dossier CNL

Dossier

Comissions de Normalització i Acollida Lingüística

Equip de suport a la llengua. Menorca Servei d’Ensenyament de Català Desembre de 2009

1

2

La matriusca de les llengües a l’escola ESEL Menorca. Francesc Florit

Llengua pròpia: català

Llengües oficials: català, castellà

Llengües vehiculars: català, castellà, anglès Llengües d’aprenentatge: català, castellà, anglès i altres Llengües de alumnat

Totes les llengües són objecte d’aprenentatge.

Català: llengua del centre, llengua pròpia comuna, oficial i vehiculars de la majoria dels aprenentatges de “progressiva implantació” a partir d’un mínim del 50% Castellà: llengua oficial, vehicular d’alguns aprenentatges.

Anglès: llengua estrangera, que vehicula alguns aprenentatges en programes específics.

Altres (francès, alemany, llatí, grec): llengües d’aprenentatge. + totes: llengües dels alumnes i les famílies, amb presència i visibilitat a l’escola

3

Estructura del PLC Introducció Justificació del Projecte Context sociolingüístic Alumnat - professorat-

entorn

La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge La llengua, vehicle de comunicació i de convivència L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana: Programa d’immersió lingüística La llengua en les diverses àrees Continuïtat entre cicles i nivells PALIC i aula d’Acollida d’alumnat nouvingut Atenció de la diversitat lingüística i cultural Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua Avaluació del coneixement de la llengua Materials didàctics El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe Informació multimèdia Usos lingüístics Educació en valors respecte les llengües Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum Català i llengües d’origen La llengua castellana L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: Introducció de la llengua castellana Activitats d’ús Castellà a les àrees no lingüístiques Alumnat nouvingut Altres llengües Llengües estrangeres Estratègies generals Desplegament curricular Metodologia Materials didàctics Recursos tecnològics Ús a l’aula Projectes i programes plurilingües Llengües procedents de la nova immigració Tractament del plurilingüisme al centre 4

Organització i gestió Organització dels usos lingüístics • Llengua del centre • Documents del centre • Ús no sexista del llenguatge • Comunicació externa • Llengua de relació amb famílies • educació no formal • Llengua i l’entorn Plurilingüisme al centre educatiu • Actituds lingüístiques • Mediació lingüística (traducció i facilitació) Organització dels recursos humans • Pla de formació de centre Organització de la programació curricular • Coordinació cicles i nivells • Currículum Integrat de llengües • Projectes d’innovació Biblioteca escolar • Accés i ús de la informació • Pla de lectura Projecció del centre • Pàgina web del centre • Revista • Exposicions Xarxes de comunitats virtuals Intercanvis i mobilitat Dimensió internacional del centre ANNEXOS Pla d’actuacions de normalització anual Dades sociolingüístiques del centre

5

PLA D'ACTUACIONS DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE CENTRE EINA. Equip de Suport a la llengua. Menorca Francesc Florit Nin Enfocament pedagògic de la normalització • • • • • •

Compensar la poca presència i ús de la llengua catalana, cosa que provoca un domini insuficient per part d'una part de l'alumnat.

Treballar les actituds positives envers la lleialtat lingüística, la diversitat lingüística i la predisposició en l'aprenentatge de llengües.

Consideració de la llengua catalana com a llengua comuna compartida en l'àmbit escolar.

Propiciar l'aprenentatge de les competències comunicatives bàsiques entre les llengües.

Introduir continguts relacionats amb el comportament lingüístic de llengües en contacte: normes d'ús, prejudicis, etc. així com el coneixement sobre l'evolució i la història de les llengües.

Tractament de la normalització del català com un element de cohesió i integració social.

Àmbits d'actuació: Àmbit d'administració: documentació redactada en català en la seva totalitat. Per a la comunicació amb famílies de nouvinguts es disposarà de versions bilingües catalàllengua familiar. Àmbit docent: assegurar el compliment de la normativa que fixa un mínim de 50% en llengua catalana i fixar objectius per a augmentar l'ús del català com a llengua vehicular. Àmbit d'organització: optimitzar els recursos materials i personals per a l'ensenyament en català. Àmbit extern: comunicacions orals i escrites en català. Àmbit extraescolar: llengua catalana com a llengua comuna en activitats realitzades fora del centre o fora de l'horari lectiu.

Esquema de procediment Anàlisi de la situació sociolingüística del centre en tots els àmbits d'actuació. entorn del centre: situació sociolingüística. enquestes d'ús: professorat, alumnat i personal no docent estudi d'actituds i comportament anàlisi de materials didàctics i de consulta Diagnosi de l'ús de les llengües al centre. situació de partida i normativa legal identificació de les funcions de cada llengua al centre.

Identificació de problemes i necessitats. formació del professorat recursos didàctics i de TICs constitució i funcionament de la CNL Definició d'objectius (generals i específics) Nova redacció del PLC 6

Posada en consideració i aprovació del PLC i del Pla d'actuacions Planificació de les actuacions.

Priorització d'objectius.

Temporalització, concreció i responsables Seguiment i avaluació.

Actuacions previsibles Àmbit d'administració.

1. Informar a tota la comunitat educativa sobre la normativa legal vigent, que estableix la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament.

2. Difondre les disposicions legals sobre política lingüística educativa, especialment pel que fa al Decret de mínims en la consideració que es tracta un punt de partida i no un estat a perpetuar.

3. Organitzar de forma estable i rigorosa la Comissió de Normalització Lingüística de centre així com designar el seu coordinador com una responsabilitat prioritària.

4. Establir espais i pautes de coordinació entre els diversos serveis educatius: inspecció, equips de suport, CEP i altres.

5. Reformular el PLC d'acord amb la nova realitat sociolingüística per tal d'actualitzar les dades, els objectius i impulsar la normalització de la llengua catalana.

6. Garantir l'ús correcte de la llengua catalana en tota la documentació del centre, tant en les comunicacions internes com externes.

7. Plena normalització de la retolació i l'ambientació del centre.

8. Establir el català com a llengua de reunió amb tots els estaments: professorat, alumnat i pares.

9. Establir relacions amb entitats culturals i mitjans de comunicació a favor de la normalització de la llengua catalana.

10. Fomentar els intercanvis escolars lligats al foment de la llengua catalana. Àmbit docent 1. Planificar l'ensenyament en català com a mínim fins a la meitat de l'horari lectiu.

2. Establir objectius per augmentar progressivament l'ensenyament en català.

3. Introduir metodologies innovadores d'ensenyament de les llengües.

4. Establir les bases pedagògiques que avalen la immersió lingüística.

5. fer un plantejament integrat de l’ensenyament de les llengües curriculars.

6. Compartir criteris didàctics i metodològics en la programació de llengües.

7. fer recerques de nous materials didàctics i de consulta en català.

8. disposar de programari informàtic en català.

9. tenir una actitud de lleialtat lingüística en català per transmetre normes d’ús favorables a la normalització.

10. idear i aplicar un pla d’activitats de foment de la llengua catalana. Àmbit d’organització 1. estimular la formació (socio)lingüística del professorat.

2. disposar de l’assessorament pertinent en aspectes de normalització lingüística.

3. informar i difondre les terminologies noves correctes de cada disciplina.

7

Ensenyament en català significa...

EINA. Equip de suport a la llengua. Menorca. Francesc Florit Nin El català i el castellà són les dues llengües oficials. El català és a més l'única llengua pròpia.

El català és la llengua vehicular de l'ensenyament, objectiu que s'ha d'assolir progressivament d'acord amb la normativa legal vigent. Les institucions públiques, com les escoles i instituts, tenen l'encomanda de la normalització lingüística de la llengua catalana.

La normativa també fixa uns mínims que s'han d'impartir en català i especifica assignatures i hores lectives. Cada centre educatiu ha d'elaborar un Projecte Lingüístic de Centre per fer efectives la regulació de l'ús de les llengües i la normalització del català a l'àmbit educatiu.

Que la llengua catalana sigui la vehicular de l'ensenyament significa: És la llengua comuna compartida, d'ús habitual oral i escrita de tota l'activitat educativa, tant de relació interna com externa, de les gestions administratives, de serveis i de la pràctica docent.

Són llengües curriculars totes les llengües objecte d'aprenentatge: català, castellà, llengües estrangeres (anglès, francès, alemany) i llengües clàssiques (llatí i grec) En un marc plurilingüe tota la diversitat de llengües presents al centre per l'origen de l'alumnat,, serà objecte d’atenció, de riquesa i de reflexió.

La docència en llengua catalana es concreta en: Les classes en català, oral i escrit, en les explicacions, el llibre de text, els materials didàctics complementaris, fotocòpies, audiovisuals i informàtics, etc.

La interacció professor-alumne en català, tot evitant la norma d'ús imperant de canviar a la llengua de l'interlocutor.

L'exigència a l'alumne de l'ús del català en exercicis, treballs, exàmens, etc. Si la llengua vehicular d'una assignatura és el català, l'ús d'aquesta llengua serà una condició necessària per a la correcta avaluació.

Garantir que tot l'alumnat no només aprovi l'assignatura de català, sinó que també l'usi efectivament i en demostri un bon domini oral i escrit.

El professorat és el model de llengua en el qual aprenen els alumnes i per tant ha de tenir cura de la correcció i del registre formal de la llengua.

Les mesures concretes que fan efectiu l'ensenyament en català: • Explicitar clarament la voluntat de normalització al PLC. • Introduir el programari informàtic en català a tot el centre.

• Revisar el material didàctic per substituir-lo en català.

• Incloure ítems d'avaluació de llengua en totes les assignatures.

• Explicitar les normes d'ús lingüístic, les actituds, els prejudicis, etc.

• Difondre els objectius i les mesures a favor de la llengua contingudes al PLC • Difondre les iniciatives institucionals i cíviques a favor de la normalització ling.

• Comprovar, revisar i esmenar les informacions incorrectes sobre les llengües als llibres de text i altres materials de consulta.

• Informar a tota la comunitat educativa de l'estat sociolingüístic de la llengua catalana i aportar-hi arguments dels avantatges de l'ensenyament en català.

• No reproduir els comportaments de subordinació lingüística amb automatismes.

• Subscriure's a diaris i revistes en català.

• Valorar i estimular qualsevol esforç en l'ús de la llengua per a aprendre-la.

• No permetre manifestacions de menyspreu a qualsevol llengua o parlant.

• Totes les actuacions s'han de fer des del més absolut respecte a la diversitat.

8

Experiències lingüístiques de l’alumnat Josep Gomila. Inspector d’Educació Experiència lingüística dels catalanoparlants Veuen que:  Els professors que fan classe en castellà, ho fan tot íntegrament en castellà.  Els professors que fan classe en català, en realitat ho fan bilingüe.  Els professors que fan classe en castellà, a ells no s’hi dirigeixen en català.  Els professors que fan classe en català, es dirigeixen en castellà als no catalanoparlants.  Ells si que han de fer l’esforç de parlar en castellà a les classes que ho són.  Els alumnes no catalanoparlants no se’ls exigeix que s’expressin en català en cap cas.  Els professors catalanoparlants canvien de llengua per parlar amb els professors castellanoparlants, mai al revés.  Tot el personal d’administració i serveis canvia de llengua sempre en un mateix sentit.

Experiència lingüística dels no catalanoparlants Veuen que:  Malgrat que els llibres són en català, a ells ningú els fa usar el català a nivell oral.  Només es veuen obligats a parlar en català a la classe de català i de tant en tant.  Malgrat que els escrits habitualment són en català, a nivell oral, la major part de les comunicacions són en castellà.  El català és una llengua acadèmica i institucional però la llengua d’ús habitual és el castellà.  La gran majoria dels companys de classe abandonen el català en dirigir-se a ells.

CONSEQÜÈNCIES A) EL català no té una situació de normalitat dins el Centre tot i que formalment és la llengua vehicular.

B) El centre no aconsegueix integrar lingüísticament tots els alumnes superant les diferències per raó dels seu origen familiar.

C1) Els alumnes catalanoparlants acaben l’escolarització obligatòria essent competents per expressar-se indistintament en català i castellà tant a nivell oral com escrit.

C2) Els alumnes castellanoparlants acaben l’escolarització obligatòria dominant tant a nivell oral com escrit la seva llengua materna, i sense el mínim de competència i fluïdesa en l’expressió oral en català i un grau de competència en expressió escrita en català molt inferior al que tenen en castellà.

D) El Projecte Lingüístic de Centre és un document teòric que no aconsegueix portar a la pràctica la major parts dels objectius que el justifiquen.

9

Omplir de sentit la CNL Francesc Florit Nin. ESEL Menorca Les Comissions de Normalització Lingüística dels centres tenen entre les seves competències la d’actualitzar el PLC i engegar un pla d’activitats per assolir els objectius fixats.

Atès que la situació sociolingüística de l’alumnat ha canviat molt d’ençà fa uns anys, és obligada una revisió del PLC i una diagnosi de l’assoliment i no d’aquells objectius que en el seu dia es van fixar quan s’aprovà el PLC. També és cert, que després d’anys d’aplicar el PLC i de donar per “acabada” la tasca de normalització de la llengua catalana als centres, les Comissions de Normalització s’han buidat de contingut i d’activitat. El fet és però que encara és necessari actuar a favor de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament.

Ara, amb una realitat sociolingüística que ha augmentat molt la seva diversitat, les actuacions de les Comissions lingüístiques s’han de proposar un doble objectiu: integrar lingüísticament l’alumnat estranger i normalitzar la llengua pròpia de les Illes Balears com la llengua del centre. Aquests són els dos objectius bàsics que han de perseguir els nous PLC. Per un costat fer de la llengua catalana la llengua comuna compartida entre la comunitat educativa i de l’altre integrar els alumnes de les diverses llengües i cultures des del respecte al reconeixement de la diversitat. Es tracta d’afavorir l’acollida de les aportacions de tots els alumnes al centre, establir situacions de comunicació funcionals i valorar que l’ús de la llengua catalana és un factor bàsic d’integració. La promoció d’actituds positives envers el català i envers la diversitat lingüística ha de ser l’eix a partir del qual es desenvolupin les activitats docents.

En aquest sentit heus ací una llista d’actuacions possibles que podeu dur a terme les Comissions lingüístiques:              

Implementar un Programa d’apadrinament o voluntariat lingüístic.

Portar una cartellera sobre les llengües i el seu ús: notícies i informacions.

Muntar una exposició sobre Drets lingüístics a partir de la UNESCO. Organitzar celebracions culturals com una Diada de Menorca entorn del sentit històric i actual que tenen.

Engegar un Pla Intercultural de Centre a partir del Manual d’Educació Intercultural per a la Secundària de les Illes Balears de Joan Buades.

Introduir i treballar a fons continguts sociolingüístics a les àrees de llengua a partir del material didàctic Waramurngundi de Rosa Sensat.

Organitzar trobades amb escriptors a partir del programa Viu la Cultura de la Conselleria. O altres activitats que el programa ofereix.

Organitzar una lectura pública d’una obra emblemàtica del poble o illa.

Organitzar un TELP (Taller d’Espai Lingüístic Personal) sobre actituds lingüístiques per a alumnes o per a professorat.

Establir un intercanvi escolar (en visita o per correu-e) amb territoris de parla catalana.

Difondre campanyes i actuacions a favor de la llengua d’entitats com OCB, Òmnium Cultural, ACPV, ACM, etc.

Apuntar-se a l’Acampallengua, Correllengua, ...

Difondre i impulsar programes de voluntariat lingüístic com Amb tu en català.

Inscriure’s al programa Entreilles d’intercanvi escolar 10

         

Elaborar o actualitzar enquestes sociolingüístiques a l’institut o escola.

Organitzar un programa de Parelles lectores per a l’acollida de nouvinguts.

Muntar un mural sobre la diversitat lingüística del centre.

Implantar el programari informàtic en català (Softcatalà) Elaborar un cartell sobre l’obra de Francesc De Borja Moll.

Elaborar un calendari Intercultural.

Organitzar un recital de poesia.

Organitzar un festival de cançó.

Fer una exposició de les revistes en català.

Organitzar una Gimcana de les llengües a partir de les propostes de Carme Junyent (ed. Octaedro).  Muntar a la megafonia del centre una programació de música diversa amb especial atenció de la música en la nostra llengua.  Més coses...

11

Tendències en l’ús de les llengües Francesc Florit Nin La realitat educativa està canviant a la vista. Els centres docents de Menorca poc tenen a veure actualment amb el que eren fa uns anys. La composició de l’alumnat i l’evolució experimentada per la societat han provocat que els patis escolars reflecteixin una imatge del tot nova. Entre molts d’altres aspectes, les llengües són possiblement una de les cares més visibles, o millor dit, més sonores, del nou panorama. El paisatge lingüístic menorquí ara és més divers i més complex, i per tant també ho és el paisatge escolar. La diversitat s’ha fet més notòria en llengües, en cultures i en maneres de viure.

D’altra banda, les tendències sociolingüístiques que venien d’enrera s’estan confirmant.

Mentre que l’ensenyament de la llengua pròpia, el català, s’implantava al sistema escolar, la nova composició demogràfica i els fluxos migratoris s’anaven incorporant. El català poc a poc va passar del carrer a l’escola, on havia estat foragitada durant dècades. I la tendència a la substitució del català pel castellà es va imposant en els àmbits d’ús social.

Les escoles de Menorca van fer un esforç extraordinari en la recuperació de la llengua catalana, cosa que no ha succeït en tants d’altres àmbits. La llengua pròpia era ensenyada i era usada en l’ensenyament de les matèries curriculars. La implantació ha estat molt desigual i açò va fer que sortís el decret 92/1997 en el qual es regula que com a mínim s’impartirà la meitat del currículum en català. Tanmateix en els últims anys, les estadístiques indiquen una tendència a l’abandonament de la llengua catalana a favor de la castellana i açò es manifesta, per exemple, en l’ús col·loquial entre els escolars.

A pesar de tots els esforços fets, i de resultes del reflex de la realitat social, a l’escola la llengua catalana no ha arribat a assolir prou el paper de llengua comuna compartida com a llengua vehicular de l’ensenyament i com a llengua pròpia de les Illes Balears. En aquest sentit, la planificació educativa ha de preveure un tractament del català com a llengua minoritzada. Aquest tractament s’ha de fer a partir de les consideracions que segueixen.

•

La insuficient presència social cal que sigui compensada amb un ús prioritari a l’escola amb la idea que la llengua pròpia sigui la llengua comuna compartida. Hi ha una percepció negativa de la llengua pròpia per a l’ús social a causa sobretot de la poca presència en els mitjans de comunicació i en altres àmbits formals, cosa que la desprestigia i lleva oportunitats per al seu aprenentatge funcional en les persones que la volen aprendre o necessiten aprendre.

•

L’aprenentatge de la llengua catalana per part dels alumnes d’altres llengües passa necessàriament perquè els catalanoparlants no renunciïn a la seva i per tant els donin ocasions per a interactuar-hi.

•

La semblança entre el català i el castellà facilita molt l’aprenentatge i en poc temps un alumne castellanoparlant pot entendre si vol i pot usar la llengua catalana. Les actituds positives milloren molt la competència en l’adquisició de la nova llengua.

Cal veure amb naturalitat el predomini de la llengua pròpia, sense imposicions, sense prejudicis i amb respecte cap a l’ús personal de cada llengua.

•

La percepció d’inutilitat de la llengua catalana ve donada perquè els castellanoparlants veuen que la seva llengua ocupa tots els àmbits d’ús i que per tant té el convenciment que sempre serà comprès en la seva llengua. Si afegim que els 12

catalanoparlants tenen com a norma d’ús habitual el canvi de llengua al castellà en les seves relacions amb castellanoparlants (i fins i tot en persones que no entenen el castellà), tot plegat fa que la llengua pròpia sigui sistemàticament “amagada” o subordinada.

•

El paper de llengua subordinada en el comportament lingüístic només s’explica per anys i anys (i percepció social) de submissió a la llengua dominant. En aquest sentit no basta que els alumnes, tots, siguin competents en català i castellà, sinó que l’usin realment. Per açò el professorat ha d’exigir als seus alumnes que usin el català en les matèries que sigui la llengua vehicular i igualment que usin el castellà en les matèries que en sigui llengua vehicular, segons s’hagi determinat en el Projecte Lingüístic de cada centre. Açò no és una imposició: és una estratègia d’aprenentatge, que res té a veure amb la vulneració de drets personals. Açò mateix passa en l’assignatura d’anglès o en les assignatures donades en anglès.

•

Entre el professorat resulta important mostrar no només un bon model de llengua sinó també un bon model d’actitud lingüística, basat en el respecte i en la fidelitat cap al manteniment de la llengua pròpia de les Balears. Pel que fa al model de llengua, l’escola ha d’ensenyar aquells registres lingüístics que l’alumnat no té accés: les formes estàndards i cultes. Atès que en català, a causa de la seva llarga història de llengua minoritzada, hi ha una certa distància entre llengua col·loquial i llengua formal, el professorat ha de fornir un model de llengua genuïna, rica, formal i correcta.

•

Entre els arguments adduïts en la defensa de les llengües, potser el més important és el fet que una llengua no és només eina de comunicació sinó que també és vehicle d’un llegat cultural que identifica la comunitat que la parla. Els continguts d’aquest llegat (geogràfic, històric, científic, artístic, literari, etc) han de formar part important del currículum escolar.

•

Tots els alumnes i tots els professors han de conèixer i entendre la situació sociolingüística de la llengua catalana i les causes històriques d’aquesta situació: que és una llengua que intenta normalitzar-se, ocupar usos, àmbits i funcions a què havia estat relegada i que per tant, com qualsevol llengua vol tenir futur, és a dir, ser present en els dominis d’una llengua moderna prestigiada, en la ciència i en l’art, en la informació i en la recerca, en la tecnologia i en els productes culturals, en l’expressió popular i en l’alta literatura...

13

Una situació insostenible Els Coordinadors de Normalització Lingüística IES de les Illes Balears

Els Coordinadors de Normalització Lingüística dels IES de les Illes Balears volem expressar la nostra preocupació i incertesa, davant la situació caòtica en què es troba l’ensenyament i l’aprenentatge de i en llengua catalana en els Instituts d’Educació Secundària.

Els coordinadors ens sentim impotents i frustrats quan comprovam que el Projecte Lingüístic de centre no s’acompleix i la feina d’avaluació queda reduïda a un tràmit burocràtic. El professorat actua en funció dels seus propis criteris i les directrius establertes són paper mullat.

Per això us volem fer arribar el malestar que ens provoca l’observació dels fets següents: 1. Que molts alumnes que acaben ESO o batxillerat no tenen competència lingüística ni comunicativa suficient en llengua catalana, però si aproven obtenen els certificats B (ESO) i C (batxillerat), els quals no es corresponen amb el nivell real de la majoria dels alumnes.

2. Que en bona part dels Instituts d’Educació Secundària no s’acompleix el Projecte Lingüístic de Centre, amb un abandó de les responsabilitats dels qui han de procurar aquest compliment, la qual cosa provoca la manca d’integració cultural de l’alumnat.

3. Que hi ha centres en els quals el fet de no acomplir el Projecte Lingüístic de Centre (professorat, personal administratiu, activitats...) no comporta cap tipus de mesura per part de l’equip directiu o del Departament d’Inspecció educativa.

4. Que, en molts casos, l’institut és l’únic àmbit on l’alumnat entra en contacte amb la llengua catalana i, si no es prenen mesures perquè funcioni en català, aquest àmbit desapareix.

5. Que la llengua catalana ha reculat en l’ús, l’ensenyament i l’aprenentatge en la majoria dels instituts de les Illes Balears.

6. Que el professorat que, en coherència amb el Projecte Lingüístic del centre, fa ensenyament en català no gaudeix de cap tipus de reconeixement per la feina ben feta.

7. Que els Coordinadors de Normalització Lingüística confiàvem en una resposta ferma i decisiva per part de la Conselleria d’Educació i Cultura i resulta que perllongam la situació anterior tot empitjorant-la.

Per tot això exposat, demanam a la Conselleria d’Educació i Cultura que dugui a terme les següents actuacions encaminades a deturar aquest procés de desaparició de la llengua pròpia d’aquesta Comunitat Autònoma en els Instituts d’Educació Secundària de les Illes Balears: 1. Que es tengui en compte que, segons la normativa vigent, la llengua catalana ha d’esdevenir la llengua vehicular de l’ensenyament i de relació, i no només la llengua de les classes dins l’aula.

2. Que es faci una veritable avaluació externa de la situació real de l’ensenyament i aprenentatge de i en llengua catalana en tots els Instituts d’Educació Secundària.

3. Que es prenguin mesures urgents en tots els Instituts per tal que equip directiu, professorat, serveis, etc. acompleixin el que s’ha aprovat en el Projecte Lingüístic de Centre.

14

4. Que el Departament d’Inspecció Educativa dugui a terme l’actuació prioritària de revisar, actualitzar i fer complir els Projectes Lingüístics de Centre.

5. Que s’atenguin les peticions dels Instituts d’Educació Secundària pel que fa a la dotació dels recursos humans suficients per tal de poder atendre l’allau d’alumnat nouvingut que desconeix la llengua pròpia de la Comunitat. El 100% de l’alumnat nouvingut la desconeix. Per això és necessari dur a terme una actuació amb molta més fermesa i compromís institucional, si no volem crear guetos, abandonament escolar, desencís. I això té un nom: més recursos per atendre aquest alumnat.

6. Que des de Formació del Professorat s’organitzin cursos, dins i fora dels centres, de foment d’ús del català entre els professors: estratègies, recursos, actituds...

7. Que es programin activitats, que es creïn situacions d’ús social, fora de l’àmbit escolar, amb l’objectiu que es pugui parlar també en llengua catalana una vegada acabada la jornada escolar.

Esperam que des de la Conselleria d’Educació i Cultura es doni resposta eficient i ràpida a aquestes peticions, ja que som tots els qui ens jugam el nostre futur com a poble i com a comunitat.

Els Coordinadors de Normalització Lingüística IES de les Illes Balears Palma, 5 de desembre de 2008

15

El voluntariat lingüístic als centres educatius ESEL. Francesc Florit 1. el punt de partida es dóna poca relació i integració de l’alumnat nouvingut es manifesten prejudicis sobre la immigració hi ha una manca de valors interculturals i un desconeixement de la diversitat es donen poques situacions d’ús real del català en situacions informals es té poca experiència en la col·laboració i en la solidaritat es practica la deslleialtat lingüística dels catalanoparlants 2. els propòsits per als nouvinguts: augmentar la relació i la integració adquirir coneixements de la cultura del país conèixer els hàbits dels joves autòctons millorar la competència comunicativa en català guiar-se en el nou sistema educatiu per als autòctons: desenvolupar actituds de solidaritat actuar d’ambaixadors de la pròpia cultura comprendre la situació i el fenomen de la immigració conèixer altres realitats culturals i llengües noves practicar la lleialtat lingüística com a catalanoparlant 3. els guanys per als nouvinguts: aprendre català sentir-se integrat valorar l’ús del català fer amics per als autòctons: valorar la llengua pròpia reflexionar sobre les actituds lingüístiques modificar les normes d’ús lingüístic i desfer prejudicis fer amics 4. els fonaments experiències d’altres centres sobre voluntariat lingüístic programes similars: Integra’m, Un cafè x la llengua, etc aprenentatge col·laboratiu i ensenyament per tasques socialització, integració, interculturalitat sensibilització i acollida sentit de la pertinença: dret a la diferència i a la identitat creació d’espais de convivència i de trobada interacció com a factor de coneixement i d’aprenentatge ús efectiu de la llengua comuna compartida pràctica de la sostenibilitat lingüística 5. la pràctica coordinació entre coordinador lingüístic, professor de Palic i Tutoria planificació de tasques per a fer ús social de la llengua informació i sensibilització a alumnes i professorat organització de sessions: temps, espai, responsables, calendari, ajudes, valoració...

16

IES JOAN RAMIS I RAMIS COMISSSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA Coordinadora: Marga Seguí.

FUNCIONS

Competències pròpies de la CCNL, (article 62 del ROC) Instruccions per al curs 2009-10 (punt 1.4 sobre el PLC; punt 4.3.7 sobre la CNL i 4.3.10 sobre el CCNL).

ACTIVITATS

RESPONSABLES

TEMPORALITZACIÓ

1.Estar present en la CCP.

Coordinadora. Al llarg de tot el (CCNL). curs.

2. Convocar les reunions de la CCNL. CNL, establir l’ordre del dia i fer l’acta.

CCNL i CNL 2.Gestionar i dinamitzar el PLC: redacció, modificació, actualització, etc.

3.Assessorar la resta del CCNL i CNL claustre en qüestions de tot ordre relacionades amb la normalització lingüística.

4.Establir i mantenir contacte CCNL amb la Conselleria d’Educació i Cultura i amb altres organismes culturals o acadèmics similars.

Competències bàsiques de la CNL, (article 60 del ROC) Instruccions per al curs 2009-10 (punt 1.4 sobre el PLC; punt 4.3.7 sobre la CNL i 4.3.10 sobre el CCNL)

1.Presentar propostes a l’Equip CNL i CCNL Directiu per a l’elaboració i modificació del PLC.

Tot el curs

2.Elaborar d’activitats.

Primer trimestre.

un

pla

anual CCNL i CNL

3.Els encàrrecs assignats per CNL i CCNL la Direcció o el consell escolar relacionats amb la normalització lingüística.

Tot el curs.

4. Revisar el compliment de CNL i Equip l’establert en el PLC en relació Directiu. als mínims de docència en català.

Primer trimestre.

4.Elaborar la memòria de final CNL i CCNL de curs.

Darrer trimestre.

17

OBJECTIUS ESPECÍFICS

Difondre la nostra feina.

Apropar-nos al Claustre.

1.Presentar-nos al professorat CCNL i CNL nou, assabentar-los de les funcions, competències i activitats de la CNL

CNL

Primer trimestre. En la sessió d’acollida del professorat nou.

En el primer full informatiu, amb més detall.

Primer trimestre. En el primer Full Informatiu.

Primer trimestre. En el tauló d’anuncis i a la intranet.

Darrer trimestre. En el tauló d’anuncis i a la intranet.

Quan es produeixin. En el tauló d’anuncis i a la intranet. En la CCP o en el claustre, si s’escau.

Primer, segon i tercer trimestre.

Primer trimestre

CNL

Primer trimestre.

2.Presentar al professorat nou CNL les línies bàsiques del PLC en el Full Informatiu.

3.Fer pública la programació.

CCNL 4.Fer pública la memòria.

CCNL

5.Fer públics els documents o estudis elaborats.

CCNL

6.Continuar amb la redacció i difusió dels Fulls Informatius.

Comprovar la 1.Revisar les hores de docència normalització en català. de l’ús del 2. Remetre el llistat actualitzat català en la de les assignatures que docència. s’imparteixen en català.

Normalitzar l’ús Col·laborar amb la comissió del català en d’extraescolars. les activitats extraescolars.

Normalitzar l’ús Col·laborar amb la comissió del català en la d’Ambientalització. retolació.

CCNL i CNL.

CNL i Tot el curs.

Comissió estraescolars.

CNL i Tot el curs.

Coordinadora d’Ambientalitz ació

Normalitzar l’ús del català com a llengua de relació.

Vigilar l’adequació i correcció CNL i CCNL dels escrits que a qualsevol nivell i per a qualsevol mitjà es facin des de l’àmbit de l’institut,

Tot el curs.

Normalitzar l’ús del català en les noves eines informàtiques.

Acollir l’alumnat

Fer present el català en el programari dels ordinadors

CNL i Coordinadors de les TIC

Tot el curs.

1.Col·laborar si és necessari amb el professorat de PALIC.

CNL i Aula PALIC

Tot el curs.

18

nouvingut i les famílies en català.

Facilitar-los l’accés a la llengua.

2. Engegar l’activitat “parelles lingüístiques”.

Treballar per al 1.Exposició de llibres foment de la 2.Recomanacio de llibres lectura Treballar per al foment de la llengua catalana en la societat Respecte a la diversitat lingüística Actualitzar el PLC

1.Organitzar fora horari una conferència per part d’un autor menorquí reconegut.

1.Exposició la Mar de Llengües (convidar a la visita).

Tutors, cap d’estudis, professor Palic, assessors equip EINA, alumnat, CNL. CNL, alumnat i professorat que vulgui col·laborar CNL

Tot el curs.

CNL

Primer trimestre

Revisar el PLC a partir del CNL document-guia de la Conselleria

Tot el curs i especialment per Sant Jordi Sant Jordi

Tot el curs

19