Força Nàstic 25 by Força Nàstic

Força

àstic

Toca DERBI...

guanyar o guanyar!!! Força

àstic

Força

àstic

SUMARI

ENTREVISTA Javier Matilla

6 Amb Tete Morente, Dimitrievski i Kakabadze a

ENTREVISTA César Arzo

Amb Josep Maria Grau a

28 Presentació de 3ª samarreta i el petit conte del Nàstic Amb l’Antonio Domínguez a

Jugador històric: José Corona

14 Nàstic Vintage 35

Jugador històric: Bartolomé Murillo

50 39 42

Notícies Nàstic

40 41

Pòster

Temps era temps, per Enric Pujol

Jugador històric: Miquel Gascón 64 Llums, càmera i pilotes, 65 per Sílvia Petit Jugador històric: 70 Ángel Cuéllar

Força

àstic

AMB Tete Morente, Dimitrievski i Kakabadze a...

ADREÇA Carrer Pons d’Icart, 19, 43004 Tarragona

CONTACTE 977 24 84 85 www.elterratrestaurant.com

HORARI de 13:30h a 16h i de 20:30h a 23h. Diumenge nit i dilluns tancat.

Els futbolistes del Club Gimnàstic de Tarragona, Tete Morente, Stole Dimitrievski i Otto Kakabadze van dinar a l’excel·lent restaurant El Terrat. Aquest local el podem trobar al carrer Pons d’Icart, a tocar del Palau de Congressos de la nostra ciutat i us ofereix productes de màxima qualitat, cuina Mediterrània, d’autor, tradicional catalana i amb producte de Tarragona. El seu servei és amable i professional i compta amb diversos ambients i sales que fan que l’opció d’anar a

dinar o sopar a El Terrat sigui immillorable. Els nostres jugadors van delectar-se amb la seva alta qualitat gastronòmica. A la pàgina de la dreta podem veure, en imatges, el fantàstic àpat del qual van gaudir. Us suggerim aquesta opció com una de les més agradables i exquisides de la nostra ciutat. Tete, Stole i Otto ho poden corroborar com així ho van fer amb l’equip de El Terrat i nosaltres mateixos.

DINEM AMB...

1 1 - Navalles gratinades amb llagostins, porro, carxofes confitades i encenalls de sípia

2 - Couland de patata trufada amb ou 3 - Envoltims d’advocat amb tàrtar de i pop a la gallega amb suc de rostit tonyina,tomàquet i sèrum de parmesà

4 - “Torrija” caramel.litzada de tres 5 - Bacallà confitat i glacejat amb mel, 6 - Amanida de tàrtar de salmó marinat llets amb anguila fumada, pernil i compota de tomàquet amb panses i bitxo. amb mango i guacamole. consomé de tòfona.

7- Els jugadors del Nàstic es van fotografiar amb l’”Antonio”, gerent del restaurant El Terrat tot just finalitzar l’excel·lent dinar.

Des de l’equip del restaurant van desitjar sort als nostres jugadors de cara al que resta de campionat. Especialment pel derbi provincial.

Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

VA ARRIBAR AL NÀSTIC (1ª DIVisió) PROVINENT DEL R. MADRID 8

Força

àstic

Foto cedida per Estiven Monforte. Penya ‘LoNàstic Terres de L’Ebre’.

JOSÉ CORONA LLOPIS (D.E.P.)

“El llançador de penals infal·libe” Lloc de naixement Alacant 4 de juny de 1918 Lateral esquerre - 1948 - 1949 18 partits amb el Nàstic 3 gols

Força

àstic

10 Força

àstic

Força Força

àstic 11 àstic 11

Entrevista matilla Jugador del Nàstic de Tarragona

“ L’equip anirà a més futbolísticament, si ens posicionem en zones més tranquil·les

“

-LA BRÚIXOLANom complet

Javier Magro Matilla

Data de naixement 16 d’agost de 1988 Lloc de naixement Quero (Toledo) Equips com a jugador

12 Força

Villarreal B (2a B i 2a A) Villarreal (1a i 2a A) R. Betis (1a i 2a A) R. Murcia (2a A) Elx (2a A) Gimnàstic (2a A) àstic

Javier Matilla és un excel·lent migcampista, amb un futbol exquisit i que acumula molta experiència al futbol d’elit. Després de recuperarse perfectament d’una lesió patida la temporada passada, arriba al Nàstic amb tota la il·lusió i el convenciment que aquesta serà una gran segona volta, tant per l’equip, com per a ell, ja que es troba fort i confiat. Parlem amb una de les cares noves d’aquesta finestra hivernal, a les banquetes del Nou Estadi, després d’una sessió d’entrenament. Vas començar a destacar al juvenil de l’Albacete, amb el que vas guanyar la Copa del Rei del 2007. I tant bé vau fer les coses, que el Villarreal va fitxar a varis jugadors d’aquell equip. Si, va sortir una bona “camada” de jugadors i vam tenir l’encert i la sort de guanyar aquella Copa, la qual disputaven grans clubs. Vam ser la sorpresa guanyant-la i llavors, el Villarreal va fitxar a varis jugadors d’aquell equip, entre ells jo. Inclus es va arribar a dir que Sir Alex Ferguson, et volia signar pel Manchester United. Que hi va haver de cert en tot allò? Doncs es va escoltar, quan jo estava al filial del Villarreal. Era com una mena de rumor, que no va anar a més. Jo vaig continuar treballant

i jugant pel meu equip i content d’haver seguit a aquest club, perquè vaig seguir amb la meva progressió, tot arribant al primer equip. Després de varies temporades al Villarreal, vas signar pel R. Betis, però l’any següent et va cedir al R. Múrcia, a on vas fer una campanya espectacular. Eres el líder d’aquest equip. Bé, el primer any al Betis no vaig tenir la continuïtat que tot futbolista desitja, i vaig decidir sortir. Era arriscat, perquè baixava de categoria, ja que el Múrcia estava a 2a A, però em van sortir molt bé les coses allí i em vaig tornar a sentir important. Ho vaig jugar tot, vaig fer gols i l’equip va salvar la categoria. Tinc un bon record d’aquella etapa. Aquell bon any al club de La Condomina, et va valer per tornar al Betis. Tres temporades més a aquest equip, i d’allí a l’Elx. Llastima de lesió, eh? Tornaves a estar de dolç. Sí, una llàstima. Ja al Betis vaig patir aquesta lesió, però a l’altre genoll. Llavors, vaig rescindir contracte i vaig signar per l’Elx. Allí estava molt còmode, jugant sempre i altra vegada la mateixa lesió. És una sensació horrible, quan quedes apartat de la dinàmica de l’equip i a més, et passa de tot pel cap. Però amb molta feina, he aconseguit tornar i

ENTREVISTA la veritat, em trobo força bé, totalment recuperat. Per cert, en el “boig” partit de la temporada passada entre l’Elx i el Nàstic que va finalitzar 4-4, Matilla va marcar un gol impressionant de falta directa. És una de les teves especialitats? (Riu). La veritat és que va ser una bogeria de partit! Vam començar perdent, després vam remuntar, ens vam posar per davant i finalment l’empat. Pel públic va ser molt bonic, pels entrenadors no tant. Pel que fa a les faltes, he aconseguit bastants gols, durant la meva carrera. Tant de bo pugui fer algun amb el Nàstic, ara. Altres virtuts teves, les tenim clares. Futbolista associatiu, amb bon tracte de pilota i capacitat per “portar” el joc de l’equip. Sí, el futbol que m’agrada és aquest. Tenir la pilota, tractar-la bé i ser protagonistes sobre la gespa. Però aquesta categoria, requereix també altres conceptes, com ara la intensitat, molta feina en fase defensiva, tenir les línies molt juntes, tenir ofici... En definitiva, jugar al que es coneix com “l’altre futbol”. Sense oblidar com et deia, voler la pilota i portar el pes del joc. T’agrada jugar al costat del pivot defensiu, o una mica més endavant sense tantes obligacions defensives? Doncs he jugat a totes les posicions del mig del camp. Com a pivot defensiu, com a interior, o com a mitja punta. M’és indiferent jugar en qualsevol d’aquestes demarcacions. El que vull, com tots els futbolistes, és jugar i ajudar a l’equip des del verd. Evidentment, jugaré a on ho consideri oportú el mister i ho faré encantat. Ja portes un temps entrenant amb el Nàstic, el qual t’ha signat re-

centment. Com et trobes a aquest vestidor, al club, a la ciutat? Estic molt content, sincerament. Des del primer dia, els companys m’han tractat extraordinàriament. Només coneixia a l’Eddy Silvestre (van jugar junts al R. Murcia), als altres els coneixia pel nom, no personalment. Et puc dir, que estic molt a gust amb tots ells, perquè des del principi m’han fet sentir un més. I al club li estic agraït per aquesta oportunitat, que no cal dir que vull aprofitar. Ja has debutat amb la samarreta grana, a Vallecas i amb un gran triomf. Important començar així. Com et vas sentir sobre el terreny de joc? Doncs després de treballar tres setmanes amb l’equip, que m’han vingut molt bé per entrar en dinàmica i recuperar sensacions, em vaig trobar molt bé físicament. Les cames em van respondre molt bé i ara, vull acumular minuts i seguir treballant, per tal d’adquirir ritme de competició. Optimista envers les possibilitats del Nàstic, de cara a aquesta segona volta? Jo veig que tenim un equip amb molta varietat, jugadors amb moltes qualitats diferents. Hem d’intentar agafar una bona ratxa de resultats, per sortir de la zona “calenta” i això, ens donarà confiança i tranquil·litat, i podrem anar encara a més. Queda molt campionat, i estem a temps de tot. Quin seria el teu objectiu grupal i personal, per aquest curs? A nivell grupal el que et deia, encadenar una bona ratxa de resultats, per anar progressant a la classificació, perquè crec que l’equip aniria a més futbolísticament, si ens posicionem a zones més altes de la taula. I personalment, acumular minuts perquè vull recuperar el temps perdut. Gau-

deixo molt jugant al futbol i ara, tinc molta “fam” de partits i la meva idea, és sumar en tot el possible, ja que he vingut per a això. La categoria la coneixes prou bé. És tan incerta, dura i exigent com sempre, oi? Sí, és molt igualada i tremendament competida. Aquí, tothom pot guanyar a tothom. El que hem de fer, és competir el màxim, millorar els defectes que tenim i aprofitar les virtuts, que pel que he vist, són moltes. Hem de ser un grup, una família i ajudar-nos entre tots, per tal d’assolir els objectius. El 4 de setembre del 2009, vas debutar amb la selecció espanyola sub-21, enfront Polònia. Quina sensació vas tenir? I quins companys importants hi havia, en aquell conjunt? Doncs estaven Javi Martínez, De Gea, Parejo, Capel, Montoya... jo estava al Villarreal B i el seleccionador, López Caro (exentrenador del R. Madrid), va comptar amb mi i amb un altre company d’equip. Ens estava sortint un bon any, però la convocatòria ens va agafar per sorpresa. Aquell dia va ser inoblidable i la samarreta del debut, la tinc ben guardada a la casa del meu poble. Va ser una sensació meravellosa per a mi, poder representar el meu país i tot un orgull. Després d’estar aturat un temps, es nota que té ganes, il·lusió i com diu ell, “fam” de partits. Jugador amb una qualitat futbolística fora de tot dubte, estem més que convençuts que farà gaudir als aficionats granes, amb el seu joc d’alta escola. Un cop agafi el ritme adient, segur que es convertirà en un puntal del nostre Nàstic. Sort, Javi! Nacho González

Força

àstic

NASTIC VINTAGE

Foto del Nàstic de la temporada 1952 - 53, en la qual el nostre equip jugava a la 2a Divisió A (Grup Nord) i en la que va acabar el catorzè en la classificació final. Imatge d’un partit disputat al camp de l’avinguda Catalunya. A dalt: Echezarreta; Gascón, Dani, A. Navarro, Hill i Català. A baix: Torres, Iriarte, Nolla, Rueda i Avelino

Foto del Nàstic de la temporada 1983 - 84, en la qual el nostre equip jugava a la 2a B. Va finalitzar el campionat en la cinquena posició i va guanyar la Copa de la Lliga enfront del Logronyès. A dalt: Santi Coch, Palomo, Eloy, Subirats, A. Domínguez i Iñaki. A baix: Iraola, Bañeras, Martínez, Masqué i Serna. 14 Força

àstic

Força

àstic

Força

àstic

ENHORABON

El Xavi Molina ha assolit la fantàstica i meritòria xifra de 150 partits oficials amb la samarreta del Nàstic. “El noi de La Canonja” sempre ha estat un exemple d’actitud, determinació, sacrifici, implicació, superació i professionalitat. Durant aquests anys, l’hem vist actuar en diverses posicions sobre el terreny de joc i sempre, amb un mateix resultat: la regularitat i el rendiment. A més, és el capità de l’equip i un home 16 Força

àstic

absolutament “enamorat” del nostre club i de la nostra ciutat, que també és la seva. Orgull, raça, caràcter, disciplina, polivalència i sentiment de pertinença serien altres dels adjectius que servirien per definir-lo. Ens alegrem especialment d’aquesta fita, perquè és un gran nastiquer i un noi excel·lent. Enhorabona “xatu”, t’ho mereixes! Ara, a pels 200! Nacho González - Director Força Nàstic

NA XAVI!!!

Força

àstic

18 Força

àstic

Força

àstic

Amb Josep Maria Grau A... “Estem molt il·lusionats de cara a la segona volta” El Josep Maria Grau és el delegat del Gimnàstic des de fa 18 temporades, ni més ni menys. Persona respectada i estimada per tothom dins l’entorn grana pel seu caràcter bondadós i educat, és a banda, un gran professional. Així ho demostren tots aquests anys desenvolupant excel·lentment una feina, la qual ens reconeix, és un plaer i un honor per a ell. Ens citem al magnific restaurant El racó del pescador, per parlar de diferents aspectes relacionats amb el nostre club i amb la seva notòria i reconeguda tasca.

- L’HISTÒRIC DELEGAT Nom complet

Josep Maria Grau Otero

Data de naixement 7 de juliol de 1963 Lloc de naixement Tarragona 18 temporades com a delegat del Nàstic (a 2a B, 2a A i 1a divisió) Per si hi ha algun despistat que no ho sap, aquesta és la teva divuitena temporada com a delegat del Nàstic. Impressionant dada! Home, alguna cosa estaré fent bé, perquè el club em doni la seva confiança, després de tant de temps. Per a mi és tot un plaer i un gran honor, i em considero un privilegiat per desenvolupar aquesta feina, a l’equip del meu cor. Durant aquests anys hem tingut 20 Força

àstic

moments bons i no tan bons. L’actual podríem dir que es força positiu. Il·lusionats amb aquesta segona volta que tot just comença i amb l’economia de la SAE en un moment inmillorable... Sí, jo crec que estem passant per un bon moment. Esportivament, aquests reforços que han arribat al mercat hivernal, són un “plus” per l’equip i estem molt il·lusionats. Durant la primera volta, ja hem fet la meitat de la feina i ara, esperem “arrodonir-ho” amb una bona segona volta, que faci que no patim, com la campanya anterior. Després de 18 temporades, han passat molts entrenadors per la banqueta grana. Amb qui o amb quins, has fet una millor relació? Home, amb tots tinc bona relació. Ens truquem molt sovint, amb algun d’ells, però per exemple, sempre fem un dinar a l’any, amb el Roberto Elvira (va ser segon del Josep M. Nogués, al Nàstic), o el propi Nogués, que el veiem molts cops per les nostres instal·lacions. Després, el Paco Flores, que cada any compra el seu talonari de loteria del Nàstic i alguna vegada, hem anat a dinar o sopar, amb les nostres dones.

Quin és el teu millor record, en l’àmbit esportiu i en el personal, durant aquest temps? Sense dubte, tant en un aspecte com en l’altre, em quedaria amb l’ascens a 1a divisió. Recordo que aquell dia, estava el meu fill a l’estadi de Chapín (camp del Xerez), i al finalitzar el partit, ens vam fer una llarga abraçada i vam plorar d’emoció, tots dos. Encara avui, parlant d’aquell instant, se’m posa la “pell de gallina”. Va ser un moment inoblidable, per a sempre més i que esperem repetir aviat. Has aconseguit deixar “empremta” fora de la nostra entitat. Fa dues temporades et van premiar des de la “Asociacion de amigos del arbitraje”, per la teva feina. Motiu d’un gran orgull, sense dubte. Sí, és motiu d’una gran satisfacció personal. Aquell premi va ser com un reconeixement a la meva trajectòria i el meu tracte cap als àrbitres. De cara a ells, sóc el representant del club i el que pretenc és que se sentin bé i estiguin a gust, quan han d’arbitrar al Nou Estadi. Després es poden equivocar o no, però són persones i els hem de tractar com cal.

ENTREVISTA La teva tasca com a delegat, té una vessant molt important, com és la humana. El teu tracte cap als jugadors, és gairebé el d’un pare. (Riu). Precisament, ara que dius això, de vegades em diuen “papi”, els jugadors. El mateix Achille Emaná, sempre es dirigia a mi d’aquesta manera i per a mi, és bonic, perquè sento que em tenen afecte i confiança. Des de fora, es veu que aquest vestidor està molt unit, oi? Es nota que existeix un bon ambient i unió, entre els futbolistes. Sí, hi ha un bon ambient. Fa temps que tenim vestidors molt bons, amb gent molt maca i molt propera. De fet, crec que la temporada passada, si no arriba a ser perquè tots van fer pinya, no hauríem assolit la permanència. Són bons nois i mostren una gran implicació amb el club i l’afició. Formes part del “paisatge” a les instal·lacions de la Budallera, durant la setmana. El dia de partit, veure al Grau a peu de gespa, ja és tradició. Tens la sensació d’haver-te convertit en una institució, gairebé? Home, jo personalment no ho noto. Desenvolupo una feina que m’agrada, i sóc feliç amb el que faig. No et se dir si la gent pensa això de mi. El que si crec és que estic ben considerat i que la majoria de les persones que em coneixen em tenen afecte. I jo, mentre les forces m’acompanyin i el club així ho vulgui, continuaré fent aquesta funció de delegat. Quina situació tan estranya es

va viure a El Sadar. T’havia passat algun cop, un cas similar, després de tants anys? La veritat es que no. Com aquesta situació, no m’havia trobat mai i només recordo dos suspensions, després de tot aquest temps. Una, aquesta mateixa temporada, enfront del Barça B, pels motius que tots coneixem. I l’altre, ara fa uns quants anys, un dia que jugàvem al Nou Estadi i va fer un vent horrible. Però per motius de neu, com a Pamplona, no m’havia trobat, encara. Com un aficionat més del Nàstic que ets, quina sensació tens per aquesta segona volta? Per començar, ja no tinc la sensació dolenta de l’any passat. Ara per ara, tenim sis punts més que el curs anterior, a aquestes mateixes alçades de campionat. Penso que tothom està molt il·lusionat amb les possibilitats de l’equip, en aquesta segona volta, sincerament. Creus que mirar al play off d’ascens, pot ser bo, o perjudicial? Doncs encara que sembli un tòpic, hem d’anar partit a partit, fins arribar als “famosos” 50 punts. I a partir d’aquí, un cop assolit això, mirar de fer quelcom més important. Però considero que no és cap bogeria, pensar en un hipotètic play off d’ascens. Per què no? Somiar és gratis, però amb tot el seny del món. Primer, a assegurar la permanència, tal com et deia abans. Arriba el derbi. Es nota en el dia a dia, la proximitat del mateix? Es comença a notar bastant,

però com que dijous juguem contra l’Osasuna (entrevista realitzada el dilluns, 15 de gener), la gent, potser està més pendent del partit immediat. Però un derbi sempre és especial i clar que ja es nota, en detalls. Ja he parlat amb el Joan Solanas (delegat del C.F. Reus Deportiu), per començar a “tancar” coses referents a aquest encontre. També aprofito per dir-te, que entre els delegats de tots els clubs de la categoria, tenim una bona relació i ens ajudem en temes logístics o altres. Comencem un nou any. Quin és el teu desig pel mateix, per la gran família grana? No patir com l’any passat. I com et comentava, un cop assolida la permanència, posar-nos fites més altes i ambicioses. I a partir d’aquí, qui diu que no pujarem a 1a divisió? Anem pas a pas, però tenir il·lusions, també és bo, bonic i lícit. Un autèntic goig haver compartit aquesta estona amb el Josep Maria. Persona amable i pròxima, grandíssim nastiquer i extraordinari delegat. De fet, un ja no s’imagina anar al Nou Estadi, sense veure al Grau, al costat de les banquetes. I que així sigui, per molts anys! En finalitzar l’entrevista, vam gaudir amb un excel·lent arròs caldós amb galeres, que ens van oferir a El racó del pescador, restaurant aquest, que desitja al Club Gimnàstic i als seus aficionats, un gran any 2018. Nacho González

Força

àstic

LA ANDALUZA LC de la part alta

22 Força

àstic

El David Cuéllar, històric exjugador del Nàstic i un dels grans herois d’aquell inoblidable ascens a la 1a divisió (2005-06), de visita i sopant a La Andaluza LC de la Part Alta. A la foto, amb la seva dona l’Emi Sánchez (a la dreta) i la Claudia Cazorla, gerent d’aquest extraordinari restaurant.

Força

àstic

100 anys Públic presenciant un partit al camp del Velòdrom. Any 1918.

Aquest passat 13 de gener es van complir 100 anys des del primer partit oficial del Gimnàstic, jugat al camp del Velòdrom. El terreny de joc estava situat a on avui, trobem l’Avinguda Marqués de Montoliu, cantonada amb el carrer Sant Antoni María Claret. Durant aquest segle, el nostre equip i els seus aficionats, han gaudit, patit i han celebrat victòries i plorat derrotes i han cridat molts i molts gols. I el denominador comú ahir i avui, resulta obvi: l’amor i la passió que processa Tarragona per la nostra històrica institució, pel nostre escut, per la nostra samarreta. Ciutat-club, formen un binomi perfecte, indissoluble i etern. 24 Força àstic 24 Força àstic

Ubicació del camp del Velòdrom.

Des de Força Nàstic, volem donar les gràcies a tots els directius, entrenadors, jugadors i empleats, que durant aquesta centena d’anys han ajudat a fer més gran la llegenda de l’equip del nostre cor. A la pàgina 43, trobareu més informació i dades envers aquest aniversari, al “Temps era temps” del meu admirat i apreciat Enric Pujol, a qui li agraeixo enormement la cessió d’aquest seguit de fotos inèdites, que ens serveixen per veure com era el camp i l’aspecte d’aquells entusiastes i pioners seguidors granes. Felicitats estimat Nàstic. Per molts anys! Nacho González - Director Força Nàstic

del primer partit oficial del Nàstic

Públic assegut a les cadires al camp del Velòdrom. Any 1918.

Partit amistós entre el Nàstic i l’Espanyol. A la foto, el jugador del Nàstic, Álvarez. Any 1920.

Força

àstic

26 Força

àstic

Força

àstic

Amb l’antonio domínguez a...

A. Domínguez en la seva època de jugador (Temporada 1883-84) L’Antonio Domínguez és un altre “home de la casa”. Va arribar al Nàstic la temporada 1980-81 per estar, inicialment, en l’amateur i va jugar de grana fins a la 1987-88. Fou un futbolista que li va oferir un gran rendiment a la nostra entitat i va ser un d’aquells jugadors treballadors, implicats i regulars. Migcampista tot terreny i gran professional, repassem la seva etapa nastiquera, al fantàstic restaurant-marisqueria l’Ancora.

ADREÇA C/ Trafalgar 21 - El Serrallo (Tarragona) 617 494 654 www.ancoradelserrallo.com ancora@ancoradelserrallo.com

HORARI De dilluns a diumenge de 12.00 AM a 01.00 PM.

Vas arribar al Nàstic la temporada 80-81, per a jugar en principi en l’amateur. Quin tècnic o directiu, va influir en el teu fitxatge? Bé, el Nàstic ja feia uns anys que em volia fitxar, quan jo jugava amb el juvenil de La Canonja i en acabar la meva etapa juvenil, ja es va donar. L’entrenador era el José Luís Guerra, i si no recordo 28 Força

àstic

malament, per 75000 pessetes de l’època, vaig signar, després de varies reunions, això sí. Al cap de pocs mesos, em va tocar anar a la mili i vaig “perdre” futbolisticament parlant, la següent temporada, perquè van ser 13 o 14 mesos. La campanya 82-83, vaig anar cedit a La Cava. Eren els anys en els quals l’amateur, jugava al Nou Estadi, després del partit del primer equip. I si algun jove no havia jugat amb el Nàstic, després ho feia amb l’amateur. Bonica època, oi? Sí, era molt bonic perquè molts aficionats es quedaven a l’estadi, després del partit del primer equip. De tota manera, amb l’amateur no vaig jugar gaire, pel que et deia abans. Tot i així, recordo que hi havia un gran equip, amb jugadors de molta qualitat. En el meu cas, després de la cessió a La Cava, ja vaig passar a ser jugador del primer equip a tots els efectes, la temporada següent. (83-84). Curiosament, en aquella època van sorgir de la casa, molts migcampistes de gran nivell. Els casos de F.J. Ramis, Vizcaino,

Garriga o tu mateix... Doncs si, és curiós perquè vam sortir bastants migcampistes en aquell moment. I tots ells amb molta qualitat. Com a anècdota, recordo que el Vizcaino portava uns cabells arrissats, que li feien un gran cap (a l’estil Marcelo, del R. Madrid). Van ser anys molt bonics per a tots nosaltres. La temporada 83-84, és la del teu “salt” al primer equip. Aquell any, gairebé es puja a 2a A i es va guanyar la Copa de la Lliga, enfront del Logronyès. Era un gran conjunt. Aquell era un autèntic equipàs. Jo treballava molt al terreny de joc i recuperava pilotes i tenia la tranquil·litat que li donava al Rafa Martínez, o al Bañeras o a l’Iraola i la possessió estava assegurada. També estaven el Palomo, Parejo, Santi Coch, Eloy, Iñaki, Subirats, Chea, Vizcaino, Cunillera, Masqué, Victor, Serna... Érem un gran equip i la llàstima va ser no aconseguir aquell ascens a 2a A, que va estar tan a prop. Fins i tot es va eliminar a l’Espanyol de la Copa del Rei, amb aquell famós penal del Tommy N’Kono, llençat als nú-

EXJUGADOR vols (l’eliminatòria es va decidir des dels onze metres). Era l’Espanyol del propi porter camerunes, Lauridsen, Zúñiga, Giménez, Job o el “nostre” Santi Palanca. Bonica gesta! Bé, aquella eliminatòria va tenir una gran repercussió, ja que havíem superat a un gran Espanyol. De tota manera, aquells dos partits no els vaig jugar, no recordo si va ser per una lesió. Contra l’Espanyol, durant aquells anys, vaig jugar en partits amistosos al Nou Estadi o al “Nostra Catalunya”, al mític estadi de Sarrià. Durant cinc temporades vas jugar al primer equip del Nàstic, i sempre vas ser un futbolista molt utilitzat pels diferents entrenadors, un jugador molt regular. Doncs sí, amb tots els entrenadors, vaig jugar sempre. Només el Vicenç Dauder (DEP) em va fer la “guitza” i no comptava massa amb mi. Però no va durar gaire aquella etapa, perquè a les poques jornades el van destituir. Després va tornar el Guerra, i amb ell ja vaig tornar a jugar de forma habitual. 142 partits oficials amb la samarreta grana i 17 gols. Bons números. La veritat és que em fan sentir orgullós, clar que sí. Respecte als gols, a mi m’agradava tenir arribada, com així ho demostren aquests números. 17 gols per a un home del mig del camp, no estan gens malament. Les teves característiques eren, les d’un migcampista amb molta feina sobre el verd, molta força i empenta i un grandíssim xut a porta, des de la llarga distància. Sí, podríem dir que aquestes eren les

meves virtuts més destacables. Jo feia sempre el que tocava, no em complicava la vida, ja que volia ser útil a l’equip. El temps i els partits que vaig jugar, em donen la raó, ja que els entrenadors van comptar sempre amb mi. Quan un tècnic em demanava estar a “sobre” d’un rival, perquè no estigués còmode sobre la gespa, jo ho feia. Considero que era un futbolista disciplinat, un jugador d’equip. Recordes aquell gol que li vas marcar al Compostela amb la mà, al gol de platja? El seu entrenador, a la roda de premsa, va declarar que aquell gol havia estat digne d’handbol. I tant que ho recordo! Em va arribar una centrada des de la banda, jo vaig entrar des del darrera amb tot i vaig posar la mà, de forma instintiva. L’arbitre no ho va veure i vam guanyar 1-0, amb aquell gol. Diuen que el futbol, és un esport per a llestos (riem). Dels entrenadors que vas tenir al Nàstic, quins et van deixar millor record? Bé, et podria donar els noms del José Luís Guerra, del Xabier Azkargorta, tot i que amb ell només entrenava, perquè és l’època en què jo estava cedit a La Cava i dos cops a la setmana, entrenava amb el Nàstic, el Félix Zubiaga (DEP) i el Fernando García Ramos. Amb l’Azkargorta només entrenava, com et deia, però ja es veia que seria un gran tècnic, com així va ser i va tenir sempre un tracte excel·lent, cap a mi, com els altres que he anomenat. I a quins companys em destacaries? És molt complicada aquesta pregunta, perquè vaig jugar amb molt bons jugadors. Doncs gent com el Vizcaino, Bañeras, R. Martínez, Iñaki, Santi Coch, Su-

birats, Eloy, Cunillera, Iraola, Masqué, Parejo, Parés... Antonio Domínguez és entrenador i membre de l’Agrupació de Veterans del Nàstic. Continues vinculat al futbol. Sí, malgrat que el tema d’entrenador, l’he deixat una mica “aparcat”. El motiu, és que els meus dos fills juguen amb el Vila-seca (1a Catalana) i m’agrada molt seguir a aquest equip. Tampoc vull agafar a qualsevol equip, amb gent de poca qualitat perquè això, és un patiment. Ja veurem si en el futur, surt alguna bona opció. I amb els veterans gaudeixo molt, perquè és una manera de fer esport i compartir moments amb els companys. Hi ha un bon ambient. Per acabar, que esperes del Nàstic en aquesta segona volta? Doncs esperem que amb les arribades del mercat d’hivern, millori el nivell de l’equip i que anem cap amunt a la classificació. Li desitjo el millor al Nàstic, evidentment. Esperem no patir, com ho vam fer el curs passat i crec, que així serà. Nostàlgica conversa de Nàstic i de futbol, ja que aquella època, per a un servidor, és la primera que vaig viure, com a aficionat grana. I el meu record envers l’Antonio Domínguez, és el d’un jugador que es va “deixar la vida” per la nostra històrica i estimada samarreta. Els números assolits per aquest futbolista, així ho demostren. Després ja va arribar el moment de gaudir amb una excel·lent mariscada, a la terrassa de l’Ancora, el qual desitja un feliç any a tots els nastiquers. Nacho González

Força

àstic

30 Força

àstic

El jugador perfecte i l'equip històric ideal del... Frederic Porta Periodista i aficionat del Club Gimnàstic · AMIGÓ la sensació de ser imbatible · ÁNGEL el compromís i el sentiment grana · CATALÀ l’etern pilar defensiu · GRÀCIA la contundència insalvable · ECHEVERRÍA talent importat, la sobrietat · PRIETO un organitzador de joc a l’antiga · PONS el mestre, l’artista · GARCÍA-RAMOS tècnica i adaptació a la ciutat · CINTO LÓPEZ la rapidesa d’extrem · SERER el Messi de la història del Nàstic · GALLáSTEGUI la rateta llesta de l’àrea

· Gallástegui · Alarcón · C. Roig · A. Cuéllar

· Cinto López · Serer · Codina · Castillejo · Rifé · Pinilla · S. Palanca · Masqué

· Pons · Bañeras · Morán · Tejera

· García Ramos · Taltavull · Filgueira · Echeverria · Parisi · Ángel · Prieto · Balmanya · X. Campos · Company · Rojas · Parejo · R. Martínez · Vizcaíno · Campano · X. Molina

· Gràcia · Santi Coch · Pani · Lolín

· Catalá · Robles · Cunillera · Laguna

· Amigó · Palomo · Zámora · R. Pérez

Força

àstic

Campanya d’abonaments 2a volta Gaudeix d’11 partits al Nou Estadi

32 Força

PREFERENT

GOL

100€

75€

àstic

Força

àstic

34 Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

Bartolomé murillo pascual

va jugar amb el nàstic a 1ª i 2ª A divisió

(D.E.P.)

“El remat de cap” Lloc de naixement Barcelona 05 d’agost de 1923 Davanter centre - Del 1949 al 1951 36 partits amb el Nàstic 26 gols Força

àstic

Cinc nous jugadors pel Nàstic

j. márquez El Gimnàstic de Tarragona, SAD ha fitxat a cinc nous jugadors en aquesta finestra hivernal. Es tracta de Matilla, César Arzo, Javi Márquez, Álvaro Vázquez i Dumitru Cardoso. El migcampista Javier Matilla, que la temporada passada jugava amb l’Elx i que s’entrena amb l’equip des de principis de desembre, ha assegurat que les setmanes que porta a Tarragona li han servit per adaptar-se més fàcilment a la dinàmica de l’equip. 36 Força

àstic

Matilla

c. arzo

álvaro v.

dumitru

El defensa César Arzo, provinent del Kairat Almaty de Kazakhstan, ha mostrat la seva satisfacció per sumar-se a un projecte de futur. A més, ha apuntat que la plantilla té molta qualitat i que la situació a la classificació no li fa justícia. El migcampista Javi Márquez ha agraït l’aposta del Nàstic per portar-lo a Tarragona després de jugar durant el 2017 als Estats Units. Ha volgut destacar el projecte del club i té clar que és el millor lloc per seguir amb la seva

carrera futbolística. El davanter Álvaro Vázquez, cedit pel RCD Espanyol, tenia clar des de feia setmanes que volia venir al Nàstic i ha volgut agrair la confiança que s’ha dipositat en ell. El nou jugador grana ha confirmat que físicament es troba al 100% i desitja aportar molt a l’equip. L’extrem esquerre Dumitru Cardosa, provinent de l’Alcorcón, està a l’espera de ser presentat pel club grana.

Força

àstic

LUISMI 38 Força

àstic

B. PERONE

NOTÍCIES 70 anys de la victòria a Chamartín Aquest passat 11 de gener es van complir 70 anys de la victòria del Nàstic al nou Chamartín per 1 a 3. L’11 de gener de 1948 l’equip tarragoní era el primer en guanyar al Real Madrid a la seva nova casa, que s’havia estrenat un mes enrere i que encara no s’anomenava Santiago Bernabéu. Aquell dia el Nàstic va jugar amb Soro, Babot, Cobo, Català, Corró, Conesa, Roig, Taltavull, Perdomo, Juanete i Martínez.

Els tres gols del Nàstic els van fer Juanete, Talvatull i Roig, mentre el gol del Real Madrid el va aconseguir Molowny. Algunes de les cròniques de l’època destacaven la superioritat tarragonina amb titulars com “Los catalanes fueron más veloces y resistentes” que remarcava el diari Marca o “Los tarraconenses jugaron un gran partido y se impusieron, claramente, en la segunda parte” que recollia El Mundo Deportivo.

Aquella temporada 19471948 el Nàstic ja havia guanyat al Real Madrid a la primera volta del campionat per 3 a 2 a l’Avinguda Catalunya. Era la temporada del debut del Nàstic a la Primera Divisió i a banda d’aquestes gestes, de l’equip que entrenava Pepe Nogués, també destaca el 7 a 1 a l’Athletic Club a l’Avinguda Catalunya el 28 de març de 1948. Els tarragonins van acabar la lliga en setena posició (de 14 equips).

Imatge de l’històric partit en el qual el Nàstic va guanyar al Real Madrid per 1 a 3. Força

àstic

#14 MAIKEL M.

40 Força

14 15

#15 ÁLVARO

àstic

#16 PERONE

16 172

Força

#17 MATILLA

àstic

NOTÍCIES Els jugadors del Nàstic visiten els hospitals Un anys més els jugadors del

res i personal sanitari. Un altre grup

pel responsable de l’àrea social del

Nàstic han viscut una jornada so-

va visitar els ingressats a l’Hospital

club, Jordi Ruiz. A banda de visitar

cial amb la tradicional visita als

Joan XXIII. En aquest cas van estar

la planta de pediatria, els jugadors

hospitals tarragonins, l’Hospital

acompanyats pels consellers Irene

també van fer regals als nens ingres-

Joan XXIII i l’Hospital Sant Pau i

Mallol i Antoni Vallverdú; pel membre

sats a la recentment estrenada UCI

Santa Tecla.

del cos tècnic, Manolo Martínez; i

pediàtrica i neonatal.

Després de la sessió d’entrenament, els jugadors es van dividir en dos grups. Acompanyats pel conseller Jesús Albiol i el delegat de l’equip, Josep Maria Grau, un dels grups va visitar els nens i nenes ingressats a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. L’expedició grana va fert diversos obsequis del club i es van fotografiar amb ells, però també amb pares, ma-

El Nàstic ‘present’ a Nicaragua

El doctor tarragoní, Emilio Vives, i el seu cosí, Fernando Vives, treballen a l’ONG ‘El sueño de la campana’, a la que el Gimnàstic de Tarrago42 Força

àstic

na ha donat material esportiu pels nois i noies de Sant Ramón (Nicaragua). A la foto podem veure a un equip

femení d’aquella població amb diferents samarretes de la nostra entitat. Una manera aquesta de ‘fer Nàstic’ i sobretot, una meravellosa acció social.

Temps era temps... per Enric Pujol

100 anys del primer partit oficial

El passat dia 13 de gener es van complir cent anys del primer partit oficial disputat pel Nàstic al camp del Velòdrom situat a l’actual Avinguda Marqués de Montoliu cantonada amb Sant Antoni Maria Claret a les 3.10 de la tarda del 13 de gener de 1918 corresponent al Campionat de Catalunya 2ª Lliga entre el Gimnàstic i AA.OO Vilanova. El grup el composaven equips de Reus, Vilanova, Sitges, Tarragona i Vilafranca, tots units pel ferrocarril per tal de que es poguessin fer els desplaçaments donat que en aquella època començaven a aparèixer els primers vehicles a motor. Segons les cròniques dels diaris el debut grana el van presenciar prop de 500 espectadors tots encorbatats i amb barret. L’entrada era gratuïta llevat d’una filera de cadires que es pagaven a cinquanta cèntims. La Casa Blandinieres va instal·lar una caseta per dispensar begudes durant el descans. Sabem que l’àrbitre Jové era un jugador del Reus De-

portiu (llavors encara no existia el Col·legi d’Àrbitres i xiulaven futbolistes dels altres equips) i que bufava un fort vent que dificultava el control de la pilota. El partit va cloure amb empat a dos, un gran resultat donat que els vilanovins tenien un bon equip i quedarien campions. El primer gol oficial el va anotar als vint minuts el mig Felix Rosanes en l’únic partit oficial en el que es va alinear; al minut 42 seria l’extrem Pere Gibert (qui marcaria el 2-0 (el camp no hi havia marcador). El segon temps els blaugranes de Vilanova empatarien aprofitant la seva millor qualitat. I acabem amb un bocí de la crònica que el 16 de gener de 1918 signava Ignotus a les pàgines del Diari de Tarragona, ‘cuando el Gimnástico entró el segundo goal (anglicisme), el público de las sillas, de pie como un solo hombre, batía palmas, agitaba los pañuelos, tiraba al aire sus sobreros. En verdad que fue aquel un momento emocionante’.

Força

àstic

Entrevista CÉSAR ARZO Jugador del Nàstic de Tarragona

“ Estic desitjant debutar amb el Nàstic “ -EL MURNom complet

César Arzo Amposta

Data de naixement 21 de gener de 1986 Lloc de naixement Vila-real (Castelló) Equips com a jugador Villarreal B (3a divisió) Villarreal (1a divisió) R. de Huelva (1a i 2a A) R. Murcia (2a A) R. Valladolid (1a divisió) Gent (1a divisió Bèlgica) R. Zaragoza (2a A) Beitar Jerusalem (1a divisió Israel) AEK Atenas (1a divisió Grècia) Kairat Almaty (1a divisió Kazackhstan) Gimnàstic (2a A) 44 Força

àstic

El César Arzo és altre dels futbolistes arribats al Nàstic en aquest mercat hivernal. Defensa central amb un currículum extraordinari, vol aportar al nostre equip, tota l’experiència acumulada, durant la seva exitosa i dilatada carrera esportiva i ens confessa estar ansiós, per debutar amb la samarreta grana. Persona amable i cordial, dialoguem amb ell a la sala de premsa del Nou Estadi.

Et vas formar al Villarreal C.F. fins a arribar a ser futbolista del seu primer equip. Seria tot un plaer, tenint en compte que aquella, és casa teva. Sí, va ser un plaer i tot un somni. A més, em va passar quan jo era molt jove. Dos anys abans, encara estava demanant autògrafs als cracks de l’equip i després, em trobava compartint vestidor amb ells. La veritat és que tinc el cor “groguet”, ja que com deies, aquella és casa meva i el meu club des de ben petit. Amb aquest equip, vas guanyar la Copa Intertoto i vas disputar, ni més ni menys que la Champions League, arribant aquell any a semifinals. Efectivament, vam guanyar la Intertoto, que es començava a jugar al juny,

i ens va servir per començar a jugar al primer equip, a joves com el Santi Cazorla o jo mateix. Vam guanyar a la final a l’At. Madrid, a la tanda de penals. Després, ja va arribar la Champions i recordo que el meu debut, va ser enfront del Benfica dels Nuno Gomes, Manu Fernandes o Petit. Totalment inoblidable per a mi i motiu d’un gran orgull. Va ser l’any d’aquell famós penal fallat pel Riquelme. D’haver aconseguit el gol, estàveu a la final. Si, allò va ser contra l’Arsenal i va ser una autèntica llàstima, perquè hauria estat quelcom històric, per a un població petita com es Vila-real. No obstant, allò va ser meravellós per a tots nosaltres i aquell record, el tenim gravat “a foc”. A més del Villarreal, has jugat a altres clubs històrics de la Lliga espanyola, com ara el R. de Huelva, R. Murcia, R. Valladolid o R. Zaragoza. En algun d’aquests equips, t’has trobat millor o especialment còmode? Penso que a on vaig madurar més, va ser al R. de Huelva, a 1a divisió. Allí vaig tenir com a companys a l’Emilio Viqueira, l’Ike Uche o el Juan Merino

ENTREVISTA (exentrenador del Nàstic). Em va servir per a veure com era el futbol de veritat, fora de jugar la Champions i amb companys com el Riquelme, Forlán o José Mari (exjugador grana), que decidien partits per si sols. Posteriorment, has jugat a les lligues belga, israelí i grega. Sempre és enriquidor a nivell esportiu i personal conèixer món, oi? Si, els dos àmbits són molt importants. Al final, el jugador espanyol està molt ben preparat. Aquí tenim molt bones escoles, bons entrenadors i quan un jugador està totalment format, pot jugar al país que vulgui. En l’aspecte personal també madures molt, perquè t’has d’integrar a les seves cultures, idioma, horaris, estil de vida, gastronomia, etc. Però la teva darrera “aventura” va ser a Kazackhstan. Que tal a aquest exòtic destí? Doncs allí, no he estat tan còmode com als anteriors destins. Israel i Grècia són països mediterranis i són molt semblants a nosaltres, et fan sentir acollit. I Bèlgica és un país absolutament europeu i cosmopolita. Per contra, a Kazajistan tenen una manera diferent de ser i pensar i és a on m’ha costat més adaptar-me. Per cert, allí vas coincidir amb l’actual preparador físic del Nàstic, Marti Matabosch. Va influir en la teva arribada aquí? Et va animar a venir al Nàstic? Bé, amb el Martí no vaig parlar molt, però em va donar molta confiança, el fet que sigui el preparador físic del Nàstic, perquè el conec prou bé i sé com treballa. Ell va venir al Kairat Almaty, el meu exequip, amb el Carlos Alès (tècnic ebrenc), com a entrenador i van fer un canvi radical en aquell equip, per a bé. Vaig quedar molt content i satisfet de treballar a les seves ordres.

Has estat internacional amb la selecció espanyola, a totes les categories, excepte a l’absoluta. Diguem noms de futbolistes importants, que van jugar amb tu, en aquestes seleccions. Doncs jugadors com David Silva, Piqué, Cesc Fàbregas, Jurado, Sergio Sánchez, Raúl García, Mikel Bergara, Roberto Jiménez (exporter del Nàstic)... Vam quedar subcampions d’Europa sub-17 i subcampions del Mundial sub18. Bonica època, sense dubte. Quines són les teves expectatives ara, com a jugador del Nàstic? Imagino que il·lusionat, amb l’inici d’aquesta nova etapa. Sí, molt il·lusionat. A curt termini, el que vull és “agafar” un to físic adient i com a objectiu principal, primer assegurar la categoria i després, com que em considero un jugador ambiciós, poder mirar més dalt. Penso que tenim plantilla, com per a fer coses molt boniques. Ja portes varies sessions, amb els que són els teus nous companys. Estaràs desitjant debutar, oi? Clar, estic desitjant debutar amb el Nàstic, “trepitjar” el terreny de joc i sentir la típica olor a gespa. Necessito competir, tinc moltes ganes de fer-ho, però ho vull fer com cal. Primer, és important com et deia, adquirir aquell to físic necessari per a l’alta competició, ja que no jugo des de finals de novembre, amb la finalització d’aquell campionat i després les festes nadalenques. Què vols aportar a l’equip, dins del verd i fora d’ell? L’equip m’ha sorprès moltíssim. Els companys tenen molta qualitat, hi ha molta entrega, molt de compromís i jo, el que vull aportar és més entrega, més compromís si cal i tota la meva experiència. Em sorprèn que l’equip estigui a on està a la classificació, sin-

cerament t’ho dic i espero que puguem revertir la situació. Et consideres un central contundent, expeditiu, rocós, o més bé ets d’aquells a qui li agrada anticipar, guanyar la posició al davanter i amb bona sortida de pilota? I sempre has jugat com a central? Home, jo sempre he anat fort, però no em sabria definir a mi mateix. Prefereixo que ho faci la gent. I quant a la posició, pràcticament sempre he jugat de central i és la meva demarcació ideal. L’última vegada que vaig jugar com a pivot defensiu, al mig del camp, va ser amb el Víctor Muñoz d’entrenador, quan estàvem al R. Zaragoza. Per cert, el mític exjugador del Nàstic, Antonio Lloret, exseleccionador valencià que et va entrenar, ens va enviar salutacions i ens va parlar molt bé de tu. Vols fer el mateix, des de Força Nàstic? I tant que sí! Ell va ser entrenador meu a la selecció valenciana sub-15 i tinc un record meravellós d’ell i d’aquella època. Doncs jo també li vull enviar salutacions des d’aquí i una forta abraçada. Ha estat una sorpresa agradable que em parlis del Lloret, perquè és una gran persona i va tenir un tracte excel·lent amb tots nosaltres. Maduresa absoluta, dins i fora dels terrenys de joc. La seva contrastada experiència, ha de ser un valor afegit, que li vindrà molt bé al nostre equip. Mostra un evident caràcter guanyador, ambició i una gran personalitat, que han de fer més forta la línia defensiva i per tant, a tot el conjunt. Benvingut César, nosaltres també estem desitjant, que arribi el teu debut en grana! Nacho González

Força

àstic

46 Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

jugador de la casa que va marcar una època al Nàstic

MIQUEL GASCÓN SAFONT “La valentia” Lloc de naixement Tarragona 4 d’octubre de 1928 Lateral esquerre - Del 1951 al 1960 294 partits amb el Nàstic 6 gols Força

àstic

48 Força

àstic

Força

àstic

Presentació de l i El petit cont

El Teatret del Serrallo acollir el passat 19 de desembre la presentació de la nova samarreta del Nàstic on la bandera de Tarragona és la protagonista. A partir d’un disseny d’Enric Solé, guanyador del concurs entre 150 propostes, la casa Hummel ha adaptat la samarreta perquè sigui la tercera equipació de l’equip. El president del club, Josep Maria Andreu, era l’encarregat de desvetllar el secret de la nova imatge de la samarreta que Xavi Molina i Daisuke Suzuki van ser els primers que van lluir. 50 Força

àstic

La nova samarreta està a la venda a la Nàstic Hummel Store i a la pàgina web oficial del Nàstic al preu de 65€, amb un descompte del 10% per als socis. Aquesta samarreta té una edició limitada a 1.000 unitats. Durant l’acte també es va presentar “El petit conte del Nàstic”, escrit per Enric Pujol i amb il·lustracions de Marta Contreras. El conte repassa la història de l’entitat des dels seus orígens. A més, inclou també estadístiques de la història del club i un seguit de jocs de lletres.

ª 3 samarreta

la te del Nàstic

Força

àstic

52 Força

àstic

Força

àstic

NOTÍCIES 2a DIVISIO A

54 Força

Osasuna - Nàstic

Nàstic 2 - Sevilla At. 1

jornada 18 10/12/17

C. Leonesa 2 - Nàstic 0

jornada 19 17/12/17

Nàstic 1 - Huesca 2

jornada 20 20/12/17

Rayo 2 - Nàstic 3

jornada 21 07/01/17

Almería 1 - Nàstic 1

jornada 22 14/01/17

Nàstic - Reus

jornada 23 21/02/18

Sporting - Nàstic

jornada 24 28/01/18

Nàstic - Cádiz

jornada 25 04/02/18

Albacete - Nàstic

jornada 26 11/02/18

àstic

jornada 17

18/01/18

Força

àstic

56 Força

àstic

Guanyadors del concurs del mes de gener 1er Premi

El Nacho González fent entrega de dos passis de preferent pel partit Nàstic - Reus a l’Òscar Príncep. Entrega realitzada al Frankfurt El Surtidor. Gentilesa: Revista Força Nàstic.

L’Òscar ens envia la seva col·lecció de la nostra revista.

2n Premi

El Pere Camarassa equipat amb motius granes i amb la seva col·lecció del Força Nàstic.

El Pere Camarassa guanyador del sopar a La Andaluza LC de la Part Alta, acompanyat de la seva dona, Dolors Gómez. A la foto amb Clàudia Cazorla, gerent del restaurant.

3er Premi

El David Cubero llegint Força Nàstic abans d’anar a dormir.

El Lluís Teruel fent entrega de la pilota signada pel jugador del Nàstic Xavi Molina al David Cubero. A la foto, amb el seu pare, Fernando Cubero. Entrega realitzada al Frankfurt El Surtidor. Gentilesa: Xurreria Teruel.

Força

àstic

58 Força

àstic

Força

àstic

ENS VISITEN...

C.F. REUS DEPORTIU President: Xavier Llastarri Entrenador: Aritz López Garai

Fundació: 1909 Estadi: Estadi Municipal de Reus Aforament: 4.300

Porters: Santamaría, Edgar Badia. Defenses: Álex Menéndez, Olmo, Íñiguez, Campins, Migue García, Atienza, Miramón. Migcampistes: Vítor Silva, Guzzo, Juan Domínguez, Carbonell, Gus Ledes, Borja, Tito. Davanters: Querol, Edgar Hdz., Ricardo Vaz, Fran, J. Cámara, David Aro, Máyor, Dejan Lekic.

Cádiz c. f. President: Manuel Vizcaíno Entrenador: Álvaro Cervera

Fundació: 1910 Estadi: Ramón de Carranza Aforament: 25.033 60 Força

àstic

Porters: Cifuentes, Rubén Yáñez, David Gil. Defenses: Carpio, Servando, Mikel Villanueva, Rober Correa, Brian, Marcos Mauro, Lucas Bijker, KH Sankaré, Kecojevic. Migcampistes: Garrido, Eugeni, Salvi Sánchez, Alverto Perea, Álvaro García, Aitor, Álex Fernández, Nico Hidalgo, Abdullah. Davanters: David Barral, Dani Romera, Carrillo, Traoré.

Força

àstic

62 Força

àstic

Força

àstic

Llums, càmera i pil

presentació al Pavelló del Nàstic dels 16 jugadors del Genuine amb els que el míster Rafel Magrinyà i la resta de staff tècnic, ha comptat per enfrontar-se a la resta de jugadors.

NÀSTIC Genuine EL MILLOR EQUIP DEL MÓN La meva història amb el Nàstic Genuine és una història d’amor a primera vista; i és que quan els coneixes i els veus entrenar i jugar a futbol, ja no pots viure sense ells. Són una autèntica pinya que riu, plora, s’enfada, gaudeix, guanya, perd, viu, s’emociona però sobretot s’ho passa bé trepitjant la gespa i tocant la pilota. I el nostre Nàstic Genuine ha estat l’impulsor i l’amfitrió de la segona fase de LaLiga Genuine que aquest cap de setmana ha portat a Tarragona i Salou, 18 equips de futbol dels millors clubs d’Espanya. Una competició que va viure una gran inauguració el passat divendres dia 19 de gener al Nou Estadi i que s’ha celebrat al Complex Esportiu Futbol Salou fins el diumenge 21. Però abans d’arribar a la competició com a tal, es va fer la 64 Força

àstic

Amb un pavelló ple de gom a gom i amb l’ajuda dels 300 voluntaris que han fet possible la celebració d’aquesta fase de LaLiga Genuine, el periodista Carles Cortés, anava cridant un a un a cada jugador que enl’arribar a l’escenari es vestia la samarreta entregada per un emocionat Josep Mª Andreu, President del Club Gimnàstic i Carles Navarro, Director General de BASF a Espanya; però a la cita no han faltat la resta d’herois del Genuine que també s’han fet la foto de grup. La presentació dels cracks del Nàstic Genuine es va fer dins la segona jornada del Voluntariat Grana que també ha servit per fer oficial l’acord de col·laboració entre el Nàstic i BASF i a través del qual l’empresa es converteix en patrocinador oficial de l’equip. Després de jugar a Vilareal i Tarragona, LaLiga Genuine viatjarà a Mallorca i Vigo. Podeu veure el Nastic TV al seu canal de youtube Nastic TV (www.gimnasticdetarragona.cat).

lotes... per Sílvia Petit

Força

àstic

66 Força

àstic

Força

àstic

68 Força

àstic

Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

ÁNGEL CUÉLLAR LLANOS “L’esquerra perfecta” Lloc de naixement Vilafranca de los Barros (Badajoz) 13 de setembre de 1972 Davanter - 2001-02 22 partits amb el Nàstic 10 gols 70 Força

àstic

Foto cedida per Lluís Milián. (Diari de Tarragona)

excel·lent futbolista que va fer gaudir al nou estadi (2ª A - 2001-02)

Reformes Integrals Banys i cuines Finestres d’alumini i PVC Tancaments de terrasses

Decoració Arquitectura Construcció Gestió immobiliària

Realitza la teva reforma amb nosaltres i sorprèn-te amb els nostres descomptes . Finançament fins a 24 mesos sense interessos.

Força

àstic

72 Força

àstic

Força

àstic

74 Força

àstic

Força

àstic

FUTBOL BASE PRE BENJAMÍ B

ALEVÍ C

76 Força

àstic

FUTBOL BASE INFANTIL B

JUVENIL B

Força

àstic

ESTEM A...

Club Gimnàstic Hummel Store Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Hotel Imperial Tarraco Hotel Ciutat de Tarragona Hostal Noria Royal Tarraco Club de Natació Tarraco Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona Casino Tarragona XOW (Tarraco Arena Plaça) Tradicionarius Bar Tennis Nàstic Brasilia La Andaluza LC Part Alta L’Arrosseria ITV Tarragona Bar de l’Estadi Panishop El Racó del Pescador Restaurant L’Ancora Restaurant Filosofia Restaurant Els 5 Sentits Restaurant Racó de l’Abat Restaurant Taula Rodona

Restaurant La Marina Restaurant El Terrat Restaurant Octoppusy Restaurant Antic Imperi Restaurant Sentits Braseria Taula Rodona Restaurant Nàutic Restaurant Palau del Baró Petit Tarraco Joieria Santa Gemma Varadero Osteria Lab Osteria Vermut Frankfurt El Surtidor Highland Nordic Tennis Tarragona Tennis Park Orion Estanc Casc Antic Uniocasió Bokatines La Sala Lab Können Wilfer Autos Klever Expeer.io Tatoos Power Ink Yoga One Mediaframe

Direcció: Nacho González Equip comercial: Oriol Cots,

Altarriba, Jordi Puchol

Albert Fernández Administració: Maria José Rodríguez Redacció: Nacho González, Bet

Martínez, Òscar Plaza

78 Força

àstic

Disseny i maquetació: Daniel

Edita: Casguamedia S.L Impressió: Indugraf Offset S.L

Plaça de la Font Hotel Plaça de la Font Quattros Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn La Barata Bar Capuccino El Melic El Candil Brasa d’Or Sentits Plaça del Fòrum La Fàbrica La Taberna de Nebur Tarakon Tabernae Pa i oli La Caseta de les Tres Bessones Domus Globus Punts d’informació i turisme C/Major Rambla Nova Les Gavarres Bowling Diverland Altafulla Taverna del Quatre Els Pallaresos Fruites i Verdures Els Pallaresos Pont d’Armentera Restaurant La Sort Dipòsit Legal: T 1540-2015 Tel.: 977 112 817 e-mail: f.nàstic@mediacatcomunicacio.com Amb el suport del Club Gimnàstic de Tarragona SAD

Força

àstic