13
G A u u D er s o ra tr ss de iac ier: i S sm u e cc es i si ó
Fent Història
A s s o c i a c i ó C a t a l a n a d’E s t u d i s H i s t ò r i c s
Butlletí núm. 13 · 1r semestre 2008
Sumari ○○○○○○○○○○○○○○○○ El Codi Negre. La reglamentació jurídica de la tracta d’esclaus en el temps del mercantilisme ......................... 2 Comunicación congreso: Creadora de las virtudes públicas, base de la moralidad de los Estados. La familia en la construcción de la enseñanza pública en España (1834-1845) ............................ 4 Crónica: Congreso Internacional de historia de la familia ................ 7 Sobre las compras y el ir a comprar .................................. 8 Un missatge des de la Prehistòria (2a part Tassili-n’Ajjer) .......... 10 La religión y los tabús alimentarios .......................... 13 ¿Amas o sirvientas? Distintas facetas del trabajo doméstico en la Edad Moderna ............... 14 L’Entrevista: Agustí Alcoberro .................... 16 Ressenya: Dieter Salzgeber, El rinoceronte. Alberto Durero ...................... 19 La firma convidada: La Batalla de Prats de Rei. Setembre-Desembre, 1711 .... 20 La firma convidada: Ramon Sans de Monrodon. Un austracista a Arenys de Munt ................................. 24 La vila de Ripoll a la guerra de Successió. Un exemple d’austracisme interessat ........ 28 Què hem fet .......................... 30 Recull de premsa ................... 32
Editorial Enguany toca commemorar el vuitè centenari del naixement de Jaume I. És indubtable que l’efemèride mereix una celebració de nivell, perquè es tracta d’un regnat important. Cal fugir, però, d’interpretar-lo en termes de nacionalitat contemporània: alguns historiadors retreuen al rei, per exemple, renunciar a la Catalunya Nord al signar el tractat de Corbeil amb Lluís IX de França; o la divisió dels seus regnes entre els seus fills. És absurd i anacrònic atribuir-li al rei responsabilitats en el manteniment o creació de l’àrea cultural catalana, perquè ell –simple i òbviament– no tenia aquesta idea; es limitava a gestionar els seus interessos patrimonials. Malgrat que el mite construït al voltant de Jaume I es centra principalment en les espectaculars conquestes, que van eixamplar els dominis heretats en uns 25.000 quilòmetres quadrats, el regnat és important també per la modernització de l’antiga escrivania reial, que assumeix en aquest regnat el rang de cancelleria i adopta la pràctica de la registració, la còpia en llibres-registre de la documentació que s’expenia en nom del rei. Els quinze mil folis de paper i els més de dos mil pergamins sobre el regnat de Jaume I que es custodien ara a l’Arxiu de la Corona d’Aragó no poden restar avorrits allà enguany, perquè són molts encara els aspectes que mereixen l’atenció dels historiadors i la commemoració
de les institucions: els privilegis atorgats a la ciutat de Barcelona van disparar la seva prosperitat mercantil, i es consolidava la seva estructura política municipal amb el Consell de Cent; creixia el dinàmic barri de la Ribera, i les ciutats es van convertir en el tercer estament, el braç reial, a les corts; s’escrivia el Llibre dels Feyts, i les conquestes de Mallorca i València vertebraven l’espai que avui ocupa la cultura catalana. Fora bo que aquesta merescuda atenció es materialitzés en ajuts per a la recerca de joves investigadors, i que el seu ús estigui lliure de qualsevol anacrònic romanticisme i de barroeres instrumentalitzacions. En tant Jaume s’intitulava «Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valenciae, et comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesullani», ens agradaria veure col·laboració entre els territoris que van formar part de l’antiga Corona d’Aragó en la commemoració del vuitè centenari del naixement del rei, i que aquesta cooperació es pogués estendre a altres temes que cal treballar junts, com la cultura de l’aigua. Ni el discret silenci de les autoritats catalanes, ni la significativa apropiació del rei per part de les valencianes apunten cap aquest camí. Abans que la pel·lícula pressupostada es limiti a fer rajar molta sang o mostrar que –com escrivia Bernat Desclot– el rei era «lo plus bell hom del món», ens creiem en el dret a reclamar un Any Jaume I científicament rigorós.
1