17
Ja um D e os V si ic er en : s V iv es
Fent Història
A s s o c i a c i ó C a t a l a n a d’E s t u d i s H i s t ò r i c s
Butlletí núm. 17 · 1r semestre 2010
Entrevista un ex-preso político de la RDA: «Libertad a cualquier precio» .......................... 2 Una forma diferent d’explicar història. La història i el lleure ....... 10 1a. Part: Yohannes IV. La fascinació etíop ......... 12 Mikhaïl Gorbatxov i la Perestroika ................... 14 La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana ...................... 17 Jaume Vicens Vives. Un intel·lectual determinant .................. 18 Qui paga, mana ............. 21 La petjada del mestre ..... 22 Jaume Vicens Vives i el somni d’una generació ..................... 24 Què hem fet ................. 26
Editorial A Fent Història hem commemorat el vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín aquesta primavera; l’excel·lent curs que l’Octavi Mallorquí ha impartit a Elizalde, dedicat a l’evolució de l’Europa de l’Est, ha reunit un planter exquisit de veus testimonials. Ell mateix reflexiona en aquest butlletí sobre la figura de Mikhail Gorbachev amb motiu del vint-icinquè aniversari del seu accés al poder. I la nostra corresponsal a Berlín, Mireia Medina, de la Universitat von Humbolt, ens presenta un testimoni exclusiu de les inaudites –i inèdites fins ara– compres d’alemanys orientals per part de la República Federal. Aquella nit de novembre de 1989, quan milers de persones van trencar el cercat que els bloquejava el pas cap a la part occidental de Berlín, no solament queia el mur. També s'esquerdava el sistema de relacions internacionals que el mur simbolitzava: la Guerra Freda. Els guanyadors en la contesa van iniciar aleshores una ofensiva propagandística que diagnosticava el final de la història i de les ideologies, i prometia prosperitat i democràcia per a tothom. Però malgrat que la caiguda dels règims comunistes havia estat, segons aquesta interpretació, una «victòria de la llibertat contra el totalitarisme», hem vist aixecar altres murs més alts que aquell. Murs que separen l’oligarquia financera que viu entre luxes, de les grans masses d’homes i dones que treballen en precari. Murs entre les multinacionals i els països pobres que saquegen. Murs entre els que tenen gana i els que poden gastar en capricis.
L’existència d’aquests murs fa pensar que aquella propaganda no era sincera. Si tant important hagués estat la llibertat en aquella lluita contra els règims presumptament socialistes, ara continuaríem lluitant per la llibertat de les nacions, de les dones, de les minories. Si tant ens preocupava la situació dels ciutadans sotmesos als dogmàtics funcionaris stalinistes i la seva grotesca policia política ara condemnaríem la situació de Palestina. Si tant sensibles fóssim pels berlinesos que van morir creuant el mur, ara no podríem romandre indiferents al drama dels «espaldas mojadas». Cap crítica al sistema esquerdat el 1989 pot ser intel·ligent si no serveix per reflexionar sobre el nostre, per denunciar la seva imperfecció, la que aquesta terrible crisi que patim manifesta. Els mateixos criteris exigents que ens feien jutjar aquell sistema autoritari i inoperant, haurien de servir per millorar aquest sistema nostre, que no destaca ni per les seves aspiracions de justícia, ni per la responsabilitat dels poderosos davant la societat, ni per la transparència en l’organització de l’economia. Fer-se preguntes valentes, que qüestionin els prejudicis compartits, llegint amb veracitat el que diuen les fonts, és una obligació inherent a l’ofici d’historiador. Aquest encàrrec forma part del llegat de Jaume Vicens Vives, de qui s’acompleixen ara cent anys del naixement i cinquanta del seu traspàs. Dos historiadors excepcionals, els doctors Izard i Fullola, a qui agraïm sincerament la seva generositat, participen d'un dossier que vol ser la nostra modesta però sincera contribució al record del mestre.
Butlletí Fent Història 17 - 1r semestre 2010
Sumari ○○○○○○○○○○○○○○○○
1