Foguera Sagrada FamĂia
1
2
Foguera Sagrada FamĂlia
Necessitem ciutadans valents Necessitem alacantins que vulguen construir alguna cosa en el seu interior. Que creguen que es pot aconseguir alguna cosa partint del no-res. Si cada vegada notes que el teu món es va empetitint. Que el teu dia a dia és sempre igual i sents que se t’escapa entre els dits de les mans. Si no aconsegueixes expressar allò que portes dins, veuen a la FOGUERA SAGRADA FAMÍLIA. Amb treball, tenacitat, paciència i bevent en la nostra història, els comissionats de la nostra foguera, any rere any, aconsegueixen el miracle de traure al carrer el mes de juny un monument. A uns els agrada, a uns altres els desil.lusiona i a uns altres, cada vegada més per desgràcia, els és totalment indiferent. Vivim en un món de la intolerància i d’indefinició. Tot es relativitza. Aqueix monument, un any gran i luxós, un altre més xicotet, però no per això menys apropiat, es realitza amb la tenacitat d’unes dones i homes que no coneixen la desespereança o el cansament. Hui dia la nostra forma de vida ens porta al “ho vull ja i ara”. Aquest món per la seua part es construeix a base de tot el contrari. Cada euro recollit, cada cosa que pensem i fem, cada moment en el qual ens ajuntem en el racó per a poder decidir què fer, té la seua fi. Somiem que cada mes de juny, el nostre barri quede assenyalat en els anals de la història d’Alacant, un any més. No sabem si ho aconseguim o som tremendament ingenus, però sí que mai hem perdut la fe. Volem veure-ho plantat en l’encreuament de carrers, com sempre, envoltat de música, festa, pólvora i llum, molta llum, que la nostra ciutat malbarata cada dia de juny. No puc prometre’t que veuràs luxes, ni descans. Tampoc poder, ni reconeixement. Tot és tremendament difícil i cada vegada més efímer, però sí que puc prometre’t que cada dia et sorprenda més que l’anterior. Mai tindràs dos dies iguals i al final quedaràs amb la satisfacció del treball ben fet en el teu interior, que és el que de debò importa. La gent de fogueres està feta d’una altra pasta. No es cansa. Té una fi i un afany. Veniu a Sagrada. Mai et penediràs.
AUTOR: FRANCISCO RODRIGUEZ I ARENAS Foguera Sagrada Famíia
3
60 Aniversari de la Foguera Sagrada FamĂlia
4
Foguera Sagrada FamĂlia
Un any “especial”
Sumari
Un any de festa
Records de Fogueres Actes durant l’any Ens quedem en casa
Alacant al 1960
Barri de la Sagrada Família Naixement de la Foguera Sagrada Família Nostra primera foguera Pregò de les festes de Fogueres al 1960 Himne Foguera Sagrada Família
Foguera Sagrada Famíia
5
Records de fogueres Dies intensos de maig i juny
6
Foguera Sagrada FamĂlia
Des que comença maig amb l’elecció de la Bellesa del Foc, és un no parar. Presentem els nostres esbossos i maqueta en l’antiga estació de Sèneca i seguim amb la jornada de paelles al Parc El Morant, en la qual vam tindre la visita del nostre alcalde Luis Barcala.
Foguera Sagrada Famíia
7
I amb el final de maig, ja comença juny 8
Foguera Sagrada Família
Com cada any vam estar presents amb les nostres representants en la Proclamació de la Bellesa del Foc. Eixa mateixa setmana van arribar nostres ninots a l’exposició. El ninot infantil va estar en la final per a ser ninot indultat quedant-se 4t en punts.
I va arribar juny, el nostre mes mĂŠs esperat. El primer cap de setmana vam estar de visita en els tallers dels nostres artistes i participem en la desfilada del pregĂł.
Foguera Sagrada FamĂia
9
Desfilades i mĂŠs desfilades
10
Foguera Sagrada FamĂlia
Com en una nit de Sant Joan, tots vestits de bruixes i bruixots desfilem per la nostra ciutat aconseguint fetillar als assistents. Uns dies desprÊs, ens vestim amb les nostres millors gales per a l’entrada de bandes.
Foguera Sagrada FamĂia
11
Cercaviles, menjar, encenem les llums‌
12
Foguera Sagrada FamĂlia
La setmana de fogueres que comença amb la plantà on la nit és el dia i el dia serveix per a descansar.
Foguera Sagrada Famíia
13
Dies de festa 14
Foguera Sagrada FamĂlia
El cansament no existeix, només existeix l’alegria, aqueixa que tant ens mereixem. Ens van visitar tots dos jurats i les nostres representants van explicar amb molt d’interés els dos monuments. Com a novetat, enguany competim en ninot de carrer i carrer adornat, el matí de jurats es va fer una mica llarga… Nit d’indis i vaquers en el racó, que bé ho passem, mira que ens agrada una disfressa! Encara que més d’un semblava tret dels Village People. Premis i més premis, que alegria recollir el que sembrem amb el nostre treball.
Foguera Sagrada Famíia
15
Cercaviles mentre visitem a les nostres fogueres veïnes. I com cada any, les nostres barraques ens reben en gran. Portem la font d’Estels per a ofrenar a la nostra Verge del Remei. .
16
Foguera Sagrada FamĂlia
Cremà... de la despertà al foc
Foguera Sagrada Famíia
17
Amb la cremà dels nostres monuments, diem adeu a l’any 2019 i comencem amb el nostre especial 60 aniversari.
18
Foguera Sagrada FamĂlia
Juliol
A penes uns dies de descans i la nostra presidenta infantil Lucía es va anar de convivències amb la resta de presidents infantils, sabem que el va passar en gran.
El Rock and roll va tornar a la Plaça Manila amb una nova edició del ja mític Manila Rock, això sí, aquesta vegada amb la calor de l’estiu.
Enguany renovem a Sergio Alcanyís en el nostre monument infantil i com a novetat, tindrem a Carlos Carsí en el monument adult.
Foguera Sagrada Famíia
19
Agost El dia 5 d’agost és el dia de la nostra patrona la Verge del Remei, per això aqueix dia les nostres belleses i dames processionen fins a la seua imatge.
El 2019 serà recordat per ser un any molt electoral, nosaltres en les fogueres també vam tindre les nostres eleccions.
Com va sent costum, a l’estiu es preparen els JJOO en el racó. On podem participar en modalitats tan divertides com futbolí, chinchón, parchís o dominó.
20
Foguera Sagrada Família
Setembre
Les nostres representants van acudir com a convidades a la gala de la coronació de la reina de les festes del Crist de Sant Joan.
Centenars de globus unflats pels nostres valents comissionats van omplir de color i de baluern la Plaça Manila en una nova edició de la globotà.
Foguera Sagrada Famíia
21
MOTIVACIONS PER A SER FOGUERER Mai m’he detingut a pensar el per què soc foguerer, potser és una reflexió que hauria d’haver fet fa temps però realment la sensació de nervis quan l’u de juny doblega la cantonada és alguna cosa que no es pot explicar amb paraules, treballar per una finalitat que té data de caducitat i res més acabar, ressorgir per a tornar a començar amb un projecte nou però pels mateixos “railes” que l’anterior, canviar el calendari i que la nit del 24 de juny, res més cremar la foguera comence un nou any per a mi, són els incentius que mouen el meu cor, fan que la festa tinga un sentit i no sols siga una reunió d’amics que s’ajunten per a menjar i beure. Ser foguerer en la seua plenitud és un model de vida diferent, un cicle de juny a juny que genera un moviment de ciutat i uns ingressos econòmics extres a una població, que, en la seua majoria, només viu del turisme, sent els dies centrals de la nostra festa quan més gent ens visita de tot arreu del món. Però evidentment els sentiments que em fan ser foguerer són únicament meus, si bé és cert que compartits amb un grup de ciutadans que estimem aquesta festa i que, en el fons, ens mouen els mateixos sentiments de base, aqueixa base que és l’arrel que s’arrela en el nostre cor i de la qual és molt difícil desprendre’s, gràcies a Déu. Molt mal han de posar-se les coses perquè s’asseque i deixe d’existir. Jo no soc sociòleg, i per tant, no soc, potser, l’indicat per a poder dir quines són les raons per les quals hauríem de ser foguerers, però si, precisament, com foguerer que porta quaranta anys en actiu crec saber quines són les diferents motivacions que pot tindre una persona per a entrar en aquest món de bojos. Realment el principal és el que ja he comentat i del qual em sent orgullós tindre, perquè a vegades és lluitar contra vent i marea per defensar un estil de vida, unes altres és barallar contra molins de vent convertits en gegants, perquè hi ha molta gent que no t’arriba a comprendre ja que supedites un altre tipus d’activitats socials o esportives per la festa de fogueres, fins i tot a vegades, els teus amics més pròxims adapten els seus horaris perquè aquell que té algun acte de fogueres durant l’any puga assistir a qualsevol esdeveniment organitzat per ells. Evidentment hi ha molts altres motius pel qual s’hauria de ser foguerer, jo intentaré comentar algun, segurament molts no estareu d’acord, uns altres pensàreu que la vostra motivació no es veu reflectida en aquest escrit, però és molt difícil ser objectiu en una cosa tan carregada de subjectivitat. La primera gran raó per a ser foguerer és ser alacantí, això no significa haver nascut a Alacant ja que ser alacantí és estimar la ciutat, amb els seus pros i les seues contres, és alçar la mirada i veure sempre, des de qualsevol lloc, el Castell Santa Bàrbara, és gaudir amb les canelles d’aigua de la font dels Estels, és afonar els peus en la blanca arena de la platja del Postiguet, és saltar d’alegria amb els èxits del nostre Hèrcules o del nostre Lucentum i com no, és vibrar amb el terratrémol final d’una mascletà o demanar aigua incessantment quan els bombers dominen la virulència del foc durant la cremà. Si sents tot això és que mestresses Alacant i si veritablement la mestresses has de sentir la calor de les seues festes més importants i més internacionals, motius indispensables per a ser foguerer. Deixat el sentimentalisme a un costat, anem amb raons més pràctiques. L’home des dels seus orígens ha tingut la necessitat de socialitzar-se, de reunir-se en grups o ramats, buscant una fi comuna. El món de les fogueres és un món completament associatiu, segons el grau d’implicació que es vulga tindre pots ser gregari o pots ser un dels líders, pots dedicar-te simplement a reunions d’oci o pots sentir-te més a gust en reunions de treball. El major grau de socialització s’aconsegueix quan es participa de totes dues reunions, acudint a reunions de treball i participant dels moments d’oci que la comissió de la foguera genera. Un altre dels grans motius per a ser foguerer és bolcar tot l’esperit artístic que es tinga a través d’una comissió de foguera ja que són diversos els certàmens en els quals es pot desenvolupar el ballarí que es porta dins, el coreògraf amateur que aconsegueix
22
Foguera Sagrada Família
realitzar-se quan arriba la recompensa de veure ballar a un grup de gent, desenvolupant la idea que es té al cap i que s’aconsegueix portar a bona fi. D’altra banda, si et sents actor i no saps on desenvolupar aqueixa faceta que portes dins, els fogueres et permeten almenys una vegada a l’any desenvolupar aqueixa faceta que pràcticament seriosa quasi impossible executar en qualsevol altra mena d’associació que permeta un horari flexible i adaptat segons necessitats. Si dins de nosaltres el que ens mou és la cultura, els fogueres també et permeten que afloren les teues inquietuds, podent ser realitzades a través d’investigacions per al llibret, ja siga el propi o de qualsevol altra comissió que et demane ajuda. En elles a part d’investigar sobre qualsevol tema relacionat amb la festa o amb la ciutat, pots provar-te com a escriptor i traure la magnífica ploma que portes dins i que possiblement mai t’has atrevit a llançar-te a escriure, però sempre ho has desitjat. Aqueix corrent cultural, si bé minoritària, és suficient per a motivació per a convertir-se en foguerer. A més, crea una sèrie de relacions entre membres de diferents fogueres formant un grup d’amistat en el qual s’està en constant aprenentatge, ja siga gràcies a les xarrades, exposicions, col.loquis i debats que es realitzen durant tot l’any foguerer. Hi ha altres motivacions que jo considere menors, però que no per això deixen de tindre importància. És el cas del qual vol continuar practicant l’esport que exercia quan la seua joventut li ho permetia, com el futbòl o el bàsquet, o qui gaudeix jugant a les bitles, sent el seu moment d’esplai setmanal, eliminant tota l’adrenalina acumulada en qualsevol mena d’activitat per equips o individual. O qui es motiva a ser foguerer perquè gaudeix dels jocs de taula i sap, amb certesa, que ací trobarà companys de viatge. Una motivació plenament femenina és la de ser bellesa d’alguna de les comissions de fogueres de la ciutat i amb això poder optar a ser la màxima representant de la festa. En aquest cas són dos els camins que se solen donar, d’una banda, la xica que des de ben jove entra a formar part d’una foguera amb la intenció d’assegurar-se un any per a poder gaudir d’aqueix càrrec, d’altra banda, la xica que sense participar de la festa sent la curiositat per ella i desitja ser bellesa d’alguna comissió. En aquest cas, normalment, no els importa la comissió que siga doncs el vertader motiu no és representar al seu foguera, sinó un motiu personal, ser bellesa, i encara que són les menys, algunes d’elles després de passar pel càrrec, es queden en la comissió o en la d’alguna amiga perquè descobreixen un món que creien era molt diferent al que es troben realment. L’última motivació per a estar en una foguera que comentaré són els fills. A vegades, succeeix que els nostres fills comparteixen estudis, jocs i aficions amb algun xiquet que és foguerer i per sort per a la festa, aquest convida als seus amics a qualsevol mena d’acte infantil que es realitza en la comissió. Això desperta en els xiquets convidats les ganes i el gust per ser foguerer, aconseguint que els pares accedisquen al fet que els seus fills siguen nous foguerers. A vegades, amb el pas del temps i segons la implicació de cada família, aqueixos pares troben un bon caldo de cultiu per a associar-se i crear un grup d’amistat que s’estén més enllà de la pròpia foguera i passen ells a formar part de la gran família anomenada comissió de foguera. Ací deixe una sèrie de motivacions per a poder ser foguerer sense necessitat de posar excuses, potser hi ha més, potser no esteu d’acord amb totes, però crec que si en el cor existeix aqueix sentiment alacantí del qual presumim, no hauríem de donar l’esquena a la festa de fogueres sinó més aviat secundar-la i engrandir-la i més en els temps que corren.
AUTOR: MIGUEL ÁNGEL DURÁ I ABAD
Foguera Sagrada Famíia
23
Octubre Un grup de comissionats van acudir a la presentació del documental Almas de Fuego.
En Halloween, una nova edició de la casa encantada, va fer que fora la nit més terrorífica de l’any.
Com és costum, les nostres representants van acudir a la presentació de la Falla germana Sagrada Família – Corea de Gandia.
24
Foguera Sagrada Família
Novembre
També acudim a la presentació de la falla germana Illes Canàries – Trafalgar a València.
En un acte preparat amb molt d’afecte vam donar la benvinguda als nous comissionats, revelem el logo per a aquest 60 aniversari i vam conéixer quines seran les nostres noves representants per als dos següents exercicis.
Foguera Sagrada Famíia
25
Al novembre... playbacks
Per segon any consecutiu, g primer premi en moda
26
Foguera Sagrada FamĂlia
Amb els nostres hippies vam tornar pel cap alt alt de la classificació, però els nostres xiquets van ser tercers i premi a la millor interpretació.
guanyem el alitat adults
Foguera Sagrada Famíia
27
Un nombrós grup de comissionats van acudir a recollir el premi a la millor crítica atorgat pel mitjà Festa i Tradició.
Les nostres dames infantils i adultes van gaudir de les seues convivències organitzades per Federació.
28
Foguera Sagrada Família
Desembre
Les nostres dames infantils i adultes van gaudir de les seues convivències organitzades per Federació.
8 de desembre és sinònim d’ofrena de flors a la Immaculada, la patrona del barri.
Foguera Sagrada Famíia
29
Amb les nostres veus angelicals delectem als espectadors de la Plaça de l’Ajuntament. Tan mal no ho vam fer, ja que aconseguim un 8é premi.
El nostre pesebre era una rèplica quasi exacta de l’Ajuntament de la nostra ciutat, un meravellós treball que ha aconseguit un 3r premi.
30
Foguera Sagrada Família
Els infantils van gaudir d’una nit dedicada a ells, i especialment a nostra bellesa i dames que van lluir els seus preciosos vestits de nit.
I l’endemà va ser el torn dels majors. Una vetlada de riures i moltes ballarugues on la nostra bellesa i dames van brillar amb els seus vestits.
Foguera Sagrada Famíia
31
En el restaurant el Sorell vam poder gaudir d’un menjar de germanor uns dies abans de Nadal i delectar-nos amb el caldo de pava. A més, les nostres belleses i dames ens van donar els seus bons propòsits per a les festes.
Un grup de valents comissionats van participar en la Sant Silvestre que se celebra cada any pel centre.
32
Foguera Sagrada Família
Gener
Els infantils també van gaudir d’un sopar de germanor nadalenca en el racó.
Enguany vam tindre l’oportunitat d’omplir de somriures als xiquets durant la cavalcada de reis disfressats de personatges Disney i els nostres infantils disfressats de la mar. També vam tindre la visita de les seues majestats d’Orient que van rebre als més xicotets. I la nit del tortell, on nostres comissionats participen en el concurs més esperat del nadal.
Foguera Sagrada Famíia
33
I al gener... el teatre
La història del nostre particular equip A i la presidenta Doùa Conchi, que tants riures ens va traure en la Llar Provincial, ens va donar un 1r premi en el certamen de teatre.
34
Foguera Sagrada FamĂlia
Febrer
Com cada any al febrer temem la demanada de les nostres representants. Elles i les seues famílies van organitzar un acte que dona el tret d’eixida al seu any tan esperat.
Foguera Sagrada Famíia
35
Els nostres esbossos els coneixem sempre de la mà dels seus artistes, als quals preguntem molt durant la presentació.
Gràcies a la nostra comissionada Conchi Beneyto, vam conéixer millor la nostra indumentària tradicional.
Un grup d’infantils, va acudir al curs de primers auxilis organitzat per Federació.
36
Foguera Sagrada Família
Març
Per a conéixer millor la nostra història i el tema de la presentació, acudim als refugis de Sèneca. Una experiència molt didàctica i entretinguda perquè a més vam poder viure de primera mà un atac aeri dins d’un dels refugis.
El diumenge 8 de març vivim una jornada de convivències i enregistrament de vídeo molt divertida. Des de primera hora del matí, a la platja de l’Almadrava, vam estar gravant un vídeo del 60 aniversari i posteriorment esmorzem i vam menjar tots junts.
Foguera Sagrada Famíia
37
38
Foguera Sagrada FamĂlia
I de sobte...
I de sobte quan menys teu esperes, el món s’apara , tots els plans que tenies es queden pendents per la incertesa d’un virus que està plagant el món i que ningú ha viscut mai i no sap respondre cap persona que passarà ni al matí següent, ni a la setmana següent, ni al mes següent, ningú sap res, soles sabem que és el pitjor malson que podríem tindre les persones. Els dies passen i totes les festes i actes culturals es van suspenent i veus que Juny s’aproxima i veus que els temps no es para i el virus continua instaurat en les nostres vides i a poc a poc tens que assumir que un altre any serà, que enguany no es pot, perquè val més la vida de qualsevol persona que una festa. Passa Juny i en eixe moment, just en eixe precís moment quan t’asomes a la finestra per vorer a les dotze de la nit botar foc a la palmera en la nit de Sant Joan, t’adones de l’important que és per a la ciutat i per a la festa que el foc dels foguerers seguisca encés, eixa flama no podem deixar que s’apague, perquè són moltíssimes persones que han lluitat perquè la nostra festa siga el que és hui, perquè els nostres fills tinguen i visquen aquest sentiment que passa de pares a fills, de majors a menuts, creant un fil conductor com una traca que es bota en qualsevol barri de nostra ciutat per anunciar que nostra festa no s’apara i que fa soroll , olor i música. La tradició i la cultura que han defés nostres avantpassats hi ha que continuar-la , siga al carrer o a la llar de cada casa perquè les circumstàncies no ho permeten, com vam fer tots nosaltres el dia de la palmera, estar en casa però no per això anem a ser menys o deixar la festa perdre’s, perquè no seríem foguerers, barraquers o festers responsables amb la nostra història. Mirant la palmera la nit del vint-i-quatre, hem venia a la ment don Jose María Py, com des de el cel estaria anunciant a cadascú de nosaltres, aguanteu sigueu forts, que d’aquesta eixirem i la festa serà mes fermosa i al costat de don Jose María Py, tots els foguerers que estan en el cel observant-mos i animant-nos perquè la flama de nostra festa no la deixem apagar. Ara mateixa , tu sí tu que estàs llegint aquest article, no sé qui eres però si sé, que si estàs llegint-me de segur que has pensat en els moments que has passat gràcies a la festa, uns dolents i uns altres feliços, però si posem una balanssa, la felicitat guanya de segur, segur que has fet amics, inclòs pot ser que són els millors amics que tens, segur que has portat el pit ben alt quan la teua foguera o el teu barri ha guanyat algun guardó i t’ha fet sentir la persona més important de la festa, segur que has trobat la teua parella en la festa i has format la teua família i que ara els teus menuts estan gaudint de la festa com tu has gaudit d’ella i que la mantens perquè vols que els teus gaudisquen igual que has gaudit tu. Son tantes i tantes coses que la festa ens dóna, que hem de seguir mantenint-la viva, perquè així mantindrem viu l’esforç de totes les persones que han lluitat durant anys perquè nosaltres hui puga’m gaudir i treballar per ella. TRADICIÓ, CULTURA, LLENGUA, MUSICA, FESTA I FOC. Ara hem permetràs nomenar-te un poc els monuments, sí això que es planta durant quatre dies i després es crema i l’any que ve més. Sí ,tal vegada és així com ho veu molta gent però he de dir-te que és molt més que això, sense monument no hi haurien belleses, no hi hauria cap concurs, no hi hauria indumentària, no hi hauria música, no hi hauria res relacionat amb la festa perquè sense foguera , no hi han fogueres. No penses que el que acabe de dir és una cosa d’un ultra del monument, ni res paregut, però sí que cal saber que gràcies a què hi ha monuments hi ha festa i gràcies a què hi ha festa la cultura i la tradició d’un poble es manté viva durant el temps. Així que no hi ha res millor que les nostres arrels es mantinguen ben fortes perquè la faena dels nostres avantpassats i sobretot que els nostres menuts, puguen saber que i qui som, col.laborem perquè la nostra festa siga sent LA FESTA MÉS FERMOSA. AUTOR: ENRIQUE CASTELLÓ I MARTÍNEZ Foguera Sagrada Famíia
39
Alacant al 1960
Època de modernitat Els anys 60, anys de dictadura amb un sabor modern. El turisme s’obria la porta a la nostra ciutat i a la Costa Blanca. Començàvem a rebre turistes a les nostres platges i ciutats pròximes com Benidorm començaven a ser referents. A nivell local, el nostre passeig de l’Esplanada havia sigut pavimentat feia ben poc i a més s’havia construït la font que coneixem hui dia en la Plaça de la Mar. Un altre pas cap a la modernitat i el turisme era la construcció del famós ascensor fins al nostre Castillo de Santa Bàrbara (pel que sembla en aquesta època sí que funcionava). Referent a la trama urbana, va anar llavors quan s’estava urbanitzant la Platja de Sant Joan, que va causar un gran enrenou entre els ciutadans. També es va prolongar la Rambla de Méndez Núñez fins a Alfonso el Savi, sembla mentida que aquestes dues grans avingudes no hagueren estat connectades fins a aqueix moment.
Connexió de la Rambla
40
Foguera Sagrada Família
Balnearis de la platja del Postiguet
Platja de la Albufereta
Aqueix mateix any, va morir un gran alacantí, Francisco Figueras Pacheco, gran arqueòleg i cronista de la nostra ciutat. Molts ho coneixem per l’institut amb el seu nom, però els seus estudis i llibres sobre la nostra història fan d’ell un gran escriptor dels nostres costums i arqueologia. El músic Luis Torregrosa, autor de l’himne de “els *Fogueres de San *Chuan” també ens va deixar en 1960. Destaquem d’ell que va ser director de la Banda Simfònica d’Alacant en plena Guerra Civil (1936-1939) i com a herència ens va deixar el nostre himne que tant escoltem i cantem al juny. Com veiem, els anys 60 començaven amb canvis, tant en la societat com a la nostra ciutat. El naixement d’un barri i d’una comissió, Sagrada Família, és del que parlarem en aquest llibret.
Foguera Sagrada Famíia
41
També conegut com “Les cases de la caja d’estalvis del Pla”
Els inicis del barri
Naixement del Barri Sagrada Família
42
Foguera Sagrada Família
Façana d’un dels blocs
La ciutat d’Alacant, en 1952, ja comptava amb més de 100.000 habitants i a causa d’aquest creixement de població, al fet que encara patíem la destrucció de centenars d’habitatges a causa de la guerra i la precarietat de la postguerra; la ciutat patia un problema en relació a l’habitatge bastant important. La Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya es va fer càrrec de la situació creant una constructora anomenada Constructora Benèfica del Sud-est d’Espanya. Aquesta empresa es va reunir a la fi d’aqueix mateix any per a aprovar el projecte de la construcció de 599 habitatges i 40 locals comercials. Més endavant, es van augmentar els habitatges arribant a ser un total de 665 habitatges. Per a la construcció es van comprar 55.000m² en la zona del Pla del Bon Repós, per la quantitat d’1.500.000 de les antigues pessetes en els terrenys al costat del Club Atlètic Montemar. Aquest gran projecte de barri se li va encarregar a quatre arquitectes de més prestigi de la nostra ciutat: Juan Vidal Ramos, Antonio Serrano Peral, Miguel López González i Julio Ruiz Olmos. Es van projectar set blocs de cases al llarg dels carrers Pare Esplá, Pintor Zuloaga (actual carrer on plantem els nostres monuments), Miguel Jiménez Reyes, Doctor Nieto, Enrique Pérez Cascales, Sant Benito, Enrique Madrid, Felipe Herrero, Sant Mateu, Fidel Pastor Carrillo, Francisco Esteban Román, Francisco González Sánchez i com a punt Foguera Sagrada Famíia
43
Carrer Padre Esplá
de referència, la Plaça Manila. En el projecte destaca una frase com a finalitat: “objecte d’estudi del més encertat aprofitament dels espais lliures, dotant a la nova zona urbana de les condicions necessàries perquè la població gaudisca d’una vida higiènica, còmoda i agradable”, és a dir, dotar als habitants del barri de zones verdes i espais públics. Aquests blocs tenen un gran pati que ocupa tota la poma en el seu interior, per la qual cosa, la gran majoria dels habitatges tenen dues façanes, una a l’exterior, al carrer; i una altra a l’interior del pati pel que les condicions de ventilació, il.luminació i assolellament són bones.
Colocació de la primera pedra
44
Foguera Sagrada Família
Jardins de un dels edificis
Pamflet original
A més, es van construir uns jardins a peu de façana, una cosa nova en aquella època. Existeix una zona enjardinada al llarg dels blocs excepte a les cantonades, on estan els locals comercials, davant dels mateixos s’eixampla la vorera per a accedir a ells. Aquests jardins i locals, en la seua majoria sobreviuen en els nostres dies. Els habitatges del nou barri tenen 3 dormitoris encara que també hi ha algunes de 2,4 i fins a 5 dormitoris. Totes compten amb terrassa i galeria al pati interior. Els patis de poma també estan enjardinats o arenats, podent accedir des de tots les escales del bloc. Fins i tot en algun d’ells es va arribar a instal.lar alguna piscina infantil. En el mateix projecte es va edificar una escola que més tard seria el col. legi Públic Antonio Ramos Carratalá i la biblioteca infantil. En 1953, més concretament l’11 de gener i després d’una missa en la Cocatedral de Sant Nicolás, autoritats i convidats es van traslladar a la zona per a la col.locació de la primera pedra. Es tractava d’un bloc d’arenisca de la Serra Grossa i en una caixa metàl.lica, es va introduir una reproducció de la Santa Faç, un exemplar d’aqueix dia del Diari Informació, monedes i l’acta que va donar fe de l’esdeveniment, llegida per Don Antonio Ramos Carratalá, el nostre president d’honor perpètu. Sis anys més tard, el 16 de novembre de 1958, va tindre lloc la inauguració oficial del barri Sagrada Família.
Foguera Sagrada Famíia
45
Naixement de la nostra comissió
Vista del barri Sagrada Família
En tractar-se d’un barri de recent construcció, va donar peu al fet que alguns dels nous veïns, procedents d’altres barriades amb certa tradició en la festes dels fogueres, plantejaren la possibilitat de crear és aquest nou nucli urbà una comissió fogueril, amb la intenció de participar en els actes festius que des de 1928 se celebren a la nostra ciutat. En primer lloc es va procedir a posar en coneixement de tots els veïns la intenció de fer una reunió, amb la idea de crear una comissió de fogueres, aquesta reunió es realitzarà el dia 11 de Juliol de 1959, en les instal.lacions del Club Atlètic Montemar, instal.lacions aquestes de caràcter privat, els que va originar , amb motiu de la tal reunió, es poguera entrar a conéixer el lloc en qüestió, acudint més de mil persones, unes amb interés en la formació de la comissió de la foguera i uns altres per a conéixer el lloc i passar allí la vetlada. Una vegada composta part de la comissió van sorgir els primers problemes, ja que alguns van indicar no poder prestar el temps suficient a aquesta empresa, per diversos motius. El que va originar que Sr. Manuel Garre Giménez s’alçara entre els centenars d’assistents i comentara que aquells que formaran la directiva, haurien de dedicar-se de ple a la idea.
46
Foguera Sagrada Família
Pilar Sánchez i Monllor
Gaiatera de Castelló, Bellesa del Foc i Bellesa d’Orà
Aquestes paraules van arrancar l’aplaudiments dels allí presents, els quals van sol.licitar a viva veu, “et volem a tu de president” al que va accedir gustosament, deixant clar que ell, havia anat allí amb la intenció de conéixer les instal.lacions del Club Atlètic Montemar en companyia d’un amic. Prova de la seua total dedicació li trobem en el diari Informació del dia 28 de Maig de 1960, en la qual va aparéixer l’esbós de la nostra primera foguera a la qual anomenaven “la milionària”, per ser aquesta la més cara de totes les presentades aqueix any. Una vegada acabada la reunió, va donar com a resultat la configuració de la primera comissió de la foguera Sagrada Família estant formada pel president i 44 veïns més. Una vegada creada aquesta comissió es van fer les treballs d’aquesta, és a dir, buscar belleses i dames, artista constructor de fogueres i el més important, aconseguir el major nombre de col.laboradors, realitzant-se les primeres reunions en el Bar del Sudest, situat llavors al carrer del Pintor Zuloaga, cantonada a Miguel Jiménez Reyes. Foguera Sagrada Famíia
47
La bellesa d’aquest any d’inauguració, va ser la senyoreta Pilar Sánchez Monllor, la qual va tindre el privilegi de ser nomenada Dama de la Cort d’Honor de la Reina del Foc 1960, en l’acte realitzat el dia 12 de Juny en el Teatre principal d’Alacant, celebrant-se un espectacle dirigit pel president de la Comissió Gestora Sr. Gastón Castelló i titulat “Retrats al Carbó”. Les dames de la nostra bellesa van ser les senyoretes María del Carmen Bañón Zaragoza i Ángeles Ramos Ponce. La bellesa infantil d’enguany va ser la xiqueta Susana Campillo Alarcón. L’acte de presentació de les nostres belleses es va realitzar al pati format pels habitatges d’anomenat bloc núm.1. Enguany, el delegat de radi i premsa, D .Carlos Pomares Bernabéu, va compondre per a la nostra foguera un pasdoble titulat “Festa i Bon Repós”, títol aquest que va prendre la nostra foguera com a lema i com a himne, el qual i per motius que es desconeixen, no va ser interpretat fins al dia 15 d’Abril de 1984 per la banda de música de la Cultural de Carolinas en la Plaça Manila, sent els arranjaments musicals per a la banda de música de Sr. Horaci Ronda Marhuenda.
Bellesa i dames 1960
48
Foguera Sagrada Família
Bellesa junt al Sr. Torregrosa Pina
Desfilada del ninot
El pasdoble té caràcter festiu i fogueril, molt alegre i emmarcat en l’estil de molts altres de similituds característiques desglossant-se la seua estructura en dues seccions, amb una introducció de dolçaina i tabalet, element aquests de gran tradició fogueril. La banderola de la nostra foguera va ser brodat a mà per Dª María José Fernandez Lillo, esposa del comissionat Francisco Mazón, sent el seu dissenyador Sr. Tomás Valcárcel Deza. Enguany els comissionats de la nostra foguera van participar en la cavalcada històrica de Sr. Alfons X el Savi i D. Violante. Desfilada creada l’any anterior per Sr. Gastón Castelló. Una vegada finalitzats les festes de fogueres la comissió va realitzar una sèrie d’actes en els quals cal destacar el cercaviles realitzat amb torxes, bengales i tot tipus de *cohetería pels carrers del nostre barri al qual va assistir la festera Major i tota la seua cort d’Honor, com a agraïment a tots els veïns pel seu gran acolliment i col.laboració. Enguany es presenta com a barraca de la nostra foguera l’anomenada “Tots a Per Tot”, la qual va plantar en la mateixa plaça Manila amb una portalada de tres metres d’altura, realitzada per Sr. Francisco Selfa i amb un cost de 9.000 ptes. La Banda de música que ens va acompanyar enguany va ser la de Sant Vicent del Raspeig, composta per 34 músics.
Foguera Sagrada Famíia
49
La primera foguera
Primera Foguera plantada de la comissió Sagrada Família
Posat en contacte amb el famós artista constructor de fogueres Sr. Julio Esplá Martínez, s’accepta l’esbós presentat el qual té com a títol “ La Humanitat i els seus Inventors”, Títol aquest que figura en els arxius presentats llavors a les autoritats de l’època, per allò de la tan famosa “censura”.
50
Foguera Sagrada Família
El cost de la foguera va ascendir a 87.000 ptes, d’un pressupost total de 108.754 ptes, per aquest motiu fora anomenada “La Milionària”, com ja hem exposat anteriorment. En aquesta foguera va participar també l’escultor Sr. José Gutiérrez Carbonell, consagrat artista i autor del monument al foguerer, titulat “*Flama”.
Pel seu pressupost li van dir “la milionària” Les seues mesures van ser el 14 per 14 metres de base, per 15 metres d’altura i composta en la seua part més alta pel bust de Jules Verne, escriptor francés considerat el pare de la ciència-ficció moderna, el qual va ser considerat per la República Francesa, amb la Legió d’Honor. La resta de monument va estar format per sis escenes al.lusives a diferents invents, com l’automòbil, el telèfon, la llum elèctrica, la ràdio, l’àtom i l’última, dedicada a Copèrnic, Galileu, Newton i l’era espacial tan de moda en aquest any (1960). Aquesta foguera pretenia moralitzar sobre els “bienhechores” de la humanitat que a costa dels seus desvetllaments i la seua poderosa imaginació van fer possible amb les seues invencions una sèrie de beneficis per a tot el gènere humà. El monument va obtindre el primer premi d’especial donat per la penya “Amics 15 de Maig a Madrid”, penya composta per alacantins residents en aqueixa capital, els quals i a través d’escrit enviat a l’Ajuntament de la nostra ciutat van exposar el següent: “Per Acord pres el dia 16 de Maig de 1960 es decideix siga premiada amb la quantitat de 1500 ptes, a aquella foguera que més enaltisca la nostra terra, Alacant i els seus costums.” De la mateixa manera va obtindre el 2n premi de l’exposició del ninot, amb el títol de “Indi”. Foguera Sagrada Famíia
51
Pregó 1960
Gastón Castelló i Bravo
Alacantins i Alacantines, aquest és el primer dels actes fogueriles amb el qual Alacant obri les portes simbòliques dels seus braços al foraster per a ofrenar-li al costat del seu cor, la seua alegria, la seua hospitalitat i la seua poesia. No és una exageració ni petulància emprar la paraula poesia per a definir el que, dins de breus moments començarà i veureu. Poesia genuïnament nostra i popular. Tot el que el poble alacantí ha preparat, el va fer amb l’impuls amorós del seu sentir i del seu art innat. Visiteu, alacantins i forasters, els nostres barris i veureu la meravella i la il.lusió amb què, mans anònimes i senzilles, “ha ornamentat” les façanes de les seues cases. Veureu com, carrers modestos, s’han transformat (com per encant), en bells jardins.
52
Foguera Sagrada Família
Passeig de la Esplanada
Que les roses, els clavells, les plantes trepadores s’enllacen graciosament sobre els murs bruns de sol. Que la franja blava del cel s’ha cobert de “fronda”, de banderes multicolors i cors de cartó platejat per a atenuar, els ardents raigs de sol. Ningú podrà negar el sabor poètic d’aquesta manifestació popular. Ningú podrà negar l’art senzill i enginy d’aquestes gents modestes que, robant-li hores al somni, van modelar arbres, columnes, airosos arcs, boscos d’ametlers en flor, flors primoroses que les nostres dones van formar delicadament amb pètals de seda, pistils de llana i tiges de fins joncs. El nostre Alacant ja va adquirir fama inimitable, personal i única en aquests menesters, i per a goig i alegria dels qui en ells s’afanyen, jo us dic des d’ací, des del nostre Palau Consistorial, tribuna “nobilísima” que se m’ha concedit l’honor d’ocupar, jo us dic, paisanes i paisans meus; no us desmaieu, que vosaltres, amb la vostra senzillesa i quasi sense adonar-vos, heu laborat per l’engrandiment d’Alacant ja que, des de molt lluny, venen a veure la nostra obra. I a vosaltres, artistes foguerers, que treballeu amb nu per a expressar el vostre art de manera desenfadada per a bé i gaubança de propis i estranys, a vosaltres, comissionats abnegats, que coneixeu tantes escales i cares hostils i produïu monuments (no per efímers menys notables), rebeu l’adhesió incondicional i admirativa de la vostra ciutat natal i, en particular, dels qui van entregar els millors anys de la seua joventut a la ingent tasca fogueril, plagada de dificultats i sacrificis.
Alacant, la mil.lenària i, alhora moderna i progressiva ciutat. La que no es conforma un accepta actituds sedentàries, la que creix i s’embelleix, en la seua marxa triomfal i incontenible, camina parell amb les seues festes, inquietes i puixants com la seua pròpia vida. Les Fogueres de San Chuan han creuat les mars, han saltat les fronteres expandint el seu nom fins als més apartats països. Veniu, “comprovincianos”, espanyols i amics de tot el món, germans del Oran i d’Algèria sencera. Veniu, que descorrerem les cortines “albiazules” de la ciutat amb cascavells festers. Dispare’s el primer coet, prenga’s la primera traca lluminosa, sonen els clarins triomfals de les músiques per al nostre goig i alegria i amb la mirada a l’horitzó de la il.lusió, pronunciem les paraules del nostre himne:
SOM FILLS DEL POBLE QUE TE LES XIQUES COM LES PALEMRES QUE HI HA JUNT AL MAR
Foguera Sagrada Famíia
53
Autor: Carlos Pomares Bernabeu Alacant, juny 1960
Himne de la Foguera Sagrada Familia
Pasodoble Foguera “ Festa i B
54
Foguera Sagrada FamĂlia
I Una foguera que es una antorja Ha naixcut en el barri Més sa i fester d’Alacant Visca el barri Sagrada Familia Que entre trons i dolçaina Sap vererar a Sant Joan
Bon Repòs”
Nostra foguera ostenta el lema Festa i bon repós Dos forses inventades per ací Que riuen fent i desfent Durant tot l’any Logrem cremar al foguera En esta nit.
Fotografíes del pasodoble del llibret de 1960 Fotografías del pasodoble del llibret de 1960
II La foguera es la flama en la nit Que il·lumina la bellesa de l’ambient On la dona es la flor entre les flors, Esclafit juvenil en els ulls i en la sang Que ens corre bullint I arribat el 24 de Juny, Tot lo fet es torna fum i es oblidat, I les flames son missatges d’amor, Devoció i fervor que tenim al patró Sant Joan, Que ens somriu emocionat Perque sape ll que tornarem a començar. Foguera Sagrada Famíia
55
56
Foguera Sagrada FamĂlia