número 3 març 2009 EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS
Els dies de l’institut
SALUTACIÓ
LA CRISI COM OPORTUNITAT DE CANVI Sempre, quan es parla de crisi, ens imaginem, depressió, desastre, impotència i desànim... Però poques vegades tenim la visió positiva d’oportunitat de reflexionar i replantejar-nos el que fem amb la nostra manera de viure. La societat capitalista ens aboca a un ritme de vida fora de les nostres possibilitats reals i ens sotmet a una disciplina que comporta gastar en coses supèrflues i que la majoria de vegades no necessitem. Tot això ens fa sentir malament i més quan no podem adquirir el què desitgem per no disposar dels diners necessaris. Imaginem-nos quan els nostres impulsos ens porten a un gran magatzem ple de temptacions humanes: jo podria dir, què desgraciat sóc per no tenir diners per comprar tot el que tinc davant, em fan falta tantes coses... o bé dir, què afortunat que sóc, tantes coses que hi ha i no em fa falta res de tot això. Qualsevol de les dues visions suposa posar damunt la taula els valors de les persones. Tots tenim dins nostre una escala de valors que pot venir donada per l’educació rebuda per la nostra família o bé per la que nosaltres mateixos ens hem anat forjant. No podem donar l’esquena a tot això, perquè és la nostra riquesa interior i la que ens fa funcionar com a persones solidaries, emprenedores, generoses, empàtiques ... Ens ajuden a estar en pau amb nosaltres mateixos i ser una mica feliços que bona falta ens fa en aquest món que ens ha tocat viure. Només si ets feliç podràs fer feliços als qui t’envolten. Crec que val la pena no perdre aquesta oportunitat de canvi que els temps i en especial aquest any 2009 ens ofereix. És una gran oportunitat. Feliç 2009! Neus Ferrer IES Pau Claris 1
REDACCIÓ
Revista de l’IES Pau Claris Editada per: IES Pau Claris Passeig Lluís Companys, 18, 08018 Barcelona Telèfon 933208078, Fax: 933098622 Mail: a8052608@xtec.cat http://www.xtec.cat/centres/a8052608/ Realització Copisteria Apunts, Associació JOIA Consell de Cent 219-221, 08011 Barcelona Coordinació Caterina Rodríguez Consell de redacció Diana Alonso Pérez, Ghizlane L’Koucha Gabrielly Lopes, Evelin Ingrid Pacheco Rocío Sánchez, Raquel Sánchez Jia Xin Liu, Misael Zamorano, Pablo Zamorano, Yi Zheng Charles Agpoon, Melissa Castro, Stalin Del Rosario, Erik Díaz, Imane El Hayad, Génesis Flores, Javier López, Jerson Meneses, Juan Pablo Rojas, Jose Sinchi, Fotografia Camila Todeschini, Evelyn Pacheco, Yi Zheng, Javier López , Jerson Meneses Dibuix Zhi Wei Cai, Shuying Cai, Jie Guo, Ya Jing Ji, Kamran Shahid, B. Monge, Fen Wang, Xu Zhao, Sirif Agraïments Mercè Cantó, Lídia Delgado, Jorge Feldstein, Neus Ferrer, Eulàlia Garcés, Francesc Maldonado, Mònica Manrique, Pep Mòdol, Cristina Mora, Arnald Montañà, Rosa Nieva, Maria Dolors Roca, Núria Sàbat, Magda Sampol, Lola Verdet , Mònica Vergés, Noemí Villanueva, Ferran Vital
IES Pau Claris 2
ÍNDEX 01. Salutació 02. Redacció i Índex 04. Coses nostres El primer dia de classe Excursió al Montseny El vaixell The Phonix 2009
11. Salut Les primeres vegades
12. 12. El món al Pau Claris L’Esmorzar de la Diversitat
12
La Festa de les Festes L'esport al món Le Maroc Equador
24. Reportatges Wally i Eva, dos robots El sis nacions Els forats negres L’efecte hivernacle
30. Hola i adéu El comiat de l’Araceli Les cantades del Sarrato Benvinguda Condesa!
34. 34. El racó de l’artista El arte del alma
04
Temps difícils Love Things that never die My island Es injusto vivir sin ti Una història divertida Amor estelar Déjate amar La nimfa Eco i Narcís
40. El racó del planeta 41. 41. Música i pel lícules PP Diddy Crepúsculo, Death Race Sin tetas no hay paraíso
44. Opinió 46. Horòscop xinès xinès 3 IES Pau Claris
COSES NOSTRES
El primer dia de classe per Neus Gamarra
Jo ja portava un quan temps treballant i ara em tocava trencar la meva pau (i la de tots els meus companys) amb la tornada a l’escola d’aquells nanos que jo solia anomenar petits dimoniets, tot i que ja no eren tant petits. Aquell dia, que jo esperava que no arribés mai, va arribar. A la sala de professors tots estàvem molt nerviosos, el café que portava a les mans estava tremolant, o potser era jo amb el
meu nerviosisme a causa d’aquesta tornada. Em van dir que havia de ser tutora d’una classe de tercer, i creu-me, ningú volia ser tutor d’una classe de tercer. A aquesta edat estaven tots molt revolucionats, i no es podien aguantar. Em van fer anar cap a la classe i només entrar vaig veure una bola, que no vaig voler saber de què estava feta, passar per davant del meu nas i amb un crit vaig fer que
IES Pau Claris 4
tots seguessin a les cadires. Com era el primer dia els vaig deixar seure a qualsevol lloc. Vaig anar a seure al meu lloc quan vaig veure una caricatura a la pissarra que segurament era una obra de algun alumne/a. Vaig esborrar-la amb tota la paciència del món i vaig posar-me com a repte no cridar més en tot el matí. Durant tota l’hora em va semblar que els alumnes van parar de fer tonteries i m’escoltaven, suposo.
EL PRIMER DIA DE COLE per Raquel Sánchez Sánchez El primer dia de cole, hi havíem haví em de ser a les 9:30h del matí. Jo em vaig llevar a les 8:45h del matí, pensava que arribaria tard però no, vaig arribar fins i tot una quart d’hora abans. Quan van ser las 9.30h ’institut... tothom va entrar a l’institut. Els nois i les noies no paraven de xerrar entre ells. El primer dia de curs tothom parla de les coses que han fet duran dura nt l’estiu i tot això,
JO CREC QUE PER SER EL PRIMER PRIMER DIA DE CURS VAM ESTAR MOLTA ESTONA DINS, DINS, AMB UNA HORA JA N’HI HA PROU!
11:30h. Ens van explicar quins professors i quines matèries tindríem, i el que havíem de portar de material, lles es normes del centre, l’horari ... Jo crec que per ser el primer prim er dia de curs vam estar molta estona dins, amb una hora ja n’hi ha prou! Així, el segon dia hi aniríem de 9:30h fins les 11.30h, i començaríem
sempre passa el mateix, no?. Quan vaig entrar dins, vaig dirigia anar a la classe on es diri gia tothom de 4t d’ESO, perquè la
les classes tot el dia el tercer dia de la setmana. setmana. En acabar, a les 11:30, vaig sortir del d’institut cap
veritat es que jo no ho sabia pas on em tocava. Dins la classe ens hi vam estar com unes dues hores de 9:30h a
a l’Arc del Triomf, i vaig estar--me una estona estar amics. xerrant amb els a mics.
5 IES Pau Claris
COSES NOSTRES
Excursió al Montseny per Jenifer Abreu Hemos hecho una excursión al Montseny. Hemos ido en autobús escolar y cuando llegamos nos sentamos a almorzar. Después hicimos unos juegos que, la verdad, a mi no me gustaron, jugamos a hacer una seta. Eso no me gustó nada, sinceramente. Después nos dejaron una media hora libre para hacer lo que quisiéramos. Mas tarde, fuimos a caminar por la montaña para buscar un sitio donde comer y bebimos agua de la misma montaña, que por cierto, estaba buenísima. A las cuatro fuimos al autocar y tuvimos bastantes problemas de tráfico porque hubo un accidente en la autopista. Al final llegamos al colegio a las 7:30h, cansadísimos, aunque valió la pena. Espero que haya otra excursión igual, pero a otra montaña.
IES Pau Claris 6
Excursió al Montseny per Hajar Moukhli el Haskouri Haskouri i Daniel Dorado Dorado León
Quan vam anar a la muntanya del Montseny el que més em va agradar va ser el parc i les castanyes. Després em vaig espantar perquè ens vam trobar un gos molt nerviós. Més tard vàrem trobar una font, l’aigua estava molt freda i vàrem esmorzar. Quan vam tornar a l’autocar molta gent es va trobar malament i una noia va vomitar, i jo tenia mal de cap. Vam tenir problemes amb el tràfic i vam arribar a l’escola a les 8h més o menys.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Abans de sortir de l’institut vam comptar els nens que faltaven, ja que molts estaven malalts. Després, vam anar al carrer i vam agafar l’autocar. Vam trigar dues hores en arribar!! Quin rotllo!! Però en compensació ens van deixar jugar amb les consoles i escoltar música. En Rolando va treure la PSP i vam jugar-hi tota l’estona, se’m va passar volant. Quan vam arribar al Montseny, vam anar a un bosc molt gran on hi havia una masia. Allà vam esmorzar i el meu entrepà estava boníssim. Desprès vam jugar amb un paracaigudes, la veritat es que era un rotllo. Més tard vam donar un passeig per la muntanya i vam dinar. Al tornar amb l’autocar vam trigar quatre hores per arribar a casa tard, molt tard. Però a pesar de tot, m’ho vaig passar molt bé!
7 IES Pau Claris
COSES NOSTRES
El vaixell per Anali Apaza, Apaza, Melissa Castro, Daniel Feliz, i Starlin Javier del Rosario Quezada
Ademir Marcos, Jerson Meneses,
’ha agradat tenir l’oportunitat de navegar per una vegada, perquè era divertit anar en el vaixell i encara m’agradava més quan hi havia onades i el vaixell es movia d’un lloc a l’altre. .
M
També els mariners eren molts simpàtics amb nosaltres, perquè ens donaven de berenar i tenien molta paciència. Especialment ens ho vam passar molt bé quan vam anar tot el dia a navegar.
Quan vam acabar totes les feines que havíem de fer, vam anar a port. Allà ens van deixar una hora i mitja lliure. I va estar molt bé, perquè estàvem junts tota la classe però sense el professor.
E
emocionant perquè dona gust quant tots treballem junts i ens oblidem de les nostres diferències. L’experiència també m’agradat molt perquè poses a prova la teva capacitat per a tot.
Però hi ha certes coses que no em van agradar molt, el mareig, el cansament, etc... en fi, és una experiència que pot ser molt recomanable.
l vaixell és una bona ocasió per aprendre a conviure amb els teus tutors i companys, és una experiència molt agradable, aprens una mica de tot. És quelcom molt
IES Pau Claris 8
’ha agradat molt anar al vaixell, sobretot les sortides llargues. Em queien molt be els mariners i apart de que em vaig divertir molt, també, vaig aprendre moltes coses, com per exemple els noms de les cordes i les parts del
M
vaixell. A més a més ens van ensenyar els noms de molts aparells. Pel que fa a les sortides llargues, em van agradar, perquè hi havia molt de temps per compartir amb els amics i ens vam divertir molt.
H
companys. Per poder ser mariner s’ha de tenir molta companyonia amb els altres i ajudar-se els uns als altres. S’ha de tenir molta memòria per recordar totes les maniobres que s’han de fer. I tenir molta força per poder treballar al vaixell.
ola, em dic Starlin, sóc un alumne de tercer B. L’experiència del vaixell m’ha agradat molt, perquè els meus companys i jo em treballat molt i ens em ajudat entre tots. Així hem vist que quan treballem en grup podem ser millors
HEM VIST QUE QUAN TREBALLEM EN GRUP PODEM SER MILLORS COMPANYS
l vaixell el que més em va agradar va ser estar envoltat de tanta aigua. També em va agradar el fet de pujar i arriar les veles. I per últim, quan vam anar a navegar a mar obert, les onades eren molt altes, i en aquell moment vaig gaudir molt. Bé, ens van ensenyar els
A
noms de les veles i les cordes, jo no en tenia ni idea que tinguessin noms, però passat un temps ja em sentia com un mariner que hagués anat en vaixell tota la vida. A més, els professors eren molt bons, ens van ensenyar coses que crec que no oblidarem en tota la vida.
A
pujar una vela, perquè pesa molt i ho ha de fer una colla de gent. Un dia vam fer una sortida llarga amb tots els companys i alguns estaven marejats, però així i tot va estar molt bé.
l vaixell t’ensenyen a fer nusos, i com amarrar els vaixells. Has de treballar amb els teus companys perquè amb una sola persona no es poden fer algunes coses, com .
9 IES Pau Claris
COSES NOSTRES
The Fonix 2009 per Mercè Cantó The department of foreign languages appreciates the interest and involvement of all the students who participated at the local state. Our secondary school is represented by these students, from 1st ESO to 2n Batxillerat, correspondingly: Zeldean, Christal, Condesa, Camila, Joseph and Diane. On the picture, with a very nice smile, only the girls —I’m sorry boys ‘cause at the time to take the picture you were not in the centre. These are the things they can win: courses in an Anglo-Saxon country, in an “English Summer Camps” in Catalonia, extensive distance courses, and school material. The th
regional stage is on Saturday, 7 March. If they pass, they will participate for the final stage!!! GOOD LUCK!
R D P G R W X B M G H O
M F G A V Z T G E F G P
K G C K P O E S D G H A
D V I D R E T G I H T H
P E T O R T R A C J R L
A K S G Y D A S A R M B
S L A D Y F B D M T K O
C E L K T N R X E T A L
IES Pau Claris 10
V E P U T P I F N L K Q
J N L N M A C H T G J U
E E H U K I M C S X Z E
I X F A C I N A G R O R
L E W C V W Y S U P J S
SALUT
Les primeres vegades per Paqui Jurado, Jurado, infermera Hola, Hola, m’he enamora’t, penso en ell a totes hores, no em concentro a classe. classe. Ja fa dos mesos que sortim, sortim, som parella. Ell m’ha dit que ja podem ferfer-ho, que fa molt de temps que sortim. No sé si estic preparada preparada per això. A la meva amiga el el seu nòvio nòvio li va dir que si no feien l’amor la deixaria. Però, i si tinc relacions amb ell i em deixa igualment? No sé que fer. fer. Tenir relacions sexuals no és una demostració d’amor, si no s’està preparat . Pensa, noia, ¿de veritat ho vols? Estàs preparada? Tindràs relacions per por que no et deixi? I tu, noi, tens relacions perquè tots el nois de la classe “diuen” que ja ho han fet? Tu decideixes. Hi ha més més coses que em preocupen. M’han dit que la primera vegada fa mal. Diuen Diuen les meves amigues que no em puc quedar embarassada la primera vegada. vegada. Li dic que es posi un condó? Què Què pensarà de mi? És possible que la gent jove agafi una malaltia de transmissió sexual? Els nois diuen que es retiren a temps i que així no em puc quedar quedar embarassada. embarassada. Com totes les coses de la vida, de fer l’amor se n’aprèn i amb l’aprenentatge, tot millora. Les primeres vegades s’està nerviós i nerviosa, la vagina es un múscul que es pot contraure amb els nervis. No es tracta d’una cursa. Tenir relacions sexuals no és tan sol fer penetracions, es pot acariciar, mirar, conèixer a l’altre. En qualsevol relació amb penetració i sense protecció pots quedar-te embarassada, a la primera i a la darrera. També si el noi ejacula fora, per molt que “controli”, amb les primeres gotetes ja hi pot haver espermatozous.
TENIR RELACIONS SEXUALS NO ÉS UNA DEMOSTRACIÓ D’AMOR, SI NO S’ESTÀ PREPARAT
11 IES Pau Claris
Hi ha malalties que s’encomanen per tenir relacions sexuals no protegides. No depenen de l’edat. Ah!! Tampoc es nota a la cara. Recorda, l’únic mètode que protegeix de malalties i d’embaràs és el preservatiu. I estem d’enhorabona han baixat de preu per “ la crisi” I sobretot podeu dir que NO tan nois com noies . Si voleu més informació, consells estic a l’institut els dijous al matí. També teniu els vostres metges i infermeres del CAP . I recordeu la Tarda Jove de Drassanes els dijous de 16:30h a 19h
EL MÓN DEL PAU CLARIS
L’Esmorzar de la Diversitat Diversitat Per Yi Zheng i Evelyn Pacheco L’Esmorzar de la Diversitat és una festa que organitzem a l’institut per a tots els alumnes de primer de ESO i els de l’aula d’ acollida. Aquesta festa consisteix en portar menjar de quasi tots els continents, perquè al nostre institut hi ha gent de tot el món: a l’ institut el 95% dels alumnes som immigrants. Cadascú ha de portar un plat del seu país i dir el nom del menjar i qui l’ ha fet. A les 8.30h recollim els menjars i els porten cap a dalt. Aleshores a les 10h els alumnes tenen el pati i a les 11.00 pugen cap a dalt el gimnàs. Tots seuen mentre la directora fa un discurs. I finalment el professorat i l’alumnat mengen tot el que hi ha. Després de menjar, ballen una sardana i cap a casa.
Com et dius? dius? Em dic Furquan. De quin continent continent i país és el teu menjar? menjar? El continent és Àsia i el país Pakistan. Com es diu el teu menjar? Arròs dolç (matangan). Qui ha fet el menjar? El menjar l’ha fet la meva mare , Shakeela. Què es necessita per fer el menjar? Es necessita arròs, oli, coco, ametlla, alachi, pistatxo, sucre i colorants verd, vermell, rosa, i groc.
Com et dius? dius? Em dic Usman. De quin continent continent i país és el teu menjar? menjar? El continent és Àsia i el país Pakistan.
Com et diu dius ius? Em dic Pedro. De quin continent continent i país és el teu menjar? menjar? El continent és Amèrica, i el país la República Dominicana.
Com es diu el teu menjar? El menjar és arròs amb pollastre picant (Bariani).
Com es diu el teu menjar? Arròs amb mongetes i pollastre.
Qui ha fet el menjar? El menjar l’ha fet el meu pare que es diu Mohamed.
Qui ha fet el menjar? La meva mare.
Que necessita per fer el menjar? Necessitem arròs, pollastre, oli, cebes, julivert, pebre, aigua, sal, picant etc...
Què es necessita per fer el menjar? Necessitem ceba, pebrots, julivert, alls triturats, pollastre, tomàquet fregit i sucre.
Troba les materials a Espanya o al al seu país ? Sí, els troba tots aquí, a Barcelona. IES Pau Claris 12
EL MÓN AL PAU CLARIS .
Com et dius? dius? Em dic Ibrahim. De quin continent continent i país és el teu menjar? menjar? De l’Àfrica, del Marroc. Com es diu el teu menjar? Couscous. Qui ha fet el menjar? El meu oncle Omar. Què es necessita per fer el menjar? Carn roja, sèmola, verdures, espècies i brou. Com et dius? dius? Em dic Cai Zhiwe. De quin continent continent i país és el teu menjar menjar? De l’Àsia, de la Xina. Com es diu el teu menjar? Tallarines Xineses. Qui ha fet el menjar? La meva mama, Xuyanzu. Què ha necessitat per fer el menjar? Carn, tallarines i sucre. Troba els materials a Espanya o al seu país ? Sí, es troben aquí.
Com et dius? dius? Em dic Guojie. De quin co continent i país és el teu menjar? ? menjar De l’Àsia, de la Xina. Com es diu el teu menjar? Entrepà Xinès (mianbao). Qui ha fet el menjar? L’he fet jo mateixa . Què has necessitat per fer el menjar? Farina, pernil, pa, oli i salsitxes. Trobes els materials materials a Espanya o al teu país ? Sí, els trobo aquí.
13 IES Pau Claris
EL MÓN DEL PAU CLARIS
La Festa de les Festes per Charles Agpoon, Melissa Castro, Génesis Flores, Javier López i José Miguel Sinchi La Festa de les Festes es va celebrar el darrer dia del trimestre a l’institut i va tenir tres parts. En la primera es van fer 14 tallers. Els alumnes ens havíem apuntat al que volíem fer abans, a la tutoria. Alguns tallers els feien els profes de sempre i d’altres era gent de fora. Després els professors i els alumnes vam pujar a dalt, al gimnàs, i vam veure una exhibició dels tallers de dansa, de poesia i de teatre. Llavors vam anar al pati i quan vam tornar a entrar, tothom va anar a la seva classe. Cada classe va fer el que va voler. N’hi ha que van fer l’Amic Invisible, altres van fer una festa, i altres, com la meva, no vam fer res.
TALLER DE PERCUSSIÓ
ENTREVISTA ENTREVISTA A L’ARNALD L’ARNALD MONTAÑÁ ¿Com i qui et va ajudar a escollir les idees dels tallers? Diferents professors però sobretot la Caterina i el Jorge que són els meus antecessors en el càrrec. ¿Et va costar molt de treball aconseguir els materials i els talleristes per a aquestes activitats? No es fàcil, calen moltes trucades telefòniques, persones que et diuen que sí i a l’ altra setmana en canvi et diuen que no, i sobretot moltes trucades de telèfon. ¿No et va passar pel cap que potser la idea idea dels tallers no els agradaria a molts estudiants? Home sí, sempre tens aquestes idees, però t’has d’arriscar.
TALLER DE BALL DE BASTONS
¿La festa ha sortit com volies o esperaves més dels estudiants? Jo estic content de com va sortir la festa en general, perquè vaig veure que al final de la festa la gent s’ho va passar molt bé. Encara m’hauria agradat més si tots els alumnes haguéssim participat, perquè encara que van ser pocs, alguns alumnes es van quedar a casa. També m’ hauria agradat que hi hagués hagut més puntualitat. ¿Et va agradar com va quedar la festa del Nadal? Sí, em va agradar molt, perquè he sentit que a la resta de la gent li va a agradar també. ¿Han estat exactament tos els tallers que volies o volies més? No, han estat exactament els que volia pel nombre d’alumnes que hi ha a l’ institut. Si haguéssim fet més tallers, potser sí que els alumnes haurien pogut triar més, però hi hauria hagut poques persones a cada taller. ELS TALLERS El taller de percussió El dia 19 de desembre era la festa de final del primer trimestre. A mi em va tocar el taller de percussió, i quan ja hi havia tots els companys del taller, el professor encara no havia arribat i tots vàrem començar a practicar una mica fins que el professor arribés. Als tres minuts va arribar i vam començar a practicar per quan fossin les deu i mitja poder pujar a ...
IES Pau Claris 14
El MÓN AL PAU CLARIS tocar el que havíem après al taller. A mi la festa m’ha agradat molt perquè jo i els meus companys vam aprendre a tocar una mica la percussió. El taller de salsa L’hora per arribar era les 9,30h. Després cadascú anava a la classe que li tocava segons el taller. Jo vaig anar a la 0.2 perquè feia Salsa. El primer va ser que el professor es va presentar dient que havia arribat de molt lluny per ensenyar-nos i que ho féssim molt bé davant del públic. Després vam cercar la música per assajar. El professor ens ensenyava amb molta paciència el passos. Després ens va dir que escollíssim parella, i un cop fetes les parelles, ens va ensenyar l’altra part dels passos. Un cop tot organitzat, va tocar el timbre per anar al gimnàs per començar la segona part de la festa: les exhibicions.
L
TALLER DE HENNA m’havia imaginat era el més avorrit de tot el trimestre. Fins que no vaig pujar, no vaig poder treure’m el fred de sobre i aquell dia va quedar a la meva memòria com. el pitjor de tots. El taller de pòcimes Tots vam arribar al taller de pòcimes entre les 9:30h i les 9:45h i vam fer alguns experiments. Vam fer alcohol de romaní. Vam posar en un recipient l’alcohol i vam tallar unes fulles de romaní. Llavors s’havia de deixar quatre setmanes, perquè l’alcohol agafés l’aroma de la planta. També vam fer crema de cogombre amb iogurt natural i alguna cosa més. Després vam fer sabó, i vam passar el temps investigant algunes plantes aromàtiques. I vam posar en un recipient oli amb espècies i picant , i tot això es podia posar a la pizza o en un altre menjar . A les 10:45h vam pujar a veure els altres espectacles, però nosaltres no vam fer exhibició.
TALLER DE POESIA
El taller de criquet El dia dels tallers de Nadal tots els grups es van repartir als tallers. Només hi podien anar dues persones de la mateixa classe. Jo vaig triar criquet. No sabia de què anava el taller, només que era un joc , que es feia servir la pilota, i que era típic del Pakistan. No hi havia cap professor que ens digués en què consistia. La majoria d’alumnes eren del Pakistan el primer que van fer els pakistanesos eren els equips. Parlaven en la llengua del seu país natal, no entenia res de res i els equips els van fer entre ells, s’havien oblidat de mi i dels altres alumnes que no eren del Pakistan . Ens van deixar al marge. Jo no sabia què fer per passar l’estona, no podia entrar en calor perquè no feia res i érem al pati, només podia mirar com jugaven. El joc era bastant semblant al beisbol però jo m’avorria. El dia divertit que 15 IES Pau Claris
TALLER D’ESCACS
EL MÓN AL PAU CLARIS
Esports d’arreu del món per Gabrielly Lopes i Pablo Zamorano En aquest article hem intentat esbrinar quins esports es practiquen en els diferents continents, i en quines condicions es fa. Per això, hem entrevistat tres alumnes del centre, un del Marroc, l’altre de la Xina i un tercer d’Argentina. A més, aquí sota podeu veure el medaller històric dels Jocs Olímpics. Segons aquestes dades, el país més potent esportivament parlant és EEUU, i per això hem inclòs les seves dades. Dels altres països que hem estudiat, la Xina és el que té més èxit en l’alta competició, i això que les dades són d’abans de les Olimpíades de Beijing del 2008. Però guanyar moltes medalles a les olimpíades no és necessàriament sinònim d’una bona pràctica esportiva per a tota la població, per això també incloem les entrevistes amb els nostres companys.
Medaller Olímpic Històric fins 2007
Total
Argentina
15
23
22
60
EE UU
898
692
604
2.194
Espanya
29
40
27
96
Marroc
6
4
9
19
Xina
112
96
78
286
El primer entrevistat és en Yi Zheng, de la Xina, que ens parlarà del pingpong i d’altres esports. •
Quin esports es practiquen en el teu país a part del futbol? A part del futbol , un dels esports que practiquem és el bàdminton, el voleibol i lògicament el ping pong que no pot faltar.
•
Hi juguem també les noies o solament són el nois que juguem? No, també hi juguen les noies, i a més són millors jugadores que el homes. Per exemple en el voleibol són les millors.
•
Hi ha un esport en concret concret per les noies? En principi no hi ha cap esport en concret per les noies. Els esports són pels nois i per a les noies.
•
Quin tipus d’equips utilitzeu? Al ping-pong hem d’anar amb i pantalons curts, i samarreta bambes.
IES Pau Claris 16
EL MÓN DEL PAU CLARIS Tot seguit en Pablo Zamorano d’Argentina, ens explicarà els esports del seu país.
I per acabar, entrevistem l’Adnam Assou, alumne de 2n d’ESO sobre l’esport al Marroc. •
Quin esports es practiquen en el teu país a part del futbol? Practiquen l’hoquei, i poc més.
•
Hi juguen també les noies o solament són els nois els que hi juguem? De vegades hi juguen algunes noies, però no és el més normal.
•
Hi ha un esport en concret per a les noies? La majoria de les noies juguen a bàsquet.
•
Quin tipus d’equips utilitzeu? Són tots iguals que els que es fan servir aquí.
17 IES Pau Claris
•
Quins Quins esports esports es practiquen en el teu país a part del futbol? Un dels esports que més practiquem és el rugby, i també el basquet i el golf .
•
Hi juguen també les noies o solament hi juguen juguen el nois? Les noies juguem a pràcticament a tots els esports.
•
Hi ha un esport en concret per les noies? En principi no hi ha cap esport que sigui solament per a les noies.
•
Quins tipus d’equip utilitzeu? Els equips que utilitzem són els usuals, com per exemple: el casc, bambes, paletes, pilotes... Depèn de l’activitat que sigui.
EL MÓN AL PAU CLARIS
Le Maroc par Sara El Messoussi Le Maroc est situé au nord-ouest de l‘Afrique, séparé de l’Europe par l’étroit de Gibraltar. Sa superficie est de 446.550 Km. La population compte près de 32 millions d’habitants: arabes, berbères et sahraouis dont il y a citadins et Bédouins. La langue principale est l’arabe. Il y a aussi la langue berbère. La seconde langue est le français. La capitale royale est Rabat, l’économique est Casablanca, la touristique est Marrakech et la capitale spirituelle est Fès.
L’artisanat embrasse la tapisserie, la broderie, le cuir, la poterie, et les habits traditionnels, les caftans et les djellabas. L‘école est obligatoire pours tous les enfants, l’enseignement est en arabe et français. Il y a actuellement aussi des classes de langue berbère. Le Maroc s’est enrichi de plusieurs civilisations: phénicienne, carthaginoise, romaine et arabe. Au Maroc plusieurs coutumes sont en voie de disparition, vue la modernisation. Mais ceux qui existent toujours ont une origine religieuse, par, exemple le mariage, le baptême, la circoncision, sont des fêtes religieuses avec, bien sûr, des différences d’actes selon régions et origines.
IES Pau Claris 18
EL MÓN DEL PAU CLARIS Le baptême: à la naissance d’un enfant on lui récite à l’oreille l’appel à la prière : Allah Akbar. Une semaine après on sacrifique un mouton pour nommer le bébé. Avec le viande de cet animal on prépare à manger et on organise une grande cérémonie. Pour les garçons il ya la circoncision, pratiqué jusqu'à l’âge de 10 ans. D’autres coutumes du Maroc sont les cinq prières, un rituel quotidien. La consommation d’alcool et de viande de porc sont interdits par l’islam, la religion majoritaire au Maroc. A la mort, les défunts sont lavés, entourés dans du tissu blanc non cousu et mis en terre, pieds vers la Mecque, une prière prononcée a la mosquée. Le mariage se fête après avoir écrit l’acte matrimonial (par les adultes) et la présence du père ou du tuteur et des témoins, exigeant que la marié soit vierge si c’est son premier mariage. La cérémonie diffère selon la ville, la tribu ou l’origine. En générale on commence par le
costumes pour les mariées.
henné pour la mariée. Il est appliqué de façon
Les plats réputes au Maroc sont : le poulet frit (Mkali),
harmonieuse en ville ; par contre, chez les paysans
la viande au amandes de Fès (Tfaya), la tangjia de
c’est sans dessin, comme pour le marié. Les festivités
Marrakech, (tangi). Le couscous est le plat national, et
consistent à des repas, des chants, des danses et des
il
19 IES Pau Claris
y
a
aussi
le
tagine
de
poisson
au
nord.
EL MÓN AL PAU CLARIS
ECUADOR por Jessica Daniela Tasinchana Ecuador, oficialmente República del Ecuador, es un país que está ubicado al noroeste de América del Sur. Limita al norte con Colombia, al Sur y al Este con Perú y al Oeste con el Océano Pacífico. Es un país multiétnico con una gran riqueza cultural, natural y arqueológica. Situada en plena latitud cero. Este país esta dividido en cuatro regiones geográficas: la Costa, o planicie costera, que cubre un poco más de un cuarto de la superficie del país, es una de las regiones más fértiles y ricas del país; la sierra, o altas tierras centrales, está compuesta de una doble cadena de montañas elevadas y macizas; el Oriente, o jungla oriental, que cubre alrededor de la mitad del territorio, está constituida por vertientes o pendientes suaves situadas al este de los Andes; por último, las islas Galápagos comprenden seis islas principales y una docena de islas más pequeñas que contienen numerosas cimas volcánicas, apagadas en su mayor parte. La sierra, con su capital Quito, que también es la capital del mundo, se sitúa entre dos cadenas andinas, la Cordillera Occidental (con la cima más elevada del país, el Chimborazo, que culmina a 6310) y la Cordillera Oriental o Real. Esta contiene más de una docena de picos de una altitud superior a 5.000m, entre ellos el Cotopaxi (5.897), volcán de la provincia de Cotopaxi con su capital Latacunga y uno de los volcanes en actividad más elevados del mundo. En el oriente ecuatoriano: se encuentra una parte de la selva amazónica.
1. INFRAESTRUCTURAS INFRAESTRUCTURAS 1.1 Puertos • Puerto Bolívar (El OroOro-Ecuador) Este puerto constituye la puerta de salida de los productos de exportación de la rica región de la Provincia de El Oro y parte de las provincias de Azuay, Cañar, Guayas y Zamora y el norte del Perú, así como es la entrada natural de mercancías para esas regiones. El crecimiento del puerto va a la par del desarrollo regional agrícola e industrial d3el movimiento comercial y de proyectos especiales como Zonas Francas, parques industriales y de la explotación del gas del Golfo de Guayaquil. • Puerto Marítimo Guayaquil ( GuayasGuayas-Ecuador) El puerto de Guayaquil posee una infraestructura adecuada para el desarrollo del comercio internacional, para lo cual cuenta con medios ópticos para la ejecución de las operaciones. En el puerto se prestan todos los servicios requeridos por naves y las mercancías a través de los operadores privados/permisionarios de alta especialización que, bajo la supervisión de la Autoridad Portuaria, actúan en libre competencia para satisfacer los requerimientos de los usuarios más exigentes. La ubicación privilegiada del puerto le permite mover el 70% del total de la carga que moviliza el sistema portuario nacional y adicionalmente funciona como un incentivo para la captación de tráfico de las rutas del lejano oriente y del continente americano, especialmente los relativos a la costa del Pacífico. Asimismo, esta resulta muy conveniente para la concentración de cargas latinoamericanas destinadas a cruzar el canal del Panamá un destino a la costa del continente o hacia Europa y África. 1.2 Aeropuertos Los principales aeropuertos de Ecuador son el Mariscal Sucre, que esta en Quito-Sierra y el Simón Bolívar, que está en Guayaquil-Costa, sirviendo ambos vuelos nacionales e internacionales; además, los situados en Tulcán (Sierra) y Esmeraldas (Costa) también operan vuelos internacionales. De igual forma, existen terminales aeroportuarias en otras ciudades para vuelos internos, sumando en total 14 aeropuertos y aeródromos de diversas categorías. La principal aerolínea nacional es la empresa ecuatoriana: además operan otras empresas locales (Saeta, TAME y SAN) y las principales líneas internacionales que ayudan y ofrecen diferentes actividades para el turismo, educación y otras actividades fuera de la necesidad turística y educativa. IES Pau Claris
20
EL MÓN DEL PAU CLARIS 1.3 Educación Educación La situación de la educación en Ecuador está caracterizada, por los siguientes indicadores: persistencia del analfabetismo, bajo nivel de escolaridad, tasa de repetición y deserción escolares elevadas, mala calidad de la educación y deficiente infraestructura educativa y material didáctico. Los esfuerzos que se realicen para revertir esta situación posibilitarán disponer de una población educada que pueda enfrontar adecuadamente los retos que impone el actual proceso de apertura y globalización de la economía. 1.4 Hospitales Hospitales Aunque Ecuador posee varios hospitales importantes, situados en las principales ciudades ecuatorianas, el acceso a ellos, o es lento, o por su situación económica, algunos no asisten a ellos. Pero se ha impulsado mucho la vacunación gratuita en los sectores pobres del Ecuador. 1.5 Hoteles Hoteles Ecuador dispone de una amplia organización hostelera, aunque los principales hoteles están en las Islas Galápagos. En algunas ciudades costeras y en las principales ciudades de la Sierra, también podemos encontrar hoteles en un medio natural, es decir, no grandes edificios, sino chozas o cabañas en medio de la selva. (Oriente).
2. ACTIVIDAD TURÍSTICA Desde un punto de vista geográfico, Ecuador es un país pequeño, pero eso no quiere decir que no participe como un país turístico. Ecuador está caracterizado por su singular topografía, su diversidad de zonas climáticas y por una política de población de especies y vegetales y animales únicas en el mundo, Ecuador dispone de gran variedad de climas, la Costa generalmente cálida y húmeda, con una temperatura anual media de alrededor de 26 grados. En la sierra, las temperaturas se escalonan entre 7 y 21 grados. La ciudad de Quito, situada a 2.850m por encima del nivel del mar, posee una temperatura anual media de 13 grados. La región del oriente es aun más cálida y más húmeda que la costa: las temperaturas están próximas a 38 grados. El Archipiélago de las Galápagos posee especies animales y constituye así una reserva natural importante. El viajero no necesita salir de sus fronteras para trasladarse, en cuestión de horas, de la selva tropical a las estribaciones y alturas de la cordillera de los Andes, para descender luego hacia la Costa del Pacífico mientras contempla una sucesión interminable de paisajes naturales. Ecuador es famoso por las islas Galápagos, pero no es menos cierto que es un país poseedor de la colección de paisajes mas variada del mundo y, por tanto, ofrece infinitas posibilidades al turista. En sus 283.520 kilómetros cuadrados de extensión conviven hermosas playas, imponentes montañas y la misteriosa selva. Además, cualquier época del año es buena para visitar y disfrutar del país. Su geografía hace que sea uno de los países más ricos en especies animales y vegetales del mundo, a lo que suma su gran riqueza cultural, que proviene de la fuerte presencia indígena y del pasado colonial español. En la Costa se encuentran innumerables playas de reconocida belleza. En el norte las más importantes son Atacames, Sia y Misne, situadas cerca del puerto de Esmeraldas y del límite político con Colombia. Los extremos de l a provincia de Guayas destacan por la gran infraestructura hostelera y por la concurrida vida nocturna, encontrándose entre las principales playas las siguientes: Salinas ( situada a 150 Km. De Guayaquil) Ayanque, Data, Montañita y Olón; en todas ellas se puede desarrollar cualquier actividad recreativa, desde la pesca submarina o el buceo hasta la vela, el surf y las excursiones a los diferentes parques naturales: ( Parque Nacional Machalilla-Manabí)
21 IES Pau Claris
EL MÓN AL PAU CLARIS •
La Sierra: Sierra es completamente diferente a la Costa, y que posee picos nevados, cañones, precipicios, cascadas y ríos caudalosos. Existen numerosos lugares dentro de las principales ciudades importantes que se pueden visitar, un ejemplo claro es la ciudad de Quito, capital de Ecuador, que posee un contraste llamativo entre la arquitectura colonial y moderna; dispone de numerosas iglesias, museos, etc. Una de las excursiones que se pueden realizar desde Quito es la que lleva a la mitad del Mundo, en la población de San Antonio, solo a 22 kilómetros al norte de la capital. Cuenca es la ciudad perfecta para experimentar la mezcla de culturas y su clima es muy agradable; también la ciudad de Otavalo es famosa por su artesanía y por sus ferias.
•
La Amazonia es un mundo exótico e inexplorado, con una vegetación tropical y numerosos ríos y gran variedad de fauna y flora. Es especialmente importante para el turismo ecológico y de investigación; además, se organizan excursiones para todos los gustos turísticos. En la actualidad, Ecuador posee áreas protegidas que constituyen el sistema de conservación y cuya extensión se estima en 3.2 millones de hectáreas, equivalentes al 11.7 % de la superficie del país. Estas zonas albergan una gran variedad biológica. Entre los principales centros de atracción turística se pueden citar los siguientes: -
reservas ecológicas: Cotacachi-Cayapas, Manglares churote y Cayambe Coca.
-
reservas de fauna: Cuyabeno y Chimborazo.
-
reserva biológica: Limococha.
-
reserva geobotánica: Puluahua
-
parques nacionales: Galápagos, Sangay, Cotopaxi, Machilla, Yasuni y Podocarpus.
3. ECUADOR. TURISMO DE MASAS Ecuador puede albergar el turismo de masas, considerando sus diversos aspectos económicos, sociales y sobretodo gracias a su geografía y al medio ambiente, pues posee ricas especies vegetales y animales.
4. IMPACTO EN EL MEDIO AMBIENTE la biodiversidad del ecuador es todo lo que está vivo, es nuestra riqueza natural y está en los bosques, las aguas, el suelo de nuestros campos, etc. El estado protege la biodiversidad, organiza su uso y garantiza nuestro derecho a un medio ambiente sano. Esto significa usar la riqueza natural para el desarrollo del país y protegerla al mismo tiempo. Para resolver este dilema de utilizar y proteger, el estado se apoya en las leyes y crea las áreas protegidas. El Ecuador es uno de los 17 países megadiversos del mundo, es decir, es uno de los países con mayor
IES Pau Claris
20
EL MÓN DEL PAU CLARIS riqueza natural en todo el planeta. Esta riqueza natural pertenece a todos los ecuatorianos, y es administrada por el estado. La Constitución de la República del Ecuador lo dice en su artículo 248. Pero todo esto puede llegar un día a su fin, ya que gran parte de la selva amazónica está siendo explotada, bosques vírgenes que se van destruyendo para la creación de nuevas carreteras.
5. COSAS A MEJORAR Lo que Ecuador debe mejorar principalmente es su educación, la construcción de más escuelas para aquellos niños que debido a la pobreza en que se encuentra su familia, no pueden acceder a la educación y están obligados, por la necesidad, a trabajar. También debe mejorarse un poco más la seguridad, aunque en los últimos días están siendo formados cuerpos de policía para combatir la delincuencia. Por eso es que cuando un grupo de extranjeros entra a nuestro país, son escoltados la mayor parte del tiempo por un grupo de policías, que también ayudaran a sus necesidades y a la comunicación con el entorno.
21 IES Pau Claris
REPORTATGE TECNOLÒGIC
Wally i Eva, dos robots del Pau Claris per Rocío Rocío Sánchez Sánchez
A classe de tecnologia els alumnes de quart d’ESO vàrem decidir participar en un concurs on competíem en un petit campionat amb altres escoles. Només teníem dos mesos per muntar un petit robot. Al principi , quan vàrem veure totes les peces, ens va semblar una mica difícil, però quan portàvem una
estona muntant-lo vàrem veure que no era tant difícil. Ens vam repartir en uns petits grups; uns van muntar el tauler mentre que altres muntaven el robot. Quan ja va estar muntat ens vàrem dedicar a fer les proves per presentar-nos al concurs. Ens va costar una mica però al final
IES Pau Claris 24
teníem les proves programades i practicàvem prou estona a classe. Quan faltaven un parell de dies pel concurs vàrem fer el darrer repàs. El professor ens va dir on havíem de ser tots el diumenge; Havíem quedat a l’entrada de l’institut a les 7:00 del matí . Diumenge, un cop hi érem tots, vàrem marxar pel concurs. Quan vàrem arribar al Cosmocaixa, començarem a practicar una mica amb el robot, mentre les nostres companyes, la Gaby i la Diana, van fer una petita presentació. Després ens tocava participar a la primera competició. Aquesta durava poc més dos minuts. Desprès tornarem a seguir entrenant una mica més amb el robot per a la següent competició. Desprès vàrem anar tots a fer un altra presentació. Quan aquesta va acabar, vàrem esmorzar i vàrem tornar a la sales de pràctiques per treballar una mica més amb el robot per a les altres competicions. Quan tot va acabar, ens vàrem marxar a les 2:30h cap a casa. Dilluns, quan vàrem arribar a classe, vàrem veure les fotos de diumenge, i vàrem comentar com havia anat l’experiència..
REPORTATGE ESPORTIU
El sis nacions per Mohamed Bounoua El Torneig de les Sis Nacions masculí és una competició de rugbi europea que disputen les seleccions nacionals d'Anglaterra, Escòcia, França, País de Gal les, Irlanda i Itàlia.
LA HISTÒRIA El Torneig de les Sis Nacions pren el relleu del
•
torneig de les cinc nacions, el qual, també, és hereu
•
del Campionat britànic de rugbi, amb quatre nacions.
el Gran Slam a l'equip que és capaç de vèncer en tots els partits. la Cullera de fusta a l'equip que perd tots els partits.
Des de 1996, el torneig atorga oficialment el títol de La selecció d'Irlanda hi pren part de forma unificada,
Campió d'Europa, que ja ho esdevenia de forma oficiosa fins aleshores. A més el torneig atorga altres
incloent-hi Irlanda del Nord. Això ha provocat algunes crisis. El torneig no va finalitzar l'any 1972 després de la
trofeus, com són:
tragèdia de Londonderry, acordant-se no tornar a interpretar l'himne God save the queen, durant la presentació dels equips, en un quart de segle. Tampoc s'interpretava La Marsellesa quan França jugava a Dublín per no molestar els anglesos, ni l'himne irlandès en els seus desplaçaments. Aquesta situació es mantingué fins EL 1997. Algunes dates importants han estat:
•
1883: Primera edició de la competició amb els quatre equips britànics.
•
1910: França entra en el torneig.
•
1931: França és exclosa, acusada de professionalisme.
•
1947: Es torna a emprendre la competició, després de la Segona Guerra Mundial, de nou amb França.
•
1996: El torneig esdevé, oficialment, Campionat d'Europa de Rugbi. Des d'aquest
• • • •
moment els títols no es comparteixen en cas la Copa Calcuta al vencedor entre Anglaterra i Escòcia. la Triple Corona a l'equip britànic que s'imposa als altres tres. el Millenium Trophy al vencedor entre Anglaterra i Irlanda. el Trofeu Eurostar al vencedor entre França i Anglaterra. 25 IES Pau Claris
d'empat; manant la diferència de punts.
•
2000: Itàlia s'incorpora al torneig.
•
2001: Es crea el Torneig de les Sis Nacions femení
REPORTATGE CIENTÍFIC CIENTÍFIC
Els forats forats negres per Marcel Ugarte
Definició Un forat negre és la regió de l’espai en la que l’atracció de la gravetat és tan forta que res no es pot escapar. Una altra forma de dir–ho és que un forat negre és un objecte per al qual la velocitat d’escapament és molt més gran que la velocitat de la llum (l’últim límit de velocitat al món). Un forat negre és un objecte molt més simple: només té tres propietats, massa, espí i càrrega elèctrica. En teoria, els forats negres tenen mides diferents: petits o "mini“, mitjans i grans o "supermassius".
Com es formen els forats negres? Els forats negres es formen a partir d’estrelles moribundes les quals després d’un procés natural comencen a acumular una enorme quantitat de massa en un radi mínim, de manera que la velocitat d’escapament d’aquesta estrella és major que la velocitat de la llum. A partir d’això l’estrella no permet que res no escapi al seu camp gravitatori, inclosa la llum, que tampoc pot sortir.
Com de grans són els forats negres? Si analitzem la segona propietat, hem de considerar que fins ara, el que se sap de la massa que tenen els forats negres és que no tenen límits coneguts pels éssers humans. Però si analitzem les evidències actuals podem considerar que els forats negres es formen a partir de la mort de les estrelles massives; ha d’existir un límit màxim per a la massa dels forats negres, que seria igual a la màxima massa d’una estrella massiva. L'esmentada massa límit és igual a deu vegades la massa del Sol 1x1031 kg (10,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000 quilograms). En els últims anys s'han trobat evidències de l'existència de forats negres al centre de galàxies massives. Si això fos així, aquests forats negres tindrien la massa d'un milió de sols. Si analitzem el tema de l’espai que ocupa el forat negre, hem de considerar com a paràmetre principal una variable matemàtica denominada el radi Schwarzchild, el qual és el radi de l’ horitzó de successos que abarca el forat negre (dins d’aquest radi la llum és absorbida per la gravetat i qualsevol cos es atret amb una força gravitatòria infinita cap al centre del forat negre del qual no aconseguirà sortir mai.
Miniforats negres Un forat negre amb poca massa no es formaria sol, la seva gravetat es molt dèbil per causar el col lapse sobre sí mateixa. Els mini forats negres poden no ser “negres” del tot, hi ha una possibilitat intrigant. No hi ha cap evidència de la seva existència, però la teoria sí que els permet. Aquests forats poden estar dispersos per l’univers, i fins i tot molt a prop del nostre sistema solar.
IES Pau Claris 26
Ciències per al món Contemporani Forats negres supermassius Fa un quart de segle, els astrònoms havien descobert uns objectes distants molt estranys d’un volum molt petit i que emetien una potència extraordinària: la potencia d’un bilió de sols en un volum no més gran que el del sistema solar. El van anomenar “Quassars”- fonts quasiestelars de radi – perquè és veien com estrelles, i produeixen grans quantitats d’ones de radi a mes de llum visible. Els astrònoms també es van adonar que, encara que els quassars eren exòtics, hi havia molts altres objectes, aparentment galàxies o estrelles, que mostraven versions menys extremes del mateix fenomen: una potencia molt gran i d’un volum molt petit. Aquests objectes tenien una altra propietat en comú: Emeten partícules d’alta energia dels seus centres en forma intermitent, són els púlsars.
Està la terra en perill per la presencia dels forats negres? El forat negre més a prop del nostre planeta està molt lluny. Els investigadors porten un registre constant, no sols de l’activitat dels forats negres detectats, sinó que també exploren a la recerca de nous forats negres i d’estrelles moribundes que són candidates a evolucionar cap a la fase de forat negre.
Existeixen els forats blancs? Si s’analitzen amb detall les equacions de la Física Relativista de les quals es deriva l’existència dels forats negres, trobarem sempre que’hi ha una solució simètrica per a cadascuna d’elles, es a dir, així com tenim la idea que per a la matèria existeix l’antimatèria, podríem admetre la existència del forat blanc, amb propietats i característiques completament oposades a les dels forats negres. Com ja hem dit, els forats negres són definits com un horitzó de successos dins del qual tot objecte és capturat indefectiblement per una força gravitatòria immensa (quasi infinita), en contraposició podem entendre que pot existir (almenys teòricament) un forat blanc com un horitzó de successos, on tot el que hi ha dins seu serà violentament expulsat, amb una força immensa (quasi infinita). Però el més interessant és que, si bé les matemàtiques poden donar-nos una resposta simètrica tan excitant, també es cert, que és improbable l’existència d’un horitzó de successos amb aquestes característiques. Fins ara no es coneix cap indici sobre la seva existència real. 27 IES Pau Claris
REPORTATGE CIENTÍFIC
L’efecte hivernacle hivernacle per Aisha Asfaq L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta s’escalfa, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta. El nom d’efecte hivernacle s’utilitza perquè, d’acord amb una descripció simplista, els hivernacles s’escalfen d’una manera aproximament similar. Part de la radiació solar que arriba a la superfície terrestre és absorbida i una altre part és reflectida. Això fa que s’escalfi la superfície, i que es torni a emetre part d’aquesta escalfor en forma de radiació .Així doncs part d’aquesta radiació infraroja torna a l’espai, però una altra part escalfa l’atmosfera, i de retruc, rescalfa la superfície terrestre. Gasos d’efecte hivernacle: Els responsables d’aquest efecte en l’atmosfera són els gasos d’efecte hivernacle •
El vapor d’aigua, n’és el principal
I altres gasos en proporció
•
El diòxid de carboni és el segon.
•
Metà
•
L’ozó és el tercer.
•
Òxid nitrós
•
Hexafluorur de sofre
Aquests gasos s’absorbeixen fortament en la regió infraroja de l’espectre. L’efecte hivernacle és perfectament natural, i de fet sense ell no hi hauria vida al planeta tal com la coneixem. Ara bé, des de fa temps s’ha demostrat que l’activitat humana està augmentant l’efecte hivernacle, cosa que podria dur a un escalfament global, i al canvi climàtic del planeta. Això es deu a que en cremar combustible fòssils (carbó, benzina, gas natural) o en incendiar-se el bosc, es produeix diòxid de carboni, si la concentració de CO2 en l’atmosfera augmentés significativament, podria augmentar la força de l’efecte hivernacle. Tot i que no es coneixen amb precisió tots els factor s que intervenen en l’efecte hivernacle, això ha començat a preocupar l’opinió pública a finals del segle XX. Aquests canvis causen un gradual increment de la temperatura terrestre, l’anomenat canvi climàtic o escalfament global, que al seu torn poden originar altres problemes al medi ambient, tot i que no hi ha consens dins la comunitat científica sobre les conseqüències exactes. Les tesis més catastrofistes sostenen que aquest probablement serien els següents: •
Augment global de la temperatura
•
Inundacions i augment del nivell del mar
•
Desertització i sequeres
•
Fusió del gel antàrtic.
•
Desforestació, que augmenta encara més el
•
Destrucció d’ ecosistemes.
canvi climàtic IES Pau Claris 28
F FÍÍS CA A II Q MIIC CA A SIIC QU UÍÍM
La capa d’ozó per Aisha Asfaq
La capa d’ozó és l’estrat de l’atmosfera que està a uns 25Km d’altitud, constituïda pel gas ozó, molècula de tres àtoms d’oxigen (O3),que protegeix la superfície de la terra dels raigs ultraviolats que emet el sol. En els últims anys es considera amenaçada per l’activitat industrial humana.
EL FITOPLANCTON
Deteriorament de la capa d’ozó Fa uns quants anys es va descobrir que sobre l’Antàrtida hi havia una zona de la capa d’ozó en que la concentració d’aquest gas era molt més baixa que a la resta. Aquesta zona amb nivells molt baixos d’ozó va rebre el nom de forat de la capa d’ozó. Des d’aleshores s’ha seguit any rere any, l’evolució d’aquest forat i s’ha comprovat que cada vegada es fa més gran. Actualment afecta al sud d’Americà i d’Austràlia, i també s’ha localitzat un forat en el Pol Nord. Es creu que la desaparició de l’ozó de l’atmosfera es deguda a uns gasos contaminants anomenats CFC : abans, aquests gasos s’utilitzaven en les neveres i aerosols, però amb el temps s’han anat substituint per altres gasos no contaminants per intentar aturar el deteriorament de la capa d’ozó. També hi ha científics que consideren que els forats de la capa d’ozó són fenòmens naturals. i que s’amplien i redueixen cíclicament. Si es produís un fort afebliment de la capa d’ozó, s’incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la terra, i patiríem els efectes següents: •
Danys en els ulls de les persones i animals.
•
Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al lèrgiques.
•
Augment del risc de cremades greus per exposició al sol.
•
Més casos de malalties infeccioses.
•
La vida submarina quedaria afectada.
•
Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment de conreus.
•
El fitoplancton marí disminuiria dràsticament.
29 IES Pau Claris
HOLA I ADÉU
El comiat de l’Araceli Avui celebrem entre tots i totes, el professorat, l’alumnat i molts d’altres professionals vinculats al centre, la jubilació, el comiat laboral, de la nostra estimada Sra. Araceli Jiménez Navas. És impossible ser de l’IES Pau Claris i no conèixer l’Araceli, oi que sí? És totalment impossible. I ho és perquè l’Araceli forma part del cap, de l’ànima i del cor de l’institut, perquè... l’Araceli és mucha Araceli!
Perquè si hi ha una persona que està disposada a facilitar la tasca del professorat, que està sempre a punt per donar un cop de mà a consergeria o a secretaria, si hi ha algú que està al cas de tot allò que passa al voltant de l’institut, per exemple, què ha posat l’Andrés a l’olla, com es diu aquell mestre jove del Pere Vila, què necessiten els amics grans, qui ve avui a jugar a futbol, etc., etc..., aquesta és l’Araceli, i és que ... l’Araceli es mucha Araceli.
d’iniciativa, la seva vitalitat i la seva estimació cap a la seva feina -cap a la feina ben feta- i sempre ho ha volgut compartir i transmetre així a les seves companyes. L’Araceli, a més a més de bona treballadora, ha estat una bona educadora, una mestra de gran saviesa, ens ha ensenyat, cada dia, a tots nosaltres, amb una pedagogia excel lent, quin era el seu compromís amb el centre i amb l’educació dels nostres nois i noies, amb una decidida voluntat de transmetre valors personals, socials i morals, com és propi de qualsevol ensenyant. Tot això és molt important i ens diu molt de la seva vàlua personal i professional, però és que l’Araceli no només ens ha dedicat esforç, treball, educació i pedagogia sinó que, a més a més, ens ha transmès la seva simpatia, la seva alegria, la seva dedicació i el seu amor cap totes les persones que, en un moment o altre, hem passat pel centre, al llarg d’aquests 19 anys. Ella ens ha enlluernat, l’Araceli ens ha enamorat a tots i a totes nosaltres, professorat, personal de consergeria i de secretaria, alumnat, famílies, personal del menjador, ... a tothom.
Perquè si hi ha una persona, aquí, que coneix bé tots els racons i raconets d’aquest edifici, si hi ha algú, aquí, que sap per on passen les canonades de l’aigua, per on circula l’electricitat, i quines històries s’amaguen dins d’aquestes velles parets... aquesta és l’Araceli, i és que..... l’Araceli es mucha Araceli. Perquè si hi ha una persona que sap descobrir quin alumne ha guixat una taula o ha pintat una porta, quina alumna s’amaga, en hores de classe, pels racons del 3r pis o pels lavabos, -i amb qui s’hi amaga-, o quin alumne s’ha enamorat, quin ha renyit amb la nòvia i quina ha canviat de nòvio.... aquesta és l’Araceli, i és que l’Araceli es mucha Araceli.
Però, tot això ja ho sabeu, no us descobreixo res de nou, l’Araceli no es talla ni un pèl i segur que, quan li ha semblat oportú, us ha dit el que pensava o us ha preguntat el que volia saber. Realment, és que l’Araceli es mucha Araceli. Mireu... l’Araceli, ha estat sempre una treballadora exemplar, no ha faltat mai ni un dia, mai no ha tingut una baixa per malaltia, ni tan sols quan ara fa 3 o 4 anys es va trencar el peu; en aquests moments, porta 19 anys treballant, ininterrompudament, pels passadissos i les aules d’aquest edifici (“de mi colegio” que diu ella). Cada dia ens ha demostrat -cada dia- la seva professionalitat, la seva capacitat de treball i IES Pau Claris 30
Per tant, li hem d’agrair, i jo la primera, aquesta explícita i incondicional devoció que ens ha dedicat: -Araceli, has estat una mestra colossal, he après molt dels teus coneixements, gràcies, molt sincerament, per haver pogut compartir tot aquest temps amb tu, per haver pogut gaudir de la teva simpatia, de la teva saviesa, de la teva dedicació i de la teva estima. -Araceli, amiga, ha estat un plaer immens i un luxe impagable haver-te pogut conèixer i haver gaudit de la teva amistat. Gràcies de tot cor. Mercè Miralles i Torner Barcelona, 30 de gener de 2009
HOLA I ADÉU
Hoy 30 de enero es un día muy especial
Siempre, para que este instituto tuviera una estrella que sólo alumbraba
para ti. Porque tienes que decir adiós al Pau Claris
cuando tú, con tu simpatía, llegabas a trabajar.
después de tantos años de felicidad en este instituto que tú sola has sabido llevar.
Y como compañera no tengo palabras para expresar, porque si como madre
Siempre sonriendo aunque a veces sólo
eres muy especial, como compañera
tenías ganas de llorar.
has sido igual. Te echaré de menos en el tren
Siempre al pie del cañón y limpiando sin parar aunque tus fuerzas no pudieran más.
y en el instituto porque sin ti ya no será igual. Tu compañera, Cati
31 IES Pau Claris
HOLA I ADÉU
Les cantades del Sarrato per Josep Lluís Sarrato Hola a tots. Per a la major part de vosaltres, alumnes, pares, professionals, no cal que em presenti, encara em recordareu. Ho faré pensant en aquells que s’han incorporat enguany. Sóc en Sarrato, professor de música des que es va crear l’institut fins al curs passat que em vaig jubilar. I us he de dir que en aquesta nova situació m’hi trobo molt còmode.
Em recorda el mític paradís terrenal de què parla la Bíblia, allà on es diu que Adam i Eva vivien feliços sense haver de treballar, llàstima que un ja no és eternament jove, com s’acostuma a dibuixar aquella parella.... Fa poc se’m va demanar de fer un article per a una revista interna del taller ocupacional El Xop on va la meva filla Marta. Quan vaig
acabar de redactar-lo em vaig adonar que en ell es traspuava tot un conjunt d’idees i de vivències que hauria pogut compartir perfectament amb l’institut que ha protagonitzat els meus darrers anys de vida professional. Així que, amb alguns retocs, poso a la vostra disposició l’esmentat article. A reveure.
Les cantades d’El d’El Xop Sempre m’ha agradat cantar. Cantar i fer cantar. Un dels records que conservo de la meva primera infantesa era de quan tindria quatre anys, a la galeria d’una casa d’un poblet de la muntanya d’Osca, Alquézar, una galeria que s’obria a tota una vall. Allí m’hi estava estones i estones cantant sense que molestés ningú, un cant que es fusionava amb els animals del corral que hi havia a sota. Tot era una unitat. I què cantava en aquella galeria un marrec de quatre anys? Quina música podia jo saber als anys 50 en un poblet perdut quan encara no existia la TV? Doncs, les cançons de missa. Aleshores la missa dels diumenges era Regina. I això era el que jo cantava en aquella galeria perduda en el nores, repetint una i mil vegades
aquelles quatre cançons, sense cansar-me i sense cansar a ningú. Quan vaig ser més grandet els meus pares se’n van anar a viure a Bell-lloc d’Urgell, un poble amb molts i molts i molts tractors ( A Alquézar mai no n’havia vist cap) i la meva mare em va portar a unes monges que em van ensenyar una mica a tocar el piano, el suficient com per després anar fent pel meu compte. Amb el temps arribarien els anys 60 i amb altres col legues del poble vam muntar un grup de rock que vam batejar amb el nom de “Els Indígenes”. En més d’una ocasió ens vam traslladar en tractor al poble del costat per anar a actuar. Quins anys! Un de la colla, alt com un sant Pau, es posava a cobrar a l’entrada del local, i pagaven fins i tot els guàrdies civils que estaven de servei.
IES Pau Claris 32
HOLA I ADÉU
Benvinguda, Condesa ! per Diana Rose Aguilar Com et dius? Em dic Marianne Condesa Jane Márquez. Quants anys tens? Tinc quinze anys, vaig néixer el quatre d’octubre de 1993. I d’on ets? Sóc de les Filipines. Perqu Perquè què has vingut a Barcelona? Barcelona? Perquè la meva família està aquí i vull estar amb ells. Què vas sentir quan vas arribar? Em vaig sentir molt contenta, perquè ja estic amb el meu pare. T’agrada BCN? Sí, m’agrada perquè hi ha edificis antics i la ciutat és molt bonica. T’agrada el teu institut? Tens amics? amics? Sí, m’agrada i tinc amics. La majoria són filipins perquè m’ensenyen coses, especialment el català.
Quines coses hi ha aquí, a BCN, BCN, que no hi ha el teu país? Els paisatges i el menjar. Quines són els teus plans de futur? Vull ser infermera i guanyar molt diners Què trobes a faltar del teu país? país? Els menjars d’allà, la meva família, els meus amics de l’ institut i el clima, perquè allà tot l’any fa calor. T’agradaria tornar al teu país? O vols quedarquedar-te aquí per sempre? M’agradaria tornar al meu país perquè tinc dificultats per parlar català i a més castellà. Sempre m’agradaria tornar-hi, perquè sóc filipina. IES Pau Claris 33
EL RACÓ DE L’ARTISTA
El Arte del Alma por por Rosario Sánchez El escritor cuando va a acometer una obra tiene la sensación rara de que va a una cacería nocturna, a un lugar lejano. La luna iluminando el oscuro sendero, las palabras suenan en el silencio de la mente. La noche rumorea muy profundos sentimientos y a lo lejos se escuchan sollozos. El escritor debe llevar un mapa de los lugares que va a recorrer (heridas, sentimientos, recuerdos, etc.).Debe
Se vuelve de la inspiración como se vuelve de un país maravilloso, la obra es la narración del viaje. El artista que quiere librarse del campo imaginativo, no vivir exclusivamente de la imagen que producen los objetos, inconcientemente deja de querer. Ya NO QUIERE porque APRENDIÓ A AMAR. Pasa de la imaginación que es un hecho de la mente, a la INSPIRACIÓN que es un estado del alma, pasa del análisis a la fe. Aquí ya las cosas son porque SI, sin
estar seguro frente a las mil bellezas y las mil fealdades disfrazadas de “belleza” que han de pasar frente a sus ojos. Debe tapar sus oídos como Ulises frente a las sirenas y lanzarse al océano turbulento de las metáforas vivas y no figuradas o falsas. Triste si el escritor se entrega, porque como lo haga no podrá levantar su obra. Se tendrá que mantener firme contra los espejismos y acechar las presas que armonicen con el plano de la obra que lleva entrevista. El estado de INSPIRACIÓN es una mezcla de locura y apasionamiento con un toque de paz (algo contradictorio pero real). Muchas veces nuestra ignorancia no nos deja distinguir entre pura imaginación y el estado admirable de INSPIRACIÓN.
causa ni efecto, ya no hay límites. ADMIRABLE LIBERTAD diría yo. Así como la simple imaginación tiene una lógica humana, LA INSPIRACIÓN tiene una lógica poética. Ya no sirve la técnica adquirida, no hay reglas que seguir. Y así como la imaginación es un descubrimiento, LA INSPIRACIÓN es un DON. Hay veces que debemos gritar desesperadamente es nuestra soledad poética para no dejarnos llevar por los halagos populares sin sentido estético, sin razón ni lógica. Diría que gracias a este DON sabemos distinguir a unos simples embusteros de los GRANDES ARTISTAS DEL ALMA.
IES Pau Claris 34
CREACIÓ LITERÀRIA
TEMPS DIFÍCILS per Jorge Tasinchana Estimat Carles, Aquest matí m’he despertat molt més tranquil que ahir. Avui no han tornat a bombardejar aquesta zona. Serà perquè ja no hi queda res per bombardejar? O serà que tota la gent que hi havia se n’ha anat o ha sucumbit als atacs dels alemanys?. No ho sé, no sé què passa fora d’aquest refugi on em trobo amb la meva família i alguns amics. No sé si almenys t’arribarà aquesta carta o bé la tindran allà en el correu on es quedarà sense que ningú la pugui enviar; o potser t’ arribarà quan tot aquest caos ja hagi passat. Però de totes maneres espero que la puguis llegir i que em facis saber com et trobes tu també, ja que fa molt de temps que no sé res de tu. Deixant enrere la guerra i les desgràcies: recordes aquelles tardes d’abril quan sortíem a jugar amb els altres, amb el Joan, en Pere, la Margarida, en Xavier, “Tu i Jo”. Recordo aquells dies amb molta malenconia, voldria tornar enrere i que el temps no avancés mai i que sempre juguéssim com quan érem nens i no haguéssim de viure aquesta maleïda guerra! Nosaltres no en tenim cap culpa, i hem de patir-ne les conseqüències; he vist tanta gent morir, tants nens quedar-se orfes, és horrible! És terrible veure com maten gent com si fossin animals. Espero que tot aquest patiment passi ràpidament i que de mica en mica tornem a la normalitat. Espero la teva resposta amb ansietat; cuidat molt i vigila. Recorda: hem de tornar a veure’ns per reviure el temps passat. Una abraçada, Jorge Davi Igualment veuré si em puc comunicar amb algú de la colla, esperó que tu facis el mateix.
35 IES Pau Claris
EL RACÓ DE L’ARTISTA
Love by Condesa Márquez It’s just like a river There’s no end and it flows forever It is not jealous but it is pleasant. Love brings excitement not dismay. If you never get heartbroken You’ll never know how to love and learn. To love someone hurts Who can’t love you? Never finds the courage to let that Person know how you feel , When you give someone all your love , You’ll never be assured that it will be Reciprocal But love is considered to be wonderful and can give joy to that lucky someone.
Things that never die by Charles Dickens
The pure, bright, and beautiful That stirred our hurts in youth, The impulses to wordless player The streams of love and truth The loving after lost. The spirit’s yearning to cry, The striving after better hopes These things can never die. A kindly word in grief’s dark hour That proves a friend indeed The plea of mercy softly breathed When justice threatens high Let nothing pass, for every hand Must find some works to do, Lose not a chance to waken love Be firm and just and true. So shall a light that cannot fade Beam on them from on high These things never die.
IES Pau Claris 36
CREACIÓ LITERÀRIA
My island by González, González, N. V. M Even as the bough breaks from the sheer weight of song So those hearts breaks my love So will my universe flow to kiss the seas warm eternal breast . So will my islands poise their hills against the sun. My heart is pound of this dream and prouder yet my universe of the faith that keeps the pace of tides and moons still my island of their hills
Una història graciosa per Aisha Asfaq - Veig que per tenir 60 anys, té bon aspecte -va dir el metge. - Quan he dit que tenia 60 anys? - va dir l’home - Jo tinc vuitanta anys - Oh! Doncs el seu pare haurà mort amb molts anys - va dir el metge sorprès. - Quan he dit que el meu pare ha mort? Està viu i té cent dos anys - va dir l’home.
- Oh, Déu meu! Digui’m quants anys tenia el seu avi quan va morir? - va dir el metge. - Jo no he dit que el meu avi hagués mort. Ara té cent vuitanta anys i demà es casarà - va dir el home - Oh! Es viu! Però no ho entenc. Quina necessitat té el seu avi de casar-se ? - va preguntar el metge molt sorprès . - Jo no he dit que tingues cap necessitat de casar-se va dir l’home.
Es injusto vivir sin ti por Rosario Sánchez Sánchez Son lágrimas negras, gotas de dolor que resbalan por mi cara, y es por ti, amor, porque este pobre corazón aún te extraña. Son ya días sin verte, horas infinitas. Oh, mi mundo. Quiero verte, tenerte aquí conmigo. Todavía no entiendo porqué te fuiste si todo iba bien y sin hacer nada todo terminó, aquella promesa de estar siempre juntos se rompió para siempre; cual frágil lámina de hielo que se pierde mucho antes de ni siquiera Haber toca do el cielo. Se pierde en el aire, de esta manera todo terminó. Fue un día, uno parecido al de hoy, sólo que hay una cosa diferente, una cosa que duele, que mata, es el saber que ya no estás, te perdí, ya no estás. ¿Sabes? No lo acepto simplemente porque no puedo vivir sin ti, seguir adelante y fingir que todo irá bien. ¿Por qué no regresa, o me lleva también a mi? Porque no es justo respirar, si el ya no está aquí. Quema el dolor, se hacen grandes las ganas de gritar, las ganas de llorar, gritar que es culpa tuya que ya no puedes volver, volver a mí para poder ser feliz. Para volver a sentir, ese amor tan puro que solo hace sentir. No, no quiero entender que lo bueno de esta vida siempre tiene que terminar, que a un ser amado se le puede perder por culpa de algo que supuestamente él no pudo controlar. Lo perdí, ya no está, ahora como hago para poder aguantar, levantarme cada día y aceptar la realidad. Aceptar que el amor de tu vida se murió y aunque duela lo que duela tienes que avanzar, seguir sola por la vida e intentar superar. 37 IES Pau Claris
EL RACÓ DE L’ARTISTA
Amor Estel lar Estel lar per Wenjie Wu Estimada, des que et vaig veure a la meva vida solament existeixes tu i res més. Tu ets com el sol, única en aquest món, amb un somriure molt càlid i una bellesa enlluernadora amb què il lumines cada dia i cada moment de la meva vida; com les estrelles. Aquesta nit he parlat amb la Via Làctia del teu atractiu. M’encantaria compartir amb tu cada instant, només tu i jo, agafats de la mà, mirant al cel, demanant desigs als estels que ens esguarden; cantant la nostra cançó preferida, veient l’alba cada dia. I volarem cap a les constel lacions, els planetes seran els nostres amics i el testimoni de l’amor. L’Óssa Menor em va donar a conèixer una història d’amor molt bonica, em va dir que quan una estrella fugaç cau comença una història d’amor. Deixa que la teva mirada m’embogeixi per tot el firmament. Ets la meva lluna i jo el teu estel : vull acompanyar-te tota la vida! No sé quant et desitjo, però et vull amb bogeria. Espero la teva resposta aviat perquè ho necessito. Si tu vols ser la meva lluna, jo serè la teva estrella per sempre...
Déjate amar por Rosario Sánchez Vivo en la tempestad de verte y no tenerte, necesitarte pero no atreverme a llamarte. ¿Será que tengo miedo a que me rechaces? Tu eres mi luna y yo tu sol, ¿acaso estar juntos es imposible? ¿acaso no sientes la misma necesidad que yo de formar un eclipse de amor? ¿Qué importa si nuestra historia es fugaz, si aprendemos a conjugar con el verbo amar? Déjate llevar por esta ráfaga de amor. No saltes más de estrella en estrella Y déjate enamorar. Aunque tenga que comprar una nave espacial para ir hasta la luna a buscarte, por ti, por ti yo voy a llegar. Y si tengo que ir hasta Marte, ¿Qué más da? Hago lo que sea por el corazón robarte. Olvida ya el peso de lo que fue. Nuestros dolores son similares, Entonces, ¿a qué esperas para que nuestras soledades se acompañen? Hagamos de nuestro amor eternas primaveras y veranos apasionados, No dejemos lugar a que entre la palidez del otoño ni el frío del invierno. Para qué hacernos daño si podemos olvidar el pasado y amarnos
IES Pau Claris 38
CREA CREACIÓ CIÓ LITERÀRIA
La nimfa Eco i Narcís per Ghizlane L’Koucha En canvi Narcís va estant tota la seva vida rebutjant l’amor de les nimfes pensant que totes esren com Eco. Un dia Narcís va anar a beure aigua que havia a prop, en un bosc, al costat de la font havia un vassall d’aigua , en aquella època n havia miralls. El cas es que s’hi va veure reflectit i com no savia que era ell mateix es va enamorar de la imatge . A on anava ell anava la imatge ,si ell somreia la imatge també i si ell plorava la imatge plorava amb ell. Un dia volia tocar la imatge i quan la va tocar en l’aigua va desaparèixer i cada cop que la volia tocar desapareixia . Quan es va cansar de que quan cada cop la intentava tocar desaparegués, quan estava en el riu va caure en ell intentant agafar el seu propi reflex es va ofegar i va morir. Allà on va morir van créixer unes flors grogues que portaven el seu nom, Narcisos, en record seu.
Eco es una noia nimfa que parlava pels descosits. Un dia la deessa Juno intentava espiar el seu marit Júpiter per veure si l’enganyava, Eco no parava de parlar i parlar, i és clar , Juno es va cansar de sentir-la i li va llençar un conjur i era que Eco no podria parlar fins que algú no li dirigís la paraula abans i tot i així només podria repetir les últimes síl labes de lo que li deien. Un dia Eco va veure un noi que es deia Narcís al bosc. Quan Narcís li parlava ella no parava de repetir les últimes síl labes d’ell. Per exemple ell deia : Com et dius? – i ella responia: Dius... D’on ets? –I ella : Ets... Escalar ell se’n va cansar de seguida d’ella i la va rebutjar. Eco, que estava trista per culpa del conjur es va consumir en una cova i va morir, l’únic que quedava d’ella va ser la seva veu que feia eco.
IES Pau Claris
39
EL RACÓ DEL PLANETA Cerca 11 noms d’escombraries a la sopa sopa de lletres i pinta cada contenidor amb el color que li correspon R
M
K
D
P
A
S
C
V
J
E
I
L
D
F
G
V
E
K
L
E
E
N
E
X
E
P
G
C
I
T
S
A
L
P
L
H
F
W
G
A
K
D
O
G
D
K
U
N
U
A
C
R
V
P
R
R
Y
Y
T
T
M
K
C
V
W
Z
O
E
T
D
F
N
P
A
I
I
W
X
T
E
T
R
A
B
R
I
C
M
N
Y
B
G
S
G
A
S
D
X
F
H
C
A
I
M
E
D
I
C
A
M
E
N
T
S
G
U
G
F
G
H
J
R
T
T
L
G
X
R
P
H
G
H
T
R
M
K
A
K
J
Z
O
J
O
P
A
H
L
B
O
L
Q
U
E
R
S
Solucions a la pàgina 10
IES Pau Claris
40
CRÍTICA MUSICAL
Daddy yankee por Juan Pablo Rojas
Origen de su nombre artístico artístico. stico El nombre artístico de Raymond Ayala tiene el siguiente significado. Daddy es porque era fanático del cantante Big Daddy Kane y porque en Puerto Rico ese término se usa como "papá"; y Yankee porque en Puerto Rico este término se utiliza para denotar algo grande y fuerte además era fanático de los Yankees de Nueva York.
Biografia Nació en Puerto Rico, en el año 1977,así que ahora tiene 32 años. Cantante, compositor y productor puertorriqueño. Raymond Ayala era sólo un niño de trece años de la población de Río Piedras cuando se interesó por la música y empezó a cantar temas rap. A pesar de esto, sus inicios más o menos profesionales en el mundo de la canción de Puerto Rico vinieron de la mano del conocido artista D.J Playero. Fue entonces cuando nació la figura de Daddy Yankee.
Carrera artística y discografia El primer disco de Daddy Yankee en solitario se publicó en el año 2000 con el título de El Cartel. Su gran éxito hizo posible el lanzamiento en 2001 de El Cartel II. Las grandes ventas conseguidas por ambos álbumes significaron para este cantante su reconocimiento con sendos Discos de Platino. Este cantante recibe diversos sobrenombres dentro de la industria musical. En estos circuitos es conocido como 30-30 por el mensaje que contienen las letras de sus canciones, un certero retrato de muchos aspectos de la vida cotidiana de Puerto Rico. También se ha ganado el título de Rey de la Improvisación por su especial habilidad creativa, una virtud que ha hecho a Daddy Yankee ser el vencedor durante cinco años seguidos de diversos Street Jam ReggaeAwards. A la discografía de Daddy Yankee se le suma la grabación en el 2003 de su tercer disco, Los Home-runes. Una vez más contó con el apoyo de sus numerosos fans, que se lanzaron a la compra de este trabajo convirtiéndolo en otro gran éxito de ventas. Su última obra discográfica lanzada al mercado hasta el momento es Barrio Fino, que vio la luz el 13 de julio del 2004. Uno de los temas más conocidos de este disco es Gasolina, que poco tiempo después de su estreno consiguió encaramarse en los primeros puestos latinos de las prestigiosas listas de la revista norteamericana Billboard.
41 IES Pau Claris
CRÍTICA CINEMATOGRÁFICA
Crepúsculo Crepúsculo por Camila Todeschini ¿Qué ocurriría si un día despertaras y tuvieras que irte a vivir con tu padre una temporada por motivos ajenos a ti, y te enamoraras de un vampiro? Pues eso mismo es lo que le ocurre a la protagonista de esta película… Robert Pattinson y Kristen Stewart son los principales actores de esta trama de vampiros, mortales, amor casi inexplicable, y los que nunca faltan: los antagonistas. A parte de que la estética de los actores parece sacada de una banda emo, o similar, de que la trama parece haber sido creada por la revista de adolescentes SuperPop o Loka, la película tiene su encanto, porque a personas sensibles como yo las hizo llorar con sus cursiladas de culebrón venezolano. Recomendación: a pesar de la presencia vampírica, Crepúsculo es un romance, y cualquiera que espere ver una historia de terror saldrá decepcionado. Del mismo modo, si espera ver un romance pasional, de fuertes sentimientos, tal y como refleja la saga literaria, también saldrá decepcionado porque sólo verá un tonto enamoramiento sin la mínima emoción, ni explicación. Lo peor: es todo marketing y fachada, le falta el ingrediente principal: esa vibrante historia de amor que acelera el pulso y revoluciona para siempre la vida de los protagonistas. Lo mejor: mejor: la cantidad de dinero que ganarán los que se vieron implicados en este bodrio de película.
Death Race per Raquel Sánchez Título: Título Death Race Género: Género Ciencia ficción País: País Canadá / Estados Unidos Año: Año 2008 Estreno en cine: cine 03-10-2008 Director: Director Paul W.S Anderson Intérpretes: Intérpretes Ian McShane, Jacob Bargas, Jason Statham y Joan Allen Productores Productores: es Tom Cruise, Roger Corman, Paula Wagner, Jeremy Bolt Fotografia: Fotografia Scott Kevan CRíTICA CRíTICA La película Death Race (La carrera de la muerte) es una buena película, con buenos efectos, bastante acción, gran cantidad de efectos especiales, eso sí, con poco guión. El guión es muy flojo y contiene cosas que no vienen al caso y la verdad poco creíbles, como salir de un coche envuelto de llamas que ha dado sus 10 vueltas por el suelo ¡y estar vivo! Los actores me gustaron de verdad, sobre todo Jason Statham, es genial. En resumen, eso es Death Race, unos presidiarios que en un futuro buscan la salvación gracias a unas carreras de coches personalizados dentro de una prisión en la que también se juegan su vida por el premio.Ese premio será su libertad para toda la vida. Mi opinión, a mí me gustó bastante creo que no me aparté ni un solo instante los ojos de la pantalla. Resumiendo, creo que la historia es buena y mantiene el interés, aunque es cine de género, claro. IES Pau Claris 42
CRÍTICA DE TELEVISIÓ
SIN TETAS NO HAY PARAISO per Gloria Pérez Pérez "Sin tetas no hay paraiso" es una serie de gran éxito que desde sus primeras emisiones provocó una gran polémica por su titulo, un nombre machista que incita al cambio físico para atraer al género masculino. La serie trata sobre una chica joven de 17 años llamada Catalina, acomplejada por sus pechos ya que todas sus compañeras del barrio, y del instituto se burlan de ella y la dejan en ridículo delante de todo el mundo. Un dia vuelve al barrio un mafioso "El Duque". Catalina se encuentra con él y lo reconoce ya que era un gran amigo de su hermano cuando eran pequeños. Se enamoran y el la complace pagándole la operación de pechos. Después de la operación se va a vivir con una amiga, Jessica, y conoce a un hombre rico, que se enamora de ella, pero ella lo rechaza, ya que está enamorada de "el Duque". Después de vivir una historia de amor i desamor, el hermano de Catalina es asesinado por los matones de "El Duque", y Catalina repudiada por su madre, pues lo que ha sucedido se considera culpa de ella. Catalina decide vengarse de " El Duque", y se casa con el hombre que estaba enamorado de ella.
a las 22:00h, que según los medios de comunicación iba a ser censurado, por el director de la cadena porque decían que era muy violento. Y el segundo, que dieron el dia siguiente a las 12:00h de la noche. dos finales muy diferentes. En el primero muere "El Duque" y en el segundo los dos protagonistas se casan y viven felices.
Este contenido nos transmite indirectamente, que el físico es más importante que el éxito profesional y social, ya que la protagonista cree que sin unos pechos grandes no tiene futuro alguno. La serie tuvo dos finales: el primero, el que vimos un martes 43 IES Pau Claris
La serie "Sin tetas no hay paraiso" es en origen una serie colombiana, muy exitosa en América, que la versión española ha intentado copiar sin mejorarla en absoluto ya que al han hecho mas empalagosa y mas superficial. El contenido de la serie española no tiene que ver con la idea original, una idea basada en hechos reales que por esta razón es mucho más creíble, con menos cursilería amorosa con una protagonista más ambiciosa que solo tiene en común el nombre con el personaje español. En el original no hay protagonista masculino, porque se basa solo en la protagonista, en cambio la serie española añadió a un hombre atractivo para atrapar más audiencia. Por otro lado, la serie española estaba muy bien representada por unos excelentes actores que se arriesgan a que los encasillen de por vida, razón por la que se fue Miguel Ángel Silvestre (El Duque), que quiere triunfar en Hollywood.
OPINIÓ
Anar vestit a l’última l’última moda? per Pablo Zamorano El tema de la moda entre els joves sempre ha obert i obrirà un punt de discussió. Fins a quin punt és important anar a la moda? Cal comentar si no la segueixes, et veuen com una persona estranya; Per tant es important anar a la moda? Per una banda, cal dir que anar vestit a la última presenta molts avantatges. És a dir, la gent et tracta d’una forma diferent, t’integra al seu grup i no et veuen com una persona estranya. D’altra banda, no seguir les últimes tendències en
moda suposa certs inconvenients; entre altres: la gent et veu com una persona rara i no vol que formis part del seu grup. A vegades s’ha de pagar molt per aconseguir la peça de roba que vols, i si no la tens no ets res. Finalment, com a conclusió personal i després dels arguments que he utilitzat, estic a favor d’anar a la última moda, crec que és essencial, per tal d’integrar-te socialment, i que no et vegin com un ens estrany.
El mòbil es una eina imprescindible? imprescindible? per Raquel Sánchez Tenir un mòbil és una de les coses mes habituals al món. Avui en dia la majoria de la gent en porta. La meva pregunta, és, és imprescindible tenir mòbil? Per una banda, un mòbil ens ajuda molt a mantenir contacte amb la gent que normalment no veiem o amb qui no tenim molt de contacte. També ens agrada, perquè podem escoltar música, fer fotos, connectar-nos a Internet i fins i tot veure-hi la televisió. El mòbil ens fa la vida menys complicada.
D’altra banda, aquesta eina ens pot perjudicar, es pot donar la casualitat que ens el robin o que el perdem i com que portem informació, fotos, números de telèfon... tot això ho perdríem. També s’ha de procurar que no soni en llocs inadequats, al cinema, a classe... Per a molta gent el mòbil és més que res com una consola per jugar, això no es molt adequat. Per acabar, la meva conclusió és que cal tenir un mòbil perquè ens ajuda, però sempre fer-lo servir amb les mesures adequades.
IES Pau Claris 44
OPINIÓ
S’han de seguir les modes? per Ana Lerena El tema de seguir les modes o no, ja no és tan estricte com fa uns anys. Ara cadascú va amb l’estil que més li agrada, però amb petits detalls de moda. Fa uns anys, si no anaves del color de la temporada i seguies la moda adequada d’aquell moment, estaves desfasat. Ara en canvi, cadascú crea el seu estil. El que passa, és que els mitjans de comunicació com ara la televisió, la ràdio, etc. fan que la gent vulgui seguir les últimes tendències de la moda. També, per ser admès dins d’un grup social, has de vestir més o menys igual que els altres. Finalment, com a conclusió, crec que la gent hauria de poder vestir com volgués i no estar obligat a seguir unes determinades modes. Això no vol dir que no hi hagi gent que passi de les modes d’ara, perquè sí que n’hi ha , sinó que aquest respecte per la teva manera de vestir s’hauria d’estendre a tothom, i que ningú discriminés ningú per vestir diferent. En resum cal alliberar-se en aquest aspecte.
El mòbil és una eina imprescindible? Per Misael A.Zamorano
L’ús dels mòbils es molt freqüent entre nosaltres, els joves .Fins i tot els nois més petits de 7 o 8 anys arriben a tenir-ne, però la qüestió és: és necessari tenir mòbil? Per una banda , cal dir que el telèfons mòbils són molt pràctics a l’hora de trobar una persona que està molt lluny de tu. A més , serveixen per distreure’t una mica, tenen jocs i música. Tanmateix algunes vegades has de pagar per tenir-los, també es poden utilitzar en cas d’emergència o si t’has fet mal fent alguna cosa, i així, si és molt greu, et poden arribar a portar a l’hospital d’urgències, i tot gràcies al mòbil. D’altra banda, tenir mòbils també suposa certs inconvenients. Primer, la bateria en alguns d’ells es gasta molt ràpidament o en alguns casos es crema. En segon lloc, pots tenir una recepció dolenta de la xarxa telefònica, i a l’hora de fer una trucada això es nota molt. Igualment, si tens mòbil els teus pares sempre et tenen controlat i això algunes vegades empipa. Finalment, com a conclusió personal, crec que el mòbil no és una eina imprescindible. Opino que s’ha de tenir al moment que es comença a treballar... Aquest és el meu punt de vista.
45 IES Pau Claris
PASSATEMPS
Horóscopo chino por Diana Alonso PERRO Los perros son los nacidos en los años 1910, 1922, 1934, 1946, 1958, 1970, 1982, 1994, 2006.
recuperar energía y vitalidad. Como durante el año deberán trabajar duro, tendrán que poseer mucha energía. MONO
Famosos que son de este signo: Bill Clinton, Leonard Cohen, Sir Winston, Steven Spielberg, Maria Carey y Bertolt Brecht. Predicciones. El amor estará en el aire. Atravesaran por situaciones que le enseñaran a reconstruir cosas y mejorar aspectos negativos en sus vidas. La amistad va a desempeñar un papel importante en la vida de estas personas. Ellos van a hacer nuevos amigos, que los ayudaran mucho en las distintas etapas de al vida.
DRAGÓN Los dragones son los nacidos en los años 1916, 1928, 1940, 1952, 1964, 1976, 1988, 2000.
Los monos son los nacidos en los años 1908, 1920, 1932, 1944, 1956, 1968, 1980, 1992. Famosos que son de este signo: Celine Dion, Johnny Cash, Jennifer Aniston, Julio César, Leonardo da Vinci, David Copperfield, Joe Cocker, Bette Davis, Timothy Dalton y Christina Aguilera. Predicciones: Los monos tienen más probabilidades de verse recompensados por sus ideas y esfuerzos. Deben tratar de no contar sus ideas en el terreno laboral, tendrán que aprender a ser mas reservados. Van a tener inmensa popularidad y el apoyo de sus compañeros de trabajo este año.
Famosos que son de este signo: Charles Darwin, Russel Crowe, Lord Archer, Bruce Lee, Vladimir Putin, Christian Dior, Sandra Bullock y Joan Báez. Predicciones: Se aconseja pasar algún tiempo en casa. Estas personas deben tener cuidado con lo económico. En el terreno amoroso, muchos encontraran el amor. Con respecto a la salud, tendrán que ser cuidadosos con los cambios de temperatura, ya que podrían ser poco beneficiosos
CABALLO Los caballos son los nacidos en los años 1942, 1954, 1960, 1978, 1990, 2002. No se conocen famosos que sean de este signo: Predicciones: Con respecto a la salud, pueden llegar a sentirse un poco débiles. Deberán cuidarse para
IES Pau Claris 46
PASSATEMPS BÚFALO Los búfalos son los nacidos en los años 1901, 1913, 1925, 1937, 1949, 1961, 1973, 1985, 1997 y 2009. Famosos que son de este signo: Jim Carrey, Robert Altman, Wayne Rooney, Richard Gere, Charlie Chaplin, Melanie Chisholm, Johann Sebastian Bach, Napoleón Bonaparte, Andy Lau y Hans Christian Andersen. Predicciones: Con respecto al amor, se ganan los corazones de sus seres queridos.. Sin embargo, para muchos Búfalos, la traición de su pareja puede ocurrir. Respecto a la salud hay posibilidades de que se vea afectado a causa de algunos malentendidos médicos. Los Búfalos necesitan cuidar de su sistema inmunológico, ya que incluso una pequeña enfermedad puede convertirse en una grande.
Los conejos van a pasar un año bastante flojo. No se les aconseja viajar mucho ya que puede ser perjudicial para su salud. En el ámbito familiar habrá bastantes descontentos y puede que enfados, pero al final todo terminará arreglado.
CABRA Las cabras son las nacidas en los años 1907, 1919, 1931, 1943, 1955, 1967, 1979, 1991. Famosos que son de este signo: Mark Twain, Robert De Niro, Bárbara Walters, Harry Connick Jr, Michael Owen, Bill Gates, John Denver, Mel Gibson, Nichole Kidman, Julia Roberst, Jane Austen y Chow Yun Fat. Predicciones: Estas personas tendrán altibajos en el Año del Buey. Hay probabilidades de enfrentar demasiados problemas. Se les aconseja no descuidar su estado de salud en el 2009.
CERDO
RATA
Los cerdos son los nacidos en los años 1911, 1923, 1935, 1947, 1959, 1971, 1983.
Las ratas son las nacidas en los años 1912, 1924, 1936, 1948, 1960, 1972, 1984, 1996.
Famosos que son de este signo: Ben Elton, Hillary Rodham Clinton, Bryan Adams, Hillary Clinton, el Dalai Lama, Ralph Waldo Emerson, Woody Allen, Fred Astaire y María Callas.
Famosos que son de este signo: George H. Bush, Hugh Grant, Cameron Díaz, TS Eliot, Louis Armstrong, Sammi Cheng, James Baldwin, Clark Gable, Zinedine Zidane y Ursula Andress.
Predicciones: Van a tener oportunidades para el éxito en el año del búfalo. Tienen que estar alerta para encontrar situaciones favorables, para realizar la mayoría de las cosas que lo llevaran por el buen camino. Los chanchos van a pasar realmente una buena cantidad de tiempo con su familia. En resumen, su vida social será sorprendente.
Predicciones: Las ratas tendrán un año muy malo. La mayoría de las cosas que hagan no tendrán mucho éxito Pero aun así serán inmensamente felices. Puede que este año no tengan muy buena salud pero en el terreno amoroso arrasaran. Si se proponen algo de verdad, lo conseguirán por muchas dificultades que les ponga la vida.
CONEJO
SERPIENTE
Los conejos son los nacidos en los años 1915, 1927, 1939, 1951, 1963, 1975, 1987, 1999.
Las serpientes son las nacidas en los años 1917, 1929, 1941, 1953, 1965, 1977, 1989, 2001.
Famosos que son de este signo: Brad Pitt, Melanie Brown, Thomas Carlyle, Lewis Carroll, Harry Belafonte, David Beckham, Johnny Deep, George Eliot, Nicholas Cage, Ingrid Bergman y Emma Bunton.
Famosos que son de este signo: Pierce Brosnan, Casanova, Stephen Hawking, Sir Alexander Fleming, Mahatma Gandhi, Toni Blair, Fyodor Dostoievsky y Gong Li.
47
IES Pau Claris
PASSATEMPS Predicciones: Ser amable con la familia va a ayudar mucho durante el año. Por otra parte, se les recomienda ser mas vigilantes acerca de las cosas que vayan pasando, para que no haya sorpresas. El periodo de Julio a Noviembre, será más grande para las actividades sociales. En el amor no habrá cambios.
final todo se estabilizara, a los que estén solteros, la vida les sonreirá poco. Cuidado con la salud porque este año empeorará.
TIGRE Los tigres son los nacidos en los años 1914, 1926, 1938, 1950, 1962, 1974, 1986, 1988.
GALLO Los gallos son los nacidos en los años 1909, 1921, 1933, 1945, 1957, 1969, 1981, 1993. Famosos que son de este signo: Hayden Chris tensen, Britney Spears, Catherine Zeta Jones, Rita Coolidge, Craig David, Enid Blyton, Sir Michael Caine, Enrico Caruso, Jean Chreian y Faye Wong. Predicciones: Van a tener toda la suerte a su favor pero tendrán que tener cuidado con el dinero. En el amor puede que decaiga un poco la relación pero al
Famosos que son de este signo: Emily Bronte, Ágata Christie, Toni Bennett, Beethoven, Leonardo Di Caprio, Sir Richard Brandson, Chuck Berry y Victoria Beckham. Predicciones: La mayoría de los tigres serán capaces de ostentar sus talentos artísticos durante el año. Estarán más propensos a cambios de humor por lo que se les aconseja que mantengan su paciencia y calma a lo largo del año. Su estado de animo podría dejarlos solos, por eso deberán tranquilizarse.
IES Pau Claris 46