Relat guanyador “El llibre de les lletres daurades”

EL LLIBRE DE LES LLETRES DAURADES A la sortida del sol, netejava la casa de parets i sostre de canyes que el meu pare va construir amb les mans quan es casar amb la meva mare.

Només era una nena quan va travessar la porta, espantada, amb els seus ulls negres plens de llàgrimes i un vestit, unes xancles trencades i un vell llibre de lletres daurades, que li va regalar un metge estranger quan va estar malalta i que va amagar sota el llit de fusta i cordes creuades, que cada nit follejava tot imaginant el que posava.

Repassava cada lletra, cada imatge amb els dits, però la meva mare no sabia llegir.

Les dones del meu poble cultiven les terres, tenen cura del bestiar, cuiden dels fills, cuinen i reparteixen el poc menjar que tenen, netegen els plats amb fang, doncs no tenen aigua ni sabó, ni fregall... però les dones del meu poble tampoc saben llegir. Un dia va arribar un home bo, “l’home del cor gran” li deien els meus pares, que parlava molt bonic, que transmetia un missatge d’amor i esperança, però molt preocupat perquè els nens sempre estaven al carrer, així que va decidir construir una escola.

Va pintar una paret de cada color negre, que utilitzaria de pissarra, va col•locar unes catifes al terra i va convidar a tots els nens i nenes a aprendre les lletres.

La meva mare em va acompanyar emocionada i jo quan tornava a casa li ensenyava cada lletra: la “l”, la “e”... els sons, les dibuixava al terra i ella les memoritzava, en silenci, les repetia una i altre vegada. Una tarda estava a la porta, esperant-me, abraçada com mai al seu llibre de lletres daurades, em va assenyalar el títol i amb la veu entretallada va aconseguir llegir: “Les aventures de Tom Sawyer”.

Gràcies a tots els homes i dones que ajuden a les persones del meu país a tenir una oportunitat.

Em dic Jyati, que en la meva llengua vol dir “llum”, sóc de l’Índia i a mi m’han ensenyat a llegir.

Mercedes Lario Masriera