INFOBAGES

REVISTA DIGITAL

Núm. 1Desembre 2020 FEDAC MANRESA

EDITORIAL

La voluntat d’aquesta revista digital, creada per alumnes de secundària, és la de donar a conèixer la comarca del Bages i la seva capital. Tot plegat forma part d’un projecte comú de l’alumnat d’ESO que s’inicia durant aquest curs 2020-21.

Trobareu articles i reportatges en els diferents idiomes que el projecte curricular de la nostra escola ofereix.

Llarga vida Infobages!

Les seccions d’aquesta revista són:  CAÇANOTÍCIES: Espai dedicat a notícies d’àmbit local i d’esdeveniments del nostre dia a dia a l’escola.  VA D3 LL3TR3S: Aquí hi trobareu recomanacions nostres com lectures d’interès i creacions literàries relacionades amb la nostra comarca.  BAGES CREATIU: Artistes, actors, espectacles...creativitat bagenca al 100%.  MIRA MIRA: Apartat dedicat a conèixer els racons de Manresa i dels seus voltants.  REMEMBER WHEN: Recull històric d’esdeveniments transcendents de la nostra ciutat i de la nostra regió.  Mmmm!!!: Espai culinari reservat als més sibarites.  ON ANEM: Propostes per als més esportistes i amants de la natura.  PASSATEMPS: No cal presentació.

Desembre 2020

CAÇANOTÍCIES COM VIVIM LA COVID A L’ESCOLA? L’altre dia van venir uns periodistes de la UVIC a l’escola a gravar una petita coreografia que vam composar uns dies abans. El covid 19 ha sigut una cosa que ens ha sorprès a tots, ningú va pensar que una pandemia evolucionaria tant ràpidament i molt menys que haguem hagut d’adoptar mesures tan radicals: la quarantena,les mascaretes,etc… I això,ha sigut una cosa que ha afectat a tots en qualsevol dels camps o entorns, entre d’ells, l’escola.

Aquests últims mesos ens hem anat adaptant al nou estil de vida cosa que dóna una valuosa lecció: que les coses poden canviar i que ens hem de saber adaptar a les diferents situacions. Crec que la cosa que més ha afectat a nivell cultural o a qualsevol lloc és la distància social, una de les coses que més ens han costat a tots a nivell general i que ha pogut millorar o empitjorar,també,com a part positiva és que ara tothom està més conscienciat amb la higiene i mesures com posar gel a les mans.

A nivell general això ens ha servit com una preparació pero futures situacions similars i quan acabi la situació en la que vivim ara tots agrairem la Covid 19 ja que el científics han descobert moltes coses.

Entre els avantatges més positius que ens ha donat la Covid han sigut tant a nivell de reflexió com a la vida comú en general com per exemple: Els nens hem après a valorar més el temps lliure i hem après que si no es treballa, el descans o l’oci acaba sent avorrit i no te gràcia. També ha millorat molt el medi ambient, sobretot la contaminació. I, tot i que, entre els desavantatges en tenim diversos, sempre és millor mirar el costat positiu :).

Alguns desavantatges han sigut per exemple la caiguda de treball, una cosa que efectivament és greu, i hem d’estar concienciats d'això, però no ens hem de posar tristos, més bé treballar pels desavantatges en general de la vida.

Anass Maarich

1

Benvinguts a tots, em dic Olaf i us vaig a parlar de la meva experiència a l'escola amb tot això de la Covid.

Per començar, vaig a dir que TOT aquest any a sigut molt estrany, però dins del que cap segueix sent tot igual encara que ens hem d’estar desinfectant-nos les mans, que tot el dia portem la mascareta, que hem d'estar a una certa distància i bé, bàsicament és tot això de la “nova normalitat”. Tampoc podem fer treballs amb l’altra classe cosa que l'any passat si fèiem (abans de la pandèmia òbviament).

D’altra banda aquesta pandèmia també ens Ha portat coses positives, com per exemple, que hem après a coneixe'ns millor a nosaltres mateixos ja que hem passat molt més temps sols i gràcies a moltes eines tecnològiques hem pogut estar a casa i comunicar-nos amb altres persones i no ens hem avorrit tant quan estavem confinats. Gràcies a això, molt del temps que hem perdut sense estar amb la família l’hem recuperat. També hem vist com moltes persones ajuden a altres com per exemple els metges, és a dir , ells encara que poguessin agafar la Covid, han seguit ajudant a moltes persones.

En conclusió, jo crec que tot això del Coronavirus ens a fet adonar de com de bé vivíem abans: sense mascareta, sense toc de queda, sense distàncies i amb molts petons i abraçades.

Olaf Castilla

EXCURSIÓN POR LA MANRESA IGNASIANA

El lunes 19 de octubre hicimos una ruta por los lugares más emblemáticos de Manresa por los que pasó San Ignacio de Loyola. San Ignacio de Loyola era un caballero, que fue herido luchando en Pamplona. A causa de esto pasó mucho tiempo recuperándose .Durante este período pasó la mayoría de tiempo meditando y decidió ir a Montserrat y dejar todos sus vestidos y sus riquezas para convertirse en pobre y ayudar a los más necesitados.

En esta excursión primero fuimos al Pou de la Gallina, que como cuenta la leyenda, había una niña muy contenta paseando y cuidando de su gallina. La gallina cayó en un pozo. Viendo la desesperación de la niña por lo que le podía hacer su madrastra, Ignacio de Loyola que caminaba cerca de allí, la ayudó e hizo que la gallina resucitara.

Seguidamente entramos en la Capella de Sant Ignasi Malalt, donde la familia Amigant lo acogió en dos ocasiones.

2

Después entramos en la Capella del Rapte, allí Ignacio de Loyola se desmayó y estuvo inmóbil en el suelo durante ocho días, en ese momento tuvo visiones del futuro. Luego pasamos por el Carrer del Balç, calle en la cual solía pedir dinero y comida.

Esta excursión fue una muy buena experiencia porque nos “sentimos” como Ignacio de Loyola caminando por la ciudad. Además habían guías que nos explicaron exactamente lo que pasó en esos sitios.

Mi valoración personal es excelente aunque no pudimos visitar algunos lugares importantes como La Cova, que fueron de gran importancia en su trayecto por Manresa.

Xavier Fernández 1ºB

NUESTRO NUEVO CURSO 2020-2021 Una pandemia y una nueva etapa Este nuevo curso ha sido interesante cuanto menos por el uso de mascarillas, el gel hidroalcohóolico y los libros digitales. Lo que más nos ha afectado a nivel académico es el uso de los libros digitales, ya que es un cambio enorme y afectan directamente a nuestros estudios, por ejemplo cuando hay fallos en la wifi se hace complicado acceder al material, y esto sucede de vez en cuando.

El primer día, al entrar por la puerta, estábamos nerviosos por el cambio de etapa y cómo está afectando este virus a nuestra vida diaria y escolar. Cada día, al entrar al recinto escolar tenemos que ponernos en las manos el gel hidroalcohólico y después nos colocamos en fila para que nos tomen la temperatura. Al terminar todo este protocolo, subimos a clase y, antes de entrar, nos volvemos a poner el gel hidroalcohólico para comenzar las clases.

Volviendo al primer día, cuando entramos en clase vimos que los asientos estaban separados por un metro de distancia: la verdad es que no nos sorprendimos mucho, ya que sabíamos que iba a pasar porque lo habíamos visto por las noticias. Nos sentamos y los profesores nos explicaron cómo sería este curso, debido a la pandemia. A la hora de patio, la primera vez nos sorprendimos al ver que no 3

nos podíamos juntar con los otros cursos y clases, y además, nos otorgaron un lugar en el patio del que no podemos movernos.

A las cinco de la tarde, los cursos de primaria salen por la puerta principal que da a la calle Dos de Mayo. Los alumnos de Secundaria, en cambio, salimos por la puerta de la antigua secretaría, en el Carrer del Bruc, para no juntarnos.

Debido al cambio de etapa los profesores, son más exigentes; en las clases nos piden que estemos atentos y hay que estudiar más, porque los exámenes son más complicados, y también tenemos más horas de clases.

También han cambiado las normas de comportamiento, ahora no pueden haber peleas: está que al agredir a alguien nos pueden expulsar ya que la violencia tanto verbal como la física están completamente prohibidas Eso es todo de lo que queríamos explicaros así que, sin nada más que decir ¡Nos despedimos!

Salma Chreta, Jian Hao Bai, Inés Jiménez, Elsa Cano

¡HEMOS VUELTO! Enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=cPEBLGs8Q4U&feature=emb_logo

4

VA D3 LL3TR3S ENS CONVERTIM EN BIÒGRAFS BAGENCS 1. IGNASI OMS I PONSA Ignasi Oms i Ponsa més conegut com l’arquitecte del Casino a Manresa fou un arquitecte molt conegut català del Bages per les seves obres.

Voleu conèixer i saber més sobre ell?

Va néixer el 1863 a Manresa i la seva mort va ser el 1914 a Barcelona amb 50/51 anys.

Ignasi va entrar amb només 16 anys a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, va obtenir un títol el 19 d’agost de 1890.

Va ser representat més destacat del modernisme a Manresa i l'any 2011 va ser el primer arquitecte a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres. A més a més, va participar activament en l'organització de les sessions de les Bases de Manresa dels dies 25 i 27 de març i del 15 d'abril de 1892 i va ser el fundador del Centre Nacionalista Republicà de Manresa.

Els seus començaments pertanyen a l'eclecticisme que es en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir.

Oms i Ponsa es col·laboradors artesans per als seus treballs, alguns dels quals duien el seu segell en forma de propostes de disseny. Oms va conrear el disseny gràfic, el disseny industrial i el disseny decoratiu.

Va fer obres com: Torre Lluvià - Vil·la Emília, Casa Gabernet Espanyol, Casa Armengou, Casa Lluvià, Casa Torrents, Casa Devant entre moltes més però la més coneguda és el Casino de Manresa.

Núria Closa

5

1. JOAQUIM AMAT I PINELLA Joaquim Amat i Piniella fou un escriptor i polític català, que va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen.

Escriptor i intel·lectual català, Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 22 de novembre de l'any 1913. Va rebre l'educació primària a la seva llar a mans dels seus pares, abans d'estudiar a l'Institut Lluís de Peguera de la seva ciutat natal. Ja des de jove va participar en tota mena d'activitats culturals i polítiques. La Guerra Civil va interrompre els seus estudis de dret, ja que es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República. Després d’exiliar-se a la fi de la guerra, va ser capturat i fet presoner en el camp d'extermini de Mauthausen, en el que va passar 5 anys.

Aquesta experiència el va portar a escriure el llibre K.L. Reich, en què es narraven les atrocitats nazis i que no va ser publicat fins a la dècada dels 60.

El 1962 va fundar l'Amical de Mauthausen, junt amb altres companys antigament deportats. El 3 d'agost de 1974 i després d'una vida dedicada a l'activisme i l'escriptura, malauradament, va morir a la ciutat sanitària de Bellvitge.

Fins a la seva mort, Amat publicà quatre obres més: El Casino dels Senyors, Roda de Solitaris, La pau a casa i La Ribera Deserta.

La seva obra i personalitat s'han vist revifades en els últims anys.

Poc després de la seva mort, se li va retre homenatge diverses vegades, però no ha estat fins als darrers anys que se n'ha recuperat més la memòria: en primer lloc, a la seva pròpia ciutat, Manresa; en segon lloc, des de l'acadèmia, principalment per part de David Serrano.

En el marc del centenari del seu naixement, la ciutat de Manresa organitzà l'any 2013 l'exposició "Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci", a més de nombrosos actes, i es presentaren algunes edicions de la seva obra.

Avui dia es concedeix el Premi Joaquim Amat-Piniella en honor seu.

Ana Gutierrez Encinas 1 ESO A

6

RESEÑA LITERARIA: DIARI D'UNA PENJADA RESEÑA LITERARIA Me llamo Ariadna Balcells y dedico esta reseña literaria para el primer número de la revista Projectem el Bages al libro “Diari d’una penjada”. Lo he leído este verano y es un libro que me gustó mucho porque leí cosas que también me pasaban a mi o a mis amigas. Es muy fácil de leer y muy divertido, por lo que lo recomiendo a quien quiera pasar un buen rato.

Ficha técnica:  Título: Diari de supervivència a l’Institut  Autor: Rachel Renné Russell  Género: Juvenil aventuras  Número de páginas: 282 páginas  Editorial Estrella Polar  Publicación : 2009 El libro es el diario de una niña adolescente que se llama Nikki y cuenta lo que le pasa día a día, en el instituto, en su casa y con sus amigas. Hay situaciones divertidas de días buenos y otras situaciones de días no tan buenos. El estilo de letra y las ilustraciones hacen entretenida su lectura y podemos ver muchas situaciones que hemos vivido o vemos cada día.

La Nikki cambia de Instituto porque su padre le ha conseguido una beca en un centro privado de élite. A ella eso no le parece una ventaja, ya que no consigue hacer amigos entre sus nuevos compañeros y las chicas de su clase la marginan por no llevar ropa de marca ni tener un móvil de última generación. Su madre le regala un diario para que anote las dificultades a las que debe hacer frente cada día y así le sea más fácil superarlas.

A veces podemos pensar que nos pasan cosas muy raras, pero leyendo este libro podemos ver que no somos tan raros como pensamos.

Os lo recomiendo.

Ariadna Balcells, 1B

7

DIARIO DE GREG. VOLANDO VOY Recomendación literaria: Diario de Greg. Volando voy

Ficha técnica: 

Título del libro: Diario de Greg. Volando voy.



Nombre del autor: Jeff Kinney



Género: Narrativo



Número de páginas: 217



Editorial: RBA



Año de publicación: 2017

Mi nombre es Ángel Pasapera y en este primer número de la revista Projectem el Bages os quiero recomendar un libro que he leído este verano y que, si bien no es el mejor, es uno de mis favoritos.

La familia Heffley, la de nuestro protagonista Greg, se quería relajar: los preparativos de Navidad les estaban estresando y decidieron huir del frío y la intranquilidad a una isla tropical llamada Isla de Corales, donde pretendían descansar. Pero los planes no salieron como pensaban. La calma que buscaban no la encontraron en ningún lado de esa isla.

Si me preguntaran porqué me gusta este libro lo tendría muy claro. En primer lugar, porque es muy entretenido y divertido: las desgracias que les pasan a Greg y su familia son insuperables, no puedes leer una página sin reír. En segundo lugar, me han gustado mucho los dibujos: son sencillos pero transmiten bien el mensaje que quieren dar, acompañando perfectamente el texto. En tercer lugar, el protagonista me ha caído bien porque es muy gracioso. Y, en cuarto lugar, pienso que la historia está muy bien construida, porque tanto el inicio, como el nudo, y el desenlace, tienen mucha coherencia.

En conclusión, creo que es un libro que tendría que leerse todo el mundo para reírse un poco, así como todos los libros que Jeff Kinney ha escrito de la colección del Diario de Greg. Ángel Pasapera, 1B

8

RESEÑA LITERARIA: El Diario de Greg. El tercero en discordia Buenos días, este verano leí un libro que me llamó bastante la atención. El libro se titula Diario de Greg. El tercero en discordia. De tan entretenido que era me lo acabé en tres días, así que lo recomiendo.

Como ya he dicho el título es Diario de Greg. El tercero en discordia, y su autor es Jeff Kinney. La obra fue publicada por la editorial Estrella Polar en 2013. Se trata de la primera edición en español que tiene 217 páginas.

En este libro hay tres tramas principales que giran entorno de la vida de Greg, el protagonista. En primer lugar, llega San Valetín y Greg trata de encontrar pareja, porque en el instituto se prepara un baile para el día de los enamorados, y hace de todo para conseguir una cita. Para encontrar pareja una de las chicas vende piruletas con mensajes para que el alumnado pueda pedir a sus parejas ir al baile. Greg se gasta mucho dinero comprando estos obsequios.

En segundo lugar, se llevan a cabo unas elecciones para escoger vicepresidente/a. El mejor amigo de Greg, Rowley, se presenta para ocupar el puesto de vicepresidente, pero Greg es quien le sugiere las ideas para su campaña. Es Greg en realidad quien está detrás de la candidatura de su amigo.

Y en tercer lugar, el tío de Greg, Gary, después de tratar de hacer un negocio de camisetas, fracasa y pide a la familia de Greg quedarse en su casa. Es un gran consejero de amor para Greg pero se pasa el día jugando con su ordenador.

En conclusión, lo recomiendo por tres motivos. Por una parte, es muy entretenido: la historia engancha y cuando empiezas, no puedes parar de leer. Tiene 217 páginas pero se hace corto. Por otra parte, el hecho que tenga dibujos hace más comprensible la trama. Además, los dibujos son muy sencillos pero permiten imaginar la historia.Y finalmente, me gusta el protagonista: es un chico con el que te puedes identificar porque le pasan cosas que perfectamente le podrían pasar a un joven de mi edad. No es un libro como los demás, pero para descubrirlo, tendrás que leerlo.

Marc Leon 1º A

9

Harry Potter y la piedra filosofal En esta reseña voy a presentar el libro Harry Potter y la piedra filosofal, un libro conocido mundialmente, con el que no podrás parar de leer…

Ficha técnica Título→ Harry Potter y la piedra filosofal (Harry Potter and the Philosopher’s Stone en inglés) Autor→ J.K Rowling Editorial→ Empúries Año de publicación→ 1997 en Gran Bretaña i 1999 en Catalán Número de páginas→ 292 Número de edición→ Tercera edición

Resumen Harry Potter es un niño huérfano que vive con sus despiadados tíos y con su insoportable primo Dudley, allí le obligan a dormir debajo de la escalera y él se siente muy triste y solo.

A simple vista parece un niño normal hasta que un dia le llega una carta invitándolo a asistir a la escuela de magia Hogwarts, una escuela muy especial en la que aprenderá muchos trucos de magia y brujería, hechizos, pociones y tácticas de defensa contra las artes oscuras, porque él no es un niño corriente, es un mago y deberá aprender a vivir en el mundo mágico durante todo el curso.

En Hogwarts no solo estudiará, sino que también aprenderá a jugar a quidditch, un deporte parecido al fútbol pero que se juega con escobas y que se le dará bién, y conocerá a sus mejores amigos: Ron Weasley, un pelirrojo muy divertido y Hermione Granger, una chica con padres no mágicos pero que parece que lo sabe todo sobre la magia, juntos pasarán un gran año pero también tendrán que enfrentarse a sus peores enemigos y defender una piedra muy valiosa que se encuentra en Hogwarts porque parece ser, que alguien la intenta robar.

Conclusión : Este libro llegó a ser tan conocido que se hizo una película, y con ella, todas las demás películas sobre los otros libros.

El libro me gustó mucho porque es muy detallado, con esto me refiero a que si yo quiero, me puedo identificar con los personajes muy fácilmente, al fin y al cabo, solo tienen once años. Si no te gusta mucho leer, este es un libro divertido, para todas las edades y con un vocabulario entendible.

Con este libro seguro que te enganchas, a parte, lo puedes leer tantas veces como quieras y no va a perder la magia.

En conclusión, este libro es uno de mis favoritos y se lo recomendaría a todos, espero que os guste y que lo disfrutéis tanto como yo lo hice.

Ejemplar del libro que he leído yo en catalán.

Ada Portella 1ºA 10

EL PRÍNCIPE DE LA NIEBLA

Presentación: Este trimestre, en la asignatura de Lengua Castellana, estamos leyendo una obra de Carlos Ruiz Zafón: El Príncipe de la Niebla. Es una novela de misterio e intriga que se desarrolla en un pueblo un poco encantado por el espíritu de Jacob que sigue allí después de su muerte. Familia y amigos intentan averiguar lo que pasó, pero entre medio aparecen personajes maléficos y todo se complica.

Ficha técnica: Título: El príncipe de la niebla Autor: Carlos Ruiz Zafón Editorial: Editorial planeta Año de publicación: 2007 Nº de páginas: 230

Resumen: La familia Carver se muda a una nueva ciudad, ya que en la suya hay guerra. Maximilian y Andrea tienen a tres hijos: Alicia, Irina y Max. Max y Alicia conocen a Ronald, el nieto de Victor Kray, entre ellos crean una amistad muy fuerte. En la costa, al lado del acantilado donde Victor Kray tiene su faro, hay un barco llamado “Orpheus” que hace años naufrago. Muchos días los tres amigos pasan ratos buceando y descubriendo antiguedades del barco. Le preguntan al abuelo de Roland qué pasó con aquel barco. Victor Kray les cuenta una historia pero ellos no se la creen. Max, tras investigar mucho, le informa a Víctor Kray de todo lo que ha encontrado y acaba descubriendo otra historia. La historia incluye personajes maléficos como Caín y el Príncipe de la Niebla, los cuales hacen tratos con la gente, primero hacen realidad su deseo y después ellos le dan algo a cambio. Cuando le cuenta esta otra teoría creen que Ronald está en peligro y van corriendo a salvarlo. ¿Por qué irían a salvarlo? ¿Queréis saberlo? Lee el libro y lo descubrirás…

Conclusión: Recomiendo este libro porque me gustó mucho ya que es fácil de leerlo, y porque está lleno de intriga y misterio. Cuando lo lees, te imaginas los personajes y las escenas. Esto te lleva a meterte en la historia y no poder parar de leerlo.

Jana Solà 1ºA

11

BAGES CREATIU ENTREVISTA AL NATXO TARRÉS

Natxo Tarrés: (cantant i guitarrista)

Aquesta és l’entrevista que vam fer al Natxo Tarrés, cantant i guitarrista molt conegut de Manresa, principalment pel grup gossos sobre la seva carrera musical i altres aspectes de la seva vida.

Entrevista:

-Quan vas saber que et volies dedicar a la música?

La música va entrar molt fort a la meva vida quan tenia catorze anys. Sempre m’havia agradat molt la música però als catorze vaig descobrir una guitarra vella que hi havia a casa meva, de les meves germanes, que eren més grans que jo i vaig començar a fer els meus primers acords i les meves primeres cançons. Evidentment només eren per mi i pels meus amics més propers perquè em feia molta vergonya ensenyar-les. A poc a poc, quan ja anava a l’institut, crec que era a segon, vaig fer el meu primer grup que es deia Forat Negre i era amb companys de la meva classe. I mica amb mica vaig anar veient que m’agradava molt, i de totes les coses que feia, era de les que més m’ agradaven. Però pensar a dedicar-me a això era molt complicat, com un somni, però quan vaig tenir divuit o dinou anys vaig conèixer als meus amics i vam formar el grup Gossos. Quan vaig fer vint anys treballar pel grup es va convertir en la meva feina diària: fer cançons, fer concerts… I sense adonar-me’n he treballat pel grup més de vint-i-cinc anys.

-Quines han sigut les teves influències a nivell musical?

Jo escoltava la música que feien a la ràdio i la veritat és que m’agradaven tots els estils. La influència era una mica allò que sonava en aquella època (anys 90, més o menys). Sempre m’han agradat molt aquelles cançons que són rodones i crec que a totes les èpoques n’hi ha hagut.

-Quins instruments toques o t’agrada tocar?

12

Sóc músic, però sóc d’aquells músics que no està tot el dia tocant instruments, que estaria bé que ho fes, però faig moltes altres coses i diguéssim que el que faig servir més és la veu perquè d’alguna manera sóc cantant; normalment en els grups que participo faig de cantant. Després toco la guitarra perquè m’ajuda molt a fer cançons; toco una mica el piano i una mica el baix, la bateria…

Però així que em pugui defensar bé, podria dir la veu i la guitarra .

-Si no t’haguessis dedicat a la música, a què t’hauries dedicat?

No sé si tinc la resposta, perquè jo en aquella època dubtava molt de tot el que volia fer, però m'agradava el periodisme. Ja més de gran, a banda de la música, també m’he dedicat a fer altres coses, sobretot a l’activisme social, el que seria lluitar per algunes causes que val la pena lluitar i moure’s per intentar canviar les coses. Per tant, aquestes són coses que m’agraden. L’ altra cosa que m’agrada molt és la natura, i amb això vull dir que tampoc m’importaria tenir una feina que estigues molt a prop de la natura.

-Amb quina edat vas entrar al grup dels Gossos?

Vaig començar a tocar la guitarra els 14 anys i amb els Gossos vam arrancar quan jo tenia 19 anys. Va ser l’estiu de quan jo tenia 19 anys que vam dedicar moltes hores a tocar junts i a fer cançons. A partir d’allà, la nostra història, que ara deu tenir 28 anys; vam començar l’any 1993.

-Quina és la teva relació amb els Gossos?

Primer de tot són amics meus. Molt amics meus, i de fet, primer vam ser amics i després vam ser un grup. Vull dir que per nosaltres primer era trobar-nos. Érem un grup d'amics que ens trobàvem per fer una cosa que ens agradava a tots, que era la música. Ens agradava molt a tots la música i durant tot aquest temps, han sigut gairebé part de la meva família, com si fóssim germans 13

perquè hem estat molts anys junts. Ara fa tres anys que no toquem, però durant aquest temps hem fet moltes coses, vull dir que són quasi de la meva família. tot i que cadascú fa la seva vida i es dedica a les seves coses.

-Quins premis heu guanyat?

Els dos primers premis que vam guanyar van ser els que ens van permetre gravar el nostre primer disc; Vam guanyar un concurs de maquetes (les maquetes són el que un músic fa abans de gravar un disc) i el concurs era d’aquí, d’una ràdio de Manresa. Després vam guanyar un premi que es deia Pop Rock per a joves, que el feia la Generalitat de Catalunya. Aquell premi va ser molt potent perquè va ser després de fer moltes eliminatòries, de tocar en directe… Tot això ens va permetre fer el nostre primer disc.

Més endavant hem rebut alguns premis de la revista de Rock. També vam guanyar un disc d’or (vol dir que d’un disc vam vendre més de 40.000 discos) i crec que també vam guanyar algun premi de la Ràdio 4 a la millor cançó de l’any i alguns més que ara no recordo.

-A què més et dediques, a part de la música?

Bàsicament continuo treballant en el món de la cultura i el que faig és ajudar a que projectes culturals puguin tirar endavant. Un d’ells és el festival Esperança: un festival que justament es va fer aquesta setmana passada ). També sóc membre de l'Acadèmia de la Música Catalana i particularment tinc un projecte que es diu Irehom, que fa molts anys que hi dedico molt de temps, amb altres persones, que és la construcció d’una antiga masia que hi a Castellgalí i que és una mena d’escola per a tota la vida. Una altra cosa que faig “que aquesta és la que m’ajuda a omplir la nevera” és que tinc una petita empresa d'energies renovables: plaques solars... I en aquells moments que no estic tocant això també m’ajuda.

- Quins són els teus hobbies?

Doncs m’agrada molt anar amb bicicleta, m’agrada caminar per la muntanya, m’agraden molt els rius, banyar-me als rius… i jugar amb els meus fills.

-A què et volies dedicar de petit?

Sempre m’havia fet gràcia fer de bomber o d’astronauta... També vaig fer esport molt de temps.

A mi m’agradava tot (com em passa ara també) però a vegades no m’agrada repetir una única cosa, o fer-la molt seguit.. Si pogués triar preferiria fer diferents coses i anar canviant una mica perquè no fos sempre igual.

14

AgraĂŻm al Natxo per ajudar-nos a fer aquest treball i trobar un lloc a la seva agenda per fer aquesta entrevista. GrĂ cies!

Mireia Esquius, Abril Valencia, June Palomares, Abril Vilarmau i Edurne Platero.

15

MY FAVOURITE PIECE OF ART My Favourite piece of art by Abril Valencia (2n ESO A) The piece of art that I have chosen is a graffiti that is in my neighborhood. It’s in the street Prudenci Comellas, in Manresa.

I really like this graffiti because I love the sentence. In my opinion it’s the best thing about the painting. I also like that it is so colorful.

I took the pictures last week after school. I took some pictures with my cell phone and I also edited them. I really like editing my pictures because maybe there is not enough light, the colors are low, or many other things...

The graffiti was made by two girls in 2017. So it’s three years old.

They signed it with her names: Marta Giménez and Maria Forés.

My dad and I saw how they were painting the background and the shape of the boy and the girl reading the books.

I think that this graffiti is awesome, it's well done and it’s beautiful. I think that everyone that lives in the neighborhood has seen it at least once. But if you haven’t seen it before you should go to see it, you will like it a lot.

16

WHAT I READ THIS SUMMER: "ORIOL PELACANYES" BOOK RECOMMENDATION BOOK RECOMMENDATION

Title of the book: Oriol Pelacanyes Creuer Paradís Author: Eva Santana Recommended by: Roger de la Varga Book gender: Youth narrative

This book had parts that are: Funny, exciting, . . .

Summary of the book: Oriol is an 11 years old boy, whose parents do not take care of him very much, but he is very lucky to have a friend that always helps Oriol. Her name is Lis. In this book, Oriol’s family wins a contest to go for holidays on a cruise that goes around the Mediterranean Sea. On the trip, Oriol and Lis will experience many adventures and they will make it unforgettable.

I am recommending this book because: I recommend this book because it is very funny, it’s easy to read because it has a lot of pictures.

My favourite part is: My favourite part of this book is the moment when Oriol’s mother tells her neighbour that she has won the contest.

17

MIRA MIRA SOMNIS FETS REALITATS (a Pilar Planes) -Mare, t'agrada el dibuix que he fet?

-Sí filla està molt bé, ara fes el favor d'ajudar-me a fregar les escales, no t'entretinguis Pilar.

-Sí mare...

Aquesta era jo de petita, amb nou anys. A la meva mare, realment no crec que li importessin gaire els meus dibuixos, en canvi, sempre llegia els llibres del meu germà.

La veritat no m'afectava molt perquè la meva tieta Marta sempre em deia que era una gran artista i m'ensenyava alguns consells.

-Per cert demà vindrà la teva tia a dinar.

-De debò?

-Sí, ja ha solucionat els problemes que tenia a Barcelona.(Segueix en el mateix temps) En aquell moment, instantàniament, vaig anar corrent al soterrani, vaig agafar l'obra que estava fent: un gat negre amb els ulls molt verds i un girasol preciós al costat.L'havia d'acabar per demà, ja que era un regal per la meva tieta.

Vaig escoltar uns passos que baixaven les escales, vaig mirar de reüll i era el meu germà. Em va dir: -Què hi fas aquí? T'estàvem buscant, la mare et renyarà, que estàs fent?

-És un dibuix, és per la tieta, demà vindrà, t'agrada?

-Sí, no està malament, vinga puja cabdal.

Recordo perfectament el dia d'aquella reprimenda, la meva mare em va castigar sense poder tornar al soterrani i va tirar tots els dibuixos que tenia allà. Sort que vaig amagar bé el del gat, aquell va ser l'únic que em va quedar.

Any 1929, quan la Pilar ja té 17 anys Estic farta que els meus pares em diguin indirectament si vull anar a treballar amb ells a la farmàcia, ja que tenen molta feina, el que no saben és que jo en realitat vull estudiar belles arts. Estàvem sopant tota la família i de cop el meu pare diu: 18

-Pilar com ja saps a la farmàcia estem molt enfeinats i no ens aniria malament la teva ajuda, has de venir a treballar.

-No podia fer altra cosa que acceptar.

-Sí pare, demà començaré.

-Perfecte.

L'endemà em vaig aixecar d'hora, anava pel carrer observant tot el meu entorn, pensava que a aquell carrer li faltava color, era molt gris, sense creativitat. El dia se'm va fer etern, quan per fi vaig acabar, vaig anar a visitar a la meva tieta, vaig explicar-li que volia estudiar belles arts, em va dir: -Pilar, has de fer el que a tu t'agrada de veritat, després serà massa tard.

Vaig notar a la seva mirada tristesa, però només durant un moment, després es va tornar a animar.

-Has triat la decisió correcta, tant de bo jo hagués fet el mateix.

-No crec que als meus pares els hi sembli una bona idea...

-Aquesta vida és teva, aprofita-la i viu-la com tu vols.

-Tu no ho entens.

-Clar que t'entenc a mi em va passar el mateix que a tu, però vaig triar l'opció incorrecta, tu pots fer-ho, ets més forta.

Al cap d'una setmana durant el dinar, el meu germà els hi va dir que ja havia decidit quina carrera estudiar, volia fer periodisme. Els hi va semblar una molt bona idea, el van abraçar, estaven molt orgullosos d'ell, llavors em va semblar el moment adient per dir-los que era el que jo desitjava estudiar.

-Pare, mare jo també us he de dir una cosa, vull estudiar belles arts.

Va haver-hi un silenci incòmode, a la meva mare se li havia posat la cara com un paper i el meu pare no sabia molt bé com reaccionar fins que va dir amb un to alt i clar: -Això no et donarà cap futur, tu el que has de fer és casar-te amb un home ric i sinó no et vull veure més en aquesta casa.

Vaig notar un nus a la gola, sentia molta impotència i de cop i volta una llàgrima va baixar per la meva galta, la meva primera reacció després d'això va ser sortir, aixecar-me i marxar corrent. Plovia molt, però igualment jo seguia corrent dirigint19

me cap a casa de la meva tieta. Se’m barrejaven les llàgrimes i les gotes d'aigua a la cara. Vaig arribar, la meva tieta suposo que ja s'imaginava la situació i l'únic que va fer va ser abraçar-me. Quan ja estava més calmada em va dir que podia quedarme a viure a casa d'ella sense cap problema i estalviaríem per poder pagar els estudis de belles arts.

L'endemà em sentia lliure, com si m'haguessin tret un pes de sobre, el primer que vaig fer només aixecar-me va ser pintar, per oblidar tot el succeït.

En els pròxims anys vaig estar ajudant a la meva tieta amb el treball, també practicant tècniques de dibuix, ara sabia utilitzar aquarel·la, acrílica, llapis, però sobretot la que més m'agradava era l'oli. M'encantava dibuixar paisatges i elements de la naturalesa.

Any 1936, quan la Pilar ja té 24 anys.

Tornava de la universitat quan vaig agafar el diari, vaig veure una foto del meu germà i vaig llegir, posava: Última hora: el periodista i escriptor conegut Josep Maria Planes ha estat assassinat amb set trets al cap, s’ha trobat en un pis del carrer Muntaner de Barcelona.

Em vaig quedar quieta al mig del carrer, feia molt temps que no em comunicava amb la meva família, sabia que el seu germà era bastant conegut, però això no m'ho esperava.Vaig decidir anar a veure als meus pares, ja coneixien la notícia, estaven molt tristos per la mort del meu germà, semblava que no se'n recordessin de res del que va passar, no semblaven enfadats, quan els vaig explicar a què em dedicava i a què estudiava els hi va semblar molt bé. Semblava que feia segles que no els veia.

*La mort del germà de la Pilar Planes és completament real, Josep Maria Planes va morir assassinat a un carrer de Barcelona l’any 1936.

June Palomares 2n A

20

La meva narració (Personatge il·lustre: Jacint Carrió i Vilaseca) Un matí de pluja, Pepita Carrió, una dona molt carinyosa, amable i generosa d'estatura mitjana, cabell curt i gris, passejava tranquil·lament amb la seva néta mitjana Noa Valencia, una noia molt divertida, graciosa i una mica xerrameca de dotze anys.

Caminaven sota d'un paraigües vermell dirigint-se a les Escodines de Manresa per un motiu: cumplir una promesa que Pepita ja va començar molts anys enrere.

De sobte, van parar-se davant d'un vell edifici, on, una dècada abans va néixer Jacint Carrió, el seu tiet.

La Noa va mirar a la seva àvia i va preguntar: - Que hem vingut a fer aquí? - Va dir ella.

- Hem vingut perquè he d'explicar-te una cosa perquè, la transmetis de la mateixa manera i no es torni a repetir mai més. - Va respondre a la seva néta sota el paraigües mentre la pluja queia amb més intensitat.

-D'acord.- Digué la Noa - Doncs aquí, va néixer el meu tiet, Jacint Carrió, un home molt valent que va lluitar per la seva llibertat, el seu dret i la seva vida durant molts anys. - Van fer mitja volta i van seguir caminant.

La seva néta l'escoltava amb atenció.

- Quan va començar la Guerra Civil, va fugir a França després de la mort de la seva família, des d'on els nazis van portar-lo junt amb altres Catalans que també varen fugir, al camp de concentració Mauthausen, l'any 1940.

Els obligaven a fer feines molt dures gairebé sense menjar ni aigua. I els castigaven amb violència per la mínima infracció.

Miraculosament, va sobreviure a Mauthausen durant un any, però, van traslladarlo a Gusen, un altre camp de concentració d'on no va sortir fins que va acabar la Segona Guerra Mundial, quatre anys més tard. - Va explicar seriosament.

21

La Noa mirava a la seva àvia fixament esperant que continués parlant.

-Quan va sortir de Gusen, no va poder tornar a Catalunya, així que, va quedar-se uns anys a França.

Va morir Franco i finalment va poder tornar a casa.

Un cop a Manresa, va retrobar-se amb alguns familiars llunyans que van sobreviure a la Guerra Civil.

Durant els anys vinents, va tenir una vida activament social i cultural. Va formar part de l'Ajuntament de Manresa com a regidor durant molts anys, però, el més important: va voler explicar la seva experiència dels camps de concentració nazi a través de la radio o acudint a instituts entre altres coses perquè la gent conegués la seva història i perquè fossin conscients del que va passar.

Per això t'ho explico a tu. - Va dir a la Noa. La seva néta va quedar-se en silenci, sense paraules. Va parar de ploure, l'ambient era fred i l'aire fresc. Després d'uns segons va dir:

- I al final que li va passar? Què va fer? - Va formular amb curiositat.

- Va morir tranquil·lament després d'haver escrit i publicar exitosament un llibre on va deixar-ho tot escrit: Els seus records, sentiments, pensaments...

I després d'explicar-nos-ho tot en detall als teus pares, que en aquell moment ja s'havien casat, a mi, al teu avi i a la resta de la família, va demanar-nos que ho transitéssim. És el que estic fent, i ara et toca a tu, llegeix el seu llibre, i quan arribi el moment, explica-ho als teus fills i néts. - Va respondre amb un somriure mentre guardava el paraigües.

Portada del llibre escrit per Jacint Carrió i Vilaseca: Manresa- Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat-

Abril Valencia 2n A

22

MY TOWN IN 2030 Edurne from 2n ESO A tells us how she would like Manresa to be 10 years from now.

Enllaç al vídeo: https://youtu.be/vwuc0og_44o

LA TORRE DEL SOLDAT

Enllaç al vídeo; https://youtu.be/Xar1rjuOue4

23

THE BEST PLACE IN BAGES La cova de Sant Ignasi of Manresa is my best place in Bages, is situated in Manresa, CamĂ­ de la Cova. It is an architectural ensemble in the municipality of Manresa. It consists of a set of religious buildings that are the church, the cave and the convent house.

The interior of the cave has a single nave with side corridors and chapels. The most worked part is the area of the portal, with a large flowered arch crowned by an oval window in the form of a radiant sun.

I love all of this place because I like the religious architecture especially the Jesuit, but my favourite thing about this place are the gargoyles.

I find the story of this place interesting. The story says that Sant Ignasi of Loyola wrote his books of spiritual exercises inside the cave, and that's why it is called the Cave of Sant Ignasi.

I went there a few years ago and I like it so much. It is very easy to take pictures of the outside, but it is true that the inside is more difficult.

I think this place is very interesting if you know the story, if you are an adult or a teenager and you understand why this place is important. But it is true that for young children I don’t recommend it because this place is more cultural and I don’t think it will entertain them.

Naiala Reina Delgado - 2nd ESO B 24

REMEMBER WHEN

EL MEU PARE I L'APLEC DE JONCADELLA La gent canvia, tothom creix i, tant físicament com mentalment, la gent madura, però hi ha una cosa que, encara que vagin passant els dies, mai no s’oblida. I sí, parlo dels records.

El meu pare és un home que des de fa molt temps viu a Sant Joan de Vilatorrada, ha nascut, ha crescut i ha estat tota la vida relacionat amb aquest indret, i, com tots, ha heretat tradicions passades, coneixent així tota mena de costums relacionats amb el tema tractat a la nostra revista, el Bages. És per això que ara us parlaré d’una d’elles, directament relacionada amb la nostra comarca i indirectament relacionada amb Catalunya i la cultura catalana: l’Aplec de Joncadella.

L’Aplec de Joncadella és una tradicional trobada realitzada cada Dilluns de Pasqua, al santuari de la Verge de Joncadella, d’aquí a Sant Joan de Vilatorrada. Durant molt de temps i encara avui en dia molta gent del poble va aquest espai a peu des del poble per gaudir de la festivitat, entre els quals trobem el meu pare i la seva família, que ja consideren una tradició familiar la caminada popular feta fins arribar allà.

La celebració comença a les 8 del matí amb el repic de campanes i segueix amb l'esmorzar de germanor. A continuació, la part eclesiàstica segueix amb la missa i els concert amb la coral Font del Fil i un cop acabat, a les 12 del migdia, a l'exterior de l'església, l'esbart de La Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena (SCCR) de Sant Joan fa el seus balls populars, on intervé el meu pare.

Des dels 6 anys que és soci de l’associació, per tant podem dir que des d’aleshores, juntament amb els seus pares, assisteix a la trobada i balla amb l’esbart del poble els corresponents balls populars catalans cada any fins als 13 anys, cosa que poca gent del poble pot dir. Com podeu veure a la imatge, tenim la comparació de generacions entre el meu pare, el meu germà i jo, vestits de catalanets, com cal per realitzar els balls populars, i totes tres fotografies fetes just després de la trobada a Joncadella.

25

És una tradició molt bonica, que l’any passat a causa de les circumstàncies actuals de la pandèmia no vam poder dur a terme, ni la meva família ni ningú.

Si hagués de destacar alguna cosa de l’Aplec per les vegades que hi he estat seria la participació de la gent del poble, que mai no falla i sempre està disposada a atendre al veïnat de Joncadella.

Voldria donar les gràcies al meu pare per ajudar-me a recopilar la informació necessària per informar de tots els detalls i compartir amb mi una part dels seus records. Espero que hagueu entès aquesta bona part de la història de Sant Joan de Vilatorrada i de la d’una persona tan important per a mi com és el meu pare.

Joan Serra Pérez 3r ESO B

TIME MACHINE: THE SIEGE OF CARDONA

26

FUTBOL AMERICÀ MANRESÀ Club de futbol americà a Manresa als anys 90

A Manresa, a l’any 1991 -ara fa prop de 20 anys- hi va haver un club de futbol americà. El grup s’anomenava “Bagmonts Manresa” , aquest grup fou fundat per Joan Bascompte, Francesc Rona, Jordi Franch i Josep Lluís Martínez i va arribar a tenir prop de cinquanta jugadors. Van participar en l´Spain Football Leaghe i van acabar jugant contra els Imperials de Tarragona, els Toros de Madrid i els Lions de Saragossa entre altres.

Zhangwen Miao 3r d´ESO A

ELS INCENDIS DEL 1994 AL BAGES Durant les primeres hores de la matinada del juliol del 1994 el bagencs vam presenciar un dels incendis més grans dels últims 25 anys.

A la muntanya del Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada es va identificar el primer focus de l´incendi i al llarg del matí van anar apareixen nous focus: al terme municipal de Sant Mateu de Bages i amb molta rapidesa es va estendre per tot el Bages i el Berguedà.

Amb el pas de les hores l´incendi es va tornar incontrolable, cremant boscos, conreus, edificacions, animals de granja i fins i ,van haver-hi víctimes mortals. Va deixar a gent sense casa, pagesos sense maquinària i animals i collita. Una imatge certament desoladora.

A hores d´ara es desconeixen les veritables causes de l´origen de l´incendi. Alguns van creure que l´origen de l´incendi foren els cables de la llum, altres que es va provocar de forma intencionada.

Jana Valls López 3r d´ESO A 27

TEMPORADA 97/98: EL TDK MANRESA GUANYA LA LLIGA ACB Manresa sempre ha tingut una llarga tradició en el món del bàsquet, i una llarga presència en l'elit del bàsquet a Espanya, sempre com un club amb pocs recursos econòmics.

En els anys 90 va ser un dels millor moments del club i fruit d’aquesta època, la temporada 97-98 el TDK Manresa va assolir el primer i únic títol de lliga ACB de la seva història.

Un títol que fins aquell moment només havien aconseguit el FC Barcelona, el Real Madrid i el Joventut de Badalona en els últims 40 anys. Un autèntic equip liderat per Joan Creus Molina (Chichi Creus), amb uns grans jugadors i amb el suport de la ciutat, van aconseguir aquest objectiu que al principi semblava impossible per un equip com el del Manresa. El nom de Manresa, durant uns dies, va estar a la primera plana de diaris i noticiaris esportius per tot el país. Els meus pares van ser seguidors manresans, gaudint dels partits des del pavelló o des de la televisió.

Un dels grans moments viscuts va ser el dia de la celebració, on milers de persones emocionades i orgulloses dels seu equip, van celebra-ho amb els jugadors pel centre de Manresa, amb una rua i discursos als balcons de l’Ajuntament.

Judit Solà Castellà 3r ESO A

28

MMMM!!!

MY DAD: THE BEST CHEF I KNOW In my opinion, I’d say the best chef I know is my dad. He can cook very well and he has amazing recipes. I’ve chosen him because his daily dishes are excellent and his special meals are even better. He can cook from a 2 courses dinner to a very sweet and delicate dessert, everything!

He’s always searching for new recipes and trying out new things and ways to cook. I like to help him and cook meals with him, especially if we’re baking desserts.

In my opinion, his food is great because he always chooses very healthy natural ingredients and transforms them to a brilliant meal or course. He follows each step of the recipe very carefully and does everything with much precision. He has learnt most of his cooking skills from my grandmother, who also loves cooking.

One of my favourite meals from him are: homemade sushi, lemon sorbet, three chocolates cake, breadcrumbs (“migas de pan”), cheesecake, crepes, carrot pie… As you can see, he prefers to cook desserts and sweet things rather than actual dishes. They’re all very tasty and delicious, all of my family loves them. Every of the meals I said before are totally homemade and we have a lot of fun preparing them. He follows these recipes and makes these dishes at special occasions, so when I think of these meals, the memories or moments also come to my mind.

Since it was October last month, and here in Catalonia we celebrate “La Castanyada”, we recently made “panellets”, which is a typical Catalan food for this time of the year. Since I cannot eat gluten, we usually change some ingredients to make it gluten free.

The ingredients you need for this recipe are divided into two parts: To make the initial mixture, you need potato, sugar and almond flour or powder.

To make the external decorations or toppings, you need almonds (chopped into little pieces portions), pinions, chocolate, coco… These ingredients are varied and you can choose which ones you like better. You also need some eggs.

The steps to follow this recipe are quite simple, and literally, everyone can do them.

First you need to mix all the mixture ingredients together (the potatoes, sugar and almond flour), and let the final combination rest for 24 hours in the fridge approximately.

After resting for twenty-four hours, get the mixture out of the fridge and start making small balls with little pieces of it.

29

You can do the next step in two different ways: one is to dip the balls into the white part of the egg, or you can just skip this step, but if you follow this, it will be easier to follow the next step.

Then, you have to cover the balls of mixture (dipped into egg or not), with the topping, you want (almonds, pinions, coco, chocolate...).

To make them taste and look even better, paint them with egg yolk using a cooking brush, and put them in the oven for ten minutes. When it finishes, they’re ready to be eaten!

In conclusion, my dad is a very hard-working “chef”, and everyone enjoys and loves his meals.

He’s the best chef I know.

So, if you really want to make an easy, fun and delicious traditional Catalan recipe. This is definitely for you. Enjoy!

Marta Closa 3 ESO A

THE BEST CHEF I KNOW The best Chef I know is Jordi Cruz Mas. This Catalan chef was born on June 29th, 1978 in Manresa, Catalonia.

He is known for appearing in the Spanish cooking show “Master Chef” as a member of the jury and being part of the restaurant “ABaC”, most specifically, working as a chef and being in the management team.

He studied in Manresa, in a hospitality high school. Soon, he started cooking for a restaurant called Estany Clar and at the early age of 26 years, he became the youngest chef in Spain and the second worldwide.

He is known for having a very strict and serious personality, but he promises he is working on that to become a better person every day. His girlfriend Cristina Jimenez helps him a lot on this journey.

30

He is well known for having three Michelin Stars. Hard work, being so passionate about his job and wanting to be better every day led him to win them, although he got the first one at his first restaurant when he was only 26 years old. Keep in mind that only eleven restaurants in Spain can say they achieved such an amazing thing!

One of his iconic dishes is the “Gazpacho de melocotón y fresas de Jordi Cruz”. This is basically a cold soup called Gazpacho, but instead of adding all the ordinary ingredients, - it still includes some of them like tomato and cucumber ´-, it has also peaches and strawberries. This makes it a very refreshing, light and a nutritious starter dish.

Jordi also wrote a book called “Cocina con lógica” where he talks about techniques and cooking concepts from L’Estany Clar where he worked when he was just 14 years old.

Personally, I am very proud of having such an amazing chef here in Catalonia, most specifically here in our town Manresa, Bages.

Jordi puts a lot of passion into his work, and it paid off. Now, he is proudly recognised as an amazing Chef and, most importantly, we know that underneath his strict personality, he is an amazing person that fights for what he longs for.

Alisa Urban Bejarano, 3rd ESOB 31

LES AMETLLES DE LA LLUM Coneixeu la Ignasieta? És la besneta de la reneboda del germà de Sant Ignasi. Doncs resulta que d'aquí 15 dies serà el seu aniversari i t'ha convidat a la seva festa, amb la condició que li enviïs una recepta d'unes postres típiques del Bages.

La millor recepta rebuda és la de l'Alisa Urban, de 3r ESO B, i la publiquem a la revista digital.

LES AMETLLES DE LA LLUM Hola, Ignasieta!

He vist que necessites una recepta… Més concretament unes postres. Doncs aquí te'n porto unes típiques del Bages. Aquest dolç el mengem un dia molt especial… el dia que va arribar una senyal de Déu en forma Llum misteriosa des de la muntanya de Montserrat, i que va canviar la nostra història.

Doncs, bé… aquí tens els ingredients: 

Ametlles torrades (tantes com tu triïs)



Xocolata negra



Crema de Gianduja (un praliné d'ametlla amb xocolata amb llet)



Ametlles volades (picades)

Per fer-les, hauràs d’agafar una ametlla i posar-la dins la Gianduja.

Una vegada estigui ben recoberta, hauràs d’agafar una forquilla i treure-la per posar-la sobre paper de forn.

Després les deixaràs reposar a la nevera durant una estoneta, fins que vegis que la cobertura de praliné d’ametlla no està completament desfeta i té una mica de consistència per facilitar el següent pas.

Una vegada tinguis enllestida la cobertura de dins, introduiràs l’ametlla picada directament a la xocolata desfeta i les hauràs de barrejar una mica.

Amb la cobertura de xocolata negra ja preparada, podràs començar a banyar les ametlles.

Les agafaràs amb la forquilla i les hauràs de cobrir bé de xocolata i les tornaràs a posar al paper.

32

A partir d'aquí pots triar si posar-les a la nevera novament fins que la xocolata s’endureixi o deixar-les a l’aire lliure. Funcionarà igual de les dues maneres, però d'una manera sortiran fredes i de l’altra no.

Espero que t’hagi agradat aquest deliciós dolç típic del Bages i amb un significat molt important per a nosaltres, els manresans.

Ens veiem el dia de la teva festa d’aniversari, Ignasieta!

33

ON ANEM

COLLBAIX EXPLICACIÓN DE LA RUTA - Dificultad: Mediana - Distancia: 10,5 km - Tiempo: 2,5 h - Desnivel: 400 m La ruta se inicia en la zona deportiva del Congost de Manresa, en el campo de fútbol, donde cogeremos "el camí vell de Rajadell” hasta llegar, kilómetros después, a un camino asfaltado. Una vez en este camino, nos situamos en el camino peatonal acondicionado girando hacia la izquierda.

Dejamos atrás el puente por encima de la vía del tren, y cruzamos la salida del Eje transversal.

Seguimos caminando en dirección a Rajadell hasta encontrarnos un puente. Lo cruzamos y giramos a mano izquierda. Unos 50 m después de cruzar el puente, giramos hacia la derecha, cogiendo un camino de 1 kilómetro y medio señalizado por marcas blancas y azules. Más tarde nos encontramos una casa, con un hito que nos guiará hacia unos campos si giramos a mano derecha. Una vez acabados los 500 m de camino, al ver una torre de alta tensión, tomamos un sendero a mano izquierda, de unos 150 m. Luego, un nuevo hito nos indica que debemos ir por un sendero de la derecha que desemboca en un camino asfaltado a mano izquierda. Más adelante, encontramos otro 34

hito y cogemos un sendero a mano derecha, como así nos indica. Al cabo de 200m, encontramos un cruce con diversas opciones. Escogemos la opción del itinerario de las tinas, así que tomamos un sendero a mano derecha. Nos encontramos con un indicador GR y lo seguimos hacia la izquierda. Las marcas del GR, blancas y rojas, nos llevan hasta un grupo de antiguas tinas donde hay un hito que nos dirige hacia la cima girando hacia la izquierda. Desde la cima podemos observar las vistas maravillosas, donde puedes respirar aire puro y disfrutar de los campos y la tranquilidad que nos proporciona. Después, iremos siguiendo el GR hasta encontrar un cartel indicador hacia el PR (blanco y amarillo).

Durante el descenso vamos siguiendo el PR hasta encontrar un poste indicador con el regreso a Manresa.

Continuamos el descenso dirección Manresa hasta encontrar un nuevo poste con el regreso al Collbaix por las tinas. Tomamos el primer sendero que nos indica, y saldremos por un cruce. Continuamos la ruta pasando por el bosque del Balcells, entre campos de viña y olivos. Cuando se acaba el campo de viñas, tomamos a mano izquierda, el sendero de Rajadell dirección a Manresa. Y por último, para volver al Congost retomamos el camino que habíamos hecho de ida y lo hacemos al revés.

PUNTOS DE INTERÉS DE LA RUTA EXPLICACIÓN DEL COLLBAIX El Collbaix es una colina de 543m de altitud situada entre Sant Juan de Vilatorrada y Manresa.

Está situado entre las rieras de Fonollosa y Rajadell. Constituye una magnífica atalaya donde se puede ver la explanada del Bages con Montserrat al fondo. El Collbaix es un claro ejemplo de un relieve tabular.

EXPLICACIÓN DE LAS TINAS Las tinas fueron construidas para elaborar vino en la misma viña en lugares apartados de los núcleos reduciendo el peso y el volumen que había que transportar. Las tinas estaban hechas de piedra con mortero y el interior recubierto de cerámica.

RELIEVE TABULAR En el relieve tabular se origina un estrato de roca compacto donde se encontraba extractos más blandos y erosionables, el agua excavaba el terreno y se llevaba materiales más blandos, dejando las rocas duras que se mantienen en formato de mesa. En el alrededor de la cima había grietas que hacían que se cortase el conglomerado en bloques de piedra, que se iban montaña abajo hacia los pies de la montaña. “ EL CELLER DEL MOLÍ” En la bodega del molino, tienen cultivadas más de 30.000 variedades de cepas y 8.000 olivos de la verdad arbequina repartidas en 18h, donde se cultivan aceite y viña de producción ecológica. Todos 35

sus productos están certificados por el Consejo Catalán de la producción agraria ecológica, es decir, por la CCPAE. Desde la bodega del molino, también podemos ver las vistas que dan a los viñedos y a la bodega, y podemos pedir visitas previas llamando.

EL BOSQUE DE BALCELLS El bosque de balcells antiguamente era un campo, pero hacia el 1870, los transformaron en bosques para aprovechar los piñones. Está formado por pinos blancos y pinos piñeros.

El muro de piedra indica que esa zona, era una zona agrícola.

Aina Roses, Marta Moriana, Alèxia Tortosa, Paula Colomé i Paula Gómez 4º ESO A

36

RUTES PEL BAGES La Sèquia

La Sèquia es va començar a construir l’any 1339 i es va acabar al 1383. Seguir el camí que voreja, amb un recorregut de longitud de 26,7 km, constitueix una experiència veritablement memorable: temples, fortificacions, obres hidràuliques, masos i espais naturals transformats per l’aigua ...

Tots aquests factors et transportaran cap a aquells temps ...

Aquesta ruta és la lineal, és a dir, el camí és en forma de línia; per tant, no cal donar excessives voltes. Comença en una casa adjacent on es regula l'aigua i després continua cap al castell de Balsareny, situat damunt d'un turó.

Alguns dels espais més destacats de l’itinerari són els següents: 

El pont-aqüeducte de dos ulls aixecat sobre el llit de la riera de Conangle, just a la confluència dels termes de Balsareny i Sallent.



L’amfiteatre i bosc de la Sala és un dels paratges més frondosos que s’encarrega del manteniment de la sèquia.



El poblat ibèric del Cogulló, llos d’assentament d’un poblat d’època ibèrica que constitueix el jaciment preromà més important d’entre els coneguts fins avui a la comarca del Bages.



La zona humida de la corbatera, espai situat en un meandre del riu Llobregat.



El Mas de les coves, la sèquia passa per una mina de 321 metres sota el mas.

37



Els aiguamolls de la Bòbila, a Santpedor, són estanys elaborats artificialment.



L’ermita i el mas de Sant Iscle, d’origen medieval, és un dels nuclis més antics del pla del Bages. Actualment també és un celler.



El Parc de l’Agulla, per fi tenim l'últim punt, que és un espai artificial que funciona com a abastiment d’aigua on pots gaudir d’un pícnic en el seu parc.

Collbaix L’inici és a la vessant Sud, des de La Plana de Can Alegre, cap a la Solana de La Morera, pujant pel conegut pedregar, ben aviat s’arriba sobre el morro del Collbaix. Vistes a la ciutat de Manresa i als pobles veïns, al fons Montserrat, el Montcau i els Pirineus. Visita al pessebre que com cada any pugen els excursionistes i comencem a baixar pel corriol que mena a la pista de l'obaga de Can Cerver per la cara nord.

En trobar la pista, es segueix cap a la dreta, tot baixant s’hi troba una corba molt tancada cap a ma esquerra on hi ha un corriol que entra al bosc per la dreta, aquell és el camí que s’ha de agafar i anirà vorejant el Collbaix, que ens portarà al punt de sortida. Durant el tros del corriol, a sota s’hi podem trobar alguna masia. El corriol porta al final de trajecte.

38

Cardona: Un moment per la història i la sal Cardona està situada al mig de Catalunya central, el 23 d'abril de l'any 986 és la seva data de naixement, però va començar realment a l’edat medieval el 798 fins al segle XVI. Gràcies a la vila que va ser uns dels drets clau en el desenvolupament històric i cultural a Espanya.

Molts dels llocs d'interès son: 

El castell de Cardona: Inclou la col·legiata romànica de Sant Vicenç de Cardona(1029-1040) i la Torre de la Minyona del segle XI.



El Parc cultural de la Muntanya de sal: era una formació ecològica explotada pels romans, quan va tancar la mina es va convertir en una via turística guiada a l’interior de la muntanya.



L'inacabat Pont del Diable (segle XIV).

L’Oller

L’Oller és una casa a mig de camí de Sant Salvador de Guardiola i Manresa protegit com a bé cultural. Es troba tancat per un mur de pedra que dona lloc a un gran pati davant la façana de llevant, on hi ha l'accés. La construcció està construïda en pedra.

A la façana de migdia, es troben arcs rodons i pilars de secció quadrada, de pedra, amb capitells. A les golfes s'obre a un ritme d'obertures.

A la façana de llevant, hi ha tres voltes de canó bastides en pedra i amb una terrassa sobre. La resta de la façana és arrebossada, amb predomini de ple sobre el buit.

Presenta cobertes a dos i quatre aigües. Es conserva un campanar de cadireta de línies barroques, com la resta d'una antiga capella, en part esfondrada.

Tatiana Albornoz – Ylenia Díaz Ariadna Fernández – Queralt Rossell 4t ESO A 39

THE SPECIAL ENVIRONMENT OF “EL PARC DE L’AGULLA” In the countryside of Manresa, exactly next to Santpedor’s road, is located the biggest park of Bages. This spectacular place called “El parc de l’agulla”, counts with an artificial lake surrounded by a huge space of grass full of high trees . It also has a little play area for kids, two cafes, public baths and a very interesting information centre where is explained the history of “El parc de l’agulla”. It is normally crowded with teenagers, families or athletes. I personally love this park because of his magic environment. The fascinating views of Montserrat mountain and the breeze of the trees, makes you feel like you never want to leave this place.

Because the park is next to a road, there are many ways to get there easily. You can go by car or motorcycle if you have the option. There’s also a bus station in front of the park so you can catch the bus, which drops you there, otherwise if you prefer to do some sport, it is really easy and comfortable to get there walking, running or cycling through the paths of “La Sequia”.

As I mentioned, El parc de l'Agulla is a huge park, so there is a lot of space divided into areas for everyone to practise different activities. Athletes work out in the large path around the artificial lake. People like teenagers or readers, normally stay on the grass, under a tree, to hang out with their friends or read something interesting involved in a perfect atmosphere. If you get hungry, there are two cafes where you can have some snacks, breakfast, lunch or even dinner. Families with children also spend hours in the entertaining playing area for kids to have a great time.

To conclude, El parc de l’agulla is a magic and enjoyable park that I recommend to everyone who has in mind explore a little bit more the amazing places of “el Bages”.

by Paula Colomé 4t ESO A

40

PASSATEMPS Pasatiempos para estas Navidades Para estas fiestas, ya que el virus del COVID-19 nos va a limitar mucho las celebraciones, hemos pensado algunos pasatiempos para hacer durante esta Navidad y que así sea más llevadera.

Los dejamos a continuación:

Solución:

41

Ayuda a Papรก Noel a llevar los regalos a casa

Sopa de letras: encuentra palabras sobre la Navidad

42

ENCREUAT

Anaïs Roy 4t B

43

MUNICIPIS DEL BAGES

44

Noel Olmedo 4t B

MEMORY GAME SOBRE PERSONATGES FAMOSOS DEL BAGES Aquí teniu l’enllaç: https://www.educaplay.com/learning-resources/7253540-famosos_i_famoses_del_bages.html

Queralt Segura 4t B

45

PASSATEMPS LOCAL DE TARDOR - MOTS ENCREUATS -

Paula Colomé - Paula Gomez - Alèxia Tortosa 4t d’ESO 46

RESOL L'ENIGMA: LOCALITATS DEL BAGES

Mireia Estruch 4t B

47

COLLABORATIVE WRITING PROJECT: THE BLINKING LIGHTS It was a sunny Saturday in Manresa, a town in the centre of Catalonia. A group of teenagers decided to walk to the top of Collbaix, a mountain near Manresa. They were two girls and two boys called Laura, Emma, David and Jan, and all of them were very adventurous.

The friends were resting at the top of Collbaix and looking at the views, when they suddenly saw something strange. Some lights were blinking in front of them, over Montserrat’s mountain. They wondered what those lights were and why they were blinking. They were very interested so they started to talk about going there. The four youngsters agreed and decided to go and see what was happening.

When they arrived at the top of Montserrat they didn’t see the blinking lights. David searched on the internet for some information. He found that every ten years you can see lights on Montserrat. They are produced when there are no clouds and the bright sun is reflected in some precious stones of the mountain. They looked at where the sun was shining at, and finally they saw the lights. Jan realised that in front of the shiny stones there was a hidden hole. David looked inside and found a mysterious old book.

Emma took out the book of the box and read a sentence written in the cover. It said, “the magical lights will disappear if the door gets opened”. All the friends tried to guess what this sentence meant. They spent hours thinking about it. David and Emma were sure there was something they missed. However, Jan and Sara didn’t hope they could understand the situation. Suddenly Laura realised where the light that came out of the stones was pointing. She followed the light and she found a secret door.

Her friends ran towards her. They were all standing in front of a small secret door wondering how to open it when suddenly it magically opened. They entered and found a fascinating big cave with hips of thousands of precious stones and jewellery. Thanks to what had happened that wonderful day, they became famous and billionaires for the rest of their lives.

Written by: Idoia, Paula, Anouar, Marc, Ariadna and Vlad from 4 ESO A 48

SOM NOTÍCIA A LA PREMSA COMARCAL REGIÓ7

Alumnes de la Fedac faran un projecte per promoure el Bages La nova iniciativa implicarà alumnes de 1r d'ESO a 2n de batxillerat i totes les matèries del curs escolar G. C. 20.10.2020

| 23:07

Aquest curs l'escola Fedac Manresa ha posat en marxa un projecte transversal des de 1r d'ESO fins a 2n de batxillerat que estarà centrat en el Bages. Titulat «Projectem el Bages», l'objectiu dels alumnes és redescobrir la comarca i promocionar-la als visitants d'arreu.

La innovació educativa del projecte de projecció del Bages rau en el fet que serà transversal perquè totes les matèries hi estaran involucrades. A més a més, hi intervindran tots els cursos de secundària i els dos de batxillerat. Encara té una segona finalitat educativa que consisteix a establir les bases per tal de continuar treballant per projectes a partir d'aquest.

Es tracta d'una proposta que ha estat íntegrament ideada per fer-se fins i tot en cas de confinament, atès que les escoles Fedac han elaborat un pla educatiu mixt -el pla Tríplex- que combina l'aprenentatge presencial i en línia. El Tríplex té en compte el rol del mestre i de l'alumne, el nivell de personalització de l'aprenentatge i també com serà la docència, entre altres.

Entre les feines i activitats que integren el «Projectem el Bages» hi ha la creació d'una revista digital, l'elaboració i realització de la ruta ignasiana i de rutes geològiques de la comarca i rutes amb BTT. També cal destacar una gimcana matemàtica, recreacions de moments de la guerra civil i l'elaboració d'un magazín televisiu per part dels més grans de l'escola, els alumnes de batxillerat.

Enllaç: https://www.regio7.cat/manresa/2020/10/21/alumnes-fedac-faran-projectepromoure/637504.html

49

L'escola Montserrat i la FEDAC Manresa inicien el cicle d'Integració Social La proposta formativa, que es farà en modalitat dual i és de dos anys de durada, té 30 alumnes matriculats Redacció 24.09.2020 | 22:43 L'Escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet, especialitzada en Formació Professional, i FEDAC Manresa que del curs 19-20 van iniciar els estudis postobligatoris al centre, estrenen aquest curs la seva col·laboració oferint un nou cicle d'Integració Social en modalitat dual que s'inicia amb un ple absolut de 30 alumnes. Les classes es fan a les tardes a les instal·lacions de FEDAC Manresa i el cicle és gestionat per l'Escola Montserrat El nou cicle, que es fa a Manresa, té 30 alumnes matriculats que cursaran Integració social en modalitat dual

Dintre del projecte #avuixdemà2024 i aquesta construcció de la postobligatòria anomenada: Campus Building young talent, es troben el Batxillerat Pro, iniciat el curs passat, i aquest nou CFGS, com també el Batxillerat Dual americà amb Acadèmica o la possibilitat de cursar assignatures amb l'IOC (Institut obert de Catalunya).

Els dos centres comparteixen model pedagògic i objectius formatius, adreçats a la professionalització dels alumnes i la seva inserció laboral. Amb el sistema de modalitat dual, durant el segon curs la formació de l'alumne és compartida entre el centre educatiu i una empresa, on l'estudiant treballa unes 25 hores setmanals, cobra un sou i és donat d'alta a la Seguretat Social. La Formació Professional Dual, amb un fort arrelament en alguns països europeus com Alemanya, obté uns índexs d'inserció laboral molt superiors a la mitjana, ja que l'alumne comença a treballar mentre encara està estudiant i adquireix experiència professional.

Amb el cicle d'Integració Social, que dura dos anys, l'alumnat es prepara per sortides professionals tan diferents com inserció social i ocupacional, educació, treball familiar, monitoratge de centres oberts, mediació, rehabilitació psicosocial, acollida de persones migrants, atenció a persones amb discapacitat, etc.

Ambdós directors, Dani Mauriz de l'Escola Montserrat i Alba Pérez de FEDAC Manresa han destacat la bona acollida que ha tingut l'estrena del cicle i remarquen que "volem que sigui un cicle diferent dels que es fan, molt pràctic, que els alumnes aprenguin també de l'experiència, de fer i de casos reals https://www.regio7.cat/manresa/2020/09/24/lescola-montserrat-fedac-manresa-inicien/632669.html 50

Publicat l´1-12-2020

Publicat 02-12-20

51

@fedacmanresa

@FEDACManresa

@schoolfedacmanresa

Escola FEDAC MANRESA Carrer Nou de Valldaura 19-21 Tel.:938728400- Desembre 2020