2
Força
àstic
Força
àstic
3
4
Força
àstic
Presentació de Toni Seligrat com a nou tècnic grana
E
l Gimnàstic de Tarragona ha donat la benvinguda oficial a Toni Seligrat, que ja treballa al capdavant del cos tècnic del primer equip. El president de l’entitat, Josep Maria Andreu, juntament amb el director esportiu, Sergi Parés, van ser els encarregats d’acompanyarlo en la compareixença de presentació oficial davant els mitjans.
Josep Maria Andreu va repassar el seu currículum professional, destacant l’experiència a la categoria de bronze, concretament al grup tres, així com els quatre play-off d’ascens disputats en la seva trajectòria com a tècnic. Mentre que Toni Seligrat va deixar clar que arriba a Tarragona per guanyar i capgirar la situació esportiva actual. “Sé que les victòries treuen el millor de tothom, i això m’agrada, el meu objectiu és guan-
yar i buscar la manera i fórmula de guanyar”, va afirmar el nou tècnic del Gimnàstic de Tarragona. Després de les primeres paraules es van efectuar les fotografies protocol·làries sobre la gespa del Nou Estadi. El president grana va fer entrega d’una samarreta personalitzada a Toni Seligrat i també a Josep Maria Ferrer ‘Joma’, el nou segon entrenador del Nàstic.
Força
àstic
5
6
Força
àstic
SUMARI
14 ENTREVISTA David Goldar
8 Amb Javier Bonilla, Ferran Giner i Bernabé Barragán a l’...
40 ENTREVISTA Pol Ballesteros
20 Amb Xavi Roch al...
24 32 Amb Quique García a...
Primera fase de
12 Jugador històric: Ramón Llovet
30
Jugador històric Pedro Robles
16 Nàstic Vintage
35 38
Notícies Nàstic
36 37
Pòster
28
III dinar amb els socies més antics del Nàstic
Temps era temps, per Enric Pujol 44 Juan Andrés Sánchez, 45 el xòfer del Nàstic Jugador històric 68 Diego Torres
39
Força
àstic
7
AMB Javier Bonilla, Ferran Giner i Bernabé Barragán A L’...
ADREÇA Carrer de Comte, 12, Tarragona CONTACTE 657 44 10 04 osteriadellab@gmail.com HORARI - de diamrts a dissabte: migdia i nit - diumenge: migdia - diumenge nit i dilluns: tancat 8 Força àstic
Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Javier Bonilla, Ferran Giner i Bernabé Barragán van dinar al formidable restaurant Osteria Lab, ubicat al cor de la Part Alta. Aquest és un local històric i digne de ser visitat, ja que combina una modernitat ben exclusiva i elegant amb parets i arcs de l’època romana, tot destacant un espectacular pòdium del fòrum provincial. Ofereix deliciosos plats de cuina italiana i mediterrània i una de les seves característiques més celebrades i reconegudes és la dels menús degustació (veure pàgina de la dreta), i que van provar els jugadors grana. Tots tres van expres-
sar a la gerència del restaurant haver dinat excel·lentment i van confirmar una propera visita. Us aconsellem l’Osteria Lab com una magnífica possibilitat de cara als dinars-sopars d’empresa o colles d’amics, que ja podeu anar reservant. Pel que fa a les Festes, estaran oberts al públic els dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Any nou. Una manera excepcional de gaudir d’aquestes dates tan senyalades, en un ambient ple d’història i classe i d’una oferta gastronòmica absolutament exquisida. Osteria Lab és tota una referència en el món culinari de la nostra ciutat, des de fa sis anys.
DINEM AMB...
1 1 - Ou trufat a baixa temperatura.
4 4 - Caramella (pasta farcida de speck i indivia amb burrata fresca i pesto vermell).
2 2 - Tomino (formatge a la plantxa enbolcallat amb guanciale.
5 5 - Roast-beef amb escames de parmesà i boletus confitats.
3 3 - Vitello tonnato (rodó de vedella amb salsa de tonyina).
6 6 - Cannolo sicilià amb festuc i taronja gebrada.
7 - En acabar el fantàstic àpat, Javier Bonilla, Ferran Giner i Bernabé Barragán es van fotografiar amb Sandro Mamino, el gerent d’aquest grandíssim restaurant tarragoní. Els futbolistes del Nàstic es van trobar ben còmodes i van rebre un tracte molt amable, cordial i professional, per part de l’staff de l’Osteria Lab. De 10!
7
Força
àstic
9
10 Força
àstic
Força Força
àstic àstic
11 11
JUGADORS HISTORICS
Plaça de la Font, 28. Tarragona Telèfon: 977 910 646
jugador d’una implicació màxima amb la samarreta grana 12 Força
àstic
Ramón Llobet Gavaldà “El tigre”
D.E.P
Lloc de naixement Cambrils (Tarragona) 29 d’octubre de 1933 Lateral Dret del 1955 al 63 235 partits amb el Nàstic 4 gols
Força
àstic
13
Entrevista DAVID GOLDAR Jugador del Nàstic de Tarragona
“
Hem d’estar units i tirar endavant això entre tots
“
- El carisma Nom complet
David Goldar Gómez
Data de naixement 15 de setembre de 1994 Lloc de naixement Portas (Pontevedra) Equips com a jugador R. C. Celta de Vigo B (2a B) R. C. Celta de Vigo (1a divisió) S. D. Ponferradina (2a B) Pontevedra C. F. (2a B) U. E. Cornellà (2a B) Gimnàstic (2a B) 14 Força 14 Força
àstic àstic
David Goldar és una d’aquelles persones que dóna gust sentir parlar i reflexionar. Es tracta d’un futbolista gallec que es va formar al planter del R. C. Celta de Vigo, i que després de tres experiències a la S. D. Ponferradina, Pontevedra C. F. i U. E. Cornellà ha arribat aquest passat estiu al Nàstic, on diu que es troba ben còmode. Tot i això, li falta que l’equip es mostri més fiable i regular, per tal de sentir-se absolutament ple i feliç. En parlem a les banquetes del Nou Estadi. Et vas formar a les files del R. C. Celta de Vigo, fins a arribar al seu filial. Segur que molt agraït al club de Balaídos i que sents una gran estimació per aquesta entitat. Sí, està clar. Vaig estar molts anys al Celta, ja que vaig arribar quan era aleví i hi vaig jugar en aquest club fins que tenia 22 anys. Allí vaig viure la meva primera experiència fora de casa, perquè al principi jo seguia vivint al nostre poble i anava a entrenar cada dia fins a Vigo. Però quan tenia 15 anys ja vaig viure allí, perquè la meva germana estudiava en aquesta ciutat i tenia un pis, el qual vam compartir. Durant aquella etapa vaig aprendre que a la vida, t’has de sacrificar per tal d’aconseguir els teus somnis o objectius. Fins que un 3 de maig del 2013 debutes amb el primer equip ‘celtiña’, enfront de l’Osasuna. Quina va ser la teva sensació, quan et vas veure a l’elit? Doncs vaig viure aquell moment amb
molta il·lusió i ben intensament, però amb la joventut i inexperiència pròpia d’un noi d’aquella edat. No obstant, penso que si m’hagués arribat aquella oportunitat uns anys més tard, l’hauria gaudit més i també aprofitat millor. En aquell conjunt vas coincidir amb futbolistes com Iago Aspas, Nolito, Orellana, Guidetti, Hugo Mallo, Borja Oubiña, De Lucas, Augusto Fernández, Mario Bermejo o Krohn-Dehli. Surten bons noms aquí, eh? Sí, era un equipàs. Aquella temporada (2012-13), vam arribar a les semifinals de la Copa del Rei, tot eliminant a l’At. Madrid al Vicente Calderón amb un gol de Guidetti. La veritat és que van ser uns anys molt bonics per a mi, i recordo aquella etapa amb molt d’afecte. Per cert, en aquell Celta començava a jugar un jove Levy Madinda, exjugador del Nàstic. Que tal la relació amb ell? (Riu i l’anomena “Don José Luís” Levy Madinda). És molt fàcil portar-se bé amb ell, perquè és un noi molt agradable, alegre i honest. Ara fa un temps que no ens veiem, però la meva estimació cap a ell segueix intacte. De cara a la 2016-17, signes per la S. D. Ponferradina i allí, coincideixes amb un mite del ‘nastiquisme’, Xisco Campos. Teniu un gran feeling entre vosaltres, eh? Així és, amb Xisco tinc una relació excel·lent. Quan vaig arribar a la Ponfe-
ENTREVISTA rradina, jo era molt jove i ell, ja era tot un veterà i un home amb moltíssima experiència i em va acollir molt amablement. Compartíem habitació als hotels quan estàvem concentrats i vam passar molts bons moments junts. Tant ell com la seva dona, són unes persones espectaculars (opinem igual).
gir els errors és identificant-los. El que intentem durant la setmana és millorar en tot el possible i si després no ho aconseguim, és que alguna cosa estem fent malament. Tot i això, estem tots molt conscienciats i units i segur que amb el pas de les jornades es notarà aquesta millora grupal que busquem.
Després d’aquesta etapa passes pel Pontevedra C. F. i la U. E. Cornellà i finalment, el teu fitxatge pel Nàstic. Com vas rebre l’interès del nostre club, pels teus serveis? Doncs em va arribar l’interès del Nàstic al principi del play off de la temporada passada. Jo tenia clar que volia prendre una decisió respecte al meu futur el més ràpid possible, perquè volia tenir un estiu tranquil. Per a mi va ser molt senzill acceptar l’oferta, perquè aquest és un club molt important i no tenia massa sentit donar-li més voltes. I aquí estic, molt content d’haver signat per aquesta entitat, malgrat que ara cal aconseguir els resultats que tots volem.
Està el vestidor fort mentalment, per tal d’assolir les posicions classificatòries que tots esperàvem? Aquest vestidor té una grandíssima qualitat humana i entre nosaltres tenim clar que no ens podem permetre cap mena de desunió. Podem perdre partits, com els hi passa a tots els equips, però el grup ha d’estar unit i sa. Aquesta és l’única manera de solucionar la situació i entre tots, hem de tirar això endavant, si o si.
Què està passant David? Quin inici de campionat tan complicat i irregular el de l’equip, oi? La veritat és que això passa molt sovint, en altres clubs importants i històrics, que han baixat a la 2a B. El primer any mai és fàcil, tot i que hi ha excepcions. Els projectes de vegades, passen per moments complicats i el que hem de fer és adaptar-nos a les circumstàncies perquè si ho fem així, més gran serà el benefici per a tots plegats. Per solucionar els problemes, tant en el futbol com en la vida, primer s’ha de reconèixer la situació que estàs vivint. Segur que dins el vestidor li heu donat “mil voltes” a tot i que cada diumenge sortiu al terreny de joc amb la idea de revertir la situació. Però tot i això, l’equip no acaba “d’arrencar”... Jo penso que la millor forma per corre-
En el teu cas particular, vas començar la competició com a central, però ara estàs jugant al mig del camp. Una posició aquesta que no és desconeguda per a tu (ho va fer amb el Celta B). Bé, jo durant la meva etapa al futbol base, vaig jugar moltes vegades al mig del camp, però des que sóc professional, gairebé sempre ho he fet de central. De tota manera, penso que el futbolista complet, ha d’interpretar el joc des de qualsevol posició. I si ara he de jugar al mig del camp perquè l’equip ho necessita, doncs ho faig encantat. Al final l’objectiu individual dels jugadors, és serli útil al grup. Tinc la impressió que ets un futbolista molt exigent amb si mateix. Dels que ho analitzen tot i sempre volen més. Penso que si, que em defineixes bé. Crec que aquesta és l’única manera de viure el futbol, o almenys m’ho sembla a mi. En aquest món, està associat que tot va bé o malament, depenent de si has guanyat
o perdut, i està clar que al final això és el més important. Però jo li dono molt de valor al “com” fas les coses, amb quina actitud, amb quina energia o implicació. La manera de fer que aquesta professió tingui sentit, és involucrant-se al màxim. Com un dels capitans de l’equip i home carismàtic que ets, quin missatge vols enviar a l’afició grana, des de Força Nàstic? Primer m’agradaria agrair-los que diumenge rere diumenge “renovin” la seva il·lusió per venir al Nou Estadi i dir-los que nosaltres treballem molt durant la setmana per intentar donar-los satisfaccions. Hem d’aconseguir la millor sintonia possible entre afició i jugadors, pel benefici del club i del projecte. I que confiïn en aquest equip, que al final els resultats arribaran, estic convençut. Com t’evadeixes de la pressió que genera el futbol? Quins són els teus hobbies? La veritat és que Tarragona és una ciutat espectacular i m’agrada molt visitar-la i anar a algun restaurant a dinar, amb la prudència que li toca a un futbolista professional, perquè tenim la nostra dieta. Moltes vegades ens reunim els companys d’equip i passem estones junts. No sóc massa d’estar a casa, ni tampoc de jugar a la Play. M’estimo més llegir un bon llibre o veure sèries. Un altre hobbie que tinc ara és el d’anar al parc amb la filla del Jonathan Pereira! (Riem). El dit, un gust sentir-lo parlar. Un d’aquells jugadors que ben aviat es mostren implicats i ho donen tot pel bé del seu equip i els seus companys. De moment ja li ha tocat jugar en dues demarcacions ben diferents, però sempre ho ha fet amb un mateix resultat: professionalitat, rendiment, entrega i serietat, tot en un. Nacho González
Força
àstic
15
NASTIC VINTAGE
Foto del Nàstic de la temporada 1964-65, en la qual el nostre equip jugava a la 3ª divisió, i va finalitzar el campionat en 3ª posició. Va disputar la promoció d’ascens a 2ª divisió, però no va assolir la categoria de plata. A dalt: Ton Alujas (massatgista), Palau, Borràs, Roselló, Llobet, Liñero, Requena, Cabello. A baix: Gargallo, Serer, Madrid, Beascoetxea i Puig.
Foto de l’onze inicial que va presentar el Nàstic (2001-02) en un amistós de pretemporada disputat al Nou Estadi enfront de l’At. Portuguesa (Brasil), i que va guanyar el conjunt grana per 2-0. Aquell curs el Nàstic jugava a la 2ªA divisió. A dalt: Albert Tomás, Manolo Herrero, Jubera, Oliva i Javi Rico. A baix: Dani Marín, Pinilla, Marc Bernaus, Codina, Castillejo i Serrano. Força àstic àstic 16 16 Força
Força
àstic
17
18 Força
àstic
Força
àstic
19
Amb XAVI ROCH aL... DELEGAT del Gimnàstic de Tarragona
“
Amb l’esforç i la dedicació de tothom, els resultats arribaran segur
“
Xavi Roch és el delegat del primer equip del Nàstic, des de la temporada anterior, tot agafant el testimoni de l’estimat, respectat i inoblidable Josep Maria Grau (DEP). També fou delegat del C.F. Pobla durant tres campanyes (del 2015 al 2018). Es tracta d’un nastiquer de tota la vida que compleix un somni amb la seva tasca actual, a tocar de les banquetes. Ens citem amb ell a l’excel·lent Solric Alta Taverna, ubicat a la Plaça de la Font, per tal que el coneixeu una mica millor. Val la pena, ja que és un home cordial, proper i amable.
Sempre has estat una persona molt futbolera, com ho demostra el fet que des de la categoria aleví ja jugaves a La Salle de Tarragona. Així és, vaig començar a jugar al futbol de ben petit al carrer, tal com fan la majoria de nens. Sóc del Serrallo i allí hi ha molta tradició per aquest esport. I en arribar a l’escola vaig jugar a La Salle des de categoria aleví, fins a l’infantil. Però el nostre entrenador també era del Serrallo i va marxar al C.E. Catllar i tots els nois que érem serrallencs, vam anar amb ell. En aquest club vaig jugar des de l’any 1985 fins al 2011. I la teva vinculació afectiva amb el Gimnàstic, des de quan et ve? Doncs a casa nostra sempre hem “viscut” Nàstic, tota la família sempre ha estat molt i molt nastiquera. El meu pare per exemple, va jugar amb l’amateur grana durant els 20 Força
àstic
anys 50. I jo fa molts anys que sóc soci, així que es podria dir que és un sentiment de tota la vida i que em ve de família, sí. Quins són els primers jugadors que recordes? Els teus primers ídols en color grana? Recordo molt aquell equip en el qual jugaven Amigó, Pani, Bañeras, Cunillera o Palanca, tot i que jo era molt petit. I d’altres futbolistes més recents com Paulino, Toni Torres, Escoda o Oribe. La veritat és que anar al Nou Estadi sempre va ser un plaer i una gran alegria per a mi. Fins i tot et diré que quan arriba l’estiu i estem un mes o un mes i mig sense futbol, el trobo molt a faltar. Des de la temporada passada ets el delegat del Nàstic, però això va succeir per un motiu que ningú esperava i que va “gelar” el cor de tothom. Què va significar per a tu agafar
el testimoni de l’estimadíssim i “etern” Josep Maria Grau (DEP)? Sempre havia somiat ser el delegat del Nàstic, però era conscient que aquest càrrec l’ocupava una institució. Sovint li deia al meu amic i mestre Josep Maria, que quan ho deixes m’agradaria ocupar el seu lloc. I ell sempre tenia paraules amables i de suport cap a mi i m’explicava com feia les coses, perquè jo de vegades li donava un cop de mà, en les seves tasques. Per a mi ser el delegat del Nàstic és com un somni, però malauradament ha passat d’una manera que ningú volia. Entenc que per a tu seria motiu d’una gran responsabilitat, tenint en compte la “petjada” inoblidable que ha deixat a Can Nàstic. Totalment d’acord, la paraula per definir al Josep Maria Grau és la d’inigualable. De fet, ell “sempre
ENTREVISTA serà” el delegat del Nàstic. En el vessant professional i personal, era meravellós. La temporada passada, després que ens deixés, tots els delegats dels equips contraris i els àrbitres em preguntaven per ell, per com havia passat tot plegat i mostraven les seves condolences i tristesa. No he conegut a ningú que tingui una mala paraula d’ell (un servidor, tampoc). Com recordes el moment en què et van oferir aquest càrrec? I vas tenir algun dubte o va ser un si ràpid? No vaig tenir cap mena de dubte, fou un si ràpid i contundent. Durant les tres temporades que vaig exercir com a delegat de la Pobla i el temps que vaig ajudar al Josep Maria Grau, vaig anar coneixent les tasques pròpies d’aquesta feina. Recordo el dia en què em va trucar Lluís Fàbregas tot dientme que havia de viatjar a Còrdova amb l’equip. La veritat és que en quatre o cinc anys, s’havia fet realitat el meu somni de ser el delegat del Nàstic. Quines són les funcions que desenvolupes en el dia a dia? Entre setmana he de passar els horaris dels entrenaments als futbolistes, si algun jugador s’ha de fer una revisió mèdica, l’acompanyo i estic pendent de qualsevol alteració que hi pugui passar, per tal d’actuar amb la urgència necessària. De cara als partits, organitzar el viatge si juguem com a visitants. Si ho fem com a locals he de rebre als àrbitres i dur a terme tota la rutina de presentació de fitxes, etc... Canvia una mica la meva feina si juguem a casa o fora. I notes moltes diferències en la teva tasca actual, envers la campanya anterior en la qual l’equip jugava a la LFP? Bé, a banda dels desplaçaments
per motius obvis, hi ha alguna diferència. A la LFP, has de gestionar tres o quatre tràmits més el dia de partit, però a partir d’aquí, és més o menys la mateixa feina. Ens pots explicar alguna vivència personal digne de remarcar, viscuda durant el curs anterior o l’actual? Recordo molt que la temporada passada anàvem a jugar a estadis que jo sempre havia vist per la televisió, i per a mi va ser força impactant aquest fet. O quan vam anar a jugar a Riazor i el delegat del Deportivo de la Corunya, que és l’Àngel Barros i tota una institució dins el futbol espanyol, va estar xerrant una bona estona amb mi. Jo em sentia com un “nen amb sabates noves” (riem). Dins l’entorn grana existeix certa preocupació per la marxa de l’equip i tu convius amb els futbolistes diàriament. Com veus els ànims dins el vestidor? Et puc dir que aquest vestidor està format per un grup de persones amb una qualitat humana extraordinària. Els ànims estan bé, tot i que estan preocupats per la dinàmica de l’equip. Però estic absolutament convençut que amb l’esforç i la dedicació de tots, això ho tirarem endavant. Els resultats arribaran, segur. I quina és la teva relació amb els jugadors? Segur que et veuen com una persona de confiança que els hi pot ajudar en diversos aspectes, sobretot en el vessant personal. Doncs quan acaben de signar pel Nàstic i arriben a Tarragona, sempre em demanen ajuda i consells. Sóc com un “pare” per a ells. Durant el seu primer mes aquí, jo m’encarrego d’ajudar-los en la seva adaptació al club i la ciutat. Fonamentalment en temes de
buscar-los un pis, si necessiten fer algun tràmit, etc...després, quan porten aquí uns dies, ja “volen” sols. T’agradaria seguir com a delegat grana per molts anys, o això és quelcom que no t’has plantejat encara? Ara tinc 45 anys, vol dir que em queden 20 per jubilar-me. Doncs bé, m’agradaria estar aquests 20 anys com a delegat del Nàstic. Estic molt feliç, molt il·lusionat i aquesta és una feina que m’encanta. Mentre el club vulgui que continuï, aquí estaré. A més, ets el president del C. E. Catllar. D’on treus el temps? És complicat, la veritat. Jo finalitzo el meu mandat com a president del C. E. Catllar el 30 de juny del 2020. Aprofito per agrair públicament a la meva dona la comprensió, ja que sense la seva paciència no m’hauria estat possible compaginar la meva funció en ambdues entitats. Hi ha ocasions que estic tot el dia a les instal·lacions del Nàstic i al vespre, marxo a El Catllar a fer feina d’oficina. Però ara ja tenim al club on volíem i ja marxa amb normalitat, dins la humitat d’un equip d’un poble petit, com és aquest cas. Un plaer haver compartit aquesta xerrada i taula amb el Xavi Roch. Es nota ràpidament que es tracta d’una persona involucrada amb el Nàstic i la seva gent i que desenvolupa la seva feina amb la màxima serietat, compromís i il·lusió. Tot seguit de l’entrevista, vam delectar-nos amb un deliciós arròs caldós amb llamàntol, que ens va preparar l’equip del Solric Alta Taverna. Un indret aquest totalment recomanable pels bons gourmets! Nacho González Força
àstic
21
Xavier roch adserà -El delegat granaLloc de naixement Tarragona 09 de juny de 1973 Equips com a delegat Delegat del C. F. Pobla (2015-16, 2016-17 i 2017-18) Delegat del Gimnàstic (2018-19 i 2019-20)
22 Força
àstic
Josep Maria “Grau sempre serà el delegat del Nàstic
“
Força
àstic
23
primera fase de
T
arragona ha acollit per segon any consecutiu la fase inicial de la competició dels valors i del futbol, LaLiga Genuine Santander. El Nàstic ha tornat a ser seu i l’equip amfitrió en una temporada amb rècord de participació per equips. Fins a 36 clubs de futbol disputaran quatre fases per veure els dos campions d’aquesta tercera edició, ja sigui per sistema de punts amb les victòries aconseguides i el que tingui els millors registres de fair play. La competició va començar al Nou Estadi en l’acte de benvinguda que donava l’inici a un cap de setmana on cadascun dels equips disputaria tres partits. El president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu; i el president de LaLiga, Javier Tebas van ser els encarregats de donar per oficialitzat l’inici de la lliga. Els centenars de persones situades a la tribuna del Nou Estadi van poder animar als 36 equips en la desfilada sobre el terreny de joc. Ambient festiu i de companyonia des del principi que es va traslladar als camps del Complex Esportiu Futbol Salou en les jornades de dissabte i diumenge. Força àstic 24 24 Força àstic
Des de les 10 hores i fins les 20 h del dissabte es van viure sis partits simultanis on el futbol i l’esportivitat es van imposar. Un any més, el Voluntariat Grana va col·laborar fent possible les dues jornades de competició i la jornada inicial. Més de 300 voluntaris van participar en els partits seguint les indicacions dels organitzadors, així com donant suport als més de 550 futbolistes que hi van prendre part. El Nàstic Genuine va debutar davant el Villarreal CF. Dissabte a la tarda va aconseguir la victòria davant el Real Sporting i es va acomiadar de la fase el diumenge contra el Real Betis, un dels debutants en la competició estatal. Un cop tots els equips havien disputat els tres partits es va fer entrega de les medalles a tots els jugadors, on van ser-hi presents la directora de la Fundación LaLiga, Olga De la Fuente; i el president de l’entitat grana, Josep Maria Andreu. Després dels agraïments pertinents i el missatge a tots els participants es va fer l’acte de clausura per acomiadar un cap de setmana fantàstic.
Força Força
àstic àstic
25 25
de visita pel museu... Contraportada del diari Dicen amb una foto del Nàstic de la temporada 1952-53, en la qual l’equip grana jugava a la 2ª divisió
26 Força
àstic
Força
àstic
27
III dinar amb els socis
L
’entitat grana ha celebrat la tercera trobada anual amb els socis que porten més temporades renovant el seu abonament del Gimnàstic de Tarragona. Un total de 23 nastiquers han pogut compartir aquest dinar tan especial a Casa Joan Miret, que com és tradicional ha estat presidit per Josep Maria Andreu.
sentants institucionals en un acte que s’ha instaurat en el calendari oficial d’actes de l’entitat, i que anualment se celebra dies abans de la Junta General d’Accionistes. En aquesta edició, la del 2019, s’ha celebrat el passat dia 29 d’octubre, a la sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Els participants han compartit un dinar per repassar l’actualitat grana, especialment els àmbits esportiu, social i econòmic. El president Josep Maria Andreu; acompanyat de Antoine Jordà i Josep Alió, consellers de la SAE; Lluís Fàbregas, director general del Nàstic; i Josep Francesc Ferrer, vicepresident del Club, han estat els repre-
Després del dinar, tots els assistents van rebre una fotografia emmarcada d’aquesta trobada, la qual s’havia realitzat a l’inici de l’acte al jardí de Casa Joan Miret de la Rambla Nova, espai emotiu i ple d’història del Club, ja que durant molts anys es van ubicar les oficines de l’entitat tarragonina.
28 Força Força àstic àstic 28
s més antics del NÀSTIC
Força
àstic
29
JUGADORS HISTORICS
Foto cedida per Estiven Monforte Penya LoNàstic Terres de l’Ebre
C/ Montoliu, 14 - Local 3 B El Morell - 688 376 673
un dels millors centrals en la història del nàstic 30 Força
àstic
Pedro Robles Aguilar “El mariscal” Lloc de naixement Múrcia 03 de febrer de 1944 Central del 1972 al 77 165 partits amb el Nàstic 7 gols
Força
àstic
31
Amb Quique Garcia a...
Quique García en la seva època de jugador (Temporada 2001-02)
Parlar o escriure sobre el Quique García és motiu d’un grandíssim plaer i d’una enorme satisfacció personal, ja que som íntims amics des de la infantesa (vam ser companys d’equip al futbol base del Nàstic durant vuit temporades). Tarragoní i nastiquer pels “quatre costats”, es tracta d’un dels jugadors sorgits del nostre planter que ha disputat més encontres oficials amb la samarreta grana i sempre ho va fer amb un excel·lent rendiment i una involucració innegable. En parlem de tot plegat, al magnífic restaurantmarisqueria l’Ancora. Vas arribar al Nàstic en edat aleví, passant per totes les categories fins a assolir el primer equip. No hi ha cap mena de dubte que portes aquests colors ben dins, eh? Sí, està clar. Com ja saps (riem), vaig començar de ben petit fins a arribar al primer equip, que és el gran somni de tots els nens que s’inicien al futbol base. Això no és gens senzill que passi, però jo vaig tenir la sort que va succeir. I evidentment, aquests colors són els meus, els que porto al cor. (Ho corroboro). Debutes en el primer equip la temporada 1995-96, amb Jordi Gonzalvo de míster. Que va significar per a tu, veure’t a la plantilla del Gimnàstic? Doncs va ser impressionant. Jo venia de jugar el curs anterior amb l’amateur i des que era juvenil, ja anava a entrenar molt sovint amb el primer equip. Recordo que era estiu i jo estava treballant al restaurant de la meva germana i no tenia gens clar que passaria amb el meu futur futbolístic. De sobte, em van trucar des del club i em van comunicar 32 Força
àstic
que faria la pretemporada amb el primer equip. Jordi Gonzalvo em va donar aquella oportunitat i li estaré eternament agraït. Després de diverses campanyes al conjunt grana, arriba un curs per a tu ben especial (2000-01), quan aquell conjunt entrenat per Josep Maria Nogués va aconseguir l’ascens a 2a A, 22 anys després de l’anterior. És aquest, el millor moment de la teva trajectòria esportiva? Home, moments bonics i especials hi va haver molts, però aquest és obvi que va ser únic i molt emotiu. Era un altre somni de la infantesa que es complia perquè allò significava pujar a 2a A, amb l’equip de la meva vida. El record que tinc d’aquells dies, és absolutament inoblidable. Era el Nàstic dels Oliva, Leo (DEP), Gordillo, Marc Bernaus, Serrano, Sergio Lara, Manolo Herrero, Masnou, Barila, Codina, Félix Prieto, Castillejo o tu mateix. Un grandíssim equip! Sí, era un equipàs. Però sobretot vull desta-
car que formàvem un grup humà impressionant, un grup d’amics que tenia una relació excel·lent dins i fora del verd. Aquell vestidor era una autèntica família i anàvem tots a una i penso que aquesta, va ser la clau d’aquells anys. La campanya següent, ja a 2a A, vas viure l’experiència de jugar a la LFP amb la “teva” samarreta grana. Qui li havia de dir a aquell Quique que va arribar al Nàstic amb 11 anys, oi? I tant! Això no ho vaig pensar mai. El meu objectiu era arribar al primer equip i a partir d’aquí, fer les coses prou bé per a continuar més anys a la plantilla. El que està clar, és que per a mi jugar amb el Nàstic a la LFP va significar una experiència fantàstica. Llàstima d’aquella lesió que vas patir al Santiago Bernabéu, en aquella mítica eliminatòria (2001-02) de Copa del Rei, enfront del R. Madrid. Només vas poder gaudir de l’estadi i del matx uns pocs minuts... Ufff... allò va ser horrible per a mi, perquè ju-
EXJUGADOR gar al Bernabéu i enfront de futbolistes com Casillas, Hierro, Helguera, R. Carlos, Guti, Zidane, Figo, Raúl i companyia, significava un altre somni personal. I als 10 minuts em vaig lesionar, cosa que no em passava mai. Recordo que li vaig dir a l’Ernest Canete que volia tornar al terreny de joc, però de seguida vaig notar que no podia. Fou una autèntica llàstima, sí. Vas jugar set temporades al Nàstic, disputant 201 encontres oficials i aconseguint 10 gols, tot i que la teva demarcació era la de defensa. Números per sentir-se ben orgullós. Sí, per a mi és motiu d’un gran orgull haver assolit aquests números. A més, pertanyo al ‘Club dels 200’ (partits jugats amb el Nàstic), tot compartint aquest honor amb futbolistes històrics d’aquesta entitat. I això, per a un noi de la casa com és el meu cas, és meravellós. No puc demanar més, la veritat. A quins companys de la teva etapa grana em destacaries? I a quins entrenadors? He tingut la sort i el plaer de jugar amb grans futbolistes com Fran Figueroa, Toni Torres, Castillejo, Codina, Masnou, Gordillo, Serrano, Félix Prieto, Pinilla, Vizcaíno, Ángel Cuellar, L.M. Ramis, Bruno Saltor... i d’entrenadors et destacaria a Jordi Gonzalvo, perquè em va fer debutar i em va donar molta confiança, i al Josep Maria Nogués, amb qui vam aconseguir l’ascens a 2a A i que també em va entendre molt bé, en el futbolístic. De fet, encara tenim molt bona relació. Has mantingut un contacte habitual i especial, amb alguns dels teus companys de vestidor? Doncs tinc relació amb molts d’ells. De fet, mantenim un grup de whatsapp de l’equip
que va pujar a 2a A (2000-01) i estem en contacte permanent. Molt sovint parlo amb Masnou, Castillejo, Félix Prieto, Sergio Lara, Pallarés, Codina o Barila. Aquell vestidor va ser molt especial, tal i com et deia abans. Han passat els anys i encara som amics. Aquella etapa ens va “marcar” a tots plegats. Vas ser un futbolista amb una gran qualitat tècnica, amb criteri, que sortia amb la pilota jugada des del darrera i força polivalent, perquè vas actuar com a central, lateral esquerre i algun cop com a pivot al mig del camp. I sempre a disposició dels entrenadors, ja que gairebé mai estaves de baixa. La veritat és que molt poques vegades estava lesionat, algun cop vaig patir alguna lesió muscular, com la que comentàvem abans al Santiago Bernabéu, però mai una de certa importància o de massa durada. Així que els diferents entrenadors que vaig tenir podien comptar sempre amb mi, si així ho consideraven oportú. Des de fa uns anys estàs exercint com a entrenador. Vas estar-hi tres temporades al col·legi Sant Pau i ara, ets el míster del Base 2012 Pallaresos Club, en categoria cadet. El teu objectiu és dedicar-te professionalment en un futur? Bé, jo des que vaig començar com a tècnic, ho estic fent amb aquesta idea. M’he anat traient els títols pertinents i la meva il·lusió és ser entrenador professional, clar que sí. Trobo a faltar molt l’ambient del vestidor, dels companys, i tot el que envolta a aquest món, ja que sempre ha estat el que més m’ha agradat. Tant de bo pugui tornar a viure del futbol. La campanya anterior vas ser el segon entrenador del Kiko Ramírez al C. E. Sa-
badell (2a B), durant uns mesos. Que tal va anar aquesta experiència? Molt bé, a mi em va aportar moltíssim. Primer que res, li dono molt de valor al fet que un entrenador del prestigi del Kiko, comptés amb mi. Va ser com una ‘master class’ en el personal, perquè és un gran tècnic i considero que vaig aprendre molts conceptes, al seu costat. Ara no he pogut anar amb ell a Grècia (Ramírez entrena actualment al Xanthi Athlitikos Omilos d’aquest país) per diferents circumstàncies, però si en el futur surt l’opció de tornar a treballar amb ell, no m’ho hauré de pensar dos cops. A més, tenim una excel·lent relació des de fa molts anys. Imagino que per a un nastiquer de cor com és el teu cas, tornar a l’entitat grana ara com a tècnic, seria com un somni fet realitat. Està clar, alguna vegada ho he comentat això. Tornar al Nàstic seria impressionant per a mi, i si algun dia es presenta aquesta possibilitat, la rebria amb una gran satisfacció i il·lusió. Aquest club el considero casa meva i tornar a treballar per a ell, seria el màxim. Tot un crack, el Quique! En el vessant humà i en l’esportiu. Li vull desitjar des d’aquestes línies molta sort en el seu futur professional, ja que a banda de considerar-lo un “germà”, és un home de futbol en estat pur i també perquè s’ho mereix. Segur que ben aviat el veurem triomfant des de les banquetes. Després de la xerrada, vam gaudir amb un extraordinari suquet de peix, a un dels menjadors de l’Ancora. Una nit absolutament perfecte, per tot plegat! Nacho González
Força
àstic
33
LUISMI 34 Força
àstic
NOTÍCIES
Celebrada la Junta General d’Accionistes 2019 del Gimnàstic de Tarragona SAD La Sala Eutyches del Palau de Fires i Congressos de Tarragona ha acollit la Junta General Ordinària d’Accionistes 2019 del Gimnàstic de Tarragona SAD on ha assistit un 85,06% del capital de la societat. La reunió ha començat a les 19.40 hores i s’ha allargat fins les 21.19 hores. El president del Nàstic, Josep Maria Andreu, ha fet la introducció a la Jun-
de l’Avinguda Catalunya, el Dinar Club
Josep Maria Andreu ha finalitzat la
ta amb un informe de gestió on ha
Empresa al Castell de Tamarit amb més
seva intervenció afirmant que “segui-
repassat els fets més importants del
de 200 empreses que fan costat al
rem treballant com ens caracteritza:
darrer any en matèria esportiva, social
Nàstic, a banda de recordar les entitats
amb la màxima il·lusió, la màxima res-
i econòmica, explicant com es va des-
del territori amb qui col·labora el club
ponsabilitat i la màxima honestedat.
envolupar el passat curs esportiu a la
com el Banc de Sang, l’Hospital Joan
Amb el compromís de tornar al Nàstic
categoria de plata, que va acabar amb
XXIII, la Muntanyeta, Fundació Diagra-
el més aviat possible a LaLiga, perquè
el descens a la Segona Divisió B. El
ma, l’Associació contra el Càncer, entre
som el Nàstic i la bona feina feta so-
president ha expressat davant els ac-
d’altres. A més a més de les visites als
cial i econòmicament també tornarà
cionistes “el màxim suport a jugadors
centres escolars i també hospitals, din-
a tenir els seus fruits en els èxits es-
i tècnics perquè estem convençuts que
tre del programa Junts Creixem.
portius”.
esportiva d’aquest inici del curs i inten-
En matèria econòmica el president del
Posteriorment, el director general
tar aconseguir l’objectiu previst”.
Nàstic ha expressat que “hem superat
Lluís Fàbregas, ha detallat partida
definitivament la greu situació econò-
a partida el balanç de la temporada
En l’aspecte social, Andreu ha apun-
mica que hem patit durant els últims
2018-2019 i el pressupost per a la
tat que actualment l’entitat té 5.521
anys”. Explicant que el tancament de la
temporada 2019-2020, que serà
socis, una afició que “és fonamental
temporada 2018-2019 té un resultat
de 6.045.000 €, incloent l’ajuda al
per nosaltres tenir el seu suport per
de 612.000 € de superàvit, liquidant
descens d’ 1.700.000 € per part de
tal d’aconseguir els objectius que ens
156.000 € d’impost de societats i apli-
LaLiga. Després, el director esportiu
hem marcat”. A l’informe de gestió ha
cant la diferència de 455.000 € a re-
grana, Sergi Parés, ha fet un balanç
volgut repassar algunes de les accions
serves de la societat. Afegint que “hem
de l’inici del curs esportiu, així com
més destacades de l’últim any, com per
fet una ampliació de capital durant la
les línies a seguir en la parcel·la es-
exemple la gran participació en les vi-
temporada de 504.000 €, quedant un
portiva, davant els accionistes assis-
sites organitzades a la Botiga i Museu
capital social de 6.937.000 €”.
tents.
seran capaços de canviar la dinàmica
Força
àstic
35
5 Viti
36 Força
àstic
6 J. Rodríguez
7 Lolo Plá
8 Petcoff
Força
àstic
37
NOTÍCIES
Assemblea de Socis 2019 del Club Gimnàstic Com és tradicional, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona ha estat el lloc per acollir l’Assemblea anual dels socis del Club grana. El president del Club Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, i el vicepresident, Josep Francesc
rada 2018-2019 ha estat negatiu.
El president Josep Maria Andreu
Ferrer, han estat els encarregats
L’exercici va tancar amb 6.000 €
ha volgut agrair un any més la tas-
de fer el balanç social i econò-
en vermell, mentre que el volum
ca desenvolupada per la Junta Di-
mic de l’última temporada. Men-
de negoci va tenir uns ingressos
rectiva, així com els col·laboradors,
tre que tots els delegats de les
de 1.073.235,75 € i unes des-
els esportistes i els socis que
vuit seccions que conformen el
peses de 1.080.051,36 €. Per a
continuen fent més gran al Club
Club han estat els encarregats
la present temporada, la 2019-
Gimnàstic, el club poliesportiu
d’explicar els resultats aconse-
2020, el pressupost establert as-
degà entre els clubs de l’Estat. A
guits pels esportistes que vestei-
cendeix a un total de 858.000€,
més a més de tenir un record per
xen la samarreta del Gimnàstic.
i 35.394 €, el resultat en positiu
la memòria de l’expresident An-
previst al tancament de la tempo-
toni Vallverdú, que ens va deixar
rada.
aquest any.
El balanç presentat de la tempo-
Ja a la venda la loteria del Nàstic La loteria de Nadal del Gimnàstic de Tarragona ja està disponible a les oficines de la SAE i també a la Botiga Museu de l’Avinguda Catalunya 22C de Tarragona. En aquesta edició la butlleta està patrocinada per Speedy mudanzas. El preu de la butlleta és de 2€ i el número participant és el tradi-
Els interessats en comprar parti-
cional ‘01.886’, xifra que es juga
cipacions de la loteria pròpia del
Botiga Museu és de 10 a 13.30 ho-
anualment des de fa més de 25
Nàstic poden passar per les ofici-
res i de 16.30 a 20 hores. Dilluns
anys a l’Administració número 18
nes, de dilluns a divendres, en ho-
al matí tancat. Mentre que el dis-
de Tarragona.
rari de 9 a 13.30 h i de les 16 a
sabte l’horari és de 10 a 14 hores.
38 Força
àstic
19 hores. Mentre que l’horari de la
Temps era temps... per Enric Pujol LA HISTòRIA DEL NÀSTIC CAP. III (1930-1940)
E
l Nàstic viuria en aquesta dècada la primera gran crisi esportiva i econòmica de la seva història. L’equip passaria de jugar a la II Preferent catalana a la Primera Provincial Ordinària, nodrit amb joves jugadors de casa i de poblacions veïnes. La massa social baixaria fins al mig miler i el dèficit arrossegat l’any 1936 seria de 65.000 pessetes. La dècada comença amb un equip que utilitzaria fins a 38 jugadors per afrontar els 28 partits de Lliga. A la temporada 1932/33 destacaria el davanter Colomer que marcaria en set jornades consecutives i animaria una mica a la decebuda afició. Les diferències entre el Tarragona FC i el Nàstic es retallarien molt i en les temporades 1934/35 i 1935/36 els quatre enfrontaments de lliga acabarien amb empat; l’equip roig-i-negre es faria fort al seu camp de La Glorieta i els granes acusarien la manca de qualitat dels fixatges i l’escàs suport social. Al setembre de 1936 la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament obligaria a fusionar-se als dos equips de futbol de la ciutat: Gimnàstic i FC Tarragona sota el nom de CE Casal dels Esports vestint samarreta blanca i pantaló negre. Durant els tres anys de guerra no varen competir de manera oficial però si que feren partits amistosos (una vintena en els tres anys) per recaptar diners pels orfes i vídues de guerra o per l’associació de mutilats de guerra i pel Banc de Sang del Front de l’Ebre. Acabada la guerra la temporada futbolística oficial no començaria fins el 15 d’octubre de 1939 i el Nàstic li va tocar competir a la 2ª Categoria Preferent. L’equip, que va desplegar un molt bon joc, es va proclamar campió del grup i després de guanyar el desempat del partit de promoció al camp del Vilanova contra el CF Gracia
Els jugadors del Nàstic de la temporada 1935-36. (campió de l’altre grup) pujaria a la Primera Categoria (aleshores encara no hi havia la Tercera Divisió). Aquell equip estava compost per jugadors de casa; el numero de socis només era de 285 i a l’Avinguda Catalunya hi anaven prop de 1.000 espectadors. Sense saber-ho, era a punt de encetar-se la època d’or del futbol grana. Els jugadors més destacats de la dècada foren, els porters Senzano i Ton Alujas; els defenses Wenceslao, Virgili i Bordas; els mitjos Martorell, Alegret, Burdeus i Rovira; i els davanters Barbará, Ballesté, Delclós, Colomer, Pelegrí i López Carafí. Durant aquests deu anys estigueren a la presidència del futbol Josep Sabaté, Rodrigo Ramírez, Francesc París, Marcel·lí Ollé i Pau Ricomá.
Resum de la dècada PJ
PG
PE
PP
GF
GC
Punts
163
67
25
71
288
297
159
Pitxitxi: Josep Barberà - 20 gols.
Força
àstic
39
Entrevista POL BALLESTEROS Jugador del Nàstic de Tarragona
“
Ens deixarem la vida per millorar la situació classificatòria -L’elèctricNom complet
Pol Ballesteros Ferrer
Data de naixement 26 de gener de 1996 Lloc de naixement Vilassar de Mar (Barcelona) Equips com a jugador C. D. Masnou (3a divisió) Terrassa F. C. (3a divisió) C. F. Lorca Deportiva (2a B) C. F. Pobla (3a divisio) C. E. Sabadell (2a B) Gimnàstic (2a B) 40 Força 40 Força
àstic àstic
“
Pol Ballesteros és un jove jugador amb un futur innegable i extraordinari per endavant. Posseeix unes condicions innates per la pràctica del futbol, ja que és “descarat” sobre el verd, ràpid, potent, hàbil i té un gran u contra u. La temporada anterior fou peça clau en la permanència a 2a B del C. E. Sabadell i ara té com a objectiu triomfar vestit de grana, color que ja coneix després d’haver jugat al C. F. Pobla fa dues campanyes. Dialoguem amb ell, tot just finalitza una sessió d’entrenament. A quina edat i a quin club va començar a jugar al futbol Pol Ballesteros? Doncs vaig començar amb només 4 anys a jugar al futbol sala a Vilassar de Mar, i ho vaig fer fins als 9 anys. Després vaig passar a jugar al futbol 11, també a l’equip del meu poble. Tota la teva etapa de futbol base la vas jugar a Vilassar de Mar? Perquè de ben jove ja vas debutar a 3a divisió amb el C. D. Masnou i després vas fer-ho al Terrassa F.C. Sí, gairebé tota la meva etapa de futbol base la vaig jugar a Vilassar, tot i que també vaig estar un any al Mataró i un altre al Bellvitge. El meu primer any d’amateur el vaig disputar amb el Masnou, ja a 3a divisió. I després vaig estar mitja campanya
al Terrassa, amb el qual vam jugar el play off d’ascens a 2a B. En aquell moment vaig notar que tot era més seriós i que tenia opcions de futur. I tant bé vas fer les coses que et va signar el C.F. Lorca Deportiva de la 2a B. Com et va anar per terres murcianes? Molt malament. Jo tenia la il·lusió de jugar a la 2a B, però després de fer una bona pretemporada amb aquest equip, als dos partits d’iniciar-se el campionat, em van dir que m’havia de buscar un altre club, sense donar-me cap explicació. No vaig entendre els motius, però al final va sortir-me bé la cosa, ja que vaig signar pel C. F. Pobla, on vaig estar ben còmode en tots els sentits. Suposo que quan vas arribar a la Pobla, ja ho vas fer pensant en un hipotètic futur al primer equip del Nàstic. Així és, aquesta era la meva idea malgrat que al principi no va ser gens senzill, perquè no jugava tot el que volia. Era quan estava d’entrenador Rodri i Vilchez era el seu segon. Després ja va arribar Pavón de míster i amb ell, ja vaig aconseguir la titularitat i penso que vaig oferir un gran rendiment. En finalitzar aquell curs, el Nàstic opta per cedir-te a un club històric com el C.E. Sabadell. Els
ENTREVISTA teus inicis al club de la Nova Creu Alta, tampoc van ser els que desitjaves... Home, per a mi era una gran oportunitat, ja que significava anar a un club important com és el Sabadell, i a més està ben a prop de casa meva. Però al principi, va costar-me i no vaig jugar tot el que m’hauria agradat. A poc a poc vaig anar adaptant-me a la categoria. Fins que arriba d’entrenador un “vell” conegut del Nàstic com és Kiko Ramírez. De seguida et va convertir en una peça clau de l’equip, ja que amb ell vas tenir molt protagonisme sobre la gespa. Sí, amb Kiko Ramírez vaig tenir oportunitats sempre i em va donar molta confiança. Estic molt agraït pel tracte que va tenir cap a mi, i em va saber molt greu quan el van destituir. Posteriorment, va arribar Antonio Hidalgo, amb el que també vaig jugar prou. I que ens pots explicar, tant de Kiko Ramírez com del seu segon Quique Garcia, qui també té passat grana com a jugador? Doncs que van ser dues persones que van fer molt bona feina i que van donar un gran tracte al vestidor. Quique tenia una funció més propera a nosaltres, en ser el segon i amb Ramírez ja teníem una mica més de distància, pel fet que era el primer entrenador. Però tinc molt bon record dels dos. Malauradament, els resultats van provocar que la seva etapa fos més curta de la que es mereixien, donat el seu treball. Cal recordar que a Sabadell ets com una mena d’heroi. En el darrer partit del curs anterior vas aconseguir dos gols al camp de l’Olot que van assegurar la permanència del conjunt arlequinat, a la 2a B. És aquell el millor
dia de la teva carrera esportiva, fins al moment? Sense dubte. És un dia inoblidable per a mi, perquè el camp de l’Olot estava ple d’aficionats del Sabadell i van celebrar la permanència amb nosaltres. Em va sortir un gran partit i el segon gol que vaig fer, va ser molt bonic. Aquesta temporada a Sabadell ha estat molt important en el personal i el futbolístic i tinc un bon record, en general. Aquest estiu et van confirmar que formaries part de la plantilla grana i el club et va renovar el contracte, demostrant així una gran confiança en tu. Segur que vas rebre aquestes dues notícies amb gran il·lusió. I tant. Per a mi, estar a un equip tan històric i important com el Nàstic és motiu d’un gran orgull. Quan em van trucar per dir-me que comptaven amb mi, em va fer molt feliç i només penso a fer les coses el millor possible i oferir un bon rendiment, per agrair-los aquesta confiança. Parlant de l’actualitat de l’equip, que creus que està passant, Pol? Doncs no ho sé, és complicat dir-te quin és el motiu de la nostra marxa. Els primers que estem “fotuts” som nosaltres, que ningú ho dubti. Potser el problema és que estem encaixant massa gols i que en moments puntuals i en petits detalls, estem tenint mala sort. No estem fent les coses prou bé, està clar, però penso sincerament que podríem tenir més punts dels que tenim en l’actualitat. El problema de l’equip pot ser psicològic? O que us sentiu pressionats per “l’obligació” d’estar a dalt de la classificació? Home, està clar que notem certa pressió perquè estem a un equip que ha d’estar a dalt si o si, i que té molta exigència.
Però aquesta categoria és molt complicada i està molt igualada. Penso que hem entrat en una dinàmica negativa i ens està costant molt, tot plegat. El que hem de fer és adaptar-nos d’una vegada per totes a la 2a B i començar a aconseguir els resultats que tots volem. Pel que fa al teu rendiment individual, ja has començat a demostrar del que ets capaç. Però tinc la sensació, que el millor Pol Ballesteros encara està per “arribar”. Sí, està clar. Sóc molt exigent amb mi mateix i estic convençut que encara puc fer millor les coses. No pot ser que encara no porti cap gol, per exemple, i també he de donar més assistències als companys. Treballo al màxim en el dia a dia per tal de millorar el meu rendiment i d’aquesta manera, ajudar a l’equip el màxim. Com tranquil·litzaries o engrescaries al nastiquer que llegirà aquesta entrevista? Doncs dir-los que encara falten moltíssimes jornades i que ens “deixarem la vida” per millorar la situació classificatòria. Volem aconseguir dues o tres victòries consecutives per adquirir la confiança que tot equip necessita. Quan això passi, estem segurs que tot canviarà i oferirem un millor nivell grupal. La veritat és que l’afició es mereix que comencem a donar-los alegries, i anirem a totes perquè arribin el més aviat possible. Tot i la seva joventut, té un discurs rotund i directe, com el seu tipus de futbol. Estem convençuts que durant aquest curs “esclatarà” definitivament i que serà un home vital pel Nàstic. Qualitat, caràcter i confiança en si mateix, en té de sobres. Somhi Pol! Nacho González
Força
àstic
41
42 Força
àstic
Força
àstic
43
JUAN ANDRÉS SÁNCHEZ
J
uan Andrés Sánchez és el propietari d’Autocares Sánchez i soci del Gimnàstic de Tarragona, des de fa més de dues dècades. És evident que entre la seva empresa i l’entitat grana existeix un gran lligam afectiu i comercial, ja que és el xòfer del bus del nostre equip fa 25 anys, ni més ni menys. Segons ens explica “durant tots aquests anys, hem desplaçat als jugadors amb 6 autocars diferents, essent 3 exclusius pel Nàstic”. També ens reconeix “he fet molt bona amistat amb tots els futbolistes i entrenadors que han anat passant pel Nàstic durant aquest temps, no podria destacar a algú en concret, perquè em deixaria a molts i això seria injust”. Ha traslladat a les diferents plantilles nastiqueres en 3 categories: 2a B, 2a A i 1a divisió i afirma que “he viscut mil anècdotes amb tots ells, entre autopistes i hotels”. Cal 44 Força 44 Força
àstic àstic
destacar que ha coincidit durant aquests 25 anys de xofer grana amb una institució d’aquesta entitat, l’Ernest Canete, amb qui manté “una excel·lent relació”. En aquest seguit de fotos està acompanyat de diferents jugadors, tècnics, delegat (veure a l’inoblidable Josep Maria Grau, DEP), doctors, fisios o empleats varis que han format part del Nàstic, des que el Juan Andrés condueix el bus del conjunt tarragoní. I també el veiem en diverses localitats, bé sigui en un viatge per disputar un partit o d’stage de pretemporada. Des de Força Nàstic et volem donar l’enhorabona per aquests 25 anys Juan Andrés, i et desitgem que hi continuïs molts més! La teva és una manera única de combinar professió, amb passió. Nacho González - Director Força Nàstic
Z, EL XòFER DEL NÀSTIC
Força Força
àstic àstic
45 45
46 Força
àstic
Força
àstic
47
48 Força
àstic
El meu primer Nàstic S
ense cap mena de dubte, el meu primer Nàstic, el Nàstic que m’enganxa definitivament és el Nàstic que puja a 2aA la temporada 1978-79, i que la temporada anterior havia pujat de 3a a 2aB. Dos ascensos consecutius! Dos ascensos consecutius amb molts jugadors de casa.
cop de la magnitud d’un ascens a 2aA. I aquell equip m’enamora. I aquell equip m’enganxa.
Ja de ben petit, la meva àvia materna, la iaia, em venia a buscar al col·legi, a les Dominiques, al migdia, i em portava a dinar al Camp de l’Avinguda Catalunya. Allà veiem acabar l’entrenament, o sortir els jugadors i dinàvem tranquil·lament. També m’explicava “batalletes” de dos nebots seus, en “Mia” i en “Ramonet” Cortés, que havien estat grans aficionats.
I era un equipàs. Un equip de categoria. Amigó traspassat al Barça, Filgueira al Màlaga, Palanca a l’Espanyol i Emilio al Celta. Acompanyats per Sarabia, Manolo Romero, Pani, Otazu, Cunillera, Martínez, Bañeras...
Això em va despertar l’ interès pel futbol, pels partits, pel Nàstic, i mica en mica em vaig anar impregnant d’aquest sentiment grana. A casa teníem un carnet del Nàstic, però la meva família no era futbolera. Podríem dir que eren nastiquers no practicants. I amb un carnet a la mà que no feia servir ningú i amb ganes d’anar al futbol, només havia de trobar algú que m’hi portés. Un dia un tiet, un dia un veí, un dia un altre tiet, un dia un altre veí. I et vas enganxant. L’única vegada que el meu pare em va portar al Nàstic va ser a la inauguració del Nou Estadi. Vàrem anar el meu germà Àlex, el meu pare i jo. I recordo que vaig xalar molt, que m’ho vaig passar molt bé, i vaig tornar a casa entusiasmat. Recordo amb especial “carinyo” al malaurat periodista José Luís Gómez de la Guerra. Va ser una de les persones que més em va portar al Nàstic quan jo encara no tenia edat per anar sol, o amb els amics. I anar amb el José Luís era el “no va más”. Abans del partit ell anava pràcticament fins a la porta dels vestidors i parlava amb jugadors, tècnics... i jo al seu costat acompanyant-lo. I que algun jugador et digués alguna cosa... I pujàvem a les cabines de premsa a l’hora del partit, i al finalitzar el partit baixàvem al que avui en dia seria la roda de premsa. Era fascinant. I arriba un dia, concretament el 17 de juny de 1979, que l’equip puja a 2aA a Zafra, i amb aquell ascens te n’adones per primer
per Patxi Galea Soci nº221
Recordo aquella tarda, a casa, sentint el partit per la ràdio, amb la veu de l’Enric Pujol, embogint com tots nosaltres quan va marcar Rafa Martínez.
La temporada següent, la 1979-1980, amb el Nàstic a 2aA i l’edat suficient per anar sol al futbol, em vaig passar a “Gol” i em vaig fer soci de la Penya Nàstic Joventut. I amb la Penya Nàstic Joventut comença una història que fa 40 anys que dura, i que amb algun dels seus integrants encara conservem molta amistat i molts quilòmetres a sobre. Amb l’amic Juli Esporrín, que deu ser la persona amb la que he fet més quilometres seguint al Nàstic, vam fer junts la travessa del desert, per 2aB i 3a, fins que al 2001 vam tornar a la llum. A dia d’avui seguim fent quilòmetres junts. Amb la Penya Nàstic Joventut em vaig fer nastiquer practicant, vaig aprendre a animar sense defallir, vaig aprendre a estimar (encara més) al Nàstic i vaig fer els meus primers desplaçaments. Pel camí sempre hi va haver un Nàstic que ens mantenia la il·lusió, el Nàstic de Xabier Azkargorta, el Nàstic de Félix Zubiaga, el Nàstic de Jordi Gonzalvo, que ens va ensenyar que al final del túnel hi havia llum, i el Nàstic que la temporada 2000-2001 ens treu del túnel i ens porta a la llum. I més recentment, també hi ha hagut Nàstics brillants, el Nàstic que puja a 2aA la temporada 2003-2004, el Nàstic que puja a 1a la temporada 2005-2006, el Nàstic que puja a 2a A la temporada 2014-2015. I entremig de tots aquests Nàstics que ens han fet fruir tant, hi ha hagut Nàstics menys brillants, Nàstics grisos, i fins i tot algun de negre. Malgrat tot, crec que fins i tot en els Nàstics grisos, sempre hi havia algun jugador que ens portava il.lusió, que ens enganxava. I en els Nàstics brillants lluïen encara més. Bañeras, Carrasco, Ramis, Masqué, Gala,
Parés, Felip Font (que era tot cor i generositat, i dur com una roca), Escaich, Álvaro Herrera, Ramírez, Javi García, Arumí, Santi Pou, Grabulosa, Escoda, Preciado, Edu Martínez, Gordillo, Serrano, Codina, entre d’altres, que ens van animar la travessa del desert. Però tots els Nàstics son el Nàstic. De tota manera, el meu primer Nàstic, el que em va fer vibrar per primer cop, el que em va enganxar, va ser el de la temporada 1978-1979. Tinc la teoria de que un, de petit, tria un equip de futbol, pel motiu que sigui, i al llarg de la vida es produeixen infinitat de canvis, canvies de col·legi, canvies de novia, canvies de casa, canvies de cotxe canvies de feina, canvies de moto... ets capaç de canviar qualsevol cosa, però no es canvia l’equip de futbol. Mai. I jo vaig triar ser del Nàstic.
Patxi Galea
Força
àstic
49
50 Força
àstic
Força
àstic
51
AMB CHEICKH KANE SARR ABANS
DESPRÉS
E
l jove porter senegalès del Gimnàstic de Tarragona, Cheickh Kane Sarr va visitar la perruqueria Black & White, que podem trobar a l’avinguda Ramon i Cajal numero 6 de Tarragona.
ambient futbolístic, ja que al seu aparador tenen vàries samarretes de diferents jugadors i clubs. I a l’interior del local, fotos de futbolistes que han passat per aquesta perruqueria o per la del carrer Sevilla numero 14-16.
Cal destacar l’excel·lent i professional tracte rebut pel porter grana per part de l’equip del Black & White on per cert, podreu gaudir d’un gran
Per altra banda, Black & White ofereix un descompte del 12 % als socis del Nàstic (indispensable presentar el carnet de soci).
52 Força 52 Força
àstic àstic
AL
Força Força
àstic àstic
53 53
1ª VOLTA TEMPORADA 2019 / 2020 2ª Divisió B - Grup III 1 2 0 0 2 1 1 1 2 2 2 2 2
54 Força 54 Força
àstic àstic
-
3 2 3 2 2 0 1 1 1 1 2 1 0
Força
àstic
55
56 Força
àstic
Ens trobem a la botiga Futbolemotion, de la qual és propietari l’exporter del Nàstic, Rubén Pérez. Aquí podreu trobar tot el necessari per la pràctica del vostre esport preferit. Conversem amb ell...
Soloporteros. Estem especialitzats en futbol i es pot trobar tot el vinculat a l’esport rei. Tenim totes les novetats en botes, guants, sabatilles de futbol sala i tota classe d’accessoris necessaris per a la seva pràctica.
Ets el porter que ha disputat més partits oficials en la història del Nàstic. Segur que això és motiu d’un gran orgull i d’una enorme satisfacció per a tu. La veritat és que mentre anava complint partits no em donava conte que estava fent història, únicament m’importava ajudar a l’equip. Però quan em van dir que era el porter que més cops havia vestit la samarreta del Nàstic, vaig sentir una alegria molt gran i me’ n vaig adonar que l’aconseguit, no era gens senzill. Recordo la frase que va dir el president Josep Maria Andreu...”Rubén Pérez sempre serà el porter del Nàstic”, en l’aniversari de la Penya amb el meu nom.
A més ets el director d’una escola de porters. Com es poden dirigir a tu els pares, perquè els seus fills formin part d’ella? Sí, després de 10 anys, continuem amb la mateixa filosofia... Aportar els meus coneixements als nois que ho desitgin, perquè siguin millors porters i sobretot bones persones. L’èxit de l’escola i dels Campus de Nadal i estiu és tot dels alumnes que tenim, ja que sense el seu treball i constància als entrenaments, no seria possible la seva milloría. No ens importa el seu nivell i poden provar-ho tots els dilluns de l’any, informant-se a la botiga o enviant un correu a escuelarubenperez@hotmail.com
Des de fa diversos anys ets el propietari de la botiga Futbolemotion. Quins productes oferiu als vostres clients? Bé, a l’estiu del 2012, desprès de lluitar tota la temporada per mantenir-nos a la 2a A però que va finalitzar amb descens a 2a B, vaig prendre una de les decisions més importants de la meva vida: renovar amb el Nàstic, posar en marxa un negoci a Tarragona i quedar-me a viure en aquesta ciutat que m’havia acollit amb els braços oberts i on em trobo com a casa. I el març del 2013 obro la meva botiga pròpia Futbolemotion, que abans s’anomenava
En l’actualitat continues jugant, encara que com a jugador de camp i per hobbie, amb el C.F. Canonja. Una manera de seguir vinculat al futbol, oi? Així és, mentre el cos aguanti i no faci el ridícul pels camps...(riu), continuaré traient-me el “mono” de futbol i de competició. Ara ho faig fora de la porteria, de central o al mig del camp. Em vaig retirar i el C.D. C. Torreforta em va donar l’oportunitat, on he jugat furant tres temporades, i ara ho faig amb el C. F. Canonja, on segueixo gaudint de l’esport que va ser la meva professió durant 15 anys.
Força
àstic
57
58 Força
àstic
Força
àstic
59
EL CURIÓS CAS
N
o, no ens hem confós amb el títol d’aquella ex-
de la nostra ciutat i la seva gent. Des de llavors, cada any
traordinària pel·lícula ‘El curiós cas de Benjamin
ve un parell o tres de vegades des del seu país per veure
Button’ (2008, dirigida per David Fincher i prota-
els partits del Nàstic, fonamentalment quan juga com a
gonitzada d’una manera sublim per Brad Piitt). Ho diem
local, però també desplaçant-se a diferents ciutats quan
bé, aquest és el curiós cas d’Sven Schmitz, un alemany
l’equip grana actua com a visitant. A la pàgina dreta po-
molt i molt nastiquer i que és conegut, admirat i apreciat
dem veure, entre d’altres, una foto del menjador de la
per la gran majoria d’aficionats de la nostra entitat. La
seva casa a Alemanya i observem que està ple de motius
seva història d’amor amb el Nàstic comença el juny del
nastiquers. Fins i tot, té tatuats a la seva pell un parell
2007, quan va venir de vacances a Tarragona per primer
d’escuts de la nostra institució. L’Sven sempre diu que el
cop i va anar al Nou Estadi per veure un Nàstic-Barça, úl-
Nàstic i Tarragona “són la meva vida i la meva família”.
tim partit del campionat de Lliga de 1a divisió (2006-07).
Impressionant i digne de lloar, és obvi que mereix aquest
Aquella tarda es va “enamorar” de l’ambient, del camp,
petit però afectuós i sincer homenatge... Tot un feno-
de l’afició, de la samarreta, de l’escut i dit sigui de pas,
men! Molt gran! // Nacho González - Director Força Nàstic
Força Força àsticàstic 60 60 60 Força Força àstic àstic 60
D’SVEN SchmITZ
Força
àstic
61
62 Força
àstic
Força
àstic
63
ENS VISITEN...
S. D. EJEA President: Salvador Mateo Entrenador: Javi Suárez Porters: Rafa Santos, Bardají. Defenses: Azcue, Joe, Chechu Dorado, Kike Hermoso, Jordi Méndez, Fonsi. Migcampistes: Sarriegi, Torras, Nacho Lafita,
Fundació: 1927 Estadi: Aragón Aforament: 2.249
Lucho, Tena. Garde, Ronald. Davanters: Peñaloza, Ramón, Mainz, Ballarín, Manu Molina, Otín.
VILLAREAL C. F. B President: Fernando Roig Entrenador: Miguel Álvarez Jurado Porters: Diego Lázaro, José Antonio Martínez Defenses: Eduardo Adell, José Castaño, Carlos Blanco, Ramón Bueno, José Manuel López, Gregorio Medina, Sofian Chakla, Miguel Ángel Leal . Migcampistes: Andrei Florin, Iván Martín, Francisco Javier Álvarez, Mukwelle Madzey, Carlos Beitia, Juan Agüero Núñez, Sergio Lozano . Davanters: Eduardo Espiau, Daniel Villanueva, Alejandro Millán Iranzo, Simón Moreno.
64 Força
àstic
Fundació: 1999 Estadi: Ciudad Deportiva del Villarreal, Aforament: 5.000
Força
àstic
65
66 Força
àstic
Força
àstic
67
JUGADORS HISTORICS
Baró Quatre Torres, 1. Tarragona. Tel. 977 22 81 98
va pujar a 2ªA ( 2003-04 ) i a 1ª divisió ( 2005-06 ) amb el nàstic 68 Força
àstic
Diego Torres Rodríguez “Diegol” Lloc de naixement Valladolid 19 de setembre de 1978 Davanter Centre del 2003 al 06 127 partits amb el Nàstic 44 gols
Força
àstic
69
ESTEM A...
Club Gimnàstic Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Casino Hotel Imperial Tarraco Hotel Ciutat de Tarragona Hostal Noria Royal Tarraco Club de Natació Tarraco Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona Casino Tarragona Bar Tennis Nàstic Brasilia La Andaluza LC Part Alta L’Arrosseria ITV Tarragona Bar de l’Estadi Panishop Restaurant L’Ancora Restaurant Filosofia Restaurant Racó de l’Abat Restaurant Ben Fart
Restaurant Sol Ric Restaurant Nàutic Restaurant Palau del Baró Restaurant Alvocat Restaurant Les Voltes Restaurant A3Mans Restaurant Blue Monkey Restaurant Cócula Restaurant Els 5 sentits Restaurant Arlemar Àpats Quattros Las delícias de Neli Petit Tarraco Highland Tennis Tarragona Orion Estanc Casc Antic Rentador Dynamic Gestio Gama23 Cerveceria Denver Finques Port Marina Black & White Osteria Lab St. John’s Picot Floristeria Romeu L’Espai Tattoos Rose Noire
Direcció: Nacho González Equip comercial: Albert
Mònica Brey
Fernández
Martínez, Òscar Plaza
Disseny i maquetació: Daniel
Administració: Maria José
Rodríguez Redacció: Nacho González,
70 Força
àstic
Edita: Casguamedia S.L Impressió: Indugraf Offset S.L
Plaça de la Font Sol Ric Alta Taverna Hotel Plaça de la Font Quattros Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn La Barata Bar Frankfurt El Surtidor Capuccino El Melic El Candil Brasa d’Or Pòdium 29 Txantxangorri Mixtura Plaça del Fòrum La Fàbrica Tarakon Tabernae La Caseta de les Tres Bessones Punts d’informació i turisme C/Major Rambla Nova Sant Pere i Sant Pau Phonehouse Artmonic Vilallonga del Camp Restaurant La Montoliva Dipòsit Legal: T 1540-2015 Tel.: 977 112 817 e-mail: f.nàstic@mediacatcomunicacio.com Amb el suport del Club Gimnàstic de Tarragona SAD
Força
àstic
71