L’Hospitalet Art Contemporani De David Bestué a Aldo Urbano, de Mireia C. Saladrigues a Matteo Guidi, de Jordi Colomer a Antoni Muntadas, més de 200 artistes visuals s’han traslladat recentment a l’Hospitalet per Albert Mercadé En poc més de tres anys, més de dos-cents artistes visuals han traslladat el seu espai de creació a la ciutat de l’Hospitalet. De David Bestué a Aldo Urbano, de Mireia C. Saladrigues a Matteo Guidi, de Jordi Colomer a Antoni Muntadas, els artistes compaginen el treball personal amb la implantació i la gestió d’espais de creació col·lectiva i independent. La suma d’iniciatives i les sinergies amb la ciutat i els seus centres d’art estan consolidant un ecosistema artístic distintiu a l’àrea metropolitana de Barcelona. Antecedents: TPK i Edifici Freixas. El primer espai de creació d’arts visuals a la zona industrial de l’Hospitalet va ser el TPK. Fundat el 1977 per Agustín Fructuoso i Xaro Castillo –avui dirigit per Vicente da Palma–, a principis dels 90 trasllada el seu espai de residència, formació i exhibició al recinte de la fàbrica Tecla Sala, sent membre actiu de la Xarxa Europea d’Espais de Creació. A principis del 2000, a l’Edifici Freixas, situat a l’antiga Philips, comencen a arribar artistes, dissenyadors i artesans, que formen una comunitat diversa i proactiva que té avui més de 40 residents, que s’organitzen en els col·lectius La Glòria (Nevenka Pavic), Entresol Primera (Miquel Garcia, Isabel Servera, Damià Vives, Andrea Leria o Mercè Hernàndez), La NaveStudios (Paola Masi) o el taller dels escultors German Consetti, Miquel Aparici o Francesca d’Alfonso, entre d’altres. De Salamina a Trama34. Durant el 2014, els pintors Pere Llobera i Rasmus 032 | bonart | novembre i desembre 2018 i gener 2019
Nilausen s’instal·len en un edifici industrial del carrer Salamina. Al taller, aviat s’hi afegeixen la Lua Coderch, Martin Vitaliti i més endavant David Bestué, Jonathan Millán, Pep Vidal o Lucía C. Pino. Es tractava d’un perfil d’artista poc vist a la ciutat: amb trajectòries i amb l’objectiu comú de compaginar l’espai de treball amb accions i activitats de caràcter independent. Destaquem la trobada d’art i arquitectura Castillos i Bodegones (2016), a més de les diferents col·laboracions amb escoles, fàbriques i museus de la ciutat. Salamina va servir de model per a artistes residents d’Hangar, com ara Matteo Guidi, Marc Serra o Diego Pahonessa, que el 2016 van obrir l’espai de creació Trama34, al mateix edifici de les galeries Nogueras Blanchard, i Ana Mas Projects.
Espai de creació de Jordi Colomer i Carolina Olivares a l’avinguda Carrilet, 237.
És potser el col·lectiu amb una activitat més constant i compromesa, tant pel seu esperit crític com per les iniciatives de transmissió de l’art contemporani a la ciutat. La seva acció s’ha vehiculat a través de tres projectes comissariats per Zaida Trallero: el projecte AF·FAIR (que va reunir en el Gallery Weekend passat artistes i comissaris referents en el sector), el Meta Monumental Market –mercat contracultural d’art contemporani– i LaSolitaria, un cicle d’exposicions d’artistes del taller que té la participació d’associacions de la ciutat, com ara la Fundació Ítaca. El futur: FASE, Jordi Colomer, Antoni Muntadas. La darrera promoció d’artistes residents d’Hangar –Paco Chanivet,
FASE, espai de creació i pensament. Obra de Pedro Eurrutia. A sota, MetaMonumentalMarket, de Trama 34.
Patricia Fernández, Mercedes Pimiento, Marco Noris o Pedro Eurrutia– també ha decidit instal·lar-se aquest darrer any al municipi. Emplaçats a l’avinguda del Carrilet, l’espai FASE vol compaginar el centre de residència amb la producció de projectes artístics i de pensament contemporani, que tindrà la implicació de comissaris residents, com ara Gisela Chillida, Blanca del Río o Clàudia Elies. A pocs metres de FASE, s’acaben d’instal·lar l’artista Jordi Colomer i la productora i gestora cultural Carolina Olivares. El projecte, que s’inaugurarà al novembre, vol ser un modern laboratori de creació, d’estudis i residència d’artistes, des d’on promoure l’encreuament entre les arts visuals i les arts performatives, amb una relació estreta amb la ciutat. Un cas semblant és el d’Antoni Muntadas, que ha decidit traslladar la seva residènciaestudi del Born al carrer Corominas, amb l’objectiu de fundar un nou estudi-arxiu. Es trasllada a un carrer que s’està obrint com un nou pol d’acció artística, al costat dels col·lectius Sitesize, l’espai-residència de performance Matèric, l’estudi de l’artista Quico Estivill o l’espai de cocreació a la Industrial Akroll, on durant el Gallery Weekend passat es va dur a terme una intervenció de Teresa Solar Abboud. A l’Hospitalet, espais de creació i grups d’artistes es multipliquen als barris de Santa Eulàlia, Sant Josep i la Gornal: destaquem també LaTonal’h (un dels espais industrials amb més magnitud i potencialitat, vinculada a l’HormigoneraBCN, on ja treballen avui més de 40 artistes), el Local Fenomenal i Espai Garatge (amb Mònica Planes, Alejandro Palacín, Aïda Andrés, Francesc Ruiz Abad o Manuel Cristoph Horn), El Arca (Martin del Litto, Daiana Lukacs), al costat dels tallers dels artistes Carles Gabarró, Xavier Grau, Marria Pratts, Alberto Peral o altres col·lectius com ara Sociedad0, CMR o Contorno Urbano.
Els artistes i espais s’obren a la ciutat, creen sinergies amb les seves sales d’art (Tecla Sala, Fundació Arranz-Bravo, TPK, Espai Subsol), amb les galeries o amb l’Ajuntament (en el marc del projecte del Districte Cultural). L’Hospitalet està en
un moment clau de la consolidació del seu projecte estratègic cultural de ciutat. En la bona gestió d’aquest engranatge a tres bandes –col·lectius, centres d’art i municipi– hi haurà la clau del seu esdevenir.
novembre i desembre 2018 i gener 2019 | bonart | 033