1
ÍNDEX Pròleg...........................................................................3 Joan Salvat Papasseït, “La casa que vull”................................ 4 Joan Salvat-Papasseït, “L'ofici que més m'agrada”......................5 Pere Quart, “Assaig de plagi a la taverna”................................6 Gabriel Ferrater, “Dits”......................................................7
2
PRÒLEG Aquesta publicació totalment gratuïta sortirà a la llum el darrer divendres de cada mes i s'hi recolliran textos d'autors rellevants del segle XX. En el “Retalls” que teniu a les mans hi trobareu poemes de tres autors catalans: Joan Salvat-Papasseït, Pere Quart i Gabriel Ferrater.
3
Joan Salvat Papasseït, “La casa que vull” La casa que vull que la mar la vegi, i uns arbres amb fruit Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs que la lluna hi vingui; i quan surti el sol que el bon dia em digui. Que al temps d'istiu niui l'orenella al blanc del calç ric del porxo amb abelles. Oint la cançó del pagès que cava; amb la salabror de la marinada. Que es guaiti ciutat des de la finestra, i es sentin els clams de guerra o de festa: per ser-hi tot prest si arriba una gesta. 4
Joan Salvat-Papasseït, “L'ofici que més m'agrada” Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, Mireu l'ésser fuster - serra que serraràs i els taulons fan a miques, i de cada suada deu finestres ja han tret. Gronxada d'encenalls et munten una taula; si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert. i caminen de pla – damunt les serradures de color de mantega. I els manyans Oh, els manyans! De picar mai no es cansen: pica que picaràs i s'embruten els dits però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten i els galls de les teulades que vigilen de nits. I són homes cepats com els qui més treballin. ¿I al dic? oh, els calafats? tot el Port se n'enjoia car piquen amb ressò i es diu si neix un peix a cada cop que donen - un peix cua daurada, blau d'escata pertot. Penjats de la coberta tot el vaixell enronden: Veiéssiu les gavines com els duen claror. I encara hi ha un ofici que és ofici de fest el pintor de parets: si no canten abans, no et fan una sanefa si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: un pis que hom veu al sostre. que el feien i cantaven: tots porten bata llarga de colors a pleret. I encara més si us deia l'ofici de paleta: de paleta que en sap i basteix aixoplucs. El mateix fan un porxo com una xemeneia - si ho volen sense escales pugen al capdamunt; fan també balconades que hom veu la mar de lluny - els finestrals que esguarden tota la serralada, i els capitells i els sòcols i les voltes de punt Van en cos de camisa com gent desenfeinada! Oh! Les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!
5
Pere Quart, “Assaig de plagi a la taverna” Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes. Oh, que avingut estic amb la meva petita, esclava, poc sortosa terra i com em recaria d'allunyar-me'n, sud avall, on sembla que la gent és bruta i pobra, accidiosa, inculta, resignada, insolvent! Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja, així el lluç que pica un ham sense esquer", mentre jo, encara prop, pensaria en les velles fretures i confiances d'aquest meu tossut poble. I, ja tot sospesat, recularia per a restar aquí fins a la mort. Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un irrevocable amor aquesta meva -i nostrabastant neta, envejada, bonica pàtria.
6
Gabriel Ferrater, “Dits” Lleugera, s'iniciava la pluja d'una nit. Lleugers, es confiaven els teus dits entre els meus dits. Un instant menut d’adéu. Oh, només per dos dies. Em somreies a través del llagrimeig que plovia damunt el teu abric de cuir. Tremolor dels bruscos túnels per on te'm perds: cor confús, aquesta nit faig engrunes amb la traça del record que tinc als dits. Buits dos dies, van prémer l'ombra del toc dels teus dits, quan te'm perdies.
7
Al proper nĂşmero..... Avantguardes
8