REVISTA DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS SETEMBRE’15 #96
Editorial
Així, el juliol va suposar molt d’assaig, molta feina de fons i alhora novetats a cada actuació. Vam picar pedra, en paraules del cap de colla. Les estrenes de castellers, de tan habituals com eren van deixar de ser notícia. Amb l’agost arribava l’exigència, i la Colla Joves va respondre perfectament. Començant pel Firagost, i passant per Llorenç, la Bisbal i Igualada, la colla ha pogut mantenir el nivell de les darreres temporades. I és que s’han començat a recollir els fruits de la feina feta en forma de grans castells. Ara cal continuar en aquesta línia, que als Xiquets de Valls de camisa vermella enguany encara els queden moltes places per visitar i molts més reptes per aconseguir. De ben segur que si hi som tots no hi ha obstacles que ens puguin aturar.
#96 Valls, setembre 2015 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip Foc Nou: Roser Llagostera, Montse Solé, Josep Ramon Marquès, Maria Pié Publicitat: Fernando Porcel i Josep M. Pallarès Fotografia portada: Arnau Martínez Fotografia central: Pere Toda Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:
sumari 03 04 05 20 ' 23 24 26 28 29 30
editorial festa major st. joan
sortides
l entrevista
discoteca castellera
la canalla
més que castells
music box
joves pel món
benvinguts a la colla
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Fotografia: Noelia Díaz
Si féssim l’exercici de mirar enrere en el primer tram de la temporada i juguéssim a fer de periodistes que hi han de posar un titular, segurament molts coincidiríem en el que se’ns ha acudit a nosaltres: cursa d’obstacles. Algunes caigudes, baixes, absències, imprevistos... han anat apareixent en el nostre camí. Però tots aquests entrebancs plantejaven alhora nous reptes, que encara que a vegades semblessin insalvables, a mesura que s’anaven superant esdevenien apassionants i esperançadors.
Festa Major St. Joan
4
23/06/15
5
4d8, 3d8, 2d7 i 3 pilars de 5
Completes
Sortides
6
4d9f, 3d9f(c), 7d8(c), pd5(c) i pilar de 5
Sant Joan
Sortides
24/06/15
El dia de la nostra festa major, vam ser els encarregats d’obrir plaça. De sortida vam optar per un quatre de nou amb folre, que ja havíem assolit a la diada del Pati. En aquesta ocasió el castell es va lligar bé de primeres i va tirar amunt al primer peu. El segon quatre de nou amb folre de l’any es va completar amb molta solvència. A la segona ronda va arribar el moment d’estrenar una nova estructura: el tres de nou amb folre. Una construcció que va pujar molt maca de mides -amb alguna novetat al tronc- però que a la sortida dels més menuts es va trencar. Així, el primer tres de nou de l’any va quedar en carregat. La caiguda del tres va obligar a replantejar la tercera ronda, que la Colla va enfrontar encarant el segon set de vuit de la temporada, que va servir per rodar nous castellers. El set, però, va caure en la descarregada. Malgrat les dues caigudes, la diada de Sant Joan va servir per assolir dos castells de nou en una mateixa diada. El punt final de la diada de festa major es va posar amb el pilar al balcó.
7
8
12/07/15
4d8, 3d8, 2d7 i vano de 5
Banyeres
5d7, 7d7, 4d7, 2d6, 6 pd4 i vano de 5
Andorra
Sortides
05/07/15
9
3d8, 4d8, 2d8f i vano de 5
La Riera de GaiĂ
18/07/15
10
01/08/15
3d8, 4d8, 5d7 i vano de 5
La M贸ra
3d7, 4d7, 7d6net, 5d6net i 3 pilars de 4
Aquopolis
Sortides
25/07/15
TREBALLS EN PEDRA, MARBRES, GRANITS PISSARRES I MATERIALS COMPACTES Illa del Polígon, Nau 15 • Tel. i fax 977 60 63 33 marbresvalls@gmail.com • marbresvalls.blogspot.com 43800 VALLS (Tarragona)
11
3d8, 2d8f, 4d8, pilar de 6(c) i vano de 5
Begues
26/07/15
12
3d9f, 7d8, 4d9f i pilar de 5
Firagost
Sortides
El tres de nou amb folre, castell que havia quedat en carregat per Sant Joan, va ser el tret de sortida de la diada. Era el principal repte i, tot i haver-lo de treballar, l’aposta va ser ben bona. Amb el tres descarregat es va optar pel set de vuit, aparcant, per baixes d’última hora, el cinc de vuit per a la propera cita. El castell es va descarregar sense problemes i va permetre rodar castellers de tronc novells. Finalment es va tancar l’actuació amb el quatre de nou amb folre, castell que es va tirar després d’un peu desmuntat i amb unes mides que no eren del tot correctes. L’ofici dels castellers dels diferents pisos, de la pinya i del folre, van permetre descarregar l’estructura. Es completava d’aquesta manera la segona millor actuació de la història de la colla en aquesta diada. El pilar de cinc donava el comiat a una diada que va servir a la colla per agafar embranzida de cara a un agost molt exigent.
05/08/15
13
14
2d8f, 5d8, 3d9f, pilar de 5 i 3 pilars de 4
Llorenç del Penedès
Sortides
El passat diumenge 9 d’agost vam viure una nova cita a Llorenç del Penedès, la tradicional diada on compartim cartell amb els Nens del Vendrell i la Jove de Tarragona. La diada va servir per deixar enrere un dur mes de juliol de treball intens, rodatge i preparació de les novetats a les diferents estructures per entrar de cop a la cursa per alçar grans construccions a finals d’agost. La Colla va tornar a portar castells de nou a Llorenç, com també ho havia fet els anys 2012 i 2013. Aquest camí, però, la diada va ser superior, ja que en comptes del 7de8 descarregat d’aquells anys, vam completar el 2de8f. Malgrat la gran quantitat de canvis que s’han hagut de fer, les xifres no són dolentes i l’evolució és molt positiva. Per aquesta raó la colla ja es pren l’agost amb optimisme i ha redoblat els esforços per a preparar els primers castells de gamma extra. La diada de Llorenç la vam iniciar amb el dos de vuit amb folre, castell que es va descarregar sense problemes. A segona ronda va ser el torn d’atacar el primer cinc de vuit de l’any, que malgrat alguns nervis, va mostrar bones mides. Finalment, vam alçar el tres de nou amb folre, molt millorat respecte el de Firagost.
09/08/15
15
Fotografia: Pere Toda
18
i4d9f, 4d9f, 5d8, 3d9f, pilar de 5 i vano de 5
La Bisbal del Penedès
Sortides
Amb un cap de colla d’orígens bisbalencs, enguany la colla va obrir plaça amb el quatre de nou amb folre, que malauradament va caure abans de coronar-se. En la repetició es va decidir apostar pel mateix castell, que va pujar més ben quadrat, la qual cosa va permetre que es pogués descarregar. A la segona ronda es va optar pel cinc de vuit. Aquest castell implica sentiments estranys per a la colla quan l’intentem en aquesta plaça. Amb canvis notables a l’alineació, el cinc va pujar ràpid i decidit, però es va haver de defensar fort mentre es descarregava. I abans de la ronda de pilars, tres de nou amb folre descarregat amb seguretat i bones mides. La colla va rubricar l’actuació amb el vano de cinc. La plaça de la Bisbal sempre s’ha conegut com la plaça més castellera sense colla pròpia. Aquest any això ha canviat. Els Bous de la Bisbal s’han presentat en societat amb un 3 de 6 que la colla local va completar per primer cop a plaça.
15/08/15
19
L’entrevista i, tot i estant de baixa, ella hi assistia igualment a veure els assajos. En assabentar-me’n, vaig anar-hi i ella em va dir que perquè no ho provava... I mira, fins a dia d’avui. Un jove de Rubí, s’interessa pels castells de Valls, i en concret de la Joves. Com és? Explica’ns ho! Això ja és culpa de Juanele… El vaig conèixer a Cerdanyola perquè ens venia a ajudar, de tant en tant, a les diades importants. Li deien “el Juanele de la Joves”. Un dia em va dir d’anar a la Festa Major de Sant Joan i... vaig flipar! Primer, veient les Completes, vaig pensar que estàveu xalats fent castells tan tard de nit; i l’endemà amb els castells de nou! Em vaig preguntar si realment eren castells igual els que fèiem nosaltres a Cerdanyola de 6 o de 7 pisos i aquelles immensitats que acabava de veure. Així que vaig decidir que el vermell seria el meu color de camisa i que volia fer castells més alts. Són molts els quilòmetres que fas cada setmana per venir a assajar... Què et motiva a fer-ho? Es combina la motivació i el sentiment. La motivació recau en el fet de sumar una persona més a assaig i aportar el meu granet de sorra per fer una mica més gran la colla. Pel que fa al sentiment, es fa molt estrany un dia d’assaig que per una qüestió o altra no hi pots anar i, tot i no ser-hi físicament, et passes aquella estona pensant com haurà anat, si hi haurà hagut força gent, i al final de l’assaig no poder evitar enviar un missatge per saber com ha anat.
Christian Llorca El Christian Llorca és un jove de Rubí de 24 anys. Aquesta és la vuitena temporada que vesteix la camisa vermella, i amb tan poc temps ha estat capaç de protagonitzar moments històrics per a la colla com són descarregar el 4 de 9 net i carregar el 2 de 8 net a segons, i carregar el pilar de 8 amb folre i manilles al quart. Gairebé són 100 els quilòmetres que el separen de Valls, però no és inconvenient per estar sempre motivat i al peu del canó per aquesta colla, que li ha donat més del que esperava. Des de quan et ve l’afició pels castells? La meva història amb els castells no ve ni de família, ni de ben petit volia pujar-hi, sinó que comença en un tatami de judo. Allí entrenant vaig trencar el peu a una companya i la van haver d’operar. Per poder veure-la i saber com li havia anat l’operació i part de recuperació, tenia constància que els divendres assajava castells en un gimnàs de Cerdanyola
20
Quan vas començar a pujar amb la colla? Ho recordes? Qui et va animar i quins castells vas provar? Vaig entrar a la colla el 2008, un any que anàvem justets de baixos, i allí vaig començar. El primer assaig al qual vaig anar ja ho vaig provar i bé, tan bé que aquell diumenge a Almoster parava un 3 de 8 al baix i la setmana següent un 4 de 8 a Tallin. Després ja van arribar castells més grans, el primer 3 de 9 f carregat al Firagost, igual que per la Bisbal i descarregat a l’Arboç. El plat fort va arribar per Sant Fèlix, on vaig tenir la sort de poder parar el primer 5 de 9 f a baixos, amb el Paco Guerra i el Queco de crosses (Paco cantant l’himne del Barça) i l’Antonio del Pont parant a la rengla cantant el Virolai, no podies patir gens perquè allò era una festa… Respecte a pujar als castells, el fet va arribar uns mesos més tard en una actuació al Pla que el Pere em va dir de pujar a un 5 de 7 als dos pilars. Aquell any ja no vaig pujar més i ja va ser l’any següent, amb l’Helena de cap de colla, que vaig fer el meu primer castell de 8, un 3 de 8 amb Queralt i Quico al cantó i Andressín a sobre. Aquell mateix any a finals de temporada i després de diversos 3 de 8, vaig pujar al 5 de 8 a Vila-rodona. El pròxim salt va ser l’any 2012; amb el Pere Rico com a cap de colla de nou, vaig fer el primer 3 de 8 de la temporada a Vilanova i la Geltrú. Crec que va ser el castell més important que havia fet fins aleshores, ja que fins aquell dia només ha-
via pujat en castells més que rodats. Aquell any ja vaig pujar en un grapat de 5 de 8 , al 9 de 8 i vaig començar a assajar el 4 de 9 sense folre. L’any següent amb el Jordi Guasch vam fer un passet més, amb el pilar de 6 i de 7 i carregant el pilar de 8 i descarregant el 4 de 9 sense folre (aquests dos últims moments indescriptibles…). I per acabar, l’any passat hi vaig sumar la fita del 2 de 8 sense folre. Has passat a formar part de la història de la Joves recuperant el pilar. I has estat capaç d’afrontar i aconseguir coronar el pilar de 8. Què ens en pots dir? Ens ho vam passar molt bé (riu)! Potser, al principi, no vaig ser conscient del que feia, perquè recordo a Torredembarra (amb el primer pilar de 6) molta gent amb llàgrimes, abraçant-me... són moments molt màgics! Aconseguir el pilar de 6, després el de 7 i finalment coronar el de 8, no té preu!
T’havies imaginat mai aconseguir aquestes tres fites? Des que vaig començar que vaig tenir la il·lusió de poder aconseguir alguna “animalada” així. Per aquest motiu també assages, per superar-te cada vegada més, però també ets conscient que els castellers i castelleres que tens al davant són uns cracs i que és complicat poder arribar on ho han fet ells. El que està clar és que quan t’arriba l’oportunitat l’has d’aprofitar. Què podem dir dels castells amb el pilar? La colla no aposta gaire per ells i també es poden convertir en una peça clau en les diades, oi? Claríssim. El problema és que aquests castells et demanen un gruix de gent important per assajar amb garanties, una mica més que per assajar un 5 de 9 f i un 2 de 9 fm. Si la colla s’ho proposa, els podríem fer segur.
Quines diferències trobem entre un pilar com el de 6, per exemple, a parlar d’un gamma extra com és el de 8? Coi... que al pilar de 8 has de pujar fins el quart pis! No, ara seriosament, en un pilar de 6 estàs molt ben travat per les mans i t’arriba fins i tot massa força de baix. En el pilar de 8 treballes amb quatre “manetes” que t’hi has d’entendre molt bé i confiar-hi molt. En aquest cas tenim unes grans manilles! Es treballa de la mateixa manera el pilar que la resta d’estructures? Hi ha alguna diferència? El pilar es fa a base de repetició i repetició, ja que per anar bé ha de ser perfecte, has de poder fer pilars tant de 5 nets com de 6 xiulant a assaig per tal de poder-ho fer a plaça, però no té més secret que assaig i més assaig… Què creus que necessita un bon pilaner? Doncs ganes d’assajar i dedicar-hi moltes hores! Segurament jo no puc donar totes les que voldria però es necessita moltes ganes i creure-s’ho, la confiança en un mateix també és molt important. Has ocupat posicions molt importants en d’altres construccions, com per exemple de segon en el 2 de 8 net i en el 4 de 9 net. Què es necessita per afrontar un castell d’aquesta magnitud? Quina creus que és la clau de l’èxit? Potser em faig una mica pesat, però es necessita assaig, assaig i més assaig! És el que m’han ensenyat... que assajant arriben els resultats. En el cas del 2 de 8 sense folre la clau és trobar una combinació entre les peces, que entre els castellers “s’entenguin”, ja que estàs agafat directament amb la persona que tens davant i el que no fas tu, ho ha de fer l’altre! Per això crec que la comunicació és essencial i amb el Manel això va ser molt fàcil. En el 4 de 9 sense folre hi trobem el pis de quarts i quints que són molt claus. Es tracta que aquests pisos estiguin còmodes i a partir d’aquí, crono en mà i a fer-lo en el temps oportú.
21
L’entrevista Has d’estar més preparat físicament o psicològicament per afrontar aquests gamma extra? Físicament has d’estar fort sobretot per evitar lesions i per si has de fer algun sobreesforç inesperat. Però mentalment has d’estar preparadíssim per intentar estar tranquil i transmetre-ho als més petits i, si les coses van mal dades, depèn del teu cap que el cos aguanti més o menys. Com afrontes la nit abans d’una actuació important? Durant el dia abans i el mateix dia de l’actuació, a casa meva ja saben de sobres que no poden xerrar massa amb mi. M’agrada passar els nervis tot sol i tranquil·litzar-me a la meva manera. Intento distreure’m amb altres coses però la veritat és que sempre acabo mirant diades anteriors que han sortit bé. Això em fa anar a dormir més tranquil i amb alegria. Tens algun ritual o mania abans d’encara una diada? Un parell. La primera mania la tinc amb la faixa. M’ha d’enfaixar algú en concret i tinc sempre al cap tres o quatre persones que busco per fer-ho. El primer és el Cobo i a partir d’aquí ja busco al Jaume Galofré, al Pau Cabanes o al Pol Compte. L’altra és buscar una escaleta de molta confiança. En castells tan grans és la persona que està preparada amb tu des que es comença a muntar la pinya fins que puges, i és la que et dóna aquell últim consell o ànims. Quins castells i/o posicions més desitjaries provar? Està clar que la colla té una assignatura pendent amb les manilles i aquest any hem d’assolir amb garanties el 2 de 9 fm per, de cara a l’any vinent, tenint les manilles rodades, encarar el 3 de 10 fm. Com abans hem dit, també m’agradaria poder assajar castells de 9 amb el pilar al mig i el 3 de 9 sense folre.
22
Com veus els propers compromisos de la colla? Pas a pas i pis a pis, assajant aconseguirem el que vulguem; assajant tots podem ser invencibles. Un desig... Guanyar el Concurs 2016 descarregant tots els castells que ens proposem!
Discoteca Castellera Terços amunt! Castells, moixigangues, valencians, ofertoris, processons… GANXETS DE REUS, BUFALODRE DE VALLS, LA CANYA D’OR DE REUS I ELS VERNETS DE VILAFRANCA. DISCMEDI BLAU, 2013. Quines músiques s’interpretaven antigament en una diada castellera? Quatre destacades formacions de grallers del nostre país ens ofereixen un dels millors, per no dir el millor, disc de músiques de temàtica castellera. Hi trobem antics tocs de castells, músiques de balls de valencians i moixigangues i ens recuperen melodies perdudes entorn de la festa castellera. Amb aquest disc podem repassar totes les melodies dels antics grallers que es podien escoltar en una diada festiva. Començaven amb les matinades, continuaven amb el desaparegut toc d’ofertori que es tocava a ofici al moment de l’ofrena, l’entrada a plaça, el toc de castell, el toc de vermut, el toc de processó i el desaparegut toc de retreta per marcar la final de la jornada. Normalment els grallers també solien tocar el ball de gralles al vespre. Una jornada ben complerta.
El Toc de Castells. Història i històries d’una música. JOAN CUSCÓ I CLARASÓ. EDICIONS ANDANA SL, VILAFRANCA DEL PENEDÈS, 2008. Voleu escoltar com sonava el toc de castells l’any 1930? L’autor vilafranquí és doctor en filosofia i musicòleg. Ens proposa un llibre-dvd. El text repassa els 300 anys d’història i evolució de la música del toc de castells, des de les antigues versions dels balls de valencians i els llibres d’orgue, passant per la versió signada per Pau Casals l’any 1900, fins als nostres dies. El llibre inclou les partitures de totes les versions i altres tocs musicals que acompanyen les construccions humanes. Però el més interessant és el DVD amb enregistraments musicals històrics. Destaquem en primer lloc el toc de castells dels grallers els Romeas del Vendrell gravat en disc de pedra l’any 1930-31. Seguidament trobarem enregistraments de tocs castellers dels anys 50 i 60 amb grallers de Vilanova o els Macaris del Vendrell. Segueixen gravacions dels anys 70 de l’Escola de Grallers de Sitges i s’acaba amb enregistraments més actuals amb grallers del Penedès. El DVD també conté enregistraments audiovisuals dels anys 80.
Jordi Rius
Es tracta d’un disc amb una qualitat musical i documental impecable.
23
La canalla Juliol i agost de picar pedra i també gaudir! Com diu el nostre cap de colla, els mesos de juliol i agost han servit per treballar fort i picar pedra. La canalla no hem estat menys i hem treballat dur durant els assajos. L’entrada de nous components passat Sant Joan ens ha obligat a donar tots un plus per poder preparar els castells més immediats però a la vegada treballar pel futur. Hem picat pedra i la recompensa segurament es veurà més a llarg que a curt a termini. El més important és que hem pogut complir els objectius que ens demanava la colla. Però l’estiu també ens ha permès passar-nos-ho bé. El més clar exemple que a la colla podem fer castells a la vegada que ens ho passem bé fou la sortida a l’Aquopolis. Segurament la sortida més divertida per a la canalla. No és l’única, ja que també s’ho passen bé fent castells i sobretot en diades importants, però sí la més diferent a les altres. Passat la Bisbal, com ja va sent habitual, la canalla va gaudir d’una acampada a la Riba (membres de l’equip de
24
canalla actual ja la van fer en el seu dia a inicis dels 90). La meteorologia, però, va fer una mala jugada als components de la colla, i va obligar a passar la segona nit a la sala del local d’assaig. Aquest fet no va desmillorar l’acampada i la canalla s’ho va passar d’allò més bé amb els seus i els més petits i valents de la colla van poder conèixer-se millor entre ells i compartir vivències. Entre els actes de l’acampada podem trobar: escalada, esports d’equip (el mocador, pitxi, futbol, l’esparver, la sardina, etc.) així com una gimcana de temàtica castellera i tot tipus de jocs de cartes i de sobretaula. Tres dies en què els petits s’ho van passar d’allò més bé i els grans (l’equip de canalla) han pogut comprovar l’energia i la vitalitat dels més petits (vaja, que ens han deixat esgotats...). Encarem doncs un final de temporada amb feina feta, deures per fer i ganes per seguir creixent col·lectivament! Encarem reptes i sabem que els podem assolir, conscients que no guanya qui no creu en el triomf.
Diego Com vas arribar a la colla? Vaig anar a vuere una diada perquè començava a venir el meu cosí, el Juan. Em va agradar veure-ho i vaig acompanyar-lo al següent assaig. Quin castell t’agradaria fer? M’agradaria fer el 4 de 9 sense folre i el 5 de 9 amb folre. Explica’ns un record. Recordo el 7 de 8 de Sant Joan. Era el meu debut a plaça a dosos i només el vam carregar. Després, per sort, he pogut fer el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8.
Yaiza Com vas arribar a la colla? Un dia vaig acompanyar la meva mare al local. L’equip de canalla em va veure i des de llavors ja no he parat de venir. Quin castell t’agradaria fer? Ara faig el 3d9f i m’agradaria també poder-ne fer d’altres! Explica’ns un record Les colònies que vam fer amb la canalla a la Riba. Ens ho vam passar molt bé i vaig poder jugar amb les meves amigues i amics de la colla.
Youssef Com vas arribar a la colla? Vaig arribar a la colla a través del meu germà. Ell ja assajava i un dia el vaig acompanyar i vaig començar a assajar jo. I així va ser com va començar tot. Quin castell t’agradaria fer? M’agradaria molt fer el 3 de 9 sense folre i poder-lo fer amb el meu germà. Jo d’aixecador i ell d’enxaneta. Explica’ns un record. Recordo que al començament jo em limitava a jugar a pilota mentre mon germà pujava, fins que em va dir que era divertit i ho vaig provar. 25
Més que castells Pilar de benvinguda a l’ambaixador dels Xiquets de Valls 2015 El dia 20 de juny al matí, com a acte previ a la festa major de Sant Joan, i tal com s’ha fet les darreres temporades, Valls va proclamar l’ambaixador de la temporada dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat. Aquesta temporada, l’ambaixador és una entitat, la Muixeranga d’Algemesí, antecedent dels castells viu a les Festes de la Mare de Déu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, i va ser l’encarregada de sortejar l’ordre de la diada de Sant Joan. La Colla va ser present a l’acte alçant-hi un pilar.
Festa per acabar la celebració de l’aniversari del local L’excel·lent diada s’havia de celebrar. Tot i l’aiguat que queia a Valls, el bon rotllo no va faltar al sopar que van organitzar al local del carrer d’en Gassó, on van acudir castellers de les quatre colles. Tot seguit es va celebrar un concert de gralles on també van participar els grallers de les quatre colles i on es van interpretar diferents temes tradicionals i adaptacions de cançons modernes. Tot seguit, les gralles van donar pas als amplificadors i va començar el concert amb els ritmes ska i ballables dels barcelonins Skabòries. El plat fort de la nit va venir amb VadeBo, un grup valencià amb un gran potencial que va fer saltar de valent el pavelló de la Colla Joves. El local, ple de gom a gom, va seguir ballant al ritme de la sessió de DJ Enredu fins a altes hores de la matinada.
L’estand de la Colla torna a lluir per Firagost Com els últims anys, la plaça del Quarter va comptar amb l’estand que la Colla Joves Xiquets de Valls munta amb motiu del Firagost. Com és tradició, es van repartir centenars de globus als infants que passaven per davant. L’estand va comptar amb una pantalla des de la qual es podien veure actuacions de la colla, a més del marxandatge habitual que s’hi podia adquirir. També s’hi podien fer les ja tradicionals fotografies vestits de Xiquets de Valls.
26
Preestrena de Camises cap al cel Valls va acollir, en el marc de la Festa Major de Sant Joan, la preestrena de Camises cap al cel, un curtmetratge casteller dirigit pel nostre company Jordi Ferré. La sessió es va passar el dia 20 de juny, a les vuit del vespre, als Cinemes JCA de Valls. El curtmetratge, rodat a la nostra ciutat, té Quim Torrell, també component de la Colla, com a protagonista. Una vintena de persones han col·laborat en la realització de la peça en diferents àmbits del rodatge. Violant Llopis, Biel Duran, Clara Cervera, Ricard Farré i el nostre company Joan Martínez són alguns dels actors del curtmetratge.
Fira d’entitats per la Independència al Pati Dissabte, 13 de juny, el Pati de Valls va ser l’escenari de la primera Fira d’Entitats per la Independència. Un acte en què 35 associacions esportives, culturals i socials de Valls van donar a conèixer a la ciutadania els seus objectius a través d’estands preparats per a l’ocasió i, com no podia ser d’una altra manera, la Colla hi era present amb un estand. La mostra -organitzada per Valls- Alt Camp per a la Independència- va comprendre activitats obertes com tallers d’hoquei, tennis, escacs, timbal i gralla, entre d’altres. A més de la projecció de la pel·lícula Nosaltres els Xiquets de Valls, a l’IEV, els assistents van poder veure les actuacions dels castells dels Ziga-Zaga, dels gegants d’El Calçot i la Pessigolla i de la Mulasseta de la UAF.
Concurs de fotografia Instagram Durant la Diada del Pati del passat 13 de juny es va convocar un concurs fotogràfic a través d’Instagram. Els participants podien enviar les seves fotografies seguint la Colla en aquesta xarxa social (@JovesValls) i compartint les seves fotos utilitzant el hashtag #paticjxv15. La imatge guanyadora del concurs va ser una fotografia de Pau Corcelles que reflexa la col·laboració entre les quatre colles participants a l’actuació.
27
Music Box It’s a long way to the top if you wanna Rock and Roll Estadi Olímpic de Barcelona, 29 de maig del 2015. Angus Young vestit només amb uns pantalons curts cau extenuat damunt de l’escenari per tocar els últims acords de la mítica Highway to hell amb la seva Gigson SG després de gairebé dues hores d’autèntic Rock and Roll. Dues hores d’autèntic “boggie” rock. Ronald Belford “Bon” Scott va arribar als 15 anys a Austràlia provinent d’Escòcia buscant, amb la seva família, un futur més pròsper. Després de ser expulsat de l’escola i de passar tres anys en un correccional, Scott va començar a cantar en grups coneguts de l’escena musical d’Adelaida. La seva característica veu estripada el va fer molt popular als pubs on cantava i on també bebia fins a caure rodó o fins a muntar una bona baralla a poder ser amb la policia. Bon Scott portava l’ADN fatídic de les grans estrelles del rock. Però com que cantant no en tenia prou per sobreviure i pagar-se els vicis (que no eren pocs!!!) necessitava treballar i va acceptar una feina de transportista. A principis del 1974, Bon Scott era el xofer d’AC/DC quan els germans Young van acomiadar el primer i efímer cantant Dave Evans. Ràpidament Scott va detectar amb un sisè sentit infal·lible que el seu moment havia arribat i es va unir a la banda. La combinació de la potència rítmica de Malcom Young (guitarra rítmica), la creativitat salvatge d’Angus Young (guitarra solista) i la força primitiva de Bon Scott (cantant) va crear una barreja devastadora. Era com si el Rock and Roll hagués tornat als orígens més ancestrals, com si s’hagués aïllat la partícula més pura, l’àtom més elemental i indivisible, l’autèntica essència del Rock. La seva música tenia molta qualitat però era propera. El ritme s’encomanava ràpidament. El mig temps “boggie” era constant però imparable i el missatge era senzill i primitiu: ritme, festa, alcohol i sexe. Sense pretensions però directes. De fet, aquest era l’univers de Bon Scott i així ho reflectia en les seves lletres. Amb ritmes contundents i marcats, riffs punyents i lletres clares, l’estil d’AC/DC destil·lava autenticitat pels quatre costats i les legions de fans van créixer exponencialment per tot el món. El binomi era perfecte. Si Bon Scott era una bèstia desbocada els germans Young eren una autèntica màquina de generar música. I quina música! Tot i portar el Rhythm & Blues a la sang els seus excessos es limitaven a tocar fins a l’extenuació durant els concerts i prou. Després és tancaven hores i hores a l’estudi per generar hits i elapés sense parar a ritme d’àlbum per any. L’èxtasi va arribar amb la publicació del mític treball “Highway to hell” que deixava per la posteritat l’etern himne “boggie” que porta el mateix nom. Un espectacular concert a Wembley el 18 d’agost del 1979 amb The Who tancava una exitosa gira que havia portat AC/DC per escenaris dels cinc continents. Després d’uns mesos de vacances els germans Young es van tancar novament als estudis Battery de Londres per preparar el nou àlbum. El 15 de frebrer del 1980 Malcom Young va trucar a Bon Scott per començar a gravar dos temes que ja estaven quasi acabats. El problema era que després de la gira Scott s’havia agafat massa al peu de la lletra això de l’autopista a l’infern i havia posat una marxa més al seu ja excessiu ritme de vida habitual. De fet, durant l’última gira, Bon Scott acostumava a desaparèixer al final del concert per arribar just a temps pel següent en pitjor estat i sovint amb la mateixa roba. Quan va arribar a l’estudi anava tan begut que no podia 28
cantar. Veient el panorama, els germans Young li van dir que anés a casa i que dormís unes quantes hores. Scott va sortir de l’estudi però va agafar el camí contrari. Va trucar a un amic seu i van anar a veure un concert d’un grup nou al club Music Machine (actual KOKOs) de Camden Town. Al final del concert Scott amb prou feines es podia aguantar dret. L’amic el va carregar al cotxe i va anar fins a casa seva, ja que Scott havia perdut les claus de casa. L’amic vivia en un quart sense ascensor i entre les escales i la castanya que portava no va ser capaç de carregar Scott fins dalt al pis i va decidir deixar-lo al cotxe tapat amb una manta. La industrial quantitat d’alcohol que Scott havia ingerit i el fred de la nit londinenca van fer la resta. Quan l’amic va baixar a veure Scott a les quatre de la tarda amb una ressaca infernal, el va trobar mort assegut al seient del copilot del seu Renault 5. Va ser un cop dur per als germans Young. Però lluny de dissoldre la banda van contractar un nou contant (Brian Johnson) i van editar el treball “Back In Black”, l’obra pòstuma de Bon Scott però també el rellançament del grup. Un àlbum que s’ha convertit en un dels cinc més venuts de tota la història del rock. Sense Bon Scott, AC/DC va perdre part de l’ànima Rhythm & Blues i van endurir la música virant cap al hard rock però sempre amb l’essència “boggie” que Bon Scott segueix guiant des del cel... o l’infern.
Francesc Inglès
Joves pel món
Josep Mitj
ans
Pica d’Estat s 2015
Òscar Mateu Bilbao 2015
u Manolo, Ana,J
li i Anna
Austria 2015
Xavier Martínez Múnic 2015
29
Benvinguts
Èlia Ramal Compte
Albert Estil·les M
- 22 de gerner de 2015 - filla dels companys Júlia i Marc
acià
- 13 de desembre de 2014 - fill dels companys Roger i Leydiana
Valentina Inglès Forès
- 12 de maig de 2015 - filla dels companys Quico i Silvia
Idoia Tondo Parera
- 30 de març de 2015 Dimes i Judit - filla dels companys
Futur de laJoves
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30
31