EL PORT DE BARCELONA by Francesc Maldonado

Barcelona i la Mediterrània

Com funciona el port

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

Com funciona el port

PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT El port de Barcelona ocupa un vast espai en el si de la ciutat, on té lloc una incessant activitat en evolució constant i dinàmica per adaptar-se a les necessitats comercials i industrials del país. El seu abast s’estén, ja fora del context topogràfic, en una xarxa difosa on es concreten multitud d’activitats que afecten molts aspectes de la nostra vida quotidiana. És a través seu que ens arriba el gas natural, la fruita o el cafè d’altres països que consumim a casa, també gràcies a ell, els viticultors i els productors de ciment, per exemple, poden arribar a altres mercats. Totes aquestes activitats només són possibles a través d’un complicat engranatge i en perfecta coordinació entre els diferents operadors de l’entorn portuari que intervenen en el transport de mercaderies, en la seguretat i el tràfic marítims. És, per tant, recomanable per entendre una societat moderna com a la nostra, saber quines funcions té i com s’organitza el port comercial de Barcelona. Aquest és, justament, l’objectiu d’aquest programa.

OBJECTIUS Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer una part important i desconeguda de la ciutat; comprendre alguns dels elements que componen un sistema humà: les xarxes de comunicacions, les activitats econòmiques, els sistemes de transport de mercaderies i la seva funció; reconèixer la finalitat, les funcions del port i la seva influència en l’economia de la ciutat i del país; reconèixer els vaixells, les terminals i els operadors portuaris; conèixer les noves tecnologies i el futur del port. Referits a procediments: afany de saber, d’interrogar-se, de comprendre i d’investigar la realitat que ens envolta; entendre la funció d’un port, les dificultats de la ciutat per posseir-ne un i la seva evolució; comprendre com l’evolució de les tecnologies i les necessitats de la societat transformen el paisatge i les activitats humanes; observació directa i interpretació d’un mapa temàtic; comprensió d’esquemes i identificació i utilització de símbols. Referits a actituds i valors: valorar aquelles visions que ens ajuden al progrés; presa de consciència de la necessitat d’estalvi dels productes que incideixen en la degradació del medi ambient.

Professorat

llibre del professorat

ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT L’activitat s’estructura en dues parts: Audiovisual: la primera part, a escollir entre dues opcions, es desenvolupa a l’aula i té una durada d’una hora. Es fa una introducció on es reflexiona sobre la necessitat de molts productes per la nostra vida quotidiana que sovint provenen de llocs molt allunyats, quins són els avantatges i inconvenients dels diferents mitjans de transport per fer-nos-els arribar i es fa èmfasi en l’esquema general del port i la seva zonació. Opció A: es contextualitza el port de Barcelona a nivell mundial, europeu i espanyol i es fa una anàlisi del tràfic de mercaderies en funció de la seva tipologia. Opció B: s’analitza el model de gestió del port i s’observa quin és el procés que segueixen les mercaderies quan arriben al port, quins tipus de vaixells hi feinegen i com és la logística de les operacions portuàries; quins operadors portuaris li cal contactar a un importador o a un exportador per intercanviar mercaderies amb països estrangers; com interactuen i quines són les funcions dels membres de la comunitat portuària que intervenen en cada procés. Visita al port comercial: seguidament, s’inicia un recorregut d’una hora pel recinte portuari a bord d’una embarcació tradicional de vela llatina. S’explica sobre el terreny quines mercaderies es carreguen i es descarreguen a cadascuna de les terminals i quins mètodes se segueixen per ferho. Es veuen també els diferents tipus de vaixells especialitzats segons cada tipus de mercaderia. S’aprofiten les operacions que es desenvolupen al port en aquell moment per a comentar els processos ja vistos a l’aula. En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes: Que descobreixin la importància del port de Barcelona i la seva ubicació geogràfica. Que reconeguin quina influència té en la vida quotidiana i en l’activitat del país. Que reconeguin que l’especialització de les mercaderies requereix també una especialització del transport i dels vaixells. Que entenguin l’evolució del tràfic de mercaderies segons diferents paràmetres. Que coneguin els diferents operadors portuaris que intervenen en el tràfic de mercaderies. Que reconeguin per quines vies de transport marítimes i terrestres arriben els productes d’ús quotidià, i com els autòctons es distribueixen a ultramar. Que coneguin les obres d’ampliació del port i que representen pel desenvolupament econòmic del país.

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

Com funciona el port

CONTINGUTS GENERALS DEL PROGRAMA 1. INTRODUCCIÓ 2. FUNCIONS DEL PORT COMERCIAL 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5.

Tràfic marítim Tràfic terrestre i aeri Mercaderies que es transporten Importància econòmica La gestió del port

3. ACTIVITATS AL PORT DE BARCELONA 3.1. 3.2. 3.3. 3.4.

Vaixells Terminals Coordinació de moviment de vaixells Operadors portuaris

4. NOVES TECNOLOGIES I FUTUR DEL PORT DE BARCELONA 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5.

Pla Delta ZAL Nova bocana World Trade Center Turisme marítim

5. GLOSSARI

Professorat

llibre del professorat

1. INTRODUCCIÓ Si pensem en la mateixa paraula “port” i en els seus usos, ja tindrem alguns indicis de les funcions principals d’un port. Així com, per exemple, un port de muntanya serveix d’element de comunicació entre dues valls, igualment un port de mar serveix de comunicació entre les terres d’ultramar i la ciutat que el posseeix. Aquesta és la principal funció per a la qual es construeix un port. Les aigües tranquil·les arreceren els vaixells que hi recalen, els donen protecció i en faciliten les operacions de manteniment i de càrrega i descàrrega de mercaderies. Algunes àrees costaneres tenen una disposició naturalment privilegiada per a la ubicació d’un port, amb entrants a la línia de costa en forma de cales o golfs que protegeixen els vaixells de les tempestes. En altres, com en el cas de Barcelona, la disposició de la costa no ha estat gens favorable i el fet que es disposi d’un port ha estat només gràcies a la necessitat i la tenacitat dels seus ciutadans. Igualment, les paraules que han derivat de “port” -transport, importar, exportar- ens fan adonar de la importància que ha tingut aquest en les transaccions comercials al llarg del temps. En aquest programa ens centrarem, però, en el port comercial actual de Barcelona, en el seu abast actual i en les operacions que s’hi realitzen. També coneixerem el seu nou creixement i l’esforç per adaptar-se, d’acord amb el desenvolupament de les noves tecnologies.

2. FUNCIONS DEL PORT COMERCIAL Com ja hem esmentat en la introducció, la funció bàsica d’un port és la comunicació de la ciutat i de la seva àrea d’influència, amb l’exterior. Una societat moderna no pot entendre’s si no es consideren aquelles àrees amb les quals està vinculada. Aquestes àrees són cada cop més extenses i per comunicar-les el tràfic marítim n’és un element clau. Un mal funcionament del port significa la no recepció o el retard en el subministrament de productes fonamentals o bé el seu encariment innecessari.

2.1. Tràfic marítim El tràfic marítim és encara avui dia clau en el transport de mercaderies. Tot i que en una primera aproximació pugui considerar-se que el transport per mar és més lent que per altres mitjans, quan es tenen en compte la gran capacitat que tenen els vaixells actuals i la poca dotació que pot governar un vaixell gràcies a les noves tecnologies pot entendre’s com encara és la forma de transport més rendible per a grans distàncies. Així, tot i que, per exemple, en avió el transport és més ràpid, la quantitat que pot transportar i el cost que això comporta, fan impensable el comerç generalitzat per aquesta via, quedant reservat pels casos de mercaderies valuoses o urgents. A través del port, l’àrea de Barcelona importa alguns productes absolutament necessaris per la seva activitat industrial (gas natural, fuel, gasolina, etc.) i realitza una important exportació d’altres productes (potasses, ciment, etc.). Per fer-ho, amarren al port prop de 9.000 vaixells cada any, que carreguen i descarreguen una mitjana de tres milions i mig de tones al dia. Per donar una idea de la magnitud d’aquest tràfic, només cal considerar que en la suma de les seves eslores arriba als 1.365 quilòmetres, és a dir, si els col·loquéssim un darrere l’altre arribarien de Barcelona a Brussel·les.

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

Com funciona el port

Tràfic interior El tràfic interior o de cabotatge s’utilitza per intercanviar mercaderies entre ports del mateix estat. En el següent gràfic es poden veure representades les quantitats de mercaderies (en milers de tones). S’observa clarament com el port té una funció de subministrador pel que fa a tràfic de cabotatge, sobretot per abastir les Illes Balears i les Illes Canàries.

milers de tones

Tràfic exterior Barcelona està connectada amb més de 400 ports d’arreu del món. Aquest tràfic representa més 300 línies que hi fan escala regularment. En la il·lustració de la pàgina següent poden veure’s aquestes línies agrupades en les principals rutes que segueixen els vaixells. Com pot observar-se hi ha dos eixos principals de navegació. Un a través de la Mediterrània, que enllaça Barcelona amb la resta de ports mediterrani, a través del Canal de Suez, amb el mar Aràbic, l’Índic, Austràlia i Nova Zelanda, Japó i el sud-est asiàtic i l’Àfrica oriental. El segon eix, enllaça la ciutat comtal, a través de l’estret de Gibraltar, amb Amèrica, l’Àfrica occidental i els països europeus atlàntics. Aquest tràfic suposa un volum molt gran de mercaderies. En el següent gràfic queda reflectit el volum de mercaderies (en milers de tones) en règim de tràfic internacional, segons les rutes marítimes principals:

milers de tones

Professorat

llibre del professorat

TrĂ fic exterior*

* Inclou importacions / exportacions

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

Com funciona el port

Tal com es pot apreciar, Barcelona actua aquí, al contrari del que passava amb el tràfic de cabotatge, com a port receptor de mercaderies. Tot i que el volum de mercaderies importades ultrapassi en molt la quantitat de mercaderies exportades, cal tenir en compte que s’està considerant el seu volum, no el valor econòmic que aquestes representen, i que en gran part de les mercaderies importades són matèries primeres no elaborades (veure l’apartat 3.3). En aquest context, segons dades del 2002 de l’Autoritat Portuària, el tràfic exterior del port de Barcelona arriba als 26,6 milions de tones. La distribució d’aquest tràfic al rerepaís queda força concentrada en els mercats més propers, Catalunya i preferentment la província de Barcelona. En el comerç de càrrega general, aquest rerepaís s’estén cap als mercats del Nord-Est interior i Madrid. Aquesta característica de concentració de tràfic en el mercat més proper es pot explicar pel fet que Catalunya compta amb un grau d’obertura a l’exterior dels més importants en el conjunt del comerç d’Espanya. El potencial comercial de la regió es pot considerar, per tant, com un dels principals motors econòmics del port de Barcelona. Pel conjunt del comerç marítim d’Espanya, la quota de mercat del port és del 12%, la més elevada dels port de l’estat, per regions, la presència del port de Barcelona a Catalunya queda palesa pel fet que acapara el 58% del comerç català. El port de Barcelona és un port especialitzat en mercaderia d’alt valor. El nivell de serveis del port pot arribar a ser més decisiu a l’hora d’encaminar productes d’alt valor que no pas el radi geogràfic que els separa del port. La competitivitat en el trajecte terrestre i la gamma de serveis prestats al port, poden ser factors clau per guanyar més profunditat en el rerepaís.

2.2. Tràfic terrestre i aeri La tendència actual a la concentració de ports i de centres de distribució -vaixells cada vegada més grans i amb menys ports d’escala, suposa la necessitat de bones infrastructures terrestres que permetin la ràpida distribució de mercaderies en la seva zona d’influència. En el cas de Barcelona, l’abast del port no es limita a la ciutat, sinó que actua com a porta sud d’Europa per al tràfic de mercaderies. Per fer-ho, fa falta una bona coordinació entre els diferents canals de distribució de mercaderies, un cop arriben al port, i una homogenització de la càrrega en contenidors que puguin ser transportats fàcilment per diferents mitjans de transport sense que calgui descontenitzar-los. En aquest sentit, el mateix contenidor pot ser traslladat directament del vaixell a un camió, al tren o a un avió. Alhora, per tal d’agilitar el procés i la seguretat de la mercaderia, hi ha dins el port, a la ZAL, tota una colla d’emIl.lustració 1. Actuals i futures connexions ferroviàries preses dedicades a operacions logístiques dotades amb els últims avenços tecnològics.

Professorat

llibre del professorat

Dins el mateix port, una via de circumval·lació de 13 quilòmetres de longitud connecta els diferents molls i zones d’emmagatzematge al llarg del seu contorn i des del moll de Ponent fins al moll d’Inflamables, tots els molls disposen d’accés ferroviari, ja sigui RENFE o Ferrocarrils de la Generalitat. Més enllà dels seus límits, el port està ben connectat gràcies a un nus d’infrastructures per al transport terrestre. Es tracta d’una xarxa ferroviària i d’autopistes que acosten el port al seu hinterland. RENFE dóna servei a una variada demanda a través d’una xarxa de trens bloc, anomenats TECO, que, en el Il.lustració 2. Accessos viaris al Port nostre cas, uneixen Barcelona amb diferents destinacions a l’interior del territori nacional (en ambdós sentits): contenidors de càrrega general no contenitzada, granels sòlids i productes químics. Els Ferrocarrils de la Generalitat transporten les potasses que s’embarquen a Barcelona. El medi de transport utilitzat per l’entrada o sortida de la zona de servei del port és el ferrocarril en el 8% dels casos, la carretera en el 76%, i l’oloducte en el 16% restant.

2.3 Mercaderies que es transporten La naturalesa de les mercaderies que es transporten al port de Barcelona varia àmpliament segons que es considerin les importacions o exportacions. A continuació, s’esmenten de quin tipus de mercaderies es tracta segons que tinguem en compte les que es carreguen o les que es descarreguen.

Il.lustració 3. Vista aèria de la Terminal de Contenidor de Barcelona

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

Com funciona el port

Importacions En el següent gràfic pot veure’s el volum de mercaderies que arriben a Barcelona en milers de tones. Com es pot observar, la partida quantitativament més important correspon a la mercaderia de naturalesa energètica, sobretot provinent del Nord d’Àfrica. La segona en importància és la dels productes agro-ramaders i alimentaris, sobretot degut a la importació de faves i farina de soja, i altres cereals. Metal.lúrgics 384 Adobs 65 fosfats, potassas Material Construcció 768 ciment, clínquer, asfalt Energètic 8.949 gas natural gas-oil fuel oil, gasolina

Químic 1.585 Siderúrgic 1.106 ferro, minerals de ferro Agro ramader i alimentari 3.767 faves i farines de soja, cereals i farina de cereals, olis i greixos, tabac, cafè, cacau i espècies, fruites, hortalisses i llegums, vins, begudes alcohols i derivats

Altres 2.961 maquinària i aparells, paper i pasta de paper, sal comuna, fustes i suro

Transports Especial 2.971 automòbils i peces

Importacions en milers tones

Exportacions El següent gràfic representa les quantitats de mercaderies carregades al port de Barcelona en milers de tones, ja sigui en règim de cabotatge o amb destinació a altres països. En aquest cas es pot veure que de Barcelona s’exporta sobretot maquinària, paper i pasta de paper, productes agro-ramaders i alimentaris. Energètic 263 gas-oil, gasos energètics del petroli Altres 2.692 maquinària i aparells, paper i paper de paper, sal comuna, fustes i suro

Adobs 338 potasses Metal.lúrgic 340 Material Construcció 1.148 ciment Siderúrgic 263 ferralla de ferro

Transports especials 3.252 automòbils i peces

Químic 1.695

Agro-ramader i alimentari 2.426 vins, begudes i alcohols, olis greixos, tabac, cafè, cacau i espècies Exportacions en milers tones

Per saber-ne més: http://www.apb.es/ca/APB

Professorat

llibre del professorat

2.4 Importància econòmica El port de Barcelona té una incidència directa sobre l’economia d’una zona que abasta més de 21 milions de persones gràcies a l’existència del port es reben les mercaderies necessàries per a la indústria i la població i, a través seu, els productes destinats a l’exportació poden arribar a altres mercats. La zona d’influència comprèn no tan sols la zona industrial de l’àrea metropolitana directament abastida pel port, sinó que s’estén fins més enllà del nostre país. És precisament gràcies a la consolidació de les rutes entre països meridionals de la Mediterrània i la Comunitat Europea, que el port de Barcelona actua com a porta sud d’Europa. És difícil determinar quina traducció econòmica tenen els volums de tràfic exposats fins ara, ja que les estadístiques són parcials, però ens ajudarà a copsar el seu abast, si considerem que les mercaderies que s’han transportat a través del port de Barcelona representen entre el 22% del comerç català i que genera l’1,2% del producte interior brut català. Pel que fa els principals ports competidors, el port de Barcelona es troba entre els 50 primers ports del món quant a moviment de contenidors. Els més importants es troben situats al sud-est asiàtic: Hong Kong amb 19,1 milions de teus1 i Singapur amb 16,8 milions de teus. Els ports europeus es troben a molta distància, amb Rotterdam (6,5 milions de teus) i Hamburg a la capçalera. Aquests dos últims clarament millor situats que Barcelona degut a la seva proximitat amb el centre econòmic de la UE i la seva especialització. Respecte els ports de la zona Mediterrània, situats tots a la mateixa àrea (Barcelona, València, Gènova i Marsella) es troben en competència directa per tal d’atraure les connexions i els fluxos de tràfic que hi ha amb l’Extrem Orient i Sud Amèrica. A nivell nacional, els ports de València i Barcelona (amb 1,5 i 1,4 milions de teus respectivament), es disputen la segona posició després d’Algecires (2,1 milions de teus). Per saber-ne més:

http://www.puertos.es http://www.observatoribarcelona.org/bcnavui.htm

2.5. La gestió del port El model portuari espanyol es troba regulat per la Llei 27/1992, on es distingeix entre els ports de titularitat autonòmica, bàsicament els ports pesquers, esportius i de refugi, i els ports de titularitat estatal, es a dir, els qualificats com d’interès general, com ara el de Barcelona. Per tal d’obtenir aquesta consideració, el port ha de complir les següents característiques. Ha d’efectuar activitats comercials marítimes internacionals. Ha de servir a indústries d’importància estratègica per a l’economia nacional. El volum anual i les característiques de les seves activitats ha de ser prou rellevants o respondre a necessitats essencials de l’activitat econòmica general de l’estat. Les seves condicions tècniques o geogràfiques han de ser essencials per la seguretat del tràfic marítim.

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

Com funciona el port

El port de Barcelona doncs, forma part del sistema portuari espanyol, gestionat per l’ens públic Puertos del Estado, organisme que depèn directament del Ministeri de Foment. Això vol dir que l’espai físic on es troba localitzat el port pertany a l’estat, el qual cedeix la gestió a l’Autoritat Portuària de Barcelona. Aquesta institució es limita a ser un proveïdor d’infraestructures i sòl portuari que regula la utilització d’aquest espai públic i la seva activitat amb criteris empresarials; mentre que els serveis són donats, fonamentalment, per operadors privats en règim de concessió. Així doncs, l’organigrama de l’Autoritat Portuària està format per la figura d’un President, nomenat per la Generalitat, amb el vist i plau de l’Estat, i un Consell d’Administració format per les diferents administracions implicades: l’Ajuntament de Barcelona l’Ajuntament del Prat Il.lustració 4. Autoritat Portuària de Barcelona l’Administració de l’Estat. la Generalitat de Catalunya. la Cambra de Comerç Representants de l’Associació d’Empreses Estibadores. Representants de l’Associació d’Agents Consignataris de Vaixells. Representants de les organitzacions sindicals dels treballadors. D’altra banda, la funció del port s’ha ampliat respecte el seu paper tradicional com a punt només d’embarcament i desembarcament de mercaderies i passatgers, per transformar-se en un centre on s’ubiquen tota una sèrie d’activitats que generen valor afegit a la mercaderia, plenament integrats en les cadenes logístiques i intermodals. Per saber-ne més: http://www.apb.es/ca/APB/Benvinguts/Consell_D_Administracio

3. ACTIVITATS AL PORT DE BARCELONA L’activitat principal de qualsevol port pot resumir-se en la recepció i l’enviament de mercaderies tant per mar com per terra. Un port modern ha de fer front a la creixent tendència a l’especialització dels vaixells per adaptar-se a la càrrega que transporten. Això implica la rapidesa i mecanització de la xarxa de comunicacions que connecta el port amb la zona que el nodreix i a la qual abasteix. En aquest apartat veurem com s’estructura la logística de les operacions portuàries pel que fa al tràfic marítim (pel tràfic terrestre veure el punt 3.2.).

3.1. Vaixells Els vaixells moderns estan especialitzats pel tipus de mercaderies que transporten. Així, hi ha graners que transporten granels sòlids; petroliers i gasers per a productes inflamables; portacontenidors per a contenidors, etc. Tot això facilita molt les operacions de càrrega i descàrrega, ja que, per exemple, en els graners poden introduir-se les mànegues per aspirar el granel directament a

Professorat

llibre del professorat

la bodega, en els ro-ro (abreviació de l’anglès roll on-roll off) el tràfic rodat pot accedir directament al seu interior a través de rampes, etc. En el següent gràfic es pot veure la quantitat de vaixells que arriben al port de Barcelona segons el tipus.

número de vaixells

3.2. Terminals De la mateixa manera que els vaixells estan especialitzats segons el tipus de mercaderies que transporten, el port de Barcelona té terminals especialitzades per a rebre-les o enviar-les. Aquestes terminals són operatives les 24 hores, 365 dies l’any. Terminals de contenidors: aquestes terminals estan especialitzades en la manipulació i l’emmagatzematge de contenidors. N’hi ha dues, una per als contenidors en règim de cabotatge, al moll d’Àlvarez de la Campa, i vàries per al tràfic internacional, als molls Sud, Príncep d’Espanya i Dàrsena Sud. Terminal de fruita i peribles: la terminal de productes peribles disposa d’un túnel de congelació i està homologada per a l’emmagatzematge intracomunitari. En la de fruita hi ha un frigorífic amb tres cambres de temperatura independent d’uns 6.000 m2 que disposa, a més, d’una zona de classificació i control de mercaderies i de tres molls de càrrega que possibiliten la sortida de fins a 150 camions diaris. Està situada al moll Ponent. Terminals de granels sòlids: situades als molls del Contradic, Adossat i Álvarez de la Campa, s’hi manipulen tota mena de granels sòlids com: ciment, gra, melassa, potassa i fava de soja. En aquesta última hi ha, a més, indústries per a la producció de farines i oli cru. Terminal de granels líquids: al moll d’inflamables es descarreguen productes líquids, olis, gas i un important moviment de productes refinats al pantalà de petroliers. L’absència de refineries de cru fa que no existeixi el seu tràfic i es transporti a Tarragona. Terminals d’automòbils: en elles es procedeix a la recepció, expedició i emmagatzematge de vehicles; a més, s’ofereixen altres serveis de prelliurament que generen valor afegit, com ara desprotecció, rentat, muntatge d’accessoris i petites reparacions. Estan situats als molls Dàrsena Sud i Dàrsena Interior.

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

Com funciona el port

Terminals de creuers: servei de línies regulars de cabotatge i creuers turístics internacionals. Ubicats als molls de Barcelona i de Sant Bertran per al tràfic nacional, i als molls Adossat, Espanya i Barcelona per al tràfic internacional. Terminal polivalent: els molls, Adossat, Sant Bertran, Ponent, Costa i Príncep d’Espanya poden acollir tant mercaderia general contenitzada com, ocasionalment, granels que no constitueixin càrregues completes. Per saber-ne més: http://www.apb.es/ca/PORT/Mercaderies

3.3. Coordinació de moviments dels vaixells El procediment que segueix un vaixell per entrar a un port és sempre molt similar i implica la intervenció d’una sèrie de serveis i empreses com els pràctics, els remolcadors i els amarradors. Tots ells són supervisats i coordinats per l’Autoritat Portuària de Barcelona, que per a tal efecte ha creat el Servei d’Operacions Portuàries. Aquest servei s’encarrega d’assignar el lloc més adient per l’atracament dels vaixells, del control i la supervisió dels serveis que el port ofereix als vaixells i del manteniment dels equipaments i del dragat del port.

Il.lustració 5. Maniobra d’un mercant auxiliada per remolcadors

Quan el Servei d’Operacions Portuàries rep la sol·licitud de l’Agent Consignatari de Vaixells (representant del propietari del vaixell o aramdor) per tractar un vaixell, decideix quin és el lloc més adient perquè ho faci i ho comunica al propi consignatari, al Cos de Pràctics i al Centre Regional de Coordinació de Salvament Marítim. Quan el vaixell és a una hora de navegació de Barcelona, el capità informa per ràdio al Cos de Pràctics de la seva situació, que al seu torn li demana que l’informi quan estigui situat a 2 milles de la boia de recalada. Alhora, el Cos de Pràctics avisa els remolcadors i els amarradors que un vaixell és a punt d’entrar. En un segon contacte per ràdio, el capità del vaixell informa que és a punt d’arribar a la boia, moment en què l’embarcació de pràctics surt de l’estació. El pràctic embarca i ajuda el capità del vaixell en la navegació dins de port, ja que és qui millor coneix el port i els canvis que s’hagin pogut produir. En aquest procés els remolcadors auxilien el vaixell, donat que la seva capacitat de maniobra dins de port és molt limitada. Un cop contra el moll, el amarradors finalitzaran la maniobra amarrant el vaixell. En tot aquest procés el centre Regional de coordinació de salvament Marítim de Barcelona, a través de la Torre de Seguretat, està alerta del tràfic marítim per atendre qualsevol incidència. Mentre el vaixell és a port, l’Agent Consignatari de Vaixells és qui s’ocupa de prestar els serveis i l’atenció necessària al vaixell i a la tripulació.

Professorat

llibre del professorat

3.4. Operadors portuaris Hi ha un nombrós grup de persones que treballen en relació amb el port de Barcelona fent feines molt diverses, ja sigui assistint els vaixells que arriben i surten de port, o a l’entorn del tràfic de mercaderies. Un cop atracat el vaixell, comencen les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies amb l’ajut dels mitjans mecanitzats més moderns. Aquestes operacions les duen a terme els estibadors i consisteixen en la recepció, càrrega i estiba en el cas d’embarcaments i la desestiba, descàrrega i lliurament en el cas de desembarcaments. A més s’encarreguen del buidatge i ompliment de contenidors i classificació de mercaderies. Quan la mercaderia és al moll ha de sotmetre’s a un procés de tràmits legals que varien segons el tipus que sigui i que permeten l’entrada al país i a la Comunitat Europea: inspecció física, despatx duaner, control sanitari, etc. Per tot aquest procés, el propietari de la mercaderia, l’importador o exportador, contracta en molts casos un transitari, que el representarà davant l’Agent de Duanes i el de Sanitat.

I.lustració 6. Centre Regional de Coordinació de Salvament Marítim

Alhora el transitari entra en contacte amb les companyies de transport per què la mercaderia sigui lliurada al seu destinatari final.

4. NOVES TECNOLOGIES I FUTUR DEL PORT DE BARCELONA El port de Barcelona ha canviat molt en els darrers anys i ha de continuar canviant, modernitzant-se i fent-se més competitiu enfront d’altres ports de la Mediterrània. Per això és important, d’una banda, optimitzar els serveis existents amb els últims avenços tecnològics, com ara la xarxa de fibra òptica que recorre tot el perímetre del port i en connecta les diferents instal·lacions, i d’altra, ampliar el seu espai físic, tal com està contemplat en el Pla Delta. Aquest projecte preveu doblar la superfície del port cap al sud-oest, guanyant terrenys amb la desviació del riu Llobregat, que ara actua com a barrera d’expansió del port. Per ampliar i millorar les prestacions del port s’han creat, per exemple, un Punt d’Inspecció Fronterera i un Pla de Qualitat, alhora que s’ha vetllat per augmentar els estàndards de seguretat marítima i de medi ambient. En el Punt d’Inspecció Fronterera es realitza la inspecció de les mercaderies d’origen animal i vegetal de països extracomunitaris, d’acord amb la normativa vigent, per tal que pugui ser distribuïda dins de la Unió Europea sense necessitat de més controls.

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A

Com funciona el port

El Pla de Qualitat i el Sistema EDI són elements impulsats pel port per tal de millorar la productivitat i els índexs de qualitat del servei. Van començar a implantar-se el 1994 i des d’aleshores s’han millorat i agilitat els processos que segueixen els contenidors, assegurant el despatx documental en un dia hàbil i un sol posicionament en la zona d’inspecció, de tal forma que pugui garantir-se la integritat de la mercaderia i la rapidesa de distribució, tot això ha permès transformar el port de Barcelona en un dels ports més moderns i importants de la Mediterrània. Aquesta política d’evolució constant l’ha de portar a convertir-se en la plataforma logística de distribució de mercaderies per al Sud d’Europa. Això suposarà un augment de tràfic de mercaderies procedents del Sud Est Asiàtic i Sud Amèrica.

Il.lustració 7. Projecte futur de Barcelona: l’ampliació del port i el desviamnent del Llobregat

Per saber-ne més: http://www.apb.es/ca/PORT/Sistemes_De_Qualitat

4.1. Pla Delta El Pla Delta permetrà fer front a tots aquests reptes. Les obres d’ampliació es van iniciar 2001 col·locant la primera pedra per ampliar el dic de l’Est 2.170m. La desembocadura del riu Llobregat es desvia 2,5 Km cap al sud-oest, en el marge esquerre d’aquesta nova desembocadura s’està construint un nou dic d’abric que tindrà 5.620 metres de longitud i un calat màxim de 22 metres. Paral·lelament s’estan construint nous molls, que permetran al port doblar la seva superfície actual.

4.2. ZAL En els nous terrenys portuaris s’està ubicant la 2a fase de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques). Actualment a la ZAL, amb més de 50 empreses, és un dels centres més moderns de distribució intermodal, que integra els quatre modes de transport: marítim, aeri, ferroviari i viari.

Il.lustració 8. Zona d’Activitats Logístiques

Les empreses ubicades a la ZAL són importadores i exportadors que transporten les mercaderies a través de Barcelona i el seu port o empreses prestadores de serveis entre les que destaquen: transitaris, consignataris i operadors logístics que volen establir Barcelona com el seu centre de distribució per al Sud d’Europa. La ZAL disposa de tota una sèrie de serveis molt atractius per a les empreses, com és un Centre de Serveis amb oficines, locals comercials, centre de formació, sales de reunions i

Professorat

llibre del professorat

de conferències. Aquest Centre de Serveis també disposa d’una galeria comercial amb una àmplia gamma de serveis. Durant el 2001 es van iniciar les obres d’urbanització de la 2a fase de la ZAL que s’ampliarà fins a 143ha més. Per saber-ne més: http://www.zal.es/

4.3. Nova bocana Per tal de millorar la seguretat i facilitar l’entrada i la sortida de vaixells del Port Vell s’ha dut a terme el projecte d’obertura de la nova bocana al moll de Llevant. Aquesta nova infrastructura separa el tràfic de mercaderies dels creuers, ferris, vaixells de pesca, i d’esbarjo. Al costat del dic de protecció de la nova bocana s’ha guanyat terreny al mar amb una esplanada de 6ha que permetrà la construcció d’un centre lúdic, un hotel i una zona d’oficines. Per poder comunicar el moll Adossat amb terra ferma el port ha construït la Porta d’Europa, un pont que permet millorar el trànsit de camions i facilitar l’accés a les connexions viàries.

4.4. World Trade Center És un Centre Mundial de Negocis que es va inaugurar el 1999, situat al final del moll de Barcelona és un edifici intel·ligent dissenyat pels arquitectes Pei, Cobbs, Freed & Partners. Dotat dels últims avenços tecnològics permet a les empreses que s’hi ubiquen tenir una àmplia gamma de serveis i d’instal·lacions, així com accés al món dels negocis internaIl.lustració 9. World Trade Center Barcelona cionals. Disposa, a més, d’un hotel i d’un aparcament per més de 800 places. Allotja les noves terminals internacionals de passatgers, unes instal·lacions modernes i connectades amb l’aeroport per cable de fibra òptica, que permet als creueristes facturar directament les maletes als aeroports de destinació. Per saber-ne més: http://www.wtcbarcelona.com/home_cat.asp

4.5. Turisme marítim Des dels Jocs Olímpics Barcelona s’ha convertit en un destí turístic molt important. En aquest sentit, hi ha hagut un desenvolupament sinèrgic entre la ciutat i el port en la captació de turisme de qualitat, fet que s’ha traduït en un augment molt destacat del turisme marítim, que ha arribat, l’any 2003 a superar 708 atracades de creuers i més de 1.049.230 passatgers. Més del 50% d’aquests creuers tenen Barcelona com a port base, això vol dir que comencen o acaben la seva ruta al port de Barcelona. D’altra banda, la Companyia Trasmediterránea ha construït una nova estació marítima de passatgers al moll de Sant Bertran. La terminal disposa de serveis comercials i de restauració i d’elements mòbils per a l’accés dels passatgers directament a la coberta dels vaixells. A més, ha entrat en funcionament una nova línia marítima, Baleària, que arriba fins a Menorca, així com la consolidació de Grimaldi Lines a Gènova i Roma amb transport de passatgers i mercaderies.

Barcelona i la Mediterrània

Com funciona el port

L ’ A C T I V I T A T

C O M E R C I A L

M A R Í T I M A