LES COSES MISTERIOSES Es veu un gran bosc amb arbres de tots colors i un petit turó envoltat per una tanca. La gent gran del poblat de sota, la tribu anomenada “Dua, Dua”, diu que aquest turó amaga dos misteris encara per descobrir. El cel és blau i hi ha una brisa tranquil•la. En un tipi del poblat acaba de néixer una nena. L’han posat per nom Idu i han gravat en un penjoll de cuir el seu nom. El pare agafa la nena, es dirigeix cap un prat llunyà i allà mateix l’abandona. La nena no parava de plorar i al cap d’una estona hi arriba una vaca blanca i grossa que l’agafa entre les seves dents i se l’emporta fins el turó al costat d’un vell arbre. Amb la seva llet, la vaca va alimentar la nena durant molt de temps fins que l’Idu va fer cinc anys. Durant aquest temps la vaca no va envellir i no va parar de cuidar la nena fins que un dia es van sentir uns sorolls molt estranys i la vaca amb el musell va empènyer la nena cap a baix del turó. L’Idu va arribar al poblat. Es va trobar una dona que la va mirar amb ulls plens de tendresa i quan va veure el penjoll que duia al coll la va estrènyer fort entre els seus braços. Era la seva Idu! Eren mare i filla! La mare de l’Idu, amb els estalvis que havia fet, va comprar una vaca blanca i grossa: era la vaca que l’havia cuidat durant tant de temps. Un vespre càlid , l’Idu va seguir-la fins el turó. La vaca es va aturar sota l’arbre i amb veu de mare li va dir: “Demana tres desitjos”. L’Idu així ho va fer. Va demanar que hi hagués menjar per tothom, que desaparegués la pobresa i que totes les dones tinguessin els mateixos drets que els homes. I així va ser com tothom va ser feliç! Marco Balboa
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.