· Web: www.fundacioportdesagunt.com
Foto: Mariela Apollonio
Forn Alt núm. 2
Email: info@fundacioportdesagunt.com
Forn Alt núm. 2
·
Col·laboren:
Avinguda Hornos Altos, 86. 46520 Port de Sagunt
La FCV Patrimoni Industrial i Memòria Obrera de Port de Sagunt és una institució de caràcter cultural i sense ànim de lucre, la missió de la qual és estudiar, conservar i difondre els coneixements, els records, els sons, els objectes materials, les imatges i qualsevol altre element que van configurar les activitats d’origen siderúrgic que van tindre lloc a Sagunt en el segle XX. A més de tot això, treballem per a fomentar la protecció, conservació i projecció social del Patrimoni Industrial de la Comunitat Valenciana.
El Forn Alt núm.2 és l’element més significatiu del patrimoni industrial de Port de Sagunt. Un patrimoni generat per l’activitat d’una indústria miner-siderúrgica, que des de l’any 1900 va determinar la trama urbana i social d’este nou nucli de població. Mineral, ferro, escòria, laminació, forns o reconversió van ser paraules que es van incorporar a la història d’esta ciutat factoria, una ciutat que va marcar la idiosincràsia i esdevenir del municipi, que es va truncar a l’octubre de 1984 amb el tancament d’Altos Hornos del Mediterráneo. Hui el Forn Alt núm.2 s’ha convertit en narrador d’eixe passat industrial i de la memòria col·lectiva. El Forn Alt núm. 2 té 64’20 metres d’altura i de la seua originària estructura es conserven els fonaments, el gresol, les caixes de refrigeració, les passarel·les d’accés a la boca de càrrega, el tub anul·lar d’aire , les toveres i els tubs pantalons d’evacuació de fums i gasos. El pla inclinat i els ponts grua van ser reconstruïts en la rehabilitació. La seua construcció va començar en 1922, obtenint la seua primera colada de ferro colat el 26 de juny de 1926. El seu funcionament va ser intermitent a causa de les conjuntures històriques i empresarials. La crisi econòmica de 1929 va comportar la parada del Forn Alt núm.2 en 1930, romanent en aquesta situació fins a 1941. Derrocat en 1961 va ser reconstruït des dels fonaments, entrant de nou en funcionament en 1963. La seua vida productiva va finalitzar el 24 de març de 1984 amb l’última bugada i el seu apagat, sent l’únic dels tres forns alts que va sobreviure al desmantellament i enderrocament de la miner-siderúrgica.