L’arbre

L’ARBRE De la figuració a l’abstracció

Institut La Mar de la Frau, Cambrils Alumnes de 2n ESO Professora: Francesca Cristina

LA FIGURACIÓ: Representació de la realitat Una imatge no és la realitat, no pot mai representar una realitat completa, és una mirada subjectiva de quelcom que representem, en aquest cas, un arbre.

La realitat i la seva representació és un dels temes que més s’han treballat al llarg de la història.

Aquí hem explorat les possibles perspectives de la realitat d’un arbre des de la pràctica artística, utilitzant com a tècnica el grafit.

Els referents que hem treballat s贸n: Antonio L贸pez Van Gogh Mondrian

EL FAUVISME:

Trencament amb el color real

El fauvisme és el primer moviment artístic revolucionari del s. XX. Com a tendència mes o menys organitzada va tenir una vida efímera, però la "revolució del color" que dugueren a terme els fauves va servir de precedent a altres avantguardes posteriors.

La pintura fauvista es va basar en l’exaltació del color com element principal de la pintura. Els pintors fauvistes, tractaren d’elaborar una pintura en la que el color, el color pur, construís l’espai i els objectes, i en la que fos, tanmateix, un medi per expressar la subjetivitat emocional de l’artista.

En aquest treball, li hem donat a l’arbre, un tractament fauvista, utilitzant els colors purs i trencant amb el color real i objectiu.

Els referents que hem treballat s贸n: Andr茅 Derain i Vlaminck

L’ABSTRACCIÓ:

La pintura no objectiva expressiva Als voltants del 1910 sorgeix a Europa una nova manera de representació artística que pretén prescindir de qualsevol referència figurativa per concentrar la força expressiva de l’obra en la forma i el color per sí mateixos, explorant la seva pròpia essència, sense la interferència de models clarament reconeixibles.

L’abstracció requereix un coneixement de la teoria del color, el domini de l’aplicació dels colors, conèixer les possibilitats de la composició...

Hi ha algunes pintures que han passat per un procés de síntesis profund, que s’han desprès de tots els elements sobrants fins arribar a lo essencial. De vegades és només un simple traç gestual, una síntesi i una fragmentació geomètrica, una agrupació de formes, una experimentació amb els colors, una repetició amb ritme, uns camps de colors plans amb perfils ben definits, d’altres s’han deixat anar per la imaginació arribant a fer uns arbres que més que abstractes s’aproximen al surrealisme, al món de l’imaginari i l'associació de formes sense sentit.

Els referents que hem utilitzat s贸n: Mondrian i Kandinsky