Força Nàstic 48 by Força Nàstic

Obsequiará con una rosa presentando la aplicación (válido hasta el 20 de abril). Av. Prat de la Riba, 33, 43001 Tarragona 2 Força 2 Força

àstic àstic

“Cada vez que utilizamos la tarjeta CASHBACK nos genera dinero de vuelta” Hablamos con Alfonso Rodríguez León, un emprendedor y empresario de origen franco-cubano, propietario de la floristería Monceau Fleurs de Tarragona. Les presentaremos My World, un holding de empresas entre las que se encuentra CASHBACK, una empresa que se esta desarrollando en Tarragona desde hace un año. ¿Que es la APP de Cashback? Cashback es un sistema tecnológico que ayuda a conectar consumidores con empresas a través de una tarjeta física o una APP completamente GRATIS de por vida. ¿Que nos dan con esta APP? Muy simple, cada vez que compremos utilizándola nos genera dinero de vuelta por cada compra y unos puntos que podemos canjear por ofertas, logrando así subir el poder adquisitivo de nuestros clientes. Realmente impresionante, pero explícanos: ¿cómo ganamos dinero utilizando La APP CASHBACK? La pregunta es muy interesante, ya que el cliente está en el epicentro de este negocio. Son los clientes, realmente a ellos que hay que darle beneficios para que repitan y poder fidelizarlos. Los beneficios son dinero de vuelta en su cuenta (CASHBACK Y SHOPPING POINT), puntos que luego cambian por dinero. Por ejemplo, tu vienes y me compras 100€ en flores, pagas el 100% de los 100€ y dándome tu número de teléfono código barra o id personal de tu APP que obtuviste en la pizzería DAMARIO o en otro punto de aceptación CASH BACK te hacemos un dos por ciento más 2.5 SOPPING POIN. Si cambias esos puntos por 5€ en otro establecimiento habrás tenido 12.50€ de descuento. Ya hablamos de 12.5% de descuento en nuestro establecimiento, y si cambias los puntos por 10€ estamos hablando de 22.5% de descuento, sin contar que es acumulable a otros descuentos. Si, Alfonso es realmente brutal, esto va a revolucionar el mundo de las compras, es realmente una muy buena herramienta para competir con los grandes. Pero dime ¿dónde más o cuáles són las otras formas de comprar con esta APP? Ya te expliqué la manera más sencilla con el comercio de proximidad. Por ejemplo: en FLORISTERIA MON-

CEAU FLEURS, PIZZERIA DAMARIO, CAFETERIA ASTURIANA PLAZA VERDAGUER, KARTING ALTAFULLA, EL GYM ORION, FARMACIA FERMIN SANZ, y otros más comercios de proximidad, también podemos pagar a través de la APP comprando vales electrónicos en España tenemos comercios como DECATHLON, FOOT LOCKER, IKEA, MEDIA MARKT, SOLRED Y OTROS y después en línea utilizando la lupa de la APP podemos comprar en ciento de miles de negocios. Para ello recomiendo la pagina que nos enseña a comprar www.vipcashback.es ¿Se utiliza en Tarragona nada más? Estamos ya en 50 países, quiero decir que con tu APP que obtuviste en la Cafetería Verdaguer puedes tener descuento en una pizzería en Italia o en Polonia. Esto no es una APP que nos inventamos en Tarragona, esto existe ya hace 15 años. ¿Que beneficio te da a ti como empresa estar dentro de este sistema? Fidelizar a mis clientes, poder comunicar con ellos a través del CRM que nos da CASHBACK PARTNER, enviándoles encuestas de satisfacción, enviándoles mis promociones, felicitándolos por su cumpleaños por email o directamente por la APP, alcanzar nuevos clientes ya que en la APP estamos todos conectados es el mejor sistema de fidelización y de marketing que he conocido es brutal y solamente pago cuando la APP me trae nuevos clientes, que sean míos o fidelizado por otra empresa. Efectivamente, tiene buena pinta para las empresas este sistema de fidelización, pero dime Alfonso. ¿Cómo ves el futuro de esta empresa? No soy vidente, solamente me fio de los números y de la experiencia. Viendo el crecimiento exponencial que está teniendo My World (CASHBACK), dándoles herramientas a las empresas para que vendan mas y obtengas más clientes, con la creación de una criptomoneda, de un marketplace, una APP para que los clientes compren más barato, un WhatsApp para nosotros completamente gratis (eyetimes) un CRM ultra potente para que comuniquemos, solamente te puedo decir que My World es el mejor sistema de fidelización y marketing que he conocido. Força

àstic

Força

àstic

Felicitats! 134 anys ! 1886-2020

Força Força

àstic àstic

5 5

Força

àstic

SUMARI

20 ENTREVISTA Jesús Rueda

8 Amb Fran Miranda, Carlos Albarrán i Pedro Martín al...

40 12

ENTREVISTA Fausto Tienza

Amb Sergi Parés al...

24 30 Amb Xavier Escaich a...

HOMENATGE A LA MAREA GRANA 10 Jugador històric: Manuel Sánchez

Jugador històric: Toni Torres

16 Nàstic Vintage

35 38

Notícies Nàstic

26 Jugador històric: Ángel Garcia Garcia

36 37

Pòster

39 Temps era temps, per Enric Pujol 48 L’anècdota Grana de 49 David Cuéllar Jugador històric: 68 Ángel Morales Força

àstic

AMB Fran Miranda, CARLOS Albarrán i Pedro MARTÍN al...

ADREÇA C/ Vía Roma, 24 Salou CONTACTE 606 525 750 @BESSOSALOU bessosalou@gmail.com

HORARI De dilluns a dijous de 9h a 2h. Divendres de 9h a 2:30h. Dissabte d’11h a 2:30h. Diumenge 8 Força àsticd’11h a 2h.

Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Fran Miranda, Carlos Albarrán i Pedro Martín van dinar a l’excel·lent Besso de Salou. Aquest fantàstic local és propietat de l’històric i inoblidable futbolista grana Manolo Martínez i del seu cosí Juan Pedro Lara. Compta amb vàries estances com ara un ampli menjador interior i una espectacular i confortable terrassa amb coberta. A més d’una extensa i exquisida oferta grastronòmica, la qual està elaborada amb una gran matèria prima, també és un indret ideal com a punt de trobada per prendre una copa o veure

els partits de futbol, ja que disposen d’una pantalla gegant. Els jugadors del Nàstic, que ja són habituals al Besso, van delectar-se amb el deliciós dinar que va oferir-los el seu staff, el qual està composat per un equip jove, amable i ben professional. A la pàgina dreta podem veure en imatges el fantàstic àpat del qual van gaudir. Us recomanem absolutament visitar-los amb la certesa que sortireu encantats per la bellesa del local, per l’excels nivell culinari i pel tracte rebut. Us esperen!

DINEM AMB...

1 1 - Ous estrellats amb pernil ibèric, pebrot de padró i pluja d’escates blanques i pebre vermell.

4 4 - Canelons de carn amb tomàquet i crema mozzarella.

2 2 - Croquetes de pollastre casolanes amb formatge parmesà.

5 5 - Timbal de cua de bou.

3 3 - Hamburguesa estil Besso.

6 6 - Pastís de galeta.

7 - En finalitzar el fantàstic dinar, Fran Miranda, Carlos Albarrán i Pedro Martín es van fotografiar amb Juan Pedro Lara, un dels gerents del Besso. Els jugadors grana van sortir encantats amb l’àpat, amb el tracte rebut i van passar una estona ben agradable.

Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

Foto cedida per Enric Pujol

TEL. 977 11 36 38 C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus, 11 - Tarragona.

Va jugar una promoció d’ascens a 1ª divisió amb el nàstic (1945-46) 10 Força

àstic

Manuel Sánchez Gómez

“L’olfacte de gol” D.E.P Lloc de naixement Sevilla 22 d’octubre de 1916 Extrem esquerre Del 1944 al 46 44 partits amb el Nàstic 22 gols

Força

àstic

Amb Sergi Parés aL... Director Esportiu del Gimnàstic de Tarragona

“

El Nàstic d’ara és molt més sòlid i competitiu

“

Sergi Parés és el director esportiu del Nàstic, com tots sabeu, però també és part imprescindible de la història del nostre club. Només cal recordar que és l’onzè futbolista en el rànquing general de partits jugats amb la samarreta grana i que fou un excel·lent interior. Parlarem amb ell al fantàstic Solric Alta Taverna del complicat inici de campionat, d’un present que ja és més positiu i també de futur, del qual es mostra absolutament convençut que serà encara millor. Si parlem d’ADNàstic, Sergi Parés és un exemple perfecte, però això fa que les alegries i els patiments siguin dobles per a tu. Per una banda està el vessant professional, però també el sentimental, oi? Sí, la veritat és que esperava gaudir molt aquest any per les dues vessants que em parles i al final he patit, també per les dues. Però ara sembla que estem millor i tenim una il·lusió màxima en tirar això endavant i en aconseguir que l’afició del Nàstic estigui feliç i orgullosa del seu equip. El que està clar en el meu cas particular és que quan la cosa no funciona com esperem, em sento molt responsabilitzat. Donat això, segur que durant l’inici del campionat, no ho vas passar gens bé. Què creus que va fallar, en termes generals? Penso que és important tenir el cap “fred” per tal de buscar les solucions 12 Força

àstic

adients i intentar que les coses surtin bé. Jo sempre dic que aquest procés de planificar, executar, revisar i millorar s’ha de fer contínuament. En el futbol cada setmana t’avalues el diumenge i és obvi que vam passar una fase complicada, però també estàvem amb la tranquil·litat que al final tot aniria a millor. La teva aposta inicial per la banqueta grana fou el teu excompany de vestidor i amic personal, Xavi Bartolo. El moment de la seva destitució és dels més difícils que has viscut, des que ets director esportiu? Doncs un dels pitjors moments, sense cap mena de dubte. Xavi va demostrar una integritat i professionalitat màxima, fins al darrer instant ho va “lluitar” tot, però també va entendre que la seva destitució es va donar, perquè buscàvem un canvi de dinàmica. El que si tinc

clar és que l’amistat que tenim, no la perdrem mai. Per a mi va ser molt dur quan no vam ser capaços de guanyar a Sabadell i ens vam veure en l’obligació de realitzar canvis. Per altra banda, decebut amb alguns dels fitxatges estiuencs? Perquè a priori, tots semblaven bones incorporacions. Home, de vegades passa això, eh? Un pot ser un bon jugador i no se sap perquè, en un club en concret no funciona. Però aquí hi ha més components, com per exemple de dinàmiques, de context, de situacions de pressió generades per l’entorn que fan que el futbolista es vegi afectat, problemes de lesions, etc., i llavors una plantilla a priori bona, no té el rendiment que s’espera d’ella. Ara, des del desembre ens hem adaptat al que crèiem que necessitàvem i estem cada vegada millor.

ENTREVISTA Al novembre arriben Toni Seligrat i ‘Joma’ i tothom coincideix en que progressivament, l’equip ha anat a més. Interpreto que satisfets amb la feina que estan duent a terme. Clar que sí. Amb l’arribada d’ells dos vam buscar canviar la dinàmica tan negativa que portàvem. Primer que res volíem ser competitius, ser un equip fort i segur en fase defensiva i tenir una base sòlida. I a partir d’aquests fonaments, ja buscar més coses en la creació de joc i zona ofensiva i tot això, ho hem aconseguit amb ells. Ara tenim la sensació que el Nàstic és un equip més sòlid i que estem millorant en tots els aspectes del joc. Estem ben satisfets amb la seva tasca, la veritat, perquè han fet “créixer” a l’equip d’una manera evident. Potser calia un futbol més pragmàtic, per una categoria tan complicada i incòmoda com és la 2a B? Jo penso que hi ha moltes maneres de jugar bé, i una d’elles també pot ser convertint-se en un conjunt seriós, solidari en l’esforç, ben “treballat”, fent transicions ràpides en zona d’atac i a partir d’aquestes pautes, buscar fer més coses. Necessitem una sèrie de bons resultats consecutius, per acabar de “posicionar-nos” com tots desitgem.

Els fitxatges que han arribat durant el mercat d’hivern han augmentat el nivell futbolístic de la plantilla, però també li han aportat experiència i presència física, eh? Primer et diré que nosaltres tenim com a objectiu, que cada vegada més nois del nostre planter formin part del primer equip. Avui tenim un filial amb molta qualitat, i a més nois de la casa, en dinàmica de la primera plantilla. Dit això, és evident que els fitxatges d’hivern han millorat a l’equip, tenim a jugadors amb més experiència i que aporten hàbits professionals als més joves, i també és un Nàstic molt més físic, estic d’acord. Durant la primera volta es va trobar a faltar molt la presència d’un pivot defensiu al mig del camp. Fran Miranda realitza aquesta funció d’una forma espectacular! És evident que a l’hora de “tancar” la plantilla, una de les carències va ser la del 6 (en referència al pivot defensiu). Nosaltres vam confiar molt en Viti donada la seva projecció i qualitat, però al final ens va decebre amb el seu comportament. Després, esperàvem que amb Javi Márquez i Damián Petcoff, el mig del camp quedaria ben cobert, però malaura-

dament, no hem pogut comptar gaire amb el primer durant la primera volta, per les seves lesions i Petcoff no va estar mai en condicions físiques òptimes, com per ser important dins l’equip. Pel que fa a Fran Miranda, estem encantats del seu fitxatge, ja que es tracta d’un pivot defensiu extraordinari i a més, s’ha adaptat molt bé al club i està molt feliç a Tarragona. Qui també s’ha convertit en un excel·lent “fitxatge” és Gerard Oliva, eh? Donada la seva lesió, no va jugar durant la primera volta i ara, ja està oferint un rendiment fantàstic. Sí, Gerard Oliva ja té una certa experiència en el món del futbol. Fa unes temporades va finalitzar el campionat com a màxim golejador del grup aconseguint molts gols (quan jugava al C. F. Badalona). Després va marxar a Polònia i allí va patir una lesió important, que li va impedir jugar amb regularitat. Llavors, nosaltres vam veure l’oportunitat de fitxar-lo pel Nàstic, perquè és un home que ofereix moltes coses positives a l’equip. És un jugador gran en l’aspecte físic, que juga molt bé de cara i que era una opció cost-oportunitat molt interessant. A més, és un noi del territori, el conec molt bé i estic convençut

Força

àstic

ENTREVISTA que encara li falta un 20 per cent per arribar al seu rendiment màxim, aspecte aquest que acabarà assolint. A nivell de vestidor i en el futbolístic, ens està aportant coses molt bones, sense dubte. Malauradament, gairebé mai s’ha pogut comptar amb tota la plantilla, donades les continues i reiterades lesions. Aquest ha estat un hàndicap massa important, oi? Està clar. Però aquí estic segur que també ha influït un component psicològic, perquè el futbolista nota que no està responent a les expectatives creades, i amb aquest estrès és més propens a les dolences. No obstant, la gran majoria de les lesions han estat traumàtiques i no musculars, vol dir que la preparació física s’ha fet com cal. Ha estat un any en què per moments, ens sortia tot al revés, amb xuts que anaven als pals i no ens volien entrar, altres vegades el rival ens arribava un cop i ens feia gol i la sort sempre estava d’esquena a nosaltres. Ara i d’aquí al final del campionat l’objectiu és convertirnos en un equip guanyador, ens hem d’acostumar a guanyar. Tens la sensació que si la plantilla actual hagués començat la temporada, el Nàstic estaria en zona de play off? Bé, això no se sap mai. El que si és obvi, és que l’inici tan dolent que vam fer, li va fer molt de mal a la plantilla que va començar la temporada. Tot i així, he de reconèixer que l’equip d’ara és molt més competitiu i probablement amb l’actual plantilla estaríem al play off o ben a prop. De fet, si “fem” una classificació virtual del 2020, el Nàstic estaria el 5è o 6è. L’equip avui és molt més fort i a més, ara ens resta un calendari que a priori, ens beneficia per tal d’assolir una classificació final, el millor possible. Ara s’ha format un bon bloc. La 14 Força

àstic

idea de cara al curs vinent seria donar continuïtat al gruix d’aquesta plantilla, amb 4 o 5 retocs de qualitat, per garantir aquestes bones sensacions actuals? Mira, aquí sempre s’ha de buscar l’equilibri entre procés i resultats i crec que és bàsic en el moment que estem, tenir bons resultats per adquirir la tranquil·litat necessària. Si som capaços de mantenir a 14 o 15 futbolistes de l’actual plantilla i millorem demarcacions concretes, penso que tindrem un equip per fer coses molt importants. Avui tenim la base de la que serà la propera plantilla, però necessitem el reforç extern que en aquest cas, són els resultats. Ja se sap que en aquest “negoci” si no guanyes, el procés es trenca. S’esperava Sergi Parés una primera campanya com a director esportiu grana, tan complicada? La veritat es que no, en els meus anys anteriors sempre havia tingut èxits. El que està clar és que cada vegada tenim una millor estructura, estem més cohesionats i tinc el convenciment que aquest any ens servirà per estar més sòlids i units en el futur. Una de les teves funcions, també és el control sobre el futbol base. Satisfets amb la temporada del PlanterGrana? Molt satisfets. El futbol base necessita resultats i aquests són aportar jugadors al primer equip. Cada vegada tenim a més nois al primer equip o ben a prop d’ell i aquesta és una notícia fantàstica. Jordi Guillén (director del futbol base grana) està realitzant una gran feina des de fa anys, així com Beto Company (míster del C. F. Pobla) o Dani Vidal (l’entrenador del juvenil A), igual que la resta de tècnics de la base. A mig termini és fonamental que la plantilla del Nàstic estigui composada per la meitat de jugadors formats a la casa, ja que això genera un plus de motivació, d’identitat i fins i tot l’afició “s’enganxa” encara més.

Aquesta bona feina és òbvia com ho demostra que enguany tenim a nous futbolistes del planter, que ja formen part de la plantilla. Cas dels Pol Domingo, Bernat Guiu, Óscar Sanz i companyia. Sincerament, estem encantats amb aquests nois. A mi m’agrada especialment Pol Domingo, perquè porta al Nàstic des del 7 o 8 anys i és un jugador que té un ritme de joc molt alt i sempre va a totes. Bernat Guiu i Óscar Sanz ja comencen a aparèixer i també esperem molt d’ells. M’agradaria comentar el cas de Pol Prats, perquè ha estat una llàstima, amb les lesions que ha patit però ara ja està al cent per cent i estic segur que ens aportarà molt en la recta final. Tots aquests futbolistes tenen condicions per ser titulars del Nàstic, ben aviat. Aprofita per enviar un missatge al soci i aficionat nastiquer, pel que resta de campionat i perquè no, pel curs vinent. Doncs demanar-los que ens donin suport el que queda de temporada, que hi confiïn perquè comencem a tenir unes bases fortes per tal de “créixer” com tots volem. I pensant en el futur, que no tinguin dubte que això ho tirarem endavant entre tots plegats. Sempre és interessant parlar amb Sergi Parés, perquè a banda de ser un home de futbol, és algú amb una gran personalitat i que envia missatges mesurats, responsables i plens de sentit. No tenim cap mena de dubte envers els seus amplis coneixements futbolístics i de la seva gran capacitat. Amb ell, els èxits esportius arribaran tard o d’hora, tal com sempre li ha succeït. En finalitzar l’entrevista vam delectarnos amb el deliciós llom de bacallà que ens van preparar al Solric Alta Taverna. Tot un goig! Nacho González

Sergi Parés i Llagostera “DE LA GESPA ALS DESPATXOS” Lloc de naixement Valls (Tarragona) 29 de març de 1969 Equips com a Director Esportiu C.F. Reus (2a B i 2a A) Gimnàstic (2a B)

Comencem a “ tenir unes bases fortes per créixer com tots volem“ Força

àstic

NASTIC VINTAGE Foto cedida per Estiven Monforte Penya LoNàstic Terres de l’Ebre

Foto cedida per Enric Pujol.

Foto del Nàstic de la temporada 1949-50, en la qual el conjunt grana jugava a la 1a Divisió. A dalt: Català, Conesa, V. Martínez, Dauder, Perdomo, Cobo. A baix: Alsúa, Taltavull, Mariano Martín, Vázquez i Bravo.

Foto de la temporada 2005-06 realitzada a l’estadi de Chapín el dia en el qual el Nàstic va aconseguir l’inolbidable ascens a 1ª Divisió. A dalt: Rubén Pérez, Serrano, Diego Torres, Pinilla, Bolo i Abel Buades. A baix: Merino, David Cuéllar, David García, Lupidio i Ruz. Força àstic àstic 16 16 Força

Força

àstic

18 Força

àstic

Força Força

àstic àstic

19 19

Entrevista Jesús Rueda Jugador del Nàstic de Tarragona

“

He encertat al cent per cent fitxant pel Nàstic -El kÀiserNom complet

Jesús Rueda Ambrosio

Data de naixement 19 de febrer de 1987

Lloc de naixement Corte de Peleas (Badajoz)

Equips com a jugador R. Valladolid B (2a B) R. Valladolid (1a) Córdoba C. F. (2a A) R. Valladolid (2a A i 1a) Beitar Jerusalen (1a divisió Israel) APOEL FC Nicòsia (1a divisió Xipre) Extremadura U.D. (2a A) Gimnàstic (2a B)

20 Força 20 Força

àstic àstic

“

Jesús Rueda és un excel·lent i experimentat central (tot i que també pot actuar com a pivot al mig del camp), arribat al Gimnàstic durant el passat mercat hivernal procedent de l’Extremadura U.D. Es tracta de tota una institució del R. Valladolid, equip en el qual va jugar durant 10 temporades i ara, espera i desitja deixar la seva petjada a Tarragona. A il·lusió, ganes i motivació no hi ha qui el guanyi. Parlem amb ell a la banqueta local del Nou Estadi, en finalitzar un entrenament. Primer que res, enhorabona pel gol tan important que vas fer en el partit enfront del València Mestalla. Sobretot, perquè va servir per aconseguir una victòria ben necessària. Doncs moltes gràcies. La veritat és que s’havia complicat molt el partit, ja que ens van fer el gol en la seva única jugada de perill de tota la primera part. Després vam aconseguir l’empat ben aviat, en començar la segona meitat, i en els darrers minuts van tenir alguna ocasió per fer l’1 a 2, però vaig tenir l’encert d’aconseguir aquell gol que ens va donar la victòria. El futbol ens va “tornar” el que ens va “treure” la jornada anterior (es refereix al partit de Castelló). És el millor que li pot succeir a un futbolista, oi? Aconseguir un gol en els darrers instants i que això serveixi per guanyar el matx. I tant! I més en el meu cas, que jugo en posicions defensives i no és habitual estar “a prop” del gol. Em va fer moltíssima il·lusió fer-ho, fonamentalment

perquè significava aconseguir els tres punts, que com deies, els necessitàvem tots plegats. Anem als teus inicis futbolístics. Et vas formar als juvenils del R. Valladolid, després vas passar al seu filial, fins arribar al primer equip. El somni d’assolir el futbol professional es feia realitat. Així és. Jo vaig deixar la meva família, els meus amics i el meu poble en signar pel R. Valladolid juvenil, però sense pensar que arribaria al professionalisme. Ho feia perquè aquest món m’apassionava i “carregat” de somnis i il·lusions. En aquest club em van tractar meravellosament i aquella etapa em va servir per formar-me com a futbolista, però sobretot, els hi agraeixo el tracte humà que em van dispensar. Considero que en el vessant personal vaig madurar molt. La 2009-10 vas sortir cedit al Córdoba C. F. i quan vas tornar al R. Valladolid, fou per convertir-te en un home important d’aquell equip. Sí, la meva cessió al Córdoba C. F. em va anar molt bé, perquè vaig disputar tota la temporada com a titular, a 2a A i això em va ajudar molt a madurar, sobre el terreny de joc. Vaig debutar a 1a divisió amb només 20 anys, de la mà de Jose Luís Mendilibar (en aquell moment, l’entrenador del conjunt de Pucela) i em va comentar que m’aniria bé sortir un any, per tal d’adquirir experiència. Quan vaig tornar de Córdoba, ja era un altre jugador, molt més “fet” i amb la confiança adient per sentir-me un més de

ENTREVISTA la plantilla. De fet, la 2011-12, en què aconseguiu l’ascens a 1a divisió, et vas convertir en el líder de la defensa, tot acumulant gairebé 4.000 minuts sobre el verd. Doncs aquella campanya, comptant els partits de play off d’ascens, vaig jugar 43 o 44 partits. Si no recordo malament, em vaig perdre únicament un parell d’encontres, en tot l’any. Fou una temporada excepcional, en el grupal i el personal. En total vas jugar 10 temporades al club del José Zorrilla, en dues etapes. Segur que portes aquesta institució, ben dins del cor. Està clar, i li estic molt agraït per tot el que em van aportar, per tota l’estimació que vaig rebre sempre i et puc dir que estic molt orgullós d’haver defensat durant tants anys, aquella samarreta. Ara, amb l’arribada de Ronaldo Nazario (“el fenòmen”), sembla que tot funciona excel·lentment i els hi desitjo el millor des de la distància, com no. En acabar aquesta etapa signes pel Beitar Jerusalem. Com va anar l’experiència per Israel, en el futbolístic i el personal? Doncs va ser una experiència fantàstica, sincerament. Acabava de néixer la meva filla gran i la majoria de companys que portaven temps a Valladolid, deixaven el club aquell estiu. Així que la meva dona i jo, ens vam plantejar la possibilitat de sortir a l’estranger, ja que ens venia de gust feia temps. I em va sorgir l’opció del Beitar Jerusalem i no ho vam dubtar dos cops. Israel és un país molt diferent a qualsevol europeu, allò és l’Orient Mitjà i la seva cultura tampoc té res a veure amb la nostra. Tot i així, vam viure ben còmodes i feliços en el personal, i en l’esportiu vaig oferir un bon rendiment individual i a més, l’equip va disputar els dos anys la prèvia de l’Europa League. Després signes per l’APOEL FC Nicòsia, amb el que guanyes dues lligues de Xi-

pre i jugues la Champions League, ni més ni menys. A l’APOEL també vaig gaudir d’una experiència extraordinària. La primera temporada ens va tocar un grup brutal, amb R. Madrid, Tottenham i Borussia Dortmund. De fet, quan havíem de jugar al Santiago Bernabéu, els meus amics del poble van començar a demanar-me entrades i finalment, van fer un grup de whatsapp, en el qual es van apuntar 80 persones, aproximadament. Llavors vaig demanar entrades al club i els hi vaig posar un autobús, de forma que va anar cap a Madrid “mig poble” (riem) i ho van fer amb samarretes meves i fent-se vídeos pels carrers i places, que després m’enviaven. La llàstima va ser, que tot i empatar a punts amb el Borussia Dortmund, ells van continuar a l’Europa League, com a tercers de grup i nosaltres vam quedar eliminats, pel gol average. Posteriorment passes per l’Extremadura U.D. i per fi, el teu fitxatge pel Nàstic. Que et va seduir del nostre club, per acceptar la proposta grana? Mira, primer que res va ser el club que va mostrar més interès en mi i també, perquè el Nàstic és un ‘club LFP’, que ara juga accidentalment a la 2a B. Per història, tradició, prestigi, estadi, afició i ciutat, aquesta és una institució ben considerada, per part de tots els professionals del futbol. Com a exemple, et diré que li vaig demanar referències a diferents companys de professió que han passat per aquí, i tots em van parlar meravelles del club, del seu ambient, de l’entorn, de Tarragona i els seus voltants. He encertat al cent per cent venint aquí, perquè des que he arribat tot són facilitats i bon tracte. L’equip ha millorat moltíssim , com ho demostra que en tot el 2020, només ha perdut dos partits. Però tenim la sensació, que per mereixements podria tenir algun punt més, dels que ha aconseguit. Opino igual. Estem en una situació de millora continua i ara, tenim la sensació de ser un grup molt fiable i compacte. Estem sempre

més a prop de guanyar els partits i de fer gols, que no pas del contrari i això, ens aporta confiança. Estic convençut que encara anirem a més, d’aquí en endavant. Tothom pensa en Rueda, com un bon i experimentat central, però ja t’ha tocat jugar aquí de pivot al mig del camp i ho has fet a un gran nivell. Aquesta demarcació, no és desconeguda per a tu, eh? Bé, ja feia molts anys que no jugava al mig del camp, però en els meus inicis sempre ho vaig fer en aquesta demarcació. Va ser Djukic (quan l’entrenava al R. Valladolid), qui em va situar de central, i des de llavors. A mi m’agrada molt jugar al mig del camp, perquè em permet estar en contacte amb la pilota i també tinc gust pe sacrificar-me i lluitar sobre el terreny de joc. El que vull, és aportar a l’equip el màxim. Tens contracte amb el Gimnàstic fins al 30 de juny del 2021. T’agradaria continuar per més temps, vestit de grana? Això dependrà del meu rendiment i també de la voluntat del club. Jo, ara per ara el que vull és sentir-me bé en el futbolístic, ajudar en el possible al grup i no tenir problemes en el genoll que em vaig lesionar. Em considero un home de club, implicat i si estan satisfets amb mi, jo estaré encantat de seguir per més temps al Nàstic. L’únic que necessito és sentir-me valorat i estimat, ser algú important per l’equip. Doncs tenim la sensació que ho serà important, i molt. És d’aquells futbolistes que desprenen lideratge, personalitat, sacrifici i voluntat sobre el terreny de joc. Amb aquestes premisses, ja només cal que finalitzi el procés d’adaptació com cal, i segur que gaudirem amb la seva innegable qualitat. Per començar, ja va fer “embogir” el Nou Estadi amb aquell heroic gol al filial ‘che’, i que va significar tres punts d’or. Nacho González

Força

àstic

22 22 Força

àstic

Força

àstic

Homenatge a

es d’aquestes línies, volem retre un merescut i sincer homenatge als aficionats del Gimnàstic. Durant aquesta temporada han estat molts els desplaçaments en què la MareaGrana ha viatjat per donar recolzament i suport al seu equip, demostrant així que el Nàstic, per a ells, és molt més que un sentiment.

ponen al partit enfront del C.D. Castelló, del passat 23 de febrer, on van fer costat al conjunt tarragoní a l’estadi de Castàlia. Els volem animar a seguir demostrant que aquesta és la millor afició del món i que d’aquí a final de temporada continuin animant als nostres jugadors i que cridin més fort que mai allò de... FINS AL FINAL, FORÇA GIMNÀSTIC!!!

Les fotos que podem veure en aquest reportatge corres-

Nacho González - Director Força Nàstic

24 Força 24 Força

àstic àstic

la marea grana

Força Força

àstic àstic

25 25

JUGADORS HISTÒRICS

Foto cedida per Estiven Monforte Penya LoNàstic Terres de l’Ebre

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona 977 225 824 / 619 052 560

Va aconseguir un ascens a 2ª Divisió amb el nàstic (1971-72) 26 Força

àstic

Ángel garcia Garcia “L’inexpugnable” Lloc de naixement Tarragona 24 de març de 1947 Lateral dret Del 1965 al 77 326 partits amb el Nàstic 2 gols

Força

àstic

de visita pel museu...

Carta del Club Gimnàstic dirigida al futbolista Ricard Coll convocant-lo per l’inici dels entrenaments (1945-46).

28 Força

àstic

Força

àstic

Amb Xavi Escaich a...

Xavi Escaich en la seva època de jugador (Temporada 1987-88) El cas de Xavi Escaich és ben especial, ja que només va necessitar una temporada (1987-88) com a jugador grana per convertir-se en l’ídol indiscutible del Nou Estadi, tot deixant una petjada inoblidable entre el nastiquisme i que encara avui perdura. Fou un davanter centre excepcional, amb un olfacte golejador impressionant, fora del normal i que va fer les delícies del públic tarragoní, donat l’excels rendiment que va oferir. Ens citem amb ell al fantàstic restaurant-marisqueria l’Ancora per tal de rememorar el seu pas pel Gimnàstic. Vas arribar al Nàstic l’estiu de 1987 procedent de la Blanca Subur de Sitges. Aquell va ser un salt molt gran per a tu, ja que passaves de jugar a la categoria Preferent juvenil, a ferho en un equip de 2a B. Doncs sí, va ser un gran salt en la meva carrera. I potser el meu fitxatge pel Nàstic va ser fruit de la casualitat. Recordo que em van demanar per fer una prova i vam jugar un partit amistós enfront de les Borges Blanques i em va sortir molt bé. Vam guanyar per 1 a 2 i vaig aconseguir un gol i vaig donar l’assistència de l’altre. Els informes no van ser definitius després d’aquell partit, però uns dies més tard vam jugar un matx contra el Llevant al Nou Estadi i vaig fer un gol des del mig del camp. Després d’aquest partit ja van decidir fitxar-me, per tant, si no hagués fet aquell gol tan espectacular, probablement no haguera signat pel Nàstic. Aquell Nàstic estava ple de futbolistes històrics de la nostra entitat, com ara Enric i Santi Coch, Parejo, Eloy, Bañeras, Cunillera o Palanca. Segur que et van aportar molts conceptes perquè tu, en aquell moment, 30 Força

àstic

només tenies 18 anyets. Està clar, em van ensenyar moltes coses. Jo venia de jugar en categoria juvenil i encara em faltaven molts conceptes bàsics. Recordo que en un partit jugat al Nou Estadi vaig intentar un “barret” a un rival al mig del camp i vaig perdre la pilota i l’Ismael Bañeras em va reprendre aquella acció, tot dient-me que no podia regalar la pilota a l’adversari i que havia d’assegurar-la. Aquell consell em va servir per a la resta de la meva carrera futbolística, ja que sempre el recordava. Tot i la teva joventut, des del principi et converteixes en titular indiscutible, donat el teu bon joc i el teu gran olfacte golejador. És que un davanter centre està obligat a aportar a l’equip això, gols. Estic convençut que si no hagués aconseguit fer-los des del principi, hauria deixat de jugar. Vaig tenir la sort o l’encert que en els primers partits vaig fer bastants gols i allò em va servir per agafar la confiança necessària i també perquè la gent em veiés com un jugador vàlid i amb capacitat per ser titular.

Aquell curs “esclateu” d’una mane-

ra espectacular, tant Sergi Parés com tu. Vau formar una societat en atac plena de qualitat i projecció i en tot un “mal de cap” per les defenses rivals, eh? Home, és que Sergi Parés era un gran jugador, com ho va demostrar al llarg de la seva carrera. Tenia un gran canvi de ritme, un bon dribling, arribava molt bé a la línia de fons... Era un futbolista molt perillós pel rival i va ser molt important la seva participació en aquell Nàstic. Pel que fa a mi, la meva tasca principal era aconseguir gols i així ho vaig fer durant tota aquella campanya. En els 48 anys de “vida” del Nou Estadi, només dos jugadors del Nàstic han aconseguit 5 gols en un sol partit. El primer va ser Ramon Masqué i posteriorment ho vas fer tu, en un partit enfront del Fraga (va guanyar el Nàstic 7 a 0). Com recordes aquella tarda màgica? Doncs així, màgica. Va ser el típic dia en què tot el que proves surt bé. Aquell és un partit que no oblidaré mai, perquè no és gens habitual aconseguir 5 gols en un encontre.

EXJUGADOR Amb el conjunt grana vas disputar 43 partits oficials i vas fer 31 gols. Per una sola temporada són uns números impressionants. Sí, aquella va ser una campanya molt “rodona” per a mi. A més li dono molt valor perquè difícilment un noi que arriba d’un equip juvenil aconsegueix aquestes xifres i en una categoria tan complicada com és la 2a B. Penso que aquell va ser el meu millor any i el record que tinc d’aquell curs és excel·lent. Em vaig trobar molt còmode i recolzat i a més, teníem un equip amb molta qualitat, que jugava molt bé al futbol. A banda d’olfacte golejador, recordo que vas ser un jugador molt “viu”, intuïtiu, hàbil i que sempre estava al lloc oportú per “espitjar” la pilota a la xarxa rival. Aquestes virtuts no s’entrenen, eh? Són totalment innates, es tenen o no. Totalment d’acord, amb aquestes característiques es neix, no es poden entrenar. De vegades algú em deia que només “l’espitjava” a gol, però la clau no estava en l’acció en si, sinó en estar al lloc adient i ser capaç d’intuir on aniria la pilota després d’un rebuig, per exemple. El teu rendiment a Can Nàstic va fer que a l’estiu de 1988, l’Espanyol pagués pel teu traspàs 12 milions de pessetes. Es feia realitat un somni, oi? Així és, el meu fitxatge per l’Espanyol va ser tot un somni i, de fet, aquest és el de qualsevol futbolista, ja que significa arribar a l’elit. Primer vaig jugar uns mesos al C. E. L’Hospitalet (2a B), que en aquell moment era el filial, però ben aviat vaig passar al primer equip. Aquella era una oportunitat que no podia desaprofitar i considero que

vaig encertar totalment signant per l’Espanyol. Al conjunt blanc-i-blau li vas oferir un gran rendiment. Vas estar-hi durant 5 temporades i les teves xifres golejadores, per descomptat, van ser prou bones. Sí, vaig fer uns 40 gols. El primer any em va servir d’aprenentatge i a poc a poc, vaig anar adquirint una millor versió individual. El hàndicap que tenia era que cada temporada havia de demostrar que estava capacitat per jugar a l’Espanyol. Sempre hi havia un davanter centre estranger que començava la campanya com a titular, però després del pas de les jornades, el que es guanyava el lloc era jo. Després del teu pas pel club de Sarrià, signes per l’Sporting de Gijón i en un partit jugat contra l’Osasuna (1a divisió), vas fer 4 gols! Una altra tarda per a la teva història particular, eh? Doncs sí, i de vegades m’agrada veure per Youtube el reportatge d’aquell partit que va fer el programa Estudio Estadio. Curiosament, jo no hauria d’haver jugat aquell partit de titular, ho anava a fer Juanele, però a darrera hora va patir uns problemes físics. A més, el terreny de joc estava impracticable, ja que va ploure moltíssim. Doncs bé, va ser un partit similar al Nàstic-Fraga perquè tot el que rematava, anava dins. Vam guanyar per 7 a 1 i vaig donar les assistències dels altres tres gols. La 94-95, Johan Cruyff (DEP) et va fitxar pel “seu” Barça. Amb quins cracks de talla mundial vas coincidir al vestidor culé? Vaig arribar a l’última època del ‘Dream Team’. En aquell equip es-

taven Koeman, Stoichkov, Romario, Guardiola, Bakero, Beguiristain, Amor, Abelardo, Ferrer o Sergi. La llàstima va ser que no vaig gaudir de massa oportunitats i, a més, he de reconèixer que no vaig aprofitar les que em van donar. Potser va ser per un problema de confiança o de pressió per jugar en un equip com el Barça. La segona temporada ja em van dir que em quedaria sense fitxa i vaig marxar a l’Albacete Balompié (1a divisió). Després de “penjar les botes” has dut a terme diferents “aventures” empresarials però des del gener d’aquest any, ets el Director General del C. E. L’Hospitalet. És un projecte ambiciós? Sí, el projecte és ambiciós i, de fet, el nostre objectiu és portar a l’Hospi a 2a A, en tres-quatre anys. Ha arribat com a president Santi Ballesté, que és una persona excepcional i molt estimada per tothom. Estem rebaixant el deute que tenia el club i ben aviat volem deixar-ho a zero. Per altra banda vull aprofitar per donar les gràcies a Lluís Fàbregas, perquè m’està ajudant molt i em dóna bons consells. El considero el meu “mestre”, ja que ell té una gran experiència després de tants anys realitzant aquesta feina al Nàstic. Doncs li vull desitjar molta sort en aquesta etapa professional que tot just inicia, ja que a banda del meravellós record que va deixar entre els aficionats grana després del seu pas pel Nàstic, em va semblar un ésser humà extraordinari. Persona educada, cordial i amable, va captivar-me durant l’entrevista i el dinar, del qual vam gaudir a l’espectacular i àmplia terrassa de l’Ancora. Nacho González

Força

àstic

JUGADORS HISTÒRICS

Foto cedida per José Carlos León.

Crta Tarragona-Salou Km 0,5 977 54 22 55 www.maderasmartorell.com

un dels jugadors més carismàtics en l’era moderna del nàstic 32 Força

àstic

Toni Torres Pareja “Terminator” Lloc de naixement Balaguer (Lleida) 28 de juny de 1969 Central del 1992 al 98 217 partits amb el Nàstic 6 gols

Força

àstic

LUISMI 34 Força

àstic

NOTÍCIES

El Nàstic i Restaurant SolRic renoven el seu acord de col·laboració fins al 2023 El Gimnàstic de Tarragona, SAD i el

renovació per quatre temporades.

“tots tenim el desig i esperança que l’equip grana estigui el més amunt

Restaurant SolRic, un dels espais re-

possible a la classificació.”

ferents en la gastronomia de la ciutat

Fàbregas ha destacat “que SolRic és

i el territori, continuaran vinculats

un nom i una marca que estan arre-

fins a la temporada 2022-2023.

lades al territori i la ciutat, un exem-

El Restaurant SolRic, situat a Via Au-

ple de treball que s’assimila al de la

gusta núm. 157 de Tarragona, està

L’empresa tarragonina segueix al

nostra entitat. A més a més d’una

especialitzat en cuina mediterrània

costat de l’entitat grana un curs

estreta relació des de fa anys.” Per

i de mercat, així com en calçotades

esportiu més, apostant pel Nàstic i

la seva banda, Robert Iserte, en

per compartir amb la família, amics

la seva gent; un compromís i servei

representació de la empresa s’ha

o grups de treball. A més d’oferir

que el grup SolRic ofereix en el sec-

mostrat “molt satisfet d’aquesta

la possibilitat de degustar el menú

tor de la cuina mediterrània a tots

renovació i d’enfortir encara més

calçotada vegetariana. A partir

els seus clients. El director general

aquesta vinculació de les dues en-

d’aquest mes, els socis del Gimnàs-

de l’entitat grana, Lluís Fàbregas;

titats que estem molt a prop territo-

tic de Tarragona gaudiran d’un des-

i el director comercial de SolRic,

rialment amb els escassos metres

compte del 15% a la carta i menús

Roberto Iserte, han estat els enca-

que separa el Nou Estadi del nostre

especials, o d’un preu especial en

rregats d’estampar la rubrica de la

Restaurant”. El gerent ha afegit que

calçotades.

Força

àstic

7 F. Carbia

36 Força

àstic

8 Fausto Tienza

14 Ribelles

16 Fran Miranda

Força

àstic

NOTÍCIES

‘Les bates més fortes’ del Nàstic arriben a l’Hospital Joan XXIII El Gimnàstic de Tarragona s’ha su-

Javi Ribelles; juntament amb diferents

A partir d’ara, les històries de les ne-

mat a la idea impulsada per Panenka

representants de l’hospital tarragoní.

nes i nens que van camí del quiròfan seran històries de cares somrients,

fa uns mesos enrere, en què les samarretes oficials dels equips de fut-

‘Les bates més fortes’ són samarre-

d’éssers humans guanyadors amb

bol es convertien en bates d’hospital

tes oficials del Nàstic que, gràcies a

l’escut i els colors del Nàstic, encora-

per a tot el jovent ingressat als hospi-

la col·laboració de les cosidores de la

tjats per ‘Les bates més fortes’.

tals locals i/o territorials.

Unitat d’Hoteleria de l’Hospital, s’han convertit en bates hospitalàries. Amb

La col·laboració amb l’Hospital s’ha anat

A Tarragona, el Nàstic i l’Hospital Joan

elles, els més menuts podran gaudir

consolidant amb el temps. Any rere any,

XXIII ho han fet possible gràcies a la

d’una estada hospitalària més satis-

les visites organitzades dels jugadors

unió de les dues entitats arrelades al

factòria i entretinguda, sentint-se una

als nens i nenes ingressats són de les

territori amb un gran compromís so-

mica menys pacients amb l’objectiu de

activitats més complaents i que pro-

cial. L’acord d’aquesta acció s’ha es-

millorar l’estada i el confort d’ells i els

voquen més expectació. Amb aquesta

cenificat a l’hospital Joan XXIII amb la

seus familiars. S’ha comprovat que les

nova col·laboració, el Nàstic referma la

presència del president grana, Josep

bates poden ser rentades amb un pro-

seva presència a l’hospital i continua

Maria Andreu; els jugadors Bernabé

cés que garanteix la seva higienització

col·laborant en causes socials i també

Barragán, Ferran Giner, Pol Domingo i

sense malmetre’n el teixit ni el color.

solidàries a nivell local i territorial.

Tres medalles en els Campionats de Catalunya en Pista Coberta El Gimnàstic de Tarragona va par-

amb una marca de 58.53 segons;

ticipar en el 28è Campionat de

mentre que en la disciplina dels

Catalunya en Pista Coberta en

200 metres, Sergio Alastrue també

la categoria sub20 i, respectiva-

creuava la meta en segon lloc amb

ment, el 25è Campionat de Cata-

un registre de 22.23 segons.

lunya en Pista Coberta sub16. Tres van ser els atletes que van assolir

D’altra banda, en la categoria

medalles en la cita celebrada a

sub16, el grana José Pascarella es

Sabadell.

penjava la medalla de bronze en el llançament de pes amb una marca

En categoria sub20 van ser dues les

final d’ 11.74 metres, que li per-

medalles aconseguides. Laura Cen-

metia pujar al podi. L’entitat grana

Ezouagh, que va quedar semifinalis-

tella es va proclamar subcampiona

també va participar en el Campio-

ta en la prova dels 400 metres en la

de Catalunya en els 400 metres

nat d’Espanya amb l’atleta Wael

categoria sub18.

38 Força

àstic

Temps era temps... per Enric Pujol LA HISTòRIA DEL NÀSTIC CAP. VII (1970-1980)

os fets transcendents marcarien aquesta dècada; al febrer de 1972 la inauguració del Nou Estadi en un partit amistós contra el Barça (01), amb prop de 10.000 espectadors, malgrat la pluja i els infernals accessos; i al mes de maig l’ascens a Segona després de dinou temporades ancorats a la Tercera. La permuta de terrenys de l’Avinguda de Catalunya amb els de la Budallera, signada l’any 1970, va possibilitar disposar d’un estadi magnífic amb capacitat per a 16.000 espectadors (els dels gols estaven drets). Els socis en l’etapa de Segona varen fregar els 5.000 i els pressupostos es van disparar fins els 30 milions de pessetes (uns 80 mil euros), generant dèficit cada any. En la temporada 1970/71, el Nàstic va fregar el descens a Regional. La temporada següent amb els fitxatges estel·lars de José-Luis, Lolín, Alarcón i Gallástegui l’equip de la mà de Dauder va assumir l’ascens en un partit a casa contra l’Eivissa.

Foto del Nàstic, temporada 1973-74 A dalt Pesudo, Àngel, Robles, Lanchas, Guerra, Prieto i Cinto López (massatgista). A baix Lloret, Crujera, Paquito, Leandro i Totó.

A Segona s’estigué quatre temporades, la segona la més brillant assolint una sisena posició i amb possibilitats d’ascens a Primera a falta de sis jornades. El 25 de novembre de 1973 el Nàstic va guanyar al Betis 2-0 (Lloret i Totó) suposant la millor entrada de la història amb uns 16.000 espectadors, uns 5.000 seguidors de l’equip andalús. La temporada següent el Nàstic va salvar la categoria en una dramàtica promoció amb el Marbella, amb una plantilla de 24 jugadors, dels que 11 superaven els 30 anys. La temporada 1975/76 l’equip no va funcionar i va quedar el darrer classificat baixant a Tercera. El curs següent a la categoria de bronze havia de quedar dels deu primers per assolir la nova categoria: la Segona B. En el darrer partit havia de guanyar al Mallorca a casa (ho va fer amb un gol de penal de Juanete) però Ontinyent i Lleida que jugaven al Clariano en tenien prou amb un empat, i així va succeir entre crits dels espectadors de ‘que se besen que se besen’. La temporada 1977/78 va tocar jugar a una Tercera amb equips catalans llevat del Mahonés, Andorra i Monzón. Amb un equip amb onze futbolistes de casa es va quedar campions pujant a la Segona B. L’any següent segon

ascens consecutiu a Segona A amb el recordat gol de Rafa Martínez a Zafra. Llàstima que la temporada a Segona va ser molt fluixa en part pels traspassos d’Amigó al Barça i Filgueira al Màlaga. Tampoc hi hagué encert en els fixatges i l’equip va quedar penúltim i va baixar a Segona B. Els jugadors més destacats de la dècada varen ser, els porters JoséLuis, Zamora i Amigó; els defenses Àngel, Robles, Lanchas, Pani, Guerra, Pedraza, Laguna, Manolo, Lolín i Corrales; els mitjos Company, Prieto, Martínez, Filgueira, Bañeras, Masferrè i Diego; i els davanters Gallástegui, Lloret, Alarcón, Totó, Cunillera, Palanca, Emilio, Leandro i Roldán. Durant aquests deu anys estigueren a la presidència del futbol José Luis Calderón, Joaquim Pons i Josep María Dalmau.

Resum de la dècada PJ

Punts

384

146

102

136

418

394

Pitxitxi: Santiago Palanca - 32 gols.

Força

àstic

Entrevista Fausto tienza Jugador del Nàstic de Tarragona

“

El Nàstic laa la haDefensar de tornar samarreta del LFP el més aviat Nàstic és motiu possible. d’un és elgran que li orgull per a mi correspon -LA JERARQUIA-

“

Nom complet

Fausto Tienza Núñez

Data de naixement 8 de gener de 1990 Lloc de naixement Talavera la Real (Badajoz) Equips com a jugador C. F. La Nucía (3a divisió) Caravaca F. C. (2a B) C. D. La Muela (2a B) U. D. Melilla (2a B) R. Betis B (2a B) R. Betis (1a divisió) A. D. Alcorcón (2a A) C. A. Osasuna (1a divisió) Cádiz C. F. (2a A) Extremadura U. D. (2a A) Panathinaikos FC (1a divisió Grècia) Gimnàstic (2a B)

40 Força 40 Força

àstic àstic

Fausto Tienza ha arribat cedit al Nàstic, durant la passada finestra hivernal provinent del Panathinaikos FC, de la màxima categoria grega. Només cal repassar el seu extens i brillant currículum per evidenciar que es tracta d’un migcampista més que contrastat. Ha defensat samarretes històriques com les del R. Betis i C.A. Osasuna a 1a divisió o les del Cádiz C.F. i Extremadura U.D., a 2a A. El seu objectiu és oferir el millor rendiment possible vestit de grana i tornar a ser feliç en el vessant personal i segons ens diu, ho està aconseguint. Vas arribar al futbol base del València C. F. amb només 14 anys, fins a debutar en el filial ‘che’ quan tenies 17. Segur que molt agraït a l’entitat de Mestalla. Sí, li tinc un gran afecte al València perquè a banda de la formació futbolística, també la vaig rebre en el personal, ja que vaig arribar de ben jove. Els records que tinc de la meva etapa de futbol base, són molt macos, com no. Després vas sortir cedit a clubs com el Caravaca C. F., C. D. La Nucía, C. D. La Muela o l’U. D. Melilla i en aquest darrer equip és on vas “esclatar” com a jugador, oi? La veritat és que a Melilla em va anar tot molt bé, l’any i mig que hi vaig estar.

Allí tenia a un gran entrenador, com es Óscar Cano (avui al C. D. Castelló) i també el seu segon Guillermo Fernández Romo (ara al l’U. E. Cornellà). Vam tenir un bon feeling futbolístic i això es va notar en el meu rendiment individual. Després, ells van signar pel R. Betis B i van demanar el meu fitxatge. Efectivament, perquè el R. Betis va pagar al Melilla la teva clàusula de 50.000 €, per jugar inicialment al filial verd-i-blanc. Senyal inequívoca de la gran campanya que vas fer. Així és. Vaig signar pel R. Betis B però amb una clàusula, que deia que entrenaria amb el primer equip. Al filial però, vaig tenir una ratxa una mica dolenta d’expulsions i sancions, de la qual vaig aprendre molt. El 8 de març del 2013 debutes a la 1a divisió, en un R. Betis-Osasuna. Quin record tens d’aquell dia? És un record molt bonic, amb tota la família i els meus amics presents a l’estadi. Va ser un dia molt especial, tot i que el meu debut a 1a va arribar una mica tard, quan ja tenia 23 anys. Però allò va significar una recompensa a tots els sacrificis personals i els de la meva família, perquè mai és senzill per a uns pares, quan un fill marxa de casa amb 14 anys i a set hores de viatge.

ENTREVISTA Per cert, aquell Betis es va classificar per l’Europa League i hi havia futbolistes importants com ara Beñat, Cañas o Rubén Castro (va jugar al Nàstic la 2006-07, a 1a divisió). La 2014-15 la jugues a l’A. D. Alcorcón, on realitzes una gran temporada i de cara al curs següent, tornes a la màxima categoria, de la mà del C. A. Osasuna. Com va anar el teu pas per El Sadar? Doncs et diré que és l’etapa més bonica de la meva carrera, fins al moment. No només pel fet de jugar a 1a divisió i visitar estadis fantàstics, també per l’ambient que es viu a Pamplona, a l’estadi que sempre està ple i pel tracte que ofereixen als seus jugadors. Vaig estar molt còmode en aquell club i la ciutat. Després vesteixes les samarretes del Cádiz C. F, i l’Extremadura U.D., ambdues a 2a A i posteriorment, la teva sortida al futbol grec. Que ens pots explicar del teu pas pel Panathinaikos FC? Bé, jo tenia ganes de sortir a l’estranger ja feia temps, m’agradava la idea de tenir una experiència, conèixer un nou idioma i una cultura diferent. Al final de l’estiu passat em va sortir la possibilitat de fitxar pel Panathinaikos, que és una entitat molt gran i històrica, i la vaig acceptar. Però després no ha estat gens senzill per a mi perquè vaig arribar molt tard, quan l’equip ja estava “rodat” i també he tingut problemes d’adaptació. Tot i així, no me’n penedeixo perquè com a experiència vital, ha estat molt enriquidora. De fet, Fausto Tienza arriba al Nàstic durant aquest mercat d’hivern cedit pel club grec, amb el que encara tens un any més de contracte. T’agradaria seguir la teva carrera al futbol espanyol? Home, com dius tinc un any més de con-

tracte a Grècia i ja se sap com va això, en principi hauré de tornar i esperar esdeveniments. No obstant, ara mateix només vull pensar fins al 30 de juny, que és quan finalitza la meva cessió al Nàstic. Desitjo tenir els màxims minuts possibles sobre el terreny de joc, que és el que li agrada a tot futbolista. Ara per ara només penso a ajudar a aquest equip i per parlar de futur, ja tindrem temps. Quines han estat les teves sensacions inicials en arribar al Gimnàstic? Pel que fa al club i el seu entorn... Doncs en l’àmbit personal, torno a ser feliç. Estic tenint bones sensacions i trobava a faltar molt aquells nervis típics d’abans de començar un partit. Jo no em vull acostumar a estar a la banqueta, o fora d’una convocatòria i prefereixo estar sobre el verd, encara que sigui en una categoria inferior, com ha succeït en el meu cas. Estic encantat al Nàstic en tots els sentits, sincerament. Pel que tinc entès, s’ha format un vestidor molt bo, en el qual tots aneu a una. Aquest aspecte és fonamental, per oferir un bon rendiment coral, eh? La veritat és que a mi, una de les coses que més em van sorprendre, fou precisament l’ambient que hi ha en aquest vestidor. Està format per gent molt “sana”, molt amable i que et fan sentir ben còmode. Aquest club, per història, per entitat, per massa social, etc, ens obliga a tots a donar un plus per tornar-lo on es mereix, que és la LFP. Llàstima d’aquestes molèsties físiques que has patit, i que et van impedir jugar a Castàlia i enfront del València Mestalla, només et van permetre gaudir d’uns minuts. Segur que estàs desitjant oblidar aquests problemes per tal d’aportar ja, des de la gespa. Sí, jo estic desitjant oferir la millor versió in-

dividual i això em succeirà amb la suma de minuts. Quan vaig arribar al Nàstic, ja era conscient que trigaria una mica en agafar el ritme adient, perquè a Grècia no vaig jugar gaire, però per això estic treballant ben de valent. Ets un futbolista que li ha d’aportar al nostre equip qualitat i experiència. Però ara hi ha molta competència en aquesta demarcació, eh? Amb Javi Márquez, Fran Miranda i fins i tot Jesús Rueda, qui ho fa prou bé com a pivot al mig del camp, també. Al final, la competència és positiva per l’equip, ja que ningú es pot relaxar. Te n’adones que el company que està a la banqueta per exemple, té un gran nivell i això t’obliga a anar al màxim, si vols continuar jugant de titular. D’això es beneficiarà el Nàstic i penso que és evident que tenim un bon grup de jugadors. Com t’evadeixes de la pressió que genera el futbol professional? Jo la pressió sempre l’he portat molt bé, perquè fins i tot els millors jugadors del món, tenen errades en un partit. Evadir-se del futbol és complicat, perquè estàs tot el dia pensant en ell, però a mi m’agrada molt estar al costat de la meva parella, que ha vingut a Tarragona amb mi i també parlar amb la meva família, perquè quan les coses no surten bé, són els que sempre estan. M’agrada i necessito sentir-me envoltat dels meus, en un ambient tranquil. Fausto Tienza dixit. Tota la sort del món en aquesta etapa de color grana, ja que la seva serà la de tots plegats. És indubtable i obvi que es tracta d’un futbolista notori i estem segurs que ho demostrarà, tal com ha fet durant la seva prolífera i exitosa carrera esportiva. Nacho González

Força

àstic

42 Força

àstic

Força

àstic

Alex Dantis, el ‘col

lex Dantis és un jove rumanès que, des de fa 11 anys, viu a Vila-seca. Fa cinc anys va començar a anar al Nou Estadi i, com ens diu, “m’he convertit en un fan incondicional del Nàstic”. De fet, està absolutament integrat entre la massa social grana, ja que és un habitual dels entrenaments i dels partits del conjunt tarragoní. La seva particularitat és, com podem veure en aquest seguit de fotos, que col·lecciona tot tipus de samarretes de diferents clubs “però fonamentalment em fa il·lusió aconseguir les del nostre equip”. I que “gràcies a col·leccionar-les he fet molt bona relació amb jugadors com Bernabé, Cheickh o Sergio Montero”. La primera samarreta que va aconseguir fou la de Bruno Perone “però la que tinc més estima és la de Bernabé, perquè tenim molt bon rotllo”. 44 Força 44 Força

àstic àstic

En total, té a casa seva més de 160 samarretes, així com botes dels futbolistes grana. Segons ens reconeix, continuarà amb aquesta col·lecció ja que per a ell s’ha convertit en un plaer i en tot un orgull personal. Enhorabona, Alex, pel museu que has creat a la teva casa i, sobretot, per “col·leccionar Nàstic”!

Nacho González Director Força Nàstic

l·leccionista de Nàstic’

Força Força

àstic àstic

45 45

46 Força

àstic

Força

àstic

L’anècdota grana de...

ra dissabte 28 d’octubre de 2006, jornada 8 de 1a divisió i rebíem al Nou Estadi al Real Madrid, amb totes les seves estrelles de primer nivell mundial. Va ser un dia en què els nervis es van apoderar de mi durant tota la tarda de concentració prepartit. La migdiada a la qual estava acostumat a l’hotel de concentració el dia de partit, va passar a un segon pla perquè en el meu cap no hi havia altra cosa que no fos el Real Madrid, però sobretot la figura del seu jugador número 3, Roberto Carlos. Per a mi el millor lateral que he tingut ocasió de veure, tant per la tele, com en directe, i amb el qual estava a punt de batallar sobre el terreny de joc. Sempre he tingut màxim respecte per tots els laterals als quals m’he enfrontat, però en aquest cas era una gran admiració per Roberto Carlos.

En els instants previs a l’escalfament, el meu amic i company Portillo, va venir a xerrar amb mi per comentar-me que Roberto Carlos estava molt atent de la meva evolució a 1ª divisió, i que li havia preguntat per les meves qualitats al terreny de joc, al que Portillo va respondre amb un contundent “avui correràs com fa molt temps que no corres, Roberto. Cuéllar és molt pesat, ja ho veuràs”. 48 Força 48 Força

àstic àstic

En el moment de la presentació entre plantilles, anterior a l’encontre, vaig notar que Roberto Carlos em saludava d’una forma molt amable i respectuosa, però va ser durant el partit, quan a part d’un grandíssim lateral esquerre, vaig poder veure un jugador proper, que animava al seu rival i que em reptava constantment sobre el terreny de joc. Unes vegades va sortir victoriós i d’altres jo... Sense dubte, va ser la gran rivalitat de la nit. En finalitzar el matx, la meva gran sorpresa va arribar quan li vaig demanar la samarreta a Roberto Carlos... Va ser en aquell moment quan ell va demanar-me que, si us plau, li donés la meva, que li faria il·lusió tenir-la també. Va dir-me que era un jugador que li agradava molt i que li havia creat moltíssims problemes i que seguís així, però em feia un apunt, que havia de xutar més a gol! Va ser un moment que no oblidaré mai a la vida. El millor lateral del món dient-me que li agradava molt la meva manera de jugar... Moments inigualables que m’ha donat el meu estimat Nàstic de Tarragona.

David Cuéllar

jugador del Nàstic del 2004 al 2007

Foto d’un onze titular del Nàstic de la temporada 2006-07 en la qual el nostre equip jugava a 1ª Divisió. A dalt: Álvaro Iglesias, Irurzun, Serrano, Generelo, Marco i Matellán. A baix: Campano, DAVID CUÉLLAR, David García, Portillo i Morales.

David Cuéllar pugnant amb Roberto Carlos el dia d’aquell històric partit.

Amb la seva dona Emi al Nou Estadi.

Força Força

àstic àstic

49 49

50 Força

àstic

Força

àstic

52 Força

àstic

El meu primer Nàstic L

a meva primera relació amb el Nàstic es remunta a principi dels anys 60. Vivia a la Part Alta d’una Tarragona que no sobrepassava els 50.000 habitants. Tenia de veí al pis inferior al Sr. Garcia, que era el guàrdia urbà que controlava l’entrada a el camp de l’Av. Catalunya. Gràcies a ell vaig descobrir el Club que tota la vida portaria al meu cor. Va ser una dècada de travessia per la 3a divisió, en la qual ens quedàvem amb la mel als llavis a les portes de l’ascens a 2a en aquelles fatídiques promocions: Hospitalet, Europa, Castelló. Jaén, O. D.Mahón, ens van deixar sense l’anhelat somni que no es va fer realitat fins al maig de 1972, ja en la Budallera.

Del vell camp recordo el marcador que donava a l’Av. Catalunya amb la caseta coberta, l’escut al centre i els números que manualment introduïen per posar el resultat. També el Marcador Simultani Dardo que ens informava dels resultats que es produïen a Primera Divisió. El sorteig de la pilota que a la mitja part s’efectuava i que Morera o Kubala passejaven amb el número premiat en una pissarra. Les banderes que ens indicaven la classificació dels equips i que setmanalment els empleats havien de passar d’un pal a un altre pels canvis en la classificació. El maletí amb l’aigua miraculosa de l’inoblidable Ton Alujas. Al costat del camp hi havia un frontó on Oterino, Gombau Cases disputaven els seus partits. El mateix escenari servia per jugar a bàsquet i quan finalitzaven les trobades de futbol també teníem actuacions musicals dels conjunts de moda.

Van ser molts els jugadors que sempre recordarem, però guardo a la retina l’arpa del mite Valero Serer i els seus gols, les galopades de Cinto López, Vilanova o Palau a la porteria, la contundència de Galdona o Pepe Gràcia en defensa, Echevarria -Boada en el centre de camp, Roselló defensa central, GarciaRamos, Àngel Garcia i un llarg etc.

per Pepe Fragoso Soci nº 161

Al mes d’agost esperàvem amb il·lusió la celebració de l’trofeu Àmfora de Plata, un triangular que disputaven Nàstic, Reus i Tortosa. La primera vegada que vaig veure un crack del futbol mundial en el nostre camp va ser Alfredo Di Stéfano que ens va reforçar al costat de Ruiz Sosa i Griffa davant el Barça en homenatge a Agustí Pujol. Les matinals dels diumenges els passavem veient jugar al Juvenil del Nàstic, al Gimnástico La Salle i també a l’amateur del Nàstic. També destacar que en aquells anys que no existia el futbol femení es va crear l’USFEAC, equip de noies que jugava al nostre estadi. Quan l’equip disputava els partits fora de Tarragona, per saber el resultat ens desplaçàvem a última hora de la tarda a la Rambla i davant de les oficines en un fanal col·locaven una pissarra amb tots els marcadors, també en Galeries Comercials ia Casa Comas de la Rambla Vella. A la nit a les 21.30 h. escoltàvem a Ràdio Tarragona Jornada Esportiva amb la crònica de periodista Josep Roca Garcia. I també per Ràdio Tarragona les retransmissions dels partits de promoció d’ascens amb la veu de Manolo Pastor.

Les meves primeres marees granes van ser en el trole a Reus o al tren a Tortosa, Vilafranca, Barcelona, un cop vam anar a Gavà, es va fer tard i no teníem tren de tornada i el Sr. Arana, delegat de l’equip ens va deixar pujar a l’autocar dels jugadors als tres que ens vam desplaçar. Van ser moltes les vivències que amb nostàlgia recordo d’aquells anys en aquell camp, després va arribar la dècada dels 70 i l’ascens. Moltes d’aquelles imatges les puc tornar a recordar passejant pel Museu del Nàstic, just davant d’on teniem el vell camp. Visca el Nàstic i visca Tarragona!

o s o g a r F e p e P

Força

àstic

54 Força

àstic

Força

àstic

AMB

POL DOMINGO ABANS

DESPRÉS

El futbolista del Gimnàstic de Tarragona Pol Domingo va visitar la fantàstica perruqueria Black and White, que podeu trobar a l’Avinguda Ramón i Cajal, número 6, de Tarragona, per tal de renovar el seu look. L’excel·lent defensa grana i “home de la casa” es va posar en mans de l’equip d’aquesta perruqueria, on va rebre un cordial tracte i servei. Habitualment els jugadors del Nàstic van passant pel 56 Força 56 Força

àstic àstic

Black and White i, en finalitzar el tall de cabell, surten ben satisfets amb la seva nova imatge. Us suggerim visitar-los perquè, a banda de la seva demostrada professionalitat en el món de l’estilisme, podreu gaudir de les samarretes de diferents equips de futbol i fotografies de jugadors que tenen al local. Recordeu que ofereixen un descompte del 12% als socis del Nàstic (indispensable presentar el canet de soci).

Força Força

àstic àstic

57 57

58 Força

àstic

Força

àstic

2ª VOLTA TEMPORADA 2019 / 2020 2ª Divisió B - Grup III 0 1 0 4 1 1 3 2 2

60 Força 60 Força

àstic àstic

0 0 0 1 1 1 2 1 0

Força

àstic

62 Força

àstic

FUTBOL BASE

JUVENIL A

JUVENIL B Força

àstic

FUTBOL BASE

64 Força

DEBUTANTS

PREBENJAMÍ A

PREBENJAMÍ B

PREBENJAMÍ C

PREBENJAMÍ D

BENJAMÍ A

àstic

FUTBOL BASE PREBENJAMÍ C

BENJAMÍ B

BENJAMÍ C

BENJAMÍ D

BENJAMÍ E

Força

àstic

ENS VISITEN...

U. E. Olot President: Joan Agustí Alfara Entrenador: Raúl Garrido Porters: Pol Ballesté, Marc Vito. Defenses: Carles Mas, Arnau Comas, Roger Barnils, Albert Blázquez, J. A. Soler, Lluís Aspar, Alan Baró, Pep Chavarría.

Fundació: 1954 Estadi: Estadi Municipal d’Olot Aforament: 2.500

Migcampistes: Albert Julià, Jordi Masó, Hèctor Simón, Pedro del Campo, Jordi Xumetra, Eloi Amagat, Albert Vivancos. Davanters: Moha Chabboura, Peque, Álvaro Salinas, Kilian Grant.

C. F. Badalona President: Miquel Angel Sánchez Entrenador: Manolo González Porters: Morales, Alex. Defenses: Valentin, Joel Toledo, Iván Malón, Miquel Robusté, Kilian Duran, Ismael Moyano. Migcampistes: Adri Diaz, Marc Carbó, Pelón, Hugo Esteban, Joel Iehtonen, Abel Suarez, Cris Montes. Davanters: Joel Lasso, Joao, Chema, Toni Jou, Mayor, Robert Simon, Zongo. * En negreta els exjugadors del Nàstic. 66 Força

àstic

Fundació: 1944 Estadi: Estadi Municipal de Badalona Aforament: 4.170

Força

àstic

JUGADORS HISTÒRICS

Ctra. de Vilallonga a La Selva del Camp, Km. 1

va aconseguir un ascens a 1ª divisió amb el nàstic (2005-06) 68 Força

àstic

Ángel Morales Cuerva “El pulmó” Lloc de naixement Santa Coloma de Gramanet (Barcelona) 13 de juliol de 1975 Migcampista del 2005 al 2007 50 partits amb el Nàstic 2 gols

Força

àstic

ESTEM A...

Club Gimnàstic Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Casino Hotel Imperial Tarraco Hotel Ciutat de Tarragona Hostal Noria Royal Tarraco Club de Natació Tarraco Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT Bar Tennis Nàstic L’Arrosseria ITV Tarragona Bar de l’Estadi Restaurant L’Ancora Restaurant Filosofia Restaurant Racó de l’Abat Restaurant Ben Fart Restaurant Sol Ric Restaurant Nàutic Restaurant Palau del Baró

Restaurant Cócula Restaurant Els 5 sentits Restaurant Arlemar Rest. Club de Golf Costa Daurada Restaurant Moramar Restaurant El Maño Cafeteria Verdaguer Petit Tarraco Highland Tennis Tarragona Orion Estanc Casc Antic Rentador Dynamic Gestio Gama23 Cerveceria Denver Finques Port Marina Black & White Sweet Mario Salting Tattoos Rose Noire Uniocasió Maderas Martorell Campaña Cornejo Transports Saltó Plaça de la Font Sol Ric Alta Taverna

Direcció: Nacho González Equip comercial: Albert

Mònica Brey

Fernández

Martínez, Òscar Plaza

Disseny i maquetació: Daniel

Administració: Maria José

Rodríguez Redacció: Nacho González,

70 Força

àstic

Edita: Casguamedia S.L Impressió: Indugraf Offset S.L

Hotel Plaça de la Font Quattros Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn Frankfurt El Surtidor Capuccino Brasa d’Or Pòdium 29 Txantxangorri Mixtura Plaça del Fòrum La Fàbrica Tarakon Tabernae La Caseta de les Tres Bessones Punts d’informació i turisme C/Major Rambla Nova Sant Pere i Sant Pau Phone House Libreria Koldo Vilallonga del Camp Restaurant La Montoliva Vila-seca Mudanzas Speedy L’Oficina Salou Besso Dipòsit Legal: T 1540-2015 Tel.: 977 112 817 e-mail: f.nàstic@mediacatcomunicacio.com Amb el suport del Club Gimnàstic de Tarragona SAD

Força

àstic