L'alliberament lúdic per David Armengol

L’alliberament lúdic

David Armengol

El buit arquitectònic conté un ple biològic on s’escenifica el moviment, és a dir, la realitat del jardí.

Gilles Clément

Aquest estiu, uns amics ens van convidar a passar uns dies a la seva casa de les muntanyes. La casa era enorme, amb un gran jardí descuidat i preciós. Gairebé al final d’un recinte ja mig feréstec, abaixant unes escales en forma de tronc, hi havia, mig amagada per les males herbes, una piscina buida. Era rectangular, d’uns deu metres de llarg, amb una part fonda plena de branques i fulles seques. Era evident que feia força temps que no s’utilitzava, tot i que he de dir que el seu aspecte era magnífic. Els raigs del sol de tarda brillaven sobre els petits mosaics blaus celeste del fons. Recordo passejar en silenci per la vora, amb l’Olivia ben agafada de la meva mà. Òbviament, m’hagués agradat que la piscina hagués estat plena, i gaudir així d’un bon bany amb la meva filla de poc menys de dos anys. Poc a poc, aquella primera desil·lusió va anar transitant cap a una forta atracció per aquell espai buit, oblidat i disfuncional.

Fer el préssec (en un bowl), 2018 _Vídeo 3’10’’