Llibretfalles2014 by Falla Passeig Mercat

Crèdits EDITA:Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany-Mercat i adjacents de Cullera REDACCIÓ: Salvador Pellicer i Sala Cristina Mayor i Vallet Patricia Suay i Nàcher Mónica Sapiña i Crespo

AGRAÏMENTS Alfredo Company Alicia Marí Sara Olivert Maria Vanaclocha

COL·LABORADORS Crit Companyia Teatre Kike Gandia i Álvarez Ceballos & Sanabria Francesc Falcó i Reig Rafa Formentín i Vallés Elena Hernández i Fuertes Maria Pellicer i Sala Inma Pérez i Jaimes Marc Sanjuan i Ortís

DIPÒSIT LEGAL V-185-2012

Índex

El present llibret s’ha presentat al XVIIIé concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera.

DISSENY I MAQUETACIÓ Jorge Navalón i Piqueras

La Falla Passeig-Mercat, ha imprés la quantitat de 575 exemplars com aquest llibret.

IMPRESSIÓ Imprenta Grau Xativa 962276222 El present llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat Valencia per a la promoció de l’ús del valencià

Crèdits i Sumari…...............…........….1 Premis 2013…… ..…...........................2 Proclamació i presentació.…...............4 Salutació del President........................5 Junta Directiva..………........................7 Falla Gran…………...................……...8 Fallera Major………...............………...9 Crítica Falla Gran……...............….....10 Comissió 2014……...….….................11 Falla Infantil……………...............…...12 President i Fallera Major Infantil….…13 Crítica Falla Infantil……………...……14 Comissió Infantil……………...……….15 El futur de la nostra falla………….….16 Recompenses Infantils……………….17 Programa Festes Infantils……………19 Recompenses Majors………………..20 Programa Festes Majors…………….21 Dedicat a Sara………………………...24

Dedicat a Maria…………………….....26 Dedicat a Pau………………….………28 Dones Col·laboradores………….……31 Grup deTeatre…………………………33 Falles Xiquets 2013…………………..34 Introducció Segle D’Or……………….39 La València Daurada…………………41 Espectacle Quatre-Cents……….…...49 Àngels Músics…………………………58 Jordi de Sant Jordi……………...........61 Spill o Llibre de les dones..................63 Joan Roís de Corella………………....65 Sor Isabel de Villena………….………69 Falles una tradició que perdura desde el segle XV…………..72 El Segle d’Or Valencià al Castell de Cullera………….……….74 Passegers pel món……………………83 Unes Falles per al record…………….85 Tornem a començar…Falles 2014.....99

Exercici 2013

Premis

2n Premi Secció Especial Falla Gran Millor Ninot Indultat Secció Especial Falla Gran 2n Premi Secció Especial Falles Infantils Premi d´Enginy i Gràcia Secció Especial Falles Infantils 3er Premi de Comparses Festes Majors 2n Premi Concurs de Paelles 3er Premi al Concurs de Llibrets de la JLF 62n Premi a la Promoció de l´ús del valencià Campió de Parxís Campió de Tenis Taula

Proclamaci贸 16-11-2013

Presentaci贸 25-01-2014

Salutació del

President

Marc Sanjuan i Ortís

Estimats i benvolguts falleres, fallers, simpatizants i amics, m’adrece a vosaltres com a president de l’Associación Cultural Falla Passeig Doctor Alemany Mercat i Adjacents amb l’experiència i orgull del treball d’aquests darrers dos anys passats. En primer lloc donar l’enhorabona a Sara, María i Pau per compartir amb mi la meravellosa experiència de representar a la nostra Comissió. Sé de la seua il.llusió i satisfacció, com ja ho han desmostrat en els actes que hem tingut, així com la dels seus familiars. Trobar a persones excel.lents i profundament vinculades a la falla al meu costat fa que aquesta barreja de locura i emoció que és el món faller supose un suport fort i constant. Solament els dessitge que visquen amb passió i gaudisquen tots els grans moments que encara queden i que finalment quede en la seua vida com un record preciós. Com sempre, i no em cansaré de repetir, agrair amb la màxima sinceritat a falleres,fallers, fallers d’honor, dones col.laboradores i simpatizants pel seu treball incondicional amb la Comissió que represente. En especial a tota la meua Junta Directiva per les aportacions, el debat i el compromís sense fisures amb els valors que representem. Després de seguir 49 anys de història de la Falla Passeig al món de les falles de Cullera i per tal, al món cultural local, l’únic missatge que puc fer es que continuem amb el mateixos valors que marquen la idiosincràcia i personalitat de aqusta associació cultural: treball, qualitat, tradició i diversió. Amb aquesta tasca no només enriquim el nostra agrupació sino també la resta de les comissions, i en definitiva la festa fallera. A tots, de tot cor, que passeu unes bones falles.

Junta Directiva

2014

PRESIDENT Marc Sanjuan i Ortis Vicepresident 1er Francesc Falcó i Reig Secretària Inés Ferrer i Vidal Vice-secretària Cristina Aragó i Bernabeu Delegació de Junta Local Agustín Pedro i Fenollar Delegació de Monuments i Plantà Benjamín Font i Sapiña Benjamín Font i Climent Delegació de Transports Miguel García i Molina Delegació de Cremà i Coets Juan Emilio Castelló i Carreres Agustín Pedro i Fenollar. Delegació de Arxiu i Documentació Enrique Sapiña i Escola Delegació de Dones col·laboradores Maica García i Jordà Delegació d’Infantils Óscar Llorca i Falcó Vicepresident 2n José M. Fernández i Roig Tresorera Rosa Sapiña i Rico Vice-Tresorera Fabiola Ortolá i Bolinches Comptador Vicky Lechiguero i Aragó Vice-Comptadora Marta García i Jordà Fallers d’Honor Benjamín Font i Climent Delegació de Loteries Fabiola Ortolá i Bolinches Vicepresidenta 3a Mónica Sapiña i Crespo Delegació de Cort d’Honor Cristina Gay i Navarro Lucia Falcó i Reig Delegació de Proclamació, Presentació, Protocol i Comunicació Miguel Almiñana i Llorens Antonio Suay i Garcés Vicente Martínez i Pérez Mónica Sapiña i Crespo Salvador Pellicer i Sala Patricia Suay i Nácher José Miguel Gimeno

Delegació de Escenografies Vicente Martínez i Pérez Miguel Almiñana i Llorens Delegació d’Activitats Artístiques Lara Bernabeu i Gay Laura Renart i Artés Ivàn Miralles i La Hoz Delegació d’ús i promoció del valencià i de Llibret Maria Pellicer i Sala Salvador Pellicer i Sala Cristina Mayor i Vallet Patricia Suay i Nacher Mónica Sapiña i Crespo Delegació d’Esports Carlos Aragó i Llopis Alan Martínez i Tirado Héctor Sapiña i Aragó Jorge Pérez i Rafael Óscar Selfa i Cerveró Pere Todosantos i Martínez Delegació de Músics Toni Llopis i Albiach Delegació de Campionat de Truc Manuel García i Zarzuela Carlos Sapiña i Rico Delegació d’Activitats Diverses Amparo Sala i Miñana Conxi Sala i Miñana Vicepresident 4rt Carlos Sapiña i Rico Delegació de Festes Majors i disfresses Cristina Gay i Navarro Esther Palau i Grau Isabela Avellaneda i Mayoral Elena Hernández i Fuertes Amparo Juan i Grau Delegació de Festes Infantils Carol Bayona i Lau Yaiza Font i Sapiña María Pedro i Fenollar Laura Pérez i Naya María Sapiña i Tur Esther Sapiña i Tur Delegació de Carpa Francesc del Olmo Delegació de Llum i So Juan Emilio Llopis i Gimeno José Miguel Garrigós i Castelló Delegació de Casal Christian Cuenca i Serrano Héctor Fernàndez i Ortolà Óscar Selfa i Cerveró Vicente Martinez i Pérez

Perills...d ´Extinció ARTISTA: PERE BAENAS

Es representa la destrucció natural que està sofrint el Planeta, fent una comparació amb els problemes i situacions actuals que estem patint en la nostra societat. Encara que el verdader perill d’extinció es perdre cadascú la seua pròpia il·lusió, el seu projecte de vida. Hi ha que lluitar per vore les coses pel costat positiu. Un planeta que es diu Terra, te perill d’extinció:la mateixa Natura viu baix una continua destrucció. No hi ha zones verdes que es netegen els pulmons.Les aus volen i volen, sense saber on pondre els ous.El Pol Nord es calfa, l’aigua baixa fent una riuada,el canvi climàtic ens afecta, la capà d’Ozó forada, i damunt, l’aigua contaminada.Com una soca d’arbre vell, aquet país i societat pareixem. Tot problemes, que ens van desfent. No hi ha ningú content.Les arrugues es multipliquen i canosos tots estem: mals de caps, injustícies, tots són sofriments.Com fer la vida familiar, si patim un desnonament? No hi ha construcció, les roines antigues per a viure tots.I per excel·lència tenim en extinció al linx espanyol: polítics corruptes, que manant ho han perdut tot. els varem confiar. Que besties d’animals no extingir-se ja. No tindran crisis material, però si de valors morals: per deshumanitzar, per exercir mal el vot que els varem confiar. No obstant, amb nosaltres mai podran perquè el verdader perill es perdre les ganes de somniar. Es renàixer demà i tirar cap avant, amb un somriure que no ens podran llevar mai. L’esperit de la Natura així ens ho ha ensenyat, valorem la vida, tingam cura i il·lusió per ajudar.Tindrem feina, la consciència tranquil·la i un llar per a descansar.

Sara

Fallera Major 2014

Olivert i FrĂgola

Crítiques

Falla Gran 2014 Te mes vista que un linx el polític que tenim, pa filar ben prim i furtar sense permís. No tindran crisis material,

En perill d’extinció hi ha molta criatura. No acabar la corrupció... i ens lleven la cultura. La destrucció natural patim hui els humans, vivim tots indignats per la crisis material. El planeta que es diu Terra, ara ja no el cultivem, no tenim zona verda, pa construir, la cremem.

però si de valors morals: per voler deshumanitzar, tot els vots que van confiar.

El Castell de nit no es veu, i les lletres no s’apaguen, quin desastre Deu meu, la piscina que l’acaben!

Amb nosaltres mai podran perquè el verdader perill es viure sense ningú sentit i perdre les ganes de somniar.

Pressupostos aprovats, inversions o retalls? Els politics imputats, els banquers senyalats.

El major dels sofriments: perdre la casa per diners. No feu més desnonaments, entre tots ens ajudem.

L’esperit de la Natura així ens ho ha ensenyat, a tindre sempre cura i lluitar per millorar.

Les sirenes han agarrat la grip del constipat, diarrees han passat per l’aigua contaminà.

Com no hi ha construcció, les roines antigues estan en rehabilitació, on tindrem que viure tots.

El patíbul és l’atur que acaba amb la il·lusió, de pensar en un futur més negre que el carbó.

Uns cobren per manar, jo pague per treballar. Impostos per pixar hui voten al Senat.

El pingüí que remudat, sense esmoquin s’ha quedat. Tenim amb extinció No fa fred, tot despullat. al “lince espanyol”, El desglaç ha començat. famós arreu del mon, No saben on parar per lladre i corrupció. les aus que van volant, GPS i a emigrar, Tenim amb extinció Ai! els ous on els pondran? al “lince espanyol”, famós arreu del mon, La capa d’Ozó foradada per lladre i corrupció. pertorba la flora i fauna. I ací que ens sobra tanta aigua, va, i està contaminada. El canvi climàtic patim, ens diuen els científics. La crisis, pareix que ixim! diuen alguns polítics. Una olivera amb una soca vella. Una nació desfeta. per tant de “sinvergüensa”. La injustícia reina hui, ni princeses, ni urdangarins. No s’escapa ni el que es riu. L’avarícia, quin perill

Eixa lluna ens il·lumina... no pergam mai la il·lusió, tira avant i camina, sempre hi ha solució.

La consciència tranquil·la i un llar per a descansar, tindre feina segura, són reptes per enguany.

Ja no cal retallets, tallem per lo sa, fora mals de cap, que l’atur s’ha desbordat.

Comissió 2014 Fallera Major

2013

Carol Martinez i Noguès

Marta Alandete i García Paula Alonso i García Sara Andreu i Crespo Mariam Aragó i Diego Marta Artés i Hernández José Fdo Artés i Hernández Adrian Bayona i García Nicole Bayona i Lau Juan Antonio Boronat i Colom Carla Boronat i Genoves Minerva Boronat i Genoves Tere Cañas i Gallardo Rocio Castelló i Arlandís Jose Castelló i Carreres Mª Pilar Castelló i Palomares Tamara Castelló i Serrano María Catalán i Jover Carmen Cebolla i Torres Andrea Cerveró i Narbona Reyes Cerveró i Palomares Sergio Cerveró i Ripoll Yabel Chacón i Piris David Chacón i Piris Miguel Chastro i Tur Claudia Colom i Pla Juan Francisco Colom i Velarde Inmaculada Costa i Falcó Nadia Creus i Ruano Amada Cruañes i Olivert Jonathan Cuenca i Serrano Natalia D’Allaglio i Peinado Carla Del Olmo i Climent Raquel Del Olmo i Costa Victoria Domenech i Gimeno Beatriz Fabre i Martí Lourdes Falcó i Yago Mar Fernández i Lechiguero Cristina Fernández i Roig Megan Ferrer i Boronat Alejandro Ferrer i Maroto Carla Ferrer i Renart Josep Fons i Fernández Isabel Font i Climent Rafael Formentín i Vallés Clara Fort i Rico Inmaculada Fuster i Montagud Nadia Galán i Piris MªCarmen García i Cebolla Rosa Mª García i Cebolla Nuria García i Espí

Antonio J. García i Grau Chelo Genovés i Crespo Neus Giménez i Vallet Luis Gimeno i Bonet MªJose Gimeno i Martí Juan Francisco Giner i Gay Tamara Gómez i García Fabiola Gomis i Bayona Diego Granero i López Xavier Grau i Lodeiro Rosa Hernández i Català Amparo Ibañez i Cutanda David Iznardo i Fernández Mª Vicenta Juan i Bayona Lorena Lafarga i Ibañez MªJosé Lahuerta i Martínez Mireia Lleonart i Ortega Laura Llopis i Donet Patricia Llorca i Falcó Ángela López i Sápiña Pere Manuel i Aragó Abigail Marí i García Natalia Marí i Perez Inmaculada Marí i RIco Joan Baptiste Martí i Claver Jordi Martínez i Cañas Lorena Martínez i Cañas Joana Martínez i Castelló Beatriz Martínez i Nogués Clara Martínez i Piris Santi Martínez i Santiago Juan Luis Miragall i Aragó Isabela Moncho i Palomo Maria Montaner i Gimenez Celia Montañez i Serra Kevin Montañez i Serra Marta Muñoz i Garrigos Claudia Muñoz i Muñoz Vanessa Muñoz i Peiro Pepita Nacher i Sanjuan Andrea Narbona i Calatayud Silvia Navarrete i Albero Vicent Navarrete i Gimenez Victor Navarrete i Serra Esteban Navarro i Molina Ruben Olivert i Cruañes Mireia Olmos i Vercher Laura Pedro i Ortolà Salvador Pellicer i Falcó Adrià Picazo i Moreno

José Piris i Martínez Eduardo Pinto i Bayona Arantxa Piqueres i García Gerardo Piris i Cabanilles Paula Piris i Cabanilles Maria Piris i Domingo Ana Mª Piris i Renart Patricia Plaza i Crespo Sandra Plaza i Crespo Lorena Porca i Castelló Marc Rabasa i Nicola Marta Ruiz i Llacer Juan Fco Saez i Nuñez Janine Sala i Reig David Sapiña i Aragó Nerea Sapiña i Bonias Fernando Sapiña i Escrivà Salvador Sapiña i Vallés Francisco Selfa i Canet Mireia Selfa i Cerveró Carolina Senra i Vega Alejandro Sierra i Roca Andrés Signes i Carlos Jonathan Signes i Falcó Sonnica Sospedra i Sapiña Antonio Tirado i Boronat Pedro Todos Santos i Martínez Jaume Todos Santos i Sospedra Selena Torres i Garrido José Trenzano I Arocas Jordi Tur i Bayona Beatriz Vallet i Gomar Alba Vargas i Monzón Francisco Vicente i Arenas Joan Vidal i Bolufer Nacho Yepes i Sánchez Chelo Zarzo i Rodríguez

Xiq u ets a la Polinèsia

ARTISTA: BERNARDO ESTELA

Què poder oferir als xiquets, com fer-los gent de bé? Doncs un viatge a la Polinèsia i allí els eduquem. A part d’una escola a moltes activitats extraescolars van. Voldríem fer-los esportistes, músics, balladors, artistes,...que no patiren, que foren feliços i menjaren... Gaudir d’un ambient familiar és fonamental. Escoltar somriures, palpar alegria, contemplar la imaginació, tastar il·lusió, olorar satisfacció, són sentits que volem tindre tots. De menuts la innocència es transforma en felicitat, que de majors enyorem per tindre responsabilitats. Ballar com un peixet, un coral d’instrument musical, dansar fins no parar, aconseguir enamorar, navegar per alta mar, trobar el tresor amagat, buscar les perles més valuoses,... desitjos de veritat. La Natura ens ensenya a tindre cura, a estimar-nos com germans. El Mar del Sud ens mostra harmonia, bellesa i llibertat. La Polinèsia ens espera, canviem de vida ja. No et pergues aquest viatge, estàs convidat: vingau xiquets prompte a la Falla Passeig Mercat.

Pau

President Infantil 2014

María

Fallera Major Infantil 2014

Almenar i Vanaclocha

Zaragozá i Marí

Crítiques

Falla Infantil 2014 Polinèsia, el país desitjat per als menuts... també pals grans. Harmonia, bellesa, llibertat,... no hi ha tristesa ni cap pecat. La Natura allí està ben cuidà. Naixen arbres, corre aigua, xafes terra de color verda, convivim junts flora i fauna. Baix la mar, vida hi ha. Peixos, plantes i corals.

Busquem la felicitat, com un tresor amagat. El desig més rebuscat... estar enamorat. A festes ens conviden, amb danses tropicals. A balls que ens insinuen festejos especials. Els pares volen que siga el millor, en tot el que hi ha en el mon. Music, esportista, ballador,... i faller de la millor comissió. Amb l’escola mai hi ha prou, ara fem extraescolars. Encà que ploga o ixca el sol, la qüestió és no parar. La família sempre unida ens ajuda a navegar, aprofita tot el dia i de nit... a descansar. Eixa màscara somriu, t’ofereix felicitat. Pensa sempre en positiu i no tindràs mai mal de cap.

Esta aigua no està contaminà! Si busseges, ho veus tot clar. El mar de Sud et vol convidar, a viure el que has somniat: trobar un paradís genial, per a gaudir i descansar. Desitjos tenen els xiquets: jugar i passar ho bé. No tindre deures, ni estudiar, de vacances tot l’any! La música acompanya tot este bon ambient. Una flauta de canya, d’instrument de vent.

Comissió Infantil 2014 Fallera Major Infantil 2013 Alba Sierra i Doménech President Infantil 2013 Álvaro Muñoz i Ibáñez Maria Acevedo i Bañuls Javier Acevedo i Bañuls Marc Alarcón i Miragall Francesc Albendea i Aura Paul Andrés i Blasco David Andrés i Blasco Esther Aparici i Juan Angela Arlandís i Del Moral Paula Arlandís i Del Moral Isaac Arlandís i Vicedo Dorian Aura i Renard Ainhoa Bartolomé i Femenia Sara Beltrán i Salvador Diego Blasco i Moreno Lucia Blasco i Moreno Blanca Boquer i Guidotti Lledó Boquer i Guidotti Llorenç Boquer i Guidotti Maria Boquer i Perez Alba Bou i Martín Karim Bouhou i Gimenez Amada Bru i Fabra Aina Buenrostro i Renard Sara Carles i Llopis Javier Carles i Llopis Blanca Carrique i Femenia Marta Carrique i Femenia Laura Castelló i Arlandís Neus Castelló i Gomis Joan Castelló i Gomis Francesc Català i Grau Pau Català i Grau Angels Cerveró i Galán Hector Cerveró i Ripoll Miguel Chastró i Olivert Marta Chastró i Olivert Alvaro Clarí i Martínez Carles Collado i Cerveró Valeria Colom i Renart Iratxe Colomer i Irure Claudia Colomer i Vicente Héctor Correcher i Giner Denise Del Olmo i Bonias Oscar Del Olmo i Costa Nayara Escrivà i Jiménez Héctor Escrivà i Jiménez Julia Fernández i Lechiguero

Eric Ferrández i Ferrer Ruth Ferrando i Armengot Oscar Ferrer i Llopis Irene Ferrer i Pellicer Aitana Ferrer i Majuelo Nadia Ferrer i Ruíz Abdon Ferrer i Vallet Yulan Maria Ferrer i Zahonero Elena Figueres i Sancho Oscar García i Espí Marta García i García Nerea Garrigós i Aragó Alfredo Grau i Sala Eduard Grau i Sala José Vicente Guarnet i Mulet Nayare Guarnet i Mulet Alicia Hernández i Escrivà Inés Hoyo i Llopís Pablo Hoyo i Llopís Diana Hoyo i Nogués María Hoyo i Nogués

Lucas Leal i Martínez Marta Lledó i Fabra Jonathan Llí i Adam Paula Llopís i Cerveró Javier Llopís i Cerveró Iván Llopís i Gimeno Ana López i Sapiña Andrea Lozar i Calatayud Claudia Lozar i Calatayud Gerard Manuel i Sanjuan Marc Manuel i Sanjuan Claudia Marí i Martínez Arnau Marí i Martínez Laia Marí i Martínez Aitana Marrama i Carles Irene Marrama i Carles David Martí i Claver Joan Baptiste Martí i Claver Sergi Martín i Oliver Iker Martínez i García Judith Martínez i Gómez Lucia Martínez i Gómez Carlos Martínez i Marí Ricardo Martínez i Piris María Martínez i Zarzo Arturo Mascarell i Sánchez Diego Mascarell i Sánchez Hector Mascarell i Sánchez Didac Miguel i Tur Natalia Monllor i Ruíz Luís Montañes i Quiles

Nayara Moreno i Mesa Tania Navaro i Sapiña Daniel Navarro i Trull Mireia Nicola i Femenia Aridian Ortiz i Piris Carla Osa i Romero Cayo Osa i Romero Alba Oscá i Jiménez Mar Palomares i Formentín Héctor Pedros i Bellido Eric Pelegrí i Ruíz Andrea Peret i Colom Mar Peret i Colom Lourdes Peret i Colom Inés Picazo i García Sofía Picazo i García Lucía Pinto i Castelló Pablo Pinto i Castelló Carla Prats i Zahonero Bruno Ramírez i Alonso Erlantz Ramírez i Irure Diego Ramos i Peiró Mariam Ramos i Peiró Neus Ribes i Sancho Andrea Rodrigo i Oliver Christian Rodríguez i Pedro Inés Romero i Juan Jordi Saez Sése Guillermo Saez Sése Marcos Sánchez i Almiñana Joan Sánchez i Oliver Nerea Sancho i Bermejo Mar Sanz i Piris Marta Sapiña i Avellaneda Alicia Sapiña i Bonias Júlia Sapiña i Porca Mar Sapiña i Porca Carla Sapiña i Portalés Helena Sapiña i Roca Raúl Selfa i Peiró Marta Serra i Carles Nicolás Sospedra i Wat Carles Todos Santos i Sospedra Mario Tur i Asunción Paula Tur i Grau Quique Tur i Grau Athenea Tur i Torcal Anna Vercher i Martínez Marc Zaragozà i Marí

El futur de la nostra falla ....

Lledó Boquer i Guidotti

Paul a

Gar

rigós

Adrià Nuño i García

Alejandra Colomer i Vicente

i Ar agó

Lucas García i Irure

a rdo i Llorc a n z I a ll ie Dan

Daniela Pedros i Almiñana

Carla Piris i Muñoz

Recompenses Infantils 2014 ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA, A LES SEGUENTS FALLERETES I FALLERETS: DISTINTIU D’ARGENT

DISTINTIU D’OR

María Almenar i Vanaclocha. Angela Arlandis i Del Moral. Dórian Aura i Renard. Amada Brú i Fabra. Marta Carrique i Femenía. Hector Escrivá i Jimenez. María Martínez i Zarzo. Arturo Mascarell i Sanchez. Anna Vercher i Martínez. Pau Zaragozá i Martinez. Marc Zaragozá i Martinez.

Marc Alarcón i Miragall. Laura Castelló i Arlandis. Joan Castello i Gomis. Àngels Cerveró i Galán. Judith Martínez i Gomez. Lucia Pinto i Castelló. Diego Ramos i Peiró. Jonathan Signes i Falcó. Carles Todos Santos i Sospedra. Paula Tur i Grau.

PROGRAMACIÓ FESTES INFANTILS 2014

Día 9 Febrer Campionat de futbet comissió infantil falla Passeig i concurs de paelles per a tothom

Día 15 Febrer

Concurs col.lectiu de paelles

Día 21 i 22 Febrer

Campionat de futbol sala JLF

Día 1 Març

Tren Faller i berenar. (19.00h)

Día 2 Març

“Colxonetes” i berenar.(17.30h)

Día 11 Març

Perols, jocs tradicionals i berenar.(17.30h)

Día 12 Març

Rally i berenar.(18.00h)

Día 13 Març

Joc de l’Òca i berenar.(18.00h)

Día 14 Març

Concurs de dibuix i berenar.(18.00h)

Día 15 Març

Concurs de plastilina, entrega de premis i berenar.(18.00h)

Día 16 Març

Berenar i Plantà.(18.00h)

Día 17 Març

Cercavil.la.(11.30h) Lliurament de Premis.(20.00h)

Día 18 Març

Despertà infantil.(09.15h) Cercavil.la.(11.30h) Ofrena de flors a la Mare de Déu.(19.00)

Día 19 Març

Berenar de Sant Josep.(18.00h) Cremà.(20.00h) * La del.legació de festes infantils vos remetrà per correu el programa definitiu, i es reserva el dret de fer algún canvi anunciant-ho amb antelació.

Recompenses Majors 2014 RECOMPENSES MAJORS 2014 ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA A LES SEGUENTS FALLERES I FALLERS:

BUNYOL D’ARGENT

BUNYOL D’OR

Carmen Cebolla i Torres Miguel Chastró i Tur Inmaculada Fuster i Montagud Marta Muñoz i Garrigós Oscar Selfa i Cerveró Chelo Zarzo i Rodriguez

Mª Pilar Castelló i Palomares Eduardo Pinto i Bayona Paula Piris i Cabanilles Beatriz Vallet i Gomar

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Inmaculada Costa i Falcó

RECOMPENSES MAJORS 2014 ATORGADES PER JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA A LES SEGUENTS FALLERES I FALLERS :

CULLERA D’ARGENT

CULLERA D’OR

Carolina Bayona i Lau Juan Antonio Boronat i Colóm Miguel Chastró i Tur Christian Cuenca i Serrano Yaiza Font i Sapiña Vanessa Muñoz i Peiró María Pedro i Ortolá Laura Perez i Naya Sandra Plaza i Crespo Conchi Sala i Miñana Esther Sapiña i Tur Francisco Vicente i Arenas

Marta Alandete i García Inmaculada Marí i Rico Salvador Pellicer i Sala

CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER Inmaculada Costa i Falcó Fabiola Gomis i Bayona

Programació Festes Majors 2014 Dissabte 1 de Febrer

Dimarts 11 de Març

Arreplegà

14:00h. Dinar al casal 22:00h. Concurs de truites 22:30h. Jocs tradicionals

Dissabte 8 de Febrer Sopar d´insígnies de la falla

Dimecres 12 de Març

Dissabte 15 de Febrer

Paelles de Junta Local Fallera al pàrking dÉnrique Chulio 14:00h. Dinar al casal 22:00h. Sopar dáixelleta Divendres 21 de Febrer 22:30h. Concurs de Postres Futbet de Junta Local Fallera al pavelló cobert 23:30h. Parxis Humà Dissabte 22 de Febrer Dijous 13 de Març Gal.la Fallera 14:00h. Concurs de pasta Dilluns 24 de Febrer 19:00h. Vi D´honor per a tots els fallers d´honor I gent 20:00h. Actuació de teatre a càrrec del grup col.laboradora. de la falla Passeig-Mercat a la casa de la cultura, re 22:00h. Concurs de pizzes presentará lóbra de teatre BEBÉ 22:30h. Rally Dissabte 1 de Març Divendres 14 de Març 14:00h. Dinar al casal la tradicional PASTISSÀ 14:00h. Dinar a càrrec de la falla 19:00h. Tren faller per tota la barriada 22:00h. Sopar a càrrec de la falla 23:00h. Discomòbil Tots junts A PER FALLA!!!! Diumenge 2 de Març Dissabte 15 de Març 14:00h. Dinar al casal 14:00h. Macarronà 22:00h. Sopar dáixelleta 22:00h. Torrà a càrrec de la nostra FM Sara Olivert Dilluns 3 de Març PLANTÀ DE LA FALLA 14:00h. Dinar al casal Diumenge 16 de Març 22:00h. Sopar dáixelleta 22:30h. Comença el concurs de parxis (cal portar parxis, 14:00h. Dinar de les nostres col.laboradores: ARRÒS AL FORN fitxes i daus de casa) 16:00h. Entrega de premis dels concursos de la setmana Dimarts 4 de Març fallera. 14:00h. Dinar al casal 22:00h. Sopar a càrrec de la falla 22:00h. Sopar dáixelleta NIT DE LA PLANTÀ i ALBAES 22:30h. Final del concurs de parxis

Dimecres 5 de Març

Dilluns 17 de Març

14:00h. Dinar al casal 22:00h. Sopar d´aixelleta 22:30h. Concurs de Continental

8:00h.Despertà per la barriada 11:30h. Cercavil.la visita a les falles 14:00h. Mascletà a la falla 20:00h. Entrega de Premis de les falles al Mercat 23:30h. Discomòbil a la carpa

Dijous 6 de Març

14:00h. Dinar al casal 22:00h. Sopar d´aixelleta 22:30h. Final del Continental

Dimarts 18 de Març

Divendres 7 de Març

Durant tot el dia muntatge de la carpa 14:00h. Dinar al casal per als montadors de carpa 22:00h. Sopar a càrrec de la falla 23:30h. Festa Alemana (October Fest)

Dissabte 8 de Març

8:00h. Despertà per la barriada 11:30h. Cercavil.la visita a les falles 14:00h. Mascletà a la falla Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell (a la porta de la carpa es posarà l´horari de quedada) 23:30h. Discomòbil a la carpa

Dimecres 19 de Març DIA DE SANT JOSEP

8:00h. Despertà per la barriada Solemne Missa en l´església dels Sants Joans (l´horari de quedada estarà a la porta de la carpa) 14:00h. Mascletà a la falla 18:30h. Berenar dels xiquets a la carpa de la falla 20:00h. CREMÀ falla infantil CREMÀ falla Gran (horari a la carpa) NOTA : Tots els canvis tant de festes com d´horaris estaran apuntats al casal faller i a la carpa de la falla.Els dinars de la setmana fallera serà imprescindible que s´apunteu al llistat que hi haurà al tauló del casal.

14:00h. Dinar al casal a càrrec de la falla 22:00h. Sopar a càrrec de la falla 23:30h. Festa temàtica

Diumenge 9 de Març

14:00h. Dinar al casal (Gaspatxà) 22:00h. Sopar d´aixelleta

Dilluns 10 de Març

14:00h. Dinar al casal 22:00h. Concurs d´amanides 22:30h. Gran CASINO

Dedicat a Sara ... Estimada família fallera, aquest any tinc el grandíssim gust i el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a la Fallera Major dáquesta gran falla, de la falla passeig-mercat. Aquells que hem coneixeu un poc ja sabieu de la meua il·lusió de ser fallera major, doncs bé, aquest any ja ha arribat i abans de que este somni acabe i tinga que despertar per deixar pas a altres falleres us voldria agrair tota l´ estima rebuda aquests mesos tant a mi com a la meua família, i és que si per alguna cosa es caracteritza la gent dáquesta falla és per fer sentir a les persones com a sa casa. Gràcies també a totes aquelles falleres que ja han viscut aquesta experiència i tants consells m´han donat, en especial a tu Patri, per saber calmar els meus nervis fins i tot quan tu també estaves nerviosa. Posats a agrair, no puc fer este escrit sense parlar déixe xicotet grup format per persones tan grans al que anomenem “la ascur”, a elles sols els puc dir que gràcies, per viatjar amb mi en este somni, per veure les vostres caretes també tan il·lusionades, per fer-me riure, i per fer-me plorar, per tot i per més, gràcies, a les que us he pogut tindre ací i a les que tinc lluny i tants missatges emotius m´han enviat… us estime!!!!!!! Quan tánomenen fallera major tots et pregunten… -i aquest any, quin premi tésperes? Voldràs guanyar, no? - i a qui no? Jo no sé quin número voré al meu banderí pero jo ja he guanyat, tinc un primer en representar a la millor comissió que hi puga existir i per a això no hi ha un jurat especialista que ho valore, simplement has d´ estar dins dáquesta comissió per saber-ho, i nosaltres ho sabem. Finalment desitjar als fallers, veïns i simpatitzants de la falla passeig-mercat que gaudiu dáquestes falles amb lámbient que ens caracteritza rodejats de música, pòlvora i bona companyia i espere junt a Marc, i les meues dos perletes Pau i Maria estar a la altura dáquesta gran comissió. Visquen les falles, i visca la millor comissió de la història! SARA OLIVERT I FRÍGOLA F.M.2014

Dedicat a María ... Hola a tota la gran família de la falla Passeig-Mercat: Aquest any és molt important per a mí, perquè des de sempre he tingut el somni de voler representar a la meua falla com a fallera major infantil. Jo pensava que seria impossible, perquè quan els ho deia al meus pares, ells sempre m’ho llevaven del cap. Enguany el meu somni s’ha fet realitat. Va ser una sorpresa per a mí, quan vaig ser nomenada el dia 27 d’abril, ja que pensava que anàvem a sopar al Casal perquè mon pare i ma mare s’havien apuntat fallers. Des d’eixe dia, visc amb molta intensitat cada acte a què assistisc i espere representar-vos el millor possible, compartint cada moment amb el meu faller Pau, i també amb Sara, la Fallera Major, que al seu costat m’ho passe molt bé. Vull donar les gràcies, junt amb els meus pares, a tots els membres d’esta comissió, que ens heu acollit amb tant d’afecte i il·lusió, i com no, a Marc, el nostre president que sempre està pendent per a que tot isca perfecte. Gràcies a ma mare i a mon pare pel seu esforç i per donar-me sempre el millor que tenen. Finalment, vos convide a totes les falleres i fallers a què ens acompanyeu a Pau i a mí en cada un dels actes que segur seran inoblidables. Espere que disfruteu d’estes Falles 2014.

VISCA EL PASSEIG! MARÍA ALMENAR I VANACLOCHÁ F.M.I. 2014

Dedicat a Pau ... Hola fallerets i falleretes! Sóc Pau i estic molt orgullós de ser el vostre President Infantil d’aquesta Comissió, que ben segur és la millor del món. Sempre recordaré el día que Marc, el nostre President, em va anomenar President Infantil 2013-14. Eixe día va començar per a mí una gran aventura, en la que junt amb la meua amiga Maria, la meua fallera i junt a Sara, la nostra fallera major, que tant ens cuida i ens estima, anava a compartir tantes i tantes emocions . Amb el meu germanet Marc estic vivint somnis i il·lusions que mai haguera imaginat. M’he sentit molt ditxós visitant el taller dels artistes fallers, perquè m’agradaria estudiar Belles Arts. Els meus pares, sempre al meu costat, han fet possible que el meu somni es complira i els meus iaios, amb alegria i tendresa, el compartixen amb mí, així com la meua família, a la que tant estime i que em dóna el suport i el carinyo necessari en cada moment. Vull donar les gràcies a tota la Comissió, a esta Falla tan xula, que m’ha acollit a mí i al meu germanet amb tant d’afecte. Per la seua ajuda i per estar junt a nosaltres en els moments més importants. I sobretot, gràcies a la Comissió Infantil, a la que represente i de la que em senc tant orgullós i on he trobat tants bons amics. Un beset. VISCA LA FALLA PASSEIG-MERCAT!

PAU ZARAGOZÁ I MARÍ P.I. 2014

Dones Col.laboradores

Qui són? Són les col.laboradores de la falla Passeig-Mercat, un grup de xiques mares, dones i iaies de fallers vinculades a la comissió i partíceps d’aquesta. Què aporten? Aquesta colla es reuneix una vegada al mes per tractar d’organitzar i proposar coses i activitats per tant de donar ajut a la falla, siga en feina o econòmicament. Per Sant Joan prepararem coca de llanda o de llimonà i aigua llimó;en halloween berenar per als més menuts de la falla, per nadal venem loteria; el dia de la presentació obsequiem als nostres representants (Fallera Major i Infantil, President i Infantil). Ja en falles berenar per a la comissió infantil el dia del tren faller;unflables durant la setmana fallera i el dia 15 xocolatà. No ens oblidem de la resta de la comissió i fem un sopar temàtic a la carpa i el típic arròs al forn el dia de la plantà. Esperem que tots gaudiu al màxim d’aquestes falles. Sempre a la vostra disposició. LES COL.LABORADORES

Grup de teatre Passeig-Mercat OBRA “BEBÉ” DATA DE REPRESENTACIÓ 24 de Febrer a les 20:00h. al Saló d´Actes de la casa de la cultura FITXA ARTÍSTICA

FITXA TÈCNICA

MAX: FLORA: NANY/DIRECTORA: CYNTHIA: ANGELA: KATE/PSICOLOGA: EVA/SUSANA: NATATXA:

REGIDORIA:

DIRECCIÓ:

Marc Sanjuan i Ortís Elena Hernández i Fuertes Lara Bernabeu i Gay Marta Alandete i García Laura Renard i Artés. María Montaner i Giménez Patricia Plaza i Crespo Iván Miralles i Lahoz Mónica Sapiña i Crespo

LLUM I SO: ESCENOGRAFIA:

Ines Ferrer i Vidal Cristina Aragó y Bernabeu Maika García i Jordá Carlos Sapiña i Rico Isabela Avellaneda i Mayoral Vicent Martínez i Pérez Miguel Alimaña i LLorens Dones Col.laboradores

VESTUARI: PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: Falla Passeig-Mercat DISENY CARTELL: Enrique Sapiña i Esacolá

SINOPSI Flora i Max no estan preparats per a ser pares. Fins i tot són incapaços de posar-li nom a la criatura que acaben de tindre. Max pensa que és xiquet, mentre que Flora diu que segons els metges poden decidir més tard el sexe del bebé. Aquesta comèdia negra sobre la dificultat de ser un bon pare i de ser un xiquet, està escrita en un estil absurd i encara que tracta temes controvertits, té un final feliç. En “Bebé” es combinen la farsa, la sàtira, l’acidesa, el dolor i el bon humor tan característic del dramaturg nord-americà Christopher Durang.

Falles 2013 Xiquets

El Segle d ´Or Valenciá L’or és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol és Au. L’or és un metall de transició bla, brillant, groc, pesant, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l’aigua règia. El metall es troba normalment en estat pur i en forma de palletes i dipòsits al·luvials i és un dels metalls tradicionalment emprats per a encunyar monedes. En heràldica es símbol de poder econòmic i vanitat. L’or. Des d’antic l’or ha sigut el metall més preuat per l’home, però no sols pel seu valor monetari, sinó per allò que evocava. Ja els antics grecs consideraven que des de l’era dels Déus, l’era d’or, la humanitat havia anat degenerant, primer amb l’era de plata, l’era dels herois, i després amb la de bronze o la de coure. L’or es convertia doncs en sinònim d’excel·lència i d’enyorança per un passat esplendorós que mai tornarà. Aquesta accepció del metall or és la que nosaltres prenem quan parlem de segle d’or. No es referim a una època blana, pesada, mal·leable, dúctil, si no que ens referim al moment de màxim esplendor d’una cultura, quasi negant que després d’aquell esplendor puguen sorgir altres. I si sorgeixen sempre seran d’argent. El segle d’or valencià comença amb Eiximenis a Girona i acaba al Vaticà en mans de Roderic de Borja. Des de Lo Crestià fins Vitae Christi. Des de la Llotja de la seda fins la Seu. Aquests eixos marquen el moment en que la València del segle XV era la ciutat capdavantera arreu de la península i de bona part d’Europa. Com si del Montmartre de principis del segle XX es tractés, el Regne de València fou punt clau en un canvi d’era, en passar de l’home medieval a l’home modern. En les pàgines que segueixen tractarem de donar llum sobre alguns del personatges que dauraren valència, literal o metafòricament. Ens farem ressò de les plomes que van ser testimoni de l’esplendor d’una llengua, d’una ciutat i d’un regne. Un esplendor ja passat i que mai tornarà, perquè si hi ha un altre Segle d’Or a València no serà d’esplendor ni de poder econòmic, sinó de vanitat. S. Pellicer

La València Daurada El segle XV, és el segle d’or valencià, una època gloriosa, en la que la ciutat estava al nivell de les grans capitals europees del moment, com París i Bruixes. València va créixer fins a aconseguir els 75.000 habitants a mitjan segle, per la qual cosa era la segona ciutat més gran de la península després de la Granada nassarita. La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la Corona d’Aragó i d’ací l´ afloriment intel·lectual que la va convertir en un focus literari d’importància. La ciutat s’obri a la modernitat, s’obri al Mediterrani, sent un port dels més importants i el primer de la península. El rei Alfons el magnànim trasllada el seu tall a València, que lluïx una nova muralla, rematada amb nombrosos portals, dels que destaquen les Torres de Serrans, portes principals de la ciutat, emblema i símbol del poder del moment. El segle d’or és un gran moviment cultural que comprén totes les ciències de l’època i aporta les millors obres literàries en valencià escrites al regne de València. La immensa majoria d’escriptors d’eixa època són valencians o escriuen en valencià, el “Tirant el Blanch” és un exemple d’això. Escriptors com Joanot Martorell, Ausiàs March, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig són alguns dels més importants de l’època. En el camp de l’arquitectura, s’inicia el segle amb les acabades d’acabar torres de Serrans, projectades per Pere Balaguer, igual que la torre campanar de la catedral, el Miquelet. Destaquen en este segle, l’obra de Pere Comte, arquitecte q duria a terme les obres de la nau principal de la catedral, encara que la que li donaria la fama és sens dubte, la Llotja de la Seda. En pintura, València, destaca per ser senyera de l’estil gòtic internacional, estant al nivell d’altres escoles de l’època, com la de Paris. Pere Nicolau, Gonçal Peris, Gherardo Starnina o Miquel Alcanyis, són alguns dels pintors que treballen en esta època daurada. València, sempre sensible a les novetats pictòriques, és testimoni d’una primerenca incursió de la pintura italiana del quatrocentto, una de les primeres mostres del Renaixement en la península, amb la decoració de la capella major de la catedral de València. Els àngels de la catedral, culminen, un segle gloriós en què València, era senyera de els moviments culturals de l’Europa baixmedieval, ja als albors de l’edat moderna.

Ceballos & Sanabria

Personatges: Ceballos & Sanabria

Rei Alfons el Magnànim, rei de la Corona d’Aragó, que fixa la seua residència a la Ciutat de València, on construeix el seu nou palau.

Ausiàs March, cavaller, poeta i falconer reial.

Calixt III, Papa de la família Borja.

Sant Calze de la Catedral de València.

Ceballos & Sanabria

Damià Forment, escultor valencià, que desenvolupa tota la seua obra per tota la corona d’Aragó.

Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano, pintors italians, autors de la decoració renaixentista de la catedral de València.

Gonçal Peris, pintor famoós, autor de nombrosos retaules.

Jaume Roig, metge i escriptor de la cort reial.

Ceballos & Sanabria

Àngel Custodi de la Ciutat de València.

Joanot Martorell, cavaller i escriptor, creador de la famosa novel.la “Tirant lo Blanch”.

Pere Comte, arquitecte de renom en la València del segle XV.

Jordi de San Jordi, trovador i poeta de la cort del rei Alfons.

Ceballos & Sanabria

Sor Isabel de Villena, abadessa del convent de la Trinitat, escriptora i consellera.

Pare Vicent Ferrer, dominic famós pels seus sermons i miracles, és el sant valencià més important.

Jurats de la Ciutat.

Reina Maria de Castella.

Ceballos & Sanabria

Falla Infantil de l’ajuntament de València 2013

La ciutat s’engal.lana, per a l’entrada triomfal del Rei Alfons “ el Magnànim “ i la Reina Maria de Castella , una gran cavalcada encapçalada pels reis i seguida per la seua cort i personatges importants de la València de l’època. Els jurats de la ciutat, reben al monarca, al costat de les Torres de Serrans, d’on es despenja l’àngel custodi de València, disposat a donar-li la clau de la ciutat al Rei. Els monarques a cavall i de gran gal.la, porten per la seua banda una preuada relíquia, el Sant Calze del Sopar. El seguici el formen personatges de la cort , dels quals destaquen cèlebres poetes i escriptors de l’època, com Ausiàs March , Jordi de Sant Jordi, o Jaume Roig. La cavalcada segueix per tota la falla, en la qual ens podem trobar personatges

importants del Segle d’or, com l’arquitecte Pere Comte, l’abadessa Sor Isabel de Villena, el pare Vicent Ferrer i l’escriptor Joanot Martorell, autor del famós llibre de cavalleries “ Tirant lo Blanc “. Es suma al recorregut triomfal, el Papa Calixt III, de la família valenciana dels Borja coronat per la tiara papal i muntat sobre els lloms d’un bou vermellós, emblema de l’escut de la família. També participen el Centenar de la Ploma, el frare mercedari Joan Gilabert Jofré defensant un boig i una representació dels gremis de la ciutat. Contemplant la cavalcada es troben els famosos Àngels Músics de la Catedral de València, que amb els seus sofisticats instruments amenitzen l’acte festiu. Aquestes pintures de Paolo de Sant Leocadio i Francesco Pagano, que apareixen també, representen la culminació d’un segle d’ esplendor econòmica, artístic i cultural a la ciutat de València i el seu Regne . Com a gran festa, la falla presenta una època daurada en què van coincidir a la ciutat nombrosos personatges de gran importància per a la cultura valenciana i que avui són clau per entendre el que vam ser i el que som. Ceballos & Sanabria

Espectacle Quatre-Cents 1. L’espectacle Quatre-cents! Els membres de CRIT Companyia de Teatre fa anys que li donem voltes al nostre Segle d’Or, i abans de Quatre-cents! ja vàrem fer un espectacle sobre el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i un altre sobre Espill de Jaume Roig, dues novel·les que són clàssics de la nostra literatura. L’any passat, però, el que ens abellia era aprofundir en aquell temps, en aquell segle XV “daurat” i parlar de la gent que habitava aquella ciutat que era la cinquena més gran d’Europa i la més gran -i més rica- de la Península: València. I, per a fer-ho, els actors de la nostra companyia s’han convertit en artistes fallers, ens uns artistes fallers que volen construir una falla sobre el Segle d’Or, per a parlar de València i dels valencians. Ens hem centrat en l’any 1457, uns cent anys abans que el pirata Dragut atacara el vostre poble. El 1457 tots els escriptors més importants estaven vius, i també el rei Alfons el Magnànim, la reina Maria de Castella i el Papa de Roma Calixt III (que també era valencià). Aquestes són les bases del nostre espectacle: A Quatre-cents!, tres artistes fallers construeixen una falla sobre València i els valencians i, per a fer-ho, emprenen un viatge en clau de comèdia al nostre segle d’or.

La comèdia: Alfons el Magnànim torna per sorpresa a València el 8 de gener de 1457, i convoca un grup d’escriptors a una reunió urgent, secreta i nocturna. Tothom desconeix les raons del rei. Tot es complica amb l’aparició de la reina Maria de Castella i del papa Calixt III, que no havien estat convidats…

Els personatges: Joan Rois de Corella, Ausiàs March, Isabel de Villena, Joanot Martorell, Jaume Roig, Bernat Fenollar, Joan Moreno, Alfons el Magnànim, Maria de Castella, Calixt III, un jueu, una morisca, un esclau.

Els textos: Lo procés de les olives de Bernat Fenollar i Joan Moreno, Sermons de Sant Vicent Ferrer, Vita Christi de Sor Isabel de Villena, Espill de Jaume Roig, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella, Cant Espiritual d’Ausiàs March, Curial e Güelfa, Desert d’amics de Jordi de Sant Jordi. Les cançons: (interpretades en directe) Albà, Canço morisca, Cant de la Sibil·la, Misteri d’Elx, Cant de Batre, Goigs, Les Anguiles de l’Albufera, Marxa mora.

Les falles: Hem elegit recrear la construcció d’una falla perquè ens semblava una bona manera de mostrar un procés creatiu en què una història es converteix en un monument físic. Ens agradava la similitud que hi ha entre el teatre i les falles, perquè en els dos mons ens passem molt de temps treballant per a fer una cosa que està destinada a morir en un temps determinat i que és irrepetible. Compartim moltes coses: idea, guió teatral/ llibret faller, construcció de la falla/assajos de la companyia, falla/espectacle, cremà/aplaudiments. 2. Curiositats valencianes - València-Amsterdam: A la ciutat de València al segle XV, la prostitució estava regulada per l’ajuntament. Així com ho és hui el “Barri Roig” d’Amsterdam, era coneguda a tota Europa la “Pobla de les Fembres Pecadores” de València. La Pobla estava amurallada, i els “preus” estaven regulats per l’ajuntament. Dos metges pagats per la ciutat s’encarregaven de la salut de les meretrius“per a que tinguen

carrech de reconeixer les dones que guanyen en lo publich e stiguen sanes de tal manera, que puxen guanyar, ab lo mateix salari acostumat”. A més, un “guardià del bordell” s’encarregava de desarmar els homes que entraven a la Pobla. En una casa d’aquesta Pobla transcorren un parell d’escenes del nostre espectacle. Anoigne de Lalagne, un viatger francés d’aquell temps, ens diu al seu diari de viatges:

El lloc de les dones públiques és gran com un poblet, amb tres o quatre carrers amb casetes i tavernes. A l’entrada de cada caseta s’asseuen les dones, molt ricament vestides. N’hi haurà unes dues-centes o tres-centes dones. La taxa vigent són quatre diners, i no en poden demanar més per una nit. Hi ha dos metges pagats per la ciutat que visiten les dones. Si n’hi ha alguna malalta, la trauen d’aquell lloc. - La València d’aquell temps: Les ciutats valencianes són conegudes hui pel seu caràcter festiu, i la festa de les Falles n’és un exemple manifest d’aquest caràcter. Potser els valencians del segle XV no eren tan diferents. Açò és el que deia un viatger alemany d’aquell temps, Johannes Münzer, quan València era molt més rica que qualsevol ciutat alemanya:

Els habitants de la ciutat de València, tant els homes com les dones, acostumen a passejar de nit pels carrers, on hi ha sempre tanta gentada que penses que et trobes en una fira. Però ho fan amb molt d’ordre perquè ningú no es fica amb ningú. Les botigues de queviures no les tanquen fins a mitjanit, i així pots comprar el que vulgues a qualsevol hora. Mai hauria cregut que existís tal espectacle, de no haver-lo vist acompanyat pels meus compatriotes, els honrats mercaders de Rafensburg. - Ausiàs March, cavaller i poeta … només? El gran poeta de la nostra literatura, Ausiàs March, que també era falconer del rei i senyor feudal, és conegut per les seues poesies apassionades, tant religioses com amoroses, i de vegades ens l’imaginem com un home torbat per la culpa i el pecat, la por de l’infern i l’amor. Els seus vassalls, en canvi, pensaven altres coses, ja que els pujava els impostos constantment, com als fallers i als teatreros de hui. La reina Maria -esposa d’Alfons el Magnànim- escrigué una carta al Batlle General de València on trobem un comentari sobre el poeta que ens fa pensar en un home diferent al que imaginem:

“ordene que es busque al jove Joanet, fill de Pere Carnisser, notari de Favara,

perquè he sabut que es troba en companyia d’Ausiàs March i altres fadrins, i per tant en via de perdició” .

No sabem què voldria dir la Reina... - Fenollar, Moreno i Lo procés de les olives: El notari Joan Moreno i el catedràtic de matemàtiques Bernat Fenollar (de la recentment fundada Universitat de València -un altre fruit del Segle d’Or-) tenien el costum d’escriure poesia satírica i, sobretot, de temàtica sexual (a pesar que Fenollar era també capellà). Entre 1495 i 1496 varen participar en l’obra literària col·lectiva anomenada Lo procés de les olives. A l’espectacle mostrem aquests escriptors de ben joves, begudets a la taverna, on es troben amb el fantasma de Sant Vicent Ferrer, que els sermoneja. Ací teniu un exemple de Lo procés de les olives (es jugava amb les paraules “olives”, “genives” i “caragol” per parlar de la potència sexual dels homes vells):

DEMANA LO REVEREND MOSSÉN FENOLLAR A L’HONRAT I DISCRET JOAN MORENO De vós i de mi lo temps assegura a l’home celós de mal sospitar, car tot nostre fet està en parlar, cercant lo descans d’enuig e tristura; per què vull saber, menjant vós olives, lo com de aquelles traeu lo pinyol, ni com de la closca lo xic caragol, que fer jo no ho puc, sens dents, ab genives. RESPOSTA D’olives lo past és fina pastura: molt més que lo sucre se pot desitjar; jo no só en temps de renunciar, car fort en mi sent rebrotar natura e tinc gran desig de dolces olives, que ab gran sabor llançàs lo pinyol, menjant per lo gust d’un bell caragol que tinc molt guardat per fregar genives

I ací teniu també un exemple d’un sermó de Sant Vicent, una part del qual apareix a l’espectacle. Observeu que ja parlava del pecat de la usura per part dels banquers, tan extés a l’actualitat, i de la corrupció d’alguns poderosos o de càrrecs eclesiàstics:

Imagineu un rei que va al juí de Déu i vol entrar al paradís i diu: “Senyor, jo era rei, i he estat un gran senyor, vos pregue que m’acolliu ací amb els altres reis i grans senyors”. I Déu dirà: “Tu que havies de castigar els lladres i extirpar els pecats notoris, per amor o per diners no els has castigat i malmenaves els vassalls. I per això, tu, Llucifer, emporta-te’l. I un papa, cardenal o bisbe dirà: “Senyor, jo he estat un gran prelat en l’església terrenal i ara voldria ser prelat de l’església celestial”. I nostre Senyor li dirà: “I no ets tu aquell que tenies tres amigues, i que eres molt pompós, i que has viscut com un porc? Els porcs no poden entrar ací, sinó que van a l’estable de l’infern!”. Així mateix amb els rics que arriben al juí final amb les mans buides i Déu els diu: “On són les riqueses que et vaig donar?”. “Senyor, me les han robades, perquè no me les he pogut emportar”. “Jo te les vaig donar perquè féres el bé i has estat un usurer superbiós, que enganyaves els pobres amb fraus. Mal has fet, mal tindràs!”. Confesseu que heu pecat per avarícia, per usurers, prestant diners per a arreplegar les rendes, o heu fet simonia, que per a tindre tal benefici prometéreu diners o enganyàreu a altres. (...) 3.-Les cançons A l’espectacle, juntament amb els textos del segle XV, s’han incorporat una sèrie de cançons d’arrel popular de diferents èpoques i estils però, totes elles, amb gran tradició als territoris que formaven part de la Corona d’Aragó. Per ordre d’aparició a l’espectacle, les cançons són: - Albaes - Cançó morisca - Cant de la Sibil·la - Misteri d’Elx - Ball dels bastonets d’Algemesí - Dansa de Vetlatori - Goig d’Alfara del Patriarca - “Les Anguiles de l’Albufera” de Joan Monleon i els Pavesos

- Cant de batre - Marxa mora Albaes Cant tradicional que consta d’una part intrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb algunes variacions i d’una part cantada a capella pel “cantaor” que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Als músics, un dolçainer i un tabaleter com a mínim, i al “cantaor” els sol acompanyar sovint (però no sempre) el “versaor”, que és aquell qui inventa els versets que interpreta el “cantaor”. Ací en podeu escoltar un exemple: http://www.youtube.com/watch?v=9UTzMdW-Cxw

Cançó morisca Els moriscos eren els habitants d’origen musulmà o de creences islàmiques residents a laCorona d’Aragó i a l’antic Regne de Castella i que van ser obligats a batejar-se en la fe cristiana pels Reis Catòlics el 1502. Des de la reconquesta se’ls havia deixat mantenir la seua religió, la seua llengua i els seus costums. La barreja i l’intercanvi entre les produccions culturals de musulmans, cristians i jueus va ser una constant durant els segles en què les tres cultures varen conviure a la Península. Pel que fa a la música, per exemple, alguns dels cants tradicionals valencians tenen origen morisc. Ací en podeu escoltar un exemple: http://www.youtube.com/watch?v=qbR0Gjlomx8 Cant de la Sibil·la És un drama litúrgic de melodia gregoriana que va ser molt popular al sud d’Europa durant l’Edat Mitjana. A la Corona d’Aragó es representava per Nadal especialment a esglésies mallorquines i valencianes. El personatge principal, la profetessa Sibil·la, anuncia amb el seu cant la fi del món i l’arribada del judici final. El 2010, el Cant de la Sibil·la va ser reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Ací podeu escoltar el Cant de la Sibil·la a València: http://www.youtube.com/watch?v=Qdb0ovgWu5I Ací podeu escoltar el Cant de la Sibil·la a Mallorca: http://www.youtube.com/watch?v=5BniECJ7GC0

Misteri d’Elx És un drama litúrgic d’origen medieval que ha continuat viu fins els nostres dies i que se celebra cada any en la basílica de Santa Maria d’Elx, l’agost. Al Misteri d’Elx es representa la mort, assumpció i coronació de la Mare de Déu. Per considerar-se una obra clau del teatre religiós europeu d’origen medieval, l’any 2001, el Misteri d’Elx va ser proclamat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Ací podeu veure i escoltar el Misteri complet: http://www.misteridelx.com/va/representacion/#formbsc Ball dels bastonets d’Algemesí És una dansa que podem veure hui en dia a les processons en honor a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí que se celebren cada setembre. En aquesta dansa els dansants colpegen rítmicament de manera conjunta o simultània planxes i bastons. L’origen d’aquest tipus de danses o balls de bastons es remunten als antics balls d’espases i sembla que varen ser molt populars al segle XV. Encara perviuen a França, Itàlia, Anglaterra i Magreb. Ací podeu veure i escoltar el ball: http://www.youtube.com/watch?v=LdsiyeC6AoY Dansa de vetlatori És un ritus funerari celebrat a la mort d’un “albaet” o infant menor de set o vuit anys. Se celebrava o ballava al llarg de tot la nit que ocupava el vetlatori del difunt a la casa on havia mort. Els seus orígens són incerts però poden remuntar-se a ritus funeraris àrabs o íbers. Ací podeu veure i escoltar la dansa: http://www.youtube.com/watch?v=VzkB_Zcym-A Goig d’Alfara del Patriarca Els gojos són composicions poètiques populars, d’origen medieval, que es canten en honor a la Mare de Déu, Jesucrist o els sants. Es canten dins el marc d’un acte religiós important com és una Missa de festa major, una processó, etc. Ací en podeu escoltar un exemple: http://www.youtube.com/watch?v=IEgjQcAht8A

“Les anguiles de l’Albufera” de Joan Monleon i els Pavesos Els Pavesos va ser un grup de música popular nascut a València a principi dels anys 70 en la Falla Corretgeria - Bany dels Pavesos (d’on li ve el nom) de Ciutat Vella, quan un grup de fallers encapçalat per Joan Monleon començà a oferir representacions i cantar cançons populars als seus companys, fins que a poc a poc anaren actuant en unes altres falles i es professionalitzaren. Solien acompanyar les seues cançons de molta sàtira i d’una posada en escena espectacular amb disfresses i focs d’artifici. Ací podeu escoltar la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=liVfNQjeaE8 Cant de batre Els cants de batre, d’origen morisc, es cantaven mentre es batia el blat, és a dir, mentre se separava el gra de la palla a l’era. Per animar el trot de l’animal i que no perdera el ritme, els homes cantaven unes peces molt especials. Eren cançons interpretades per una sola persona, a gola oberta, amb entonació aguda i a l’aire, és a dir, sense mesura rítmica convencional i amb tons que no existeixen al pentagrama. Ací en podeu escoltar un exemple: http://www.youtube.com/watch?v=TT52GW2VKYE Marxa mora Les festes de moros i cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors. Les festes més conegudes són les d’Alcoi, que daten del 1604, però també les de les de Cocentaina (1586), Cabdet (1588), Biar (1613), Callosa d’en Sarrià (1712), Crevillent (1702), Oriola (1978), Petrer (1612), Villena (1673) o Ontinyent (1812). En aquestes festes, les comparses de moros i cristians, amb vestits espectaculars, van acompanyades de bandes de música que acompanyen el passacarrer amb marxes mores i cristianes i pasodobles perquè les comparses no perden el ritme del pas durant la desfilada. Ací en podeu escoltar un exemple: http://www.youtube.com/watch?v=p7rJc6_Nu50

4. Conclusió I en fi, tot esperant que vos baixen l’IVA als fallers i que ens el baixen també a les companyies teatrals, vos desitgem unes boníssimes Falles 2014, i esperem que la cremà de la vostra falla d’enguany servisca per a il·luminar-nos el record d’aquell Segle d’Or tan nostre i tan important que va ser el segle XV valencià.

Font: Panchi Vivó

CRIT Companyia de Teatre.

Els Àngels Músics El 21 de maig de 1469, un incendi a l’altar major de la Catedral de València va consumir el retaule de fusta i d’argent, i va cremar les pintures de l’absis que van crear diversos artistes en la primera meitat del segle XVé. Immediatament, el Capítol de la Seu inicià un procés de reconstrucció d’allò que s’havia destruït. La recerca de mestres que iniciaren unes obres de tal envergadura finalitzà l’any 1472 amb l’arribada del nou bisbe-cardenal Roderic de Borja qui, procedent d’Itàlia, va portar als mestres Francesco Pagano, Paolo de San Leocadio i Riquart, especialitzats mestres en pintura al fresc. Els membres del Capítol de la Seu exigiren als tres artistes una demostració del teu talent. El Capítol fou convençut per la qualitat de les mostres realitzades per Leocadio i Pagano, als que se’ls va encomanar la realització dels frescs. Del tercer, el mestre Riquart, no tenim més informació El contracte d’execució d’aquestes pintures al fresc especificava importants detalls sobre les característiques de l’obra. Aquesta començaria per la clau de volta que representava la figura de la Verge, en substitució de la que havia tallat Joan Sanou, i estaria envoltada d’un cor de serafins d’or fi. En cada una de les plementeries de la volta, dotze en total, haurien de realitzar un àngel d’ales daurades i de bells colors. Aquests estarien tocant instruments, tals com: el llaüt, la cítara, la viola, el saltiri de martellets, l’arpa, l’organeto, la pandereta, la viola de mà, l’aulos i la bombarda. A les nervadures figurarien garlandes de fulles i fruits d’or fi de ducat i les finestres estarien daurades amb el mateix or i pintades de blau d’Alemanya en les primeres mans i d’Acre (lapislàtzuli) en l’última mà. Baix de les finestres figuraria una història i els apòstols. Els capitells serien daurats amb or fi i pintats amb garlandes. El contracte, acceptat pels dos mestres, concretava el preu final de tres mil ducats i establia com a termini per a la realització del treballs sis anys. És a dir, fins el mes de juliol de 1478. No obstant això, els membres del capítol no van veure complides les seues expectatives, pel que Pagano i San Leocadio foren obligats a corregir els defectes que havia trobat una comissió d’experts, pel que se’ls va pagar el preu convingut entre els anys 1472 i 1481. Al mateix temps, es va realitzar de nou la vidriera que estava sobre l’altar major i que representava l’Assumpció de la Verge.

Pel pas del temps, i davant el mal estat en que es trobaven les pintures, l’arquebisbe Luis Alfonso de Cameros va decidir, en la dècada de 1670, revocar la capella major de la Catedral. La renovació fou encarregada a l’arquitecte Juan Pérez Castiel, clar exponent de l’arquitectura barroca valenciana. Els treballs es van iniciar en juny de 1674 i van finalitzar el 28 de maig de 1682. Des d’aleshores, les pintures de l’absis de la Seu valenciana han romàs ocultes. Hui, la volta barroca roman, guardada per peces, a l’espera d’una nova reubicació, possiblement al convent del Carme. El 22 de juny de 2004 suposà un nou avanç en la històrica de la Catedral de València degut a la troballa del conjunt de pintura italiana més important a València, una “novetat” de cinc-cents trenta-un anys d’antiguitat. Aquests frescs, situats a l’absis, han romàs tot aquest temps ocults baix una superfície construïda en l’últim terç del segle XVIIé. La importància d’aquests frescs és que són la primera mostra de Renaixement que s’ha trobat a la península, i és lògic, doncs en el moment de la seua realització, la ciutat de València era un dels ports marítims més importants del Mediterrani i les noves corrents de pensament, tradicionalment han arribat per mar.

S. Pellicer

Font: ca.wikipedia.org

Font Imatge: www.antologiapoetica.wikispaces.com

Jordi de Sant Jordi És el poeta més original, personal i sensible dels precedents d’ Ausiàs March. Va nàixer al Regne de València al voltant del 1400, es desconeix la data de la mort però es pensa que tingue lloc al mes de juny de 1424 degut a un document de l’època que data el mes de juny d’aquell any. Poeta eminentment cortesà, des de ben jove ocupa el càrrec de cambrer del rei Alfons el Magnànim, i els documents de l´època el situen sempre on es decideix la sort del regne. L´any 1416 viatga al regne de França per encàrrec del monarca i mès tard participa en missions comercials entre Sicília i Aragó. Durant aquest periode sembla ser que obté favors del monarca, com ara la concessió d´impostors, donatius en metàl-lic i

robes costoses. L’any 1420, juntament amb d’altres poetes com Andreu Febrer o Ausiàs March, participa en l’expedició a Sardenya i Còrcega. Durant aquest viatge, Alfons el Magnànim l’anomena “cavaller” i li atorga l’alcaldia de la Vall d’Uixó. L’any 1423 és fet presoner a Nàpols quan les tropes de Francesco Sforza irrompen a la ciutat. D’aquesta experiència naix el poema “Presoner”, on l’autor manifesta l’angoixa que li provoca la situació i confia en la ràpida alliberació.

“Deserts d’amics, de béns e desenyor no vei algúque de mé s’haja cura e soi guardats, enclòs, ferrats e pres me trob del tot en mal poder sotmès” El Poeta ens parla en primera persona de la idea de solitud on es declara privat de relacions socials patrimonials i jeràrquiques a més de la sensació d’estar abandonat, la solitud que pateix es conseqüència del seu empresonament; el seu patir prové del fet que està sotmés a un destí que no pot controlar. De la seua obra s’han conservat 18 poemes. La seua lírica es caracteritza per la sinceritat, la tendresa i la malenconia, és imbuïda de la influència de Petrarca. De les 18 poesies conservades cal destacar també Stramps

“Jus lo front port vostra bella semblança de què mon cors nit e jorn fa gran festa, que remirant la molt bella figura de vostra faç m’és romasa l’empremta que ja per mort no se’n partrà la forma; ans quan serai del tot fores d’est segle cells qui lo cors portaran al sepulcre sobre ma faç veuran lo vostre signe.” Tema principal del poema es l’amor que sent cap a una dona, per mitjà del tòpic de presoner d’amor ens explica que es troba tancat amb tot l’amor que sent per ella i que allunyar-se de la dona li provoca una angoixa tant gran que no vol ni pensar-ho. C. Mayor

Spill o Llibre de les dones L´Spill o Llibre de les dones de Jaume Roig en ofereix un quadre costumista del segle XVé valencià. Estem davant una obra que enalteix ja les noves corrents de pensament renaixentista, tot i que manté trets netament me medievals. Sols un apunt: els àngels músics que decoren l’altar major de la catedral de València van ser pintats sols dos anys abans de la mort de Jaume Roig, en 1474 i estan considerats com a la primera mostra de renaixement espanyol. Jaume Roig va nàixer a València a principis del segle XVé. Va estudiar medicina i artss, probablement a Lleida i a París. Establert a València es va dedicar a l’ofici de la medicina i va obtindre molt prompte un gran prestigi, arribant fins i tot a ser metge de càmera de la reina Maria, dona del Magnànim o metge al Convent de la Trinitat on era abadessa Sor Isabel de Villena. Va compaginar l’exercici de la seua professió amb el de la literatura, fins que cap el 1460 es va retirar a Callosa fugint d’una epidèmia que assolava València, i allí va compondre una de les obres més importants de la literatura catalana universal: Spill. També va participar en un concurs literari a València l’any 1474 que va donar lloc al primer llibre imprès en llengua catalana: Les troves en lahors de la Verge Maria . Va morir a Benimàmet en el mes d’abril de 1478. Tradicionalment l´Spill de Roig s’ha estudiat dins de la corrent literària misògina medieval, però el text és molt més que un atac a les dones. Jaume Roig realitza un autèntic fresc de la vida real, de la vida quotidiana de la València del seu temps. En primer lloc va recollint una sèrie de referències històriques que va utilitzar per situar amb versemblança els atzars de l’acció principal. I en segon lloc seleccionà, combinà, retallà o amplificà experiències de la realitat fins al punt d’articular un autèntic testimoni de la vida del seu temps. Un testimoni deformat fins la caricatura més negra però al cap i a la fi, d’un colorit i moviment extraordinaris. Jaume Roig, malauradament, ha passat per ser l’home més misogin del Regne. Caracterització poc encertada si tenim en compte que cap al final de l’Spill, Jaume Roig salva dos dones, la Mare de Déu –òbviament–, i la seua pròpia esposa, Isabel Pellisser. Així que la intenció última del nostre escriptor era satiritzar sobre les dones i entretenir. S.Pellicer

Joan Roís de Corella

Al darrer quart del segle, els escriptors foren molt actius socialment. Es reunien, generalment a casa d’algú d’ells, per parlar dels temes literaris. Pertanyien tots ells a la burgesia i escrivien per entretindre´s, com un joc al que dedicaven les hores d’oci. L’obra de Roís de Corella no aconsegueix la fama i el prestigi d’altres autors valencians del segle XV perquè escriu per a l’aristocràcia que comença ja a donar l’esquena al català i es decanta pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520-1522). De fet, fins al segle XX, l’obra de Corella no obté el valor crític que més s’ajusta al valor real de la seua obra. Antoni Rubió i Lluch o Rubió i Balaguer es fixen en l’ampul·lositat de la seua prosa i fins i tot Joan Fuster es centra; com destaca Jordi Carbonell, en aspectes referents a la seua –suposada– biografia real com a element, per bé que fa un estudi acurat i elogiós del seu estil. La qüestió és, si més no, ara per ara, una vegada que s’ha editat ja de manera crítica, en més d’una ocasió, l’obra de l’escriptor valencià, podem valorar-ne l’impacte adequadament. Fou un dels màxims conreadors del que a finals del XV s’anomenava valenciana prosa. En definitiva, el terme no volia dir altra cosa que una manera d’escriure el català afectada, culta, ampul·losa i retoritzant, tendència aquesta que tot just iniciada podia haver-nos aconduït, en circumstàncies normals, envers una plenitud barroca amb les mínimes influències castellanes. Mor als seixanta-dos anys d’edat el dia 6 d’octubre del 1497 a València. Amb una personalitat i un sistema de referències complexos, una vida activa en la societat valenciana del segle XV, una vida sentimental agitada o en qualsevol cas capaç de crear ficcions sentimentals de gran interés literari; mestre en teologia, predicador i traductor minuciós, els darrers anys de la seua vida, constitueix un dels escriptors importants des del punt de vista de la història de la literatura catalana i sens dubte un dels intel·lectuals cabdals de la Catalunya del segle XV, en una societat en transició entre l’Edat Mitjana i l’humanisme renaixentista. C.Mayor

Font Imatge: www.famososvalencianos.com

Nascut probablement a Gandia, per documents s’han dit vàries dades com l’any 1433 o l’any 1438. Cavaller i mestre en Teologia, fou escriptor que tot ho convertia en literatura: la mitologia grecorromana, el seu fervor religiós, els seus amors i les seues passions. La seua literatura és una literatura d’èlit adreçada a uns sectors alts de la societat, amb un estil preciosista i declamatori, digne i luxós. Distanciat de la lírica trovadoresca d’Ausiàs March, la seua obra poètica ens mostra la transició des de la Baixa Edat Mitjana al Renaiximent, amb un ús freqüent de metàfores, al·lusions i hipèrboles.

Bernat Fenollar Nascut 1435/1440- València 1516, canonge de la catedral de València, agrupà entorn de les seues tertúlies un nombrós grup d’escriptors que van practicar, sobretot, una literatura satírica en vers, amb gràcia i enginy. Aquest grup d’amics estigué format entre altres, pels poetes Jaume Gassull, Joan Moreno, Narcís Vinyoles, Valerie Fuster i Francí de Castellví. De la seua obra realitzada conjuntament, destaquen Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Escacs d’amor,etc Un altre fenòmen que animava la vida literària d’aleshores era el gust per convocar certàmens, generalment sobre termes religiosos, i en els quals tothom participava. El més trascendent fou el del 1474, convocat pel virrei i ordenat per Bernat Fenollar. Hi concorregueren quaranta poetes i amb els seus poemes es composà el llibre Les obres e troves lahors de la Verge Maria. A més de capellà i literat, mossén Fenollar ensenya matemàtiques durant un any a la universitat de València (el Consell de la Ciutat l´ anomenà el 4 de maig de 1510). També fou sots Síndic de la ciutat, escollit l’any 1503. Fou una figura literària relativament important i reconeguda en el seu temps; amic d’altres coneguts poetes, com Ausiàs Marc o Roís de Corella, el qual diu d’ell en la resposta «Demana mossèn Fenollar...»:

“Fenoll molt dolç, esculpir-vos ha ‘n marbre on sereu tret del viu en bella pedra, e dirà el mot: «Aquest és lo bell arbre que parlà flors en rims pus verds que l’hedra» També ha tingut detractors com Joan Fuster, que considera a Bernat Fenollar i els seus amics literaris burgesos i no escriptors com a tal i opina que el seu treball era un pur passatemps, si és cert que Fenollar i els seus amics tenien la vida agarantida. Fenollar, pel que es pot veure per l’obra deixada, fou un gran promotor de les poesies col·lectives, generalment redactades en forma de diàleg, on cada poeta pren una o més veus. De Mossén Fenollar a Mossén Corella, que llegint-la tota diu MAL i llegint la meitat diu BÉ

“Un altre Sent Pau... no sou vós Monsenyor, ohint-vos contemple... d’aquells ralladors quand vós sermonau... no ‘s pot goig atényer, alegra’s lo Temple... sens vostres favors tothom s’entristeix... d’ohir-vos en trona de vostre silenci... lo poble ‘s content: la fama vos creix... sens bé que resona d’un altre Terenci... no us loa la gent” C.Mayor

Sor Isabel de Villena Isabel de Villena fou una filla bastarda d’Enric de Villena, noble de la casa dels Trastàmeres que es va convertir en la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Tot i el seu naixement il·legítim, va gaudir dels privilegis de viure a la cort de Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, arribant fins i tot a convertir-se en abadessa de l’important convent claretià de la Trinitat, a València. Allí segurament conegué a Jaume Roig, doncs aquest era el metge del convent. Sols ha arribat als nostres dies l’obra Vitae Christi, que fou publicada uns anys després de la mort de Sor Isabel. Aquesta important obra, clau també al Segle d’Or de la literatura valenciana, pretenia ser un exercici literari en torn a la figura de Jesucrist centrat en les dones que l’envoltaren. El text esdevé pràcticament una vida de la Mare de Déu com a guia moral per a les destinatàries del text, és a dir, les monges del convent de la Trinitat. Les fonts de les que beu Sor Isabel són fonamentalment els evangelis, tant canònics com apòcrifs, i la seua prodigiosa imaginació. El text exhala tendresa i delicadesa, i crea una atmosfera riquíssima on la Dona, la Verge, és el personatge principal. D’especial atenció és el passatge on es narra la conversió de la Magdalena, a qui Isabel converteix en una adinerada hereva noble, perfil molt allunyat del tradicional. Molts investigadors han dit que la intenció de la de Villera era contestar l’obra misògina per excel·lència, l’Spill. En Vitae Christi es lloa la figura de les dones que rodejaren Jesús, s’enalteixen les virtuts femenines front els vicis masculins, pràcticament al contrari dels termes en els que parla Roig de les dones. Per aquesta raó s’ha volgut veure a Isabel com a defensora de la condició femenina, quasi en una “protofeminista”, salvant les distàncies amb els moviments a favor dels drets de la dona de segles posteriors. Tal vegada, tant considerar l’Spill l’obra més destructiva que contra les dones s’ha escrit, com fer d’Isabel de Villena la primera dona feminista siga exagerar. La primera s’ha de llegir amb ulls satírics i dins d’un gènere literari molt estès, i amb la segon no hem de perdre de vista que Isabel va escriure per a les monges d’un convent i no per a tota la resta. Tots dos, cadascú en el seu estil foren fites de la literatura universal i en concret del Segle d’Or valencià. S. Pellicer

Falles una tradició que perdura desde el Segle XV Les falles és una festa que naix a la ciutat de València i des d’ella s’estén als seus pobles mes pròxims i a altres pobles mes allunyats de la Comunitat, encara que els arrels estàn plenament reconeguts en la capital, haventse publicat tota una serie d´estudis i documents sobre el seu orige. En aquest reportatge donarem compter de tota una serie de dades sobre el naixement i consolidació de les falles en general, i altres aspectes de la seua influència en la vida valenciana i consequentment en la capital. Una festa com son les falles, i que es remonta al segle XV, ha de tindre noves aportacions sobre el seu orige. Quant al seu origen, pareix lligat a la celebració pagana de l’equinocci de primavera. Es conta que antigament els artesans durant la temporada hivernal, treballaven les últimes hores de la jornada a la llum dels cresols, que suspenien d’un artefacte anomenat parot, semblant a un llarg canelobre amb diversos braços de troncs o taula de fusta. A l’arribar la primavera, com a celebració del bon temps i que les mas llargues vesprades inutilitzaven els «Parots» i es cremaven a la porta de sa casa en la vespra de Sant Josep. Lògicament serien els fusters els que van iniciar el costum. Se sap que des de 1.497 els fusters celebraven amb honor la festa del seu Sant Patró i que en un curiós document de finals del Segle XV es fa referència a «el dia que els fusters cremen el pal». Mes tard el parot es vestiria amb peces velles, qual espantaocells, i en la foguera, s’afegiria algun trasto vell. Mes tard el Parot vestit va anar adquirint traços humans representant a algun personatge popular del barri. Sorgia així el Ninot , element fonamental de les falles, que amb el temps ja no apareixeria aïllat, sinó agrupat amb altres figures. Un altre important avanç va ser l’aparició del «assumpte» o «tema», generalment d’índole satírica o crítica, expressat humoristicament, encara que sense faltar l’evocació històrica o el plasmar aspectes de la vida quotidiana. El rudimentari d’estes representacions va obligar a la publicació d’un llibret en versos valencians que explicara el seu sentit. Amb la col•locació de les figures en un pedestal que es va produir en el segle XVIII, podia donar-se per finalitzat el procés de la creació de les falles. El nom de falla no es va donar en un principi al cadafal amb ninots, sinó al foc. Les falles dedicades a Sant Josep, aconseguirien l’aplaudiment del veïnat, especialment modest, i la repulsa de l’alta burgesia i els puritans.

Pocs anys després, en 1.808, el francés Alexandre de Laborde coneixeria les falles de València i les descriuria en el seu llibre «Itineraire descriptif de l’Espagne» de la següent forma: «tots els anys el 18 de Març, vespra de la festa de Sant Josep, els ebenistes i fusters realitzen en els carrers, cada un en la porta de la seua botiga, representacions verdaderament teatrals, són estes figures de tamany natural, cobertes per vestits del caràcter que se els vullga representar. Consistixen en carcasses de fusta molt lleugera, una màscara forma el seu rostre, els seus vestits, pentinats i adorns són de paper, sovint executats amb molta destresa. Estes figures estan col•locades sobre una gran pira que està oculta, rodejada fins a la seua altura per un espés cércol de falsos adorns artísticament col•locats». Menciona que es veien escenes molt boniques i puntualitza: «a l’arribar la nit se’ls pren foc; en un instant la representació desapareix al mig de les flames. A estes representacions se les anomena Falles de Sant Josep ...». La importància de la festa la descriu així: «El poble s’afanya, les persones de posició mes elevada es mesclen amb el poble, acudix gent de totes parts i s’obliden tots els assumptes per importants que siguen». Potser ja llavors s’adornaven les falles amb tota sèrie de símbols eròtics, vinculadíssims als productes hortícoles, a més d’estendre la crítica del veïnat a la dels governants. Tal vegada esta fóra la raó de la seua prohibició en 1.851 per l’Alcalde de València el Baró de Santa Bárbara. En 1.883 l’Ajuntament va establir un impost de 30 pessetes per falla i només es van plantar quatre. En 1.885 l’arbitri es va augmentar a 60 pessetes i només va cremar una. En 1.886 la ciutat es va quedar sense festes, com a viva protesta dels fallers, per la qual cosa el Municipi va rebaixar l’impost a deu pessetes i es van plantar vint-i-nou. La crítica i l’eco burlesc, principal finalitat de les falles, es van harmonitzar amb l’art a finals del s. XIX, començant a buscar-se la perfecció plàstica i l’harmonia del colorit. Pintors i escultors van intervindre en la seua realització. Poc després es creava tota una escola dedicada a les falles que va ser encapçalada per Antonio Cortina, Andrés Cabrelles i Regino Más i les falles van anar guanyant complexitat fins a convertir-se en verdaders monuments. Al seu costat naixia tota una indústria: la del gremi d’artistes fallers. S’acosta la data esperada, en la que València i els pobles veïns es voran envoltats per l’olor a pólvora, els carrers engalanats i plens de color, música i alegría que fan junt als monuments, una explosió de festa i cultura. P.Suay

El Segle dÓr Valencià al Castell de Cullera CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA Després de la mort de Martí l’Humà, el rei que incorporà de nou Cullera a la Corona, i davant l’absència d’un successor directe, segueixen uns anys d’inestabilitat. El Regne de València fins al moment havia gaudit d’entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, jutges i tribunals, anteposant-se estos al dret de senyors i nobles. Ara, les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans es fan patents de nou, doncs es veuen en possibilitats d’extendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets aconseguits pel poble valencià establerts des de Jaume I. Però, al Compromís de Casp (1412) sáconseguixen frenar eixes ambicions, ja que és triat com a successor Ferran I d’Aragó, de la casa de Trastàmara. Aquesta casa es distingeix per la seua vinculació a la burgesia, limitant el poder dels nobles. Ara, serà quan es pacifiquen les revoltes a Sardenya i Sicília. A la seua mort, li succeí el regnat del seu fill Alfons V el Magnànim (14161458), on la Corona d’Aragó comença una política exterior expansiva pel Mediterrani. En aquesta expansió el Regne de València va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Els conflictes a les ciutats i al camp en Catalunya, la crisi social i política fan que la burgesia cerque noves oportunitats al Regne de València, on no es donen aquestos problemes. Barcelona entraria en franca decadència i pel contrari la ciutat de València va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mitjans de segle, convertida en la segona ciutat més gran de la Península Ibèrica després de la Granada àrab. La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la Corona d’Aragó. Es crea la Taula de Canvis -una banca municipal que donava suport a les operacions comercials-, la indústria de la seda aconseguí tal desenvolupament que compta amb un lloc específic per la seua activitat: la Llotja de la Seda del mestre Pere Compte. Tota aquesta activitat comercial i econòmica va permetre el sorgiment de València com a centre d’irradiació cultural de primer ordre; i més concretament la va convertir en un referent literari de gran importància. És per això que sánomena Segle d’Or aquest fenomen literari, encapçalat per figures capitals com Joanot Martorell, Ausiàs Marc, Roís de Corella o Isabel de Villena. També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístiques molt importants. Moltes de les idees humanistes tingueren com a màxims representants a figures com Lluis Vives o Juan Celaya. El punt àlgid el trobem a l’época dels Borja, que van introduir el Renaixement a la Península Ibèrica per València i la cort humanista de la virreina Na

Germana de Foix (segona dona de Ferran el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calabria, que van aconseguir reunir al seu voltant allò més granat de la intel.lectualitat de la seua època. EL CASTELL DE CULLERA: EL SEU PAPER POLÍTIC DURANT EL SEGLE XV Podriem definir al segle XV com un periode de tranquilitat bèlica i esplendor pel que fa al monument més emblemàtic de Cullera: el Castell. Efectivament, si comparem el periode històric anterior i posterior ens adonem que el Castell de Cullera durant l’anomenat Segle d’Or valencià gaudí d’una absència de conflictes armats, d’una estabilitat política i d’un esplendor artístic com veurem més endavant. Així, mentre el segle XIV vingué marcat per l’empenyorament o venda del castell a diferents nobles i, sobretot, per la Guerra dels dos Peres (1356-1369) on el castell fou pres per el rei Pere I “el Cruel” de Castella i reconquerit pel rei Pere IV “el Cerimoniós” d’Aragó, el qual ordenà -acabada la conquesta- que part de la fortalesa fora enderrocada i reedifcada de bell nou, doncs sembla que la guerra amb Castella deixà molt malament el castell; el segle XVI estagué definit per ser “el temps de les armades de moros e turchs”, doncs desde principis de segle (1503) es produeixen assaltaments a la vil.la de Cullera per part del pirates barbarescs, quedant per a la memòria col.lectiva l’assalt de l’any 1550 protagonitzat per Turgut Reis -més conegut com el pirata Dragut- i que dugueren a les autoritats a mamprendre reformes importants al castell per a la defensa d’aquestos atacs, tal i com es despren dels memorials de reforma i reparació. El segle XV, per tant, fou un periode de calma militar i política, així com de bones noves per a Cullera i el seu castell, en paral.lelisme en el que passava a la resta del Regne de València. Enceta el segle el rei Martí I “l’Humà” amb una bona notícia: per privilegi reial, l’any 1402 la vil.la de Cullera i el seu castell -que fins al moment estaven en mans de la ciutat de València- tornen de nou al Reial Patrimoni. D’aquesta manera, es complia una antiga reivindicació dels cullerots de recobrar la seua autonomia municipal i les seues institucions d´autogovern, perdudes des de finals la Guerra dels dos Peres. Al llarg del segle XV es constatà una utilització de talaies del castell per a la vigilància de costes, doncs el perill dels corsaris i pirates comença a esbrinar-se pel regne i Cullera era un punt estràtegic al litoral del mateix. Amb la mort sense descendència del rei Martí I “l’Humà” i la celebració del Compromís de Casp, una nova dinastia governarà la Corona d’Aragó: els Trastàmara. Com be és sabut, Jaume d’Urgell “el Dissortat”, ferm pretendent a la corona reial, no es prengué massa bé aquesta decissió i dugué a terme una revolta armada que acabà per embolicar a tota la seua

família. D’aquesta manera, es donà el fet que el nou rei veia en la mare del comte Jaume d’Urgell una seriosa amenaça per a la seua integritat física, doncs l’acusà de voler matar-lo amb bruixeries, filtres malèfics i verins com a revenja per haver empresonat el seu fill al castell de Xàtiva. Així, Ferran I es decidí per processar a Margalida de Monferrat i les seues filles, Elionor i Cecília d’Aragó, confiscar els seus béns, condemnant-les a perpètua reclusió. Foren enviades al castell de Cullera. Com es pot comprovar per aquesta notícia, el castell de Cullera roman la condició de presó d’estat o, al menys, de lloc segur pel confinament de presoners polítics. Per l’arribada de les nobles presoneres, es feren obres d’adequació per tal de poder allotjar-les, el que demostrà que no hi serien en presó, sinò més bé en un confinament. També, és sabut que a primeries de l’any de 1415, Margalida i les seues filles són arribades a Cullera i que el seu estat físic era tan lamentable que fou necessari que l’alcaid del castell, En Francesc Martorell, emprara 140 florins per tal de poder comprar vestits per a elles. La seua reclusió al castell fou curta, doncs pel mes de maig ja no hi eren. A l’any 1417 Cullera era una vil.la amb una població de 2.250 veïns, sent visitada per molt noble rei Alfons V “el Magnànim” en els mesos de desembre de 1426 a febrer de 1427 sent batle de la Vil.la i alcaid del castell mossén Joan Roca. I, a l’abril d’eixe mateix any, es va aprovar en una comissió del batle general gastar diners per “obres i forniments” del castell amb part dels 1.000 sous que rebia a l’any. Com es pot comprovar, al llarg de tot el segle XV i, malgrat l’absència de conflictes armats, hi ha una preocupació constant per part dels monarques aragonesos de mantenir en bon estat el castell. De fet, el rei Alfons V “el Magnànim” ordenà a Joan Mercader, batle general, el 19 de gener de 1430 que s’aprovisionara urgentment el castell d’allò més necessari, doncs era una peça clau per a la defensa del litoral del regne i del cap i casal. També, el Consell ordenà que en cas d’arribada d’enemics es feren alimares als castells i al Micalet per tal d’assabentar a la població del que passava. Tots deurien estar en comunicació constant i vigilats. Els alcaïds següents foren Lluis de Montagut (1458), Guillem Cabrera (1473) i Joan Roiç de Corella (1477) i Guillem Cabrera de nou. Aquest segle l’Ordre de Montesa ja no es propietària de la meitat del castell, hereua de l’extingida Ordre de Sant Joan de l’Hospital, doncs des de feia temps que no complia les seues responsabilitats i obligacions amb la fortalesa, sobretot pel que fa al manteniment i guarniment del castell cullerenc. Tan Joan II com Ferran II “el Catòlic” confirmaren tots els privilegis atorgats no complia les seues responsabilitats i obligacions amb la fortalesa, sobretot pel que fa al manteniment i guarniment del castell cullerenc. Tan Joan II com Ferran II “el Catòlic” confirmaren tots els privilegis atorgats amb anterioritat a la vila de Cullera i manteniren el seu estatus de Vil.la Reial.

LES REFORMES AL CASTELL DE CULLERA AL SEGLE D’OR Al llarg del segle XV al Castell de Cullera no es realitzaren excessives obres d’importància, tal i com es despren de la documentació i les excavacions arqueològiques dutes a terme a la fortalesa. Quasi totes les intervencions que es duen a terme a finals del segle XIV i durant tot el segle XV van orientades a reforçar el castell, bé per que aquest quedà molt malmés després la Guerra dels dos Peres, tal i com documenten nivells de destrucció enregistrats arqueològicament al subsòl de la Capella i la presència de projectils de fonèvol al Pati dels Aljubs. Així es fa necessari fer reparacions i tombar algunes parts del castell que amenaçaven ruïna, bé per que el terratrèmol de 1396 -que de manera general pel Regne de València fou devastador, segons es despren del Dietari del Capellà d’Alfons V “el Magnànim”- i que va afectar al castell de Cullera tant com afectà a la Vil.la, doncs una rèplica d’eixe terratrèmol ocorreguda el 25 de desembre a Cullera enterrà moltes cases, trenca un pont i hagué aflorament de molts brolladors d’aigua tèrbola, segons la crònica de mossen Mascaró de la Casa Dalmases. Com hem vist a l’epígraf d’abans, els reis de la Corona d’Aragó al segle XV es preocuparen moltíssim per la conservació i manteniment de les defenses del Castell de Cullera, ordenant als diferents alcaïds fer “obres i forniments”, així com aprovisionar-ho del necessari per a la seua defensa conseqüents amb la posició estratègica que ocupava al litoral del Regne de València i per la ja palesa amenaça corsària i barbaresca. Així, a l’octubre de 1463 Joan Cabrera, veí de Cullera, lloctinent de l’anterior batle i alcaïd, mossen Llop de Montagut, cavaller, i Bartomeu Timor, nou batle i alcaïd del Castell de Cullera confeccionen un inventari dels béns mobles del dit castell per lliurar-ho, on podem fer-nos una idea del que hi havia al castell. Ja apareix la Sala Nova o d’Armes, on hi han emmagatzemades armament necessari per a la defensa com vuit ballestes de fusta, deu llances llargues -algunes sense ferros, és a dir sense punta-, altres vares de llances sense ferros o puntes, dos martinets, divuit caps de ferro, tres bombardes amb vint-i-dos pedres o projectils, entre altres elements de funcionament ordinari com un poal per treure aigua del pou o una escala de fusta.

També en aquest inventari apareix la Capella o Església del castell amb els seus béns, entre els qual cap destacar: una bandera reial de estamenya -que anecdòticament està foradada- dos casulles -una de brocat i l’altra dasmaquinada- per en mossén, un missal, un calze d’argent amb sa patena, roba i mantellines teixits de la imatge de la Verge Maria, aixi com tovalles i tovalloles teixits per a l’altar, un coixí per al missal i altres elements litúrgics per a dir missa.

Doncs resulta molt interessant aquest document, ja que ens aporta per un costat els béns inventariables que hi han al castell a meitat del segle XV, que són fonamentalment armes per a defensa i elements litúrgics per a missa; i per altra banda, l’existència de dos de les estances més importants del castell: la Sala d’Armes i la Capella o Església. La Capella o Església és, amb tota probabilitat, el fet constructiu més rellevant d’aquest segle ja que suposa una fita tant arquitectònica com artística al castell. Tant per documents com per les excavacions arqueològiques dutes a terme al subsòl de la Capella, així com per adscripció estilística, sabem que es va construir al segle XV, i més concretament a la primera meitat del Segle d’Or valencià, doncs com es pot esbrinar de l’inventari abans descrit, la Capella o Església ja funcionava a l’any 1463 com a tal i estava ben dotada per dir missa. No obstant, hi ha que matitzar que estem parlant de l’ala est-oest, doncs tots sabem que la Capella del Castell posseïx una planta en forma de “L”, amb la construcció de l’ala nord-sud com a conseqüència d’una ampliació posterior feta en la primera meitat del segle XVI, que en principi serví com a menjador i, més endavant, s’utilitzà com a espai litúrgic davant la necessitat d’espai per acollir els fidels. Així trobem que al segle XV, la Capella o Església del Castell -dedicada a la Verge Maria- es correspondria a l’ala est-oest de l’actual capella, sent una obra d’estil gòtic valencià amb una planta de saló amb arcs diafragmàtics i voltes de creueria amb la clau decorada amb motius religiosos i les armes reials, com solia correspondre en aquestos espais -tots els motius ja desapareguts- i tot el conjunt recolzat en pilastres adosades als murs perimetrals amb una delicada i senzilla decoració vegetal pel que fa a les mènsules on es recolzen els nervis de les voltes. Sens dubte una fantàstica obra d’estil gòtic digne de qualsevol església del cap i casal, únic conservat a Cullera, de la qual desconeguem l’autor. Del que si coneguem l’autor es de l’ala nord-sud. Joan d’Alacant (el jove), mestre obrer de la vil.la, seria l’artífex d’aquesta ampliació, ja que ell va estar a càrrec de les tasques de pedrapiquer al castell de Cullera al voltant de l’any 1558 i també participà en la construcció de l’església d’Algemesí. Com es pot comprovar a primer cop d’ull, el mestre Joan d’Alacant s’inspirà en l’ala est-oest preexistent per construir la ampliació nord-sud. Les similituts son més que evidents malgrat l’època tan avançada per un estil gòtic, ja que el Renaixement estava campant per terres valencianes des de feia uns cinquanta anys. És evident, que el Renaixement arribà més tard a les comunitats rurals i allunyades del cap i casal, i que en molts llocs l’art gòtic és un fenòmen que perdura davant les noves corrents artístiques provinents d’Itàlia. En qualsevol cas, aquesta ampliació té una qualitat constructiva evident i tant es així, que va ser exaltada pel virrei de València.

En quan a la Sala d’Armes, cal dir que no és casualitat que s´anomene “Sala Nova” aquest espai, doncs eixe terme fa menció a la recent construcció del dit espai com a conseqüència directa de la construcció prèvia de la Capella o Església. Aquesta seria una altra fita constructiva d’aquesta època foral valenciana. Un espai destinat per a l’emmagatzematge de les armes de la guarnició del castell. Un saló, la construcció del qual va estar condicionat per la construcció de la Capella o Església per sota. Efectivament, la construcció de la Capella gòtica amb les seues voltes de creueria enlairant-se cap amunt, necessitava guanyar espai en altura i això suposa la modificació de la quota d’ingrés a la sala superior -aleshores cambra- el pis de la qual ara estaria més elevat. Així doncs, la construcció de les voltes de la Capella gòtica va suposar implícitament la construcció de nou de la Sala d’Armes o Sala Nova, abans una cambra. D’aquesta manera, l´espai de la Sala d’Armes tal i com el coneixem hui queda configurat a la primera meitat del segle XV, just després de la construcció de la Capella gòtica i com a conseqüència directa del seu alçament. Després vindrien més reformes per adaptar-la al gust del Renaixement i donar-li un aspecte més noble, amb cert gust mudéixar. Com a conclusió, el Castell de Cullera durant el Segle d’Or valencià va mantindre la seua importància com a punt estratègic dins dels plans dels reis de la Corona d’Aragó per a la defensa del litoral, i per això hi ha una constant preocupació pel seu estat, tan a nivell de l’immoble com a nivell dels béns mobles que hi romanen. Sobre els canvis en la fesonomia arquitectònica, cal dir que es construeixen dos espais emblemàtics en aquesta època que marcaran per sempre el seu aspecte: la Capella o Església de meravellós estil gòtic valencià i, com a conseqüència d’això, la Sala Nova o Sala d’Armes. PER A SABER-NE MÉS: -Arciniega García, L. (2003): Sistemas de defensa en Cullera: Castillo, murallas y torres. Ajuntament de Cullera. -Ferrer Valls, T. (2007): “Corte virreinal, humanismo y cultura nobiliaria en la Valencia del siglo XVI”, en E. Berenguer (coord.), Reino y ciudad. Valencia en su historia, Madrid, Fundación Caja Madrid, 2007, pp. 185-200. -Giner Perepérez, F. (1968): “El castell de Cullera en la segona meitat del segle XVI”. En Anales del Centro de Cultura Valenciana,53. Valencia, pp.149-172. -Monraval Sapiña, J.M. (2006): “Informe técnico: Ermita de la Font Santa o Sant LLorenç (Cullera, Ribera Baixa)” en Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera. -Ribes Falcó, C.: “Historia de la llengua i la literatura: segle XV, Segle d’Or de la literatura clàssica catalana”. -Piles Ibars, A. (1979): Historia de Cullera. Ajuntament de Cullera.Tercera Edición. Vercher Lletí, S. (2005): “El Castell de Cullera a través dels memorials de l’any 1537”. Revista Qulayra 1, Cullera, pp.107-122. KIKE GANDIA ÁLVAREZ Servei Arqueològic Municipal. Museu Municipal d´Història i Arqueologia de Cullera

Passegers pel món ...

iña Benjamín Font i Rosa Sap Nottingham

Chelo Zarzo, Mari a Martínez, Inma Marí, Carlo s Martínez, Família Pinto i Ca stelló. Brussel.les

Clara Fort i Rico- Dublin

ll.

Miraga larcón i A rc a M nd. Disneyla

Selfa i i Aragó, Família Família Sapinya Pedro Ortolà Cerveró ,Família Luchon

Nadia Creus i Ruano -L ondres a

Sapiñ ont i F a Yaiz m ingha Nott

Maria Pellicer i Sala - Índia

Unes falles per al record... Paelles

Concurs de ParxĂs Campionat de Truc

Dinar al Casal

Concurs Enigma

Festa

Sopar G4

Paelles al Carrer

Continental al caixer

Campionat de ParxĂs

Rally

Muntatge Carpa

Festa dels 80

Tren Faller

Concert

Joc de la Sabata

Visita a lExposici贸 del Ninot

Plantรก de la Falla Infantil

Albaes

Plantรก de la Falla Gran

Primer dĂa de Falles DespertĂ

Cercavila

Premis

Segon dĂa de Falles DespertĂ

Cercavila

Ofrena

Festa al Casal

Tercer día de Falles Despertà

Cercavila

Dinar de Sant Josep Cremà Falla Gran

Cremà Falla Infantil

Tornem a començar...Falles 2014

Baixà

Nomenament

Fira d´Abril

S a n t Jo a n

Campionat Futbol 7

Tr e t a

100

Signatur a de Contr actes

M i g A n y Fa l l e r

101

9 d´Octubre

Conçer t de Dolçaina

102

Fe s t a H a l l o w e e n

P r o cl a m a c i 贸

103

Sopar de Nadal

Paella al Casal

Presentaci贸

104

Is, primer mort, lo peix lliĂ§er hach nom primer. Ffon ma veyna, mare, padrina he fel amigua, no massâ&#x20AC;&#x2122;antigua, dona molt clara, a mi molt cara. Res en lo mon, mentres hi fon, no ami tant.

Jaume Roig. Spill