Llibret 2019 Falla Plaça d'Espanya de Cullera by fpe2018

Fets Heroics i Anònims en Falles A.C.E. Falla Plaça d’Espanya Cullera, Falles 2019

El present Llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià

Trobareu aquest llibret a internet en el següent enllaç:

https://issuu.com/fpe2018/docs/llibretsensepublifpe2019

EDITA Associació Cultural i Esportiva Falla Plaça d’Espanya

DIPÒSIT LEGAL V-460-2017

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Vicente Morant

CONSELL DE REDACCIÓ Agustín Iznardo Rafa López Encarna Donet Salva Alberola Jordi Collado Gema Fuertes

CORRECCIÓ LINGÜISTICA Paco Mascarell FOTOGRAFIES La Comissió, Vicente Morant Paco Mascarell

POESIES Josep de la Torre

IMPRESSIÓ COPISAN GRÀFICA-Sueca

TIRADA 200 exemplars

PUBLICITAT Lilian Femenia José E. Garcia Encarna Donet

PORTADA

Ninots de la Falla infantil Plaça d’Espanya- 2019

Raúl Iznardo

COL·LABORADORS LITERARIS Paco Rubio, Toni Sancasto Joan Castelló Quique Sanz Paco Mascarell David Ferrer Vicente Tarin Lluis Selfa Tino Iznardo Marcelino Valls José Barbero D. Javier Garcia-Conde Brú Dª. Ángels Bernal i Membrilla La Comissió Salvador Andres i Martin Salvador Tortajada

ESPECIAL AGRAÏMENT Joan Castelló Josep de la Torre

El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. El present llibret s’ha presentat al XXIII concurs de llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del M.I. Ajuntament de Cullera. A.C.E. Falla Plaça d’Espanya no s’identifica necessà riament amb les opinions dels col·laboradors literaris. La Comissió, dins de les normes de l’acadèmia Valenciana de la llengua, respecta la manera d’escriure en Valencià dels nostres col·laboradors literaris, així respecta les diferents varietats de la qual està enriquida la nostra llengua des del Nord al Sud del nostre territori.

Vicente Morant

quest llibret va dedicat enguany a totes aquelles persones que per qüestió de calendari els toca treballar en les festes de Falles, i que aquest treball que exerceixen cadascú d’ells o d’elles i, que compleixen com a professionals, no és valorat com toca. I des d’estes línies volem emplaçar-los a una lectura pausada i tranquil·la d’este llibret que mostra d’una manera resumida el treball d’un any i que ajuda a entendre un poc millor la faena que fan aquestes persones durant totes les festes de falles. Hem pensat en aquests professionals perquè ens trobem en la necessitat de reivindicar el treball que fan, quant nosaltres els fallers i falleres estem divertint-nos, ells estan treballant perquè isca tot correcte i, donar a conèixer d’ells, coses i elements que de vegades se’ns escapen de les mans i les tenim al nostre voltant cada dia. Especial agraïment per a tots aquells que han fet possible que aquest llibret siga hui una realitat: consell de redacció, articulistes, publicistes, membres de la comissió, empreses i entitats que s’han anunciat... en definitiva, amics tots de la Falla Plaça d’Espanya. Esperem que aquest llibret siga del vostre gust.

Des del dia 1 fins al 19 de Març, es celebren a Valencia i Província, les festes de Sant Josep. “Festes Falleres”, on s’omplin els carrers de falles i festa, és un anar i vindre de gent visitant els monuments de Falles grans i infantils, sentint el soroll de músics, coets i xarangues, mentre la gent es diverteix, hi ha uns professionals que estan treballant perquè isca tot bé i que siga un èxit esta festa tan reconeguda a nivell mundial, i que els valencians ens sentim molt orgullosos. Una festa que és reconeguda com a PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT, PER LA UNESCO Les Falles estan a punt de caramel. Un any més carregades de llum i color, ens apropem a uns dies màgics, meravellosos, on gaudirem a la gana, llançarem coets, menjarem bunyols, ballarem, riurem, farem cercaviles, plantarem un monument, i en major mesura compartirem moments d’entreteniment inoblidables. Aquest llibret de la Falla Plaça d’Espanya vol ser un punt de trobada de moltes direccions que conflueixen amb una finalitat comuna: fer cultura, crear un llibret és moure la societat, moure la cultura.

De fets heroics i anònims en falles, va nostra explicació Presidents, Falleres Majors i la comissió, 8 Fets heroics de la nostra comissió, 53 Guardia Civil, Policia Local i Protecció Civil, 68 Centre de Salut, 74 Servei de Neteja i Servei Exteriors, 82 La Música, 86 Els bombers en Falles, 94 La Pirotècnia, 102 L’Hosteleria en Falles, 112 Els artistes fallers, 118 Els nostres fallers opinen, 122 Guia Comercial, 129

Fets heroics i anònims en Falles Els veureu en una l’Ofrena, però no visten Estan en la cremà, però Vos devem un homebonica de la festa.

jaqueta de color taronja, anònims i silenciosos. Estan en com els altres. Estan en la mascletà, però no diuen res. apareixen al final. Homes, i sobretot dones, de la neteja. natge. Perquè vos toca, com sempre la part menys

L’esforç humà que realitzen perquè s’estabilitza l’ordre en totes les ciutats on es planten falles, ja que aquesta festa és multitudinària, hi ha on es tanquen quasi tots els carrers de les ciutats, degut a les plantades de monuments de Falles tant grans com infantils.

Una de encara que de la venda incrementen

cada deu urgències ateses durant les falles tenen com a origen el foc, en els últims anys la campanya de conscienciació popular i la regulació de material pirotècnic fa que el nombre de lesions per cremada no tan dràsticament com en dècades anteriors.

Si alguna cosa s’escolta en Valencia i província durant les festes falleres, a més de petards, és la música. Un constant d’anar i vindre de bandes que amenitzen les cercaviles en qualsevol acte faller en els tradicionals pasdobles i cançons de xarangues, encara que moltes vegades són els grans oblidats.

Desprès d’analitzar un total d’aproximadament 498 municipis, el consorci destinarà un operatiu de 138 donar cobertura a la “cremà” en la província.

monuments fallers en 78 vehicles i 440 efectius per

Uns dels principals elements de les festes falleres són, els espectacles pirotècnics, existeixen des que la pólvora i la pirotècnia arribaren amb els musulmans, aquests sempre han estat lligats a les festes del poble Valencià.

A partir del 14 de Març València i província a on planten Falles, comencen a rebre visitants, els forts són 17, 18, 19, els restaurants i bars també estan al complet. Molts restaurants i Bars contracten personal per aquesta setmana, inclòs en els grans magatzems poden contractar personal extra.

José E. Garcia i Canet President

Il·lusió, esforç, generositat, penúries, moments de molta alegria. Contant amb tots eixos ingredients, resulta per força esta festa nostra de les falles, dura i atractiva, i de vegades generosa. El camí recorregut fins ací, ha sigut difícil, però el que vindrà no ho serà menys, a pesar de tot, l’esperit faller és tan gran que res resulta impossible, i aquest grup d’amics hem aconseguit crear una Comissió, que sempre ha destacat, per saber acomodar-se a les seues possibilitats, sense sensacionalismes, per fer la faena ben feta i seguir un camí recte i seriós, que ha fet d’esta Comissió, una de les més admirades. Anem tots junts a gaudir de la festa fallera, a omplir els carrers de la plaça, de música, banderes i coets, i sentir el goig de desfilar pels seus carrers engalanats, i aconseguim que el color Plaça d’Espanya, símbol de nostra amistat, siga el color perfecte per evocar tants anys d’unió, en tots els nostres amics. I dir-li a la Fallera Major Infantil, Àngela Sanz i Codina, igual que al President Infantil, Carlos Donet i Giner, que gaudiu moltíssim i que no s’oblideu mai d’aquest any, que vosaltres sou els protagonistes. Que passeu molt bones Falles i que VISCA LA FALLA PLAÇA D’ESPANYA

José E. Garcia Canet

Fallera Major Tota dóna Valenciana llauradora i fallera, és una flor de naixença i de per si. Una reina! Però, si el jardí no obri capoll no esclatarà nova flor, per a poder portar i lluir en el cap una corona. I quedarà trista la falla. I quedarà ferit el plomell al no trobar el timó que comande el vaixell de la setmana fallera. Però, en l’ànima d’un faller sempre hi ha una corona, i cadascú, en el seu cor guarda el lloc per a una reina. Li farem cas al cor. –I fins que siga imaginariaTraurem la inspiració a relluir per a escollir una flor en el cel imaginada. I serà nostra fallera major. I comandarà eixe vaixell. Qui millor podria ser que la Mare de Déu del castell? Ella serà nostra Reina.!

Josep de la Torre

FALLERA MAJOR Tenim fallera Major? [Escriba texto]

Monument gran

gran

ARTISTA FALLER: Juan Carlos Donet GUIÓ I CRITICA: Josep de la Torre LEMA: Herois de pacotilla SECCIÓ: Primera

Abans de mirar la falla caldrà fullejar el llibret, per quedar-se satisfet d’allò que ens vol contar, i de tot el que vol oferir Però també caldrà dir que el llibret sols fa explicar el que els ninots ens dirien si arribaren a parlar. Que per això són i estan! I aleshores, si que parlen per a qui els vol escoltar puix viuen per a morir i naixen per a criticar. El mal, perquè està sempre present! I el bé, perquè no ens arriba mai! Però si algú cau en el desmai per vore’s representat, de mèrit estarà sobrat quan l’han posat en la falla. I si de cas li molesta, que mire a altra part, o que es quede a casa Josep de la Torre  Ninot de la Falla gran de la Plaça d’Espanya, any 2019. monument Falla Gran, any 2019 

1312

13 7

Explicació del Monument gran Herois de Pacotilla Josep de la Torre

L’heroi, per tradició -Segons consta en l’escripturaés el fill d’un Déu casat amb dóna senzilla O, el fill d’una Deessa, casada amb home senzill. Així ho diu la mitologia que inventaren els pagans. Però, pot portar el perill de no ser senzilla la dona, i l’home, d’estar mullat en lleixiu o enverí. En la història caldrà creure i en tot els que ens han contat. Puix, resultarà més barat que haver d’anar a buscar-ho, ja que, qui busca no sap, a l’hora de descobrir-ho en què pot entropessar, i és millor deixar-ho estar que descobrir un fracàs. De mare ceba i pare grill. Com podrà ser eixe fill? D’eixa barreja estranya res de bo pots esperar. Uns herois de pacotilla de poc valor i covard, que es creuen Semi-Déus. –Nascuts d’una fantasiaI sols són uns ignorants dins d’un temps que ja ha passat. I per molt Déus que vulguen ser, viuran sempre en la mentída.

Puix mai una cotimanya. –Per molt miraculós que sigaPodrà deixar la marjal ni l’aigua de la partida. Però, l’estirp es difumina en un temps que no perdona. I han canviat la forma de ser per agarrar vida nova. I perduda la fantasia, de la llegenda inventada, comença a vores fallida. Però encara no s’han acabat els herois de pacotilla, puix, l’església s’ha empenyorat en què no caiga en l’oblit, i així, fer creure a la gent que el miracle existeix. Del que diguen no cregues res, i del que veges, la mitat! Perquè les gestes llunyanes sempre fan pensar. Seran mentida o veritat? Puix mai ningú ha vist un miracle per cap part. Però ens centrem en la falla i amb tots els herois maleïts, que a empentes i rodolons de valents van presumint El cert és que la llavor de l’heroi falsificat. –Per destí o per creençaen nostre temps ha germinat.

Ningú caça sense gos i el que menys, caça en dos! Tenim herois per tot arreu que volen apanyar el món amb la lliçó ben apresa, i en l’esquena una motxilla, per a omplir-la a tota pressa sense mal-gastar esforç. I si tenen bona punteria podran fer-se un espai en la taula d’un despatx o al redós d’algun escon, i menejar paraula i papers, per a guanyar els diners sense doblar gens el llom. Hi ha qui encerta en la diana quan a ell li ve en gana! Un xiquet corona la falla

–Cupido el Déu del amorPer a llançar una fletxa i repartir la bona estima. Però, si no tensa l’arc i no agarrarà direcció la fletxa es desvaria.

Ninot de la falla infantil, PlaĂ§a dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya, any 2019

I va a caure a altre lloc. Puix la fletxa es bamboleja amb la direcció del vent i pot encertar en la diana de qui no vol ni s’ho mereix. I entre l’amor i el desamor arribarà un casament, que durarà menys que un caramel, a la porta d’una escola. O cupido no és el que era. O, falla com un rifle de fira, perquè hui el matrimoni dura com una espurna en la palla. Tot aquell heroi que afronta un perill sense temor. O és valent de naixença, o està amagant eixa por a l’empar d’altres vots que li venen en ajuda. Però, fer una coalició per a repartir-se el meló, és estar a la disposició de menjar allò que et deixa qui té en la mà la navalla, ja que a l’hora de pactar, si no acceptes condicions, prompte es trenca la baralla. I si acceptes, has de complir, perquè no es perda el tir i tinguera que plegar veles abans de començar la batalla.

A canvi de res i debades, els frares peguen cabotades! I són herois de titella aquells que el fil meneja el capritx d’altre actor, que darrere de la cortina pot fer una escabetxina si no aconsegueix el que vol. Però, l’heroi de pacotilla es vorà recompensat i serà llegenda viva, en un bon sou de per vida i uns galons que no tenia. Passat eixe temps de glòria i en la màgia evaporada, el poder de la bruixeria es comença a es-fumar. I la gent malhumorada, al sentir-se enganyada, li resta credibilitat a lo promès i a la paraula. I al heroi li pertoca remar lluitant contra corrent, sense tindre mirament de l’adversari de torn que li ha llevat el poder deixant-lo en la rereguarda. I recorre al bruixot. I s’empara en un ritual per a trobar l’enxís que tombe a l’enemic I comença a traure el fem. –En acte de covardiaper a llevar-li el poder i deixar al descobert, la faula i la mentida que portava amb molta cura en la vida amagada. Qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra! 16

et deixes açò

¡Antonia per favor!¡ que vaig a un míting!

I tots amaguen el braç perquè a la fi, són tots igual. Uns herois de pacotilla! Quant la ment ataca al cos i mareja el cervell, la raó sempre apareix tèrbola i embolicada. Mai és tard si la ventura a la fi arriba a bon port! Però la fruita collida passat el temps fa pudor. Per alguns, un dictador no es digne de reverència, ni tindre cap preferència que en la vida ha tingut. Altres, en la ment enrarida, -pot ser una minoriaHo veuen tot del revés. El pensament pot ser lliure. Però qui mana és la llei! Potser, no siga el temps. Pot ser, no ser prioritat. Però, si s’haguera fet abans el problema no estaria i el dictador descansaria en bon lloc i en bona pau. Però el polític es creu que destapant la batalla, podrà guanyar-se els vots de la gent desesperada que sols busca justícia.

-I pot ser tinga raóPerò, per a poder-la guanyar primer caldrà trobar un lloc per acontentar a tots, i poder soterrar el cos en una justa mesura. En un assumpte tan delicat, o falla la llei, o falla el heroi, per no saber manejar ni les regnes ni el compàs. Es d’extrema gravetat el maltractar a la gent, puix, no es decent ni valent tindre que alçar el braç per arreglar un problema. I siga quin siga el tema caldrà estar en els cabals. No és mes home, ni mes dona qui s’empara en la violència,

puix, l’as sedi i l’acos no son signes de decència. Però, cal mesurar la mesura i repartir-la en dos parts, puix sol el masclisme aguaita i feminisme també n’hi ha, el que passa que un carda i l’altre escampa la llana. Des de temps immemorial l’home els pantalons ha portat, i per a la dona la ombra la faena i els mals de caps. Però, per sort poc a poc els hàbits van canviant, i la dona va guanyant el terrenys que li pertoca. Puix son del mateix ventre i naixen nous com els demés. Uns altres herois fallen en els títols i en els màsters,

son els dirigents de carrera que l’examen han comprat, i sense anar a l’escola ni agarrar la llapissera . A la primera, aprovat! Cal tindre bona cartera i militar en bon partit, i gaudiràs del millor premi quan jugues a la ruleta. Puix, no cal ser ningun lletrat ni expert en cap ciència per a entrar en la política, cal folrar-se de paciència, tindre la llengua fina i l’esquena ben coberta, a més, d’enviar sobre tancat al cap que està mes a dalt i sense tindre’t que examinar trobaràs la recompensa.

Cort d’Honor Maria J. Alapont i Corts Mª José Argente Tomás Mª Elodia Berenguer i García Conchi Blázquez i Catalá Ángeles Cardona i García Maria Casasnovas i Ubeira Ángeles Codina i Marín María Collado i Argente Elena de Diego i Adam Encarna Donet i García Lilian Femenia i Capdeville Inés Ferrer i Blázquez Ana Ferrer i Blázquez Gema Fuertes i Martinez Laura Gabaldon i Torres Marisa Garcinuño i Velayos Verónica Gavarell i Molina Raquel Giner i Aragó Nuncia Gomis i Bayona Erika Grácia i Trenzano Tali Hernández i Marrades Paula Hernández i Sanchis Mª Vicenta Jovells i Matéu Inmaculada Llinares i Canet

Ana Llinares i Canet Helga Llopis i Juan Sandra Llopis i Juan Elena Mahiques i Blasco Natalia Marrades i Castelló Paula Martínez i García Sara Martínez i Bertomeu Maria Mascarell i Serra Elisabeth Molla i Macayo Laura Morant i Cardona Ana Olivert i Milán Natalia Orive i López Carmen Orquin i Saez Maria Pellicer i Carboneras Lourdes Puig i Barres Esther Ruano i Mas Andrea Sánchez i Femenia Esther Sancho i Colubi Marta Sapiña i Nebot Begoña Serra i Bertrán Laura Serra i Bertrán María Serra i Bertrán Victoria Vallet i Miguel

Vocals José J. Alapont i Regodon Salvador Alberola i Juan Diego Alonso i Remirez Enrique Amaya i Piris Juan C. Berenguer i Garcia José Bertomeu i Bonet Victor Bertomeu i Bonet Josep Bertomeu i Roldán Vicente Bodi i Barbero Francisco Bodi i Herrada José L. Bonillo i Navarro José L. Colom i Vicente Jordi Collado i Hoyo Alejandro Esteban i Sanjusto Juan D. Fortes i Orellana José A. Gil i Baeza Fidel Grau i Sala Raúl Grau i Sala Carlos Hernández i Piquer

Agustín Iznardo i García Raúl Iznardo i Giner Robert Llopis i Morant Eloi López i Marrades Rafael López i Mata Víctor Lorente i Pérez Santi Marrades i Castelló Paco Mascarell i Estruch Ángel Morales i Bolufer Vicente Morant i Marí Nicolás Ortega i Pino José V. Pérez i Arlandis Jesús Ribes i Agud Miguel A. Roselló i Prieto José Sanchis i Mas Oliver Santamatilde i Ros Enrique Sanz i Codina Enrique Sans i Grau Enrique Serra i Gómez

Plaça d’Espanya 19

Junta Directiva

President Vicepresident 1 Vicepresident 2 Vicepresident 3 Vicepresident 4 Vicepresident 5 Secretària Vicesecretària Tresorera Comptadora Vicecomptadora Delegat recompenses Delegada loteries Delegades infantils m

m D Delegat de Llibret Delegat de Llibret Delegat de Cultura Assessor del President m m D e

José E. García José J. Alapont Ángel Morales Robert Llopis Raúl Grau Agustín Iznardo Begoña Serra Lourdes Puig Esther Ruano Laura Morant Gema Fuertes Carlos Hernández Mª Ángeles Cardona María Collado Jordi Collado Raquel Giner Elena Mahiques Paula Martínez Vicente Morant Paco Mascarell Quique Sanz

Delegats de coets D Delegats fallers d’Honor m D Delegats S.F. protocol m Delegat J.L.F. Delegades de festes m Delegat de músics Delegat d’esports Delegada col·laboradores Bibliotecària arxivera Delegades disfresses m m m m m Delegades del casal

Raúl Grau José Bertomeu Enrique Serra Laura Serra Lourdes Puig Natalia Marrades Quique Sanz Agustín Iznardo Andrea Sánchez María Pellicer Santi Marrades Fidel Grau Mª Ángeles Cardona Helga Llopis Marisa Garcinuño Natalia Marrades Laura Morant Begoña Serra María Serra Laura Serra Carmen Orquin Mª Ángeles Cardona

Recompenses 2019 Junta Central Fallera

Junta Local Fallera

Bunyol d’Or

Culera d’Argent

Sandra Llopis i Juan Sara Martínez i Bertomeu Carmen Orquin i Saez Francisco Bodi i Herrada

Robert Llopis i Morant José L. Bonillo i Navarro José Antonio Gil i Baeza

Bunyol d’Or amb fulles de Llorer

Francisco Bodi i Herrada Ángeles Cardona i García Raquel Giner i Aragó Esther Ruano i Mas Nicolas Ortega i Pino José J. Bertomeu i Bonet

Gema Fuertes i Martínez Raúl Grau i Sala Marta Sapiña i Nebot José E. Garcia i Canet

Bunyol d’Or amb fulles de Llorer i Brillants, i

Cullera d’Or

Cullera d’Or amb Fulles de Llorer Gema Fuertes i Martínez Raúl Grau i Sala Marta Sapiña i Nebot José E. García i Canet Agustín Iznardo i Garcia

Cullera d’Or amb fulles de Llorer i Brillants

El regidor de Falles posant-li la insígnia a Maria Serra i Bertrán

María Serra i Bertrán

En lâ&#x20AC;&#x2122;exercici passat

[Escriba texto]

Aquest exercici

Carlos Donet i Giner President Infantil

Fallers, amics, veïns, és un orgull per a mi, nostra Comissió, en aquest any.

presidir la

He de dir-vos que anem a passar-ho molt bé, perquè l’ocasió ho mereix, així és que vos convide a tots a què deixeu part, penes i tristors, engalaneu els vostres cors amb alegria que el somriure siga la nostra bandera, i que l’amistat i cordialitat que perviu en la falla ens dure sempre. Encara que som els menuts de la Comissió, hem de donar ja eixample, hem de posar el nostre granet d’arena, perquè el dia de demà serem nosaltres els encarregats de fer realitat el miracle de la festa fallera. A tu Ángela, et desitge de tot cor, un gran exercici faller, i espere que junts puguem compartir l’alegria de la millor festa del món, així és que demana que ací tens a la teua comissió i com no al teu President. Un saluda molt cordial per a tots, i el meu desig de qué passeu unes bones festes. Visca la Falla Plaça d’Espanya

Carlos Donet i Giner

Ángela Sanz i Codina Fallera Major Infantil

Com una onada d’aire fresc entrares a les nostres vides i com un estel que creua el cel, il·luminares nostres alegries.

Xiqueta que viu les falles des de menuda i amb devoció, tens la tendresa dels coets quant esclaten amb fermesa i ens mostren cada dia el pas que marca esta festa a tots als que el cor ens engalana per que no tot es flama, també tenim bellesa i d’això tu eres una representant.

Tens la falla a les venes per que el teu avi ja ho era i els teus pares han seguit el camí dels qui s’estimen, la festa fallera i tant a esta terreta. Valenciana del cap als peus, Ángela eres una princesa, que quan es vist de fallera deslumbra colors i humilitat i viu la festa amb molta dignitat.

En els teus pares tens. tant en Quique com en Marian, un espill on mirar pausadament com brolla la teua felicitat tots dos lligats a la festa de la Falla del teu veïnat. T’estimen ells i t’estimem tots perquè eres la tendresa feta bellesa que enguany representaràs una falla que ha viscut molt i té molta història, i a la que per raons de sang nugada estàs. A la viu, viu, viu, visca Àngela, la Fallera Major de la Plaça d’Espanya. Si, si, la Fallera del Carrer del Riu. Joan R. Gimeno i Martin

A la Fallera Major Infantil A la Fallera Major Ángela Sanz i Infantil Codina

Ángela Sanz i Codina Una reina sempre es reina immortal al pas dels temps, Una reina sempre puix sempre estarà present es reina dins del cor de nostra falla. immortal al pas Hui, et pertoca a tu dels temps, lluir eixa corona. puix sempre estarà i passejar orgullosa present eixe hàbit que t’engalana. dins del cor de En tu, es torna tot nostra falla. una bellesa misteriosa Hui, et pertoca a

plena de gràcia i tendror, essència de la millor rosa i perfum de la millor flor. Plena de llum i color. Simpatia per tot arreu. Pura aroma valenciana. Eixa eres tu nostra reina barreja de foc i coet. Mes ben feta no espot estar. Ni mes bonica es pot ser. Josep de la Torre

Visita al taller Del nostre artista faller

ci vos deixem, unes imatges de la visita dels nostres fallers majors infantils als nostres monuments de la Falla infantil i la Falla gran... aquest any torna amb nosaltres el mestre artesĂ Juan Carlos Donet, que sâ&#x20AC;&#x2122;encarrega de fer els dos monuments.

Monument infantil ARTISTA FALLER: Juan Carlos Donet GUIÓ I CRÍTICA: Josep de la Torre LEMA: Oficis heroics d’ahir i de hui SECCIÓ: Primera

Són l’orgull de la Plaça estos ninots de cartró i la raó de la festa cremar-los sense perdó. Ells són en una setmana principals protagonistes, del carrer del Riu a la Plaça hi ha des de reis fins a futbolistes I enguany venen a mostrar- nos les diversions de la fira, que els agrada molt als nanos perquè es quasi tot mentida. Que disfruten els xiquets mirant nostra falleta que porta molts ninotets i ens ha quedat molt boniqueta. Josep de la Torre

_____________  Ninot de la Falla Infantil, Plaça d’Espanya, any 2019 Monument Infantil. any 2019 

Explicació Monument Infantil Oficis heroics d’ahir i de hui Josep de la Torre, Poeta

Evolució i revolució -per a bé o per a malAgarrades van de la mà, I juntes han de caminar per a poder canviar la monotonia i el retard. Puix aquell que para i no mou sempre es queda estancat. El món està en moviment, La vida mai no para. I a tot allò que l’envolta li pertoca avançar i no quedar-se en l’estacada, per a poder descobrir avanços i novetats. Uns seran per a bé. Altres, seran per a mal. Però ens caldrà preguntar si tanta revolució, guiarà a l’evolució -Sense eixir-se’n del camífins a arribar a bon cap. Puix en el vell i en el nou, hi ha de bo i de roín reparteix a parts iguals. La falla, és la revolució d’una societat de canvi, que camina a poc a poc. –En més dubtes que clarorSense tindre clar el destí,

puix dubta per on anar i quin camí cal elegir per a poder aconseguir l’evolució desitjada. La pressa no és bona ni tan sols per a dormir. Puix, qui corre prompte para, i a més a més, té el perill d’entropessar i de caure, i haver d’endarrerir. Però, ens caldrà intentar-ho per no quedar-se estacat. I la gent es calfa el cap esgarrapant dins la ciència, per a trobar la manera, d’escatimar tot esforç per a omplir-se el rebost, tindre la vida plena de goig i a arrebossar la cartera. I ens pertoca treballar, puix els béns del cel no cauen. I es mou la intel·ligència per a trobar un ofici,

que ens deixe bon benefici

en una ¿Legat? competència. Però, les eines d’abans ruques i antiquades, feien de la faena una càrrega pesada. I s’inventà la maquinària per a poder-la alleugerir i no haver de patir a l’hora d’executar-la. I així quedà l’artesà dins de la seua rutina envoltat per la rutina envoltat per la ruïna mal llogat i mal pagat. No et deixes senda vella per una senda novella! A més de llevar jornals, la maleïda maquinària, la faena acabada deixa molt que desitjar. Les peses, ixen com a xurros trencadissos i amb defectes, abaratint un producte que a la llarga has de tirar. Però ens caldrà afegir que sense ells estaríem en la corbella en la mà, fent el trasllat en un carro i guisant en el carbó. Però, s’ha inventat el tren i s’ha inventat l’avió

Ninot de la falla infantil, Plaça d’Espanya, 2019

Per a guanyar temps al temps i augmentar la producció. Els oficis han evolucionat i han evolucionat els jocs. Alguns han progressat. Altres, estan ja morts. En la falla un eix de ferro

fa girar una roda. Roda, on bambolegen jocs i oficis tradicionals. Com de tots no podem parlar farem una selecció de aquells més popular i que més criden l’atenció. Els moderns, estaran al voltant per a mostrar l’evolució dels avanços i els vicis, que tenim en possessió que hem anat adquirint. Com es falla de xiquets, agarrarem el garbell per a llevar-li la pols i que quede sols el gra. Puix, calfar-los massa el cap no és la millor solució. Al costat, un fumeral. –Signe sense equivocacióQue la màquina i el motor escampen pel canó l’espurna que a l’univers l’ompli de contaminació. ¿No sembla massa car

el preu que hem de pagar pel progres i l’evolució? Una evolució present. –I a més a més benvingudaÉs vore com la dona poc a poc va fent forat. Hui, ja pot fer de cambrera i treballar en un bar, quan sols passar per la porta abans ja era un pecat mortal. Ara, falta igualar el guany en aquell mascle cambrer, puix són les mateixes potades que els dos han de fer. La revolució arriba. –De manera alarmantquan un pobre ignorant va vendre la coca-cola i la patent als americans. L’inventor, enfonsà el cap, i el comprador, feu fortuna, tot per la desconfiança d’un ofici sense ajuda. Hui, és la beguda de moda, amb alcohol o sense alcohol, però l’excés va derruint la salut del consumidor. En l’abús està el perill d’una greu malaltia, que pot deixar-te ferit

per a la resta de la vida. Un invent ple de mèrit. I a més a més necessari, és el llenguatge dels signes per a poder entendre’s tots. Així, no estaran marginats.

I seran normals els muts. I ens podrà entendre la sort, ja que tots tenen el dret de gaudir d’eixa sort. Parlem dels jocs perduts que ha esborrat la tecnologia, i hui, sols queda el record amagat en la llunyania Ja no es fa ballar la trompa. Ja no es juga a la corda. Ja no es juga a la petaca. Ja no es juga al “Pi-tou” Ja no es fan rodar les rodes ni es juga a l’amagatall. Hui, en el mòbil en la mà

es maten totes les hores, mentre els jocs del avant-passat s’han quedat als afores. Parlarem dels oficis perduts L’escurada i la granera s’han quedat en el racó. El llava-plats i els robots els han guanyat la intenció. El mecànic no gasta claus ni tampoc el tornavís. Hui en un ordinador l’avaria s’aclarix. Per tanta innovació va perdent-se l’ofici i en ell la tradició. Però benvinguda siga la revolució i l’evolució, si de veres aprofita per a fer un món millor.

Ninot de la falla infantil, Plaça d’Espanya, 2019

Comissió Cadets Cort d’Honor

Vocals

Andrea Alapont i Garcinuño María Arlandis i Sanz Inés Ferrer i Blázquez Cristina Mascarell i Serra Sophia Fernàndez

Derek Bertomeu i Roldan Yago Marrades i Orquin

Comissió Infantil Cort d’Honor

Vocals

Leire Alonso i Jovells Julia Alonso i Jovells Ines Galan i Rives Marta García i Femenia Alba García i López Naiara Gil i Gracia Daniela González i Moncho Martina González i Moncho Helena Grau i Fuertes Alba Lopez i Castelló Lluna Lopez i Castelló Helga López i Llopis Blanca Morales i Sapiña Alicia Ortega i Berenguer Neus Ribes i Sancho Laura Roselló i Serra María Roselló i Serra Mar Salas i Gabaldon Emma Santamatilde i Olivert Mar Sanz i Piris Carla Selfa i Collado Aitana Simon i Marcos

Mateo Alberola i Morant Quim Arlandis i Nicola Guillermo Berenguer i Llinares Nacho Bertomeu i Gavarrell Arnau Blanes i Renart Iago Bodi i Gomis Gabriel Bonillo i Alapont Artur Borja i Moreno Martin Cardo i Collado Nacho Colom i Molla Gora Diop i Serra David Diop i Serra Alejandro Garrido i Ruano Víctor Grau i Fuertes Raúl Grau i Vallet José J. Hernández i Sanchis Francesc Mascarell i Serra Alain Narbona i Garcinuño Álvaro Nicolás i Tur Josep V. Pérez i Puig Ivan Robles i Ruano Miguel Ángel Roselló i Serra Eduardo Rugu i Alonso Juanjo Sanchez i Femenia Iker Santamatilde i Olivert

Recompenses Infantils 2019 Cullereta d’Argent i Distintiu d’Argent David Diop i Serra

Helga López i Llopis

Cullereta d’Or i Distintiu d’Or Guillermo Berenguer i Llinares

Nous Fallerets. Des dels primers llibrets editats, aquest apartat és imprescindible per a nosaltres.

oncs, en ell, donem la benvinguda més sincera, al futur de la nostra associació fallera. Ells son els que en els propers anys seran els nostres representants. És un gran orgull, poder contar amb fallerets tan menuts, i poder vore com van creixent al nostre costat. De vore com vesteixen amb elegància el vestuari de valencians. Ells són el principal element, per a que la falla tinga un futur. Benvinguts. Sou la nostra essència.

Mateo Alberola i Morant

Alejandro Garrido i Ruano

Premis obtinguts en l’exercici passat, 2018 5é Premi al millor llibret de Falla

2n Premi Falla Gran, Primera secció

1r Premi de dòmino

5é Premi de teatre

1r Premi de ninot indultat, infantil 1 secció

Presentació llibret, 2018 3r Premi de disfresses, 2018

1r Premi concurs de paelles

Campió de pàdel

2n Premi de Falla gran i falla infantil 1a secció, any 2018

2n Premi monument gran, secciรณ primera Cullera, Falles 2018

Les Dones i les Falles de Cullera De “bellezas falleras” a presidentes de la Junta Local Fallera de Cullera Paco Mascarell i Estruch, Delegat de Cultura de l’ACE Falla Plaça d’Espanya

bans d’analitzar el canvi que s’està produint al nostre poble respecte al paper de les dones en el món faller, es fa necessari comentar breument la situació actual d’aquestes a la societat i al món faller en general, així com termes com feminisme, fortament lligats al tema que parlem. També dir que es tracta d’una qüestió molt complexa i delicada, difícil d’enraonar en tan poc d’espai, però el que es pretén amb aquest article és que servisca de reflexió per a entendre que encara queda molt per fer en aquest assumpte.

La dona del segle XXI

L’home ha dominat la relació de gènere durant mil·lennis, i va ser exclusivitat d’ell fins que es va iniciar el període d'alliberament femení que obté els seus millors resultats el segle passat. La dona va començar a poder estudiar, votar, treballar, expressarse, pensar, estimar, gaudir la seua sexualitat, opinar i prendre decisions sobre la seua vida i el seu entorn. No obstant això, encara queden metes per aconseguir i discriminacions que hauran de resoldre's, àdhuc queda un llarg camí per recórrer per a aconseguir la total integració i la plena igualtat amb l'home.

Hui dia, està canviant l'ordre sociocultural, la qual cosa assigna a les dones noves responsabilitats. Les dones estan cada vegada més presents en tots els camps, la ciència, l'art, la tecnologia, en la presa de decisions, en la iniciativa sexual i en molts altres camps i facetes. Els canvis estan provocant importants transformacions socials en el rol de la dona. De fèmina submisa , obedient i depenent està passant a ser lliure, independent i autònoma. Aquests canvis estan causant també transformacions en l'home, que ha d'adaptar-se i compartir-ho tot amb la seua companya. Les dones i els homes del segle XXI hem de fer una reflexió per a entendre i assolir que som parts d'una mateixa unitat per a funcionar junts.

El feminisme Intentar tractar aquest assumpte en unes poques línies és realment complicat, però cal parlar de feminisme per a poder entendre millor el canvi que s’està produint a la societat. El moviment feminista és una de les manifestacions històriques més significatives per part de la societat per a aconseguir els drets de les dones. Però encara hui dia segueix havent molta ignorància respecte a aquest terme i el seu significat, ja que molts confonen que és realment. El feminisme és una lluita per a aconseguir els mateixos drets entre l'home i la dona d'una mateixa comunitat i no cerca la superioritat de la dona enfront dels homes. Actualment, part de la societat pensa que la igualtat entre tots dos gèneres ja està aconseguida i que no hem de continuar amb açò, i que aquesta reivindicació repercuteix en l'absència de valors en la institució familiar i en la societat en general, pensament que és completament erroni. Per tant, tant siguem dones o homes hem de recolzar aquesta causa, hem de cercar aquesta igualtat i hem d’abandonar el decadent masclisme i dirigir-nos cap a un món més igualitari.

El paper de les dones en les falles en l’actualitat

En el mes de novembre de l’any 2017 es va debatre al centre cultural la Nau de València el paper de les dones a les falles. Les "Converses a la Nau", Foto: FPE organitzades per la Universitat de València i l’Associació d'Estudis Fallers (ADEF), abordaren en la seua tretzena edició el lloc que ocupa la dona en aquesta celebració a través de reflexions i testimoniatges personals. S’analitzà la relació de les falleres amb la seua festa a través de quatre punts de vista femenins i es proposà prevaldre a les comissions que fomenten la paritat. Begoña Serra Bertrán Presidenta de la Falla Plaça d’Espanya, Anys 2007-2010

La discussió partia de si la dona té completament respectats els seus drets en el món de les falles i sobre esta qüestió es va desenvolupar el debat. Una de les conclusions a les quals es va arribar en els dos dies que va durar el debat va ser que la dona ha guanyat molt en les falles en els darrers anys, però encara queda molt per fer, la igualtat perfecta encara està per arribar.

La sociòloga Verónica Gisbert, va elogiar a l'actual Junta Central Fallera de València "perquè té paritat en els seus càrrecs directius, amb tres vicepresidentes". 49

Però va afirmar que encara quedava molt per fer donat que la presència de les dones en les directives de les comissions falleres és molt menor que la dels homes. A més a més, la gran majoria dels papers desenvolupats per les dones estan vinculats a la seua “feminitat tradicional”, és a dir, la criança i la logística. Infantils i secretaria.

Marisa Falcó, artista fallera, va opinar que el seu ofici sempre ha tingut un caràcter familiar i que la dona sempre ha estat vinculada a aspectes molt determinats en el taller, com són els detalls i acabats. Però també, per descomptat, en les labors de gestió i ordre. A més, considera que en el cicle formatiu d’Artista faller i construcció d’escenografies, de segur que hi ha paritat de gèneres.

La vicepresidenta de la Junta Central Fallera, Montse Català, va comentar que malgrat que mai ha tingut problemes per estar en la JCF i sempre s’ha sentit perfectament integrada en ella, culturalment la tradició té molt de pes en la societat, ja que per exemple, a una xiqueta se li pregunta quan va a ser fallera major infantil, però mai quan va a ser presidenta infantil. També va aportar algunes dades interessants: En 2007 hi havia 18 presidentes de falla i en 2017, 49. En termes absoluts encara estem molt lluny de la paritat, ja que açò únicament suposa pujar del 4 al 12 per cent.

Marisa Falcó, fallera, artista i directiva, va comentar que com a mare, la conciliació familiar és molt important i que potser a les dones els omple més estar amb els fills que en un càrrec. Opinà que encara que les dades estan molt lluny de les ideals, s'ha fet molt en vint anys, ja que per exemple, quan va començar al món de les falles, la dona només podia assistir a les reunions una vegada al mes.

Com a conclusió, dir que la dona està guanyat terreny a poc a poc en l'organització i el programa d'actes fallers, però encara queda per aconseguir la paritat i que entre tots hem de perseguir-la, pel bé de totes i de tots i de la nostra festa, ara més internacional que mai.

El paper de les dones en les falles en Cullera

En la meua opinió, les falles de Cullera caminem cap a la igualtat, encara que queda molt de camí per recórrer. Les dones cada vegada participen més en l’organització, el treball diari i la gestió a les comissions falleres del nostre poble. Han passat molts anys des que les comissions anomenàvem les seues “bellezas falleras”, allà pels anys quaranta. Des d’aquells temps i fins fa relativament molt poc, les dones figuraven i els homes decidien en tots els àmbits del món faller.

La societat en la qual vivim “exigeix” que les falleres hagen d’estar arreglades, ben vestides, que lluïsquen boniques, que cuiden el seu físic, el seu pentinat. Però, què diu de sentir-se bé amb elles mateixes, de tenir confiança amb elles, de millorar la seua autoestima? Estar bé significa, a més de tenir una imatge d’aspecte agradable i cuidar l'aparença, sense viure per a l'aparença, desenvolupar-se i realitzar-se com a persones. Actualment les dones no solament són part de la festa, sinó que són peces essencials, estan preparades i són amants de la festa.

El càrrec de presidenta d’una falla és un càrrec que fa pocs anys que el representen les dones a la nostra ciutat, ja que sempre ha sigut ocupada per la figura masculina. Cal destacar a Loles García Mancebo, que va ser la primera presidenta d’una comissió fallera de Cullera, en concret de la falla Avinguda del País Valencià, l’any 1997 i també la primera presidenta de la Junta Local Fallera de Cullera. Destacar també a l’actual presidenta de la JLFC, Susi Melià Peirò, úniques dues presidentes dones que ha tingut la Junta Local del nostre poble fins el moment. En aquest apartat m’agradaria anomenar a Begoña Serra Bertran, Fallera Major de la falla Plaça d’Espanya en l’any 2000 i presidenta de la mateixa comissió des de l’any 2007 fins al 2010, primera i única presidenta que ha tingut fins ara la nostra comissió.

Les falleres i els fallers tenim el repte de potenciar el paper de la dona en la festa. Una dona, igual que un home, pot aspirar a qualsevol cosa, però encara són poques les dones que ocupen un lloc a la directiva de les comissions falleres. Les falles són una festa universal, han de donar exemple d’igualtat de gènere i cap a això hem de dirigir els nostres esforços.

Susi Melià Peirò. Presidenta de la JLFC Anys 2018-19. Fotografia: JLFC

Aquest article ha participat en el VIIIé concurs d’articles de llibret Falles 2019 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera.

Fets heroics de la nostra Falla Una comissió heroica: Una comissió que ha estat molts anys qüestionada per la gent, dient eixa frase, “aquesta falla acabarà desapareixent” I hem demostrat que no! Perquè estem creixent des de fa aproximadament una dècada any rere any. La conseqüència de tot açò és ben clara, fer la faena ben feta i seguir un camí recte i seriós, i així ens hem guanyat el respecte de tot el món faller del nostre poble. Els encoratgem perquè, tot i les dificultats del context social i econòmic que estem vivint, els fallers i falleres de la Plaça d’Espanya som exemple d’implicació i col·laboració, i continuem formant part del motor de la vida associativa del nostre poble.

3e Premi de disfresses en les festes Patronals de Cullera, Any 2018 Foto: La Comissiรณ

Anècdotes heroiques de la Falla Algunes anècdotes i històries de la Falla i d‟Enrique Serra Paco Rubio, exfaller i exmembre de la junta directiva

omentava acudits en un espai com aquest, fa ja algun temps, una sèrie de xerrades, frases i anècdotes acorregudes a la Falla i que jo me „recordava d‟elles, anomeni alguns personatges de la comissió però parlí ben poc d‟Enrique Serra i bé que prompte ens ho feren saber perquè m‟havia oblidat d‟ell. Contestant que Enrique es mereixia un capítol a part per ell, que no cabia el que d‟ell es podria dir en aquell full i que hi hauria una altra ocasió per anomenar-lo. Per a saber qui es Enrique a la Falla podríem comparar-lo com el que és la sal a la cuina, ha d‟estar present en tots els plats. Quan entrí a formar part de la comissió ell ja estava allí, jo ja no estic i ell continua... Una vegada hi havia tres persones parlant de distribuir les tasques de la Falla i un diu, açò ho pot fer Enrique que per les vesprades no treballa, contesta l‟altre, no! Quan no treballa és pel matí, per les vesprades simplement no va. Ell que estava present afegeix (la frase d‟ell) “mira que sou cafres”. En els dies previs a la proclamació i presentació de les falleres majors hi ha moltes tasques a realitzar, solia anar en estos dies, el nostre amic (cal dir que feia fred) en un jersei que no se‟l passava més que pel botó de baix, quedant la resta a “pecho descubierto” ens sorpreníem de què no tenia fred quan tots anàvem ben tapats, i li anomenaven el jersei mal passat. Acudia regularment a les reunions i solia agafar algun cabreig, doncs s‟agarrava les coses molt seriosament, quan ocorria això, s‟alçava i se n‟anava dient que dimitia, i que no volia saber res de la Falla, sempre s‟alçaven alguns membres de la comissió, se n„anaven cara ell i a reganya dents li feien canviar d‟idea. Ara bé, un bon dia agafà tal enfado que s‟alçà dient la concebuda frase “no vull saber res de la Falla”, se‟n va i ningú li diu res, i la reunió continua. A la reunió següent ens el veiem aparèixer per ací i li preguntem, xe Enrique, que fas per ací, i contesta ell, com ningú en digué la setmana passada que em quedara, doncs torne jo. Anàvem un dia pel passeig i ens trobem a una xica (de cert pes) i li diem “vols ser fallera de la nostra Falla”, i contesta ella “sí que m‟agradaria ser, però estic un poquet grosseta i tinc un poc de vergonya d‟anar als passacarrers”, volent arreglar la cosa diu Pepe Gomis, “no, si enguany no anem pel carrer”, Enrique no podent-se aguantar de la xerrada de Pepe, es gira i diu “enguany anem per les teulades”.

Enrique té la fama de bon gourmet, d’ell la frase quan anàvem de paella “se admiten escombros”, referint-se a que admetia alguna ració més i alguna altra cosa. Bé, com tots saben la falla juga tot l’any al número de loteria 24869, en un exercici en què la comissió no jugava tots els sortejos, decidirem uns quants que pel nostre compte compraríem els dècims, encarregant-se d’este menester Juanito Sanz. La bona qüestió és que una vegada piquem un premi relativament bé i Juanito diu “he pensat en què anem de sopar i la resta ens la repartim”, total, que ens convoca a sopar al restaurant Candi regentat pel Sr. Pardo (famós restaurador de l’època), anant Manolo Briva, Juan Sanz, Juan Arlandis, Enrique i el que subscriu. Com seria el sopar que en un moment determinat, Enrique, en un gest torero, esbolea el tenedor i el ganivet damunt la taula i diu “ja no puc més”. Recorde en certa ocasió que ell i jo ens jugarem en una partida al tenis un pollastre (no sé per quin motiu era) per a menjar-nos entre la camarilla. Al club de Tenis ens encaminem i comença la partida. Com que la partida anava allargant-se i anàvem cansant-nos decidirem acabar-la jugant-la al punyet al nostre estil en la barra del bar del club, guanya ell i en costà pagar el pollastre. Per cert que ens el menjarem a casa Manolo Briva i el va guisar amb tomaca la Sr. de Manolo, Lola. Un dia de Sant Josep, després de cremar la falla infantil, anava el nostre amic un poquet content i li pegà per (segons dia ell) indultar ninots per guardar-los per a l’any següent. I allí es troba ell arrancant ninots i tot el que trobava per davant entrant-los al casal, veient que això anava en serio l’haguerem de parar ja que si segueix així desmunta tota la falla i l’entra al casal.

Enrique Serra i Gómez President 1981-82-86-87-88-89-90 Foto: Vicente Morant

Un any per les festes del poble, formarem una comparsa pel dia de la cavalcada i ball de disfresses, com que estava de moda el programa de TVE “UN DOS TRES” de l’època de D. Cicuta, doncs ens vàrem disfressar de Cicutes (per cert, tinguérem el primer premi de comparsa) i allí ens tenien pel passeig tocant l’esquellot i un que feia el paper de D. Cicuta s’esglaiava al mig del passeig i els altres a ventar-lo. Enrique que també anava disfressat, no participava en el numero que muntàvem, però tampoc abandonava la comparsa, això si, no parava de dir la seua concebuda frase “mira que sou cafres, mira que sou cafres”.

LA GRAN “FARTÀ” Corria el mes de Febrer de l’any 1974 del segle passat. La comissió de la falla jugava des de l’any 1970 en la majoria dels sortejos de la loteria amb el número 24869, que havia trobat en l’administració de loteria i li havia agradat a l’amic faller Juanito Arlandis i aquest numero inclús ho juga hui la falla, sobretot en el sorteig de Nadal i en el sorteig del Xiquet, encara que no isca res. Des de l’any 1973 com la falla no jugava tots els sortejos, un grup d’amics fallers van decidir pel nostre compte, que quan la falla no jugava aquest numero, nosaltres el jugaríem, pot ser que des d’algun temps algú individualment ja el jugava. Vam fer una espècie de penya entre alguns fallers posant un fons comú de diners i una vegada al mes ens reuníem per a comptar, quasi sempre ens costava traure els diners i mai ens tocava res, més bé sempre perdíem. De tal tasca s’encarregava Juanito Sanz Camarena que feia el treball de secretari de la penya. Però un bon dia, en un d’eixos sortejos setmanals que jugava la penya, ens va tocar un premi de relativa importància, no recorde molt bé la quantitat, però per les dades que recorde, pot ser l’equivalent a hui fóra de 300 euros per persona. Total, l’amic Juanito Sanz ens diu...he pensat que podríem fer un sopar entre setmana, un dia que ens vinga bé a tots i comptem... s’aprova la esmena i ens va dir... vós avisaré un dia d’estos. Ara bé, un bon dia del mes mencionat, no recorde que dia del mes era, però si que era un dimecres, al tornar de la meua tasca diària i a l’arribar a ma casa em diu ma mare... ha telefonat Juan Sanz i ha dit que tens un sopar al restaurant Candi a les nou de la nit. Cal recordar que no existien llavors telèfons mòbils, ni idea que anys després tindríem cadascú un mòbil en la butxaca. Si ens hagueren dit el que vindria, tot allò que ara tenim, haguérem dit que açò era ciència ficció. Amb tots estos antecedents, em dispose, així com els altres, vaig acudir a l`hora mencionada, al restaurant Candi, hui desaparegut, que estava situat en el baix del carrer Cabanyal nº 11, a més, al fons del local hi havia un entresolat molt coqueto i que en algunes ocasions en dies festius ens reuníem amb les falleres per que no disposàvem de casal faller, només el teníem en la setmana fallera. A l’entresolat s’accedia per una escala lateral des del menjador. L’amo era un cert Sr. Pardo (tots li diem així, jo no sàvia com li deien de nom, i pot ser que els altres tampoc). Era molt conegut i estava considerat un bon professional de l’Hostaleria. Pardo havia estat molts anys en el restaurant Oasis, també hui desaparegut. Quan ho regentava Pepe Roca, d’ací va passar al Cisne Negro, una espècie de sala de festes o semblant a una discoteca, segons es mirara, que estava muntada damunt d’un vaixell instal·lat en la vora del riu Xúquer, davant del que és hui el col·legi dels germans Maristes. Allò va ser un capritx d’un constructor de Silla establit en Cullera, que va haver de guanyar molts diners en aquella època, Manolo Palau Aviñó, a més era fadrí i tènia el cap molt aclarit. Aprofitant el casc d’un vaixell de cabotatge, ho va portar a Cullera, l’àncora en el riu i el va convertir en una discoteca. Es pujava per una passarel·la que l’unia a terra.

Va ser una llàstima que desapareguera, ja que li donava un cert encant al riu, molts ports d’Espanya tenen ancorats este tipus de vaixells destinats per a espectacles. Del Cigne negre va passar a regentar pel seu compte al restaurant Candi, per cert feia molt bons còctels. Però tornem al que ens importa. El dia triat, allí ens presentem, Juanito Sanz Camarena, Juan Antonio Martínez Botella, Manolo Briva Vives, Juanito Arlandis Carbó, Enrique Serra Gómez i el que subscriu (que érem els que formàvem la penya). Pardo era una persona que aparentava ser i era molt serio, però també tenia el seu “pick”, quan hi havia moments de broma. Una vegada tots en el restaurant, desprès de les pertinents cerveses en la barra, passem al menjador, eixe dia teníem el restaurant només per a nosaltres sols, i ens munta una taula redona gran al centre del local, a més de posar-nos unes flors, com si fórem els cavallers de la taula redona. Estàvem ben separats i molt còmodes, una vegada assentats va començar a traure’ns una varietat de entremesos, allí havia de tot, moixama, salmó fumat, croquetes, pernil, etc, etc, etc, tot ben regat en bons vins blancs, també hagué algú que va demanar vi negre, sense cap problema. Desprès ens va traure una cassola individual on hi havia qualsevol classe de peix i marisc en salsa. Quan creiem que ja havíem acabat, ens va traure un tournedó rossini (espècie de carn de vedella semblant al rellomello o superior) per cap, tot això acompanyat d’un bon vi negre de Rioja, i Pardo damunt ens deia... “Encara queda el millor, unes postres casolanes especials que he preparat per a vosaltres”. Com seria eixe sopar que coneixent com coneixem l’amic Enrique Serra que té fama de bon fartó, recordem les seues frases quan anàvem de paella “se admiten escombros”, en un moment determinat, sense acabar-se el tournedó exclamà...ja no puc mes, tirant el seu cobert damunt la taula. La cosa va acabar fent-nos uns gin-tònics en la cafeteria Xúquer, hui també desapareguda, per a desembafar, després, a l’acabar els gin-tònics, cadascú se’n va anar a sa casa. Cal dir que eixe dia no comptarem res de la loteria, ho vam fer dies després i entre unes coses i altres, ens va quedar poca cosa.

Sí… Enguany inclús plantem falla Seguim aprofundint encara mes en aquesta realitat, en aquest any ha estat de sobra comprovat que la nostra Falla, va per a molts anys. Enrique Sanz i Grau, President any 1994 -95 -96 -97

ixa Falla acabarà desapareixent. Els fallers de la Plaça d’Espanya ¿quantes vegades hem hagut de sentir aquestes paraules o altres paregudes, en els últims anys? Tantes vegades ho hem sentit, que al final ens fan parar-nos a pensar amb el significat que tenen o amb el perquè, que tantes persones ens diuen el mateix, quan parlen de la nostra Falla. Per arribar a entendre perquè ens diuen estes coses, sols cal observar un poc l’evolució de la nostra festa, al nostre poble. En els últims deu anys, la festa fallera cullerenca ha evolucionat d’una forma ràpida i quantiosa. Qualsevol faller s’ompli de goig quant veu que la nostra festa ha incrementat el nombre de comissions, ha millorat considerablement la qualitat dels monuments, ha augmentat la festa al carrer, han augmentat les activitats lúdiques i culturals, ha evolucionat i s’ha actualitzat: ja tenim seccions, ja podem veure les nostres festes a qualsevol racó del món, gràcies al fet que ja tenim una pàgina web pròpia de les falles de Cullera. Tot açò està molt bé i a més realça la nostra festa i la imatge que els fallers donem a la resta de ciutadans. Però... si ho pensem millor, eixe goig es converteix a poc en tristor. Si et pares a pensar en tota esta evolució meteòrica, és cert que en deu anys tot ha millorat, tot s’ha multiplicat, tot ha canviat, però... falla una dada en esta fabulosa estadística: El nombre de fallers no ha evolucionat, no ha augmentat de la mateixa manera que la resta d’aspectes. El cens faller de Cullera no ha experimentat cap variació significativa. Seguim aprofundint encara més en esta realitat, i si... en deu anys han augmentat les comissions falleres, i fins a l’any passat han seguit augmentat. Ara ja som quinze. Si ens fixem en la forma com s’han creat aquestes noves comissions, totes tenen un punt en comú: totes han sorgit de les diferències existents al si de les que ja hi eren. Hi ha més escuts, però la realitat ens diu que som els mateixos fallers, però amb diferents feixins.

Foto de la Falla Plaça d’Espanya, celebrant l’aniversari del plantament de 60 falles a Cullera; La Comissió que més Falles ha plantat en el nostre poble, Foto: La Comissió, Falles 2017

La conseqüència de tot açò és ben clara: les comissions grans, cada vegada seran més grans, i les comissions menudes, cada vegada seran més menudes. El que surt d’una comissió, ho fa per culpa dels plets que ha tingut, i el que vol és fer una nova comissió a la seua mesura, per evitar eixos problemes pels quals ha decidit deixar-se’l. No pensa que a la ciutat, hi ha comissions amb molta solera que necessiten el recolzament de gent nova que aporten noves idees i noves iniciatives, per continuar fent gran eixa història que tenen darrere. I ací ens hem quedat nosaltres... cada any comptant baixes, veient com es creen noves comissions i es cremen les de tota la vida. Però amb tot i això, la Falla Plaça d’Espanya està ací, amb dificultats, però amb il·lusió. La il·lusió de ser una colla d’amics, de ser una família fallera, que està més unida que mai, per continuar fent créixer la nostra història. Una història com la de pocs, perquè des de 1942 – i ja han passat 75 anys s’han plantat molts monuments davant del nostre Consistori. Cap comissió local ha plantat tantes falles com nosaltres, ni les plantaran... perquè nosaltres no pensem parar. I precisament esta història que portem darrere i tots els fallers que l’han fet continuar fins hui, fan que la Falla Plaça d’Espanya, siga d’especial. Per tant, aquest faller trau una conclusió de tot açò: Que no ens importa que durant molts anys, la gent vaig continuar preguntant-nos si enguany també plantem, perquè sense cap dubte, si ens pregunten serà per qué la falla inclús continua ací, on els fallers la volem, a la Plaça d’Espanya.

Un home heroi dins del món faller Orgullós de ser Valencià i faller Vicente Morant

i la bogeria no passara alguna vegada per les nostres ànimes, què valdria la vida? No hi ha ningú més boig que aquell que no admet la seua bogeria, malalt de falles que no reconeix la seua malaltia. És el cas de l’amic Josep de la Torre, un cas a estudiar dins del món faller, que sense cap mena de dubte mereix ser història de la nostra Falla, la seua Falla, Plaça d’Espanya, i de moltíssimes Falles més, encara que ell no ha sigut faller en actiu mai, sempre ha estat al costat de les Falles, com a poeta, sempre portarà les Falles dins del seu cor. No podem passar per alt un any més sense dedicar-li unes breus paraules, aquest gran amic, Pepe. Jo (el que subscriu) vaig conèixer a Pepe en la Falla Raval de Sant Agustí allà per l’any 1974 en la qual jo vaig ser aleshores faller d’aquesta magnifica Falla, Josep va nàixer a Sueca el 19 de març de 1945 i actualment és el poeta més veterà de la Ribera Baixa que explica monuments en els llibrets de falla. La seua primera la va realitzar per a la comissió de la Plaça del Mercat de Sueca en 1962; i en Cullera ha versat per a les comissions de la Bega (1977-80, 1983 i 1988), Passeig- Mercat (19771980); Plaça d’Espanya (1975, 1978-1987 i 1989), Raval de Sant Agustí (1973-1984, 1986 i 1988), Taüt (1976 i 19791980), El Canet (1981- 1983 i 1988-1990), Plaça Mongrell (1980 -1984), Avinguda País Valencià (1982- 1984, 1987 i 1989), i Port ( 1988 i 1990) i un altra vegada tornà a la nostra falla en els anys 2015, 2016 2017, 2018 i 2019.

Josep de la Torre, crític de monuments de falles Foto: Vicente Morant

A banda de Cullera, també ha versat en els següents pobles: Sueca, la Pobla Llarga, Alzira, Gandia, Carcaixent, València, Alaquàs, Silla, Massamagrell, Beniparrell... Jo, vaig tornar a ser faller, però en aquest cas de la Falla Plaça d’Espanya i a l’any 2015 el nostre president aleshores José E. Garcia ens va proposar a Paco Mascarell i a mi, delegats del llibret, Aleshores m’aprofiti de l’amistat que m’unia a Josep de la Torre i vaig parlar amb ell per què ens fera les critiques tant de la falla gran com de la falla xicoteta, no va posar cap tipus de problema, i va tornar a fer-se càrrec de les critiques de les dues falles els anys 2015, 2016, 2017, 2018 i aquest any 2019. Esperem que seguisca escrivint crítiques de monuments de Falles, per a potenciar la seua qualitat. Moltes gràcies amic.

Les col·laboradores, realitzant un berenar en el casal, any 2017. Foto: La Comissió

Les col·laboradores, d’excursió en Sevilla any 2017. Foto: La Comissió

Heroiques, les col·laboradores de nostra falla Elles, les col·laboradores, són les que estan tot l’any fent berenars, viatges i altres activitats. La Comissió

stes dones, que no es queixen de res, passen tot l’any fent excursions, berenars, concursos, sopars en el casal, tot pensant com traure diners per a la seua Falla, Plaça d’Espanya. Aquestes dones col·laboradores començaren sent 5 dones i, cada vegada en són més, elles fan una faena espectacular, cada any millor gràcies a l’esforç i el treball que realitzen durant tot l’any. Entre les novetats que han tingut lloc al llarg d’aquests anys, tenen la formació d’un grup de dones molt vinculades a la falla, bé per ser mares, mullers, amigues, iaies... de falleres i fallers, el nostre grup de col·laboradores. Aquest grup es va formar amb el motiu d’ajudar la falla en allò que pogueren. Així començaren a organitzar alguns sopars entre setmana i a fer alguna rifa per tal de recollir algun euro, entregant a la comissió tot allò recaptat durant l’any el dia de la plantà. Al llarg de tots aquests anys el nostre grup ha continuat creixent. Tal vegada celebrar dates assenyalades com Sant Joan o Nadal, fer alguna visita cultural o reunir-nos per a sopar al llarg de tot l’any, cada vegada mes a sovint, ha sigut el secret perquè siguen més les persones que volen formar part d’aquest meravellós grup. Tot açò, junt amb ell fet que la falla els dóna plena llibertat per a organitzar tot allò que volen fer, com la treta, proclamació, presentació, paelles, concurs de parxís... Continueu així i gràcies per la vostra labor.

Fets heroics:

Treballar per les falles de forma anònima Joan Castelló, Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

lantar una falla any rere any és una tasca col·lectiva. Ho és ara i ho va ser també en les primeres falles del segle XIX: sempre s’ha necessitat de l’esforç i la col·laboració d’un grup de veïns i veïnes disposats a sacrificar una part del seu temps lliure per a aconseguir un projecte comú, en aquest cas plantar un cadafal o falla que es convertisca en objecte de crítica de situacions polítiques i socials abusives o de burla de conductes individuals o col·lectives poc ètiques per a divertiment de tots els ciutadans. A mitjans de la dècada dels seixanta del segle XX, Julián Puche va resumir aquest esforç col·lectiu en el lema de la falla que va plantar en el carrer de Na Jordana en 1963: Dur endavant la falla és qüestió del tres en ratlla. En ella es reflectien totes les traves i impediments (principalment de les autoritats municipals, però també dels propis veïns) per a fer realitat una festa de carrer: les dificultats per a recaptar fons, els permisos que cal tramitar per a ocupar el carrer durant diversos dies, els veïns que es neguen a col·laborar econòmicament o que critiquen els sorolls de música i coets... Ja veuen vostès, han passat més de 50 anys i el panorama segueix sent (quasi) el mateix, amb alguns problemes corregits i/o augmentats per imposicions dels nous temps i/o per la tirania de les tecnologies. En la segona meitat del segle XIX, quan comença a assentar-se la festa fallera en la ciutat de València, no existien les comissions tal com les coneixem avui dia. Eren grups d’amics o veïns els que, en reunions informals en la tenda del barri o en el bar de la cantonada, es comprometien (o millor dit, es juramentaven) a plantar una falla. En el grup sempre hi havia alguna persona enginyosa que proposava la temàtica, unes idees que eren plasmades en un esbós rudimentari realitzat per aquella altra que tenia més habilitats artístiques. Per a la construcció sempre es podia comptar amb un fuster i un pintor que formaren part del grup promotor, i si no es tenien, es buscaven entre les amistats. Eren gent del barri, comerciants, artesans i simples treballadors, herois anònims que, de forma desinteressada, dedicaven el seu treball i diners en benefici de la festa. D’eixos primers fallers coneixem ben poc: no hi havia president ni artista, com a molt el nom del promotor (eixa figura és equivalent avui al de president) que signava la instància dirigida a l’Ajuntament en la qual es demanava autorització per a plantar la falla. Van ser els primers heroics anònims de les falles. En les primeres dècades del segle XX, coincidint amb la consolidació i la promoció tant nacional com a internacional de la festa, apareixen les comissions falleres, amb una estructura similar a la de qualsevol activitat econòmica o sociocultural: president, secretari, tresorer, cobrador i comptador, un incipient organigrama que s’anirà ampliant en la mateixa mesura que cresquen les necessitats organitzatives (delegats de festes, loteries, música, etcètera).

És en aquesta època, i com a conseqüència dels premis que a partir de 1901 va establir l’Ajuntament de València, quan apareixen els primers herois de les falles: els artistes que, amb les seues creacions, aconsegueixen l’admiració del públic per la seua bellesa, perfecció, enginy i sàtira. A la història de les falles han passat noms com Carlos Cortina, Vicente Benedito, Carmelo Roda, Regino Mas, Modesto Gonzalez, els germans Fontelles, Vicente Pallardó, Vicente Luna, Salbador Debón, Julián Puche o Juan Huerta, i més recentment artistes com José Martinez Mollá, José Pascual Ibáñez Pepet, Vicente Agulleriro, Miguel Santeaulakia, Julio Monterrubio, Paco López Albert, Pedro Santauelalia o Pere Baenas. A partir dels anys 30 del segle XX apareixen també altres herois: els pirotècnics, que aporten el sine qua non, eixe element que acompanya sempre a la festa i li proporciona eixa atmosfera sorollosa inconfusible i eixa aroma a pólvora que ens acompanya irremeiablement fins al final. Coets, traques, mascletaes i castells de focs artificials són elements imprescindibles de la festa. Són moltes les nissagues que, partint de la disparà de coets, han convertit la pirotècnia en una nova manifestació artística. Açó és el que han fet els Caballer, Brunchú, Arnal, Crespo, El Traca i moltes famílies pirotècniques. Altres herois de la festa són les falleres majors, una figura que sorgix en els anys 30 del segle XX com a transposició dels concursos de bellesa femenins que s’havien posat de moda a Europa. Per açò no és d’estranyar que en els primers anys a les elegides per a aquest càrrec se les nomenara belleses falleres. A partir de la dècada dels 40 es va generalitzar el nom de Fallera Major encara que en algunes poblacions, de forma puntual, s’utilitza també la denominació de

Regina Fallera. L’ajuda econòmica sempre ha sigut ben rebuda en les falles, i un exemple són els anuncis d’empreses i comerços que han ajudat a publicar el llibret i han generat uns beneficis per a la comissió. Amb l’ajuda del màrqueting, les empreses han aprofitat en benefici propi la popularitat de les falles i han entrat de ple en la festa amb l’esponsorització total de la comissió, els patrocinis d’actes concrets, la publicitat en tanques i il·luminació, els bàners en les webs de les comissions i en el merchandising (samarretes, gorres, barrets de palla, pins...). En el segle XXI, i gràcies a les xarxes socials, han proliferat nous herois de la festa fallera. La difusió instantània de fotografies i d’opinions (en ocasions sense contrastar) ha fet proliferar com a bolets nous heroics fallers, preocupats únicament a promocionar la seua imatge o difondre “la seua” veritat sobre qualsevol aspecte de la festa. Tenim així centenars de presidents o fallers mediàtics, presidents de Juntes Locals que aspiren a càrrecs polítics, influencers al servei de la seua pròpia ideologia i dones falleres que exhibeixen la seua interminable col·lecció de vestits de valenciana (quasi tots, espolins amb noms propis). Amb tota aquesta fanfàrria, les falles s’han convertit en una nova versió de la Foguera de les vanitats, en un context en el qual, com hem vist, hi ha herois necessaris (artistes, pirotècnics...) i antiheroics (que són tan visibles com innecessaris o prescindibles). Amb l’ajuda inestimable dels primers i l’omnipresència dels segons, tots els anys les falles són una realitat.

Però, només aquests herois fan possible les Falles? No. Hi ha altres col·lectius que intervenen de forma tan decisiva com anònima i que, sense la seua participació efectiva (malgrat que moltes vegades és ignorada, silenciada o menyspreada), les falles no aconseguirien tot el seu esplendor. No són elements essencials però si necessaris per al bon discórrer de la festa. Des del seu anonimat protagonitzen fets heroics que contribueixen al fet que les falles aconseguisquen la seua màxima esplendor. Policia Local i Guàrdia Civil vetlen per la seguretat ciutadana en uns dies de carrers tallats, problemes de tràfic i aglomeracions; els oficials de l’artista faller fan possible que la idea del mestre puga estar plantada en el carrer els dies previs a Sant Josep; els serveis de neteja redoblen el seu treball per a retirar cada dia els residus que genera la festa; les urgències mèdiques vetlen per la integritat física de fallers i ciutadans; els bombers fan possible que el foc siga una festa i no una desgràcia; les bunyoleres ens ofereixen el dolç típic de les falles... i així molts altres casos de fets heroics realitzats per persones anònimes que no passaran a la història, però que fan possible que cada any visquem les falles amb plenitud i amb la satisfacció que són una festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Carlos Donet “Charli” artista faller, en el seu taller preparant la falla de la Plaça d’Espanya de Cullera per a l’any 2018: Foto: Vicente Morant

Tots, fallers i ciutadans anònims, fan possible les falles, colze a colze, fent costat en allò que cadascun pot aportar. Uns són més visibles que uns altres, però tots són necessaris.

Fets Fets heroics heroics ii anĂ˛nims anĂ˛nims en enFalles falles

Guàrdia Civil, Policia Local i Protecció Civil en les falles El treball que realitza la Guàrdia Civil, la Policia Local i la Protecció Civil és impressionant Vicente Morant

mpressionant és el servei que realitzen la Guàrdia C Civil, la Policia Local i Protecció Civil en les festes de les Falles. L’esforç humà que realitzen perquè s’estabilitze l’ordre en totes les ciutats on es planten falles, ja que aquesta festa és multitudinària, on es tanquen quasi tots els carrers de les ciutats, degut a les plantaes de monuments de Falles, tant grans com infantils. Una campanya de la Policia Local, insta en Cullera a extremar la precaució amb els petards. La iniciativa recorda als pares la normativa i les edats mínimes per a cada tipus de productes pirotècnics. Els cossos de policia local són institucions armades de naturalesa civil amb estructura i organització jerarquitzada davall la superior autoritat i dependència directa de l’Alcalde. La protecció civil és un servici públic essencial per al ciutadà, a qui situa en el centre de la seua acció pública, per a contribuir de manera efectiva a la seua seguretat. ________________

 Retén de la Policia Local en el Barri de Sant Antoni. Foto: Vicente Morant

El binomi policia local i les falles de Cullera La Policia, vetla perquè les cercaviles discórreguen amb tota normalitat. José Barbero Nicolau, Diplomat en Criminologia

es nostres falles, típicament valencianes, són unes festes que formen part de la nostra cultura, de la nostra tradició i que marquen el nostre caràcter, la nostra vida i fins a la nostra forma de ser, en resum, són el nostre ADN. La seua celebració durant la setmana fallera marca el ritme de tota la població fins a ¨La Nit de Foc¨ o ¨La Cremà¨ que té lloc el 19 de març de cada any. La seua fama s’ha estés més enllà de les nostres fronteres, rebent milers de visitants de totes les parts del món desitjosos de viure l’ambient de la Festa Fallera enmig de l’olor de pólvora i el colofó de les quals ho tenim en ¨La Nit del Foc¨ o ¨La Cremà¨. Són unes festes úniques en el món, la qual cosa les fa encara més atractives per als nostres visitants. València no es concep sense les seues Falles que són entitats culturals, depositàries de la nostra cultura i de les nostres tradicions. Durant la setmana fallera, regna l’alegria, la festa, les desfilades, les cercaviles, ¨Les mascletades¨, i la música. Constituint tot un món, invisible per a la majoria, que per al seu bon funcionament requereix dels veïns que crearan la seua pròpia Falla, la qual veurà la llum com a entitat cultural; dels artistes fallers per a construir la Falla; de gent de ploma àgil per a redactar els seus critiques; de músics que realçaran les seues cercaviles al so de la nostra alegre i bellíssima música fallera; dels bombers perquè l’acte de ¨La cremà¨ es desenrotlle sense incidents i amb totes les garanties per als assistents; i de la policia local la missió del qual és, la de col·laborar en el trasllat per via pública de les diferents parts de la Falla fins al lloc on se’n va a procedir al seu acoblament o ¨plantà¨; vetlar perquè les seues cercaviles discórreguen amb tota normalitat; fitar la zona on s’ubique, tancant-la al tràfic rodat; vetlar perquè la festa siga compatible amb el descans dels altres (ancians, xiquets, malalts, etc.), per a la qual cosa caldrà estar en el que estableix al respecte segons la legislació vigent; i presència física en el moment de la ¨cremà¨ a causa de la gran aglomeració de gent que es produeix, facilitant l’accés dels bombers perquè estos puguen muntar el seu dispositiu. Rafa López, Policia Local

o cal caure en l’error de pensar que en falles, ¨tot val¨, la falta de precaució, prudència i de sentit comú, fa de la festa, a vegades, que ens hàgem de lamentar d’actes que no corresponen amb l’essència de la festa, que en definitiva és l’important, el fet de passar moments divertits.

Cotxe de la Policia Judicial de TrĂ nsit de Cullera

Protecció civil en el món de les Falles El voluntari civil no rep remuneració ninguna Vicente Tarin Garcia, cap de Protecció Civil de Cullera

uan em van dir: Has d’escriure un article sobre la relació de Protecció Civil en el món de les falles, em vaig dir, i que pose que no sàpia la gent si ens veuen en tots els actes fallers? Però bo, vaig pensar, sempre hi ha detalls que no arriben a la gent i que serà bo que els coneguen. L’any 2002, és a dir fa ara 17 anys, es va formar l’agrupació de voluntaris de Protecció Civil. Un

grup de radioaficionats i alguns que no ho érem, però amb curiositat i ganes d’ajudar comencem esta aventura estant de regidor Enric Marti. Alguns vos preguntàreu perquè existeixen les agrupacions de voluntaris, doncs bé, el voluntariat de protecció civil és una manera d’implicar a la població en les labors de prevenció i per a ajudar als servicis d’emergència davant de catàstrofes en primers auxilis, lluita contra incendis, busca i rescat de persones, actuació davant d’aglomeracions, comunicacions i, en general un poc de tot, en complement dels cossos d’emergència per a col·laborar davant de qualsevol situació de risc per a la població i sota la supervisió dels mateixos. El voluntari de protecció civil no rep cap remuneració econòmica, la seua llavor és desinteressada. Per sort no tenim catàstrofes en les poblacions habitualment, però si hem d’estar preparats per a afrontar-les, per això les agrupacions s’integren dins de tots els operatius que es fan en la població.

Membres de protecció civil de Cullera controlant la circulació. Foto: Vicente Tarin

Per a tindre operativa l’agrupació i amb l’estructura i formació necessària per al cas que així fora, estar operatius. Així perquè, quan se’ns sol·licita per a un servici en concret, qualsevol acte faller, la nostra labor principal és la prevenció per a garantir la integritat física dels assistents als actes i al bon funcionament dels mateixos. En aquests anys de col·laboració amb les falles, hem realitzat acompanyament de comissions, preventius en actes d’alta concurrència, com l’entrega de premis, control d’accessos de vehicles en ofrenes, control de distància de seguretat en mascletades, col·laboració en proves esportives, cremà de falles, en fi, a tots i cadascun dels actes que es realitzen. Durant tots aquests anys hem anat passant per diferents etapes i progressant en el temps, tant les falles com nosaltres. Record quan cada comissió realitzava la seua pròpia mascletà el dia de Sant Josep i, per a poder aconseguir estar en la majoria d’elles era una carrera contra rellotge, i amb les mesures de seguretat que llavors es prenien, que no tenen res a veure amb les d’ara, s’intentava fitar la zona amb una cinta, i a colp de xiulet i crits a més d’un (la frase típica: jo tota la vida he vist la mascletà des d’ací). Algun incident vam haver de lamentar, encara que per sort sense conseqüències greus. En la cremà de les falles, al principi, només recolzàvem als bombers, hui en dia protecció civil s’encarrega de la cremà de 6 falles de menys risc (a consideració del cap dels bombers), el que agilitza en gran manera l’horari de la cremà. És d’agrair la disposició de les comissions en tindre tot preparat quan arribem a cada una d’elles. En els actes de la concurrència, es munta un preventiu sanitari per en cas d’un incident tindre una primera intervenció fins a l’arribada dels servicis sanitaris corresponents, i control d’accessos a petició de l’organitzador de l’acte ja siga Junta Local o l’Ajuntament. En general, la relació entre protecció civil i les falles és bona, i any rere any s’ha anat creant una relació més fluida dels fallers amb els voluntaris, que exceptuant casos aïllats i puntuals, ens ha portat a anar millorant a l’hora de prestar una col·laboració adequada al col·lectiu faller. El voluntari de protecció civil, si està prohibint un accés o fitant un perímetre, sempre ho fa amb la intenció de salvaguardar la integritat física dels concurrents i davall les indicacions dels cossos de seguretat i els organitzadors dels actes, només demanem que es respecte la nostra labor i indicacions, si tot ix bé, és la nostra recompensa. Esperem que enguany tingueu unes festes falleres sense incidents i plenes de diversió i ja sabeu que els voluntaris estaran ací per a tirar-vos una mà en el que necessiteu.

BONES FALLES 2019

Els centres de salut al costat de les falles Una de cada deu urgències ateses durant les falles té com origen el foc La Comissió

ls termes centre de salut (CS) o centre d’atenció primària (CAP), es referixen a l’edifici on s’atén a la població en un primer nivell assistencial sanitari. El personal i activitat assistencial del mateix poden variar d’un país a un altre i d’un centre a un altre. ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT Dita definició emmarca una sèrie d’accions de salut pública, ja siguen de diagnòstic, prevenció, curació i rehabilitació, que han de realitzar-se des d’un nivell primari i local en benefici de la comunitat. Apuntales, de ser el nivell bàsic i integrant de qualsevol sistema de salut. És l’assistència sanitària essencial basada en tecnologies pràctiques, cientificament fundats i socialment acceptables, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat per mitjà de la seua plena participació i a un cost que la comunitat i el país puguen suportar, en totes i cada una de les etapes del seu desenrotllament amb un espirit d’autorresponsabilitat i autodeterminació L’atenció primària forma part integrant tant del sistema nacional de salut, del que constituïx la funció central i el nucli principal, com del desenrotllament social i econòmic global de la comunitat. ______________

 Centre Sanitat Protegit de Cullera; Foto Vicente Morant

Els serveis d‟urgències Una de cada deu urgències ateses durant les falles té com origen el foc

na de cada deu urgències ateses durant les falles, tenen com a origen el foc”, tal com indica els serveis d‟urgències de l‟hospital Quiron Salut de València, “ encara que en els últims anys la campanya de conscienciació popular i la regulació de la venda de material pirotècnic fa que el nombre de lesions per cremada no incrementen tan dràsticament com en dècades anteriors”. Mentre que els menors l‟origen és l‟ús indegut de material pirotècnic, en els majors d‟edat, és el consum d‟alcohol i altres substàncies associades a la manipulació de material pirotècnic el motiu més freqüent. “No podem oblidar que, encara naturalment els valencians relativitzem el perill de la manipulació de pólvora i foc, l‟edat i les condicions en els que l‟utilitza, pot augmentar el risc de sofrir lesions. No és menyspreable tampoc els accidents relacionats en les fogueres realitzades al carrer en els concursos populars de paelles”, explica la doctora Resta. COM ACTUAR DAVANT D‟UNA CREMADA Davant d‟una cremada l‟especialista recomana retirar la font de calor que la genera. Posteriorment refredar la zona cremada amb aigua no refrigerada o sèrum fisiològic si se‟n disposa. I la rentada de la zona ha de ser prolongada durant aproximadament 30 minuts. “La neteja de l‟àrea cremada i la superfície pròxima amb aigua i sabó, així com el seu posterior esbaldit exhaustiu disminueix el risc de complicacions i sobre infeccions. Abans del trasllat a un centre sanitari, el més adequat és cobrir la cremada amb material estèril (gases o compreses) humitejat amb sèrum fisiològic”, aconsella l‟especialista. Davant de cremades d‟extensió important s‟ha de traslladar a l‟accidentat a un centre hospitalari quan més prompte millor. En els serveis d‟urgències, el tractament inicial consistirà en neteja i desinfecció de l‟àrea cremada i de la superfície annexa. La desinfecció es realitza amb clorhexina per a posteriorment procedir a la cura oclusiva amb cremes sense antibiòtic i gases olioses sense antibiòtic l‟objectiu de la qual és la rehidratació de la zona cremada. L‟única indicació de tractament antibiòtic en una cremada, el tractament de la qual es realitza de forma ambulatòria, és la confirmació que existisca infecció. Per eixe motiu és molt important el seguiment diari de la lesió per personal sanitari per a detectar possibles complicacions. Una vegada ha sigut curada la cremada. I „embenat i la zona ha de romandre seca, no ha de mullarse, adverteixen en l‟hospital L‟especialista recorda fer un ús responsable del material pirotècnic i separar sempre les fons de calor (metxes, cigarros, etc.) dels petards per evitar l‟explosió no prevista del mateix.

Les urgències s’incrementen un 25 % en la setmana fallera En falles augmenten les consultes de traumatologia i les relacionades amb cremades pels petards

l responsable d’urgències de l’Hospital Quirón València, Ignacio Garcia, ha destacat que durant la setmana de Falles l’atenció en este servici s’incrementa fins a un 25 per cent, “degut principalment a l’augment de la població itinerant pels carrers de la ciutat i al maneig de focs artificials”. Entre les consultes més recurrents estan les de traumatologia, a conseqüència dels esquinços i les fractures, i les relatives a cremades de primer i segon grau. En el cas de les ferides produïdes per petards, la lesió es produeix per una combinació de calor i explosió, la qual cosa fa que la zona afectada puguen romandre cossos estranys com a pólvora o altres elements. En este cas, l’objectiu és desinfectar la ferida i retirar-los. Els xiquets són el sector de la població més afectat pels accidents relacionats amb les activitats en el carrer i els casals, així com per un ús inadequat del material pirotècnic, la qual cosa pot motivar cremades, amputacions parcials o totals dels dits o la introducció de cossos estranys en els ulls.

Lesions en els ulls Davant de la sensació d’un objecte estrany en l’ull, aconsella “llavar immediatament amb aigua o sèrum salí durant deu o quinze minuts per a neutralitzar i retirar les partícules que s’hagen pogut introduir. Posteriorment haurem d’acostar-nos a un servici d’urgències per a ser valorats i descartar complicacions com ara l’erosió o la ulceració corneal”. En el període anterior i posterior a les festes també s’aprecia un augment “significatiu” de les consultes de podologia a la cerca de solucions per als problemes generats per les cercaviles, ofrenes o revetles. Entre les consultes més habituals estan les relatives als problemes cutanis, principalment la hiperceratosi o durícies, els helomes plantars, també denominats claus, així com les complicacions unguials generades per l’ús de calçat poc habitual en altres èpoques de l’any, amb formes estretes que provoquen traumatismes repetits en les ungles, apuntales del consegüent risc de ruptura i inclòs enclavatge.

Els hospitals viuen i s’impliquen en les falles Com succeeix en moltes activitats festives es produeixen excessos, riscos i de vegades situacions específiques d’aquestes activitats. Javier Garcia-Conde Brú, catedràtic de Medicina, Màster en Bioètica UCM

entim cap a les ciutats i a la seua festa més representativa una expressió d’adhesió i pertinença que ens implica amb una quota més d’emoció i sentiment que de raó. Succeeix així amb allò que és fonamentalment col·lectiu i de forma particular amb les Falles que posseeixen un interès turístic nacional com a internacional. Recentment la UNESCO les ha considerat com a Patrimoni Cultural de la Humanitat, reconeixent el seu interès cultural i lingüístic que ofereix a tots els països del món. Les Falles tenen a més d’un component festiu, un altre creatiu. Tenen la capacitat de captar les situacions pròpies de la zona en la qual se situen, però també del País i fins i tot del món. Aquesta observació expressa de forma irònica el seu sentit de realitat al mateix temps que es conrea l’estètica de les figures i llibrets per a intentar obtenir alguns dels reconeixements propis de les seues activitats i dels seus admirats monuments. Les Falles són un treball col·lectiu de les Juntes Falleres durant tot un any, que s’inicia l’endemà de la Cremà. La participació de xiquets i xiquetes i persones majors de qualsevol edat, identifiquen respectivament la falla infantil i la d’adults. Em referisc a aquesta característica per a justificar que la malaltia i si escau l’hospitalització, no aparten a aquestes persones de certs actes, ja que en certs casos, fins i tot pertanyen a alguna de les Comissions Falleres. Per açò cerquen, en la mesura de les seues possibilitats, participar en una festa en la qual amb certa probabilitat van ser autors en la seua elaboració, proporcionant idees als seus mestres fallers. Els hospitals públics i sobretot alguns serveis, de forma particular els de Pediatra, s’impliquen en activitats relacionades amb aquestes festes que els xiquets esperen amb gran il·lusió. La qüestió s’aborda portant, en la mesura del possible, la celebració de les Falles a l’Hospital en les quals malalts i personal sanitari comparteixen diverses activitats. La més significativa està representada per la plantà d’una autèntica Falla en un lloc adequat del mateix hospital en la qual amb certa freqüència participen xiquets d’Oncologia Pediàtrica tant en la seua elaboració com desenvolupant jocs de taula tradicionals formats amb cartó i realitzant pintades amb colors alegres. Aquest reconeixement s’expressa amb visites de falleres majors de Comissions pròximes a l’Hospital. En aquestes activitats no deixen de participar certs adults. És freqüent veure com pacients del servei de lesionats medul·lars comparteixen amb els seus familiars alguna visita a Falles pròximes i fins i tot presencien, per descomptat, la corresponent mascletà. Aquestes activitats s’estenen a l’Atenció Primària, centre de rehabilitació biopsicosocial de persones diagnosticades de trastorn mental que completen les seues festes amb la cremà.

Com succeeix en moltes activitats festives es produeixen excessos, riscos i de vegades situacions específiques d’aquestes activitats. El sistema sanitari de la Comunitat Valenciana preveu i organitza els dispositius per a atendre de forma competent i ràpida, les cremades, les conseqüències d’embriaguesa i de vegades tòxics que ja es prenien de forma habitual o que inicien la seua ingesta perquè el festiu sembla que requereix una major exaltació del caràcter, unit a la necessitat d’una desinhibició emocional exigida pel sistema col·lectiu. En les Falles de l’any 2005 els Hospitals de València van atendre a 180 ferits per petards, amb cremades en mans, peus i cara. L’excel·lent servei de cremats de la Fe va atendre 91 urgències per cremades, de les quals solament un cas va requerir hospitalització. En menor proporció van acudir per aquestes lesions a l’hospital doctor Peset i al Clínic. Per tant les activitats falleres no s’han oblidat mai d’aquelles persones que per la seua malaltia no han pogut participar directament en el lloc dels actes. Les comissions falleres s’esforcen tots els anys a intentar superar la seua capacitat creativa dins de les seues possibilitats econòmiques. Intenten aconseguir dins de la seua secció alguns dels reconeixements que premien el seu esforç i dedicació durant tot un any. Però al mateix temps exerceixen el que podríem denominar una “solidaritat festiva”, implicar-se amb els que tenen dificultats, per la seua vulnerabilitat, intentat amb aquesta festa una finalitat inclusiva.

Veure els bous des de la barrera Com m’agraden les falles! Dra. Angeles Bernal Membrilla

empre m’han agradat les falles. Despertar-me amb el so dels masclets de la “despertà”, eixir al carrer i sentir la bullícia i l’alegria de la gent, veure a fallers i falleres d’ací cap allà, sempre amb presses... que si a pentinar-se... que si a vestir-se..., cal recollir a les Falleres Majors... els espera la cercavila...ai!, quina emoció!, no importa el cansament, les ulleres, la veu cascada de cassaller guanyada dia a dia amb la “suor de la gola”. e

Jo també vaig amb presses, vull veure els monuments i després acudir a la terrassa del bar i beure’m una cervesa fresqueta mentre espere que comence la mascletà i poder sentir-la pels peus i pel nas fins a emocionar-me tot el cos !Quina meravella! ¡Quina despreocupació! I a la vesprada, visita de cortesia, o disfresses, o... fins a arribar la nit i festa en el Casal, a menjar i beure, sobretot beure...ai, quina oloreta a cassalla fallera... I a ballar fins que el cos diu prou. Necessite dormir i..., fins demà. Com m’agraden les falles! Sona el despertador. Hui em toca guàrdia. Sóc de les moltes persones que treballen en festius, en dates claus. Arribe al treball, bona guàrdia!, em desitgen els companys que, acabada la seua jornada, van a casa a descansar. I sona el mòbil. EMERGÈNCIA. UN INCONSCIENT. ES MOBILITZA EL S.A.M.U.

Pugem a l’ambulància, posem el GPS, i carretera a buscar el lloc on ens esperen. Ens acostem, però...oh!, una falla plantada enmig del carrer ens talla el pas. Canviem de ruta i el GPS es redirecciona però...oh!, la Comissió fallera de cercavila!, no podem passar. El GPS ens redirecciona de nou i dos carrers més enllà...oh!, un casal ens impedeix el pas i desprès... és la mascletà...el GPS ens torna boigos...”redireccionando”... “redireccionando”... com li diem que estem en falles? Per fi arribem al lloc. Un jove al qual el cansament i l’alcohol li han jugat una mala passada però ja està recuperat. Falsa alarma, afortunadament aquesta vegada no ha estat res greu. Tornem a base. Veig a fallers i falleres d’ací cap allà, amb presses o en la terrassa del bar amb alegria i amb la copa a la mà no puc pensar... que no passe res!, que ningú tinga un accident amb el cotxe!, que controlen l’alcohol!, que no hi haja cap contratemps amb els masclets!, que no... que no... i em pregunte perquè ahir gaudia de la festa amb tranquil·litat i en canvi hui ho veig d’una altra forma?, perquè hui pateix i tinc por?, perquè m’ix aquest puntet de mare i els diria: aneu amb compte!, abrigueu-vos!, no agafeu el cotxe!, atenció amb la beguda!, precaució amb els masclets!... Ai, que diferent es veuen els bous des de la barrera!

Servei de neteja i serveis exteriors al costat de les falles Tot un exemple de professionalitat el treball que realitzen aquests herois anònims Vicente Morant

uan millor ens ho passem, quan més animats estan els carrers, més plenes les cafeteries i bars, i més ficada en sarau la festa... ells treballen un poc més. Cent, dos-centes tones de fem... batent rècords. Són els herois anònims de les falles, els treballadors amb què ningú pareix voler parar-se una estona i parlar. Són els que tots els matins li trauen les castanyes del foc als pobles i són els que carreguen amb la brutícia que deixem abandonada en qualsevol part. Són els que es porten les botelles i els vòmits, els que carreguen amb les cendres i restes de les paelles: els que arrepleguen el que deixen els gossos i els que es fan càrrec dels records dels borratxos. Eixes corfes de pipes que ningú es vol portar a casa i eixa llanda de cervesa abandonada, el bunyol que algú va xafar i les puntes de cigarret que es tiren en qualsevol part. Els veureu en una jaqueta de color taronja, anònims i silenciosos. Estan en l’Ofrena, però no vistent com els altres. Estan en la mascletà, però no diuen res. Estan en la cremà, però apareixen al final. Homes i dones de la neteja, Vos devem un homenatge, perquè vos toca com sempre la part menys bonica de la festa. ------------------- Treballadors de l’empresa de neteja arreplegant el fem de Cullera. Foto: Vicente Morant

Cullera 1961 En aquella Cullera del 61, ni Serveis Exteriors ni cap altre departament municipal s’implicaven en la festa de falles Salva Tortajada i Tur, Regidor Delegat de Serveis Exteriors de l’Ajuntament de Cullera

a molts anys decidírem que a Cullera la vida mai s'aturara. Em ve a la memòria aquell poble t tranquil de llauradors i pescadors que reflectix un documental nord-americà rodat el 1961 sobre l la vida agrària a l'Espanya franquista. La peça ha estat rescatada recentment de l'oblit i, a través de les xarxes socials, ha fet fortuna entre els cullerencs. L'audiovisual ens mostra la vida aparentment 'còmoda' dels terratinents de la taronja i les perspectives de futur dels fills dels jornalers, que aspiraven a seguir la tradició familiar o a prosperar estudiant alguna carrera com ara la de medicina amb un gran esforç i sacrifici per part dels pares en un país on l'educació seguia sent un luxe. Aleshores, aquella vida de caràcter rural, de passejades pausades pels carrers de la Vila i converses assossegades en veu baixa al cantó, tenia els dies comptats. Començava a germinar a Cullera el boom del turisme que acabaria desplaçant els sectors tradicionals a un segon plànol i transformaria per sempre el poble. De llavors ençà, el turisme s'ha convertit en la primera indústria, la que a través del sector serveis genera el gruix de la riquesa de la ciutat.

Dècada dels 60, Plaça d’Espanya, Cullera

Les Falles ja se celebraven, però amb una vocació eminentment local. Hui això ha canviat. Mireu si no iniciatives com 'El chino fallero', que fa només uns mesos ha portat a Cullera periodistes, influencers i touroperadors xinesos per promocionar la festa en aquell gegant asiàtic. Ningú podrà discutir, per tant, que les Falles formen, inexorablement, part de la nostra oferta turística. No cal que parlem de la vessant cultural, amb la recent declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Eixa nova estructura socioeconòmica construïda al llarg del darrer mig segle ha afectat també la mateixa Administració local. Tot i que per evident que resulta, moltes vegades passa desapercebut, l'Ajuntament de Cullera dedica nombrosos esforços i recursos a fer possible que eixa intensa activitat cultural i turística puga dur-se a terme. Darrere de cada esdeveniment, de cada celebració, de cada festa, per xicoteta que siga, hi ha un 'exèrcit' de treballadores i treballadors municipals que fiquen el seu gra d'arena per fer-ho possible. Es tracta d'un treball transversal del qual participen distints departaments del consistori. Entre ells, l'Àrea de Serveis Exteriors de la qual, a hores d'ara, en sóc regidor. 84

Deixar-ho tot enllestit perquè coses tan bàsiques com que l'enllumenat funcione, es tallen els carrers o es garantisca la seguretat de les persones és una tasca que requerix una enorme coordinació, un desplegament de recursos humans i materials més que destacable. En definitiva, un seguit d'actuacions impossibles de dur a terme sense el concurs de l'Administració pública. Alguns agosarats diran: Que s'ho paguen els fallers! I a continuació opinaran el mateix amb altres esdeveniments de talla internacional que tenen lloc al nostre municipi. Segurament seran els mateixos que clamaran contra el que, despectivament, anomenen 'la cultura de la subvenció', mentre somnien amb retallades que desvien recursos públics des de la base social fallera fins a altres menesters menys clars. Vegeu, si no, el que han pretès alguns a Cullera amb l'impuls d'iniciatives d'eixe caire referents al pressupost municipal del 2019, iniciatives que, afortunadament, han estat tombades pel govern municipal progressista en una clara defensa de les Falles enfront dels qui no les inclouen entre les seues prioritats. Res més lluny, per part meua, d'eixa visió ultra i liberal de la societat que peca d'incoherència: mentre reclama el foment de l'economia lliure i desregulada a base de la subvenció pública directa —que tant critica quan altres són els beneficiaris-, pretén soscavar la base real que la sustenta, en este cas el teixit social faller. És l'obligació legal de l'Administració pública contribuir amb els seus recursos al fet que, de forma directa i indirecta, la indústria turística i cultural de la qual formen part les Falles compte amb els mitjans necessaris per a poder desenvolupar el seu comés. És a dir, si cal invertir diners i personal en la logística perquè la festa es porte a terme, s'ha de fer perquè això permetrà que centenars de famílies puguen seguir vivint d'esta activitat econòmica. Però no sols això. Contribuirem al fet que la festa es porte a terme i atraga turistes que, a la vegada, consumiran i deixaran diners a Cullera, beneficiant per partida doble a la generació d'ocupació i riquesa i, no cal dir-ho, al pagament d'impostos que, després, permetran sufragar eixos recursos públics empleats en la festa. A la fi, una inversió amb un retorn que ens beneficia a totes i a tots perquè cada euro públic invertit en les falles o en el turisme es multiplica de forma exponencial. En aquella Cullera del 1961 ni Serveis Exteriors ni cap altre departament municipal s'implicaven en la festa fallera com ara ocorre. Tampoc venien turistes ni moltes persones vivien de les Falles, que no passaven de ser una activitat econòmica residual. Un sistema on la base social fallera no tenia el suport de l'Administració. Un sistema on ningú eixia beneficiat. Seria intel·ligent tornar a eixa realitat en blanc i negre?

Els herois anònims, els músics Milers de músics amenitzen estos dies els carrers de tots els pobles on planten falles. Vicente Morant

i alguna cosa s’escolta en València i província d durant les festes falleres, a més de petards, és la música. Un constant d’anar i vindre de músics que amenitzen les cercaviles en qualsevol acte faller en els tradicionals pasdobles i cançons de xaranga.

Encara que moltes vegades són els grans oblidats, perquè la gent no reconeix el treball dels musics. Les Falles no serien Falles sense música, això ho tenim clar els valencians. El pasdoble “El Faller” és l’exemple més clar sense cap dubte, de la festa de les falles, porta amb si l’alegria estrident i fruitosa de la música a la policromia de la ciutat, envoltada en sol i traques, rebrollen els brunyits instrumentals de les bandes de música, que van pels carrers i places donant a la festa una animació i alegria extraordinària. Però la música no s’associa a la festa tan sòls en eixos dies, perquè s’inicia en actes preliminars com la Presentació de les Falleres Majors, la arreplegà, les cavalcades... I és peça obligada per la popularitat de la cercavila (així autoanomenada per l’autor de “El Faller”), com tal composició alegre i melodiosa es troba infiltrada en l’ànima de la festa fallera. El mestre Serrano, Valencià i gran entusiasta de les falles, explicava en una entrevista realitzada pel diari “Levante”, en l’any 1956, com havia escrit el pasdoble: M’agradaven, sobretot, aquelles falles típiques de barri rodejades de banderoles i gallardetes, construïdes amb poc art, però amb molta gràcia i una intenció que les feien perdurar en la memòria per molt de temps. _______________  Professionals de la banda Santa Cecilia de Cullera, tocant el Pasdoble “Falla Plaça d’Espanya”, Foto: La Comissió.

Fou a l’any 1982, quan la festa de les Falles es trobava en ple auge, amb l’impuls donat per la “Societat Valenciana Foment del Turisme”, iniciant en les pàgines de la revista “Valencia Atracción”, que donà per fruït la arribada dels primers trens fallers a València. Ànima de tot açò va ser un valencià entusiasta, Antoni Royo Ample, component d’esta entitat citada i que encomanà al mestre Serrano que escriguera un pasdoble, el qual com a nou al·licient de la festa fallera, tocarien les bandes de música que eixos dies recorrien els carrers de la ciutat. El mestre Serrano acceptà complaent la petició i es compromet a escriure el pasdoble a data fixa, i ja tot disposat, menys la primera matèria, no tingué més remei que ficar-se mans a l’obra. Casualment, va rebre una carta al seu domicili dels fallers valencians en la que li deien: “Mestre, sols falten uns dies perquè els xicons isquen als carrers entonant el vell pregó: Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep”. El mestre, pensant en l’Antigua cançó infantil, es tanca en la seua cambra i, en solament mitja hora, va compondre el pasdoble. Al dia següent es feien 100 còpies, i quan ja ni s’ho esperaven a València va lliurar en mà a la Societat de Foment de Turisme, l’obra promesa.

D. Jose Calixto Serrano, Compositor Valencià Foto: La Comissió

El dia 18 de març de 1929 s’estrenava a València “El Faller”, constituint, un èxit artístic i un llegat que ha arribat fins als nostres dies. L’entitat valenciana, no ocultava la seua satisfacció per açò, i en adonar de les festes falleres d’aquell any, publicava també en les pàgines de “Valencia Atracció”, un retrat del mestre Serrano amb el següent peu: “El notable mestre Serrano, malgrat la incredulitat mostrada per quants els comuniquem la notícia, ha escrit el pasdoble faller, que va prometre, i que ha tingut l’indiscutible èxit de totes les seues composicions”. Posteriorment en 1931, el poeta Maximiliano Thous Orts, adaptava una lletra al ja popularíssim pasdoble, o en funció d’homenatge al mestre Serrano, es va estrenar amb el mateix èxit que havia obtingut anys abans. D. José Calixto Serrano Simeón (Sueca, 14 d’octubre de 1873) compositor valencià, conegut per més de cinquanta sarsueles, començà a estudiar piano, encara que prompte deixa aquest instrument i segueix els seus estudis de violí i composició. En 1892, es traslladà a Madrid amb la intenció d’aconseguir una beca amb la qual poder seguir estudiant, beca que aconsegueix del Ministeri de Foment.

En Madrid durant eixa època i per a sobreviure compon cançons a 25 pessetes a cadascuna. En 1909 compon l’Himne a València, estrenada en l’Exposició Regional Valenciana, i que fon elegida en 1995 com Himne Regional. Tal volta molts valencians descobreixen ara que el que avui tots coneixem com Himne de la Comunitat Valenciana naix fa 100 anys amb una finalitat molt diferent. Es sap que fou un encàrrec de Tomàs Trenor i Palavicino, en aquell temps president de l’Ateneu Mercantil de València, al mestre Serrano perquè componguera un Himne per a l’Exposició Regional Valenciana, i en l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, en els ajuntaments d’Alacant, Castelló i Valencia acordaren adoptar-lo com Himne Regional Valencià, i en 1984 passà a formar part dels símbols de la Comunitat Valenciana com Himne Oficial. Però el seu naixement no estigué exempt de polèmica perquè en un principi la lletra es va encarregar a Teodoro Llorente, que es demorava en realitzar la comanda per discrepàncies ideològiques sobre el contingut, que el mestre Serrano volia que tingueren. Així que finalment Maximiliano Thous el que crea la primera lletra en castellà. L’Himne resultant tingué gran acceptació, encara que va rebre crítiques de la classe política, especialment dels blasquistes i del nacionalisme valencià, pel primer vers “Per ofrenar noves glòries a Espanya”. En una entrevista realitzada al mestre Serrano en maig de 1925 aquest va dir: “Uno de mis grandes amores es esta tierra valenciana, donde he nacido, pero siempre que he compuesto un himno he pedido a mis colaboradores que en el primer verso aparezca la palabra España y así comienzan los tres himnos míos. Himno a Valencia; Per ofrenar noves glories a Espanya, Valencia canta; Madre de España, sol de Valencia... la canción del soldado; soldado soy de España... esto no es un obstáculo porque mis hijos hablan perfectamente el Valenciano. Así entiendo yo el regionalismo”.

La versió de l’Himne en Valencià la va realitzar el propi Maximiliano Thous en l’any 1930, com està escrit en acta en l’Arxiu Històric Municipal. L’Himne fou cantat per primera vegada en valencià dins dels festejos de la fira de Juliol d’eixe mateix any. En els següents dies l’Ajuntament manà realitzar una tira especial de la lletra en valencià, per a ser enviada a totes les entitats institucionals i a tots els veïns de la ciutat. Posteriorment va aparèixer una nova versió nacionalista amb algunes frases i paraules canviades. La versió alternativa més coneguda és la que substitueix el vers inicial de “Baix els serrells de la nostra Senyera”, i que va ser publicada per la Junta Local Fallera d’Alzira el 1955. Per a ser declarat himne oficial, va ser necessari un informe que havia de ser tramitat en les Corts Valencianes. L’informe va ser encarregat pel president Joan Lerma al compositor valencià Eduardo López-Chávarri Andujar.

Maximiliano Thous Periodista

Vivències d’un músic Vaig a parlar-vos com a músic que he sigut en falles David Ferrer Sánchez, Músic i Faller

uantes vegades haureu escoltat l’expressió que diu: “Què seria de les falles sense la Música?” I la veritat és que té molta raó, perquè personalment com a músic que sóc no puc fer altra cosa que defendre la música i al músic per davant de tot.

La carrera del músic comença de molt jove i no acaba mai, sempre pots continuar estudiant qualsevol assignatura relacionada amb la música. Hui en dia ja es pot anar a escoles de música per a xiquets de 0 a 3 anys on van ensenyant-se música al mateix temps que juguen i quan apleguen a l’edat de cursar els estudis oficials ja tenen molt de camí avançat. Comencen a anar al conservatori i quan ja tenen 16 anys, és fàcil que els cride alguna xaranga per anar a tocar en falles i ahí comença la meua història. A tots ens agrada gaudir d’una bona xaranga de músics en les nostres comissions falleres, però pocs saben l’esforç que suposa tocar en falles. La gent pensa que el músic menja i beu igual que un faller i damunt cobra, és de veres el que dic o no? Doncs la veritat no és eixa. Vaig a parlar-vos com a músic que he sigut en falles, i dic he sigut, perquè he preferit ser faller a ser músic.

David Ferrer i Sanchez

Per poder formar una xaranga cal tenir en compte moltes coses, que el grup estiga equilibrat, que siguen músics que puguen defendre el seu paper, que tots es porten bé entre ells, etc. Cal fer assajos abans de falles per preparar les noves cançons i recordar les d’anys anteriors i ajuntar a tot el grup per poder comprovar si els arranjaments estan ben fets o cal rectificar qualsevol cosa.

Una vegada ja estan tots preparats comença el moment de “debutar” el primer dia de falles en la despertà. Abans de les vuit del matí tots al casal, amb els seus instruments i carregats d’energia i ganes per poder passar tres dies molt intensos i esgotadors. La despertà normalment és la primera presa de contacte amb els fallers, si és primer any la cosa està prou gelada i si ja es coneixen d’anys anteriors serveix per a saludar-se i preguntar pels que no han vingut, ets. Una vegada acabada la despertà aplega el moment de l’esmorzar on la cosa ja va calfant-se i els fallers comencen a convidar als músics a fer-se’n un i així estar tots més “contentets” perquè arriba el moment de la cercavila del primer dia on ja es demostra la qualitat de la xaranga i on comencen a escoltar-se les primeres crítiques, els fallers i falleres van posant-se “valentets” i per primera vegada comencem a escoltar eixa frase tan típica dels fallers: “Vinga vaaa, eixos músics, que no toquen...” Els músics de falles no tenen dret al descans entre cançó i cançó, com si fóra una discmòvil.

El dia va passant i cada vegada més els fallers i molt més les falleres s’acosten a la xaranga demanat que toquen cançons que a ells els agrada, sense saber si la xaranga la sap o no, i si no la saben, anem aviats, llavors si que l’han cagat. Perquè no hi ha cosa pitjor que no saber-se una cançó que et demanen, ja estàs marcat per a totes les falles. Durant la durada de la cercavila abans les comissions falleres portaven un carro ple amb beguda i convidaven als músics, però hui en dia, això està prohibit i per poder refrescar un poc els fallers entren en els bars, però normalment sempre s’obliden dels músics, a no ser que tinguen amics que es recorden d’ells i els porten una cerveseta o una botella d’aigua a repartir entre tots. Acaba la cercavila i els músics normalment estan convidats a dinar, encara que si la comissió va de restaurant, els músics es queden al casal, perquè la comissió no es pot permetre gastar-se el preu que val el menú per al músics. Altres comissions si que els conviden, però amb la condició que no paren de tocar també al dinar. Personalment, no se que és pitjor. I de seguida aplega el moment més fort de les falles, l’acte dels premis. A hi la gent ja va molt “animada” i sols volen que festa, festa i més festa. Els músics intenten fer-ho el millor que poden, però ja sabem que mai plou a gust de tots i se tornen cap al casal amb bons premis, la faena es duplica encara més, però això no passa res, sempre és millor tornar contents que malhumorats. Després de més de tres hores ja tornen cap al casal i encara els demanen tocar l’última per acabar el dia, clar, que no han tocat prou... I així acaba el primer dia de falles que acostuma a ser el mes fort. Com heu pogut comprovar no hi ha moment per al descans i supose que hi haurà gent que pense que els fallers tampoc descansen, però la diferència està en que el faller pot fer el que vulga, anar, no anar, descansar, beure, etc. El músic ho fa per obligació, perquè vulgam o no, està treballant. I encara queden 2 dies més, cercaviles, ofrena, despertà, Però no vull fer-me massa pesat, sols vos demane que penseu un poquet amb els músics, que sem pre intenten fer-ho el millor que poden. Per acabar i com a experiència personal vos puc contar que jo he sigut faller infantil i cadet i quan vaig tenir l’oportunitat de poder tocar en falles ho vaig fer i vaig estar 5 anys seguits tocant, tots ells per a la mateixa comissió, la comissió de la Falla El Raconet de Cullera, varen ser els seus primers anys d’història i els meus també com a músic de falles. Recorde aquells anys amb molta alegria, ja que en eixos primers anys la comissió estava formada per molt poca gent i eren tots com una família. La veritat és que als músics ens varen tractar com a un més d’ells, després la comissió va anar fent-se gran i les coses ja no eren igual, per això la nostra xaranga es va desfer i hi hagué músic que va continuar tocant en altres xarangues, però la majoria ja no ha tornat a tocar en falles. J vaig tornar a ser faller i a dia de hui continue com a faller i intente que als músics de la Falla Xúquer, que és la meua Comissió, no els falte de res, perquè jo he tocat en falles i sé que és molt dur. No ho oblideu.

Els herois anònims en la “cremà” són els bombers ! Els bombers vigilaran la “cremà” de 265 falles en la província de València Europapress/C. Valenciana

Fectius del Consorci Provincial de Bombers de Valencia vigilaran i controlaran durant la nit de la “cremà” la seguretat d’un total de 265 falles en la província de Valencia que han segut declarades de risc. Els municipis on s’atendran un nombre de falles: Sagunt (28), Torrent (27), Gandia (21), Xàtiva (19) i Paterna (19), segons ha informat l’organisme en un comunicat. Desprès d’analitzar un total de 498 monuments fallers en 78 municipis, el consorci destinarà un operatiu de 138 vehicles i 440 efectius per donar cobertura a la “cremà” en la província. Aquests efectius es sumaran al suport de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana de les tres províncies, Unitats de les Brigades Forestals de la empresa pública de la Diputació de Valencia, Divalterra, i els Servicis Especials de Prevenció i Extensió de Incendis (Serpi) d’Alacant. Sobre el dispositiu, el President del Consorci Provincial de Bombers de València, Jose Bort, ha assegurat que la Diputació esta tan preparada “com sempre” per a atendre les necessitats de la nit de la “cremà”. Els nostres caps de parcs han declarat de risc un nombre superior a les 250 falles, per el que estarem atents tota la nit.

__________



Parc de bombers de Cullera. Foto Vicente Morant

Estarem atents tota la nit, davant possibles eventualitats. El consorci hi ha empleat enguany una innovadora plataforma cartogràfica que facilita la localització dels 529 monuments plantats i dels recursos més pròxims, com els hidrants, i per a això s’ha format prèviament als caps de parc. “Amb esta ferramenta, els efectius poden accedir in situ, a través de pastilles i altres dispositius vaig moure’ls, a tota la informació sobre el monument bolcada en la cartografia que han proporcionat els ajuntaments i revisat pels caps de parc”. El consorci adverteix que està prohibit disparar coets i encendre qualsevol altre artefacte que continga foc a una distància inferior a 500 metres de les zones boscoses. També és necessari vigilar que no hi haja líquids inflamables al voltant i no posar mai petards dins de botelles, ja que en explotar produiran metralla. La manipulació de petards pot resultar molt perillosa pel que recomana no guardar cap articulo pirotècnic en la butxaca, no tirar cap petard contra persones ni animals ni posar la cara davant de cap article pirotècnic encés.

Cremà de la Falla Plaça d’Espanya l’any 2018 Foto: La Comissió

Els bombers s’arrisquen treball de la “cremà”

Aquest homenatge es rendeix als heroics anònims que tots els anys vigilen que la festa es pot desenrotllar amb normalitat; persones que “juguen” amb el foc perquè les flames no cremen més que allò que és imprescindible. Les Falles, la festa més universal de València, seriosa impensable sense la contribució dels bombers. El seu paper és fonamental per a mantindre la seguretat tant dels milers de valencians i visitants que acudeixen a veure l’espectacle de foc, com dels edificis i vivendes que hi ha al voltant. Tots els 19 de març ells vetlen que la cremà mantinga el seu esperit festiu.

“Cremà” de la Falla Plaça d’Espanya, any 2018 baix la mirada de una fallera Foto: La Comissió

Bombers en la “Cremà” Falla Plaça d’Espanya Falles any 2018 Foto: Paco Mascarell

Un treball molt seriós el que fan en Falles els bombers Entrevistem al cap dels bombers de Cullera Marcelino Valls, cap del parc de bombers de Cullera

nguany hem decidit dedicar aquesta publicació a tots aquells gremis que d’una forma o una altra engrandeixen la nostra festa, d’una manera extraordinària i que no obstant açò no passen desapercebudes, ocultes per la magnitud i transcendència de les falles però que sense la seua col·laboració no podríem arribar a gaudir en tota la seua esplendor de la millor festa del mon. En aquesta línia pensem que un dels màxims exponents és el consorci de bombers i decidim realitzar una entrevista a Marcelino Valls, cap del parc de bombers de Cullera, qui ens va rebre cordialment i al que agraïm la seua col·laboració. Desprès de rebre’ns en el mateix parc ens convidà a pujar a la sala de control i, allí començarem l’entrevista. Ens comentà que no és fàcil ser bomber, que a part de ser necessari tenir el batxillerat s’exigeixen unes proves físiques duríssimes, que no hi ha edat màxima i que com en altres professions, en les últimes convoca tòries es veia un alt grau de sobrequalificació acadèmica. Li preguntem, què graus d’especialització existeixen en el cos. A la qual cosa ens va respondre que rescat vertical, tràfic i excarceració, incendi pur i dur, rescat tant de civils com dels propis bombers. encara que açò era una aproximació doncs les funcions d’un bomber abasten moltes labors i que el que es pretenia era que en un grup els seus components dominaren cadascun una especialitat per a complementar-se.

Marcelino Valls, cap del parc de bombers de Cullera. Foto: Vicente Morant

Els torns son de 5 bombers, i de 24 hores, repartint-se les guàrdies, encara que en ocasions especials com les falles, acudeixen tots els torns a excepció del que entra l’endemà dia 20 de Març.

Segueix comptant-nos; després del relleu de guàrdia i el lliurament de novetats es procedeix a revisar tot el material i el vehicle assignat, una vegada acabada la revista, s’efectua la compra de l’esmorzar i el dinar, a la qual van els quatre components del grup que compost la guàrdia, que es indissoluble i en companyia del camió, ¨on va el poal va la corda¨, estant sempre operatius. En finalitzar d’esmorzar es realitzen unes classes teòriques que acaben a l’hora del dinar. Les hores següents són lliures i s’aprofiten en el gimnàs o qualsevol activitat, tot açò a costa de que sorgisca un servici amb la qual cosa tot queda relegat. En aquest moment de l’entrevista va coincidir una trucada d’emergència per una fugida de clor a la qual va respondre un altre parc i vam poder continuar preguntant-li.

Material dels bombers de Cullera Foto: Vicente Morant

Quins són els protocols d’actuació? Ens va respondre, que si es tractarà d’una eixida d’ells, haguera sonat una alarma comunicant-los la incidència i l’adreça. immediatament pujarien al camió i confirmarien la seua eixida del parc, i en el trajecte demanariem més informació i en arribar valorarien la situació demanant en cas necessari reforços acudint els que es troben més propers. Altres funcions dels bombers són les de prevenció i simulacre, entre les quals es troba la ¨cremà¨ de les Falles que suposa un dispositiu especial que requereix la incorporació de bombers d’altres llocs, arribant a ser en Cullera el principal lloc operatiu, de més de 60 bombers per a tota la Ribera Baixa.

Passant a unes preguntes més personals, preguntarem si alguna vegada havia temut per la seua vida, i amb mig somriure ens va explicar, que algun esglai recordava que a causa del seu treball, funciones per certs moments per adrenalina, necessites a algú que et guie o en algun moment donat et frene, perquè gràcies als bons sistemes de protecció es pot perdre la por i cometre algun error, per això sempre hi ha un bomber pendent de la seguretat del grup. Bromejant ens va dir que ell tenia el cervell estructurat per a 40 minuts el que ve a durar les botelles d’oxigen després de la qual cosa el cos s’esfondra i solament esperes el relleu, però que mentre dura eres un míssil centrat en el teu objectiu. Ens va explicar que quan l’eixida és exitosa i quan tornes amb el camió al parc i tot eixit correcte, la satisfacció és tal que sembla que et falta espai i, que es considera un privilegiat perquè gaudeix amb el seu treball i es sent ben reconegut socialment. Quant li preguntem per algun esdeveniment desagradable, immediatament va recordar la mort de son pare, a la que va haver d’acudir perquè es trobava de guàrdia i, ens explica que en la seua dilatada carrera de bomber, per desgràcia havia hagut de veure més de 100 cadàvers en alguns casos de coneguts, veient-se en la necessitat de prendre-ho com alguna cosa professional doncs d’una altra manera seria impossible continuar treballant. A continuació passarem a preguntar-li sobre quin es l’operatiu que es munta per a falles. Amb el pas dels anys es compta amb un grau de reglamentació i tipificació excel·lent, quedant arrere les típiques demores o la falta d’aigua doncs existeixen uns horaris preestablís que les comissions compleixen escrupolosament. Per a Cullera es divideix l’operatiu en tres circuits sent les falles més xicotetes les primeres i agrupant efectius per acabar amb les falles d’especial. En una ¨cremà¨ s’usen mànegues de 45, que tiren de l’ordre de 250 litres per minut i sol durar entre 5 i 10 minuts, encara que a causa de la composició actual del suro, abans d’encendre’s s’ha de començar a refrescar doncs les taxes d’alliberament de calor són brutals i gràcies a les cortines ignífugues se solucionen possibles desperfectes. El dia 19 havent sopat es realitza una reunió i cada caporal se li assigna una ruta i un grup encara que no es mantenen les dotacions habituals i s’incorporen reforços d’altres parcs, inclosos vehicles amb el seu conductor, perquè el seu maneig siga més eficient, les noves tecnologies també contribueixen al bon funcionament amb ubicacions GPS tant de falles com de boques d’incendis, no obstant açò sempre queda supeditat a l’aparició de qualsevol emergència amb la qual cosa es retardaria la ¨cremà¨. Finalment la crida per a sopar ens instem a tancar l’entrevista encara que al comiat ens regala una frase que hem considerat plasmant ¨la pregunta no és si passarà, és a qui li passarà¨, que resumeix la labor de prevenció que realitzen els bombers i que tan important resulta per a la nostra festa. Solament resta agrair a Marcelino Valls, l’oportunitat d’explicar-nos el treball que dia a dia realitzen tots els bombers, i per acollir-nos tan cordialment. Moltes gràcies.

100

Bombers en la cremĂ de la Falla Passeig Mercat de Cullera, Falles 2018

101

Els pirotècnics, L herois anònims en falles La pirotècnia en València i en les localitats pròximes Vicente Morant

s viu en el seu moment mes intens durant les festes de e Falles, ”la mascletà. despertà i els castells de focs són part fonamental de les festes”. Són milers de petards, coets, traques, trons barrina, focs artificials, bengales o pirotècnia de sòl els que es disparen en Falles. Uns dels principals elements de les festes falleres són, els espectacles pirotècnics, existeixen des que la pólvora i la pirotècnia arribaren amb els musulmans, aquests sempre han estat lligats a les festes del poble valencià. Les Falles no es conceben sense l’explosió que és catarsi de visceral ànim, sense el foc que fins i tot en ple dia inventa estels de colors. La tirada a la pólvora d’aquest poble que posseeix tants vincles orientals, va originar una artesania que amb el temps ha derivat en indústries de rang internacional. El matí es desperta amb les carcasses i els coets. Juntament amb la música d’algun alegre pasdoble, grups de fallers recorren els carrers anunciant amb el tronar dels petards que va clarejar un nou dia festiu. La “despertà” és profund alè d’olor acre procedent dels fins núvols de fum, que ascendeixen fins a les branques de les acàcies; els arbres familiars de la ciutat. I seguiran les traques, a qualsevol hora, amb qualsevol pretext, intensificant aqueixa atmosfera que anticipa i és de la “mascletà”; l’acte cim del migdia, la tempesta gloriosa de trons que convoca a milers de valencians a partir del dia primer de Març, en la plaça de l’Ajuntament: “mascletà” que en la setmana festiva té també rèplica en centenars de falles i no debades pot afirmar-se que tremolen els fonaments de l’orbe. I encara faltarà en el programa ritual de la pólvora, el sorprenent castell de focs al caient de la matinada.

__________

 Mascletà, en la Plaça de l’Ajuntament de València. Any 2014 Foto: la Comissió.

Origen i termes La pirotècnia està directament relacionada amb la invenció de la pólvora a Xina. La comissió

a formula d’aquest material inflamable va ser portada a Europa pels àrabs durant la seua gran expansió pel nord d’Àfrica i Espanya. Els àrabs van irrompre en les defenses de ciutats emmurallades amb les primeres armes de foc, com la culebrina murallera, si bé esta arma era de poc calibre i poc eficient. En la seua ocupació en la Península Iberica, els àrabs van asseure les bases i la tradició polvorista també amb finalitats lúdiques a Murcia, Alacant i València; llocs aquests amb una àmplia tradició del foc.

Pirotècnia Es diu pirotècnia als dispositius que estan preparats perquè ocórreguen reaccions pirotècniques en el seu interior. Les reaccions pirotècniques ocorren per combustió no explosiva de materials, que poden generar flames, espurnes i fums. Els dispositius pirotècnics poden tindre també elements perquè ocórregen algunes reaccions explosives controlades. Les reaccions pirotècniques poden estar iniciades per elements elèctrics, i després encendre dispositius pirotècnics que permeten programar l’ocurrència d’altres reaccions pirotècniques. Els dispositius pirotècnics que tenen efectes visuals, sonors i amb una finalitat lúdica i d’espectacle són coneguts com a “focs artificials”.

Castell de foc Es diu castell a una estructura d’altura i volum variable, formada amb el propòsit d’aconseguir una gamma espectacular d’efectes, figures, llums de colors diferents i sons, per una quantitat massiva de productes pirotècnics, on l’enginy del productor té un paper altament artístic. En general, aquests artificis es detonen en l’aire. En Espanya es programen molts castells amb motiu de les festes tradicionals i populars. Tenen especial rellevància els concursos de castells de focs artificials, en els que diferents empreses competeixen per arribar a la major puntuació. Uns dels espectacles més famosos i impressionants d’Espanya és el que es coneix com a “Nit d’Alba”, que es celebra la nit del 13 d'Agost en la localitat d’Elx. Són molt importants els focs que es disparen durant les festes de les “Falles” en la ciutat i pobles valencians destacant “La Nit del Foc”. En la Comunitat Valenciana són tradició els castells de focs i la “Mascletà”, una gran traca eminentment sonora on es conjura aparat aeri i terrestre. Des de dates recents s’està implantant la pràctica dels correfocs, i en diversos pobles es realitzen les conegudes cordades. En la regió de Murcia resulten peculiars les guerres de Carretilles, les rodes i les troneres, però també els castells llançats al pas de les desfilades i processions, ja siga des de la mar en pobles costers, o a peu de carrer, o des de punts elevats dins les poblacions. També s’utilitza la pólvora negra per a fins festius de la arcabusseria, que consisteix en la utilització d’armes de salves, algunes d’elles de gran valor artístic i sentimental, al passar de pares a fills, i s’utilitzen disparant sols pólvora en honor al patró o patrona dels pobles o per a recordar alguns actes 104

històrics com les ambaixades i guerrilles en les festes de moros i cristians en molts pobles.

Altres usos de la pirotècnia La indústria pirotècnica té diverses aplicacions a més de l’espectacle. Els usos tècnics de la pirotècnia comprenen una gran gamma d’indústries com l’agrícola, pesquera, minera, etc. +Artificis pirotècnics d’assenyalament i localització. Aquests són utilitzats en ferrocarrils, transports terrestres, aeris i marítims, així com per a la localització de persones. +Artificis pirotècnics per a la indústria pesquera. Aquesta indústria utilitza principalment tres tipus d’artificis per al desenvolupament de la seua activitat. La bengala submarina, que genera un efecte de llum resistent a l’aigua; Megató submarí, que genera un efecte sonor; Tinta, que funciona com a marcador submarí. +Artificis pirotècnics per a la indústria minera. Aquesta indústria utilitza, principalment, explosius per a les seues activitats d’excavació.

Consideracions preventives Per ser productes explosius i d’ignició, el perill de cremades i d’incendis és un corol·lari potencial d’alta probabilitat que cal prendre en compte, per la qual cosa en diversos països hi ha control per organismes dedicats també al control d’armes i altres instruments explosius com la mateixa pólvora. Una mala manipulació pot provocar explosions fortuïtes, amb amputació de parts de la mà o alguna cosa pitjor. Aquest tipus d’incidents són bastant comuns en persones no experimentades que adquireixen destresa pirotècnica ocasionalment amb finalitats lúdiques. Com a regla bàsica, tots els elements de pirotècnia han d’encendre’s disposats en el sòl, mai mentre se sostenen amb la mà; les carcasses o suports dels projectils d’especial potència han d’ancorar-se per a evitar que es bolquen o que es desvien de la seua trajectòria. Igualment cal tindre precaucions quan un dispositiu no explota, doncs encara que semble que la metxa s’ha apagat, pot activar-se i esclatar mentre es manipula. Els elements de pirotècnia que resulten fallits han d’apartar-se (amb un pal o alguna cosa similar) a una zona segura i (si és possible) banyar-los amb aigua per a neutralitzar-los. Mesures de seguretat per a l’ús apropiat d’artificis pirotècnics. +Comprar i utilitzar sols productes autoritzats. + La inexperiència, curiositat i descuit en el maneig de material pirotècnic augmenten els risc d’accidents. + Mai comprar ni usar pirotècnia clandestina o que es sospite que tinga pèrdues, defectes o danys. Hem de tindre en compte que existeixen productes clandestins de dubtosa procedència que no indiquen cap instrucció en el seu empaquetatge o embalatge. A part d’aquestes precisions, els productes han de contenir una metxa de seguretat que impedisca que l’artifici puga encendre’s espontàniament. Si l’artifici està dotat amb metxa auto friccionant, no la compre, és molt perillosa per als xiquets. +Qualsevol crema d’artificis pirotècnics sempre ha d’estar supervisada per un adult. +No sacsejar, colpejar o fumar prop d’elements pirotècnics. +No exposar-los per llarg temps al sol o altres fonts de calor. +Si el producte presenta desperfectes no l’utilitzen.

105

+No utilitzar-los si està baix l’efecte de l’alcohol o altres substàncies que puguen afectar la seua atenció i reflexos. +No guardar mai articles pirotècnics en les butxaques, aquests podrien encendre’s espontàniament. +No col·locar la cara ni altres parts del cos sobre un article quan vaja a encendre’l. +No disparar coets, globus o altres artefactes que produïsquen foc a menys de 500 metres de zones +Llançar els coets i altres artefactes de forma vertical i mai contra persones o animals. +Assegurar-se que no hi haja líquids inflamables en les rodalies. +Els productes que no tinguen un mànec especial per a prendre’ls amb les mans deuen fixar-se a la terra. +No introduir els petards dins de botelles, pots, etc. perquè en explotar la metralla pot expandir-se incontroladament i danyar a les persones que estiguin a prop. +Una vegada encesa la metxa, retirar-se immediatament. Si falla, esperar 10 min. acordonant la zona. Si la metxa està intacta, es pot intentar de nou, en cas contrari, introduïsca l’artefacte en un recipient amb aigua per a inutilitzar-lo.

La pirotècnia i la tecnologia La pirotècnia sempre ha estat en continua evolució, i més encara en els últims anys. El gran avanç de la informàtica i l’electrònica han marcat un punt clau en aquest art. Fins fa escassos anys (1995) la majoria dels espectacles es realitzaven manualment, és a dir, el pirotècnic donava foc directament a la metxa. Actualment, els castells de focs es disparen a distància mitjançant inflamadors elèctrics. L’encarregat del tret, des d’una distància prudent i mitjançant l’ocupació de consoles de tret, acciona un botó que permet la circulació de corrent elèctric i a l’inici d’un dispositiu que dóna foc a la metxa dels artefactes; amb aquesta tècnica s’ha millorat substancialment. La seguretat del personal, oferint una major llibertat a l’hora de crear grans façanes de foc des de diferents punts. Però l’evolució no queda ací, després d’aquests simples però efectius sistemes, es van dissenyar uns altres més sofisticats, que disposen d’un xicotet “ordinador” que permet programar les ordres de foc, creant així trets successius amb uns intervals de mil·lèsimes de segon. Amb aquesta tècnica es van començar a disparar les conegudes “seqüències digitals” o de “foc progressiu” en les quals els efectes van formant moviments com a ventalls, recorreguts, etc. Aquests avanços han aconseguit que puguem ser testimonis d’esdeveniments piromusicals, en els quals un ordinador va donant ordres de foc amb gran precisió i al ritme de la música a les diferents peces que conformen el castell o fins i tot en la famosa mascletà, puguem escoltar ritmes musicals creats per l’explosió rítmica dels trons (mascletà digital). Però la tècnica a l’hora de millorar l’espectacle i oferir-nos la possibilitat de disparar bellíssimes creacions impensables amb els mitjans tradicionals, fa més sofisticats els desplegaments, fent necessària l’extensió de diversos quilòmetres de cables per a aconseguir accionar tots els elements de l’espectacle i donar possibilitat al fet que un xicotet error en el sistema de tret (les màquines poden no respondre com un espera) puguen tirar per terra moltes hores de treball. 106

Un faller disparant una caixeta de coets, Foto: La Comissiรณ

56 107

Por dels petards... En els xicotets/es? Poder gaudir de les Falles des d’un altre punt de vista

ambé pots gaudir de les Falles des d’un altre punt de vista. Però estos consells per a afrontar la por dels petards et van a servir de gran ajuda. Arriba la primavera, el bon temps, el sol... però per als valencians, l’arribada de la primavera coincideix amb les Falles, eixa olor de bunyols, l’ambient, les llums, les flors i com no la pólvora que tant caracteritza als nostres pobles valencians. Però per a moltes famílies l’arribada de les Falles no és precisament eixa festa, sinó que es converteix en un infern per als xicotets de la casa quan de petards i coets es tracta. Simplement el fet d’haver d’eixir al carrer, produeix tal ansietat als xiquets/es que este fet es converteix en tota una odissea i no permet desfruitar de la festa. Tindre por és totalment normal, és una etapa evolutiva en els xicotets/es, però de vegades quan la por sobrepassa certs límits, és a dir, quan el xiquet/a realment pateix davant de tal solució i el seu malestar ho projecta a la resta de la família, llavors és quan cal prendre mesures per a no desencadenar en una fòbia en un futur. Per a saber quin és el desencadenant d’esta por, caldria valorar quins són els precedents a la situació, és a dir, quina és la situació que li ha portat fins a este punt. Per exemple: si hi ha costum de cridar al xicotet a casa, si es veu la televisió o qualsevol altre dispositiu en un volum molt alt, si es donen portades, si hi ha sorolls relacionats amb el tràfic, motos, cotxes... en fi, qualsevol cosa pot desencadenar en aquestes pors. Per això, la primera mesura que s’ha de prendre és la prevenció. Si observem que tindre por dels petards o sorolls forts genera un alt grau d’ansietat al xiquet/a, prendrem una sèrie de mesures per a ajudar a superar-ho. En primer lloc, seria convenient fer una visita a l’otorrino, per a descartar que existira un problema auditiu com poguera ser una hiperacusia, que consisteix en una hipersensibilitat auditiva que provoca que determinats sons, com el del vent o el d’un paper que s’arruga, es tornen insuportables. Segons el grau de sensibilitat i l’ambient en què es mou la persona, l’alteració pot trastornar enormement la vida diària. Si s’ha descartat un problema auditiu, ens centrarem a pensar que poden ser pors normals, comuns en l’etapa evolutiva del xiquet/a. Seria convenient tindre en compte una sèrie d’actuacions per a tractar de disminuir o erradicar dites pors.

108

Quan un xiquet/a té por dels petards la primera actuació per part dels pares és la de tranquil·litzar-ho, este acte cal intentar realitzar-ho en el mateix moment i lloc en què es produeix l’explosió. Cal tractar d’evitar a tota costa eixir fugint del lloc, ja que amb dita actuació empitjoraríem la situació al no afrontar-la. És important que els pares estiguin tranquils i serens davant de la dita situació i transmetre-li eixa tranquil·litat als xiquets perquè es sesten segurs. Es poden dir coses com ara: Tranquil, no passa res, sé com et sents, però no deixaré que et passe res, mamà o papà està ací!! Hem d’estar ací fins que el xiquet/a es tranquil·litzen i el nivell d’ansietat baixe. En definitiva, no hem de donar-li tanta importància al que està succeint. Cal ser conscients que la por que té és quelcom real i important per a ell, per això no s’ha de ridiculitzar ni burlar encara que la reacció davant d’una explosió xicoteta siga excessiva. Evitant frases com ara: “no t’espantes tant que és un petard xicotet”, ets... Si desitgem assistir a un esdeveniment en el qual van a tirar-se petards, com la mascletà, hem d’anar preparant al xiquet/a uns dies abans de l’esdeveniment, i inclús podríem utilitzar mesures físiques per a minimitzar el soroll, com per exemple, unes orelleres o uns auriculars amb la música favorita del xiquet, si este és major. També es pot jugar a casa a jocs sobre petards o focs artificials, per exemple, el pare és el que farà els sorolls que simularen els petards al·ludint a frases del tipus: shhh... pummm!!!! Així el xiquet entendrà que no passa res, inclús es pot realitzar algunes tècniques de relaxació prèvies a l’eixida al carrer. Devem lloar els seus triomfs, si celebrem els seus avanços i reforcem les seues actituds positives, aconseguirem millorar la seua seguretat i la seua autoestima, que són dos punts clau per a superar la por. Amb estos consells no tractem d’aconseguir que el xiquet/a li agraden els petards, no pretenem inculcar-li cap tipus de festa ni tradició, la qual cosa es pretén és aconseguir estabilitzar uns comportaments que a priori no són negatius però que en un futur poden derivar en una fòbia major.

L’heroica comissió infantil de la falla Plaça d’Espanya fent una despertà pel barri, any 2018. Foto: La Comissió

Si observem que estes mesures no són suficients, s’hauria de replantejar la idea de poder acudir a un especialista per descartar algun bloqueig emocional de qualsevol altra índole. Gaudir de les falles i ja sabeu... és possible vèncer qualsevol por. Eva Gabaldon

109

D’heroi a vilà L’ofici de pirotècnic, és més que una vocació Toni Sancasto, pirotècnic

uan vaig començar l’ofici de pirotècnic (a finals de la dècada dels 80), la festa fallera era molt diferent de la festa d’ara. Ho dic respecte a la figura del pirotècnic i quin tractament rebem per part de la resta de la societat que no és el món faller. Abans la figura del pirotècnic era molt respectada per tot el món, ja que té la responsabilitat perquè tot isca bé, per a la seguretat de tots. El pirotècnic i el seu treball comença en les presentacions falleres, on té la responsabilitat que tot isca sense cap accident, ja que d’ell és la responsabilitat més perillosa, sens dubte els focs d’artificis. En els actes de presentacions el seu treball és tirar traques i ramillets d’artifici per a les falleres majors, en el qual la seua responsabilitat és de triar el lloc per la seguretat dels assistents i dels fallers. Quan arriba el temps de falles s’incrementa més la presència del pirotècnic, ja que en aquests dies és quan més presència té la pólvora. Durant aquests dies es tiren despertades, traques penjades i mascletades. Però el moment més clau per a un pirotècnic, és la cremà, on realment el control deu ser màxim per la seguretat de la gent allí present. La meua experiència m’ha donat a veure que, més val primer la seguretat encara que siga menys espectacle. Ja com sabeu que hi ha falles molt complicades de cremar pel lloc on estan plantades. I que em tremolen les cames abans que comencen les cremades. Fins que no s’acaben de cremar ho passe molt malament. Si vos fixeu en el títol de l’article, vos diré el perquè això de vilà, no ho dic pel món faller, que com torne a recordar ens respecten molt el treball que fem. Ho dic d’una banda de la societat, la qual ens insulta, desprestigiant-nos i ens han arribat a tractar d’assassins i d’animals en les xarxes. A mi mateix m’han amenaçat de pegar-me, i m’han tirat ous en una presentació i no dic com m´han posat en les xarxes. Crec molt amb el respecte per la convivència i últimament no es demostra, acabant en actes que no s’han d’arribar fins a eixe extrem. Jo sense cap dubte continuaré fent el que sempre he fet, encara que hi ha vegades que et sente malament i, mentre puga estaré ahí. Vull recordar que l’ofici de pirotècnic no és només un ofici, si no és més, una vocació on poden per desgràcia passar successos molt desagradables, ja que de tant en tant tenim accidents mortals. Jo done les gràcies al món faller pel respecte que sempre ens han donat, i aquells que tant es queixen els diria, que respecten la convivència de tots.

110

Ninot infantil de la falla Plaça d’Espanya, 2019

L’Hostaleria en Falles Per a l’hostaleria és molt important la setmana fallera Vicente Morant

i hi ha quelcom que s`identifica a la Comunitat Va Valenciana amb diferència de la resta de regions, sense cap dubte són les conegudes mundialment “Falles”. Una festa l’origen de la qual es remunta a una antiga tradició dels fusters de la Comarca de València en la que apilaven els trastos vells i efectes inútils i els cremaven, data de mitjans del segle XVIII, i ha perdurat fins hui. Però ¿Que signifiquen les Falles per a l’Hostaleria? És un temps de bonança sens dubte. Quan arriben les Falles provoca una migració massiva de visitants al llarg de la setmana que duren aquestes festes. A partir del 14 de Març València i província a on planten Falles, comencen a rebre visitants, i els dies forts són 17, 18 i 19 de Març. Els restaurants i bars també estan al complet. Molts restaurants i bars contracten personal per aquesta setmana, inclús en els grans magatzems contracten personal extra. Tenint en compte que moltes comissions falleres tenen els seus propis casals fallers. Algunes comissions falleres durant les falles els casals són el centre de reunió. Es menja, es sopa, es balla, s’organitzen tot tipus d’activitats. A part de les activitats lúdiques en els casals, hi ha molt de treball que fer en estes dates, ajudar en la plantà de les falles, netejar, transportar els ninots, tasques de manteniment. No és desgavellat pensar que moltes comissions falleres contracten alguna ajuda per aquests dies. ________________  II concurs de la Paella de Cullera, que es va celebrar en Maig, any 2018, en els Jardins del mercat de Cullera. Foto: Lilian Femenia

El Rincón del faro, regna en la preselecció local de la paella de Cullera L’Ulisses Piga i Casa Ramón acompanyaran al guanyador en la final nacional del pròxim dia 22

a millor Paella de Cullera es cuina en el restaurant El Rincón del Faro. Així ho ha dictaminat hui dia 15 de Maig del 2018, el jurat qualificador del II Concurs Local de Paella de Cullera celebrat en els Jardins del Mercat, fase prèvia del tercer concurs nacional que tindrà lloc el pròxim 22 de Maig., Amb el seu triomf, l’establiment s’ha guanyat el passaport a la final. L’acompanyaran el Restaurant L’Ulises Piga, que ha obtingut el segon premi i el Restaurant Casa Ramón, que s’ha fet amb el tercer lloc. La segona preselecció local del certamen gastronòmic ha comptat, a més, amb la participació de l’Hotel Holiday, Ca Pepa, Casa Ramon, Casa Rocher, Casa Nostra, el Club de Tenis, el Restaurant Los Olivos, La Mar Salà, El Blanco, la Casa de la Platja i l’escola d’Hosteleria de l’IES Llopis Marí. La decisió del jurat, presidit per Francisco Franco, no ha sigut gens fàcil; el nivell ha estat “molt alt”. La Paella de Cullera “l’hostaleria de Cullera està entre les millors de la Comunitat Valenciana i es nota l’aposta dels últims anys per l’especialització i la qualitat”, ha destacat l’alcalde, Jordi Mayor. La màxima autoritat local ha ressaltat que el concurs “més que un plat, suposa posar en valor la forma que tenim a Cullera de cuinar l’arròs”. “Una paella que no sofrig l’arròs, per a mi no és una paella”, ha defensat, arrencant l’aplaudiment unànime dels hostalers. El primer edil ha reclamat “suport a tots” per a un concurs “que es fa per a donar visibilitat a l’hostaleria de Cullera i la seua aposta per la qualitat”.

114

L’alcalde Jordi Mayor ha sigut l’encarregat de lliurar els premis després del concurs. La cerimònia ha tingut lloc en l’Hotel Cullera Holiday. A l’acte també ha assistit el gerent de la Federació Empresarial d’Hosteleria, de Valencia (FEHV) David Izquierdo, i el president de l’Associació Empresarial d’Hosteleria de Cullera i la Ribera Baixa (AEHC) Juan Femenia. Ambdues entitats són col·laboradores del certamen gastronòmic. Femenia ha agraït l’esforç del consistori per donar suport al sector de l’Hosteleria. El concurs ha començat a les 10 del matí amb l’elaboració del brou que serveix com a base de cocció a la paella. Posteriorment, i després d’un esmorzar de germanor dels participants, s’ha procedit a l’elaboració de les paelles davant l’atenta mirada del públic, que després han pogut degustar el plat. La cocció s’ha desenvolupat en dues tandes per tal que el jurat tinguera temps de provar totes les paelles al punt. Una vegada acabades, s’han tancat en el Saló Multiusos per a provar-les i deliberar sense cap tipus d’ingerències i a fi de garantir la màxima objectivitat . El procés s’ha allargat més d’una hora i posteriorment convidats i autoritats s’han traslladat fins l’Hotel Cullera Holiday per al lliurament de premis. El jurat qualificador de la preselecció l’han integrat destacats noms del món de la gastronomia. El seu President honorífic és Salvador Gascón, creador de la recepta de Paella de Cullera, qui per motius de salut no hi ha estat present. Franco ha exercit com a president executiu. Ha estat acompanyat en la deliberació pel periodista gastronòmic Juanma Romer, la bloguera experta en gastronomia Cova Morales, Diego Fernández Trujillo i José Roberto Lozano Hernández.

Més sobre la Paella de Cullera

Juan Femenia, president de l’associació de L’Hostaleria de Cullera i Ribera Baixa (AEHC) Foto: Lilian Femenia

La Paella de Cullera és una nova creació culinària que s’emmarca dins del projecte de rellançament turístic de Cullera. Basant-se en la filosofia de la gastronomia de Quilòmetre 0, pretén fomentar els productes locals i atraure els amants de la bona taula. La Paella de Cullera es cuina amb brou de peix de roca; llagostins de la llotja de Cullera; sepionet sense tinta i amb la seua melsa; roger; figatells d’escorpa; arròs de la varietat J. Sendra o Albufera; oli d’oliva d’Énguera; tomaca fresca de Cullera per a sofregir; pebre roig i safrà de bri. La particularitat és que tots els productes del mar són de la llotja de la ciutat.

115

L’Avenida 2.0 de Massamagrell guanya el III Concurs Nacional de Paella de Cullera. Els restaurants Bon Aire (El Palmar) i Casa Ramón (Cullera) obtenen el segon i el tercer lloc, respectivament.. El restaurant L’Avenida 2.0 de Massamagrell s’ha proclamat vencedor del III Concurs Nacional de Paella de Cullera celebrat EL 22-05-2018. El cuiner Jairo Vargas i el seu ajudant Andrés Valero han aconseguit convèncer al jurat, que ha tingut una difícil elecció en un certamen en el qual competien un total de 16 concursants. El segon lloc d’esta edició ha recaigut en el Restaurant Bon Aire (El Palmar) de la mà del seu xef Raúl Magraner i la seua ajudant Rosa Roig. El tercer premi s’ha quedat a casa. Els cullerencs Casa Ramón, amb Ramón i Fernando Olivares, s’han fet amb el bronze del certamen gastronòmic.

Els guanyadors del III Concurs de la Paella de Cullera

La decisió dels jutges no ha sigut fàcil, ha admès el president d’honor del jurat, Salvador Gascón. El també creador de la recepta de la Paella de Cullera ha valorat molt positivament el nivell d’esta edició i ha admès que “cada any ens costa emetre el veredicte més perquè els concursants es preparen a consciència. Vénen tots a guanyar i això es nota”. El certamen ha donat començament este matí en la plaça de la Constitució a les 10 quan els cuiners han iniciat la preparació del brou de la paella, la base fonamental d’esta creació culinària que es basa en els productes de KM 0 de Cullera. Posteriorment, i per tandes, s’han anat coent les paelles, que, una vegada amb l’arròs al punt, anaven desfilant davant d’un jurat d’experts entre els quals es trobava l’Estrella Michelin Susi Díaz, així com altres restauradors de prestigi, periodistes i crítics gastronòmics. Una vegada tastades totes les paelles, ha tingut una degustació en el recinte perquè el públic en general poguera assaborir este plat de sabor marcadament mariner. Desprès, participants, autoritats, jurat i convidats s’han traslladat al restaurant Los Olivos de Cullera, on han tingut lloc la cerimònia de lliurament de premis. Allí, un emocionat Salvador Gascón, s’ha dirigit als presents per a defensar l’aposta per la qualitat i la identitat pròpia que representa la Paella de Cullera i ha emplaçat a tots els hostalers i al sector turístic en general a treballar en eixa línia perquè la marca Cullera adquirisca cada vegada més prestigi també en el terreny culinari. La cerimònia ha comtat també amb la presència de la consellera de Sanitat, Carmen Montón, qui ha volgut homenatjar a Gascón i ha indicat que els productes de proximitat contribuïsquen a impulsar la dieta mediterrània i un estil de vida saludable. 116

Per la seua banda, l’Alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha volgut posar en valor la forma de cuinar l’arròs de Cullera, on tot se sofregix. “La paella que es menja ací és la mateixa que en qualsevol altre lloc i açò hem de saber explotar-ho”, ha dit. Els participants en esta tercera edició han sigut el Restaurant Al Grano (La Canyada-Paterna), La Taula (Llíria), Restaurant Bon Aire (El Palmar), Restaurant Gambrinus (Setaigües), Ca Agustí Arrosseria (Sueca), Restaurant Miguel i Juani (l’Alcúdia), Restaurant Nou Racó (El Palmar), Restaurant Casa Granero (Sueca), Salons Canor (Teulada-Moraira), Restaurant La Granja (Sueca), Palau Miramar (Miramar), Vinotinto (Valencia), Restaurant Avinguda 2.0 (Massamagrell), Restaurant Rincón del Faro (Cullera), Restaurant l’Ulisses-Piga (Cullera) i Restaurant Casa Ramón (Cullera).

Setmana Gastronòmica Esta setmana de Maig, un total de nou restaurants de la localitat de Cullera celebren unes jornades gastronòmiques dedicades a la Paella de Cullera. Per uns menús d’entre 25 i 30 euros. es pot assaborir este arròs com a plat principal en els locals. La Marsala, Los Olivos, Ricardo, El Blanco, El Rincón del Faro, L’illa, Casa Nostra, Casa Rocher i Club de Tenis. La restauració de la localitat de Cullera està perfectament preparada per a la setmana fallera, mos conten els propietaris dels principals Restaurants i bars, ja que diuen que esta setmana es treballa al 80 per cent, tant en els Restaurants com en els hotels de la ciutat, uns quinze dies que serveixen per a oxigenar a la restauració fins a l’estiu. El bon temps que sol acompanyar al Març en la Comunitat Valenciana afavoreix que molts visitants aprofiten per a visitar-nos. En Falles es cremen en una nit més de 700 milions d’euros, a algú que no conega la idiosincràsia d’estes festes li pot sorprendre. No obstant això, els diners gastats en Falles és una inversió, té el seu retorn econòmic. Els hotels solen estar al 80 per cent. Eixos visitants consumiran en bars i restaurants i també faran alguna que altra compra.

Preselecció local de la Paella de Cullera, cuiners del Restaurant Los Olivos Foto: Lilian Femenia 

Preselecció Local de la Paella de Cullera, cuiners del Restaurant Casa Nostra Foto: Lilian Femenia

117

Els vertaders herois anònims en falles són els artistes fallers Els artistes fallers són els grans artífexs de les falles Vicente Morant

P s

er tots és sabut que el foc de la “cremà” no simbolitza únicament el final de la festa fallera.

Les cendres són també font d’inspiració per als artistes fallers de cara a les pròximes falles. Els artistes fallers posseeixen tècniques constructives que no sols són aplicables a les falles, expositors de fires, carrosses o escenes teatrals, també es poden emprar per a moltes altres festes o tradicions. Que el nostre treball no siga devorat per la indiferència o per l’oblit. En tot cas, per les flames, que és per al que es van fer. Així va expressar el mestre major del gremi d’artistes fallers, en la festa gremial de l’any 2017. Els artesans treballen durant un any per a oferir els millors monuments fallers a comissions i visitants, donen la benvinguda a la primavera i conjuren l’art efímer i la sàtira, les Falles s’alcen cada mes de març per a caricaturitzar l’actualitat. Comptem amb els millors fusters, pintors, dissenyadors gràfics, escultors, il·lustradors... Artistes experts formats en les diferents disciplines de l’art, coneixedors de les tradicions valencianes i amants de la festa. -----------------

Taller de l’artista faller de Cullera “Charli” fent la falla de la Plaça d’Espanya de l’any 2018.

“Ma” que sou artistes… fallers! Aquest article va dedicat a tots aquells artistes fallers que dia a dia lluiten per mantenir els seus tallers a base d’esforç Salvador Andres i Martin, faller de la Falla Rei En Jaume

es Falles som un gran motor econòmic, i no dic açò per dir-ho, sols cal mirar tot el capital que invertim al llarg de l’any en les diferents partides dels nostres pressupostos: viandes, flors, loteries, pirotècnia, la falla, i un llarg etcètera que sols cada comissió fallera sap a què destina. Però també, són els fallers la part vital d’aquest motor, els engranatges que fan que la falla puga invertir en tot açò, ja que ens passem l’any menejant diners: quotes, rifes, sortejos... a més d’invertir en indumentària. Els que sou fallers de soca-rel sabreu ben bé del que parle, a final de l’exercici la falla ens costa... bé, depèn de la voluntat de cadascú. Amb açò, queda clar que les Falles som una potència econòmica de la qual es beneficien, directament o indirectament, moltes persones i xicotets negocis: pirotècnics, floristes, empreses de subministrament de begudes, carnissers... però, penseu que els qui en teoria haurien de beneficiar-se, treuen profit? Creieu que els principals responsables de què aquesta festa siga reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat li treuen rendiment a aquest títol? Naturalment parle dels artistes fallers, els responsables de confeccionar les falles, els qui haurien de rebre el tros més gran, o un dels que més, del pastís que és el pressupost d’una Falla, ja que al cap i a la fi, la Falla és l’element diferenciador d’aquesta festa. Els fallers, tenim dues visions de la professió d’artista faller. En primer lloc està la del faller que passa, literalment, del que és la falla, el qui sols va al casal per la festa, i que no s’involucra en el que és el desenvolupament de la comissió (tot i que estan en el seu dret, sempre que paguen la quota). Aquest faller sap que a març es plantarà una falla, però no sap com, ni com serà, fins a l’arribada dels dies grossos de la nostra festa. I si no sap com serà la falla, molt menys sabrà qui serà l’encarregat de fer-la. Amb total seguretat. l’únic contacte que mantindrà amb l’artista faller serà el dia de la plantà, quan aquest aparega amb el mono ple de pintura i amb una cara de no haver dormit en més d’una setmana. Aquest faller s’aproparà, xifli en mà, i li amollarà la mítica frase: ja està tot ací? I després, si té voluntat (pense que ser faller és qüestió de tenir voluntat) tirarà una maneta a la plantà. La visió que tenen aquests fallers de l’artista faller és la mateixa que podria tenir el cap d’una gran empresa amb un xicotet treballador, és a dir, d’un empleat més. El motiu d’aquesta visió, no és altre que la desconeixença d’aquest món per part d’aquests fallers, que en realitat, si saberen el difícil que és mantindré un taller, o les hores de feina que passen al dia entre les seues parets per a fer els “quatre” ninots que envolten la falla, potser aprendrien a valorar un poc més la seua feina. D’altra banda, trobem la visió d’aquesta professió completament diferent de la primera. Aquesta visió la tenim els fallers que, només en tenir plantada la falla, ja estem pensant en la de l’any vinent. Normalment, aquests fallers són els que conformen la delegació de falla, una delegació que té com a tasca principal ser el vincle entre l’artista faller i la comissió.

120

Aquestes persones respecten al 100% el treball i la feina dels artistes fallers, començant pel moment de la seua contractació, sense realitzar cap concurs d’esbossos, una pràctica molt estesa i que moltes comissions realitzen, sense pensar en les conseqüències que pot tenir per als artistes fallers. Els fallers d’aquesta visió, intenten contractar als artistes pels seus treballs anteriors, i a més, respecten el seu treball donant-li total llibertat a l’artista faller. Aquests fallers són els que s’encarreguen de visitar els tallers de l’artista faller, per a pagar-los, per veure com va la falla, o simplement per fer una xerradeta amb l’artista. Certament, fins que no visites un taller faller amb assiduïtat, no et pots fer la idea de la feina i les hores de treball que comporta la construcció d’una falla, i com a conseqüència, no aprens a respectar aquesta feina. Són també les persones que tiraran endavant la plantà de la falla, i ben probablement, les que es quedaran fins a les tantes del matí amb l’artista faller rematant la falla perquè tot estiga correcte a l’hora dels jurats, altres que moltes vegades no respecten la feina de l’artista faller... i dels quals ara no parlaré perquè el tema podria donar per a altre article, o un llibret sencer... Per tant, m’agradaria fer una xicoteta crida per tal que tots ens impliquem un poc més en la tasca que realitzen els artistes fallers, la nostra visió d’ells ha de canviar, ja que són els responsables de la creació de les falles, l’element pel qual fem festa, l’element pel qual hauria de girar una comissió fallera. Hem de respectar la seua llibertat artística, no exigir més del que es contracta i posar la falla com a prioritat màxima de la festa. Sols així ajudarem a millorar i preservar un ofici digne d’admirar. Per últim, voldria dedicar aquest article a tots aquells artistes fallers que dia a dia lluiten per mantenir els seus tallers a base d’es- forç, constància i hores, moltes hores de treball, i fan que el seu ofici siga un ofici digne d’admiració. A tots ells, moltes gràcies per fer realitat els somnis de les comissions falleres. “Ma” que sou artistes... artistes fallers!.

Taller ’El artista faller

Taller de l’artista faller, Juan Carlos Donet, Foto: Vicente Morant

121

Els fallers opinen sobre els fets heroics i anĂ˛nims en falles

118

Ja fa olor de pólvora Els olors de pólvora, van directament al sistema límbic Tino Iznardo i Garcia, faller

’olfacte és diferent als altres sentits en la forma en què es processa la informació. Els primers mamífers coexistien amb els dinosaures, passaven desapercebuts eixint solament de nit pel que la vista els resultava menys útil que l’olfacte. Van desenvolupar una xicoteta zona de matèria grisa, el neopal·li, per a bregar amb la informació elusiva i ambigua que ofereixen les olors. Després d’uns cent milions d’anys, el neopal·li es va convertir en l’escorça cerebral humana, sense perdre la seua preferència per les olors. Per tant les olors van directament al sistema límbic, la resta de les entrades van més a poc a poc avaluant-se al talam. La memòria humana funciona per associació i sent l’olfacte un dels nostres sentits poderosos, no és estrany que creiem records lligats a certs aromes, a diferència d’altres memòries l’olfactòria és més bé emocional. Un aroma pot generar sensacions, els vapors emesos per les substàncies oloroses penetren per les fosses nasals i actuen sobre els vapors emesos per les substàncies oloroses penetren per les foses nasals i actuen químicament sobre els receptors olfactoris que capten els estímuls i envien un senyal al bulb, l’amígdala connecta aquell aroma amb una emoció i l’hipocamp el relaciona amb un record.

Mascletà en la plaça de l’ajuntament de València, Foto: La Comissió, any 2017

Se suposa que el cervell humà recorda més olors que els mateixos records, olora un perfum i et recordarà quan la usaves o qui era aqueixa persona que se la posava.

Qualsevol olor que ha significat cosa en la teua vida es queda retingut en una xicoteta part del teu cervell per a tornar a fer-te sentir les mateixes coses quan tornes a fer-ho olor i entre ells com no, per a un valencià, l’olor de pólvora provoca una explosió d’emocions i deslliga un cúmul de sensacions viscudes des de la infantesa. Són 20 dies a l’any però en algun moment l’olor inconfusible de la pólvora cremada visitarà el teu nas, durant les falles és una olor recurrent, en la despertà, en la “mascletà” o en els castells nocturns, però a més en qualsevol moment de l’any, abans de la celebració de batejos o noces, les tradicionals traques et retornaran aqueix alé amb el qual tan bones estones hem passat. Quan diem que “ja fa olor de pólvora” significa que ja estem immersos en la festa doncs quan percebem aquest aroma tan característica és perquè comencen a ressonar en les nostres oïdes els coets i petards. Això sí! Recorda fer ús dels coets amb responsabilitat i sentit comú per a gaudir de les festes al màxim. 123

Eixos herois anònims que van de Roig… Llavors una veu informa, ja estan ací. Lluis Selfa, faller

ls pobres dels fallers i falleres reflecteixen un munt de condicions, de manca de son, un marcatge de senzill, però dur, esgotament senyala cadascun dels membres de la comissió. La factura de la festa comença a ser ben visible. Però queda, queda encara l’esforç suprem, això si, ben adobat amb el sopar de Sant Josep, els peus no són sinó peülles desfetes, quasi monyons de tant de ballar. I la veu?, on és la veu?, enfonsada, fosca com un so metàl·lic sense oli que esgarra la gola. I ja falta poc. I ja falta poc. Aleshores unes llums pugen pel carrer del Riu cap a la Plaça, mentre la gent comença apropar-se al voltant del monument. I eixos de Roig... de quina falla són? Llavors una veu informa que ja estan ací, que arribat l’hora. Beneïda o maleïda hora, segons es mire, de donar pas al foc que tot ho purifica, tots els mals criticats a la falla, tot el bo i, també, el dolent que ha tingut cabuda al llarg de l’any faller. És en aquest moment quan s’obrin les mànegues dels bombers. No puc deixar d’escoltar l’estrany soroll del faller que, conscient de la seva tasca, farà al trencar peces del monument per a donar pas al necessari oxigen. S’encén el motor del vehicle. Com en un somni observe les cares dels fallers, del públic, dels amics, xiquets, en fi, de tots als que han vingut per veure complit el destí final del cadafal.

Un bomber, en la cremà de la falla Plaça d’Espanya Foto: La Comissió

A mig camí entre uns sers autómats i els professionals que són, i realment ho són, estenen les mànegues que donen pas a l’aigua. Aigua indispensable per rentar tot allò que volen cremar, aigua que controla a l’impetuós foc.

124

Si el monument és d’alt risc no és difícil tindre complicacions, no serà la primera vegada que passa. Tots recorden algun remat encès caure a una teulada o fins i tot fer malbé algun balcó. Estaran els tendals ficats però... I la Fallera Major encén el foc, que puja i que els nostres bombers controlen, de vegades amb massa zel, espai que quasi l’apagueu!!. Dominar el foc, amb ocasions, al vent, ajudar que el remat caiga al lloc adequat, tot i aconseguir que no es trenque l’encís de la nit. Després amb un tel de llàgrima als ulls sorprèn com de ràpid ha anat tot. Ja, ja està, ja s’ha acabat. I els de roig, que no sé de quina falla són, arreplegaran tot!, les mànegues, destrals i altres eines, mirant al seu voltant diran allò de bé, tot bé, ací ja hem acabat. A seguir... I probablement picant-li l’ullet a la Fallera Major, diran allò de fins l’any que ve!! Des del meu racó a la Plaça, una volia més, un any més, agrairé que tot haja anat com cal que amb la seua tasca, un any més, hagen protegit la Plaça, la gent, els fallers i que també desenvolupen el seu treball quan la resta estan de festa. Així si, el tel de llàgrimes ara ja és un plor; però gràcies als que ens han donat, una vegada més, seguretat. Per cert i de quina falla són?.

Els bombers en la cremà de la falla Plaça d’Espanya, any 2015 Foto: La Comissió

Bombers en la cremà de la falla Passeig de Cullera Foto: La Comissió

125

Música, Bandes de Música i Falles Reconeixement dels fallers i falleres de l’ACE Falla Plaça d’Espanya al treball dels nostres músics Paco Mascarell i Estruch. Delegat de cultura de l’ACE Falla Plaça d’Espanya

es bandes de Música en València són una referència a tot el món i són imprescindibles en la cultura i societat valencianes, no hi ha poble que no tinga almenys una banda. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha realitzat un cens recentment en el que s’han obtés les següents dades: s’han censat un total de 1.686 formacions artístiques en el si de les societats, de les quals 1.075 són bandes, 174 orquestres, 233 cors, 133 grups de cambra, 52 big bands i 19 grups de tabal i dolçaina. La federació agrupa a 547 societats musicals, amb 40.000 músics, 60.000 alumnes d’escoles de música i 200.000 socis, presents en el 90% dels municipis de més de 200 habitants. L’estudi es realitzà sobre 542 municipis i 5 milions d’habitants. Aquests 40.000 músics de la Comunitat suposen el 50% dels músics de tota Espanya. Aquestes dades demostren un fenomen únic en el món que ens situen al capdavant respecte al nombre i la qualitat de les nostres agrupacions musicals.

Banda Simfònica Santa Cecilia de Cullera, realitzant un concert, any 2018. Fotografia: Vicente Morant

La banda sonora de les Falles de València prové de la tradició d’un poble que té en la música un dels seus referents culturals principals. Són milers de músics de tots els racons de la geografia valenciana els que posen so a les Falles. La música en Falles és una de les protagonistes indiscutibles. Pràcticament tot el dia i a tota hora s’escolten bandes de música pels carrers de totes les localitats on se celebra la festa, tocant tant peces típiques falleres com a versions de cançons de moda. A la despertà, els músics acompanyen als fallers; en les cercaviles que

tenen lloc al matí també; i en molts altres actes, com la cremà de la falla infantil, la recollida de premis o l’Ofrena de Flors, tampoc poden faltar. Sense oblidar-nos de les xarangues, cada vegada més freqüents pels carrers de les ciutats. 126

Són habituals les bandes de música, però també se senten pels carrers instruments tradicionals com el tabal i la dolçaina, especialment la nit de la plantà en les albades. És evident, per tot açò, que la música i les bandes de música són protagonistes indiscutibles en el món faller, influenciant de manera notable en l’estat d’ànim de les falleres i els fallers; les bandes amb la seua música contagien alegria i festa a tots, no solament als components de la comissió, també al públic, en general. Nosaltres, els fallers i les falleres de la Plaça d’Espanya tenim la sort de comptar amb músics de l’Associació Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera des de ja fa molts anys. La nostra relació amb els músics és cordial, d’amistat i companyerisme, els considerem uns més de la comissió, estant perfectament integrats en ella. I en aquest ambient de camaraderia existeix una relació que podríem definir de simbiosi, nosaltres gaudim de la música dels nostres músics i ells, al mateix temps, ho fan de la festa i del bon ambient que es respira a la comissió. A més del bon saber fer dels nostres músics, tocant clàssics que són imprescindibles en falles, per no parlar de la seua qualitat com a músics, agraïm que tots els anys toquen peces de moda que donen molt de joc i aviven la festa i la diversió a les cercaviles. Digne de menció és la participació dels nostres músics a l’Ofrena de flors, eixe dia els músics de la nostra banda es multipliquen, a més són músics professionals, de reconeguda qualitat i prestigi. Eixe dia, tot el poble admira la nostra falla i la nostra banda musical. A més, hem de dir que som l’única falla de Cullera que continua amb la tradició de pujar al castell una vegada finalitzada l’Ofrena per a fer una Ofrena a la Mare de Déu del Castell in situ, al Santuari del Castell, acte molt emotiu on comptem amb la participació dels nostres músics que pugen amb nosaltres per tal de posar música a la nostra particular tradició. Per finalitzar, un dels moments més àlgids amb la nostra relació amb la música i els nostres músics va tindre lloc a l’any 2016, any en que Jorge Ripoll va composar el nostre pasdoble, el pasdoble “Falla Plaça d’Espanya” i que es va estrenar a primeries de l’any 2017 en la Plaça d’Espanya, en un acte molt emotiu en el que van participar molts dels nostres músics, de la Societat Musical Santa Cecilia de Cullera, i que va ser un èxit d’assistència de públic. Aquest pasdoble s’ha convertit hui dia en un himne per a la nostra comissió. Músics de la banda Santa Cecilia de Cullera, tocant el pasdoble Falla Plaça d’Espanya. Any 2017. Fotografia: FPE Així doncs, les falleres i els fallers de la falla Plaça d’Espanya tenim la sort de celebrar la millor festa del món, reconeguda internacionalment, amb la millor banda del món, formada per músics de la l’Associació Musical Instructiva Santa Cecilia de Cullera.

127

També hi ha altra cara de les festes falleres Que seria dels valencians si les falles no estigueren presents... Vicente Morant, faller

es Falles. Que seria de nosaltres si la festa no estiguera present, inventariem una altra? Açò ho donem per segur. Però no, les Falles no poden desaparèixer per què açò comportaria perdre la nostra tradició històrica i la nostra forma de viure la festa (i quina forma de viure-la). Segurament si l’heu viscut des de fora, sense ser fallers, vos haureu trobat de tot per estos dies a peu de carrer per València o en alguna població. Arriba la primavera, el bon temps, el sol... però per als valencians, l’arribada de la primavera coincideix amb les falles, eixa olor de bunyols, l’ambient, les llums, les flors, la música i com no la pólvora que tant caracteritza als nostres pobles. Però per a moltes famílies l’arribada de les falles no és precisament eixa festa, sinó que es converteix en un infern per als xicotets de la casa, quan de petards i coets es tracta. Simplement el fet d’haver d’eixir al carrer, produïx tal ansietat als xiquets que este fet es converteix en tota una odissea i no permet gaudir de la festa. I és que alguns porten tan dins això del sentiment valencià que ni s’espanten al sentir una mascletà i ho tenen com quelcom molt normal. Rita no va assistir a la “crida” de la que era habitual des de fa més de 20 anys, el seu “caloret” inclús ha sigut recordat per molts, enguany. El que si va estar present va ser l’actual alcalde al caloret, després del seu discurs en la “crida” en el que va mencionar el “caliu de la festa”. Però no tot és humor al món de les falles, desgraciadament també hi ha hagut moments amargs i difícils, per exemple en març de 2016, quan va caure la Falla Taüt de Cullera, que finalment, no va perdre tot el monument en l’incident i van poder cremar part de la seua falla i la festa va continuar fins a l’últim dia. Com també difícil han sigut les falles per a algunes comissions que tingueren la desagradable sorpresa de trobar-se amb que un artista faller els deixava tirats, bé amb el treball per acabar, sense pintar o quasi en la seua totalitat, com es va poder veure en centenars d’articles als diaris. Algunes d’eixes comissions van treballar a estall per a poder gaudir del moment amb la seua suor abans de la “plantà” pintant i fent alguns retocs, i alguna falla també va rebre ajuda d’altres comissions, com per exemple ninots, perquè este fet no els amargara la festa. Curiosa va ser la iniciativa de la Falla de Playstation que es va plantar en la Falla Almirante Cadarso. En el seu interior tènia una edició especial de la consola PlayStation i que els fans van aconseguir salvar de la “cremà”.

128

Empreses colÂˇlaboradores

125

130

131

132

133

134

135

136

Tel. 652 915 664

137

138

139