Luis Enrique, això, ja ho ha fet i ningú l’hi pot treure. Aquest va ser el primer gran repte.

Recordo que vaig escriure un article en què deia que no ho veia així, que pensava que el Barça encara tenia recorregut per a dos o tres anys més, com a mínim, i que després ja s’havia de començar a pensar en una renovació. El gran problema històricament dels grans clubs ha estat aquesta renovació.

En aquests moments, Luis Enrique, amb Robert Fernández als despatxos, ha d’afrontar el gran repte d’anar variant de mica en mica aquest Barça guanyador, i que l’equip no n’acusi el cop. Renovar sense que pràcticament la gent no se n’adoni, sense que l’equip perdi competitivitat.

Això no es fa d’un dia per l’altre, i és molt fàcil de dir, però molt difícil de fer.

Perquè quan has tingut un equip guanyador, jugadors que t’han donat molt i han guanyat molt, haver de dir “noi, amb tu no hi compto” és molt dur.

Ho puc dir per pròpia experiència.

En l’època del Dream Team, amb el Barça, Cruyff i jo manant, l’equip se’ns

va desmuntar una mica. Hi va haver un moment en què va marxar el Laudrup, va marxar l’Stóitxkov, el Koeman, el Romário, el Bakero..., i vam estar un any que no vam guanyar res perquè la transició va ser massa brusca i no vam saber, ho reconec, fer aquesta transició.

I no només ens va passar a nosaltres.

Agafes el Madrid de la Quinta del Buitre, amb cinc Lligues seguides, i tres quarts del mateix, l’equip es va desmuntar i va estar quatre o cinc anys sense guanyar res. Per què? Perquè tampoc van saber fer aquesta transició.

Per això, el repte del Barça ara és, de mica en mica, anar buscant jugadors que es vagin acoblant, que aportin el seu joc però que l’equip no deixi de guanyar. La incorporació de Luis Suárez va ser un encert, Rakitic també ha encaixat bé aquí, i ara el repte és que els jugadors que s’estan fitxant, que en aquests moments són bons jugadors i prou, puguin arribar al Barça, adaptar-s’hi i convertir-se en

estrelles. Perquè aquí arriben jugadors que són bons, però al Barça és on es fan després estrelles mundialment conegudes. El que falta saber és com s’adaptaran a l’exigència continuada que implica ser jugador del Barça. És una qüestió més mental que futbolística.

Aquests jugadors que el Barça està incorporant són els que han de fer un pas endavant i han de ser la base d’aquesta transició, que és l’únic repte que s’afegeix als objectius esportius dels títols. L’Alves ha donat molt al Barça durant molts anys, i Adriano tenia poca participació, però quan jugava feia el que havia de fer. Tot plegat són jugadors que se’n van, que ja no hi seran.

Arda Turan encara no s’ha identificat amb el joc del Barça, i això vol dir que no és un bon jugador? No, però els jugadors que arriben s’han d’acoblar al concepte de joc del Barça, que és molt diferent. Això ja li va passar a Luis Suárez el primer any, i la temporada passada va ser Bota d’Or. Aquest és un altre repte que té el Barça aquest any.

Quant al joc, crec que el Barça és l’únic equip que té un joc molt definit, amb un concepte futbolístic molt clar. S’ha vist ara durant l’Eurocopa que el futbol ha fet un pas enrere..., pocs gols, molt centrecampisme i molt jugar a no perdre. I això s’ha demostrat, perquè per mi ha estat una competició molt pobra, en què no han brillat ni les teòricament estrelles ni els equips considerats favorits. Ha guanyat Portugal, però podria haver guanyat qualsevol.

Hem tornat al futbol antic, molta trompada, molt marcatge, molt jugar a no perdre, i no fer el ridícul, arribar als penals..., i el dubte és si aquesta tendència es reflectirà en els equips aquesta temporada. Però aquí el Barça té un avantatge, perquè és un equip que sap a què vol jugar des de fa molts anys i no renunciarà al seu estil. n

REVISTA BARÇA

65

TEMPS AFEGIT

LES SET DIFERÈNCIES

DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT? 1) De quin equip procedeix el nou defensa del FC Barcelona Samuel Umtiti?

A Olympique de Marsella B Olympique de Lió C París Saint-Germain D Lille 2) Quin atleta blaugrana va guanyar la medalla d’or als Europeus d’Amsterdam d’aquest estiu?

A Ángel David Rodríguez B Javier Delgado C Marc Alcalà D Ilias Fifa

FOTO-PUZLE Qui és aquest exjugador del FC Barcelona?

SOPA DE LLETRES 12 defenses històrics del FC Barcelona

3) Quin equip va guanyar la final de la Primera Divisió francesa de rugbi que va tenir com a escenari el Camp Nou? A RC Toló B Stade Français C Racing 92 D USAP 5) Quantes Eurolligues té en el seu palmarès el nou entrenador de bàsquet, Georgios Bartzokas?

A Tres B Una C Dues D Cap 5) A quin equip es va formar com a jugador Pau Bargalló, la nova incorporació del Barça d’hoquei patins?

A CE Noia Freixenet B CP Vic C Hockey Club Liceo D CP Voltregà

Resultats número 81 EL TEST DEL BARÇA

1B, 2D, 3C, 4B, 5A, 6D FOTO-PUZLE

Giuly Nom del guanyador

Sergi Barrera Bestregui Soci 77.370

66

REVISTA BARÇA

SOPA DE LLETRES

LES SET DIFERÈNCIES

6) L’entrenador d’handbol, Xavi Pascual, compaginarà el seu càrrec amb el de seleccionador de?

A Dinamarca B Espanya C Romania D Croàcia Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu: revista barça.

Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

OAE

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores.

Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

Taquilles

FCBotiga Megastore

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores.

Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores.

Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit.

Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12

HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores.

Divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores.

Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost.

Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores).

Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL HANDBOL

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEI

REVISTA BARÇA

67