Creure i pensar

Creure i pensar 25 anys de diĂ leg cristianisme i cultura 1989-2014

Amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos

En l’edició d’aquest volum ha col·laborat

© dels texts: Anna M. Blasco Bardas, Ignasi Boada Sanmartín, Miquel Calsina Buscà, Josep M. Carbonell Abelló, Jaume Dantí Riu, M. del Mar Galceran Peiró, David Jou Mirabent, Pere Lluís Font, Antoni Matabosch Soler, Ramon Pla i Arxé, Armand Puig i Tàrrech, Josep Rom Rodríguez, Josep M. Rovira Belloso, Carles Torner i Pifarré, Francesc Torralba Roselló © de l’edició: Fundació Joan Maragall Primera edició: març del 2014 Projecte i redacció: Anna M. Blasco i Carles Torner Disseny: Josep Rom Fotografies: arxiu de la FJM i Josep Rom Edició: Isidre Ferré Fundació Joan Maragall C/ València, 244, 2n · 08007 Barcelona http://www.fundaciojoanmaragall.org Tel.: 93 488 08 88 · fjm@fundaciojoanmaragall.org

Imprès a Galera Impressors, S.L. Barcelona Dipòsit legal: B 6165-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric, químic, mecànic, òptic, de gravació o de fotocòpia) sense l’autorització prèvia i expressa de la Fundació Joan Maragall.

Al servei de la cultura i de l’evangelització 25 anys de la Fundació Joan Maragall

6 8

Present del passat, present del futur Creure i pensar: una mirada polièdrica Cultura Diàleg Els reptes de l’Església El perdó: la força per començar de nou Ciència Pensament meditatiu Comprendre el present Mística Ecumenisme Comunicar i discernir Inculturació Compromís en la política Déu, el Pare

12 17 18 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43

Una memòria gràfica Cicles i cursos Activitats diverses Aula Joan Maragall Ajuts de la Fundació Joan Maragall Premi Joan Maragall Col·lecció de llibres “Cristianisme i cultura” Els “Quaderns” de la Fundació Joan Maragall Revista Qüestions de vida cristiana Nadales Web i xarxes socials

48 52 54 55 56 57 58 60 61 62 63

Apèndix Membres del Patronat de la Fundació Joan Maragall Conferenciants i Consell Assessor 1989-2013 Activitats 1989-2013 Aules Joan Maragall Col·lecció “Cristianisme i Cultura” Col·lecció “Quaderns” Col·lecció Qüestions de Vida Cristiana Entitats col·laboradores i patrocinadores

65 67 69 81 97 99 103 107 108

Lluís Martínez Sistach Josep M. Carbonell

Carles Torner Ramon Pla i Arxé Miquel Calsina Armand Puig i Tàrrech Francesc Torralba David Jou Ignasi Boada Jaume Dantí Mar Galceran Antoni Matabosch Josep M. Carbonell Pere Lluís Font Joan Rigol Josep M. Rovira Belloso Anna M. Blasco i Josep Rom

SUMARI

INTERCANVI D’IDEES

VOCACIÓ DE PONT

CONCILI VATICÀ II

Al servei de la cultura i de l’evangelització + Lluís Martínez Sistach Cardenal Arquebisbe de Barcelona

AL SERVEI DE LA CULTURA I DE L’EVANGELITZACIÓ

Celebrem els vint-i-cinc anys de vida i activitat de la Fundació Joan Maragall. Aquesta Fundació fou constituïda per l’estimat cardenal Narcís Jubany i Arnau, arquebisbe de Barcelona, el 10 de febrer de 1989 perquè treballés en les relacions entre la fe i la cultura.

El Concili Vaticà II, ara fa cinquanta anys, ens parlava del divorci entre la fe i la cultura. Davant d’aquesta realitat manifestada per l’Assemblea Ecumènica, amb la Fundació Joan Maragall es volia i es vol establir ponts entre el cristianisme i la cultura del nostre entorn. La cultura entesa com una forma històrica d’existir de la persona humana. Tot home i tota dona viu sempre segons una cultura que li és pròpia, que inclou els coneixements, l’art, la moral, la religió, el dret, l’economia, la política, la tècnica i qualsevol altre costum adquirit pels membres d’una societat.

La Fundació Joan Maragall és un espai eclesial que vol estar al servei de la cultura i l’evangelització a casa nostra. Ha tingut sempre la vocació de pont, de mitjà de relació i d’intercanvi entre les dues ribes, entre el cristianisme i el món actual, especialment la cultura catalana, el món dels allunyats, dels no creients en la dimensió religiosa.

La Fundació Joan Maragall ha treballat molt durant aquests vint-i-cinc anys. Són moltíssimes les conferències i molts els llibres publicats. I tot això amb l’esperit evangelitzador d’anunciar Jesús i el seu evangeli, especialment en el món dels intel·lectuals i del pensament.

Encetem un període que ens portarà a les noces d’or amb l’esperança que el pont que sempre ha configurat el treball de la nostra Fundació es faci cada vegada més ample, més transitat; un lloc comú de tots, d’intercanvi d’idees, de valors i de sentit de la vida. Per a poder dur-ho a terme, els membres de la Fundació han intentat sempre ser creadors de pensament, fomentadors de diàleg i de debats, focus de difusió, impulsors d’una xarxa de relacions i editors d’un bon nombre de publicacions.

I tota aquesta tasca ha estat possible gràcies a la dedicació generosa dels membres del Patronat de la Fundació. Per això, em plau agrair-los aquí tot el que han fet per tal que aquesta preuada institució eclesial hagi anat assolint les finalitats per a les quals fou creada.

Gràcies, Fundació Joan Maragall, i endavant amb el treball d’evangelització de la cultura.

7

DIFUSIÓ

DEBAT

FORMACIÓ

DIÀLEG

FE CRISTIANA CULTURA CREACIÓ DE PENSAMENT

REFLEXIÓ

25 anys de la Fundació Joan Maragall Josep M. Carbonell President de la Fundació Joan Maragall

25 ANYS DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

La Fundació Joan Maragall fou constituïda pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Dr. Narcís Jubany, el dia 10 de febrer de 1989, amb l’objectiu de crear una institució cultural destinada a establir ponts entre el cristianisme i la cultura del nostre país.

Uns anys abans, havia encarregat al Dr. Antoni Matabosch –en aquell moment degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i delegat de Pastoral Universitària– que presentés el projecte d’una institució amb aquesta finalitat. Després d’una «ponència» i d’un treball previ,s es va constituir un grup promotor format pel mateix Antoni Matabosch, Pere Lluís Font, Josep M. Rovira Belloso, Josep M. Via Taltavull i jo mateix. Aquest grup va presentar al cardenal Jubany, a finals de setembre de 1988, la proposta de creació de la Fundació Joan Maragall.

Estàvem convençuts que a Catalunya hi havia la necessitat de promoure una institució diocesana autònoma –no vinculada pròpiament a la cúria diocesana– que impulsés de manera explícita el diàleg entre la fe cristiana viscuda en Església i la cultura catalana. Tot i que existien a Catalunya la Facultat de Teologia, destinada a la docència i a la recerca en el camp de la teologia, i el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, que agrupava destacats intel·lectuals catòlics, trobàvem a faltar una institució eclesial que promogués específicament la relació amb el món cultural del nostre país.

Des de bon principi, i crec que ens hem mantingut fidels a les opcions fundacionals, hem volgut que la Fundació Joan Maragall fos un espai de creació de pensament, que tingués la voluntat de cercar un pensament cristià propi, lliure, fidel, creïble i significatiu dins de la nostra cultura. Aquesta voluntat de ser un espai de reflexió ens demana alhora que la Fundació Joan Maragall sigui també un espai de diàleg i de debat, una institució interlocutora de la cultura del país des d’un catolicisme conciliar, catalanista, que rebi positivament i críticament alhora la modernitat. La vocació de servei també ha estat i és una missió de la Fundació, tot promovent la formació i la difusió, cosa que ens ha portat a organitzar diversos seminaris, simposis, aules o jornades. Així mateix, per estendre arreu del país la nostra acció, les publicacions han estat un dels nostres actius més destacats durant tots aquests anys.

Veureu en aquesta Memòria un resum de la feina feta. Em sento, el Patronat se sent, raonablement satisfet. Perquè hi ha

9

tres aspectes que expliquen els nostres vint-i-cinc anys: la continuïtat, l’estabilitat i l’entesa d’un Patronat que s’ha reunit en més de quatre-centes cinquanta sessions, amb un nucli fundacional que s’ha mantingut fins ara, inclòs l’equip de gestió, que ha acompanyat fidelment la Fundació Joan Maragall des del principi. El diàleg i la capacitat d’escolta són el mètode que ens ha permès que el conjunt de la nostra reflexió fos lliure i la nostra programació, actualitzada i significativa. Finalment, l’eclesialitat ens ha assegurat una orientació de centralitat que ha marcat la nostra feina durant aquests anys.

Aquests vint-i-cinc anys d’activitat no haurien estat possibles sense el suport que sempre hem rebut dels tres arquebisbes que han guiat la diòcesi durant aquest període: els cardenals Narcís Jubany, Ricard M. Carles i Lluís Martínez Sistach. Ells han estat garants de la nostra llibertat d’acció. Vull agrair també a les institucions públiques i privades la seva generositat, que ha permès desplegar la feina de la Fundació des del principi, i al Consell Pontifici de la Cultura la complicitat que ens ha mostrat i que ens ha fet sentir propers. I vull agrair molt especialment a totes i a tots els que han estat membres del Patronat, amb una menció especial per a l’Antoni Matabosch, que ha estat el nostre president durant vint-i-dos anys, a l’equip de gestió i als promotors que li han donat suport amb gran fidelitat.

Aquesta Memòria és també la nostra millor presentació de cara al futur. El nostre compromís amb la cultura, amb el país i amb l’Església és indefugible. Ens sabem i ens sentim fills d’un catolicisme conciliar que és una proposta d’identitat i una manera de ser en el món. Un catolicisme capaç d’oferir-se com una proposta de sentit i de vida en un món tal vegada massa desorientat, fragmentat i mancat d’un horitzó de sentit.

FE

CULTURA

MEMÒRIA

ESPERANÇA

ESPERA

CREURE PENSAR

RECERCA

Present del passat, present del futur

12

PRESENT DEL PASSAT, PRESENT DEL FUTUR

Present del passat, present del futur Carles Torner

Deia Joan Maragall: mireu una persona en silenci «i vos semblarà un ésser animal més o menys perfecte que d’altres. Però poc a poc ses faccions van animant-se, un començament d’expressió il·lumina’ls seus ulls d’una llum espiritual, sos llavis se mouen, vibra l’aire amb una varietat subtil, i aquesta vibració material, materialment percebuda pel sentit, porta en son si aquesta cosa immaterial desvetlladora de l’esperit: ¡la idea!». Quants estadis del pensament enunciats en una sola frase!: la il·luminació d’una llum espiritual; la paraula intuïda, incipient, en condensació; el procés d’articulació del sentit; l’esperit encarnat en la idea. De moltes maneres, els vint-i-cinc anys de vida de la Fundació Joan Maragall han creat moments i espais per al desvetllament de l’esperit. Temps i llocs perquè ponents en diàleg i públic oient, investigadors en la Bíblia i en tots els camps del saber i persones en recerca, pensadors i lectors s’obrissin a l’experiència descrita per Joan Maragall en el seu Elogi de la paraula, el 1903. Preguntes, assaigs de resposta que són sospesats fins que en sorgeixen noves preguntes per a la meditació... Creure i pensar: el títol de la memòria dels vint-i-cinc anys de vida de la Fundació Joan Maragall enuncia dos pols que tan aviat s’atreuen com es repel·leixen, una tensió d’on sorgeix l’espurna, la flama, la claror de la idea.

El diàleg fe-cultura és la missió de la Fundació Joan Maragall, que el desenvolupa mitjançant la formació i la reflexió a través de conferències, cicles i seminaris organitzats al llarg del curs acadèmic.

Ho fa amb el suport d’un programa ambiciós de publicacions que va donant a llum de manera regular obres individuals i col·lectives. La Memòria dels vint-i-cinc anys de vida de la Fundació Joan Maragall que el lector o lectora té a les mans ha estat pensada per donar raó d’una activitat polièdrica. S’hi inclouen, llistats cronològicament, tant els actes públics, els cicles, les aules, els debats i les conferències com les publicacions en llibre a la col·lecció «Cristianisme i Cultura» (Ed. Cruïlla), a la col·lecció «Quaderns de la FJM» (Ed. Claret) o a la revista Qüestions de Vida Cristiana, publicada conjuntament amb l’Abadia de Montserrat des del 2009. Al capítol «Una memòria gràfica», hi mostrem la importància que hem donat al llarg del temps a la imatge de la Fundació, reflectida en el disseny d’opuscles, publicacions i materials diversos, imatge que uneix l’elegància i la claredat expositiva al sentit profund de la nostra activitat d’inspiració cristiana.

Memòria i espera Hem volgut reflectir en la memòria dels vint-i-cinc anys un dels trets d’identitat

PRESENT DEL PASSAT, PRESENT DEL FUTUR

de la Fundació Joan Maragall: un Patronat reflexiu. La reunió quinzenal del Patronat és dedicada a la reflexió en àmbits diversos –per donar-ne un apunt: des dels debats de ciència i fe fins al procés d’inculturació del cristianisme en la societat moderna–, i és aquest debat sostingut al llarg dels mesos i els anys el que va definint, il·luminat per les aportacions del Consell Assessor, el programa d’activitats que oferim a la ciutat de Barcelona.

El Patronat es reuneix al voltant d’una taula. En aquesta conversa circular, en l’escolta i la proposta, es fa viu el diàleg d’una manera propera, veiem avançar la reflexió compartida, la que inspira les activitats de la Fundació però també la que ens qüestiona i fa anar més enllà. El dia que es fa pública aquesta memòria, el Patronat de la Fundació Joan Maragall s’ha reunit 461 vegades al llarg dels anys, sempre en conversa al voltant de la taula.

Un exemple més d’aquest funcionament: en la reunió que el Patronat va definir els continguts de la memòria que presentem avui, es va concloure que havia de ser una memòria amb projecció de futur. Ho deia sant Agustí, que sentia els fils de la temporalitat ben nuats en el seu pensament: «Hi ha en l’ànima tres temps: el present del passat, el present del present i el present del futur: el present del passat és el record; el present del present,

la visió; el present del futur és l’espera.»

Memòria i espera, record i esperança són indestriables. El record obre el futur.

Una memòria conscient d’ella mateixa ha d’incloure, necessàriament, un projecte de futur. Una memòria d’activitats inclou també una voluntat de ser en el demà, una projecció d’idees, una exploració.

Des d’aquesta perspectiva els membres del Patronat actual de la Fundació Joan Maragall han pensat, cadascun des de l’àmbit del saber que li és proper, conceptes que siguin indestriables dels vint-i-cinc anys de vida de la Fundació i, alhora, penyora del nostre futur. Sense cap pretensió de ser exhaustius, aquests conceptes són com els llocs d’una geografia: adés ciutats populoses, adés cruïlles de camins nous i antics, adés badies obertes a la mar o valls solitàries i boscoses. Cultura, Diàleg, Ciència, Present, Comunicació, Església, Ecumenisme, Pensament meditatiu, Déu Pare, Mística, Inculturació, Perdó: els conceptes aplegats donen forma al relleu i al contorn d’un país. Un país on viure, perquè la contínua meditació i interpel·lació entre la fe i la cultura, en el diàleg interior de cada creient, fa habitable l’univers de la fe.

Una oportunitat per a la fe Ens sentim hereus d’una tradició de moltes generacions de cristians que, en la

13

Hi ha en l’ànima tres temps: el present del passat, el present del present i el present del futur: el present del passat és el record; el present del present, la visió; el present del futur és l’espera.

Sant Agustí

14

PRESENT DEL PASSAT, PRESENT DEL FUTUR

Cultura, Diàleg, Ciència, Present, Comunicació, Església, Ecumenisme, Pensament meditatiu, Déu Pare, Mística, Inculturació, Perdó: els conceptes aplegats en la memòria donen forma al relleu i al contorn d’un país.

cultura catalana, a través de l’art i el pensament, de la literatura i la recerca científica, ha anat donant forma a les vides de les persones. Es tracta d’una geografia de relats i d’imatges, de sentiments i conceptes, que cada generació hereta, digereix i transforma, i que no és pas patrimoni únic del cristianisme, ni de l’Església, sinó de tota la societat. D’ençà que va néixer la Fundació Joan Maragall ha passat una generació, i ens sentim feliços d’haver fet camí amb tantes persones –però sentim també que ens interpel·la de manera punyent la realitat actual.

Volem pensar la societat present des del diàleg, d’entrada de portes enfora de l’Església, amb tots aquells amb qui compartim el debat sobre les visions del món, el sentit de la cultura europea o la recerca de la justícia. Diàleg també de portes endins de l’Església, que és també diàleg en el cor de cada cristià: amb el creient que ens habita i amb el dubte que sovint ens habita, també. Creure i pensar vol dir viure en recerca. En el context actual, contra la indiferència entre creients i no creients, busquem la interpel·lació, l’admiració, la crítica, la conversa. Quan se’ns reclama tan sovint la privatització de la fe en Déu, seguim cercant amb humilitat i rigor una paraula pública. Quan se’ns imposa la tirania del mercat, fem memòria que nosaltres treballem per a l’economia del do. En una

societat abassegada diàriament per les imatges i les pantalles, intentem pensarles, transcendir-les; i quan se’ns proposa tothora el culte a l’aparença, cerquem la vida interior. Quan se’ns ofereix cosmopolitisme vacu, ens sentim hereus d’un universalisme arrelat. Quan girem la vista al nostre entorn i ens corprèn tanta desesperança, preguem per saber viure el nihilisme de la societat actual com una oportunitat per a la fe, la pregunta pel sentit i la recerca de justícia.

Del pensament de Montini al de Bergoglio Oberta a tots els corrents del pensament modern i la ciència, de la literatura i la recerca acadèmica, la tasca de la Fundació Joan Maragall va néixer arrelada en l’Església. En la presentació pública de la Fundació, ara fa vint-i-cinc anys, el cardenal Jubany insistia en la urgència evangèlica del diàleg fe-cultura que l’havia convençut de la necessitat d’una fundació semblant: «S’ha de saber teologia des de les dades revelades [...] però també des del coneixement de la problemàtica que la societat actual genera en el plantejament de les necessitats científiques, socials, econòmiques, ètiques, religioses i culturals del nostre temps. I això cal que ho facin [des de la Fundació Joan Maragall], no sols

PRESENT DEL PASSAT, PRESENT DEL FUTUR

per a portar remei a les víctimes de la societat de consum i del benestar, sinó per a aportar la força creadora de la fe com a resistència als processos marginadors i degradadors que ha causat, i manté sense pietat, el món de l’egoisme. La nostra societat catalana, en els moments que viu un nou ressorgiment i una nova consolidació de l’esperit de la nostra nacionalitat, necessita persones, institucions, que siguin veus profètiques de la fe cristiana.»

Jubany, que va participar activament als debats del Concili Vaticà II, compartia intensament les intuïcions de Pau VI en l’encíclica Evangelii Nuntiandi. «Pau VI incorpora el tema de la cultura a l’interior de la tasca primordial de l’Església que és l’evangelització. [...] Es tracta d’“assolir i transformar amb la força de l’Evangeli els criteris de judici, els valors determinants, els punts d’interès, les línies de pensament, les fonts inspiradores i els models de vida de la humanitat, que estan en contrast amb la Paraula de Déu i amb el designi de salvació (EN, 19)”»: d’aquesta manera recollia el pensament montinià el primer president de la Fundació Joan Maragall (i actualment president honorari), Antoni Matabosch, en un dels textos fundacionals.

El diàleg entre la fe i la cultura és el lloc mateix de l’evangelització, que provoca un descentrament de l’Església en

camí cap a «les perifèries de l’existència».

Tot des d’una perspectiva de l’Església universal que va molt més enllà del que és estricament visible, perquè, com afirmava Pau VI, «l’Església Universal no té altres fronteres que les del cor de l’home pecador».

En un arc de vint-i-cinc anys, el magisteri de l’Església ha acompanyat els passos de la Fundació Joan Maragall. Fins avui. Les paraules sàvies del papa Francesc segueixen interpel·lant la voluntat de la Fundació de recórrer els camins del diàleg fe-cultura: «Déu es manifesta en una revelació històrica, en el temps. És el temps el que inicia els processos, l’espai els cristal·litza. Déu es troba en el temps, en els processos en curs. No cal donar preferència als espais de poder enfront dels temps, de vegades llargs, dels processos. A nosaltres ens correspon engegar processos, més que ocupar espais. Déu es manifesta en el temps i és present en els processos de la història. Això ens fa preferir les accions que generen dinàmiques noves. I exigeix paciència i espera.»

Paciència i espera, memòria i esperança, fe i cultura, creure i pensar: portats per aquestes tensions fecundes, hem recorregut vint-i-cinc anys de vida atents a la recerca espiritual en la paraula. Aquella recerca a la qual ens convidava, avui fa cent onze anys, el poeta Joan Maragall.

15

A nosaltres ens correspon engegar processos, més que ocupar espais.

Déu es manifesta en el temps i és present en els processos de la història.

Això ens fa preferir les accions que generen dinàmiques noves.

Papa Francesc

DIÀLEG

INCULTURACIÓ

PERDÓ

CIÈNCIA

MÍSTICA

PENSAMENT

PRESENT

COMUNICACIÓ

Creure i pensar: una mirada polièdrica

CULTURA ECUMENISME

ESGLÉSIA

18

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

CULTURA Ramon Pla i Arxé

La Fundació Joan Maragall està sempre associada al seu lema «cristianisme i cultura», signe inequívoc de la importància que li donem. És com parlar de cristianisme i societat perquè la cultura, en un primer sentit, és un espai social. És, com diu el Diccionari de l’IEC, «el conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble». És per aquest espai social que transiten les nostres vides. Però no és un decorat, perquè ens condiciona: fem coses, o les fem d’una determinada manera, perquè així és com es fa en la nostra cultura. Però tampoc és un codi inalterable –senyals i sentit– que determini la nostra conducta. La cultura és una obra humana –heretada i transmesa– que evoluciona. I això vol dir que tant la construcció, com la defensa o la transformació de les cultures és possible. Per a bé i per a mal. Però, en qualsevol cas, la cultura té un gran valor perquè només una cultura compartida ens constitueix com a comunitat i ens evita ser una mera juxtaposició d’individus que només poden sobreviure si es defensen dels altres i els vencen.

Certament, el pes de les condicions materials en què es desenvolupa una cultura, en aquest sentit antropològic, és gairebé determinant, però no és un

procés autònom de la voluntat humana i hi podem incidir. Cal fer-ho, perquè la passivitat davant de la cultura heretada –sense defensar-la, sense regenerar-la– o la indiferència davant del camí que pren la seva transformació, és, en els dos casos, socialment suïcida. Sense una construcció cultural conscient, l’evolució social i per tant cultural, abandonada a l’instint, tendeix a regir-se per criteris egoistes de supervivència i, aleshores, els més poderosos –mercats inclosos– imposen la seva llei.

I l’antídot de la passivitat és, d’entrada, la reflexió. Un territori en què la Fundació Joan Maragall ha treballat i treballarà.

Ens cal una reflexió crítica sobre el valor del que hem heretat i ens identifica, sobre com integrar-hi els que convivim en el mateix país o sobre els nostres models socials. I cal també fer intel·ligible aquesta cultura heretada, la catalana i l’europea: la seva arrel cristiana i la seva història, l’arrel humanista i la seva història, l’arrel democràtica i la seva història. Aquesta és una reflexió que poden potenciar i visualitzar les «minories creatives» que en sentin la responsabilitat. La Fundació Joan Maragall ha de seguir sent una d’aquestes «minories creatives».

Cal pensar també, i molt especialment, en la cultura contemporània que estem construint: el pensament, el model social, les arts o el concepte de l’home que

hi ha darrere d’aquests canvis. I en aquest punt cal estar especialment atents al paper que la religió –i singularment el cristianisme– té en aquest procés. Amb dos objectius: «superar la mera juxtaposició entre el cristianisme i la cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana», com consta en els principis de la Fundació Joan Maragall, i valorar les conseqüències del progressiu afebliment dels signes que fan present el cristianisme en la nostra cultura. Cal constatar que darrere d’aquest procés hi ha una visió de la vida en què els homes són considerats només com el resultat d’un procés biològic regit per l’instint i que acaba amb la mort. Però hom té també dret que siguin visibles, en la pròpia cultura, els signes d’una alternativa religiosa. No com una imposició que obligui a acceptar conviccions no desitjades, sinó com una porta oberta a l’esperança que estigui present en l’espai comú.

Hi ha una altra accepció del mot cultura que és segurament la preferent en l’ús ordinari de la llengua: la de la cultura com a «conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.» (DIEC). Tothom, o gairebé tothom, valora que una persona sigui culta: ho procuren els pares, ho afavorei-

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

19

La paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món, perquè en ella s’abracen i’s confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa. Joan Maragall

xen les institucions, ho procura l’individu amb voluntat de preparació i superació.

Però amb què identifiquem aquesta cultura? Doncs, bàsicament, amb tenir aquelles informacions que ens permeten identificar fets, persones i obres de la intel·ligència humana. Tenir cultura, en aquest sentit, és molt important perquè és una condició prèvia, indefugible: és com saber un idioma sense el qual l’accés als textos és impossible. Però saber un idioma no garanteix la qualitat del que es llegeix ni una comprensió adequada del que s’hi diu.

Per aconseguir-ho, cal que identifiquem la cultura amb la funció que li és pròpia sense distorsionar-la amb succedanis legítims però impropis, de la mateixa manera que els llibres poden fer bonic en una estanteria, però la seva vertadera funció és la de ser llegits i entesos.

La cultura refereix –o, en l’art, expressa– el que els homes sabem, sentim, creiem o imaginem, és a dir, el que som. El seu sentit ha d’ultrapassar l’anècdota personal –el que en diem tenir un valor universal– i ha de respondre a una imatge adequada –és a dir complexa– de l’experiència humana: la simplificació maniquea, l’anecdotisme, la banalització o el sectarisme, poso per cas, empobreixen la informació. Però si ens referim específicament a les arts i restringim la reflexió a les relacions entre fe i cultura, la identificació entre les arts i la

vivència humana universal –per dir-ho amb totes les lletres– que s’hi expressa, té tres conseqüències. Primera, que des del punt de vista religiós, el valor dels productes culturals, per a un cristià, no es redueix als que exhibeixen signes inequívocament cristians, perquè pel sol fet de ser humà –fins i tot amb independència de la qualificació ètica que ens mereixin (els films de Leni Riefenstahl o la pintura de Francis Bacon, per exemple)– ens importa i ens implica com tot el que és humà, obra de Déu. Segona, que la fe religiosa –i els signes amb què s’identifica el cristianisme– és un aspecte indefugible de la condició humana; un fet, aquest, que mostra les conseqüències –negatives, empobridores– del desconeixement progressiu entre els joves del codi de la iconografia cristiana i, el que és més important, la insensibilitat per la dimensió religiosa de la humanitat. Tercera, aquest plantejament sobre la cultura comporta també un criteri de valoració dels productes culturals, perquè fomentar, difondre, compartir, crear o entendre la cultura vol dir que no fem prevaldre el valor del mer entreteniment, els criteris del mercat, de l’evasió, de l’emoció superficial, de l’erudició autotèlica, de l’egocentrisme, de l’exhibicionisme de l’autor, de l’espectacle com a objectiu, de la diversió o de l’entreteniment com a meta, etc. Com a estímuls complementa-

ris, molts d’aquest aspectes són positius; com a finalitat, pobres. Perquè la cultura pot tenir funcions molt diverses a més de les essencials. Tot és legítim però no tot és pertinent, de la mateixa manera que és lícit fer papiroflèxia amb els fulls d’un diari, però no es pot oblidar que la seva funció preferent és informar; i, si no és demanar massa, informar amb rigor. Continuar amb la dedicació a la cultura que caracteritza la Fundació Joan Maragall, i fer-ho «humanant-la», com diria Maragall, ens és essencial. És a dir referint-la al que els homes –no només un individu particular– som, sentim, creiem o pensem i ferho arribar amb aquest rigor a molts.

J. MARAGALL, Fe i cultura en Joan Maragall, “Quaderns de la Fundació Joan Maragall”, núm. 17, Barcelona: Ed. Claret-FJM, 1993.

W. KASPER, G. AMENGUAL, J. DANIEL, A. INIESTA, J. TUROWICZ, V. KARUNAN, H. BORAT, A. EVERDING, J.M. BALLARÍN, Cristianisme i cultura a l’Europa dels anys 90, “Cristianisme i cultura”, núm. 5, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 1991.

“La cultura”, Qüestions de Vida Cristiana, núm. 235, 2009.

El pressupòsit principal per al sorgiment d’un diàleg vertader és que cadascú es refereixi a l’altre com a aquest home. Comprenc l’altre, comprenc les seves raons, la seva situació, el que és seu. Comprenc que és essencialment d’una altra manera diferent a la meva en aquesta –la seva– forma determinada, pròpia, única i exclusiva.

I l’accepto de tal manera que goso dirigir-li, justament a ell, la meva paraula.

Martin Buber

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

21

DIÀLEG Miquel Calsina

La idea de la dignitat absoluta de l’individu és, sens dubte, una de les aportacions més singulars i cabdals de la cultura i la filosofia occidentals a la praxi sociopolítica. En el seu origen hi trobem des del concepte cristià de persona fins a les aportacions del dret romà; des de la doctrina del dret natural dels primers liberals i forjadors de la democràcia fins a l’horitzó de justícia social que propugna la tradició del socialisme. El diàleg és –com diu l’escriptor Claudio Magris– l’altra cara d’aquesta primacia de l’individu i de la igualtat de drets de tots els homes.

La freqüent banalització del diàleg en l’àmbit polític, social o religiós no anul·la, tanmateix, el seu valor essencial. A l’era de la globalització i de l’increment imparable de les possibilitats de comunicació entre visions, cultures i sistemes de valors a voltes oposats, el diàleg esdevé ineludible, l’actitud més plenament humana enfront de les temptacions tothora presents del relativisme cultural i del fonamentalisme; l’alternativa més edificant davant de l’atomització de la veritat, d’una banda, i de l’afirmació intransigent d’uns valors absoluts, de l’altra. Diàleg vol dir entrar en una discussió oberta i fraterna amb el tu; maldar per fer valer les pròpies idees, sí, però amb la disposició d’ànim, des d’un bon començament, de deixarse convèncer per l’altre si el seu plantejament resulta més ben fonamentat des d’un punt de vista lògic o simplement humà.

El diàleg és, certament, una eina al servei de la resolució pacífica de conflictes en un món cada vegada més complex. Però l’autèntic diàleg –tant

en l’àmbit social i polític com en l’interpersonal– és quelcom que va més enllà. Pressuposa almenys dues premisses per tal que no esdevingui un simple intercanvi dialèctic de monòlegs tancats en si mateixos: el reconeixement d’una igual dignitat entre les parts que dialoguen i la generositat de no aferrar-se a la presumptuositat d’ésser els únics dipositaris de la veritat. Perquè la veritat, com diu el teòleg Hans Urs von Balthasar, és simfònica. La simfonia com una imatge de bellesa i d’harmonia, però sobretot de confiança, malgrat que no està exempta de tensions i conflictes. La dissonància és una cosa; la cacofonia, una altra ben diferent.

Potser la dramàtica falta de fiabilitat d’uns envers els altres de la qual parla l’escriptor portuguès Gabriel Magalhães sigui la dificultat més fonda, avui, a l’hora d’iniciar diàlegs autèntics.

Els filòsofs del diàleg ens parlen del Déu de la tradició bíblica com un Tu que s’atansa a l’home, que es fa present en la seva història personal i surt insistentment al seu encontre amb la intenció de dialogar amb ell. Aquest és el sentit de la kénosis del Déu de l’Evangeli, tal com la descriu Enzo Bianchi: Déu es fa home perquè l’home esdevingui més plenament humà. El diàleg de Jesús amb els seus contemporanis –sovint feixuc i difícil– com a signe eficaç d’aquesta humanitat humanitzada. És des d’aquest esperit que la voluntat de construir ponts de diàleg entre fe i cultura moderna, d’esdevenir punt d’encontre entre església i societat, ha estat un dels principis fonamentals que han guiat l’actuació de la Fundació Joan Maragall aquests darrers vint-i-cinc anys.

N. JUBANY, N. LOSSKY, G. DEFOIS, El repte del diàleg o els nous signes dels temps, “Quaderns de la Fundació Joan Maragall”, núm. 12, Barcelona: Ed. Claret-FJM, 1992.

No pot tenir Déu com a Pare el qui no té l’Església per mare […].

El misteri de la unitat de l’Església és indicat clarament a l’Evangeli, on es parla de la túnica de Jesucrist, el Senyor: no es divideix ni s’esquinça […]. El qui es revestirà de Crist, que rebi el vestit intacte i posseeixi aquella túnica indivisa i íntegra […].

No pot posseir el vestit de Crist el qui fereix i divideix l’Església de Crist.

Cebrià de Cartago

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

23

ELS REPTES DE L’ESGLÉSIA Armand Puig i Tàrrech

L’Església és una mare i diu Cebrià de Cartago que difícilment es pot tenir Déu com a Pare si no es té l’Església per mare. Doncs bé, aquesta mare, de la qual el papa Francesc se sent profundament fill, té obertes quatre grans qüestions en els pròxims anys.

1. La relació entre els qui afirmen confessar la fe de l’Església catòlica i els qui manifesten de pertànyer a una cultura de matriu catòlica –la catalana– però no comparteixen la fe de l’Església. ¿Serà l’Església capaç d’atraure els catòlics culturals a una fe activa i explícita en Nostre Senyor Jesucrist, o bé el nombre de creients amb consciència plena de serho anirà minvant cada vegada més –tot i mantenir-se fins i tot el nombre dels dits catòlics culturals?

2. La coexistència del catolicisme amb altres tradicions religioses en un món religiosament plural. En un món de religions a la carta, on el sentiment religiós passa sovint pel sedàs de l’individualisme que consumeix creences, les barreja i les combina, i en fa un producte poc definit, ¿serà capaç el catolicisme de mantenir la seva especificitat i naturalesa pròpies, si bé amb molta intel·ligència i sensibilitat? ¿Serà capaç de ser una religió amarada per l’Evangeli de Jesús i no una simple ONG?

3. El fenomen, típicament europeu, de la indiferència religiosa. La dictadura del materialisme ha fet créixer exponencialment els qui només veuen en la persona un concentrat de biologia i de pulsions, raonaments i desigs. ¿Serà capaç l’Església de no convertir-se en una relíquia de temps passats, sense missatge ni proposta? ¿Podrà ser capgirada l’astènia espiritual, o bé Europa caurà en un escepticisme sense retorn amb relació a si mateixa i a les grans columnes –entre les quals el cristianisme– que l’han configurada?

4. La relació de cohesió entre fe i vida, entre la identificació d’un mateix com a cristià i les actituds i els comportaments realment adoptats i practicats. Hi ha grans temàtiques, proposades per l’Església i relatives a la praxi eclesial, a la moral social i de la persona, que no corresponen amb la manera de fer habitual dels batejats en Crist. La gran pregunta és: «què vol dir viure en cristià?». Caldrà tenir particularment en compte el text de Mateu 25.

“El Concili Vaticà II, avui”, taula rodona amb la participació de Josep Escós, Teresa Forcades, Lluís Foix i Joan Rigol,10 de maig del 2012.

El perdó no és una acció purament jurídica, no és condonar un deute; és un acte ontològic que fa desaparèixer la culpa […]. El perdó és un acte de ‘decreació’, anul·la la culpa; és una participació activa en la creació contínua, és la superació de la causalitat mecanicista gràcies a la força de la llibertat.

Raimon Panikkar

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

25

EL PERDÓ: LA FORÇA PER COMENÇAR DE NOU Francesc Torralba

El perdó mai no és una casualitat. Tampoc no és una necessitat de la natura, ni una fatalitat històrica. És, en qualsevol cas, un acte humà, una expressió de la més profunda llibertat, una manifestació de la creativitat. El perdó mai no s’esdevé d’una manera instintiva o mecànica. És la conseqüència d’un esforç, d’un acte decidit i reiterat de la voluntat que ha estat capaç de superar l’orgull ferit.

No és una forma de laxisme moral, ni una espècie de permissivitat que descarrega l’ofensa de la seva gravetat. El perdó és conscient del mal, és sabedor del dolor causat. Perdonar és donar una possibilitat més, és apostar novament per la bondat de la persona. «El veritable perdó –escriu C. S. Lewis– implica mirar sense excuses el pecat, la part inexcusable, quan s’han descartat totes les circumstàncies atenuants, veure’l en el seu horror, en la seva baixesa i maldat i reconciliar-se, malgrat tot, amb l’home que l’ha comès.»1 El perdó no és l’oblit. De fet, el record és la condició de possibilitat del perdó. Només es pot perdonar si es recorda el mal sofert. El perdó ens allibera del verí de l’odi i de l’opressió espiritual.

Ens emancipa de l’esclavitud de la por. Ens ensenya que sota una conducta cruel i inhumana hi ha un cor que, més enllà dels actes, que no es poden redimir de cap manera, hi ha una ànima valuosa. No és senzill confiar que, sota l’aparença monstruosa, hi reposa una ànima bella, una guspira de bondat, d’unitat, de veritat; un fragment de divinitat colgada en la carn que aspira a obrirse camí, que espera que algú la desperti del seu

somni. Perdonar és, en el fons, confiar, creure en la condició humana.

Paul Ricoeur explica que la capacitat de perdó està íntimament relacionada amb la lògica del do, amb la capacitat d’estimar. Perdonar és donar una nova ocasió, és oferir un nou vincle, un territori verge per començar altrament. És, al capdavall, una expressió de l’amor, perquè només qui estima és capaç d’oferir una nova possibilitat a l’altre. És una forma de confiança implícita en la regeneració, en què la persona val més que els seus actes.

Seguint el Càntic dels càntics, Paul Ricoeur considera que l’amor és més fort que la mort, o, dit d’una altra manera, que el perdó és més fort que la revenja o el ressentiment. No hi ha certeses matemàtiques que puguin avalar aquesta hipòtesi metafísica, ni tampoc formes de contrastar-la històricament, però és bell pensar que el perdó pot més que la venjança i que, per molt que ens obstinem a odiar, l’amor és més fort, més intens i més fecund que l’odi.

1

C. S. Lewis, El perdón y otros ensayos. Santiago de Chile:

André Bello 1998, p. 12.

“L’Església demana perdó”, taula rodona amb la participació d’Ignasi Boada, Pere Lluís Font, Antoni Matabosch i J.M. Rovira Belloso, 27 de març de 2000.

Admetre que hi ha Quelcom que no podem penetrar; pensar que les raons més profundes, que la bellesa més radiant que la nostra ment pugui assolir, en són tan sols les formes més elementals d’expressió; aquest reconeixement, aquesta emoció, són l’actitud veritablement religiosa. Albert Einstein

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

27

CIÈNCIA David Jou

La ciència i la tecnologia formen part central, implícitament o explícitament, de l’ambient cultural en què estem immersos. Tot i que en principi les seves aportacions són neutrals pel que fa a l’àmbit metafísic i religiós, les seves repercussions culturals indirectes sobre allò que la gent considera versemblant de creure, acceptable de fer i plausible de manifestar són molt grans. Per això, el contacte amb la ciència i la tecnologia és una de les pedres de toc de la inculturació i la transmissió de la fe en la nostra societat, i un dels aspectes més vius i actuals del diàleg entre fe i raó.

La ciència invita a rellegir el món, la tecnologia invita a actuar sobre el món, la medicina alleuja, guareix i allarga la vida: proporcionen mitjans per a les nostres actuacions i permeten viure més anys, però no ens aclareixen quines han de ser les finalitats i prioritats que ens serveixin de guia. No parlen d’ètica ni de sentit de la vida, no parlen d’Amor ni de l’Altre; acceleren el ritme de la història, però no ens diuen cap on anem; ens inunden d’informacions i de distraccions, però no ens descobreixen la saviesa del coneixement de si mateix, del compromís envers l’altre i de la fruïció de la serenitat i de la bellesa.

Convé que la fe explori les seves raons i les sàpiga dir, sense defugir les perplexitats a què ens veiem abocats per tantes novetats sorprenents, atabaladores en el seu ritme frenètic. El diàleg entre ciència i fe és ple d’al·licients: estimula a conèixer més ciència, a reflexionar més profundament sobre la fe, a documentar-se millor sobre filosofia i teologia, a viure amb més intensitat

les preguntes de la vida, a aprendre nous mitjans d’actuació: és un dels grans llocs de diàleg entre ciència i humanisme, una de les grans perspectives de construcció d’un futur més obert, més ric, més sostenible i més just.

Les preguntes de la religió són diferents de les de la ciència, però hi ha una reverberació entre les unes i les altres. Comparar les diverses interpretacions del món ajuda a no absolutitzar-ne cap, a estar més obert a l’esperit i a la curiositat, a compartir amb més passió els coneixements i els dubtes, a conèixer millor les inquietuds dels altres.

La Fundació Joan Maragall ha tingut sempre present la ciència entre les seves activitats, amb cicles de conferències sobre temes relacionats amb la cosmologia, l’antropologia, l’evolució, la bioètica, la neurobiologia, els orígens de l’univers, de la vida i de la humanitat, la fi del món, entre d’altres, o en cicles sobre temes genèrics com ara la memòria, el buit, el silenci, la llum, l’aigua, el somriure, o l’infinit, abordats des de les arts, la literatura, la filosofia, la història, l’economia, la ciència i la religió.

Si tota la nostra vida fos dedicada a la fascinació i a la disciplina del pensament, podríem oblidar fàcilment el fet que la realitat se’ns obre només gràcies a una participació existencial, entrant en la situació sobre la qual fem una afirmació conceptual.

Paul Tillich

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

29

PENSAMENT MEDITATIU Ignasi Boada

«Pensar»: aquesta paraula prové de pensare, freqüentatiu de pendere, pensum, que vol dir ‘pesar’ o ‘sospesar’. Aquesta etimologia indica una analogia entre ‘pensar’ i ‘sospesar’ mentalment, potser meditar, però no d’una forma inconnexa ni d’una manera excepcional sinó amb freqüència, com si fos un hàbit. La llengua ens suggereix que pensar una sola vegada pròpiament no és pensar. Pensem quan pensem amb freqüència, quan retornem una i altra vegada sobre el que hem pensat, quan esdevé una pràctica de la nostra vida, un estil de vida, un exercici continuat.

El pensament, com l’art, és certament el resultat d’un gran esforç i d’un gran treball. No hi arribem d’una manera improvisada. Però alhora també és el resultat d’una gran humilitat, d’una gran espera, d’una gran escolta; també és el resultat de quelcom que és rebut des de fora, no pas generat des de dins d’una forma merament individual i aïllada.

El pensament és dialògic: es produeix en la forma d’un diàleg. El pensament arriba a un cert grau d’excel·lència quan recorda i comprèn la seva gènesi; per això és difícil que hi hagi un pensament que mereixi aquest nom i que sigui arrogant, que es cregui autosuficient. En la comprensió de la seva gènesi, el pensament recorda el tu (humà o diví) a qui ha escoltat, amb qui ha dialogat i viscut. Per això en el pensament que s’acosta a la comprensió del seu origen hi ha sempre la traça de la gratitud per la presència generosa de l’altre en la pròpia vida.

A la vegada, la concentració en la qual es pro-

dueix el pensament meditatiu necessita del moment de la solitud i del silenci. Podríem dir que la solitud és fecunda quan es combina equilibradament amb el diàleg, quan torna del diàleg i va al diàleg. Potser és en el moment de solitud que podem comprendre d’una manera especialment clara els límits del pensament i de les paraules.

Perquè comprendre el pensament no és només comprendre’n la gènesi: també és arribar a capirne d’una manera o altra els límits. En la solitud recordem les paraules, les ordenem, i ens adonem que per comprendre-les ens cal transcendir-les.

P. LLUÍS FONT (ed.), Història del pensament cristià. Quaranta figures, Barcelona: Proa-FJM, 2003.

El moviment de la història resulta de la coexistència dels camps [de les ciències joves] i de la interacció dels factors, així com del canvi continuat de llurs relacions quantitatives i qualitatives [...]. Per tant, no pensar en l’actual per si mateix, ans a partir del passat, no interessar-se pel passat en si mateix, ans perquè pesa sobre el present, aquesta és l’única manera d’apoderar-se encertadament de l’un i de l’altre. Pierre Vilar

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

31

COMPRENDRE EL PRESENT Jaume Dantí

Un tret propi de la condició humana és que davant de la realitat de cada època apareixen actituds diferenciades: la de resistència al canvi, a la novetat, per contraposició a un passat sobrevalorat; el rebuig per discrepància ideològica, que aboca a crear un món propi, un cert aïllament defensiu; i la que cerca comprendre el present, entendre’l, interpretar-lo. Les dues primeres, tot i que naturals, resulten eixorques per al procés de creixement personal i de millorament de la vida social. Ans al contrari, la tercera parteix del reconeixement que el present és el nostre, i no només l’ara sinó també el conjunt del nostre temps, i que per aquest mateix motiu contribuïm a configurarlo, sigui per acció o per omissió. D’altra banda, es tracta d’un present que canvia amb rapidesa i que per això exigeix una anàlisi crítica constant, més enllà de l’apreciació superficial que sorgeix de la simple coexistència, derivada molt sovint de la gran quantitat d’informació, immediata, que ofereixen els diferents mitjans de comunicació.

Com a corresponsables del temps que ens toca viure, ens cal poder-lo comprendre, fer-ne una interpretació aprofundida dels fets, de les seves causes i conseqüències, per tal de poder aportar línies de reflexió i propostes d’actuació que permetin superar els atzucacs que apareixen, els desequilibris personals i socials, la conculcació de drets individuals i col·lectius, i a la fi transformar tot allò que deshumanitza. Per portar a terme aquesta tasca són indispensables els recursos de diferents àrees de coneixement, també la de l’anàlisi històrica, ja que aquest present és el re-

sultat del passat, més immediat o més llunyà, que estudiat en la seva formació i en la seva evolució aporta elements essencials per a la comprensió de l’actualitat.

La mirada creient del present parteix de la valoració tal com és, discerneix el que és al servei de la persona en la seva integritat i del bé comú, i proposa les vies de projecció cap al futur.

Johann Baptist Metz, “Camins i canvis de la teologia política”, Aula Joan Maragall 2, 1998.

“La política”, Qüestions de Vida Cristiana, núm. 234, 2010.

La mística és allò sobre el qual no es pot parlar i a propòsit del qual cal, per tant, callar.

Juan Martín Velasco

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

33

MÍSTICA Mar Galceran

La paraula «mística» ve del terme grec mystikos, ‘relatiu als misteris’. I tant el terme «mística» com «misteri» es relacionen amb el terme grec myeín, que significa ‘tancar’ o ‘estar tancat’. En una primera aproximació etimològica, doncs, veiem que la mística té a veure amb allò que resta ocult, amagat, secret, inaccessible.

Des de les diferents tradicions religioses, la mística s’entén com aquella experiència personal de trobada o relació amb el misteri, amb el transcendent, amb l’inefable, amb l’Absolut, el totalment altre, el sagrat... És una experiència de trobada amb quelcom que no es veu aparentment, que resta ocult, que transcendeix la realitat empírica aparent.

Es tracta, doncs, d’una experiència intersubjectivament significativa. Per això el terme «mística» pot ser susceptible de tenir diversos significats i no està exempt d’ambigüitat. Per als cristians, podem dir que la mística és aquella experiència de l’Amor de Déu encarnat en Jesús. El místic cristià és aquell que viu la seva vida arrelada en Jesucrist.

Aquell que ha percebut i reconegut la presència de l’Amor del Déu de Jesús que es manifesta en la pròpia vida a través de mediacions que poden ser més o menys explícites (l’encarnació d’un tu concret, una veu interior, la contemplació de la bellesa en la natura...). Es tracta d’una experiència totalitzant, que engloba i dinamitza tot el ser de la persona, que et dota d’una nova cosmovisió, que redimensiona la pròpia vida.

I sense la vida mística no es pot fer l’anunci de Crist; per això Karl Rahner va fer aquesta emble-

màtica afirmació: «El cristià del futur o serà místic o no serà cristià.» I insistia: «Sense l’experiència religiosa interior de Déu, cap home pot romandre essent cristià a la llarga, sota la pressió de l’actual ambient secularitzat.»

També Benet XVI, en la seva encíclica Deus caritas est, feia aquesta rotunda afirmació: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per una trobada o un esdeveniment amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva.»

La mística cristiana, però, és una mística exigent. No és una experiència de cotó fluix, edulcorada o enlairada, una experiència de plenitud o benestar que ens aïlla del món, sinó l’experiència d’un Amor que comporta la Creu. Místic és aquell que viu entregat a la cura d’un malalt d’Alzheimer perquè veu en ell el rostre del Crist sofrent a qui es lliura per alleugerir-li el sofriment, o el pare/mare de família que es lliura amorosament i misericordiosament als seus fills malgrat no acompleixin les seves expectatives, o el que es lliura apassionadament i amb entusiasme a la seva feina com un servei a la societat. La mística és l’experiència interior de l’Amor de Déu que transforma el món per a fer-lo més habitable.

A. CASTIÑEIRA, L’experiència de Déu en la postmodernitat, “Cristianisme i cultura”, núm. 3, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 1991.

J. M. RAMBLA, C.M. PIFARRÉ, L’experiència mística i el cristianisme, “Cristianisme i cultura”, núm. 58, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 2002.

J. M. MARTÍN VELASCO, Mística i humanisme, “Cristianisme i cultura”, núm. 53, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 2006.

A. BARACCO, Mística i vida quotidiana.

El testimoni d´Egied van Broeckhoven, “Cristianisme i cultura”, núm. 46, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 2007.

34

El moviment ecumènic és una peregrinació comuna a través de diferents formes de diàleg que estan íntimament vinculades entre si i que es complementen les unes amb les altres. Per tant, el diàleg ecumènic és un diàleg teològic en la veritat i en la cooperació pràctica, un diàleg d’amor i vida; es tracta, en el seu nucli, d’un diàleg espiritual. Paul Ricoeur

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

35

ECUMENISME Antoni Matabosch

L’ecumenisme és un moviment cristià constituït per tot un seguit d’idees, obres, sentiments, trobades, publicacions i celebracions, que tenen com a finalitat preparar la unitat no només de tots els cristians, sinó també de les comunitats cristianes. Una unitat nova i renovada on l’essencial sigui comú: confessió de la fe apostòlica, predicació del mateix evangeli, partir el mateix pa, compromís social. La divisió dels cristians és contrària a la voluntat de Crist i alhora un escàndol que dificulta el testimoni cristià (Joan 17: units perquè el món cregui).

L’inici de l’ecumenisme és la trobada de missioners protestants el 1910 a Edimburg. Un esdeveniment clau va ser la creació del Consell Mundial d’Esglésies a Amsterdam el 1948, on s’apleguen confessions d’arrel luterana, calvinista, anglicana i ortodoxa, i en el qual es madurà el concepte i el treball ecumènic. L’ecumenisme abandona tota voluntat de retorn o conversió a una altra església i es basa en el reconeixement dels valors cristians existents en les altres confessions i la necessitat d’un diàleg veritable i constant. El diàleg ecumènic demana anar cada vegada més a les arrels cristianes per tal d’acostarse junts al que és essencial, tot aprenent els uns dels altres. El camí ha de ser necessàriament llarg perquè hi ha moltes diferencies i han passat molts segles.

L’Església catòlica apostà per l’ecumenisme en el Concili Vaticà II (1964) i des d’aleshores el moviment ecumènic s’ha estès molt i s’ha aprofundit.

El moviment ecumènic ha fet avançar les confessions cristianes en temes de doctrina, especialment en acords sobre eucaristia, baptisme, església, etc., per mitjà de comissions teològiques mundials. S’ha incrementat la col·laboració en temes socials, en estudis de la Bíblia, en formació, en col·laboració pastoral, entre d’altres. Es pot ben dir que, tot i que queda encara molt per fer, en cinquanta anys les confessions cristianes han avançat vers la unitat més que en el darrer mil·lenni.

J.I. GONZÁLEZ FAUS, J.M. JAUMÀ, Dietrich Bonhoeffer. Conferències a la comunitat de Barcelona, “Quaderns de la Fundació Joan Maragall”, núm. 94, Barcelona: Ed. Claret-FJM, 2011.

A. MATABOSCH, Testimoniatges. Identitat cristiana i diàleg interreligiós, “Quaderns de la Fundació Joan Maragall”, núm. 100, Barcelona: Ed. Claret-FJM, 2012.

L’adquisició de nous mètodes per a transmetre el missatge evangèlic forma part de l’impuls evangelitzador constant dels creients, i la comunicació s’estén avui com una xarxa que abasta tot el globus, de manera que el requeriment de Crist adquireix un nou sentit: «Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats» (Mt 10,27). Benet XVI

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

37

COMUNICAR I DISCERNIR Josep M. Carbonell

La comunicació i les comunicacions –que tot i no ser el mateix són indissociables– estan transformant les nostres societats i la vida humana mateixa. Els canvis semblen desenvolupar-se vertiginosament sense cap horitzó de futur clar. Les nostres nocions de temps i d’espai s’han vist transformades. El món sembla haver entrat en un procés de globalització sense retorn, que ha anat acompanyat de l’eclosió de la ciència i la tecnologia, les quals avui com mai en la història de la humanitat pretenen endinsar-se en el misteri mateix de la condició humana i respondre-hi.

No podríem entendre les contradiccions i les paradoxes que vivim sense comprendre el pes que avui tenen les comunicacions i la comunicació. Avui com mai abans, el món es troba travat –o així ho creu– per unes xarxes electròniques que condicionen el nostre aprenentatge de la realitat i la nostra relació amb els altres, i que representen alhora les noves àgores de relació i influència. La comunicació, cada vegada més realitzada a través de continguts digitalitzats que la condicionen, es transforma: a la comunicació interpersonal de sempre i a la més recent comunicació de masses, s’afegeix la comunicació a través d’Internet i les xarxes socials. La possibilitat que tota la població del món estigui connectada ja és gairebé una realitat: el nombre d’usuaris de telefonia mòbil s’acosta al d’habitants del planeta.

Amb l’esclat de les comunicacions i de la preponderància del llenguatge audiovisual, i també –cal recordar-ho– amb l’economia de mercat i de consum que sembla envair tots els racons del món, la nostra cultura s’ha abocat a l’espectacle i a l’entreteniment i ha afeblit el raonament. La superficialitat sembla associar-se amb a la fragilitat del nostre entorn. Les comunicacions afavoreixen la velocitat d’una «modernitat líquida», amb paraules de Zygmunt Bauman, cosa que ha convertit la precarietat en el signe del nostre temps. Vivim en un món on s’imposa l’acceleració per sobre del que perdura, la novetat per sobre de la tradició, la velocitat per sobre de la serenitat. Ens trobem en una

societat on l’accés a la informació hauria hagut de permetre’ns un millor assentament de les visions, dels projectes i dels valors de les persones, però som en una societat basada en la precarietat, la provisionalitat i la superficialitat. En aquest context, les persones experimenten un sentiment de desconcert.

Per això el cristianisme, des de les seves diferents tradicions i experiències d’inculturació, hauria d’aspirar, en un món cada vegada més globalitzat, a representar una font de discerniment per a cadascun de nosaltres; i a les noves àgores de la societat de la informació, una font de sentit, que fos mediació per a aproparnos i endinsar-nos en el camí del coneixement, del bé i de l’amor.

El cristianisme hauria de proporcionar un respir a les persones perquè no perdessin el nord i ajudessin a construir una comunitat humana honesta i en pau. Discerniment i respir per a superar les interferències que permanentment ens envolten. Per a saber rebre i donar, escoltar i enraonar, jutjar i actuar, viure i envellir.

Un procés per al qual la comunicació i les comunicacions esdevenen imprescindibles. Elles s’han convertit en les noves àgores del segle XXI.

“Realitat mediàtica”, simposi amb la participació de Jaume Casals, Josep Ramoneda, Enrique Gil Calvo, Sebastià Serrano, André Glucksmann i Josep M. Via Taltavull, gener-febrer del 1994.

Bisbe Joan Carrera, “Dir i fer la veritat”, conferència de cloenda del cicle “Veritat i mitjans de comunicació”, organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida i la FJM, 14 d’abril del 2005.

[El dia de la Pentecosta,] quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

Sorpresos i meravellats, deien: ¿No són galileus tots aquests que parlen? Doncs, ¿com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?

(Ac 2,6-8)

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

39

INCULTURACIÓ Pere Lluís Font

Inculturació és un neologisme que s’ha anat generalitzant des de fa mig segle per a designar el fenomen de l’aclimatació del cristianisme a les diverses cultures, o, dit d’una altra manera, per a referir-se a les diverses formes d’interacció entre l’Evangeli i cada univers cultural en què és predicat i viscut.

Si parlem d’inculturació és perquè religió i cultura no es confonen, però tampoc no són realitats mútuament extrínseques. De fet, tota cultura (fins i tot la moderna, tan secularitzada) té una dimensió religiosa, i tota religió (fins i tot la que es té per revelada) necessita una mediació cultural. La raó d’aquesta necessària mediació cultural és que una revelació no disposa mai de mitjans expressius propis, sinó que els ha de manllevar sempre a la cultura dels seus destinataris perquè aquests la puguin comprendre. Igualment, una fe, és a dir, la resposta a una revelació, només pot expressar-se a l’interior d’una determinada cultura. Perquè tota religió és culturalment immanent, encara que sigui intencionalment transcendent.

La intencionalitat transcendent només es pot expressar amb recursos culturalment immanents.

El cristianisme, com tota religió, s’ha d’expressar en una cultura determinada, però sense quedarhi necessàriament lligat: en realitat, la fe cristiana transcendeix totes les cultures, de manera que pot expressar-se, simultàniament o successivament, en cultures diferents. Però la «transculturació» (el pas de l’expressió en una cultura a l’expressió en una altra cultura) no es fa mai de manera mecànica, com si fos un canvi de camisa. Perquè

l’expressió no és mai totalment externa al contingut, ja que no hi ha mai contingut anterior a tota expressió. En el cristianisme, el que hi ha, com a referent anterior comú especialíssimament rellevant, és una primera inculturació (semítica, amb tocs hel·lenístics) en el Nou Testament.

L’ocasió de la presa de consciència del problema de la inculturació ha estat el trobament del cristianisme amb les cultures extraoccidentals.

Però el problema el tenim també a Occident en relació amb la cultura moderna. L’aclimatació del cristianisme a les cultures extraoccidentals i a la cultura occidental moderna són casos particulars d’un mateix problema: la necessitat de fer viable la fe cristiana en marcs culturals diferents del de l’Europa premoderna. Per a nosaltres, europeus, el principal problema de fons que té plantejat avui el cristianisme és, sense cap mena de dubte, la seva inculturació en el món modern, la seva aclimatació a les evidències culturals modernes.

En tot cas, aquesta convicció està a la base de la Fundació Joan Maragall.

La festa de la inculturació és la Pentecosta, que commemora el fet meravellós en què gent de tantes cultures reunits a Jerusalem van sentir, cadascú en la seva llengua (i cada llengua és la cristal·lització d’una cultura), proclamar les grandeses de Déu.

“Entre el fonamentalisme i la indiferència”, Qüestions de Vida Cristiana, núm. 244, 2012.

L’apoliticisme és una deserció espiritual.

Emmanuel Mounier

LA COMUNICACIÓ VISUAL DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

41

COMPROMÍS EN LA POLÍTICA Joan Rigol

Optar per una dedicació a la política comporta saber-se integrat i compromès amb un “nosaltres”, amb una comunitat humana. Ser polític neix de la consciència d’enfortir el nexe comunitari. La confrontació inherent a la tasca política en un marc democràtic no implica restar ancorat en la defensa d’uns interessos o d’una ideologia.

El fi és col·laborar en la construcció i enfortiment d’uns vincles comunitaris. El camp d’acció pot ser ben divers: local, nacional, internacional, del sector socioeconòmic, cultural, cívic, etc.

Un bon polític viu una alegria o un dolor col·lectiu com una cosa íntima i personal. No n’hi ha prou amb ser llest, astut, intel·ligent. Cal estimar la teva gent, el teu poble.

Immers en el món quotidià dels polítics he d’entendre que no sóc jo qui trio el meu proïsme.

El meu proïsme és tota la gent que em trobo en l’exercici de la meva funció política. Els “meus” són tots els ciutadans. Proïsme és gratuïtat. Per això he de tenir una permanent actitud de diàleg davant el pluralisme ideològic, d’interessos, de procedències culturals diverses. Cal fugir de l’afalac que hom rep de part dels interessats; el diàleg ha de ser una relació tu-jo, no ha de ser la recerca de conveniències mútues.

No són les angoixes del partit sinó les del poble les que han de penetrar en la nostra consciència personal. La ideologia del meu partit m’ha d’ajudar a captar, a valorar, a prioritzar els problemes dels meus conciutadans. El fonamentalisme ideològic és mitificar unes suposades veritats per damunt de les persones.

A mesura que construeixo barreres envers els meus adversaris polítics em converteixo en “fonamentalista” i redueixo la política a un combat d’interessos partidistes. La companyia dels militants i simpatitzants del meu partit ha d’esdevenir estímul d’obertura al conjunt de la societat, a centrar tots els esforços polítics al servei del bé comú.

Ser polític vol dir, al meu entendre, tenir integrat a la nostra pròpia personalitat els elements cívics i culturals que ens ha proporcionat la història col·lectiva del nostre poble, com a comunitat de referència. Treballar per Catalunya és eixamplar els límits temporals de la nostra acció. És treballar pels nostres fills i néts, des de la convicció que com a persones som més que un interval entre naixença i mort. El sentit de transcendència l’experimentem en aquesta consciència comunitària envers Catalunya.

Per això, si volem construir un futur més consolidat per al nostre país, com a polítics només ho podem assolir des de la generositat política que comporta un humanisme integral que intentem projectar a la nostra comunitat.

Adela Cortina, “Ètica, política i religió”, Aula Joan Maragall 1999 J.M. COLL, A. COMÍN, A. DANESE, C. DÍAZ, L. FONT, D. LINDENBERG, J. PORTA, J. PUJOL, Emmanuel Mounier i el personalisme, “Cristianisme i cultura”, núm. 42, Barcelona, Ed. Cruïlla-FJM, 2003.

“La independència”, Qüestions de Vida Cristiana, núm. 247, 2013.

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

43

DÉU, EL PARE Josep M. Rovira Belloso

L’ensenyament principal de Jesús –Déu el Pare ens estima i ens fa fills seus– enclou el fet que Jesús mateix ha invocat Déu amb el nom familiar de «Pare». La fe llegeix l’expressió «Fill de Déu» en el sentit precís que Déu, el Pare, ha engendrat eternament el seu Fill. Amb altres mots s’expressa la mateixa fe quan es diu: el Pare ha pronunciat eternament la seva Paraula. Sant Ireneu ja va conscienciar, entre els segles II i III, que engendrar el Fill era el mateix que pronunciar la Paraula del Pare.

El Pare és Amor. El Pare estima el seu Fill sobre tota cosa, i estima tots els homes i les dones del món, per a fer-los fillets al llarg de l’espai i del temps, incorporats al Fill, manifestat en la imatge humana de Jesucrist. Aquesta manifestació fa que el temps, amb Crist, arribi a la plenitud (veg. Ga 4,4): la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres. El misteri de l’Encarnació de Déu en Crist ha portat la plenitud a tots els temps.

El misteri de l’Encarnació es completa amb el misteri de Pasqua, quan Jesucrist, enlairat a la creu i fet cap de la humanitat, assumeix la nostra mort i es lliura al Pare, i retorna així a la seva intimitat, d’on havia sortit com a Fill i Paraula.

Però ara ens porta a tots amb Ell. Així com Jesús ha participat de la nostra mort, nosaltres estem cridats a participar de la seva resurrecció i del seu retorn al Pare.

Jesucrist gloriós ens ha preparat un lloc en la Bondat infinita de Déu Pare.

Jesús invocava Déu tot dient-li en arameu Abbà: estimat Pare. Nosaltres podem i devem invocar-lo amb aquest nom familiar, amb el qual els infants cridaven el pare. Sobretot en els llavis de Jesús, aquesta paraula (Abbà) és plena de connotacions afectives. No pas perquè Abbà s’hagi de traduir com un diminutiu de Pare, sinó perquè expressa la comunió íntima entre Pare i Fill –una comunió de coneixement afectiu– que els fa «u» en l’Esperit de la Veritat i de l’Amor.

Així s’expansiona Jesús a Mt 11,27 i Lc 10,12: «Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.» Es tracta d’un coneixement ple d’amor. Perquè, per a Jesús, conèixer el Pare implica estimar-lo sobre tota cosa. Per això penso que la millor forma de traduir Abbà, segons l’ús que en fa Jesús, és: «Estimat Pare.»

Entraré en l’aspecte més religiós –i més humà– de la doctrina de sant Tomàs d’Aquino sobre la Trinitat i sobre la persona del Pare. Tomàs no parla només de «la divinitat» en abstracte sinó de «la persona del Pare». I la persona del Pare és subsistent, és DÉU, és la DIVINITAT, però al mateix temps és ACCIÓ –l’acció

«La relació, en la divinitat, no és com un ésser accidental inherent a un subjecte, sinó que és la divina essència. Per tant, la relació és subsistent, tal com l’essència és subsistent. Així com la deïtat és Déu, així la paternitat divina és Déu Pare, el qual és persona divina. La persona divina significa la relació en tant que subsistent.

D’aquesta manera se significa la relació en la naturalesa divina; subsistir en la naturalesa divina no és altra cosa que la naturalesa divina mateixa» (Sant Tomàs d’Aquino, Summa Theol., I, q. 29 a. 4 co.).

Arquebisbe Bruno Forte, “A la búsqueda de Dios Padre-Madre en el amor”, conferència impartida el 25 de febrer del 2008.

44

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món.

Pare, t’he conegut i ells han reconegut que Tu m’has enviat.

Jo els he fet conèixer el teu Nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.

(Jn 17,24-26)

d’engendrar el Fill o de pronunciar la Paraula– i és RELACIÓ, una relació de coneixement i d’amor envers el Fill. En una paraula, la persona divina és, pel coneixement i l’amor, relació entregada a l’Altre. Exemple per a la persona humana, que serà també substància i relació.

En efecte, la persona del Pare s’identifica realment amb l’essència divina, igual que s’identifiquen amb l’essència divina les persones del Fill i de l’Esperit Sant, llaç d’Unitat entre el Pare i el Fill. Però, com observa Tomàs d’Aquino, la persona del Pare s’identifica tanmateix amb la relació de paternitat i amb el seu acte d’engendrar el Fill, l’acció del Pare que, ja ho he dit, és el mateix que pronunciar eternament la Paraula de la Vida que es farà home en Jesucrist. Si ens mantenim en l’eternitat de Déu, no haurem arribat encara a entrar en el misteri de l’Encarnació. Aquest esdevé en el temps quan la Paraula es fa home i habita entre nosaltres: és Jesucrist, amb el qual el temps, com he indicat, arriba a la seva plenitud (Ga 3,4-6).

Ara fixaré la mirada en el misteri de Déu Pare i contemplaré l’Amor en el seu origen; en el seu origen i en la seva font, perquè l’Amor davalla del Pare al Fill i, fins i tot, a tots nosaltres, els fillets: «l’amor ve de Déu [el Pare]» (1Jn 4,7).

Ell ens ha estimat primer: és l’origen i la font de l’Amor. Les pregàries de Jesús al Pare mostren l’Amor de comunió entre els tres. Tot segons la «triada» amb què sant Agustí presenta la Trinitat lligada a l’Amor: el Pare és l’AMANT, el Fill és l’ESTIMAT i l’Esperit Sant és l’AMOR. Són l’Amor que va del Pare al Fill i retorna del Fill al Pare en un mateix Esperit.

La paternitat és la «relació» per la qual el Pare es dóna a la Paraula eterna: Jesucrist, engendrat eternament però no encara manifestat en el temps; i igualment en el temps, es dóna també a nosaltres, perquè som les sarments del cep que és Crist: «L’Amor de Déu [Pare] s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a Ell» (1Jn 4,9). Tot davalla del Pare i –a la seva imatge i semblança– hem de fer-nos semblants a aquesta paternitat «de qui rep nom tota família [nissaga o paternitat] al cel i a la terra» (Ef 3,14-15). Tota la creació actual, encara imperfecta, però sobretot l’home, estem cridats a imitar la infinita bondat de Déu. Per això no oblido la dita de Gregori Nazianzè: «Imiteu l’equitat de Déu i no hi haurà pobres.»

Sembla del tot lògic que Jesús –per a pregar com cal– ens ensenyés a dir

CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

«Pare» com a pòrtic de l’oració del parenostre. La versió que ofereixo aquí és simplement el que jo entenc quan el reso. Expressa el que imagino i el que demano. No vol en absolut millorar la pedagogia del text de sant Mateu, tan sobri, precís i rotund, sinó expressar quina és la manera com crec i entenc, el més objectivament possible, les set peticions de sant Mateu:

Estimat Pare de tota la humanitat, sigui coneguda amb afecte la teva Persona, origen de tot Amor.

Vingui el vostre regne d’amor, alegria i pau, justícia i llibertat.

Faci’s la vostra voluntat al cel i a la terra, perquè no vull altra cosa que fer el que Vós voleu.

Ensenyeu-me a fer la vostra voluntat!

Doneu-nos avui el pa de cada dia juntament amb el Pa de la Vida.

Que puguem compartir el pa quotidià i el Pa de l’Eucaristia amb els que no en tenen.

Perdoneu les nostres culpes com nosaltres perdonem els qui ens ofenen.

No permeteu que caiguem en la temptació d’estimar més el món que la vostra voluntat, que consisteix a difondre la vostra Bondat infinita.

Deslliureu-nos a tots de qualsevol mal.

Només voldria fer un petit però decisiu comentari especialment a la primera de les peticions. Quan diem «santificat sigui el vostre Nom», sobreentenem que també nosaltres –fillets– podem fer alguna cosa, per petita que sigui, sempre atrets pel Pare, per col·laborar realment per tal que Ell sigui conegut, estimat, adorat, obeït o imitat. Quan fem la seva voluntat esdevenim col·laboradors de Déu: contribuïm de debò a difondre’n la infinita Bondat.

45

COMUNICACIÓ LOGOTIP IDENTITAT VISUAL

WEB

QUADERNS

REGISTRES VISUALS

ICONOGRAFIA

Una memòria gràfica LLIBRES

CODI

DISSENY

48

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Una memòria gràfica Anna M. Blasco Josep Rom

Tal com recull aquesta Memòria, la Fundació Joan Maragall ha estat durant vinti-cinc anys un espai de convocatòria i de diàleg amb el món de la cultura. Ha creat pensament i ha ofert formació, i ho ha fet en un determinat marc social i cultural.

Ha dialogat amb molts àmbits de la cultura escrita i en alguna ocasió –potser no tan sovint com hauríem desitjat– ha establert diàleg amb el món de la música o amb el de les arts plàstiques.

Hi ha, però, un àmbit emparentat amb el món de les arts al qual la Fundació sempre ha posat atenció. Encara que amb recursos modestos, ha tingut sempre present que la imatge gràfica i el disseny dels seus productes, des d’un simple targetó a la maqueta d’un llibre, són uns elements a tenir en compte i de la màxima importància per tal de fer-se conèixer en el marc cultural i social al qual les seves activitats públiques s’adrecen.

Les pàgines d’aquesta Memòria han dibuixat tot un escenari d’inculturació del cristianisme en el nostre món. És dins d’aquest mateix context que, al llarg dels anys, hem anat treballant la imatge gràfica i de comunicació de la Fundació. No és habitual que les institucions vinculades a l’Església tinguin tan present la gestió de la marca, el que avui entenem com a branding. El discurs visual és una altra forma d’expressió de la voluntat d’una institució i el disseny gràfic és un llenguatge que ens ha ajudat a projectar els atributs de la nostra marca: diàleg, cultura, cristianisme, espiritualitat, contemporaneïtat i compromís.

Pel que fa al món de la imatge, l’escenari ha experimentat molts canvis en els darrers dos decennis. De la imat-

ge il·lustrativa com a contrapunt del text, de la imatge gràfica com a simple reforç o toc d’atenció per valorar uns continguts, l’element visual ha pres, de la mà de les noves tecnologies, la màxima importància. I aquests canvis en l’entorn han repercutit –no podia ser d’altra manera– en la imatge gràfica de la Fundació.

Al llarg dels anys hi ha hagut, però, una variable que no ha canviat, perquè forma part, per dir-ho així, de l’ideari de la institució: el binomi cristianisme/ cultura. Per això la identitat visual de la Fundació Joan Maragall ha hagut de reflectir sempre aquests dos identificadors que des de la seva creació acompanyen el nom del poeta Joan Maragall.

En un primer moment, per al fulletó de presentació, es va utilitzar una imatge, la reelaboració del retrat de Joan Maragall de Ramon Casas, una imatge contrastada en negre, segons els gustos del moment.

El repte va ser fer lluir també els altres conceptes i fer-ho amb mitjans necessàriament modestos.

Juntament amb la referència plàstica al conegut retrat del poeta, a l’inici la identitat visual de la Fundació Joan Maragall estava formada pels colors del seu primer logotip, el vermell i el negre, que passats vint-i-cinc anys són encara els colors corporatius de la institució.

Ben aviat, i sobretot a partir de la commemoració dels deu anys i la creació d’un nou logotip a càrrec de Josep Rom, l’estratègia de comunicació visual de la marca se centrà sobre l’evolució d’aquest logotip i sobre les seves múltiples aplicacions en els productes gràfics de la Fundació. Les sigles «FJM» han estat treballa-

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

des i reformulades de manera que no es perdés l’al·lusió al diàleg entre la cultura humanística i el cristianisme. Ens referim, per exemple, a l’actual model de portada dels Quaderns, en el qual la imatge de la creu es manifesta de manera ben evident.

Durant més de vint anys, els canals principals de comunicació i de difusió d’activitats han estat els díptics, els tríptics o les targetes d’invitació que s’enviaven –i en certa mesura se segueixen enviant– per correu postal convencional. La Fundació era ben conscient de la importància d’aquest canal de comunicació, que li servia no únicament per a fidelitzar un públic i convidar-lo a assistir a unes activitats, sinó per a consolidar la seva imatge de marca, de manera que els seus productes gràfics parlessin d’ella mateixa, parlessin de cristianisme i de cultura, i que aquest diàleg no fos únicament, com diríem, un «llenguatge de la tribu». Preteníem i esperem haver aconseguit una homologació amb els productes gràfics de l’entorn, propis d’institucions culturals.

Per tal de personalitzar i de no trair els continguts de les diferents activitats, al llarg dels cursos hem intentat establir

uns relats visuals diferents per a cada activitat. D’entre ells, els productes que aparentment han estat dotats de més identitat pròpia són les col·leccions d’assaig, però també les activitats públiques, on es distingeixen diferents tractaments gràfics. Quant als diferents grups de disseny, esmentem l’Aula Joan Maragall –l’única de les activitats per a la qual hem mantingut des dels inicis un díptic apaïsat–, els díptics informatius dels premis i dels ajuts i tots els díptics o tríptics de cursos i cicles. Per a aquests darrers, s’han utilitzat diversos codis visuals en els àmbits simbòlic i plàstic: manipulació de fotos i retrats, utilització de pictogrames, lletres manuscrites, signatures i gravats en què s’han treballat aspectes de textura.

La paleta s’ha mantingut inalterable en el vermell i el negre, excepte en les col·leccions i en els targetons d’invitació a conferències i presentacions, que juguen gràficament amb el logotip i amb varietat de colors, l’únic element que permetia que el receptor, en obrir el sobre, distingís que es tractava d’una nova proposta.

Les reflexions apuntades fins aquí ens permeten mirar enrere amb una certa sa-

49

tisfacció professional i personal: la d’haver aprofitat al màxim l’ús d’uns recursos gràfics i d’haver-ho fet amb uns recursos econòmics sovint marcats per l’austeritat.

No és gens habitual que dissenyadors gràfics i clients reflexionin conjuntament per escrit sobre la seva praxi, i ni tan sols que ho facin de paraula. Per això creiem que ha estat un privilegi compartir des del 1990 converses i reflexions sobre el disseny dels productes de la Fundació per no desviar-nos dels objectius de comunicació de la marca i fer evolucionar la iconografia del seu discurs visual. En el treball hem compartit no únicament la creació d’un tríptic més o menys reeixit, sinó sobretot la mirada sobre la Fundació i el seu entorn. I aquesta mirada continuada ens ha enriquit tant professionalment com personalment.

Les transformacions de la tecnologia de la informació, les noves possibilitats de comunicació, tot un món digital que a l’inici dels anys noranta no podíem gairebé ni somniar, no han canviat la imatge de la Fundació Joan Maragall, però sí que han començat a canviar l’estratègia comunicativa que ha d’emprendre en el futur.

50

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

La primera versió de la identitat visual de la Fundació Joan Maragall es va caracteritzar per les formes geomètriques i una presència de la creu en l’espai negatiu del logotip.

El redisseny de la identitat visual arran dels deu anys de la Fundació va justificar una reflexió estratègica al voltant del caràcter de la marca i la manera d’expressar-ne visualment els atributs, però sense canviar dos elements gràfics molt consolidats: la combinació dels colors vermell i negre i la tipografia Futura.

Per respondre a l’objectiu de reforçar la identificació amb la figura de Joan Maragall i amb els atributs de cultura i cristianisme, es va dissenyar un logotip que combina els conceptes de firma, humanitat i cristianisme a partir d’un codi cal·ligràfic, del traç.

La forma és molt contundent, s’estén de manera dinàmica en totes les direccions i evoca una figura humana en la lletra j i una creu en la lletra f.

La identitat visual de la Fundació és un model modular que permet establir una interacció entre els públics de la Fundació i les peces de comunicació i convida a participar en una mena de joc visual retòric molt actiu: el reconeixement del «fragment» i la seva significació en funció del disseny de cada peça.

Aquesta personalitat plàstica del traç del logotip facilita la realització de les múltiples variacions formals de la marca que s’han aplicat a tota mena d’artefactes: fulletons, publicacions, pancartes o formats digitals.

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Els logotips d’aniversari dels vint i els vint-i-cinc anys de la Fundació són una mostra de la capacitat de personalitzar qualsevol activitat a partir d’un fragment de la identitat visual.

51

Per altra banda, la gestió de diferents codis iconogràfics com el retrat (en activitats relacionades amb personatges), els codis tipogràfics (en activitats vinculades als serveis, com els premis o els ajuts), les reproduccions de fragments d’imatges antigues (en activitats de caràcter històric) o els pictogrames i les formes geomètriques (en activitats més conceptuals), ens han permès establir un catàleg de registres visuals que han enriquit els diferents eixos de comunicació en funció de la tipologia de contingut de les activitats de la Fundació.

Tot seguit, el lector trobarà unes pàgines que recullen tota la tasca feta per la Fundació Joan Maragall en aquests vint-i-cinc anys, agrupada per blocs d’activitats i no cronològicament; una presentació simbòlica i formal on, per sobre dels continguts, preval el tractament gràfic personalitzat d’uns productes sobre paper.

52

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Cicles i cursos Un dels principals objectius de la Fundació Joan Maragall és la voluntat d’incidir en el món intel·lectual i cultural de la societat catalana. Des d’una perspectiva d’església oberta i en diàleg amb la societat, crea pen-

sament, promou una reflexió crítica i fomenta el diàleg.

Amb aquest objectiu, en aquests anys ha organitzat nombrosos cicles, debats i sessions públiques, activitats adreçades no només a un públic

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

general, sinó també a universitaris i professionals per tal de reflexionar sobre el fet religiós en la configuració de la societat, per potenciar la formació permanent i per fer créixer la tradició cultural en l’àmbit que

53

li és propi. Moltes de les activitats queden recollides en les col·leccions d’assaig: els llibres de la col·lecció «Cristianisme i cultura» i els quaderns de la Fundació Joan Maragall.

54

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Activitats diverses El seguiment de l’actualitat –i la seva reflexió en clau cristiana– és un dels objectius prioritaris de les activitats que ha organitzat la Fundació Joan Maragall. A més de les sessions de reflexió mensual i sempre amb la voluntat de discerniment cristià i de diàleg, la Fundació Joan

Maragall organitza conferències, jornades i presentacions sobre temes d’actualitat que aborden la relació de la societat amb la cultura i el fenomen religiós, i que tenen una especial incidència en el nostre entorn.

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

55

Aula Joan Maragall Amb la finalitat de difondre en el nostre país el pensament cristià punter i suscitar debat, la Fundació ha organitzat, d’ençà del 1997, tretze Aules Joan Maragall. Al llarg d’aquests anys han estat invitades personalitats de relleu a exposar el seu pensament ja elaborat o a desenvolupar una temàtica nova, important, que ell mateix ha escollit.

Les seves aportacions han estat recollides en sengles llibres (Antoine

Vergote, 1997; Johann Baptist Metz, 1998; Adela Cortina, 1999; JeanPierre Jossua, 2000; Josep M. Rovira Belloso, 2001; Bruno Forte, 2002; José M. Mardones, 2003; Juan Martín Velasco, 2004; Antoni Bentué, 2005; Lluís Duch, 2007; Ramon M. Nogués, 2008; Rémi Brague, 2009; Andreu Marquès, 2010, i Miguel García-Baró, 2012).

56

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Ajuts de la Fundació Joan Maragall La Fundació Joan Maragall aspira a ser un lloc rellevant per a la informació i la formació permanent de tots aquells que s’interessen pel diàleg entre la religió (especialment la cristiana) i la cultura. El propòsit dels ajuts que concedeix la Fundació és afavorir una formació intel·lectual i personal de joves investigadors.

La Fundació té per objectiu arribar a l’àmbit universitari i reforçar

l’activitat formativa adreçada a les generacions més joves. Es tracta de suscitar i promoure futurs intel·lectuals cristians sensibles a les relacions entre la pròpia disciplina (sigui en el camp de les ciències de la naturalesa, sigui en el camp de les ciències humanes) tot fent veure les repercussions religioses i les implicacions humanístiques, ètiques o polítiques del tema estudiat.

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

57

Premi Joan Maragall La Fundació Joan Maragall convoca el Premi Joan Maragall per a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura, entenent ambdós termes i la seva relació en el sentit més ampli (que inclou, naturalment, aspectes religiosos o interreligiosos, però també aspectes humanístics, ètics i polítics).

El jurat ha estat sempre format per membres del propi Patronat i per

persones vinculades al món cultural, entre les quals: Norbert Bilbeny, Josep M. Carbonell, Àngel Castiñeira, Jordi Escudé, Josep M. Esquirol, Llorenç Gomis, Jaume Lorés, Antoni Matabosch, Modest Prats, Josep M. Rovira Belloso, Albert Sáez o Josep M. Tubau.

El darrer jurat del Premi ha estat constituït per: Pere Lluís Font (President), Narcís Comadira, David Jou, Ramon Pla i Arxé i Carles Torner.

58

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Col·lecció de llibres “Cristianisme i Cultura” A través de la col·lecció d’assaig en coedició amb l’Editorial Cruïlla, la Fundació Joan Maragall es proposa de seguir en la línia de potenciar la creació de pensament i d’oferir una aportació intel·lectual en llengua catalana per aquells que comparteixen una sensibilitat religiosa i una

sensibilitat cultural. Lluny dels fonamentalismes religiosos que condemnem o menyspreen la cultura actual, les publicacions de la Fundació tenen la voluntat d’incidir en el món cultural i de l’Església a Catalunya.

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Un repàs dels títols de la col·lecció permet constatar la varietat de disciplines tractades que evidencia l’ampli ventall d’interessos que pot despertar la interrelació entre «cristianisme» i «cultura». Una subsèrie de la col·lecció la formen els títols dels guanyadors del Premi Joan Maragall.

59

60

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Els “Quaderns” de la Fundació Joan Maragall Encara que amb accents diferents dels llibres –degut sobretot a temes formals i d’extensió–, els Quaderns ajuden a mantenir informat el públic assistent a les activitats públiques i donen una pervivència a les conferències i als debats presencials. Es tracta d’una col·lecció oberta als problemes de fons que travessen la nostra societat, tot posant atenció

a la interacció constant entre el cristianisme i la cultura. La col·lecció inclou també una subsèrie dedicada a la figura de Joan Maragall.

Des de l’estiu de l’any 2013 la col·lecció de Quaderns compta amb un web propi vinculat a l’institucional que conté gairebé tots els volums digitalitzats.

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

61

Revista Qüestions de Vida Cristiana Des del 2009, en virtut de l’acord signat amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, la Fundació Joan Maragall assumeix amb Ramon Pla i Arxé la direcció de la revista. En el deixant del Concili Vaticà II, Qüestions de Vida Cristiana vol ser especialment un espai de diàleg entre creients i no creients, entre fe i cultura, ciència, art. Cada número de la

revista tracta un tema monogràfic i ho fa des d’una perspectiva polièdrica, des d’angles diversos: pensament, Església, diàleg, arts i lletres, economia, societat, política i educació. Actualment està dirigida per Carles Torner. La col·lecció compta –com en el cas dels Quaderns de la Fundació Joan Maragall– amb un web propi vinculat a l’institucional.

62

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Nadales Hem volgut cloure aquesta història de la imatge gràfica de la Fundació Joan Maragall amb un producte de comunicació singular: les nadales.

Durant molts anys la Fundació ha felicitat el Nadal amb els poemes de Joan Maragall dedicats a aquestes festes, que s’han anat repetint en uns

díptics de cartolina estucada i a una única tinta. A l’exterior, una recreació del logotip (estels, neu...), i a l’interior el poema de Joan Maragall acompanyat d’una petita il·lustració.

UNA MEMÒRIA GRÀFICA

63

Web i xarxes socials La Fundació ha creat un web interactiu amb presència a les xarxes socials amb la voluntat que es converteixi en un canal habitual de comunicació de la Fundació i en un referent bàsic per als temes de cristianisme i cultura i fer-se, d’aquesta manera, més present en els sectors

culturals, universitaris i professionals, donant veu a nous col·lectius i potenciant nous instruments de comunicació amb ells.

QUADERNS

ACTIVITATS

AULES JOAN MARAGALL

COL·LECCIÓ CRISTIANISME I CULTURA

CONFERENCIANTS

Apèndix

66

APÈNDIX

APÈNDIX

MEMBRES DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

Josep M. CARBONELL ABELLÓ President

Pere LLUÍS FONT Vicepresident

David JOU MIRABENT Secretari

Ignasi BOADA SANMARTÍN

Miquel CALSINA BUSCÀ

Jaume DANTÍ RIU

Maria del Mar GALCERAN PEIRÓ

Ramon PLA I ARXÉ

Armand PUIG I TÀRRECH

Joan RIGOL ROIG

Francesc TORRALBA ROSELLÓ

Antoni MATABOSCH SOLER President Honorari

Josep M. ROVIRA BELLOSO Patró emèrit

67

68

APÈNDIX

APÈNDIX

CONFERENCIANTS I CONSELL ASSESSOR 1989-2013

ABRAMS, Donald Samuel Escriptor i traductor ALADJEM BENBASSAT, Benno Membre de la comunitat israelita de Barcelona ALBERONI, Francesco Sociòleg, professor de la IULM (Milà) ALEGRE, Josep Abat de Poblet ALEGRE, Xavier Jesuïta, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya ALIER, Roger Musicòleg ALMUNI, Anna Delegada d’Apostolat Seglar de l’Arquebisbat de Barcelona ALONSO, Carlos Membre del Comité de Bioética de España ÁLVAREZ DE MIRANDA, Fernando Exdefensor del Poble ÁLVAREZ, Josep M. Secretari general de la UGT de Catalunya ÁLVARO, Francesc-Marc Periodista, escriptor ALZAMORA, Sebastià Periodista, escriptor AMELA, Víctor Periodista AMENGUAL, Gabriel Capellà, filòsof, teòleg, membre del Consell Assessor de la FJM ANGELATS, Jaume Capellà, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre del Consell Assessor de la FJM ANTICH, Xavier Professor de la Universitat de Girona ARAGAY, Ignasi Periodista ARAGONÈS, Salvador Periodista ARANGO, Joaquín Professor de la Universidad Complutense de Madrid ARECES, M. Teresa Catedràtica de la Universitat de Lleida ARÍN, Josep Lluís

Capellà, secretari canceller del Bisbat de Tortosa ARMENDÁRIZ, Luis M. Jesuïta, antropòleg, catedràtic emèrit de la Universidad de Deusto ARNAU, Carme Filòloga ARQUÉS, Rossend Filòleg, professor de la UAB AVELINE, Jean-Marc Director de l’Institut Catholique de la Méditeranée AYMAR, Jaume Capellà, historiador, degà de la Facultat de Filosofia (URL), membre del Consell Assessor de la FJM BACHS, Jordi Professor de la UAB BALLARÍN, Josep M. Capellà, escriptor BALLESTER, Jordi Musicòleg, director del Departament d’Art i Musicologia de la UAB BARBAL, Maria Escriptora BARCONS, Josep

Director de l’Escola de Música Casp BARDOLET, Sebastià Exabat de Montserrat BARREIRO, José Luis Professor de la Universidad de Santiago de Compostela BASSAS, Antoni Periodista BATALLA, Josep Filòsof, professor d’ensenyament secundari BEINERT, Wolfgang Teòleg, professor de la Universitat de Ratisbona (Alemanya) BELLMUNT, Manel Salesià, professor de l’Iscreb

69

70

APÈNDIX

BEN CHERIFA, Mohamed Historiador, professor de la Universitat del Marroc BENTUÉ, Antoni Teòleg, professor emèrit de la Universidad Católica de Chile BERTRANPETIT, Jaume Biòleg, antropòleg, professor de la UPF BILBENY, Norbert Filòsof, degà de la Facultat de Filosofia de la UB BLASCO, Anna M. Gerent de la FJM, doctora en Filosofia i Lletres, professora de l’Iscreb BLECUA, Alberto Filòleg, professor de la UAB BOADA, Ignasi Filòsof, professor de la URL, patró de la FJM BOADA, Martí Professor de la UAB BOADAS, Agustí Franciscà, professor de la URL BOIX DUCH, Aureli Felipó BONASTRE, Francesc Musicòleg, catedràtic de la UAB BONNÍN, Hermann Director de teatre BORRAT, Hèctor Periodista, professor emèrit de la UAB BORRELL, Agustí Carmelita, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre del Consell Assessor de la FJM BOSCH, Xavier Periodista BOTEY, Jaume Historiador, professor de la UAB BOTTA, Mario Arquitecte, participant a l’exposició «Gaudí a Roma» BOUSO, Raquel Professora de la UPF BRAMON, Albert Físic, professor emèrit de la UAB BRAMON, Dolors Arabista, professora de la UB BRANCHADELL, Albert Filòleg, professor de la UAB BRU DE SALA, Xavier Escriptor BRULL, Teresa Religiosa BUENO, Santiago Capellà, catedràtic de la UB BUHIGAS, Pere Periodista BUSQUETS, Joan Capellà, exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre del Consell Assessor de la FJM CABANA, Francesc Economista CABRÉ, Jaume Escriptor CABRÉ, Rosa Filòloga CADONNA, Alfredo Sinòleg, professor de la Universitat Ca’Foscari (Venècia) CAIROL, Eduard

Professor de la UPF CALDUCH-BENAGES, Núria Biblista CALIGIORGIS, Jérémie Metropolita ortodox, president de la Conferència Europea de les Esglésies CAMDESSUS, Michel Exdirector del Fons Monetari Internacional i president d’honor de les Semaines Sociales de France CAMINAL, Miquel Politòleg, catedràtic de la UB CAMPS, Montserrat Filòloga, professora de la UB CAMPS, Salut Activista social, fundadora d’Amics de la Gent Gran CAMPS, Victòria

Filòsofa, professora de la UAB CÁNOVAS, Joan Carles Capellà, professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca CÁNOVAS, Joan Francesc Periodista CANTAVELLA, Rosanna Medievalista, catedràtica de la Universitat de València CAPÓ, Carles Pastor protestant CARAM, Lucía Dominica

APÈNDIX

CARBONELL, Josep M. President de la FJM, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) CARDÚS, Salvador Sociòleg, professor de la UAB CARRASCO, Salvador Sociòleg, professor emèrit de la UB CASABELLA, Jordi Periodista CASALS, Jaume Filòsof, rector de la UPF CASALS, Muriel Presidenta d’Òmnium Cultural CASASSAS, Jordi Historiador, catedràtic de la UB CASASSÚS, Josep M. Periodista, catedràtic de la UPF CASTANYÉ, Josep Teòleg, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya CASTELLI, Ferdinando Jesuïta, professor de l’Istituto di Scienze Religiose della Pontificia Università Gregoriana CASTELLS, Antoni Economista CASTIÑEIRA, Àngel Filòsof, professor d’ESADE, membre del Consell Assessor de la FJM CASTRO, Jaume President de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona CATALAN, Jordi Historiador, catedràtic de la UB CAUM, Núria Religiosa, sotsdirectora de l’Iscreb, membre del Consell Assessor de la FJM CAVALLI-SFORZA, Luigi Luca Genetista, professor de la Universitat de Stanford (Califòrnia) CEREZO, Pedro Catedràtic de la Universidad de Granada CERVERA, Jordi Biblista, caputxí CHAIB AKHDIM, Mohammed Fundador de l’Associació Sociocultural Ibn Batuta CIRLOT, Victoria Catedràtica de la UPF CLOS, Marta Professora de la URL COLE, William Filòleg, professor de la UPF COLL, Josep M. Jesuïta, filòsof, exdegà de la Facultat de Filosofia de la URL, membre del Consell Assessor de la FJM COLOM, Ramon Periodista COLOMER, Josep M. Politòleg, professor de la UPF COMADIRA, Narcís Poeta, pintor COMBALIA, Victòria Historiadora de l’art COMÍN, Antoni Filòsof, professor d’ESADE CÓPPULO, Sílvia Periodista CORAL, Xavier Periodista CORNUDELLA, Jordi Escriptor CORREDOR-MATHEOS, José Escriptor, tractadista d’art CORTÈS, Enric Jesuïta, biblista, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya CORTINA, Adela Filòsofa, catedràtica de la Universitat de València COSTA-GRAMUNT, Teresa Periodista CRIPPA, Maria Antonietta Arquitecta, professora de l’Institut Politècnic de Milà CRUZ, Manuel Filòsof, catedràtic de la UB CULLELL, Josep M. Economista, assessor econòmic del Vaticà CUNÍ, Josep Periodista CUYÀS, Manuel Periodista DALMAU, Bernabé Monjo de Montserrat, director de Documents d’Església DANESE, Attilio Filòsof, director del Centro di Ricerca Personalista (Teramo, Itàlia) DANIEL, Jean Periodista

71

72

APÈNDIX

DANNEELS, Godfried Cardenal, exarquebisbe de Malines-Brussel·les DARNELL, Mercè Responsable de programes socials i serveis de Càritas DE ABREU, M. Fernanda Hispanista, professora de la Universidade Nova de Lisboa DE CARRERAS, Francesc Advocat, catedràtic de la UAB DE PUIG, Jaume Investigador del pensament medieval català DE RENZI, Miquel Paleontòleg, catedràtic de la Universitat de València DE SANTIAGO, Emilio Director de la Cátedra Emilio García Gómez de la Universidad de Granada DE SAUSSURE, Thierry Psicòleg, professor de la Universitat de Lausana DEL CURA, Santiago Capellà, teòleg, professor de la Facultad de Teología del Norte de España DEL OLMO, Gregorio Hebraista, catedràtic de la UB DELÀS, Llum Religiosa, exdelegada de Pastoral Universitària, membre del Consell Assessor de la FJM DESCLOT, Miquel Poeta, especialista en temes musicals DEXEUS, Josep M. Metge DÍAZ, Carlos Fundador de l’Instituto Emmanuel Mounier de Madrid DÍEZ, Míriam Periodista, professora de la URL DOMÈNECH, Edelmira Psicòloga, professora de la UAB DOMINGO MORATALLA, Agustín Professor de la Universitat de València DOMINGO, Oriol Periodista DORÉ, Joseph Capellà, teòleg, professor de l’Institut Catholique de París DUARTE, Carles Poeta, gerent de la Fundació Lluís Carulla, membre del Consell Assessor de la FJM DUCH, Lluís Monjo de Montserrat, antropòleg, fenomenòleg de la religió DURAN, Jacint Caputxí ELORZA, Antonio Sociòleg ESQUIROL, Josep M. Filòsof, professor de la UB ESTEVE, Montserrat Periodista ESTRUCH, Joan Sociòleg, catedràtic emèrit de la UAB EVERDING, August Intendent General per a Qüestions de Cultura (Alemanya) FACCHINI, Fiorenzo Antropòleg, professor de la Universitat de Bolonya FELK, Abdellatif Sociòleg (Marroc) FERRER, Joan Biblista, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Girona, membre del Consell Assessor de la FJM FIGUERA, Anna Periodista, professora de la URL FLORES D’ARCAIS, Paolo Filòsof, periodista, director de Micromega (Itàlia) FOIX, Lluís Periodista, membre del Consell Assessor de la FJM FOLCH, Dolors Sinòloga, professora emèrita de la UPF FONT, Jordi Jesuïta, psiquiatre, membre del Consell Assessor de la FJM FONT, Lluís Professor de la URL FONT, Tica Directora de l’Institut Català per la Pau FONTBONA, Francesc Historiador de l’art FONTBONA, Jaume Capellà, expatró de la FJM, membre del Consell Assessor de la FJM FORCADES, Teresa Monja de Sant Benet, metgessa, teòloga FORNÉ, Josep M. Filòsof, professor d’ensenyament secundari, membre del Consell Assessor de la FJM FORTE, Bruno Teòleg, arquebisbe de Chieti-Vasto (Itàlia) FOSSAS, Ignasi M. Monjo de Montserrat, liturgista

APÈNDIX

FREIXA, Mireia Historiadora de l’art, professora de la UB FRIGOLA, Enric Periodista, cap de programes de Ràdio Estel FUSTÉ, Helena Biòloga, vicepresidenta de Greenpeace España GALINDO, Emilio Capellà, islamòleg GALTÉS, Joan Capellà, vicari episcopal de l’Arquebisbat de Barcelona GAMISSANS, Francesc Franciscà, escriptor i periodista GARCÍA-BARÓ, Miguel Filòsof, professor de la Universidad Pontificia de Comillas GARCIA CLAVEL, Ignasi Secretari d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (2000-2004) GARCÍA DE ANDOIN, Carlos Coordinador federal de Cristianos Socialistas GARCÍA GUTIÉRREZ, Fernando Jesuïta, professor de la Universitat de Sophia (Tokyo) GARCÍA-DURAN, José Antonio Economista, professor de la UB GAROLERA, Narcís Catedràtic emèrit de la UPF, crític literari GARRIGÓS, Alfons Filòsof, professor d’ensenyament secundari, membre del Consell Assessor de la FJM GARULO, Teresa Arabista, professora de la Universidad Complutense de Madrid GARZÓN, Baruc Rabí GAY, Eugeni Jurista GEFFRÉ, Claude Dominic, teòleg, professor de l’Institut Catholique de París GEREMECK, Bronislaw Historiador, polític (Polònia) GIL, Enrique Sociòleg GIL, Josep Capellà, teòleg, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya GIMÉNEZ, Josep Capellà, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya GIMFERRER, Pere Poeta, membre de la Real Academia Española GINZO, Arsenio Filòsof, professor de la Universidad de Alcalá de Henares GIRALT-MIRACLE, Daniel Crític d’art GIRÓ, Jordi Doctor en filosofia i ciències de l’educació, membre del Consell Assessor de la FJM GISPERT, Núria Exregidora de l’Ajuntament de Barcelona, exdirectora de Càritas Diocesana de Barcelona GLUCKSMANN, André Filòsof (França) GOIKOETXEA, Luis María Capellà de la diòcesi de Vitòria, consiliari internacional del MIIC - Pax Romana GÓMEZ DE LIAÑO, Ignacio Sociòleg, professor de la Universidad Complutense de Madrid GÓMEZ, Carmina Pedagoga GOMIS, Antoni Claretià, psicòleg GOMIS, Clara Professora de la URL GONZÁLEZ, J. Ramon Periodista GONZÁLEZ DE CARDEDAL, Olegario Capellà, teòleg, professor de la Universidad Pontificia de Salamanca GONZÁLEZ FAUS, José Ignacio Jesuïta, teòleg GONZÁLEZ, Aurora Antropòloga, professora de la UAB GRACIA, Diego Historiador de la medicina, professor de la Universidad Complutense de Madrid GREGORI, Josep M. Catedràtic de la UAB GRIMALT, Joan Filòleg, músic GUERRERO, Manuel Crític literari HEILBRON, Marc Crític musical HEJDANEK, Ladislas Filòsof (República Txeca) HERNÁNDEZ, Víctor Psicòleg de la Fundació Vidal i Barraquer

73

74

APÈNDIX

HERNÁNDEZ SERRET, Joan Gerent del Grup de Treball Estable de Religions, professor de l’Iscreb HERVIEU-LÉGER, Danièle Sociòloga (França) IBÁÑEZ, Eduard Llicenciat en Dret, director de Justícia i Pau INIESTA, Alberto Antic bisbe auxiliar de Madrid ISERN, Joan Josep Crític literari, escriptor IZQUIERDO, Oriol Exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, escriptor, editor, professor de la URL, membre del Consell

Assessor de la FJM JANERAS, Sebastià Teòleg, liturgista JANÉS, Alfonsina Professora de la UB JAUMÀ, Josep M. Professor de la UAB JOAN, Marcel·lí Periodista JORBA, Manuel Filòleg, exdirector de la Biblioteca de Catalunya JORBA, Rafael Periodista JOSSUA, Jean-Pierre Dominic, teòleg (França) JOU, David Físic, poeta, catedràtic de la UAB, patró de la FJM JULIANA, Enric Periodista JÜNGEL, Eberhard Teòleg, professor de la Universitat de Tübingen (Alemanya) KARUNAN, Victor Exsecretari general del MIIC-Pax Romana KASPER, Walter Cardenal, teòleg, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians KOHLENBERGER, Helmut Filòsof (Àustria) LABOA, Juan María Capellà, historiador LACADENA, Juan Ramón Genetista, col·laborador del CSIC LANDEL, Vincent Arquebisbe de Rabat LATORRE, Jordi Salesià, biblista, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Don Bosco LEFEBVRE, Solange Directora del Centre d’Études des Religions de la Universitat de Mont-real (Canadà) LEFORT, Claude Filòsof (França) LINDENBERG, Daniel Periodista, assagista, i historiador de les idees LLADONOSA, Manuel Historiador, professor de la Universitat de Lleida LLAVINA, Jordi Poeta, crític literari LLIGADAS, Josep Liturgista LLINÀS, Carles Professor de la URL, membre del Consell Assessor de la FJM LLISTERRI, Jordi Periodista, director de catalunyareligio.cat LLOP, Oriol Periodista LLORCA, Vicenç Escriptor LLORENS, Josep M. Musicòleg LLOVET, Jordi Crític literari, professor de la UB LLUCH, Carles Filòleg, professor d’ensenyament secundari, Premi Joan Maragall 1998 LLUÍS FONT, Pere Filòsof, vicepresident de la FJM, membre de l’IEC LLURÓ, Josep M. Historiador LOBO, Ricard Escriptor, membre del Consell Assessor de la FJM LÓPEZ CAMPS, Jordi Exdirector general d’Afers Religiosos LÓPEZ GAY, Jesús Orientalista LÓPEZ, M. Paz Periodista

APÈNDIX

LOZANO, Josep M. Filòsof, professor d’ESADE MADRIDEJOS, Mateo Historiador, periodista MADRIGAL, Santiago Jesuïta, teòleg MAJÓ, Joan Exministre d’Indústria MALET, Antoni Catedràtic d’Història de la Ciència de la UPF MALLA, Pilar Exdirectora de Càritas Diocesana de Barcelona, exsíndica de Greuges de Barcelona MANENT, Albert Historiador, membre del Consell Assessor de la FJM MANRESA, Ferran Jesuïta, teòleg, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya MANZANO, Rafael Membre de la Real Academia de Bellas Artes San Fernando de Sevilla MARAGALL, Pasqual Exalcalde de Barcelona, expresident de la Generalitat de Catalunya MARAGALL, Pere Filòleg MARÍ, Antoni Escriptor, professor de la UPF MARÍN, Francesc-Xavier Jesuïta, islamòleg MARTÍ BONET, Josep M. Delegat diocesà de patrimoni històric, artístic i documental de l’Arquebisbat de Barcelona MARTÍ, Casimir Capellà, historiador MARTÍN PATINO, José M. Capellà, director de la Fundación Encuentro de Madrid MARTÍN VELASCO, Juan Capellà, teòleg, professor de la Universidad Pontificia de Salamanca MARTÍNEZ, Gaspar Capellà de la diòcesi de Bilbao MARTÍNEZ CORTÉS, Javier Sociòleg, professor de la Universidad San Pablo de Madrid MARTÍNEZ SISTACH, Lluís Cardenal Arquebisbe de Barcelona MAS, Eulàlia Gerent de la Federació Catalana del Voluntariat Social MASLLORENS, Àlex Especialista en temes socials MASOLIVER, Alexandre Monjo de Poblet MASSAGUÉ, Rosa Periodista MASSOT, Dolors Periodista MASSOT, Josep Monjo de Montserrat, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat MATABOSCH, Antoni Capellà, teòleg, president honorari de la FJM, delegat d’economia de l’Arquebisbat de Barcelona MATABOSCH, Joan Crític musical, director artístic del Gran Teatre del Liceu MATOSES, Javier Salesià, biblista MAYOR ZARAGOZA, Federico President de la Fundació Cultura i Pau i exdirector general de la UNESCO MAYOS, Gonçal Professor de la UB i col·laborador de la UOC MEDINA, Jaume Filòleg, poeta, traductor MELLONI, Xavier Antropòleg, teòleg, fenomenòleg de la religió MENA, F. Xavier Economista, exconseller d’Economia i Empresa de la Generalitat de Catalunya MENNEKES, Friedhelm Jesuïta, especialista en art contemporani MERLO, Vicente Orientalista MESALLES, Joaquim Musicòleg METZ, Johann Baptist Teòleg, professor emèrit de les Universitats de Münster i Viena MILLET, Lluís Musicòleg MIR, Marina Biòloga, experta en educació ambiental MIRALLES, Jordi Biòleg, president de la Fundació Terra MISERACHS, Valentí Músic, teòleg, president del Pontificio Istituto di Musica Sacra (Roma) MOLAS, Isidre Politòleg, jurista, professor de la UAB

75

76

APÈNDIX

MOLAS, Joaquim Escriptor, historiador de la literatura MOLINA, Tomàs Meteoròleg MOLINS, M. Victòria Religiosa MOLTMANN, Jürgen Teòleg, professor de la Universitat de Tübingen (Alemanya) MONTSERRAT, Josep Filòsof, professor de la UAB MORA, Gaspar Capellà, teòleg moralista, exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya MORATÓ, Gemma Religiosa, periodista MORERAS, Jordi Antropòleg, investigador MORETA, Ignasi Editor MORLANS, Xavier Capellà, teòleg, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya NADAL, Marta Crítica literària NADEU, Climent Enginyer de telecomunicacions, professor de la UPC NOFRE, Tomàs Filòleg, professor d’ensenyament secundari NOGUÉS, Ramon M. Escolapi, biòleg, catedràtic de la UAB, membre del Consell Assessor de la FJM NÚÑEZ-CUBERO, M. Pilar Religiosa, metgessa, expatrona de la FJM, membre del Consell Assessor de la FJM OLIVAR, Alexandre Monjo de Montserrat, liturgista, patròleg OLIVER, Josep Economista, professor de la UB OLLÉ, Ramon Delegat diocesà de mitjans de comunicació social de l’Arquebisbat de Barcelona OLLER, Dolors Crítica literària, professora de la UPF ORTIZ, Daniel Economista, professor d’ESADE OTÓN, Josep Catedràtic d’ensenyament secundari, professor de l’Iscreb, membre del Consell Assessor de la FJM PALAU, Begonya Professora de la Facultat de Teologia de Catalunya, directora de l’ISCRVic PALLEJÀ, Víctor Islamòleg PANNENBERG, Wolfhart Teòleg, professor de la Universitat de Munic PAPINI, Roberto Estudiós i difusor de l’obra de Jacques Maritain PARCERISAS, Francesc Escriptor, professor de la UAB PARÉ, Josep Filòleg, professor de la UAB PASCUAL, Ramon Físic, professor de la UAB, expatró de la FJM, membre del Consell Assessor de la FJM PASTOR, Perico Pintor PEDRÓS, Alexandre Politòleg PERDIGÓ, Joan Manuel Periodista PERENYA, Francesc Professor de la UB PÉREZ, Victorino Doctor en teologia i en filosofia PÉREZ-BORBUJO, Fernando Professor de la UPF PÉREZ TREVIÑO, Oriol Musicòleg PESSARRODONA, Marta Escriptora PIÉ, Salvador

Capellà, president de la Fundació Blanquerna PIFARRÉ, Cebrià M. Monjo de Montserrat PIQUER, Jordi Capellà, periodista PIQUER, Rosa M. Psicòloga, psicoterapeuta, musicoterapeuta PIRART, Eric Orientalista (França) PLA I ARXÉ, Ramon Crític literari, professor de la UB, patró de la FJM, exdirector de Qüestions de vida cristiana PLADEVALL, Antoni Capellà, historiador

APÈNDIX

PLANELLAS, Joan Capellà, vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya PORTA, Jordi Filòsof, expresident del Centre UNESCO de Catalunya, expresident d’Òmnium Cultural,

membre del Consell Assessor de la FJM POU, Teresa Periodista POUILLOUX, Jean-Yves Filòsof (França) POULAT, Émile Historiador, sociòleg (França) POUPARD, Paul Cardenal, expresident del Pontifici Consell de la Cultura PRADES, Josep Lluís Professor de la Universitat de Girona PRAT PONS, Ramon Capellà, teòleg, director de l’IREL PRATS, Mireia Periodista PRATS, Modest Capellà, filòleg PRATS D’ALÓS-MONNER, Ramon Orientalista PUIG, Valentí Escriptor PUIG I TÀRRECH, Armand Capellà, biblista, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, patró de la FJM PUIGDOMÈNECH, Ventura Monjo de Tibhirine (Algèria) PUIGVERD, Antoni Escriptor, periodista PUJOL, Jordi Expresident de la Generalitat de Catalunya QUINTANA, Lluís Filòleg, professor de la UAB RADIGALES, Jaume Crític musical i teatral, professor de la URL RAGUER, Hilari Monjo de Montserrat, historiador RAMBLA, Josep M. Jesuïta RAMENTOL, Santiago Periodista RAMIS, Francesc Capellà de la diòcesi de Mallorca RAMONEDA, Josep Filòsof, exdirector del CCCB RAURELL, Frederic Biblista RECOLONS, Lluís Jesuïta, director de Migrastudium REIXACH, Jaume Capellà, periodista RÉMY, Jean Sociòleg, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina, Membre de la Reial Acadèmia de Bèlgica REQUEJO, Ferran Politòleg, professor de la UPF REQUESENS, Joan Filòleg, professor d’ensenyament secundari RIBERA, Ramon Monjo de Montserrat RIFÉ, Jordi Musicòleg, professor de la UB RIGOL, Joan Expresident del Parlament de Catalunya, patró de la FJM RIU, Francesc Salesià, exdirector del Secretariat d’Escola Cristiana de Catalunya RIUS-CAMPS, Josep Patròleg, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya ROBLES, Margarita Jurista ROCA JUNYENT, Miquel Polític, advocat ROFES, Octavi Antropòleg, professor d’Eina ROHRER, Judith Professora de la Universitat d’Atlanta (EUA) ROIGÉ, Jordi Periodista ROM, Josep Dissenyador, professor de la URL ROMANÍ, Raimon Compositor, director i professor de música ROMERO, Ester Periodista

77

78

APÈNDIX

ROMEU, Francesc Capellà, periodista ROSALES, Emili Escriptor, editor ROSAURA, Francesc Periodista, director de Signes dels temps (TV3) ROURE, Damià Monjo de Montserrat, biblista ROVIRA, Joan Filòsof, professor de la UAB ROVIRA BELLOSO, Josep M. Teòleg, patró emèrit de la FJM, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya ROVIRÓ, Ignasi

Filòsof, professor de la URL RUBERT DE VENTÓS, Xavier Filòsof, escriptor SABATÉ, Carles Periodista SÁEZ, Albert Periodista, sotsdirector d’El Periódico, expatró de la FJM SÁEZ TAJAFUERCE, Begonya Professora de filosofia de la UAB SAFONT-TRIA, Ramon

Exdirector de Signes dels temps (TV3) SAMPERE, Màrius Poeta SANCHIS, Vicent Periodista SANS RIVIÈRE, Fernando Crític musical SANS SABRAFEN, Jordi Metge SANTA, Àngels Catedràtica de la Universitat de Lleida SASTRE, Núria Advocada SAURET, Josep M. Director d’orquestra SEGURA, Antoni Director del CEHI SEGURA, Joseba Capellà de la diòcesi de Bilbao SENDRA, Assumpta Directora de la revista RE SERRA, Anna Professora de la UPF SERRA, Màrius Escriptor SERRA CAMÓ, Lluís Marista, secretari de la Unió de Religiosos de Catalunya SERRANO, Sebastià Lingüista, professor de la UB SINCA, Genís Escriptor, periodista SINTES, Marçal Periodista, professor de la URL, director del CCCB SIX, Jean-François Teòleg (França) SOLÉ, M. Claustre Biblista, professora de l’Iscreb SOLÉ SABATÉ, Josep M. Historiador SOLER, Albert Professor de la UB SOLER, Josep M. Abat de Montserrat STERNSCHEIN, Rubén Rabí a la comunitat jueva Atid de Catalunya SUBIRÀ, Josep Crític musical SUBIRANA, Jaume Escriptor, filòleg, professor de la UOC TALTAVULL, Sebastià Bisbe auxiliar de Barcelona TARRIDA, Joan Escriptor, editor TERRIBAS, Mònica Periodista, exdirectora de TVC TERRICABRAS, Josep M. Filòsof, catedràtic de la Universitat de Girona TILLIETTE, Xavier Filòsof, teòleg (França) TOBEÑA, Adolf Catedràtic de la UAB TOMASA, Eudald Escriptor, editor

APÈNDIX

TONINI, Giorgio Historiador (Itàlia) TORNÉ, Josep Teòleg TORNER, Carles Escriptor, professor de la URL, director de Qüestions de vida cristiana TORRA, Joan Capellà, patròleg, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya TORRADEFLOT, Francesc Doctor en teologia, llicenciat en història de les religions TORRALBA, Francesc Filòsof, teòleg, patró de la FJM, director de la Càtedra Ethos (URL) TORRAS, Josep Llicenciat en teologia, diplomat en magisteri TORRENTS, Ricard Assagista, traductor, crític literari, primer rector de la Universitat de Vic TORRES QUEIRUGA, Andrés Filòsof, teòleg, professor de la Universidad de Santiago de Compostela TREPAT, Cristòfol-A. Historiador, professor de la UB TRESSERRAS, Miquel Capellà, exdegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) TRIVIÑO, Victoria Religiosa TUBAU, Josep M. Capellà, moralista TUÑÍ, Josep-Oriol Jesuïta, teòleg, exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre del Consell Assessor de la FJM TUROWICZ, Jerzy Periodista (Polònia) TURPIN, Enrique Filòleg TURULL, Josep M. Capellà, rector del Seminari Conciliar de Barcelona UDÍAS, Agustín Jesuïta, professor de la Universidad Complutense de Madrid UDINA, Josep Manuel Filòsof, professor de la UAB URIARTE, Juan M. Bisbe emèrit de Sant Sebastià VALLEJO, Ramon Biòleg, professor de la UB VALLS, Francesc Periodista VAN ESS, Josef Islamòleg (Alemanya) VÁNDOR, Jaime Hebraista, professor de la UB VATSYAYAN, Kapila Directora de l’Indira Gandhi National Centre for the Arts (Nova Delhi) VATTIMO, Gianni Filòsof (Itàlia) VAUCLAIR, Sylvie Física (Observatori Midi-Pyrénées) VEGA, Amador Historiador de les religions, professor de la UPF VERDAGUER, M. Àngels Filòloga, professora de la Universitat de Vic VERDE ALDEA, Josep Advocat, exdiputat al Parlament Europeu VERGÉS, Gerard Escriptor VERSPIEREN, Patrick Jesuïta, especialista en ètica biomèdica VICENS, Antoni Professor de la UAB VILADRICH, Mercè Arabista, professora de la UB VILLATORO, Vicenç Periodista, escriptor VIVES SICÍLIA, Joan-Enric Bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra WAGENSBERG, Jorge Físic, director del CosmoCaixa WIEDERKEHR, Dietrich Teòleg, professor de la Universitat de Lucerna (Suïssa) WILLAIME, Jean-Paul Sociòleg (França) XANCÓ, Miquel Germà de la Salle, filòsof, teòleg ZABALO, Jacobo Professor d’humanitats de la UPF ZOZAYA, Juan Subdirector del Museo Arqueológico Nacional de Madrid ZUBERO, Imanol Professor de la Universitat del País Basc

79

80

APÈNDIX

Amb l’edició d’aquest volum, la Fundació Joan Maragall vol retre també un sentit homenatge als col·laboradors i amics més propers que han mort durant aquests vint-i-cinc anys.

ABEL, Francesc AINAUD DE LASARTE, Josep M. ALBET, Montserrat ALTISENT, Agustí ÁLVAREZ BOLADO, Alfonso ANGLADA, M. Àngels ARANGUREN, José Luis L. ARCHER PEIXOTO, Luis Jorge AUBACH, M. Teresa BARRERA, Heribert BATLLORI, Miquel BISMARCK, Klaus Von BLANCH, Antoni BOFILL, Roser BOSCH, Juan CANDEL, Francesc CARRERA, Joan CASTELLET, Josep M. COLOMER, Eusebi COSTA, Joan DE EPALZA, Mikel DE SEBASTIÁN, Luis DELÀS, Josep DOU, Albert DUBY, Georges ESCUDÉ, Jordi FERNÁNDEZ-BUEY, Francisco GARAUDY, Roger GARCÍA CENDÁN, Bernardo GOMIS, Joan GOMIS, Llorenç JUBANY, Narcís JUNCOSA, Artur

JUST, Cassià M. LAÍN ENTRALGO, Pedro LEVRAT, Jacques LLOPIS, Joan LORÉS, Jaume LOSADA, Teresa MARAGALL NOBLE, Jordi MARDONES, José M. MARQUÈS, Andreu PALAU I FABRE, Josep PANIKKAR, Raimon PELEGRÍ, Bonaventura PERUCHO, Joan PORCEL, Baltasar PREVOSTI, Antoni RUIZ DE LA PEÑA, Juan Luis SARSANEDAS, Jordi SIGUAN, Miquel SILVA HENRÍQUEZ, Raúl TÀPIES, Antoni TEIXIDOR, Emili TENA, Pere TRIADÚ, Joan TRÍAS, Eugenio ÚBEDA, Teodor VALLS PLANA, Ramon VERGOTE, Antoine VALVERDE, José M. VERNET, Joan VIA TALTAVULL, Josep M. VILANOVA, Evangelista VIVES, Josep

APÈNDIX

ACTIVITATS 1989-2013 LLEGENDA ACTIVITATS AJM Aula Joan Maragall. Curs intensiu en forma de seminari en què un especialista de relleu presenta el seu pensament o la seva línia d’investigació actual durant cinc sessions.

AM Audició musical comentada. Sol integrar-se en un cicle temàtic que ofereix una sessió mensual o trimestral tot al llarg d’un curs.

CA Col·loqui d’actualitat. Conferència-col·loqui sobre l’actualitat cultural i religiosa del mes a càrrec d’una personalitat.

CC Cicle de conferències. Proposta de diverses conferències amb un fil comú.

Co Conferència.

Cu

Curs. Tractament d’un tema, generalment més acotat que en un simposi, desenvolupat per un sol ponent o sota la responsabilitat d’un coordinador.

J Jornades.

LP

Lectura poètica.

PP

Presentació de publicacions.

RI

Reflexió interna. El Patronat i un grup d’experts es reuneixen, a porta tancada, per tractar un tema concret en profunditat.

Se

Seminari. Grup de reflexió amb una dinàmica pròpia, de reunió periòdica, obert a la participació continuada d’un grup de persones diverses durant un període en principi indefinit de temps.

Si

Simposi. Tractament d’un tema estretament vinculat amb els objectius de la Fundació, durant tres o quatre jornades seguides, en les quals se celebren diverses conferències i una taula rodona de cloenda, amb la participació de personalitats expertes, sovint de relleu internacional.

TR

Taula rodona.

81

82

APÈNDIX

Curs 1989-1990

Curs 1990-1991

Curs 1991-1992

Curs 1992-1993

Curs 1993-1994

Inauguració oficial de la Fundació Joan Maragall Cristianisme i valors de la modernitat (200 anys de la Revolució Francesa) Si Les intuïcions fonamentals de les grans religions CC La cultura contemporània CC Els valors del judeocristianisme (J. Llopis, coord.) Se

Cristianisme i cultura a l’Europa dels anys 90 Si Déu Si Pensament cristià contemporani Cu L’heretatge d’Abraham Cu L’integrisme a Catalunya (C. Martí) Co Presentació de la col·lecció “Cristianisme i cultura” PP

Cristianisme i societats avançades Si El fonamentalisme Si Sant Joan de la Creu CC Els valors en les grans religions (I) CC Les grans fites del pensament ètic Cu Societat i Regne de Déu (J. M. Rovira Belloso) PP

Pensament científic i fe cristiana Si El valor dels valors Si Els valors en les gran religions (II) CC Civisme, convivència i democràcia CC El sagrat en l’art CC La inculturació del catolicisme en la Renaixença catalana. Jaume Colell (J. Requesens) Cu Els límits de l’Estat (À. Castiñeira) Cu Montserrat i la cultura catalana del nostre temps (M. Batllori) Co Conèixer, reconèixer i estimar. El misteri de l’alteritat (F. Alberoni) Co Aproximació a la religiositat i als valors de la Catalunya actual RI La fonamentació de l’ètica (I) RI Joan Maragall i Josep Pijoan. Edició i estudi de l’epistolari (A. M. Blasco) PP

Ciències humanes i fe cristiana Si Realitat mediàtica Si Mosaic de barcelonins. Les relacions humanes a la ciutat CC Les ètiques professionals (I) CC Sis poetes CC

APÈNDIX

Pascal (P. Lluís Font) Cu Religió i societat en el tombant de segle (J. M. Rovira Belloso) Cu La inculturació de la fe en la societat europea (P. Poupard) Co Reptes econòmics, polítics i culturals de la unitat europea (J. M. Esquirol i J. Majó) Co La fonamentació de l’ètica (II) RI Religió i valors en la Catalunya actual PP Fe i cultura en Joan Maragall (J. Maragall) i Paisatge i natura en Joan Maragall (P. Maragall) PP

Curs 1994-1995

Curs 1995-1996

La vida després de la mort Si Els neofeixismes Si Les ètiques professionals (II) CC El Déu dels poetes CC Emergència i aparició de l’humà Cu Matèria i materialisme Cu Crisi religiosa i evangelització (L. Armendáriz) Co Religió i cultura a Occident en el llindar del tercer mil·lenni (E. Trías) Co El Messies de Händel AM La Passió segons Sant Mateu de Bach AM La Missa en do menor de Mozart AM La crisi de la cultura religiosa RI La vida després de la mort Vídeo El sagrat en l’art PP

Els orígens Si El mal Si Romanticisme, cultura i religió a Catalunya CC Espai i símbol en l’art oriental CC Novel·la i transcendència CC Pensament cristià i transformació de la societat CC Cristianisme i catalanisme en el segle XX Cu Entre la fe i la cultura, cap on anem? (J. M. Rovira Belloso) Co Yves Congar: la vie et l’œuvre d’un théologien (J. P. Jossua) Co La mística en aquest final de segle TR Don Giovanni de Mozart AM Novena Simfonia de Beethoven AM Tristany i Isolda de Wagner AM Hänsel i Gretel d’Humperdinck AM Art (J. Radigales, coord.) Se Filosofia (J. M. Esquirol i J. M. Via, coord.) Se Present i futur dels centres culturals catòlics. I trobada de centres culturals catòlics del sud d’Europa L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Gomis) CA

83

84

APÈNDIX

L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Romeu) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Torner) CA La gratuïtat, clau de l’ètica bíblica PP El pensament musical de Joan Maragall PP

Curs 1996-1997

Curs 1997-1998

La sort de la cultura a la societat tecnològica Si L’estat de l’Estat Si L’home bo. Personatges literaris i ideals de perfecció CC Canvi climàtic i solidaritat CC Espai i símbol en l’art islàmic CC Narrativa i transcendència CC Església i societat en l’Europa del segle XXI CC Joan Maragall i el Comte Arnau CC Figures del pensament cristià del segle XX Cu Los grandes desafíos culturales del tercer milenio. Un reto a la reflexión y acción de los cristianos (G. Carriquiry) Co La clonació. Aspectes científics i valoració ètica (M. P. Núñez-Cubero) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Ramentol) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Llopis) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sáez) CA Cicle Ludwig van Beethoven AM L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Carrera) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Safont-Tria) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Bofill) CA Rentar els peus (R. Prat i Pons) L’actualitat cultural i religiosa del mes (À. Castiñeira) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cardús) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Matabosch) CA Ciència i vida (R. M. Nogués, coord.) Se Introducció a la lectura de Pascal (P. Lluís Font) PP

Les noves formes de religiositat Si Els reptes de la ciència i la fe CC Vida escrita i transcendència CC Dant. Conferències entorn de la figura de l’autor de la Divina Comèdia CC El Comte Arnau en la música CC Figures del pensament cristià. Antiguitat Cu Religió i poder (J. Requesens) Cu La (post)modernitat i el monoteisme: interrogants recíprocs (A. Vergote) AJM Camins i canvis de la teologia política (J. B. Metz) AJM El “Cant Espiritual” d’Ausiàs March (M. Prats) Co

APÈNDIX

Vida digna en l’última frontera. El debat sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit (F. Abel) Co La presència de l’Església en la nostra societat (L. Martínez Sistach) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Joan) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Torralba) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Giró) CA Música per a la mort. Els rèquiems i la litúrgia de difunts AM L’actualitat cultural i religiosa del mes (N. Vives) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Valls) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (N. Sastre) CA Ètica i religió en Paul Ricoeur (A. Marquès, coord.) Se L’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Romero) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Reixach) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Piquer) CA Multiculturalitat (A. Matabosch, coord.) Se Ciència i fe (D. Jou, coord.) Se Temps i treball a l’empresa (J. M. Esquirol) Se Les conseqüències culturals, religioses i educatives de la immigració islàmica a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se L’esperança cristiana, avui RI La marginació: dolor, mirall i repte PP Espai i símbol en l’art oriental PP

Curs 1998-1999

Les darreries. Com acabarà tot Si Obertura a l’islam CC Creació estètica i transcendència CC Les grans religions en el món d’avui CC Figures del pensament cristià. Edat mitjana Cu Matèria i materialisme (D. Jou) Cu Ètica, política i religió. De l’individualisme a la comunitat moral (A. Cortina) AJM La teoria poètica de Joan Maragall (R. Pla i Arxé) Co Un laic compromès davant la situació xilena actual (A. Bentué) Co El procés de pau a Euskadi i el paper de l’Església (J. Segura) Co Xoc de civilitzacions. Claus culturals per entendre el conflicte entre l’Iraq i els EUA TR L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Tresserras) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Pou) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Casassús) CA Cultura, llengua i nació (N. Ubach, coord.) Se L’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Llop) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Roigé) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Aubach) CA Kierkegaard: ètica, estètica i transcendència Se L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Colom) CA

85

86

APÈNDIX

L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cóppulo) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Izquierdo) CA El malestar en la societat del benestar RI

Curs 1999-2000

Curs 2000-2001

Ecumenisme cultural i religiós a la Bíblia. Dos referents actuals (F. Raurell) Co Presència cristiana en la cultura del segle XX CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Rosaura) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Gomis i A. Matabosch) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (B. Dalmau) CA Cap on anem? Reflexions al tombant del mil·lenni CC L’experiència mística Si El món s’acaba al 2000? La febre mil·lenarista a debat D L’actualitat cultural i religiosa del mes (À. Colom) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Llisterri) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (G. Morató) CA Emmanuel Mounier i el personalisme Se La literatura i la inquietud de l’absolut (J. P. Jossua) AJM Figures del pensament cristià. Època moderna (P. Lluís Font, coord.)

Cu L’Església demana perdó TR Filosofia de l’art contemporani en espais religiosos (F. Mennekes) Co De què cal demanar perdó? D L’actualitat cultural i religiosa del mes (À. Masllorens) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. F. Cánovas) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (V. Puig) CA Monjos cristians a Algèria. L’experiència d’ unacomunitat cristiana en un entorn musulmà (V. Puigdomènech) TR 10 pensadors cristians del segle XX (P. Lluís Font, coord.) PP Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.)

Se

L’any litúrgic: una obra d’art total (N. Comadira) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Romeu) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (N. Gispert) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Bassas) CA El temps i la memòria en la ciència contemporània (D. Jou) Cu Sentit del progrés CC Jesús després de 2000 anys TR Jesús 2000 Si L’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Sabaté) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. P. López) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (X. Coral) CA Grans fites de l’ètica PP L’Església catòlica davant les culpes del passat (B. Forte) Co

APÈNDIX

Grans corrents filosòfics del segle XX (F. Fernández Buey i P. Lluís Font, coord.)

Co Què fem amb el genoma humà? D L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Camps) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Cuní) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sáez) CA La immigració a debat TR Contribució del cristianisme al futur d’Europa (J. Caligiorgis) Co Nietzsche i el cristianisme (G. Vattimo) Co El pensament simbòlic, accés als sagraments cristians (J. M. Rovira Belloso) AJM Símbols de l’esperit (J. M. Rovira Belloso) PP Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.)

Se

Curs 2001-2002

Diàleg fe-cultura: una aventura impossible al segle XXI? (J. M. Soler) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Gomis) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (I. Fossas) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. V. Molins) CA L’Església a Chiapas (C. Torner) Se El sentit de la vida CC X. Zubiri: experiència i concepte de la naturalesa, la història de Déu Se Músiques de l’Esperit: “Canticum canticorum”, de Palestrina (J. Grimalt, coord.)

AM Emmanuel Mounier i el personalisme Cu Què és el personalisme? PP Sobre el “Cant espiritual” de Joan Maragall / Cants espirituals catalans PP L’esperança que no mor (J. Gil) PP L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Ainaud de Lasarte) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Nadal) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Juliana) CA El llenguatge sobre Déu. Una lectura de Nicolau de Cusa (X. Marín) Se Qüestions bàsiques del diàleg interreligiós J Cristians i musulmans avui a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Si El llenguatge cristià en la cultura de masses (A. Sáez) PP Clàssiques del cristianisme (P. Lluís Font, coord.) Cu Jacint Verdaguer, herència literària i religiosa (J. Requesens, coord.)

Cu Com escoltar música religiosa (R. Romaní i J. M. Turull, coord.)

Se L’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Gómez) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Aymar) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Estruch) CA Per una lectura creient de les imatges religioses (M. Xancó) Co L’essència del cristianisme (B. Forte) AJM L’essència del cristianisme PP Verdaguer vist per Maragall (M. À. Verdaguer) PP Recital de poesia amb textos de Jacint Verdaguer i Joan Maragall LP

87

88

APÈNDIX

Gaudí i la dimensió transcendent (A. M. Blasco i R. Pla i Arxé, coord.)

CC Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se

Curs 2002-2003

Curs 2003-2004

Església i música sacra: passat, present i futur (V. Miserachs) Co Tendències actuals de la filosofia (F. Fernández Buey i P. Lluís Font, coord.)

CC Cristianisme i romanticisme. Art i espiritualitat a l’època romàntica (E. Cairol) Se L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Piquer) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (B. Dalmau) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cardús) CA Ciències humanes i fet religiós CC Chesterton i la recerca de Déu Se Músiques de l’Esperit. “Quatre motets” de J. S. Bach (J. Grimalt, coord.)

AM El cristianisme en una societat plural Si Grèvol i molsa: Recital de poemes nadalencs LP Germinabit. L’expressió religiosa en llengua catalana al segle XX CC Com escoltar música religiosa (R. Romaní i J. M. Turull, coord.)

Se L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Delàs) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Domingo) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Pou) CA Mort i recerques d’immortalitat (A. Bentué) Co Mestres espirituals cristians (P. Lluís Font, coord.)

Cu Cristianisme i Europa (G. Danneels) Co Diàleg interreligiós: aproximació des de tradicions no cristianes TR El retorn del sagrat i el cristianisme (J. M. Mardones) AJM Taula rodona en memòria de Jaume Lorés TR L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Puig i Tàrrech) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Frigola) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (D. Massot) CA Les cèl·lules mare: aspectes mèdics i ètics (M. P. Núñez-Cubero) Co 40è aniversari de l’Encíclica “Pau a la terra” del papa Joan XXIII TR La religió de l’art. Maragall, Novalis i la poesia com a absolut (E. Cairol) Co Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.)

Se Seminari sobre ciència i fe (A. Florensa i P. Queralt, coord.)

Se

Poesia i transcendència. Lectura de les “Elegies”, de Carles Riba (A. Blanch) Co Novel·la i cristianisme (C. Arnau, coord.) CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Carrera) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Font) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Bassas) CA Jacques Maritain i l’humanisme integral CC Buscant Déu CC

APÈNDIX

El Vaticà II: un concili per al tercer mil·lenni. 40 anys després (J. M. Rovira Belloso) Se Homenatge cívic i institucional al professor Sugranyes de Franch Co Músiques de l’Esperit: Missa 2650 de C. Monteverdi (J. Grimalt, coord.)

AM Biologia, ètica i cristianisme (M. P. Núñez-Cubero, coord.)

Si L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Ribera) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Perdigó) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (I. Aragay) CA Decisions al final de la vida (M. P. Núñez-Cubero) Se L’inici ens recordarà el final. Recital de poemes nadalencs LP Grans obres literàries del cristianisme (A. Blanch, coord.) Cu Mística i humanisme (J. Martín Velasco) AJM L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Jorba) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Solé) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cóppulo) CA “El Senyor dels anells”: una lectura teològica de J. R .R. Tolkien (J. Fontbona i X. Morlans) Co La religió en temps de nihilisme (G. Amengual) PP “El Codi da Vinci”, història o ficció? (J. Torres) Co Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.)

Se Seminari sobre ciència i fe (A. Florensa i P. Queralt, coord.)

Se

Curs 2004-2005

Dalí: reverent i irreverent (D. Giralt-Miracle) Co La mort en la cultura moderna (E. Cairol, coord.) CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Matabosch) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Rosaura) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Carrera) CA Decisions a l’inici de la vida (M. P. Núñez-Cubero) Se La laïcitat (A. Matabosch, coord.) CC Veritat i mitjans de comunicació CC Joan XXIII, papa de la pau i de la bondat Se Músiques de l’Esperit: “Motets” de H. Schütz (J. Grimalt, coord.) AM Presentació de les fitxes de treball “L’Islam a Catalunya” TR Onze Nadals i un Cap d’Any, de J. V. Foix (F. Parcerisas) LP Paul Ricoeur: un model d’antropologia filosòfica (J. M. Via) Se L’actualitat cultural i religiosa del mes (N. Gispert) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Llisterri) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Torralba) CA Els catòlics en el món musulmà. Una experiència des del Marroc (V. Landel) Co Grans obres literàries del cristianisme (II) (A. Blanch, coord.) Cu És Jesús l’únic salvador universal? (A. Bentué) AJM L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Clos) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (B. Dalmau) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Rigol) CA

89

90

APÈNDIX

Sobre Europa, el diàleg interreligiós i l’Església en el món PP 50è aniversari de la mort de Pierre Teilhard de Chardin, SJ (1881-1955)

Se El cristianisme en un espai de pluralisme. Les nostres societats mediterrànies (J. M. Aveline) Co Jesús, un perfil biogràfic. Les aproximacions històriques a la figura de Jesús (A. Puig i Tàrrech) Co Grans obres musicals del cristianisme (J. Grimalt, coord.) Cu De Joan Pau II a Benet XVI (J. Fontbona, A. Sáez i F. Torralba) TR Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.)

Se Seminari sobre ciència i fe (P. Queralt, coord.)

Se

Curs 2005-2006

Curs 2006-2007

Un do inesperat per al segle XX.: les teologies de K. Rahner i H. U. Von Balthasar (J. M. Rovira Belloso) Co Qüestions candents en el catolicisme actual (A. Matabosch, coord.) CC L’aigua i la cultura. Símbols, mites, rituals (E. Cairol, coord.) CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Cuní) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Lobo) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Carbonell) CA Malestars i esperances del nostre temps CC Art i transcendència Se Mosaïques. La Méditerranée à inventer TR L’univers de Søren Kierkegaard (F. Torralba) Co José M. Valverde, lector de Joan Maragall PP Søren Kierkegaard (1813-1855). Una explicació de l’obra pseudònima (F. Torralba) CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Foix) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (X. Rius) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sendra) CA Charles de Foucauld i Louis Massignon (J. F. Six) Co Repensar 16 conceptes clau de la teologia (I) (P. Lluís Font, coord.)

Cu Una altra mirada. 10 dones i el cristianisme / És Jesús l’únic salvador universal? PP L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Massagué) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (V. Amela) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Majó) CA La Bíblia, font de significació literària (J. Requesens) Se Grans obres musicals del cristianisme (II) (J. Grimalt, coord.)

Cu Maragall i la música de Mozart (J. Radigales) Co Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se

El paper de l’Església en la construcció de la pau a Euskadi (J. M. Uriarte) Co La llum i la tenebra. Un tema amb variacions (E. Cairol, coord.)

CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. López Camps) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Aymar) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Díez) CA El mal CC

APÈNDIX

L’actualitat del pensament d’Erich Fromm Se Dietrich Bonhoeffer (L. Duch) Co Creure després de Freud (A. Gomis i V. Hernández) Co Celebració del Nadal. Centenari de Joaquim Homs (C. Miró, J. Farran i O. Romaní) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Foix) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (B. Dalmau) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (P. Malla) CA Cristianisme i Nord d’Àfrica. Tres generacions de cristians seduïts per l’altre (J. Giró) Se Repensar 16 conceptes clau de la teologia (II) (P. Lluís Font, coord.)

Cu La crisi de la transmissió de la fe (L. Duch) AJM L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Delàs) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Domingo) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Puig i Tàrrech) CA Tria de lectures (R. Pla i Arxé, coord.)

Co Una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida (J. M. Esquirol) Se Grans obres musicals del cristianisme (J. Grimalt, coord.) Cu Maragall i la Sagrada Família (A. M. Blasco i R. Torrents) Co Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.)

Se Seminari sobre ciència i fe (P. Queralt, coord.)

Se

Curs 2007-2008

Cristianisme i modernitat (P. Lluís Font) Co L’infinit (D. Jou, coord.) CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Matabosch) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Alós) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Puigverd) CA El bé CC Albert Camus i el sentit de la vida Se Les grans religions CC Periodisme: veritat, llibertat, cultura (L. Foix, coord.) Se Ser dona i musulmana (D. Bramon) PP Mística i vida quotidiana (A. Baracco) PP Celebració del Nadal. Nadal fa cent anys (J. Subirana) Co Sessió de comentari i debat sobre l’Encíclica de Benet XVI “Spe Salvi” TR A la búsqueda de Dios Padre-Madre en el amor (B. Forte) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Pascual) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cóppulo) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Aymar) CA Repensar 8 conceptes clau de la moral (P. Lluís Font, coord.)

Cu Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula (C. Forner) PP L’evolució darwiniana de les religions “vertaderes” (R. M. Nogués) AJM Guerra Civil i Església. Paisatge amb figures (J. Giró, coord.) CC Maragall vist per Serrahima (J. Giró) Co

91

92

APÈNDIX

Reconeixement a Josep M. Ainaud de Lasarte, un home generós TR L’actualitat cultural i religiosa del mes (X. Bosch) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Cuyàs) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Solé i Sabaté) CA Grans obres musicals del cristianisme (J. Grimalt) Cu Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.)

Se

Curs 2008-2009

Curs 2009-2010

El somriure: la cara acollidora del món (D. Jou, coord.) CC La justícia CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Fontbona) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Costa-Gramunt) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Bassas) CA La identitat cultural d’Europa (A. Garrigós, coord.) Se Andorra, una identitat que s’aferma en el context europeu (J. E. Vives) Co A l’entorn de Carles Cardó PP Llibres que marquen època (A. Blanch i J. Fontbona, coord.)

CC 50è aniversari de la mort de Carles Cardó (J. Giró, coord.)

Co Joan Maragall o la consciència civil, en el seu temps i en el nostre (Pere Lluis Font) / Itinerari vers l’home interior. Joan Maragall i el cristianisme (P. Maragall) PP La meva fe. La nostra fe (J. M. Rovira Belloso) Se Claus de lectura de la Bíblia (P. Lluís Font, coord.) Cu L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Porta) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Domingo) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Romeu) CA Dietrich Bonhoeffer. Cartes des de Barcelona (J. M. Jaumà i A. Fidora) PP Joan Maragall i la Setmana Tràgica. (P. Lluís Font) CC La vida humana. Fonament metafísic (R. Brague) AJM La Seu Vella Se L’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Massagué) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Subirana) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (V. Sanchís) CA Grans obres musicals del cristianisme (V) (J. Grimalt, coord.)

Cu En ocasió dels 200 anys del naixement de Charles Darwin i dels 150 anys de la publicació de “L’origen de les espècies” (R. M. Nogués i A. Matabosch, coord.)

CC Vintè aniversari de la Fundació Joan Maragall (I). Qüestions de vida cristiana Co Simone Weil: experiència i compromís CC Cuarenta años de ecumenismo (A. Matabosch) PP Grup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.)

Se

Espiritualitat: Un camí interior per als cristians (S. Taltavull) Co Sessions de reflexió: Economia, crisi, valors (R. Pla i Arxé, coord.)

CC

APÈNDIX

L’amor CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Torralba) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Díez) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Foix) CA El viatge com a forma simbòlica (E. Cairol, coord.) CC Llibres que marquen època (A. Blanch i J. Fontbona, coord.)

CC Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922-1923) PP Vintè Aniversari de la Fundació Joan Maragall (II). La lletra i la llum (P. Pastor) Co Espiritualitat i pregària (C. M. Pifarré) Se Vintè aniversari de la Fundació Joan Maragall (III). La Bíblia com a “gran codi” de la cultura (G. Ravasi) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Sabaté) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Moragas) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Llisterri) CA Claus de lectura de la Bíblia (II). Antic Testament (P. Lluís Font, coord.)

Cu Idea de l’home, idea de Déu: Filosofia i religió en el pensament de Gerhard Krüger (J. Ordi) PP Qüestions de vida cristiana: La cultura PP L’ofici de pensador cristià d’ençà del Concili Vaticà II (A. Marquès) CC Edith Stein, testimoni de la transcendència Se Grans obres musicals del cristianisme (VI) (J. Grimalt, coord.)

CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Ibáñez) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Calsina) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sáez) CA Curs d’ètica i cultura religiosa a l’escola del Quebec (S. Lefebvre) Co Pluralisme religiós i societat contemporània (J. Hernàndez Serret) CC Qüestions de vida cristiana: La Bíblia PP El viatge com a forma simbòlica (II) (E. Cairol, coord.) CC

Curs 2010-2011

L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sáez) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Casas) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Turull) CA Maragall, el bàrbar (A. Puigverd) Co La veritat CC Quin futur per al cristianisme? (P. Barbarin) PP Qüestions de vida cristiana: La Política PP Llibres que marquen època (A. Blanch i J. Fontbona, coord.)

CC Déu i l’univers: el debat de Stephen Hawking (D. Jou) Co Evangeli i pastoral de la cultura (S. Taltavull) Se Les idees religioses de Joan Maragall (P. Lluís Font, coord.)

CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (P. Buhigas) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Frigola) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Nin) CA Nadala 2010: Església, cultura i país

93

94

APÈNDIX

Claus de lectura de la Bíblia (III). Nou Testament (P. Lluís Font, coord.)

CC Qüestions de vida cristiana: Arrels cristianes de Catalunya (J. E. Vives) PP Déu i l’univers: el debat de Stephen Hawking (D. Jou) Co En camell seguint Moisès i Bonaventura Ubach. Explorant la ruta de l’èxode (J. Cervera) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Izquierdo) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Casabella) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. P. López) CA Antoni Gaudí, l’home i l’artista (J. Bonet) Se Qüestions de vida cristiana: La Política (M. Tresserras) PP Relacions entre cristians i musulmans en el context de les revoltes en el món àrab (R. Buxarrais) Co Cien años de soledad, un nou mite d’Amèrica Llatina (A. Blanch) Co Dietrich Bonhoeffer. Conferències a la comunitat de Barcelona PP Pluralisme religiós i societat contemporània. La figura de Jesús (J. Hernàndez Serret) CC Acte de relleu a la presidència de la FJMi conferència Els noms de la bellesa i el misteri de Déu (B. Forte) Co

Curs 2011-2012

Curs 2012-2013

El buit i el no-res (D. Jou, coord.) CC Art, literatura i pensament “versus” contemporaneïtat (R. Torrents) Co El diàleg CC El fet religiós en l’espai públic (S. Bueno, M. T. Areces i R. Jorba) CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Carbonell) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Casabella) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Terribas) CA Qüestions de vida cristiana: Pensar l’art i La conversió PP El llibre religiós. Deu anys de Germinabit (F. Torralba) TR Llibres que marquen època (A. Blanch i J. Fontbona, coord.)

Se Exposició: Gaudí. La Sagrada Família de Barcelona CA Els Evangelis (O. Tuñí) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Figuera) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (I. Aragay) CC L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Cano) PP Claus de lectura de la Bíblia (IV). La violència en l’Antic Testament (P. Lluís Font, coord.)

Co Música sacra: 9 audicions i un pròleg (J. Grimalt) PP Llibertat religiosa i societat actual J Amb Déu o sense (R. M. Nogués i P. Rahola) Se El Concili Vaticà II, 50 anys després (P. Lluís Font, coord.)

CC Jaume Balmes, filòsof i teòleg Se

L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Romeu) L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Aragonès) L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Esteve) Els rituals en una societat plural: aliments i creences (J. Hernàndez Serret)

CA CA CA CC

APÈNDIX

Qüestions de vida cristiana: La compassió PP El Maragall intel·lectual (L. Quintana) PP Cap a una arquitectura de l’esperança (E. Aran) PP L’actualitat cultural i religiosa del mes (X. Puigdollers) CA El reencantament postmodern (J. Otón) PP La “Partícula de Déu” o bossó de Higgs: Què ens diu sobre el món? (D. Jou) Co Fidelitat al Concili Vaticà II en el segle XXI (J. Martín Velasco) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Duarte) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Prats) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Terribas) CA El silenci (O. Izquierdo, coord.) CC La modernitat CC Conèixer la història del segle XX per comprendre el segle XXI (J. Dantí, coord.)

CC Humanisme i cultura de pau, claus per a un canvi d’època (F. Mayor Zaragoza) Co Qüestions de vida cristiana: Cinema espiritual PP Barcelona en el camí del sínode de la nova evangelització (L. Martínez Sistach) Co Entorn de la figura de Joan Sales (C. Lluch i X. Pla) Co L’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Tort) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. M. Álvaro) CA L’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Sintes) CA Moral cristiana i món plural (G. Mora) CA Claus de lectura de la Bíblia (V). Els Evangelis i la història (P. Lluís Font, coord.)

Cu Arnau de Vilanova i les teories medievals de l’amor (J. Mensa) PP Llibres que marquen època (A. Blanch i J. Herrero, coord.)

Se Seu vacant: escenaris de futur (M. Muñoz, F. Romeu i C. Torner) TR Qüestions de vida cristiana: Indignacions PP Qüestions de vida cristiana: Entre el fonamentalisme i la indiferència PP Humanisme i transcendència: el sentit de la vida Se Rellegir Kierkegaard (I. Boada i F. Torralba, coord.)

CC Les veus de l’Església en temps de crisi (J. Rigol i M. Calsina, coord.)

Co De Benedicto a Francisco PP El pluralisme religiós: el cos, una dimensió de l’existència (J. Hernàndez Serret) CC

95

96

APÈNDIX

APÈNDIX

AULES JOAN MARAGALL

Antoine VERGOTE

La (post)modernitat i el monoteisme: interrogants recíprocs AULA JOAN MARAGALL 1, 1997

Johann Baptist METZ

Camins i canvis de la teologia política AULA JOAN MARAGALL 2, 1998

97

Adela CORTINA Ètica, política i religió

AULA JOAN MARAGALL 3, 1999 Jean-Pierre JOSSUA

La literatura i la inquietud de l’absolut AULA JOAN MARAGALL 4, 2000

Josep M. ROVIRA BELLOSO

El pensament simbòlic AULA JOAN MARAGALL 5, 2001

Bruno FORTE L’essència del cristianisme

AULA JOAN MARAGALL 6, 2002 José M. MARDONES

El retorn del sagrat i el cristianisme AULA JOAN MARAGALL 7, 2003

Juan MARTÍN VELASCO Mística i humanisme

AULA JOAN MARAGALL 8, 2004 Antoni BENTUÉ

És Jesús l’únic salvador universal?

AULA JOAN MARAGALL 9, 2005

Lluís DUCH

La crisi de la transmissió de la fe AULA JOAN MARAGALL 10, 2007

Ramon M. NOGUÉS

L’evolució darwiniana de les religions «vertaderes» AULA JOAN MARAGALL 11, 2008

Rémi BRAGUE

La vida humana. Fonament metafísic AULA JOAN MARAGALL 12, 2009

Andreu MARQUÈS

L’ofici del pensador cristià d’ençà del Concili Vaticà II AULA JOAN MARAGALL 13, 2010

Miguel GARCÍA-BARÓ

La filosofia com a dissabte AULA JOAN MARAGALL 14, 2012

98

APÈNDIX

APÈNDIX

COL·LECCIÓ CRISTIANISME I CULTURA EN COEDICIÓ AMB L’EDITORIAL CRUÏLLA

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

29.

LES INTUÏCIONS FONAMENTALS DE LES GRANS RELIGIONS. B. GARZÓN, P. LLUÍS FONT, R. GARAUDY, R. PANIKKAR, J.M. VIA DESAFIAMENTS CULTURALS DELS ANYS 90. J. LORÉS, D. JOU, V. COMBALIA, C.M. JUST, A. CASTIÑEIRA, J.M. VALVERDE, E. COLOMER L’EXPERIÈNCIA DE DÉU EN LA POSTMODERNITAT. A. CASTIÑEIRA, PREMI FRANCESC EIXIMENIS 1988 JOB, EL TEÒLEG. A. BENTUÉ, PREMI FRANCESC EIXIMENIS 1989 CRISTIANISME I CULTURA A L’EUROPA DELS ANYS 90. W. KASPER, G. AMENGUAL, J. DANIEL, A. INIESTA, J. TUROWICZ, V. KARUNAN, H. BORRAT, A. EVERDING, J.M. BALLARÍN SOCIETAT I REGNE DE DÉU. J.M. ROVIRA BELLOSO L’EVANGELI (RE)HUMANITZADOR. J. LLOPIS, PREMI JOAN MARAGALL 1991 EL DÉU DE LES RELIGIONS, EL DÉU DELS FILÒSOFS. A. VEGA (Ed.) EVANGELI I CULTURES. H. CARRIER CRISTIANISME I SOCIETATS AVANÇADES. A. CORTINA, J. MARTÍN VELASCO, B. FORTE, T. ÚBEDA PENSAMENT CRISTIÀ CONTEMPORANI. J. LORÉS, J.M. BALLARÍN, X. MORLANS, A. PUIG I TÀRRECH, E. VILANOVA, A. DANESE, G. MORA, J. SUBIRANA, A. BENTUÉ, J.M. ROVIRA BELLOSO ÈTICA DEL PERDÓ. F. TORRALBA, PREMI JOAN MARAGALL 1992 EL FONAMENTALISME. T. DE SAUSSURE, J.P. WILLAIME, C. MARTÍ, E. GALINDO, J. VÁNDOR, J. RAMONEDA D’EUROPA ALS HOMES. J.M. ESQUIROL, PREMI JOAN MARAGALL 1993 PENSAMENT CIENTÍFIC I FE CRISTIANA. S. VAUCLAIR, D. JOU, P. LAÍN ENTRALGO, R.M. NOGUÉS, A. BRAMON, W. PANNENBERG EL SAGRAT EN L’ART. J. CORREDOR-MATHEOS (Ed.) CIÈNCIES HUMANES I FE CRISTIANA. J. RÉMY, J. ESTRUCH, E. DOMÈNECH, A. VERGOTE, A. GOMIS, A. GONZÁLEZ, D. WIEDERKEHR LA GRATUÏTAT, CLAU DE L’ÈTICA BÍBLICA. A. BENTUÉ, PREMI JOAN MARAGALL 1994 INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DE PASCAL. P. LLUÍS FONT LA VIDA DESPRÉS DE LA VIDA. A. MATABOSCH LA MARGINACIÓ: MIRALL, DOLOR I REPTE. G. MORA, PREMI JOAN MARAGALL 1996 ÈTICA I RELIGIÓ EN LÉVINAS, RICOEUR I HABERMAS. J.M. ESQUIROL (Ed.) ROMANTICISME, CULTURA I RELIGIÓ A CATALUNYA. J. REQUESENS (Ed.) ESPAI I SÍMBOL EN L’ART ORIENTAL. R. PRATS (Ed.) MODERNITAT I CRISTIANISME. INTERROGACIONS CRÍTIQUES RECÍPROQUES. A. VERGOTE, AULA JOAN MARAGALL I ELS ORÍGENS. A. MATABOSCH (Ed.) EMMANUEL LÉVINAS. L’ÈTICA COM A SENTIT. C. GOMIS, PREMI JOAN MARAGALL 1994 10 PENSADORS CRISTIANS DEL SEGLE XX. P. LLUÍS FONT (Ed.) LITERATURA I ABSOLUT. PER A UNA TEOLOGIA LITERÀRIA. J.P. JOSSUA, AULA JOAN MARAGALL IV

99

100 APÈNDIX

30.

31.

32.

33.

34.

35.

36.

37.

38.

39.

40.

41.

42.

43.

44.

45.

46.

47.

48.

49.

50.

51.

52.

53.

54.

55.

56.

57.

58.

59.

60.

61.

62.

63.

64.

65.

66.

67.

LA NOVEL·LA CATÒLICA A CATALUNYA. C. LLUCH, PREMI JOAN MARAGALL 1998 MÚSICA PER A LA MORT. ELS RÈQUIEMS DE VICTORIA, MOZART, VERDI, BRAHMS I BRITTEN. J. RADIGALES (Ed.) GRANS FITES DE L’ÈTICA. N. BILBENY (Ed.) LES NOVES FORMES DE RELIGIOSITAT. J. ESTRUCH (Ed.) SÍMBOLS DE L’ESPERIT. J.M. ROVIRA BELLOSO, AULA JOAN MARAGALL V CONTRACTE I ALIANÇA. ÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ. A. CORTINA, AULA JOAN MARAGALL III OBERTURA A L’ISLAM. D. BRAMON L’ESPERANÇA QUE NO MOR. J. GIL, PREMI JOAN MARAGALL 1999 EL LLENGUATGE CRISTIÀ EN LA CULTURA DE MASSES. A. SÁEZ, PREMI JOAN MARAGALL 2000 L’ESSÈNCIA DEL CRISTIANISME. B. FORTE, AULA JOAN MARAGALL VI SOBREVIURE A LA CONTEMPORANEÏTAT. L. RODA, PREMI JOAN MARAGALL 2001 CAMINS I CANVIS DE LA TEOLOGIA POLÍTICA. J.B. METZ, AULA JOAN MARAGALL II EMMANUEL MOUNIER I EL PERSONALISME. J.M. COLL, A. COMÍN, A. DANESE, C. DÍAZ, L. FONT, D. LINDENBERG, J. PORTA, J. PUJOL JACINT VERDAGUER, POETA I PREVERE. J. REQUESENS (Ed.) COMPROMÍS I ESCRIPTURA. LECTURA D’INCERTA GLÒRIA DE JOAN SALES. C. ARNAU, PREMI JOAN MARAGALL 2002 LA RELIGIÓ EN TEMPS DE NIHILISME. G. AMENGUAL EL CRISTIANISME EN UNA SOCIETAT PLURAL. A. MATABOSCH (Ed.) GAUDÍ I LA DIMENSIÓ TRANSCENDENT. A.M. BLASCO (Ed.), R. PLA I ARXÉ (Ed.) BIOLOGIA, ÈTICA I CRISTIANISME. M.P. NÚÑEZ-CUBERO (Ed.) CAMINS EFÍMERS CAP A L’ETERN. INTERSECCIONS ENTRE LITÚRGIA I ART. I. CASTEL-BRANCO, PREMI JOAN MARAGALL 2003 UNA ALTRA MIRADA. DEU DONES I EL CRISTIANISME. P. LLUÍS FONT ÉS JESÚS L’ÚNIC SALVADOR UNIVERSAL? A. BENTUÉ, AULA JOAN MARAGALL IX RETORN DEL SAGRAT I CRISTIANISME. J.M. MARDONES, AULA JOAN MARAGALL VII MÍSTICA I HUMANISME. J. MARTÍN VELASCO, AULA JOAN MARAGALL VIII UNA LITERATURA ENTRE EL DOGMA I L’HERETGIA. LES INFLUÈNCIES DE DANTE EN L’OBRA DE JOAN MARAGALL. F. ARDOLINO, PREMI JOAN MARAGALL 2004, PREMI CRÍTICA SERRA D’OR 2005 LES DARRERIES. FI DE LA VIDA I FI DEL MÓN. S. DEL CURA, J. GIL, D. JOU, A. PUIG I TÀRRECH, J.M. ROVIRA BELLOSO MÍSTICA I VIDA QUOTIDIANA. EL TESTIMONI D’EGIED VAN BROECKHOVEN. A. BARACCO, PREMI JOAN MARAGALL 2005 SER DONA I MUSULMANA. D. BRAMON LA CRISI DE LA TRANSMISSIÓ DE LA FE. L. DUCH, AULA JOAN MARAGALL X ACTUALITAT DE TEILHARD DE CHARDIN. M.G. DONCEL (Ed.), J.M. ROMERO (Ed.) LA POLÍTICA DELS CRISTIANS. J. LLIGADAS, PREMI JOAN MARAGALL 2007 REPENSAR 16 CONCEPTES CLAU DE LA TEOLOGIA (I). P. LLUÍS FONT (Coord.), J. CASTANYÉ, N. CAUM, J. GIMÉNEZ, J.I. GONZÁLEZ FAUS, A. MATABOSCH, X. MORLANS, M.C. SOLÉ, F. TORRALBA L’EVOLUCIÓ DARWINIANA DE LES RELIGIONS «VERTADERES». R.M. NOGUÉS, AULA JOAN MARAGALL XI REPENSAR 16 CONCEPTES CLAU DE LA TEOLOGIA (II). P. LLUÍS FONT (Coord.), M. BELLMUNT, A. BORRELL, A. MATABOSCH, J. TORRA, F. TORRALBA, J.M. TURULL IDEA DE L’HOME, IDEA DE DÉU. J. ORDI, PREMI JOAN MARAGALL 2008 REPENSAR 8 CONCEPTES CLAU DE LA MORAL. P. LLUIS FONT (Coord.), J.M. ESQUIROL, A. GOMIS, G. MORA, A. NELLO, B. ROMÁN, F. TORRALBA CLAUS DE LECTURA DE LA BÍBLIA (I). QÜESTIONS PRELIMINARS. A. PUIG I TÀRRECH (Coord.), A. BORRELL, J. CERVERA, E. CORTÈS, J. FERRER, A. MARQUÈS, C. TORNER, J.O. TUÑÍ LA INFRAESTRUCTURA METAFÍSICA. ASSAIG SOBRE EL FONAMENT DE LA VIDA HUMANA. R. BRAGUE, AULA JOAN MARAGALL XII

APÈNDIX

68.

69.

70.

71.

72.

73.

74.

75.

76.

DARWIN I EL CRISTIANISME. A. MATABOSCH (Coord.), R.M. NOGUÉS (Coord.), L.M. ARMENDÁRIZ, M. DE RENZI, D. JOU, L. SERRA CAMÓ L’OFICI DE PENSADOR CRISTIÀ D’ENÇÀ DEL CONCILI VATICÀ II. A. MARQUÈS, AULA JOAN MARAGALL XIII CLAUS DE LECTURA DE LA BÍBLIA (II). ANTIC TESTAMENT. A. PUIG I TÂRRECH (Coord.), J. ANGELATS, J.L. ARÍN, N. CALDUCH-BENAGES, J. CERVERA, J. FERRER, F. RAMIS, D. ROURE, M.C. SOLÉ MÚSICA SACRA: 9 AUDICIONS I UN PRÒLEG. J. GRIMALT, PREMI JOAN MARAGALL 2009 LES IDEES RELIGIOSES DE JOAN MARAGALL. P. LLUÍS FONT (Coord.), A.M. BLASCO, J.M. JAUMÀ, P. MARAGALL, I. MORETA, R. PLA I ARXÉ ARNAU DE VILANOVA I LES TEORIES MEDIEVALS DE L’AMOR. J. MENSA, PREMI JOAN MARAGALL 2010 EL REENCANTAMENT POSTMODERN. J. OTÓN, PREMI JOAN MARAGALL 2011 EL CONCILI VATICÀ II, 50 ANYS DESPRÉS. P. LLUÍS FONT (Coord.), J. ESCÓS, L. FOIX, T. FORCADES, I.M. FOSSAS, A. MATABOSCH, S. PIÉ, J. PLANELLAS, A. PUIG I TÀRRECH, J, RIGOL, J.M. ROVIRA BELLOSO, S. TALTAVULL CLAUS DE LECTURA DE LA BÍBLIA (III). NOU TESTAMENT. A. PUIG I TÀRRECH (Coord.), X. ALEGRE, A. BORRELL, J. LATORRE, G. MORA, B. PALAU, D. ROURE, J.O. TUÑÍ

Fora de col·lecció: • DEU ANYS D’EXPLORACIÓ DEL CRISTIANISME I DE LA CULTURA. MEMÒRIA 1989-1999. O. IZQUIERDO (Coord.), FJM, 2000 • HISTÒRIA DEL PENSAMENT CRISTIÀ. 40 FIGURES. P. LLUÍS FONT (Coord.), Proa-FJM, 2003 • DE RAMON LLULL A T.S. ELIOT. GRANS OBRES LITERÀRIES DEL CRISTIANISME. A. BLANCH (Ed.), Proa-FJM, 2007

101

102 APÈNDIX

APÈNDIX

COL·LECCIÓ QUADERNS EN COEDICIÓ AMB L’EDITORIAL CLARET

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

29.

30.

CRISTIANISME I CULTURA. ACTE INAUGURAL DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL. CRISTIANISME I VALORS DE LA MODERNITAT (200 ANYS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA). J.M. ROVIRA BELLOSO, J. MOLTMANN, R. GARAUDY, R. SILVA, E. GAY, J.L. L. ARANGUREN MEMÒRIA: PERÍODE FUNDACIONAL I CURS 1989-1990 PER A UNA TEOLOGIA DE LA HUMANITZACIÓ. J.M. ROVIRA BELLOSO EL MÓN DE GRAHAM GREENE. J. GOMIS REFLEXIONS: ARTICLES DE PREMSA 1989-1990 L’HERETATGE D’ABRAHAM (1). D. BRAMON, J. VÁNDOR L’HERETATGE D’ABRAHAM (2). J. VERNET, A. BENTUÉ SANT JOAN DE LA CREU. J.L. L. +ARANGUREN, A. BLECUA, O. GONZÁLEZ DE CARDEDAL ALGUNES QÜESTIONS SOBRE CIÈNCIA I FE. D. JOU L’EVANGELI I LA CRISI DE LA MODERNITAT. A. BENTUÉ, P. MAZA EL REPTE DEL DIÀLEG O ELS NOUS SIGNES DELS TEMPS. N. JUBANY, N. LOSSKY, G. DEFOIS DHARMA. CONSCIÈNCIA I LLIBERTAT EN L’HINDUISME I EL BUDDHISME. V. MERLO LA INCULTURACIÓ DEL CATOLICISME EN LA RENAIXENÇA CATALANA. J. REQUESENS ELS CIENTÍFICS I LA FE CRISTIANA. A. DOU RELIGIÓ I VALORS EN LA CATALUNYA ACTUAL. J. COSTA, PATRONAT DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL FE I CULTURA EN JOAN MARAGALL. J. MARAGALL PAISATGE I NATURA EN JOAN MARAGALL. P. MARAGALL LA RELIGIÓ DELS EUROPEUS. M. PACCINI, J. BECKFORD, D. HERVIEU-LÉGER RELIGIÓ I VALORS CÍVICS. J.M. CARBONELL LA FONAMENTACIÓ TEOLÒGICA DE L’ÈTICA. J.M. ESCUDÉ LA FONAMENTACIÓ FILOSÒFICA I CIENTÍFICA DE L’ÈTICA. A. CORTINA, R.M. NOGUÉS LA INCULTURACIÓ DE LA FE I LES MUTACIONS DELS NOSTRES TEMPS. P. POUPARD HORITZONS DE LA CRISI RELIGIOSA. L.M. ARMENDÁRIZ JOAN MARAGALL I LES FESTES RELIGIOSES. A.M. BLASCO POESIA I TRANSCENDÈNCIA EN JOSEP CARNER, MÀRIUS TORRES I SALVADOR ESPRIU. D. ROURE, J. SUBIRANA, C. TORNER EL DISCURS MORAL AVUI. N. BILBENY, G. MORA EL PENSAMENT MUSICAL DE JOAN MARAGALL. J. RADIGALES ENTRE LA FE I LA CULTURA, CAP ON ANEM? J.M. ROVIRA BELLOSO LES ÈTIQUES PROFESSIONALS (1). G. MORA, S. CARDÚS

103

104 APÈNDIX

31.

32.

33.

34.

35.

36.

37.

38.

39.

40.

41.

42.

43.

44.

45.

46.

47.

48.

49.

50.

51.

52.

53.

54.

55.

56.

57.

58.

59.

60.

61.

62.

63.

64.

65.

66.

67.

68.

69.

70.

71.

72.

73.

LES ÈTIQUES PROFESSIONALS (2). J.M. LOZANO, C. NADEU NARRATIVA I TRANSCENDÈNCIA. T. NOFRE, C.A. TREPAT EL REPTE ACTUAL DE LA INCULTURACIÓ. A. MATABOSCH, P. LLUÍS FONT LA CRISI DE LA CULTURA RELIGIOSA. S. CARDÚS, L. DUCH JOAN MARAGALL I LA UNIVERSITAT. G. CASALS EL MAL FÍSIC I EL DOLOR: CORRUPCIÓ DE LA NATURALESA? R.M. NOGUÉS “LA LLUM QUE VE DEL NORD”. JOAN MARAGALL I LA CULTURA ALEMANYA. E. BOU JOAN MARAGALL I EL COMTE ARNAU. L. QUINTANA, J. RADIGALES LA SORT DE LA CULTURA EN LA SOCIETAT TECNOLÒGICA. L. DUCH, J.M. MARDONES ESPAI I SÍMBOL EN LA POESIA ISLÀMICA. E. DE SANTIAGO, T. GARULO SOBRE EL “CANT ESPIRITUAL” D’AUSIÀS MARCH. M. PRATS MARAGALL I UNAMUNO. ELS LLIGAMS D’UNA AMISTAT. C. BASTONS RACIONALITAT TECNOECONÒMICA I SECULARITZACIÓ. A. VERGOTE LA POÈTICA DE JOAN MARAGALL. R. PLA I ARXÉ L’ESTAT DE L’ESTAT. F. FERNÁNDEZ BUEY, M. CAMINAL, J.M. TERRICABRAS EL MALESTAR EN LES SOCIETATS DEL BENESTAR. J. FONT MITE I RAÓ POLÍTICA EN JOAN MARAGALL. A. MORA LA FILANTROPIA DIVINA. F. RAURELL NARRATIVA I TRANSCENDÈNCIA. PALAU I FABRE, SARSANEDAS I MARÍ. J. TARRIDA, C. TORNER, E. TOMASA DESÈ ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL. A. MATABOSCH, R. PLA I ARXÉ MARAGALL I NOVALIS: POESIA I EXPERIÈNCIA MÍSTICA. E. CAIROL LA RESPONSABILITAT ÈTICA, ENCARA. J.M. ROVIRA BELLOSO, J. MAJÓ SOBRE EL DANT. A. GARRIGÓS, R. ARQUÉS L’ANY LITÚRGIC COM A OBRA D’ART TOTAL. N. COMADIRA EL REPTE PROFÈTIC DEL CRISTIANISME. E. MAS SOBRE EL “CANT ESPIRITUAL” DE JOAN MARAGALL. J. BACHS CANTS ESPIRITUALS CATALANS. D.S. ABRAMS L’EXPERIÈNCIA MÍSTICA I EL CRISTIANISME. J.M. RAMBLA, C.M. PIFARRÉ VERDAGUER VIST PER MARAGALL. M.À. VERDAGUER CIÈNCIA, FE, POESIA. D. JOU ARRELAR LA FE EN LA CULTURA. EL PENSAMENT DE PAU VI. J.M. SOLER CRISTIANS I MUSULMANS. COM ES VEUEN MÚTUAMENT. J. LEVRAT, A. FELK ELS ARTICLES DE MARAGALL I DE PIJOAN SOBRE LA SAGRADA FAMÍLIA. A.M. BLASCO EL JESÚS DELS FILÒSOFS I EL JESÚS DELS CREADORS. X. TILLIETTE, C. TORNER ESGLÉSIA I MÚSICA SACRA: PASSAT, PRESENT I FUTUR. V. MISERACHS LES RELIGIONS ABRAHÀMIQUES I JESÚS. A. PUIG I TÀRRECH, F.X. MARÍN MÚSICA DE TEMÀTICA CRISTIANA A EUROPA (1945-2000). A. PESARRODONA JOSÉ M. VALVERDE, LECTOR DE JOAN MARAGALL (1). J.M. JAUMÀ POESIA I TRANSCENDÈNCIA. LECTURA DE LES ELEGIES DE BIERVILLE DE CARLES RIBA. A. BLANCH SOBRE EUROPA, EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS I L’ESGLÉSIA EN EL MÓN. A. MATABOSCH S’ACABA LA FE CRISTIANA? LA TRANSMISSIÓ DE LA FE EN ELS NOUS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. J. COLLET JOSÉ M. VALVERDE, LECTOR DE JOAN MARAGALL (2). J.M. JAUMÀ DALÍ: REVERENT I IRREVERENT. D. GIRALT-MIRACLE

APÈNDIX

105

74. SOBRE LA LAÏCITAT. A. MATABOSCH, É. POULAT 75. L’HERÈNCIA DELS TRES MONOTEISMES I EL FUTUR D’EUROPA. C. GEFFRÉ 76. ESPIRITUALITAT I SALUT MENTAL. J. FONT 77. UN DO INESPERAT PER AL SEGLE XX: LES TEOLOGIES DE KARL RAHNER I HANS URS VON BALTHASAR. J.M. ROVIRA BELLOSO 78. L’AIGUA: REALITAT I SÍMBOL. G. MAYOS, J. GIRÓ 79. LUDWIG WITTGENSTEIN: UNA VIDA OBERTA AL TRANSCENDENT. J. ORDI 80. EL PAPER DE L’ESGLÉSIA DEL PAÍS BASC EN LA PACIFICACIÓ D’EUSKADI. J.M. URIARTE 81. DIETRICH BONHOEFFER. UNA APROXIMACIÓ. L. DUCH 82. MESTRES ESPIRITUALS CRISTIANS. TRES MESTRES, TRES ÈPOQUES, TRES ESTILS. J. TORNÉ, J.M. RAMBLA, F. TORRALBA 83. SANTA TERESA DE JESÚS I SANT JOAN DE LA CREU: MESTRES DE L’ESPIRITUALITAT CARMELITANA. A. BORRELL 84. FE I PENSAMENT. TRIA D’ARTICLES (1973-1981). J.M. VIA TALTAVULL 85. JOAN MARAGALL O LA CONSCIÈNCIA CIVIL, EN EL SEU TEMPS I EN EL NOSTRE. P. LLUÍS FONT 86. ITINERARI VERS L’HOME INTERIOR. JOAN MARAGALL I EL CRISTIANISME. P. MARAGALL 87. DIETRICH BONHOEFFER. CARTES DES DE BARCELONA. A. FIDORA, J.M. JAUMÀ 88. ESPORT I RELIGIÓ. UNA APROXIMACIÓ FENOMENOLÒGICA. J. OSÚA 89. CHARLES DE FOUCAULD I LA POBRESA EVANGÈLICA. J. GIRÓ 90. SIMONE WEIL: EXPERIÈNCIA I COMPROMÍS. J. OTÓN, N. CAUM, A. CHAVARRIA 91. EL PELEGRINATGE COM A VIATGE. L. DUCH 92. EL PAPER DELS LAICS A LA GUERRA CIVIL: LES TRAJECTÒRIES DE MANUEL DE IRUJO I LLUÍS LÚCIA. H. RAGUER, V. COMES IGLESIA 93. LA LLETRA I LA LLUM. A PROPÒSIT DE LES IL·LUSTRACIONS DE PERICO PASTOR PER A LA BCI. A. BORRELL, D. JOU, P. PASTOR,

A. PUIG I TÀRRECH, C. TORNER 94. DIETRICH BONHOEFFER. CONFERÈNCIES A LA COMUNITAT DE BARCELONA. J.I. GONZÁLEZ FAUS, J.M. JAUMÀ 95. MARAGALL, EL BÀRBAR. A. PUIGVERD 96. TRENTA POEMES SOBRE CIÈNCIA I FE. D. JOU 97. EL VIATGE INTERIOR. A. BORRELL 98. MARAGALL I AZORÍN. J. MOLAS 99. JOAN MARAGALL, PENSADOR RELIGIÓS. ANTOLOGIA COMENTADA. I. MORETA 100. TESTIMONIATGES. IDENTITAT CRISTIANA I DIÀLEG INTERRELIGIÓS. A. MATABOSCH 101. ENTORN DE MARAGALL I GAUDÍ. R. TORRENTS 102. LLIBERTAT RELIGIOSA I SOCIETAT ACTUAL. M.T. ARECES, S. BUENO, R. JORBA 103. FIDELITAT AL VATICÀ II EN EL SEGLE XXI. J. MARTÍN VELASCO 104. JOAN SALES I LA NOVEL·LA CATÒLICA. C. LLUCH Fora de col·lecció: •

• •

•

¿DESCRISTIANIZACIÓN? DIAGNÓSTICO DE LA SITUACIÓN RELIGIOSA EN LAS CULTURAS HISPÁNICAS HOY. F. CARBALLO, J. CARRERA, C. GARCÍA DE ANDOIN i J. MARTÍN VELASCO, FJM, 2003 LAS CULTURAS HISPÁNICAS Y LA FE CRISTIANA HOY. B. GARCÍA CENDÁN, P. LLUÍS FONT, J.M. MARTÍN PATINO i G. MARTÍNEZ, FJM, 2003 EL RETO DE LA EVANGELIZACIÓN: DIFICULTADES Y OPORTUNIDADES. L. ALBERRO, V. PÉREZ PRIETO, R. PRAT I PONS, J.A. RAMOS i I. ZUBERO, FJM, 2004 NACIONALISMOS Y RELIGIÓN. A. ÁLVAREZ BOLADO, X.L. BARREIRO RIVAS, L.M. GOIKOETXEA BURUTXAGA, J. RIGOL, A. TORRES QUEIRUGA i A. ZULUETA DE HAZ, FJM, 2007

106 APÈNDIX

APÈNDIX

COL·LECCIÓ QÜESTIONS DE VIDA CRISTIANA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL | PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT

QVC 233.

L’ESGLÉSIA CATÒLICA A CATALUNYA. 2009

QVC 234.

ECONOMIA, CRISI, VALORS. 2009

QVC 235.

LA CULTURA. 2009

QVC 236.

LA BÍBLIA. 2010

QVC 237.

LA POLÍTICA. 2010

QVC 238.

ARRELS CRISTIANES DE CATALUNYA, 25 ANYS. 2010

QVC 239.

PENSAR L’ART. 2011

QVC 240.

LA CONVERSIÓ. 2011

QVC 241.

LA COMPASSIÓ. 2011

QVC 242.

CINEMA ESPIRITUAL. 2012

QVC 243.

INDIGNACIONS. 2012

QVC 244.

ENTRE EL FONAMENTALISME I LA INDIFERÈNCIA. 2012

QVC 245.

L’ESPAI COMÚ. 2013

QVC 246.

SANT BENET. 2013

QVC 247.

LA INDEPENDÈNCIA. 2013

107

108

ENTITATS COL·LABORADORES I PATROCINADORES

Al llarg d’aquests 25 anys la Fundació Joan Maragall ha rebut el suport de moltes entitats públiques i privades i ha organitzat un bon nombre d’activitats en coorganització i en col·laboració.

A totes elles, i també a totes aquelles persones que es mantenen en l’anonimat, la Fundació els vol expressar el seu agraïment.

109

ABADIA DE MONTSERRAT AJUNTAMENT DE BARCELONA ARQUEBISBAT DE BARCELONA BIBLIOTECA DE CATALUNYA · ARXIU JOAN MARAGALL CAIXA CATALUNYA CÀRITAS DIOCESANA CENTRE CRISTIÀ DELS UNIVERSITARIS CENTRE CRISTIANISME I JUSTÍCIA DIPUTACIÓ DE BARCELONA EDITORIAL CLARET EDITORIAL CRUÏLLA FRAGMENTA EDITORIAL FUNDACIÓ “LA CAIXA” FUNDACIÓ BANC SABADELL FUNDACIÓ BLANQUERNA FUNDACIÓ CATALANA DE GAS FUNDACIÓ COTTET MOR FUNDACIÓ INSTITUCIÓ JOSEFA MARESCH SERVET FUNDACIÓ JAUME BOFILL FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA FUNDACIÓ SAGRADA FAMÍLIA FUNDACIÓN SANTA MARÍA GENERALITAT DE CATALUNYA GRUP DE TREBALL ESTABLE DE RELIGIONS IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS INSTITUT D’HUMANITATS DE BARCELONA INSTITUT FRANCÈS INSTITUT GOETHE INSTITUT ITALIÀ INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES DE BARCELONA INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES DE LLEIDA. I REL JUSTÍCIA I PAU MOVIMENT DE PROFESSIONALS CATÒLICS DE BARCELONA PONTIFICI CONSELL DE LA CULTURA PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT UNIVERSITAT DE BARCELONA UNIVERSITAT POMPEU FABRA · INSTITUT D’EDUCACIÓ CONTÍNUA UNIVERSITAT RAMON LLULL · FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA

SOTA L’ALT PATROCINI DE LA FACULTAT ECLESIÀSTICA DE FILOSOFIA DE CATALUNYA I DE LA FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA

LA COMUNICACIÓ VISUAL DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

111

112 LA COMUNICACIÓ VISUAL DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL