Propostes de Fem Poble per a les Ordenances Fiscals de Sant Pere de Ribes de 2019
Enguany, Fem Poble tornem a encetar el debat de les ordenances fiscals no com espectadors sinó com un grup que vol defensar amb propostes concretes unes ordenances fiscals i preus públics justos que defensen els interessos de la majoria social de les veïnes i veïns de Sant Pere de Ribes. Vista l’ocasió perduda que vam patir com a municipi l’any passat, on el govern del PSC va evitar debatre les nostres propostes - entre elles per exemple, que els petits i mitjans comerços deixessin de pagar més per m2 d’escombraries que les grans superfícies del municipi- aprovant unes ordenances gràcies al vot positiu del PP i l’abstenció per no assistència dels altres grups de l’oposició. Aquest any des de Fem Poble tornem a la càrrega i venim amb més propostes per tenir millors serveis públics i garantir que la major part de l’esforç fiscal no vagi sobre les esquenes de qui menys tenen. En aquest sentit volem encetar un debat on venim amb propostes concretes per a problemes concrets: - Per a la taxa d’escombraries: - Increment del 50% a la taxa a les entitats financeres - Capgirar la regressivitat a les taxes als comerços per a que paguin menys per m2 els petits i mitjans comerços. - Llars d’infants: - Rebaixa d’un 30% dels costos per a les famílies en línies generals, però sobretot en la quota mensual d’escolarització i en els àpats. - Estudiar la creació d’una segona llar d’infants al nucli de Les Roquetes de titularitat i de gestió pública. - Estudiar la remunicipalització de les llars d’infants com a servei públic del municipi. - Serveis funeraris: - Regular el sistema d’ajuts a les situacions en què les famílies no puguin afrontar les tarifes dels serveis funeraris. - Visibilitzar públicament i fer transparent aquests ajuts de l’Ajuntament. - Treballar per impulsar una solució estratègica, aprofitar l’ens comú del Consell Comarcal per caminar plegats amb un projecte d’empresa comarcal pública de serveis funeraris. - Servei d’Atenció domiciliària - Donar servei d’àpats a domicili, de servei de bugaderia i atenció a infants. - Ampliació del servei a dies festius. - Fixar el preu públic del servei que no superarà el 65 per cent de l’indicador de referència, calculat d’acord amb el que s’estableix l’ordenança. - Promoció de la cultura: - Facilitar que qualsevol bar o establiment de restauració del municipi pugui de sèrie programar cultura al seu local. - Que segons les dimensions i ubicacions d’aquests s’estableixi els requisits addicionals, els horaris i els decibels que poden proporcionar. - Que l’Ajuntament faci una borsa d’ajuts per als locals que vulguin fer una obra d’adaptació més important (per obtenir una franja horària més ample o més decibels permesos) per subvencionar el 50% d’aquests fins un límit de finançament establerts.
Desenvolupem amb més detall:
2
Taxa d’escombraries La taxa d’escombraries és la competència municipal que més capacitat permet als ajuntaments incorporar mesures més progressives. En aquest sentit, venim reivindicant al govern municipal la necessitat d’un canvi paradigma que ha de venir acompanyat d’un canvi de model en la gestió dels propis residus que ha de prioritzar l’eficiència i la sostenibilitat. I en aquesta direcció també, des del primer dia instem al govern a què exploti la seva responsabilitat a la gestió de la regidoria d’hisenda perquè presenti propostes concretes en aquest sentit. Per altra part es tracta d’un servei deficitari que suposa la major despesa del pressupost municipal amb entre 1,5-2 milions anuals. Quantitat que remarca la ineficàcia d’una taxa que no assoleix el total del cost del servei i que a més aboca a què sigui finançada per altres impostos de la majoria del municipi sense cap tipus de criteri de proporcionalitat. A més, destaca una vegada més la ineficàcia i la desídia del govern municipal com de la mancomunitat del Garraf en assolir els objectius de reciclatge establerts, fet que ha suposat un increment anual important de la taxa per a la ciutadania. Igualment, des de Fem Poble presentem propostes per millorar les actuals: - Actualment, a les ordenances de Sant Pere de Ribes els locals quina activitat sigui “Banca, caixes i entitats” s ón els únics que paguen una taxa única (i a més, reduïda de 345,3€) independentment de la seva superfície com fan els altres locals comercials. Des de Fem Poble entenem que les entitats bancàries han de fer un esforç superior per aportar també a l’economia local i per això proposem o incrementar la taxa única un 50% o un equivalent desglossat segons la mida de superfícies. - També, tornem a denunciar que els locals comercials petits i mitjans paguen a Sant Pere de Ribes més per m2 que els grans. Per exemple: ● Els locals comercials i oficines: inferiors a 60m2 paguen 3,04€ per m2 i els entre 100m2700m2 paguen 0,52 € per m2. Un altre exemple. ● Els bars i negocis de restauració: inferiors a 60m2 paguen 6,08€ per m2 i els entre 61m299m2 paguen 4,29 € per m2. ● Els comerços d’alimentació: inferiors a 60m2 paguen 4,06€ per m2 i els entre 100m2- 249m2 paguen 1,95 € per m2. En aquest sentit el que demanem és capgirar totalment aquesta proporció regressiva perquè els locals amb major superfície paguin més per m2 que els petits.
Serveis funeraris Avui dia a Sant Pere de Ribes no disposem de serveis funeraris, ni públics ni privats, pertanyent així a municipis veïns aquests serveis de manera privada. Els enterraments han assolit uns preus desorbitats en relació amb els serveis prestats, tenint en compte tant la necessitat bàsica d’aquest servei, com la transcendència d’aquest. Segons l’ordenança general de serveis funeraris de Sant Pere de Ribes (no actualitzada des de fa 20 anys) ens detalla en el preàmbul i en diferents articles l’exigència d’oferir aquest servei i la condició
de servei essencial. Preàmbul La legislació sectorial, i més concretament l’article 42 del Decret 2263/1974, de 20 de juliol, per mitjà del qual va ser aprovat el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria (RPSM), disposa que en tota població de més de 10.000 habitants, hauria d’existir, almenys, una empresa funerària, privada o “municipal” (sic), previsió aquesta que feia dels serveis funeraris un servei obligatori (tot i que subsidiàriament) en els municipis amb un cens de més de 10.000 residents. Article 2 Atès allò que disposa l’article 1.1 de la Llei del Parlament de Catalunya 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris (en endavant, “LSF”), les activitats funeràries contemplades a la present Ordenança tindran la c ondició de servei essencial d’interès general s otmès als principis d’universalitat, accessibilitat, continuïtat i respecte dels drets dels usuaris. No només la possibilitat i l’exigència de prestar un servei, sinó com bé s’expressa: accessible, universal i que respecti els drets dels usuaris. Això s’ha d’entendre per poder facilitar aquest servei a tota la ciutadania que per problemes econòmics no pugui fer front aquesta despesa. És a dir, hem de regular i poder oferir aquest servei, que en poques ocasions s’ha pogut donar, tal com s’expressa en els diferents articles de l’ordenança. Article 15 e) Gratuïtat o reducció de tarifes del servei envers aquelles persones que determini prèviament l’Ajuntament, per manca o insuficiència de mitjans econòmics, o quan així ho disposi l’autoritat judicial. Article 19 Amb la finalitat de garantir el principi d’universalitat i d’accés als serveis funeraris, les empreses funeràries autoritzades per l’Ajuntament tenen l’obligació, a instàncies de la Corporació municipal, de prestar aquests serveis de forma gratuïta o bonificada a les persones que ho requereixin per manca o insuficiència de mitjans econòmics, o en els casos que acordi l’autoritat judicial. L’aprovació de la directiva europea 123 de l’any 2006 per la liberalització dels serveis i la llei de transposició del 2007, que obligava a tots els estats membres de la UE a aplicar-la, va provocar que l’any 2010 la Generalitat aprovés un decret d’aplicació d’aquesta directiva obligant a totes les administracions públiques a complir-lo. Tot i això, la liberalització aplicada als serveis funeraris ha tingut molt poc recorregut, ja que molt pocs ajuntaments han suprimit de les ordenances les restriccions que dificultaven el lliure mercat. En un context municipal català on no existeixen pràcticament empreses públiques que prestin els serveis funeraris i en un marc econòmic on l’anomenada lliure competència (o lliure mercat) no garanteix un abaratiment del cost o una millora del servei, entenem que les organitzacions polítiques tenim el deure de buscar alternatives viables a aquesta situació. Donat que els serveis funeraris a la comarca del Garraf superen les fronteres municipals- no haventhi pròpiament a Sant Pere de Ribes més enllà del servei del cementiri- i, ja que el cost d’oferir un servei d’aquesta magnitud supera la disponibilitat financera de qualsevol dels municipis de la comarca, entenem que la solució estratègica a treballar més raonable és aprofitar l’ens comú del Consell Comarcal per caminar plegats amb un projecte d’empresa comarcal pública de serveis funeraris.
4 En tot cas, i en el debat de millorar l’inmediat, dins el marc de les ordenances fiscals de Sant Pere de Ribes 2019 entenem que hem de treballar per garantir aquest servei amb els principis d’universalitat, accessibilitat, continuïtat i respecte dels drets dels usuaris. Així doncs proposem: - Regular el sistema d’ajuts a les situacions en què les famílies no puguin afrontar les tarifes dels serveis funeraris. - Visibilitzar públicament i fer transparent aquests ajuts de l’Ajuntament. Servei de llars d’infants La població infantil de 0 a 3 anys al 2017 a Sant Pere de Ribes és de 1.184 criatures (font: Idescat), les 3 llars d’infants públiques existents al municipi donen servei d’escolarització al per aquest curs a 233 infants (segons fonts del propi Ajuntament). Donar possibilitat efectiva només al 20% d’aquesta població condiciona directament a les famílies i fomenta l’existència de l’opció privada. Es fa evident la necessitat d’ampliar el nombre d’escoles bressol públiques al municipi amb criteri de redistribució territorial Ribes-Les Roquetes. D’aquestes 3 escoles bressol (2 a Ribes i 1 a Les Roquetes) cap és de gestió pública. I la mensualitat mitjana (aprox.) que paguen les famílies és de 305€ (170€ quota escolarització + 135€ menjador). En el context de crisis econòmica constant en el que vivim, quants ingressos econòmics ha de tenir una família per permetre’s aquestes quotes afegides a les despeses mínimes quotidianes mensuals per garantir una vida digna? (preus lloguer/hipoteca de l’habitatge, alimentació, factures de la llum, gas, aigua, etc). En el cas (segurament força nombrós) que una família no es pugui permetre aquesta despesa econòmica, com s’ho fan? Qui es responsabilitza de les criatures? És sobre les esquenes de les dones de la família (mares i àvies) que aquest sistema se sustenta de forma desigualitària fent una feina no reconeguda i invisible socialment (conseqüències: replegament de les dones a l’àmbit domèstic-familiar, existència de la doble i triple jornada, inexistència de corresponsabilitat real). Caldria recordar també el deute que té la Generalitat cap al nostre Ajuntament. Des del curs 200910 fins a l’actualitat, la conselleria d’Educació ha reduït les aportacions a les llars d’infants dels 1.800 euros per plaça a 0 euros. Actualment el deute de la Generalitat ascendeix a 500.000€, tenint en compte que la Diputació ja s’ha fet càrrec d’1M€ (en total serien 1,5M€). Centrar-nos només en la titularitat pública de les escoles bressol com a indicador rellevant de garant de serveis públics municipals ens porta a obviar que els processos de privatització es donen al subcontractar la gestió. La titularitat i la gestió han de ser públiques per tal de garantir un servei públic, gratuït i de qualitat.
És per això que no podem quedar-nos de braços plegades veient la situació actual que pateixen les llars d’infants. Per aquests motius proposem: - Rebaixa d’un 30% dels costos per a les famílies en línies generals, però sobretot en la quota mensual d’escolarització i en els àpats. - Estudiar la creació d’una segona llar d’infants al nucli de Les Roquetes de titularitat i de gestió pública. - Estudiar la remunicipalització de les llars d’infants com a servei públic del municipi.
SAD El servei d’atenció domiciliària que es presta a Sant Pere de Ribes és essencial per poder estar a sobre de les persones que necessiten ajuda a casa. Actualment s’està donant un servei d’ajut a domicili amb hores puntuals de treballadores familiars, d’estada de respir, de menjador als Casals, de teleassistència i de neteja i manteniment de la llar. Segons les treballadores i treballadors dels serveis sanitaris al municipi, s’ha notat una carència en els serveis que es donen, on veuen que hi ha un control excessiu en les medicines, però en canvi, hi ha una deixadesa pel que fa al menjar. Hem de ser conscients que això es tradueix en la detecció de diferents problemàtiques de salut com: casos de desnutrició en gent gran, malalties cròniques hipermedicades, problemes de mobilitat per traslladar-se al menjador o dependre del veïnat per fer la contra... Això, malgrat les hores que passen amb el SAD, no hi ha capacitat suficient per poder arribar a tots els serveis necessaris i potser es podria estudiar donar suport a col·laboracions més directament amb entitats i fundacions del municipi que ja treballen amb la gent gran. Segons l’ordenança de preus públics en l’annex 12 “Servei d’atenció a domicili i altres serveis assistencials”, podem observar com existeixen d’altres serveis que ara mateix no s’estan donant assíduament, com són: l’atenció a la infància, els àpats a domicili o el servei de bugaderia i que tenim constància per professionals sanitaris del municipi que molts usuaris en necessitarien. Per altra banda, donar un servei tan necessari com l’assistencial ha de poder estar present tot el temps possible. En aquest cas, el servei que es dóna des de l’Ajuntament és de dilluns a divendres amb algun dissabte puntual i els festius no es realitza. És doncs, que veiem un forat en l’assistència de les persones usuàries, tant a domicili com el propi menjador del Casal. Per últim, hem d’entendre que tot i l’existència de bonificacions a les tarifes dels serveis, en cap cas la participació de la persona beneficiària hauria d’assumir el cost total. Podem veure altres municipis que presenten aquesta mesura, per tal d’oferir un servei més accessible a les persones, com poden ser Barberà del Vallès o Premià de Mar. Article 3. Indicadors de referència (Preus públics a Barberà del Vallès) La participació de la persona beneficiària en els serveis d’atenció personal i d’auxiliar de la llar no superarà el 65 per cent de l’indicador de referència, calculat d’acord amb el que s’estableix en aquest article . Aquestes només són algunes línies de treball, ja que per poder oferir aquest servei en la seva plena qualitat, s’hauria de remunicipalitzar per poder portar la gestió íntegra del servei. Igualment aprofitem l’ocasió per reivindicar l’obertura del Centre de Dia de Les Roquetes actualment tancat i la necessitat de plantejar una residència pública per a la població de gent gran.
Per tots aquests motius proposem: - Donar servei d’àpats a domicili, de servei de bugaderia i atenció a infants. - Ampliació del servei a dies festius. - Fixar el preu públic del servei que no superarà el 65 per cent de l’indicador de referència, calculat d’acord amb el que s’estableix l’ordenança.
6
Promoció de la cultura Des de Fem Poble també considerem que el debat de les ordenances fiscals pot servir per sumar-hi iniciatives que fomentin el desenvolupament i l’agenda cultural al municipi. En aquest sentit, els establiments que vulguin programar cultura als seus locals tenen al davant unes exigències molt estrictes que no s’adequa a la realitat establerta. Entenem que hi ha fórmules per fer compatible fomentar la programació cultural i vetllar pel dret al descans dels veïns i veïnes. Aquesta proposta hauria de suposar un reconeixement i una facilitat per a un seguit d’espais que fins ara, no disposant de llicència específica de “bar musical”, “sala de concerts” o “sala de ball/ discoteca”, no podien desenvolupar en les millors condicions aquest tipus d’activitats. Per això proposem: - Facilitar que qualsevol bar o establiment de restauració del municipi pugui de sèrie programar cultura al seu local. - Que segons les dimensions i ubicacions d’aquests s’estableixi els requisits addicionals, els horaris i els decibels que poden proporcionar. - Que l’Ajuntament faci una borsa d’ajuts per als locals que vulguin fer una obra d’adaptació més important (per obtenir una franja horària més ample o més decibels permesos) per subvencionar el 50% d’aquests fins un límit de finançament establerts.