LOCUS AMOENUS INS LES CORTS by Felisa Castro

CONDE LUCANOR

ACRÓSTICOS ENTREVISTAS

LOCUS AMOENUS AMOENUS LOCUS AMENUS

La revista idílica, que al leerla te hace sentir relajad@ SUSPENSE

POEMAS Y ROMANCEROS

ÍNDICE Acrósticos...........................................................................................3 Poemas y romanceros.........................................................................5 Al estilo de El Conde Lucanor.........................................................10 Cuentos de suspense.........................................................................15 En catalán.......................................................................................20 La decisió.................................................................................21 Text argumentatiu...................................................................22 Entrevista................................................................................24 Guió radiofònic........................................................................32 En francés........................................................................................39

ACRÓSTICOS

Acrósticos Acróstico HELENA Hoy es un día muy especial Es fabuloso, no hay nada igual Lleno de música, de baile, de alegría Es el mejor día de mi vida No hay tristeza, no hay melancolía, hay Amor, paz y risas divertidas. Acróstico JÚLIA Juventud que me transcurre por las venas. Una mirada sin rumbo, sobre los inmensos mares. Lejos de ti, me siento debilitada. Incluso me olvido de aquella sonrisa tuya. Aunque nunca pude decírtelo, te amo, vida mía.

Acróstico BRU Barcelona, querida mía Recuerdo cada día Una velada que cambio vida mía.

Acróstico MÍRIAM Mi amada primavera ha llegado Invierno ya marchitado Riegas los verdes prados Impacientes florecen los lirios Almas que envuelven los dulces caminos Mi amada primavera luce tu espíritu de néctar escondido.

Acróstico GIULISA Gentil como pocos, Insegura como muchos, Unica entre todos. Llena de ilusión y fantasia, Inmortaliza cada dia momentos de su vida. Sabiendo que el tiempo Avanza y las cosas cambian. Acróstico Emma Estuve observando el cielo Mientras me vinieron a la mente tus recuerdos Mirando hacia el horizonte en el atardecer Acabé llorando sin poderme detener. Acróstico Allison A la luz de la luna Lo ví, caminaba por la playa, solo Lo quería acompañar, pero el temor lo cubría, Ilusiones me detenían y cada vez mi coraxón latía, Siempre deseaba estar en ese lugar con la brisa del mar. Olvidarlo todo y caminar, Nunca pensé que este momento llegaría y que su corazón ganaría.

POEMAS Y ROMANCEROS

NUEVO ROMANCERO DE LA MATER LA CLASE DE CASTELLANO Hoy, martes por la mañana suena el timbre, ay qué ganas... Estoy medio dormida, nadie quiere hacer nada. Pero toca castellano Felisa nos despertara con sus gritos y cariños todo el mundo en pie quedara -¡Venga, primer ejercicio! Ya no hay sueño que valga. Corregimos gramática, y todos lo acertaran. -¡Y ahora un romancero! -Eso es difícil -gritaban -¿Pero sobre qué cosa? Ay que estresados estaban -Romancero de la mater Aquí un ejemplo nos daba -¡Pero, qué lindo Felisa! Y enseguida el timbre sonaba -Jóvenes, hasta el viernes ¿eh? -Sí, sí -que mates ya tocaba -Que tengáis buena semana -Igualmente -ya marchaba Helena Alonso Salvadó

VIVE LA VIDA Disfruta la vida en tu juventud antes de que sea demasiado tarde corre, baila, goza para tener salud esfuerzate y no seas cobarde. Estudia ya que tienes la oportunidad no lo quieras todo, quiere lo que tienes si no luchas no te quejes si pierdes así que por delante de todo, bondad. Vive la vida y no dejes que te viva. No te arrepientas de lo ocurrido no te tropieces dos veces con la misma piedra. No te tomes en broma la vida, es bastante dificil el recorrido, verás como, al final, valió la pena. Emma Busquets Villegas y Allison Denisse Guerrero

POEMA UBI SUNT ¿ Dónde están auqellos tiempos, de sonrisas y alegrías, en que las hermosas amistades, te alegraban la vida ? POEMA A LA MANERA MANRIQUEÑA Nuestras vidas son sueños rápidas como liebres se escaparán; nuestra vidas son fuegos Al final marchitarán, Son estrellas que nacen y se apagan. Giulisa Sulca

LOCUS AMOENUS Cierro los ojos y comienzo a pensar en los paseos por la orilla del mar Cierro los ojos recuerdo aquellos paseos de verano tu y yo juntos de la mano danzando al ritmo9 de notas de piano. Cierro los ojos recuerdo el perfume de tu piel ese dulce sabor a miel Y al despertar respiro libertad la música del mar Bajo los rayos del sol sobre la fina y blanca arena estoy sentada a tu vera Abro los ojos siento impaciencia cuento los días para tenerte cerca deseo que llegue el verano y estés a mi lado. Míriam Planas Muñoz POEMA AL ESTILO RENACENTISTA ! Qué impresionada estaba, al ver al lado de un río umbroso y una fuente que cantaba un verso hermoso, un lugar ameno al mar tempestoso ! POEMA AL ESTILO MANRIQUEÑO Nuestras vidas son los astros que pronto estarán, ahogadas. Acabarán convertidos, estrellas marinas serán, ahoadas. Por el mar enloquecieron con gran amor verdadero, se despedían. Incluso no se escondieron del espantoso marinero, que se las llevaría. Júlia Felicitat Fanning Alberola 9

AL ESTILO DE EL CONDE LUCANOR...

Conde Lucanor EL AMOR Otra vez habló el conde Lucanor con Patronio, su consejero, del siguiente modo: -Patronio, tengo una pregunta sobre el amor. Desde hace ya tiempo una chica me ha robado el corazón, pero sólo me hace caso cuando le conviene, y no sé qué es mejor, olvidarme de ella o luchar por su amor. -Señor conde Lucanor lo que ahora le sucede me recuerda a una historia que ya hace tiempo que me sé. Trata sobre un señor sereno y rico llamado Carmesino de Turuné, que dejándose ir por sus fuertes sentimientos se casó con una mujer, que resultó que sólo lo quería por interés. Esta mujer se aprovechaba de su dinero y a él no lo trataba muy bien. Él se dio cuenta, pero prefería eso a no poder estar con ella. Vos, señor conde Lucanor, si no queréis acabar con un amor no correspondido debéis fijaros en lo que ella realmente siente por vos, dejando vuestros sentimientos a un lado. Al conde agradó mucho lo que le dijo Patronio, hízolo así y le salió muy bien. Y como don Juan gustó de este ejemplo, lo mandó poner en este libro y esto escribió: A veces, es necesario olvidar lo que se siente para recordar lo que se vale. Emma Busquets Villegas A LA MANERA DEL CONDE LUCANOR El conde Lucanor tenía un problema, el amor de su vida lo engaño y lo abandonó por cuatro años y ahora ha vuelto arrepentida pidiéndole perdón. Él le pidió consejo a Patronio y este le contesto con un cuento. Había una vez un hombre con mucho dinero que tenía dos hijos, el menor un día llego a su habitación y le dijo: padre quiero que me des la parte de herencia que me corresponde, me marcho de casa. Su padre le dio lo que le tocaba y deseo toda la suerte del mundo. El hijo mayor se quedó cn su pare, ayudándole en sus tierras, acompañándolo siempre y nunca lo dejo solo, siempre apoyo a su padre en todo momento y sobre todas las cosas. Mientras tanto el menor teniendo tanto dinero a su alcance lo malgastó comprando, viajando, etc. Cuando se dio cuenta que ya no le quedaba nada de la herencia buscó trabajo pero no encontró, estaba desesperado y no sabia que hacer, en ese momento se acordó que en casa de su padre había mucho dinero y muchos siervos que trabajan para el, decidió ir a casa de su padre a pedirle perdón por abandonarlo y le pidió que si podía trabajar como siervo en su casa, el padre le dijo: hijo todos en la vida cometemos errores, nadie es perfecto, levántate, ponte tus vestidos que hare una fiesta para celebrar tu regreso. Horas después el hermano mayor que viene de trabajar del campo, llega a casa y mira que hay una fiesta y mucha gente. Pregunta a uno de los siervos, cuál es el motivo de la celebración?, el siervo le respondió: el regreso de su hermano mi señor, su padre ha pedido que preparásemos una fiesta para él. El chico al escuchar esto indignado y enfadado fue a doonde estaba su padre. -padre cómo es posible que celebres tan semejante tontería?, acaso no te das cuenta que el te abandono, se gastó toda su fortuna y cuando ya se la gastó regreso a ti, pero tu vienes y le haces una fiesta de bienvenida. En cambio yo que nunca te he abandonado ni fallado, que siempre he estado contigo y te he servido, nunca te has esmerado por hacerme algo así. El padre le contestó: 11

-Hijo todos merecemos una segunda oportunidad en la vida. Tu hermano estaba perdido y lo encontramos, él ha reconocido sus errores, tú en cambio siempre estás conmigo y eso significa mucho y te lo agradezco. Todos merecemos ser perdonados. Patronio: Mi querido conde de Lucanor la moraleja de este cuento es que, tenemos más oportunidades, que debemos perdonar a los demás y reconocer nuestros errores. Perdona, para que puedas ser perdonado. Allison Guerrero EL DINERO Otra vez habló el Conde Lucanor con Patronio, su consejero, del siguiente modo: -Patronio, un hombre me ha pedido un consejo. Este pobre desgraciado siempre ha debido dinero o riquezas a alguien, sea a un simple comerciante o a un noble de alto linaje. Pide saber a quién debe pagar su deuda, ya que ahora tiene un dinerillo ahorrado. Tiene dos opciones, pagarle la deuda a un bruto del que todos les desgraciados como él temen o, devolver la deuda a un joven cortés que necesita el dinero para casarse con su amada. Entonces el Conde Lucanor explicó todos los detalles a Patronio. Cuando hubo terminado, respondió Patronio: -Señor Conde Lucanor, siempre oí decir que aquel que ha sido tan corto como para endeudarse una vez, nunca va a tener la templanza para desendeudarse, pues le pasa a menudo a la gente aquello que le sucedió a don Ricardo y a su familia.. El Conde le preguntó qué le había sucedido. -Señor Conde -dijo Patronio-, hubo un hombre llamado don Ricardo, más pobre que rico, que un día se encontró en un gran apuro. yendo por el camino que le conducía a casa se encontró al anciano Mathieu, un hombre de avanzada edad con muy mal carácter; Mathieu resultaba ser el antiquo propietario de la casa donde ahora vivía Ricardo. Cuando este le compró la vivienda, i iba mal de dinero, Mathieu le rebajó el precio y así Ricardo quedó en su deuda para siempre. El caso es que se encontró a Mathieu y este le insistió en que necesitaba dinero para comprarse nuevas tierras, e insistió tanto, que Ricardo aceptó que esa misma tarde le entregaría los pocos ahorros que tenía.. Al llegar a casa, Ricardo estaba dispuesto a contárselo todo a su mujer, la bellísima y embarazadísima doña Silvia. Esta estaba apunto de dar a luz, todos sus familiares ya estaban llegando, para dar la bienvenida al recién nacido. Ricardo contó todos les hechos sucedidos con gran temor de enojar a su mujer, pero esta, en vez de enfadarse insistió en que dieran el dinero al viejo Mathieu, aunque ella habría preferido pagar a un médico para dar a luz con más seguridad. Entregaron el dinero a Mathieu, como fue acordad. Y entonces llegó el momento en que Silvia dió a luz; pero, fue un parto complicado, y esa tarde Ricardo perdió los ahorros, el niño y la mujer. -Vos, señor Conde Lucanor, si queréis que Ricardo podría haber evitado la muerte de sus queridos, optará por que este conocido vuestro devuelva el dinero al joven cortés, para que pueda casarse; pero la verdadera decisión queda en vuestras manos, sólo vos podéis decidir que aconsejar a ese pobre. Al Conde agradó mucho lo que dijo Patronio, hízolo así y le salió muy bien. y como doña Júlia gustó de este ejemplo, lo mandó poner en esta revista y escribió estos versos: En los seres queridos confiad y los de mala conducta evitad

Júlia Felicitat Fanning Alberola FÁBULA DE LA TORTUGA Y EL ÁGUILA Un joven habló con Patronio del siguiente modo: -Patronio, creo que voy a dejar los estudios. No merece la pena seguir estudiando porque mi padre me colocará en un buen puesto en su empresa. No sirve de nada que me esfuerce pasando tantas horas frente a los libros si luego estaré en el despacho de una buena oficina. -Mira joven, me parece muy bien que tu padre te encuentre una buena posición en la empresa, pero aprovecha esta oportunidad y valora la suerte que tienes de poder estudiar. Escucha lo que le sucedió a una tortuga por no valorar lo que tenía ni conseguir su objetivo con su propio esfuerzo. Una tortuga que se recreaba al sol, se quejaba a las aves marinas de su triste destino, y de que nadie le había querido enseñar a volar.Un águila que paseaba a la deriva por ahí, oyó su lamento y le preguntó con qué le pagaba si ella la alzaba y la llevaba por los aires. - Te daré – dijo – todas las riquezas del Mar Rojo. - Entonces te enseñaré al volar – replicó el águila. Y tomándola por los pies la llevó casi hasta las nubes, y soltándola de pronto, la dejó ir, cayendo la pobre tortuga en una soberbia montaña, haciéndose añicos su coraza. Al verse moribunda, la tortuga exclamó: - Renegué de mi suerte natural. ¿Qué tengo yo que ver con vientos y nubes, cuando con dificultad apenas me muevo sobre la tierra? Por eso, joven, estudia porque lo que se consigue sin esfuerzo no se valora igual.Al joven le agradó mucho lo que le dijo Patronio, hízolo así muy bien. Y como gusté de este ejemplo escribí una moraleja: Las oportunidades valorad Y el esfuerzo las recompensará. Míriam Planas Muñoz

LO QUE LE SUCEDIÓ A UN NIÑO CON LOS DULCES Otra vez le preguntó el Presidente a Patronio: -Tengo un problema y es que vienen las elecciones y quiero tener mayoría absoluta. Pero tengo muchos contrincantes y no sé qué campaña publicitaria hacer ya que tengo que captar a todo tipo de ciudadanos (nacionalistas, independentistas, anarquistas...). Señor presidente me temo que eso será difícil, no le vaya a pasar como al niño que quería todos los dulces... El Presidente le preguntó que le había sucedido al niño. -Una vez un niño metió su mano en un recipiente lleno de dulces. Y tomó todos los que pudo, pero cuando trató de sacar la mano, el cuello del recipiente no le permitió hacerlo. Como tampoco quería perder aquellos dulces, lloraba amargamente su desilusión. Un amigo que estaba cerca le dijo: Confórmate solamente con la mitad y podrás sacar la mano con los dulces. Vos señor Presidente si no queréis que os pase lo mismo que a ese niño, contentaos con solo una parte de los votos, y así al menos conseguiréis algo; ya que si queréis que todos os voten al final nadie os querrá y os quedaréis sin nada ni nadie que os apoye. Al Presidente agradó mucho lo que le dijo Patronio, obró según él y todo le salió muy bien. Y cómo a doña Juana le gustó mucho este cuento, lo mandó poner en esta revista y escribió estos versos: Nunca trates de abarcar más de lo debido, pues te quedarás sin lo antes tenido. Helena Alonso Salvadó UNA LECCIÓN MUY IMPORTANTE Otra vez habló el conde Lucanor con Patronio, su consejero: Patronio, Patronio, hoy por el camino me he encontrado con un pobre hombre, arrugado con una expresión muy triste, quería animarle pero no sabía qué decirle. Señor Conde Lucanor nunca ha oído hablar de una profesora que les enseñó a sus alumnos una importante lección. El Conde Lucanor- responde - no explíquemelo. Señor Conde-dijo Patronio –hubo una profesora que en la clase sacó un billete de 20 euros y preguntó a sus alumnos que quién lo quería y todos sus alumnos levantaron la mano. Entonces la profesora lo arruga, haciéndolo una bola, y pregunta ¿Quién sigue queriéndolo?- todos los alumnos volvieron a levantar la mano. Finalmente la profesora lo tira al suelo y lo pisa repetidamente – y vuelve a preguntar -¿Aún queréis el billete? Y los alumnos respondieron – sí. Entonces la profesora les dijo: Espero que de aquí aprendáis una lección importante hoy. Aunque he arrugado el billete, lo he pisado y tirado al suelo… todos habéis querido tener el billete porque su valor no había cambiado, y seguían siendo 20 euros. Muchas veces en la vida te ofenden, hay personas que te rechazan y los acontecimientos te sacuden, dejándote tirado en suelo. Incluso en los días en los que sientas que estás en tu peor momento, tu valor sigue siendo el mismo, por muy arrugada que estés. Al conde le agrado mucho lo que dijo Patronio y al día siguiente fue a decirle a ese pobre hombre: “Aunque sientas que no vales nada, recuerda que tu valor no cambiará para la gente que te quiere” Giulisa Sullca 14

CUENTOS DE SUSPENSE

Cuentos de suspense EL DESCUBRIMIENTO DE UN ANCIANO CON UNA MONEDA Un joven lleva una moneda de dos euros con la cara de Artur Mas, el presidente de la Generalitat, en su bolsillo. Compra en una tienda de informática y paga con ella. La dependienta de la tienda se la da a una chica. Ésta va a la floristería y allí se la dan a una anciana. Esta anciana compra en el mercado. La mujer del mercado da el cambio con esa moneda a una pareja joven. Los jóvenes se asombran al ver que es distinta de las demás, ya que no tiene la cara del Rey, por eso deciden guardarla. La pareja pierde la moneda sin querer. Una niña la encuentra y la utiliza para pagar en una tienda de chucherías, y luego pasa a una señora. La señora paga con esta moneda en una cafetería; los camareros derraman sin querer sobre la moneda, un producto químico de limpiar la vitrocerámica. Un anciano especialista en metales se pasa por la cafetería, como cada día desde que se jubiló. El anciano coge la moneda y la estudia. Debido a la mancha, la moneda se ha vuelto toda plateada. Él descubre que la moneda tiene un valor superior a dos euros, ya que es mucho más especial que una normal y corriente. El hombre dice que las cosas nunca vienen solas, ya que mucha gente ha tenido esa moneda entre sus manos, pero nadie ha sabido aprovecharla y ver su verdadero valor, en lugar de invertirla en unas flores. El anciano ha tenido suerte, ya que gracias a su estudio se le reconoce a nivel nacional, pero también ha sabido averiguar y apreciar el motivo de su diferencia. Esa moneda era especial, pero en realidad todos lo somos. Solo necesitamos que alguien confíe en nosotros y nos ayude a demostrarlo. Míriam Planas Muñoz LA PLANTA Te voy a situar en un tiempo muy desconocido para mí y para ti, en el año 2350. Nadie puede expresar el futuro con exactitud, pero, esta es mi versión en la que se va a desarrollar la historia que te contaré: En mi versión de futuro toda la energía es renovable, los coches vuelan, hay máquinas y robots que hacen todo lo que los humanos solían hacer, de manera que ya no saben cómo entretenerse. Así es la vida de nuestro protagonista John Simons, que vive encerrado en una rutina cansina y aburrida. John Simons no sabe qué hacer para salir de la rutina que lo desmoraliza. Es un hombre alto, con los ojos de color miel, que solía tener el pelo oscuro y liso y con rostros frágiles; pero un buen día se tiñió el pelo en plateado y le pintó la piel de azúl. Ahora John Simons trabaja en una empresa donde construyen y venden robots a otras empresas del estilo. Está harto de poseer un vida tan normal e idéntica a las de todos los demás, en que repite: despertarse, comer, trabajar, comer, trabajar, descansar, comer, dormir, despertarse... De modo que un día decide comprarse una planta. En este tiempo las plantas eran muy raras, porque no tenían ninguna utilidad, y caras, por la razón de que al ser inútiles tampoco eras comunes. Cuando John ja tuvo la planta entre sus brazos empezó a imaginarse cómo sería aquella planta una vez crecida a su estado adulto... Imaginó una inmensa planta carnívora, sudando superioridad por cada poro de su piel , que le sería fiel, con sentimientos y con mentalidad propia, parecida a aquella de un ser humano, capaz de mostrarse cariñosa y caliente pero también fría y manipuladora, pero siempre leal a él, su creador. Se la imaginó con grandes espinas de color rojizo, unas hojas brillantes, más brillantes que la luz del sol sobre el mar, y sedosas al tacto, como los bestidos de las doncellas, una parte central gigantesca con unos dientes afiladísimos y muy largos, flores que atrapavan aquellos que no hacían caso de lo que John les mandaba y una especie de brazos que usaría para satisfaer todo aquello que su amo deseara, como maltratar y humillar aquellos que, con gran valentía, osaban contradecir a aquel ser. John imaginó, intoxicado en locura, cómo sus compañeros envidiarían el hecho que él tuviera una planta tan extraordinaria, que le traía amigos, 16

arrastrados por el temor, felicidad, proporcionada por aquella locura inminente, y dinero, que le proporcionaría la fama. Por la primera vez en su vida descubre lo “preciosa” que puede ser una vida sin límites. De repente, John, nota un cosquilleo en la palma de la mano, ¡Alucinante! ¡Su apreciada planta estaba creciendo a una velocidad extravagante y le estaba estirando, sujetando, agarrando y enredándole los brazos! - ¡Planta! -dijo John- ¡Yo también me alegro de verte! Pero, suéltame los brazos que casi no los puedo mover -dijo en un tono de mínima preocupación. La locura de ser diferente, de ser querido y amado por millones, le estaba consumiendo, y no podía analizar la situación como lo habrías hecho tu o yo, no se dio cuenta de que su planta no le quería soltar, que eso era lo que quería hacer. Justo así, sin que su cuerpo se pudiera dar cuenta de que estaba envuelto en la planta, la mismita planta con la que él había soñado con ser feliz, ya no podía respirar. Pero llegó a notar los brazos de la planta agarrándole con fuerza y su enorme boca con sus afiladísimos y largos dientes, acercándose. Y, de repente, lo único que llegó a oír fue una risa diabólica y notó como se le escurría la vida por sus venas. Júlia Felicitat Fanning Alberola MIEDO SUBTERRÁNEO Había acabado un largo día de trabajo y ya tenía ganas de volver a su casa. Bajaba por las escaleras, repletas de gente, hasta llegar al andén donde todo el mundo esperaba en silencio, de pie o sentado, sin dirigirse la palabra, mirando su pantalla. Ella pensaba qué les esperaba para cenar esa noche y miraba a su alrededor lleno de aparatos tecnológicos que le daban tranquilidad. Llegó el metro, que, por supuesto no tenía conductor, ya que lo llevaba una máquina. Las puertas se abrieron, todo el mundo alzó la cabeza y entró. Dentro, por alguna extraña razón, como para sentirse protegidos, la gente empezó a hablar entre sí y ella se interesó por la conversación de su izquierda. Eran una mujer y un hombre que parecían ejecutivos ya que vestían con traje. Su conversación se trataba de un extraño experimento psicológico hecho con gente civilizada, tranquila, sensata, de buena clase,... para observar sus reacciones de miedo, de pánico. El experimento se produciría en un sitio público, lleno de gente, pero aislado. Por lo visto, todo estaría muy bien organizado y perfectamente pensado: primero pensaban cortar la cobertura. Ella seguía atenta a la conversación, pero notó una vibración, le había llegado un mensaje. Era de su hijo que preguntaba cuanto tardaría. Al querer responderle, vio que el mensaje no se enviaba, pero no se preocupó por eso, quizá el móvil no tenía mucha batería. Siguió escuchando a la extraña pareja y se enteró de que también querían parar el funcionamiento del lugar, hasta dejarlo sin nada. Todo esto lo haría una máquina bien programada, de tal forma que se apagaría automáticamente. Los dos ejecutivos bajaron del metro, pero a ella todavía le quedaban unas cuantas estaciones más. Cuando el metro volvió a arrancar parecía que iba más lento. Al mirar a su alrededor toda la gente iba de arriba a bajo, moviéndose sin sentido. Todo parecía estar en un sitio irreal. Y el metro se paró. Todo el mundo se miraba. Se escuchó un pitido y se apagaron las luces. Nadie gritó, nadie habló. Y de repente un grito y todos cayeron al suelo. Helena Alonso Salvadó 17

ANÉCDOTAS DE NAVIDAD Por Navidad la gente esta muy ajetreada, ya que tienen que comprar los regalos, y siempre hay algunas dificultades. Un hombre, que ya rondaba los 50, sumado a que empezaba a tener lapsus de memoria porque a esa edad ya empieza a jugar algunas malas pasadas y que aunque sea un tópico era un hombre y estos siempre están en las nubes, no había comprado los regalos de navidad i como no, tuvo que hacerlo el último día. Ese día se levanto por la mañana cogió un papel arrugado que había en una de las muchas estanterías llena de libros de su comedor y se marcho con una mala excusa. Entro en el coche y fue al centro comercial más cercano. Aunque no estaba muy seguro de qué regalar, tenía el papel que había cogido de casa, el cual estaba lleno de ideas que había ido apuntando durante el trayecto. Las mujeres, que son más previsoras y además están siempre más atentas a los demás no acostumbran a tener estos problemas. A una mujer, que ya llevaba tiempo preparándose para la Navidad, no le costo nada hacer-lo. Tenia una lista con cosas que había oído que sus seres queridos necesitaban o deseaban, y un par de semanas antes de Navidad empezó a buscar-los. También tenía apuntados en el papel donde podría ir a comprar cada cosa y donde le saldría mas económico, porque además en estos tiempos que corren el dinero no es algo que sobre. Como es de su naturaleza las mujeres compran cosas útiles y por esto ella estaba dudando en que comprar, lo que realmente necesitaba la persona o lo que decía que quería, así que se decidió por algo intermedio. Terminó comprándole una cartera con un estampado que sabría que le gustaría. Los niños acostumbran a tener mucha imaginación a la hora de hacer regalos pero muchas veces por falta de fondos no pueden realizar todas las compras. Dos hermanos que se encontraban en este problema decidieron hacer juntos los regalos para la familia. El regalo del padre lo tenían bastante claro, ya que era muy aficionado a la lectura, le iban a regalar un libro. Además el padre y su hija tenían mucho en común a lo que se refiere a gustos literarios así que eso lo tenían claro. Pero el regalo para la madre les costo mas pensarlo, porque no sabían que regalarle que realmente le gustara. I mientras discutían vieron en un escaparate que vendían un perfume muy antiguo, de cuando su madre era joven que ella siempre había dicho que le había encantado toda la vida y que era difícil de encontrar, así que entraron corriendo a comprarlo. Cuando llego el día de Navidad los niños cogieron los regalos los pusieron debajo el árbol i fueron a despertar a sus padres. Una vez despiertos bajaron para abrirlos todos juntos. A la madre le esperaban un ramo de flores que supuso que era de su marido i una caja rectangular, que parecía antigua i delicada. El niño tenía un pequeño paquete envuelto, el cual creía que seria otro “Skyline” de Londres para colgar en su habitación, y su hermana tenia un libro que hacia tiempo que deseaba. El padre tenia otro libro, pero este sobre historia que había estado buscando, y coloco en una de las muchas estantería que tenían en el comedor, ya llenas de libros, mientras el hermano habría su regalo, un billetero con una “Skyline” de Londres, y la mujer una caja con su perfume favorito de la juventud. Bru Resina Urpí

SUEÑOS ROTOS Esta semana tengo cada día exámenes. Cuando llego a casa solamente a comer y después regreso al instituto a hacer deberes, luego después de terminar los deberes regreso a casa y ahí continuo estudiando. Estoy agotadísima y apenas estamos a mitad de semana. Hoy finalmente es jueves y ya solo queda mañana para ir al cole. Estoy contenta porque ya he acabado todos mis deberes y ya he estudiado para el examen, ahora voy a descansar. Estoy con unos amigos en el parque. Tenemos hambre. -María vamos a comprar algo de picar a la tienda, pero primero acompáñame a coger dinero a casa. -Vale Elisa, te acompaño. -Vale, espérame aquí en el portal que subo a casa y bajo rápidamente. Bueno ya está, vamos a comprar algunas pizzas y bebidas. -María, ve y coge las bebidas y yo voy por las pizzas. Nos vemos aquí en la caja. -vale, ya tenemos todo, espérame al otro lado de la caja que yo pago. Al terminar de pagar, salimos de la tienda y suena la alarma, alguien había robado algo. Mi amiga me miro asustada. Justo en ese momento me doy cuenta que es mi alarma del móvil, ya es hora de ir al instituto. Allison Guerrero

Y EN CATALÁN...

CATALÀ La decisió Aquest relat tracta sobre una situació molt compromesa, ja que es tracta de la decisió que ha de prendre un cirurgià que ha de decidir entre dues persones per a trasplantar un cor. Aquestes persones són molt diferents ja que tenen diferents edats i situacions: una dona de cinquanta anys, que és fumadora, però mare de família; i un noi de vint anys que ha acabat els estudis de medicina amb matrícula d'honor. Entre aquestes persones el metge haurà de decidir a qui salvar la vida, tenint en comte el dilemes ètics que això suposa. “A veure, recapitulem: una fumadora mare de família, o un noi d'excel·lent. Mai hauria pensat que la crisi arribés a aquest punt, però, ara sóc jo qui ha de prendre aquesta complicada decisió. Si trasplanto el cor a la dona, una família podrà seguir endavant i llavors creixeran nens sans que tindran més fills i que crearan més vides. Ella és molt bona persona i sempre ajuda a la gent. Però bé, alguns dels seus familiars també treballa i la família podria seguir endavant sense la mare tot i que amb algunes mancances. D'altra banda, el futur metge possiblement més endavant pugui curar malalties que podrien causar la mort, i llavors ell haurà salvat vides. A més els seus pares li acaben de pagar una carrera que s'ha tret amb una matrícula d'honor, cosa que probablement faci que ell segueixi estudiant i que potser acabi fent algun descobriment en medicina, mai se sap. Sumant-hi que també pot tenir fills. Però és clar el pitjor de tot, no és això,sinó que aquesta dona és la meva muller, i el noi estudiant el meu fill gran. Per això, i com que se que mai no podria viure sense ells, el que faré, serà demanar que trasplantin el meu cor a la meva dona i el que tenim al meu fill, ja que d'aquesta manera, gràcies a mi s'haurà salvat la meva estimada família i tot el que això suposa. Així que ara vaig a comunicar-ho als meus companys i a la resta de la família. Però m'haig de donar pressa que no hi ha molt de temps!” Helena Alonso Salvadó Aquí es relata una història real que ens va succeir a la meva família i a mi fa uns anys. Un diumenge al mati anàvem cap a la platja quan de sobte, aturats en caravana, el noi que conduïa el cotxe de darrere es va despistar i vam rebre un cop. Per sort no va passar res greu, només es va trencar un far del cotxe i ens vam endur un gran ensurt. A l’hora de fer el part de trànsit per posar la denúncia a la companyia d’assegurances, el conductor culpable de l’accident es va posar molt neguitós. Va resultar ser un immigrant sense papers, pare de dos nens petits, el qual havia agafat el cotxe de la seve dona sense carnet de conduir per anar a una entrevista de feina. Estava a punt d’aconseguir el permís per residir al nostre país i donar als seus fills un futur digne. Ens va demanar que si us plau no el denunciéssim a la policia, i a canvi, ell es dfaria càrrec de reparar els danys del cotxe. Nosaltres ens vam trobar en una situació molt compromesa, perquè per una banda si no el denunciàvem estàvem cometent una il·legalitat, però alhora, mirant la part humana de la situació, aquell home semblava bona persona i estava lluitant per millorar les seves tristes circumstàncies. Després d’una llarga conversa, l’home, penedit, va prometre no tornar mai més a agafar el cotxe sense el carnet en regla. Mirant la cara de pena dels seus fills, finalment, després de rumiar-nos-ho 21

durant molta estona, ell va aprende la lliçó i vam decidir no denunciar-lo. Míriam Planas Muñoz

Text argumentatiu LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS Molts alumnes, quant surten de l’institut, fan activitats extraescolars a les tardes. Hi ha molta gent a favor de que aquestes activitats són bones pels nens però també hi ha qui diu que són perjudicials. Els que hi són contraris afirmen que resten temps a les tardes per fer els deures i et fan anar mes de bòlit. També afirmen que els nens han de poder jugar i si fan extraescolars no ho poden fer. Fer aquestes activitats també costa uns diners i un esforç. Com a extraescolars es poden fer un gran nombre d’activitats en temes molt variats, les més corrents són els esports, les classes de repàs, la música i els idiomes En el cas dels esports es te que tenir en compte que cansen molt i desprès s’està molt esgotat i exhaurit i no es tenen gaires ganes de fer res, nomes de descansar. Fer idiomes o classes de reforç o ampliació de temes es el mateix que si les classes no s’acabessin mai ja que fas classe tot el matí, vas a dinar i tornes a fer classe tota la tarda. Els que hi estan a favor diuen que les activitats extraescolars son molt útils perquè, per exemple els idiomes son molt útils per tothom però sobre tot per gent que desprès vulgui fer estudis universitaris o que vulgui anar a estudiar a un altre país. També argumenten que per la gent que te clar el que vol estudiar de gran es molt útil fer una extraescolar sobre aquell tema i començar a formar-se una idea de el que serà la matèria a mesura que avanci en els estudis. Tothom esta d’acord que fer algun tipus d’esport o activitat física, es molt bo per la salut i per tant recomanable. Això planteja una mica un dilema, sobre que es mes important, centrar-se completament en les notes de l’institut o gastar el temps fen alguna cosa que ens sigui útil en un futur i que no ho estudiïs a l’institut. Jo per exemple faig natació i anglès i puc dir de primera ma que és una mica difícil fer-ho tot perquè els dies que faig piscina, quan torno a casa, estic molt cansat i no tinc ganes de fer res. Jo tinc ocupades les tardes dels dilluns, dimecres i divendres i tinc lliures les del dimarts i del dijous. El alumnes que tenen totes les tardes ocupades potser si que van massa ofegats. Realment crec que fer extraescolars es molt útil i es important fer d’altres coses que no hagis fet a l’institut i tot i els inconvenients, no crec que siguin tant greus com per ficar-los d’excusa. Bru Resina Urpí WERT ELIMINA L’ASSIGNATURA DE MÚSICA DEL PLA D’ESTUDIS DE PRIMÀRIA La música desapareix de l’educació primària, i passa a ser una asignatura optativa a l’ESO, i entre les optatives, la menys recolzada pel ministre, que ha arribat a dir que l’assignatura de música provoca distraccions als alumnes. Amb el nou desenvolupament curricular, el Ministeri d’Educació posa el sistema educatiu espanyol més enrere del que estigués l’educació en l’època de Grècia amb Plató i Aristòtil. Segons el ministre, les matèries que només tenen una hora a la semana no tenen sentit i fan baixar el rendiment dels alumnes, ja que tenen menys hores de lectura i matemàtiques que la resta dels països de l’OCDE. Una plataforma ha iniciat una campanya, sota el títol “Que la música torni a Primària”, per demanar 22

que restitueixi l’assignatura. La campanya ha estat impulsada per una professora i compta amb 150.063 signatures de suport. Estic d’acord en donar support a aquesta iniciativa, perquè la supressió de la Música com a matèria obligatòria no passa en quasi cap país de la Comunitat Europea, donats els beneficis que comporta als infants. La música representa una gran importància en el desenvolupament intel·lectual, auditiu i de la parla del nen, a part de ser un element fonamental en les primeres etapes educatives ui no se n’ha de prescindir. La música té el do d’apropar-se a les persones, proporcionant als nens seguretat emocional i confiança. Està demostrat que la música fins i tot el fetus des quan està a la panxa fins l’etapa d’alfabetització, mitjançant cançons infantils , acompanyades de gestos que provoquen una motivació en el nen, millorant la seva forma de parlar i la seva inquietud per entendre les paraules. Estic d’acord que la música beneficia el nen proporcionant-li una concentració i una capacitat d’aprenentatge majors en matemàtiques i en altres idiomes, potenciant la seva memòria i estimulant el cervell. Amb la música, l’expressió corporal i la coordinació del nen milloren. I el més important, donats els temps de crisi i retalades que patim, penso que aquesta mesura no contribueix a la recuperació econòmica i en canvi, sí contribueix que els infants creixin feliços. Per tots aquests motius hem de lluitar per no prescindir de l’art de la música. Míriam Planas Muñoz TEXT ARGUMENTATIU Estic a favor del reciclatge ja que ajuda a tenir un món més net i ens ensenya a saber aprofitar millor els materials. Crec que està molt bé que l’Ajuntament faci que la gent entengui que és millor reciclar i aprofitar, donar un nou ús a un objecte, això ho estan aconseguint mitjançant un programa en el qual repartien tres bosses, una per a cada tipus d’envàs, perquè la gent reciclés. També l’Ajuntament ha habilitat més punts verds, on s’aboquen líquids reciclables (oli), plàstics, cartró i aparells com ordinadors. Un altre programa de l’Ajuntament és recollir cada any, al Nadal, tots els avets naturals. Després planten els que estan en millors condicions als parcs on no hi ha tants arbres. A vegades també hi ha programes televisius en els quals s’ensenya a reutilitzar un determinat material i a donar-li un altre ús. A Espanya ja som milions les persones que reciclem i a altres països moltes empreses demanen els envasos del seu producte per reciclar-lo i poder-lo reutilitzar. Crec que si seguim així podrem fer un món més net i millor per a tothom, tal com era abans, sense tanta contaminació. UNA DIETA SALUDABLE Estic segura que tots hem estat nens a qui ens agradava menjar dolços, llaminadures, gominoles… És important realitzar una dieta variada i equilibrada des de primera edat. La mala alimentació pot comportar problemes d’obesitat, sobrepès o falta de pes. Al voltant de 42 milions de nens al morir tenen sobrepès. Moltes persones creuen que la paraula “ dieta” implica menjar menys. No obstant això, dieta realment, significa la manera en què una persona s’alimenta. Alguns tenen una dieta saludable, i altres, no tant. Però, si abusem d'una dieta poc nutritiva, els resultats per a la nostra salut poden ser greus. Una de les conseqüències d’una mala alimentació, és la malaltia coneguda com a diabetes. Es tracta d’una malaltia que afecta milions de persones a tot el món. 23

La diabetes, és una malaltia crònica que apareix quan el pàncrees no produeix insulina o quan l’organisme no utilitza eficaçment la insulina que produeix. D’entre les diverses recomanacions per prevenir la diabetis, resalten la que parla de “ Assolir i mantenir un pes corporal saludable”. És a dir mantenir una dieta equilibrada és un mètode de lluitar contra aquesta malaltia. Giulisa Sulca

Entrevista ENTREVISTA Últimament la història de Catalunya ha esdevingut un tema molt polèmic. Des de l’estat Espanyol s’ha posat de moda aquest temps divulgar que la major part de la història catalana, és falsa. Fins i

tot han arribat a dir que els mestres adoctrinen els nens en contra d’Espanya, és a dir que manipulen el que ensenyen per que els nens creixin, segons ells, amb la “falsa” idea que Espanya ens ha tractat sempre malament. He preparat diverses preguntes a una historiadora, Rosa Maria Urpí Casals, que ha escrit molts llibres i articles sobre investigació històrica catalana: -És cert que Espanya ens ha tractat sempre malament? -Espanya té una vocació imperialista i li agrada conquerir i sotmetre nous territoris. Ha actuat de semblant manera amb tothom qui ha estat sota el seu poder, com per exemple a Sud Amèrica. -Per què diuen que manipulem la historia? -Perquè la veritat és molt dura per a ells ja que posa de manifest la injustícia amb què ens han tractat. -Fa molt anys que es dedica a la investigació històrica? -Gairebé trenta anys. -Com a historiadora creu que és possible haver manipulat -tots els llibres per fer creure una falsa historia? -És impossible. Suposant que es poguessin falsejar tots els llibres, els arxius estan plens de documentació original que qualsevol podria anar a consultar i descobrir la veritat. -Tot i sabent l’infinitat de proves que corroboren la nostra història, té sentit seguir dient que és mentida? -No té cap sentit. Als catalans no ens enreden tant sols enreden els espanyols fomentant l’odi contra Catalunya. -Perquè creu que ho fan? 24

-És difícil d’entendre. Volen que estimem els espanyols però es difícil estimar algú que t’insulta constantment, per aquets motiu nomes aconseguiran que cada cop mes catalans no vulguin saber res d’Espanya. -I sobre la historia d’Espanya, ells expliquen la veritat o realment ells sí que la manipulen? -Últimament diuen uns disbarats que són difícils d’entendre com per exemple que Espanya té mes de tres mil anys d’història. El concepte Espanya nació no te ni tres-cents anys d’història. No sé a qui es pensen que enreden. -Durant tots els anys d’investigació quin és el fet que més l’ha sobtat? -La llengua. Els documents més antics estan escrits en llatí però molts plens de catalanades. Ja des dels segles X-XI escrivents poc hàbils en llatí colaven paraules en la seva llengua, el català. La documentació m’ha mostrat que el català tenia una riquesa lingüística que actualment s’està perdent i cada dia fem servir mes castellanismes, fins i tot aquesta substitució de paraules genuïnes catalanes per castellanismes és alegrement acceptada per els que haurien de ser garants de la nostra llengua. -Quin llibre li ha resultat a vostè mes emocionant d’investigar i escriure? -Investigar és molt emocionant, però si n’hagués de triar un diria un article sobre la Via Augusta resseguida mitjançant les traces deixades a la documentació alt medieval. Bru Resina Urpí ESTHER VILLEGAS El passat 8 de novembre la meva mare va fer 50 anys, i aquell mateix dia ho va celebrar amb tota la família, part seva i del papa. En primer lloc, vam pensar de fer-li una festa sorpresa, però com que sabíem que seria molt difícil embaucar-la, vam decidir sorprendre-la amb el regal. Vam estar mirant diferents idees, i finalment ens vam decidir per preparar-li un viatge on només hi anéssim ella i el meu pare. I per tots els llocs que vam mirar al final ens vam decantar per Istambul.

- Quin regal t'esperaves que et féssim el papa i nosaltres, mama? M'esperava un cap de setmana on sortíssim tots cinc, és com havíem quedat el papa i jo, a Girona, als Pirineus, a Tarragona... aprop, sense sortir de Catalunya. - Quan vas saber on era, què és el primer que vas pensar? Quan vaig veure que era a Istambul, em vaig pensar que es tractava d'una broma i vaig pensar que no me l'anava a empassar. Perquè la idea era d'un viatge durant un cap de setmana, i es necessita més temps per veure Istambul. 25

- Quan vas veure que no es tractava d'una broma? Quan vaig veure les dates, eren de dissabte a dijous, pel número de dies sí que es podia anar, també que només era pel papa i jo, així que ens ho podíem permetre econòmicament. Però tot i així, vaig haver de preguntar-li al papa si s'havia demanat dies de festa a la feina per a poder anar-hi. Quan em va contestar que “sí” és quan m'ho vaig creure, al davant de tota la família. - Quan sortíeu de Barcelona? No em vaig deixar atabalar perquè faltessin nou hores per a sortir de casa amb les maletes fetes cap a l'aeroport. Vaig acabar de disfrutar la festa i vaig obrir la resta dels regals, tothom va ésser generós i van marxar abans de l'una. Llavors, tranquil·lament vaig recollir el que vaig poder de la festa i a les dues era al llit, tot i que no em podia adormir pensant que faltaven vuit hores perquè s'enlairés l'avió cap a Istambul.

- Què et va agradar d'Istambul? Em va agradar molt l'ambient de la ciutat, molta gent als carrers. Els vianants dominaven la ciutat perquè els carrers n'estaven plens i creuaven per on volien i quan volien, i tot i això no vam veure cap accident. També em van agradar molt els museus, eren pru petits per no cansar-te i prou grans per sortir ben informats. Es recolçaven molt en les noves tecnologies per donar-te una informació completa, sobre la tasca realitzada per saber què havia passat. També em van agradar molt les botigues, ja que estaven per tot arreu i es mantenien obertes fins molt tard, el que és un luxe per als turistes. - Et va agradar el menjar? Al papa i a mi ens agrada molt aquest menjar. Aquí a Barcelona hi han restaurants àrabs i hi hem anat algunes vegades. Sobretot ens agraden les pastetes àrabs, allà eren molt barates, així que en vam menjar sovint. Emma Busquets Villegas ENTREVISTA La filosofia La meva mare, Victòria Salvadó és professora de filosofia a l'Institut Salvador Dalí al Prat de Llobregat; té dos fills, el meu germà que té 12 anys i jo que en tinc 14. Ella va néixer a Roquetes (comarca del Baix Ebre) el 19 d'agost de 1962. Va estudiar a diferents escoles i va anar a les universitats de Tarragona i Barcelona a fer la seva carrera de filosofia. Ella 26

diu que des de petita sempre s'ha fet preguntes que la resta de gent no es feia, i a tot li donava la volta, com segueix fent ara. •

Què és per a tu la filosofia?

La filosofia per a mi, d'una banda és amb el que jo treballo quotidianament, des de fa molts anys, i és un mitjà de vida; també és una passió pel coneixement, és una manera de veure el món, una manera de preguntar-se les coses... Jo penso que ara mateix, després de tant de temps és com un costum, intentant veure el món des de la filosofia. •

Quina és la cosa que més t'agrada de la filosofia?

El que més m'agrada és que et dóna eines per poder descobrir sempre, per no parar-te, per qüestionar... A mi sempre m'agraden els temes relacionats en sospitar que les coses no són com semblen ser, els possibles paranys del present, del passat... és una visió crítica on tot ho podem mirar d'una altra manera, i allò que es considera comú, normal, li pots trobar el que no n'és de normal, el que és de construït, el que és de prejudici... M'agraden bastants filòsofs, però potser com a referent clàssic m'agrada Nietzsche, i després Foucault. •

I t'agrada explicar-ho als alumnes?

Sí, m'agrada molt quan tenen ganes d'escoltar-me! Perquè és com si transmets un secret, alguna cosa valuosa, i els dones la possibilitat que entrin en contacte amb algun altre discurs, i amb alguna cosa que té un certa màgia; perquè, de vegades, quan ells et seguixen, i tu els arribes, es produeixen moments especials de connexió i de descobriment. •

T'agradaria fer a les classes alguna cosa especial que no hagis fet mai o que no puguis fer?

Sí que m'agradaria fer alguna cosa, com ara intentar posar en comú temes amb els meus companys, per fer alguna cosa i connectar-ho tot, poder parlar-ho i obrir les classes; enlloc de dir: aquí fem història, aquí naturals, aquí fem filosofia, aquí matemàtiques... fer alguna cosa tots junts. Tot i que és difícil ja que hi ha poc temps per dedicar-nos als alumnes... però seria bonica aquesta connexió de totes les matèries des de diferents mirades. De fet he començat fent unes classes on ha vingut una alumna de la universitat, exalumna del centre, que en sap molt, té moltes ganes... Va venir a fer-nos una classe dialogant amb els alumnes, al pati, i m'agradaria seguir per poder obrir la classe al món, sortir i obrir les portes ja que els instituts són massa tancats. •

Què en penses de l'educació pública i les reformes que s'estan fent?

L'educació pública sempre se'ns ha dit que és un triomf, perquè tothom tingui accés a la cultura, al 27

coneixement... Les reformes que s'estan fent són brutals perquè acaben amb aquest model de llibertat, que tot i que s'ha de reformular, ens ajuda molt a trobar el que t'agrada, i descobrir coses que potser d'altra banda no s'haurien descobert. Però la reforma és la destrucció de tot el que hi havia de bo, i només ha portat coses molt negatives: classifica molt els alumnes, els posa moltes traves, els professors ens convertim en entrenadors de proves, cosa que no és aprendre ni saber, sinó una gran pèrdua. Però penso que davant d'una destrucció tan gran hi ha d'haver una resposta important. •

Què t'agradaria millorar de la nostra societat?

M'agradaria millorar moltes coses, s'ha de creure en la utopia, però potser tampoc no molt, no sigui cosa que vulguem ser massa perfectes i també és molt perillós... Evidentment les millores que jo voldria són que la riquesa es repartís, que no hi hagués fam, no hi hagués guerres, millorar la justícia, la solidaritat... però començant també per un mateix. •

I d'Espanya i Catalunya? Concretant...

Els termes Espanya i Catalunya em fan recordar el concepte de pàtria, que siguin les que siguin em semblen molt perilloses, perquè són molt excloents, tant unes com les altres. M'agrada més la idea que no hi hagi fronteres, que tothom es pugui moure lliurement pel planeta terra... sense banderes ni fronteres, amb llibertat, sent ciutadà del món, amb la fraternitat universal, ja que tots som iguals. Aquesta entrevista la vaig fer el dia 28 de març a un tren. Era un viatge a Madrid, i vaig creure que seria interessant fer-li a la meva mare ja que a ella li agrada molt parlar, i explicar coses, i té un punt de vista de les coses força interessant. Sempre li ha agradat llegir, mirar el foc a terra, anar en bicicleta, al cinema, a veure exposicions, escoltar la música... i sobretot li agrada estar amb el meu germà, el meu pare i amb mi. Helena Alonso Salvadó

ENTREVISTA AL MEU PARE, UN DELS FUNDADORS DE LA ONG. OCAX Christopher Brian Fanning, el meu pare, és un dels fundadors d'OCAX, una empresa que es podria considerar una ONG. Aquesta empresa, OKAKS, es basa en una web informàtica que proporciona la informació demanada als seus visitants. El meu pare és un dels encarregats de muntar el sistema operatiu de la web i també ha fet la veu narrativa de diversos vídeos informatius. · Quin ús té OCAX en la societat? OCAX... Jo la considero una ONG., que proporciona informació útil per al ciutadà d'avui en dia. OCAX proporciona informació sobre tots els pagaments i ingressos que realitza un govern o parlament reclamat. Per exemple: un ciutadà d'un poble qualsevol, com Moià, pot entrar a OCAX i demanar, gratuïtament, tota la informació sobre el govern del seu poble; d'aquesta manera es pot 28

assabentar de tota la corrupció del govern del Moianés, en aquest cas. · Com recol·lecteu les dades dels governs? El govern està obligat per la llei a donar tota la informació demanada pels ciutadans, tot el que té a veure amb l'economia i la llei. Per tant els participants d'OCAX enviem ajudes a les gents interessades dels diferents pobles, per a que sàpiguen exactament com demanar la documentació i com defensar-se davant d'una nega d'entrega d'aquesta, i després es penja la informació rebuda a la web per a la disposició de tothom. · Si un govern es nega a donar la informació, què feu? Com t'he dit abans, els governs estan obligats per la llei a entregar aquesta informació. Si hi ha el cas que neguin l'entrega d'aquesta, es denúncia el govern i es porta el cas als tribunals. Aquests sempre ens recolzen perquè nosaltres tenim la llei al nostre costat. · No hi ha empreses que demanen transparència als governs? Perquè hi ha la necessitat de muntar OCAX? Aquestes empreses, com molt bé has dit, són empreses, no “ONGs” com OCAX. Estan formades per empresaris corruptes que són fàcils de subornar, quan els ciutadans demanem transparència al govern, aquest contracta una d'aquestes i la suborna perquè no desveli la seva corrupció. OCAX és l'“Auditoría Ciudadana de la Deuda”, és com les empreses aquestes però formada pels ciutadans per a ciutadans. · A Quants països està activa OCAX? Més o menys, està tot en procés de començament, però hi ha gent interessada a Gran Bretanya, a Alemanya, a Espanya, a França, a Portugal, a Grècia i a Islàndia. I està traduïda a l'anglés, l'alemany, el castellà, el català, el vasc, el gallec, el francés i l'italià. · Moltes Gràcies, i tant de bo tot aquest tema pugui arreglar el món! Adéu. En conclusió, OCAX és una web informàtica a disposició dels ciutadans, feta i organitzada per als ciutadans, per a ajudar a la gent interessada del món a entendre millor on acaben els seus impostos, si en un edifici o finançament públic o a la butxaca del seu polític més proper. Júlia Felicitat Fanning Alberola. JOAN DAUSÀ: EMOTIU I PROPER Joan Dausà, nascut a San Feliu de Llobregat, és un actor, músic i cantautor que ens sorprèn pèr la seva humiltat i senzillesa. Dausà va és el membre destacat del grup de música català "Tipus d'Interès": Va treure el seu primer disc el febrer de 2012. Enguany s’ha endut el Gaudí a la millor música original per la banda sonora de la pel·lícula Barcelona, nit d'estiu, la qual està inspirada en la seva cançó "Jo mai mai" i també hi participa com a actor. 29

1.- Com va començar aquesta aventura? Al principi la música era una excusa per estar amb els amics. No em guanyava la vida amb això, ja que amb els temps que corren és molt difícil viure de la música. El meu primer disc va sorgir d’una costellada amb els amics. 2.- En què t’inspires per escriure les lletres de les cançons? Confesso que darrere de cada lletra hi ha una història meva i de la gent més propera, petits trossets de la meva pròpia vida i dels que la formen. Només així aconsegueixo transmetre i emocionar. 3.- Què en penses de la pujada de l’IVA dins l’ àmbit de la música? Nosaltres reduïm el preu de les entrades dels concerts perquè sigui més accesible al públic. La cultura no és un luxe, es necessària per al creixement dels éssers humans i el que ens importa es que la gent gaudeixi i passi una bona estona. 4.- Jo mai mai té algún significat com a títol del disc? El Jo mai mai és un joc on, en una taula d’amics, una persona diu una frase, qui ho ha fet beu i qui no, no beu. Aquest joc és una manera de confessar allò que sents. I al disc es parla d’aquelles coses que ens passen a la vida i que ens guardem per a nosaltres mateixos, i ens un moment donat decidim treure a la llum. Per tant, aquest joc del Jo mai mai com a títol disc ens permetia presentar unes cançons molt emotives des d’un punt de vista nolstàlgic, però alhora, de manera entretinguda. Aquest disc també ha donat vida a una aventura molt bonica i especial que es diu Barcelona nit d’estiu. 5.-Com va sorgir la vinculació amb aquesta pel.licula? Barcelona nit d’estiu és una pel·lícula que explica sis històries d’amor viscudes durant una nit d’estiu a la ciutat de Barcelona. En Dani de la Orden, director de la pel·lícula, és una enamorat de la cançó Jo mai mai i va decicir rodar una de les històries basades en la cançó. Em va demanar fer la banda sonora i vaig composar la música i les cançons per a cadascuna de les històries. A més a més, em va donar la possibilitat de participar-hi com a actor. No ho vaig dubtar ni un sols segon. Va ser un viatge intens i dur, però molt bonic i gratificant. 6.- Què vas sentir amb el Gaudí a la mà? Em vaig sentir molt feliç i no el vaig sentir com a meu propi, perquè es un reconeixement a tot l’esforç i feina d’un equip de joves lluitadors. La impaciència no sempre ajuda, no hi ha èxit positiu sense constància i serenitat. He après que connectar amb el públic és una cosa lenta. 7.- Quan estrenes el proper disc? Creus que tindrà tant d’èxit con el primer? Per mi el que el més important és arribar al públic i que hi hagi una connexió mútua, i que a la gent li agradi i gaudeixi de la meva música. Això per mi és la clau de l’èxit i, evidentment, el que pretenc. El nou disc anomenat On seràs demà?, el presento aquest dijous a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, i surt a la venda proper 15 d’abril. Hi esteu convidats i desitjo que us agradi! Ha arribat el moment de treure el segon disc de Joan Dausà i els Tipus d’Interès. Després de l’èxit 30

inesperat del jo mai mai, que els ha portat a fer una gira de més de 80 concerts, acabada el passat 15 de novembre en el Palau de la Música, ple de gom a gom, Joan Dausà s’ha tancat durant els primers mesos de 2014 a Blind Records per enregistrar aquest nou disc que portarà per nom: ON SERÀS DEMÀ? A partir de l’abril ja podrem començar a sentir les cançons en alguns dels concerts que obriran la nova gira. Aquests concerts que comptaran amb un repertori més extens; temes inclosos al jo mai mai, d’altres que podem trobar a la BSO de Barcelona nit d’estiu, composada pel mateix Dausà i recent guanyadora d’un Premi Gaudí, i per descomptat, tots els temes inclosos en aquest segon treball que serà anunciat i presentat amb un vídeo-àlbum, dirigit per Dani de la Orden i protagonitzat per Aina Clotet i el propi Joan. Míriam Planas Muñoz Entrevista a la psicòloga Valentina Mejia, factors que provoquen que una persona vagi a un psicòleg. La psicologia és una de les carreres més ben pagades al món, també més ben estudiades. A mi m’agrada molt aquesta professió, i quan tingui l’oportunitat d’anar a la universitat vull estudiar-la. 1.Per que vostè va decidir estudiar aquesta carrera? Vaig decidir aquesta carrera perquè a l’igual que tu ; m’agradava molt, també m’agrada ajudar els demes i una manera de fer-ho es escoltant, tot i que semblo que escoltar a algú no serveix de res, en realitat ajudes molt a les persones quan les escoltes i quan les aconselles. 2. Ara m’ha dit dues de les seves finalitats com a psicòloga: escoltar i aconsellar, en general els psicòlegs teniu alguna finalitat en concret ala que vulgueu arribar? Crec que com tota professió, nosaltres tenim una finalitat i és que volem que els nostres pacients es recuperin, el que volem és que ells arribin a confiar en nosaltres i a reconèixer l’estat pel que esta passant. Quan el pacient arriba a tenir confiança, podem dir que tenim més probabilitats d’ajudar-los. I aquesta es la nostra finalitat, la confiança i la recuperació. 3.Quins son els factors pel quals la gent recorre al psicòleg? Uns dels factors pels quals la gent recorre al psicòleg són els problemes familiars. A vegades quan ets petit tens problemes amb els teus pares, potser perquè s’han separat i això afecta molt als fill, ells es tornen mal educats, amargats, alguns s’amaguen en el vicis, altres es tornen lladres, en fi, la gent canvia molt i els seus pares no saben que fer amb els seus fills, i en aquest moment sol·liciten la meva ajuda. Un altre dels factors que influeixen molt son els problemes amb els amics, al treball, a l’escola, a l’institut, etc. 4.Has tingut alguna situació en la qual no travaves solució al problema del teu pacient? Si, evidentment vaig tenir no solament una situació si no que moltes, perquè per exemple amb l’Aina , que una noia de pares separats, ella es trobava molt malament, plorava casa nit, no menjava res, volia suïcidar-se .Em va dir en una cita que no trobava la manera com suïcidar-se, que ho havia intentat moltes vegades, però mai arriba a fer-ho. Quan em va explicar això, realment em vaig sentir molt malament, no sabia que dir-li, que aconsellar-li. Vaig pensar i meditar molt bé la situació, també vaig demanar ajuda a altres psicòlegs i al final aquesta noia, va adornar-se del mal que es feia ella mateixa i es va recuperar. 5.Com es considera vostè com a psicòloga? Jo em considero una bona psicòloga. Perquè la majoria dels meus pacients han sortit de les seves situacions i han continuat endavant. És difícil , però al final tot te solució i els pacients aprenen i jo 31

també aprenc d’ells. 6.Quin es el missatge que dones als teus pacients? El missatge que dono sempre als meus pacients, es que torts tenim problemes però que tot te solució. Als pacients que no li troben gracia a la vida, que no li troben sentir ala seva vida, sempre els hi dic que ells tenen un valor infinit, i que son molt importants pel demes. Senyora Valentia, ha estat molt inspiradora i reflexiva aquesta entrevista. Realment vaig arribar ala conclusió, de que la psicologia és una carrera molt difícil, però al final aprens molt més de la gent i et sent molt millor a l’ajudar als demes. Moltes gracies, espero que segueixi així, considero que és una d eles millors psicòlogues que hi ha. La psicologia es una carrera en la que has de passar a prova moltes coses, però que al final gaudeixes d’ella i aprofites cada moment i cada pacient. Ara tinc més clar què es sent essent un psicòleg i segueixo pensant que quan sigui gran vull estudiar psicologia i ajudar els demes a solucionar els seus problemes. Allison Guerreo

Guió radiofònic GUIÓ DE RÀDIO Fet per: Guillem Escalona, Júlia Fanning, Guillem Serrallonga i Giulisa Sulca. Hola sóc Giulisa Sullca i esteu escoltant CATALUNYA RADIO. Aquesta tarda parlarem sobre les grans estafes de les empreses més importants del nostre planeta. Avui, entrevistaré a tres grans experts en el seu camp de treball.Doncs aquí tenim a Júlia Fannig, voluntària de Greenpeace, experta en ciències ambientals i llicenciada en Oceanografia . Bona Tarda Júlia ! Júlia Fanning: Hola, encantada d’estar aquí. També esta amb nosaltres en Guillem Serrallonga, llicenciat en Tecnologia. Molt bona tarda. Guillem S: Bona Tarda. I finalment també tenim aquí el Guillem Escalona, graduat en administració i direcció d’empreses. Bona Tarda Sr. Escalona! Guillem E: Hola Comencem amb les preguntes: Explica’ns Júlia, quina és la principal raó per la que vas triar la teva professió? Júlia: Doncs des de que algú em va presentar la possibilitat de ser oceanògrafa i treballar per aconseguir un món millor , em vaig dedicar amb cor i ànima a poder aconseguir aquesta professió. 32

Vaja que decidida ! però, això del món millor, que vol dir exactament ? Júlia: Jo considero que el dit: “ un món millor” s’aconsegueix base de fer obrir els ulls a la gent vers el capitalisme, la contaminació, l’estafa i la sobreexplotació. Molt bé, continuem. Guillem Escalona i vostè què opina sobre l’explicació de la Júlia “d’un món millor “? Guillem E: Segons la senyoreta Fanning el capitalisme és una economia dolenta, però, quina altra opció teníem ? Només hi havia dues: el capitalisme, una economia de possibilitats on tothom podia aconseguir una bona feina i un bon sou, si tenies una mica de cap; o el comunisme, una dictadura on estàs estancat laboralment mentres que el president, que en realitat s’ha autoproclamat fent servir l’ús de les armes, i es fa ric a la teva costa . Júlia F: Perdona! El capitalisme, és una economia merdosa! Tothom està obligat a treballar i guanyar-se uns diners que ni tan sols posseeixen! Tots els diners de la gent són propietat dels bancs. No sé com podem sortir aquestes paraules de la teva boca! Tan de bo el capitalisme no hagués existit mai! Llavors tots serienfeliços! L’únic que ha portat el capitalisme a aquest món és esclavitud i contaminació ! Tranquils sisplau ! Doncs, bé acabem d’escoltar les opinions però que en penses tu Guillem Serrallonga ? Guillem S: Respecte els temes del capitalisme i de la contaminació, no sabria que respondre ja que no tracto aquests temes. Suposo que això té solució. La sobreexplotació de persones crec que és difícil solucionar-ho, ja que els que es beneficien en treuen molts diners. Júlia Fannig: I la sobreexplotació que ? Guillem S: ... Ho sento, jo no sé d'aquest tema, no et puc respondre. D’acord. Tornat al tema d’avui, les grans empreses, què en penseu sobre l'empresa Apple que coneixeu, que la resta de gent segurament no sap? Júlia: Jo us puc parlar d'un pacte entre GreenPeace i Apple. Es veu que uns portaveus de GP van debatre amb Apple, per a convéncer-los de que era innecessari utilitzar materials altament contaminants, i des de llavors Apple ha parat de fer servir productes contaminants com Mercuri i altres i ha començat a fer servir alumini reciclable. Uau! Que fort, es veu que la paraula sí que és la arma més potent! I els Guillems que me'n dieu d'Apple? Guillem E: Apple està fent una feina fantàstica. Intenten no contaminar per a tenir el poble content, i, no sé com, sempre troben escapatòries per a fer productes que interessin molt al client. 33

I el Guillem Serrallonga, que ens dius d'Apple? Tenen una tecnologia molt avançada, col·laboradora amb el medi ambient i creen llocs de treball; trobo que Apple és la millor empresa de que hem parlat avui. Ara ja no ens queda gaire estona per acabar el programa, per tant l'acabarem parlant sobre la importantíssima (i criticada) empresa anomenada: McDonalds! Guillem Escalona, tu que ets un empresari amb molta experiència dóna'ns, a nosaltres i als nostres oients, que penses sobre aquesta empresa: McDonals? Guillem E: Quina pregunta més inesperada Giulisa! Sincerament no sé que respondre m'has deixat en blanc. Ets molt bona periodista tu, sempre tant intrigant i sorprenent! Sisplau Guillem no ens canviïs de tema, simplement respon la pregunta i deixa de fer-me la pilota, que aquí tots sabem que sóc molt bona periodista. Guillem E: Ja ja ja ja ja ja! Déu meu que divertida! Saps... Júlia: Vols parar de fer-te l'innocent i respondre la pregunta amb una gran mentida de les teves, però qui t'ha ensenyat a dissimular a tu! Digues allò que jo se que estàs pensant. Que no pots respondre la pregunta perquè deixaries en descoberta el McDonals i a tot el teu sistema capitalista! Tranquil·la Júlia, ja sabem que tu tens un odi molt especial cap el McDonals, però només et demanem aquí que respectis el torn de paraula... Ara diga'ns Guillem, ara que la Júlia ja t'ha deixat en evidència, respon la pregunta amb sinceritat,te la repeteixo. Que en penses del McDonals? Guillem E: No puc donar-te informació sobre l'empresa en sí, el meu contracte no m'ho permet. Però puc donar la meva opinió personal. Jo considero McDonals com un exemple excel·lent per als emprenedors amb empreses petites, aquesta empresa va començar com una hamburgueseria normal i corrent, i al llarg del temps s'ha apoderat de la confiança de les persones i, actualment és unes de les empreses multinacionals més importants de la nostra economia. Molt be, continuem. I vostè Guillem Serrallonga, com consideres la opinió del nostre company Guillem? I explica’ns una mica com funcionen les instal·lacions d'aquesta empresa. Guillem S. : Jo no puc opinar sobre els raonaments del Guillem, perquè no conec prou be els seus estudis ni la empresa en sí ... Júlia: Moltes gràcies per ajudar, a la població a lluitar contra porcs com l'empresari Guillem... Júlia, no interrompis, continua Guillem no et tallis. 34

Guillem S: Com anava dient, jo sí que conec les instal·lacions d'empreses similars alMcDonals, i haig d'admetre que són nefastes, mai compleixen amb les condicionsde manteniment ni de neteja, els seus treballadors no son tractats ni pagats de forma decent; des d'aquí faig un crit a la gent que escolta aquest programa, i us demano que no hi mengeu mai més en un lloc semblant. Ostres Guillem aquesta declaració teva ens ha deixat a tots molt fora de lloc, tampoc et coneixem gaire, però crec que encerto quan dic que fins i tot tu estàs orgullós de tu mateix! Continuem,Júlia, explica’ns una mica per sobre com afecta el McDonals el nostre medi ambient. Júlia: Primer de tot haig de felicitar el guillem Serrallonga per parlar tan fredament d'una companyia ten perillosa... McDonals és una hamburgueseria molt coneguda arreu del món, i, misteriosament, els propietaris han aconseguit fer conèixer el seu costat positiu (si de veritat en tenen), però el fet de que les seves instal·lacions tinguin un nivell de manteniment menyspreable, que el seu menjar, en teoria, no està recomanat per a l'alimentació de dia a dia, i que subornen els metges per a que recomanin als seus clients menjar-ne; no s'ha donat a la llum. Tornant al tema del McDonals i el medi ambient, haig de dir que les seves relacions amb l'ecosistema són tant o més pobres que les de qualsevol altre empresa, però si que és cert que els productes químics que el McDonals afegeix als seus aliments contaminen severament la terra i especialment els mars. Molt be fins aquí les notícies de les grans empreses del món, ens tornarem a veure d'aquí a una setmana, amb uns convidats i un tema completament nous, fins llavors! GUIÓ RADIOFONIC Programa: RAC 105/El magazín Data: 27 de desembre 2013

Directores: Alysson Guerrero/Cristina Frutos Técnica de control: Emma Busquets

L1 . El dia 22 de novembre es va estrenar la segona part de la saga: ELS JOCS DE LA FAM, EN FLAMES. Es una pel·lícula esperada pels fans dels llibres des de fa 2 anys. La segona entrega és un èxit mundial, ja que encara segueix en cartellera. L2. Aquesta segona part de la saga ha superat a la primera ja que no tenien tant pressupost, però al triomfar tant, a la segona van tenir el suficient com per afegir alguns efectes especials, vestuari i qualitat. L3. Molts espectadors opinaven que el llibre era millor respecte a la pel·lícula, en canvi a la segona part deien que la pel·lícula estava molt ben aconseguida i era tal com s'ho imaginaven. Inclús alguns opinen que la pel·lícula és millor que el llibre. L2. Per aquesta segona part el Josh Hutcherson que actua com a Peeta Millack ha hagut de tenyir-se de ros. No tan sols ha canviat el color de cabell, també de núvia. Ara surt amb la actriu espanyola Claudia Traisac, que ha sigut la següent desprès de la Vanessa Hudgens, coneguda per sortir a High School Musical. 35

L3. Liam Hemsworth que actua com a Gale en aquesta famosa saga. Fa poc va trencar el seu compromís amb la cantant/actriu Miley Cyrus, la qual es va inspirar en la ruptura per compondre la cançó Wreking Ball. Ell la va deixar a causa del seu comportament i perquè havia canviat. Actualment manté una relació amb la model Eiza González. L1. Jennifer Lawrence que actua com a la protagonista Katniss, està soltera encara que manté molt bona relació amb Josh Hutcherson tot i que només són amics. Fa poc s'ha tenyit el cabell de ros i se l'ha tallat estil Miley Cyrus. En una entrevista, la actriu va comentar com a una anècdota graciosa que el primer cop quan Liam va veure el seu nou look se la va quedar mirant sorprès i tot seguit va començar a cantar Wrecking Ball. Ell es va callar i va marxar enfadat. Aquest any 2013 la actriu ha guanyat un oscar per la seva interpretació:EL COSTAT BÓ DE LES COSES GUIÓ RADIOFÒNIC FET PER: Míriam Planas, Sanra Ruiz, Judit Centelles i Helena Alonso Helena: Bon dia radiooients de l'INS Les Corts!!! Avui les convidades Sandra, Judit i Míriam ens parlaran sobre els avantatges i els inconvenients de treballar a Espanya o a l'estranger. Hi ha gent que creu que és millor quedar-se al propi país per viure amb millors condicions, com ara el clima, el menjar, la sanitat,... En canvi altres, prefereixen conèixer noves cultures; tot i que la major part, marxen per qüestions laborals o econòmiques. Tot seguit comencem amb el debat i li donem la paraula a la Míriam que ens explicarà alguns avantatges de quedar-se a Espanya. Fons musical: Wings (Birdy) 20-33s Míriam: Bé doncs, jo penso que treballar a Espanya ens permet estar a prop de la família i els amics, i així, poder compartir amb ells els millors i pitjors moments al llarg de la vida. Els amics són un valor molt important, i és difícil renunciar-hi. Helena: Continuem amb la Sandra que ens dirà quins són els avantatges de viure a l'estranger. Sandra: Viure a l’estranger no és una decisió que es prengui a la lleugera. És una cosa que has de rumiar molt, perquè, la teva vida canviarà en molts aspectes. Però per altra banda podràs conèixer altra gent i també serà una experiència positiva, amb això faràs nous amics i compartiràs formes diferents de veure les coses i segurament es convertiran en part de la teva família.

Helena: La tercera locutora és la Judit que ens mostra un punt de vista intermedi. Judit: A Espanya, la família encara té un gran pes social, no obstant això, la situació laboral que tenim a Espanya ens farà canviar i ens obrirà a altres opcions com la de treballar a l’estranger. Míriam: Nosaltres tenim la sort de tenir un clima mediterrani. Passem la major part de l’any amb temperatures superiors als quinze graus i podem gaudir de la platja; a més, hi ha persones que no volen viure en una ciutat gris i plujosa. Sandra: Quan estàs vivint en un país diferent al teu, has de conviure amb la seva cultura i els seus costums. Treballar en un entorn multicultural és molt important per créixer tant laboralment com personal. Judit: Espanya és un lloc ideal per viure tant pel menjar com pel clima i de fet, sortir fora sol ser per aconseguir una estabilitat laboral, que no sempre va acompanyada d’una cultura semblant a la teva. Pot ser un canvi molt radical i deu ser difícil d’acostumar-s´hi. Míriam: Tens raó ja que anar-te’n a viure a un altre país representa un canvi de cultura, donat que t’has d’acostumar a una altra forma de vida. A la Xina, per exemple, treballen moltes hores en unes condicions molt poc agradables. Sandra: Però en molts països tenen molt assumida una cultura de mobilitat laboral i ho veuen com un procés de desenvolupament professional i per tant ampliar el teu currículum. Judit: Està clar, que sortir del país sempre et farà créixer tant personal com professional. L’idioma segur que el dominaràs en poc temps, per molt difícil que pugui semblar. Míriam: Per altra banda, l’alimentació fora d'Espanya pot deixar molt que desitjar. Tenim una gran varietat i riquesa gastronòmica envejable per la resta del món. També hi ha la barrera de l’idioma. Si domines l’idioma del país on vius podràs enriquir-lo, però sinó pot ser una dificultat per la teva vida diària. Sandra: Però és la millor forma d’aprendre'l, ja que l’interès que tindràs per comprendre i que et comprenguin serà tan gran, que faràs un esforç més gran per aprendre el més ràpid possible. Helena: Els temes debatuts fins ara són importants, però també hi ha coses prioritàries com els serveis públics dels quals encara no n’hem parlat. Judit: Tens raó, el tema de la sanitat, moltes vegades pot ser un gran problema o bé pel cost elevat que pot tenir o bé per falta de recursos del país. Depenent d’on vagis. 37

Míriam: Al nostre país tenim un accés a la sanitat pública i si ens posem malalts podem anar al metge d’urgències. Per exemple, als Estats Units, la sanitat i les medicines tenen un cost molt elevat. A més tot i que aquí la situació no estigui gaire bé, si te’n vas a un altre país hauràs d’acostumar-te a noves lleis i normes. Sandra: Però no sempre és així, ja que moltes vegades aquest canvi pot suposar viure en un lloc on hi hagi major qualitat de vida i millors recursos per aconseguir una estabilitat laboral. Fins i tot hi ha països en què l’habitatge és més econòmica que a Espanya. Judit: A més, moltes vegades les ambaixades que ens representen en altres països estrangers, fan recepcions perquè es puguin conèixer les empreses que s’estableixen en el lloc i puguin intercanviar les seves experiències: sol·licitar feina entre ells mateixos per ajudar-se a establir-se dins el país. Per altra banda les lleis, depenent del país, poden arribar a ser tan dures com absurdes segons la nostra forma de veure-ho ja que som un país en teoria democràtic. Helena: Mai se sap. Cadascú ha de fer el que cregui que és millor.

Míriam: El més important, és que els nostres pares i el nostre país han fet un esforç per donar-nos una bona formació per tal que tot aquest talent no se’n vagi fora. És una pena que Espanya perdi la generació més preparada de la història. A l’estranger també s’està complicant la feina i els sous no són tan alts com pensem. La gent jove d’aquest país som el futur i val la pena que lluitem per millorar-lo. Hi ha una frase de Raimon que diu que “quan es perd l’origen es perd la identitat”. Sandra: En canvi, jo crec que el ‘networking’ serà un dels grans avantatges de treballar a l’estranger. Consisteix en una xarxa professional de contactes que ens permeten donar-nos a conèixer, escoltar i aprendre dels altres. És com un intercanvi d’informació i contactes amb persones que comparteixen interessos professionals comuns amb tu. Judit: Jo acabaria dient que per desgràcia o no, ens hem de començar a fer la idea que el món s’ha fet petit i que probablement tots nosaltres en algun moment sortirem a l’estranger ja sigui d’una forma contínua o esporàdica. Música de fons: Jubel (Klingande) Helena: Bé, doncs aquestes han estat algunes de les opinions de les nostres locutores. Com haureu pogut constatar, hi ha diferents visions sobre si és millor quedar-se en el propi país o emigrar. Tos els arguments proposats han estat prou interessants ja que els diferents punts de vista han estat molt variats. Sempre hi haurà un petit risc amb el que no sabem que podrà passar. Si et quedes a Espanya potser no trobes feina, i si te'n vas potser no t'agrada el lloc on estàs. Però sempre s'ha de fer el que creus que és millor i s'ha d'apostar per aquesta forma de vida. Esperem que us hagi agradat i que tingueu un bon dia!!! 38

Y POR ÚLTIMO, Y EN FRANCÉS... XAFFI Il est comme une masse de gélatine rouge. Avec des yeux très grands et adorables, avec des cils très grands. Mais quand il a faim, il se fait énorme et il avale des personnes entières. Il a très peur mais quand quelqu'un s'approche il gagne du courage et il s'accroche à des personnes d'à côté; de cette façon il a une proie pour quand il a faim. Il se peut camoufler pour n'être pas vu, une autre de ses vertus c’est qu'il se fait très grand, plus grand que une maison que vous n’avez jamais vu. Il a besoin de boire de l'eau en 3 heures ou il ne se peut pas collé. Bru Reina Urpí y Júlia Felicitat Fanning Alberola

FIN DE LA REVISTA Hecha por: Míriam Planas, Júlia Fanning. Giulisa Sulca, Emma Busquets, Bru Resina, Allisin Guerrero y Helena Alonso