2 Força 2 Força
àstic àstic
Força
àstic
3
tornarem !!!
4
Força
àstic
Força
àstic
5
6
Força
àstic
SUMARI
10 40 Amb Antoni Pinilla al...
20 anys ascens a 2ª A (2000-01)
28 56 Amb Josep Mª Nogués a...
15 anys ascens a 1ª divisió (2005-06)
18 2020-21, 1ª RFEF assolida!
8
Jugador històric: Domènec Balmanya
14 Nàstic Vintage 35 38
Notícies Nàstic
36 37
Pòster
Jugador històric: Sergio Lara 48 L’anècdota Grana de Quique García
44
53 Temps era temps, per Enric Pujol L’anècdota Grana 60 de Rubén Pérez Jugador històric: 64 Lluís Codina Força
àstic
7
JUGADORS HISTÒRICS Foto cedida per Josep Maria Llort.
C/ Trafalgar, 21. Tarragona (El Serrallo) 617 494 654
va jugar amb el nàstic a 2ª i 1ª divisió. Fou seleccionador nacional 8
Força
àstic
Domènec Balmanya pareRa “El professor”
D.E.P Lloc de naixement Girona 29 de desembre de 1914 Migcampista Del 1944 al 1950 89 partits amb el Nàstic 12 gols
Força
àstic
9
Amb Antoni Pinilla al ... EXjugador del Gimnàstic de Tarragona
“
L’ascens a 1ª divisió fou com la culminació de tot plegat. Érem conscients que estàvem fent història
El passat 3 de juny es van complir 15 anys de l’històric ascens del Nàstic a 1a divisió. I amb qui millor que amb l’Antoni Pinilla per rememorar aquell gran èxit esportiu, donat que és un dels mites indiscutibles del nostre equip en l’era moderna. Només cal recordar que va aconseguir dos ascensos amb la samarreta grana: a 2a A (2003-04) i l’inoblidable i esmentat a la màxima categoria (2005-06) essent el líder absolut d’aquells equips, sobre el terreny de joc. Jugador màgic, diferencial i ple de qualitat i carisma, és un autèntic orgull conversar amb ell i analitzar aquells meravellosos anys que va viure al Nou Estadi. I ho farem des de la terrassa del magnífic restaurant Sol Ric. Vas jugar 221 partits oficials amb el Nàstic i vas aconseguir 35 gols. Ets conscient de ser un dels futbolistes més emblemàtics i estimats en la història del nostre equip? Bé, penso que vaig tenir la sort de coincidir en una bona època del club, ja que anteriorment feia molts anys que el Nàstic no pertanyia al futbol professional. Allò va fer que la meva persona s’associi a un bon moment de l’entitat, tot i que també vaig viure un parell de descensos amb la samarreta grana. I òbviament que m’alegra i és un goig personal el fet que els nastiquers 10 Força
àstic
tinguin afecte cap a mi perquè a més, aquest sentiment és recíproc. Amb la samarreta grana vas assolir un ascens a 2a A i un a 1a divisió. Records inoblidables, oi? Sí, van ser moments molt bonics. El Nàstic es va consolidar a la LFP durant aquestes dues darreres dècades i va fer un “salt” de qualitat. L’ascens a 2a A de la 2003-04 fou molt maco i emotiu, però el de 1a divisió (2005-06), ja va ser la culminació de tot plegat, perquè érem conscients que estàvem fent història ja que feia 56 anys que el club no
jugava a la màxima categoria. Parlant de l’ascens a 1a, que és el que ens ocupa, recordo que l’equip no va començar massa bé el campionat i fins i tot es va especular amb la destitució de Luis César. Què creus que va passar, perquè el Nàstic reaccionés d’una forma tan espectacular? Nosaltres veníem d’una temporada anterior en la que vam finalitzar el campionat en setena posició, per tant ja teníem una bona base i el nostre objectiu de cara a la 2005-06 era millorar
ENTREVISTA aquella classificació. Però clar, ningú s’esperava que aquella millora significaria pujar a 1a divisió. Penso que el punt d’inflexió va arribar després d’un 0 a 4 contra l’Sporting i ens vam dir que havíem de pujar el nivell individual i grupal, si no, patiríem durant tot l’any. Aquella era una plantilla amb gent molt compromesa i tothom va entendre el que calia fer. Perquè a partir de cert moment, el Nàstic va estar moltíssimes jornades sense conèixer la derrota. Era un conjunt gairebé imbatible! És que el mètode de Luis César era molt peculiar i ho treballàvem cada dia. Ell tenia ben clar el que volia i ens ho transmitia amb molta facilitat i claredat. El mister tenia una gran capacitat de lideratge i nosaltres no ho vam dubtar, ja que vam seguir les seves idees amb el convenciment que eren les adients, com així es va acabar demostrant. Aquell fou un equip molt pragmàtic, amb un futbol directe i transicions en atac molt ràpides. Tothom coneixia el que havia de fer sobre el terreny de joc, eh? Doncs sí, però com et deia abans, nosaltres treballàvem aquests conceptes diariament. Jo estava acostumat a una
“cultura” futbolística diferent, després de la meva formació al Barça i de la meva etapa de 7 temporades al C.D. Tenerife, on també es tractava molt bé la pilota. Al principi em va costar acoblar-me a les idees de Luis César, però finalment ho vaig assimilar prou bé i penso que vaig oferir un bon rendiment individual a les seves ordres. I l’equip no cal ni dir-ho, perquè l’ascens ho demostra d’una forma evident, així com pel fet que es notava que erem un bloc molt conjuntat i “treballat”. Luis César va utilitzar gairebé sempre un 4-2-3-1 i l’equip era pràcticament un “rellotge suís”, independement dels jugadors que sortien al verd, eh? Home, avui en dia el futbol ha canviat molt i l’habitual és que els entrenadors facin jugar a diversos futbolistes, ja que seria impossible completar una campanya amb onze jugadors. En aquell equip tothom sumava i cada un va tenir el seu moment durant la temporada. Bolo per exemple, va ser el davanter centre que va jugar més minuts, però Diego Torres també va tenir un paper fonamental. Després, un entrenador sempre té aquells 4-5 futbolistes fonamentals i en aquest sentit, Abel Buades era un home cabdal per Luis César, o Llera i Ruz, que ho van jugar gaire-
bé tot. Però al final, tots els jugadors d’aquella plantilla van aportar i sumar pel bé del grup. I què ens pots explicar de Luis César Sampedro com entrenador? Jo destacaria la seva gran personalitat, com et deia abans era el líder d’aquell vestidor. Va exposar les bases del dia a dia, de com volia que funcionés tot plegat i nosaltres el vam “seguir”. Al principi, jo no vaig tenir una relació massa fluida amb ell, però amb el temps ens vam entendre i quan va ser destituït la campanya següent, em va entristir moltíssim, després de tot el que havíem viscut junts. I en l’aspecte futbolístic era un tècnic amb les idees molt clares i les transmitia d’una manera molt didàctica per qui les havia de rebre. Si analitzem aquell Nàstic, veiem que hi formaven part jugadors de gran qualitat. A quins em destacaries en el vessant futbolístic? És difícil destacar a algú, tots tenien les seves virtuts. En aquell vestidor hi havia dos jugadors que eren referents per la resta, pel seu comportament i la forma que tenien de viure el futbol. Em refereixo a Serrano i Codina i jo, que era més veterà en edat que ells, em fixava en la seva actitud perquè portaven més anys al club. També et destacaria a Manolo
Força
àstic
11
ENTREVISTA Martinez pel seu caràcter “indomable” i perquè era un competidor brutal, tot i que alguna vegada entrenant vam tenir alguna “enganxada” (riem). I en el futbolístic vaig tenir un bon feeling amb Abel Buades, Ismael ‘Irurzun’, Carlos Merino, David Cuéllar... Parlem del mític matx a l’estadi Chapín i dels moments previs. Quin era el tarannà d’aquell vestidor que coneixia que podia entrar en la història del club grana? Personalment et puc dir que estava molt nerviós i amb molta tensió, perquè la gent donava per fet que allò seria senzill. Recordo que van viatjar cap a Jerez fins i tot les famílies dels jugadors, perquè la idea era celebrar l’ascens allà. I a mi, tot allò no m’acabava de convèncer massa perquè em generava incertesa, ja que encara no ho havíem assolit. Va ser una setmana llarga i el viatge també ho fou i vaig tenir pensaments que no eren els habituals abans d’un partit. Allò que feia uns mesos ho veiem com un premi inesperat s’estava convertint en una mena d’obligació, per tant, van ser dies d’un gran patiment. I quan finalitza l’encontre i ja s’ha aconseguit l’ascens? Quin va ser el teu sentiment en aquell instant? Doncs van ser moments d’un gran alliberament i no pas de gaudiment. Els meus companys estaven celebrant sobre la gespa i després també al vestidor, però jo em sentia com “buit”. Només vaig mostrar la meva eufòria a l’arribar a Tarragona. La rebuda de la ciutat fou apoteòsica. Potser us vau donar compte de l’assolit, en veure la “bogeria” col. lectiva que es vivia a Tarragona? Has de tenir en compte que en un vestidor hi ha persones de diferents edats i caràcters i cada un ho viu d’una manera diferent. Jo ja tenia 35 anys i vaig valorar 12 Força
àstic
molt el que estavem vivint, perquè era conscient que el final de la meva carrera s’apropava. La veritat és que aquell fou un dia màgic i inoblidable i el vaig gaudir moltíssim, com no.
niem la il.lusió d’aconseguir-ho, però finalment no vam ser capaços. Tot i així, aquell va ser un any molt intens i que la gent del Nàstic va viure amb molta satisfacció, en termes generals.
En aquells temps hi havia un “crit de guerra” al Nou Estadi que era ‘Illa illa, illa, Pinilla maravilla!!!’. Quin orgull, oi? Tota una afició a l’unison, amb un càntic en el teu honor! Era bonic, però crec que això es va donar perque la gent tenia molta il.lusió al voltant d’aquell Nàstic, eren èpoques plenes d’eufòria i van personalitzar aquell bon feeling que existia amb l’equip, en la meva persona. Malgrat això, evidentment que em feia sentir bé i que agraia aquelles mostres d’estimació cap a mi.
De tots els moments que vas viure al Nàstic, quina és aquella vivència que encara avui, no has pogut oblidar? Malgrat el que et comentava abans, ja que no el vaig gaudir com tocava per la tensió acumulada, em quedo òbviament amb el partit de Jerez i en l’instant en que l’àrbitre xiula el final del partit i ja érem equip de 1a divisió. Aquell sense dubte, seria el moment en el vessant esportiu. Però com a gaudiment, el dia següent amb la rua passant pels carrers de la ciutat i la rebuda impressionant que ens va donar l’afició.
Consideres que l’Antoni Pinilla de la 2005-06 és dels millors que s’han vist durant la seva exitosa carrera esportiva? Home, jo en aquells moments ja era un futbolista veterà (35 anys) i no tenia la força, la velocitat o la capacitat de resistència d’anys anteriors. El que va passar és que per compensar les mancances físiques donades per la meva edat, vaig convertir-me en un jugador més complet i global i tenia la sensació que era més dominador del joc, del que succeïa al meu voltant i de les circumstàncies que passaven durant el partit. Això em va fer sentir molt satisfet i orgullós, perquè notava la meva influència envers la resta de l’equip. Llàstima que el Nàstic no es va consolidar a 1a divisió. Segurament amb 2-3 anys en aquesta categoria, el club hauria “crescut” d’una forma exponencial. Doncs sí, fou una llàstima. El salt de qualitat i nivell de 2a A a 1a és molt gran i malauradament, no vam poder mantenir a l’equip. Fins al final del campionat te-
Per acabar, què signifiquen el Nàstic i Tarragona per a tu? Doncs és molt senzill d’explicar. El meu millor moment com a futbolista va ser el que vaig viure al Tenerife, pero posant tot en valor, l’època més sentimental i la que tinc al cor és la del Nàstic i considero que l’assolit aquí, és la meva fita professional més bonica. I no cal que expliqui el que significa Tarragona per a mi, ja que porto 20 anys aquí i la considero casa meva i una ciutat absolutament meravellosa. Doncs el dit, per a un servidor ha estat tot un goig personal compartir aquesta estona amb un autèntic crack del futbol i ídol del nastiquisme. Sempre li estarem agraits per tot el que ens va fer gaudir i com no, per ser part esencial d’aquell èpic ascens a 1a divisió. En finalitzar l’entrevista ja vam passar al menjador interior del Sol Ric, on vam dinar excel.lentment tal i com aquí és habitual. I ho direm una vegada més... ‘Illa, illa, illa, Pinilla maravilla!!!’. Nacho González
La meva etapa al Nàstic és la més sentimental de la meva carrera i la que porto al cor Força
àstic
13
NASTIC VINTAGE
Foto cedida per Josep Maria Llort.
Foto del Nàstic de la temporada 1949-50 en un partit jugat al camp de Les Cors. Aquell curs el nostre equip jugava a 1ª divisió. A dalt: Ernesto, Vázquez, Dauder, Pérez, Cobo, Perdomo, Bravo. A baix: Mariatges, Balmanya, Taltavull, Alsúa i Lecue.
Foto cedida per Josep Maria Llort.
Foto del Nàstic d ela temporada 1971-72, en la qual l’equip grana va aconseguir l’ascens a 2a divisió. A dalt: José Luís, Àngel, Basterra, Lolín, Felip, Rojas, Sánchez-Roldán. A baix: ‘Cinto’ López, Company, Gallastegui, Crujeras i Alarcón.
Força àstic àstic 14 14 Força
Força
àstic
15
Q
uan va iniciar-se el curs 2020-21,
junt grana no va classificar-se pel play
ferm d’estar en el grup capdavanter
el Nàstic es va fixar dos objectius
off d’ascens a 2a A.
de la classificació. Quan comenci la temporada 2021-22 farem pinya tots
en el vessant esportiu: el primer era assolir la 1a RFEF i el segon tornar a
Després d’uns dies difícils i de certa de-
plegats per retornar el nostre estimat equip on es mereix: la LFP!
la LFP. Doncs bé, el nostre equip, des-
cepció volem analitzar l’actual situació
prés de dur a terme una primera fase
amb calma i perspectiva i aquesta ens
del campionat fantàstica en la qual es
“diu” que toca il·lusionar-se amb el que
Sense més, des de FORÇA NÀSTIC vo-
va proclamar campió del seu subgrup,
està per venir i que el somni continua
lem desitjar un feliç estiu a la gran fa-
ja va aconseguir formar part d’aquesta
(tal com diem a la portada d’aquesta
mília grana i als nostres amics-clients
nova categoria de cara a la propera
edició 56 de FORÇA NÀSTIC).
i dir-los que a partir de l’agost ens
campanya.
retrobarem amb forces renovades i La 1a RFEF serà una categoria atracti-
carregats d’anhels i il·lusions! Perquè
En la segona fase, malauradament, no
va (només 40 clubs hi formaran part)
TORNAREM!
van sortir les coses tan bé com tothom
i evidentment, el Nàstic serà un dels
s’esperava i desitjava i, per tant, el con-
equips importants i tindrà l’objectiu
16 Força
àstic
Nacho González - Director Força Nàstic
Força
àstic
17
2020 / 2021
18 Força
àstic
1ª RFEF ASSOLIDA!
Força
àstic
19
Raül Agné, nou entrenador del Nàstic El Gimnàstic de Tarragona arriba a un acord amb Raül Agné Montull per a que el tècnic de Mequinensa dirigeixi el primer equip del Nàstic aquest curs 2021-2022, a la nova categoria de la RFEF, més una temporada opcional. Agné compta amb experiència a la categoria de bronze del futbol nacional, on acumula més de 100 partits oficials repartits en les respectives etapes a les disciplines del Cádiz
El bagatge del tècnic de 51 anys
com el Real Zaragoza, CD Tenerife,
CF, el Girona FC on va aconseguir
s’amplia a la segona categoria
Recreativo de Huelva i el mateix
l’ascens a la Segona Divisió A la tem-
del futbol nacional, defensant els
Girona, després d’ascendir-lo de
porada 2007/2008 i el Córdoba CF.
interessos
categoria.
d’equips
importants
Nova col·laboració entre Umbro i Gimnàstic de Tarragona El Gimnàstic de Tarragona i Umbro Iberia han arribat a un acord de col·laboració perquè l’emblemàtica marca de roba esportiva es converteixi en el nou espònsor tècnic de l’entitat grana durant les properes 4 temporades. El Gimnàstic de Tarragona, club polies-
de les dues parts, que sumen 232 anys
kits de competició i entrenament, així
portiu degà de l’Estat, fundat el 1886,
d’història, s’associa a la il·lusió per seguir
com en els conjunts de passeig, comple-
s’uneix amb una altra històrica marca
creixent junts.
ments esportius i accessoris d’ús diari.
esportiva global amb experiència en el sector des del 1924.
Equipaments que estaran disponibles per Com a soci tècnic mundial exclusiu, Um-
als socis i aficionats mitjançant els canals
bro equiparà el primer equip i a les dife-
de venda locals i globals.
Aquest nou acord fins a la temporada
rents categories de futbol base del Nàstic,
2024-2025 facilitarà que tots dos llui-
refermant així els valors i la metodologia
Actualment, Umbro i el Gimnàstic de Ta-
tin junts pels objectius esportius amb la
dels equips en formació de l’entitat.
rragona estan ultimant els dissenys de les
màxima ambició des del primer partit.
La qualitat del producte d’Umbro, amb
noves equipacions esportives per aques-
D’aquesta manera, la tradició i el bon fer
l’escut del Gimnàstic, es vestirà en els
ta nova temporada 2021-2022.
20 Força
àstic
cARNS A LA BRASA MENÚ XULETÓN CARGOLADES esmorzars de forquilla GRAELLADES I MOLT MÉS Carrer Sant Joan, 64. La Riera de Gaià elsfogonsdeldrac.cat 977 65 51 59 Força
àstic
21
la propera Temporada... Joan Oriol
Álex Quintanilla
Álvaro ‘Gonzi’
Francesc Fullana
Pol Domingo
José A. Suárez
22 Força
àstic
Marc Trilles
Guillem Jaime
més i millor! Javi Ribelles
Andrei Lupu
Fran Carbia
Joel Lasso
MENÚ DIARI
16,90 €
MENÚ D’AUTOR
39,00€
c/ Reding 20bis (amb Plaça Corsini) TARRAGONA
MENÚ DE GRUPS, CELEBRACIONS I EMPRESES
977 24 02 32
www.cocula.cat Força
àstic
23
24 Força
àstic
Força
àstic
25
de visita pel museu... Samarreta del Nàstic de la temporada 2006-07 (1a divisió) signada pels futbolistes grana d’aquella plantilla
26 Força
àstic
OBERT Tots el dies
* Parking GRATUÏT pels clients
ESMORZARS DE FORQUILLA MENÚ DIARI DINARS I SOPARS A LA FRESCA BANQUETS I CELEBRACIONS PARC INFANTIL
Via Augusta , 157 - Ta rra gona 977 23 20 32 - resta ura ntsolric.com Força
àstic
27
Amb JOSEP MARIA NOGUÉS A... EXentrenador del Gimnàstic de Tarragona
“
Aquell ascens va fer-me molt feliç per la gent del nàstic i tarragona en general
El 24 de juny es compleixen 20 anys d’aquell anhelat i històric ascens del Nàstic a 2a A assolit el curs 2000-01. És per això que ens citem al magnífic restaurant-marisqueria l’Àncora amb l’entrenador d’aquell inoblidable equip, Josep Maria Nogués. Amb ell repassarem els moments més importants d’una campanya que encara avui, els nastiquers recorden amb gran afecte i emoció. És un plaer “apropar-vos” al míster grana que va retornar al Nàstic a la categoria de plata, 22 temporades després. Sembla ahir i ja han passat 20 anys d’aquell ascens a 2a A. Segur que és un dels records futbolístics més bonics que tens, oi? Doncs la veritat és que sí. Per sort, durant la meva carrera he viscut moments molt importants, però aquest ascens amb el Nàstic va ser el primer. Aquell èxit esportiu va tenir una gran repercussió i de fet, la meva decisió a partir d’allò va ser quedar-me a viure a Tarragona i gaudir d’aquesta ciutat. L’ascens em va donar molta confiança per seguir una carrera que ja és de 30 anys a les banquetes. 28 Força
àstic
Podríem dir que aquell ascens va ser com l’inici d’una època daurada pel Nàstic, eh? L’anterior ascens a la categoria de plata fou 22 temporades enrera... Sí, i considero que no va ser més o menys important que altres ascensos aconseguits pel club, però el Nàstic portava massa anys a la 2a B. L’arribada de José Luís Garcia com a president li va oferir una gran estabilitat a l’entitat i l’ascens va generar la ‘Nasticmania’ a Tarragona i vam començar a veure a la gent amb la samarreta grana pel carrer, cosa que anys enrere era ben complicat.
I el cert és que l’equip no va començar massa bé el campionat. Recordo com als voltants de Nadal, s’estava molt lluny de la zona del play off. Així és. La primera volta no va ser massa bona pel que fa als resultats, tot i que el nostre joc era prou bo. Cap al Nadal vam tenir un sopar el José Luís Garcia i jo i em va oferir la possibilitat de fitxar a 2 o 3 futbolistes importants i li vaig dir que no els necessitava. Això ho vaig comunicar al vestidor el dia següent i aquest fet va atorgar molta confiança als jugadors. Després, ja coneixem tots
ENTREVISTA la segona volta que va dur a terme aquell equip... En un moment determinat vas realitzar un canvi tàctic espectacular. Vas passar a defensa de tres (Leo (DEP)- Gordillo- Marc Bernaus), amb Sergio Lara per davant d’ells i l’equip va començar a guanyar partits a un ritme insospitat! Doncs fou una decisió difícil, perquè a mi habitualment m’agrada jugar amb defensa de quatre. Tot i això, era conscient que havíem de canviar alguna cosa i donar un cop d’efecte en l’aspecte tàctic. L’equip va assimilar molt bé aquella nova idea i de fet, vam jugar un futbol molt ofensiu i ràpid, amb els carrilers que arribaven a línia de fons i amb molta mobilitat entre la gent d’atac. Altres futbolistes que van tenir un paper fonamental van ser els Oliva, Serrano, Quique, Manolo Herrero, Masnou, Barila, Codina, Félix Prieto o Castillejo... quin equipàs, eh? Sí, però un equipàs a base de paciència i insistència. Per exemple, Marc Bernaus venia d’una lesió molt greu i faltava un dia pel tancament del mercat de fitxatges i el vaig convèncer per signar pel Nàstic. Li vaig comentar que tindria tota la meva confiança i tornaria a ser el d’abans de l’operació, i així va succeir. O el cas de Santi Castillejo, que la temporada anterior no va ser massa bona per a ell al Castelló i també vaig aconseguir la seva arribada a Tarragona, després de diverses converses i fou vital per a nosaltres amb els seus gols. O Lluís Codina, qui va fitxar a darrera hora pel mateix motiu, ja que vaig parlar molt amb ell, tot explicant-li el projecte tan il·lusionant que teníem entre mans.
Repasant aquell curs, us va tocar viure un succés tràgic, com va ser la mort del delegat Joaquín Gómez (DEP) al camp del Conquense. Quin moment més horrible per a tots vosaltres, oi? Segurament, és el moment més fotut que he viscut en un camp de futbol. Recordo que en finalitzar el partit va entrar l’últim al vestidor i en tancar la porta va caure. Jo estava just al costat i vaig agafar-li el cap perquè no estés al terra, i els jugadors també van venir a ajudar-lo. Després van arribar els serveis mèdics per intentar reanimar-lo, però no hi va haver manera. Se’l van emportar a l’hospital amb un cotxe de la policia i després d’una llarga espera, ens van confirmar la seva mort. Imagina’t el viatge de tornada cap a Tarragona, no es va sentir una paraula en aquell autobús durant el viatge. Altre moment a destacar seria el partit de play off al Nou Estadi, contra el Cadis, amb aquell hat trick de Santi Castillejo. Consideres que es va començar a pujar de categoria aquell dia? I tant! Nosaltres érem conscients que ens havia tocat l’equip més complicat de tots i el fet de guanyar-los amb aquell resultat tan ampli (3-1), ens va donar una confiança extraordinària pel successiu. Aquell dia el Nou Estadi tenia un aspecte impressionant i ens va ajudar moltíssim. El record d’aquell dia és fantàstic, per la victòria i el futbol que vam practicar i per l’actitud de l’afició nastiquera. També el mític partit a Zamora i el gol inoblidable de José Antonio Gordillo i molts aficionats grana desplaçats... Aquell matx forma part de l’imaginari nastiquer, eh? Aquell partit era gairebé l’última “pe-
dra” al camí. El camp del Zamora era molt complicat i vam estar molt sòlids i concentrats i aquella victòria significava que depeníem de nosaltres mateixos la setmana següent i jugant com a locals. Guanyar aquell matx fou capdalt per aconseguir l’ascens. Cal destacar que es van desplaçar més de 1000 aficionats des de Tarragona, el qual va ser increïble. I evidentment, l’encontre definitiu una setmana després enfront del mateix Zamora, però al Nou Estadi. Que et va venir al cap, quan l’àrbitre va xiular el final i el Nàstic ja era oficialment equip de 2a A? Doncs el primer record fou pel meu pare, que em va encomanar aquesta “dèria” pel futbol i que havia mort feia poc. Ja estava malalt quan vaig fitxar pel Nàstic, així que no va poder venir a veure cap partit del nostre equip i quan es va confirmar l’ascens em vaig emocionar molt al recordarlo. I després em va fer molt feliç veure la “bogeria” col·lectiva del Nou Estadi i de la gent del Nàstic i Tarragona en general. Són moments que no podré oblidar mai i que portaré dins el meu cor, per a sempre mes. El president era José Luís Garcia i tinc entès que encara avui en dia manteniu el contacte i teniu una relació personal excel·lent. Efectivament. Jo sempre li estaré agraït, perquè em va trucar personalment i em va oferir la possibilitat de ser l’entrenador del Nàstic. Sempre va mostrar una gran confiança en la meva feina i la relació fou molt sincera i fluida. I avui en dia mantenim el contacte i et puc dir que el considero un gran amic i que ens veiem molt sovint. Força
àstic
29
ENTREVISTA Els membres d’aquella plantilla teniu un grup de WhattsApp i esteu en contacte des de llavors. Podríem dir que sou com una mena de família. És que aquell era un grup humà meravellós. Penso que la mort de Joaquín Gómez i el fet que l’equip no anava massa bé al principi i vam patir i finalment vam aconseguir l’ascens, ens va unir molt. Ja en aquells temps vam tenir una relació molt maca tots plegats i des de llavors estem en contacte i tenim aquest grup de WhattsApp que em comentes. I allà parlem les nostres coses, ens felicitem pels aniversaris, ens expliquem els nostres projectes, etc... Properament, realitzareu una trobada per celebrar els 20 anys
de l’ascens. Quins actes teniu programats? Volem que sigui una trobada privada. Això em va sorgir donat que José Luís Garcia ja té una edat i penso que després d’aquests 20 anys, alguna cosa s’havia de fer per tal de rememorar-ho. He demanat als jugadors que s’enregistrin un vídeo d’un minut i mig enviant-li unes paraules afectuoses i el grup ho ha rebut molt favorablement i ja m’ho han anat fent arribar. El dia 26 de juny farem un dinar a Tarragona on ens ajuntarem tots i veurem aquests missatges que han preparat els jugadors i també les imatges de l’ascens. Tenim una confirmació presencial molt elevada dels membres d’aquella plantilla i estem convençuts que serà un dia molt emotiu, nostàlgic i agrada-
LUISMI 30 Força
àstic
ble. Per altra banda, ens farem fotos al Nou Estadi, i aquest també serà un moment molt maco per a tots nosaltres. Doncs volem desitjar-los que ho passin molt i molt bé i que gaudeixin d’una jornada ben especial. Aquell grup de futbolistes i cos tècnic va aconseguir quelcom meravellós: passar a la història del club grana per l’ascens i sobretot, per defensar amb honor i amor la samarreta del Nàstic. Un plaer de xerrada Josep Maria! Com ho va ser delectarnos amb el deliciós suquet de peix que ens va oferir l’staff de l’Àncora. Nacho González
Lo nou de El Petonet,
per compartir a Sant Magí
amb un toc de llimona
Força
àstic
31
32 Força
àstic
Força
àstic
33
34 Força
àstic
NOTÍCIES El Nàstic fa kilòmetres pel càncer infantil El Gimnàstic de Tarragona i especialment l’equip Genuine i la secció de rítmica s’han unit per sumar kilòmetres amb l’objectiu de recaptar el màxim nombre de fons a favor de la investigació del càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron. Dissabte 15 de maig, la marxa grana va sortir des de les instal·lacions del Nou Estadi i va recórrer l’Arrabassada, el Miracle i, després, va tornar a La Budallera. En total es van fer 5 kilòmetres que van servir perquè tots els nastiquers que van participar-hi, poguessin fer la seva aportació econòmica i solidària. Aquesta iniciativa, impulsada pel Nàstic, sorgeix d’una família que al seu fill, en Pau, li van detectar un os-
teosarcoma i han iniciat aquesta lluita solidària per contribuir a la causa i continuar avançant en la investigació del càncer infantil.
Tots aquells que es vulguin sumar a aquesta acció solidària, poden contribuir-hi mitjançant el web www. kmcontraelcancerinfantil.org
Gaudeix del Tecni Nasticamp d’Estiu 2021 està dirigit pels entrenadors del futbol base del Nàstic i coordinats per la secretaria tècnica del Planter Grana. L’objectiu és gaudir del futbol incidint especialment en la tecnificació i la tàctica, desenvolupant i potenciant les habilitats amb la pilota així com també el treball específic de porters. A més, es faran d’altres activitats paral·leles a la platja i a la piscina del Club Gimnàstic de Tarragona. Les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona acolliran una nova edició del campus entre el 28 de juny i el 30 de juliol. En aquesta ocasió, els nens i nenes de 4 a 14 anys podran gaudir de les activitats i sessions a partir d’una setmana i fins a les cinc programades.
L’horari és de 9 a 14 h (dinar no inclòs) o de 9 a 15.30 hores (dinar inclòs) i compta amb possibilitat de servei d’acollida a partir de les 8 h i de recollida fins les 16 hores, sense cost addicional. El programa d’activitats i sessions
Per cada setmana de participació s’oferirà un lot tècnic, que inclou samarreta i pantaló. Per a més informació i inscripcions us podeu adreçar a les oficines de l’entitat, trucar al 977 21 51 03 o escriure a futbolbase@gimnasticdetarragona.cat. Força
àstic
35
36 Força
àstic
Força
àstic
37
NOTÍCIES 21 medalles al Campionat de Catalunya de pista El patinatge de velocitat va sumar 9 ors, 5 plates i 7 bronzes en la cita celebrada al patinòdrom de Lliçà d’Amunt; participant amb 13 esportistes i tornant a Tarragona amb 21 medalles. En categoria benjamí, Amaya Jimeno es va proclamar subcampiona en les proves volta esprint i 5 voltes. En aleví, Lluc Nogués va fer ple després d’aconseguir or en les tres proves que va participar. Mentre que Paula
Finalment, en categoria júnior, Sthefania Cár-
Aquestes posicions han permès que la pati-
espín, també va pujar a l’esglaó més alt del
denas va ser subcampiona de Catalunya en els
nadora del Nàstic s’hagi situat com la segona
podi en el 1500 i el 3000 punts.
10000 punts i tercera en les proves de 1000
participant al medaller de la cita nacional.
i 500. I la patinadora Abril Fradera va assolir En la categoria infantil és on el Nàstic va
la plata en el 200 contrarellotge. Aquest resul-
Per la seva part, l’alevina Paula Espín va
sumar més medalles. Ona Rodríguez, que
tats permeten que quatre esportistes granes
sumar un nou bronze per la secció a la cur-
està completant seva millor temporada, es
tinguin la plaça assegurada en els campionats
sa dels 3000 punts. També va competir als
va emportar els 4 ors en les 4 proves dis-
estatals que es van celebrar a Arganda del Rei,
1500, creuant la meta en 4a posició; i als
putades; i la també infantil Carla Plana, es
a principis de juny, i on van aconseguir 5 meda-
300, on es va classificar 9a. També va par-
va penjar tres medalles de bronze en les
lles més (2 ors, 1 plata i 2 bronzes).
ticipar el roller Lluc Nogués en tres proves d’aleví. En aquest cas, a la prova de punts,
mateixes proves. La infantil Ona Rodríguez es va penjar dues
que és on l’esportista ha destacat més
En juvenil, Dana Girald va assolir la plata
medalles d’or en les proves de 5000 i 200
aquesta temporada, va patir una caiguda i
en els 5000 punts i el bronze en els 10000
metres, la de plata en els 500 sprint i va pu-
ja no va poder remuntar. En infantil, Carla
eliminacions.
jar al 3r esglaó del podi en els 3000 punts.
Plana també va correr la prova dels 200 cr.
Antonio BL, jugador del Nàstic eSports, al Mundial 2021
La bona campanya esportiva que s’està realitzant des de les respectives plataformes del Nàstic eSports permetrà tenir representació grana en la convocatòria del combinat nacional de la Virtual League for Gamers (VLG) que disputarà la Copa Mundial 2021. Es tracta d’Antonio Buendia (Anto38 Força
àstic
nio BL), jugador i capità de l’equip del Nàstic a la plataforma d’XBOX; conjunt que actualment va líder de la Segona Divisió i es troba a només tres punts de situar-se a la màxima categoria d’VFO. Antonio BL té 17 anys i és d’Albacete. En aquest curs 2020-2021 al Nàstic s’ha convertit en un futbolistai capità
més madur i experimentat, aconseguint arribar a la final de Copa. A més a més de classificar-se per jugar a Europa i jugant unes semifinals històriques a l’Europa League. En aquest tram final de la competició, l’equip ha tornat a classificar-se per jugar a Europa i es troba a tres punts de proclamar-se campió de la Segona VFO. Antonio Buendia buscarà fer història en la comunitat gamer intentant sumar la primera estrella de la historia d’XBOX. La competició s’iniciarà el diumenge 13 de juny i el combinat nacional comparteix el grup 3 del Mundial amb les seleccions d’ Itàlia, França i Romania.
Força
àstic
39
s y n a 20 de l’ascens
Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 2000-01 en la qual l’equip grana va aconseguir l’ascens a 2ªA. A dalt: Nogués (entrenador), Barila, Sergio Lara, Manolo Herrero, Serrano, Gordillo, Oliva, Roberto Elvira (2n entrenador). A baix: Castillejo, Masnou, Codina, Leo i Marc Bernaus.
E
l 25 de juny del 2001, el Nou Estadi estava ple de gom a gom i es respirava il·lusió, però també nervis i molta tensió. El partit que s’havia de disputar (Nàstic-Zamora) podia retornar a l’equip grana a la 2a A divisió, després de 22 temporades. El matx va finalitzar 0 a 0 i, amb aquell punt, el nostre equip pujava a la categoria de plata. Durant la temporada el Nàstic va realitzar una remuntada espectacular, ja que a mig curs no estava en posicions de prestigi a la taula classificatòria, però una segona volta immillorable i un play off dig40 Força 40 Força
àstic àstic
ne de l’excel·lència van confirmar aquell inoblidable ascens. El club grana i Tarragona tornaven així a l’elit del futbol estatal, per a goig de tots plegats. Els Oliva, Quintero, Leo (DEP), Rondelaere, Gordillo, Villena, Quique, Marc Bernaus, Sergio Lara, Serrano, Manolo Herrero, Jordi Masnou, Barila, Fran, Codina, Félix Prieto, Álvaro, Pallarés, Castillejo o Kali Garrido van oferir un rendiment fantàstic sobre la gespa. El míster era Josep Maria Nogués, Roberto Elvira el seu ajudant i el president, José Luís Garcia. Nacho González - Director Força Nàstic
a 2ªA 2000-01
Força
àstic
41
42 Força
àstic
Força
àstic
43
JUGADORS HISTÒRICS Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona. Tels. 977 225 824 / 619 052 560 www.nauticrestaurant.com
Va aconseguir un ascens a 2ª A amb el nàstic (2000-01) 44 Força
àstic
Sergio Lara García “L’equilibri” Lloc de naixement Gijón 31 de maig de 1978 Migcampista del 2000 - 03 62 partits amb el Nàstic 2 gols
Força
àstic
45
Carlos Albarrán renova fins al 2023 El Gimnàstic de Tarragona i el futbolista badaloní renoven la vinculació per dues temporades més com a jugador del primer equip. Carlos Albarrán va arribar a Tarragona fa dues temporades procedent del CF Badalona. Des del 2019, el 2 del Nàstic ha estat un fixe en el lateral dret de l’equip i ha disputat un total de 44 partits oficials entre lliga i Copa del Rey. A més a més de sumar un gol i nombroses assistències aprofitant les incursions per la banda dreta de l’atac. Amb aquesta nova renovació, el Gimnàstic de Tarragona continua reforçant la base del primer equip per aquest nou curs esportiu 2021-2022 que encapçalarà el tècnic Raül Agné.
46 Força
àstic
Força
àstic
47
L’anècdota grana dE...
Recordo els meus anys al col·legi C.P El Miracle, al costat d’aquell meravellós monument que tenim a la nostra Tàrraco, que en aquells moment estava bastant abandonat. Em passava totes les hores que no estava dintre de l’aula, jugant a futbol al pati. Jugava a futbol sala allí en les lligues escolars, ja que en aquells anys no es començava a jugar a futbol des de tan petits. Fins que va arribar el dia, en el qual vaig marxar al meu estimat Nàstic. Vaig provar un dia i em van fitxar. Recordo que era dels més grans d’alçada i dels que xutava més fort. Ho xutava tot a pilota parada: faltes des de totes les posicions del camp, còrners, tot. Vaig anar augmentant de categories, entrenant i jugant en el camp de baix, el qual era de sorra. Mirava el nostre estimat estadi i desitjava, algun dia, poder arribar al primer equip i poder jugar en la categoria més alta possible. Fins que va arribar el dia, que recordaré sempre. Va ser un any molt dolent en l’amateur, amb el qual es va descendir de categoria. Vam marxar de vacances d’estiu pensant que marxaria. Portava 2 o 3 anys en els quals anava pujant bastant a entrenar amb el primer equip, però fins aleshores ningú m’havia dit res. I un dia, poc després d’acabar la temporada de l’amateur, vaig rebre una trucada per tal que anés a entrenar amb el primer equip, que en aquells moments anava a jugar el play off d’ascens amb Jordi Gonzalvo. Vaig entrenar amb ells i el mister em va prendre convocat als dos últims partits, i me’n 48 Força 48 Força
àstic àstic
vaig sortir bastant bé. Em van comunicar que em farien fitxa amb el primer equip. No podia estar més feliç ja que estava encantat i conscienciat de que hauria de treballar molt per mantenir-ho. No ho podia deixar escapar, era un somni per mi. El premi a l’haver treballar tants anys categoria a categoria, per arribar allí. Van anar passant els anys i va arribar el play off amb el mister Nogués. Aquell any va ser molt estrany ja que vam començar molt malament. Vam perdre al Sr Joaquim, el pare del mister, i també al meu. A partir d’aquestes pèrdues, alguna cosa va passar a l’equip. Érem una gran família, un equipàs. Vam començar a remuntar posicions fins que ens vam posar en play off. El vam jugar i vam ascendir. Va ser un ascens històric pel club i per la ciutat. Per mi va ser increïble, un altre somni fet realitat. Era allò que somiava des de petit, jugar a 2a A amb l’equip del meu cor. Llàstima que va durar poc. Però per mi va ser molt bonic pertànyer a aquest club, gaudir del Nou Estadi i de la seva afició increïble, la qual sempre va estar allí i em va estimar. Tot i que vaig marxar per motius que ja no són importants, el Nàstic de Tarragona és el meu club, el meu equip, el que porto i portaré sempre al meu cor. Espero que algun dia pugui viure el mateix que vaig viure aquells anys, però des d’altres llocs que no són el terreny de joc. Visca el Nàstic i Visca Tarragona.
Quique García
fou jugador del Nàstic del 1995 al 2002
Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1996-97. A dalt: Olivas, Rodri, Edu Martínez, Fran Figueroa, QUIQUE GARCÍA, Toni Torres. A baix: Fabado, Naranjo, Santi Navarro, Grabulosa i Bartolo.
Quique García durant una entrevista per Força Nàstic.
Quique García i els seus companys del Nàstic a l’autobús de l’equip grana.
Força Força
àstic àstic
49 49
TEMPORADA 2021-22
1
2
6
11
16
7
12
17
3
4
8
9
13
18
14
19
1- Algeciras CF 2- Albacete Balompié 3- San Fernando CD 4- CD At. Baleares 5- At. Sanluqueño CF 6- FC Barcelona B 7- Betis Deportivo Balompié 8- CD Alcoyano 9- CD Castellón 10- CE Sabadell 11- FC Andorra 12- Gimnàstic de Tarragona 13- Linares Deportivo 14- RB Linense 15- Real Madrid Castilla 16- Sevilla At. 17- UCAM Murcia 18- UE Cornellà 19- UE Llagostera 20- Villareal CF B
50 Força 50 Força
àstic àstic
5
10
15
20
Força
àstic
51
52 Força
àstic
Temps era temps... per Enric Pujol La Copa als anys 80 - CAP. IV Durant aquesta dècada el Nàstic va viure quinze eliminatòries de la Copa del Rei totes, encara a doble partit. Els granes van marcar 37 gols i en van encaixar 42. El trajecte de la Copa de l’any 1980 va ser el més llarg, quatre eliminatòries. Primer es va eliminar apuradament al CE Júpiter per (1-0; 2-1) amb Emilio, Bañeras i Martínez com a golejadors. El següent rival va ser el Barça At., al Nou Estadi 1-0 amb gol de penal d’Emilio, a la tornada al Camp Nou empat sense gols en partit preliminar de l’amistós entre el Barça i Argentinos Juniors amb la presencia de Diego Armando Maradona que dos anys després signaria pels blaugranes. Tercer eliminat, el CF Pontevedra (1-0 i 1-0) i el Nàstic classificar a la tanda de penals. Però el fi de la ratxa el posaria el Deportivo Alavés que a Mendizorroza va fer valer l’empat a zero de Tarragona i amb un 2-1 va passar a vuitens de final. La Copa de 1981 va ser efímera. L’Andorra (2-1 i 3-2) es va imposar a la tanda de penals. L’any següent es va eliminar al CF Badalona, allà empat a tres, a deu minuts pel final del partit el Nàstic guanyava 0-3; a la tornada un gol de Jesús Martínez donava el passi als granes. El següent rival va ser el RCD Espanyol, a casa empat a zero gràcies al porter belga Theo Custers que fer un partit memorable; a Sarriá l’Espanyol es va imposar 2-1, amb gol de Carrió. Després d’un any d’absència el 1984 va tocar en 1ª eliminatòria altre cop l’Espanyol, a Barcelona 1-0, i al Nou Estadi 2-1 amb gols de Masqué i Iraola i la tanda de penals, el darrer el va fallar el porter Tommy N’Kono i els granes passaven de ronda. Per cert va marcar Palanca amb els blanci-blaus i no ho va celebrar. A la segona ronda va tocar un Tercera, UE Olot que va sorprendre al Nou Estadi (0-1) i al Municipal de la Garrotxa el Nàstic forçar la pròrroga, però amb Iñaki de porter per lesió de Palomo que ja havia aturar un penal, i els olotins van capgirar el marcador amb gols de Forcadell i
Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1985-86. A dalt: Pepe Salinas, Carlos López (fisio), Eloy, Dani, Santi Coch, Parejo, Gala. A baix: Cunillera, Bañeras, Masqué, Garriga i Vizcaíno.
Luque i el Nàstic quedava eliminat. La Copa de 1985 seria molt breu, el Barça Atlètic va guanyar al Nou Estadi 1-2 i al Mini Estadi empat a un gol. La següent aparició de l’equip a la Copa seria la de 1988. S’eliminar al JE Mollerussa 4-1 (Palanca, Soregui, Garriga i Escaich), a la tornada un insuficient 1-0, deixaria al Nàstic a segona ronda. En dos partits molt ofensius s’elimina al CF Terrassa, 3-3 al Nou Estadi i 2-3 a l’Olímpic egarenc. A tercera ronda s’elimina al Caudal amb gol de Menchi el dia del seu debut que serveix per passar, sumat al zero a zero de Mieres. La sort fa que s’enfronti al RC Celta, a Tarragona 1-1 (Mañas) i a Balaidos es forçar la pròrroga (2-2), gols de Menchi i Hidalgo, però al temps afegit l’equip s’enfonsar i acabà amb un escandalós 8-2. Cal recordar que al Celta tenia a Maté, Julio Prieto (va fer 2 gols), Baltazar (en fer 3), Noli, Arteaga o Cándido. El Nàstic va arribar en tren a les tres de la tarda i el partit es jugava a les sis. La darrera participació a la dècada dels vuitanta va ser contra el JE Mollerussa a la Copa del 1989, 3-0 a terres lleidatanes i 3-2 al Nou Estadi amb dos gols de Masqué i un de Botella.
Força
àstic
53
54 Força
àstic
Força
àstic
55
s y n a 15 de l’ascens
Foto de la plantilla del Nàstic, temporada 2005-06.
E
l passat 3 de juny es van complir quinze anys de l’inoblidable ascens del Nàstic a 1a divisió. Aquell mateix dia, però de l’any 2006, el nostre equip jugava a l’estadi Chapín i el matx enfront del Xerez C. D. va finalitzar 0 a 0. Amb l’empat, el conjunt grana es convertia en club de la màxima categoria i encara tenim ben presents les imatges d’eufòria i emoció que es van desfermar a peu de gespa, però sobretot, amb la rebuda que van tenir els nostres futbolistes a la ciutat. La Rambla Nova estava “tenyida” de color grana i la plaça de la Font fou testimoni excepcional d’un dia que passaria a la història i
56 Força 56 Força
àstic àstic
a l’imaginari col·lectiu de Tarragona en general i dels nastiquers en particular. No podem oblidar noms com els de Rubén Pérez, Álvaro Iglesias, Ruz, Llera, Jaio, Marco, Lupidio, Òscar Álvarez, David Garcia, Manolo Martínez, Serrano, Abel Buades, Morales, Merino, Miguel Pérez, David Cuéllar, Codina, Álex Pérez, Irurzun, Pinilla, Diego Reyes, Nano, Diego Torres, Bolo o Ekpoki. L’entrenador era Luis César Sampedro, Kiko Ramírez era el seu segon i el president, Josep Maria Andreu. Nacho González - Director Força Nàstic
a 1ª 2005-06
Força
àstic
57
El meu primer Nàstic E
m considero una dona molt femenina i molt presumida però el futbol és una part molt important de la meva vida. Crec que no podria viure sense el futbol. En els mesos de pandèmia em faltava moltíssim.... va ser també en aquell moment que vaig veure que realment era imprescindible quasi per a mi. I tot això és gràcies al meu pare Jaume que em portava els diumenges al futbol quan era una nena i m’encantava i a dia d’avui encara ho seguim fent i ho farem per sempre. Recordo quan li deia que m’agradaven jugadors com Tete Morente o Fali i ell em deia sempre que sóc de jugadors amb molt de caràcter, si bé no teníem la mateixa opinió, però que sapigueu que quan feien bones jugades i marcaven ens abraçàvem com els que més de tota la Tribuna. Suposo que això del futbol ho porto a la sang també gràcies a la meva àvia Pilar, una gran aficionada al futbol i del seu gran amor platònic Hristo Stoichkov. Tinc 3 grans moments en el meu cor que mai oblidaré, el 19 de desembre de 2001 quan vaig anar al Bernabeu a veure el Real Madrid-Nàstic de la copa del rei i veure com Àngel Cuéllar marcava el primer gol de l’enfrontament no
58 Força
àstic
té preu, l’eufòria que vaig sentir no es pot explicar amb paraules perquè és impossible, perquè sols de pensar-ho m’emociono al recordar-ho i se’m posen els pèls de punta.
per Anna Saez Sòcia nº 5.750
L’altre gran moment va ser el 3 de juny de 2006 quan el meu “Nastiquito” pujava a la “Lliga de les Estrelles”, primera divisió. Estava en una boda i vaig marxar al bar del costat del restaurant a veure el partit. Crec que és un dels dies que he plorat més de felicitat de la meva vida. El tercer és quan vam anar a l’estadi olímpic de Montjuïc al primer partit de lliga de 1a divisió contra l’espanyol. Quan en el minut 50 el gran Campano marcava el gol de la nostra primera victòria en la 2a etapa a la vida del nostre equip en la màxima categoria. Quan el meu pare i jo ens vam mirar i ens vam abraçar. A part del meu pare i la meva àvia, també hi ha una gran persona que em fa estimar el Nàstic i que sigui una part molt important en la meva vida tant el Nàstic com el futbol i que és i serà sempre el meu millor amic, Nacho.
ferit ho he de dir cantant: “ILLA, ILLA, ILLA, PINILLA MARAVILLA”. És i serà el meu jugador ara i sempre, no té preu els bons moments gràcies a ell, gran senyor Antoni Pinilla. Sols espero i anhelo seure al meu seient al costat del meu pare el més aviat possible perquè ho necessito moltíssim i que la temporada vinent el meu i estimat equip torni on es mereix estar que és com a mínim a la segona A. VISCA EL NÀSTIC!!!!!!!!
Crec que és la persona amb la que he vist més partits de futbol junt amb el meu pare. I si he de parlar del meu jugador pre-
Anna Saez
Força
àstic
59
L’anècdota grana dE...
Jugava al 2a B al C.D. Badajoz on hi havia molts problemes econòmics del club i més encara per pagar les nòmines dels jugadors. Tots estàvem intentant buscar una sortida, però pocs la vam aconseguir. Era 31 de desembre, l’últim dia de l’hivern, i després d’estar diversos dies negociant amb el Pontevedra C.F. no vam arribar a cap acord. Després d’això, vaig estar a punt de rescindir el que em quedava de contracte, tornar a Saragossa per jugar en algun equip de 3a divisió de casa meva i buscarme la vida d’alguna cosa que no fos el futbol. Finalment vaig apostar per quedar-me els sis mesos que faltaven i donar-me una última oportunitat. Era el nostre dia de descans i, en aquell moment, jo tenia moto i vaig decidir anar a Puertollano a veure un dels meus companys que havia aconseguit sortir del club i que l’havien fitxat allà. A la meitat del camí vaig parar per posar gasolina i vaig veure una trucada d’un 977, jo no sabia d’on podia ser, però en ser l’últim dia de mercat em veia obligat a retornar la trucada per si un cas. Vaig trucar i em contesten: “Nàstic de Tarragona, bon dia” i jo els vaig respondre “tinc una trucada perduda del vostre número” i em van preguntar si era soci o alguna cosa pensant que m’havien trucat de l’oficina. “Jo sóc porter de futbol”, els vaig respondre, i llavors es van alertar i em van dir “no pengis que et passo amb la secretaria tècnica”. Però finalment no van agafar el telèfon i em van preguntar el nom i van deixar l’avís. A partir d’aquell moment, el meu representant va posar-se en contacte amb el Nàstic i el dimecres 1 de gener, pràcticament sense dormir entre l’emoció, l’alegria i preparar la mudança, 60 Força 60 Força
àstic àstic
vaig fer un viatge de vuit hores (en moto) fins a Tarragona. El dijous 2 de gener vaig tenir el meu primer entrenament, que va ser un partit amistós contra l’Ametlla de Mar. Sort que no ens van arribar gaire perquè jo no estava ni per parar entrepans. Tres setmanes després es lesiona Álvaro Iglesias i em toca debutar contra el Lorca (tercer classificat). El partit es televisava pel Canal Plus a les dotze del migdia. Imagina’t, tant els meus companys com jo estàvem cagats, ells es jugaven entrar a l’ascens amb un porter de 2a B que quasi ni coneixien, però tot va sortir redó. Vam guanyar 2 a 0, vaig estar bastant encertat i a mi em va anar de meravella per afrontar els dotze partits següents amb la meva confiança, la dels companys i la de l’afició. Només vam perdre un partit i vam rebre uns sis gols en contra. Llavors va arribar el dia més important de la meva carrera esportiva, el 3 de juny de 2006. Xerez, no recordo l’hora. Avui en dia de vegades encara em poso aquell partit. El que vam viure a l’estadi, al vestuari, a l’hotel, les imatges de la plaça de la Font... I, per a rematar, l’arribada a l’Aeroport del Prat l’endemà amb milers d’aficionats esperant-nos, després la rua i, per acabar, al balcó de l’Ajuntament adonant-nos el que havíem aconseguit feia 24 h, que jo crec que molts encara no n’érem conscients. Només puc tenir paraules d’agraïment cap al club, cap als companys, cap a l’afició i, en general, cap a la ciutat per com em van acollir, ja que gràcies a això vaig arribar on vaig arribar. DE TOT COR, GRÀCIES. A tu també Nacho, gràcies per donar-me aquesta oportunitat!
Rubén Pérez
fou porter del Nàstic del 2006 al 2014
Foto de l’onze inicial del Nàstic 2005- 06 que va jugar a l’estadi Chapín, aconseguint l’ascens a 1a divisió. A dalt: RUBÉN PÉREZ, Serrano, Diego Torres, Pinilla, Bolo, Abel Buades. A baix: Merino, David Cuéllar, David García, Lupidio i Ruz.
Durant una entrevista per Força Nàstic.
Rubén Pérez en l’actualitat.
Força Força
àstic àstic
61 61
62 Força
àstic
Força
àstic
63
JUGADORS HISTÒRICS
va aconseguir dos ascensos a 2ª A (2000-01 i 2003-04) i un a 1ª divisió (2005-06) amb el nàstic 64 Força
àstic
LLuís Codina Codina “La bala de Taradell” Lloc de naixement Taradell (Barcelona) 17 de febrer de 1973 Extrem dret del 2000 al 2006 220 partits amb el Nàstic 19 gols
Força
àstic
65
66 Força
àstic
Força
àstic
67
JUGADORS HISTÒRICS
internacional absolut que va jugar amb el nàstic a 2ª A 68 Força
àstic
JOSé MARI ROMERO POYÓN “L’art del sud” Lloc de naixement Sevilla 10 de desembre de 1978 Davanter del 2009 al 2010 18 partits amb el Nàstic 4 gols
Força
àstic
69
ESTEM A...
Club Gimnàstic Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Casino Hotel Imperial Tarraco Hotel Ciutat de Tarragona Hostal Noria Royal Tarraco Club de Natació Tarraco Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT Bar Tennis Nàstic L’Arrosseria ITV Tarragona Bar de l’Estadi Restaurant L’Ancora L’Ancora del Port Esportiu Restaurant Filosofia Restaurant Racó de l’Abat Restaurant Ben Fart Restaurant Sol Ric Restaurant Nàutic Direcció: Nacho González Administració: Lidia Matsveyeva Redacció: Nacho González, Daniel Martínez
70 Força
àstic
Restaurant Palau del Baró Restaurant Cócula Restaurant Els 5 sentits Restaurant Arlemar Rest. Club de Golf Costa Daurada Restaurant La Sardineta Restaurant El Maño Restaurant Tataki Braseria OMBU Cafeteria Verdaguer Petit Tarraco Tennis Tarragona Tarraco Karting Estanc Casc Antic Rentador Dynamic Gestio Gama23 Cerveceria Denver Black & White Sweet Mario Klever Uniocasió Maderas Martorell Campaña Cornejo GTS Cars Matalasseria J. Jordà Grúas David Bedtrans Disseny i maquetació: Daniel Martínez Edita: Casguamedia S.L Impressió: Gráficas Andalusí Dipòsit Legal: T 1540-2015
Automoción Bigas Plaça de la Font Sol Ric Alta Taverna Pizzeria Mistral Quattros Mixtura Melic Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn Frankfurt El Surtidor Capuccino Pòdium 29 Txantxangorri Plaça del Fòrum Tarakon Tabernae La Caseta de les Tres Bessones Punts d’informació i turisme C/Major Rambla Nova Els Pallaresos Urbinox La Riera de Gaià Els Fogons del Drac La Pobla de Montornès La Cassoleta d’arròs Valls Planeta Kasteller Tel.: 977 112 817 e-mail: f.nàstic@mediacatcomunicacio.com Amb el suport del Club Gimnàstic de Tarragona SAD
Força
àstic
71
MOLL DE COSTA La Rambla de la cultura
