Nàstic Vintage

Foto cedida per Josep Maria Llort.

Foto del Nàstic de la temporada 1949-50 en un partit jugat al camp de Les Cors. Aquell curs el nostre equip jugava a 1ª divisió. A dalt: Ernesto, Vázquez, Dauder, Pérez, Cobo, Perdomo, Bravo. A baix: Mariatges, Balmanya, Taltavull, Alsúa i Lecue.

Foto cedida per Josep Maria Llort.

Foto del Nàstic d ela temporada 1971-72, en la qual l’equip grana va aconseguir l’ascens a 2a divisió. A dalt: José Luís, Àngel, Basterra, Lolín, Felip, Rojas, Sánchez-Roldán. A baix: ‘Cinto’ López, Company, Gallastegui, Crujeras i Alarcón.

Quan va iniciar-se el curs 2020-21, el Nàstic es va fixar dos objectius en el vessant esportiu: el primer era assolir la 1a RFEF i el segon tornar a la LFP. Doncs bé, el nostre equip, després de dur a terme una primera fase del campionat fantàstica en la qual es va proclamar campió del seu subgrup, ja va aconseguir formar part d’aquesta nova categoria de cara a la propera

campanya.

En la segona fase, malauradament, no van sortir les coses tan bé com tothom junt grana no va classificar-se pel play off d’ascens a 2a A.

Després d’uns dies difícils i de certa decepció volem analitzar l’actual situació amb calma i perspectiva i aquesta ens “diu” que toca il·lusionar-se amb el que està per venir i que el somni continua (tal com diem a la portada d’aquesta edició 56 de FORÇA NÀSTIC).

La 1a RFEF serà una categoria atractiva (només 40 clubs hi formaran part) i evidentment, el Nàstic serà un dels equips importants i tindrà l’objectiu ferm d’estar en el grup capdavanter de la classificació. Quan comenci la temporada 2021-22 farem pinya tots plegats per retornar el nostre estimat equip on es mereix: la LFP!

Sense més, des de FORÇA NÀSTIC volem desitjar un feliç estiu a la gran família grana i als nostres amics-clients i dir-los que a partir de l’agost ens retrobarem amb forces renovades i

carregats d’anhels i il·lusions! Perquè TORNAREM!

2020 / 2021

1ª RFEF ASSOLIDA!

Nova col·laboració entre Umbro i Gimnàstic de Tarragona

El Gimnàstic de Tarragona arriba a un acord amb Raül Agné Montull per a que el tècnic de Mequinensa dirigeixi el primer equip del Nàstic aquest curs 2021-2022, a la nova categoria de la RFEF, més una temporada opcional.

Agné compta amb experiència a la categoria de bronze del futbol nacional, on acumula més de 100 partits oficials repartits en les respectives etapes a les disciplines del Cádiz CF, el Girona FC on va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió A la temporada 2007/2008 i el Córdoba CF. El bagatge del tècnic de 51 anys s’amplia a la segona categoria del futbol nacional, defensant els interessos d’equips importants com el Real Zaragoza, CD Tenerife, Recreativo de Huelva i el mateix Girona, després d’ascendir-lo de categoria.

El Gimnàstic de Tarragona i Umbro Iberia han arribat a un acord de col·laboració perquè l’emblemàtica marca de roba esportiva es converteixi en el nou espònsor tècnic de l’entitat grana durant les properes 4 temporades.

El Gimnàstic de Tarragona, club poliesportiu degà de l’Estat, fundat el 1886, s’uneix amb una altra històrica marca

esportiva global amb experiència en el sector des del 1924.

Aquest nou acord fins a la temporada 2024-2025 facilitarà que tots dos lluitin junts pels objectius esportius amb la màxima ambició des del primer partit. D’aquesta manera, la tradició i el bon fer de les dues parts, que sumen 232 anys d’història, s’associa a la il·lusió per seguir creixent junts.

Com a soci tècnic mundial exclusiu, Umbro equiparà el primer equip i a les diferents categories de futbol base del Nàstic, refermant així els valors i la metodologia dels equips en formació de l’entitat. La qualitat del producte d’Umbro, amb l’escut del Gimnàstic, es vestirà en els kits de competició i entrenament, així com en els conjunts de passeig, complements esportius i accessoris d’ús diari. Equipaments que estaran disponibles per als socis i aficionats mitjançant els canals de venda locals i globals.

Actualment, Umbro i el Gimnàstic de Tarragona estan ultimant els dissenys de les noves equipacions esportives per aquesta nova temporada 2021-2022.

la propera

Temporada...

Joan Oriol Marc Trilles

Álex Quintanilla Álvaro ‘Gonzi’

Francesc Fullana Pol Domingo

José A. Suárez Guillem Jaime

més i millor!

Javi Ribelles Andrei Lupu

Fran Carbia Joel Lasso

MENÚ DIARI

MENÚ D’AUTOR 16,90 € 39,00€

MENÚ DE GRUPS, CELEBRACIONS I EMPRESES

c/ Reding 20bis (amb Plaça Corsini) TARRAGONA 977 24 02 32

www.cocula.cat

Samarreta del Nàstic de la temporada 2006-07 (1a divisió) signada pels futbolistes grana d’aquella plantilla

EXentrenador del Gimnàstic de Tarragona

Aquell ascens va fer-me molt feliç per la gent del nàstic i tarragona en “ general

El 24 de juny es compleixen 20 anys d’aquell anhelat i històric ascens del Nàstic a 2a A assolit el curs 2000-01. És per això que ens citem al magnífic restaurant-marisqueria l’Àncora amb l’entrenador d’aquell inoblidable equip, Josep Maria Nogués. Amb ell repassarem els moments més importants d’una campanya que encara avui, els nastiquers recorden amb gran afecte i emoció. És un plaer “apropar-vos” al míster grana que va retornar al Nàstic a la categoria de plata, 22 temporades després.

Sembla ahir i ja han passat 20 anys d’aquell ascens a 2a A. Segur que és un dels records futbolístics més bonics que tens, oi? Doncs la veritat és que sí. Per sort, durant la meva carrera he viscut moments molt importants, però aquest ascens amb el Nàstic va ser el primer. Aquell èxit esportiu va tenir una gran repercussió i de fet, la meva decisió a partir d’allò va ser quedar-me a viure a Tarragona i gaudir d’aquesta ciutat. L’ascens em va donar molta confiança per seguir una carrera que ja és de 30 anys a les banquetes. Podríem dir que aquell ascens va ser com l’inici d’una època daurada pel Nàstic, eh? L’anterior ascens a la categoria de plata fou 22 temporades enrera... Sí, i considero que no va ser més o menys important que altres ascensos aconseguits pel club, però el Nàstic portava massa anys a la 2a B. L’arribada de José Luís Garcia com a president li va oferir una gran estabilitat a l’entitat i l’ascens va generar la ‘Nasticmania’ a Tarragona i vam començar a veure a la gent amb la samarreta grana pel carrer, cosa que anys enrere era ben complicat. I el cert és que l’equip no va començar massa bé el campionat. Recordo com als voltants de Nadal, s’estava molt lluny de la zona del play off. Així és. La primera volta no va ser massa bona pel que fa als resultats, tot i que el nostre joc era prou bo. Cap al Nadal vam tenir un sopar el José Luís Garcia i jo i em va oferir la possibilitat de fitxar a 2 o 3 futbolistes importants i li vaig dir que no els necessitava. Això ho vaig comunicar al vestidor el dia següent i aquest fet va atorgar molta confiança als jugadors. Després, ja coneixem tots

la segona volta que va dur a terme aquell equip...

En un moment determinat vas realitzar un canvi tàctic espectacular. Vas passar a defensa de tres (Leo (DEP)- Gordillo- Marc Bernaus), amb Sergio Lara per davant d’ells i l’equip va començar a guanyar partits a un ritme insospitat! Doncs fou una decisió difícil, perquè a mi habitualment m’agrada jugar amb defensa de quatre. Tot i això, era conscient que havíem de canviar alguna cosa i donar un cop d’efecte en l’aspecte tàctic. L’equip va assimilar molt bé aquella nova idea i de fet, vam jugar un futbol molt ofensiu i ràpid, amb els carrilers que arribaven a línia de fons i amb molta mobilitat entre la gent d’atac.

Altres futbolistes que van tenir un paper fonamental van ser els Oliva, Serrano, Quique, Manolo Herrero, Masnou, Barila, Codina, Félix Prieto o Castillejo... quin equipàs, eh? Sí, però un equipàs a base de paciència i insistència. Per exemple, Marc Bernaus venia d’una lesió molt greu i faltava un dia pel tancament del mercat de fitxatges i el vaig convèncer per signar pel Nàstic. Li vaig comentar que tindria tota la meva confiança i tornaria a ser el d’abans de l’operació, i així va succeir. O el cas de Santi Castillejo, que la temporada anterior no va ser massa bona per a ell al Castelló i també vaig aconseguir la seva arribada a Tarragona, després de diverses converses i fou vital per a nosaltres amb els seus gols. O Lluís Codina, qui va fitxar a darrera hora pel mateix motiu, ja que vaig parlar molt amb ell, tot explicant-li el projecte tan il·lusionant que teníem entre mans. Repasant aquell curs, us va tocar viure un succés tràgic, com va ser la mort del delegat Joaquín Gómez (DEP) al camp del Conquense. Quin moment més horrible per a tots vosaltres, oi? Segurament, és el moment més fotut que he viscut en un camp de futbol. Recordo que en finalitzar el partit va entrar l’últim al vestidor i en tancar la porta va caure. Jo estava just al costat i vaig agafar-li el cap perquè no estés al terra, i els jugadors també van venir a ajudar-lo. Després van arribar els serveis mèdics per intentar reanimar-lo, però no hi va haver manera. Se’l van emportar a l’hospital amb un cotxe de la policia i després d’una llarga espera, ens van confirmar la seva mort. Imagina’t el viatge de tornada cap a Tarragona, no es va sentir una paraula en aquell autobús durant el viatge.

Altre moment a destacar seria el partit de play off al Nou Estadi, contra el Cadis, amb aquell hat trick de Santi Castillejo. Consideres que es va començar a pujar de categoria aquell dia? I tant! Nosaltres érem conscients que ens havia tocat l’equip més complicat de tots i el fet de guanyar-los amb aquell resultat tan ampli (3-1), ens va donar una confiança extraordinària pel successiu. Aquell dia el Nou Estadi tenia un aspecte impressionant i ens va ajudar moltíssim. El record d’aquell dia és fantàstic, per la victòria i el futbol que vam practicar i per l’actitud de l’afició nastiquera.

També el mític partit a Zamora i el gol inoblidable de José Antonio Gordillo i molts aficionats grana desplaçats... Aquell matx forma part de l’imaginari nastiquer, eh? Aquell partit era gairebé l’última “pedra” al camí. El camp del Zamora era molt complicat i vam estar molt sòlids i concentrats i aquella victòria significava que depeníem de nosaltres mateixos la setmana següent i jugant com a locals. Guanyar aquell matx fou capdalt per aconseguir l’ascens. Cal destacar que es van desplaçar més de 1000 aficionats des de Tarragona, el qual va ser increïble.

I evidentment, l’encontre definitiu una setmana després enfront del mateix Zamora, però al Nou Estadi. Que et va venir al cap, quan l’àrbitre va xiular el final i el Nàstic ja era oficialment equip de 2a A? Doncs el primer record fou pel meu pare, que em va encomanar aquesta “dèria” pel futbol i que havia mort feia poc. Ja estava malalt quan vaig fitxar pel Nàstic, així que no va poder venir a veure cap partit del nostre equip i quan es va confirmar l’ascens em vaig emocionar molt al recordarlo. I després em va fer molt feliç veure la “bogeria” col·lectiva del Nou Estadi i de la gent del Nàstic i Tarragona en general. Són moments que no podré oblidar mai i que portaré dins el meu cor, per a sempre mes.

El president era José Luís Garcia i tinc entès que encara avui en dia manteniu el contacte i teniu una relació personal excel·lent. Efectivament. Jo sempre li estaré agraït, perquè em va trucar personalment i em va oferir la possibilitat de ser l’entrenador del Nàstic. Sempre va mostrar una gran confiança en la meva feina i la relació fou molt sincera i fluida. I avui en dia mantenim el contacte i et puc dir que el considero un gran amic i que ens veiem molt sovint.

Els membres d’aquella plantilla teniu un grup de WhattsApp i esteu en contacte des de llavors. Podríem dir que sou com una mena de família. És que aquell era un grup humà meravellós. Penso que la mort de Joaquín Gómez i el fet que l’equip no anava massa bé al principi i vam patir i finalment vam aconseguir l’ascens, ens va unir molt. Ja en aquells temps vam tenir una relació molt maca tots plegats i des de llavors estem en contacte i tenim aquest grup de WhattsApp que em comentes. I allà parlem les nostres coses, ens felicitem pels aniversaris, ens expliquem els nostres projectes, etc...

Properament, realitzareu una trobada per celebrar els 20 anys de l’ascens. Quins actes teniu programats? Volem que sigui una trobada privada. Això em va sorgir donat que José Luís Garcia ja té una edat i penso que després d’aquests 20 anys, alguna cosa s’havia de fer per tal de rememorar-ho. He demanat als jugadors que s’enregistrin un vídeo d’un minut i mig enviant-li unes paraules afectuoses i el grup ho ha rebut molt favorablement i ja m’ho han anat fent arribar. El dia 26 de juny farem un dinar a Tarragona on ens ajuntarem tots i veurem aquests missatges que han preparat els jugadors i també les imatges de l’ascens. Tenim una confirmació presencial molt elevada dels membres d’aquella plantilla i estem convençuts que serà un dia molt emotiu, nostàlgic i agradable. Per altra banda, ens farem fotos al Nou Estadi, i aquest també serà un moment molt maco per a tots nosaltres.

Doncs volem desitjar-los que ho passin molt i molt bé i que gaudeixin d’una jornada ben especial. Aquell grup de futbolistes i cos tècnic va aconseguir quelcom meravellós: passar a la història del club grana per l’ascens i sobretot, per defensar amb honor i amor la samarreta del Nàstic. Un plaer de xerrada Josep Maria! Com ho va ser delectarnos amb el deliciós suquet de peix que ens va oferir l’staff de l’Àncora.

Nacho González

LUISMI

El Nàstic fa kilòmetres pel càncer infantil

El Gimnàstic de Tarragona i especialment l’equip Genuine i la secció de rítmica s’han unit per sumar kilòmetres amb l’objectiu de recaptar el màxim nombre de fons a favor de la investigació del càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron.

Dissabte 15 de maig, la marxa grana va sortir des de les instal·lacions del Nou Estadi i va recórrer l’Arrabassada, el Miracle i, després, va tornar a La Budallera. En total es van fer 5 kilòmetres que van servir perquè tots els nastiquers que van participar-hi, poguessin fer la seva aportació econòmica i solidària.

Aquesta iniciativa, impulsada pel Nàstic, sorgeix d’una família que al seu fill, en Pau, li van detectar un osteosarcoma i han iniciat aquesta lluita solidària per contribuir a la causa i continuar avançant en la investigació del càncer infantil. Tots aquells que es vulguin sumar a aquesta acció solidària, poden contribuir-hi mitjançant el web www. kmcontraelcancerinfantil.org

Gaudeix del Tecni Nasticamp d’Estiu 2021

Les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona acolliran una nova edició del campus entre el 28 de juny i el 30 de juliol. En aquesta ocasió, els nens i nenes de 4 a 14 anys podran gaudir de les activitats i sessions a partir d’una setmana i fins a les cinc programades. L’horari és de 9 a 14 h (dinar no inclòs) o de 9 a 15.30 hores (dinar inclòs) i compta amb possibilitat de servei d’acollida a partir de les 8 h i de recollida fins les 16 hores, sense cost addicional. està dirigit pels entrenadors del futbol base del Nàstic i coordinats per la secretaria tècnica del Planter Grana.

L’objectiu és gaudir del futbol incidint especialment en la tecnificació i la tàctica, desenvolupant i potenciant les habilitats amb la pilota així com també el treball específic de porters. A més, es faran d’altres activitats paral·leles a la platja i a la piscina del Club Gimnàstic de Tarragona.

Per cada setmana de participació s’oferirà un lot tècnic, que inclou samarreta i pantaló.

Per a més informació i inscripcions us podeu adreçar a les oficines de l’entitat, trucar al 977 21 51 03 o escriure a futbolbase@gimnasticdetarragona.cat.

21 medalles al Campionat de Catalunya de pista

El patinatge de velocitat va sumar 9 ors, 5 plates i 7 bronzes en la cita celebrada al patinòdrom de Lliçà d’Amunt; participant amb 13 esportistes i tornant a Tarragona amb 21 medalles.

En categoria benjamí, Amaya Jimeno es va proclamar subcampiona en les proves volta esprint i 5 voltes. En aleví, Lluc Nogués va fer ple després d’aconseguir or en les tres proves que va participar. Mentre que Paula espín, també va pujar a l’esglaó més alt del podi en el 1500 i el 3000 punts.

En la categoria infantil és on el Nàstic va sumar més medalles. Ona Rodríguez, que està completant seva millor temporada, es va emportar els 4 ors en les 4 proves disputades; i la també infantil Carla Plana, es va penjar tres medalles de bronze en les mateixes proves.

En juvenil, Dana Girald va assolir la plata en els 5000 punts i el bronze en els 10000 eliminacions. Finalment, en categoria júnior, Sthefania Cárdenas va ser subcampiona de Catalunya en els 10000 punts i tercera en les proves de 1000 i 500. I la patinadora Abril Fradera va assolir la plata en el 200 contrarellotge. Aquest resultats permeten que quatre esportistes granes tinguin la plaça assegurada en els campionats estatals que es van celebrar a Arganda del Rei, a principis de juny, i on van aconseguir 5 medalles més (2 ors, 1 plata i 2 bronzes).

La infantil Ona Rodríguez es va penjar dues medalles d’or en les proves de 5000 i 200 metres, la de plata en els 500 sprint i va pujar al 3r esglaó del podi en els 3000 punts. Aquestes posicions han permès que la patinadora del Nàstic s’hagi situat com la segona participant al medaller de la cita nacional.

Per la seva part, l’alevina Paula Espín va sumar un nou bronze per la secció a la cursa dels 3000 punts. També va competir als 1500, creuant la meta en 4a posició; i als 300, on es va classificar 9a. També va participar el roller Lluc Nogués en tres proves d’aleví. En aquest cas, a la prova de punts, que és on l’esportista ha destacat més aquesta temporada, va patir una caiguda i ja no va poder remuntar. En infantil, Carla Plana també va correr la prova dels 200 cr.

Antonio BL, jugador del Nàstic eSports, al Mundial 2021

La bona campanya esportiva que s’està realitzant des de les respectives plataformes del Nàstic eSports permetrà tenir representació grana en la convocatòria del combinat nacional de la Virtual League for Gamers (VLG) que disputarà la Copa Mundial 2021. nio BL), jugador i capità de l’equip del Nàstic a la plataforma d’XBOX; conjunt que actualment va líder de la Segona Divisió i es troba a només tres punts de situar-se a la màxima categoria d’VFO.

Antonio BL té 17 anys i és d’Albacete. En aquest curs 2020-2021 al Nàstic s’ha convertit en un futbolistai capità més madur i experimentat, aconseguint arribar a la final de Copa. A més a més de classificar-se per jugar a Europa i jugant unes semifinals històriques a l’Europa League. En aquest tram final de la competició, l’equip ha tornat a classificar-se per jugar a Europa i es troba a tres punts de proclamar-se campió de la Segona VFO.

Antonio Buendia buscarà fer història en la comunitat gamer intentant sumar la primera estrella de la historia d’XBOX. La competició s’iniciarà el diumenge 13 de juny i el combinat nacional comparteix el grup 3 del Mundial amb les seleccions d’ Itàlia, França i Romania.

20 anys

de l’ascens a 2ªA

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 2000-01 en la qual l’equip grana va aconseguir l’ascens a 2ªA. A dalt: Nogués (entrenador), Barila, Sergio Lara, Manolo Herrero, Serrano, Gordillo, Oliva, Roberto Elvira (2n entrenador). A baix: Castillejo, Masnou, Codina, Leo i Marc Bernaus.

El 25 de juny del 2001, el Nou Estadi estava ple de gom a gom i es respirava il·lusió, però també nervis i molta tensió. El partit que s’havia de disputar (Nàstic-Zamora) podia retornar a l’equip grana a la 2a A divisió, després de 22 temporades. El matx va finalitzar 0 a 0 i, amb aquell punt, el nostre equip pujava a la categoria de plata.

Durant la temporada el Nàstic va realitzar una remuntada espectacular, ja que a mig curs no estava en posicions de prestigi a la taula classificatòria, però una segona volta immillorable i un play off digne de l’excel·lència van confirmar aquell inoblidable ascens. El club grana i Tarragona tornaven així a l’elit del futbol estatal, per a goig de tots plegats.

Els Oliva, Quintero, Leo (DEP), Rondelaere, Gordillo, Villena, Quique, Marc Bernaus, Sergio Lara, Serrano, Manolo Herrero, Jordi Masnou, Barila, Fran, Codina, Félix Prieto, Álvaro, Pallarés, Castillejo o Kali Garrido van oferir un rendiment fantàstic sobre la gespa. El míster era Josep Maria Nogués, Roberto Elvira el seu ajudant i el president, José Luís Garcia. Nacho González - Director Força Nàstic

de l’ascens a 2ªA 2000-01

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona. Tels. 977 225 824 / 619 052 560

www.nauticrestaurant.com

Va aconseguir un ascens a 2ª A amb el nàstic (2000-01)

Sergio Lara García

“L’equilibri”

Lloc de naixement Gijón 31 de maig de 1978

Migcampista del 2000 - 03 62 partits amb el Nàstic 2 gols

El Gimnàstic de Tarragona i el futbolista badaloní renoven la vinculació per dues temporades més com a jugador del primer equip.

Carlos Albarrán va arribar a Tarragona fa dues temporades procedent del CF Badalona. Des del 2019, el 2 del Nàstic ha estat un fixe en el lateral dret de l’equip i ha disputat un total de 44 partits oficials entre lliga i Copa del Rey. A més a més de sumar un gol i nombroses assistències aprofitant les incursions per la banda dreta de l’atac.

Amb aquesta nova renovació, el Gimnàstic de Tarragona continua reforçant la base del primer equip per aquest nou curs esportiu 2021-2022 que encapçalarà el tècnic Raül Agné.

L’anècdota grana dE...

Recordo els meus anys al col·legi C.P El Miracle, al costat d’aquell meravellós monument que tenim a la nostra Tàrraco, que en aquells moment estava bastant abandonat. Em passava totes les hores que no estava dintre de l’aula, jugant a futbol al pati.

Jugava a futbol sala allí en les lligues escolars, ja que en aquells anys no es començava a jugar a futbol des de tan petits. Fins que va arribar el dia, en el qual vaig marxar al meu estimat Nàstic. Vaig provar un dia i em van fitxar. vaig sortir bastant bé. Em van comunicar que em farien fitxa amb el primer equip. No podia estar més feliç ja que estava encantat i conscienciat de que hauria de treballar molt per mantenir-ho. No ho podia deixar escapar, era un somni per mi. El premi a l’haver treballar tants anys categoria a categoria, per arribar allí.

Van anar passant els anys i va arribar el play off amb el mister Nogués. Aquell any va ser molt estrany ja que vam començar molt malament. Vam perdre al Sr Joaquim, el pare del mister, i també al meu.

Recordo que era dels més grans d’alçada i dels que xutava més fort. Ho xutava tot a pilota parada: faltes des de totes les posicions del camp, còrners, tot.

Vaig anar augmentant de categories, entrenant i jugant en el camp de baix, el qual era de sorra. Mirava el nostre estimat estadi i desitjava, algun dia, poder arribar al primer equip i poder jugar en la categoria més alta possible. Fins que va arribar el dia, que recordaré sempre. Va ser un any molt dolent en l’amateur, amb el qual es va descendir de categoria. Vam marxar de vacances d’estiu pensant que marxaria. Portava 2 o 3 anys en els quals anava pujant bastant a entrenar amb el primer equip, però fins aleshores ningú m’havia dit res.

I un dia, poc després d’acabar la temporada de l’amateur, vaig rebre una trucada per tal que anés a entrenar amb el primer equip, que en aquells moments anava a jugar el play off d’ascens amb Jordi Gonzalvo. Vaig entrenar amb ells i el mister em va prendre convocat als dos últims partits, i me’n A partir d’aquestes pèrdues, alguna cosa va passar a l’equip. Érem una gran família, un equipàs. Vam començar a remuntar posicions fins que ens vam posar en play off. El vam jugar i vam ascendir.

Va ser un ascens històric pel club i per la ciutat. Per mi va ser increïble, un altre somni fet realitat. Era allò que somiava des de petit, jugar a 2a A amb l’equip del meu cor. Llàstima que va durar poc. Però per mi va ser molt bonic pertànyer a aquest club, gaudir del Nou Estadi i de la seva afició increïble, la qual sempre va estar allí i em va estimar.

Tot i que vaig marxar per motius que ja no són importants, el Nàstic de Tarragona és el meu club, el meu equip, el que porto i portaré sempre al meu cor. Espero que algun dia pugui viure el mateix que vaig viure aquells anys, però des d’altres llocs que no són el terreny de joc. Visca el Nàstic i Visca Tarragona. Quique García

fou jugador del Nàstic del 1995 al 2002

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1996-97. A dalt: Olivas, Rodri, Edu Martínez, Fran Figueroa, QUIQUE GARCÍA, Toni Torres. A baix: Fabado, Naranjo, Santi Navarro, Grabulosa i Bartolo.

Quique García durant una entrevista per Força Nàstic. Quique García i els seus companys del Nàstic a l’autobús de l’equip grana.

1

6 2

TEMPORADA 2021-22

3

7 8 4

9 5

11 12 13 14 15

16 17 18 19 20

1- Algeciras CF 2- Albacete Balompié 3- San Fernando CD 4- CD At. Baleares 5- At. Sanluqueño CF 6- FC Barcelona B 7- Betis Deportivo Balompié 8- CD Alcoyano 9- CD Castellón 10- CE Sabadell 11- FC Andorra 12- Gimnàstic de Tarragona 13- Linares Deportivo 14- RB Linense 15- Real Madrid Castilla 16- Sevilla At. 17- UCAM Murcia 18- UE Cornellà 19- UE Llagostera 20- Villareal CF B