revista IES Pau Claris nº 4 curs 2008-09

SALUTACIÓ

per Yifu Zheng

H

ola a tots!

Vull enviar una salutació a tothom i un petó als meus companys i professors. Gràcies a tots per ajudar-me

durant la meva estada a l’institut Pau Claris

Primer em presentaré per a aquells que no em coneixen. El meu nom és Yifu Zheng, sóc un alumne de segon de batxillerat i estic content perquè estic a punt d’acabar el curs i aviat podré començar una nova vida a la universitat! La vida que m’espera serà nova, i em fa molta il lusió, i sobretot nervis, tot serà molt diferent i extraordinari.

Però aquí, a l’institut Pau Claris, hi ha algunes coses que no desapareixeran mai, que no em puc emportar però que seran amb mi per sempre: són aquells records, aquelles amistats, aquelles diversions i aquells somriures...

Vaja! Quin canvi, la vida a Espanya, la vida de l’institut, tot això m’ha fet canviar absolutament i a poc a poc m’ha anat convertint en un home. He deixat enrere la meva infantesa, no sé quan, ni tan sols sé com he arribat fins avui. El temps ha passat per sobre del meu cap volant cap a un lloc desconegut, ningú no sap on anirà a parar i dormirà silenciosament. Tot això em semblava un somni, però ja començo a lliurar-me a la vida que m’esperava.

Sens dubte, crec que això li passa a tothom, a poc a poc anem creixent, no només en l’estudi sinó també en la vida, i fem un gir de 360 graus! Però és molt important que sapigueu que no sols la vida ens canvia a nosaltres, sinó que arribarà un dia en què nosaltres serem capaços de canviar la vida.

De fet, la frase feta “vèncer s’origina en perdre” perdre ens vol dir que no sempre és dolent perdre, de vegades la gent perd una cosa i després l’apreciarà molt més que abans. Per vèncer en la vida t’has d’acostumar a perdre.

No tinc res més a dir, el futur és a les vostres mans, sort, nois, visca l’IES PAU CLARIS!

1 IES Pau Claris

REDACCIÓ

Revista de l’IES Pau Claris Editada per: IES Pau Claris Passeig Lluís Companys, 18, 08018 Barcelona Telèfon 933208078, Fax: 933098622 Mail: a8052608@xtec.cat http://www.xtec.cat/centres/a8052608/ Realització Copisteria Apunts, Associació JOIA Consell de Cent 219-221, 08011 Barcelona Coordinació Caterina Rodríguez Consell de redacció Diana Alonso Pérez, Ghizlane L’Koucha Gabrielly Lopes, Evelin Ingrid Pacheco Rocío Sánchez, Raquel Sánchez Jia Xin Liu, Misael Zamorano, Pablo Zamorano, Yi Zheng Charles Agpoon, Melissa Castro, Starlin Del Rosario, Erik Díaz, Imane El Hayad, Génesis Flores, Neus Gamarra, Javier López, Jerson Meneses, J. P. Rojas, Jose Sinchi, Fotografia Ricardo Aguirre , Mohamed Bounouda, Àlex de Souza, Neus Gamarra, Javier López, Jerson Meneses Dibuix Zhi Wei Cai, Uzair , Xu Zhao, Agraïments Lídia Delgado, Jorge Feldstein, Neus Ferrer, Míriam Fonts, Eulàlia Garcés, Mònica Manrique, Mercè Miralles, Pep Mòdol Cristina Mora, Arnald Montañà, Antonio Moreno, Rosa Nieva, Maria Dolors Roca, Mònica Vergés, Noemí Villanueva, Ferran Vital

IES Pau Claris 2

ÍNDEX 01. Salutació 02.

02. Redacció 03. Índex 04. Coses nostres Excursió a Montserrat Sortida a La Pedrera de l’Aula d’Acollida Carnestoltes 2009 La Diada de Sant Jordi a l’IES Pau Claris Congrés de delegats del Pau Claris

12.

12. Jocs Florals 2009 La Terra Un trist adéu El primer amor Sempre t’esperaré Pobresa True meaning of love The infinite Sin ti no soy nada The Other Friends On the beach Seasons Gotitas de amor A mi padre El mundo es muy pequeño Ser guay Siempre, siempre

30.

30. Creació literària Amor passional El mar sense fronteres Com un sospir

32.

32. Reportatges Conèixer altres móns El canvi climàtic Muay Thai El surf Un triplet cap a la història

37.

37. Coses nostres El futbol al Pau Claris El projecte de música de 1r d’ESO El Club de Lectura

40. Hola i adéu Entrevista a la Neus Ferrer Entrevista a l’Antonio Moreno

42.

42. Opinió Tots els joves haurien de viure sols una temporada Què faria amb una màquina del temps?

44.

44. El racó del planeta La K21 fa una memòria

45.

45. Salut Per què s’ha de menjar bé?

46.

46. Còmic 52.

52. El racó de l’artista

3 IES Pau Claris

COSES NOSTRES

Excursió a Montserra Montserrat rrat per Sònia Emperador

El dia 30 d’abril, tots els alumnes de segon d’ESO vàrem fer una excursió a Montserrat amb alguns professors, l’Eulàlia i la Míriam.

vam dinar tots junts a una plaça i en acabat i després d’haver reposat una mica, vam anar al monestir i qui volia podia pujar a veure la Moreneta. En sortir del monestir, qui tenia diners podia posar una espelma i demanar un desig. Com va sobrar temps, vam anar a comprar a les botigues. I ja al final, vam agafar l’autocar i a les 5 o així, vam tornar a l’institut Hem de fer excursions més sovint!

A les 8:30h. vam pujar a classe, la tutora va passar llista, va repetir les normes un cop més i ja vàrem marxar.

Un cop vam arribar, ens vam posar a esmorzar, després ens van deixar temps lliure, en aquest temps observàvem les botigues. A continuació IES Pau Claris 4

COSES NOSTRES

Sortida a La Pedrera Pedrera de l’Aula d’Acollida per Sen Di Cai Cai Ahir vam sortir de l’institut i vam anar al Passeig de Gràcia a visitar un edifici que es diu La Pedrera.

Aquest edifici el van fer construir el senyor i la senyora Milà entre els anys 1908 i 1912 a un arquitecte molt famós que es deia Antoni Gaudí . El senyor i la senyora Milà vivien al principal i els criats vivien a sota, a l’entresol.

A les golfes rentaven la roba i l’estenien.

Quan el van inaugurar moltes persones deien que semblava un pastís i que no els agradava , però ara és un edifici molt important i cada dia el visiten moltes persones.

El que em va agradar més de la Pedrera va ser el talent de l’arquitecte Gaudí, perquè per fer una casa així és complicat.

5 IES Pau Claris

COSES NOSTRES

Carnestoltes 2009 per Javier López A l’institut Pau Claris es va celebrar la festa del Carnestoltes el divendres 20 de febrer.

Primer es van fer classes i pati, com els dies normals, però quan vam pujar de l’esbarjo, vam anar a les classes per disfressar-nos. Cada classe havia triat una disfressa comuna, anàvem en comparses.

No totes les classes es van disfressar, però sí que ho van fer la majoria de grups.

Alguns, com els de 1r d’ESO es van fer les disfresses ells. D’altres duien uns vestits molt elaborats, com els que anaven d’egipcis. Quan ja vam estar disfressats, vam pujar al gimnàs i vam seure formant un passadís.

Primer hi va haver el pregó del Carnestoltes. El va fer la Mercè Cantó, la professora d’anglès. Després va començar el concurs de disfresses. Les classes eren presentades per l’Emmanuel Ramírez, de 2n BAT, i anaven desfilant pel passadís, al ritme de la música. Hi va haver classes que van ballar, d’altres van fer una representació teatral, etc. El jurat, format per l’Araceli, la Mònica, la Consol, l’Antonella i una mare, s’ho mirava amb molta atenció. En acabar, es van retirar per deliberar i després van lliurar els premis.

Entrevista als membres del del jurat Que t’ha semblat fer de jutge?

Mònica i Antonella: Antonella: Ens ha agradat molt.

Araceli: Ha estat preciós.

Consol: Consol Sempre és una mica incòmode prendre

decisions

perquè

tots

els

participants ho han fet molt bé, però hem determinat uns criteris per donar els premis i, tots els membres del tribunal els hem acceptat i hem votat amb responsabilitat.

Es el primer cop que t’escullen t’escullen per a una cosa així? així?

Mònica, Consol i Antonella: Antonella Sí, és la primera vegada.

Araceli: Araceli No, jo ja ho vaig fer l’any passat.

Tots heu estat estat d’ d’acord amb la decisió decisió del guanyador?

Mònica, Araceli i Antonella: Antonella Sí.

Consol: Consol Sí, sense dubte.

IES Pau Claris 6

Aula d’Acollida d’Acollida

3rB ESO

2nB ESO

3rA ESO

4t ESO

2nB ESO 7 IES Pau Claris

COSES NOSTRES

La diada de Sant Jordi a l’IES Pau Claris per Diana Alonso La Diada de Sant Jordi va ser completa, hi va haver balls, música, premis i molta diversió. A l’hora del pati vam fer un esmorzar saludable amb tot tipus de fruites i després vam pujar al teatre on vam escoltar música de l’Adolfo Osta, que s’acompanyava amb la guitarra i cantava y de la Cati Plana,que tocava l’acordió. Van cantar La ceu n’a creat (Occitània), Ta palia garsonia (Grècia), La doncella guerrera (Castella), El enamorado y la muerte(Castella), La mort de la Ignés (Catalunya) i muerte Ya binta biladi / la tarara (Marroc).

Després d’aquesta actuació va sortir el grup de teatre dirigit per la Mireia Girbés, amb les alumnes Esmely Rocha, Ana Lerena, Angèlica Almaraz i Yenny Reyes que van interpretar un fragment de l’obra Criatures, Criatures del grup T de Teatre. Aquesta parlava d’unes mares que estaven descontentes amb els seus fills i marits i era una manera de conscienciar-nos dels problemes de la maternitat no planificada.

Més tard es va fer un recital de poesia en el qual es llegien poemes d’arreu del món en els seus idiomes originals i després es feia la seva traducció al català.

Van participar els alumnes Uzair Ghafoor (urdú, Pakistan), Saqib Nazir (traducció i recitació), Kapil Dogra (panjabi, Índia), Lorena Charco (recitació), Sorif Miah (bangla, Bangladesh), Susana Sanchéz (recitació), Nestor Monge (tagal, Filipines), Diane Rose Aguilar (traducció i recitació), Feng Wang ( xinès, Xina), Yue Han Huang (traducció i recitació), William Roderjan ( portuguès, Brasil) i Carlos Quintero (recitació).

A continuació es van projectar un seguit de fotografies que eren quadres vius, on els alumnes de 3rB d’ESO, havien interpretat quadres de pintors famosos. En acabat es va fer el lliurament de premis dels Jocs Florals de l’institut.

IES Pau Claris 8

SANT JORDI 2009 Entrevista als guanyadors dels Jocs Florals per Ghizlane L’Koucha Ghizlane: És el teu primer premi?

Esmely : La veritat és que no. Abans, quan feia primer i també a segon d’ESO en vaig guanyar algun, jejeje.

G: Pensaves enguany que guanyaries el premi Sant Jordi?

Esmely: Esmely Sincerament sí, perquè com ja havia guanyat altres cops… A més, aquest any no hi havia tanta competència.

G: És el teu primer premi?

Ana: Ana No, en vaig guanyar d’altres.

G: Pensaves Pensaves que enguany guanyaries el premi Sant Jordi?

Ana: Ana Doncs realment no.

G: És És el teu primer premi?

Naila: Naila No, ja n’he guanyat d’altres.

L’exposició de contes a

G: Pensaves Pensaves que enguany enguany guanyaries el premi

la biblioteca Pere Vila

Sant Jordi?

Naila: Naila No perquè no sabia que era tan bona en

Aquest any per Sant Jordi a la

Anglès, jejejeje…

biblioteca que compartim l’institut Pau Claris i l’escola Pere Vila s’ha fet una exposició de contes. El que tenia d’especial aquesta exposició és que a més dels contes d’aquí, també hi havia contes d’altres països, i fins i tot en les llengües d’aquests països. Això ens ha agradat perquè els alumnes de l’institut som de molts llocs i veure contes escrits en les nostres llengües ha estat bé.

9 IES Pau Claris

COSES NOSTRES

Congrés de delegats i delegades delegades del Pau Claris Claris per Aisha Asfaq

Quan vam arribar al Masnou, primer vam fer un petit

arribaven a l’hora a l’escola, etc...

esmorzar i vam estar parlant una estona. Després vam

Després vam fer un petit descans i vam anar a veure

fer unes activitats. La primera va ser que vam fer una

les muntanyes. Després de quinze minuts vam anar al

rotllana amb una corda i un professor o un alumne deia

menjador per dinar.

una condició. Aquells de nosaltres que l’acomplíem,

Per dinar hi havia amanida, mongetes amb arròs i

deixàvem anar la corda i entràvem dins la rotllana.

croquetes i per postres hi havia plàtan i pera.

Per exemple, van dir “qui tingui els cabells de color

Després vam anar a la sala de jocs i vam parlar sobre

negre, que entri al cercle”, o “qui pensi que és

les coses bones i dolentes del nostre institut, vam dir

superman, que entri al cercle”. Així ens van conèixer

que les festes eren una cosa bona de l’ institut.

una mica, perquè tots érem de classes diferents.

De les dolentes,

Després vam anar a la sala de jocs, allà vam parlar

brutes.

sobre el manteniment de l’escola, el comportament dels

També van parlar de les obres de l’institut, ens van

alumnes,

activitats

explicar que des d’ara fins a tres anys hi haurà obres a

extraescolars, les sortides etc... Tot això ja ho havien

l’institut i que l’institut canviarà molt, però molt, i també

preparat els delegats amb els seus cursos respectius,

ens van dir que al proper any als de 2n d’ ESO

es tractava de saber què ens semblaven les activitats

utilitzaran llibres digitals. Vam acabar a les cinc i mitja,

extraescolars, com era el nostre comportament, si

allà vam fer una foto de record i vam tornar.

els

retards,

les

festes,

les

IES Pau Claris 10

van dir que les classes són molt

COSES NOSTRES

L’excursió al bosc per Neus Gamarra Per fi va arribar el dia de la gran sortida, portaven tot el curs esperant-la amb impaciència! Pel matí tots arribàvem molt feliços ja que no era una excursió qualsevol, sinó que anàvem al camp! Tots teníem ganes de sortir de la rutina de cada dia i respirar una mica d’aire fresc. Primer vam entrar tota la classe de 3r A i van passar llista. Amb nosaltres anaven quatre professors: la Lídia, la tutora de 3r A, l’Adelina, la Caterina i el Pep que havia d’arribar més tard. Quan van acabar de trucar als pares dels nens que s’havien deixat les autoritzacions, vam sortir al pati a esperar l’autobús Mentre érem al pati es podien observar moltes samarretes del Barça i altres coses d’aquest equip. Per fi va arribar l’autobús i tots accelerats vam pujar-hi molt ràpid. Es notava que estàvem adormits perquè quasi no fèiem soroll. Tant sols es sentien unes veus de fons i música. Mentre la ràdio sonava, el” Ricardito”, com diu la Caterina, cantava. Vam arribar al lloc i ens vam trobar amb en Pep. Va començar a fer-nos fotos la paparazzi de la Caterina i vam arrencar a caminar tot seguint la ruta roja. Començant a caminar amb alegria i felicitat vam arribar

a l’esmorzador. Tothom va triar un lloc per esmorzar, mentre d’altres es sentien com a casa seva. Al cap d’una estona ens van fer retornar a la marxa, seguint un altra vegada la ruta roja. Al cap de mitja hora estàvem tots cansats de tant caminar i la Lídia ens anava fent “classe”. Al llarg del camí ens anàvem trobant altra gent. Al cap de l’estona en Pep, que era qui ens guiava, ens va fer aturar per veure una ermita del segle XI, crec, i vam seguir

11 IES Pau Claris

caminant. Un altra cop en Pep ens va fer aturar, i aquest cop no era per ensenyar-nos res, sinó que resulta que s’havia perdut.

Després d’una altra estona vam arribar al nostre destí i resulta que era el lloc on érem a l’hora d’esmorzar. Altra cop vam començar a queixar-nos i ens van deixar anar on volguéssim. Molts es van posar a jugar a pilota i d’altres simplement a observar el paisatge. Quan en Javi va saltar dient: - Ostres! M’he trobat una pedra!!

Ens vam posar a dinar, i la Lídia anava passant per veure si anàvem tirant la brossa a les papereres. Després de dinar i amb un sol que cremava, alguns nois es van posar a jugar a futbol i d’altres amb el frisby, que va acabar penjat damunt d’una teulada. Quan estaven més a gust, els profes ens van fer recollir i marxar cap a l’autobús mentre observàvem les ferides de guerra que portaven alguns dels alumnes. Quan vam arribar a l’autobús estàvem molt cansats, però no prou com per portar-nos bé. L’autobús semblava una gàbia plena d’animals i nosaltres intentàvem recordar la matrícula d’en Pep per donar-li les gràcies per haver-nos fet caminar més del compte. En arribar ens vam haver d’esperar al pati, on ens vam portar bastant bé. I bé, així va acabar un dia ple d’emocions.

JOCS FLORALS poesia

LA TERRA per Hena Iqbal El planeta terra he vist, Perquè a la terra visc, Cada dia més trist.

Amb el petit que és Cada dia contaminat més.

Un planeta bonic era Abans d’aquesta primavera, Que l’ha deixat més contaminat A una gran velocitat.

Una fàbrica neix Aquest món creix Quan ningú s’ho cregui Potser aquest món desaparegui.

Poseu fi a la contaminació Si no voleu la desaparició.

Albert Schweitzer

IES Pau Claris 12

prosa SANT JORDI

UN TRIST ADÉU per Esmely Rocha Ella obre els ulls. Són les nou del matí. Ella el veu al seu costat. Es queda una llarga estona observantobservant-lo, com dorm, com somia… Ell obre els ulls. L’Ana s’adona que ell l’està mirant. Ell li regala un somriure dels seus llavis. llavis. Ella Ella li somriu. I després ell va i li fa un petó al front, tot dient: -Bon dia, princeseta meva! Com has dormit? dormit?

-Doncs bé. Encara que una una mica preocupada... – li respon ella. Però ell no la deixa acabar i li diu tot seguit: seguit: -Si us plau, no. Un altre altre cop no! Ja ho saps. saps. Són qüestions de feina. A més, només només seran dos mesos. Després tornaré i ja podrem podrem comprar la casa d’Eivissa.

-Ja ho sé. Però és que no sé si aguantaré tant de temps sense veure’t ni abraçarabraçar-te… li respon ella amb una veu trista. Ell per animaranimar-la una mica li diu: -Princeseta del meu cor, saps per què me n’aniré? Per treballar i guanyar diners. Així et podré comprar tot el que vulguis.

Fins i tot aquella casa d’Eivissa que tant et va agradar quan la vam veure l’estiu passat. Perquè saps saps que a mi també em costa costa això d’allunyard’allunyar-me del que més més estimoestimo- després la va abraçar. Ella el va mirar amb una una cara de felicitat i de tristesa a la vegada. Però el va abraçar molt fort com si fos l’última abraçada de la seva vida. Ell li va respondre respondre abraçant abraçantraçant-la també mentre li acariciava acariciava la cara i els cabells.

Tot es va relaxar una una mica fins que va arribar el dia que ell se n’anava. fer--la, es van dirigir cap al pàrquing per agafar el cotxe d’ella per Ell mateix va fer la maleta de pressa. Després de fer acompanyarcompanyar-lo a l’aeroport. En el viatge ella es va limitar a no dir res. Ell tampoc va parlar. parlar.

Finalment van arribar a l’aeroport van comprar el bitllet i van facturar les maletes. Mentre l’avió no arribava ell la va convidà a fer un cafè; ella va fer que que sí amb el cap.

Ja asseguts al bar de l’aeroport, l’aeroport, ell li preguntà molt preocupat: -Princeseta, posis sis així, que si et veig així a mi se’m destrossa l’ànima.

Princeseta, què et passa? No vull que et posi Ella finalment parlà, parlà, i li va dir: dir: -És que em fa por que a Amèrica Amèrica coneguis coneguis una dona millor que jo i després em deixis. deixis. En acabar de dir allò, a ella li van sortir llàgrimes dels ulls. Ell no va poder evitar veureveure-ho i li va passar passar els seus dits per la galta, galta, tot assecant assecantsecant-li les llàgrimes i dientdient-li: -Mira’m als ulls Ella va obeir.

-Ho saps, princeseta meva, que t’he estimat, t’estimo i t’estimaré com a ningú. Perquè ets l’única a la meva vida.

Quan em desperto i et veig al meu costat se m’omple la cara d’alegria. Per això sempre vaig somrient, pensant en tu, en que ets la meva raó de viure. La meva princeseta, tu, i jo, el teu príncep, és clar. Per mi tu ets la dona més preciosa, la més dolça. Ets tan alegre que amb el teu somriure il.lumines una vida, la meva. Així que recorda això: jo mai et fallaré, mai faré que dels teus ulls surtin llàgrimes de tristesa, només llàgrimes de felicitat.

Després d’aquestes paraules la dona es va llançar a fer-li petons. Tot seguit es va anunciar el seu vol. Però ells van continuar besant-se. Fins que ja a l’últim avís van parar. Es van dir fins aviat, perquè un adéu és com el final. Però com ells estaven segurs de no separar-se mai un fins aviat semblava més apropiat.

I així va marxar. Ella també ho va fer. Però abans es va quedar observant-lo. Eren les nou del matí.

13 IES Pau Claris

JOCS FLORALS prosa

EL PRIMER AMOR per Melanie Poniente Més o menys aquesta història va començar així…

Una noia, la Carla; un noi, en Juan. Era un dissabte i la Carla va sortir de casa per anar amb la seva cosina al dentista; en acabat van anar directament cap a casa a dinar. Aquell dia la germana de la Carla, la Karen anava a una excursió a prop de Montserrat. La Carla l’havia de recollir cap a les set i mitja o les vuit. Quan la Carla va veure la germana baixant la primera de l’autocar, la va anar a buscar. També van baixar darrere seu tres nois, en Gabriel, l’Antoni i en Joan. En Gabriel tenia vuit anys, l’Antoni onze i en Joan uns quinze anys, com la Carla.

La Carla va deixar la revista que llegia per anar a trobar-se amb la Karen. Llavors la Carla i el Joan es van mirar i, espontàniament va sorgir una conversa: - Ei noia! Hola!- va dir en Joan.

- Hola! – va respondre la Carla. Però tot va quedar aquí.

Un dia en Joan i la Carla van creuar-se pel carrer. En Joan li va preguntar l’hora i la Carla li va respondre. De seguida en Joan li va dir: - Encara et recordo de l’altre dia. Perquè no sortim el dissabte i fem una volta pel barri?

I la Carla li contestà: - Mmm… Dóna’m el teu telèfon mòbil i ja t’ho diré, si hi aniré, a on i a quina hora.

- Vinga, a veure si t’animes.

L’endemà la Carla no es va fer pregar, li va respondre que sí, que es trobarien al parc dels Enamorats a les onze del matí. En Joan i la Carla es van posar molt mudats. Quan estaven al parc, en Joan es va presentar millor, però després d’uns quants minuts es van quedar callats i finalment en Joan li va demanar a la Carla si volia sortir amb ell. La Carla li va dir que sí, que sí que volia. Fins i tot li hauria dit que ja l’estimava, però va pensar que era millor no precipitar-se i deixar-ho per més endavant. Ara per ara, calia concentrar-se en els estudis.

IES Pau Claris 14

poesia SANT JORDI

Sempre t’esperaré per Ana Lerena Jo sóc una línia recta, En el mapa de la teva vida, Pots tractar d’oblidar-te’n, Però mai podràs esborrar-me.

Sóc un soroll constant, Cada dia, cada instant, Sóc un senyal prohibit, Sóc com el final d’un dia.

Pots escriure el meu nom, En una ampolla verda, Llençar-la al mar de sempre, ¿Com més vols enganyar-te?

Jo sóc com aquells anells, Donant voltes a un planeta, Pots donar-te per vençut, Ara visc en el teu cap.

15 IES Pau Claris

JOCS FLORALS prosa

POBRESA per Carla Agne Vílchez Vílchez mesura que s’hi anava enganxant cada vegada més, s’anava allunyant de la seva família. Aquesta, tanmateix no se n’adonava gaire, creien que eren coses de l’edat i anaven massa ocupats pels seus assumptes com per dedicar-li atenció. Quan tingué la majoria d’edat se’n va anar definitivament de casa i va ser llavors quan els seus pares comprengueren que ja no hi havia marxa enrere, que l’havien perduda. La tristesa i la impotència va apoderar-se d’ells enduent-se aviat la seva mare, que va morir, segons diuen, de tristesa. Quan la història d’amor amb el jove va acabar ella estava sola, massa avergonyida com per tornar a casa, així que va buscar alternatives per subsistir com robar o enganyar la gent. Així va malviure durant alguns anys amb altres indigents que havia conegut mentre intentava passar les dures nits, fins que un dia va llegir a la secció de societat d’un diari que el seu pare havia mort deixant una gran fortuna sense hereus, perquè, segons deia el diari, la seva única filla havia mort feia anys. Llavors ella, es va presentar a la vetlla del seu difunt pare, dient que era la seva filla, que havia tornat i que era l’únic vincle que li quedava.

Però allà les amistats dels seus pares la van Durant la seva infantesa sempre havia tingut el que desitjava, mai va faltar-li res, provenia d’una família de bona posició social i el seu futur el tenia assegurat, però el capriciós destí va voler que tot canviés. Diuen que el cor té raons que la raó no comprèn, i ella va

fer fora, pensant que només era una indigent que volia aprofitar-se i treure diners de manera fàcil. I així va acabar la seva existència, als carrers, sense que ningú la recordés, sent mensyspreada i al final morint sola, completament sola.

enamorar-se. Va ser en els últims anys d’adolescència, als disset anys, quan va conèixer aquell noi tan ben plantat que la va abocar a l’obscur món de les drogues.

Era el principi del final. N’estava molt enamorada i per això no va dubtar de provar-les, pensant que seria una

I aquesta és la situació de molts indigents que es veuen pels carrers, rebutjats per la societat que no reconeix que són persones, com tothom, i tenen els mateixos drets, que no només per viure al carrer són inferiors.

cosa passatgera i que podria deixar-ho quan volgués. A

IES Pau Claris 16

poes poesia ia SANT JORDI

TRUE MEANING OF LOVE per Marianne Márquez

I’m just an ordinary girl, An innocent, who didn’t know about world.

I didn’t know what the meaning of love is.

Not only the love for your family but the Love you shared with someone else.

When my mind opened about what’s happening About world, met different persons.

Have friends, know how beautiful the World is and Met the boy of my dreams My life changed when I met him.

Now I know how to have someone who You can share your love. And now I Know the true meaning of love.

Love is kind, Love is not jealous, Love is sharing and Love is given by God…

17 IES Pau Claris

JOCS FLORALS poesia poesia

Sin ti no soy nada per Yifu Zheng Dices que no ha pasado nada, Nada de nada, Que todo se puede olvidar.

Por eso, la nada ha sido inútil para ti La nada de mi declaración. ¿Por qué ya no te valen mis explicaciones? ¿Por qué nuestro amor ha sido tan flojo?

Algo merezco por nuestra separación, Aunque dices que no pasa nada, Pero, para mí, algo sí que pasa.

Es como un castigo, Que me hace morir, Porque me muero sin ti, Así que te pido que no te vayas, Porque sin ti no soy nada.

The infinite per Nayla Nayla Iqbal The sea is blue you see the start; but not its ending from somewhere it seems the infinite.

The universe is big and beautiful as mermaid melody. its undivided into a whole it reaches the infinite.

Life is long When it is sad to live everybody runs through the earth to create one journey towards the infinite.

Death is eternal To reach it Your life is long, And going to the journey To the infinite.

Equally many their things reach and go to the infinite.

IES Pau Claris 18

prosa SANT JORDI

The Other per Jessica Tasinchana I see you sleeping my love, and I do not want to breathe for not to disturb, my good, your sweet dream.

In what world are you walking what have you been dreaming? With whom?

How jealous that I feel! Although I know that I haven’t right, because I can’t have the luck of awakening with you every day, because I… I’m “the other”. The one that lives hidden from people, the one that must suppress the affection that feels.

As would wanted you catch before than your skin maturate with other skin!

I’m the other!

The one that has not right because she’s not wearing a ring with a date inside, my love may not understand this fear that I carry inside me, can be more that “I love you” hopeful, that with tears we said one day I’m afraid to speak…. I’m afraid to speak for …. for the questions. Those thousands of questions! What to do? I’m aware that when I asked everything we own have to change, everything we own hasn’t been the same It for this reason that sometimes you see me looking at the sky or closing my eyes and being silent, and the silences are accomplice of my sorrow, do you doubt my love? Do you doubt? And I talk about anything for you, think that I can be happy and not miss anytime of my life, the few hours of the day that we are together must have much love, great joy for you must think that I can be happy.

That is why shut up my love, that is why I shut up and I don’t ask you anything. Because I’m the Other.

19 IES Pau Claris

JOCS FLORALS prosa

Friend per Cristal Márquez Problems are just around us. We do not expect them when they come to our life, it’s just like a sprain that causes hurt, aches and pains, that it seems we can not overcome yet, it’s truly great that we have “friends” that we can lean on. A friend that has always open arms and a shoulder to cry on, but sometimes it’s too hard to find a true friend.

Friends are just around the corner, four corners of a corridor, but we can not deny the fact that “they” are only just on ornament of our daily routine that it is easy to change and find another one yet it’s too hard to find a true FRIEND, a friend that is always there for us, a friend that always understands and appreciates you and a friend that is with you in times of difficulties and sorrow and neither be in happiness and joy.

IES Pau Claris 20

prosa SANT JORDI

On the beach per Aisha Ashfaq Last year we went to Karachi, we found Karachi a very big city.

One day we went to Clifton Beach. It was crowded with men, women and children. After a light shower the weather became very fine. Some children were playing on the beach. Others were bathing in knee deep water. Some parents were telling their children not to go into the water. Some boys were playing on the sand. Some girls were on the swings. They were swinging. Old people were walking on the wet sand. They were looking at the ship near the beach.

In the evening we came back. Our aunt and uncle were waiting for us. The cook was cooking in the kitchen He brought “pakoras” and “samosas” for us. We ate them with great relish.

Next day, we went to the Quaid’s Mazar. It is made of marble.

Inside the tomb there is the grave of our Quaid. Many people were coming to the mazar. Some of they were offering fateha.

Some people were looking at the grand mausoleum with admiration. Others were going back. We also offered “fateha” and then come back home.

21 IES Pau Claris

JOCS FLORALS poesia

Seasons per: Diane Rose Aguilar Aragon When flowers bloom And hear the birds sing I feel a tender touch That those memories bring.

I can smell spring Goodbye ye to a gloomy winter Goodb With the new life it brings That makes my world better.

Oh I hear a buzz Maybe a bee looking for food Across the flowers High across the meadow they stood.

Wish I could be an oak Which stood strong and firm That will never be down Unless it’ll be cut for a broken dream.

I look at the river Oh I see a stone Tumbling across the currents Then suddenly it’s gone.

It’s like when winter turned to spring Then spring into summer From summer to autumn Then autumn to winter Memories remain Like this four seasons do Feelings will always be the same And I dedicate this poem for you.

IES Pau Claris 22

prosa SANT JORDI

GOTITAS DE AMOR per Maria Rafique Había

un incendio en un gran bosque de

bambú;

el

incendio

formaba

llamaradas

impresionantes, de una altura extraordinaria y una pequeña ave, muy pequeñita, fue al río, mojó sus alas y regresó sobre el gran incendio, y volvía a ir una y otra vez; y los dioses que la observaban, sorprendidos la mandaron llamar y le dijeron: - Oye, ¿por qué estás haciendo eso? ¿Cómo es posible? ¿Cómo crees que con esas gotitas de agua puedas tú apagar un incendio de tales dimensiones? Date cuenta: no lo vas a lograr.

Y el ave humildemente contestó: - El bosque me ha dado tanto, lo amo tanto. . .

Yo nací en él, este bosque me ha enseñado la naturaleza. Este bosque es mi origen y mi hogar, y me voy a morir lanzando gotitas de amor aunque no lo pueda apagar. Los dioses entendieron lo que hacía la pequeña ave y la ayudaron a apagar el incendio.

Cada gotita de agua apacigua un incendio.

Para cada acción que emprendamos con amor y entusiasmo, su reflejo será un mañana. mejor. No subestimes las gotas, porque millones de ellas forman un océano. ¿Todo acto que realizamos con amor, regresa a nosotros?

Multiplicado.

23 IES Pau Claris

JOCS FLORALS poesia

A mi padre por Daniel Dorado León

A mi padre les voy a presentar, Si digo cosas buenas de él, no voy a acabar.

Mi padre parece que manda un montón.

Pero mi madre maneja el timón.

Mi padre me dice: ‘’Estudia y presta atención’’.

Y yo sé que lo dice de corazón.

Mi padre me dice: ‘’Ayuda a tu madre en casa’’.

Pero como dicen en catalán: Això és massa!

Mi madre le dice: ‘’¡Has de adelgazar!’’ y él dice: ‘’Decidido, mañana voy a empezar’’.

Yo sé que mucho le va a costar.

Y que pronto lo va a dejar.

Cuando ve un solomillo va deprisa a hincarle el colmillo.

Y si es una paella, Se lanza sobre ella. Él me dice: ‘’Ven a pasear’’.

Y yo le digo: ‘’¡Prefiero chatear!’’

Y como cocinero, qué os voy a decir. ¡Es el primero!

Mi padre contento es como una perla.

Y cuando cocina dice: ‘’La comida me encanta hacerla!’’

Yo os digo: a veces parece un gruñón, pero os lo aseguro, tiene un gran corazón.

Yo a mi padre le escucho presto, Porque sé que es un buen maestro.

Y si en un concurso no vas a ganar, Mi padre dice: ‘’Lo importante es participar’’.

En conclusión: Aunque esto es sólo una poesía yo sé que por ninguno lo cambíaría.

IES Pau Claris 24

prosa SANT JORDI

El mundo es muy pequeño per Aisha Ashfaq Éramos una familia muy numerosa, había más chicas y los pocos hombres que había estaban todos, todo el día, trabajando. Llegaban por la noche, en ese momento acababa nuestro jaleo, no se oía ni a una mosca y así todos los días. Un día yo estaba limpiando, y Sara estaba pensando y preparando lo que iba a cocinar. Maida, Sara, Jamila y Aisha, estaban discutiendo sobre una cosa que yo no entendía.

De repente, Maida, me preguntó: -Huma ¿qué es lo que deberíamos hacer?

-Pero si no sé de que me estáis hablando-dije- Me podríais dar una pequeña explicación.

-Es que en la tienda “Nadim Center” han puesto rebajas y dicen que hay ropa y zapatos muy baratos-dijo Maida- y el problema es que el conductor está enfermo.

-¿Qué problema hay si el conductor está enfermo?- dije yo. ¿No ves que no podremos ir?! –dijo Maida.

-Preguntémosle a Rubina –propuso Jamila.

-Pero no sabes que siempre está estudiando y ahora también, y si le preguntamos, seguro que ni siquiera sabe de qué estamos hablando,-dijo Sana –Se lo tendremos que explicar todo, mejor no preguntarle.

-Pero hay que pedir permiso para ir, tenemos que pedirle permiso a la abuela, y ya sabéis que la abuela es muy testaruda, no, nos dejaría- dijo Rubina.

Todas nos quedamos con la boca abierta, porque era la primera vez que ella sabía de lo que estábamos hablando. En ese preciso momento llegó la abuela, le pedimos permiso, pero no estaba de acuerdo. Todas se dieron la vuelta y anduvieron un poco pensando que ahora la abuela diría que si, pero no. En ese momento yo puse una cara como si estuviera a punto de llorar. Puede que en ese momento le diéramos pena y al final nos dio permiso.

Todas nos alegramos mucho, Maida fue corriendo al garaje para meterse en el coche, pero vino con una cara que decía que había malas noticias. No estaba el coche de papá, aunque si que estaba el de mi hermano, pero no me atrevía a cogerlo porque si se enteraba era chica muerta. Pero al final decidimos cogerlo, con una condición, que volveríamos antes que ellos. Sara y Rubina no vinieron con nosotras porque tenían cosas para hacer. ¡Ay! me he olvidado de presentarme a mi misma. Me llamo Huma, soy estudiante de 2n de bachillerato, yo creo que soy normal, ni muy guapa ni muy fea, pero mis hermanas me dicen que soy especial, porque tengo los ojos distintos a todos, son de color gris y esto es una cosa muy rara porque nadie más tiene unos ojos como los tengo yo.

-¿Pero qué dices?! ¿Quien es? ¿Cómo es? ¿Dónde le conociste? ¿Cuándo? – Ahsan estaba rodeado de sus dos hermanas que ya estaban casadas y ahora estaban buscando una chica para su hermano, que era el único varon.

-Si me hacéis tantas preguntas, ¿cómo voy a contestaros?. Primero, no sé como se llama, ni sé donde vive, ni quien es, sólo la vi delante del colegio y me enamoré de ella –dijo Ahsan.

- ¡Podrías recordar alguna cosa!- le dijo una hermana.

- ¡Tonto! Todos los humanos tenemos una cara diferente - dijo Shamaila - ¿Ah ! Tiene unos ojos de color gris -dijo el chico.

- Eso podría servirnos.

-¡Pero si no sirve para nada, esta ropa no la llevaría ni loca, cómo se te ocurrió decir que esta ropa estaba de moda, Sana!- dijo Maida-¡Pero si los colores son muy chillones!

-Pero mis amigas me dijeron que había muchas cosas que servían - dijo Sana.

-Volvamos a casa, no ha servido de nada venir y hemos cogido al coche de mi hermano, tenemos que volver pronto-dije.

-No, vamos a ver otras tiendas, ya que hemos venido, no venimos casa día... - dijo Jamila.

-Yo no voy, idos vosotras, yo me quedare vigilando el coche, pero volved pronto-dije.

Ya había pasado media hora y no volvían, y yo estaba cansada de esperar, y el chico que me estaba mirado todo el rato, me estaba cansando aún más, así que le di la espalda y puse la música con un volumen muy fuerte. Después de una hora volvieron.

25 IES Pau Claris

JOCS JOCS FLORALS prosa Maida me dio un montón de bolsas y me dijo: -Son las cosas que acabemos de comer (samose, pakore, dahi, balle, chat…. etc.)

-¡Todas estas cosas habéis comido!-dije- ¿Tenéis una barriga o un pozo?- y me contestaron que tenían un pozo, Camila me dijo que ahora me tocaba a mi invitarlas a un helado. Les dije que cuando llegáramos a casa ya las invitaría, pero no me hicieron caso.

Entonces les expliqué que había un chico que me estaba observando y que ya lo podíamos dejar por hoy, pero ellas ni caso, me dijeron que era una tacaña, que nunca gastaba mi dinero y me empujaron para fuera.

Fui a comprar los helados y ahí estaba ese chico.

Cuando me vio, me sonrió. Yo no le hice caso, encargué los helados e indiqué adonde nos los tenían que llevar y volví al coche. Les expliqué que el muchacho que me estaba observando estaba ahí.

Después de unos minutos vino el camarero con los helados .Le pregunté cuánto costaba, él dijo que la cuenta ya estaba pagada, había pagado aquel hombre.

Yo me enfadé mucho, cogí la bandeja, fui hasta él y le dije: -Tome, señor, estos helados son suyos, nosotras no los hemos pagado, y antes de que él me dijera algo, le tiré los helados por encima y volví al coche. Arranqué el coche para ir a casa porque ya era muy tarde, pero ese pesado vino detrás. Puse en marcha el coche y entonces se oyó como si algo se hubiera roto, no tenía tiempo para ver que había pasado, porque el coche con el que había chocado era el de ese hombre y nos estaba siguiendo.

-Oye, Huma, este camino no es el de volver a casa- dijo Sana .

-Ya lo sé, es que quiero despistarle. ¿Todavía nos esta siguiendo o no?- pregunté.

-Pues sí, está a punto de pillarnos, vamos directamente a casa, y ya veremos que pasa – me contestaron.

Puse el coche de camino a casa y él nos siguió.

Cuando llegamos, vi que los faros traseros estaban rotos. Todas estábamos muy asustadas, por lo que nos esperaba esa noche. Yo fui a decirle al guardián que si que si viniera alguien preguntando por nosotras, debía decirle que no vivíamos allí. Y así fue, él vino y le preguntó si vivíamos allí, pero el guardia dijo que no.

A nosotras, por la noche, nos preguntaron sobre el coche, mi hermano estaba furioso. Nosotras estábamos allí, calladas, escuchando, y nos preguntaron qué había pasado con el coche. Nos quedamos un rato calladas, y después a Sara se le ocurrió una idea y les contó que mientras estábamos comprando alguien debió chocar con el coche. Nos dejaron salir de la habitación, respiramos hondo y felicitamos a Sara.

- Si no nos dice nada, nosotros le buscaremos una chica- dijo la abuela de Ahsan.

- ¡Ah, mira! Ya ha llegado - exclamó la hermana de Ahsan - Ahsan, si nos dices nada sobre esa chica, nosotras vamos a - No, no hace falta que la busquéis, ya sé dónde vive – dijo Ahsan.

- ¿Ah sí? ¡Que bien! ¿Cuándo vamos a ir a verla? – dijo su hermana.

- Ya iremos de aquí unos días-zanjó la mare de Ahsan.

Y un día un coche se paró delante de nuestra casa; entraron tres mujeres, pero nadie les hizo caso, todas estaban atareadas. Ellas estaban allí, mirando y nadie las vio hasta que salió la abuela. Eran la abuela, la madre y una hermana de Ahsan. Y resulta que mi abuela y la de Ahsan eran viejas amigas. Nada más verse, se abrazaron y empezaron a hablar y sólo dos horas después mi abuela se dio cuenta de que no les había ofrecido nada para comer o beber ni siquiera las había presentado. Las presentó mientras estaban comiendo. La abuela de Ahsan recordó entonces el motivo por el que habían venido y empezó a fijarse en todas. Mi abuela le dijo que todavía faltaban dos de sus nietas.

- ¿Dónde están, porqué no han llegado Maida y Huma? – preguntó mi abuela. - Están en el instituto y dijeron que llegarían un poco tarde porque hay una fiesta en el instituto – respondió Rubina. La abuela de Ahsan se quedó más IES Pau Claris 26

prosa SANT JORDI tranquila porque aún quedaban dos chicas por conocer y todavía había esperanza, puesto que de momento no había encontrado a la muchacha d ojos grises. Mi abuela les dijo que podían quedarse a pasar la noche, pero su amiga tenía que tomar una medicina y por eso se fueron.

- Vámonos ya, Maida, no lo encontraremos y como mínimo hemos preguntado en veinte tiendas- le dije – y además ya es tarde y en casa hemos dicho que estábamos en el instituto. Si la abuela envía a mi hermano y no nos encuentra, no quiero saber lo que pasaría.

- No, vamos a ver una tienda más y nos vamos.

Además, yo no le tengo miedo a tu hermano, aunque vaya a ser su mujer. ¡Quién se ha creído qué es, ese hombre! – dijo Maida.

Estábamos intentando comprar unas lentillas de color gris porque a Maida le gusta el color de mis ojos. Ella está empeñada en comprarlas y yo tengo miedo de la bronca que nos espera. Entramos en esa tienda y en el camino compramos helado. Ahí por fin encontramos las lentillas y mientras las estábamos comprando, Maida me dijo: - Prueba este helado, que está buenísimo, es de fresa.

Yo la rechacé, pero ella se puso pesada y, sin querer, le di un golpe a la copa de helado. El helado se cayó sobre una persona, y cuando la vi, era ese chico tan pesado del otro día; tenía la toda camisa manchada por helado que tiré.

Cogí la mano de Maida y nos fuimos corriendo hacia la carretera, llamamos a un taxi y volvimos a casa. En casa la abuela también estaba enfadada, porque habíamos llegado tan tarde, pero no nos riñó tanto como antes, porque estaba contenta porque había reencontrado a su amiga íntima y resultaba que vendría a ayudarnos para la boda de Maida.

Después de unos días vino esa amiga de mi abuela y la abuela nos presentó; ese día Maida llevaba las lentillas grises y la confundió conmigo. De vuelta a casa, le dio malas noticias a su nieto, le dijo que la chica que le gustaba ya estaba punto de casarse, que el día de la boda se aproximaba y que en mi casa ahora, día y noche eran una sola cosa .

Cuando faltaban dos días para la boda, mi hermano trajo a casa a un amigo y resultó que era ese chico, Ahsan, a quien le había abollado el coche. Cuando le vi de lejos me asusté mucho, y me escabullí por el pasillo para que no me viera. Pero entonces mi hermano se fue a buscar su móvil a la cocina y le pidió a Maida que

preparara algo de comer.

-No, yo no pienso cocinar para un amigo de mi futuro marido y además no tenemos nada en la despensa – Maida estaba gritando como si quisiera que el invitado la oyese.

Entonces Ahsan salió de la habitación para irse, pero se tropezó conmigo. Se quedó mirándome, y en ese momento vino mi hermano. Yo me fui corriendo a mi habitación, mientras mi hermano se disculpaba y le invitaba a su boda. Después volvió a la cocina y riñó mucho a Maida.

La abuela de Ahsan me llamó y me pregunto si en mi casa todos teníamos los ojos de color gris. Yo le respondí que no, sólo los tenia yo, lo que sucedía es que Maida había comprado unas lentillas de color gris.

Al instante, mis padres y mi abuela hicieron una reacción de energía, todos estábamos muy nerviosos porque sabíamos que siempre que en mi casa había una reunión durante una boda, quería decir que habría otra boda. Después de una hora vino mi madre y le dijo a mi hermana que sacara mi ropa. A mí me dijo que me duchara, porque en una hora iba a comprometerme con el nieto de la amiga de mi abuela y después de quince días me iba a casar yo. Por un momento, me quedé de piedra , luego me puse a llorar. Mis hermanos me animaron un poco y me ayudaron a prepararme, Salí de la habitación para ir a la sala dónde estaban a mis padres. Cuando esperaba en el salón vino ese hombre; yo tuve mucho miedo porque podía haber venido a contarle a mi hermano lo que había pasado aquel día.

Me puse a llorar y le pedí perdón y le dije que no le explicara nada a mi hermano - Si quieres que te lo pague, te lo pagaré.

- De acuerdo, haremos un trato - dijo sonriendo.

- ¿Cuánto pides? ¿Mil? – dije.

- La respuesta es no – dijo.

- ¿Dos mil, tres mil, cuatro mil, cinco mil, seis mil? - él continuaba diciendo que no.

Entonces le dije: - Señor, que no tengo dinero. ¿Cuánto quiere usted?Y dijo - Quince – Quince mil!!!.

- No tengo tanto … - me detuvo y dijo - Sólo quiero quince días. Quiero que cuando llegue el día de nuestra boda no llores ni estés triste. Así no se lo diré a tu hermano.- Y se fue. Yo me quede allí sin entender nada. Cuando lo entendí, me puse colorada y me fui corriendo a la habitación.

27 IES Pau Claris

JOCS FLORALS FLORALS prosa

SER GUAY per Gloria Pérez Ahí está, en una esquina, mirando al infinito, como si todas esas personas no estuvieran allí, rodeándola, pero ignorándola, riéndose, cantando, hablando, chismorreando mejor dicho.

Piensa, piensa en cómo ha pasado de ser una niña con amigos por todas partes, a lo que es ahora, una adolescente sola, sin amigos, ni siquiera conocidos.

Siempre se pregunta como habrá llegado hasta aquí. ¿ Por qué pasando de la primaria a la ESO sus amigas, las que ella consideraba como hermanas, le

habían dejado de hablar e incluso habían llegado a pegarle? ¿Por qué lo habían hecho? Siempre habían sido buenas amigas, se conocían desde que empezaron la primaria, y ahora la habían dejado de lado, la habían marginado y se habían olvidado de ella.

Nunca imaginó que sería así la etapa más emocionante y divertida, donde pasas de jugar con muñecas a ir al cine y escuchar música con tus amigas.

Esas mismas que habían cambiado de personalidad y la

habían olvidado, se habían olvidado que no hacía mucho habían sido grandes amigas.

Nunca imaginó que la adolescencia iba a ser tan dura, aunque su hermana mayor ya se lo había advertido, le había dicho lo que podía pasar, pero ella no le hizo caso, pensaba que ella y sus amigas eran inseparables, que tenían un lazo muy fuerte que nada ni nadie podría romper. ¡Eran como hermanas! Pero ese lazo se hizo mas flojo ese día que no quiso hacer lo que ellas le decían.

Mira a su alrededor y las ve allí en grupo, riéndose y burlándose de los demás, bailando, cantando y planeando quien será su próxima víctima. Las mira y recuerda el peor año de su adolescencia. El primer curso de instituto. En ese curso estaban todas emocionadas y deseando hacer nuevos amigos, sobre todo, hacer buenas migas con las más populares. Un día los de cuarto las invitaron al parque, ellas estaban contentísimas ¡Eran las chicas de cuarto, las más guays del insti, claro que iban a aceptar! Pero no sabían que ese fue un gran error. Ella justo después de aceptar, se arrepintió, pero fue. ¡Era lo que había soñado siempre!

Tiene una expresión de sonrisa en la cara, una expresión muy rara en ella, pues también recuerda cuando iban a su casa a dormir y se quedaban hasta tarde hablando del instituto, de lo que les habían explicado sus hermanas y como soñaban cómo sería y cómo no, ella era la que estaba más ilusionada, pero todas esas ilusiones se esfumaron en el momento en el que llegaron al parque. Las chicas de cuarto “las guays del insti” se estaban riendo, ellas no sabían por qué pero también empezaron a reírse.

Cuando se sentaron “las guays”, las miraron de arriba abajo y soltaron una de sus risitas, tenían una cara perversa, no planeaban nada bueno.

Ahora mira a la pobre chica, la última victima del grupo de “las guays”, es nueva e ingenua, como ella y sus “amigas”. Todavía no puede creer cómo es posible que sus ex amigas la humillaran tanto, sólo por haber rechazado ¡por no querer fumar un cigarrillo! o como dicen ellas ¡no querer ser “guay”! aun recuerda con las palabras exactas lo que le dijeron: -Si lo pruebas serás la mas “guay” de tu clase. En ese momento dudaba si salir corriendo e irse para su casa o quedarse y ser “guay”. Estuvo mucho tiempo dudando, y vio como sus amigas lo cogían ¡y se lo llevaban a la boca! Cuando reaccionó se fue corriendo.

IES Pau Claris 28

SANT JORDI Todavía hoy sigue preguntándose por qué sus amigas lo hicieron, si siempre habían dicho que nunca iban a fumar, que no iban a beber ni ninguno de esos vicios que tienen los adultos Vuelve a mirarlas y se sorprende ¡qué cambio desde la última vez que fueron al cine! Fue el último día que salieron juntas.

Al día siguiente de la “prueba” para ser “guay, las que ella pensaba que eran sus amigas, en grupito de muchas la amenazaron, advirtiéndole de que si decía algo la matarían, y ella, asustada, no dijo nada. Un día el padre de una de sus ex-amigas la vio de lejos, en un parque, fumando y se acercó, la cogió del pelo y se la llevo a casa.

Al día siguiente “las guays” con sus ex-amigas esperaron a que estuviera totalmente sola, y le pegaron entre cuatro o cinco y mientras le pegaban la insultaban y la escupían, y así el día siguiente y el otro, y el otro...durante unas semanas.

Todavía le duelen las heridas, pues fueron muchas palizas seguidas. Un día se decidió y se lo dijo a su madre y ella, que no le creía, le dijo: -¡No puede ser, si sois muy buenas amigas! No las metas en problemas por cualquier malentendido de niñas. ¡Cómo la iba a creer! Era solo una niña.

Durante mucho tiempo le pegaron palizas sólo por mirarlas o por cualquier otra tontería, ellas sólo querían una excusa para darle palizas, para desquitarse con ella, soltar toda la rabia acumulada, etc.

Ha sonado el timbre, se levanta y camina hacía la puerta, con los pies arrastrando, mirando hacía el suelo. ¡Qué susto! Una de las “guays” se le ha cruzado en el camino, está parada delante de ella, mirándola con esa sonrisa malévola, Ya sabe lo que le espera, sabe que hoy le van a volver a salir moratones, quiere evitarlo pero está sola, no hay nadie que la defienda.

La empujan, la tiran al suelo y

29 IES Pau Claris

empiezan a pegarle patadas, a escupirle, a gritarle que van a matarla, esta vez no es cómo las otras. Ahora le dan con más furia, siente cómo se clavan las puntas de los tacones en sus costillas, como las bambas golpean fuertemente su cabeza, la ira cada vez mayor , la fuerza de los golpes es cada vez más fuerte. ¡Ya se cansaron de pegarle! No puede ni respirar, no puede moverse, y el párpado del ojo derecho no lo puede mover.

Alguien la ha visto y ha llamado a la ambulancia, pero ya es demasiado tarde, no le queda ni un solo segundo de vida más.

Ella ahora no se da cuenta pero en el funeral están esas “amigas” que le habían abandonado un año antes, y humillado durante todo este tiempo, porque no quiso, como ellas decían, “ser guay”. Su madre está muy arrepentida, no hace más que decirlo, por no haber creído a su hija, sólo porque era una niña. Pero se han dado cuenta demasiado tarde y ya no pueden hacer nada.

CREACIÓ poesia

Amor passional passional per Jerson Meneses Una ampolla de vi quatre gots i unes copes.

Una barra de pa un croissant i torrades.

Una rosa al pitxer tovallons de paper i estovalles brodades.

No sé parar de pensar en els teus ulls de mar i en la teva mirada.

Tinc una plata al forn que he cuinat amb amor i desig d'agradar-te.

Ajuntant els records he congriat una imatge de tu mentrestant, t'esperava.

Esperant lentament, amb el meu pensament s'acabava la tarda.

He llençat al cubell el meu plat, i el guisat.

He pensat tant en tu!

La teva pell és blanca i l'escuma del mar és quasi transparent.

El mar sense fronteres fronteres per Jerson Meneses Els ocells Els ocells d’entotsolar-me van sempre al jóc dels teus ulls.

Duc el mar galtejat de món i de tu només en sé preguntes: No em donis altra resposta que la pell; només mentre t'ignori podré travelar amb estimar-te.

Al capdavall som humans perquè dubtem perquè les qüestions ens fan improbables.

He somniat els teus pits com a figues badades sota el meu setembre; pentura redossats a les branques t'he deixat nius de mots perquè els ovulis de sentit.

IES Pau Claris 30

prosa i poesia CREACIÓ

SIEMPRE, SIEMPRE per Esmely Rocha Siempre, Me alejo de ti Sin decir nada Para oír tu voz Como me aclama, Y como de felicidad Me llena el alma.

COM UN SOSPIR per Diana Alonso Quina vergonya s’apoderava del meu cos, sobre aquell llit trencat, mentre la suor queia per les teves espatlles tan toves con la rosada cau per les fulles al matí. Un impuls que m’obliga a sentir-te, ficar-te dintre meu com al ventre d’una mare tan joveneta, pura però totalment enamorada d’un cos que tot ho atrau a cada plec, com una òrbita que s’apodera de les pedres del seu voltant convertint-les en preciosos planetes, potser habitats o encara per habitar.

S’escolta una remor, qui ets? El desig? Un soroll de fons que diu un nom, com una revoltada de vent que crida cada cop que bufa, però tot i així ningú l’escolta, ets tu amor? Ets tu qui em crida? Que em dones l’aire que jo respiro cada matí i la força per aixecar-me quan tothom pensa que he caigut,

que m’estimes tant vestida com despullada, bonica o lletja quina importància té? Quina importància té el que la gent digui si jo t’estimo? Quina importància té que jo sigui teva o tu siguis meu? Quin mal fa que ens estimem?

Sona però no fa soroll, només ho escoltem tu i jo, és una papallona que creix a dintre nostre i es insuportable. Va menjant-se’t per dintre fins que fas realitat el que et demana, i tot acaba on va començar, sobre aquell llit trencat, amb la suor caient-te sobre les espatlles i jo respirant a poc a poc, moventme fort, lentament perquè mai s’acabi aquest moment, perquè mai em diguis que ja no m’estimes i jo no t’estimo, perquè mai res ens separi.

31 IES Pau Claris

REPORTATGE

Conèixer altres mon mons per Gabrielly Lopes A continuació us explicaré com és el meu país, com és la meva ciutat i com són els costums.

Començaré parlant del meu país que és el Brasil. És el país més gran. Té una extensió de 8 milions i mig de quilòmetres quadrats (47% de l'Amèrica del Sud), i una població de més de 180 milions d’habitants. Té fronteres amb la Guayana Francesa, Surinam, la Guayana i Veneçuela al nord; amb Colòmbia, el Perú i Bolívia a l’oest; i amb el Paraguai, l’argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l’est amb l’oceà Atlàntic.

Es divideix políticament i administrativa en 26 Estats i un districte federal.

La meitat nord del país és ocupada per la conca de l'Amazones. Al sud es troba la conca del Riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paranà i Uruguai. El riu més important de la conca atlàntica és el São Francisco. Al centre del país es troba una zona d’altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l’est hi ha cadenes de muntanyes. La màxima altitud és el Pico da Neblina (2.993 m).

La capital és Brasília, amb més de dos milions d’habitants. Les ciutats més importants són São Paulo, amb més de deu milions; Rio de Janeiro, amb uns sis milions; Salvador, Belo Horizonte i Fortaleza, sobre els dos milions; i Recife, Curitiba, Belém, Porto Alegre, Manaus i Goiânia, amb més d’un milió d’habitants.

A continuació us parlaré d’una de les zones que, per a mí, és el més bonic que n’hi ha al món. Us vull parlar del Riu Negro (en portuguès Rio Negro), és el cabalós afluent del Riu Amazones. Neix a Colòmbia, on se’l coneix com Riu Guainía i marca part de la frontera amb Veneçuela abans d’endinsar-se al Brasil.

Unes de les maneres que també nosaltres els ‘el manauares’ diem és ‘O encontro das aguas’(la trobada de les aigües).

La Trobada de les Aigües és un fenomen que esdevé en la confluència entre el riu Negre, d'aigua negra, i el riu Solimõés, d'aigua marró, on les aigües dels dos rius corren colze amb colze sense barrejar-se per una extensió de més de 6 km. És una de les principals atraccions turístiques de la ciutat de Manaus. Aquest fenomen s’esdevé a causa de la diferència entre la temperatura i densitat de les aigües i, també, a la velocitat de les seves corrents: el Riu Negre corre a prop de 2 km/h a una temperatura de 22°C, mentre que el Riu Solimõés corre de 4 a 6 km/h a una temperatura de 28°C. Unes de les grans festes que es coneix molt a Manaus és la BOI.. festa del bou que en portuguès es diu FESTA DO BOI Els dies 28, 29 i 30 de juny són dedicats exclusivament als espectacles proporcionats pels dos bumbás rivals, CAPRITXÓS i GARANTIDO, que durant unes hores cada nit mostren un veritable ritual amazònic amb Pare Francisco, Mare Catirina, Tuxauas, Cunhã Poranga, Pajé i les seves innombrables tribus, llegendes i rituals indígenes. Ballen en cercle al ritme de les toadas (músiques) i el toc de les palmiñas al ritme caterete (indígena), carimbó i marxa. En una decisió contrària a la tradició del Festival, des del 2005 el festival es realitza al darrer cap de setmana del mes de juny, divendres/dissabte/diumenge. És la tradició que s’inclina davant del vessant comercial, per aconseguir més públic i més diners. Les seguidores adornen els seus llocs amb molta creativitat per a completar el fantàstic show.

A l'entrar a la sorra el boi bumbá és rebut amb molts focs artificials i el crit de guerra de la platea resona davant del silenci de la facció contrària.

IES Pau Claris 32

REPORTATGE

El canvi climàtic per Imane El Hayade Hayade Com la major part de les persones sap, l’escalfament global (o canvi climàtic global) és un augment de la temperatura mitjana de l’atmosfera i oceans propers a la superfície que s’ha detectat des de mitjans del segle XX i la seva projecció futura.

La temperatura global de la superfície ha augmentat 0,74 º C ± 0,18 ° C en els cent anys que van acabar el 2005. El Pannell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) conclou que "molt probablement" l’augment de temperatura des de mitjans del segle XX és degut a un augment de les concentracions de gasos hivernacle. Fenòmens naturals com variacions solars i volcans probablement van tenir efectes menors sobre l’escalfament en èpoques preindustrials fins el 1950 i un petit efecte refredant des de 1950 a la data actual. Aquestes conclusions han estat recolzades per com a mínim 30 societats científiques i acadèmies de ciències, incloent-hi totes les acadèmies nacionals dels països industrialitzats més importants. Encara que hi ha hagut una minoria que ha dissentit amb aquests descobriments, la gran majoria dels científics que treballen en el tema del canvi climàtic estan d’acord amb les conclusions principals de l'IPCC.

Tot i així hi ha evidència considerable que els models climàtics actuals són exageradament optimistes, perquè fallen normalment en considerar efectes no lineals, tals com el fusell de Clatratos Clatratos, latratos l’alliberament de gas metà al mar, que pot portar a un canvi climàtic sense retorn.

Projeccions de models de canvi climàtic indiquen que la temperatura global de la superfície augmentarà entre 1.1 i 6.4 º C durant el segle XXI. El rang de variació en aquesta estimació sorgeix d’estimacions variades pel que fa a les emissions futures de gasos hivernacle i per l’ús de models amb sensibilitat climàtica variable. Una altra incertesa es basa en com canvis en la temperatura i altres relacionats poden variar de regió a regió sobre el planeta. Encara que els estudis s’enfoquen en el període fins al 2100, l’escalfament s’espera que continuï per més de 1000 anys encara si els nivells de gasos hivernacle s’estabilitzen, a menys que s’utilitzi geoingeniería. Això és degut a la gran capacitat de retenció calòrica dels oceans.

Els augments de temperatura faran que pugin els nivells del mar i afectaren les quantitats i patrons de precipitacions, molt probablement augmentant l’extensió de les regions desèrtiques subtropicals. Altres efectes seran disminució de les àrees àrtiques i l’alliberament de metà en aquestes regions, l’augment en la intensitat de fenòmens atmosfèrics, canvis en productivitat agrícola, modificació de rutes migratòries, descongelat de glaceres, extincions d’espècies i augment de rangs de vectors de malalties.

La majoria dels països han signat i ratificat el Protocol de Kyoto que busca reduir les emissions de gasos hivernacle. El debat polític i públic continua sobre quines accions s’han de prendre (si és que se’n pren alguna) per reduir o revertir l’escalfament futur o per adaptar-se a les conseqüències esperades.

33 IES Pau Claris

REPORTATGE

Muay Thai per Mohamed Bounoua El Muay Thai se puede definir como defensa personal, deporte, y arte marcial. Su acepción de deporte de contacto y espectáculo de entretenimiento es la forma común de entender esta actividad. El Muay Thai se ha convertido en un símbolo nacional de la historia y la identidad del Reino de Tailandia. Sus raíces están en el Muay Boran, variante tradicional y arte marcial a su vez; en la actualidad esta disciplina complementa al Muay Thai.

Historia del Muay Thai .Nacido en Siam, lo que conocemos modernamente como Tailandia. La capital antigua de este reino se encontraba situada en Sukhotai hacia el año (1238-1408). Al hallarse permanentemente en guerra contra reinos vecinos como los de Birmania y Camboya, la ciudad se vio obligada a desarrollar las habilidades de sus soldados en el manejo de lanzas, espadas, y en utilizar el cuerpo como un arma en situaciones de combate a distancia corta. Técnicas como las patadas, golpes con el puño, rodillas, espinillas, codos y ciertas maneras de derribar al adversario, fueron desarrolladas en ese entonces.

Durante este periodo el Muay Thai era considerado como un arte esencial, y parte del currículum real para poder aspirar al trono.

Durante los siglos siguientes, el arte continuó evolucionando. No fue hasta el reinado del rey Narai (1604-1690), caracterizado por ser una época de paz, cuando se convirtió en deporte profesional. Las peleas se efectuaban en un espacio delimitado, consistente en una cuerda sobre el piso formando un cuadro para indicar el área de combate. Las reglas eran simples: pelear hasta que uno quedara de pie, o que uno de los dos se rindiera. No había limitaciones en cuanto a peso, estatura o edad, las aldeas competían unas contra otras y se efectuaban apuestas.

El Muay Thai en la actualidad se practica como un deporte en muchos países del mundo. Su difusión global le ha convertido en uno de los deportes de contacto más extendidos y su número de practicantes no para de crecer. Los mejores nakmuays (campos de entrenamiento) son tailandeses, pero actualmente otros países pueden competir en igualdad de condiciones, sobre todo en las categorías de peso más altas. Los Países Bajos son cuna de muchos luchadores famosos como Ernesto Hoost, Peter Aerts o el legendario Ramon Dekkers 8 veces campeón del mundo y muchos más que se enfrentaron con tailandeses en su propio país y con reglas completas de Muay Thai. También Munchai está considerado como uno de los mejores y tiene un palmarés envidiable.

IES Pau Claris 34

REPORTATGE

El surf por Jose Sinchi El surf es un deporte descubierto en 1778 en las islas de Hawai, que se puso de moda en Estados Unidos y el resto del mundo a mediados del siglo XX. Básicamente consiste en deslizarse sobre una tabla diseñada especialmente –una tabla hidrodinámica– entre las olas de mar, aprovechando el su impulso y manejando la tabla hacia la dirección que se desee. La forma de manejar la tabla frente a las olas es mediante las quillas, una serie de piezas que, en el borde de la tabla, dirigen el movimiento.

El proceso de surfear consta de 5 etapas: El primero es la immersión con tabla en la mano. Después viene la búsqueda de la ola adecuada.

Una vez hallada la ola hay que seguirla y montarla.

Para mantenerse sobra la ola hay que dominar unos movimientos. Son varios los movimientos y trucos que el surf ha establecido.

Estos

pueden realizarse tanto recostado como parado sobre la tabla.

La idea es practicar sobre superficies marítimas menos profundas, para luego ir aumentando en complejidad.

Por último hay que salir de la ola. Es un momento que tiende a ser más complicado de lo que parece, ya que muchas olas tienden a acarrear hasta la orilla o llevar hasta el fondo.

El surf a Equador Equador L’Equador es un dels països mes petits de Sud-amèrica, per això és un lloc per a la pràctica de surf, per a cavalcar onades ja siguin a les penínsules o a les Galàpagos, és un lloc ideal per a la pràctica d’ aquesta activitat esportiva.

Tant al litoral peninsular com a les Galápagos es poden trobar un bon nombre de llocs ideals per a la pràctica del surf, Montañita, Río Chico, San Matero són alguns de ells entre els que destaquen Montañita. A les Galápagos, la illa de Santa Cruz és el millor spot per a els amants d’ aquest esport.

35 IES Pau Claris

REPORTATGE

Un triplet cap a la història història per Erik Diaz i Neus Gamarra

El Barça ha fet història!! Aquest any ha aconseguit guanyar els tres títols als que optava: la copa, la lliga i la champions. No cal ni esmentar el 2-6 contra el Real Madrid. Amb l’últim partit empatat (11) i les tres copes a casa, el Barça ha fet feliç a molta gent, als seus seguidors i gent que no era futbolera. Solament veure la emoció de la gent i l’entusiasme que tenia tothom, la gent s’unia a la festa. Tornant a parlar del partit de la champions, que si bé recordo va ser un dimecres, un dimecres que va passar a la història, sent el primer equip espanyol que fa un triplet. La tarda abans de jugar ja hi havia molts seguidors celebrant-ho a la Fontana de Trevi, a Roma, al maremàgnum, a Canaletes i a molts dels carrers de Barcelona i d’altres ciutats i pobles ...

Per la nit, quan el Barça ja s’havia assegurat la seva tercera copa d’Europa, tant sols acabar el partit, es podia veure com l’alegria dels jugadors a l’Olímpic de Roma, no cal ni dir com es van posar els seus seguidors! Focs artificials, crits i càntics van ser la seva manera de manifestar la seva eufòria. Pels carrers es podien sentir cançons com: -Oleelee Olaalaa el Barça és lo millor que hi ha!!

-CooPa, LLiiiiiGa i ChaMpiOns!!

Al dia següent, per la tarda els jugadors del Barça van fer la Rúa des del Port fins al Camp Nou, on els van fer un homenatge que mai en la vida els havien fet. El Camp Nou estava més ple que mai (més que res perquè la entrada era gratis...), milers de bufandes tenien els colors de l’estadi. I ara tant sols queda

esperar

la

supercopa

d’Espanya,

la

supercopa d’Europa i el mundialet de clubs. Que tots esperem que facin un sextet. Ànims CAMPIONS!!!!!!!!!!

IES Pau Claris 36

COSES NOSTRES

El futbol futbol del Pau Claris per Yi Zheng Hi ha dos equips del Pau Claris, els de 1r i 2n d’ESO són cadets i els de 3r i 4t d’ESO són juvenils.

Vam fer aquests dos grups perquè hi ha diferència d’edat, de físic i a més a més érem massa gent . L’entrenador no podia entrenar amb tanta gent. Al final l’entrenador va decidir que els juvenils entrenessin dimecres i divendres, i els cadets dilluns i dimecres. Hi ha regles de l’entrenador, per exemple, no es pot arribar tard. Qui arriba 10 minuts tard, o bé no entrena o bé corre 10 voltes.

El primer pas de l’entrenament és córrer 5 voltes i escalfar. Després comença a conduir la pilota, sobre tot s’ha de saber molt bé efectuar xuts. El porter, per la seva banda, comença a parar les pilotes.

També ens ensenyen com defensar, atacar, fer passades, etc. Quan falten 10 minuts perquè acabi la sessió, ens deixen jugar un partit. Així és com va l’ entrenament.

L’entrenador ens va inscriure per participar en una lliga amb altres instituts. Però tots els jugadors hem de portar els documents, si no, no podríem participar-hi .Quan hi ha partit l’entrenador ens avisa. Uns cops juguem a casa i d’altres fora.

Dels partits que han jugat els juvenils, n’han guanyat un, i n’han perdut la resta. Entre els àrbitres hi ha favoritisme. Hi ha àrbitres que també són entrenadors i xiulen partits on s’enfronta el seu equip amb un altre. En aquests casos sol haver-hi ha favoritisme Per exemple, en un partit nosaltres guanyaven per 3-1 i l’àrbitre va xiular una falta que no ho era i un penal. Així va començar a remuntar l’equip contrari i al final va guanyar. Però en un partit no importa si es guanya o es perd, el mes important es gaudir del partit Al finals de juny hi ha una festa i es juga un torneig. Hi ha molts equips que competeixen per guanyar el torneig. L’any passat l’equip del nostre institut va guanyar la copa.

37 IES Pau Claris

REPORTATGE

El projecte de música de 1r d’ESO per Neus Gamarra i Eric Díaz A la classe de música de 1r d’ESO s’ha dut a terme un projecte: cada alumne ha triat un instrument i ha realitzat una tasca de recerca d’informació sobre aquest instrument. Després, amb la informació recollida, han realitzat un dossier i un mural. Hem parlat amb la professora de música, la Mª Dolors Roca, i amb l’alumnat de primer perquè ens expliquessin l’experiència.

Que us ha semblat l’experiència dels treballs?

Professora: Molt bé, penso que per a ells ha sigut un gran esforç.

Ambru (piano): A mi m’ha agrada’t perquè m’agrada pintar.

Joaquin (arpa): Bé, m’agrada pintar, m’ha agradat més fer el cartell que el dossier.

Zealdean (arpa): A mi no m’ha agradat el pintar, però sí el dibuixar.

Caterina: Caterina Però està molt ben pintat!

Zealdean: Zealdean Perquè m’ho ha fet el meu germà.

Ahjar: Ahjar A mi no m’agrada, perquè m’ha quedat molt lleig.

Tornaria a demanar una feina així? Per què?

Professora : Sí, perquè penso que és positiu, perquè es motiven quan dibuixen i també practiquen l’escriptura.

Alfredo: Alfredo Si, perquè m’agrada fer-los.

Els instruments van ser idea teva o dels alumnes?

Professora: Professora Els trien ells.

Diego (viola): Vaig triar aquest instrument perquè vaig pensar que era el que tenia més text i volia fer un treball molt complet.

Per què hi ha tantes guitarres?

Alfredo: Alfredo Perquè és la més coneguda.

Ambru: Ambru Jo volia també fer-la, però ja n’hi havien moltes.

D’on han tret la informació?

Professora: Professora Cadascú d’un lloc diferent.

Ambru: Ambru Algunes persones ho hem pensat, com jo.

Alfredo Alfredo: do Del diccionari/enciclopèdia Diego: iego Jo la he tret del llibre de text Us va agradar fer aquest treball?

Tots: Tots sí.

Quina nota li posaries?

Zealdean Zealdean: an Un excel lent, perquè hem treballat molt

IES Pau Claris 38

COSES NOSTRES

El Club de Lectura per Ceydi Cuenca

Nosaltres, els del club de lectura, hem llegit un llibre anomenat "Fugida cap al sud". El llibre ha estat interessant, misteriós i com estem tractant la novel la negra, doncs això, sobre novel la negra.

Aquí tenim una petita biografia de l’autor, Juan Madrid (Màlaga, 12 de juny de 1947). És un escriptor, periodista i guionista de cinema i TV famós, sobretot, per les seves novel les policíaques protagonitzades per Toni Roma. Va publicar la seva primera novel la Petó d’amic, el 1980, després de quedar finalista del premi convocat per la col lecció Cercle del Crim. Ha publicat quaranta llibres entre novel les, reculls de

contes i novel les juvenils i és considerat un dels màxims exponents de la nova novel la negra o urbana europea. La seva obra ha estat traduïda a setze llengües. Exerceix regularment la docència en institucions d’Espanya, França, Itàlia, Argentina i Cuba, destacant entre altres l'Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños a Cuba i l’Hotel Kafka de Madrid.

Així mateix ha estat jurat en nombrosos premis relacionats amb la literatura i el cinema.

Alguns dels seus títols s’han dut al cinema com Dias Contados (dirigit per Imanol Uribe) o Tanger (realitzada per ell mateix). Ha fet guions per a televisió com Brigada Central (publicats posteriorment com una sèrie de novel les). És un dels escriptors de novel la negra més considerat per la crítica. El crític de El País, J. Gonyi ha dir d’ell: "En qualsevol

os ensangonat hi ha matisos, i amb ells treballa Juan Madrid, que reuneix una garba de crims de l'Espanya profunda" 39 IES Pau Claris

També hem tingut el gust de conèixer Juan Madrid. Durant BCNegra vam anar a la Biblioteca Jaume Fuster i ens va agradar molt assistir a un col loqui amb ell, junt amb altres companys d’altres instituts i poder fer-li unes preguntes. Després de l’entrevista Juan Madrid ens va signar uns autògrafs al llibre que havíem llegit. I tot això és el que vam fer el dia que vam anar a conèixer Juan Madrid.

Gràcies, Juan Madrid, per la teva novel la tan interessant i actual.

Us recomano a aquells que us agradi llegir aquesta novel la, és molt bona

HOLA I ADÉU

Entrevista a la Neus Ferrer, psicopedagoga per Rocío Sánchez Quina edat tenies quan vas començar a treballar?

Sóc professora des dels vint anys. Als vint anys vaig començar com a mestra en una escola d’Horta, la vàrem inaugurar els meus companys de carrera i jo, ens va fer molta il lusió, es deia CEIP Madrid.

Sempre has treballat a instituts o també has estat a escoles?

Com ja he dit abans, primer vaig treballar en una escola i després a l’institut.

A quants instituts o escoles has estat? jubiles jubiles ?

Només a dos, al CEIP Madrid I a l’IES Pau Claris.

Marxo perquè em jubilo.

Quant de temps has estat al Pau Claris?

Claris?

T’ha T’ha agradat agradat el tracte amb els alumnes? Ha canviat el tracte tracte amb els alumnes d’abans i els d’ara?

Porto 12 anys al Pau Claris T’agrada’t el temps temps que has passat a l’institut? Digues coses bones i dolentes dolentes que hagis viscut al centre. centre.

Per sort, sempre et quedes amb les coses bones, sobretot quan vosaltres, els alumnes, podeu ensortirvos i anar endavant. Les coses dolentes, si han estat oportunitats per conèixer millor la gent, també, al final són experiències de la vida i et fan créixer com a persona.

A mi els alumnes m’han donat vida, sempre he estat contenta amb els alumnes.

A partir d’ara que que penses fer?

Primer, continuaré fent formació de professorat. També vull viatjar i començar a pintar, i passar més temps amb la família. Marxo satisfeta de la feina que he fet i que m’ha agradat fer.

Per que marxes? Seguiràs Seguiràs en un altre centre o et

IES Pau Claris 40

HO HOLA LA I ADÉU ADÉU

Entrevista a l’Antonio l’Antonio Moreno professor de llengua llengua i literatura espanyola per Rocío Sánchez Quina Quina edat tenies quan vas començar ençar a treballar? treballar? com Quan vaig començar a treballar era molt jove.

Però els meus primers treballs no eren de professor. Abans vaig escriure en un diari.

Sempre has treballat treballat a instituts escoles? instituts o també has estat a escoles?

Per que marxes? Seguiràs en un altre centre o et jubiles ?

Sempre he treballat en instituts, però abans treballava a la FP, i després, amb la reforma, vaig passar a fer-ho a instituts de secundària.

A quants instituts o escoles has estat?

A més del Pau Claris, he estat a tres centres: l’Escola del Treball, un institut de Terrassa i un altre d’Hospitalet Quant de temps has estat al Pau Claris?

Marxo perquè em jubilo T’ha agradat el tracte amb els alumnes? Ha canviat el tracte amb els alumnes d’aba abans i els d’ara?

Home, hi ha hagut de tot. Hi ha alumnes que tenen molt d’interès, i d’altres que no en tenen gens També n’hi ha amb qui mantens la relació quan ja han marxat de l’institut, i en canvi, d’altres que no veus mai més...

A partir d’ara què penses fer?

He estat treballant 12 anys al Pau Claris T’agrada’t el temps que has passat a l’institut? l’institut? Digues Digues coses bones i dolentes dolentes que hagis viscut viscut al centre. centre.

A partir d’ara, seguiré donant classe, però sense cobrar. I també tinc la intenció de viatjar. Sempre ho he fet, però ara no estaré lligat pel calendari escolar., podré viatjar quan no viatja tothom

Sí que m’ha agradat el temps que he passat a l’institut

41 IES Pau Claris

OPINIÓ

Tots els joves haurien de viure sols una temporada per Laura Muñoz Muñoz Els joves hauríem de viure o passar una temporada sols perquè així tindríem una mica més de llibertat i a la vegada aprendríem el que vol dir la paraula ‘responsabilitat’.

No és que vulgui viure sola o que estigui preparada, sinó que penso que una mica d’espai sense els pares estaria bé per a nosaltres i per a ells mateixos.

Alguns pares no assimilen la idea que hi ha un moment en què els seus fills deixen de ser ‘els seus nens’ i arriba un moment que necessiten fer la seva, independitzar-se. També n’hi ha, d’altres, que volen que els seus fills marxin de casa preparats i segurs d’ells mateixos; que tinguin clars els seus objectius a la vida. Tanmateix la inseguretat dels joves provoca malentesos amb els pares ja que consideren que amb els seus consells, volen tallar-los ‘les ales’. D’altra banda hi ha pares que no saben com orientar el camí que han de seguir els seus fills, i superats per la situació, decideixen llençar ‘la tovallola’.

Per finalitzar cal dir: val més seguir a casa i tenir la llibertat i la confiança que els pares ens donen que viure sols i no tenir els fonaments necessaris per sortir endavant.

Tots els joves haurien de viure sols una temporada per Jorge Tasinchana Vaig a opinar sobre el tema de l’emancipació dels fills. Penso que els fills qualsevol dia han de marxar de casa dels pares per fer la seva vida. Tots els joves diuen que volen anar-se’n, però a la hora de la veritat no en poden marxar. Crec que els pares han de donar una petita empenta per a la independència dels fills. No és que els pares no vulguin tenir els fills a casa sinó que amb la seva col laboració pretenen que aquests tinguin més fàcil el camí quan visquin sols.

D’aquesta manera t’ajuden a enfrontar-te al món i a subsistir-hi per un mateix. Perquè no sempre tindràs els pares al teu costat i hauràs de cuidar-te tu mateix; així sabràs enfrontar-te a la vida diària d’un adult i cada vegada podràs prendre una decisió més correcta. No et preocupis, també tindràs temps per divertir-te però ja no com abans, hauràs de controlar-te una mica perquè ara tens responsabilitats, podràs passar-t’ho bé, però, amb moderació. Si decideixes emancipar-te fes-ho amb molta cura ja que d’aquesta decisió dependrà la teva entrada a la vida adulta.

IES Pau Claris 42

OPINIÓ

Què faria amb una màquina del temps? per Pablo Zamorano Si tingués una màquina del temps m’agradaria anar a viatjar a Roma i visitar llocs importants com “El Coliseu” per què m’agradaria veure les lluites dels gladiadors, entre ells o contra les feres salvatges.

També voldria anar a veure Els emperadors romans com “Caius Juli Cèsar” o veure com manava “Alexandre Magne” els seus exèrcits i, veure les seves ciutats, com Alexandria. També aniria a visitar Egipte que en el seu temps era la millor potencia en el món, i tenia ciutats plenes d’or i plata. M’agradaria també anar al futur i veure com viu la gent, com són els edificis, els robots, les cases, el menjar, i sobretot saber com estarà la terra. També aniria a veure paisatges que en el seu temps eren bonics, i sobretot no fer cap cosa per canviar l’historia de la terra, perquè potser en el present no naixeré.

43 IES Pau Claris

EL RACÓ DEL PLANETA

La K21 fa una memòria pel grup de la K21 Com cada any quan arriba la fi de curs a la K21 ens tornem una mica histèrics, hem de recordar tot el que hem fet per promoure la sostenibilitat al centre i ho hem de presentar en un Power-point.

Sort que tenim la llibreta d’actes que ens ha ensenyat a fer la Consol i que la Naila segueix sense cansar-se!!!

Una altra cosa és trobar el material fotogràfic per il lustrar el nostre treball amb això ni la Consol ni la Naila ni cap de nosaltres se’n surt i anem pidolant als companys de la revista aquelles fotos del dia de carnestoltes i si us plau les de l’esmorzar de la diversitat!!....

-- La Hena, la Hena, segur que té les fotos de la jubilació de l’Araceli -- I les del taller d’herbes?

- El camió de la deixalleria ha de sortir, l’hem filmat no?

- SÍ, però l’ordinador no treu el clip, no l’edita en format AVI...

- I les fotos dels senyals de tràfic ? Èrik!!!!!

- Jo no tinc res, pregunteu-li a la Lisset.

L’Ana esta tan nerviosa que una mica més i es baralla amb la Lídia que ja fa estona que està posant “morros” i fa la cara de princesa ofesa; sort de la Carol que, dolça com un caramelet, ens porta una mica de tranquil litat amb el seu somriure i la seva calma. Així, l’un per l’altre ens sostenim, vull dir que ens tornem més sostenibles, més suportables i mica en mica el treball va sortint:. El nostre Power-point s’encaixa com un puzzle i ens n’anem corrents corrents a la cloenda.

Apunteu-vos l’any que ve, us divertireu, aprendreu moltes coses i.....

Que per molts anys ens trobem a la K21!!!

IES Pau Claris 44

SALUT

Per què s’ha que menjar bé? per Francisca Jurado Luque, infermera de Salut i Escola Els aliments són indispensables per a la vida i aporten a l’organisme energia i unes substàncies químiques, els nutrients, necessàries per a la formació, el creixement i la reconstrucció dels teixits. Alimentació i nutrició son conceptes diferents.

L’alimentació es un procés voluntari. La nutrició es un procés involuntari pel qual s’utilitzen les substàncies nutritives que contenen els aliments.

Així doncs, què és una alimentació saludable? Aquella que proporciona els nutrients adequats a cada individu, segons la seva edat i el seu rendiment energètic.

Molt bé, i com podem aconseguir una alimentació saludable?

Les Regles d’Or 1. Pren mig litre de llet o derivats al dia. Tenen proteïnes i calç imprescindibles pel creixement.

2. Pren dues peces de fruita al dia. Que no t’agrada? N’hi ha de moltes classes : poma, taronja, préssec, meló, síndria, cireres, kiwis... alguna n’hi haurà que t’agradi!

3. Beu un mínim d’un litre i mig d’aigua al dia.. Ei!!!! Aigua, no he dit coles, ni cerveses... només aigua. Va bé per la pell.

4. Pocs greixos i fregits. Sobretot evita els d’origen animal. Bolleria, patates fregides..

5. Els greixos que mengis, vegetals millor que animals. La millor font d’energia pel teu cervell i muscles són els cereals, pa, pasta, etc.

6. Peix tantes vegades com carn . Sigues adult i prova-ho.

7. Manté el teu pes. Recorda, per no engreixar-se s’ha que menjar bé, no deixar de menjar.

8. No et saltis l’esmorzar. Ha de ser la quarta part del que menges al dia. Ha de ser equilibrat: lactis, cereals i fruita. Aniràs a l’escola més content i milloraràs el rendiment. Prova-ho.

9. No t’enganxis a l’alcohol, ni al tabac, ni a altres substàncies. Ah, i tampoc a les consoles i a l’ordinador Tu tries, si no comences no ho hauràs de deixar.

10. Feu esport!!!!! Va, comença. Mou-te.

RESUMINT: Dieta variada, cap aliment cobreix tots els nutrients i...

Va, estima’t una miqueta més, demostra que en saps.

No et fiïs de la publicitat, volen vendre, tu mateix...

SI EN VOLS SABER MÉS WWW.AEPAP.ORG Recorda que sóc a l’institut els dijous de 9:30h a 12:30h 45 IES Pau Claris

CREACIÓ còmic

Hi havia una vegada una noia que estava plorant en un bar i un noi que la veure li va dir: - Què et passa?

Però la noia no el va mirar. Llavors ells es va asseure al seu costat i li va dir: - Em refereixo a tu, eh?

La noia el va veure i va pensat - Quina sensació més agradable!Tots dos van començat a parlar i al final de la conversa la noia, que es deia Vanesa, li va dir: -Estic molt satisfeta del teus consells. Demà tinc una festa i m’ agradaria que m’acompanyessis! El noi li va confirmar l’assistència i la noia li va contestar: UN ALTRE DIA - Molt bé així m’agrada!

ANANT CAP A LA FESTA [Vanessa] Home, quin noi mes maco!

M’ha caigut molt bé a primera vista, li he vist alguna cosa que no se què és, però m’ha agradat. Mai a la vida m’havia passat això!

Han arribat a la festa i el noi, que es deia Jordi, li comenta : -Què agradable que és aquest lloc!

[Vanessa]: Que bé que s’està, aquí amb tu!

M’alegro molt d’haver-te conegut.

UN ALTRE DIA

El Jordi li va fer un petonet.

[Vanessa] Quina Sensació més agradable...

La Vanessa estava boja d’alegria.

[Jordi]: M’agradaria veure’t més sovint...

[Vanessa] Això és fantàstic!

[Jordi] I tant que sí!

IES Pau Claris 47

per Juan Pablo Rojas

[Vanessa] Saps una cosa? Parlar amb tu m’ha servit de molt.

[Jordi] A mi també, i saps una altra cosa? M’agrada veure’t contenta.

[Vanessa] Jordi, m’agrades molt!

[Jordi] Tu també m’agrades moltíssim. Només fa una setmana que ens coneixem i ja ens estem dient aquestes coses...

UN ALTRE DIA [Jordi] Ei, Vanessa vull fer-te una proposta: vols sortir amb mi?

[Vanessa] Home, és clar que sí vull sortir amb tu! Em fas molt feliç...

[Jordi] He comprat uns bitllets per anar a les illes Balears vols venir amb mi?

[Vanessa] Això és fantàstic i tant que sí!

A LES ILLES BALEARS [Vanessa] Què bonic que és aquest lloc!

[Jordi] Ens ho estem passant molt bé.

[Vanessa] No saps com em diverteixo amb tu, ets el millor que he conegut, i no saps com m’agrades.

[Jordi] Bé, anem a fer un bany, que fa molta calor.

46 IES Pau Claris

EL RACÓ DE L’ARTISTA

52 IES Pau Claris

per Zhi Wei Cai

HOLA I ADÉU

IES Pau Claris 40