Fent Història
A s s o c i a c i ó C a t a l a n a d’E s t u d i s H i s t ò r i c s
Butlletí núm. 12 · 1r i 2n quadrimestre 2007
Sumari ○○○○○○○○○○○○○○○○ L’Entrevista: El Servei Social de la Dona. L’experiència d’Elisabet Massons Rabassa .............. 2 DVD: Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes ............. 5 Comentario de la exposición Quan plovien bombes, del Museu d’Història de Catalunya ......................... 6 La informática gráfica aplicada al patrimonio ........ 7 Tassili-n’Ajjer. Indicis de cultura en el continent africà .................. 8 La firma convidada: El Parc Arqueològic de les Mines de Gavà ................. 10 Memòries d’Africa, el llarg viatge de la nostra espècie ........................... 12 Cómics de piedra. La prehistoria que no fue . 14 Arqueoastronomia a la conca mediterrània, els casos d’Armenoi i de les taules menorquines ................... 16 Ressenyes: Markus Hattstein, El Islam. Religión y cultura . 20 Fatema Mernisi, El harén en Occidente ........ 21 Que hem fet .................... 22 Recull de premsa ............. 24
Editorial Les senyoretes d’Avignon compleixen cent anys: l’obra de Picasso va ser un pas important cap a l’avantguarda pictòrica perquè trencava la composició i la perspectiva que venien imperant. A Fent Historia assagem també una nova perspectiva, la d’una nova Junta Directiva. El canvi arriba ja al butlletí: molt orgullosos del seu passat, amb la mirada posada en el seu futur, volem que continuï estant l’altaveu col·lectiu i professional, alhora modest i ambiciós, dels nostres socis. Historiadors com Basi Moreno (que continuarà amb la nostra «contra»), Eva López (a qui devem el nou i innovador disseny), o el Grup d’Estudi de la Dona (consagrat a la recerca i la difusió del documental Darrere la finestra) han fet possible aquest número... Altres socis, nouvinguts, són protagonistes del nostre dossier. Victòria Medina, que dirigeix el nostre nou i exitós curs a la Casa Elizalde, dedicat a la pràctica de l’arqueologia, posa ordre en l’arbre de l’evolució després de les darreres troballes; i Rubén González, per la gentilesa del qual compartim un article amb la revista del jaciment d’Atapuerca, ens parla del tractament que ha rebut la prehistòria al món el còmic. Amb el pudor de qui sap que pot resultar pretensiós dedicar tan poques pàgines al període més llarg de la història de la
humanitat, però amb voluntat de temptejar les noves tendències en el seu estudi, agraïm moltíssim la col·laboració de l’Institut de Gestió del Patrimoni de Gavà: en aquesta ocasió la nostra firma convidada ens presenta la nova musealització del parc arqueològic de les mines neolítiques. Iniciatives locals com la seva, encomanades a dinamitzar amb creativitat i rigor el patrimoni cultural, són excel·lent remei i aposta de futur davant la crisi d’un desafortunat model turístic de «sol i platja». Aconseguir una bona alternativa cultural de qualitat gràcies al patrimoni històric-artístic és obrir una nova via de desenvolupament futura, però també l’oportunitat de demostrar el grau de maduresa intel·lectual d’un país. El finançament de tots aquests projectes no podem esperar que vingui exclusivament d’ajuts i subvencions públiques. La iniciativa d’impulsar el patrimoni i diversificar la nostra oferta cultural l’ha de compartir també el sector privat. Les mateixes companyies que presenten arrogants a la premsa cada any impensables increments dels seus beneficis han de ser prou valentes com per impulsar projectes culturals responsables que demostrin que el seu compromís amb la societat va més enllà de cobrarli pels serveis que li ofereixen.
1