2
Força
àstic
Força
àstic
3
4
Força
àstic
SUMARI
ENTREVISTA Josep Maria Andreu
Pablo Marí i Àlex López a
6 12 L’exjugador Eduardo Palacios a
16 ENTREVISTA De la Espada 24
42
ENTREVISTA C. Lobato
46 & Enric Pujol 8
Jugador històric: Andreu Català
22 Nàstic Vintage 28 32
Som-hi equip Som-hi afició
Jugador històric: 30 Vicenç Amigó
53
Jugador històric: Abel Buades
35 38
Notícies Nàstic
64 65
Fotografies futbol base
36 37
Pòster jugadors
66 67
Entrevista Joan Ramos, president de la Penya l’Estació Felip Torredembarra Força
àstic
5
AMB Pablo marí i Àlex López a...
Horari De 12.00h a 16.00h i de 20.00h a 23.00h. Obert tots els dies. ADREÇA C/ Trafalgar 1, El Serrallo. CONTACTE 977.273.265 laarrosseria@hotmail.es L’Arrosseria Força àstic àstic 6 6Força
Els jugadors del Club Gimnàstic de Tarragona, Pablo Marí i Àlex López, van dinar a l’Arrosseria, un restaurant ubicat a l’emblemàtic barri pesquer de la nostra ciutat: el Serrallo. Aquest local és digne de ser visitat, ja que, a banda de tenir com especialitats els arrossos i el peix fresc, disposa d’una terrassa vora el mar que fa les delícies dels seus visitants. Els nostres futbolistes van poder gaudir amb l’àpat que els van oferir l’Alberto
Mateu i el seu equip (veure pàgina dreta), i d’un servei altament cordial i professional. Durant l’estiu, no només us hi podeu acostar per a dinar, sinó que també teniu l’opció de sopar, ja que aquest restaurant també us ofereix servei nocturn. En aquest sentit, la possibilitat de fer un passeig pel Serrallo i contemplar el paisatge inigualable d’aquesta zona de Tarragona, és digne de remarcar. L’Arrosseria, et permet dinar o sopar, en un ambient únic.
DINEM AMB...
1
2
1 - Amanida de formatge de cabra.
3 3 - Txipirons.
2 - Gaspatxo Andalús.
6 6 - Arròs negre.
4 4 - Calamars a l’andalusa.
5 5 - Paella de marisc.
7 7 - Crema catalana. 6 - Pablo Marí i Àlex López, amb l’Alberto Mateu, gerent del restaurant l’Arrosseria, van posar per Força Nàstic, tot just després del deliciós dinar, i havent finalitzat la sessió matinal d’entrenament a les ordres de Vicente Moreno.
6
En acabar, van marxar als seus domicilis per descansar i començar a centrar-se davant el decisiu tram final. Molta sort, nois!
Força
àstic
7
JUGADORS HISTORICS
va jugar amb el nàstic a 3ª, 2ª A i 1ª divisió 8
Força
àstic
Foto cedida per Enric Pujol.
Andreu Català Ballbona (D.E.P)
“L’elegància” Lloc de naixement Argentona (Barcelona) 13 de juliol de 1922 Central 324 partits amb el Nàstic 5 gols
Força
àstic
9
10 Força
àstic
Força
àstic
11
Entrevista jOSEP Mª aNDREU President del Nàstic de Tarragona
“ Estem encantats amb el suport i l’estima de la gent, que és espectacular
-L’home de la vareta màgicaNom complet
Josep Maria Andreu i Prats
Data de naixement 8 de gener de 1959 Lloc de naixement Tarragona President del Club Gimnàstic de Tarragona 12 Força àstic 12 Força àstic
“
He de reconèixer que, després de no aconseguir l’ascens directe, vaig tenir una petita baixada de moral (cosa que li va passar a altres nastiquers), però després de parlar amb el nostre president, la meva il·lusió torna a estar pels núvols. Té aquesta virtut el Josep Maria Andreu, la de generar positivitat envers el Club Gimnàstic, aspecte aquest que és impagable. Gràcies “presi”. Encomaneu-vos d’ell, us aixecarà l’ànim!
centrar-nos en el que arriba.
Quina llàstima, ‘presi’. Hem tingut a tocar l’ascens directe... Sí, ho hem tingut molt a prop, ha sigut una llàstima no haver-ho aconseguit ja. En el partit enfront l’Alavés, l’equip va fer un partit extraordinari, però no va poder ser. A més, va ser dur perquè per dos moments, el públic va cridar gol del Mirandés (el segon, legal), però van ser anul·lats i tot allò va generar incertesa. Una pena. Ara toca
És com per ser-ho, eh? Quina temporada extraordinària han fet aquests nois! Ha estat una temporada de 10. No podem recriminar absolutament res a ningú. Portem dos mesos amb una pressió increïble i els tècnics i jugadors responen perfectament. Estic molt orgullós de tots.
Cal passar pàgina i pensar amb aquesta eliminatòria enfront l’Osasuna. Optimista? Sí, i tant! Jo veig a l’equip molt fort. Dissabte passat vaig parlar amb alguns futbolistes i amb el míster, i estan força animats. Estem amb la màxima il·lusió en aquesta eliminatòria. Sabem que l’Osasuna és un gran equip, però nosaltres també ho som i estem preparats.
Pel meu gust, es pot parlar d’ells com a veritables herois, pel ni-
ENTREVISTA vell de lluita, determinació i implicació que estan demostrant. Sí, realment la implicació i el compromís de tota la plantilla ha estat meravellosa. Crec, sincerament, que aquesta ha estat una de les millors temporades de la història del Gimnàstic, sense cap mena de dubte. Parlem d’hipòtesis. El Nàstic puja a 1a divisió, després del play off. Creu, com jo, que hauria de continuar el gruix de l’actual plantilla? Home, nosaltres en aquestes darreres temporades hem fet una aposta per continuar amb el bloc de jugadors i tècnics que han anat fent bé les coses. I en aquesta línia continuarem. Evidentment, hi hauran altes i baixes, com sempre, però mantenint una part important d’aquest gran grup. Més hipòtesis. Ja a 1a divisió, el primer que faria vostè, seria liquidar el deute definitivament? Sí, sempre ho he dit. Si el Nàstic puja a 1a, el primer que faria, seria liquidar aquest deute amb els diners que ens pertocarien en conceptes televisius. Hem tingut moments d’angoixa, fent ampliacions de capital, posant diners i ara ens agradaria poder liquidar de cop. Seria treure’s un pes de sobre molt important, eh? Sí, clar. Només els que estem dins el Nàstic i “tirant del carro”, sabem el que és això, viure amb aquesta preocupació contínua. I cada vegada que arriba el final de mes, un ho passa fatal, perquè sap que ho ha d’arreglar i no és gens fàcil.
Què els hi diria a aquells que, incomprensiblement, diuen que al Nàstic no l’interessa pujar a la divisió d’honor? Bé, s’ha de respectar a tothom, però els hi diria que això no és així. Jo també he escoltat aquesta frase algun cop, i evidentment que ens interessa pujar. Econòmica, esportiva i socialment. És un luxe poder estar a la 1a divisió, i una gran il·lusió. Vostè ja va aconseguir pujar a la màxima categoria, ara fa 10 anys. Si ho tornem a fer, seria l’únic president de la història del club que ho hauria fet dos cops. I és el que més ascensos ha aconseguit en total. Impressionant, eh? Sí, la veritat és que estic content amb tot el que hem aconseguit esportivament. Però també en l’aspecte social, perquè valoro molt el suport incondicional de la nostra afició i puc dir que ells són el motor necessari per continuar treballant. Per altra banda, té la sensació de què quan el Josep Maria Andreu és el president, arriba la “pau” social, automàticament? Doncs no sé si és “pau” social, el que sí que et puc dir és que estem encantats amb el suport i l’estima de la gent, que és espectacular. Només tinc paraules de sincer agraïment. Vostè a la presidència, el Lluís Fàbregas a la direcció general, l’Emilio Viqueira a l’esportiva, un cos tècnic de luxe... Tenim una estructura de 1a divisió! Totalment d’acord. Hem aconseguit un bloc de treballadors del club formidable. Molt implicats, grans
professionals, tant els de les àrees esportives com de les administratives. Estem encantats amb tots ells, francament. Per cert, com està el tema de les obres al Nou Estadi de cara als Jocs del Mediterrani? Hem tingut una reunió recentment i ja està el projecte revisat. Espero i desitjo que tan aviat com acabi la temporada, comencin aquestes obres. No són millores buscant el luxe, sinó la practicitat. Les que afectin la seguretat i mobilitat de les persones. I després, algun rentat d’imatge. Millores en definitiva. Aprofiti per fer arribar un missatge des de Força Nàstic, als socisaficionats de la nostra entitat. El meu missatge és clar. El Nàstic ha fet una campanya extraordinària, i hem d’estar molt orgullosos dels nostres tècnics i jugadors. Hem de seguir animant. Sabem que no serà fàcil pujar, però hem de donar el màxim de suport a l’equip. Passi el que passi, hem d’estar molt satisfets amb el que hem fet. Jo ho estic. Paraula del Josep MªAndreu, el millor president de la història del nostre club, de llarg. I no ho dic jo, ho diuen els resultats. Esportiva, econòmica i socialment parlant, sembla tenir una vareta màgica, per fer que tot vagi bé, amb ell al capdavant de la “nau nastiquera”. I tant de bo sigui així per molts anys, perquè serà el millor que ens pugui passar. Amb ell, continua el somni... Nacho González
Força
àstic
13
14 Força
àstic
Força
àstic
15
Amb l’ Eduardo Palacios a...
Eduardo Palacios en la seva època de jugador. Temporada 62-63.
ADREÇA C/ Cós del Bou, 8 CONTACTE Telèfon: 977.231.466 calpeter@calpeter.com www.calpeter.com Cal Peter Obert des de 1987 29 anys oferint la millor de la nostra cuina. Cuina Mediterrània Italo-Catalana. Tenim carta de tapes, llesques tradicionals i un racó sense gluten.
Força àstic àstic 16 16 Força
Al restaurant-pizzeria Cal Peter, situat al carrer Cos del Bou de la Part Alta de la nostra ciutat, ens vam citar amb l’Eduardo Palacios, exjugador grana, per tal d’entrevistar-lo. Al sopar també van estar presents el periodista Enric Pujol i altre exjugador del club, el Pere Casas. Menjant extraordinàriament, vam parlar del Gimnàstic d’ahir i del d’avui, amb un Palacios que és un tarragoní més. Vam “fer Nàstic”, en una reunió molt agradable, plena d’anècdotes i de nostàlgia.
El Palacios va arribar al Nàstic l’any 61, provinent del Còrdova. Com recordes aquells dies? Doncs recordo que jo venia d’un 1a, com era el Còrdova, i venia a jugar a un 3a, que és la categoria en la que estava el Nàstic en aquells moments. Però ho vaig fer amb molta motivació, perquè aquest club sempre ha tingut molt bona imatge i renom a la resta d’Espanya. Quin ambient es vivia al camp de l’Avinguda Catalunya? Mira, el Nàstic sempre ha tingut una afició molt fidel, de vegades amb alts i baixos, depenent de la situació i del moment. Però sempre hi ha hagut molt d’amor i estima dels tarragonins envers el seu equip.
Eres un extrem amb un bon tracte de pilota i amb un gran xut a porta... Bé, jo vaig arribar a Tarragona com extrem, però una vegada aquí, els diferents entrenadors em van fer jugar com a mig volant, com a interior i també d’extrem, però potser en aquesta ultima posició, va ser la que en menys ocasions vaig actuar al Nàstic. Amb el nostre club vas aconseguir 17 gols. Algun que recordis especialment? Doncs recordo un a l’estadi del Lleida, amb qui teníem una rivalitat impressionant. Aquell dia, les graderies estaven plenes, fins i tot van anar molts aficionats del Nàstic. Vaig marcar un gran gol des de fora de l’àrea. En la celebració, els
EXJUGADORS companys gairebé em maten, en saltar sobre mi (riu). D’aquella època, quins companys importants o amb renom vas tenir aquí? Home, doncs els tres germans Llobet, Juanito que després va fitxar pel Màlaga, Mario Durán que va jugar amb el R.Madrid, Pepín que venia de l’Espanyol, l’Echarri... Entre el futbol d’aquells anys i el d’avui, amb quin et quedaries? És complicat. Cada època té les seves coses bones. Abans estàvem el Di Stefeno i el Kubala, amb qui vaig tenir la sort de jugar un partit aquí al Nàstic. I avui tindríem al Messi i al Cristiano. Cada dècada surten un o dos grans cracks, i el futbol va evolucionant contínuament. No es poden comparar, és difícil. Tant aquell com l’actual, m’agraden força. Per cert, el Palacios es va casar amb una tarragonina i es va establir a la nostra ciutat. Què signifiquen el Nàstic i Tarragona per a tu? Doncs vaig arribar aquí, que no parlava gens el català, òbviament. I sí, em vaig “treure” una novia tarragonina i vaig ser molt ben acollit. I parlant del club, et puc dir que li dec tot al Nàstic. Jo vaig estar a altres equips, però el club de la meva vida és aquest. Me l’estimo moltíssim, és la meva passió! Una vegada retirat, vas ser president dels Veterans del Nàs-
tic. Com va ser això? Va ser una època molt bonica. Ens reuniem el Camilo Roig (DEP) i altres veterans i ho fèiem a Ràdio Tarragona, que el director era el Josep Maria Tarrasa. Va ser allí que em va dir que em fes càrrec. Es va fer una assemblea i em vaig estar 20 anys com a president, ni més ni menys... Tinc entès que el fundador de l’Associació de veterans del Nàstic, va ser el mític Josep Maria Tarrasa, oi? Sí, fundador i primer president. Però de l’agrupació de veterans de la província de Tarragona. Es feien reunions amb gent de tota la província. En entrar jo, vaig suprimir això, centrant-nos en els veterans del nostre club. També vas fer d’entrenador uns anys... Doncs en retirar-me com a jugador, em vaig voler treure el títol nacional, però aquell any tocava anar a Ceuta i ja no ho vaig veure clar. Llavors vaig anar a Barcelona per treure’m el regional. Vaig dirigir al Torreforta, al Vila-seca, el Vendrell, o el Sant Pere i Sant Pau. Fins i tot vaig ser president del Torreforta durant un any. Parlant d’avui, ets un habitual a la tribuna del Nou Estadi, a la teva localitat, com a soci. Quants anys fa que ho ets? Doncs no t’ho sabria dir, però tinc el número 91, amb això crec que està tot tot dit. Cada dilluns, ens
reunim el Miquel Nogueras (expresident del Nàstic, anys 80) els exjugadors Valero Serer i Boada i el Julio Pinilla. Parlem sobre l’actualitat del club i, fa poc, fent broma els hi vaig ensenyar el meu número de soci i es van sorprendre molt. Quina temporada esplèndida ha fet l’equip, eh? Extraordinària. La línia ha estat impressionant, molt regular, tenim un equipàs. Tant de bo puguem pujar, tot i el play off. No serà gens fàcil, però penso que ens ho mereixem. Hem fet un gran futbol. Voldries fer arribar algunes paraules a la gran família del Club Gimnàstic? Doncs que estem tots amb el club, aquest és l’equip de casa nostra. I a aquells que s’han donat de baixa de soci en el seu moment, que tornin a ser-ho. Que es deixin de Madrid i de Barça... Nàstic, Nàstic i Nàstic!!! Un veritable plaer aquesta entrevista amb l’Eduardo Palacios, per la seva simpatia i amabilitat i pel seu impressionant amor pel Nàstic i Tarragona, que són el seu club i la seva ciutat eternament. Un plaer també el meravellós sopar que el Peter ens va oferir, aconsellable cent per cent. Per cert, ell és un altre nastiquer, de cap a peus. Una gran bandera del nostre club, presideix la sala d’aquest emblemàtic local. ReNacho González petirem!
Força
àstic
17
18 Força
àstic
Força
àstic
19
El super -
M.A muñoz Llompart - L’ESPIA -
SAnti coch i castillo ‘Nano’ rivas Alvaro - L’home del laboratori - L’etern capità -
VICENTE MORENO
- el míster
20 de juny de 1989 (Mallorca)
27 de maig de 1960 (Vimbodí - Tarragona)
7 de juliol de 1980 Ciudad Real
26 d’octubre de Massanassa (Va
- Scouting
- Scouting
- Segon entrenador
- Entrenado
El Gimnàstic de Tarragona ha fet una campanya extraordinària, de somni, independentment de què s’aconsegueixi l’anhelat ascens a 1a divisió (tant de bo!). Quan això passa, és una tasca de tot l’engranatge del club, no tan sols dels màxims protagonistes, que són els futbolistes. Consell d’Administració, encapçalat pel “presi”, Josep Maria Andreu, direcció general, pel Lluís Fàbregas, direcció esportiva, amb l’Emilio Viqueira, empleats “coneguts” i anònims i, per descomptat, el cos tècnic (part fonamental). Un staff sobradament qualificat, professional i involucrat amb la causa nastiquera. Vicente Moreno, “el míster”, (100 gràcies!), “Nano”
Rivas, “l’home del laboratori”, com a mà dreta, Raul López, “el profe”, que els té com a motos, Manolo Oliva, “el metòdic”, posant a punt als porters, Santi Coch, “l’etern capità”, i amb sentiment grana per sempre més, i Miguel Ángel Muñoz, “l’espia”, fent estudis dels rivals i, finalment, José Carrascosa, “el treballador de ments”. Tots ells han ajudat i aconseguit que l’equip sigui una maquinària gairebé perfecte. Els volem retre doncs, aquest petit homenatge i desitjar que, passi el que passi, l’any vinent continuïn al capdavant del nostre Nàstic. Serà una meravellosa senyal per a tots nosaltres! Enhorabona nois, per la feina excel·lentment feta. Nacho González Director Força Nàstic
20 Força àstic 20 Força àstic
stAFf tècnic
O peris
r-
e 1974 alència)
or
Raul López CANO - EL PROFE -
MANUEL OLIVA GARCIA - EL METÒDIC -
27 de maig de 1980 Jerez de la Frontera (Cadis)
8 de maig de 1970 Jerez de la Frontera (Cadis)
- Preparador físic
- Entrenador de porters
José carrascosa oltra - el treballador de ments 29 de gener de 1957 València - Psicòleg
Força
àstic
21
NASTIC VINTAGE
Banderí cedit per l’Isabel Fuentes.
Banderí del Gimnàstic de Tarragona (temporada 73-74) en la qual l’equip estava a la 2a A divisió. Els jugadors que estan en ell són: Prieto, Crujeras, Lloret, Alcorta, Àngel, Robles, José Luís, Company, Pesudo, Lanchas, Gallastegui, Guerra, Leandro i Totó. Un autèntic equipàs. Foto cedida per Ismael Bañeras
El 25 de maig de 1986, amb motiu del centenari del club, es va disputar un partit amistós enfront del Real Madrid. El resultat va ser de 0 - 4. A la foto podem trobar a jugadors històrics del nostre club com: Enric i Santi Coch, Bañeras, Cunillera, Eloy, Parejo, Vizcaino, Parés o Masqué. Per part del Real Madrid veiem a Ochotorena, Salguero, Solana, M. Vázquez, Santillana, Cholo, Pardeza o Juanito (DEP). 22 Força
àstic
Força
àstic
22
Força
àstic
23
Entrevista marcos de la espada jugador del Nàstic de Tarragona
-El golNom complet Marcos Jimenez de la Espada Data de naixement 3 de novembre de 1985 Lloc de naixement Pollença (Mallorca) Equips com a jugador R. Mallorca B (3a div) Sant Andreu (2a B) Orihuela (2a B) Sant Andreu (2a B) Sporting Mahonés (2a B) Sant Andreu (2a B) Gimnàstic (2a B i 2a A) El Marcos de la Espada és un dels integrants de la plantilla, que pot aconseguir la fita de pujar de 2a B a 2a A, i de 2a A a 1a divisió amb el Nàstic. Jugador que ha marcat gols importants pel nostre club, fins i tot té una cançó personalitzada pels aficionats granes. Quan això passa, no és per casualitat, símptoma inequívoc de l’afecte que genera, com a futbolista i com a persona. Impressionant l’afició el dia d’Osasuna eh, Marcos? Sí, sí. Jo no havia vist mai tan ple el Nou Estadi. El dia del Huesca (play off de l’any passat), també 24 Força àstic 24 Força àstic
“
El que estem fent, és brutal
estava molt bé d’ambient, però com contra l’Osasuna no. Va ser increïble. Només de pensar en el moment del gol que doni l’ascens a 1a, se’ns posen els pèls de punta, oi? I tant! Mira, en el partit contra l’Osasuna jo ja vaig dir en el moment de la falta que va picar el Naranjo, que allò seria gol. I ja en aquell instant, l’estadi va esclatar, imagina’t amb un gol que doni l’ascens! Crec que hi ha molts nastiquers, a qui els agradaria que
“
fos Marcos l’autor d’aquest gol. Ets més estimat del que et pots pensar... Home, jo aprecio que la gent està molt amb mi. Però sincerament et dic que més que el gol, el que busco és el treball diari i els dies de partit per ajudar a l’equip a aconseguir els objectius grupals. La glòria, al final, és per a tots. Encara que ja estàs dins els llibres del Nàstic, amb Valero Serer i Cinto Lopez ( DEP), sou els unics jugadors de la història que han marcat 10 o més gols durant tres campanyes consecutives.
ENTREVISTA Sí, és una dada bonica aquesta per a mi, i tot un orgull. La pena és que no he pogut disposar de tants minuts enguany, com m’hauria agradat. Per culpa de la lesió no he pogut gaudir gaire i ho espero canviar l’any vinent. Vas començar la temporada amb bon peu, jugant força i fent gols que van donar punts. Llàstima d’aquella lesió... Sí, va ser una llàstima. A més, mai havia patit una lesió muscular. Va ser molt dur. El que em tocava, per moments, era ajudar des de fora, però ara ja porto un mes i mig que estic perfectament i esperant poder fer alguna cosa important, per a col·laborar amb el grup. Què li passa pel cap a un futbolista quan sap que estarà un temps fora dels terrenys de joc per baixa mèdica? Doncs moltes coses. En aquest cas, la lesió va ser al cap de dos minuts de partit i vaig tenir una sensació molt gran, molt aparatosa. De seguida vaig notar que m’havia ‘trencat’, però al cap de pocs dies ja em vaig tranquil·litzar. És fonamental ser positiu quan estàs lesionat. Et recuperes millor i abans. Ara, potser, ja no és el moment de personalitzar, oi? Preval el grup. Sí, clar. És el moment de pensar en l’equip, en el club. Ens juguem moltíssim!
S’ha fet viral la foto a La Romareda on, jugadors que no estàveu convocats, esclatàveu d’alegria amb el triomf final. És aquesta la clau de l’equip? Què sou un bloc? Totalment d’acord, és essencial en els èxits d’aquest equip. Jo porto aquí quatre anys ja, i sempre ha estat així. Els que vénen de fora, ja siguin estrangers o que arriben d’altres clubs, de seguida s’acoplen al nostre vestidor. Som una gran família, sincerament i l’ambient que es respira, és immillorable. Parlant de l’equip, t’ha sorprès el que esteu fent? Doncs sí i no. Perquè aquest equip és molt competitiu i té molta qualitat. Si et sóc sincer, pensava, des del principi, que podríem fer play off, però el que estem fent és brutal. T’encomana tothom, el presi, el míster, els companys, l’afició... Tothom està valorant el que estem fent. En termes generals, crec que ningú de l’entorn esperava una tornada a la LFP tan extraordinària. És que hem estat tota la competició a dalt, dins el play off. És una passada quan mires la classificació l’endemà d’un partit i et dius... això és real, eh? Nosaltres creiem molt i la gent nastiquera, també ho ha de fer. Vas arribar al Nàstic estant a 2a B i ara pots aconseguir
l’ascens a 1a divisió. Et sembla un somni tot plegat? Més que un somni, és una meta. Quan vaig arribar ara fa quatre anys, la idea era aquesta. I mira, estem ben a prop d’aconseguirho, ho tenim a tocar, i arribar a fer-ho seria meravellós. Afició, club i ciutat es mereixen aquesta alegria, eh? Sí, tothom. L’afició, que és impressionant, aquest grup de jugadors, que ens ho hem ‘currat’ moltíssim, el club, que és el meu, ja que em sento un nastiquer més. I també Catalunya, perquè sempre estan a 1a els dos mateixos (riu). Per cert, quan el Nou Estadi crida allò de... Marcos, Marcos, Marcos de la Espada! Què sents? Doncs és una sensació brutal. És una bomba, motiu d’orgull i m’esclata alguna cosa per dins que em demana fer tot bé. Només agrair-los de tot cor, aquest suport! Es nota que estem a prop de quelcom molt gran. El Marcos està amb una motivació i unes ganes espectaculars. Coneixent-lo, segur que donaria tot per ser decisiu en els propers dies. Jugador que estima amb bogeria al club i la ciutat, es mereix el millor perquè a banda, és molt bon nano. Endavant crack! Els nastiquers t’estimem! Nacho González
Força
àstic
25
26 Força
àstic
Força
àstic
27
Som-hi EQUIP!!! uki or’ Suz
ad ‘L’emper
La rab ona
de ‘la panter a de y aound
é’
‘El para-penalt is
’ reina
Als jugadors, dir-los que tots els nastiquers estem molt orgullosos d’ells, encantats amb la feina feta. Els hem vist lluitar, patir, suar, treballar i deixar-se la vida per la nostra històrica i estimada samarreta grana.
Hem gaudit d’una temporada inoblidable, amb partits extraordinaris, així que només ens queda dir... Gràcies i moltíssima sort, cracks! Sou els millors! Nacho González
L’equip, ‘el nasticus’, ‘el tarracus’ i la pedrera grana
’ tejera ‘el cervell
L’equip fent pinya
L’achille i el xavi
JUGADORS HISTORICS
Després de pujar a 2ª A amb el nàstic (any 79), va signar pel Barça 30 Força
àstic
Foto cedida per Enric Pujol.
Vicenç amigó navarro
“La sobrietat” Lloc de naixement Silla (València) 1 d’octubre de 1954 Porter 93 partits partits amb el Nàstic 64 gols encaixats
Força
àstic
31
Som-hi AFICIÓ!!!
anes noies gr la penya
L’Abel buades
I a l’afició, que ara és el moment de la veritat, el moment de recolzar al Club Gimnàstic de Tarragona, més que mai. Si a tots nosaltres ens haguessin dit, en començar la temporada, que acabaríem al play off d’ascens a 1a divisió, ho hauríem signat, sense dubte.
Doncs bé, ja estem a ell, i a punt per fer que el Nou Estadi sigui quelcom insuperable pels rivals, i tot un número 12 (amb permís del Jean Luc), del nostre estimat equip. No deixem passar aquesta oportunitat. Ja la sabeu aquesta... “Fins al final, FORÇA GIMNÀSTIC!!!” Nacho González
El gran Ekpoki
L’ALINA i la Jenya r i el juanma el gaspa
El paco, l’antonio i el Jaume, el ‘nucli dur’
34 Força
àstic
NOTÍCIES Josep Maria Grau rep la distinció d’Amigos del Arbitraje
Aprofitant el partit del primer equip a Saragossa, la Asociación Amigos del Arbitraje ha homenatjat a Jose María Grau Otero pel seu bon tracte
i comportament amb els àrbitres. L’entitat aragonesa ha volgut reconèixer la trajectòria i bon
treball del delegat del Gimnàstic de Tarragona; Josep Maria Grau, després de 18 temporades com a delegat grana, ha estat l’escollit d’aquesta temporada. Altres delegats del futbol nacional, com José María Calzón, del RCD Espanyol; Juan Morgado, del Real Zaragoza; o Enrique Castro ‘Quini’, del Sporting de Gijón, han estat distingits en anteriors campanyes. Des de Força Nàstic volem donar l’enhorabona al Josep Maria, que és un delegat i una persona de 10!
El Nàstic a la Comissió Permanent de Seguretat de la LFP
En la darrera reunió de seguretat de la Liga de Futbol Professional hi van participen tots els directors de seguretat dels equips de primera i segona divisió. En aquesta darrera reunió es
va realitzar la votació per triar els clubs que formaran part de la Comisión Permanente de Seguridad del la LFP. El Nàstic va ser un dels equips escollits, de manera que el director de seguretat del Nàstic, el Sr. Jordi Ruiz, serà present en
aquesta comissió que gestiona els temes de seguretat de les dues lligues professionals espanyoles. Els equips que en formaran part són: Villareal, Sevilla, Granada, Lugo, Leganés i Nàstic. Força
àstic
35
36 Força
àstic
Força
àstic
37
Presentació del llibre ‘Nàstic Flaix. 100x100 història’
El passat 24 de maig, a la sala d’àmbit cultural d’El Corte Inglés, el periodista i escriptor Enric Pujol, va presentar el seu nou llibre ‘Nàstic Flaix. 100x100 història’. En l’acte va estar acompanyat pel president del Club Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu i per la tinent d’alcalde de Relacions Ciutadanes, Elvira Ferrando. Aquest llibre, és un recull d’històries
38 Força
àstic
i anècdotes del nostre estimat club, acompanyat de moltes fotografies mítiques, algunes d’elles inèdites. Sense cap mena de dubte, molt recomenable per tot aquell que se senti nastiquer, ja que et permet conèixer moltes coses envers l’entitat grana. Els punts de venda per adquirir el llibre són: botiga Hummel Store, situada a l’estadi, a Tarragona Ràdio, a la llibreria Adserà, llibreria La Capona i a El Corte Inglés.
Força
àstic
39
40 Força
àstic
Força
àstic
41
Entrevista Cristian lobato jugador del Nàstic de Tarragona
“
Espero i desitjo viure l’ascens d’aquí a uns dies
-LA CLASSENom complet
Cristian Lobato Villegas
Data de naixement 7 de març de 1989 Lloc de naixement Esparreguera (Barcelona) Equips com a jugador C. E. L’Hospitalet (2a B) Barça B (2a A) C. A. Osasuna (1a divisió) Asteras Tripolis (1a divisió Grècia) Gimnàstic (2a A) 42 Força àstic 42 Força àstic
El Cristian Lobato és un interior amb una classe futbolística extraordinària que als darrers temps va patir una lesió al genoll d’importància. El Nàstic el va oferir recuperar-se aquí, i en veure que ja estava bé, el va signar. A poc a poc, s’ha anat convertint en un home important pel míster i ens reconeix estar desitjant l’ascens a 1a, i continuar al nostre club. Amb quina edat vas començar a jugar a la FCB escola? Doncs vaig arribar amb 10 anyets, i vaig estar durant 2 anys. Després vas anar al C.E. l’Hospitalet i en jugar amb aquest club a la 2a B, et torna a signar el Barça, per jugar amb el filial...
“
Sí, aquests dos anys van ser molt bons per a mi. Les dues temporades les vaig jugar a 2a A i em van servir per anar agafant experiència en aquesta categoria. Per cert, Pep Guardiola et va convocar per fer la pretemporada amb el primer equip. Un somni per a tu, suposo. Tant amb el Pep Guardiola com amb el Tito Vilanova (DEP) l’any següent. És un record inoblidable. Vaig aprendre molt amb ells, va significar tot un privilegi, un gran orgull. Vol dir que vas coincidir al vestidor amb cracks com el Messi, Xavi, Iniesta, Puyol... Espectacular! Sí, va ser una època molt bona. Per a un futbolista jove, veure’t a un vestidor envoltat de jugadors
ENTREVISTA d’aquesta categoria mundial, resulta meravellós, com no. Et van aportar moltes coses aquests jugadors? Tant en l’aspecte futbolístic, com en el personal. Et toca fixarte molt de tot plegat, per tal d’aprofitar la situació. Crec que em vaig emportar moltes coses positives, que m’han anat servint més endavant. Es tracta d’això, d’anar acumulant experiències i aprenentatges per tal de millorar en tots els aspectes. Després vas anar a Osasuna i a l’Asteras Tripolis (1a divisió de Grècia). Què tal va anar per allí? Home, doncs tant amb Osasuna com a Grècia, no vaig estar al meu millor moment, per culpa del genoll. Aquelles molèsties no em permetien gaudir com cal, ni tenir regularitat en el joc, cosa aquesta que és fonamental. Després de patir una greu lesió, el Nàstic et proposa recuperar-te aquí. I t’ha sortit perfecte, eh? Sí, la veritat és que els hi tinc que agrair molt al club, tant que primer em permetés recuperar-me, com després fitxar-me. Els hi vull tornar la confiança, a base de treball. Poc a poc, t’has convertit en un home important pel míster... Sí, sembla que darrerament estic
participant més i això em posa molt feliç. També et dic que qualsevol jugador d’aquest equip, té qualitat per poder jugar, eh? Tenim una gran plantilla. Jugador amb una gran qualitat tècnica, és impressionant com utilitzes les dues cames, indiferentment. Potser amb la dreta, em costa una mica més. Jo sóc esquerrà i també la toco amb la dreta però, òbviament, no és el mateix que l’esquerra. Amb el Nàstic has fet un gol, però quin gol! Aquell contra el Còrdova al Nou Estadi. Quin plaer, agafar una pilota com aquella, oi? Doncs sí! Després de tant de temps passant-ho malament per lesions, vaig gaudir molt d’aquell moment, i a més a més, aquell gol el vaig fer amb la dreta. Llàstima que no va servir per guanyar el partit. (Va ser aquell espectacular 4-4). Quina seria la teva posició ideal, Cristian? Em dóna la impressió que, per les teves característiques, pots jugar en varies d’elles... On em trobo millor és com a mitja punta pel centre, per darrere del davanter referència. Però també puc jugar per les dues bandes i, lògicament, actuaré allí on em digui el míster. Sobretot, el que vull
és estar sobre la gespa, indiferentment de la posició. El que vull és ajudar al club, a l’equip. T’imagines aconseguint l’ascens a 1a divisió i continuar aquí l’any vinent? Suposo que és el que desitges. Doncs ho tenim molt a prop, tant de bo arribi aquest ascens. I pel que fa a mi, tinc dos anys opcionals i esperarem a veure què decideix el club. Per la meva part, puc dir que m’encantaria, clar que sí. Estic molt bé al Nàstic i a Tarragona, la veritat. T’ha explicat algú el que va ser l’anterior ascens del Gimnàstic a 1a? Va ser impressionant, una bogeria! Bé, s’ha comentat al vestidor que la gent, a Tarragona, ho va rebre amb moltíssima il·lusió, que va ser una autèntica festa. Espero i desitjo que ho puguem viure tots nosaltres, d’aquí a uns dies. Ens ho hem guanyat! M’agrada la teva idea Cristian, i a tots els nastiquers! Realment, aquesta plantilla s’ho mereix, passar a la història del club amb aquest ascens. Consell d’Administració, cos tècnic i equip han fet les coses perfectament. El premi ha de ser pujar a la divisió d’honor. I que tots nosaltres ho veiem!!! Nacho González
Força
àstic
43
44 Força
àstic
Força
àstic
45
Enric pujol & vergüenza ajena a... Sang grana Fa més d’un segle, a Tarragona amb lletres granes, s’escriu la història Mediterrània, ciutat romana, la gran familia de blanc i grana acompanyant-te, sempre animant-te fins al final!!! Quan cridem nàstic, cent anys de glòria moltes grans fites, farcits de mites quan cridem Nàstic, la gola es tenyeix de vermell el cor batega, sempre sang grana quan cridem Nàstic! Ets el meu somni, passió primera un Nou Estadi, que ens ha vist créixer ciutat, escut i colors, comparteixen la mateixa sort lluitem amb coratge busquem la sort, seré del Nastic fins a la mort! Quan cridem Nàstic, cent anys de glòria moltes grans fites, farcits de mites quan cridem Nàstic, la gola es tenyeix de vermell Xxxxxxx el cor batega, sempre sang grana quan cridem Nàstic! (x2) Quan creidem Nàstic! (x4) Quan cridem Nàstic, la gola es tenyeix de vermell el cor batega, sempre sang grana quan cridem Nàstic! Quan creidem Nàstic! (x12) Quan cridem Nàstic, la gola es tenyeix de vermell el cor batega, sempre sang grana quan cridem Nàstic!
46 Força
àstic
“Amb la rebuda que ha tingut a les xarxes socials, creiem que serà tot un Èxit”
El mestre del periodisme a Tarragona, Enric Pujol, i historiador per devoció i amor a la nostra ciutat i al Club Gimnàstic, ha tornat a sorprendre a tothom, escrivint la lletra d’una cançó adreçada a l’entitat grana. I ha fet un equip excepcional amb els grans Vergüenza Ajena, els quals li posen passió i ritme a una melodia que arribarà al cor dels nastiquers. El nom, ‘ Sang grana’. Parlem amb ells a La Caseta de les tres bessones, a la plaça del Fòrum...
d’escriure una cançó perquè la cantessin ells i després de parlarho amb tot el grup i el Jose “El Chatarra” (manager de Vergüenza Ajena - Rockyrumba Producciones), m’hi vaig posar. Buscant paraules que tinguessin un sentiment cap el Nàstic i després, ells la van musicalitzar. La lletra parla del club i la ciutat. Tocarà la fibra, eh? És el que hem intentat. La idea és que sigui un tema que la gent pugui cantar. Volem que es facin seva aquesta cançó.
Perquè la música també l’has composat tu? No, jo només he escrit la lletra i després ells l’han elaborat, li han Enric Pujol posat la música i l’han ‘treballat’. Bé, Enric, quan i com vas pen- És un tema que atrapa i a poc sar en escriure una cançó al a poc, la gent, esperem que la tinguin ben present. Creiem que “teu” Nàstic? Doncs va ser Juanjo Ucha (pro- emocionarà molt al nastiquer. ductor discogràfic de Vergüenza Ajena) qui m’ho va proposar. Podríem dir que era l’única Em va dir si em veia amb cor cosa que et mancava per fer,
ENTREVISTA envers el Nàstic, eh? La lletra d’una cançó. Doncs sí, perquè he fet pràcticament de tot. Un auca, d’speaker, llibres, retransmissions dels partits per la ràdio... Em mancava la lletra d’una cançó (riu). La rebuda per part de les persones del club, imagino que va ser meravellosa. Clar, però aquí el tema és que encara que a ells els hi agradi molt, qui realment és el “jutge”, és el públic. Són ells qui han de dir si agrada, i veient la rebuda que ha tingut a les xarxes socials, creiem sincerament que serà tot un èxit. “Naixeria” en el moment adequat amb un ascens a 1a, eh? Tant de bo! Ja ens agradaria que s’identifiqués el “Sang Grana”, amb l’ascens a 1a. Seria preciós! T’agrada com ha quedat el “producte” final? Molt. El que passa és que la gent, només veu el moment final, però ja porten 3 o 4 mesos treballant-la, eh? I també vull dir, que aquesta cançó no seria el mateix si no fos pel sentiment que tenim pel Nàstic, tant els Vergüenza Ajena, com jo.
Vergüenza Ajena Nois, imagino que un orgull immens per a vosaltres, interpretar una cançó dirigida al Nàstic i escrita per una insti-
tució de la ciutat com l’Enric... Doncs sí. La idea va sortir com ha dit l’Enric, amb el Juanjo. Li vam oferir a ell, que és un gran escriptor i historiador i amb qui millor que amb ell per fer tot això. Quan ens va arribar la lletra, en 10 minuts la teníem feta cançó.
Doncs estem esperant a veure què passa finalment amb el tema de l’ascens, però en breu estarà a les xarxes socials. També hem gravat un vídeo de l’actuació al camp, estarà a Youtube, Spotify, a la pàgina web del club, a la nostra, etc...
Quin va ser el vostre sentiment, un cop la vau llegir per primer cop? Doncs li vaig dir al meu germà (el Sergi) que teníem que ordenar-la una mica per fer-la cançó. Hem respectat les paraules que va escriure l’Enric i et puc dir que, per a nosaltres, és un orgull haver-la interpretat ja al Nou Estadi.
Fins i tot, a les vostres actuacions habituals, us plantegeu interpretar-la? A Tarragona sense dubte que sí! Els nostres seguidors són la gran majoria del Nàstic. Així que quan fem actuacions aquest estiu la cantarem, clar que sí.
Va ser en el partit enfront l’Osasuna quan va ser presentada. Sensacions meravelloses, segur. Sí, va ser increïble. Jo, en acabar vaig pujar a les cabines de premsa per fer una entrevista i em vaig posar a plorar! (riem). Som molt nastiquers de tota la vida, ho portem a la sang. Espereu que sigui una cançó que l’afició la canti ben aviat a l’estadi, els dies de partit? Esperem que sí. També ajudaria força si assolim l’ascens a 1a. Volem que estigui molt present a les celebracions. Ens faria molta il·lusió deixar aquest llegat. Com pot accedir el nastiquer a ella? Com trobar-la?
Imagineu... el Nàstic puja a 1a i us toca cantar-la durant les celebracions. Per a plorar d’emoció, oi? Ho estem desitjant! A més, si pujem, volem estar presents a l’autobús de l’equip i ja ens encarregarem que soni per tot arreu... Estarem tres setmanes de festa! Els germans Tito i Sergi Félix i el Jose Montañés. Ells són els Vergüenza Ajena, els reis de la rumba, sense dubte. Tant a ells, com a l’Enric Pujol, els hi vull donar l’enhorabona per aquest tema amb “Sang Grana”, tot desitjant que l’escoltem molt els propers dies. Per cert, amb ella se’m posen el “pels de punta”. Com diu la cançó: “Seré del Nàstic fins a la mort!” Nacho González
Força
àstic
47
48 Força
àstic
Força
àstic
49
NOTÍCIES 2a DIVISIO A Classificació final dels 6 primers PTS J
G
E
P
GF GC
1
Alavés
75
42
21
12
9
49
35
2
Leganés
74
42
20
14
8
59
34
3
Gimnàstic
71
42
18
17
7
57
41
4
Girona
66
42
17
15
10
46
28
5
Còrdova
65
42
19
8
15
59
52
6
Osasuna
64
42
17
13
12
47
40
Així queda el Play Off Partit
Anada
Tornada
Osasuna - Gimnàstic
dc. 8 - 20.00h
ds. 11 - 19.00h
Còrdova - Girona
dj. 9 - 20.00h
dg. 12 - 19.00h
(*) La final serà el dimecres 15 a les 20.00h i el dissabte 18 a les 19.00h.
50 Força
àstic
Força
àstic
51
52 Força
àstic
JUGADORS HISTORICS
va pujar de 2ª B a 2ª A i de 2ª a a 1ª divisió amb el nàstic
ABEL BuADES VENDRELL “L’organitzador” Lloc de naixement Benimodo (Castelló) 11 de juliol de 1977 Migcampista 158 partits partits amb el Nàstic 10 gols Força
àstic
53
54 Força
àstic
Força
àstic
55
Guanyadors del concurs del mes de Maig Primer premi
El Drac de Sant Roc i la revista Força Nàstic. Jose Andreu, cap de Màrqueting del Nàstic, entregant dues entrades, de preferent, al Dani. Gentilesa del Club.
Òscar Laguàrdia amb el llibre Nàstic Flaix 100x100 Història. Gentilesa d’Enric Pujol.
Segon premi
L’Òscar posa amb la revista Força Nàstic a l’Arc de Triomf de París.
Tercer premi
Jordi Vilanova amb el llibre Nàstic Flaix 100x100 Història. Gentilesa d’Enric Pujol. L’osset grana col·lecciona els Força Nàstic.
56 Força
àstic
Quart premi El Cayetano “consumint” Nàstic amb la nostra revista.
El Cayetano Martínez i la seva filla Rocío sopant a La Andaluza Low Cost de la Part Alta. Amb ells la Clàudia, gerent del restaurant.
Cinquè premi
El Pascual Diego i el seu nét Diego Soria recollint la pilota signada pels jugadors. Gentilesa: Xurreria Teruel.
“Manolo Reina” amb el Nasticus i el Força Nàstic al Nou Estadi.
Sisè premi Manu Cordón recollint la pilota signada pels jugadors del club. Gentilesa: Xurreria Teruel.
La col·lecció de la revista Força Nàstic puja fins al Niu de l’Àliga (Alcover) Força
àstic
57
58 Força
àstic
Força
àstic
59
ENS VISITA
CA OSASUNA President: Luis Sabalza Iriarte Entrenador: Enrique Martín
Equip: Porters: Mario, Nauzet Pérez Defenses: J. Flaño, Tano, M. Flaño, David García, Oier, Unai García, Luis Martins, Aitor Buñuel Migcampistes: Merino, R. Torres, Maikel M, Manuel S, De las Cuevas, Pucko, José García, Alex B, Olavide, A. Otegui, Miguel Díaz Davanters: Nino, Urko Vera, Kenan
60 Força
àstic
Fundació: 1920 Estadi: Estadio El Sadar Aforament: 18.761
,
Força
àstic
61
62 Força
àstic
Força
àstic
63
FUTBOL BASE BENJAMÍ E
INFANTIL C
64 Força
àstic
INFANTIL E
FUTBOL BASE
CADET C
Força
àstic
65
Amb EL Joan Ramos A... president de la Penya l’Estació Felip de Torredembarra
nostre club). Una parella absolutament nastiquera, com ha de ser!
A La Andaluza Low Cost de la Part Alta, excel·lent restaurant aquest, ens hem vist amb el Joan Ramos, president de la Penya l’Estació Felip de Torredembarra i marit de la Dolors Vargas (presidenta de la Federació de Penyes del 66 Força
àstic
El Joan Ramos és el president de la Penya l’Estació Felip de Torredembarra. Per què aquest nom, d’on ve? Bé, té tres històries. La primera és que es va fundar la temporada en què vam estar a 1a (2006-07) i teníem molta amistat amb el Felip Ortiz (exporter del Nàstic), de forma que vam posar aquest nom en el seu honor. I el tema de l’Estació ve per un bar, que està davant de l’estació de Torredembarra i que és la nostra seu social.
I des de quants anys fa que ets el president? Doncs des de l’inici de la seva fundació, és a dir, des de l’any 2006. Quants associats en formeu part de la Penya? Ara mateix estem pels voltants dels 60. Hi ha molta gent pertanyent a la Penya, que són de Torredembarra i també del barri de Camp Clar, perquè teníem una botiga allí. En quina part del Nou Estadi us podem trobar? Doncs no tenim un lloc fix. Molts estan a tribuna i altres al gol nord. Esperem que
PENYES pròximament es pugui fer una reagrupació i que estiguem tots junts. És al bar l’Estació de Torredembarra on realitzeu diferents actes, propis de la Penya? Sí, sí. És allí on ens reunim i on realitzem actes. Per altra banda, la Dolors Vargas és la teva dona. Això és una família nastiquera com cal, eh? I tant! I molt orgullosos de que sigui així. I també el nostre fill. Alfonso (a la foto de l’esquerra amb el seu pare, el Joan), que va jugar al futbol base del Nàstic, i ara és el segon entrenador de l’Aleví A, Nàstic-Sansa. És un altre apassionat del nostre club, ja que ja anava a l’estadi des de que era un nadó. En el seu moment, la teva dona em va explicar que tu l’havies “enganxat” al Gimnàstic. Qualsevol la deixa sense anar al Nou Estadi ara, eh? Sí, sóc el “culpable”. A ella li agradava molt el bàsquet, i al final, s’ha convertit en una fanàtica total del Gimnàstic.
Des de quan el Joan és un habitual al Nou Estadi? Doncs des de molt petit. Jo anava amb el meu pare, ja que teníem una casa a la Cala Romana i ens quedava molt a prop. Sempre estàvem a l’estadi. Em ve de família i de lluny tot això. I com explicaries la teva passió per la nostra entitat? Home, per a mi el Club Gimnàstic de Tarragona ho és tot. No ho puc comparar amb cap altra cosa. És casa meva. És la nostra passió, sí. Creus que es farà realitat aquest somni que tenim tots, amb el més que possible ascens a 1a divisió? Doncs jo sóc sempre una mica pessimista amb totes aquestes coses, i després m’arriben les alegries. El play off és molt dur i tot un cara i creu. Influeixen moltes coses, errades arbitrals, dels futbolistes, o mala sort en moments puntuals. Malgrat això, esperem aconseguir-ho, clar, és el desig de tothom. Seria una passada. Vols enviar algun missat-
ge als futbolistes i cos tècnic des de la revista Força Nàstic? Que se centrin en el que han de fer i que no es preocupin ni es notin pressionats, ja que han fet tot un “temporadon”, els hi estem molt agraïts i també absolutament orgullosos de tots ells. I un altre adreçat als Nàstiquers? Doncs que tots, aquest dissabte a l’estadi hem de deixanos la gola, i si Déu vol... Esperem que Déu “vulgui”! El Joan, la Dolors i l’Alfonso, tres nastiquers de cor, desitjant el que tots nosaltres. En aquest cas, la Penya l’Estació Felip de Torredembarra ha estat la que ha passat per aquesta secció, a un restaurant nastiquer com ho és La Andaluza Low Cost de la Part Alta. Restaurant en el qual tenim preparada una gran sorpresa en cas d’aconseguir l’ascens a 1a divisió. Ja us ho farem saber! Nacho González
Força
àstic
67
ESTEM A...
Club Gimnàstic Hummel Store Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona OMAC Antiga Audiència Cambra de Comerç Port de Tarragona Hotel Imperial Tarraco Hotel Urbis Hotel Ciutat de Tarragona NH Hoteles Hostal Noria Royal Tarraco Club de Natació Tarraco Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona Piscines el Serrallo Casino Tarragona XOW (Tarraco Arena Plaça) Club Clemente Petit Tarraco Pastisseria J. Andreu Auto-Gest Tradicionarius La Fusteria Bar Tennis Nàstic Bar Avinguda Catalunya Bar Maño’s Brasilia Cal Peter La Andaluza Low Cost
Txar3verd L’Arrosseria ITV Tarragona Geladeria Gabri Olivier Part English Entremolles Bar de l’Estadi Panishop Bar Restaurant Quedem St. Jonh’ s Picot Futbolmania El Tiberi New City Serrallo Restaurant Forum 17 Restaurant Arcs Restaurant Cal Mano Restaurant Sol Ric Restaurant L’Ancora Restaurant El Pecat Restaurant Filosofia Restaurant La Marina Restaurant Punt i a part Asador Milonga Champanyet Sanitas Tennis Tarragona Tennis Park Orion Sport Gym Centro Médico Roma Centre Mèdic de Tarragona Centre Mèdic Rambla Nova Papereria Alfil
Direcció: Nacho González Equip comercial: Laura
Mònica Brey, Àngela Aramayo i Jordi Puchol Disseny i maquetació: Òscar Plaza i Daniel Martínez
Impressió: Indugraf Offset S.L Dipòsit Legal: T 1540-2015 Tel.: 902 054 033 / 977 112 817 e-mail: info@laciutat.cat
Edita: Casguamedia S.L
Amb el suport del Club Gimnàstic de Tarragona SAD
Casbas i Albert Roig Administració: Maria José Rodríguez Redacció: Nacho González, 68 Força
àstic
Asisa Mix (La Pineda) Plaça de la Font Hotel Plaça de la Font Quattros Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn Surprise Txantxangorri La Barata Bar Capuccino Cafè La Font El Melic El Candil La Sal Plaça del Fòrum La Nocciola L’Assaig La Fàbrica La Taberna de Nebur Tarakon Tabernae Espai vi Pa i oli La Caseta de les Tres Bessones Crechas Denominación de Origen Tòful Domus La Maduixa Punts d’informació i turisme C/Major Rambla Nova
+
LA DESBANDADA RUIDO ILEGAL
TARRAGONA SÁBADO 9 JULIO TARRACO ARENA PLAÇA APERTURA DE PUERTAS: 20.00 H PRECIO: ENTRADA PISTA 25 € (+GASTOS) PUNTOS DE VENTA: TARRAGONA: SHIVA MUSIC Y DISCOS ARSIS / REUS: DISCOS QUI'K Y SPOOK RECORDS ONLINE: SALAZERO.COM / TAP.CAT Força
àstic
69
70 Força
àstic
Força
àstic
71