2
3
4
4
5
6
7
8
9
10
11
12
2
13
Les famílies ens visiten Els xiquets i xiquetes de 1r C hem estudiat els diferents tipus de cases i també els materials que usem per construir-les. Per això, han vingut a la nostra classe els pares de Dario i Lluc que ens han portat molts objectes per a que els tocàrem i ens han parlat de la importància de treballar amb seguretat. També ens ha visitat la iaia de Júlia, que ens regalà uns retallables i ens contà els jocs i costums de quan ella era xicoteta. Ho vam passar genial els tres dies!!!!
14
Els alumnes de primer hem anat a visitar una alqueria valenciana de l´horta d’Alboraia on realitzarem moltes activitats.
Començarem el dia cantant i ballant...
Tocarem uns animalets xicotets anomenats... CULLEROTS!
Tirant i tirant... traguérem aigua d’un pou amb una eina molt antiga anomenada SÈNIA!
I també investigarem les misterioses parts de les plantes!
I després recol·lectarem algunes d’elles... les bledes!
I al final del dia... FEREM ORXATA PER A TOTS!
15
18
19
20
21
22
23
Aquesta activitat la realitz em entre els alumnes de
sisé A i primer C . Es una activitat molt bonica ja que ensenyem als més xicotets de primària a llegir.
El procés de la lectura és molt lent i cal tindre molta paciència, doncs sols ho realitz em una vegada al mes.
Els dies que toca apadrinament lector, a tots se’ns il·lumina la cara quan ens vegem , perquè ens agrada estar amb els més menuts i ells amb nosaltres.
El dia assenyalat els llegim algun llibre que ells han triat i fem algun que altre joc amb les paraules.
Els llibres que més els agraden als menuts són els de por i aventures, també contes que coneixen.
Nosaltres pensem sobre l’apadrinament que és molt bo fer-lo perquè els xiquets/es
s’ensenyen a llegir millorant la seua pronunciació, al mateix temps que és divertit i ens encanta a tots/es.
Núria, J oan d. S antos, Dídac i Nina. 6 É A
24
Un any més al col·le Almassaf hem rendit un homenatge més que merescut als nostres iaios/es. Aquests són un gran referent per nosaltres, sacrifiquen moltes coses per fer-nos sentir a gust, ens ajuden en moments difícils i ens cuiden quan els nostres pares han de treballar. Aquest acte consisteix en la lectura d’uns poemes que al llarg de dos mesos hem treballat a classe, primer fent preparatius amb les paraules més emotives que trobàvem per a expressar els nostres sentiments i dir-los quan importants són i quan els volem. Després buscant paraules boniques per a fer rimar eixos sentiments. I ja per últim hem convertit cada frase-vers en un poema que cadascú el recitaria als seus iaios/es el dia assenyalat. Ni que dir te les poesies tan meravelloses que ens van quedar. Els iaios s’han emocionat molt en sentir-nos i algú de nosaltres també, caient-nos alguna llagrimeta. Ha sigut en eixos moments que ens donàvem compte quan els volem i quan ens volen. Perquè l’acte quedara ben espectacular en acabar el poemes els regalàvem els poemes acompanyats d’una bonica flor. I ja per últim ho vam celebrar tots junts a l’entrada del col·le amb una picadeta que va posar el final a l’acte d’homenatge. Ha estat un acte emotiu i molt bonic. Espere que tots hagen gaudit d’ell com nosaltres pre-
parant-lo.
JONATHAN, JOAN G. I ARLET 6é A
25
26
LA LLUITA En unes terres que estan molt lluny, a un planeta que per a nosaltres és imaginari viuen els Càries. Els Càries viuen a un món on tot és realitat, els donyets, les fades, el tresor de l’arc de Sant Martí… Eixe món és perfecte, millor dit, no perfecte del tot. L’únic problema que té és molt gros, i per això el planeta sols és perfecte per als homens. A eixe planeta hi ha masclisme, i cada volta va a pitjor. Les dones sofreixen de tot sense saber defendre’s, fins i tot hi ha que moren. Però, hi ha una dona valenta que arregla l’únic defecte d’aquest planeta. Tot començà a un any més vell que la tos, a estes hores aproximadament. Una dona a la que li dien Isabela estava asseguda tranquil.lament en casa, i el seu home Francesc estava mirant la televisió. Doncs Isabela estava tranquil.la ja que tenia molta sort perquè el seu home no la tractava mal. Eixe dia Isabela no podia aguantar més i va dir: -No puc continuar veient açò, aquestes dones es mereixen el mateix respecte que jo!. -Però, no podem fer res! Va contestar Francesc. -Sí que podem, he llegit a un llibre que als boscos dels afores es troba la pedra de la igualtat. Va contestar Isabela. -Doncs a què esperem? Va preguntar Francesc. -A reunir un exèrcit! Va exclamar Isabela. Francesc va dur a Isabela a totes les cases dels Càries, però ninguna dona va accedir a acompanyarla. Isabela continuà sola, ja que segons les lleis, els hòmens no podien arriscar-se a entrar. Isabela va passar per tot el poble amagant-se dels hòmens mentre les dones l’observaven. Justet quan arribà a l’entrada del bosc, zas! Els hòmens la rodejaren. -Tot està perdut! Va pensar Isabela. A poc a poc els hòmens anaven apropant-se més i més, fins que no pogueren apropar-se més, alçaren les mans per pegar-li i de sobte. -Tots som iguals, tots som iguals! Se sentia de lluny. Tots els hòmens es giraren i Isabela es va donar compte que era una distracció i començà a còrrer. Quan els hòmens es donaren compte que Isabela no estava, corregueren darrere d’ella fins al llac dels cocodrils. El llac dels cocodrils no es pot rodejar ni botar. -Sols hi ha una solució! Va exclamar Isabela. De sobte amb tota la valentia del món Isabela botà al cap d’un cocodril i així de cap en cap passà el llac. Quan arribà agafà la pedra de la igualtat i a partir d’allí els hòmens tractaren a les dones igual que a un d’ells. Moralitat: Les dones passen per un llarg camí ple d’obstacles per aconseguir LA IGUALTAT!!!.
Paula Guillén Pedrón. 5éD.
27
28
TERTÚLIA DIALÒGICA TERTÚLIA DIALÒGICA
TERTÚLIA DIALÒGICA
El passat 31 d’octubre i 28 de novembre, férem una “Tertúlia Dialògica” amb els pares i mares de la nostra classe. Estàvem llegint un llibre molt interessant anomenat: I si fores tu? Sabeu de què tracta? contai 28 la de història d’unférem xiquet pateix bullying. pensareu El passat 31 Bé, d’octubre novembre, una que “Tertúlia Dialògica” ambTots els pares i mares que ell és el de la nostra classe. Estàvem llegint un llibre molt interessant anomenat: I si foresés tu?elSabeu covard, per no contar-li-ho a ningú i per tndre por, però en realitat mésde VALENT. Tot què tracta? Bé, conta la història d’un xiquet que pateix bullying. Tots pensareu que ell és el comença, quan Ferran (és com s’anomena el protagonista), es trasllada a Castelló (casa, covard, per no contar-li-ho a ningú i per tndre por, però en realitat és el més VALENT. Tot insttut, companys-es... nous) i la veritat és que ho passa prou malament i pateix molt. comença, quan Ferran (és com s’anomena el protagonista), es trasllada a Castelló (casa, insttut, companys-es... nous) i la veritat és que ho passa prou malament i pateix molt.
Ell i els seus millors amics decideixen crear un Blog, en el que la gent els ajude perquè ha patt millors amics decideixen crearmanera, un Blog, en que la gent els ajude ha patt (oEll hai els vistseus sofrir) Bullying. D’aquesta eseldonen compte queperquè no estan sols i poden (o ha vist sofrir) Bullying. D’aquesta manera, es donen compte que no estan sols i poden contar amb els altres companys-es. contar amb els altres companys-es.
Aquest enshahaajudat ajudat a refexionar sobre s’hauna de persona sentr una persona que no pot Aquestllibre llibre ens a refexionar sobre com s’hacom de sentr que no pot comptar ningú, perquè téque porlique facen mal. Hem, d’entre tots,i fer d’ajudar-los i fer el comptar amb amb ningú, perquè té por facenlimal. Hem, d’entre tots, d’ajudar-los el possible perquè perquè deixen de de patrr Les persones que fan que Bullying uns veritables COVARDS. possible deixen patrr Les persones fansón Bullying són uns veritables COVARDS.
Marta Iborra
Marta Iborra
Marta Iborra
29
29
30
31