infonnac_juny2012

JUNY

2012

infonnac Informatiu de l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Lestonnac - Barcelona

ESPECIAL MONTSERRAT

sumari

La I Pujada a Montserrat, un camí directe al cor

PARAULES AMPA

2

Escola

3

ACTUALITAT FISC i els valors

4

Sopar solidari i Cloenda Esport

5

Nit de les Arts

6

3x3 i Festa Infantil

7

ESPECIAL MONTSERRAT Crònica de la Pujada

8

Vivències i sensacions

11

Agraïments

14

NOTÍCIES Sant Jordi, Xerrades Vocacionals i Música

22

Campionats de bàsquet

23

Marató pobresa i voleibol

24

Competicions de natació

25

Esport, Jocs Florals i Colònies

26

Els records d’aquell dia 6 de maig (per alguns, també el dia d’abans i la seva nit) segurament no marxaran mai del nostre cor. Són moltes les famílies que vàren assistir-hi i moltes les persones que van fer-ho posible amb una organització acurada i, diríem, perfecta.

Escola, voluntaris, pares, caminants, alumnes, mestres, organitzadors…, l’èxit ha estat de tots i per a tots. I la inauguració del monòlit va ser la culminació d’un sentiment comú, el de l’Escola Lestonnac, a la que tothom ens sentim orgullosos de pertànyer.

Ara, a per la II Pujada a Montserrat!

Els més petits, de festa!

Esport Lestonnac: esforç, il·lusió i premis

TEMPS LLIURE Cursa El Corte Inglés

27

Sortides i sopar

28

OPINEM Els artistes del teatre

30

Agenda

30

NNAC L’INFO VACANCES A DE !

SE’N V L’OCTUBRE S FIN

Una nit de guanyadors

2 PARAULES

TOTS plegats fem camí

P

er escriure aquestes línies necessito aturar-me uns minuts i deixar passar pel cap les moltes imatges que ens han deixat les vivències compartides al voltant de l’Escola, el nostre llaç d’unió.

Ha estat un any intens, amb activitats que ja s’han convertit en tradició i amb algunes novetats. Les voldria esmentar i recordar totes, però serà millor que llegiu atentament la revista on trobareu una ressenya de cadascuna d’elles. Tot això funciona perquè tots treballem plegats: l’equip directiu de l’Escola, els mestres, el personal de suport, els nens i nenes, i els pares i mares.

Tots fem camí per un bé comú, i això fa molta il·lusió.

Voldria agrair especialment la feina dels delegats de classe i d’etapa, i dels delegats dels equips esportius. Amb la seva dedicació organitzant activitats, assistint a reunions de treball i fent difusió de les qüestions d’interès, aconsegueixen que ens sentim un grup ben unit. També agrair la feina de l’equip tècnic, coordinadors i entrenadors que acompanyen als nostres fills en la pràctica de l’esport. I felicitats a tots els nostres esportistes pels resultats obtinguts durant tota la temporada!.

Permeteu-me acabar fent esment també de les nombroses activitats que organitza l’Escola, on participem les famílies, que ens ajuden a fer més estrets els lligams entre

Què és LESTONNAC?

N

o és una escola, és L’ESCOLA. On no només aprenen els alumnes, sino que també aprenem els pares.

secretaria... i també per desenes de “desconeguts” que, en assebentar-se, s’han ofert per qualsevol ajut...

Fa 5 mesos vaig fer a l’Infonnac una nota d’agraïment per donar les gràcies pel suport rebut després de la mort d’en Cesc. En aquests mesos, dia a dia, he anat aprenent el que és formar part de la FAMÍLIA de Lestonnac. He rebut suport, comprensió, complicitat... Els meus fills i jo ens hem sentit molt estimats i aquest AMOR ha anat en augment per la gent coneguda com pares, mestres, membres de la direcció, de

A tots vosaltres us volem retornar aquella dolça abraçada que ens vàreu donar aquell dia.

INFONNAC Juny 2012 Col·legi Lestonnac Pau Claris, 131 Barcelona

MOLTES GRÀCIES per fer-nos el camí més planer. I, com diu una amiga meva: “Continuem caminant”.

Presidenta: Mar Pla Vicepresident: Joan Vidal-Jove Secretària: Rosa Jornet Tresorer: Daniel Valldosera Vocal: Núria Sánchez

tota la comunitat educativa, i que tanta il·lusió fan als nostres fills. Gràcies Lestonnac.

GRÀCIES A TOTS! ENS RETROBEM EL CURS QUE VE Mar Pla, Presidenta de l’AMPA

AGRAÏMENT ESPECIAL ALS AMICS DE L’INFONNAC A totes aquelles empreses col·laboradores que han participat anunciant-se en aquesta edició de la revista.

- EDUCA-SYSTEM - ELECTROGUSTA - ESTUDI BOSCH - DENTAL CLARIS - I.O. VIVAR BADÍA - GAMBITO

Eva, Pau i Mireia

- COMUNIKATE

Coordinadora de continguts: Raquel Redondo Maquetació i anuncis: Marta Bosch Col·laboradors: els sotasignants de cada article Impressió: Litografia Rosés Contacte: infonnac@gmail.com

L’Infonnac no es fa responsable de les opinions publicades a la revista, només és un mitjà per la seva difusió.

Sí que pot decidir la no publicació en cas que existeixin certs valors amb les paraules utilitzades.

infonnac Informatiu de l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Lestonnac - Barcelona

COMISSIÓ INFORMATIVA

Revista realitzada per la Comissió Informativa de l’AMPA de Lestonnac

PARAULES 3

Pujada a MONTSERRAT Tampoc van defallir els que hi van pujar de dia. Vam arribar tots a Montserrat amb l’alegria d’haver compartit el camí.

Una de les imatges més boniques de la jornada va ser el moment de la pujada des de Monistrol. En contemplar la muntanya, plena de gent de Lestonnac, et feia sentir membre d’una comunitat, on sabem que cadascú hi té un lloc per anar descobrint i aportant el millor de nosaltres mateixos, per donar i per rebre, per caminar sota la mirada de la Mare de Déu.

E

monòlit dedicat als 400 de la Festa de la Presentació.

Després d’aquell dia -tots el tenim a la memòria perquè va ser ben bonic- va sortir la idea -la va tenir el Sr. Lluís Jordana- de pujar a peu a Montserrat, per inaugurar el

Que la nostra Escola sigui present a Montserrat té per a nosaltres un significat molt especial. La Moreneta ens acull i aplega a recerca de pau espiritual i fermesa de conviccions. Vam pujar-hi un bon dia -per uns quants també la nit- de primavera, en temps pasqual amb tot allò que representa de renovador, de vida nova, que rebrota allà on només hi havia branques seques, com una mena de premonició del que ens toca viure en la nostra vida de cada dia. La natura ens ensenya que no s’hi val defallir. Els que vam fer el camí a la nit no vam defallir.

l diumenge 6 de maig, el Col·legi Lestonnac de Barcelona va estar de festa. Tot va començar el curs passat. El 21 de novembre de 2010, dia de la Presentació de la Mare de Déu, els alumnes, mestres i tota la comunitat educativa vam pujar a Montserrat per commemorar els 400 anys de la celebració d’aquesta festa a les nostres escoles. Santa Joana de Lestonnac així ho va voler i nosaltres en recollim i conservem aquesta tradició.

Tots els que formem part de l’Escola estem convidats a participar de la festa i també a participar activament en la vida de l’Escola.

Ho fem d’ençà 400 anys. Hem rebut dels que ens han precedit el tresor d’un projecte, d’una manera de fer. Ara tenim la responsabilitat i el deure de transmetre aquest projecte als nostres petits, i no tan petits.

Tant de bo que gràcies a aquesta jornada festiva arribés a molts el desig de sentir-se part d’una comunitat, d’apropar-se, de conèixer-nos, de fer camí plegats en el si d’una escola oberta a tots.

No podem acabar sense donar les gràcies a tots els que van fer possible aquest dia tan bonic. A les monges per fer present Lestonnac a Montserrat, al grup de pares i professors que amb una organització excel·lent van fer possible que una bona colla pugéssim a peu i, en definitiva, gràcies a tots els que vam participar de la festa.

Moltes felicitats i a veure si ho repetim!!!

Montserrat Maresma, Cap d’Estudis Ed. Infantil i C.I. Primària

4 ACTUALITAT

L’esforç, desinterès, amistat i confiança, VALORS de la Comunitat Lestonnac

T

ot va començar amb una xerrada, diguem-ne, d’aquelles de cafè, comentant l’anada a Montserrat. “L’any que ve pugem a peu”, diu l’il·lusionat. “Vols dir?”, diu el que se la veu a venir. “Però això serà tota una feinada!”, pensa el realista. I mica a mica, aquella conversa banal, entre riures, comentaris i silenci, va prenent forma, va prenent cos.

Uns quants il·lusionats es reuneixen, es donen conte de què sols no podran, que necessiten ajuda. I demanen ajuda. I la troben. Ja no són uns quants, són una colla, una colla que tots formen part d’una mateixa comunitat. I s’engresquen i ho tiren endavant. Ningú té clar si serà un èxit o no, però tothom hi posa ganes i il·lusió.

Tothom dóna el millor de sí. Així, a empentes i rodolons, arriba el gran dia. Tot surt brodat, tot surt rodó. És com veure una

d’aquelles pel·lícules tan bucòliques en què tot el que passa és maco, emotiu, sincer alegre... Bé, més que veure, viure una gran experiència que a tots ens ha acabat enriquint. I ens ha enriquit perquè em viscut un munt de coses, un munt de valors.

De tot el viscut jo destacaria quatre valors.

El primer, el de l’ESFORÇ. L’esforç és un puntal a l’hora d’encarar situacions difícils. És aquest valor el que farà que hàgim superat situacions adverses durant la caminada i el que farà que siguem millors en el futur.

Caminant no ens havia de preocupar caure en situacions difícils, però sí com sortir-ne.

Hem viscut i reforçat el valor de l’esforç, que si el seguim treballant ens ajudarà a fer una societat més forta i més preparada (les crisis no se solucionen soles).

En segon lloc també hem viscut el valor del DESINTERÈS. Diem que algú actua interessadament quan les seves accions sempre van encaminades cap a un benefici personal, i és en aquest sentit que hem estat desinteressats. Actuar desinteressadament és donar sense esperar res a canvi, es convidar sense esperar ser convidat, és somriure sense esperar que et somriguin, és estimar sense esperar una reciprocitat. Una persona desinteressada és lliure perquè les seves accions no tenen cap dependència. Les fa en el seu caminar i punt.

Un tercer valor viscut ha estat el de la CONFIANÇA, que vindria a ser allò que algú espera de tu, o tu d’ell, o tu de tu mateix. Dit d’una altra manera, és tenir

Infonnac

JUNY 2012

fe en aquesta persona, en tot el que farà i dirà, i és tenir fe en tu. Sense confiança no pot haver-hi una veritable amistat. No hi pot haver-hi una relació que faci créixer i que acompanyi. No hi té cabuda l’amor.

Però hem d’anar amb compte amb els excessos i els abusos de confiança. Una relació basada en la confiança demana una doble responsabilitat. Demana creure en l’altre, i això no sempre és fàcil, però és important i vital per a poder fer camí junts.

I sobretot hem viscut el valor de l’AMISTAT. Amistat, quina bonica paraula!. Però quan arriba el moment de definir-la sorgeixen un munt de dificultats. Potser podríem pensar que cal què tingui una amistat per poder-la definir. Una amistat necessita generositat, disponibilitat i entrega, cal que els amics parlin i riguin i plorin junts. Necessita també fidelitat, cordialitat, respecte i, sobretot, confiança en l’altre, fe en l’altre, esperança en l’altre i, sobretot, estimar-lo.

El camí de l’amistat verdadera no és un camí fàcil de fer, però és un camí que val la pena fer-lo amb un amic. Talment com hem fet amb el camí cap a Montserrat. I segurament hem viscut molts més valors en aquest camí que hem fet junts.

Totes aquestes vivències, aquests valors viscuts, aquest camí fet, és el mateix que, si fa o no fa, segueixen els cooperants del FISC quan tiren endavant un projecte La diferència és que ells, per acabar vivint la pel·lícula, els cal l’ajuda d’altres i malgrat ens pesi, els calen diners. Enguany hem recollit diners per aconseguir un ecògraf per l’Hospital de Kyondo. Ara per ara, amb la loteria, la botiga de Comerç Just, l’esmorzar solidari, les polseres, els sobres, el concert solidari, les celebracions de la Confirmació i de les Comunions, portem recollits 9.443’25 €. Encara falta el tram final, la pujada des de Monistrol fins a Montserrat. L’ecògraf és a punt de ser aconseguit gràcies a l’esforç, desinterès i amistat i confiança de tota la comunitat educativa. Hem de seguir pujant a Montserrat.

Josep Salvà, Coordinador de Pastoral Enllaç Escola- FISC

ACTUALITAT 5

La participació i la GERMANOR guanyen a la festa de cloenda de l’Esport de Competició

I

l·lusió, amistat, companyerisme i esforç es van citar el passat dissabte 2 de juny a la festa de cloenda de l’Esport de Competició. Una diada que enguany tornava a l’Escola i que durant tot el matí va omplir la piscina i les pistes de bàsquet i volei d’esportistes, entrenadors, gestors, pares i germans.

A les cantxes de bàsquet i volei es van poder viure duels vibrants i desitjats ja que, després dels partidets de rigor entre els jugadors repartits per edats, es van disputar enfrontaments entre els membres de l’equip tècnic, així com entre els pares assistents. Els ‘uis’ i ‘ais’ del públic barrejats amb més d’un somriure van ser una constant i van donar bona fe de que per damunt

de l’encert estava la participació. Per la seva banda, els membres de l’equip de natació van poder demostrar els seus progressos en aquest esport davant, per raons òbvies, d’un públic més reduït.

El matí va concloure amb un dinar de germanor al menjador de l’Escola. Cada equip va organitzar el seu dinar i va traslladar la competició de les pistes a les taules on es rivalitzava per ser l’equip amb el millor tiberi. Finalment, tothom va compartir de tot donant així sentit a l’objectiu de la trobada d’estrènyer lligams entre totes aquelles persones que al llarg del curs han fet possible aquesta activitat.

Comissió d’Esports AMPA Lestonnac

Un SOPAR SOLIDARI especial

U

n any més, per aquestes dates, ens hem reunit per a celebrar el Sopar Solidari, un sopar que, a més d’ajuntar als pares, mares, professors i altre personal de l’Escola, recull diners per la FISC. Va ser molt especial perquè per primer cop es va celebrar al menjador de l’Escola, a les noves instal·lacions, on mengen cada dia els nostres fills. Vam mirar junts el vídeo de Montserrat, una altra gran fita aconseguida aquest any!

Volem agrair a Gambito el boníssim càtering que ens va oferir i a tota la gent que va col·laborar fent les postres. La xocolata va ser l’ingredient estrella! També agrair els premis que es van donar desinteressadament pel sorteig. Els diners que es van recollir seran igualment destinats a la FISC. Estem a punt d’aconseguir l’ecògraf!

Infonnac JUNY 2012

6 ACTUALITAT

Una II Nit de les Arts plena d’EMOCIÓ on van guanyar tots

P

articipar de la II Nit de les Arts ha estat tota una experiència! I això que jo no havia de preparar cap vídeo!

Amb la primera presa de contacte amb en Joan i la Núria, ja vaig veure que allò aniria rodat i que s’havia après dels errors del curs anterior. Tenien moltes ganes de tirar-ho endavant i la meva tasca ha estat d’intentar col·laborar-hi per fer-ho possible. Des de la primera reunió de delegats ja es va veure que la motivació dels més petits de la Secundària era molt alta i, com era d’esperar, varen transmetre-ho molt bé als seus companys i companyes. Un cop fets els dos tallers de muntatge i trama argumental, varen començar a arribar vídeos. La meva sorpresa va ser majúscula en anar-los veient. Quina capacitat imaginativa! Quina diversitat de temes, arguments, imatges, muntatges... Vaja, que si jo m’hi arribo a presentar, segur que no els guanyo!

La data de la gran Nit de les Arts s’acostava i els nervis es respiraven en l’ambient...

“Pere, has rebut el vídeo?”, “Pere, ara si que

© Sara Fructuoso

es veu bé, oi?”... Eren algunes de les preguntes que es feien els darrers dies.

El vespre del 24 de maig amb la sala a les fosques, començava l’espectacle, i minut a minut, sobretot els de 1r i 2n d’ESO, molt ben vestits, es mostraven cada cop més nerviosos. Els premis eren damunt de l’escenari i també els diplomes de participació. Varem veure alguns fragments dels muntatges guanyadors i, per animar l’acte, varen actuar els alumnes de Batxillerat: els balls de l’Elena i les seves companyes, així com el gran espectacle de percussió d’en Gerard, en Lluc, en Joan i en Raül que varen posar la nota de color a l’acte. Els premiats varen recollir els seus premis i varen poder adreçar unes paraules al públic; els participants també van tenir els seus diplomes i tots, absolutament tots, ens hem quedat amb ganes de més!

L’any que ve, la III Nit de les Arts no tindrà res a envejar a la gran Gala dels Òscars de Hollywood!

Pere Corominas i Arqué

© Sara Fructuoso

© Sara Fructuoso

PROYECTOS TOTALMENTE PERSONALIZADOS PROYECTOS TOTALMENTE PERSONALIZADOS

raquel@comunikate.es – T. 609 375 133

raquel@comunikate.es – T. 609 375 133

Redacción y corrección de textos revistas corporativas

PRENSA newsletters Catálogos FOTOgrafía Páginas LOGOTIPOS web REPORTAJES

PUBLICIDAD

COMUNICACIÓN 2.0 Empresas CREAtividad Diseño Redes Sociales marketing

ACTUALITAT 7

La Festa INFANTIL, tot un clàssic!

D

es de fa setmanes un gran equip ha estat organitzant aquest gran esdeveniment anual. Teniem els clàssics, com el taller de samarretes, el maquillatge i un bar amb berenars boníssims. Però també hi havien unes novetats, com l’aventura de les bombolles gegants, el conta-contes i un

mural marí molt artístic. L’actuació final la vam deixar a mans d’en Noè Rivas, qui va engrescar grans i petits. Des d’aquí volem agrair a tots els pares que han dedicat temps i esforç per a aconseguir aquesta tarda festiva!

Comissió Lúdica

FUTBOL sense crisi

U

n any més, les parets de Lestonnac abracen un munt d’afables nens i nenes divertint-se d’allò més gràcies a l’esport, intentant fer reals els somnis de nits passades. Encara que inevitablement alguna llàgrima es passegi per les seves galtes si no han arribat a emular les gestes dels seus herois com en Messi o en Puyol, per esmentar-ne alguns. Per a alguns d’aquests jugadors petits, però amb cors enormes, esperar que arribi aquest dia es fa molt difícil. És normal, per tant, que en ocasions pateixin si les coses no surten com voldrien. No ho és tant pel Guardiola de torn al qual li costa amagar la passió pel desig que el seu fill acabi la jornada victoriós sense adonar-se, per l’empenta de l’emoció, que aquest dia tots guanyem.

Gràcies nens i nenes per un dia esplèndid i per apartar-nos, ni que sigui per un dia, de la prima de risc. Gràcies també a tots els que feu possible aquest dia. Espero que la societat on vivim, morta d’interès i egoisme, prengui com a exemple l’esforç d’aquest grup de persones que es posa a treballar a canvi, senzillament, d’uns quants somriures.

Àlex Carretero

¡Ven a

conocernos!

Gambito Restauración Restaurantes: Fucsia, Eat, Internacinal Café, Gambito Bcn y Óxid. Organizamos cumpleaños, sorpresas, reuniones, after Works… todo esto y mucho más. Disponemos de un servicio de cátering adecuado a su evento.

Conócenos.

Oxid (Paseo Colón, 43. - Tel. 977 641 952) International Café + Eat (Edificio World Trade Center, local 5-7 - Tel. 932 701 287) Fucsia (Laforja 134. - Tel.932 022 182) Gambito Bcn (Roselló, 242. - Tel. 934 876 913) Santamónica (Plaza Real 12, Tel. 933 017 645) www.grupgambito.com/restauracion/restaurantesybares

ESPECIAL MONTSERRAT

ESPECIAL MONTSERRAT 9

I Marxa Lestonnac – Monestir de Montserrat 51.500 metres d’esperança

A

quest article està redactat per a tots aquells que no han vingut, però que han estat amb nosaltres des del principi.

L’any vinent podem ser més. No hi faltis!

Una remor de gent es sentia per tots els passadissos i racons de l’Escola. Els preparatius eren més intensos que no pas els nervis del que havíem d’afrontar en pocs minuts.

Vam arribar al Col·legi i just davant, una furgoneta omplia la seva panxa amb tot el material necessari per facilitar-nos el camí.

Els més vinculats al repte, treballaven de valent per no deixar res a l’atzar. La seva voluntat era, doncs, la pròpia d’un equip laboriós, que a l’uníson sumaven per tenirho tot preparat.

Aquest equip de voluntaris en clar moviment, contrastava amb l’equip què havia de tenir la responsabilitat dels diferents grups de la marxa. El primer grup de voluntaris, els que hi participaven als avituallaments, eren irònicament els més dinàmics. El segon grup de voluntaris, el que havia de conduir l’aventura a Montserrat, estava planificant tranquil·lament la seva estratègia. El nostre equip era aquest últim i, després de les salutacions de rigor, l’Oriol va procedir a detallar el full de ruta a seguir com un “mariscal de camp”. Dret, davant un faristol invisible, va fer una precisa i detallada presentació del que cadascú de nosaltres havíem de fer en les pròximes quinze hores. Instruccions pròpies d’un pla perfeccionat i específic per portar a bon terme aquesta nova singladura que el Col·legi emprenia.

Tots teníem una feina assignada.

Específicament les instruccions van donarse segons les característiques de cadascú.

Així, l’Eva havia de tractar-nos en cas de

que els nostres peus es queixessin abans d’arribar al Monestir. Per aquesta raó, portava la seva consulta de podòleg a sobre, amb una pesada i voluminosa motxilla que destacava entre totes. L’Irene i en Xavier tenien la pesada llosa d’anar els últims i que ningú marxés per la porta del darrere.

No sé en que moment els hi van batejar, però el mot de “naranjitos” se’ls va quedar per sempre.

Al davant de la marxa, les instruccions eren clares. En parella controlaríem el cap de marxa. Jesús faria d’escuder, sempre pendent de qualsevol circumstància que passes a la reraguarda. La nostra experiència en fer aquest tipus de pujades des de Barcelona amb el coneixement dels camins havia de ser determinant per portar l’estol a bon port. Allà, a l’aula de l’Escola, vam repassar tot per última vegada.

Tocades les 5 de la tarda, ens posàvem en camí del metro de Passeig de Gràcia un nodrit grup, ple de forces amb la il·lusió de qui comença una aventura. Tothom estava expectant esperant la sortida.

Barcelona (Llars Mundet) - Sant Cugat (Monestir) (9 quilòmetres) El grup es va posar en marxa, vorejant els edificis de les Llars Mundet, el Velòdrom d’Horta i el Parc del Laberint. Des d’aquí comença la pujada pel GR6 a Collserola, fins a arribar a peu del Turó de la Magarola i, un cop a dalt, començar la baixada suau cap a Sant Cugat. La pujada havia d’estar molt controlada, no debades, malgastar forces tant aviat no era molt recomanable. Poc a poc, la filera de marxaires enfilava la primera dificultat, però l’ànim estava al cent per cent.

Infonnac JUNY 2012

10 ESPECIAL MONTSERRAT Superada la primera rampa del perfil, van baixar suaument cap a Sant Cugat. Abans, vàrem tenir temps de parlar i explicar una bona pila d’acudits mentre passaven al costat del Pi d’en Xandri, fabulós exemplar ferit greument per la mà de l’home, això i el primer gol del Barça a l’Espanyol, que va ser rebut de diferent manera en el pilot.

rien els serveis de podologia i massatge als més necessitats. Companyonia i altruisme alhora. La Meritxell feliç. Les forces començaven a minvar i s’escoltaven les primeres notes del cansament. El ritme, fins a les hores, estava raonat perquè tothom pogués arribar a Montserrat.

En un tres i no res arribaven a la nostra primera fita. A Sant Cugat trobarem el primer avituallament i, en la cara dels amics i companys que ens esperaven, es dibuixava un bon somriure. Per grups d’amics, a la gespa, vam fer els primers entrepans.

Les Fonts - Terrassa (7 quilòmetres)

Sant Cugat - Les Fonts (13 quilòmetres) A la sortida vàrem tenir festa i de la grossa.

Una colla de diables amenitzava la tarda i un cop travessada la festa, enfilàrem cap el CAR de Sant Cugat. Aquesta part de la pujada a peu és la més lletja, l’asfalt i els carrers ens acompanya fins ben passats els polígons, l’autopista, etc. Els primers frontals van haver-hi d’encendre’s, doncs la nit, començava a cobrir-nos. Serien els estels i la lluna els que farien de llençols i no pas el llit de casa.

Sense voler, apareixen les primeres cases de la urbanització “Can Barata”. Aquí teníem el primer punt conflictiu de la marxa. Havíem de travessar la carretera de Rubí a Sant Quirze del Vallés, molt a prop d’una corba i això, ens feia agafar les mesures de seguretat més importants. Aturant el tràfic pels dos costats vam superar amb nota el possible perill. Una petita pujada i una baixada llarga eren els prolegòmens de la nostra arribada a Les Fonts, lloc on, per primera vegada, disposaríem de les instal·lacions de la parròquia de la Mare de Déu del Roser.

Bany i massatge. Eva i Jesús, mà a mà, ofe-

Infonnac

JUNY 2012

El tercer tram és relativament el més suau, amb lleugera pendent de pujada, per una pista ampla de terra, resseguint la riera de Rubí. Ja de nit, els grups de nois i noies cantaven i seguien el ritme imposat. Els nois més nerviosos, van fer acte de presència per el cap de marxa, en vans intents d’apujar el ritme i, amb ganes de vacil·lar-nos als més veterans. Allà, companys de marxa feien tot allò que podíem per que no forcessin la marxa. A Terrassa ens esperàvem, però no era temps de llançar per la borda els mèrits de tots aquells que, pacientment, veien passar les hores i els quilòmetres amb la motivació de tenir a la vista aviat la “muntanya sagrada”.

Arribem a Terrassa, primers carrers i els ànims de trobar-nos amb la resta d’amics i companys ens animàvem força, aire nou, il·lusions renovades pels esforçats de la ruta...

Terrassa. Parada i fonda (quilòmetre 28) Quina alegria va resultar la trobada dels dos grups! La motivació va fer que els incorporats amb el seu ànim i els resistents amb els seus, els ajuntessin i d’aquella unió i germanor, resultés un esperit nou i renovat. La gresca i tabola que vàrem fer a Terrassa no serà fàcil d’oblidar pels veïns, que cap a les dues de la matinada van haver de interrompre els seus somnis.

Terrassa - Estació de Torreblanca (10 quilòmetres) Amb els nouvinguts a la marxa corríem el perill de tenir un tren de dos velocitats. Però he de dir, que els que començaren la marxa a Terrassa, van saber adaptar-se des d’un primer moment al ritme que es marcava al cap de la marxa. Així, vàrem agafar el denominat Camí d’en Romeu, vell camí que era part del camí de Sant Jaume, ruta obligada de peregrins amb final a Santiago. Però allò està molt lluny i a nosaltres només ens interessa el tram fins a Montserrat.

Recordo com bordaven els gossos a la urbanització de Sant Miquel de les Guanteres, de la xerinola de les converses, de l’absència de la lluna, tant plena i tant tapada pels núvols alhora...

Ens endinsem al bosc i, mica a mica, ens apropem a un altre punt conflictiu de la marxa. Hem de creuar la carretera de Terrassa a Vacarisses, però aquesta vegada ho tenim tot controlat. Les bones gestions de la Sílvia han fet que la polícia municipal estigui preparada per ajudar-nos a passar-la sense perill. Dit i fet, quan arribàvem al punt de tall, dos agents estaven ja pendents de la nostra arribada. Érem el tercer grup de marxaires que passàvem per allà aquella nit. Agrupament i, a passar com a reis, trànsit aturat, vehicle policial d’escut, llums i pampallugues...

Coll Cardús ja estava a l’abast, el teníem a tocar dels dits, d’on ja es pot apreciar a l’horitzó el magnífic massís de pedra que és Montserrat. Encara que de nit, el seu perfil es retalla omnipresent, amb els llums del Monestir com a far dels peregrins. He de dir que sempre que pujo corrent amb els meus amics -Jesús, Albert i d’altres-, això ens ajuda i molt. Un cop a l’avituallament de l’estació, l’Oriol comenta que s’ha perdut

ESPECIAL MONTSERRAT 11 amb un grup d’uns 25 marxaires. Sortim per rescatar-los i tornar-los al bon camí...

Després d’uns minuts i amb l’ajuda dels talkies, tot solucionat.

Estació de Torreblanca - Estació de Vacarisses (4 quilòmetres) Deixem enrere la urbanització de Torreblanca i seguim pel polígon industrial de Can Torrella, al terme municipal de Vacarisses i, des d’allà, en suau baixada passem per la urbanització La Coma, buscant l’estació de Vacarisses. Terreny dur, ja que tot és per carretera. És el punt on trenca l’alba i arribem a tocar del dia al petit avituallament que els nostres companys han preparat.

Vacarisses - Monistrol Montserrat (5 quilòmetres)

de

No deixem la civilització, no debades l’asfalt s’ha fet amb gairebé molts indret per on passava el camí Romeu a Montserrat.

Can Serra i La Creu són dos urbanitzacions que hem de passar per seguir el nostre itinerari. En aquest tram, un cop hem deixat enrera La Creu, es puja un turó que la corona i que ens porta cap a Monistrol. Allà hi ha un dels punts singulars del recorregut, ja que d’antuvi els peregrins feien nit al denominat Hostal de la Creu. Encara es poden veure les runes de l’edifici format per carreus de pedra, les voltes de l’escales i l’arc d’entrada. Personalment l’indret el trobo colpidor, ple de misteri. La baixada és dura, està formada per un camí de pedra que el rei Pere III “El Ceremoniós” va manar endreçar, per a plaer dels peregrins. Des d’aquí es pot contemplar la muntanya de Montserrat, tant a prop que les seves dimensions en faran tenir calfreds. Havia de ser una imatge impressionant i fantàstica per els que anaven en peregrinació.

L’arribada a Monistrol de gairebé tot el grup de Barcelona i Terrassa va satisfer totes les

nostres expectatives i les trobades amb els pares, germans i resta de professors quedarà per sempre al cor de tots els que hem participat. Veure Monistrol tenyit de colors groc, taronja i el lila de les samarretes amb el logotip de la marxa ha estat meravellós.

Monistrol de Montserrat - Monestir de Montserrat (4,5 quilòmetres) Aquesta part del camí no té res a veure amb el que s’havia fet fins allà. Jo sempre dic que s’ha de fer sol, amb tu mateix, al ritme de cadascú. Quant arribes aquí, les cames no responen gaire i és on el cap es fixa la meta d’assolir el repte i arribar al Monestir. La pujada des de Monistrol és una de les més clàssiques, que no la més dura, que és la denominada Camí de l’Aigua. El pas cansí, però ple de colorit pels més de 600 participants, dona molt de goig.

Primeres dificultats, corriols i entrebancs de pedres i, quan les guanyes, comencen les interminables escales de formigó, primer les petites, després les que conformen les dures rampes fins la plaça del Monestir.

Aquí cadascú ha de fer la seva, amb la família, amb els amics, amb els professors...

El fet és que tots han arribat i han pogut gaudir d’unes experiències que mai oblidaran. L’acte de inauguració del monòlit dedicat a Santa Joana fa de cloenda a la I Marxa Lestonnac en el que participen els responsables del Col·legi i del Monestir.

Per part meva, agrair al Col·legi Lestonnac i els seus responsables, en particular a en Lluís Jordana, l’oportunitat de poder compartir amb tota la família de l’Escola aquesta meravellosa aventura plena d’harmonia i germanor, així com de poder aportar el meu petit gra de sorra en ajudar-los a assolir aquest gran repte que es van proposar i del que m’han fet partícip.

Infonnac JUNY 2012

12 ESPECIAL MONTSERRAT

Vivències...

P

odria parlar de moltes coses. De molts moments passats durant aquests darrers mesos. De la intensitat amb la que vam viure la darrera setmana de preparació. De la bogeria del dia abans. De la força que portàvem dins nostre moments abans de donar el tret de sortida a quarts de sis de la tarda del dissabte 5 de maig... Podria..., però seria la meva visió.

Aquell cap de setmana, Montserrat i Santa Joana, van tenir molts punts de vista: -Els de la seixantena llarga de caminaires que van acceptar el repte de pujar des de Barcelona.

-Els de la setantena que a les dues de la matinada s’incorporaven a Terrassa.

-Els de les dues-centes quaranta persones que van fer el darrer tram. Bravo pels més petits!

-Els de tots els que esperaven a Montserrat fins arribar a la inimaginable xifra de 700 persones!!!

Tots nosaltres tenim el nostre moment especial, aquell record que serà perdurable per sempre més. Poc ens podiem imaginar que la jornada fos tan rodona. Tothom va saber estar al seu lloc en tot moment: -Els caminaires, per caminar.

-Les assistències, per atendre quan feia falta.

-Els avituallaments, sempre a punt.

-Els autocars, posant-se a rodar a les hores indicades.

-Els voluntaris, disposats a fer la feina que s’els hi havia encomanat.

-Montserrat, per acollir-nos el dia que tancàvem la cel·lebració dels 400 anys de la Festa de la Presentació de Maria al Temple amb la inauguració del monòlit dedicat a Santa Joana.

Tot va anar bé. I les poques incidències van ser resoltes amb diligència.

Es pot demanar més? Sincerament, crec que no.

Quan a principi d’any, els membres de la Comissió vam rebre l’encàrreg de col·laborar en aquest “sarao”, no podiem pensar que tot es desenvoluparia tal i com va anar. Èrem conscients que s’ens girava feina però sabíem que entre tots els voluntaris que vam aplegar al voltant d’aquest projecte, tot era possible.

-Si es plantejava alguna pregunta, apareixia una resposta.

Infonnac

JUNY 2012

-Si hi havia un imprevist, sorgia la solució.

-Si algú es desanimava, trobava una paraula de suport.

Vam treballar com un equip. Un objectiu teníem al nostre cap. Una fita guiava els nostres peus. Montserrat ens acollia, Santa Joana ens esperava.

El retrobavent a Monistrol va ser especial. Era com la culminació de tota la feina feta. La constació de que tots plegats estàvem contents i que el darrer tram seria un agradable passeig entre amics, com així va ser. Veure el camí farcit de punts taronges, grocs i morats era encoratjador, era espectacular!

La inauguració del monòlit va ser la cirereta del pastís. Era el punt final a la Festa... o potser no.

Ara tenim els records, les anècdotes, les vivències. Cadascú de nosaltres destacaria una cosa diferent de l’altre. Però amb una cosa podem estar d’acord: l’esforç, la companyonia, el treball desinteressat, la predisposició, el confiar amb els altres , les ganes de voler fer bé les coses... Ara som més Escola!

Gràcies, entre tots ho hem fet.

Oriol Admetlla, membre de la Comissió Pujada a Montserrat

ESPECIAL MONTSERRAT 13

Sensacions...

E

l primer que volia dir-vos, companys, és: GRÀCIES A TOTS!!! Ha estat una trobada meravellosa on tothom ha aportat el seu granet de sorra.

Encara recordava fa més o menys uns 20 anys, quan vaig pujar caminant per última vegada a Montserrat. Amb el temps els records s’esvaiexen encara que sempre resten els més bons. Una experiència amb majúscules que s’ha de viure amb el seu punt d’esforç i patiment per després gaudirho encara una mica més. Amb els companys caminants, amics i familiars i tot un aura de motius latents: personals, religiosos, de superació, d’agraïment... El life motive de les nostres vides. I us tinc que dir que aquesta vegada ha superat els meus millors records i qualsevol expectativa que hagués pogut imaginar.

treure forces per tirar endavant, fins i tot quan pensàvem que no les teníem. Ambient fantàstic de GERMANOR. No vull oblidar el paper de la família; moltes d’elles es van incorporar en diferents punts. Era realment gratificant veure com s’afegien pares i fills a Terrassa i, més endavant, com el fill li preguntava al seu pare: “Com vas, papa? Vols aigua? Si et fa mal l’esquena ja et porto jo la motxilla”. AMOR. Altres es van incorporar a Monistrol, amb nens de totes les edats disposats, ens molts casos, a assolir una pujada èpica. Jo mateix no us puc descriure la IL·LUSIÓ de retrobarme amb el meu fill i la meva dona per fer la recta final de la pujada tots plegats. I moltes famílies que esperàvem als seus a

Montserrat, amb abraçades i petons d’orgull sincer.

Per últim, no vull oblidar-me de l’Escola i el paper que ha tingut com a aglutinadora d’aquesta gran idea que ens ha envoltat a tots. Germanor, esforç, companyerisme, unitat, perseverança, amistat, família, amor, positivitat, superació, satisfacció, fe, alegria, amistat, sentiment, respecte, ajuda, comprensió… són tan sols alguns -n’hi han molts més que de ben segur no he estat capaç d’escriure- dels VALORS que poden descriure el que vam viure (algú ho havia de dir).

ENHORABONA A TOTHOM I GRÀCIES!!!!!!

Sergi Saura, pare 2n A de Primària

L’organització al complert ha estat fantàstica, amb un grup de persones implicades que ha possat tot de la seva part perquè fos tot una mica més fàcil. Si teníeu abans de començar algun tipus de respecte per si eren moltes persones, molta responsabilitat, etc., FELICITATS, heu deixat el llistó molt alt. L’any vinent, de ben segur, s’afegirà molta gent més i no tinc cap dubte, tornarà a ésser un èxit. A les persones dels punts de suport amb els seus ànims, palmes i aplaudiments inclosos, i les seves atencions quan arribaven a cada parada, gràcies perquè ens vàreu donar energia extra en els moments difícils que tots vam tenir, quan pensàvem que ja no podíem més. Sempre amb un somriure i amb una vitalitat que ens va arribar a tots. Que quedi constància que el vostre gran ESFORÇ ens ha ajudat més del que imagineu.

No voldria oblidar-me de la nostra podòloga, l’Eva, amb una labor ESPECTACULAR, ajudant a tothom que ho va necessitar, sempre amb una bona cara i dónant ànims.

Sense la teva ajuda molts de nosaltres no haguéssim pogut completar el nostre viatge. I no oblidem que portava una motxilla de 12kg!!! Tota una campiona!

Vull destacar el companyerisme entre els caminants que es respirava a l’ambient, compartint gana, fred, begudes, menjar, bromes, dolors, olors (perquè no dir-ho)...

Tothom tenia paraules d’ànims i de suport.

Entre nosaltres ens vam fer més forts i vam

Infonnac JUNY 2012

14 ESPECIAL MONTSERRAT

... i agraïments Les paraules que es mostren a continuació són un recull dels mails que pares, mares, organitzadors, voluntaris, alumnes, Escola, etc. es vàren creuar a partir del dia següent del dia D, és a dir, del diumenge 6 de maig amb el goig i la il·lusió de compartir les vivències i els sentiments de cadascú i, sobretot, d’agrair tot l’esdeveniment des del minut 1.

Alguns d’ells, inclús, van proposar el fetdeprepararunEspecialMonserrat a l’Infonnac… i aquí el teniu.

Jo sóc un “extern”, és a dir, un convidat per part del Sergi, i la veritat és que l’experiència ha estat brutal, ja no només pel que significa fer-ho com a experiència personal, que també, si no per l’excel·lent organització, companyerisme, etc. que hi ha hagut. De veritat, no m’ho esperava tant bé i tant currat, i diu molt de tots vosaltres i de l’institució que teniu darrera.

Quin goig poder formar part d’aquest projecte comú capaç de mobilitzar tantes voluntats amb l’objectiu comú de compartir una manera de ser i viure. Quin goig poder compartir un cop més, una celebració amb els companys de la classe dels Pingüins.

Moltes gràcies per haver-me deixat disfrutar d’aquesta experiència amb vosaltres i espero poder repetir-la en un futur, encara que si fos avui us diria que no :-) Més endavant, segur!!!!

Família Arco Merino

Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc gaire aficionat a participar en actes d’aquest tipus, i menys de forma activa (en aquest sentit la Meri em compensa!!). Però us he de dir que ha estat un plaer compartir kilòmetres i hores amb vosaltres i tota la gent que ha participat.

He tingut la sort de no obrir el correu fins ara... I és que tanta negreta a la bústia d’entrada m’ha descol·locat. He anat llegint els correus, tots els correus, i he de reconèixer que se m’ha posat la pell de gallina... El perquè, ja l’heu dit vosaltres.

Poc es pot afegir al que ja s’ha dit en aquests missatges tant macos. Però voldria fer una menció especial pels nois i noies que han participat. He de confessar que no m’ho esperava. Una participació tant alta, amb tantes ganes i il·lusió, amb esforç i alegria, i sense una queixa.

En un moment en que molts joves es troben desorientats i és palpable la falta de valors que la nostra societat els transmet, aquests nanos em fan tenir esperances en el futur. I això em fa estar orgullós de la nostra Escola i els valors que inculca als nostres fills.

Moltes gràcies i enhorabona a tots.

Chemi

Gràcies

AIXÒ S’HA DE REPETIR!!! (d’aquí a un temps, és clar!)

Xavier

Com va dir “aquell” utilitzant dues paraules: IM-PRESIONANT. Moltes gràcies per la feina del cap de setmana. L’ÈXIT ÉS VOSTRE!!!!

Fins la propera.

Oriol Admetlla

El meu fill Pol Sendino Cullaré, juntament amb la família Paricio Pons (Ramon, Elena, Ramon i Marta) van tornar desde Montserrat fins a Monistrol on tenien el cotxe aparcat, a peu. Suposo que com es tracta del meu fill i amics em fa gràcia, però també perquè no tinc clar si ho va fer ningú més.

Moltes gràcies per tot.

Cristina Cullaré

Quina jornada més especial! L’entorn, els símbols, els retrobaments, la fe... Quin goig veure plegats tots els membres de la comunitat educativa actual: alumnes, mestres, pares... i trobar els qui en van començar a formar part fa temps!

Infonnac

JUNY 2012

Gràcies a tots per fer de la pujada a Montserrat un esdeveniment ben especial.

Encara queda el bon regust de la pujada a Montserrat…

Sóc de ben cert el que va arribar pitjor al final de la pujada, però segur que sense vosaltres no hagués arribat mai. Em vaig apuntar a la caminata d’una manera quasi inconscient, animat per un amic que estava molt il·lusionat en arribar a Montserrat des de Barcelona, almenys una vegada a la vida.

Quasi bé sense pensar-ho, i per fer-li costat, em vaig animar. Un cop immers dins la caminata, dubtava i molt si seria capaç d’arribar-hi. Va ser gràcies a l’equip de voluntariat, que tant per la seva ajuda física com psíquica, no vaig tirar la tovallola.

Gràcies a tots vosaltres he pogut compartir amb la meva família i amics un dia ben especial. Gràcies als que vàreu ajudar en totes les parades, als que anàveu al davant i als que vàreu suportar al darrera, tant la Irene com el Jordi Torcal, a l’Eva que pràcticament em va portar fins a dalt... Gracies de debò a tots.

Albert Domènech

ESPECIAL MONTSERRAT 15

Us escric quatre ratlles perquè transmeteu, ara ja passats uns pocs dies i ja fora “agulletes”, el meu agraïment a tots els organitzadors, col·laboradors i participants per tota la feina feta. Tot va estar organitzat absolutament d’allò més bé. Al final es va fer dur però amb la il·lusió de tots plegats es va aconseguir.

Moltes gràcies a tots plegats pel treball i l’esforç.

Jordi Ventós i família

Gràcies. Molt sincerament.

Gràcies pel vostre esforç, entrega i entusiasme. Gràcies també per totes les mostres d’alegria i agraïment que heu enviat durant aquests dos dies. Llegir els vostres missatges i felicitacions ha estat molt emocionant.

Estem molt satisfets que entre tots, Escola, professors, pares i mares, i alumnes hàgim organitzat una experiència tan enriquidora.

A partir d’ara hem de definir les actuacions a fer perquè quedi constància i recordatori d’aquesta primera pujada a Montserrat. En els propers dies acabarem de mirar com integrar les vostres propostes (Infonnac especial, reportatge gràfic…) i us tornarem a demanar ajut per a preparar tot el material. I ja hem de preparar la segona pujada per l’any que ve!

Us volem a animar a repetir experiències com la que hem viscut (en aquesta i en altres activitats) acompanyant els nostres fills en vivències que complementen l’educació que els donem a casa i les ensenyances que reben a l’Escola, i els fan crèixer com a persones mitjançant valors com el companyerisme i l’esforç. Necessitem del vostre ajut i us volem animar a participar cada cop més activament en les activitats que fem des de l’AMPA i l’Escola. Quanta més gent hi participa, més enriquidores i satisfactòries són les activitats que realitzem entre tots.

Agrair de tot cor la vostra dedicació i entrega, i reiterar que sense el coneixement i experiència de l’Oriol Admetlla, aquesta pujada a Montserrat no hauria estat possible. També donar les gràcies a la Paloma Sánchez-Rodilla que ha organitzat tota la

complexitat logística del grup de Monistrol.

I per últim, agrair la gran feina i suport de l’Escola i, en concret, l’ajut incondicional de l’Agustí Villalba.

Moltes gràcies.

Mar Pla

Només he dir MOLTES GRÀCIES a tothom!!!!!

Ha sigut una experiència fantàstica, crec que és una experiència a repetir.

Gràcies a la gent dels avituallaments per aguantar tota nit perquè tots el que venien el tinguessin preparat. TAN SOLS GRÀCIES!!!!!!

I compteu amb mi per una altra!!!

Salutacions,

El dolor passa i l’orgull de poder sentir-vos part d’aquesta gran experiència perdurarà durant tota la vida en cadascú dels que l’heu tastada per primera vegada. Els que ja en teniu experiència, compensa només de veure les cares de goig i èxtasi dels nouvinguts. És la recompensa de l’esforç, tant necessari com excitant alhora. Gaudiu de la recompensa de la feina ben feta i recupereu-vos de l’esforç. Si feu totes les coses amb la mateixa passió, no hi ha res impossible a la vida.

El meu agraïment i felicitacions més sinceres a tothom que ha col·laborat: Escola, professors, personal dels avituallaments, monitors voluntaris, nois i noies, pares i mares..., a tothom! Als nouvinguts, el meu reconeixement pel vostre esforç i determinació. Heu estat un exemple de compromís personal i valentia. Els que s’han quedat a casa, amb els comentaris dels marxadors, hi tindran prou per ser-hi a la sortida l’any vinent.

Ara, descoberta la sensació d’aquests reptes, ja sabeu el secret del perquè em podeu trobar, tant sovint, sobrevolant els camins.

Gràcies per poder gaudir amb vosaltres d’aquesta nova experiència que sempre portaré amb satisfacció.

Atentament, Àngel

Mª Luz Marcos

Infonnac

JUNY 2012

16 ESPECIAL MONTSERRAT Ahir a aquestes hores no tenia forces ni per escriure però d’avui no pot passar que us feliciti per la bona feina que vareu fer en l’organització de la Pujada a Montserrat. I no només ho penso jo, tothom amb qui he parlat pensa el mateix. Així que podeu estar molt satisfets de la vostra tasca.

un caldo que et tornava a la vida. Moltes i moltes gràcies. Aquest només ha estat el primer any.

Una abraçada a tothom.

Jordi

Josep Manel Giner

Res més a afegir a tots els vostres comentaris que heu fet, però és ben cert que l’experiència des del primer minut ha estat increïble !!!

Gràcies a tots per cadascun dels minuts que hem passat junts! Gràcies a l’Escola i gràcies als alumnes.

Sí que voldria fer-vos un comentari. Només acabar vaig demanar-li a la Raquel Redondo, delegada d’Etapa, poder agrair a l’Escola la tasca feta en la propera reunió de delegats i que a la propera revista de l’Infonnac puguessim reflectir les mostres d’agraïment de tots els pares i mares de la classe que representem, 1r A. Vistos tots els correus d’avui, i si em permeteu, m’agradaria reflectir un resum de tots el comentaris per tal que tothom sigui partícep de les mostres i valors que transmetem, així doncs, ho farem extensiu a la propera reunió de dimecres a l’Escola i farem el resum per manifestar la nostra gratitud.

Una forta abraçada a tothom.

David Margallef

Moltes gràcies per la magnífica organització. Us ho heu treballat de veritat i amb uns resultats extraordinaris.

Miquel Cateura

Jo vaig ser monitora d´un esplai de disminuïts psíquics (quan era jove, fa mil anys) i organitzaven sortides de cap de setmana i colònies. Per aquest motiu sé que hi ha molta feina per a organitzar una sortida com aquesta de Montserrat. Tant els alumnes com els pares vàrem gaudir molt. La meva filla va tornar molt contenta. Crec que també és una bona tasca educativa: apreciar la natura, tenir cura del cos, aconseguir les coses amb esforç, etc. A més a més, van estar molt protegits i cuidats en tot moment.

Mil gràcies i una abraçada a tots.

May-Llorens

Entre tots heu resumit les sensacions d’avui.

Realment va ser una experiència brutal.

Vull reiterar les gràcies a la gent que ens va anar seguint durant tota la nit, preparant uns entrepans de nocilla boníssims i amb

Em sembla que ho heu dit ja tot i ho subscric tot. Què més es pot dir?

Moltes gràcies a TOTS per fer ESCOLA d’una manera tant xula. Va ser un dia i una nit per no oblidar. L’organització perfecta i l’ambient també. Bona idea de fer un Infonnac especial. Crec que serà una data del la qual podrem dir amb orgull: Jo també hi era!!

Oriol Daví Mes de 60 herois que surten de Barcelona, 70 més que s’els hi junten a Terrassa i 500 més des de Monistrol. Una dotzena de “vetlladors” per donar suport i ajut a la marxa.

Un munt de imatges, per mi, la més emocionant quant a Monistrol es junten els que arriben al matí amb els que porten tota la nit caminant, i els hi insuflen una nova energia per el tram dur que queda.

Moltes gràcies Oriol per el teu lideratge tranquil.

Moltes gràcies Mar per el teu suport incondicional.

Moltes gràcies Eva per la teva energia i cura del més important: els pèus dels caminants.

Moltes gràcies Irene i Xavier per haver conduit la marxa des del darrer.

Infonnac

JUNY 2012

ESPECIAL MONTSERRAT 17 Moltes gràcies Agustí i Lluís per el suport des de l’Escola.

Moltes gràcies al meu fill i els seus companys per haver-me ensenyat el seu coratge.

Sempre podré dir que vaig formar part de la Primera Pujada Lestonnac a Montserrat. Jo també crec que mereix un especial Infonnac.

traduït en un èxit tant de participació i d’organització com de resposta “espaterrant” de la gent!

I molt especialment a l’Oriol, que ha sabut liderar i reunir-nos a tots per fer-ho possible.

Una abraçada i... tots fem Escola!

Xavier Metzger

Joan Vidal

Cristina

MOLTES GRÀCIES a l’Oriol, impulsor i ànima de la caminata!

Oriol, moltes felicitats !

MOLTES GRÀCIES a l’Eva i a la seva motxilla!

Moltes gràcies a tú, a tota la gent que ho ha organitzat i a tots els voluntaris i voluntàries del mocador color groc al coll. Heu fet una feina impresionant. Us desitjo que continueu sempre amb aquesta il.lusió.

MOLTES GRÀCIES a tots els que vàreu passar la nit fent-nos de suport (no sé pas què és més cansat, caminar o la vostra tasca!!)

MOLTES GRÀCIES a l’Agustí, a l’Escola i a l’AMPA per les hores dedicades a preparar tota aquesta gran festa!

Fins la propera.

El primer, desitjar que tots estigueu recuperats tant físicament com emocionalment, perquè crec que ha estat una experiència d’emocions. Entre tots ho hem aconseguit i això és el més important. I una cosa també molt important és l’exemple que hem donat als nostres fills, això també és educació.

Si em permeteu, jo poso alguns dels adjectius que l’Oriol ha resumit tan bé: entusiasme, treball en equip, il·lusió, companyerisme, suport, alegria, organització complerta, professionalitat, altruisme, compenetració, animació, goig, satisfacció, ajut, objectiu comú... N’hi ha tants! Va ser fantàstic. Estic orgullosa d’haver format part d’aquesta experiència tan bonica amb aquest bon equip que vam formar entre tots.

Una abraçada a tots,

Moltes gràcies!

Nuria Sánchez

Meri

Moltes gràcies als que van anar des de Terrassa i van animar als alumnes. Les meves filles Ariadna i Carla em van explicar coses molt maques de tots (els hi ha quedat una bona experiència per explicar als seus companys d’Escola). Els de suport de nit, gràcies també per recollir a la Carla i en Juan per portar-li els pals. Jo també em vaig sentir molt acollida per tots. No tinc mes paraules per descriure millor totes les experiències viscudes per tots. A casa estem molt contents de haver-hi anat.

Si jo estic reventada, no vull ni pensar com esteu els que heu caminat… Però molt i molt contenta d’haver viscut i compartit amb tots vosaltres aquesta experiencia; sempre hi ha una primera vegada.

Una abraçada Ana Sànchez-Lafuente and Cía.

Només volia donar les gràcies a tothom qui ha col·laborat en la pujada, per l’entusiasme i les ganes de fer bé les coses, i que s’han

Felicitats i gràcies a tothom.Vam formar un equip superior. Estic orgullosa de formar part de l’Escola Lestonnac Felicitats a tothom

Poques coses més es poden afegir a tot el que s’ha dit.

Irene

Felicitar un altre cop a l’organització perquè no va faltar de res. Vàreu pensar en tots els detalls. Es nota que sou professionals.

Igualment, això no ho fa qualsevol. Cal tenir molta capacitat per aconseguir el que entre tots vam fer ahir i quasi... sense incidents.

Joan Miquel Viñallonga

Oriol, tot i que ja t’he donat les gràcies personalment aquest matí, no vull deixar de fer-ho per escrit; potser per allò que les paraules se les emporta el vent!

A títol personal, vull agrair-vos l’excel·lent organització d’aquesta 1a pujada de Barcelona a Montserrat: les informacions prèvies, els voluntaris, els guies, els responsables dels avituallaments, l’Eva i la seva feina a cada parada amb els “lesionats”...

Penso que activitats com aquestes s’han de

Gràcies per el bon rotllo creat entre tots.

Sílvia Egea

En aquests moments no tinc paraules per expressar el que ha sigut aquesta experiència i provaré de tenir una estona tranquila per poder expressar-ho el millor que pugui.

Només voldria llençar una idea que se m’ha acudit: es podria fer un “Especial Infonnac” sobre la pujada a Montserrat, amb fotos, comentaris, vivències de gent de diversa, impressions..., el que sigui.

Infonnac JUNY 2012

18 ESPECIAL MONTSERRAT

Quins records...!

Avui, 26 de maig, he tornat a passar amb la família, com pràcticament tots els caps de setmana d’hivern, per l’autopista de Manresa, direcció Nord, però ha estat diferent, he sentit coses... La primera, al passar per Terrassa i veure “el Don Cándido”.

Recordo alguna de les bromes i dels comentaris: “I si agafem una habitació per sis, demà taxi i cap a dalt...”.

Dins del possible, vaig mirant dreta i esquerra; “per aquí em sembla que vam passar”, penso per mi mateix. No dic res. Tot està dins del meu cap, del meu pensament. promocionar per “fer més escola”. Crec que tu n’has estat el gran organitzador o, si més no, el cap visible de la Comissió... Fes arribar el meu agraïment a qui ho creguis oportú!

MOLTES GRÀCIES, i fins aviat!!

Moltes gràcies pel cap de setmana que ens heu donat en quant a la caminata fa referència.

Primer, pel fet d’haver-me inscrit fora de plaç i després per la magnífica organització de l’event. Ha estat tot perfecte: organitzadors, metges, avituallaments, recorregut, previsió… Felicitats! A nivell personal, he patit força, sobretot a Torreblanca, però entre tots m’heu motivat per seguir i ho he aconseguit. Moltes gràcies a tots per tot!!!

Lluís

Som un dels autocars que va sortir de l’Escola a les 8:30h cap a Montserrat!!!

I un cop allà, tots van voler adquirir la seva samarreta, fins i tot els nens es van encarregar de que tothom tingués el seu mocador!

Tots vàrem passar un gran dia!!!!!!

Infonnac

JUNY 2012

Volia haver escrit abans, però he tingut feina en llegir toooooooots els mails.

També ho volia haver fet abans, més que res per ser una mica original.

Estic d’ acord amb TOT el que s’ha escrit, hem funcionat com un EQUIP i parlo dels organitzadors, del grup de reforç, dels voluntaris, dels walkies (jeje) i, com no, dels nanos, aquets també formen part de l’equip, perquè gràcies a les seves xerrades van fer que les nostres hores i quilòmetres anessin passant... volant. Tots amb un somriure encara que anessin “petats”’, sense cap queixa. I els grans “herois” , els que es van haver de retirar perquè els seus músculs van dir prou aquella nit, i tot hi així volien continuar perquè segur que podríen acabar.

Quina lliçó. Una amiga em va dir que el camí, a la vida, és fa caminant,... pas a pas i cadasqú el seu,... doncs cap a Montserrat.

GRÀCIES, vaig anar de voluntària perquè em pensava que havia d’ajudar... Havia de “donar” a l’Escola una petita part d’allò que m’han donat ells i... resulta que l’ESCOLA m’ha tornat a guanyar... I és que SEMPRE estaré en desavantatge... I és que em penso que ho començo a entendre i creure quan em diuen que compti amb ells i amb tots vosaltres perquè som una família, la FAMÍLIA DE LESTONNAC. MOLTES GRÀCIES Eva

Ja la torno a veure, majestuosa com sempre, però diferent per mi. Un altre cop records i dins d’aquests, comentaris del grup: “Ara per on pujarem?”o “És impressionant!” o “Vinga, que encara que la tenim aquí davant, ara anirem bordejant, i sembla que no s’acaba mai”. Passar per davant de la serralada de Montserrat en cotxe és un moment, però durant una bona estona, al deixar-la enrere mirant pel retrovisor, encara hi penso...

Estic molt content d’haver pujat caminant des de Barcelona i fer-ho amb la resta de la família des de Monistrol. Quan dic família em refereixo al Pau, al Daniel i la Mònica, però també tots aquells que vam ser-hi allà.

Manel Vázquez

ESPECIAL MONTSERRAT 19 Els alumnes de 3r i 4t de Primària expliquen com van viure la seva experiència. La majoria d’ells van acabar molt cansats però satisfets i orgullosos d’haver compartit un dia com aquest amb tota l’Escola.

Jo el diumenge m’ho vaig passar molt bé, em va fer molta il·lusió veure com posaven el monòlit de Santa Joana en aquell camí.

Marta Cañadas (4t) A Montserrat estava tot molt ben preparat. Va ser un detall la samarreta de Lestonnac. Em va encantar! Va anar molt bé tot, em va agradar molt i m’agradaria que es tornés a repetir un altre any.

Elena Sánchez (4t) Va ser molt divertit. Va ser el millor dia de la meva vida. Roger Queralt (3r) Jo no em vaig cansar gens perquè vaig pujar en cremallera, però em va agradar molt el dia. Solen Rieusset (3r) Segons la meva opinió, el dia ha estat molt divertit i molt ben organitzat. No em vaig cansar gaire. Zuriñe Eskubi (3r) El que va tenir lloc a Montserrat ens va agradar un mun i, a més a més, ens vam adonar que estava molt ben organitzat. Tot i que ens vam cansar bastant. Beatriz Maristany i Laia Admetlla (3r) M’ho vaig passar molt bé, perquè no em vaig cansar i em va agradar fer l’excursió de pujar per la muntanya. (3r) Va ser molt divertit, però jo em vaig cansar molt. Isabel Rebés (3r) Em va agradar molt, encara que em vaig cansar. Estava molt ben pensat. Clàudia Verdaguer (3r) La pujada a Motserrat em va agradar molt i el que més, veure el monòlit de Sta Joana. Pau Puerta (4t) M’ho vaig passar molt bé… A més, vaig arribar davant d’alguns professors! Biel Giménez (3r)

La veritat és que la pujada va cansar molt, però s’havia d’intentar.

El menjar estava molt bo i el monòlit era molt bonic. Victòria Piella (4t)

Va ser molt divertit però cansat. Vaig pujar amb el Joan, l’Arnau i el Pol Canals. Quan vaig arribar a dalt hi havien croassants de xocolata. Em vaig caure… El dia va ser flipant. Jose Arciniega (4t)

Ha estat una experiència inoblidable que cal recordar. Xavier de Bonis (4t)

Jo vaig anar a Montserrat caminant des de Monistrol. Em vaig cansar una mica però va valdre la pena d’anar veure el monòlit!!! Alba Devesa (4t) Em vaig cansar una mica sobretot al final, però em va fer molta il·lusió perquè va ser molt divertit. Mariona Pons (4t) El meu pare va anar des de Barcelona a Monserrat i el vaig trobar a faltar. Quan el vaig veure estava molt cansat . Després vam anar al camí a veure l’estàtua. I després vam anar a dinar tots junts. Nuria Martínez (4t)

A mi el dia m’ha semblat molt divertit. Pol Canals (4t) He pujat a Montserrat. Ha sigut divertit, però alhora dolorós. Ha valgut la pena pujar!. Oriol Campo (4t) Nosaltres vam pujar des de Monistrol i vam voler pujar corrent per arribar els primers. Però va ser un desastre, perquè ens vam cansar molt i ens va avançar molta gent. Al final, vam arribar a Montserrat sans i estalvis i vam poder veure el monòlit que hi havia al camí de Sant Miquel. Per sort, vam baixar amb el cremallera i vam tornar a casa en cotxe. En resum, ens ho vam passar molt bé. Pol i Adrià (4t)

Patrocinadors Pujada a Montserrat:

Infonnac JUNY 2012

20 ESPECIAL MONTSERRAT

Infonnac

JUNY 2012

22 NOTÍCIES

Per Sant Jordi, una rosa i un LLIBRE a Lestonnac

U

n cop més vam poder muntar l’AMPAradeta de llibres i roses i vam poder cel·lebrar Sant Jordi tots plegats. Des de la Comissió Lúdica volem donar les gràcies a tots els voluntaris per la seva ajuda i a tothom que aquell dia va aprofitar per comprar un llibre i una rosa. Entre tots vam posar un altre granet de sorra.

Fins Sant Jordi 2013!

Comissió Lúdica

Agraim la col·laboració de les següents editorials:

XERRADES per ajudar a decidir-se professionalment

C

onduïdes pel professor Jordi Torcal, el passat 13 d’abril, vam tornar a fer les Xerrades Vocacionals als alumnes de 4rt d’ESO (i ja van quatre edicions des del 2009).

Gemma Artieda, filòloga i editora internacional de llibres d’idiomes; Carme Petrel, enginyera nuclear i professora d’universitat; Paco Serena, directiu d‘empresa i ex-patriat amb llarga experiència a la China i a América Llatina; i una baixa de darrera hora que va ser suplerta pel Joan Vidal, metge, van ser els conferenciants en aquesta ocasió.

La varietat en les carreres profesionals de les mares i pares de l’Escola va permetre que els nois i noies a punt de decidir quin Batxillerat han d’escollir, tinguessin més informació sobre el què significa la vocació professional com a projecte sempre en marxa. Un altre cop, els valors d’esforç continuat, persistència i ser versàtil i obert davant dels canvis es van reflectir en les trajectòries dels nostres conferenciants.

L’activitat és molt ben valorada, tant per part dels alumnes, com per part de l’Escola.

MÚSICA celestial en un festival quasi històric

É

s un plaer poder veure -i en aquest cas, també sentirel que aprenen els nostres fills a classe, un dia a dia que els fa crèixer en coneixements i il·lusió, especialment, com és aquest cas, sobre la música. Els dies 24 i 25 d’abril es va celebrar a la Sala d’Actes de l’Escola el XVIIè Festival de Música dels alumnes de 1r. i 2n de Primària qui vàren actuar tots dos dies per als familiars d’un curs i d’un altre, respectivament. Vestits de blau fosc i blanc, omplien l’escenari amb les seves veus i els seus somriures fins posar-te la pell de gallina i els ulls a punt d’emoció, sobre tot, al sentir les lletres tan boniques i especials de les cançons. També hi havien d’altres de més divertides amb les que reia tothom! La cançó del final, tots plegats a una veu, amb les mestres, va ser la “traca final” a un acte que jo, a sobre, vaig poder gaudir per partida doble!

Mare de 1r i 2n de Primària

Infonnac

JUNY 2012

NOTÍCIES 23

Bàsquet Lestonnac. La feina BEN FETA

F

inal de curs… Un altre curs… Un curs on el primer que cal fer és felicitar a tota la família de bàsquet Lestonnac per la feina feta: jugadors/es, entrenadors, pares/ mares… Per sobre de tot es valora la bona feina feta, per sobre dels resultats es valora com han creixcut els equips, com ha millorat cada jugador/a, com ens guanyem amb el nostre bon comportament el respecte del món del bàsquet…

Però, evidentment, els resultats estàn allà i aquest any cal destacar força equips…

Tres equips han quedat campions de les seves lligues: Prealeví femení, Preinfantil masculí i Infantil masculí. FELICITATS CAMPIONS!!!!

Quatre equips més han quedat sots-campions dels seus grup: el Benjamí masculí, el mini Masculí, l’Infantil femení i el Júnior masculí. FELICITATS SOTS-CAMPIONS!!!

Per un altra banda, destacar les activitats d´aquest darrer trimestre dels més petits, fent trobades amb l´escola de bàsquet del Nacho Solozabal i els Jesuites de Casp. No té preu la il·lusió de veure aquests futurs jugadors/es el dia del seu primer partit.

ben etapa com a jugadors de bàsquet Lestonnac. Gràcies LLUIS BROSSA, MARC ELOSUA I JORDI CANYET. Així doncs, acabem un curs amb ganes ja de començar el següent.

MOLTES GRÀCIES I BONES VACANCES A TOTHOM!! 1-2-3 LESTONNAC!!!

Patrícia Costas, Cap secció Bàsquet

Donar la benvinguda als nens i nenes de 3r que el proper curs començaran a competir com a equips benjamins. BENVINGUTS!!!

Ens agradaria donar les gràcies als tres jugadors que aquest any finalitzen cicle i aca-

La PRIMERA COPA pels benjamins de bàsquet

E

l passat diumenge 3 de juny, l’AMPA de l’Escola Sagrada Família (SAFA) celebrava la 45a Diada de l’Esport. L’equip benjamí masculí de bàsquet de Lestonnac va ser convidat a participar en un triangular. Desprès d’una victòria força cómoda, tocava jugar contra l’equip local per determinar qui dels dos s’enduia la copa de campió.Va ser un partit força intens, amb diferències bastant minses en el marcador. Al final, tot i un arbitratge una mica permissiu amb l’agressivitat de l’equip local, la victòria va caure del nostre costat. Era la primera copa per aquest equip que tot just ha començat a competir aquest curs i l’alegria que per a ells va suposar era comparable a la que deuen sentir els jugadors professionals. Tan era així que aquella tarda, a més d’un, li va costar estudiar les “civilitzacions” al no poder deixar de recordar l’emoció de recollir el primer trofeu. Segur que això els animarà a treballar de valent el proper any! Enhorabona a tots, jugadors i entrenadors, i un agraïment molt especial per en Diego, per la seva estima i paciència envers els jugadors.

Daniel Valldosera Marsé

Infonnac JUNY 2012

24 NOTÍCIES

Pares i alumnes córren contra la POBRESA

E

l dissabte 26 de maig, amb motiu de La Marató per la pobresa de TV3, va tenir lloc la iniciativa solidària “Corre contra la pobresa”, organitzada per runBCN, un nou projecte iniciat per uns pares de l’Escola. L’activitat va tenir una gran acollida, reunint uns 130 corredors i caminants de totes les edats i condicions que així van fer la seva aportació en la lluita contra la pobresa i la difusió del missatge de la Marató. I entre ells hem de destacar un nombrós grup de pares i alumnes de Lestonnac. Els participants es van repartir en quatre grups: 10 km, 5 km, 2 km corrent i 2 km caminant. Tots van gaudir d’un matí festiu i familiar, van rebre un obsequi de runBCN i van posar el seu granet de sorra per aquesta causa. Ningú es va quedar fora de joc!! Amb aquesta activitat vam aconseguir recaptar 910 euros que es van ingressar a La Marató de TV3.

Podeu veure les fotos i el vídeo de l’activitat al Blog de runBCN: http://runbcn.blogspot.com.es/

Un VOLEIBOL juvenil d’alt nivell

E

l passat dia 1 d’abril, l’equip juvenil de voleibol de l’Escola va participar a l’important Torneig de Tossa. Va ser enquadrat a la categoria “Open”, per tant, oberta a totes les edats. I, a més, mixta, amb la qual cosa alguns equips eren íntegrament masculins i d’altres amb més d’un noi, motiu pel qual l’Alejandro Montesinos, entrenador del pre-aleví de l’Escola, va reforçar l’equip.

La competició constava de vuit equips i, com ja ens tenen acostumats, les nostres noies van jugar a un alt nivell, assolint la final on malauradament van perdre per dos punts contra l’equip de l’Escola Súnion.

L’experiènciava ser prou enriquidora i, un cop més, ens van felicitar tant pel nivell de joc, com per l’actitud mostrada al llarg de tot el torneig.

Manuel Montesinos

Unes noves GUANYADORES de bàsquet

L

estonnac ja té un nou equip campió. Les catorze jugadores del prealeví de bàsquet femení han quedat primeres en la Lliga del Consell Escolar d’aquest curs. Tot un repte que aconsegueixen aquestes petites lluitadores i que les encoratja per a seguir endavant la propera temporada.

Gràcies al seu entrenador, Manu Espinós, i a l’esforç que hi han posat les jugadores, l’evolució de l’equip ha estat molt bona. Confiem que no afluixin!

Així es fa, Lestonnac!

Infonnac

JUNY 2012

NOTÍCIES 25

Les darreres COMPETICIONS de natació del curs

A

quest darrer trimestre hem realitzat tres competicions.

La primera va ser el 24 de març, la MARATÓ DE NATACIÓ, a la piscina d’Horta.

Enguany vam participar un total de 76 nens, des de 1r de Primària fins a Batxillerat.

Com cada any, va ser tot un èxit de participació i tothom, nens i pares, van gaudir del gran ambient. Vam aconseguir entre tots nedar 8.375 metres!!! Esperem el proper any seguir contant amb la participació dels nens i nenes de l’Escola que, per un dia, es posen el banyador per participar a una jornada aquàtica diferent. Destacar, sobretot, i agrair la implicació dels nedadors més grans i veterans de l’equip, perquè sense la seva ajuda tot hagués estat més complicat de dur a terme!

La segona prova va ser al mes d’abril al C.N. Sant Andreu, on vam realitzar la COPA BARCELONA’92, és a dir, la Final de Barcelona.

Era un dia de pluja, un dia gris i els nervis estaven a flor de pell.Tot i els nervis, els nedadors van donar el màxim d’ells i van competir amb la serietat que tocava a una final.

RESULTATS: - Eva Castel: 12a classificada de Barcelona amb 25 m. crol - Clàudia Castel: 11a classificada de Barcelona amb 25 m. crol - Beatriz Maristany: 11a classificada de Barcelona amb 25 m. crol - Núria Alsina: 17a classificada de Barcelona amb 25 m. crol - Clàudia Mercadé: 1a classificada de Barcelona amb 25 m. braça - Martina Ventós: 1a classificada de Barcelona amb 25 m. papallona - Berta Fitó: 4a classificada de Barcelona amb 50 m. crol

- Andrea Montero de Novoa: 9a classificada de Barcelona amb 100 m. braça - Ariadna Garreta: 15a classificada de Barcelona amb 100 m. crol - Pau Sànchez: 9è classificat de Barcelona amb 100 m. crol - Clàudia Salmeron: 7a classificada de Barcelona amb 100 m. esquena i 6a classificada de Barcelona amb 100 m. crol - Roger Lapeyra: 2n classificat de Barcelona amb 100 m. papallona i 3r classificat de Barcelona amb 100 m. crol - Guillem Gómez: 3r classificat de Barcelona amb 100 m. esquena i 6è classificat de Barcelona amb 100 m. crol - Víctor Rubio: 3r classificat de Barcelona amb 100m. papallona i 8è classificat de Barcelona amb 100 m. crol - Verónica Rubio: 6a classificada de Barcelona amb 100 m. esquena i 4a classificada de Barcelona amb 100 m. crol - Irene Fayos: 4a classificada de Barcelona amb 100 m. esquena i 6a classificada de Barcelona amb 100 m. braça - Blanca Alsina: 9a classificada de Barcelona amb 100 m. esquena i 5a classificada de Barcelona amb 100 m. braça - Magdalena Cárceles:1a classificada de Barcelona amb 100 m. braça i 2a classificada de Barcelona amb 100 m. papallona.

De tots ells, només uns quants, a partir de la categoria aleví, van poder optar a participar a la FINAL DE CATALUNYA, disputada a

Amposta el 19 de maig a la tarda. Llarga espera, avorriment, desesperació, mala organització, companyerisme, gana, cansament, alegria... podrien ser alguns dels adjectius per qualificar la jornada d’aquesta la final.

Vam entrar al recinte a les 15 h i d’allà en sortíem a quarts de déu! Moltes hores, però vam sortir amb la satisfacció de la feina ben feta i molt orgullosos dels nedadors, ja que tots van baixar les seves marques i aquest era el nostre principal objectiu.

RESULTATS: - Berta Fitó: 21a classificada de Catalunya amb 50 m. crol - Roger Lapeyra: 7è classificat de Catalunya amb 100 m. papallona i 15è classificat de Catalunya amb 100 m. crol - Guillem Gómez: 16è classificat de Catalunya amb 100 m. esquena - Víctor Rubio: 11è classificat de Catalunya amb 100 m. papallona - Verónica Rubio: 11a classificada de Catalunya amb 100 m. crol - Irene Fayos: 14a classificada de Catalunya amb 100 m. esquena - Magdalena Cárceles: 7a classificada de Catalunya amb 100 m. braça i 9a classificada de Catalunya amb 100 m. papallona.

Pel proper any esperem més i millor!!! A més, cal destacar que de cara al proper curs volem entrenar dos dies al migdia de 1r a 5è de Primària, per tant, si algú està interessat, només cal que vagi a l’AMPA! BONES VACANCES I...

A GAUDIR DE L’AIGUA! Anna Coma, Responsable Equip Natació

Infonnac JUNY 2012

26 NOTÍCIES

CAMPIONES en esportivitat i respecte

E

l CVB-Barça “A”, en la categoria benjamina, on milita la Clàudia Manresa de 2n C i que entrena un vell conegut de l’Escola, en Sito Guerrero, s’ha proclamat campió del seu grup, on només han perdut un partit. El nucli del grup està format per una sèrie de jugadores -entre les que hi és la Clàudia, que ja porten dues temporades juntes-, a les que ràpidament s’han integrat les noves. Simbolitzen l’esperit de no deixar cap pilota sense lluitar, i prenent-se tots els partits amb les regles de la màxima esportivitat i respecte pel rival.

Josep M. Manresa, pare

La FELICITAT de guanyar a natació

E

l passat 14 d’abril de 2012 vaig participar a la competició de natació de la Copa Barcelona després d’estar molt temps intentant quedar entre les tres primeres, amb l’esforç i recolzament de tot l’equip de competició de natació. Vull compartir la meva alegria amb tots vosaltres i donar les gràcies a les meves entrenadores, l’Anna Coma i la Gemma, perquè creuen en mi i m’ajuden quan em queixo.

Com veieu a la fotografia vaig quedar 1ª classificada a la Copa Barcelona en l’estil de papallona. Va ser un dia molt feliç per mi. Gràcies.

Martina Ventós, 4t A de Primària

Anem de COLÒNIES!

U

n curs més, les colònies han estat uns dels aconteixements més esperats per tots els alumnes de l’Escola. Els de P4 s’han estrenat en aquesta aventura de marxar lluny de casa durant tres dies, una experiència fantàstica i enriquidora que no ha fet més que començar per ells i que ja podran viure a partir d’ara cada curs. Els més “veterans” ja les esperen amb il·lusió en les diferents dates segons els cursos, però amb un denominador comú: gaudir d’uns dies -nits incloses- de convivència amb els companys i mestres en un entorn privilegiat, amb un gran ventall d’activitats i passant-s’ho d’allò més bé; quasi podriem ben dir que sense notar a faltar als pares, segur! No podem dir pas al contrari…, tot i que (amb la boca petita) també vam aprofitar per gaudir d’aquesta “llibertat”.

Les motxilles, els sacs, les bambes, la crema solar, els pijames… van ser testimonis, un any més, de les diferents còlonies realitzades sempre amb una organització molt acurada i, sobre tot, viscudes amb molta molta il·lusió per part de tots els nens i nenes.

Raquel Redondo, mare 1r i 2n de Primària

Infonnac

JUNY 2012

Lestonnac guanya als JOCS FLORALS de l’Eixample

E

l passat dia 1 de juny, Lestonnac es va endur quatre premis als Jocs Florals de L’Eixample, en diferents categories. Laura Dolça Quer, de 2n B de Primària, guanyadora del tercer premi en la categoria A (Poesia), explica com ho va viure: “Jo estava molt contenta quan em van dir que podia anar a l’Auditori i més quan em van cridar pel tercer premi. De debò que estic molt feliç per ser guanyadora de classe i finalista de l’Auditori. També m’ha agradat conèixer l’autora del llibre que m’han regalat.”

Karolien Quer, mare

La princesa feliç Al matí els ocells al finestral Canten de joia i alegria Perquè al començar el nou dia Ella veurà el seu príncep blau.

Ara ja tot li plau.

La tristor que ella tenia S’ha fos en la llunyania D’un temps que ja ha passat.

No vull terres ni esclaus, Ja he fet la meva tria.

Amb família i amor jo tindria El que sempre he somiat Autora: Laura Dolça

TEMPS LLIURE 27

Poques coses gratis, et fan SENTIR TAN BÉ

E

nguany, diumenge 15 d’abril, és va disputar la 34a edició de la Cursa de El Corte Inglés amb rècord de participació, que l’han convertida en la cursa popular més nombrosa d’Europa. La cursa té un aspecte solidari perquè cada any difon l’excel·lent tasca del Banc dels Aliments i en promou una recollida massiva d’aliments voluntària entre els participants. Per tercer any consecutiu vàrem convocar davant l’Escola a

tots aquells pares, mares, alumnes, ex-alumnes, professors i tothom que hi va voler participar per fer-nos una foto de família abans de la sortida.

Nosaltres també, com la cursa, hem fet rècord de participació.Tots vam gaudir d’una matinal d’esport on l‘important no era batre cap marca, sinó arribar a la meta i com diu el lema: “Poques coses gratis, et fan sentir tan bé”.

Jordi Torcal, pare de 5è de Primària i de 2n d’ESO

El proper any t’esperem a la CURSA!

E

l dia 15 d’abril, a tres quarts de nou, vam quedar tots a la porta de l’Escola per fer-nos una foto i demostrar la nostra valentia de córrer gairebé 11 quilòmetres. Estàvem a punt de córrer la Cursa de El Corte Inglés! En arribar a Passeig de Gràcia, el carrer estava ple de gent, tant d’aficionats com de professionals, que només es volien divertir. També hi havia famílies, pares amb els fills petits, gent amb el seu gos, etc. El millor de la cursa és que no és obligatori córrer durant tot el trajecte, sinò que pots anar caminant però sense passar-te de les dues hores i mitja. I a més a més és gratuïta!! L’any que ve animem a tothom que vingui a córrer la cursa de El Corte Inglés per millorar la seva salut, superar el seu repte i passar una estona agradable amb els seus amics.

Silvia Bayés, Anna Berenguer, Mireia Molina, Eugènia Marfà i Mireia Codina, 2n ESO A

28 TEMPS LLIURE

El DESIG de retrobar-nos

I

vet aquí que arriba, per quarta vegada, el final de curs. I, si bé ja s’havien comprovat les ganes de gresca i de bon rotllo que hi ha hagut entre totes les mares durant aquest temps, ja tornem a ser-hi amb el darrer sopar de mares del curs de 1r de Primària. I no podem posar subtítols a aquesta reunió perquè n’hi ha de tots els colors: de l’A, del B i del C. Volem esgarrapar fins l’última setmana de classe, fins a l’última possibilitat de reunió per a deixar palès que ens uneix alguna cosa més que compartir l’Escola i que aquest fet ha estat, en bona part, producte de l’esforç d’algunes mares en preparar

convocatòries i activitats per a compartir entre pares i fills i també per a gaudir entre nosaltres soles.

A que fa enveja aquesta fotografia? Doncs encara en trobem a faltar algunes mares que esperem que es puguin afegir a la propera perquè... oi que això no es pot deixar perdre?????

Els nostres fills es fan grans i si bé ara parlem de casals d’estiu i de monitors, d’aquí a dos dies ja tornarem a preparar noves motxilles, a folrar llibres i, per què no, a preparar d’altres sopars per a

donar la benvinguda al nou curs.

Bon estiu del 2011! Fins al nou inici de curs!

Mares antigues de Cargols, Ratolins i Tortugues

Divertida sortida a la NATURA

E

l passat 15 d’abril, tot i les dolentes previsions meteorològiques, la classe de 3r A vam passar el dia junts a Can Pou, a Sant Antoni de Vilamajor. Al matí, entre ruixats d’aigua i estones de sol, vam veure molts animals (conills, ovelles, cabres, paons, oques, gallines, porcs sanglars, una vaca negra i un cavall) i també un grup de nens es van posar a jugar a futbol. Després de dinar, els monitors els van pintar la cara i van estar jugant a diferents jocs. Els pares vam compartir un aperitiu sota el porxo i després vam seure a dinar. A la tarda, els nens van cuidar un gatet recent nescut i van jugar amb un gos cadell que ens perseguia per mossegar-nos els pantalons. Soposo que li estàven sortint les dents!

Delegades de 3r A de Primària

Els PEIXOS, d’aniversaris, s’estrenen a les sortides familiars

D

issabte 2 de juny el sol es va enlairar amb força i el termòmetre ràpidament va situar-se a la franja dels 30ºC, un dia perfecte per celebrar els aniversaris del 2on i 3er trimestre dels peixos!

Hi ha una dita popular que diu: “Nunca es tarde si la dicha es buena”. Doncs bé, en el nostre cas és perfectament aplicable atès que, efectivament, als Peixos ens ha costat despertar, la hibernació ha estat llarga, hem trigat a organitzar-nos, però en la nostra defensa val a dir que sóm principiants en això de les activitats extraescolars dels nostres fills; al cap i a la fi sóm de P3 i encara ens adaptem.

Però dissabte podem afirmar satisfets que finalment vàrem celebrar, i superar amb nota, la primera sortida social del curs. Pares, mares i nens ens ho vàrem passar d’allò més bé a la zona de jocs infantils del Parc de Can Mercader. L’hora de l’aplec es va fixar a les 11 del matí, les famílies van anar arribant de forma esglaonada fins a migdia i, tot i que cada família portava el seu pícnic, a l’hora de dinar es va posar en comú el que cadascú va preparar per a l’ocasió (curiosament teníem un excedent de patates chips…). Vàrem donar bona compta de tot, guardant el preceptiu raconet a les panxes pel pastís d’aniversari cassolà que una de les famílies va preparar… i del que no va quedar ni un pesic! Està clar que jugar (els petits) i xerrar pels descosits (els pares) obre la gana!

Certament als Peixos ens ha costat una mica començar a nedar però finalment hem aconseguit fer comunitat!

Una abraçada a tots!

Infonnac

JUNY 2012

Classe de P3 Peixos

TEMPS LLIURE 29

La sortida dels Conills, molt però que molt PARTICULAR

L

a predicció de temps, pel dia de la festa del tercer trimestre no era gens, però gens bona, tot i ser dia 3 de juny. Jo crec que un@ pot captar en un instant, l’esperit amb el que ens vàrem reunir les famÍlies de la classe dels Conills llegint aquest petit extracte de frases que es van anar deixant en el mail el mateix matí de la sortida.

No hi ha cap sostre. Només les branques dels arbres! // Crec q el millor es intentarho. // Nosaltres ja ho tenim tot preparat. // Ens seguim llençant a la aventura? // El plan sigue en activo. // No se me ocurre nada mejor porque no hay para cobijarnos. Nos vamos a la aventura. // Som els conills mes intrépidos y atrevidos. // Ho tenim tot preparat. // ¿Alguien toma la iniciativa valiente? Nosotros estamos preparados. // Nosotros ya estamos de camino. A ver si hay suerte!!! // Qui volgui inf,o trucar 637xxxxxx // Família Costa, també s’aventura. // Estamos en camino a la aventura // Seguim ENDEVANT !!!!!! // Esta vida se ha de vivir con un poco de riesgo, la tenemos demasiada programada!!! // Família Batalla Riba, de camí!!! …

Qualsevol pensaria que anàvem a la guerra i a jutjar per l’aspecte dels petits quan hem tornat, ningú li podria rebatre que, efectivament, ho ha semblat tant en el pre com en el post. Però resulta que les apariències enganyen. I molt!

Encara que semblava que anavem a fer una Batalla (dedicat a la Martina Batalla), en honor al Pol Ventura, l’Aventura dels conills ha estat recompensada. I ens ha fet un dia esplèndid, ple de sol i en un Marco incomparable (dedicat l’Elisabeth Marco). De bon

matí, els anfintrions ja ens havien ocupat un parell de taules sota l’ombra dels pins, ja que d’arbres Arce no n’hi havia i, és clar, no hem pogut jugar a fer diana (dedicat a la Nicole Arcediano). Un cop instal·lats i havent deixat la teca i el drinking a les taules, un grup de papis ens han preparat uns jocs divertidissims. La gana ja apretava i hem començat pel joc de menjar pomes penjades d’un fil. I com hem rigut!!!! Ni quan miràvem l’Epi i Blas (dedicat al Erik Blasi) havíem rigut tant quan érem petits. Però no n’hem tingut prou, i després de caminar per una “Strada”, o dit en català, camí (dedicat a la Noa Estrada), hem fet carreres de sacs i ens hem caigut Costa avall (dedicat a la Carla Costa).

Per sort no hem hagut d’utilitzar “Boutiquin”. Aleshores, en menys de lo que canta un “Gayo” (dedicat a la Lourdes Gaya), hem parat una taula plena de plats preparats per les mamis, papis i una iaia estupenda. Bé, els papis, s’han encarregat més del tema d’intendència líquida, però s’han oblidat de portar la Jarra d’aigua (dedicat al Pere Járrega) i hem acabat bebent gintonics i whisky. La traca final ha vingut amb la celebració dels aniversaris i el concurs de pastissos que ha deixat les Boquis dels nens i dels no tan nens, ben brutetes (dedicat a l’Ariadna Bocchi). Fins i tot, hi havia una Txavala (dedicat a l’Alex

Zabala) que se li queia la baba. I que com aprop no teníem ni un riu, ni un Mar ni un Estany (dedicat a la Cristina Maristany), ens hem rentat les mans amb tovalloletes Dodot (no rima, ja ho sé). Si no hagués estat perquè amenaçava tempesta i, per tant, tenia pinta que d’allí només podríem sortir remant en un Velero (dedicat al Juan Valero), ens haguéssim quedat tota la nit fins veure “l’Alva” (dedicat a Iker Alvarez).

Ha sigut tan divertit que la propera vegada, si no us importa, li diré que vingui la meva Cosina (dedicat a la Carla Cosin).

Sigrid, mare P4 Conills

P.D. A la resta us diem que us hem trobat molt a faltar i que esperem que la propera aVentura, sigui al Vallès, i encara que no hi hagin ni Salmerons, ni Morenes, podem pescar uns Lomos amb unes Correas i ferlos al Fornieles, o podem buscar Cebrians (zebres) Reales. Tot això sempre i quan el Sr. Martínez fitxi pel Barça i marqui un ArmenGOL.

30 OPINEM

En època de crisi, més ARTISTES (... de teatre, per exemple!)

Agenda ÚLTIM DIA COL•LEGI CURS 2011-2012 Dia 22 de juny Sortida a les 15 h.

TORNADA A L’ESCOLA NOU CURS 2012-2013 Dia 12 de setembre DIES FESTIUS 11 i 24 de setembre

E

n aquests temps que ens toca viure, temps on la paraula “temps” és un bé preuat, on les nostres vides estan regides pels tipus d’interès dels bancs, del deute extern i de retallades molt sovint incomprensibles..., de la deshumanització, la manca de respecte a l’individu, el desencís social, l’ambigüitat política, l’atur forçat..., davant tot això, cal una solució: necessitem “ARTISTES”.

Actors, pintors, escultors..., éssers creatius, imaginatius, somniadors, amb capacitat de crear, amb voluntat de canviar, de deixar volar la imaginació i recordar la pròpia essència de l’home. Cal un retorn a la gènesi, cal crear il·lusió, cal crear cultura.

En aquests temps, la nostra Escola intenta ser un focus de cultiu cultural, un niu de les diverses vessants artístiques: Jocs Florals (arts literàries), concerts i festivals (arts musicals), exposicions (arts pictòriques), sense oblidar-nos del nostre estimat teatre (arts escèniques).

PROPERA EDICIÓ INFONNAC Inicis d’octubre

Col·labora amb l’INFONNAC

“Pastorets”, “La llegenda del drac i la princesa”, “Supertot”, “La casa de Bernarda Alba”, “Taller de fantasia” i “Sis autors en cerca d’un personatge”... Carai, quina cartellera, quina qualitat, quin risc..., quin orgull! Què educatiu és, què necessari és...! Quin plaer!!! Quin goig veure com els nostres alumnes gaudeixen, s’apassionen, s’estimulen quan actuen.

Quina capacitat d’autocontrol, d’empatia envers els seus companys, capacitat de superació personal,... quin treball emocional.

Gràcies joves actors i actrius del Teatre Lestonnac (3r, 4t, 5è i 6è de Primària, i 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO i Batxillerats), per voler SER, per voler CRÈIXER en el món del teatre.

Gràcies directors de teatre (Aleix, Noemí, Berta, Judit i Nico) per la vostra perseverança, el vostre sentir, la vostra entrega i per creure en cadascú dels vostres joves actors i actrius.

Gràcies al públic (pares, mares, familiars, mestres, amics, companys...) per ser espectadors anònims, mirades que, des del pati de butaques, feu que les paraules ACTOR i ACTRIU prenguin una dimensió especial. Amb els vostres aplaudiments i el vostre suport incondicional ajudeu a formar veritables ARTISTES. Ho tenim clar: siguem capaços de crear exèrcits de poetes armats amb dolços poemes, de músics de cants esperançadors, de romàntics actors... Espais de fantasia, d’amor, de tendresa, de bogeria,... de creació. Davant de l’agonitzant monstre de la crisi, siguem ARTISTES!!!

Eduard Dosaigües, Director i coordinador del Jove Teatre Lestonnac

Infonnac

JUNY 2012

Fes-nos arribar les teves vivències i fotos d’aquest estiu a: infonnac@gmail.com HO PUBLICAREM A LA REVISTA DE PRINCIPIS DE CURS Ah! També esperem els teus anuncis publicitaris

Un curs més,

es tanca el teló de l’Escola.

I ara... a gaudir de l’estiu.

Bones vacances!