LES EDICIONS DE POPULART Plaça del Fort, 5 17750 CAPMANY (ALT EMPORDÀ) Tel: 616 08 20 58 info@populart.cat www.populart.cat www.populart.plisweb.com 24 d'abril de 2017, diada de Sant Jordi IMATGES, COMPOSICIÓ I EDICIÓ: Francesc Carbonell Imatges digitals captades el novembre de l'any 2014 amb: Càmera DSC-QX100, SONY, tipus "Lens-Style" Càmera D5503, SONY, incorporada al telèfon mòbil Xperia Z1 Compact Foto de la portada: Snack Bar de Bari Sardo (Sardenya), amb la reproducció estilitzada de la bandera sarda en una pintura mural.
ALGUNS DRETS RESERVATS (LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS) RECONEIXEMENT - NO COMERCIAL - SENSE OBRA DERIVADA http://creativecommons.org/licenses/?lang=ca
"Photoshopfòbia" El 19 d’agost de l’any 1839, el científic català Francesc Aragó, nascut a l’Estagell, prop de Perpinyà, informava favorablement davant la Cambra de Diputats francesa i davant l’Académie des Sciences sobre l’invent de la fotografia realitzat per Niepce i Daguerre. Gràcies a aquest informe i a canvi d’unes pensions vitalícies pels inventors, la patent d’aquell invent passava a ser del govern francès, el qual, mitjançant la llei núm. 669, va permetre que qualsevol persona pogués utilitzar i explotar aquell invent. Diuen que el rei francès Louis-Philippe va exclamar orgullós: Un regal de França per a la humanitat. Fa "només" 178 anys, doncs, que fem fotografies, i precisament en record d’aquell acte protagonitzat per Francesc Aragó, el dia internacional de la fotografia es celebra cada any el 19 d’agost. Ben segur que cap altra tècnica vinculada a la creativitat artística ha sofert tants canvis i de tanta transcendència en un període de temps tant breu. En menys de dos-cents anys hem passat dels heliogravats, dels daguerrotips o dels calotips a les imatges digitals. De la planxa de coure o la làmina de vidre amb una emulsió fotosensible, als negatius de cel·luloide de «pas universal» (primer només en blanc i negre, i més tard en color), per arribar, ja més recent-
ment, als sensors electrònics d’imatge que substituirien el negatiu en la fotografia digital. Però la tecnologia en aquest camp està acceleradíssima, de manera que molt aviat, diuen, tindrem sensors amb base de grafè els quals, gràcies a aquest nou material, multiplicaran per mil (segons les revistes especialitzades) la sensibilitat dels sensors electrònics actuals. Ni en el més esbojarrat dels seus somnis podien imaginar els contemporanis de Niepce o de Daguerre en què es convertiria aquell invent, "només" 178 anys més tard. Una xifra serà suficient per evidenciar l’abast d’aquest canvi: a Europa, entre el 2013 i el 2014, es van vendre més de 138 milions de smart-phones, capaços no només de fer fotografies d’una fidelitat incomparablement superior a la d’aquells daguerrotips, sinó, a més a més, d’enviar-les si cal, en qüestió de segons, a l’altra banda del planeta. Com és ben sabut, amb la digitalització de les imatges fotografiades ja no cal un procés de revelat químic ni dels negatius, ni de les imatges positivades. Aquest tractament posterior de la imatge obtinguda pel sensor de la càmera, cal fer-la en un ordinador, amb l’ajuda d’algun programa específic de tractament d’imatges, un dels més coneguts i valorats -no l’únic- és de la marca comercial Adobe i s’anomena Photoshop.
7
La rapidesa vertiginosa amb que s’han desenvolupat aquests canvis radicals, segurament ha dificultat l'adaptació d’alguns fotògrafs al món digital, impedint-los de treure’n tot el profit. No es estrany que, en ocasions, hagi generat diverses formes de rebuig com ara la photoshopfòbia que dóna títol a aquest escrit. És del domini públic que una de les possibilitats d’aquests programes de tractament digital de les imatges és aprimar o fer més glamurosos i atractius als personatges que apareixen a la publicitat o a les revistes de paper couché; retocar la imatge original traient o posant-hi determinats elements; fer fotomuntatges... etc. Però ni només poden fer això, ni és aquesta la principal aportació d’aquests programes d’edició. No tothom sap que quan revelàvem químicament fotografies a la llum vermella dels laboratoris casolans, utilitzàvem ja diverses tècniques físicoquímiques de millora de la imatge, a base de reserves, de la il·luminació per zones, de les possibilitats de variar l’enfocament de l’ampliadora, de l'ús de més d'un negatiu en una mateixa imatge, de la utilització dels virats químics, de les solaritzacions, etc... I els fotomuntatges, per cert, són molt, molt anteriors a la fotografia digital. Avui dia, aquests programes d'edició fotogràfica permeten realitzar més còmodament i amb més precisió aquestes feines de millora de la imatge que abans es feien amb moltes més dificultats, qua-
8
si a les fosques, al laboratori fotogràfic. I és aquesta, precisament, la gran aportació d’aquestes eines d’edició per a la fotografia, molt especialment per a aquella manera d’entendre la fotografia que és més propera a la creativitat artística que al documentalisme. Del nostre punt de vista, com acabem d'esmentar, hi ha hagut des de fa molts anys, aquestes dues grans orientacions en la fotografia, en ocasions confrontades: la documentalista i la creativa. Una aplicació rigorosa de l'orientació documentalista estaria en contra del tractament posterior de les imatges, cercant la màxima objectivitat i veracitat possibles. No es pot negar, però, que una fotografia sempre està tenyida per la subjectivitat del fotògraf, que ha escollit un enquadrament determinat, una profunditat de camp concreta, una òptica i no una altra, etc, decisions que condicionaran molt -com bé saben els expertsel resultat final de la imatge. D'altra banda, només els més radicals estarien en contra de l'afirmació que una bona fotografia comença, però no acaba quasi mai, en el moment de disparar la càmera. Hi ha retocs senzills posteriors que poden fer guanyar molt precisament a la qualitat documentalista i informativa de la imatge final, sense fer-li perdre cap gota de veracitat. Al contrari, aquestes esmenes li poden fer guanyar valor i precisió informativa. Per això algunes revistes d'imatges documentals d’alt nivell, exigeixen al fotògraf que acom-
panyi la seva imatge final amb l'arxiu RAW de la fotografia. Un arxiu RAW conté i conserva, malgrat les esmenes que es puguin fer a la imatge, tota la informació que ha captat el sensor de la càmera. D'aquesta manera l'editor pot comprovar fins a quin punt s'ha manipulat la imatge, i valorar si els canvis que hi ha fet el fotògraf han passat o no la delicada línia que separa el rigor documentalista de la llibertat creativa. Puc entendre l'escàndol que van sentir molt puristes del fotoperiodisme i del documentalisme fotogràfic, i que es va fer públic ara fa més o menys un any, davant la descoberta del «sacrilegi» comès pel famós fotògraf nordamericà Steve MacCurry, en haver fet canvis i rectificacions digitals a les seves imatges. Puc entendre-la però no comparteixo en absolut aquesta altra mostra de photoshopfòbia, atès que els canvis, al meu modest criteri, milloraven quasi sempre la qualitat de la imatge, sense fer-li perdre verosimilitud. Altres modificacions en imatges de fotoperiodisme, per exemple sobre el contrast de llums i ombres de l'escena, que donen com a resultat final un major dramatisme a la imatge, també em poden semblar acceptables si no es traspassen uns límits que reconec que són difícils d'establir. World Press Photo ens dona quasi cada any tema de debat al respecte, retirant fins i tot premis que ja havien estat concedits, per motius com aquest de la variació en l'edició del contrast de la imatge.
Aquesta potser excessiva permissivitat meva desapareix, en canvi, del tot quan darrere aquestes manipulacions fotogràfiques hi ha interessos inconfessats de condicionar determinades pautes de consum de les persones, mitjançat agressives campanyes de publicitat enganyosa. Tècniques que poden portar a conseqüències gravíssimes com per exemple l'increment de l'anorèxia en adolescents. Documentalisme, publicitat, i fotoperiodisme és probable, i potser fins i tot necessari, que haguin d'estar subjectes a algun codi ètic -de mal concretar- que detalli fins a quin punt poden ser editades i manipulades les imatges. Però, en canvi, per a la fotografia creativa o artística no importa tant la fidelitat al tema, al model o al paisatge que ha retratat el fotògraf com el resultat final de la imatge. Per això, en aquest cas, el model, la càmera o l'òptica utilitzada, la il·luminació, les possibilitats quasi infinites d'edició posterior de la imatge, etc. etc., tot està al servei de l'artista, del fotògraf, de la seva creativitat, rigor i exigència estètiques. Per aquests motius creiem que en cap cas s'hauria de jutjar la qualitat d'una imatge de fotografia artística per la seva «veracitat» o pel seu grau de manipulació, sinó pel resultat final obtingut. No hauria d'importar si una imatge ha sigut editada posteriorment o no, sinó si aquesta manipulació ha valgut la pena o, per contra, ha espatllat el resultat final. Com massa
9
sovint acostuma a passar quan els recursos tècnics d'edició d'imatges digitals no estan al servei de la creativitat sinó que l'enlluernen i la confonen, fent-li perdre el nord i el control sobre el resultat final. Qui les ha provat sap que són eines molt llamineres, que es fàcil que ens dominin als fotògrafs inexperts, provocant-nos tics i vicis de mal esmenar... Tot i això, no trobem cap explicació coherent a que, encara avui, en algunes bases de concursos de fotografia artística, s'impedeixi la utilització de programes d'edició posterior de les imatges. Aquesta photoshopfòbia (que d'altra banda és molt difícil de practicar si el jurat no exigeix els arxius RAW de les imatges) em sembla totalment fora de lloc i fruit d'una visió massa estreta i, potser, anacrònica. L'ideal d'aquesta fotografia artística està gairebé a les antípodes de la fotografia científica. El rigor objectiu, la "veritat" cal exigir-la a una radiografia, a una fotografia microscòpia, a una mamografia o a una resonància magnètica. Mai a la imatge d'una una posta de sol, (que, en general, preferim -afortunadament- que ens sedueixi i no pas que ens informi) no li hem d'exigir els graus kèlvin exactes, corresponents a la temperatura de color de la posta de sol fotografiada.
10
Sóc dels que pensen que la càmera no és més que el quadern d'apunts del natural que utilitzo per a elaborar les meves imatges. I actúo en conseqüència. El seu procès de realització comença decidint què ha de registrar, i de quina manera, el sensor de la càmera. Però la part més important, i que pot portar moltes hores de feina, és l'edició posterior amb l'ordinador del que ha enregistrat la càmera. I utilitzo tècniques i estratègies digitals molt més properes del que alguns creuen, a les que utilitzàva als anys seixanta a la cambra fosca del laboratori. Així doncs, el lector queda advertit. No té a les mans un llibre documental sobre Sardenya. No em mou ni em motiva, ni el rigor del fotoperiodisme ni el que haurien de tenir els fulletons d'informació turística. El meu vol ser un treball creatiu a partir d'un quadern d'apunts fotogràfics presos en un viatge a aquella illa. Els vostres ulls jutjaran -no sigueu indulgents- si ha valgut la pena el temps esmerçat. Photoshopfòbics: absteniu-vos. Francesc Carbonell
GEOLOCALITZACIÓ DE LES IMATGES
Els punts vermells indiquen els llocs on s'han realitzat les captures fotogràfiques digitals a partir de les quals s'han fet les imatges d'aquest quadern.
12
Captard a l'Alguer
14
Nen jugant a la platja de l'Alguer. Esclata la tempesta mar endins.
16
Cúpula ceràmica de l'església de Sant Miquel a l'Alguer 18
20
Illot davant del Capo Caccia
22
Parc natural de Porto Conte vist des del Capo Caccia
Torre de defensa al Capo Caccia 24
El Capo Caccia, al fons, vist des de Maristel¡la
26
Ruines de la ciutat nurà gica (edat del bronze) de Palmavera (Maristel¡la)
28
Reflex al port de Porto Torres
Amarrador al port de Porto Torres 30
32
Àbsis de l'esglesia romànica de San Michele de Salvenero (segles XII-XIII) feta de pedra calcària i volcànica (Ploaghe)
Basílica de la Santíssima Trinitá de Saccargia, Romànic segles X-XI (Codrongianos)
34
36
Capitell de la BasĂlica de Santa TrinitĂĄ de Saccargia (Codrongianos)
38
Santa Trinitรก de Saccargia. Detall de la faรงana. (Codrongianos)
40
RuĂŻnes de la torre nurĂ gica de Ruiu, prop de Chiaramonti
42
Vista de Castelsardo
Porta auxiliar de la Catedral de Sant'Antonio Abate de Castelsardo 44
46
"Tomba dels gegants" de Li Lolghi. ConstrucciĂł megalĂtica de l'edat del bronze (1.800 a.c.) Arzachena
48
Una altra "Tomba dels gegants", Coddu Vecchju, tambĂŠ a Arzachena
50
Magatzem de souvenirs a Santa Teresa Gallura
52
Ferri de Palau a l'illa de La Maddalena
Solc que deixa al mar el pas del ferri de Palau a l'illa de La Maddalena
54
56
Botiga a l'illa de La Maddalena
Racรณ d'un carrer a La Maddalena
58
60
Sortint al captard del port de La Maddalena
62
Ferri de la illa de La Maddalena a Palau
64
Cala Gonone, prop de Dorgali, al golf d'Orosei
66
Parco Nazionale del Gennargentu prop de Baunei
68
Trencaonades a Arbatax
70
Les Rocce Rosse d'Arbatax
72
Una altra perspectiva de les Rocce Rosse d'Arbatax
Les Rocce Rosse d'Arbatax, "B&W" 74
76
Ermita de San Salvatore l'endemĂ de l'aplec (TortolĂ)
Escultura a Bari Sardo
78
Seu de l'Associaciรณ de comerciants "Sa Staria" de Bari Sardo
80
Creus processionals de l'esglèsia de Bari Sardo
82
EsglĂŠsia de la Beata Vergine di Monserrato (Bari Sardo)
Platja de Torre di Bari Sardo
84
La torre di Bari Sardo
86
Marina amb figura. (Torre di Bari Sardo) 88
90
Dutxes a la platja de Perdepera (Cardedu
92
Un rafal a la platja de Perdepera (Cardedu)
94
Tanca de canyĂs a Perdepera (Cardedu)
Marina di Gairo
96
98
Marina di Gairo, Platja de Su Sirboni
Marina di Gairo, al fons el cap S'Asta
Tanca d'hort feta amb figueres de moro a San Vito
102
LĂ pida al cementiri de San Vito
104
Sagrari en desĂşs a l'esglĂŠsia parroquial de San Vito
106
Imatge a l'esglĂŠsia parroquial de San Vito
108
La roca esberlada del port de Notteri
110
Torre de defensa al Cap Carbonara (Noteri)
112
Ermita de San Sebastiano (Monastir)
114
Santa Giusta
116
Tanca del parc d'arqueologia subaquĂ tica de la llacuna de Santa Giusta
118
Parc d'arqueologia subaquĂ tica a la llacuna de Santa Giusta
120
Senzill embarcador del parc d'arqueologia de Santa Giusta
Ornamentaciรณ per a la festa de Halloween a Oristano
122
124
Un dels Gegants de Mont'e Prama, escultures nurĂ giques de dos metres i mig. Segle IXVIII a e a. Civico Museo Archeologico "Giovanni Marongiu" (Cabras)
Detall del cap
126
Carrer de Cabras
128
EsglĂŠsia paleocristiana de San Giovanni di Sinis (Segle VI) Municipi de Cabras
130
Ă€bsis de l'esglĂŠsia paleocristiana de San Giovanni di Sinis
Plaรงa de la Festa San Giovanni di Sinis 132
Plaรงa de San Giovanni di Sinis, centre d'informaciรณ Municipi de Cabras
134
136
Ruïnes fenícies, púniques i romanes de Tharros (Cabras)
138
RuĂŻnes de Tharros (Cabras)
140
PenĂnsula de Sinis. Tanca pel nord el golf d'Oristano i acaba en la punta del C
Capo San Marco (Cabras)
Botigueta d'artesania a Cuglieri 142
144
Captard davant s'Archittu (el petit arc) de Cuglieri
146
Porto Alabe: composició amb umbel·líferes seques
148
Albada a Porto Alabe
ÍNDEX DE LES IMATGES
ÍNDEX DE LES IMATGES
16.- Nen jugant a la platja de l'Alguer. Esclata la tempesta mar endins.
34.- Basílica de la Santíssima Trinitá de Saccargia, Romànic segles X-XI (Codrongianos).
18.- Cúpula ceràmica de l'església de Sant Miquel a l'Alguer.
36.- Capitell de la Basílica de Santa Trinitá de Saccargia (Codrongianos).
20.- Illot davant del Capo Caccia.
38.- Santa Trinitá de Saccargia. Detall de la façana. (Codrongianos).
14.- Captard a l'Alguer.
22.- Parc natural de Porto Conte vist des del Capo Caccia. 24.- Torre de defensa al Capo Caccia. 25.- El Capo Caccia, al fons, vist des de Maristel·la. 26.- Ruines de la ciutat nuràgica (edat del bronze) de Palmavera (Maristel·la). 28.- Reflex al port de Porto Torres. 30.- Amarrador al port de Porto Torres. 32.- Àbsis de l'esglesia romànica de San Michele de Salvenero (segles XIIXIII) feta de pedra calcària i volcànica (Ploaghe).
40.- Ruïnes de la torre nuràgica de Ruiu, prop de Chiaramonti. 42.- Vista de Castelsardo. 44.- Porta auxiliar de la Catedral de Sant'Antonio Abate de Castelsardo. 46.- "Tomba dels gegants" de Li Lolghi. Construcció megalítica de l'edat del bronze (1.800 a.c.) Arzachena. 48.- Una altra "Tomba dels gegants", Coddu Vecchju, també a Arzachena. 50.- Magatzem de souvenirs a Santa Teresa Gallura.
153
52.- Ferri de Palau a la illa de La Maddalena. 54.- Solc que deixa al mar el pas del ferri de Palau a la illa de La Maddalena.
80.- Creus processionals de l'esglèsia de Bari Sardo.
56.- Botiga a la illa de La Maddalena.
82.- Església de la Beata Vergine di Monserrato (Bari Sardo).
58.- Racó d'un carrer a La Maddalena.
84.- Platja de Torre di Bari Sardo.
60.- Sortint al captard del port de La Maddalena.
86.- La Torre di Bari Sardo.
62.- Ferri de la illa de La Maddalena a Palau. 64.- Cala Gonone, prop de Dorgali, al golf d'Orosei. 66.- Parco Nazionale del Gennargentu prop de Baunei.
88.- Marina amb figura. (Torre di Bari Sardo). 90.- Dutxes a la platja de Perdepera (Cardedu). 92.- Un rafal a la platja de Perdepera (Cardedu).
68.- Trencaonades a Arbatax.
94.- Tanca de canyís a Perdepera (Cardedu).
70.- Les Rocce Rosse d'Arbatax.
96.- Marina di Gairo.
72.- Una altra perspectiva de les Rocce Rosse d'Arbatax.
98.- Marina di Gairo, Platja de Su Sirboni.
74.- Les Rocce Rosse d'Arbatax, "B&W".
102.- Tanca d'hort feta amb figueres de moro a San Vito.
76.- Ermita de San Salvatore l'endemà de l'aplec (Tortolí) 78.- Escultura a Bari Sardo. 79.- Seu de l'Associació de comerciants "Sa Staria" de Bari Sardo.
154
100.- Marina di Gairo, al fons el cap S'Asta.
104.- Làpida al cementiri de San Vito. 105.- Sagrari en desús a l'església parroquial de San Vito. 106.- Imatge a l'església parroquial de San Vito.
108.- La roca esberlada del port de Notteri. 110.- Torre de defensa al Cap Carbonara (Noteri). 112.- Ermita de San Sebastiano (Monastir).
130.- Àbsis de l'església paleocristiana de San Giovanni di Sinis. 132.- Plaça de la Festa. San Giovanni di Sinis.
114.- Santa Giusta
134.- Plaça de San Giovanni di Sinis, centre d'informació Municipi de Cabras.
116.-Tanca del parc d'arqueologia subaquàtica de la llacuna de Santa Giusta.
136.- Ruïnes fenícies, púniques i romanes de Tharros (Cabras).
118.- Parc d'arqueologia subaquàtica a la llacuna de Santa Giusta.
138.- Un altre racó de les ruïnes de Tharros (Cabras).
120.- Senzill embarcador del parc d'arqueologia de Santa Giusta.
140.- Península de Sinis. Tanca pel nord el golf d'Oristano i acaba en la punta del Capo San Marco (Cabras).
122.- Ornamentació per a la festa de Halloween a Oristano. 124.- Un dels Gegants de Mont'e Prama, escultures nuràgiques de dos metres i mig. Segle IX-VIII a e a. Civico Museo Archeologico "Giovanni Marongiu" (Cabras). 125.- Detall del cap.
142.- Botigueta d'artesania a Cuglieri. 144.- Captard davant s'Archittu (el petit arc) a Cuglieri. 146.- Porto Alabe: composició amb umbel·líferes seques.
148.- Albada a Porto Alabe
126.- Carrer de Cabras. 128.- Església paleocristiana de San Giovanni di Sinis (Segle VI) Municipi de Cabras.
155