· Web: www.fundacioportdesagunt.com
Foto: Mariela Apollonio
Forn Alt núm. 2
Email: info@fundacioportdesagunt.com
Forn Alt núm. 2
·
Col·laboren:
Avinguda Hornos Altos, 86. 46520 Port de Sagunt
La FCV Patrimoni Industrial i Memòria Obrera de Port de Sagunt és una institució de caràcter cultural i sense ànim de lucre, la missió de la qual és estudiar, conservar i difondre els coneixements, els records, els sons, els objectes materials, les imatges i qualsevol altre element que van configurar les activitats d’origen siderúrgic que van tindre lloc a Sagunt en el segle XX. A més de tot això, treballem per a fomentar la protecció, conservació i projecció social del Patrimoni Industrial de la Comunitat Valenciana.
El Forn Alt núm.2 és l’element més significatiu del patrimoni industrial de Port de Sagunt. Un patrimoni generat per l’activitat d’una indústria miner-siderúrgica, que des de l’any 1900 va determinar la trama urbana i social d’este nou nucli de població. Mineral, ferro, escòria, laminació, forns o reconversió van ser paraules que es van incorporar a la història d’esta ciutat factoria, una ciutat que va marcar la idiosincràsia i esdevenir del municipi, que es va truncar a l’octubre de 1984 amb el tancament d’Altos Hornos del Mediterráneo. Hui el Forn Alt núm.2 s’ha convertit en narrador d’eixe passat industrial i de la memòria col·lectiva. El Forn Alt núm. 2 té 64’20 metres d’altura i de la seua originària estructura es conserven els fonaments, el gresol, les caixes de refrigeració, les passarel·les d’accés a la boca de càrrega, el tub anul·lar d’aire , les toveres i els tubs pantalons d’evacuació de fums i gasos. El pla inclinat i els ponts grua van ser reconstruïts en la rehabilitació. La seua construcció va començar en 1922, obtenint la seua primera colada de ferro colat el 26 de juny de 1926. El seu funcionament va ser intermitent a causa de les conjuntures històriques i empresarials. La crisi econòmica de 1929 va comportar la parada del Forn Alt núm.2 en 1930, romanent en aquesta situació fins a 1941. Derrocat en 1961 va ser reconstruït des dels fonaments, entrant de nou en funcionament en 1963. La seua vida productiva va finalitzar el 24 de març de 1984 amb l’última bugada i el seu apagat, sent l’únic dels tres forns alts que va sobreviure al desmantellament i enderrocament de la miner-siderúrgica.
· Web: www.fundacioportdesagunt.com
Foto: Mariela Apollonio
Forn Alt núm. 2
Email: info@fundacioportdesagunt.com
Forn Alt núm. 2
·
Col·laboren:
Avinguda Hornos Altos, 86. 46520 Port de Sagunt
La FCV Patrimoni Industrial i Memòria Obrera de Port de Sagunt és una institució de caràcter cultural i sense ànim de lucre, la missió de la qual és estudiar, conservar i difondre els coneixements, els records, els sons, els objectes materials, les imatges i qualsevol altre element que van configurar les activitats d’origen siderúrgic que van tindre lloc a Sagunt en el segle XX. A més de tot això, treballem per a fomentar la protecció, conservació i projecció social del Patrimoni Industrial de la Comunitat Valenciana.
El Forn Alt núm.2 és l’element més significatiu del patrimoni industrial de Port de Sagunt. Un patrimoni generat per l’activitat d’una indústria miner-siderúrgica, que des de l’any 1900 va determinar la trama urbana i social d’este nou nucli de població. Mineral, ferro, escòria, laminació, forns o reconversió van ser paraules que es van incorporar a la història d’esta ciutat factoria, una ciutat que va marcar la idiosincràsia i esdevenir del municipi, que es va truncar a l’octubre de 1984 amb el tancament d’Altos Hornos del Mediterráneo. Hui el Forn Alt núm.2 s’ha convertit en narrador d’eixe passat industrial i de la memòria col·lectiva. El Forn Alt núm. 2 té 64’20 metres d’altura i de la seua originària estructura es conserven els fonaments, el gresol, les caixes de refrigeració, les passarel·les d’accés a la boca de càrrega, el tub anul·lar d’aire , les toveres i els tubs pantalons d’evacuació de fums i gasos. El pla inclinat i els ponts grua van ser reconstruïts en la rehabilitació. La seua construcció va començar en 1922, obtenint la seua primera colada de ferro colat el 26 de juny de 1926. El seu funcionament va ser intermitent a causa de les conjuntures històriques i empresarials. La crisi econòmica de 1929 va comportar la parada del Forn Alt núm.2 en 1930, romanent en aquesta situació fins a 1941. Derrocat en 1961 va ser reconstruït des dels fonaments, entrant de nou en funcionament en 1963. La seua vida productiva va finalitzar el 24 de març de 1984 amb l’última bugada i el seu apagat, sent l’únic dels tres forns alts que va sobreviure al desmantellament i enderrocament de la miner-siderúrgica.
ESQUEMA DE LES INSTAL·LACIONS AUXILIARS DEL FORN
TUBS PANTALONS
1
PLA INCLINAT
2
BOCA DE CÀRREGA
3
CUBA
4
ETALATGE
5
CAIXES DE REFRIGERACIÓ
6
TUB ANUL·LAR
7
TOVERES
8
GRESOL
9
BIGOTERA
10
PIQUERA
11
PERFORADORA
12
Condueixen els gasos de la combustió a les instal·lacions de depuració
Estructura de dues vies per les quals es desplacen les tremuges carregades de mineral de ferro, coc i fundents Part on es realitza el bolcat de les tremuges. Disposa d’un sistema hidràulic de tancament de doble campana, que evita la fuita dels gasos a l’atmosfera i la pèrdua de pressió.
GAS
17
16
Zona on s’inicia la reducció del mineral a ferro colat
AIRE CALENT
Part on es produeix la reducció completa del mineral formant ferro colat i escòria, que degoten cap al gresol Caixes d’acer i coure embegudes en el revestiment interior del refractari que refrigeren la part exterior del forn mitjançant aigua de mar
19
GAS
VAPOR
Tub corrector de conducció de l’aire calent des de les estufes
Canonades que injecten en el gresol l’aire procedent del tub anul·lar
18
AIRE EXTERIOR
20
Zona d’acumulació del ferro colat i l’escòria on s’habiliten la piquera i la bigotera
Forat de bugada per a l’eixida d’escòria
16 17 18 19 20
ESTUFES COWPER
Elements cilíndrics de xapa d’acer de 27 metres d’altura i 6,4 metres de diàmetre que arriben a aconseguir els 1000 °C.
XEMENEIA
Xemeneia de les estufes
INSTAL·LACIONS DE DEPURACIÓ DE GASOS
Dispositius on els gasos de la combustió són tractats per a utilitzar-se en les estufes i en altres instal·lacions de la siderúrgia
CALDERES DE VAPOR
Calderes de vapor per a moure les bufadors
BUFADORS
Màquines que produeixen l’aire per a la reducció dels minerals en el forn alt
Forat de bugada per a l’eixida de ferro colat
Màquina que trepa el tap d’argila de la piquera per a iniciar la bugada
CANÓ TAPA-PIQUERES
13
SITGES
14
LLOSA D’ANCORATGE
15
Aparell que tapa la piquera amb boles d’argila després de finalitzar la bugada
Depòsits d’emmagatzematge del mineral de ferro, carbó de coc i fundents
Fonamentació construïda en vareta d’acer i formigó
CRONOGRAMA INDÚSTRIA MINER-SIDERÚRGICA SAGUNT
14
1900 Constitució Compañía Minera Sierra Menera Gerència: Ramón de la Sota i Eduardo Aznar 1902 Concessió ferrocarril Ojos Negros-Sagunt. Autorització construcció embarcador mineral 1907 Primer tren Compañía Minera Sierra Menera 1909 Inauguració embarcador. 1917 Constitució Compañía Siderúrgica del Mediterráneo (Mateixa Gerència) 1929 Gran Depressió 1930 Primera gran vaga C. Siderúrgica del Mediterráneo 1936 Guerra Civil Espanyola. Govern II República incauta la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo i la converteix en “Fábrica número 15 de la Subsecretaría de Armamento” 1939 Govern de Burgos multa i embarga béns a Ramón de la Sota per la seua orientació política 1940 Absorció Compañía Siderúrgica del Mediterráneo per Altos Hornos de Vizcaya 1961 Conveni Col·lectiu Sindical Altos Hornos de VizcayaFábrica de Sagunto 1971 Creació Altos Hornos del Mediterráneo i projecte IV Planta Siderúrgica Integral. 1973 Crisi petroli 1978 Nacionalització Altos Hornos del Mediterráneo 1983 Reconversió Industrial. Lluita obrera contra tancament fàbrica 1984 Tancament Altos Hornos del Mediterráneo 1986 Tancament Compañía Minera Sierra Menera
ESQUEMA DE LES INSTAL·LACIONS AUXILIARS DEL FORN
TUBS PANTALONS
1
PLA INCLINAT
2
BOCA DE CÀRREGA
3
CUBA
4
ETALATGE
5
CAIXES DE REFRIGERACIÓ
6
TUB ANUL·LAR
7
TOVERES
8
GRESOL
9
BIGOTERA
10
PIQUERA
11
PERFORADORA
12
Condueixen els gasos de la combustió a les instal·lacions de depuració
Estructura de dues vies per les quals es desplacen les tremuges carregades de mineral de ferro, coc i fundents Part on es realitza el bolcat de les tremuges. Disposa d’un sistema hidràulic de tancament de doble campana, que evita la fuita dels gasos a l’atmosfera i la pèrdua de pressió.
GAS
17
16
Zona on s’inicia la reducció del mineral a ferro colat
AIRE CALENT
Part on es produeix la reducció completa del mineral formant ferro colat i escòria, que degoten cap al gresol Caixes d’acer i coure embegudes en el revestiment interior del refractari que refrigeren la part exterior del forn mitjançant aigua de mar
19
GAS
VAPOR
Tub corrector de conducció de l’aire calent des de les estufes
Canonades que injecten en el gresol l’aire procedent del tub anul·lar
18
AIRE EXTERIOR
20
Zona d’acumulació del ferro colat i l’escòria on s’habiliten la piquera i la bigotera
Forat de bugada per a l’eixida d’escòria
16 17 18 19 20
ESTUFES COWPER
Elements cilíndrics de xapa d’acer de 27 metres d’altura i 6,4 metres de diàmetre que arriben a aconseguir els 1000 °C.
XEMENEIA
Xemeneia de les estufes
INSTAL·LACIONS DE DEPURACIÓ DE GASOS
Dispositius on els gasos de la combustió són tractats per a utilitzar-se en les estufes i en altres instal·lacions de la siderúrgia
CALDERES DE VAPOR
Calderes de vapor per a moure les bufadors
BUFADORS
Màquines que produeixen l’aire per a la reducció dels minerals en el forn alt
Forat de bugada per a l’eixida de ferro colat
Màquina que trepa el tap d’argila de la piquera per a iniciar la bugada
CANÓ TAPA-PIQUERES
13
SITGES
14
LLOSA D’ANCORATGE
15
Aparell que tapa la piquera amb boles d’argila després de finalitzar la bugada
Depòsits d’emmagatzematge del mineral de ferro, carbó de coc i fundents
Fonamentació construïda en vareta d’acer i formigó
CRONOGRAMA INDÚSTRIA MINER-SIDERÚRGICA SAGUNT
14
1900 Constitució Compañía Minera Sierra Menera Gerència: Ramón de la Sota i Eduardo Aznar 1902 Concessió ferrocarril Ojos Negros-Sagunt. Autorització construcció embarcador mineral 1907 Primer tren Compañía Minera Sierra Menera 1909 Inauguració embarcador. 1917 Constitució Compañía Siderúrgica del Mediterráneo (Mateixa Gerència) 1929 Gran Depressió 1930 Primera gran vaga C. Siderúrgica del Mediterráneo 1936 Guerra Civil Espanyola. Govern II República incauta la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo i la converteix en “Fábrica número 15 de la Subsecretaría de Armamento” 1939 Govern de Burgos multa i embarga béns a Ramón de la Sota per la seua orientació política 1940 Absorció Compañía Siderúrgica del Mediterráneo per Altos Hornos de Vizcaya 1961 Conveni Col·lectiu Sindical Altos Hornos de VizcayaFábrica de Sagunto 1971 Creació Altos Hornos del Mediterráneo i projecte IV Planta Siderúrgica Integral. 1973 Crisi petroli 1978 Nacionalització Altos Hornos del Mediterráneo 1983 Reconversió Industrial. Lluita obrera contra tancament fàbrica 1984 Tancament Altos Hornos del Mediterráneo 1986 Tancament Compañía Minera Sierra Menera
1
3
2
XAPA D’ACER
REFRACTARI
4
300ºC
6
6 5
7
7 8 10
9
2000ºC
15
31 Ø 6068 t.
8 11 12 13
Forn Alt nĂşm.1 (1949)
El Forn Alt núm.2 és un tipus de forn metal·lúrgic la fi del qual és la producció de ferro colat, material intermedi utilitzat en la fabricació de l’acer. Per a l’obtenció d’una bugada de ferro colat es necessiten tres matèries primeres: mineral de ferro, carbó de coc i fundents.
Forns Alts núm.2 i núm. 3. En primer pla, cinta transportadora de carbó del Forn Alt núm.3 (1955)
Les càrregues d’estos materials s’introdueixen en tremuges, que ascendeixen alternativament pel pla inclinat fins a arribar a la boca de càrrega, on es realitza l’abocament.
Simultàniament a este procés, s’injecta aire calent a l’interior del forn, la qual cosa assegura la reducció del mineral i la combustió del coc. L’aire es produeix en les bufadors, es condueix a les estufes i posteriorment s’injecta a l’interior per mitjà del tub anul·lar d’aire i les toveres. La temperatura és variable i inversament proporcional a l’altura, des dels 2000 °C en el gresol fins als 300 °C en la zona superior de la cuba, per la qual cosa és necessari un sistema de caixes de refrigeració per a refredar les parets del forn.
Alts Forns (1947)
Simultàniament a este procés, s’injecta aire calent a l’interior del forn, la qual cosa assegura la reducció del mineral i la combustió del coc. L’aire es produeix en les bufadors, es condueix a les estufes i posteriorment s’injecta a l’interior per mitjà del tub anul·lar d’aire i les toveres. La temperatura és variable i inversament proporcional a l’altura, des dels 2000 °C en el gresol fins als 300 °C en la zona superior de la cuba, per la qual cosa és necessari un sistema de caixes de refrigeració per a refredar les parets del forn.
Alts Forns (1947)
L’última fase es produeix en el gresol on es deposita el metall líquid a l’espera del sagnat del forn, una operació que es repeteix cada quatre hores i que consisteix a perforar els taps d’argila que obstrueixen els forats de bugada.
Presa de temperatura del ferro colat (1970)
El ferro colat s’extrau del gresol per la piquera, es recull en culleres i es transporta a l’acereria o es modela en lingots. L’escòria , formada pels elements no aprofitables de les matèries primeres, s’extrau per la bigotera i s’utilitza en la fabricació de ciment.
Forns d’acer carregant lingotera (1950)
Construcció de la llosa d’ancoratge del Forn Alt núm.2 (1962)
La rehabilitació del Forn Alt núm.2 va començar l’any 1998 a fi de comprendre la seua construcció i funcionament, sota la direcció dels arquitectes Carmel Gradolí, Arturo Sanz i Luis Francisco Herrero. L’any 2012, va rebre el Gran Premi Europa Nostra en la categoria de Conservació. La seua posada en valor com a element cultural i didàctic, té la responsabilitat de restituir el passat per a crear un nexe d’unió amb el present i el futur. La rehabilitació contempla els següents aspectes: La consolidació estructural d’una torre metàl·lica de 64’20 metres d’altura abandonada durant més de tretze anys en un entorn marí agressiu. La recuperació de la seua imatge, amb una actuació que retorna l’aspecte que tenia després d’una de les seues periòdiques reconstruccions. La seua habilitació funcional de caràcter didàctic, amb un recorregut visitable que interpreta la posició d’un forn alt en el procés siderúrgic com a màquina productora de ferro colat.
ESQUEMA DE LES INSTAL·LACIONS AUXILIARS DEL FORN
1
PLA INCLINAT
2
BOCA DE CÀRREGA
3
CUBA
4
ETALATGE
5
CAIXES DE REFRIGERACIÓ
6
TUB ANUL·LAR
7
TOVERES
8
GRESOL
9
BIGOTERA
10
PIQUERA
11
1961
PERFORADORA
12
1971
Estructura de dues vies per les quals es desplacen les tremuges carregades de mineral de ferro, coc i fundents Part on es realitza el bolcat de les tremuges. Disposa d’un sistema hidràulic de tancament de doble campana, que evita la fuita dels gasos a l’atmosfera i la pèrdua de pressió.
GAS
17
16
Zona on s’inicia la reducció del mineral a ferro colat
AIRE CALENT
Part on es produeix la reducció completa del mineral formant ferro colat i escòria, que degoten cap al gresol Caixes d’acer i coure embegudes en el revestiment interior del refractari que refrigeren la part exterior del forn mitjançant aigua de mar
19
GAS
VAPOR
Tub corrector de conducció de l’aire calent des de les estufes
Canonades que injecten en el gresol l’aire procedent del tub anul·lar
18
AIRE EXTERIOR
20
Zona d’acumulació del ferro colat i l’escòria on s’habiliten la piquera i la bigotera
Forat de bugada per a l’eixida d’escòria
16 17 18 19 20
ESTUFES COWPER
Elements cilíndrics de xapa d’acer de 27 metres d’altura i 6,4 metres de diàmetre que arriben a aconseguir els 1000 °C.
XEMENEIA
Xemeneia de les estufes
INSTAL·LACIONS DE DEPURACIÓ DE GASOS
Dispositius on els gasos de la combustió són tractats per a utilitzar-se en les estufes i en altres instal·lacions de la siderúrgia
CALDERES DE VAPOR
Calderes de vapor per a moure les bufadors
BUFADORS
Màquines que produeixen l’aire per a la reducció dels minerals en el forn alt
CRONOGRAMA INDÚSTRIA MINER-SIDERÚRGICA SAGUNT
TUBS PANTALONS
Condueixen els gasos de la combustió a les instal·lacions de depuració
Forat de bugada per a l’eixida de ferro colat
Màquina que trepa el tap d’argila de la piquera per a iniciar la bugada
CANÓ TAPA-PIQUERES
13
SITGES
14
LLOSA D’ANCORATGE
15
Aparell que tapa la piquera amb boles d’argila després de finalitzar la bugada Depòsits d’emmagatzematge del mineral de ferro, carbó de coc i fundents Fonamentació construïda en vareta d’acer i formigó
1900 Constitució Compañía Minera Sierra Menera Gerència: Ramón de la Sota i Eduardo Aznar 1902 Concessió ferrocarril Ojos Negros-Sagunt Autorització construcció embarcador mineral 1907 Primer tren Compañía Minera Sierra Menera 1909 Inauguració embarcador 1917 Constitució Compañía Siderúrgica del Mediterráneo 1929 1930 1936
1939 1940
14
1973 1978 1983 1984 1986
Gerència: Ramón de la Sota i Luis María Aznar Gran Depressió Primera gran vaga C. Siderúrgica del Mediterráneo Guerra Civil Espanyola Govern II República incauta la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo i la converteix en “Fábrica número 15 de la Subsecretaría de Armamento” Govern de Burgos multa i embarga béns a Ramón de la Sota per la seua orientació política Absorció Compañía Siderúrgica del Mediterráneo per Altos Hornos de Vizcaya Conveni Col·lectiu Sindical Altos Hornos de VizcayaFábrica de Sagunto Creació Altos Hornos del Mediterráneo i projecte IV Planta Siderúrgica Integral Crisi petroli Nacionalització Altos Hornos del Mediterráneo Reconversió Industrial. Lluita obrera contra tancament fàbrica Tancament Altos Hornos del Mediterráneo Tancament Compañía Minera Sierra Menera
· Web: www.fundacioportdesagunt.com
Foto: Mariela Apollonio
Forn Alt núm. 2
Email: info@fundacioportdesagunt.com
Forn Alt núm. 2
·
Col·laboren:
Avinguda Hornos Altos, 86. 46520 Port de Sagunt
La FCV Patrimoni Industrial i Memòria Obrera de Port de Sagunt és una institució de caràcter cultural i sense ànim de lucre, la missió de la qual és estudiar, conservar i difondre els coneixements, els records, els sons, els objectes materials, les imatges i qualsevol altre element que van configurar les activitats d’origen siderúrgic que van tindre lloc a Sagunt en el segle XX. A més de tot això, treballem per a fomentar la protecció, conservació i projecció social del Patrimoni Industrial de la Comunitat Valenciana.
El Forn Alt núm.2 és l’element més significatiu del patrimoni industrial de Port de Sagunt. Un patrimoni generat per l’activitat d’una indústria miner-siderúrgica, que des de l’any 1900 va determinar la trama urbana i social d’este nou nucli de població. Mineral, ferro, escòria, laminació, forns o reconversió van ser paraules que es van incorporar a la història d’esta ciutat factoria, una ciutat que va marcar la idiosincràsia i esdevenir del municipi, que es va truncar a l’octubre de 1984 amb el tancament d’Altos Hornos del Mediterráneo. Hui el Forn Alt núm.2 s’ha convertit en narrador d’eixe passat industrial i de la memòria col·lectiva. El Forn Alt núm. 2 té 64’20 metres d’altura i de la seua originària estructura es conserven els fonaments, el gresol, les caixes de refrigeració, les passarel·les d’accés a la boca de càrrega, el tub anul·lar d’aire , les toveres i els tubs pantalons d’evacuació de fums i gasos. El pla inclinat i els ponts grua van ser reconstruïts en la rehabilitació. La seua construcció va començar en 1922, obtenint la seua primera colada de ferro colat el 26 de juny de 1926. El seu funcionament va ser intermitent a causa de les conjuntures històriques i empresarials. La crisi econòmica de 1929 va comportar la parada del Forn Alt núm.2 en 1930, romanent en aquesta situació fins a 1941. Derrocat en 1961 va ser reconstruït des dels fonaments, entrant de nou en funcionament en 1963. La seua vida productiva va finalitzar el 24 de març de 1984 amb l’última bugada i el seu apagat, sent l’únic dels tres forns alts que va sobreviure al desmantellament i enderrocament de la miner-siderúrgica.