Contra Arranz-Bravo. Gerard Ballester, Lluc Baños, Natàlia Giné

Contra Arranz-Bravo _ Gerard Ballester, Lluc Baños, Natàlia Giné

Contra Arranz-Bravo Gerard Ballester, Lluc Baños, Natàlia Giné

Fundació Arranz-Bravo

Fundació Arranz-Bravo PATRONAT

EXPOSICIÓ

Presidenta

Contra Arranz-Bravo.

Gerard Ballester, Lluc Baños, Natàlia Giné de l’1 d’octubre al 6 de desembre de 2015

Núria Marín i Martínez Vicepresident

Eduard Arranz Bravo de Laguna

Coordinació

Albert Mercadé Patrons i Patrones

Carlos Arranz Bravo de Laguna Natàlia Arranz Mestres Lluís Bassat Coen Manuel Brinquis Pérez Sonia Esplugas González Jordi Garcés i Brusés Jorge García Muñoz Ana González Montes Franklin George Bowles Jaume Graells Veguin Jesús Amadeo Martín González Secretari

Jaume Graells Veguin Director artístic

Albert Mercadé Coordinació administrativa

Rosa Inglés

Comissariat

Aina Mercader Muntatge

Fundació Arranz-Bravo

CATÀLEG Edita

Fundació Arranz-Bravo Coordinació

Fundació Arranz-Bravo Textos

Albert Mercadé, Aina Mercader Correcció i traduccions

Alan William Moore Glòria Trias Montforte Amics de la fundació Arranz-bravo

Fotografies

Amics patrocinadors

Maria Coma Giner Anna Caballero Angosto

Mark Armenante Carlos Arranz Bravo de Laguna Joseph F. Best III Franklin George Bowles Phebe Carter Joseph and Gail Ann Colaruotolo Ginger Crane Rosaleen Regan Roxburgh Young Sohn John Wall Mark Getty

Disseny i maquetació

Estudi NaA Impressió

La Bienvenida Studio, imprès a The Folio Club

Dipòsit Legal: B-26957-2015 ISBN: 978-84-608-3516-5

Octubre 2015

Fundació Arranz-Bravo Avinguda Josep Tarradellas, 44 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tels. 93 260 02 68 / 93 338 57 71 info@fundacioarranzbravo.cat www.fundacioarranzbravo.cat

© de l’edició, Fundació Arranz-Bravo © dels textos, els autors © de les imatges, els autors © de les fotografies, els autors

Contra Arranz-Bravo Gerard Ballester, Lluc Baños, Natàlia Giné

La Fundació Arranz-Bravo acull fins al desembre Contra Arranz-Bravo, una exposició col·lectiva de Gerard Ballester, Lluc Baños i Natàlia Giné, tres joves artistes que prenen com a punt de partida les obres d’Eduard Arranz-Bravo i les reinterpreten a la seva manera. De fet, han creat nous treballs de percepció de diferents obres de l’artista.

La mostra compleix amb els dos objectius principals de la Fundació: la difusió de la col·lecció del seu fons artístic i la promoció de joves creadors. Agraeixo també a l’Eduard la gran feina que està realitzant a L’Hospitalet en col·laboració amb diferents associacions i centres escolars per apropar l’art contemporani a la ciutadania.

A L’Hospitalet apostem per la cultura i pel coneixement com a motors de ciutat. A començament d’any vam presentar el nou Districte Cultural a l’entorn de la Tecla Sala i Cosme Toda. La cultura cohesiona i enforteix una ciutat. Una ciutat amb cultura atreu talent, el talent atreu activitat, que atreu més talent i crea riquesa per redistribuir.

Com a alcaldessa de L’Hospitalet i presidenta de la Fundació Arranz-Bravo, us animo a redescobrir l’artista i a reinterpretar la seva obra a través d’aquesta singular exposició.

Desitjo que en gaudiu.

Núria Marín i Martínez

Alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Fundació Arranz-Bravo

Topar amb Arranz-Bravo

Ha advertit Perejaume que la comprensió de la dimensió física de l’espai, en els nostres temps, s’ha empobrit notablement. Vivim, en canvi, immersos a la dictadura del temps: ens excita l’instant, ens governa el futur, ens empaita el passat, dimensions que coneixem i confabulem amb precisió tecnocràtica i frenesí virtual; però, mentrestant, els entorns reals i la comprensió del món palpable i circumdant es degrada. Abandonar la dimensió espacial i física de l’home equival a condemnar-lo a la coixesa existencial; és renunciar a la seva plenitud, que és alhora espiritual i física. Cal reivindicar, és clar, l’ara, però també, tel·lúricament, l’aquí.

D’aquí també la vigència del pensament de Georges Perec entre molts artistes d’art contemporani. L’autor de Les choses o Espèces d’Espaces, considerava que tot coneixement comença en la comprensió i desglossament de l’espai domèstic o circumdant. Aquesta actitud ha sigut la que ha guiat els nostres tres artistes convidats a Contra Arranz-Bravo, els quals, gràcies a la mediació comissarial de l’Aina Mercader, s’han dedicat a explorar les afinitats espacials entre la seva obra i la d’Arranz-Bravo i l’espai de la Fundació. Buscar, així, un nou sentit artístic espacial que vagi més enllà de les parets de l’estudi de l’artista. Un esperit que topa amb el defensat per Arranz-Bravo: “L’espai no existeix, l’espai és l’artista”, ens confessa. Efectivament, en la realitat del pintor, l’espai és el quadre, i el quadre, la projecció del seu espai mental. Però de la mateixa manera, des dels anys setanta, han sorgit altres corrents artístiques que conceben l’art des de l’anàlisi d’un espai concret als afores del marc pictòric. Esgotada per ells la via romàntica i humanística -el jo al centre de gravetat artística-, l’art contemporani troba el sentit en la conquesta i apropiació de la realitat.

A Contra Arranz-Bravo, Gerard Ballester desplaça l’entrada de la Fundació sota el pont del passatge entre les fàbriques Tecla Sala i el Molí, transformant la duresa de la porta del museu en una subtil cortina de plàstic industrial. També marca les cantonades de la Fundació amb cartró, i amb grans estructures de fusta i plàstic distorsiona la mirada convencional del visitant al museu, proposant nous recorreguts i maneres de recórrer l’espai expositiu. Per la seva banda, Natàlia Giné s’introdueix físicament dins l’obra d’Arranz-Bravo i en reprodueix amb fusta i tela les formes dominants de pintures dels anys cinquanta i seixanta. També traça, amb vermell Arranz-Bravo, línies a l’alçat de la Fundació, que reprodueixen l’alçada de la Natàlia, fins arribar a la mesura del Pont de la Llibertat. Finalment, Lluc Baños, sotmet a diàleg la seva Senyalètica per la transcendència –un llenguatge propi i universal format per volums que s’identifiquen amb conceptes metafísics: l’esperit, la dualitat, l’etern-retorn…– amb obres escollides d’Arranz-Bravo, com Amor-Diàleg-Passió, obra que Lluc Baños interpreta físicament en el seu audiovisual Interaccions.

Topar amb Arranz-Bravo per fer-lo més comprensible i proper. Aquest ha sigut l’esperit de fons de la nova exposició a la Fundació Arranz-Bravo, que per primera vegada ha ocupat tot l’espai expositiu. La mostra té l’ànim de possibilitar la coexistència dels dos pilars fundacionals de la Fundació: la difusió de la col·lecció del fons de la Fundació AB, i la promoció de la jove creació contemporània. Esperem haver reeixit en la causa.

Albert Mercadé director artístic de la Fundació Arranz-Bravo

Contra Arranz-Bravo Exercicis d’espai a la Fundació Arranz-Bravo

Georges Perec afirma que qualsevol obra és l’espill d’una altra. Una cosa semblant hem tractat de recrear a l’exposició Contra Arranz-Bravo: convertir l’espai expositiu de la Fundació en una sala de miralls, on les peces de Gerard Ballester, Lluc Baños i Natàlia Giné –que transmuten entre l’escultura i la instal·lació– s’enfronten amb el treball i la gramàtica d’Eduard Arranz-Bravo.

A l’inici d’aquest projecte d’aproximació, relació, creació i exposició que ha acabat derivant en un entramat de reflexos, els tres artistes feren una acurada tria de les obres del mestre, entre les quals hi ha dibuixos (Genet, 1950; peça de joventut que esdevé enigmàtica i obre la dialèctica entre els autors), pintures (Costa Brava, 1969), aiguaforts (Luz, 2003) i escultures (Matrona o Animals in love, 2013) de diverses èpoques. Les propostes de Ballester, Baños i Giné entren en contacte amb les del pintor i escultor de formes diverses. A vegades s’hi refereixen directament, com a Senyalètica per la transcendència, on Baños descriu un dibuix a partir del llenguatge de símbols que ha inventat. D’altres hi fan una picada d’ullet, com quan Ballester dificulta la visibilitat d’algunes pintures o força recorreguts mitjançant la instal·lació d’uns plafons translúcids. I d’altres, en definitiva, són preses com punt de partida. És el cas d’Apropiación del espacio encontrado, on Giné treballa amb formes que troba als quadres d’Arranz-Bravo, superposant-les i transformant-les en les seves pròpies escultures.

El diàleg es planteja sempre des de la subtilesa. Es busquen els punts de fricció i contacte, des de les motivacions creatives a les al·lusions plàstiques. La major part del material exposat és site specific, pensat a propòsit per aquesta mostra i prenent com a punt de partida les formes, colors i temes recurrents de l’artista. De fet, el plantejament d’un diàleg en aquests termes no és una pràctica original en art. Són molts els pintors que ho han fet abans. No fa gaire, Arranz-Bravo recordava els seus anys de col·laboració amb Rafael Bartolozzi i reconeixia, a propòsit d’aquest projecte, sentir-se còmode en aquest joc

de miralls: “És estimulant l’apreciació que poden fer altres persones de la teva obra, pot ser realment molt interessant i fructífer”. Fa uns anys, la Fundació Tàpies va acollir una mostra titulada precisament Contra Tàpies, comissariada per Valentín Roma. Com en aquella ocasió, aquí també es tracta d’exhortar i interpel·lar una obra ja consolidada, i de confrontar-la amb nous paradigmes estètics i discursos emergents.

Amb el permís i la convivència, és clar, d’ArranzBravo.

Diem que la realitat s’explica a partir del temps i l’espai, però, descobrim amb Perec que l’espai en si mateix és ja una realitat. Tot passa en l’espai (domèstic, quotidià, expositiu) i tot es pot acabar reduint a espai. En una conversa recent a la seva casa-taller, amb motiu de la preparació d’aquesta mostra, Arranz-Bravo arguïa: “Jo sóc l’espai. L’espai no existeix, és abstracte; sóc jo omplint un espai”.

A Contra Arranz-Bravo, els artistes viuen, ocupen, interroguen, investiguen i treballen l’espai amb llibertat absoluta. L’espai de la sala però també l’espai Arranz-Bravo. Si assumim, per tant, que tot és espai, aquí, d’alguna manera, tot és Arranz-Bravo.

En les convocatòries anteriors de la mostra d’artistes emergents, la sala d’exposicions de la Fundació ha estat dividida. Al primer passadís, la temporal amb les propostes joves, i al fons, la permanent d’ArranzBravo. En aquest cas, com que ens interessava treballar amb el concepte d’espai, ha estat distint, hem fusionat les dues zones. Així, el recorregut que proposem a Contra Arranz-Bravo ocupa tota la sala, per tal de llançar, a més, una nova lectura del fons de l’artista. Trufada en aquest cas, si no homenatjada o qüestionada, per les estimulants visions de Ballester, Baños i Giné. “[Herbert] Marcuse –escriu John Berger– es refereix a l’art com ‘el gran rebuig’ del món tal com és”. D’una forma similar, Contra ArranzBravo convida a descobrir la feina de tres joves talents que, de manera lúcida, proposen alternatives a aquest món tal com és. Un refugi captivador on tracen les marques d’un espai en comú, amb noves i heterogènies maneres de mirar, mesurar i descriure.

Com ho fan?

L’escultura de Gerard Ballester, amb trets camaleònics, traspassa els mateixos límits de la Fundació i obre noves finestres interpretatives, fixant-se en elements arquitectònics i modificant expressament el recorregut del visitant. Ballester proposa Desplaçar l’entrada, una gran cortina de plàstic, molt abans d’arribar a la sala; i s’adapta a l’arquitectura de l’espai amb el projecte en cartó de Peces per a... (cantonada, sòcol). A més, treu fora de la sala d’exhibició els mòduls que fan de paret i separen l’espai recreats amb fusta i tela. Paral·lelament, en un exercici per comunicar-se amb les obres de la col·lecció, busca la depuració de la imatge, tot aplicant, a cop de fotocòpia, referències literàries a la reproductibilitat i l’obra única.

Els artefactes de Lluc Baños reclamen una presència activa del públic. En aquesta ocasió, mostra el vídeo-performance Interaccions, un joc de desdoblament en el temps i en l’espai, on fa diverses accions i interactua amb objectes quotidians o materials trobats. El dia de la inauguració realitza la performance en viu que queda enregistrada i es projecta en loop durant els mesos que dura l’exposició. A més, el dispositiu està preparat perquè el visitant pugui fer les seves pròpies interaccions. Tant amb els ideogrames de Senyalètica per la transcendència com amb les Interaccions, Baños se centra en la creació i el desenvolupament idoni del llenguatge i els dispositius tècnics més que en recrear-se en l’experimentació dels propis mecanismes, tot esperant l’actuació d’un interlocutor.

A través de collites urbanes –la seva proposta és, definitivament, la més perequiana de les tres– Natàlia Giné recopila materials amb els quals construeix les seves escultures, realitzades principalment amb teles i fustes que intervé amb major o menor mesura. Extreu les formes que ocupen els quadres d’Arranz-Bravo (Formes, 1961; Dona fons cabell, 1968; Cafè a Castella, 1969) i les converteix en obres autònomes. Giné deambula per la ciutat o pel camp a la recerca de matèria primera.

D’aquestes sortides no només se’n du materials (té especial dèria per pedres, branques i d’altres objectes trobats) sinó que també agafa formes per apropiarse, d’alguna manera, de l’espai (perfilant el buit entre arbres o mesurant, per exemple, una distància concreta).

Gerard Ballester (Sabadell, 1990) ha realitzat el cicle formatiu de grau superior d’Escultura a l’Escola Massana. Estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Entre el mes d’octubre i febrer cursarà quart a la Muthesius Kunsthochschule de Kiel (Alemanya). Ha obtingut la Beca Escola Massana de Dibuix Artístic i la Beca.4 de producció escultòrica del tallerBDN. A més, el 2012, va rebre un accèssit al Premi d’Escultura Contemporània 2012 de la Fundació Vila Casas.

Lluc Baños (Barcelona, 1985) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Bolonya. La seva obra s’ha exposat recentment en nombroses col·lectives i individuals a Itàlia i Catalunya. És l’impulsor dels projectes expositius que es desenvolupen a l’espai Major 28 de La Floresta (Lleida). Ha rebut diversos guardons, entre els quals, la Beca Escultura Fundació Güell 2014.

Natàlia Giné (Barcelona, 1986) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. El mes de juny va quedar finalista del Premi d’Escultura 2015, de la Fundació Vila Casas, amb 20 quilos 340 grams.

El pes de la cultura. Recentment, les seves peces s’han pogut veure a NauART, PoblenouCrea i a Stripart 2015. A més, ha estat seleccionada com a finalista de la II Biennal d’Art Jove de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada.

Aina Mercader

Comissària de l’exposició

_Gerard Ballester _Desplaçar l’entrada. PVC, alumini, 4,49 x 10,46 x 2,70 m. 2015

_Gerard Ballester 180 fotocòpies Reproducció continua, fotocòpies sobre paper, monitor.

2015

_Arranz-Bravo

Genet, 1950 Tinta sobre paper, 20,5 x 15 cm Fons col路lecci贸 FAB (n煤m. D1)

_Gerard Ballester Peça per a envà. Cartró, cargols, volandera, femella, 298 x 31 x 74 cm. 2015 Peça per a cantonada. Cartró, cargols, volandera, femella,

80 x 85 x 57 cm. 2015

_Natàlia Giné _Apropiació d’Arranz-Bravo I (paret esquerra), i _Apropiació d’Arranz-Bravo II (paret dreta) Fusta i pintura, mides variables. 2015.

(Paret del fons obres Gaviota, 1988 i David, 1988 d’Arranz-Bravo).

_Arranz-Bravo

Formes 1, 1961 Oli sobre tela, 39 x 46 cm Fons col·lecció FAB (núm. P09)

_Arranz-Bravo Formes 3, 1961 Oli sobre tela, 37,5 x 44 cm Fons col·lecció FAB (núm. P11)

_Lluc Baños Aixalà _Injert #5 (Coniunctio).

Fotografia digital i metacrilat, 45 x 45 cm. 2015

_Natàlia Giné _Trasladar un punto de luz.

Tela sobre fusta, 47 x 47 cm. 2015

_Lluc Baños Aixalà _Injert #5 (Putrefactio). Farina, aigua, sal, llevat, objecte trobat, temps, mides variables. 2014

_Arranz-Bravo Luz. Sèrie Las latitudes del pintor Edició de 75 exemplars numerats i signats.

Editats per Arte y Naturaleza, Madrid, 2003 Aiguafort i resina, 70 x 56 cm Fons col·lecció FAB (núm. G112)

_Natàlia Giné _Distàncies naturals. Cinta adhesiva, elements naturals, mides variables. 2013

_Lluc Baños Aixalà _Interaccions. Instal·lació - VideoFeedback [Enginyeria i programació: Gabriel Lecup]. 2015

_Natàlia Giné _Construcción involuntaria de una montaña. Fusta i pintura, mides variables. 2015

_Arranz-Bravo Carlos, 1970 Pintura i collage sobre paper, 47 x 68 cm Fons col·lecció FAB (núm. D14)

_Arranz-Bravo Amour-diàleg-passion, 1998 Oli sobre tela, 150 x 150 cm Fons col·lecció FAB (núm. P82)

_Lluc Baños Aixalà _Recodificació.

Tampografia sobre paper reciclat 80 g. 2015

_Lluc Baños Aixalà_Senyalètica per la transcendència.

Tampons de fotopolímer sobre DM, estoig de DM, resina poliuretànica i pols de grafit, memòria USB i arxiu OpenType. 2015

_Lluc Baños Aixalà _Recodificació. Tampografies sobre paper reciclat 80 g. 2015

_Lluc Baños Aixalà _8 de 8. Dibuix sobre paper Fabriano 250 g, 70 x 70 cm. 2015 _Lluc Baños Aixalà_8. Goma, mides variables. 2015

_Arranz-Bravo Fusta tricolor amb cara de dona, 1967. Oli sobre tela, 100 x 81 cm

_Arranz-Bravo Dona fons cabell, 1968 Oli sobre tela, 100 x 100 cm

Fons col·lecció FAB (núm. P19)

Fons col·lecció FAB (núm. P21)

_Natàlia Giné _Apropiación del espacio encontrado I. Fusta i pintura, 125 x 85 cm. 2015

_Gerard Ballester _Alternatives de percepció i recorregut. Plàstic, cable d’acer, 250 x 326 cm. 2015

_Natàlia Giné _Apropiación del espacio encontrado II. Fusta i pintura, 125 x 85 cm. 2015

_Gerard Ballester _Costa Brava. Grafit, impressi贸 offset, 97 x 130 cm. 2015

_Arranz-Bravo Costa Brava, 1969 Oli sobre tela, 97 x 130 cm Fons col路lecci贸 FAB (n煤m. P26)

_Arranz-Bravo Amor blanc, 2004 Oli sobre tela, 200 x 200 cm Fons col·lecció FAB (núm. P90)

_Gerard Ballester_Alternatives de percepció i recorregut. Fusta d’avet, plàstic, 246,5 x 200 x 100 cm. 2015

_Natàlia Giné _Espai entre quatre arbres. Tela, mides variables. 2015

_Arranz-Bravo Cafè a Castella, 1969 Oli sobre tela, 100 x 100 cm _Natàlia Giné _Trasladar Cafè a Castella. Tela, mides variables. 2015

Fons col·lecció FAB (núm. P25)

_Natàlia Giné _Sin título.

Fusta i pintura, mides variables. 2015

_Arranz-Bravo Matrona, 2013 Tècnica mixta, 14 x 34 x 18 cm

_Arranz-Bravo Animals in love, 2013 Tècnica mixta, 15 x 30 x 14 cm

Fons col·lecció FAB

Fons col·lecció FAB

_Natàlia Giné_Materiales encontrados.

Pedra sobre fusta, mides variables. 2015

_Natàlia Giné _Medir en base a mí. Pintura. 2015

_Gerard Ballester _Exercici de desplaçament. Fusta d’avet, tela, 240 x 229 x 50,5 cm. 2015

La Fundación Arranz-Bravo acoge hasta diciembre Contra Arranz-Bravo, una exposición colectiva de Gerard Ballester, Lluc Baños y Natàlia Giné, tres jóvenes artistas que toman como punto de partida las obras de Eduard ArranzBravo y las reinterpretan a su manera. De hecho, han creado nuevos trabajos de percepción de diferentes obras del artista.

La muestra cumple con los dos objetivos principales de la Fundación: la difusión de la colección de su fondo artístico y la promoción de jóvenes creadores. Agradezco también a Eduard el gran trabajo que está realizando en L’Hospitalet en colaboración con diferentes asociaciones y centros escolares para acercar el arte contemporáneo a la ciudadanía.

En L’Hospitalet apostamos por la cultura y por el conocimiento como motores de ciudad. A principios de año presentamos el nuevo Distrito Cultural en el entorno de la Tecla Sala y Cosme Toda. La cultura cohesiona y fortalece una ciudad. Una ciudad con cultura atrae talento, el talento atrae actividad, que atrae más talento y crea riqueza para redistribuir.

Como alcaldesa de L’Hospitalet y presidenta de la Fundación Arranz-Bravo, os animo a redescubrir al artista y a reinterpretar su obra a través de esta singular exposición.

Deseo que la disfrutéis.

Núria Marín i Martínez Alcaldesa de la ciudad y presidenta de la Fundación Arranz-Bravo

Topar con Arranz-Bravo Perejaume advirtió que la comprensión de la dimensión física del espacio, en nuestros tiempos, se ha empobrecido notablemente. Vivimos, en cambio, inmersos en la dictadura del tiempo: nos excita el instante, nos gobierna el futuro, nos persigue el pasado, dimensiones que conocemos y confabulamos con precisión tecnocrática y frenesí virtual; pero, mientras tanto, los entornos reales y la comprensión del mundo palpable y circundante se degrada. Abandonar la dimensión espacial y física del hombre equivale a condenarlo a la cojera existencial; es renunciar a su plenitud, que es a la vez espiritual y física. Hay que reivindicar, por supuesto, el ahora, pero también, telúricamente, el aquí.

De ahí también la vigencia del pensamiento de Georges Perec entre muchos artistas de arte contemporáneo. El autor de Les choses o Espèces d’Espaces, consideraba que todo conocimiento comienza en la comprensión y desglose del espacio doméstico o circundante. Esta actitud ha sido la que ha guiado nuestros tres artistas invitados en Contra Arranz-Bravo, los cuales, gracias a la mediación comisarial de Aina Mercader, se han dedicado a explorar las afinidades espaciales entre su obra y la de Arranz-Bravo y el espacio de la Fundación. Buscar así un nuevo sentido artístico espacial que vaya más allá de las paredes del estudio del artista. Un espíritu que topa con el defendido por Arranz-Bravo: «El espacio no existe, el espacio es el artista», nos confiesa. Efectivamente, en la realidad del pintor, el espacio es el cuadro, y el cuadro, la proyección de su espacio mental. Pero de la misma manera, desde los años setenta, han surgido otras corrientes artísticas que conciben el arte desde el análisis de un espacio concreto en las afueras del marco pictórico. Agotada por ellos la vía romántica y humanística -el yo en el centro de gravedad artística-, el arte contemporáneo encuentra el sentido en la conquista y apropiación de la realidad.

En Contra Arranz-Bravo, Gerard Ballester desplaza la entrada de la Fundación bajo el puente del pasaje entre las fábricas Tecla Sala y el Molí, transformando la dureza de la puerta del museo en una sutil cortina de plástico industrial. También marca las esquinas de la Fundación con cartón, y con grandes estructuras de madera y plástico distorsiona la mirada convencional del visitante del museo, proponiendo nuevos recorridos y maneras de recorrer el espacio expositivo. Por su parte, Natàlia Giné se introduce físicamente dentro de la obra de Arranz-Bravo y reproduce con madera y tela las formas dominantes de pinturas de los años cincuenta y sesenta. También traza, con rojo Arranz-Bravo, líneas en el alzado de la Fundación, que reproducen la altura de Natàlia, hasta llegar a la medida del Puente de la Libertad. Finalmente,

Lluc Baños, somete a diálogo su Senyalítica per la transcendència [Señalética para la trascendencia]un lenguaje propio y universal formado por volúmenes que se identifican con conceptos metafísicos: el espíritu, la dualidad, el eternoretorno ... - con obras escogidas de Arranz-Bravo, como Amor- Diálogo- Pasión, obra que Lluc Baños interpreta físicamente en su audiovisual Interaccions [Interacciones].

Topar con Arranz-Bravo para hacerlo más comprensible y cercano. Este ha sido el espíritu de fondo de la nueva exposición en la Fundación Arranz-Bravo, que por primera vez ha ocupado todo el espacio expositivo. La muestra tiene el ánimo de posibilitar la coexistencia de los dos pilares fundacionales de la Fundación: la difusión de la colección del fondo de la Fundación AB, y la promoción de la joven creación contemporánea. Esperamos haber tenido éxito en la causa.

Albert Mercadé Director artístico de la Fundación Arranz-Bravo

Contra Arranz-Bravo Ejercicios de espacio en la Fundación Arranz-Bravo Georges Perec afirma que cualquier obra es el espejo de otra. Algo parecido hemos tratado de recrear en la exposición Contra ArranzBravo: convertir el espacio expositivo de la Fundación en una sala de espejos, donde las piezas de Gerard Ballester, Lluc Baños y Natàlia Giné –que transmutan entre la escultura y la instalación– se enfrentan con el trabajo y la gramática de Eduard Arranz-Bravo.

Al inicio de este proyecto de aproximación, relación, creación y exposición que ha acabado derivando en un entramado de reflejos, los tres artistas hicieron una cuidadosa elección de las obras del maestro, entre las que hay dibujos (Genet [Jinete], 1950; pieza de juventud que deviene enigmática y abre la dialéctica entre los autores), pinturas (Costa Brava, 1969), aguafuertes (Luz, 2003) y esculturas (Matrona o Animals in love, 2013) de diversas épocas. Las propuestas de Ballester, Baños y Giné entran en contacto con las del pintor y escultor de formas distintas. A veces se refieren directamente, como Senyalètica per la transcendència [Señalética para la trascendencia], donde Baños describe un dibujo a partir del lenguaje de símbolos que ha inventado. Otras veces hacen un guiño, como cuando Ballester dificulta la visibilidad de algunas pinturas o fuerza recorridos mediante la instalación de unos plafones translúcidos. Y otras, en definitiva, son tomadas como punto de partida. Es el caso de Apropiación del espacio encontrado, donde Giné trabaja con formas que encuentra en los cuadros de Arranz-Bravo, superponiéndolas y transformándolas en sus propias esculturas.

El diálogo se plantea siempre desde la sutileza. Se buscan los puntos de fricción y contacto, desde las motivaciones creativas a las alusiones plásticas. La mayor parte del material expuesto es site specific, pensado a propósito para esta muestra y tomando como punto de partida las formas, colores y temas recurrentes del artista. De hecho, el planteamiento de un diálogo en estos términos no es una práctica original en arte. Son muchos los pintores que lo han hecho antes. No hace mucho, Arranz-Bravo recordaba sus años de colaboración con Rafael Bartolozzi y reconocía, a propósito de este proyecto, sentirse cómodo en este juego de espejos: “Es estimulante la apreciación que otras personas pueden hacer de tu obra, puede ser realmente muy interesante y fructífero “. Hace unos años, la Fundación Tàpies acogió una muestra titulada precisamente Contra Tàpies, comisariada por Valentín Roma.

Como en aquella ocasión, aquí también se trata de exhortar e interpelar una obra ya consolidada, y de confrontarla con nuevos paradigmas estéticos y discursos emergentes. Con el permiso y la convivencia, está claro, de Arranz-Bravo.

Decimos que la realidad se explica a partir del tiempo y el espacio, sin embargo, con Perec descubrimos que el espacio en sí mismo es una realidad. Todo ocurre en el espacio (doméstico, cotidiano, expositivo) y todo se puede acabar reduciendo a espacio. En una conversación reciente en su casa-taller, con motivo de la preparación de esta muestra, Arranz-Bravo argüía: “Yo soy el espacio. El espacio no existe, es abstracto; soy yo llenando un espacio”. En Contra Arranz-Bravo, los artistas viven, ocupan, interrogan, investigan y trabajan el espacio con total libertad. El espacio de la sala pero también el espacio ArranzBravo. Si asumimos, por tanto, que todo es espacio, aquí, de algún modo, todo es Arranz-Bravo.

En las convocatorias anteriores de la muestra de artistas emergentes, la sala de exposiciones de la Fundación está dividida. En el primer pasillo, la temporal con las propuestas jóvenes, y al fondo, la permanente de Arranz-Bravo. En este caso, como nos interesaba trabajar con el concepto de espacio, ha sido distinto, hemos fusionado las dos zonas. Así, el recorrido que proponemos en Contra Arranz-Bravo ocupa toda la sala, con el fin de lanzar, además, una nueva lectura del fondo del artista. Trufada en este caso, si no homenajeada o cuestionada, por las visiones estimulantes de Ballester, Baños y Giné. “[Herbert] Marcuse –escribe John Berger– se refiere al arte como ‘el gran rechazo’ del mundo tal como es”. De una forma parecida, Contra Arranz-Bravo invita a descubrir el trabajo de tres jóvenes talentos que, de forma lúcida, proponen alternativas a este mundo tal como es.

Un rechazo cautivador donde trazan les marcas de un espacio en común, con nuevas y heterogéneas formas de mirar, medir y describir.

¿Cómo lo hacen?

La escultura de Gerard Ballester, con rasgos camaleónicos, traspasa los mismos límites de la Fundación y abre nuevas ventanas interpretativas, fijándose en elementos arquitectónicos y modificando expresamente el recorrido del visitante. Ballester propone Desplazar la entrada, una gran cortina de plástico, mucho antes de llegar a la sala; y se adapta la arquitectura del espacio con el proyecto en cartón de Peces per a...[Piezas para ... ](esquina, zócalo). Además, saca fuera de la sala de exhibición los módulos que hacen de pared y separan el espacio recreados con madera y tela. Paralelamente, en un ejercicio para comunicarse con las obras de la colección, busca la depuración de la imagen, aplicando, mediante fotocopias, referencias literarias a la reproducibilidad y la obra única.

Los artefactos de Lluc Baños reclaman una presencia activa del público. En esta ocasión, muestra el vídeo-performance Interaccions [Interacciones], un juego de desdoblamiento en el tiempo y en el espacio, donde lleva a cabo varias acciones e interactúa con objetos cotidianos o materiales encontrados. El día de la inauguración realiza la performance en vivo que

queda grabada y se proyecta en loop durante los meses que dura la exposición. Además, el dispositivo está preparado para que el visitante pueda hacer sus propias interacciones. Tanto con los ideogramas de Senyalètica per la transcendencia [Señalética para la trascendencia] como con Interaccions [Interacciones], Baños se centra más en la creación y el desarrollo idóneo del lenguaje y los dispositivos técnicos que en recrearse en la experimentación de los propios mecanismos, en espera de la actuación de un interlocutor.

A través de cosechas urbanas -su propuesta es, definitivamente, la más perequiana de las tres- Natàlia Giné recopila materiales con los que construye sus esculturas, realizadas principalmente con telas y maderas que intervienen con mayor o menor medida. Extrae las formas que ocupan los cuadros de Arranz-Bravo (Formes, 1961; Dona fons cabell, 1968; Cafè a Castella, 1969) y las convierte en obras autónomas.

Giné deambula por la ciudad o por el campo en busca de materia prima. De estas salidas no sólo recoge materiales (tiene especial obsesión por piedras, ramas y otros objetos encontrados) sino que también coge formas para apropiarse, de alguna manera, del espacio (perfilando el hueco entre árboles o midiendo, por ejemplo, una distancia concreta).

Gerard Ballester (Sabadell, 1990) ha realizado el ciclo formativo de grado superior de Escultura en la Escuela Massana. Estudia Bellas Artes en la Universidad de Barcelona. Entre el mes de octubre y febrero cursará cuarto en la Muthesius Kunsthochschule de Kiel (Alemania). Ha obtenido la Beca Escuela Massana de Dibujo Artístico y la Beca.4 de producción escultórica del tallerBDN. Además, en 2012, recibió un accésit al Premio de Escultura Contemporánea 2012 de la Fundación Vila Casas.

Lluc Baños (Barcelona, 1985), licenciado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona y la Universidad de Bolonia. Su obra se ha expuesto recientemente en numerosas colectivas e individuales en Italia y Cataluña. Impulsor de los proyectos expositivos que se desarrollan en el espacio Major 28 de La Floresta (Lleida). Ha recibido varios galardones, entre los cuales, la Beca Escultura Fundación Güell 2014.

Natalia Giné (Barcelona, 1986), licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona.

En junio quedó finalista del Premio de Escultura 2015 de la Fundación Vila Casas, con 20 quilos 340 grams. El pes de la cultura [20 quilos 340 gramos. El peso de la cultura]. Recientemente, sus piezas se han podido ver en NauART, PoblenouCrea y Stripart 2015. Además, ha sido seleccionada como finalista de la II Bienal de Arte Joven de la Academia de Bellas Artes de Sabadell Fundación Privada.

Aina Mercader Comisaria de la exposición

The Arranz-Bravo Foundation (FAB) presents Against Arranz-Bravo, a group exhibition by Gerard Ballester, Lluc Baños and Natàlia Giné. In this show, open at FAB until December, three young artists take works by Eduard ArranzBravo as their starting point, reinterpreting them in their own way. As a result, they have created new works inspired by different perceptions of the artist’s works.

The exhibition pursues Foundation’s two main missions: to disseminate the collection and to promote young artists. I should also like to thank Eduard for the fine work he is doing in L’Hospitalet in cooperation with various associations and schools to encourage citizens to discover contemporary art.

L’Hospitalet is committed to culture and knowledge as drivers for our city. At the start of the year, we presented the new Cultural District, established in the area around Tecla Sala and Cosme Toda. Culture generates cohesion and strengthens a city. A city with culture attracts talent, talent attracts activity, and activity attracts more talent and generates wealth that can be redistributed.

As mayor of L’Hospitalet and president of the Arranz-Bravo Foundation, it is my pleasure to invite you to rediscover the artist and reinterpret his work at this outstanding and original show.

We hope that you will enjoy your visit.

Núria Marín i Martínez Mayor of L’Hospitalet and President of the Fundació Arranz-Bravo

Face to Face with Arranz-Bravo Perejaume has noted that understanding of the physical dimension of space, in this age, has become considerably impoverished. On the contrary, we live in the dictatorship of time: we are excited by the moment; we are governed by the future; we are pursued by the past, dimensions that we know and confabulate with technocratic precision and virtual frenzy. However, at the same time, real environments and understanding of the world around us become degraded.

To abandon our spatial and physical dimension is to condemn ourselves to existential lameness; it is to renounce our plenitude, which is both spiritual and physical. Needless to say, we must vindicate the now, but, in an earthly way, we must also vindicate the here.

Hence, also, the interest today amongst many contemporary artists in the thoughts of Georges Perec. The author of Les choses, Espèces d’Espaces, etc., believed that all knowledge begins in understanding and breaking down the domestic or surrounding space. This is the mindset that guided our three guest artists in Against ArranzBravo as, in cooperation with the exhibition curator Aina Merchant, they explored the spatial affinities between their own work and that of Arranz-Bravo and the space at the foundation itself. In this way, they searched for a new artistic space that went beyond the walls of the artist’s studio. This is a spirit that coincides with Arranz-Bravo’s own thought: “Space does not exist; space is the artist”, he insists. This is true; for the painter, the space is the picture, and the picture, the projection of their mental space. However, other artistic movements have emerged since the seventies that conceive art through study of a specific space outside the pictorial frame. Since, in their view, the romantic and humanistic and romantic approaches – the “I” at the centre of artistic gravity – have been exhausted, the meaning of contemporary art finds must be found in the conquest and appropriation of reality.

In Against Arranz-Bravo, Gerard Ballester displaces the entrance to the foundation building to beneath the bridge communicating the Tecla Sala and Molí factories, transforming the hard quality of the art gallery door into a subtle curtain of industrial plastic. The artist also frames the corners of the building in cardboard, and uses large wooden and plastic structures to distort the conventional view of the museum visitor, suggesting new routes and ways of moving around the exhibition space. Next, the artist Natàlia Giné physically enters the work of Arranz-Bravo, reproducing in wood and canvas the predominant forms in his paintings from the fifties and sixties. She also uses Arranz-Bravo red to paint lines at her own height, reaching as far as Freedom Bridge. Finally, Lluc Ba-

ños, suggests a dialogue between Senyalètica per la transcendència [Signage for Transcendence], his own universal language formed by volumes identified with metaphysical concepts: the spirit, duality, the eternal return, and so on, with selected works by Arranz-Bravo, such as AmorDiàleg-Passió [Love-Dialogue-Passion], a piece that Baños interprets physically in his audiovisual Interaccions [Interactions].

To come “face-to-face” with Arranz-Bravo in order to bring this artist closer to us, help us to understand his work. This was the underlying spirit in this new show at the Arranz-Bravo Foundation, one that, for the first time, occupies the entire exhibition space. Against ArranzBravo fosters the co-existence of the foundation’s two core missions: to disseminate the FAB collection, and to promote young contemporary artists. We hope we have been successful in this endeavour.

Albert Mercadé Artistic Director Arranz-Bravo Foundation

Against Arranz-Bravo Exercises in space at the Arranz-Bravo Foundation According to Georges Perec, “every work is the mirror of another”. This is similar to what we have attempted to achieve in the exhibition Against Arranz-Bravo: to turn the exhibition space into a hall of mirrors in which works of Gerard Ballester, Lluc Baños and Natàlia Giné – which occupy the ground between sculpture and installation – are confronted by the work and grammar of Eduard Arranz-Bravo.

At the start of this project, which entailed approximation, relation, creation and exhibition and finally generated a rich mesh of reflections, the three artistes made a careful selection from amongst the master’s works. The pieces chosen include drawing (Genet [Rider], 1950; a youthful piece that the artists found enigmatic and opened the dialectic amongst them), painting (Costa Brava, 1969), etching (Luz [Light], 2003) and sculpture (Matrona or Animals in love, 2013) from different periods. The pieces that Ballester, Baños and Giné then proceeded to create enter into contact with those by Arranz-Bravo in different ways. At times, there is direct reference, as in Senyalètica per la transcendència [Signage for Transcendence], in which Baños describes a drawing through the language of symbols that he himself invented. At others, the relationship is merely hinted at, as when Ballester makes it more difficult to see certain paintings or forces the spectator to follow certain routes by installing translucent panels. Finally, others take Arranz-Bravo as their starting point. This is the case of Apropiación del espacio encontrado [Appropriation of a Found Space], in which Giné works with forms she finds in the master’s paintings, overlaying them and transforming them into her own sculptures.

The dialogue proposed is always subtle. The artists seek points of friction and contact, from creative motivation to artistic allusion. Most of the work shown is “site-specific”, created especially for this show and taking Arranz-Bravo’s recurrent forms, colours and themes as the starting point. In fact, suggesting such a dialogue on these terms is by no means an original practice in art. Many painters have done such a thing in the past. Not so long ago, Arranz-Bravo himself remembered his collaboration with Rafael Bartolozzi and, in reference to the present project, confessed himself quite happy with this play of mirrors: “Others’ appreciation of one’s work is stimulating; it can be really interesting and fruitful”, he said. A few years ago, moreover, the Tàpies Foundation presented a show entitled, precisely, Against Tàpies, curated by Valentín Roma. As on that occasion, the present exhibition also aims to acclaim and explore a consolidated body of work and to set it against new aesthetic models and emerging discourses.

With the permission and involvement, needless to say, of Arranz-Bravo himself

We say that reality is explained through time and space, yet also learn from Perec that space itself is already a reality. Everything happens in space (the domestic, everyday or exhibition space) and everything can finally be reduced to space. In a recent conversation at his housecum-studio, with regard to the preparation of this exhibition, Arranz-Bravo insisted that: “I am the space. The space does not exist; it is abstract; it is me that fills a space”. In Against Arranz-Bravo, the artists experience, occupy, explore, investigate and work with space in absolute freedom. The space of the room, but also the “Arranz-Bravo space”. If we accept, therefore, that all is space, then, somehow, all is Arranz-Bravo At earlier calls for proposals for the show devoted to emerging artists, the Foundation exhibition room was divided into sections. The first corridor housed the temporary show featuring the works by young artists, whilst the permanent exhibition devoted to Arranz-Bravo was at the back of the room. In this case, as we were interested in explore the concept of the space, the organisation is different, and the two areas have been joined into one. As a result, the itinerary that we propose in Against Arranz-Bravo occupies the entire room with a view, also, to suggesting a new reading of the artist’s work.

In this case, enriched, if not paid homage to or questioned, by the stimulating visions of Ballester, Baños and Giné. John Berger wrote that: “[Herbert] Marcuse refers to art as ‘the great refusal’ of the world as it is”. In a similar way, Against Arranz-Bravo invites us to discover the work of three young talents that, in the most clear-sighted way, propose alternatives to this “world as it is”. The result is a captivating refuge in which they trace out the marks of a common space featuring new, heterogeneous ways of looking, measuring and describing.

How do they do it?

Gerard Ballester’s sculpture, with its chameleonic nature, leaves the very limits of the Foundation itself to open new windows for interpretation, setting its gaze on architectural elements and deliberately changing the route taken by visitors. Ballester presents Desplaçar l’entrada [Displacing the Entrance], a large plastic curtain, some way before we reach the room. He also adapts to the architecture of the space in a cardboard work, Peces per a... (cantonada, sòcol) [Pieces for… (corner, plinth)]. Not only that, but he also brings the modules that are used to make walls and partitions out of the exhibition room, recreating them in wood and canvas. At the same time, in an exercise aimed at communicating with the works in the collection, he seeks to purify the image, using photocopies with literary references to reproducibility and the unique work.

The artefacts created by Lluc Baños require an active present on the part of the spectator. On this occasion, the artist presents the video-performance Interaccions [Interactions], in which he

plays with time and space, creating a series of actions and interacting with everyday objects and found materials. On the opening day, Baños will present the performance live, when it will be recorded and shown on a loop in the exhibition.

The device is also prepared to enable visitors to make their own interactions. In both the ideograms of Senyalètica per la transcendència [Signage for Transcendence] and Interaccions, Baños focuses more on the creation and proper development of language and technical devices than on experimenting with their mechanisms. Rather, he awaits the interaction of an interlocutor.

Through urban “harvesting” – her work is, without doubt, that which reflects the ideas of Perec most closely – Natàlia Giné compiles materials to build her sculptures, which are mainly made from canvases and wood, intervened to varying degrees by the artist. Here, she extracts the forms from Arranz-Bravo’s paintings (Formes [Forms], 1961; Dona fons cabell [Woman Background Hair], 1968; Cafè a Castella [Café in Castile], 1969) and turns them into independent works. Giné wanders the city and the countryside in search of raw material. She not only collects material on these trips (she is particularly interested in stones, branches and other found objects), but also finds forms to appropriate, in some way, in the space (depicting the space between trees or measuring, for example, a specific distance between two points).

Gerard Ballester (Sabadell, 1990) was trained in sculpture at the Massana School. He now studies Art at the University of Barcelona.

From October to February he will take his fourth year at the Muthesius Kunsthochschule in Kiel (Germany). He was awarded the Massana School Grant for Artistic Drawing and the Beca.4 grant for sculpture from the tallerBDN studio. Moreover, in 2012, he won second prize in the Vila Casa Foundation awards for contemporary sculpture.

Lluc Baños (Barcelona, 1985) has received degrees in Art from the universities of Barcelona and Bologna. His work has been shown recently in many solo and group shows in Italy and Catalonia. Baños is also behind the exhibition projects developed at the Major 28 gallery in La Floresta (Lleida). He has received many prizes, including the Güell Foundation Grant for Sculpture in 2014.

Natàlia Giné (Barcelona, 1986) has a degree in Art from the University of Barcelona.

In June, her work 20 quilos 340 grams. El pes de la cultura [20 kilos 340 grams. The Weight of Culture] was shortlisted for the 2015 Vila Casa Foundation Prize for Contemporary Sculpture.

Her pieces have been seen recently at NauART, PoblenouCrea and Stripart 2015. Moreover, she has been shortlisted for the Sabadell Private Foundation Art School’s Young Art Biennial Aina Mercader Curator