24
t r ie us ss ug Do vi A a ct
O
Butlletí número 24 - 1r i 2n semestre 2014
Crimea, crònica d’una secessió anunciada.......................................2 Entrevista a l’historiador David Gesalí....................................4 Pepita Teixidor, símbolo de una generación......8 Ressenya: Escritos de gobierno, de Nicolau Maquiavel.............. 10 August, 2000 anys després..................... 12 Las añoranzas por el buen emperador. El recuerdo de Augusto en la historiografía del siglo III........ 14 El Augusto de Prima Porta más realista........................................... 18 Iuliobriga: Ejemplo de una ciudad en la Cantabria romana..................... 20 La Cleòpatra que va conèixer Octavi............................................. 24 Què hem fet................................. 26
Editorial El discurs que feia d’Octavi August un home providencial, el gran estadista que va regenerar Roma, sembla esvair-se durant la celebració del bimil·lenari del seu traspàs: de fet, el seu Principat era un règim autoritari dels de tota la vida, com insinuava Tàcit quan escrivia que s’havia «transformat l’Estat de dalt a baix, (...) tots estaven pendents de les ordres del príncep». En disfressar el camí de sang i foc que havia seguit cap al poder amb una pàtina de marbre i poesia, Octavi va camuflar que -mentre Virgili connectava la Gens Júlia amb la llegenda de Troia i els mateixos déus a l’Eneida- el seu amic Corneli Gal, brillant poeta i primer prefecte d’Egipte encarregat d’acabar amb els darrers nostàlgics dels Ptolomeus, va ser substituït i induït al suïcidi. Per què? La celebració dels seus èxits li va valer la desconfiança del nou amo de Roma i un procés per alta traïció. No va ser l’única víctima de l’ascens d’Octavi, qui ja havia inclòs Ciceró en la llista d’opositors al triumvirat que havien d’ésser eliminats. Mentre la literatura augustal celebrava el final de les guerres civils, es consagrava l’Ara pacis al camp de Mart, un símbol també de la publica magnificentia que permetria Suetoni escriure que August havia rebut una ciutat de totxana i l’havia deixat de marbre. Però propaganda i evergetisme no van ser l’única base de l’autorictas d’August: també hem de pensar en la garantia del proveïment de cereals, gràcies al nou control sobre Egipte, els grans espectacles –«panem et circenses», criticarà Juvenal temps després– i, sobre tot, la fidelitat dels exèrcits,
celebrada en les Res Gestae Divi Augusti quan celebra que els veterans llicenciats «foren assentats a colònies de nova fundació (...) per recompensar el seu servei d’armes». La victòria militar és la base del nou règim, per molt que la retòrica mantingués l’aparença republicana. Exemple sofisticat de la propaganda agustal va ser l’escultura de Prima Porta que ens presenten els especialistes de MVARTE: la seva coloració, ben diferent del pàl·lid marbre, ha estat una de les estrelles del Festival Tarraco Viva a la ciutat, on Octavi residí durant les guerres càntabres. En aquella llunyana frontera de la romanització, noves ciutats feien també d’aparador de la romanitat; per això Daniel Garrido, Coordinador dels Centres Culturals de Cantàbria, i Iván Pérez (Universitat de Valladolid) ens presenten el jaciment de Julióbriga. L’egiptòloga Irene Cordón ens fa una semblança de la Cleòpatra que va conèixer Octavi, l’historiador Carles Buenacasa (Universitat de Barcelona) retrata el personatge real i Néstor Urrútia ens presenta la idealització que en feia la historiografia romana del Baix Imperi, quan l’anarquia imperava i calien referents històrics. A més de dictadors amb glamour, trobareu també en aquest butlletí un politòleg afilat, heroics aviadors republicans, una sofisticada pintora de flors, i un grapat d’excel·lents historiadors de prestigi que tenim l’honor d’acollir en aquestes pàgines, des de les que –sentidament– els donem les gràcies!
Butlletí Fent Història 24 | 1r i 2n semestre 2014
Sumari
1