REVISTA DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS OCTUBRE’15 #97
Editorial
Ens hem retrobat amb la gamma extra! Després d’una temporada de molts canvis, el dos de nou amb folre i manilles torna a ser vermell. I que en feia, d’anys! Són molts els components de la colla que encara no l’havien pogut veure, des d’aquell llunyà 2001 en què el carregàvem per últim cop. El vam recuperar en una plaça de màxims, el dia de Sant Fèlix. Malgrat això, no va ser un dia fàcil, tots ho recordem. Ens vam quedar amb la sensació agredolça de no descarregar-lo i, sobretot, ens va fer mal no poder amb el cinc de nou i només carregar el quatre.
L’octubre ja és aquí i ara només queda la traca final. Els reptes altre cop semblen impossibles, qui sap si una vegada més també podran ser realitat. No sabem el que ens depara Santa Úrsula, però en tot cas estem contents d’haver pogut arribar fins aquí, el camí segur que un dia o altre ens durà encara més lluny. Xiquets, xiquetes, que l’esperit del 86 ens acompanyi.
#97 Valls, octubre 2015 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip Foc Nou: Roser Llagostera, Montse Solé, Josep Ramon Marquès, Maria Pié Publicitat: Fernando Porcel i Josep M. Pallarès Fotografia portada: Antonio Perez Fotografia central: Víctor Soriano Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:
sumari 03 04 14 18 23 24 26 28 29 30
editorial
sortides
la colla a la mercè
sortides
diades en què la colla somriu
la canalla
més que castells
coordinadora
music box
joves pel món
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Fotografia: Rodrigo Sicilia
Però després d’un dels moments més durs de la temporada, calia seguir-hi creient. El dos havia d’acabar de ser nostre i, encara que no era gens fàcil, ens vam plantejar de portar-lo fins a Barcelona. Semblava impossible, però no ho va ser. Vam tornar a la Mercè per la porta gran, amb el nostre segon dos de nou descarregat. Només quinze dies més tard, un altre repte: el primer castell de nou a les Terres de l’Ebre. Semblava impossible, però tampoc no ho va ser.
4
3d9f, 5d8, 2d8f, pilar de 4 i pilar de 5
Igualada
Sortides
23/08/15
Per quart any consecutiu la Colla es va desplaçar a Igualada per compartir plaça amb la colla local, els Moixiganguers d’Igualada, i aquest any en companyia dels Minyons de Terrassa. La Colla va ser la tercera colla que va actuar a la plaça que presideix l’Ajuntament i, decidida, va enlairar el tres de nou amb folre. El castell va pujar serè i ràpid i es va descarregar amb gran confiança. És el quart que la colla vermella segella amb èxit aquesta temporada. A la segona ronda la Colla va apostar convençuda pel cinc de vuit. El castell va patir perquè els dos pilars van quedar una mica massa a prop de la rengla. No obstant això, el castell es va descarregar treballant, sobretot, en els pisos de quarts i quints. I per finalitzar l’actuació el dos de vuit amb folre, amb un folre que anunciava les manilles del dos de nou. Tot i que el castell va quedar una mica girat, la bona feina dels castellers va contribuir que es descarregués davant els aplaudiments del públic que va agrair l’esforç.
5
6
Pd4 caminant, 3d9f, 2d9fm(c), id 5d9f, 4d9f(c) i pd5
Sant Fèlix
Sortides
30/08/15
7
Sortides
8
Fotografia: Rodrigo Sicilia
El 30 d’agost no se celebra només la Festa Major de Sant Fèlix per a tots els vilafranquins i vilafranquines. També per a molts vallencs i vallenques que formen part dels Xiquets de Valls és un dia assenyalat, un dia marcat en vermell i en majúscules en el calendari de la Colla Joves Xiquets de Valls. La diada de Sant Fèlix és molt matinera. Alguns ja hi són a primera hora del matí per no perdre’s el primer pilar del dia d’entrada a Ofici i tot seguit assistir a l’ofrena en honor del sant. D’altres es congreguen al voltant d’una taula en restaurants i bars de la vila o de la rodalia per esmorzar en bona companyia. Una mica més tard ja som força més els que ens trobem per prendre part en el pilar de sortida d’Ofici. Tots, però, sabem que és un dia únic, intens, ple d’emocions i cansat. Castells en el seu màxim exponent. La Colla es presentava a la plaça vilafranquina amb uns castells ben definits. Va començar la seva actuació amb el tres de nou amb folre que, malgrat que va pujar una mica obert, els castellers el van descarregar amb autoritat. A la segona ronda la colla va apostar pel dos de nou amb folre i manilles. Ja fa un parell de temporades que la colla l’assaja, conscient de les seves possibilitats, i darrerament les proves fetes al c/ d’en Gassó han donat prou confiança. Aviat es va veure el bon encaix entre la pinya, el folre i les manilles i el castell es va enlairar ràpid i decidit. Tothom va fer el seu paper, els més petits van fer la seva feina a la perfecció i el castell es va carregar. Malgrat això, el castell va començar a tremolar i va caure.
La colla no volia afluixar i va optar per continuar amb el programa previst i intentar el cinc de nou amb folre, castell que en els últims anys a Vilafranca sempre ens ha donat bons resultats. Aquest any els designis no es van complir, l’excepció que confirma la regla, com diu la dita, i massa prematurament el pis de segons va perdre la mida. Tot just amb l’entrada de dosos, es va decidir tirar avall per evitar una caiguda segura. A la ronda de repetició la Joves va encarar el quatre de nou amb folre. Quan s’arriba al final d’una actuació tan important que obliga a rebaixar les intencions inicials, els castells s’engrandeixen, costa lligar-los, pesen més que en altres ocasions… Tot es va aliar perquè el castell patís, sobretot en el pis de terços, malgrat que els castellers van lluitar fins a l’extenuació. El castell va fer llenya quan ja baixava després de carregar-se. La Colla Joves s’acomiadava de la plaça de la Vila amb el pilar de cinc. En aquest punt cal incidir en alguns fets remarcables. En primer lloc l’agraïment al públic de Vilafranca del Penedès que reconeix i agraeix l’esforç que la Colla Joves Xiquets de Valls esmerça en cada castell. La veu popular diu que és un públic entès i cada any es rubrica. I en segon lloc, fem extensiu aquest reconeixement a la Colla Joves, que no defalleix i continua lluitant, treballant com en els darrers assajos, acompanyant els més petits de la colla, ajudant el company, integrant els nous components i gaudint del fet casteller.
9
10
Pd5, 2d8f, 3d9f, 4d8 i pd5
Diada Nacional
Sortides
Com cada any, la quarta actuació de la temporada a la plaça del Blat de Valls, s’iniciava amb un pilar de cinc amb la senyera, just després de cantar Els Segadors. L’actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls va començar descarregant el dos de vuit amb folre. Aquest castell va servir per enfrontar-se posteriorment amb el tres de nou amb folre que es va descarregar amb una relativa comoditat. Ja a la tercera ronda, el castell escollit, i també descarregat, va ser el quatre de vuit. Finalitzava l’actuació amb un vano de cinc mentres els nostres grallers feien sonar “Els Segadors”.
10/09/15
Treballs en pedra, marbres, granits pissarres i materials compactes Illa del Polígon, Nau 15 • Tel. i fax 977 60 63 33 marbresvalls@gmail.com • marbresvalls.blogspot.com 43800 VALLS (Tarragona)
11
12
3d8, 2d8f, 4d8, pd5 i 4 pilars de 4
Montblanc
Sortides
12/09/15
L’Arboç
13/09/15
2d8f, 3d9f, 4d8, pilar de 5, 4 pilars de 4 i pilar de 4 per sota
26/07/15 1/09/14
13
La colla a la Mercè Tot i trobar-se allunyada del que els mitjans anomenen zona tradicional, el cert és que la ciutat de Barcelona té una llarga relació amb el món casteller. La notícia més reculada és de juliol de 1840, quan una colla de ball de valencians vallencs (en aquella època encara es barrejaven els conceptes castells/ ball de valencians) actuà a la Ciutat Comtal amb motiu de la visita de la reina regent Maria Cristina i les seves filles Isabel i María Luisa Fernanda. El context polític insinuaria la identitat de la colla protagonista: els Menestrals (vegeu Joan Climent, Els primers castellers. 1813-1851, Farell 2013). Al llarg del segle XIX tenim constància d’un bon nombre d’actuacions castelleres a Barcelona. Malgrat les notícies que adjudiquen aquestes actuacions a uns genèrics Xiquets de Valls, la veritat és que, en moltes ocasions, es tractava de grups locals formats, en la seva majoria, per castellers provinents del Camp de Tarragona instal·lats al pla de Barcelona. En algun moment se’ls anomena Xiquets de Barcelona (1877 i 1878, aquest darrer any també “Xichs” de Barcelona). Una colla, però, va reeixir amb més èxit i continuïtat: els “Xiquets” de Gràcia. Aquesta colla no la podem considerar estrictament barcelonina, ja que la primera referència que tenim data de 1876 i Gràcia encara no estava annexionada a Barcelona (1897). No podem adjudicar rotundament cap presència de la nostra colla (en les seves diferents etapes) en cap any en concret a les festes de la Mercè durant el segle XIX. No serà fins al XX quan sí que podrem concretar en quines edicions de la festa major barcelonina va participar. 1902: Primer concurs casteller de la història. Celebrat al Parc de la Ciutadella dins dels actes de la Mercè d’aquell any. La Colla Nova (la premsa hi va afegir un parèntesi amb la paraula “Gràcia”, la qual cosa pressuposa una participació significativa de castellers d’aquella vila) va fer el 3 de 7 al segon intent, el 4 de 7, el 3 de 6 aixecat per baix i deixant-lo net en el moment de l’aleta, el 2 de 6 i el pilar de 5.
Colla Nova, Concurs de 1902, Parc de la Ciutadella
14
1951: La Muixerra va descarregar el 2 de 7 i el 4 de 7 1955: D’aquella edició no tenim documentats els castells que va fer la Muixerra. La publicació Panadés (1 d’octubre) només recollí el 3 de 7 dels Castellers de Vilafranca, també presents. Quant a la colla, Panadés l’anomena Colla Nova de Valls. 1964: Concurs de Can Jorba. Significa la desfeta de la Muixerra. Un dels dies més tristos i decebedors de la història de la colla: intent de 3 de 7 aixecat per baix, intent de 2 de 7, intent de pilar de 6 (en el qual hi havia posades moltes esperances, per no dir totes). L’únic castell que es va poder assolir va ser el 3 de 7. 1975: Primera edició en què, acompanyant els Castellers de Barcelona, participà una colla forana. Els castells bastits van ser el 4 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix, dos 2 de 6 i dos pilars de 5. 1980: Es van descarregar el 2 de 7, 5 de 7, 3 de 7, pilar de 5 i quatre pilars de 4. 1982: Primer cop que es trobaven les dues colles vallenques a la plaça de Sant Jaume, si més no, que se’n tingui constància documental. La Colla Joves, després d’entrar el pilar de 4 caminant, va descarregar el 4 de 8, el 2 de 7, el 5 de 7 i dos pilars de 5. 1984: Pilar de 4 caminant, 2 de 7, 4 de 8, 5 de 7 i pilar de 5. 1985: Pilar de 4 caminant, 4 de 8, 3 de 8, 2 de 7 carregat i dos pilars de 5 1987: Després d’entrar el pilar a plaça, la colla va descarregar la clàssica de vuit: 4 de 8, 3 de 8 i 2 de 7, a més del pilar de 5. 1989: La Colla Joves va ser la primera colla en el segle XX que va intentar un castell de 9 per la Mercè, el 4 de 9 amb folre. En un dia poc reeixit, també va ensopegar en el 2 de 8, que va quedar en intent. L’actuació va acabar amb el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7 descarregats, amb els pilars de rigor. 1993: Pilar de 4 caminant, intent desmuntat de 5 de 8, 2 de 8, 4 de 8, 3 de 8 i pilar de 5 1994: La Colla Joves va descarregar el primer castell de nou que
La Muxerra, intent de pilar de 6, Concurs de Can Jorba, 1964 (CAPTURA DEL NO-DO)
veia Barcelona en tot el segle XX, el 3 de 9, minuts abans que els Minyons de Terrassa carreguessin el 2 de 9. La colla no va poder arrodonir la diada ja que va fer un intent de 5 de 8 i va carregar el 2 de 8 i el 4 de 8. Va finalitzar amb el pilar de 5. 1995: La colla va tornar a descarregar el 3 de 9, però va tornar a ensopegar amb els altres castells, aquest cop el 2 de 8 que només es va poder carregar i un intent de pilar de 7. En la mateixa diada, els Minyons de Terrassa van carregar el primer 5 de 9 del segle XX. 2002: Després de set anys d’absència a la plaça de Sant Jaume, la colla va descarregar el 2 de 8, el 4 de 8, el 3 de 8 i el pilar de 5. 2015: Tretze anys després de la seva última participació, la Colla Joves tornava a Barcelona per la Mercè aconseguint descarregar el segon 2 de 9 del seu historial, quinze anys després del primer(el Vendrell, 15-10-2000). L’actuació es va completar amb el 3 de 9 i el 4 de 9 descarregats, així com dos pilars de 5 i un reguitzell de pilars de 4 parats a segons per castellers barcelonins de la colla.
La Mercè 1987
La Mercè 1994, 1r castell de 9 del s.XX a Barcelona
Fotografia: Jael Seguró
La revista Castells, en el seu número 21 de juliol/agost de 2008, va publicar una fotografia (fig. 4) signada per Josep Mestres Hero on es veu el pilar de 6 quan la caiguda ja és un fet. Es pot veure com el terç ja ha arribat gairebé a la pinya mentre encara sosté la resta del pilar sobre seu. Si observem atentament la posició de l’enxaneta veurem com té els dos peus sobre les espatlles del quint (fig. 5). Si l’enxaneta no hagués col·locat els peus sobre el seu company instants abans de la caiguda, li hauria estat físicament impossible fer-ho quan algun pis inferior s’hagués trencat. En el moment en què es troba la caiguda, si no hagués estat col·locat, l’enxaneta tindria les cames estirades. En la foto es pot veure com encara les té lleugerament flexionades, suposadament perquè no s’arriba a posar dret. Les fotografies del pilar encara dret amb el peu de l’enxaneta a l’esquena del quint no demostren que mai no s’arribés a col·locar. Només mostren que en aquell moment el pilar encara no està carregat, però encara no ha caigut, cosa que podia passar immediatament després de la instantània o passats pocs segons. Analitzant totes les imatges, crec que es pot afirmar que l’enxaneta va arribar a posar els dos peus sobre les espatlles del quint. Sobre si es va arribar a deixar anar de mans abans de caure, tot i que a la fig. 5 es veu clarament que no està agafat al quint, no em sembla que aquesta circumstància sigui una prova prou clara per a afirmar-ho. Sigui com sigui, ningú més va arribar tan amunt fins 34 anys més tard. Com a anècdota afegiré que, segons explica el cosí-germà del meu pare, en Josep Agustí Montserrat, que va conèixer personalment el Xarrembec, aquest considerava que el pilar de 6 era impossible de descarregar. Afortunadament estava equivocat.
Francesc Montserrat Fonts: CLIMENT, Joan http://www.elcasteller.cat/elsprimerscastellsdescarregatsdesdelsinicis.html FERRANDO, Pere/ARROYO, Salvador: La renaixença castellera al Vendrell, Ed. El Mèdol, Tarragona, 1995 VVAA: Món Casteller. Vol I, Dalmau Editors, Barcelona, 1981 RIBES, Josep: Vilafranca, la plaça més castellera. Ed. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2005 RODON, Josep Ma: “La Renaixença Castellera”, Ed. Josep Ma. Rodon i Barrufet, Tarragona Crèdits de les imatges: Foto de la Fig. 1: Autor Agustí Gurí.Col·lecció personal Foto de la Fig. 2: Mateix autor que Fig. 1. Extreta de “Món Casteller”, Vol I, pàg. 449 Foto de la Fig. 3: Autor desc. Extreta de “Vilafranca, la plaça més castellera”, pàg. 47 Foto de la Fig. 4: Autor Josep Mestres Hero. Extreta de la revista “Castells” nº 21
Segon 2 de 9 descarregat, La Mercè 2015
15
Fotografia: Montse RuĂz
Fotografia: Herminio Alcaraz
Fotografia: Josep Puente
Fotografia: Víctor Soriano
Fotografia: Vinyet Solé
Fotografia: Montse Ruíz
Fotografia: Antonio Perez
C MER È 201 5 A L
18
pd4 caminant, 3d9f, 2d9fm, 4d9f, 2 pilar de 5 i 6 pilars de 4
La Mercè
Sortides
20/09/15
19
Sortides La Mercè i la Joves han renovat el seu idil·li. L’objectiu era ambiciós: descarregar el primer castell de gamma extra a Barcelona d’una colla vallenca. I el castell triat era ni més ni menys que el 2 de 9 amb folre i manilles, un castell que la colla feia quinze anys que no descarregava. Amb aquest repte majúscul, la Joves va mobilitzar el seu potencial i va fixar la Mercè com una de les diades prioritàries de l’any. Fins a cinc busos van sortir de Valls a primera hora del matí, per arribar a la plaça de Catalunya, des d’on va sortir una marea vermella cap a la plaça Sant Jaume, plaça de nou vermella. La Joves va optar pel tres de nou amb folre a primera ronda, castell que es va descarregar sense gaires problemes. A la segona tacada va arribar el principal repte. El folre i les manilles van muntar-se amb celeritat i el dos va pujar amb decisió. Tot i així, tronc i manilles van haver de treballar de valent per salvar les fortes rebrincades que es van anar succeint des de l’entrada de dosos. La solidesa de pinya i folre van permetre que, amb passió i èpica inclosa, la Joves descarregués el dos, el segon de la història. Eufòria i alegria vermella. La diada es va acabar amb un treballat quatre de nou folrat, un pilar de cinc i diferents pilars de quatre bastits a segons per castellers d’origen barceloní.
20
21
pd4 caminant, 3d9f, 2d8f, 4d8 i vano de 5
Lleida
22
3d9f, 2d8f, 4d8, 2 pd5 i 4 pilars de 4
Amposta
fotografia: Miquel Subirats
Sortides
12/09/15
Diades en què la colla somriu No centren l’atenció mediàtica; no són les diades on es veuran els castells més “grans” del cap de setmana; no hi ha rivalitat; ni tampoc tanta pressió. Però són diades que enamoren. La Festa Major d’Igualada, la Mercè a Barcelona, Sant Miquel a Lleida o l’aniversari dels Xiqüelos a Amposta, són només quatre exemples d’actuacions que estan resultant molt rendibles per a la Colla Joves. En totes elles hi hem fet, com a mínim, un castell de nou pisos i a Barcelona hi vam descarregar fins i tot el segon 2 de 9 amb folre i manilles de la nostra història.
Potser aquesta ha de ser la nostra aposta. Diades que fan somriure; diades en què part del jovent torna a casa amb un autobús nocturn, on les colles ens donem un cop de mà i on la pressió i l’exigència ens la posem nosaltres mateixos. I que consti que considero imprescindibles actuacions com Sant Joan, Sant Fèlix, Santa Úrsula i el Concurs, però crec que aquest tipus de diada s’ha de dosificar. “Anar a guanyar” –les temporades bones– o “a no perdre” –els anys més complicats– genera massa desgast si la fórmula s’aplica cada cap de setmana.
Aquell dia el focus mediàtic apuntava a Tarragona, les colles que actuaven a la plaça de la Font tenien la pressió d’haver de “complir”, de no deixar-se superar per les “rivals”. Un ambient ben diferent al que vivíem nosaltres a la plaça Sant Jaume: cinc autocars plens, dues colles amigues al costat i un nivell d’exigència ambiental força més baix. I la recepta va resultar màgica! Perquè en aquest context vam descarregar tots els castells que portàvem en cartera, també aquest 2de9 amb folre i manilles que tantes altres vegades se’ns havia resitit. La colla va somriure. Vam xalar, vam tornar a entonar el “I Joves, i Joves i Joves, Joves, Joves!” i ens vam reivindicar.
Penso que la clau de l’èxit és trobar l’equilibri entre aquestes actuacions més “competitives” i aquelles altres en què la colla somriu. I tot i que, reconeguem-ho, no ha estat voluntari quedar fora d’algunes de les places més exigents, crec que a la llarga ens pot acabar resultant molt beneficiós. Com a mínim, fins al moment, els resultats així ho avalen! Des d’un punt de vista molt personal, em declaro molt fan de les actuacions on el “Chicho” puja al 2de8 amb folre –12 anys després–; on l’Andy fa la figuereta; on “Momo” fa un pilar de 4 i on veient les fotos penjades a les xarxes socials es veu clarament que la colla somriu! Raquel Sans
23
La canalla L’hora de recollir els fruits A vegades el treball de formigueta dels assajos no es veu, o no es veu tan ràpid com voldríem. Les exigències de la temporada, amb rendiment pràcticament immediat, tampoc ho posen fàcil. Passat Sant Fèlix, els esdeveniments ens han permès una sèrie de debuts i novetats que demostren el treball fet en el dia a dia. D’aquesta manera hem pogut sumar dos quints de castell de vuit, la Marta i la Neus, que van començar la temporada a dosos, i amb treball, esforç i sobretot paciència, han pogut fer els primers castells a quints. A més, la Neus també s’ha estrenat ja a sisens al tres de nou amb folre. Sens dubte, bones notícies per a la canalla i el seu equip, amb una feina a vegades desagraïda però que amb alegries com aquesta es veu més que recompensada. Però les novetats no acaben aquí, ja que òbviament tenim debutants en el dos de nou amb folre i manilles, però el destí ha volgut que els dos descarregats fossin amb una aixecadora diferent. L’Anna va fer el de la Mercè i la Yaiza el del Vendrell. En el cas de l’enxaneta, s’ha estrenat el Youssef, que si bé havia fet castells a l’aixecador, li ha arribat l’hora de fer un pas endavant com a enxaneta, fent els tres 2 de 9 (1c) i un 3 de 9. I per si això no fos tot, hem vist com la Zoraida i la Gisela baixaven un pis al quatre de vuit, fent-ne cadascuna un al pis de quarts i la Zo completant també el dos de vuit folrat d’Ampsota al pis de quints.
24
Sens dubte, la millor recompensa per als petits de la colla, tot i que no ens oblidem de passar-nos-ho bé més enllà dels castells, amb sortides, com al cine, Port-Aventura, etc. Moments per cohesionar el grup, distreure’ns abans de les diades (on tots notem la pressió) i que ens recorden que tot i ser peces clau dels castells, no deixen (deixem) de ser nens. Arribats a aquest punt de la temporada, només ens queda seguir treballant, amb tots vosaltres, per seguir sumant, sumant de cara a un present excepcional i un futur esperançador. I és que ara és quan us necessitem a tots, “necessitarem tota la intel·ligència, necessitarem tot l’entusiasme, necessitarem tota la força”.
Neus Què tal les sensacions del debutant? Molt bé! Les companyes de pis m’ho van posar molt fàcil. L’assaig i la confiança van fer la resta. Has començat la temporada a dosos i l’acabes a quints. On t’agrada més? M’agrada més a dosos, però ara toca baixar de pis. Em costa més a sisens, però em sento més realitzada.
Un desig? M’encantaria que la colla descarregués el 3d10fm i el 4d9net aquest Santa Úrsula. Personalment el 4d9net a sisens. I m’encantaria fer el 3d9net a la posició que sigui, en un futur esperem no gaire llunyà.
Aimée De fer el 4de9sf a enxaneta a descarregar el 2d9fm a dosos. Com vius el canvi de pis? M’agradava més a enxaneta, però estic orgullosa de poder seguir ajudant a la colla, ara a dosos. Com a dosos, t’agrada més el 2 o el 3? El 2!! Un desig? El 3d10fm!!
Marta Què tal les sensacions del debutant? Bones! A la plaça va ser més fàcil que a assaig. Molt contenta. Has començat la temporada a dosos i l’acabes a quints. On t’agrada més? M’agrada més, però també és “xulo” fer castells a quints... Sobretot si puc fer el 4d9net. Un desig? Descarregar el 4 sense folre.
25
Més que castells Cicle “Dimecres, palmera” Els assajos de dimecres són vitals i la colla s’ha fixat com una prioritat reforçar aquestes cites. La principal novetat del mes d’agost va ser el retorn dels “Dimecres, palmera”, enguany amb una programació més àmplia i contínua. D’aquesta manera, els castellers i castelleres van poder gaudir de diferents activitats a la fresca i amb els companys i amics de la colla. La primera edició va ser el dimecres 12 d’agost i es va allargar fins al darrer dimecres abans de Sant Fèlix. Es van fer actes com sopars temàtics, projecció de cinema i tertúlia, tast de cerveses o nit de DJ’s.
La família vermella es torna a ampliar L’arribada de nous components a la colla ha estat la tònica general d’aquesta temporada, cosa que de ben segur ha contribuït a consolidar els castells que hem aconseguit enguany. En l’assaig anterior a l’actuació a Vilafranca del Penedès, per Sant Fèlix, una quinzena de nous components van rebre amb il·lusió la seva nova camisa, de mans del cap de colla i del president de l’entitat. Enhorabona a tots!
La Colla Joves a la Via Lliure Per quart any consecutiu, la Diada Nacional de Catalunya ha viscut una de les mobilitzacions més grans de la història d’Europa i com no podia ser d’una altra manera la Colla Joves Xiquets de Valls va col·laborar-hi ajudant a omplir l’avinguda Meridiana de Barcelona. Així, tots els castellers, familiars i amics de la Colla que van voler van poder anar a Barcelona amb els autobusos de la Colla i participar d’aquest moment històric per al país.
26
La companya Marta Arjona, distingida en un certamen La companya de la colla Marta Arjona ha quedat finalista en un concurs de joves talents de Catalunya. Es tracta d’un guardó atorgat pel Mercat de les Flors i l’Acadèmia del Cinema Català i que consta de 600 euros i la projecció del film guanyador a Nova York en el marc del festival Dance on Camera, el més prestigiós internacionalment en el món de l’screendance. Arjona ha estat seleccionada per la seva obra DO ut DES, rodada a l’amfiteatre romà. Aquesta producció ha estat ja finalista i selecció oficial en un total de nou festivals internacionals, i la seva realització va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona i la Tarragona Film Office.
2n Torneig Intercasteller d’Escalada a Terrassa En col·laboració amb la Sala d’escalada GravetatZero de Terrassa i el Centre Excursionista de Terrassa, enguany els Minyons van tornar a organitzar el Torneig Intercasteller d’Escalada en Bloc, que es va celebrar el dissabte 5 de setembre a les instal·lacions de les tres parts organitzadores. Volem destacar que el nostre company Miguel Arroyo va quedar en tercera posició de la categoria Promoció i el nostre company Ramon Solé, segon en la categoria Absoluta.
La Loteria de Nadal a la venda Ja tenim disponibles les participacions de loteria del sorteig de Nadal que tindrà lloc a Madrid el proper 22 de desembre de 2015. Els números de la Colla per a aquest sorteig són: 96.427 i 30.598. Les butlletes les tenim a la venda a un preu de 5 euros com cada any. Que la sort ens acompanyi!
27
La Coordinadora Aquest mes de setembre s’han iniciat les reunions territorials. En la passada Assemblea anual de la CCCC es va comunicar que per millorar la relació entre les colles i la CCCC es realitzarien reunions territorials. En aquestes, la CCCC pot informar sobre les novetats que han passat durant la temporada i les colles poden opinar i/o aportar dubtes, solucions, conflictes, anècdotes, etc. L’objectiu d’aquestes trobades és la millora de la relació i, per tant, s’ha prioritzat el debat o tertúlia. Les reunions territorials han consistit en tres trobades presencials al Vendrell, a Barcelona i a Manresa respectivament, on hi han passat moltes de les colles associades a la CCCC. En aquestes trobades hem realitzat una doble reunió: d’una banda es feia una trobada dirigida als equips tècnics on es tractaven temes de prevenció i seguretat, i per l’altra banda es feia una trobada dirigida als equips administratius, on es recordaven els acords presos en anteriors assemblees, novetats de la temporada i què fem a la CCCC. Les reunions han estat molt profitoses i realment s’ha aconseguit un clima de treball excel·lent. D’aquestes reunions ha sortit un comunicat dirigit a les colles, a petició de moltes de les que van assistir. En aquest comunicat hem recordat la importància de fer els castells amb la pinya necessària com a primer element bàsic de seguretat. Aquest recordatori que d’entrada pot semblar evident, la realitat ens ha mostrat que
28
no ho és tant, i és que el problema no és que es facin castells sense la pinya necessària, ja que sempre hi acaba havent la gent que garanteixi la seguretat, sinó el problema és que moltes vegades hi ha una colla que sense dir a les de l’entorn si pot comptar amb la seva col·laboració, decideix arriscar amb un castell més gran. Quan es produeix això, les colles del voltant acaben ficant-se a la pinya per responsabilitat davant la irresponsabilitat dels que estan fent el castell. El comunicat que hem enviat recorda que abans de fer un castell s’ha de garantir la pinya. Per tant, s’ha de parlar amb les colles del voltant, i només es pot fer quan sigui segur. A més d’aquestes reunions, hem signat un acord amb Repsol que ens ajuda a finançar un vídeo que hem fet i una formació. El vídeo és “fem pinya” on s’explica les posicions de seguretat dins d’una pinya. I la formació finançada han estat les primeres jornades dedicades a les colles universitàries. Aquestes colles, amb unes característiques diferents a la resta de les agrupacions que conformen el món casteller, estan agafant molt protagonisme, ja que cada vegada en són més i amb més gent. De cara a aquest final de temporada ens esperen dos grans moments per a la CCCC: en primer lloc la renovació del conveni entre Damm, TV3, la Generalitat i nosaltres, i en segon lloc, el cinquè aniversari de la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO que celebrarem el novembre a l’antiga fàbrica Damm de Barcelona.
Music Box Robert Johnson: el rei del Delta Blues Quan Harry Angel (Mickey Rourke) puja al l’ascensor al final de la pel·lícula El cor de l’Àngel, sap perfectament que el descens el portarà directament a l’infern. Ningú, ni ell mateix, és capaç d’escapar-se de la implacable persecució del Diable. Tot començava uns dies abans en un despatx de Nova York on Harry Angel rebia un encàrrec d’un client molt enigmàtic anomenat Louis Cyprhe (Robert de Niro). Es tractava simplement de localitzar Johnny Favourite, un cantant famós que havia estat ferit durant la segona guerra mundial i que tenia un suposat deute amb el senyor Cyprhe. Aparentment la tasca era senzilla, però Harry Angel descobreix que Johnny Favourite ha desaparegut de l’hospital on havia estat ingressat. Totes les pistes el porten a Nova Orleans, on Harry es veurà envoltat en una atmosfera densa de vudú i satanisme on res és el que sembla. Totes les persones amb qui Harry Angel contacta van morint una darrere l’altra mentre una sensació de terror s’apodera del nostre detectiu. En un brillant gir argumental final, Harry Angel descobreix que ell és en Johnny Favourite i que el deute que té amb el seu client (Louis Cyprhe = Llucifer) és ni més ni menys que la seva ànima; ànima que va vendre abans de la guerra a canvi d’una exitosa carrera musical. La història de Harry Angel està basada en la novel·la Angel fallen, de William Hjorstberg, però també està inspirada en la vida de Robert Johnson: el primer gran bluesman de la història. Robert Johnson (RJ) va néixer en un petit poble del delta del Mississipí el 16 d’agost del 1911. El seu pare, jornaler i fill d’esclaus, va abandonar la casa familiar pocs dies abans del seu naixement. Els primers anys van ser durs, molt durs. La vida d’un jove negre a la riba del Mississipí valia ben poca cosa però RJ va tirar endavant treballant des dels deu anys als camps de cotó. A l’abril del 1929, RJ va conèixer la seva futura esposa (Virginia Travis) i poc després ella es va quedar embarassada. Eren dies feliços però la fatalitat perseguia RJ: la seva esposa i el seu fill van perdre la vida durant el naixement. Enfonsat i desesperat, RJ va decidir buscar refugi en la música però no tenia ni les aptituds ni les habilitats necessàries ni per cantar ni per tocar cap instrument. Sense futur, va emprendre un llarg viatge identitari en busca del seu pare biològic. Un llarg viatge que va canviar la seva vida per sempre més. En tornar s’havia convertit en un guitarrista extraordinari. La seva veu i la seva música es combinaven perfectament creant un blues primitiu però alhora complex i passional que va posar les bases de qualsevol tipus de música posterior. La seva tècnica era exquisida i destil·lava talent pels quatre costats però el seu comportament era estranyament sospitós. Mai tocava dos cops en el mateix club, ja que mai dormia dues nits a la mateixa ciutat i tampoc dormia dues nits seguides amb la mateixa dona. Sempre abandonava els teatres per la porta del darrere com si constantment estigués fugint d’algú o d’alguna cosa. A més, la seva actitud dalt dels escenaris era sempre absent, amb els ulls desorbitats, com si ell o una part d’ell ja no formés part d’aquest món. Cap al vespre del 13 d’agost del 1938 RJ va arribar a Greenwod (Carolina del Sud). Just abans del concert va tenir la mala idea de flirtejar amb la dona de l’amo del local. Un cop a dalt de l’escenari no va sospitar d’una ampolla oberta de whisky que, misteriosament, havia aparegut al costat de la seva
guitarra i que es va veure d’un glop. RJ es va començar a trobar malament i va haver de sortir al carrer. Tres dies després van trobar el cos sense vida del guitarrista aparentment enverinat amb estricnina. Diu la llegenda que poc abans de morir va confessar a un borratxo que mentre buscava el seu pare va vendre la seva ànima al diable en la cruïlla de les actuals autopistes 61 i 49, al municipi de Clarksdale (Mississipí) a canvi de passar a la història com el més gran cantant i guitarrista de blues de tots els temps. Els historiadors musicals han identificat tres possibles tombes on poden descansar les restes de RJ. Diuen que els seus amics van prendre aquesta precaució per despistar Llucifer i evitar que s’endugués la seva ànima a l’infern. El diable es va cobrar el pacte quan Robert Johnson tenia 27 anys. Va pactar també amb Jimmy Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Brian Jones, Kurt Cobain i Amy Winehouse?
Francesc Inglès 29
Joves pel món
Josep M. i la M
arta
15 Sant Petersburg 20
Neus Llurba
Família Pi
Vall de Núria 2015
Ulldemolins 2015
Sònia i Edu
Cadaqués 2015
Marçal i Josep M. Cas as Pirineu Aragonès 2015
Nil iJoana Vacances 2015
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30
31