Fent Història
20
H D Re ist oss na òri ier ix es em d en el t
A s s o c i a c i ó C a t a l a n a d’E s t u d i s H i s t ò r i c s Butlletí número 20 - 2n semestre 2011
Entrevista: La història a través de la vivència de la Josefina Piquet ............................ 2 Elisabeth Eidenbenz, una semblanza ............................ 6 Nikola Tesla ................................... 8 El origen de la letra cursiva o itálica y su tardía incorporación a la imprenta española .................. 10 Sofonisba Anguissola. Una «Vida» de Vasari ............... 14 L’escepticisme peculiar de Francisco Sánchez (1550-1623): «Desespereu, però no abandoneu.» ........................ 18 Albrecht Dürer, l’introductor del Renaixement al món germànic .................................... 20 Els clarobscurs de 1498 o dos viatges a Àsia .................... 22 Què hem fet .............................. 26
Editorial Recentment hem acabat el cicle «10 visites insòlites, 10 anys de Fent Història» gaudint de la rèplica del pavelló espanyol a l’Exposició Universal de París el 1937: vam aprofitar el 80è aniversari de la constitució republicana que va reconèixer el vot femení i ara volem insistir-hi donant veu a dues dones que van presenciar els darrers moments de les llibertats republicanes. Per una banda, la nostra companya Sofia Yanischevsky entrevista Josefina Piquet, aleshores testimoni infantil del conflicte que va matar la Segona República; per altra banda, en Daniel Castillo ens recorda la figura –enguany traspassada– de l’Elisabeth Eidenbenz, que tantes refugiades republicanes va assistir a la maternitat d’Elna. Les dones són un dels fils conductors d’aquest butlletí, i també Portugal a qui dedicarem, la propera tardor, un cicle de conferències per als Amics de la UNESCO de Barcelona. Isabel Soler, professora de literatura i cultura portugueses a la Universitat de Barcelona ens inicia en l’impacte dels viatgers marítims en el pensament portuguès del Renaixement. També ens acosta fins allà el nostre filòsof de capçalera, Manel Villar, que participa en el dossier que dediquem a algunes semblances renaixentistes... són el nostre modest tribut a Giorgio Vasari, de qui s’acompleixen ara 500 anys del seu naixement, a qui el Museu del Louvre dedica una gran exposició retrospectiva, i que –a més d’escriure un inventari molt més rigorós que el nostre de l’star-system del Renaixement– va encunyar el terme «rinascita». Aquell mateix 1511, Erasme carregava contra nobles i papes; contra la guerra, la hipocresia dels religiosos i la
superstició de venerar relíquies en L’elogi de la follia. El recurs literari de fer parlar un boig en aquell polèmic llibre potser va protegir el príncep dels humanistes, però no li treu el mèrit d’haver-se atrevit a denunciar els poderosos del seu temps. Els humanistes van criticar els dogmes especulatius proclamats per l’elit professionalitzada del seu temps i van exigir proves, discussió oberta, lliure examen de la tradició dogmàtica. No es van voler conformar amb acatar amb els ulls tancats les sentències d’uns experts sobergs i van voler sortir del cercle d’escollits per oferir el saber a qui volgués entendre allò que és humà. Erasme avui, probablement, denunciaria banquers, polítics, periodistes, economistes, empresaris i tots els responsables d’aquesta crisi, contra la que ens caldria revisar els dogmes econòmics proclamats pels neoliberals i –tal i com van fer els humanistes–, renovar l’aposta per les persones. Aquella nova concepció antropocèntrica no hauria tingut sentit sense la força reproductiva de la impremta. A l’evolució vuitcentista d’aquest invent central del Renaixement està dedicada l’exposició que allotjarà fins el 25 de març la Biblioteca Nacional de Madrid. La mostra Las letras de la ilustración. Edición, imprenta y fundición de tipos en la Real Biblioteca, està comissariada per Albert Corbeto, qui s’afegeix com a firma convidada a aquesta celebració renaixentista parlant-nos de l’arribada a Espanya de la lletra cursiva. A ell, a les altres firmes convidades d’aquesta nova edició del butlletí, i als socis que hi han col·laborat, volem agrairlos la seva generositat.
Butlletí Fent Història 20 - 2n semestre 2011
Sumari ○○○○○○○○○○○○○○○○
1